L’ESCUT DE MOLLET DEL VALLÈS L’escut d’un poble sol ser la representació gràfica de la seva història, és a dir, intentar plasmar en un dibuix algun fet remarcable que hom ha volgut destacar (una família noble, una batalla, una característica geogràfica, activitats econòmiques,...). Es creu que el peix de Mollet té relació amb que a la part baixa del terme existien uns aiguamolls que no es dessecaven completament a l’estiu i deixava a la vista nombrosos peixos que algú va creure que eren molls (mullus barbatus), peix que habita en aigües dolces i de poc corrent). Però va ser una de tantes invencions com la “caldera” de Caldes de Montbuí o la “ceba” de l’escut de Sabadell. El que ha anat variant al llarg de la història és el número de peixos que apareixien a l’escut fins a quedar en un de solitari allà cap al 1572. És per això, que creiem que tot Mollet era un llac i els molls li donaran el seu nom (moll – Mollet). Segons tots els indicis el primer escut conegut, que data de l’any 1376, fou dissenyat per Bertrand de Mulió que era un professor d’heràldica establert a Barcelona i constava de tres peixos superposats. El que segueix ja només porta dos molls el que ens demostra que l’espècie anava minvant fins arribar al moll solitari que juntament amb altres adornaments constitueix l’escut actual.

Any 1923 Any 1969

Fonts: SOLÉ TURA, Joan. Mollet. Cent vides, cent històries. Argentona: L’Aixernador, 1986