ESCRIPTORS GRECS

HOMER

ODISSEAVOL. II

BARCELONA

FUNDACI BERNATMETGE

MMXI

FUNDACI BERNAT METGEESCRIPTORS GRECS

TEXT I TRADUCCI

HOMER

ODISSEA, II

BARCELONA

Ledici daquesta obra ha comptat amb el suportde la Instituci de les Lletres Catalanes

de la traducci, hereus de Carles Riba, 2011 del text grec revisat i laparat crtic, Francesc J. Cuartero i Iborra, 2011

de les notes, Joan Alberich i Marin, 2011 daquesta edici, Editorial Alpha, 2011

Institut Camb, 2011Reservats tots els drets

ISBN 978-84-9859-193-4 (Volum II) RsticaISBN 978-84-9859-144-6 (Obra completa)

DIPSIT LEGAL: B. 25.163-2011

www.institutcambo.orgwww.editorialalpha.cat

HOMER

ODISSEA

TRADUCCI POTICA DE

CARLES RIBA

TEXT GREC REVISAT I APARAT CRTIC DE

FRANCESC J. CUARTERO I IBORRA

NOTES A LA TRADUCCI DE

JOAN ALBERICH I MARIN

BARCELONA

FUNDACI BERNAT METGE

2011

VOL. II[CANTS VII-XII]

Aquest volum ha estat sotms ales revisions de consuetud en lespublicacions de la F.B.M.

SIGLA

PAPYRI

pap7 = P. Oxyrhynchi 778, saec. III: X 26-50pap8 = P. Fayum 157, saec. I-II: X 366-402pap10 = P. Oxyrhynchi 580, saec. II: XI 471-545pap11 = P. Fayum 310, saec. I-II: XI 557-610pap26 = P. Lipsiensis 3, saec. IV: VII 67-126pap28 = P. Rylands 53, saec. III-IV: XII 275f., 289-296, 318-330,

346-357, 375-382, 401-418, 430-447pap31 = P. Sorbonnensis inv. 2245A, saec. III aC: IX 211-4, 216-

27, 230-1, 233-54, 354-7, 359, 361, 363, 366, 369 (?), 372,374-5, 377-408 (?), 410-5 (+ 412a), 418-38, 440-82, 507-66;X 1-96

pap63 = P. Strassburguensis inv. G 1827, saec. II: VIII 214-230pap65 = P. S. I. 7755, saec. III: VIII 537-554pap66 = P. Sorbonnensis inv. 2092, saec. IV: IX 41-65, 94-101pap68 = P. Harris 125, saec. I-II: IX 112-131pap69 = P. Rylands 3545, saec. III: IX 122-150pap70 = P. Iandana inv. 238, saec. II: IX 194-235pap72 = P. Oxyrhynchi 1819, saec. II: X 3-12; XI 244-323, 428-

432; XII 1-4pap75 = P. Ross. Georg., saec. III: X 291-299pap80 = P. Iandana inv. 347, saec. I-II: XII 31-57pap112 = Bull. Institut d Arch. Or. du Caire, 46 (1947) 65 s., saec.

I aC: VIII 501-511pap113 = P. Schubart 1 (P. Berol. 11678), saec. III-II aC: XI 108-112,

126-134pap142 = P. Genova inv. 1192, saec. I: VIII 168-176

CODICES

F = Laurentianus 52, saec. XIG = Laurentianus 32. 24, saec, X-XI

8 SIGLA

H = Harleianus 5674, saec. XIIIM = Venetus 613, saec. XIIIP = Palatinus 45, ann. 1201T = Hamburgensis 15, saec. XIV (continet I 1-XIV 67)U = Monacensis 519 B, saec. XIVW = Vratislaviensis 28, saec. XVX = Vindobonensis philol. 133, saec. XIII (continet V 45-XXIV

59)Y = Vindobonensis philol. 56, saec. XVFac = F ante correcturamFmg = F in margineFpc = F post correcturamFsscr = F suprascriptumFul = F uaria lectioF1 F2 = G manus prima, secunda

SIGLA CETERA

ap. = apudath. = athetesiscett. = codices cetericodd. = codicesdamn. = damnauit, damnaueruntdef. = defendit, defenderuntedd. = editores, editionesh. l. = hic locus, huius loci &c.h. u. = hic uersus, huius uersus &c.inser. = inserebat, inseruitmulti = codices multinonn. = codices nonnullipauci = codices paucipler. = codices pleriqueprop. = proposuitrecc. = codices recentioressch. = scholium, scholiasusp. = suspicatus est, suspicati sunttranst. = transtulitu. l. = uaria lectiouu. ll. = uariae lectiones

EDITIONES ANTIQVAE

Argol. = ed. Argolica Massal. = ed. MassalioticaChia = ed. Chia Polyst. = ed.

SIGLA 9

Cret. = ed. Cretensis Sinop. = ed. SinopensisCypr. = ed. Cypria

HOMERI EDITORES ET COMMENTATORES

Antim. = Antimachus ColophoniusAp. Dysc. = Apollonius DyscolusAp. Soph. = Apollonius SophistaAristarchus = Aristarchus SamiusAristarchus1 Aristarchus2 = Aristarchi recensio prima, secundaAristoph. = Aristophanes ByzantiusCallistr. = CallistratusDid. = DidymusDion. Sid. = Dionysius SidoniusHdn. = HerodianusIxio = Demetrius IxioNic. = NicanorPamph. = PamphilusPtol. = Ptolemaeus AscalonitesRhian. = Rhianus CretensisSidon. = Dionysius SidoniusSosig. = SosigenesTyr. = TyrannioZenod. = Zenodotus Ephesius

-

105

, .

,

.

,

, ,

,

, .

, ,

, ,

,

, , .

, ,

, ,

,

,

,

.

55

60

65

70

75

52-54 damn. Callistr. || 54 G alii : pler. || 58 edd. ant., G alii : pler. || 60 om. multi || 61 : Stob. I 49,53 || 65 : nonn. || 72 : u. l.ant. (Macrob. V 7, 13) pauci || 74 Aristarchus Ap. Soph. Hdn.pler. : ( sch.) pauci || 75 : nonn. || 78 pler. : nonn.

CANT XI 105

no estava sepultat dins la terra damples carreres,car havem deixat el seu cos dins la sala de Circe,sense exquies ni plors, car un altre del ens acuitava.Jo, quan el veig, llagrimejo, i el cor se momple de llstima, 55i, fent sentir la veu, li dic paraules alades:

Elpnor, com has vingut al foscant i a les sevescalitges?

Ms has fet via a peu que jo amb el negre navili!Dic, i ell, gemegant, em respon amb aquestes paraules:Raa de Zeus, Laertada, en ginys tan frtil, Ulisses! 60

Mhan perdut el malfet dun du i el vi sense mida.Dalt de la sala de Circe9 ajaat, no vaig adonar-meque per tornar-men a baix calia passar per lescalai, afuant-me pel dret, vaig caure del sostre i vaig rompremles vrtebres del coll; i el meu buf davall dintre lHades. 65I ara pels teus que no sn ac i que tesperen timploro,per la muller i pel pare que et va nodrir criatura,i per Telmac, lnic infant que has deixat a les sales;car jo s que dac, partint de lestatge de lHades,atracars el vaixell ben obrat a lilla dEea: 70doncs all, missenyor, recordat de mi, jo tho prego,no em deixis sense plor ni funerals, en tornar-ten,abandonant-me, no sigui que els dus per mi se tireixin.10

Vulgues cremar-me amb tot larns que tinc, i amuntegaun monument per a mi a lareny de la mar blanquinosa 75per fer saber la meva dissort fins als homes a nixer.Fes-me les honres que et dic i plantam sobre la tombael rem11 amb qu vivint jo remava, quan era amb la colla.

9. s a dir dalt del terrat del palau de Circe (X 558-560).10. Lsser viu que no donava sepultura a un familiar o amic difunt

cometia una falta dimpietat i sexposava al ressentiment i a la ira delsdus.

11. El rem plantat en una tomba significava que la persona enter-rada havia estat un mariner.

106

,

, , .

V , ,

.

,

,

.

, ,

.

,

,

, ,

, ,

,

, ,

.

,

. ,

,

80

85

90

95

100

83 : u. l. ant. || 84 : - nonn. : pauci || 92 om. pler. || 93 : Zenod. (cf. X 281) || 94 Aristarchus (ad Il. I 203) F : Zenod. pler.

CANT XI 106

Tal va dir, i al meu torn jo vaig fer-li aquesta resposta:Tot aix, dissortat, jo, he dacomplir-ho, no temis. 80Tal ens estvem els dos, canviant paraules sinistres:

a lun costat, defensant la sang, jo lespasa tenia;12

i lombra del company a laltre anava parlant-me.I vingu aleshores el buf de la mare difunta,

Anticlea,13 la filla del tan magnnim Autlic, 85que era viva quan vaig partir cap a Troia la santa.Jo, quan la veig, llagrimejo, i el cor se momple de llstima;ara, que no la deixo, malgrat que el meu dol s tan slid,acostar-se a la sang abans que Tirsias minformi.

I vingu aleshores el buf de Tirsias de Tebes, 90portant el ceptre dor, i em va conixe i va dir-me:

Raa de Zeus, Laertada, en ginys tan frtil, Ulisses!Com s aix, dissortat, que, deixant la llum del teu dia,vns a veure els difunts i aquest indret sense joia?Doncs fes-te enll de la fossa i aparta la punta del glavi, 95que de la sang jo begui i et digui el que s ver sense falla.

Deia; i jo, reculant, vaig ficar dins la beina el meu glaviclavetejat dargent, i la fosca sang ell va beurei llavors em parl amb aquests mots, lendev sense tara:14

Vas cercant un retorn com la mel, esplndid Ulisses, 100

12. Odisseu aguantava lespasa damunt la sang per mantenir-ne lesnimes allunyades.

13. Anticlea, mare dOdisseu i esposa de Laertes, era filla dAut-lic, el qual podia robar sense sser vist grcies al do concedit pel seupare, Hermes. Ssif, quan Autlic li rob animals del seu ramat, en elsintents de recuperar-los, es present a casa dAutlic. Durant la seva es-tada es va unir en secret amb Anticlea abans de casar-se amb Laertes.Per aix, de vegades Odisseu s considerat descendent de Ssif. MentreOdisseu era absent del seu reialme perqu participava en la Guerra deTroia, Anticlea, deprimida i cansada desperar, es va sucidar.

14. Segons una versi mtica, Tirsias esdevingu cec per haver vistnua la dea Atena mentre es banyava. La mare implor a la dea que liatenus la pena i aquesta li conced la facultat intellectiva fins i tot des-prs de la mort. Per a ms detalls, vegeu X, n. 35.

107

.

, ,

.

, , ,

,

, ,

, .

,

, ,

,

. ,

, ,

,

,

.

,

, ,

,

105

110

115

120

106 () W alii : multi || 110 : Ps.-Plut. Vita Hom.1156a : pap113; : nonn. || 116 : prop.Aristoph. (ad II 313) || 118 edd. : codd. || 119 : nonn. || 122 : pauci

CANT XI 107

i tel far treballs un du, car no penso que passismai damagat dAquell que sorolla la terra15 i que et guardarbia en el cor, per haver-li eixorbat el seu fill que sestima.Tota vegada, encara podeu arribar, passant penes,si tavens a frenar el teu cor i el cor dels teus homes 105des del primer moment que atraquis la nau ben obradaa lilla del Trident,16 escapat de la mar violeta,quan trobareu pasturant-hi les vaques i els xais ufanosos17

del Sol, que en tota cosa t els ulls i sent tota cosa.Doncs, si no els fas cap dany i noms de torn

et preocupes, 110crec que a taca encara podeu tornar, passant penes;ara, si les malmets, tassenyalo llavors la desfetadel vaixell i els companys; i tu, baldament te nesquivis,tard tornars i amb mal, perduda tota la colla,en un vaixell manllevat, per trobar ms penes a casa, 115uns barons arrogants, que el teu patrimoni devoren,pretenent ta divina muller i oferint per la nvia.Ara, jo et dic que, en venir, els fars pagar llurs excessos.I quan ja els pretendents haurs occit dins tes sales,b per algun ardit o amb el bronze18 punyent cara a cara, 120doncs aleshores agafa el teu rem amans i caminafins que arribis als pobles que no coneixen el mar,una gent que no menja adobada amb sal19 cap vianda

15. s a dir Posid.16. En el text, illa Trincria ha estat traduda per illa del trident

fent derivar el nesnim del mot trident. Aquesta illa, que per-tany a la geografia fantstica del poeta, ben aviat fou identificada ambSiclia, anomenada Trincria per la seva forma triangular, a partir delhistoriador Tucdides (VI 2, 2).

17. Lepisodi de les vaques del Sol ser narrat ms endavant, en XII333-73.

18. Odisseu emprar tots dos procediments per batre els preten-dents.

19. Aquest vers permet suposar que el poeta noms coneixia la salde mar.

108

,

, .

,

,

,

,

,

, ,

.

,

. .

,

, .

, ,

,

,

, .

125

130

135

140

145

124 : pler.; : pauci; : - nonn. || 127 : nonn. || 128 : pap113 || 130 pap113 nonn. : pler. (cf. XXIII 277) || 131 : [ pap113 || 134 : u. l. ant. || 136 Hdn. (ad Il. XVI 385), P : siue pler. (cf.X 316) || 141 : cf. ad 84 || 142 : pauci ||145 : nonn. || 146 pler. : nonn. || 147 - : cf. 84 || 149 : et nonn.

CANT XI 108

ni sap qu sn els vaixells amb la galta pintada de mangreni els amanosos rems que fan dales talment als navilis. 125I un senyal et dir entenedor, que no pot enganyar-te.Doncs, el dia que es creui amb tu un vianant que

et preguntion vas amb la ventadora damunt lesplndida espatlla,planta aleshores el rem amans a terra i, tot dunaque a Posid Senyor haurs fet sacrificis perfectes, 130un marr i un brau i un verrot20 que ja munti les truges,torna-ten al casal i ofereix hecatombes sagradesals dus no moridors que lample cel posseeixen,a tots de rengle; i a tu la mort et vindr del salobre,dola tant com es pugui pensar, la qual ha doccir-te 135aclaparat sota una vellesa ufanosa;21 i el pobleser feli entorn. I el que et dic s cert sense falla.

Tal digu, i al meu torn jo vaig fer-li aquesta resposta:Tirsias, aix mho tenen els dus filat per ventura.

Mes a veure, parlam i esbrinam aix amb franquesa. 140Jo veig lnima, aqu, de la meva mare difunta,que sest callada al costat de la sang i no gosamir el seu fill a la cara ni un mot solament adrear-li.Digues, senyor, com fer-ho perqu pel qui sc em conegui.

Deia jo, i tot seguit ell va fer-me aquesta resposta: 145Sn molt senzills els mots que et dir per fer-tho

comprendre.Qualsevulla que deixis daquests difunts que morirenacostar-se a la sang, et dir el que s ver sense falla.Ara, si et reca dalgun, sen tornar cap a lreb.

20. El sacrifici imposat pel profeta Tirsias a Odisseu sassembla alque els romans anomenaven suouetaurilia.

21. Aquesta profecia de Tirsias fou el punt de partida daltresaventures dOdisseu desprs de la mort dels pretendents. Amb tot, sa-bem que va existir una Telegonia, atribuda a Eugmmon de Cirene, enla qual Telgon, un fill dOdisseu i Circe, va llevar la vida al seu pare.

109

,

,

,

.

,

,

, .

,

,

, ,

, .

,

150

155

160

165

170

157-159 damn. Aristarchus || 158 , : u. l. (Str.) ||159 : nonn. || 160 : et nonn. : u. l. ant. || 161-162 damn. Aristoph. || 166 : et multi

CANT XI 109

Tal havent dit, el buf del prncep Tirsias se nentra 150casa de lHades endins, quan hagu declarat els oracles.Jo vaig romandre all, plantat, fins a tant que la marevingu i begu la sang fosca; i em va conixer tot dunai, sanglotant, em digu aquestes paraules alades:

Fill meu, i com has vingut al foscant i a les sevescalitges, 155

viu com ets? s difcil de veure aquests llocs, pels quiviuen;

car, separant-nos, hi ha uns grans rius i uns correntspaorosos;

de primer lOce,22 que no lleu a ning de passar-logualejant, si no s que t, i ben obrat, un navili.s que tot just arribes aqu, vagarvol, de Troia, 160amb el vaixell i els companys, al cap de molt temps?

s que encarano has tornat a taca i vist a lestatge lesposa?

Tal digu, i al meu torn jo vaig fer-li aquesta resposta:Mare, s una fretura que ha fet que a lHades jo baixi,

per demanar consell al buf de Tirsias de Tebes. 165No, jo encara a lAcaia23 no mhe acostat ni en la nostraterra he posat el peu, ans sempre he anat vagarvol,mser! den que primer vaig segu el divinal Agammnoncap a Ilion la poltrera, a lliurar batalla als de Troia.Mes a veure, parlam i esbrinam aix amb franquesa: 170quina parca et dom de la mort que en dol ens aplana?Quina llarga malia? O b rtemis fou, la fletxera,24

22. Anticlea anomena de primer lOcan, perqu s el riu de rius iels altres corrents eren considerats obstacles insignificants.

23. El poeta fa servir el nom dAcaia per a denominar lHlladacontinental. Posteriorment Acaia ser noms la regi septentrional delPeloponns.

24. Segons la concepci dels antics, els trets drtemis provocavenla mort sobtada a les dones. Si la mort sobtada succea a un home, homcreia que el qui havia disparat era Apollo.

110

, ,

,

, .

,

,

.

,

.

,

,

.

,

,

,

,

.

,

.

175

180

185

190

195

173 : multi || 174 : Aristoph. || 178 a-b , ,| add. nonn., 178a add. W ||183 : multi || 185 Aristarchus : codd. || 191 : nonn.; F alii : Zenod. pler. : Aristarchus : P || 193 : nonn. || 194 codd. : u. l. ant. (Hdn.); : testes (Ap.Sop., Stob. IV 44, 82) nonn. || 196 u. l. ant. ( - sch.), pauci : pler. || 197 : nonn. (cf. III 134)

CANT XI 110

que tocc, escometent-te amb les seves blanes sagetes?Parlam tamb del pare, i del fill que he deixat a lestatge,si en mans dells ha restat el meu honor. O ja un altre 175prncep el t, i asseguren que jo mai ms tornaria?Parlam de la muller concertada, qu vol i qu pensa,si roman amb el fill i guarda en peu tota cosa,o si ja sha casat amb algun aqueu que excelleixi.

Deia jo, i tot seguit respongu missenyora la mare: 180Massa, el que s ella, i tant! roman amb cor incansable

dins el teu casal; i miserioses per ellavan consumint-se les nits i els dies, plorant que no para.I ning no tha pres el teu bell honor, ans Telmac,ben tranquil, els dominis espleta i pren una justa 185part als festins, com escau que un bar que arbitra25

en gaudeixi;car tothom el convida;26 i el pare teu all resta,en el seu mas, i no baixa a ciutat; i no et pensis que tinguiper a colgar-se un llit i abrigalls i tapissos brillosos,no, que a lhivern sajaa amb la gent a lestatge, a la

cendra, 190vora la llar; i es cobreix la pell amb robes grolleres.Ara, quan ve lestiu i la rica sa de les fruites,que per tot el coster de la seva erola de vinyahi ha escampada fullaca, sen fa una jaa per terra.I shi ajeu tot trist i acreix en son cor la gran pena 195delejant ton retorn; i amb els mals li ve la vellesa.Car s aix com jo he finat i que el fat vaig atnyer:

25. s a dir que administra la justcia. En un rgim arcaic, el sobi-r era el qui ostentava tots els poders de lEstat, tant el poltic i el mi-litar com el judicial i el religis.

26. Anticlea parla al seu fill set anys abans del seu retorn a taca.En aquests moments, els pretendents encara no havien comenat a di-lapidar els bns de lheroi.

111

,

,

, ,

.

,

.

, ,

,

, ,

,

,

, , ,

,

, .

,

200

205

210

215

220

198 : () et () nonn. || 199 : multi || 200 : nonn. || 202 : W || 205 : cf. 494 || 206 : () nonn. ||207 : et nonn. || 217 : G alii || 218 nonn. : multi

CANT XI 111

no que dins el casal la del bon aguait, la Fletxera,matus, arremint-me amb les seves blanes sagetes,ni que cap malaltia em vingus, daquelles que amb una 200consumpci avorrible arrabassen la vida dels membres,ans lenyorana de tu i la teva nsia,27 Ulisses esplndid,i la teva tendresa, la dola vida em llevaren.

Deia; i llavors, el que s jo, vaig voler, debatent-hoen ma pensa,

prendre en mos braos el buf de la meva mare difunta. 205Tres vegades28 mhi llano, que el cor dabraar-la em

manava,i tres vegades, dentre les mans, com una ombra o un

somnise men vol, i la pena sem feia en el pit ms aguda.I, fent sentir la veu, li vaig dir paraules alades:

Mare meva, per qu no em romans quan delejoabraar-te, 210

que dins lHades almenys, amb els braos al coll lunde laltre,

ens donarem tots dos el gust de la freda plorada?O quin fantasma s aquest que la noble Persefoneamha suscitat, per tal que encara amb ms plany jo sospiri?

Deia jo, i tot seguit respongu missenyora la mare: 215Lassa de mi, fill meu, dissortat com cap altre

dels homes!No, Persefonea, la filla de Zeus, no tenganya.Ans aquesta s la llei dels moridors quan es moren;car els nervis llavors ja no tenen la carn i lossada,ans la potent energia del foc abrandat ho subjuga 220

27. Anticlea mor de pena i de tristor per labsncia del seu fill.28. En aquest episodi commovedor es va inspirar Virgili en narrar

el moment en qu Eneas intenta abraar lombra de la seva muller Cre-sa (Aen. II 792-4) i la del seu pare Anquises (Aen. VI 700-1).

112

, ,

.

, .

,

, ,

.

,

, .

.

,

.

,

,

225

230

235

221 , Hdn. nonn. : , pler. : , Ptol. :, Crates || 223 : nonn. || 231 : pauci || 232 pler. : W || 233 : nonn.; Aristarchus (sch.) nonn. : nonn. || 234 : G alii || 235 : nonn. || 236 codd. : u. l. ant.

CANT XI 112

tot, aix que la vida29 ha buidat lossada emblanquida;i aleshores el buf30 com un somni sen vola i voleia...Mes ja cap a la llum afanyat de pressa; i recordab tot aix, per desprs contar-ho a la dona que estimes.

Tal ens estvem tots dos, conversant; i vinguerenles dones, 225

car les movia a sortir la noble Persefonea,quantes havien estat mullers i filles dillustres.Totes entorn de la sang obscura van aplegar-se;ara, jo meditava dan interrogant cadascuna.I vet aqu el pensament que mill en el meu cor va

semblar-me: 230traient-me el glavi punxut de contra la cuixa cepada,no vaig deixar que beguessin lobscura sang totes juntes;i elles per tanda anaven passant i llavors cadascunafeia sab el seu llinatge; i a totes jo preguntava.

La que veg primera fou Tiro,31 dun pare molt noble, 235que va dir-sem rebrot de Salmoneu32 sense tara,i era, deia tamb, de Creteu33 lElida esposa.

29. El o fora vital, tradut per vida, s all que desapareixdesprs de la mort, segons la manera de pensar dels antics.

30. La buf o nima, all que queda dels humans un cophan mort, s una mena de fantasma, una ombra, un somni (cf. 207 i Il.XXIII 100-4). Aquesta idea fou recollida per Pndar, quan afirma quelhome s somni duna ombra (Pyth. VIII 95).

31. A partir daquest vers, i fins al 332, el poema presenta lano-menat catleg de les herones, que alguns consideren una interpolaciposthomrica.

32. Salmoneu era fill dol, del qual eren descendents els eolis.Pass la joventut a Tesslia, don emigr cap a llida, al Peloponns, ihi fund Salmone (cf. ESTRAB VIII 3,31 i PSEUDO-APOLLODOR I 9,7).

33. Creteu, fill dol i germ de Salmoneu, es cas amb la seva ne-boda Tiro, que havia criat i educat a casa seva, i adopt els fills que ha-via tingut de la seva uni amb Posid. Creteu fund Iolcos a Tesslia.Un cop mort, en comptes dson en fou rei el seu germanastre Plias,el qual mat son i envi Json a cercar el vell dor a la Clquida.

113

,

,

.

,

, .

, .

,

, ,

,

.

.

.

,

, .

,

240

245

250

255

241 : pauci || 245 om. Zenod., damn.Aristarchus; pler. : testes, pauci || 249 Zenod. : Aristarchus codd. : laud. Porph.; : u. l. ant. || 253 Hdn. pauci : pler. || 256 - nonn. : nonn. || 257 pler. : Aristarchus (ad Il. IX 154) F

CANT XI 113

Va enamorar-se dun riu, lEnipeu34 div, que de molts el ms bell dels rius que per sobre la terra es desfermen.Doncs, anava sovint al llarg dels corrents delitosos 240de lEnipeu, i el Senyor que la terra t i la sorollase li va fer semblant i es va ajeure al costat de la dama,a les goles del riu pregon, i lonada purpria 243ava drear-sels entorn, tan alta com una muntanya, 243btota arcinada, amagant el du i la dona mortal.I desllig el cenyidor i aboc un son dol a la verge. 245

Doncs, quan hagu ja el du acabat la feina amorosa,va encaixar-li la m i uns mots li digu, anomenant-la:

Dona, sigues feli de lamor, que en el tombde lanyada

infantars uns fills jocunds,35 puix que mai labraadadels immortals no safolla; i tu tingues-ne cura

i gomboldals. 250I ara torna al casal i retn-te i no manomenis;car per tu sola jo sc Posid, el que sorolla la terra.

Tal havent dit, senfons dins les altes aiges ondoses.I ella, restada prenys, de Neleu fou mare, i de Plias,que van sse uns valents servidors de Zeus lun i laltre: 255Plias habit en els vastos plans dIaolcos,36

amb els seus grans folcats; i Neleu a Pilos sorrenca.Daltres encara a Creteu en par, la reina entre dones:

34. Enipeu s un riu de Tesslia.35. El poeta es refereix a Neleu, el rei fundador de Pilos i pare de

Nstor, i a Plias, que, en apoderar-se de Iolcos, el reialme que corres-ponia a son, el germ per part de mare, indu el fill daquest darrer,Json, a organitzar lexpedici dels argonautes.

36. Transcripci feta a partir de la forma no contracta de Iolcos,ciutat de Tesslia, a la riba del golf Pegaseu i al peu del mont Plion,de la qual va partir lexpedici dels argonautes. Actualment s denomi-nada Volos. Les excavacions hi han posat al descobert lexistncia dunpalau micnic del voltant del 1600 aC, reformat amb murs ciclopis idestrut definitivament cap al 1200 aC.

114

.

, ,

,

, ,

,

, .

, ,

, ,

260

265

264 nonn. : Aristoph. multi || post 266 habet 261 F

CANT XI 114

son i Feres37 i, amb ells, Amiton, jois dels seus carros.I vaig veure desprs Antope,38 filla dAsopos,39 260

que es gloriava dhaver dormit de Zeus en els braos,i deslliur dos fills, que foren Amfon i Zetos,40

els primers que de Tebes41 fundaren la seu, amb set portes,i la van torrejar, car poc sense torres podienviure al gran pla de Tebes, per molt de valor que

tinguessin. 265I vaig veure Alcmena,42 dAmfitri lesposa,

que, per haver-se unit amb Zeus poders, en sos braos,dHrcules43 fou la mare, el de cor de lle, tan intrpid;i Mgara44 tamb, pel superb Creont engendrada,

37. Feres era rei de la ciutat de Feres, a Tesslia, i pare dAdmet,que fou el marit dAlcestis.

38. Antope, una dona duna bellesa extraordinria, fou estimadaper Zeus, el qual shi un en forma de stir. Daquesta uni naixerenAmfon i Zetos.

39. Asopos s el nom dun riu de la Becia meridional i tamb elde la divinitat que hi est associada.

40. Els germans Amfon i Zetos regnaren a Tebes desprs que fo-ren occits Licos i Dirce. Segons el text foren els fundadors de Tebes.Tanmateix, segons una altra tradici molt consolidada, Cadme fund laCadmea, lacrpolis de Tebes, i posteriorment lemmurallaren els dosgermans, quan en foren reis. Es diu que en la construcci de la mura-lla, mentre Zetos transportava les pedres a lesquena, el seu germ Am-fon les atreia amb el so de la seva lira.

41. A Tebes, capital de Becia, en diverses prospeccions arqueol-giques circumstancials han aparegut restes importants del perodehelldic (1600-1400 aC), corresponents a un palau amb diversos patisi magatzems que resulta semblant als palaus minoics. Hi han estat tro-bats documents escrits en lineal B, a ms dinscripcions cuneformes deltercer millenni aC.

42. Alcmena, estimada per Zeus sota laparena del seu marit ab-sent, Amfitri. Conceb dos fills bessons nascuts en linterval duna nit:Hracles, fill de Zeus, i ficles, fill dAmfitri (cf. Il. XIX 95-113).

43. Hrcules s la forma llatinitzada dHracles.44. Mgara fou la filla de Creont, rei de Tebes que succe dip al

tron. El seu pare la cas amb Hracles per donar-li recompensa per lavictria sobre la vena Orcmenos. Hracles, en un atac de follia, la matjuntament amb els seus fills.

115

.

, ,

.

,

, .

,

, ,

,

270

275

280

272 : pauci (cf. X 231) || 273 : et nonn. || 280 : nonn. || 282 : nonn.

CANT XI 115

que el fill dAmfitri va espos, el de la fora mai trida. 270I vaig veure la mare dEdip, la bella Epicasta,45

que va fe un gran malfet amb un cor que tot ho ignorava,casant-se amb el seu fill; i ell, matador del seu pare,va casar-shi; i els dus tot seguit ho ennovaren als homes;tota vegada a Tebes lamable, sofrint desventures, 275ell fou rei dels cadmeus,46 per volena dels dus runosa;i ella baixava a lHades, que tanca amb uns golfos tan

slids,passant un nus espadat per la biga mestra del sostre,folla del seu pesar; i deix per a ell desventures,tantes com duna mare les Fries47 poden perfer-ne. 280

Cloris48 vaig veure tamb, la bellssima, amb qui vacasar-se,

per sa bellesa, Neleu, pagant-ne dons innombrables;i era la ms tendral de les filles dAmfon lIsida,

45. s la Jocasta del poetes trgics. Jocasta es cas, sense saber-ho,amb el seu fill dip, que havia estat lassass del seu pare Laios. En as-sabentar-se de la terrible veritat, Jocasta se sucid. Aqu no sesmentael fet que dip es tragus els ulls i ans voluntriament a lexili amb laseva filla Antgona.

46. Segons aquest passatge, desprs del reconeixement de lincest,dip continu regnant sobre els cadmeus o tebans fins al final dels seusdies. Fins i tot a la Ilada (XXIII 679) es parla del seu funeral. Aques-ta versi s diferent de la que trobem en dip rei i dip a Colonos deSfocles.

47. Les Fries o Ernies eren la personificaci dels remordiments.En un principi eren les detats encarregades de castigar els crims con-tra la famlia. En el text sesmenten les Fries duna mare, perqu erenles encarregades de castigar els fills culpables envers la seva mare. Mstard, a les Ernies, hom els va atribuir la venjana dels crims de sang.

48. Cloris, filla dAmfon, rei dOrcmenos en el territori dels m-nies, sespos amb Neleu a Triflia i fou mare de Nstor, rei de Pilos.

116

, ,

.

, ,

,

.

.

,

.

285

290

295

284 : pauci || 285 Hdn., nonn. : Aristarchus pler. (cf. 233) || 288 Aristarchus pler. : Aistoph. pauci || 292 Aristarchus (ad Il. IV 517) : codd. || 297 : pauci

CANT XI 116

el poders que en el temps regnava a lOrcomen49

dels mnies.I ella a Pilos fou reina i par a Neleu uns esplndids 285fills, que foren Nstor i Cromi i laltiu Periclimen,i la pomposa Pero a ms dells, meravella dels homes,que pretenien tots els vens; i Neleu, per donar-la,volia que li duguessin les vaques rodones, frontudes,de Flace,50 robant-les a la violncia dIficlos.51 290I era un treball. I noms promet lendev52 sense taraque les duria. I lhostil dest dun du va travar-lo:unes presons treballoses i els fers bovers de lagrura.Sols quan els mesos i els dies anaren passant i va clourelany de nou el seu gir i tornava la primavera, 295fou que lalliber la violncia dIficlos,fent-li di els averanys; i el voler de Zeus sacomplia.

49. Orcomen o Orcmenos es troba a Becia, a la desembocaduradel Cefs, al llac Copais, actualment dessecat. Assentament important alpoca neoltica i del bronze, fou el centre de lantiqussima civilitza-ci dels mnies i la ciutat hegemnica de la regi abans de Tebes. Shiconserva una important tomba micnica en forma de tolos amb unacambra funerria, anomenada Tresor de Mnias, epnim dels mnies.Segons la Ilada (IX 381), les riqueses daquesta ciutat eren compara-bles a les de Tebes dEgipte.

50. Flace era una ciutat de Tesslia fundada per Flac.51. ficlos o ficle, heroi de Tesslia fill de Flac, particip en lex-

pedici dels argonautes.52. Lendev fou Melamp, que, en intentar robar les vaques per a

Neleu, fou empresonat durant un any a Flace. Fou alliberat quan varevelar a ficle la ra per la qual no tenia fills i la manera de tenir des-cendncia. Tamb pogu endur-se els animals, que ced al seu germ Bi-ant, segons un pacte establert prviament. El poeta no explica tots elsdetalls del mite, perqu ja eren molt coneguts pel pblic que escoltavael poema.

117

, ,

,

,

,

.

, ,

, ,

, ,

,

300

305

310

298 G alii : pap72 multi || 302 pler. : pap72 nonn. || 308 codd. : Macr. (V 13, 18), ZonarasLex., G || 309 : testes, nonn. || 310 codd. (cf. V 121),fort. || 311 : Hesych.

CANT XI 117

Leda53 vaig veure tamb, que de Tindareu fou lesposa,i que de Tindareu dos fills esforats va concebre,Cstor, que doma els cavalls, i el pgil bo Polideuces. 300Lun i laltre, els mant vivents la terra fecunda:dhuc sota la terra fa Zeus que tinguin honranacar van vivint i morint per dies alterns lun i laltre,per torn; i els ha pertocat una honrana com la dels

nmens.54

Ifimedea55 desprs, dAloeu esposa, vaig veure, 305que amb Posid shavia ajuntat, aix sen vanava,i deslliur dos fills, i foren de curta durada,Otos, semblant als dus, i el fams al lluny Efialtes,els ms alts que havia criat la gleva espeltera,i de molt els ms bells desprs de lillustre Ori;56 310car tenien nou anys i ja feien ben b nou colzades57

53. Leda, filla del rei etoli Testi, fou lesposa del rei espart Tind-reu, del qual va tenir Clitemnestra i Cstor. De la seva uni amb Zeus,que enamorat della la visit en forma de cigne, naixeren Hlena i Po-lideuces. Tanmateix, en aquest passatge, a diferncia de la Ilada (III237), el poeta considera expressament Cstor i Polideuces fills de Tin-dreu.

54. s a dir la immortalitat. En un enfrontament amb els seus co-sins pel repartiment dun bot, Cstor va sser occit, mentre que Poli-deuces en sort indemne, per la qual cosa fou endut per Zeus al cel.Tanmateix, Polideuces no acceptava la immortalitat, si el seu germCstor es quedava als inferns. Per aquest motiu, Zeus permet que elsgermans romanguessin tots dos junts amb els dus, per en dies alterns.Ms tard, la llegenda es modific i precis que, en voler Polideuces, fillde Zeus, compartir la immortalitat amb el seu germ, cadascun dells,en un torn diferent, passava un dia a lOlimp i un altre a lHades.

55. Ifimedea infant Otos i Efialtes, que intentaren escalar el celposant els monts Ossa i Plion damunt de lOlimp per destronar Zeusi els dus olmpics, motiu pel qual foren occits per Apollo. Aquestsdos germans tamb sn coneguts per haver encadenat Ares dins unagerra, perqu el du de la guerra havia provocat la mort a Adonis pergelosia de la seva amistat amb Afrodita (cf. Il. V 385ss.)

56. Per a Ori, vegeu V, n. 10.57. s a dir al voltant duns quatre metres.

118

, .

.

,

, .

,

, ,

,

.

,

,

,

.

315

320

325

315-316 damn. Aristarchus || 316 : Hesych. || 320 Aristarchus pler. : nonn. || 321 : Zenod. (ad Il. XVIII 592) || 324 : u. l. ex sch. Ap. Rh III 997 (omisso 323); : () u. l.ant.; pler. : Aristoph. nonn.

CANT XI 118

dample i, el que s dalada, arribaven prou a nou braces.58

dhuc amenaaven els immortals amb drear-losdins lOlimp el tabust i els bots repetits de la guerra.LOssa59 sobre lOlimp volien pos i, sobre lOssa, 315el Peli60 fulls, per tenir fins al cel una escala.I se nhaurien sortit si atenyen mesura de joves;sin que el fill de Zeus i de Leto, la bella amb grans bucles,els atu, abans que sota les temples la barbaja els flors, i el ment sels cobrs dufanosa pelussa. 320

Fedra61 i Procris62 vaig veure tamb, i la bella Ariadna,63

filla de Minos el malfaent, que un dia de Cretase lendugu Teseu al tur dAtenes la santa;sense que sen gauds, que abans, a lilla de Dia,rtemis latu, pel que Dions va imputar-li. 325

58. s a dir al voltant de setze metres.59. LOssa s un mont de la Tesslia oriental, molt proper al mar,

al sud de la vall del Tempe, que forma el riu Peneu prop de la sevadesembocadura. El cim ms alt t 1.978 m.

60. Peli s una transcripci amb laccent dislocat, en comptes dePlion. Aquest ornim correspon a la serralada del sud de Tesslia, quesallarga parallela al mar fins a la pennsula de Magnsia. El cim msenlairat assoleix 1.547 m.

61. Fedra, filla de Minos i esposa de Teseu, senamor del seu fi-llastre Hiplit. En no sser corresposta, acus Hiplit dintentar violar-la, per la qual cosa Teseu el va maleir. Hiplit, en marxar de casa, mordaccident, i Fedra se sucid desprs de deixar escrita tota la veritat.

62. Procris era filla dErecteu i muller de Cfal. Gelosa del seu ma-rit, el segu damagat en una cacera, per fou confosa amb una presa ila va matar per error.

63. Ariadna, germana de Fedra, gui Teseu dins el fams laberintdel Minotaure i fug amb ell. Abans darribar a Atenes, mor sobtada-ment a causa dun tret drtemis a lilla de Dia, desprs anomenadaNaxos, ja que Dions denunci que shavia unit amb Teseu en un tem-ple de la dea. Segons una altra versi, Ariadna, abandonada en aquestailla per Teseu, es cas amb Dions.

119

,

.

,

.

,

.

, ,

.

,

, .

.

,

,

330

335

340

331 nonn. : pler. || 343 (= VII 156) om. multi ||343a (= VII 157) add. U alii

CANT XI 119

Clmena64 i Mera65 vaig veure, i latro Erfila66 encara,que va rebre un or fi com a preu del marit que estimava.

Totes, jo no les puc contar ni tan sols nomenar-les,tantes que sn, les mullers i les filles dherois que vaig

veure;car abans passaria la nit immortal... s ja lhora 330de dormir, que men vagi al rpid vaixell amb la collao aqu; i del viatge, als dus i a vosaltres en deixo la cura.

Deia ell; i tothom rest quiet en silencii dins la sala ombradissa lencs els tenia tots presos.I fou Arete, dels braos tan blancs, que prengu la paraula: 335

Com us sembla, feacis, aquest bar, la bellesa,la gallardia que t, amb un seny que tot ho pondera?I hoste s meu, baldament cadascun ha pres part en

lhonrana.Doncs no cuiteu a fer-lo partir; i a qui tant necessitano escatimeu els presents, vosaltres que tantes riqueses 340per la grcia dels dus guardeu en els vostres estatges.

I aleshores parl el venerable heroi Equeneos,67

que dels barons feacis anava davant per vellura:No, carssims, no erra el fit, ni el que criem nosaltres,

64. Clmene, filla de Mnias, rei dOrcmenos, fou esposa de Flaci mare dficle (cf. XI 290).

65. Mera, filla del rei de Tirint Pretos, infant Locros, el qual aju-d Pretos i Amfon en la construcci de Tebes. Companya de la deartemis, aquesta la mat amb les seves fletxes per les seves relacionsamb Zeus.

66. Erfila, grafiada amb laccent dislocat en lloc dErifila, era les-posa de lendev Amfiarau. Aquest no volia participar en lexpedicidels set contra Tebes, perqu preveia que hi havia de morir (cf. XV247). Tanmateix, Erifila, interessada a aconseguir el collaret dor quehavia pertangut a Harmonia, tra el seu marit i revel a Polinices onshavia amagat per evitar anar a la guerra. Per aquest motiu fou occidaen venjana pel seu fill Alcme.

67. El venerable anci Equeneos s el portantveu i representantdels prnceps dels feacis, que tamb apareix en VII 155.

120

.

.

,

, ,

,

.

, .

, ,

,

,

,

, .

,

,

,

, ,

,

.

,

,

.

345

350

355

360

365

370

348 : nonn. || 357 : - u. l. ant. || 359 codd. : - Aristoph. || 364 Zenod. codd. : Aristarchus (cf. IX 128) || 369 : pauci || 372 : pauci (cf. 197)

CANT XI 120

amb el que diu aquesta regina prudent. Obeu-la. 345Ara, dAlcnous aqu depenen obra i paraula.68

I llavors fou Alcnous que va parlar-li en resposta:Tot es far segons la seva paraula, aix visqui

jo comandant els feacis, la nostra gent tan remera!I que lhoste consenti, per b que delegi tornar-sen, 350tanmateix a restar fins dem, fins que jo li completitot el do; i del guiatge, en tindran els meus homes la cura,tots, i jo sobretot, que tinc el pod en aquest poble.

I llavors, responent, li digu lenginys Ulisses:Rei i senyor Alcnous, honor de tot aquest poble: 355

si minvitveu un any que fos a rest i menllesteumentrestant un guiatge i em fieu presents delitosos,mhi avindria, i tant; i em seria molt preferiblede fer cap amb la m ms plena a la ptria que estimo;i dhuc seria tingut en ms damor i respecte 360per tothom que em veis el dia que a taca torni.

I llavors fou Alcnous que va parlar-li en resposta:Ulisses, no, ni un moment hem jutjat, mirant-te,

que fossisun daquests xarlatans i embolicadors, com la terranegra molts en pastura, que van pel mn descampada 365conjuminant falsedats, que lull de ning no hi veuria.No, tu, et corona de grcia el que dius, i el que penses

s noble,i ens has contat, com podria b fer-ho un cantor, amb

cincia,les desventures de tots els argius i les teves mateixes.Mes a veure, parlam i esbrinam aix amb franquesa: 370si veieres algun dels companys divinals que seguirencap a Ilion amb tu i all la mort van atnyer.

68. Segons el protocol, el rei ha dsser el primer a oferir els obse-quis a lhoste Odisseu.

121

, ,

.

,

.

, ,

,

,

,

, ,

,

.

,

,

.

,

, ,

,

.

, ,

375

380

385

390

395

374 : nonn. || 375 , fort. || 380 nonn. : multi || 381 : nonn. || 385 Aristarchuscodd. : Aristoph. (cf. V 369) || 386 : edd. ant. Eust. Galii || 388 ... : o... G || 389 : cf. 372 || 390 pler. : pauci || 393 edd. : codd. || 399-403 (cf. 109-113) damn.Aristoph.

CANT XI 121

Llarga s la nit, com un du no ho pot dir; i encarano s hora

de dormir al casal; i tu contam prodigis i fetes:fins a lAurora divina tindria aguant, si tu fossis 375pacient per a estar-te a la sala contant-me tes penes.

I llavors, responent, li digu lenginys Ulisses:Rei i senyor Alcnous, honor de tot aquest poble:

temps hi ha per a llargs relats i temps perqu es dormi.Mes si encara sentir-me desitges, no puc refusar-me, 380jo, a explicar-te ms coses i ms llastimoses que aquestes,dols, ai! dels meus companys, que han mort desprs

de la guerra,que dels troians esquivaren la gemegosa arremesai en el retorn han finat, per la grcia duna malvada.69

Doncs, quan les ombres hagu la casta Persefonea 385daqu i dall escampat de les dones, tan femenines,lombra sobrevingu llavors dAgammnon Atrida,tota angoixada, i entorn sapinyaven els altres que amb ellen el casal dEgist van morir i el fat van atnyer.I em va conixer tot duna que hagu begut la sang fosca, 390i plorava a esgarips, escampant ufana de llgrimes,i mestenia obertes les mans, delirs dabastar-me;ara, que res per a ell no era en peu del vigor ni del msculque tanmateix abans hi hagu en els seus membres

flexibles.Jo vaig plorar, veient-ho, i el cor va omplir-sem

de llstima, 395i, fent sentir la veu, li vaig dir paraules alades:

Gloriosssim Atrida, senyor de guerrers, Agammnon!

69. Odisseu, entre els qui moriren desprs de la Guerra de Troia,noms esmentar Agammnon, occit per Egist amb la complicitat deClitemnestra. Segons la perspectiva daquest vers, Clitemnestra s con-siderada ms malfica que Hlena.

122

,

, ,

,

,

,

, .

,

.

,

,

, .

,

400

405

410

415

420

400 : Aristoph. || 403 pauci : pler. || 407(= 400) om. pler. || 416 : M; Aristarchus pler. : P alii || 420 pler. : pauci

CANT XI 122

Quina parca et dom de la mort que en dol ens aplana?s que en els teus vaixells tha domat Posid, suscitant-tela tan poc envejable bufera dels vents treballosos, 400o uns guerrers enemics than traucat en alguna riberamentre els prenies els bous i les belles ramades dovelles,o mentre combaties per llur ciutat i llurs dones?

Deia jo, i tot seguit ell va fer-me aquesta resposta:Raa de Zeus, Laertada, en ginys tan frtil, Ulisses! 405

No, ni en els meus vaixells mha domat Posid,suscitant-me

la tan poc envejable bufera dels vents treballosos,ni uns guerrers enemics mhan traucat en una ribera:s Egist qui mocc, forjant-me la mort i el malastreamb la funesta muller70 i al seu casal invitant-me, 410havent dinat, com qui mata un bou de cap a la grpia.Tal vaig morir, de tristssima mort, i, tots els meus altreshomes, entorn de mi els anaren matant sense treva,com uns bacons de blanques dents a la casa opulentadun senyor molt apoderat, en un dia de bodes 415ao dun pat a escot o dun convit de gran festa. 415bJa thas trobat enmig dun carnatge, quan sn en gran

nombretrucidats els guerrers, un per un i en laspra barreja;ara, veient all, hi hauria gemit el teu nim,com, al voltant del gran vas i entremig de les taules

curulles,jiem dins la gran sala, que el terra tot era sang viva! 420I el ms trist de sentir fou la veu de la filla de Pram,Cassandra,71 que degollava la prfida Clitemnestra

70. La tradici segons la qual la mateixa Clitemnestra va matar elseu marit (cf. SQUIL, Ag. 1380ss.) sembla que s ignorada per Homer.El poeta considera que lnic assass fou Egist (cf. III 194, IV 91, 534).

71. La profetessa Cassandra, a qui ning no feia cas, fou violadaper Aiant, fill dOileu, i desprs conduda a Micenes per Agammnoncom a bot de guerra.

123

, ,

.

,

,

.

, .

,

,

,

.

,

, ,

, .

, ,

425

430

435

440

445

428 om. multae edd. ant. || 432 edd. : codd. || 433 : nonn. || 435-443 damn.Aristoph. || 440 pler. : pauci || 442 : u. l. ant.( sch.)

CANT XI 123

sobre el meu cos, i, jo, en aixecar, per cobrir-la, elsmeus braos,

vaig morir, acabat pel coltell; i la cara de gossasurt i ni t pacincia, quan jo men vaig cap a lHades, 425per a tancar-me els ulls amb ses mans i prmem la boca.No, al mn no hi ha res ms horrible i ms gos que

una donaque en el seu pensament debati obres daqueixes,com aquesta, que ha ordit una obra tan miserable,que ha trucidat el seu esps de donzella! I jo em creia 430sser tan ben acollit pels meus fills i la gent de la casa,quan torns; per ella, excellent en llbregues manyes,ha escampat damunt seu la vergonya, i damunt de les

altrespobres dones que encar han de nixer, fins de lhonesta!72

Tal digu, i al meu torn jo vaig fer-li aquesta resposta: 435Ah, el llinatge dAtreu, s ben cert que Zeus que al

lluny mirali ha mostrat un odi que espanta, en astcies de dona73

des dantic: ja per culpa dHelena molts ens perdrem,i ara a tu Clitemnestra tha armat un parany quan no hi

eres.Deia jo, i tot seguit ell va fer-me aquesta resposta: 440Per aix ni tan sols amb la dona no siguis benigne,

ni li confis del tot el que et sembli b de resoldre,ans lin dius una part i, laltra, la hi tens amagada.Ara, Ulisses, a tu la mort no et vindr de lesposa,car s massa assenyada, i lleial en tot el que pensa, 445

72. La narraci dAgammnon completa la informaci donada perMenelau en V 534-37, introduint-hi lassassinat de Cassandra i el paperqui hi tingu Clitemnestra.

73. La conducta dHlena i de Clitemnestra mereixen la mateixaqualificaci malgrat les diferncies en el seu comportament i en les con-seqncies que sen derivaren.

124

, .

, ,

,

, .

.

,

, ,

, .

,

.

,

, ,

.

450

455

460

465

454-456 om. pleraeque edd. ant. || 458 Aristarchus (ad XIV 118)pler. : Zenod. || 461 damn. Aristarchus; : Aristarchus pauci

CANT XI 124

ella, la filla dIcari, la molt discreta Penlope.S, era nvia de poc que nosaltres74 vrem deixar-laen partir a la guerra, i tenia un fill a la sina,un infant que avui ja deu seure en el nombre dels homes,venturs, perqu el pare que estima el veur quan retorni, 450i ell correr a abraar, com s de llei, el seu pare.Mes ni tan sols del fill75 la meva muller va deixar-meque pels ulls memplens; i abans va mat el qui jo era!I una altra cosa et dir, i tu fixa-la b en el teu nim:damagat, i no vist, a la terra paterna que estimes 455cal que recalis: avui no hi ha confiana en les dones!Mes a veure, parlam i esbrinam aix amb franquesa:si heu sentit on s que el meu fill encara pot viure,si per ventura s a Orcomen o b a Pilos sorrenca,o si el t Menelaos amb ell a les planes dEsparta;76 460car no s mort encara en el mn el prncep Orestes.77

Tal digu, i al meu torn jo vaig fer-li aquesta resposta:Fill dAtreu per qu mho preguntes? Ignoro

dOrestessi viu o s mort; i s mal fet de parlar per dir coses

ventisses.Tal ens estvem els dos, canviant paraules sinistres, 465

74. Agammnon en persona havia anat a taca a buscar Odisseuper tal que particips a lexpedici contra Troia.

75. s a dir dOrestes, que sabr venjar la mort del seu pare Aga-mmnon.

76. Orestes no era ni a Orcmenos ni a Pilos ni tampoc a Espar-ta, al palau del seu oncle patern. Orestes va sser portat en secret al pa-lau del rei Estrofi a Cirra, prop de Delfos, a la Fcida, on fou criat jun-tament amb Plades, amb el qual va mantenir una amistat proverbial.Estrofi era oncle dOrestes, ja que shavia casat amb Anaxbia, germa-na dAgammnon.

77. Agammnon encara intervindr dues vegades ms als inferns,una per reconciliar-se amb Aquilleu (XXIV 24-98) i una laltra per as-sabentar-se de boca del pretendent Amfidemont de la mort de tots elsseus companys que dilapidaven el patrimoni dOdisseu (XXIV 105ss.).

125

,

,

.

, ,

,

,

,

,

, , ,

,

,

, . , ,

470

475

480

472 pler. nonn. || 476 : : u. l. || 478 edd. (cf. Il. I 489) : seu codd. || 481 : multi : P

CANT XI 125

cara a cara, adolits, escampant ufana de llgrimes.I en aix vingu lombra del Peleada Aquilles,i la de Patrocle,78 i tamb la dAntloc79 sens tara,i dAias,80 que era el ms bell de faccions i figuraentre els dnaus, desprs del fill de Peleu sense tara. 470I em conegu lesperit de lEcida,81 el rpid a crrer,i, sanglotant, em digu aquestes paraules alades:

Raa de Zeus, Laertada, en ginys tan frtil, Ulisses,aferrissat, quina empresa ms gran medites encara?Com has gosat a lHades baixar, on els morts insensibles82 475tenen lestatge, fantasmes dels que han basquejat83 a la

terra?Tal digu, i al meu torn jo vaig fer-li aquesta resposta:Fill de Peleu, Aquilles, el ms valent dels dAcaia!

He vingut a tractar amb Tirsias, per si em donariaun consell per fer cap a taca lesgalabrosa. 480No, jo encara a lAcaia no mhe acostat, ni en la nostraterra he posat el peu, tostemps sofrint. I tu, en canvi,

78. Ptrocle, fill de Meneci, s lamic inseparable dAquilleu fins itot desprs de la mort. Elimin moltssims guerrers del bndol troi, elms important dels quals fou Sarpdon (Il. XVI 419-568). Finalmentfou occit per Hctor (Il. XVI 777-867).

79. Antloc, un dels fills de Nstor, fou el company preferit dA-quilleu desprs de Ptrocle (XXIV 72ss.).

80. Aias o Aiant s el rei dels salaminencs, fill de Telam (Il. II557-558). Caracteritzat per la seva gran estatura, fou el millor guerrerdesprs dAquilleu.

81. s a dir Aquilleu, que era nt dac, el pare de Peleu (cf. Il.XXI 189).

82. Els morts no sn res ms que ombres buides i incapaces desentir i de recordar. Amb tot, quan bevien la sang de les vctimes re-cuperaven la conscincia (cf. X 537).

83. Literalment, el text diu dels qui sn tets. Un tet no era un es-clau, sin la criatura de ms baix nivell social entre els lliures. A laconstituci de Sol, els tets formaven part de la classe censatria infe-rior i eren exclosos de les magistratures i de la Bule o Consell.

126

,

, .

,

, .

,

, ,

.

,

.

,

,

,

.

,

, ,

,

,

.

485

490

495

500

483 F : cett. || 485 pler. : pauci ||489 Stob. IV 52, 2, codd. : u. l. ant. || 492 G (cf. III 101, XII 102) alii : pler. || 498 Zenod. : codd. || 502 multi : Aristoph. nonn.; Zenod.Aristarchus codd. : Aristoph.

CANT XI 126

Aquilles, mai no sha vist ni es veur qui tigualien ventura.

Car abans, quan vivies, nosaltres, els dArgos, thonrvemcom un du; ara que ets aqu, ets tu que domines 485sobre els difunts; per aix, dsser mort no et dolguis,

Aquilles!Deia jo, i tot seguit ell va fer-me aquesta resposta:No em vulguis consolar de la mort, Ulisses esplndid!

Preferiria servir de llogat a la gleva dun altre,dun senyor sense herncia, que a penes tingus per

a viure, 490que no pas sse el rei de tots els morts que finaren.84

Mes a veure, contam daquell fill meu baronvol,85

si ha seguit o no per posar-se davant de la guerra.Digues-me aix mateix si saps res de Peleu sense tara,si conserva lhonor sobre el poble nombrs dels

mirmdons, 495o si s que li tenen menyspreu de lHllada86 a Ftia,87

perqu ja el t la vellesa travat de peus i de cames.Ah, si jo fos all, sota els raigs del sol, per valer-li,tal essent com un dia jo era a Troia la vasta,quan atua la flor dels guerrers en defensa dels dArgos!88 500Si tal com era jo entrs un instant al casal del meu pare,com faria avorr el meu impuls i els meus braos intactesals qui li fan violncia i laparten duna honra que s seva!

84. En aquest passatge, la resposta dAquilleu s contundent i cap-gira la moral heroica de la Ilada. Una vida llarga i mediocre s ms va-luosa que una vida breu i gloriosa.

85. El poeta es refereix a Neoptlem, fill dAquilleu i Deidamia.Tamb s conegut amb el nom de Pirros, perqu el seu pare fou ano-menat Pirra la rossa quan, vestit amb roba de noia, vivia amagat en-tre les filles del rei Licomedes a Esciros.

86. Vegeu I, n. 50.87. Ftia, nom duna ciutat no ben localitzada de Tesslia, era la ca-

pital de la Ftitida, el reialme que Aquilleu heret de Peleu.88. Vegeu I, n. 51.

127

,

,

,

.

,

.

,

,

,

.

,

,

,

.

505

510

515

520

510 Zenod. pler. : () Aristarchus nonn. : pauci Eust. || 512 : om. multi; : uel u. l. ant. || 513 nonn. : (uel uel ) pler.; pler. : G : Eust. || 514 nonn. : F : multi || 515 , : -, Eust. || 521 Aristarchus codd. : et uu. ll. ant.

CANT XI 127

Tal digu, i al meu torn jo vaig fer-li aquesta resposta:No, de Peleu sense tara no puc donar-te cap nova. 505

Ara, del que s del teu fill, del teu Neoptlem que estimes,tota la veritat contar, com tu em manes de fer-ho.Car sc jo que dEsciros,89 a bord de la nau igualada,el vaig dur a la host dels aqueus de les belles gamberes.Sempre que fiem consells sota els murs de la vila

de Troia, 510ell parlava el primer i encertava en tot el que deia;Nstor el divinal i jo solament el vencem.Quan en el pla dels troians combatem a llana els dAcaia,mai no restava enrere en el ple dels guerrers i en la turba,ans corria endavant, amb un urc que a ning no cedia: 515molts de barons atu en la paorosa barreja.Tots, el que s jo no tels puc contar, ni tan sols

nomenar-los,els valents de la host que atu en defensa dels dArgos!No, per el fill de Tlef90 va caure al cop del seu bronze,lheroi Eurpil,91 i entorn li foren occits en gran nombre 520els camarades ceteus,92 pels presents oferts a una dona:93

89. Situada a lest dEubea, s lilla ms oriental i la major de lesEsprades septentrionals. Tetis hi deix Aquilleu per evitar que ans ala guerra. Amb tot, Odisseu el va descobrir i aconsegu endur-sel aTroia. Neoptlem, el fill dAquilleu, tamb shi cri (cf. Il. XIX 326-333). Odisseu hi an a buscar-lo, perqu particips en el final de laGuerra de Troia desprs de la mort del seu pare Aquilleu.

90. Tlef, fill dHracles i dAuge, filla dAleu, rei de Tgea, arriba Msia.

91. Eurpil, fill de Tlef i Astoque, germana de Pram, arrib aTroia el darrer any de la guerra.

92. Els ceteus han estat identificats com els habitants de Msia, onregnava Eurpil, nt dHracles.

93. La mare dEurpil, Astoque, havia rebut de Troia presents coma compensaci econmica per haver enviat el seu fill a la guerra. Segonsaltres fonts mtiques, Pram li hauria proms que ell podria esposar-seamb una de les seves filles.

128

.

, ,

, ,

,

,

,

, .

,

,

,

.

,

,

, .

525

530

535

540

525 om. Aristarchus in ed. || 526 ... : Aristarchus || 527 : et () nonn. || 530 : nonn.; : nonn. : H || 531 pler. : u. l. ant.G || 536 : pauci || 539 u. l. ant. (fort.Aristarchi) pauci : pap10 codd. Eust.; : u. l. ant. || 540 Aristarchus codd. : u. l.ant. (Aristoph. ad Il. XIII 29) nonn.

CANT XI 128

lhome que he vist ms bell, amb Mmnon,94 que alsdus sassemblava.

I quan dins el cavall baixrem, que Epeos va fer-nos,els principals argius, que tot anava al meu crrec,per obr el portell del masss parany95 o tancar-lo, 525doncs, consellers i ducs dels dnaus, tot era aleshoresla llagrimeta eixugar-se, i que a un li tremien els membres;ara, el teu fill, ni un moment, el que s els meus ulls no

veierenque se li esgrogues la pell tan bella, o que el plorseixugus de les galtes; i sense par em suplicava 530per sortir del cavall i palpava el mant del seu glavii la llana de bronze i pel mal dels troians es delia.Quan ja per fi de Pram el burg espadat96 barrejrem,ell va pujar-sen a bord amb la seva part i un bon premi,97

sense dany: ni encertat, val a dir, per la punta del bronze, 535ni ferit en el cos per cos, com moltes vegadespassa a la guerra, on Ares fa anar tan en doina la fria.

Deia jo; i lesperit de lEcida, el rpid a crrer,salluny, caminant a gambades pel Prat de lAsfdel,98

tot jois de saber que el seu fill talment cimejava. 540

94. Mmnon, fill de lAurora i de Tit, nebot de Pram, va acudira Troia per ajudar el seu oncle. Les seves gestes i la seva mort eren con-tades en els poemes desapareguts del cicle troi Petita Ilada i Etipi-da. Antloc, fill de Nstor, locc tot i que mor en el combat per sal-var la vida del seu pare (cf. IV 187).

95. El portell del cavall noms el podia obrir i tancar Odisseu,perqu fou ell qui el va idear.

96. s a dir Troia, enlairada dalt dun tur de la plana ilaca.97. Neoptlem va rebre com a recompensa Andrmaca, la vdua

dHctor.98. El Prat de lAsfdel era als inferns, a les ribes de lAqueront.

Lasfdel s una planta de la famlia de les lilicies, que els antics rela-cionaven amb el culte als morts. Segons Plini el Vell (XXI 68) hom po-sava asfdel a les tombes perqu servs daliment als morts, segons al-tres semprava per a guarnir les tombes.

129

, .

, ,

,

.

,

, ,

.

, ,

,

, .

, ,

.

, ,

.

545

550

555

560

544 Aristoph. nonn. : pap10, multi || 547 damn.Aristarchus || 554 : F alii : M || 556 : pauci || 562 : Plut. Symp. 739f

CANT XI 129

Mentrestant les ombres dels altres difunts que morireneren all, adolides, i em deien lafany cadascuna.Lombra dAias noms, el Telamonada, estavatota sola de banda, arada per la victriaque jo men vaig endur quan prop dels vaixells pledejrem 545sobre les armes dAquilles:99 laugusta mare per premiles pos, i judicaren troians i Pallas Atena.Ah, tant de bo jo mai no mhagus endut aquell premi,que no hauria colgat la terra una testa tan noble,Aias, que per la seva beutat i els seus fets excellia 550sobre els dnaus, desprs del fill de Peleu sense tara!

Jo que llavors li parlo amb aquestes paraules meloses:Aias, de Telam el sense tara fill, no podies,

doncs, ni mort oblidar la rancnia que em tens de lesarmes

maledes que uns dus van posar per tristesa dels dArgos? 555Quina torre perdrem en tu! I per tu els de lAcaiafrem, com per la testa del Peleada Aquilles,quan finares, un dol seguit; i ning va tenir-hiculpa, fora de Zeus, que duia a lexrcit dels dnausllancejadors un odi espants, i el fat va imposar-te. 560Vine aqu, doncs, senyor, i escolta les meves paraules;vulgues apaivag el teu furor i el teu cor baronvol.

Deia jo; per ell no em respon un mot i dins lrebes retira, amb les ombres dels altres difunts que moriren.

99. Desprs de la mort dAquilleu, laugusta mare Tetis determinque les armes del seu fill havien dsser per al qui hagus inspirat el ter-ror ms gran als defensors de Troia. Per saber qui era aquest heroi, se-gons lEtipida dArctinos de Milet, es form un tribunal de captiustroians; segons la Petita Ilada, els aqueus, a travs despies, haurien fetescoltar les converses de noies de Troia, les quals haurien inspirat la deaAtena. Aquestes versions dels poemes del cicle troi, dels quals con-servem resums, apareixen recollides sintticament en el vers segent.Segons la tradici recollida pels trgics, Aiant embog per aquesta de-cisi i se sucid. Lendem es trob el cos de lheroi traspassat per laseva espasa.

130

,

.

, ,

,

,

, .

,

,

, .

, ,

. ,

,

.

, ,

.

565

570

575

580

565 pauci : Hdn. multi || 568-627 damn. Aristarchus (- sch.) || 569 () testes, multi : multi || 573 : u. l. ant. || 580 Et. Magn.,nonn. : Hdn. nonn. : uel uel multi

CANT XI 130

I mhauria, potser, en la ira adreat la paraula, 565com jo a ell; per el meu cor dins el pit que mestimodaltres difunts encara volia veure les ombres.

S, aleshores Minos100 vaig veure, de Zeus fill magnfic;seia amb el ceptre dor a la m i retia justciaals difunts, que voltaven el rei, demanant-li sentncia, 570drets o asseguts, part de dins de la gran portalada101

de lHades.I desprs els meus ulls Ori repararen, el monstre,

la salvatgina mateixa encalant, pel Prat de lAsfdel,que ell havia abatut per la gran soledat de les serresamb un maot al puny, de bronze, tostemps infrangible. 575

Ttios102 vaig veure tamb, de la noble Terra nissaga,ajagut en un sl, i cobria de llarg nou vessanes;i dos voltors, posats als seus flancs, pellicaven el fetge,enfonyant dins loment, i amb les mans no podia

esquivar-los,car va posar-les en Leto, companya de Zeus gloriosa, 580que anava a Delfos pels plans de Panopeu,103 on es dansa.

100. Minos, fill de Zeus i Europa, fou rei de Creta (cf. Il. XIII 450i TUCDIDES I 4). Desprs de la seva mort terrenal, per la seva equitati la seva saviesa, esdevingu jutge de lHades. Homer ignora, aparent-ment, la tradici ms tardana, segons la qual Minos, juntament ambRadamantis, el seu germ, i ac, jutja les nimes quan arriben a lHa-des.

101. La portalada de lHades s considerada gran perqu pot aco-llir tots els difunts que shi presentin.

102. Tici, grafiat amb lassibilaci de la t, era un gegant fill de Geaque va sofrir un suplici semblant al de Prometeu, per haver intentatposseir Leto, mare dApollo i rtemis.

103. Penopeu, esmentada dues vegades en la Ilada (II 520 i XVII307), era una localitat de la Fcida, propera als lmits de Becia. A Pan-opeu, de la qual queden restes a lactual gios Vlsios, contaren a Pau-snias (X 4, 4) que hi fou modelada la raa humana.

NDEX

Sigla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Cant VIILentrada al palau dAlcnous . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Cant VIIIPresentaci dUlisses als Feacis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27Els amors dAres i Afrodita. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

Cant IXCcons i lotfags . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52El Cclop . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

Cant Xol i els lestrgons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77Circe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83La consulta dels morts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

Cant XI[La consulta dels morts] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

Cant XII[La consulta dels morts] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134Les Sirenes, Escilla i Caribdis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134Les vaques del Sol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147

FUNDACI BERNAT METGE

Collecci dels Clssics Grecs i Llatins

INSTITUDA PER FRANCESC CAMB

PRIMERS DIRECTORS:

JOAN ESTELRICH ( 1958) - CARLES RIBA ( 1959)MIQUEL DOL ( 1994)

CONSELL DE DIRECCI:

FRANCESC J. CUARTERO, MONTSERRAT ROS, ANTONI SEVA,JAUME MEDINA, JOAN ALBERICH, JAUME PRTULAS,

PERE LLUS FONT, PERE J. QUETGLAS, RAMON GUARDANS,JORDI PMIAS I MASSANA, LEX BROCH

Adrea: Via Laietana, 30, 7. - BARCELONA

V O L U M S P U B L I C A T S

1. LUCRECI. De la natura (vol. I). Llibres I-III. Per Joaquim Balcells (2.a ed.).2. CORNELI NEPOS. Vides dhomes illustres. Per Manuel de Montoliu

(2.a ed. a cura de Josep Vergs).3. XENOFONT. Records de Scrates. Per Carles Riba (2.a ed.).4. CICER. Discursos (vol. I). En defensa de Quincti, de Rosci Amer, de

Rosci Comediant, de Tulli. Per Josep M. Llovera, Prev., Joan Estel-rich i Mn. Lloren Riber.

5. SNECA. De la ira. Per Carles Card, Prev.6. PLAT. Dilegs (vol. I). Defensa de Scrates. Crit. Eutfron. Laques.

Per Joan Crexells (2.a ed. a cura de Carles Riba).7. CICER. Brutus. Per Mn. Gumersind Alabart (2.a ed. a cura dEduard

Valent).8. AUSONI. Obres (vol. I). Per Carles Riba i Mn. Antoni Navarro (2.a ed.

a cura de Joan Petit).9. SNECA. De la brevetat de la vida. De la vida benaurada. De la pro-

vidncia. Per Carles Card, Prev.10. XENOFONT. Obres socrtiques menors. Leconomia. El convit de

Cllias. Defensa de Scrates. Per Carles Riba (2.a ed.).11. TIBUL. Elegies. Per Carles Magriny i Joan Mnguez (2.a ed. a cura de

Josep Vergs).12. PROPERCI. Elegies. Per Joaquim Balcells i Joan Mnguez (2.a ed. a cura

de Josep Vergs).13. PLAT. Dilegs (vol. II). Crmides. Lisis. Protgoras. Per Joan Crexells

(2.a ed. a cura de Carles Riba).

14. QUINT CURCI. Histria dAlexandre el Gran (vol. I). Llibres I-IV. PerManuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergs).

15. PLINI. Histria natural (vol. I). Llibres I-II. Per Maral Olivar.16. SNECA. Consolacions. Per Carles Card, Prev.17. TCIT. Obres menors. Dileg dels oradors. Agrcola. Germnia. Per

Francesc Martorell, Miquel Ferr i Mn. Lloren Riber (2.a ed. a curadEduard Valent).

18. PLUTARC. Vides paralleles (T. I). Vol. I, part 1.a: Teseu i Rmul. PerCarles Riba (2.a ed.).

19. ARISTTIL. Potica. Constituci dAtenes. Per Josep Farran i Mayoral(2.a ed. a cura de Josep Vergs).

20. QUINT CURCI. Histria dAlexandre el Gran (vol. II). Llibres V-VII.Per Joan Estelrich i Manuel de Montoliu.

21. PLUTARC. Vides paralleles (T. II). Vol. I, part 2.a: Sol i Publcola.Temstocles i Camil. Per Carles Riba.

22. SNECA. Dilegs a Ser: De la constncia del savi. De la tranquillitatde lesperit. De loci. De la clemncia. Per Carles Card, Prev.

23. HORACI. Stires i epstoles. Per Isidor Ribas i Mn. Lloren Riber.24. PALLADI. Histria lausaca. Per Dom Antoni Ramon.25. PLINI EL JOVE. Lletres (vol. I). Llibres I-IV. Per Maral Olivar.26. CAT. Dagricolia. Per Mn. Salvador Galms.27. PLUTARC. Vides paralleles (T. III). Vol. I, part 3.a: Aristides i Marc

Cat. Cim i Luculle. Per Carles Riba.28. PLINI EL JOVE. Lletres (vol. II i ltim). Llibres V-IX. Per Maral Olivar.29. OVIDI. Heroides. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra.30. PLUTARC. Vides paralleles (T. IV). Vol. I, part 4.a: Pricles i Fabi

Mxim. Ncias i Crassus. Per Carles Riba.31. LUCRECI. De la natura (vol. II i ltim). Llibres IV-VI. Per Joaquim

Balcells.32. CATUL. Poesies. Per Joan Petit i Josep Vergs.33. AUSONI. Obres (vol. II i ltim). Per Carles Riba, Mn. Antoni Navarro

i Joaquim Balcells.34. PLAT. Dilegs (vol. III). I. Hpias Menor. Hpias Major. Eutidem.

Per Joan Crexells, Carles Riba i Jaume Serra Hunter (2.a ed. a cura deCarles Riba).

35. SNECA. Lletres a Lucili (vol. I). Llibres I-V. Per Carles Card, Prev.36. PLUTARC. Vides paralleles (T. V). Vol. I, part 5.a: Coriol i Alcibades.

Demstenes i Cicer. Per Carles Riba.37. VARR. Del camp. Per Mn. Salvador Galms.38. SNECA. Lletres a Lucili (vol. II). Llibres VI-IX. Per Carles Card, Prev.39. POLIBI. Histria (vol. I). Llibre I. Per Dom Antoni Ramon.40. OVIDI. Les metamorfosis (vol. I). Llibres I-V. Per Adela M.a Trepat i

Anna M.a de Saavedra.41. LSIAS. Discursos (vol. I). Sobre la mort dEratstenes. Discurs fnebre.

Contra Sim. Per ferida amb premeditaci. En favor de Cllias. Con-tra Andcides. A larepag. Acusaci contra uns coassociats. En de-fensa del soldat. Contra Teomnest I. Contra Teomnest II. ContraEratstenes. Per Joan Petit.

42. PLUTARC. Vides paralleles (T. X). Vol. III, part 1.a: Demetri i Antoni.Per Carles Riba.

43. CICER. De lorador (vol. I). Llibre I. Per Mn. Salvador Galms.44. ST. CEBRI. Epistolari (vol. I). Lletres I-LV. Per Josep Vergs i Mn.

Toms Bellpuig.45. SNECA. Lletres a Lucili (vol. III). Llibres X-XV. Per Carles Card, Prev.46. POLIBI. Histria (vol. II). Llibres II-III, I-LIX. Per Dom Antoni Ramon.47. TCIT. Annals (vol. I). Llibres I-II. Per Ferran Soldevila.48. ISEU. Discursos (vol. I). Sobre lherncia de Clenim. Sobre lherncia

de Mnecles. Sobre lherncia de Pirros. Sobre lherncia de Nicstrat.Sobre lherncia de Dicegenes. Sobre lherncia de Filoctmon. PerJosep Vergs.

49. OVIDI. Les metamorfosis (vol. II). Llibres VI-X. Per Adela M.a Trepati Anna M.a de Saavedra.

50. APULEU. Les metamorfosis (vol. I). Llibres I-V. Per Maral Olivar.51. AULUS GELLI. Les nits tiques (vol. I). Llibres I-II. Per Cebri Mont-

serrat, Prev.52. PLUTARC. Vides paralleles (T. XI). Vol. III, part 2.a: Pirros i Mari. Ara-

tos. Per Carles Riba.53. APULEU. Les metamorfosis (vol. II i ltim). Llibres VI-XI. Per Maral

Olivar.54. CICER. De lorador (vol. II). Llibre II. Per Mn. Salvador Galms.55. ST. CEBRI. Epistolari (vol. II i ltim). Lletres LVI-LXXXI. Per Josep

Vergs i Mn. Toms Bellpuig.56. ISEU. Discursos (vol. II i ltim). Sobre lherncia dApollodor. Sobre

lherncia de Cir. Sobre lherncia dAstfil. Sobre lherncia dAris-tarc. Sobre lherncia dHgnias. En defensa dEufilet. Fragments. PerJosep Vergs.

57. SNECA. Lletres a Lucili (vol. IV i ltim). Llibres XVI-XX. Per CarlesCard, Prev.

58. APULEU. Apologia. Flrides. Per Maral Olivar.59. PLUTARC. Vides paralleles (T. XII). Vol. III, part 3a: Artaxerxes. Agis

i Clemenes. Tiberi i Gaius Grac. Per Carles Riba.60. DEMSTENES. Arengues (vol. I). Sobre les simmries. Pels megalopoli-

tes. Primera Filpica. Per la llibertat dels rodis. Sobre lorganitzacifinancera. Olintaques. Per M. R. Guastalla i Joan Petit.

61. PLINI EL JOVE. Panegric. Per Maral Olivar.62. OVIDI. Les metamorfosis (vol. III i ltim). Llibres XI-XV. Per Adela M.a

Trepat i Anna M.a Saavedra.63. PLINI EL JOVE. Correspondncia amb Traj. Per Maral Olivar.64. SQUIL. Tragdies (vol. I). Les suplicants. Els perses. Per Carles Riba.65. CICER. De lorador (vol. III i ltim). Llibre III. Per Mn. Salvador

Galms.66. PLUTARC. Vides paralleles (T. XIII). Vol. III, part 4.a: Licurg i Numa.

Lisandre i Sulla. Per Carles Riba.67. SQUIL. Tragdies (vol. II). Els set contra Tebes. Prometeu encadenat.

Per Carles Riba.68. SNECA. Dels beneficis (vol. I). Llibres I-IV. Per Carles Card, Prev.69. PLUTARC. Vides paralleles (T. XIV). Vol. III, part 5.a: Agesilau i Pom-

peu. Per Carles Riba.70. LSIAS. Discursos (vol. II). Contra Agorat. Contra Alcibades per aban-

d de reng. Contra Alcibades per refs de servir. En defensa de Man-

titeu, en un examen. Per una confiscaci. Sobre la confiscaci de bnsdel germ de Ncias. Sobre els bns dAristfanes. En favor de Pols-trat. Defensa dun desconegut acusat de suborn. Contra els bladers.Contra Pancle. Per linvlid. Per Joan Petit.

71. PLAUTE. Comdies (vol. I). Amfitri. La comdia dels ases. Per MaralOlivar.

72. SQUIL. Tragdies (vol. III i ltim). LOrestea. Per Carles Riba.73. AULUS GELLI. Les nits tiques (vol. II). Llibres III-V. Per Cebri

Montserrat, Prev. i Maral Olivar.74. PLUTARC. Vides paralleles (T. VI). Vol. II, part 1.a: Foci i Cat el

Jove. Di i Brutus. Per Carles Riba.75. POLIBI. Histria (vol. III). Llibres III, LX-CXVIII - IV, I-XXXVII. Per Dom

Antoni Ramon.76. PLAUTE. Comdies (vol. II). La comdia de lolla. Les baquis. Per

Maral Olivar.77. QUINT CURCI. Histria dAlexandre el Gran (vol. III i ltim). Llibres

VIII-X. Per Josep Vergs i Manuel de Montoliu.78. PLAUTE. Comdies (vol. III). Els captius. Csina. Per Maral Olivar.79. POLIBI. Histria (vol. IV). Llibres IV (XXXVIII-LXXXVII) i V. Per Dom

Antoni Ramon.80. TERENCI. Comdies (vol. I). ndria. El botx de si mateix. Per Pere

Coromines i Joan Coromines.81. PLUTARC. Vides paralleles (T. VII). Vol. II, part 2.a: Emili Paulus i

Timoleont. umenes i Sertori. Per Carles Riba.82. PLAUTE. Comdies (vol. IV). La comdia del cistellet. El corc. Per

Maral Olivar.83. PLUTARC. Vides paralleles (T. VIII). Vol. II, part 3.a: Filopemen i Ti-

tus Flamin. Pelpidas i Marcel. Per Carles Riba.84. CICER. Dels deures (vol. I). Llibre I. Per Eduard Valent (2.a ed.).85. PLUTARC. Vides paralleles (T. IX). Vol. II, part 4.a: Alexandre i Csar.

Per Carles Riba.86. CICER. Dels deures (vol. II i ltim). Llibres II-III. Per Eduard Valent.87. PLAUTE. Comdies (vol. V). Epdic. Els dos Menecmes. Per Maral

Olivar.88. PLUTARC. Vides paralleles (T. XV). Apndix: Galba i Ot. ndexs ge-

nerals i esmenes. Per Carles Riba.89. CICER. Discursos (vol. II). Contra Quint Cecili, Primera acci contra

Verres. Segona acci: La pretura urbana. Per Mn. Lloren Riber i Jo-sep Vergs.

90. CICER. Tusculanes (vol. I). Llibres I-II. Per Eduard Valent.91. PLAUTE. Comdies (vol. VI). El mercader. El militar fanfarr. Per

Maral Olivar.92. MARCIAL. Epigrames (vol. I). Espectacles. Llibres I-IV. Per Miquel

Dol.93. TCIT. Histries (vol. I). Llibre I. Per Mari Bassols de Climent i Josep

M.a Casas i Homs.94. CICER. Tusculanes (vol. II). Llibres III-IV. Per Eduard Valent.95. TCIT. Histries (vol. II). Llibre II. Per Mari Bassols de Climent i

Josep M.a Casas i Homs.

96. CICER. Tusculanes (vol. III i ltim). Llibre V. Per Eduard Valent.97. DEMSTENES. Arengues (vol. II). Sobre la pau. Segona filpica. Sobre

lHalonns. Sobre la qesti del Quersons. Tercera filpica. Per JoanPetit.

98. CICER. Discursos (vol. III). Segona acci contra Verres: La pretura deSiclia. Per Mn. Lloren Riber i Josep Vergs.

99. CICER. Discursos (vol. IV). Segona acci contra Verres: El blat. PerMn. Lloren Riber i Josep Vergs.

100. SFOCLES. Tragdies (vol. I). Les dones de Traquis. Antgona. PerCarles Riba.

101. PLAUTE. Comdies (vol. VII). Lnima en pena. Per Maral Olivar.102. DEMSTENES. Arengues (vol. III i ltim). Quarta filpica. Lletra de

Filip. Rplica a la lletra de Filip. Sobre el tractat amb Alexandre. PerJoan Petit.

103. MARCIAL. Epigrames (vol. II). Llibres V-VII. Per Miquel Dol.104. PLAT. Dilegs (vol. IV). Crtil. Menexen. Per Jaume Olives.105. PLAUTE. Comdies (vol. VIII). El persa. El cartagins. Per Maral

Olivar.106. CICER. Discursos (vol. V). Segona acci contra Verres: Les imatges.

Per Josep Vergs.107. TUCDIDES. Histria de la guerra del Peloponns (vol. I). Llibre I. Per

Jaume Berenguer.108. CICER. Discursos (vol. VI). Segona acci contra Verres: Els suplicis.

Per Josep Vergs.109. SNECA. Dels beneficis (vol. II i ltim). Llibres V-VII. Per Carles Card,

Prev.110. PLAUTE. Comdies (vol. IX). Psudolus. Per Maral Olivar.111. PLAUTE. Comdies (vol. X). Rudens. Per Maral Olivar.112. PERSI. Stires. Per Miquel Dol.113. TUCDIDES. Histria de la guerra del Peloponns (vol. II). Llibre II. Per

Jaume Berenguer.114. MARCIAL. Epigrames (vol. III). Llibres VIII-X. Per Miquel Dol.115. CICER. Discursos (vol. VII). Defensa de Marc Fontei. Defensa dAu-

lus Cecina. Per Josep Vergs.116. TUCDIDES. Histria de la guerra del Peloponns (vol. III). Llibre III.

Per Jaume Berenguer.117. VIRGILI. Bucliques. Per Miquel Dol.118. PLAUTE. Comdies (vol. XI). Esticus. Les tres monedes. Per Maral

Olivar.119. PLAT. Dilegs (vol. V). Men. Alcibades. Per Jaume Olives.120. TERENCI. Comdies (vol. II). Leunuc. Per Pere Coromines i Joan Co-

romines.121. SNECA. Qestions naturals (vol. I). Llibres I-II. Per Carles Card, Prev.122. SNECA. Qestions naturals (vol. II). Llibres III-IV. Per Carles Card,

Prev.123. TCIT. Histries (vol. III). Llibre III. Per Mari Bassols de Climent i

Miquel Dol.124. PNDAR. Odes (vol. I). Olmpiques I-V. Per Joan Triad.125. ESTACI. Silves (vol. I). Llibre I. Per Guillem Colom i Miquel Dol.

126. TUCDIDES. Histria de la guerra del Peloponns (vol. IV). Llibre IV.Per Jaume Berenguer.

127. TERENCI. Comdies (vol. III). Formi. Per Pere Coromines i Joan Co-romines.

128. ESTACI. Silves (vol. II). Llibres II-III. Per Guillem Colom i MiquelDol.

129. PNDAR. Odes (vol. II). Olmpiques VI-XIV. Per Joan Triad.130. SFOCLES. Tragdies (vol. II). iax. dip rei. Per Carles Riba.131. MARCIAL. Epigrames (vol. IV). Llibres XI-XII. Per Miquel Dol.132. SNECA. Qestions naturals (vol. III i ltim). Llibres V-VII. Per Carles

Card, Prev.133. MARCIAL. Epigrames (vol. V i ltim). Per Miquel Dol.134. TERENCI. Comdies (vol. IV). La sogra. Els germans. Per Joan Coro-

mines.135. ESTACI. Silves (vol. III i ltim). Llibres IV-V. Per Guillem Colom i Mi-

quel Dol.136. PLAUTE. Comdies (vol. XII i ltim). El malcarat. La maleta. Per Maral

Olivar.137. TERTULLI. Apologtic. Per Flix Senties i Miquel Dol.138. JUVENAL. Stires (vol. I). Per Manuel Balasch, Prev.139. JUVENAL. Stires (vol. II i ltim). Per Manuel Balasch, Prev.140. SFOCLES. Tragdies (vol. III). Electra. Filoctetes. Per Carles Riba.141. TECRIT. Idillis (vol. I). Per Josep Alsina.142. QUINTILI. Instituci oratria (vol. I). Llibre I. Per Josep M.a Casas i

Homs.143. CICER. Discursos (vol. VIII). Sobre el comandament de Gneu Pompeu.

Defensa dAulus Cluenci. Per Josep Vergs.144. PLAT. Dilegs (vol. VII). Fed. Per Jaume Olives.145. BAQULIDES. Odes. Per Manuel Balasch, Prev.146. TCIT. Histries (vol. IV i ltim). Llibres IV-V. Per Mari Bassols de

Climent i Miquel Dol.147. SALLUSTI. La conjuraci de Catilina. Per Joaquim Icart.148. TECRIT. Idillis (vol. II i ltim). Per Josep Alsina.149. POLIBI. Histria (vol. V). Llibres VI-VIII. Per Manuel Balasch, Prev.150. VIRGILI. Gergiques. Per Miquel Dol.151. QUINTILI. Instituci oratria (vol. II). Llibre II. Per Josep M.a Casas

i Homs.152. SALLUSTI. La guerra de Jugurta. Per Joaquim Icart.153. SFOCLES. Tragdies (vol. IV i ltim). dip a Colonos. Els stirs ras-

trejadors. Per Carles Riba i Manuel Balasch, Prev.154. CICER. Discursos (vol. IX). Sobre la llei agrria. Defensa de Gai

Rabiri. Per Josep Vergs.155. TCIT. Annals (vol. II). Llibres III-IV. Per Miquel Dol.156. XENOFONT. Ciropdia (vol. I). Llibre I. Per Nria Albafull.157. OVIDI. Tristes (vol. I). Llibres I-II. Per Carme Boy i Miquel Dol.158. POLIBI. Histria (vol. VI). Llibres IX-X. Per Manuel Balasch, Prev.159. EURPIDES. Tragdies (vol. I). Alcestis. Per Josep Alsina.160. OVIDI. Tristes (vol. II i ltim). Llibres III-V. Per Carme Boy i Miquel

Dol.

161. LLUCI. Obres (vol. I). Dilegs dels dus. Dilegs marins. Per Mont-serrat Jufresa.

162. SUETONI. Vides dels dotze csars (vol. I). Csar. Per Joaquim Icart.163. XENOFONT. Opuscles (vol. I). Hier. Agesilau. La Repblica dels lace-

demonis. Per Teresa Sempere.164. XENOFONT DEFES. Efesaques. Per Carles Miralles.165. SUETONI. Vides dels dotze csars (vol. II). August. Per Joaquim Icart.166. TCIT. Annals (vol. III). Llibres V-VI, XI. Per Miquel Dol.167. POLIBI. Histria (vol. VII). Llibres XI-XII. Per Manuel Balasch,

Prev.168. XENOFONT. Lexpedici dels deu mil (vol. I). Llibres I-II. Per Francesc

J. Cuartero.169. SUETONI. Vides dels dotze csars (vol. III). Tiberi. Calgula. Per Joaquim

Icart.170. TCIT. Annals (vol. IV). Llibres XII-XIII. Per Miquel Dol.171. ARISTFANES. Comdies (vol. I). Els acarnesos. Per Manuel Balasch,

Prev.172. SUETONI. Vides dels dotze csars (vol. IV). Claudi. Ner. Per Joaquim

Icart.173. TCIT. Annals (vol. V). Llibres XIV-XV. Per Miquel Dol.174. TUCDIDES. Histria de la guerra del Peloponns (vol. V). Llibre V. Per

Jaume Berenguer.175. HERODES. Mimiambes. Per Carles Miralles.176. TCIT. Annals (vol. VI i ltim). Llibre XVI. Per Miquel Dol.177. ARISTFANES. Comdies (vol. II). Els cavallers. Les bromes. Per Ma-

nuel Balasch, Prev.178. SUETONI. Vides dels dotze csars (vol. V i ltim). Galba. Ot. Vitelli.

Vespasi. Tit. Domici. Per Joaquim Icart.179. ISCRATES. Discursos (vol. I). A Demonic. A Ncocles. Ncocles. Per

Joan Castellanos.180. OVIDI. Amors. Per Jordi Prez Dur i Miquel Dol.181. ARISTFANES. Comdies (vol. III). Les vespes. La pau. Per Manuel Ba-

lasch, Prev.182. CALLMAC. Himnes. Per Pere Villalba.183. VIRGILI. Eneida (vol. I). Per Miquel Dol.184. HIPCRATES. Tractats mdics (vol. I). El mal sagrat. Per Josep Alsina i

Eullia Vintr.185. ARISTFANES. Comdies (vol. IV). Els ocells. Lisstrata. Per Manuel Ba-

lasch, Prev.186. CSAR. Comentaris de la Guerra Civil (vol. I). Llibre I. Per Josep M.

Morat.187. SALLUSTI. Apndix (Fragments i obres espries). Per Josep Ignasi Ciruelo.188. CICER. Discursos (vol. X). Catilinries. Per Oliveri Nortes.189. CSAR. Guerra de les Gllies (vol. I). Llibres I-III. Per Joaquim Icart.190. ARISTFANES. Comdies (vol. V). Les tesmofries. Les granotes. Per

Manuel Balasch, Prev.191. CSAR. Guerra de les Gllies (vol. II). Llibres IV-VI. Per Joaquim Icart.192. EPICUR. Lletres. Per Montserrat Jufresa.193. VIRGILI. Eneida (vol. II). Per Miquel Dol.

194. PALFAT. Histries increbles. Per Enric Roquet.195. CSAR. Guerra de les Gllies (vol. III i ltim). Llibres VII-VIII. Per

Joaquim Icart.196. HIPCRATES. Tractats mdics (vol. II). Aires, aiges i llocs. El prons-

tic. Lantiga medicina. Per Josep Alsina i Eullia Vintr.197. ARISTFANES. Comdies (vol. VI i ltim). Les assembleistes. Plutus. Per

Manuel Balasch, Prev.198. OVIDI. Art amatria. Per Jordi Prez Dur i Miquel Dol.199. VIRGILI. Eneida (vol. III). Per Miquel Dol.200. XENOFONT. Lexpedici dels deu mil (vol. II). Per Francesc J. Cuartero.201. VIRGILI. Eneida (vol. IV i ltim). Per Miquel Dol.202. TUCDIDES. Histria de la guerra del Peloponns (vol. VI). Llibre VI.

Per Manuel Balasch, Prev.203. HORACI. Odes i epodes (vol. I). Per Josep Vergs.204. CSAR. Comentaris de la Guerra Civil (vol. II i ltim). Llibres II-III.

Per Josep M. Morat.205. CALLMAC. Epigrames. Per Pere Villalba.206. OVIDI. Remeis a lamor. Cosmtics per a la cara. Per Jordi Prez Dur

i Miquel Dol.207. PRUDENCI. Prefaci. Llibre dhimnes de cada dia. Per Maurice P. Cun-

ningham, Nolasc Rebull i Miquel Dol.208. XENOFONT. Lexpedici dels deu mil (vol. III). Per Francesc J. Cuartero.209. TUCDIDES. Histria de la guerra del Peloponns (vol. VII). Llibre VII.

Per Manuel Balasch, Prev.210. FLORUS. Gestes dels romans (vol. I). Llibre I. Per Joaquim Icart.211. ISCRATES. Discursos (vol. II). Panegric. Filip. Per Joan Castellanos.212. PRUDENCI. Natura de Du. Origen del pecat. Combat espiritual. Per

Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dol.213. LONGUS. Dafnis i Cloe. Per Jaume Berenguer i Francesc J. Cuartero.214. FLORUS. Gestes dels romans (vol. II i ltim). Llibre II (i apndix: Vir-

gili, orador o poeta?). Per Joaquim Icart.215. POLIBI. Histria (vol. VIII). Llibres XIII-XVI. Per Manuel Balasch,

Prev.216. HORACI. Odes i epodes (vol. II i ltim). Per Josep Vergs.217. PARTENI DE NICEA. Dissorts damor. Per Francesc J. Cuartero.218. APNDIX VIRGILIANA (vol. I). Imprecacions. . El mosquit.

LEtna. La tavernera. Per Miquel Dol.219. POLIBI. Histria (vol. IX). Llibres XVIII-XXI. Per Manuel Balasch,

Prev.220. TUCDIDES. Histria de la guerra del Peloponns (vol. VIII). Llibre VIII.

Per Manuel Balasch, Prev.221. HIPCRATES. Tractats mdics (vol. III). Sobre la naturalesa de lhome.

Epidmies I i III. Per Josep Alsina.222. PRUDENCI. Contra Smmac. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Re-

bull i Miquel Dol.223. PLAT. Dilegs (vol. VI). El Convit. Per Eullia Presas.224. POLIBI. Histria (vol. X). Llibres XXII-XXIX. Per Manuel Balasch,

Prev.225. OVIDI. Pntiques (vol. I). Per Carme Boy.

226. APNDIX VIRGILIANA (vol. II i ltim). Elegia a Mecenas. Lagr. Mi-ncies. Lalmadroc. Del capteniment de lhome bo. Del s i del no. Dela naixena de les roses. Per Miquel Dol.

227. ISOP. Faules (vol. I). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros.228. POLIBI. Histria (vol. XI). Llibres XXX-XXXVII. Per Manuel Balasch,

Prev.229. PRUDENCI. Llibre de les corones (I-IX). Per Maurice P. Cunningham,

Nolasc Rebull i Miquel Dol.230. PRUDENCI. Llibre de les corones (X-XIV). Rtols dhistries. Dels seus

opuscles. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dol.231. ST. BASILI EL GRAN. Als joves, sobre la utilitat de la literatura grega.

Per Josep OCallaghan.232. DEMSTENES. Discursos poltics (vol. I). Contra Androci. Contra Lp-

tines. Per Juli Pall.233. ST. PERE CRISLEG. Sermons (vol. I). Per Alexandre Olivar i Jaume F-

bregas.234. DEMSTENES. Discursos poltics (vol. II). Contra Timcrates. Per Juli

Pall.235. OVIDI. Pntiques (vol. II i ltim). Per Carme Boy.236. DEMSTENES. Discursos poltics (vol. III). Contra Mdias. Per Juli Pall.237. EGRIA. Pelegrinatge*. Per Sebasti Janeras.238. EGRIA. Pelegrinatge**. Per Sebasti Janeras.239. PLAT. Dilegs (vol. VIII). Grgias. Per Manuel Balasch, Prev.240. DEMSTENES. Discursos poltics (vol. IV). Contra Aristcrates. Per Juli

Pall.241. AVI. Periple (Ora maritima). Per Pere Villalba.242. DEMSTENES. Discursos poltics (vol. V). Sobre lambaixada fraudulen-

ta. Per Juli Pall.243. POLIBI. Histria (vol. XII i ltim). Llibres XXXVIII-XXXIX. Per Ma-

nuel Balasch, Prev.244. CONSENCI. Correspondncia amb sant Agust (vol. I). Per Josep Amen-

gual, Prev.245. QUINTILI. Instituci Oratria (vol. III). Llibres III-IV. Per Jordi P-

rez Dur i Miquel Dol.246. [CSAR]. Guerra dAlexandria. Per Joaquim Icart i Miquel Dol.247. ST. PERE CRISLEG. Sermons (vol. II). Per Alexandre Olivar i Jaume

Fbregas.248. DEMSTENES. Discursos poltics (vol. VI). Sobre la corona. Per Juli Pall.249. TRIFIODOR. La presa de Troia. Per Francesc J. Cuartero.250. PLAT. Dilegs (vol. IX). Fedre. Per Manuel Balasch, Prev.251. [CSAR]. Guerra dfrica. Guerra dHispnia. Per Joaquim Icart i Mi-

quel Dol.252. DEMSTENES. Discursos poltics (vol. VII i ltim). Contra Aristogton I-II.

Per Juli Pall.253. AULUS GELLI. Les nits tiques (vol. III). Llibres VI-IX. Per Vicent

Ferrs i Miquel Dol.254. CICER. La naturalesa dels dus (vol. I). Per Joan M. del Pozo.255. CICER. Discursos (vol. XII). Defensa de Publi Sulla. Defensa de Luci

Flac. Per Dolors Condom.

256. SIDONI APOLLINAR. Poemes (vol. I). Per Joan Bells.257. ISOP. Faules (vol. II i ltim). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros.258. PLAT. Dilegs (vol. X). La Repblica (llibres I-IV). Per Manuel Ba-

lasch, Prev.259. DEMSTENES. Discursos civils (vol. I). Contra fob I-III. Contra On-

tor I-II. Per Juli Pall.260. ST. GREGORI EL GRAN. Dilegs