One airway copia
-
Upload
neumotutoria -
Category
Documents
-
view
265 -
download
2
Transcript of One airway copia
VIA AERIA ÚNICA(ONE AIRWAY)
Clara Padró CasasUnitat Al·lergologia
Rotació Servei Pneumologia Gener-Març 2013Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
CONCEPTEVia aeria única
Guia ARIA
DESENVOLUPAMENTSimilituds tisulars i fisiopatològiques
Associació epidemiològicaRinitis com a factor de risc d'asma
Rinitis com a factor de mal pronòstic d'asma
GUIA ARIA (actualització)Premises
Recomanacions: avaluacióRecomanacions: tractament
CONCLUSIONS
SUMARI
CONCEPTE
GUIA ARIA (Allergic Rhinitis and its Impact on Asthma)J Bousquet, N Khaltaev, AA Cruz, J Denburg, et al.
1999
Grup de treball ARIA de la OMS
Exhaustiva revisió bibliogràfica
Compliment normes de la OMS i directrius Shekelle i cols.
Actualització 2008
Grup GALEN (Global Allergy and Asthma European Network)
I Annesi-Maesano, de bateman, A Ben Kheder, DA Boakye, J Bouchard, P Burney, WW Busse, M Chan-Yeung, NH Chavannes, A Chuchalin, WK Dolen, R Emuzyte, L Grouse, M Humbert, C Jakson, SL Johnston,
PK Keith, JP Kemp, JM Klossek, D Larenas-Linnemann, B Lipworth, JL Malo, GD Marshall, C Naspitz, K Nekam, B Niggerman, E Nizankowska-Mogilnicka, Y Okamoto, MP Orru, P Potter, D Price, SW Stoloff, O
Vandenplas, G Viegi, D Williams.
DESENVOLUPAMENT
DESENVOLUPAMENT
Similituds tissulars i fisiopatològiques
SIMILITUDS
Epiteli pseudoestratificat format per cel. cilíndriques ciliades
Membrana basal
Submucosa:vasos sanguinis
nervisglándules mucoses
cèl estructurals (fibroblastos)cèl. Inflamatòries (monòcits,
limfòcits i mastòcits)
DIFERÈNCIES
Mucosa nasal:Xarxa capil·lar i arterial submucosa
Sinusoids venosos.
Funció nasalCongestió = nasal
Via aèria inferior (a partir de la tràquea)Presència de capa muscular.
Broncoconstricció
Does rhinitis lead to asthma?Paul Van Cauwenberge, Jean-Baptiste Watelet, Thibaut VanZele, de al.
Rhinology, 45, 112-121, 2007
“Asthma and rhinitis are both manifestations of an inflammatory process within a continuous airway system”
Anatomia tissular comuna
RA Asma
Epiteli Bronquial Resposta al·lèrgica precoç/tardía
Resposta immune sistèmica
Inflamació eosinofílica
Hiper-resposta
Exacerbacions estacionals
Simons FER. J Allergy Clin Immunol 1999; 104:534-40Meltzer EO et al. Ann Allergy Asthma Immunol 2000; 84:176-87
Mecanismes fisiopatològics comuns
Alergens externs Pól·len Fongs
Alergens domèstics Àcars de la pols Epitelis d'animales Escarbat
AINEs (AAS)
Desencadenants comuns
National Institutes of Health Global Initiative for Asthma: Global Strategy for Asthma Management and Prevention: A Pocket Guide for Physicians and Nurses.
Publication No. 95-3659B. Bethesda, MD: National Institutes of Health, 1998; Workshop Expert Panel Management of Allergic Rhinitis and its Impact on Asthma (ARIA) Pocket Guide. A Pocket
Guide for Physicians and Nurses, 2001.
Hipotesis
Corren et al: la provocació nasal amb al·lergè produeix hiperresposta bronquial.
Kaufman et al: si es secciona el trigèmin aquesta resposta queda amputada.
Rosenberg et al, Schumacher et al.: No efectes sobre FEV1 després de la provocació nasal.
REFLEXE NEURAL NASO-BRONQUIAL
Inervació nasal: Aferent: nervi trigèmi Eferent: fibres parasimpàtiques
Inervació VA inferior aferent i eferent: nervi vague
Bardin et al: va marcar amb Tc radiactiu sins maxil·lars i no va trobar traçador a vía aéria inferior.
GOTEIG POST-NASAL
Cèl ciliades empenyen partícules atrapades en el moc cap la faringe i son deglutides/aspirades.
FUNCIONS VIA AÈRIA SUPERIOR
Humidificar i escalfar l’aire inhalat:
xarxa capil·lar i de sinusoids venosos
activació de glándules seromucoses submucoses
Filtratge de partícules
Partícules de 5-10 um es dipositen
Filtratge de gassos
gassos hidrosolubles son eliminats
gassos irritants estimules secreció nasal
Paper protector a la via aèria inferior de NO nasal
● Efecte antiviral + bacteriostàtic (Croen K.J Clin Invest 1993)
● Millora oxigenació (Lundber JO et al. Acta Physiol Scand 1995)
● Efecte broncodil·latador (Kacmare F et al. Am J Respir Crit Care Med 1996)
● Modula hiperresposta bronquial (Ricciardiolo et al. J Allergy Clin Immunol 2001)
Inhalació d'al·lergens
reacció inflamatoria local IgE mediada
Alliberació de factors quimitàctics a la circulació (IL5)
Activació mèdul·la òssea
Producció i maduració incrementada d'eosinòfils
Eosinòfils a via aèria superior i inferior
Resposta al·lèrgica local
Resposta al·lèrgica sistèmica
Paper de la mèdul·la óssea
Activació mèdul·la òssea
▼
Augment diferenciació
de progenitors cel·lulars.
▼
S'alliberen a sang perifèrica
eosinòfils, mastòcits i basòfils
▼
Reclutats a vía aèria
IL 5 (lligand de la resposta de la
MO a l'estímul de l'antígen)
Símptomes bifàsics (fase precoç i tardía)
AsmaRinitis al·lèrgica
Puntuació de
símptomes
Temps pot-provocació (hr)
1
Provocació amb al·lergè
3-4 8-12 24
Fase precoç Fase Tardía
FEV1
(% canvi)
Temps (hr)1 10 240 2 3 4 5 6 7 8 9
0
50
100
Varner AE, Lemanske RF Jr. In: Asthma and Rhinitis. 2nd ed. Oxford: Blackwell Science, 2000; 1172-85;
Togias A J Allergy Clin Immunol 2000; 105:S599-S604
Gaga M et al. Clin Exp Allergy 2000;20:663–669.
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Eosinòfils en la mucosa nasal en asmàtics
0
r=0,851, p<0,001
Eosinòfils en la mucosa bronquial en asmátics
5 10 15 20 25 30
(n=17)
Objectiu: determinar l'existència d'inflamació de la mucosa nasal en asmàtics amb independència de la presència de rinitis en
individus atòpics de 20 a 66 anys
Evidència bibliogràfica
La provocació
nasal
amb al·lergè
incrementa
la HRB
Variació de la PC* respecte el moment basal
PC=posterior a la provocación
*A menor valor de PC ► major hiperreactivitat
Basal
3
2
0
Mitjana gesomètrica
de la PC20
(metacolina,mg/ml)
Placebo (n=5)alergè (n=5)
0,5 h després de la provocació
4,5 h després de la provocació
p=0,011
p=0,0009
Changes in bronchial responsiveness following nasal provocation with allergen
Corren J et al. J Allergy Clin Immunol 1992;89:611–618.
Investigació al·leatorizada i creuada de dos dies de duració sobre la relació entre rinitis al·lèrgica i disfunció de les víes aérias en
pacients amb rinitis al·lèrgica i asma (promig d'adat 31,4 anys)
Prevalencia de la hiperrreactivitat bronquial*
Els pacients amb
rinitis al·lèrgica
experimenten un
augment de HRB
*DP20 <1 mg tras la provocación con carbacol
DP=dosis de provocación
60
50
40
30
20
10
0
% de pacientes amb DP < 1mg
(prov amb carbacol)
Fora de l'estació En l'estació
(n=27)
11
48
p<0,02
Seasonal increase of bronchial reactivity in allergic rhinitis.
Madonini E et al. J Allergy Clin Immunol 1987;79:358–363..
Estudi de hiperreactivitat bronquial en pacients amb rinitis polínica (promig d'edat 20a).
Analitzats a la tardor i 6 mesos després.
Asmàtics
presenten
inflamació
nasal
Recompte d'eosinòfils en la mucosa nasal
Gaga M et al. Clin Exp Allergy 2000;20:663–669.
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Eosinòfils/camp de biopsia
nasal
Amb rinitis Sense rinitis Control
(n=9) (n=8) (n=10)
p<0,001p<0,001
Asmátics
Estudi realizat per determinar l'existència d'inflamació nasal en l'asma amb independencia de la presència de rinitis al·lèrgica en individuos atòpics de 20 a 66 anys d'edat.
T0= abans de la provocació;
T24=24 horas després de la provocació;
*p<0,05; **p<0,01
dades en forma de mediana ± intèrval
Pacientes control (n=8) Pacientes alérgicos (n=8)
T0
600
500
400
300
200
100
0
Eosinòfils en sang perifèrica(106 células/l)
T24
*
**
La provocació
amb al·lergè
bronquial eleva els
marcadors
sistèmics
d'inflamació
Segmental bronchial provocation induces nasal inflammation in allergic rhinitis patients.
Braunstahl G-J et al. Am J Respir Crit Care Med 2000;161:2051–2057.
Evaluació de la inflamació al·lèrgica en les víes aèries superiors i inferiors després de la provocació bronquial
en pacients amb rinitis al·lèrgica no asmàtics en comparació amb controls (edat: 18–31 anys)
T0
100
80
60
40
20
0
Eo
sin
òfils
(cè
l·lule
s/m
m2)
Pacients control (n=8)
Pacients alèrgics (n=8)T24
T24 T0
1600
1200
800
400
0
Pulmó esq sense
provocació
Lóbul mig pulmón dret
provocat amb al·lergè
b
Teixit nasal (lámina propia)
Teixit bronquial (capa subepitelial)
a
c
ad
La provocació amb al·lergè bronquial
augmenta els eosinòfils en els teixits nasal i
bronquial
T0= abans de
la provocació T24=24 hores després
de la provocació ap<0,05 bp<0,01
cp=0,001 dp=0,002
Comparison of orally exhaled nitric oxide in allergic versus nonallergic rhinitis.A. Fusun Kalpaklioglu; Ilkay K. Kalkan.
American Journal of Rhinology & Allergy. IP 193.140.216.203 April 2012
Pacients dividits segons clínica. Mesura: FeNO130 dones / 41 homes; edat 32,6 +/- 13,2
AR 122 (78,2%); NAR 34 (21,8%); 15 controlsMesures: Prick-Test, Test asma, anàlisis sang, espirometria,qüestionaris qualitat de vida.
FeNO superior en AR
(no significatiu) en
comparació a NAR i
controls,
independent de asma
AR AR + ASMA NAR NAR + ASMA control0
5
10
15
20
25
30
35
40
45Comparasion of FeNO in study groups
DESENVOLUPAMENT
Associació epidemiològica
60-90% de pacients amb asma tenen rinitis
20-50% de pacients con rinitis tenen asma
Si la rinitis es al·lèrgica el risc d'asma és 3 vegades major que si la rinitis es no
al·lèrgica
Links between rhinitis and asthma. J. Bousquet et al. Allergy 2003
Asociació d'asma i rinitis en estudis internacionals
Asociació d'asma i rinitis en estudis nacionals
Estui ONEAIR
Estudi RINAIR
Estudi RINOASMAIR
Estudi AIR
Projecte IRIS-ASMA
Coexistence of Asthma and Allergic Rhinitis in Adult Patients Attending Allergy Clinics: ONEAIR Study
A Navarro, A Valero, B Juliá, S Quirce. J Investig Allergol Clin Immunol 2008; Vol. 18(4): 233-238
Estudi Prospectiu entre 2004-2005170 al·lergòlegs espanyols. 968 pacients al·lèrgics.
Dades demogràfiques, dades clíniques i antecedents familiares. Avaluació rinitis (ARIA) i avaluació asma (GINA)
Asma Asma + rinitis
89,5%
Gravetat asma Edat
RINAIR Study: Rhinitis and Asthma Comorbidity in SpainJosé Antonio Castillo Vizuetea,b and Joaquim Mullol Miretb
Arch Bronconeumol. 2008;44(11):593-9
Estudi Prospectiu.15% dels Pneumòlegs espanyols. 703 asmàtics majors de 16 anys.
Dades demogràfiques, prevalencia de rinitis, funció pulmonar, proves al·lèrgiques i tractament.
Asma + Rinitis Asma
Edat 43,8 anys P<0,0001 55,4 anys
Atopia 81,00%OR:6,25
48,00%IC (95%) 4,3-9,1
FEV1 85,70% P<0,001 79,70%
El tractament de la rinitis es va associar a un increment de FEV1 amb independencia de sexe,
edat, gravetat d'asma o hàbit tabàquic.(P=0,057)
71%
RINOASMAIR study: Prevalence and characteristics of rhinitis in asthmatic patients attending primary care in Spain
José A. Castillo, Jesús Molina, Antonio Valero, Joaquim Mullol.Rhinology 2010;48:35-40
Estudi Propectiu1.027 Centres d'atenció Primaria
4.174 asmàticsDades demogràfiques, prevalencia de rinitis, funció pulmonar,
atopia i tractament de la rinitis
Asma + Rinitis Asma
Edat 42,8 anys P<0,0001 50,2 anys
FEV1 80,20% P<0,002 76,10%
71%
Estudio AIR: Prevalencia y características de la rinitis en pacientes asmáticos de las consultas de Atención Primaria, Alergologia y Neumologia en España
José Antonio Castillo, Ana Navarro, de al. Med Clin 2011; doi: 10.1016/j.medcli.2010.07.007
Estudi Prospectiu. 1.369 metges. 5.616 asmàtics majors de 18 anys.
Dades demogràfiques, prevalencia de rinitis, funció pulmonar, proves al·lèrgiques, tractament i exacerbacions.
La rinitis es va associar a un major número de exarcerbacions de l'asma P<0,001.
Asma + Rinitis Asma
Edat 41,3 anys P<0,0001 50,4 anys
Atopia 81,00%OR:4,80
48,00%IC (95%) 4,2-5,5
FEV1 86,60% P<0,0001 79,30%
75%
Proyecto IRIS-ASMA: PRevalencia, gravedad e Impacto de la RInitis y de la rinoSinusitis según el nivel de gravedad y control del Asma.
Investigadores Principales: José Antonio Castillo Vizuete y Joaquim Mullol Miret
OBJECTIU:
Determinar la prevalènça i gravetat de la rinitis i rinosinusitis amb o sense pòlips en pacients asmàtics
estratificats segons gravetat.
MÈTODE:
Estudi pilot, prospectiu, descriptiu i multicèntric.
S'efectuarà en centres hospitalaris seleccionats de Llatinoamèrica i Espanya.
Cada investigador mèdic neumòleg incluirà 25 pacients estratificats segons la gravetat de l'asma,
d'acuerd amb els criteris de GINA/GEMA (6 amb asma intermitent, 6 amb asma persistent lleu, 6 amb
asma persistent moderada i 7 amb asma persistent greu).
La valoració objetiva de la patología nasosinusal (endoscopia nasal i TC) la realitzarà un especialista
ORL.
Tamany de la mostra total: 450 pacients.
CALENDARI:
Inici Gener 2010 – Final: Juny 2012
Rinitis inicial 33,7%Asma inicial 31,70%Simultani 26,70%
High prevalence and young onset of allergic rhinitis in children with bronchial asthma.Masuda S, Fujisawa T, Katsumata H, Atsuta J, Iguchi K.
Pediatr Allergy Immunol. 2008 Sep;19(6):517-22. doi: 10.1111/j.1399-3038.2007.00675.x
130 nens (2-10 anys) amb asma.
Símptomes nasals persistents en pacients amb asma
(Valoració subjectiva: qüestionari de símptomes)
Rinitis 83,8%
no rinitis 16,2%
Símptomes nasals persistents en pacients amb asma
(Valoració objectiva: rinoscopia, citologia, IgE específica)
Rinitis 77,70%
no rinitis 22,3%
DESENVOLUPAMENT
Rinitis com a factor de risc d'asma
Plaschke PP et al. Am Respir Crit Care Med 2000
Guerra S et al. J Allergy Clin Immunol 2002
Rinitis: OR 4,1 per asma
OR 3,2 ajustat per edat, sexe, atòpia, tabac
Rinitis: OR 5 per asma
OR 6 per asma en atòpics
OR 3,5 per asma en no atòpics
12
10
8
6
4
2
0
% de pacients que van
desenvolupar asma
10,5
Amb rinitis al·lérgica(n=162)
3,6
Sense rinitis al·lérgica (n=528)
p<0,002
Long-term risk factors for developing asthma and allergic rhinitis: a 23-year follow-up study of college students.
Settipane RJ, Hagy GW, Settipane GA. Allergy Proc. 1994 Jan-Feb;15(1):21-5.
Seguiment a 738 universitaris durant 23 anys.
Qüestionaris, presència d'asma, rinitis al·lèrgica i prick test.
0
5
10
15
20
25
% p
acie
nts
am
b a
sm
a
atòpics No atòpico
rinitis
controls
20% nens amb rinitis al·lèrgica desenvoluparan asma en 10 anys
Perennial rhinitis: An independent risk factor for asthma in nonatopic subjects: results from the European Community Respiratory Health Survey.
Leynaert B, Bousquet J, Neukirch C, Liard R, Neukirch F. J Allergy Clin Immunol. 1999 Aug;104(2 Pt 1):301-4.
Rhinitis and onset of asthma: a longitudinal population-based studyRafea Shaaban, Mahmoud Zureik, David Soussan de al. The Lancet 2008. DOI 10.1016/S0140-6736(08)61446-4
26 centre; 14 països est Europa.6461 participants, 20-44 anys.
No asmàtics en el moments d'inclusió.Seguiment durant 8 anys
4 Grups: No atopia-No rinitis (n:3163)
Atopia-No rinitis (n:704) No atopia-Rinitis (n:1377)
Atopia-Rinitis (n:1217)N
o atopia-No rinitis
Atopia-No rinitis
No atopia-R
initis
Atopia-Rinitis
0.00%
1.00%
2.00%
3.00%
4.00%
Incidència d'asma
Atopia-No rinitis (CI 0,82-3,24)
No atopia-Rinitis (CI 1,64-4,46)
Atopia-Rinitis (CI 2,11-5,91)
0 0.5 1 1.5 2 2.5 3 3.5 4
Risc Relatiu d'asma(ajustat a país, sexe, edat, IMC, FEV1, IgE, historia familiar
d'asma i tabac)
DESENVOLUPAMENT
Rinitis com a factor de mal pronòstic d'asma
Impacte sobre la severitat de l'asmaAssociation of chronic rhinosinusitis with nasal polyps and asthma: clinical and
radiological features, allergy and inflammation markersJūratė Staikūnienė, Saulius Vaitkus. Medicina (Kaunas) 2008; 44(4)
121 pacients amb rinosinusitis crònica i asma. Avaluació amb TC i endoscopia nasal.
Classificació d'asma segons GINA.
Rhinosinusitis in severe asthmaMegon Bresciani, Louis Paradis, Anne Des Roches,ed al.
Journal of Allergy and Clinical Immunology. Volume 107, Issue 1, January 2001
Avaluació de presència de rinitis en asmàtics:35 pacients amb asma severa que requeireixen dosi diària de corticoides orals
34 pacients amb asma lleu-moderada.
asma severa (corticodepenent)
Rinitis No rinitis
asma lleu-moderada
Rinitis No rinitis
70%
74%
La rinitis al·lèrgica va duplicar el risc de visites a urgències en pacients amb asma
Bousquet J et al. Póster presentat en la European Academy of Allergology and Clinical Immunology (EAACI), 12–16 de junio, 2004, Amsterdam. Póster 141.
% de pacients
Pacientes asma + rinitis al·lèrgica
(n=893)
Pacientsasma
(n=597)
4,0
3,5
3,0
2,5
2,0
1,5
1,0
0,5
0
p=0,029
1,7
3,6
Impacte sobre les exacerbacions
Anàlisi post-hoc de l'ús de recursos mèdics/crisis d'asma en pacients asmàtics amb i sense rinitis
al·lèrgica durant 52 setmanes
Effect of a concomitant diagnosis of allergic rhinitis on asthma-related health care use by adults
Price D et al. Clin Exp Allergy 2005. DOI: 10.1111/j.1365-2222.2005.02182.x
Pacients amb asma+ rinitis al·lèrgica
(n=4.611)
Pacients amb asma(n=22.692)
3,33,2
3,1
3,0
2,92,82,72,62,52,4
0
Prescripcions anuals de
tractament de rescat per
pacient
3,2
2,7
p<0,0001
Estudi retrospectiu de cohorts de la base de dades britànica Mediplus. Anàlisi de l'ús de recursos sanitaris per adults de 16 a 55 anys amb asma i
rinitis al·lèrgica durant 1 any.27 303 adults amb astma (4611 amb RA)
Risk factors for ER visits due to asthma exacerbations in patients enrolled in a program for the control of asthma and allergic rhinitis in Feira de Santana, Brazil
Heli Vieira Brandão, Constança Sampaio Cruz de al.J Bras Pneumol. 2009;35(12):1168-1173
Prospective cohort study of 253 outpatients (children and adults) with asthma who were monitored for 12 months.
Impacte sobre els símptomesMeasuring Asthma Gina Control (The MAGIC study).
S. Quirce et al. Póster presentado en: 29º Congreso europeo de la EAACI (European Academy of Allergy and Clinical Immunology) ; Junio 2010, Londres (Reino Unido). Póster 531
Leynaert B. Am J Respir Crit Care Med 2000
Impacte sobre la qualitat de vida
Lack of control of severe asthma is associated with co-existence of moderate-to-severe rhinitis
E. V. Ponte,et al; DOI: 10.1111/j.1398-9995.2007.01624.x; 2008
Table 4. Cost of asthma according to severity of rhinitis in a subgroup analysis
No rhinitis Mild rhinitis Mod/severe rhinitis P-value(n = 21) (n = 84) (n = 50)
Cost for the family 6 (1–15) 6 (3–13) 9 (4–26) >0.05
Cost for the healthcare system 398 (315–457) 472 (328–575) 559 (392–670) <0.01
Annual cost of asthma 398 (315–457) 478 (352–579 568 (426–697) <0.01
557 pacientsSeguiment durant 1 any – evaluació cada 3 mesos.
Impacte sobre els costos de l'asma
GUIA ARIA
GUIA ARIA
Premises
GUIA ARIA
Recomanacions:
ASMA - RINITISAvaluació combinada
Les directrius del ARIA recomanen l'estudi combinat de l'asma i la rinitis
En els pacients amb rinitis al·lèrgica s'ha d'avaluar la presència d'asma
En els pacients amb asma s'ha d'avaluar la presència de rinitis al·lèrgica
Bousquet J et al. J Allergy Clin Immunol 2001;108(suppl 5):S147–S334.
GUIA ARIA
Recomanacions:
ASMA - RINITISTractament combinat
intermitenteleve
persistenteleve
intermitente moderada
grave
persistente moderada
grave
valorar inmunoterapia
cromona tópica
antihistamínico H1 no sedante, oral o tópico
evitación de alérgenos e irritantesdescongestionante tópico nasal (<10 días) u oral
corticoide tópico nasal
antagonista receptor cis-LT1 oral
TRACTAMENT DE LA RINITIS AL·LÈRGICA(ARIA)
TRACTAMENT DE L'ASMA(GEMA)
intermitenteleve
persistenteleve
intermitente moderada
grave
persistente moderada
grave
immunoterapia
cromona tópica
antihistamínico H1 no sedante, oral o tópico
evitación de alérgenos e irritantes
descongestionante tópico nasal (<10 días) u oral
corticoide tópico nasal
antagonista receptor cis-LT1 oral
Fàrmacs amb efecte sobre VAS + VAI
Antihistamínics
Glucocorticoides orals
Antileucotriens
Immunoteràpia
Omalizumab
Does rhinitis lead to asthma?Paul Van Cauwenberge, ed al.Rhinology, 45, 112-121, 2007
Resultats:
Els CI van tendir a millorar la simptomatologia del asma i el FEV1 però sense significació estadística.
La combinació de corticoides intranasals y inhalats seguirà sent la pràctica clínica actual fins que es realitzin nous assajos.
Corticosteroides intranasales para el control del asma en pacientes con asma y rinitis coexistentes (Revisión Cochrane traducida). Taramarcaz P, Gibson PG. En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2008 Número 2. Oxford: Update Software Ltd. Disponible en: http://www.update-software.com. (Traducida de The Cochrane
Library, 2008 Issue 2. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd.).
Glucocorticoides Intranasals en asma
Anàlisi post-hoc: revisió de 14 assajos clínics.
Objectiu: avaluar l’eficàcia dels corticoides intranasals en la clínica asmàtica en pacients amb asma i rinitis.
Resultats:Els corticoides nasals milloren
símptomes d'asma, funció pulmonar i la HRB en rinitis al·lèrgica amb asma.
Pedersen et al, Foresi et al
Effect of montelukast on lung function in asthma patients with allergic rhinitis: analysis from the COMPACT trial
D. B. Price1, A. Swern2, C. A. Tozzi2, G. Philip2, P. Polos2Montelukast as a Partner Agent to Corticosteroid Therapy (COMPACT) International Study Group*
ALLERGY DOI: 10.1111/j.1398-9995.2006.01007.x
Budesonida 400 µg/12
Montelukast 10mg/24
+ Budesonida400µg/12h
(n=448)
Budesonida 800µg/12h
+ Placebo (n=441)
Setm 1
Setm 4
Setm 16
216 patients with asthma and allergic rhinitis
Glucocorticoides inhalats + Antileucotriens
CONCLUSIONS
ASMA – RINITIS
Trastorns inflamatoris relacionats des del punt de vista espidemiològic, fisiopatològic i clínic: “una mateixa
malaltia de la via aèria”
A major gravetat de l'asma (GINA) major gravetat de la rinitis (ARIA)
Rinitis incrementa la morbilitat, les necessitats terapèutiques i els recursos sanitaris ens els pacients
asmàtics
La rinitis tractada resulta en un millor control de l'asma i millora de la funció pulmonar.
Guia ARIA recomana...
RINITIS ASMA
AL·LERGIA
GRACIES !!!!!!
Rinitis alérgica
Patrons de prevalència similars
International Study of Asthma and Allergies in Childhood (ISAAC) Steering Committee Lancet 1998;351:1225–1232.
RU
Australia
Canadà
Brasil
EE.UU.
Sudàfrica
Alemanya
França
Argentina
Argelia
Xina
Russia
0 5 10 15 20 25 30 35 40
% de prevalencia
RU
Australia
Canadà
Brasil
EE.UU.
Sudàfrica
Alemanya
França
Argentina
Argelia
Xina
Russia
0 5 10 15 20 25 30 35 40
% de prevalencia
Asma
Estudi sobre la prevalença mundial de les malalties atòpiques en 463.801 nens de 13-14 anys d'edat.
Any emergency room visit in the follow-up period
No rhinitis –
Mild rhinitis 1.90 (1.02–3.54)
Moderate-to-severe rhinitis 3.83 (2.00–7.35)
Uncontrolled asthma
No rhinitis –
Mild rhinitis 1.23 (0.17–8.69)
Moderate-to-severe rhinitis 12.68 (1.73–92.85)
<10% improvement in FEV1 No rhinitis –
Mild rhinitis 1.84 (0.98–3.44) Moderate-to-severe rhinitis 2.94 (1.48–5.85)
OR (95% CI)