1. 1. LA SOCIETAT CATALANALA SOCIETAT CATALANA (s. XIII-XV)(s. XIII-XV) Al segle XV, Catalunya era una societat feudal. Estava formada per dos estaments, els privilegiatsprivilegiats i els no privilegiatsno privilegiats.
2. 2. Els privilegiatsEls privilegiats El formaven els nobles i els clergues.nobles i els clergues. Eren propietaris de terres.propietaris de terres. La majoria de pagesos eren vassallspagesos eren vassalls seus. Dins de la nobles hi havia dos grups, elsels barons i els rics-homesbarons i els rics-homes. Es distingien dos tipus de clerguesdos tipus de clergues, els alts clergues que vivien com a nobles, i els baixos clergues que vivien com a els pagesos.
3. 3. Els no privilegiats.Els no privilegiats. Eren pagesospagesos que treballaven al camp. Cada vegada hi havien menys pagesosmenys pagesos lliures,lliures, anomenats aloersaloers. Als pagesos que no eren lliures se'ls anomenava pagesos de remenapagesos de remena. La majoria de pagesos no podien deixar la terra si no era pagant. Els habitants de la ciutatEls habitants de la ciutat tamb formaven part dels no privilegiats. El marginatsEl marginats (esclaus, mudjars i jueus)
4. 4. L'ORGANITZACI DEL PODERL'ORGANITZACI DEL PODER La corona d'Arag era unaLa corona d'Arag era una confederaci de regnesconfederaci de regnes, cadacada regne tenia les seves prpiesregne tenia les seves prpies estructures de poderestructures de poder, la nica cosa que els unia era que tenien eltenien el mateix monarcamateix monarca. La corona d'Arag estava formada per regnes com el d'AragArag, el de ValnciaValncia, el de MallorcaMallorca i elsels comtats catalanscomtats catalans de Barcelona, Girona , Urgell,...Desprs es van afegir Siclia i Sardenya.
5. 5. LA MONARQUIALA MONARQUIA Com a totes les monarquies, hi havia un rei, el reiel rei era el cap del poderera el cap del poder. Ell tenia elEll tenia el poder administratiupoder administratiu,, els sues funcionaris cobraven els impostos, controlaven les despeses... El poder judicialEl poder judicial, acostumava a fer de jutge. ElEl poder legislatiupoder legislatiu, aprovava les lleis que podis (les corts tenien que acceptar-les). Com a ultim tenia el poder militarel poder militar
6. 6. LES CORTSLES CORTS Els clergues, els nobles ,Els clergues, els nobles , els funcionaris i la sevaels funcionaris i la seva Familia (la gent queFamilia (la gent que l'envoltava ) formavenl'envoltava ) formaven lala cort reialcort reial. La cort era itinerantLa cort era itinerant, anava viatjant de regne en regneviatjant de regne en regne, perqu el rei tenia que visitar-los.
7. 7. Les cortsLes corts eren unes reunions on eseren unes reunions on es trobaventrobaven representants els privilegiatsrepresentants els privilegiats (nobles , clergat i burgesia).(nobles , clergat i burgesia). Les corts havien de acceptar si donavenLes corts havien de acceptar si donaven o no els serveis al rei.o no els serveis al rei. Aix significavaAix significava una limitaci per el rei. Aquest equilibriuna limitaci per el rei. Aquest equilibri que es va crear entre el rei i les corts, esque es va crear entre el rei i les corts, es va anomenarva anomenar pactismepactisme..
8. 8. Sota el regnat de Pere elPere el GranGran, les Corts Catalanes van prendre forma institucional. El rei s'obligava a celebrarEl rei s'obligava a celebrar Cort General anualment.Cort General anualment. Les Corts exercien funcions de consell i tamb legislatives per mitj dels anomenats "tres braos": l'eclesistic, el militar i el popular o cambra reial.
9. 9. Per dur a terme les lleis que es dictaven a les corts, al s. XIV es va crear una delegaci permanent de diputats. Aquesta delegaci rebia el nom de Diputaci General de Catalunya o Generalitat. La GeneralitatLa Generalitat
10. 10. Els mercaders catalans, valencians i mallorquins, interessats en ampliar el mercat, van donar suport a la poltica d'expansi catalana. Per aix donaven naus i diners als reis. Els mercaders volien poder establir rutes estables cap a Itlia el regnes musulmans del nord d'frica, i el prxim orient. Aix va sorgir la ruta d'ultramar, grcies a ella podien vendre els productes prominents d'aquelles terres a Europa. Les rutes comercials catalanes
11. 11. Nau tpica medieval catalana:Nau tpica medieval catalana: la Coca de Matarla Coca de Matar
12. 12. El consolat de marEl consolat de mar La gran impulsora principal d'aquest comer va ser Barcelona. Barcelona tenia un gran centre comercial que rebia el nom de Llotja, a la Llotja es trobaven mercaders de totes les nacionalitats hi i pactaven el preu dels productes. A tots el ports principals de la mediterrnia hi i havia un cnsol, el consol era l'encarregat de resoldre els problemes que sorgien entre mercaders. A finals del segle XIV, Barcelona tenia 42 consols per la mediterrnia. El consolat de mar era el centre dels consols, era un tribunal amb la seu a la Llotja. Aquest tribunal era l'encarregat de resoldre problemes mercantils i martims, sobre patrons...Les normes que va escriure aquest tribunal es van recollir en el llibre del consolat de mar, i s'acceptaven a gran part del Mediterrani.
13. 13. Desprs dels anys de bonana econmica viscutsDesprs dels anys de bonana econmica viscuts a Europa als segles XII, XIII, i inicis del XIV, laa Europa als segles XII, XIII, i inicis del XIV, la situaci econmica i demogrfica va comenar asituaci econmica i demogrfica va comenar a canviar de manera molt bruscacanviar de manera molt brusca Per...Per...
14. 14. Lo mal anyLo mal any primerprimer 13331333
15. 15. La memria popular ha recordatLa memria popular ha recordat els anys 1333 i 1334 comels anys 1333 i 1334 com els ms greusels ms greus pel que fa als inicis de les dificultats.pel que fa als inicis de les dificultats. Lescassetat va ser general a la Corona d'Arag,Lescassetat va ser general a la Corona d'Arag, els preusels preus es van disparar i la mortaldat es va estendre a la ciutat: eses van disparar i la mortaldat es va estendre a la ciutat: es parla de 10.000 morts a Barcelonaparla de 10.000 morts a Barcelona, una ciutat que llavors, una ciutat que llavors devia estar a prop dels 50.000 habitants.devia estar a prop dels 50.000 habitants.
16. 16. La Crisi econmica vaLa Crisi econmica va coincidir amb uncoincidir amb un conflicte poltic,conflicte poltic, la mortla mort del rei Mart I lHum,del rei Mart I lHum, sense descendncia,sense descendncia, lany 1410lany 1410.
17. 17. El Comproms deEl Comproms de Casp (1412)Casp (1412)
18. 18. El Comproms de Casp (1412)El Comproms de Casp (1412) Fou una reuni de nou notables, representants dels estats dArag, Valncia i Catalunya (tres per estat), que tenien lobjectiu de decidirdecidir qui succeiriaqui succeiria lltim rei del casallltim rei del casal de Barcelonade Barcelona, Mart lHum (mort el 1410)
19. 19. Arriben elsArriben els TrastmaresTrastmares En el CompromsEn el Comproms de Casp es vade Casp es va votar alvotar al successor desuccessor de Mat I LHum iMat I LHum i fou escollit elfou escollit el castell Ferran decastell Ferran de Trastmara dit elTrastmara dit el dAntequeradAntequera
20. 20. Ferran I d'Arag, anomenatFerran I d'Arag, anomenat el d'Antequera, deel d'Antequera, de Trastmara, el Just iTrastmara, el Just i l'Honest fou infant del'Honest fou infant de Castella, i desprs reiCastella, i desprs rei d'Arag, de Valncia, ded'Arag, de Valncia, de Mallorca, de Siclia, deMallorca, de Siclia, de Sardenya i (nominal) deSardenya i (nominal) de Crsega, duc (nominal)Crsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neoptria,d'Atenes i de Neoptria, comte de Barcelona, decomte de Barcelona, de Rossell i de CerdanyaRossell i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de(1412 - 1416), i regent de CastellaCastella
21. 21. Crisi social al camp catal: la revoltaCrisi social al camp catal: la revolta dels remences (1462)dels remences (1462) Al camp catal, la crisi agrria i la crisi demogrfica es van sumar a l'enduriment dels mals usos. Al 1462, desprs de molts anys de patiment, els remences es van alar contra els mals usos i les difcils condicions de vida que estaven patint. La revoluci remena va enfrontar els pagesos de remena catalans contra els senyors feudals.
22. 22. Conflicte Biga Busca a la ciutat deConflicte Biga Busca a la ciutat de BarcelonaBarcelona A Barcelona, cap al 1425, desprs d'anys de misria, lesA Barcelona, cap al 1425, desprs d'anys de misria, les revoltes van augmentar, i es van formarrevoltes van augmentar, i es van formar dos grans grupsdos grans grups urbansurbans enfrontats, que lluitaven pel poder del consell de Centenfrontats, que lluitaven pel poder del consell de Cent municipal, el govern de Barcelona.municipal, el govern de Barcelona.
23. 23. Biga contra BuscaBiga contra Busca La Biga, davant la forta crisi que patia la ciutat, volia aplicar mesures lliurecanvisteslliurecanvistes, s a dir, suprimir gran quantitat d'impostos sobre els productes importats Per contra, la Busca, volia el control del poder municipal per aplicar noves mesures proteccionistes per tal de protegir la producci local artesanal
24. 24. Acabem el tema amb la Guerra CivilAcabem el tema amb la Guerra Civil CatalanaCatalana (Llegiu i resumiu la pgina 91)(Llegiu i resumiu la pgina 91)