ORÍGENS DEL NAZISME · 2010-03-17 · excessivament nacionalista i amb esperit de revenja després...

Dossier didàctic DSB

Viatge a Mauthausen 2010 Dossier didàcticDSB

ÍNDEX

ÍNDEX 1

ORÍGENS DEL NAZISME 2

LA SOLUCIÓ FINAL 4

MAUTHAUSEN 5

La porta d’entrada 7

La pedrera 9

L’escala de la mort 10

La Sala de desinfecció 11

Els vestidors de la cambra de gas 12

La cambra de gas 12

La cambra frigorífica 13

Els forns crematoris 16

L’arrest 17

Les barraques 19

L’Apellplatz 20

La població: Mauthausen 21

HARTHEIM 22

GUSEN 24

EBENSEE 26

TERNBERG-VÖCKLABRUCK 28

ANNEX DOCUMENTAL 30

1



ORÍGENS DEL NAZISME Quan a la fi de la Primera Guerra Mundial (1918) el kàiser Guillem II va abdicar es va establir a Alemanya una República Democràtica i Federal amb un Parlament i un president. L'anomenada República de Weimar s'enfrontava a un país d'escassa tradició democràtica i amb una doble oposició: d'una banda, el partit comunista i, de l'altra, l'extrema dreta, que responsabilitzava el nou règim de la derrota militar. La inestabilitat, però, planava sobre la República de Weimar, desestabilitzada per diversos factors: una gran inflació, després de la Primera Guerra Mundial; la crisi econòmica del 1929 i el sentiment d'humiliació nacional quan França, davant l'incompliment del pagament de les reparacions de la guerra, va ocupar la zona industrial del Rühr, d'acord amb el Tractat de Versalles.

Mentrestant, va néixer el Partit Obrer Alemany. Un petit partit amb sentiments antisemites, antiparlamentari, antimarxista, anticapitalista, pangermanista, excessivament nacionalista i amb esperit de revenja després de la derrota militar que recollia els sentiments d'una gran majoria d'alemanys de la postguerra. Adolf Hitler va pujar ràpidament dins del partit i el 1920 ja el controlava i li va canviar el nom. A partir d'aleshores es va passar a dir "Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors" (NSDAP), que es va reduir a partit nazi. El 1921, Hitler va passar a dirigir-lo i es va atorgar poders dictatorials. Abans de la crisi econòmica, el 1929, Hitler ja havia penetrat en el teixit social alemany donant-se a conèixer en els diferents sectors. En les eleccions de 1930, el NSDAP va obtenir més sis milions de vots i 107 diputats. A partir d'aleshores, el partit nazi ja ocupava un lloc destacat i va començar rebre el suport de grans grups industrials, que pretenien dissuadir la revolució obrera i els sindicats. El 1932 el partit nazi va obtenir 12 milions de vots en dues eleccions. Després de les segones eleccions, el president de país pressionat per l'exèrcit i per industrials i empresaris va demanar a Hitler que n'ocupés la cancelleria. Així doncs, el 30 de gener de 1933, el NSDAP va arribar legalment al poder amb un gabinet de coalició.

2



Després d'obtenir el 43,9% dels vots a les eleccions de març de 1933, Hitler va il·legalitzar el partit comunista i va aconseguir fer aprovar a la cambra una llei que li atorgava plens poders. Va suprimir tots els partits polítics i els sindicats i el partit nazi va convertir-se en l'única força reconeguda al país. A partir d'aleshores, ja no es van tornar a celebrar eleccions i el Parlament tampoc es va tornar a reunir. A més, a partir de 1934, el partit nazi va eliminar les antigues forces de seguretat del partit, les SA, i va establir les SS. També va centralitzar el Reich, suprimint l'estructura federal de la República de Weimar i va depurar els aparells de l'Estat, situant als llocs clau persones afins al règim. Finalment, quan va morir el president de la República, Hitler va concentrar en ell mateix les funcions de president i canceller. Aquells anys els ciutadans alemanys eren víctimes de la propaganda nazi i del control dels mitjans de comunicació, així com d'una manca de llibertats absoluta i d'una repressió política ferotge. Sota aquest control, els nazis van multiplicar les manifestacions massives aplegats pel discurs de Hitler. El culte del Führer anava lligat a dogmes de la ideologia nazi: raça ària germànica cridada a l'imperi universal, la perversitat intrínseca dels jueus (eren els responsables de tots els mals) i obediència absoluta a les ordres de Hitler (creu gammada, salutació romana...). El 1936 i el 1939 va ser l'època de màxima esplendor del nazisme, que va perseguir els jueus i va enquadrar la població en institucions estatals de manera que no deixava cap aspecte de la vida pública i privada per a la improvisació. Tots els poders estaven sota les mans de Hitler, que amb la seva propaganda va aconseguir alienar la seva societat i fer-la còmplice de l'holocaust.

Durant la Segona Guerra Mundial els nazis van aplicar un pla, anomenat Solució Final, que ordenava el genocidi sistemàtic dels jueus.

3



LA SOLUCIÓ FINAL Durant la Segona Guerra Mundial els nazis van aplicar un pla, anomenat Solució Final, que ordenava el genocidi sistemàtic dels jueus. La posada en pràctica del pla, anomenada Holocaust o Shoah, va suposar la deportació sistemàtica i l'extermini posterior de qualsevol persona classificada com a jueva, independentment de la seva religió. Heinrich Himmler, un oficial nazi de les SS, va ser l'arquitecte principal d'aquest pla. Juntament amb els jueus, el pla també es va aplicar a presoners de guerra, homosexuals, gitanos, testimonis de Jehovà i fins a un total de disset col·lectius diferents.

Seguint les instruccions del führer, Himmler va ordenar el 31 de juliol de 1941 que li fos lliurat, tan aviat com fos possible, un pla general de les mesures administratives, materials i financeres necessàries per portar a terme la "solució final" per als jueus. El 20 de gener de 1942, el segon comandament de les SS, Reinhard Heydrich, va liderar una conferència a Gros Wansee, a Berlín, l'anomenada Conferència de Wansee. Va ser el debat per part d'un grup de funcionaris nazis sobre la "solució final". Es tracta de la primera discussió sobre l'Holocaust i es va convertir en important perquè els aliats en van trobar intactes els protocols després de la Segona Guerra Mundial i els van poder fer servir en els judicis de Nuremberg.

4



MAUTHAUSEN El municipi de Mauthausen, a l'Alta Àustria, està situat a la confluència del Danubi i l'Enns, i entre 1938 i 1945 hi va haver un camp de concentració nazi que tenia internats, entre d'altres, republicans espanyols procedents de l'exili. En aquest poble austríac hi ha la gran pedrera de Wienergraben, motiu pel qual els nazis van decidir construir-hi el camp, poc després de l'annexió d'Àustria al Reich. El camp de Mauthausen, situat dalt d'un turó a escassos tres quilòmetres de la població, va ser el centre d'un grup de 49 subcamps o kommandos (grups de treball, dins i fora del camp) situats en un radi força ampli.

Unes 200.000 persones van ser deportades a Mauthausen i els seus kommandos o subcamps, i unes 120.000 hi van morir. Fins a principis de 1940, el grup més nombrós de deportats eren presos polítics, austríacs i alemanys, presos comuns i polonesos. A partir del maig, l'ocupació francesa va fer caure en mans dels nazis nombrosos republicans que s'havien refugiat al país veí i havien ajudat l'exèrcit francès. Amb tot, els alemanys van posar-los a disposició del govern franquista. El ministre d'Afers Estrangers espanyol, Serrano Súñer, va renunciar a fer-se'n càrrec al·legant que no els reconeixia com a espanyols i, finalment, els republicans van anar a parar al camp de Mauthausen. Dins del camp, els nazis els van col·locar en el triangle blau dels apàtrides. Arran de la invasió de la Unió Soviètica el 1941, milers de soviètics van ser internats a Mauthausen, com també tots aquells homes que els alemanys van detenir al seu pas per Europa. El 1944 milers de jueus hongaresos i holandesos van ser deportats i exterminats sistemàticament. Finalment, al camp de concentració hi van anar a parar homosexuals, gitanos i testimonis de Jehovà, fins a un total de disset col·lectius diferents. Els nazis consideraven tots els detinguts que enviaven a Mauthausen de grau III, irrecuperables, i els destinaven a ser exterminats o a treballs forçosos de per vida. En el cas dels republicans catalans i espanyols, els consideraven detinguts de demostrada

5



hostilitat vers el règim nazi: havien lluitat contra els militars insurrectes durant la Guerra Civil espanyola i en les files franceses contra Alemanya. Els grups de treball dins del mateix camp eren molt variats: des dels privilegiats peladors de patates a la cuina, els destinats als magatzems i als serveis de neteja interna del camp, o els infermers del revier (infermeria), fins als més degradats, que feien feines horribles, com els destinats a la gestió de les cambres de gas i els forns crematoris -els sonderkommando, escamots especials-, així com els destinats a la companyia de càstig, encarregada de pujar els blocs de la pedrera fins a l'exterior del camps. Aquests darrers, amb escasses possibilitats de supervivència. Els kommandos externs encara tenien un caràcter més divers: treball en fàbriques de guerra o en la construcció de vies de comunicació o obres hidràuliques. Un bon nombre de deportats catalans van anar a parar als kommandos externs de Redl-Zipf, Vöcklabruck, Ternberg o Ebensee, que depenien de Mauthausen. Cada dia despertaven els presos amb una sirena i els cridaven a la formació matinal a la plaça de recomptes, l'Apellplatz, cap a les cinc del matí, tot i que l'horari d'estiu i el d'hivern eren diferents. Els donaven el brou anomenat "cafè" i marxaven a treballar amb els respectius kommandos. Al migdia rebien un litre de sopa preceptiu, a base de peles de patata i naps, i immediatament després tornaven a la feina. Al vespre, de retorn al camp, es tornava a fer el recompte de presos i es repartia la ració diària de pa, amb margarina i salami un cop per setmana. Després d'una breu estona de lleure, hi havia el toc de retreta i el silenci nocturn. Aquesta ignomínia va durar fins que, amb l'arribada de l'11a Divisió Cuirassada de l'exèrcit dels Estats Units, encapçalada pel general Omar Bradley, el camp va ser alliberat el 5 de maig.

6



La porta d’entrada L’entrada iniciàtica a l’univers concentracionari es produeix a la porta exterior del camp, on hi haurà els parlaments dels dos comandants Franz Ziereis i Georg Bachmayer.

a. Aprofitant el mapa que tens a sota, intenta situar-te estratègicament davant la porta est. Aneu marcant els llocs que visitareu a mesura que aneu avançant.

7



b. Llegeix atentament l’explicació que fa Francesc Comellas de la seva arribada al camp, a Un català a Mauthausen, que tens a la part superior. Respon després a les qüestions que se’t proposen:

i. Quanta estona triga el comboi de Comellas a fer el recorregut de

l’estació fins al camp? ii. Esbrineu quants quilòmetres hi ha. I quanta estona deu requerir

fer-los a peu.

8



iii. Per què creieu que triguen tanta estona? iv. Creus que, en la mateixa circumstància, actuaries com el

Comandant Sancho? v. Per què creus que la major part de combois arribaven de nit a

Mauthausen? vi. Els recorreguts en tren per Europa, entre 1940 i 1945, saps en

quin horari es feien? Per què creus que era així? vii. Porta de les cotxeres. Busqueu a la llibreria del camp alguna

fotografia, hi ha llibres de fotografies, on es mostri què hi havia al capdamunt de la portalada que dóna a les cotxeres. Descriviu-la.

La pedrera El motiu principal de l’emplaçament. La qualitat de la pedra convertien Mauthausen en un pròsper negoci per al Reich i les empreses que el gestionaven.

a. Compta les passes que hi ha des de l’últim graó fins al final de la pedrera. Compta ara l’amplada aproximada.

b. Transcriu els plafons informatius que trobaràs. c. Fes un esquema-dibuix de l’espai, i intenta situar-hi els treballadors: els

picapedrers, els que transporten les pedres, les casetes de les eines, els SS.

d. Quines nacionalitats o ètnies van tenir més mortaldat? e. Descriu la paret dels paracaigudistes. Explica per què creus que es diu

així.

9



f. Fes un relat de 10 línies imaginant que estàs treballant en una bastida a la paret de sota i arriba un comboi de jueus. Explica què sents, com ho vius.

g. Imagina ara que ets un jueu que s’adona que serà llençat al buit: explica en tres línies què faries.

h. Agafeu un tros de pedra i guardeu-la per a l’exposició de l’escola. Penseu que bona part dels republicans moriren picant i transportant aquestes pedres.

L’escala de la mort Construïda especialment a partir de l’arribada del primer col·lectiu republicà l’estiu de 1940, permet l’accés del camp a la pedrera.

10



a. Mesureu l’alçada i l’amplada de 5 graons. Mesura ara les teves sabates i fes-ne alguna reflexió que se’n pot deduir.

b. Compta el nombre de graons exactes. c. Cronometreu el que trigueu 5 de vosaltres a baixar i després a

pujar. d. Activitat en grup/de rol. Torneu-ho a fer ara amb un company

penjant a l’espatlla. Feu-ho tots en parelles, junts, pensant que heu d’anar al mateix ritme.

e. Poseu en comú, un cop hàgiu acabat les dues “curses”, les dificultats que heu trobat: ritme, pes, córrer, pujar, baixar.

f. Escriviu un text descriptiu de les dificultats de l’ascens amb pes.

La Sala de desinfecció La sala que significava la primera immersió a l’horror, la despersonalització i la humiliació. També la desparasitació i neteja inicials.

a. Mesureu l’amplada i la llargària de la sala. b. Comptabilitzeu el nombre de carxofes per on sortia l’aigua. c. Feu una descripció de sensacions amb els elements següents: 10

graus sota zero, porteu quatre hores despullats completament, entreu a unes dutxes d’aigua freda.

11



Els vestidors de la cambra de gas És la sala prèvia a l’entrada a la cambra, on es rebien els combois NN, i aquells que calia “enganyar” per entrar-hi.

a. Intenta imaginar quanta gent es pot encabir en aquesta

saleta. b. Activitat en grup/ de rol. Feu dos grups: dues persones

han d’acomodar el grup que arriba als vestidors, la resta sou el comboi NN. Improviseu un diàleg: els que us acullen explicant falsament què us passarà, la resta demanant explicacions de què hi fan, què els passarà...

c. Busqueu, un cop feta la improvització: deu adjectius que descriguin la situació (deu per al kommando de la cambra i deu per als nouvinguts).

La cambra de gas Inicialment el camp no tenia cambra de gas, però davant la necessitat d’accelerar els processos d’eliminació dels inútils i d’atendre els combois de NN que arribaven al camp, es crea aquesta cambra, que funciona amb el gas Ciklon-B, un insecticida industrial.

a. Activitat en grup/ de rol. Visualitzeu i comenteu l’escena del barber d’Auschwitz de Shoah, de Claude Lanzmann.

12



b. Comenteu la importància dels aspectes següents: la paraula, els silencis, els plors, la manca de moviment de la càmera, la insistència del director rere la pantalla. Poseu-vos en rotllana i, situats en la pell del barber, digueu en veu alta de manera improvisada què pensaríeu en veure entrar els vostres pares, germans, amics. Traieu conclusions comunes del que heu dit.

c. Activitat prèvia: busqueu informació sobre la descripció de l’infern que fa Dante a La divina comèdia (“L’Infern”).

d. Compta les passes d’amplada i fondària. Compta aproximadament l’alçada. Quanta gent creieu que hi pot cabre?

e. Mireu per l’espiera. Quina sensació teniu? Descriviu-la en dues frases.

f. Per què creieu que se l’anomenava l’infern del camp?

La cambra frigorífica Es tracta de l’espai habilitat per guardar els cossos que surten de les cambres de gas a l’espera de ser incinerats.

13



a. Quanta gent creus que hi cap en cada “piscina”. b. Si en cada “sessió” de la cambra, es gasejaven unes 200 persones, quants

dies creieu que caldria per omplir aquesta sala?

c. Activitat en grup: reciteu el poema “Cambra fosca” de Joaquim Amat-Piniella, dintre Les llunyanies, poemes de l’exili, en aquesta cambra i responeu a les preguntes següents:

i. Quin creieu que és el paper que Amat atorga als “poetes”?

ii. Què us suggereix el concepte del títol descrit al poema? iii. Busca un concepte que es pot atribuir a cadascun dels

sentits. iv. Hi ha esperança en els seus mots? v. Què creus que pot dur un home a necessitar escriure

dintre un camp? vi. Què és el que més trobaries a faltar estant en la situació

descrita al poema (digues cinc elements) vii. Canviaries la teva ració de pa diària per un tros de

carbonet per escriure? viii. En aquest espai on et trobes, busca cinc verbs que

indiquin el que et suggereix.

14



15



Els forns crematoris Inicialment, Mauthausen comptava amb un forn, del tot insuficient per fer front al nombre de morts del camp, així que se’n van construir dos més.

a. Activitat individual però per fer junts. Escriviu, cadascú en el vostre quadern de viatge, què és el que teniu al davant en tres línies.

b. Activitat en grup. Poseu en comú els textos llegint-los tots. c.Quins mots s’han repetit més? Anoteu-los. Són verbs, noms, adjectius?

Per què creieu que s’han repetit? d.Activitat en grup. En rotllana: poseu-vos a la pell dels presos que feien

aquesta feina. Plantegeu-vos si podríeu fer aquesta feina per sobreviure. Indiqueu-ne les raons.

ix. En cas que digueu que sí: quines implicacions podria tenir per vosaltres en cas de sobreviure? Ho explicaríeu?

x. En cas que digueu que sí i que no: quin és el vostre límit moral per col·laborar amb el sistema a canvi de sobreviure? Què és el que sí que faríeu per sobreviure?

xi. La barraca de les prostitutes, la número 1, la primera de l’Apellplatz, es nodria de noies de l’est. A canvi de la llibertat, suportaríeu fer aquesta feina durant sis mesos? Plantegeu-ho des de totes les perspectives possibles. Podeu arribar a conclusions generals?

16



L’arrest Aquest espai doble és destinat al càstig, per delictes menors, consistent en 10 dies d’aïllament en cel·les individuals i pa i aigua diaris. Posteriorment, els presos són destinats a la companyia de càstig, consistent en el trasllat de blocs de pedra de la pedrera fins al camp o fins als mitjans de distribució.

a. Llegeix atentament el fragment (que tens a continuació) en què es descriu aquest espai de Mauthausen a K.L. Reich, just en el moment que el seu protagonista, l’Emili, hi vagi a parar:

i. Busca en la novel·la com es resol la situació de

Heinrich. ii. Quin conflicte relacionat amb la perversió del

llenguatge concentracionari afecta a l’actitud de l’Emili?

iii. Com t’imagines passar deu dies en una cel·la individual? Què faries? Com passaries l’estona?

iv. Creus que és millor intentar controlar el pas del temps o deixar que corri?

v. Descriu una situació de la vida quotidiana en què t’hagis quedat tancat en algun lloc. Com ho vas

17



viure? Si no ho has viscut mai, imagina un espai i una sensació.

18



Les barraques Són els anomenats Blocks. Formats per dues ales, stubes, al centre de les quals hi ha l’habitacle del Blockältester, responsable del block i de l’Stubendiester, responsable d’ala, i els lavabos comuns.

a. Activitat en grup. Busqueu l’espai de la fotografia. Feu una fotografia del grup. Aquest és l’espai de la barraca 13, on estaven destinats els republicans més veterans com Joaquim Amat-Piniella, Francesc Comellas o Juan Camacho. b. Visita la barraca 1, de les prostitutes. Descriu el seu interior. Busca la informació que trobaràs al K.L. Reich, d’Amat-Piniella. Quins canvis creus que hi ha quant a la distribució espacial? c. Cerca prèvia. Busca informació sobre l’argument de l’obra de Roman Frister, La gorra o el precio de la vida (Galaxia), i sobre Jorge Semprún, Viviré con su nombre, morirá con el mío (Tusquets).

19



d. Activitat en grup /de rol. Distribueix els papers següents: Roman Frister, amic jueu que dorm amb ell, Blockältester, dos companys de llitera superior, el SS que fa els recomptes. Improviseu, cadascú amb el seu rol, com viuríeu l’escena motiu del remordiment del supervivent d’Auschwitz Roman Frister. Podeu fer-la a l’interior del block o al bell mig de l’Apellplatz. e. Activitat en grup posterior a l’escenificació. Valoreu en rotllana les reaccions verbals i d’acció de cadascun dels personatges (si es comporten adequadament respecte el paper, si són creïbles, si resolen adequadament els seus conflictes, si mantenen el paper; què caldria que hagués estat diferent? etc.) f. Escriu un breu monòleg interior (10 línies) imaginant que ets Jorge Semprún esperant que François L. mori al teu costat. Llegiu-los tots en veu alta i valoreu-ne el grau de “veritat” literària de cadascun, els encerts, allò que flaqueja literàriament, etc.

L’Apellplatz Es tracta de la plaça dels recomptes, on es fan els grans actes rituals al camp: matí i nit diàriament, i les tortures i execucions públiques.

a. Activitat prèvia. Busqueu a l’obra mestra de referència catalana sobre la recerca de republicans: Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, la peripècia vital de Hans “el penjat”. Fotocopieu-la per al viatge.

b. Llegiu-la ara quan estigueu al bell mig de l’Apell. c. Què creieu que té d’heroic o d’ingenu la decisió de Hans? d. Ho faríeu, en les seves circumstàncies? e. Creieu que fugir del camp era possible? En quines circumstàncies? Què

creieu que devia ser el més difícil un cop a fora? f. Identifiqueu els personatges de la fotografia de l’esquerra que apareixen

repetidament en l’assaig de Montserrat Roig? Per què hi apareixen? g. Activitat en grup. Intenteu situar-vos en l’espai exacte de la fotografia de

la coberta del K.L. Reich. El grup de soviètics va mantenir-se en aquesta

20



posició 48 hores. Imiteu l’escena en grup. Què considereu que devia ser el més difícil de suportar?

La població: Mauthausen

a. Busqueu els rètols informatius de la direcció vers el camp. Compareu-los amb els dels restaurants o empreses. Quines conclusions pots extreure’n?

b. Descriu la façana de la població de dóna al Danuvi. Com la definiries? c. Activitat en petits grups. Pregunteu a l’estació nova on és l’estació vella

que es conservava per preservar la memòria de l’horror. Compareu les respostes donades per diverses persones (personal de l’estació, viatgers...).

d. Busqueu el Gasthaus Kaiser (Vormarktstraße, 67), al carrer principal de la localitat. Pregunteu als responsables què recorden de la presència republicana un cop alliberat el camp.

e. Descriviu el seu interior. Com us imagineu les reunions dels supervivents en aquest mateix local?

f. Feina prèvia: busqueu informació sobre els Pochacas (Poschacher), Antonio Garcia i Francesc Boix (l’Emili del final de la novel·la K.L. Reich).

g. Busqueu la casa de la senyora Poitner. Fotografieu el mur interior de la casa (a la seva esquerra).

h. Activitat en grup: feu un reportatge fotogràfic creatiu, imaginatiu, suggerent: de l’estació, el carrer que surt de l’estació i de racons del poble (carrer principal) imaginant el pas dels presos cap al camp.

i. Activitat en grup: feu un reportatge creatiu també dels membres del grup. j. Feu una galeria de fotos al Bloc: d’una banda les relacionades amb el

recorregut vers el camp, de l’altra dels membres del grup.

21



HARTHEIM En el castell de Hartheim va estar instal·lat entre 1940 i 1944 un centre d'assassinat creat pels nazis. El castell està situat en el municipi d’Alkoven, a l’Alta Àustria (anomenada Alt Danubi en el període 1938-1945). S'eliminava allí a les persones per mitjà de gas letal. La majoria de les víctimes que allí van perdre la vida van ser malalts físics i psíquics assassinats en el marc de l’Operació T4 (Aktion T-4). També un nombre important de presos del camp d'extern de Mauthausen, Gusen i de Dachau van ser conduïts allí. Entre ells hi figuraven un bon nombre de catalans. El 2007 el grup de l’Escola Pia de Sabadell que hi va viatjar va organitzar per a totes les delegacions un concert-recitació en homenatge a totes les víctimes de l’horror d’aquest centre d’experimentació i eliminació de persones.

Durant els anys cinquanta el castell es va convertir en un complex format per apartaments de segona residència. Així, la cambra de gas era un d’aquests apartaments, reconvertit en menjador. Amb els anys, els apartaments es van anar buidant i finalment la municipalitat i el govern en van adquirir la propietat i el van adaptar al memorial que veieu actualment.

a. Visiteu l’exposició i destaqueu-ne aquells aspectes que us han semblat més impactants.

b. Feu el recorregut de la cambra de gas extern, marcat amb unes barres verticals. Feu-ho en fila índia, com havien d’entrar els presos cap a la cambra.

c. A l’interior del pati central, reciteu el poemes de Paul Celan, “Fuga de muerte” (vegeu Annex). Es tracta del poema més conegut sobre l’horror dels camps nazis.

d. Prèviament haureu buscat la procedència dels dos personatges que hi surten: Sulamit i Margaret. Quin paper creieu que hi tenen?

e. Quin creieu que és el significat de la “llet negra”? Quins punts de contacte hi trobeu respecte el darrer paràgraf del conte de Mercè Rodoreda i en la descripció final de la mort de Vicenç a K.L. Reich? Per què creieu que és un tema recurrent?

f. Dintre la cambra de gas: reciteu el poema inicial de Si això és un home, de Primo Levi (vegeu Annex).

g. Quina creieu que és la resposta que Levi dóna al fet de demanar-se si allò en què s’ha convertit l’home dintre un camp continuar essent-ho.

h. Què en penseu vosaltres? i. Com valoreu el paper dels botxins: creieu que han perdut la raó? Creieu que el

que fan és premeditat? En aquest cas, amb quina finalitat? Podríeu relacionar la seva actitud amb la d’algun pensador?

22

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aktion_T-4&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mauthausen

http://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_d%27extermini_de_Gusen

http://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_d%27extermini_de_Dachau



j. En la part exterior: reciteu els dos poemes d’Amat-Piniella (que el grup de 2007 ja van recitar en aquest mateix lloc): “L’enemic” i “Solitud”.

1. L’actitud mostrada al primer, us sorprèn tenint en compte que fa dos anys que és al camp però encara li’n queden dos i mig més abans de l’alliberament?

2. Com qualificaríeu la seva actitud davant els botxins? 3. Creieu que hi ha hagut un canvi evolutiu en l’actitud d’Amat en

el segon poema, escrit encara a Ternberg? 4. Enumereu els elements dels sentits que hi trobeu. Recordeu en

quin fragment també havíeu recorregut a la recerca dels sentits per copsar la brutalitat del context?

23



GUSEN El Camp d'extermini de Gusen formava part del complex nazi de Mauthausen, a Àustria. En aquest s'hi trobaven la majoria dels republicans valencians així com d'altres republicans dels Països Catalans.

El camp va ser construït pels mateixos presoners entre el 1939 i el 1940, any en què entrà en funcionament. Els primers deportats foren opositors alemanys i austríacs, als quals seguiren intel·lectuals polonesos i deportats soviètics (tots dos tipus considerats eslaus i per tant candidats a l'extermini). També a partir de 1941 començaren a arribar al camp grans quantitats de catalans junt amb republicans d'altres punts de l'Estat Espanyol i membres de la resistència francesa.

En total, 37.000 persones va ser deportades a Gusen, que tenia els seus propis forns crematoris, independents dels de Mauthausen. El 1944, a més, Gusen fou reforçat per dos camps més, Gusen II (St Georgen) i Gusen III (Lungitz). Els tres camps van ser alliberats el 5 maig de 1945.

a. Visiteu l’exposició a l’interior del memorial. b. Descriviu l’experiència d’algun dels supervivents que trobareu en els

documentals. c. Busqueu l’emplaçament de la porta del camp (vegeu foto superior moderna). d. Us ha sorprès? Per què? e. Esbrineu com ha estat possible de conservar l’interior del camp, l’espai on hi ha

el Memorial. Us sembla lògic? Què creieu que hauria calgut fer? f. Llegiu atentament aquest fragment del còmic d’Art Spiegelman, Maus (Annex). g. Comenta el que t’ha semblat el tractament en forma de còmic d’un aspecte tan

cru com el pas per la cambra de gas i els forns crematoris.

24

http://ca.wikipedia.org/wiki/Austria

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pobles_eslaus

http://ca.wikipedia.org/wiki/Resist%C3%A8ncia_francesa

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Bundesarchiv_Bild_192-091,_KZ_Mauthausen,_Einkleidung_von_Neuank%C3%B6mmlingen.jpg

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=5_maig&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/wiki/1945



h. Activitat en grup. Confegiu per parelles, una pàgina de còmic tot inventant-vos altres tipus d’animals que representin la vostra visita al camp.

25



EBENSEE Ebensee va ser un kommando del camp de Mauthausen en el municipi d’Ebensee (Alta Àustria). Va ser creat per ordre de Hitler quan, la nit del 17 al 18 d’agost de 1943, els atacs aeris aliats destruïren les fàbriques més importants de producció dels projectils V2. Hitler va demanar el seu trasllat a túnels subterranis, i fou així com es crearen les fàbriques subterrànies al costat del llac Traunsee.

El novembre començaren les feines de construcció del camp, amb la utilització de presos portats des de Mauthausen. Els noms clau que reberen les seves instal·lacions foren “Zement”, “Kalksteinwerke” i “Solvay”. En total hi moriren 8745 persones, i abans de l’alliberament el camp comptava amb 18.437 presos.

El camp fou alliberat el 6 de maig de 1945 pel III Exèrcit dels EUA, i allí hi trobarem Joaquim Amat-Piniella i l’aventura dels traductors, entre els quals Marcial Mayans.

a. Descriu amb cinc adjectius l’entrada al camp. b. El tipus de paisatge, el pots comparar amb algun que coneguis? Posa’n alguns

exemples. c. T’imagines com deu ser la sensació ambivalent de veure que l’alliberament és

imminent i alhora que pot ser que els botxins vulguin no deixar rastre? d. Llegeix atentament el fragment en què Marcial Mayans explica l’instant previ a

l’alliberament (la versió completa la teniu a l’Annex):

26



e. Definiu amb 5 qualificatius l’actitud dels traductors com en Marcial Mayans. f. Què creieu que hauria pogut passar. g. Poseu-vos a la pell de Mayans: hauríeu fet el mateix? Què hauríeu fet? h. Què us ha sorprès més dels túnels un cop visitats? i. Descriviu dues imatges que us hagin impactat de l’exposició que heu visitat en

el seu interior. j. Després d’haver visitat Mauthausen, creieu que Ebensee sembla un camp més

gran? Per què? En què us fonamenteu? k. Activitat en grup. Escriviu a quatre mans un diàleg entre un pres acabat

d’alliberar i un soldat nord-americà que acaba d’entrar al camp, just en el moment de ser alliberat.

l. Representeu aquest diàleg al voltant de les restes de la xemeneia del crematori que va construir-hi Mayans.

27



TERNBERG-VÖCKLABRUCK Es tracta de la destinació de l’anomenat kommando César, per César Orquín i Serra, format exclusivament per republicans, uns 250. Es tracta d’un experiment dintre el sistema concentracionari. Orquín lidera el grup i la disciplina i a canvi es compromet a millorar la rendibilitat laboral. Es tracta del kommando amb major nombre de supervivents de qualsevol grup de treball extern. Té mala fama per l’enfrontament entre Orquín i la cèl·lula comunista del camp, que sempre va voler incidir en les decisions del líder, i aquest va contestar enviant un grup, entre els quals alguns comunistes, a Gusen quan se li va exigir de reduir-ne el nombre. a. Feina prèvia Vöcklabruck: llegiu atentament les pàgines 98 a 102 d’Un català a

Mauthausen per preparar la visita i contesteu les preguntes següents.

i. Quan s’inaugura aquest camp? ii. A quina finalitat es dedica

iii. Descriu com era el camp. Fes servir el que diu Comellas i les fotografies que trobaràs prèviament.

iv. Quin intel·lectual de referència hi coneixerà? Com el descriu? v. Preservar la memòria dels que van sobreviure però sobretot dels

que no ho van aconseguir és un dels objectius del testimoniatge. Quins són els noms que rescata Comellas de l’oblit?

vi. Quina acció heroica realitzen a Vöcklabruck? vii. Quin destí espera a cadascun d’ells?

viii. Quina lliçó personal en pots extreure? b. Feina prèvia Ternberg: llegiu atentament les pàgines 102 a 104 d’Un català a

Mauthausen per preparar la visita i contesteu les preguntes següents.

i. Quan s’inaugura aquest camp? ii. A quina feina es dedica principalment?

iii. Descriu com era el camp iv. Quina persona recupera de l’oblit Comellas de Ternberg?

28



c. A partir de la documentació que has analitzat, com és ara el camp? d. Què en penses del fet que no s’hagi preservat el recinte? A què ho atribueixes?

Tu què hauries fet: optar per la destrucció per no ferir sensibilitats, conservar-lo com estava, posar-hi una placa com la que hi has trobat? Justifica la teva resposta.

e. Activitat davant la placa: Llegiu un paràgraf cadascú del conte de Mercè Rodoreda “Nit i Boira” (dintre Semblava de seda i altres contes; vegeu Annex). Contesteu després les preguntes següents:

a. Com valoreu l’actitud final del protagonista? Des del punt de vista personal (de l’experiència del personatge), i des del punt de vista moral.

b. Per què creieu que es repeteix tant la metàfora del camp vist com una mare? (recordeu el poema “Todesfuge” (“Fuga de mort”) de Paul Celan; o la mort de Vicenç a K.L. Reich).

c. Comenteu la importància que el punt de vista sigui en primera persona (per exemple valorant què canviaria si estigués en tercera).

d. Imagineu per grups de tres un final diferent: modifiqueu el darrer paràgraf i afegiu-ne un de nou.

e. Comenteu els resultats que n’han sortit. Quines semblances i quines diferències aporten?

f. Feina en grups de 2 (al vespre). Busqueu el capítols en què l’Emili de K.L. Reich marxa al kommando August. Identifica quins elements de la realitat ha escollit per construir la ficció. Poseu-ho en comú. Quins mecanismes literaris ha fet servir? Què ha utilitzat i què no li ha interessat per fer ficció? Per què creieu que ho fa d’aquesta manera?

29



ANNEX DOCUMENTAL

30



31



32



33



34



35



36



37



38



39



40



41



42


43


ORÍGENS DEL NAZISME · 2010-03-17 · excessivament nacionalista i amb esperit de revenja després...

Documents

Transcript of ORÍGENS DEL NAZISME · 2010-03-17 · excessivament nacionalista i amb esperit de revenja després...