Gustavo DudamelOrquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de Venezuela

DivenDres, 16 De gener De 2015. 20.30 h–Sala de Concerts

07

I

Ludwig van Beethoven (1770-1827)Simfonia núm. 5, en Do menor, op. 57 Allegro con brio Andante con moto Scherzo. Allegro Allegro

31’

II

Richard Wagner (1813-1883)El capvespre dels déus Viatge de Siegfried pel Rin (Acte I)

Mort de Siegfried i Seguici fúnebre (Acte III)

Lohengrin Marxa nupcial (Treulich geführt) (Acte III)

Siegfried Murmuris del bosc (Acte II)

Tannhäuser Entrada dels convidats al Palau (Freudig begrüßen wir die edle Halle) (Acte II)

10’

7’

10’

5’

7’

Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de Venezuela

Orfeó CatalàCor de Cambra del Palau de la Música Catalana(Josep Vila i Casañas, director)

Gustavo Dudamel, director

Ascensores Jordà, S.A. — Clos Interiors, S.L. — Dalkia Catalunya, S.A. — Eurofirms ETT S.L.U. — Fundació Antoni Serra Santamans — Horaci Miras Giner — Teatre Romea

Amics Benefactors

Aena — Aenor — Almirall, S.A. — Armand Basi — Autoritat Portuària de Barcelona — Bagués-Masriera Joiers — Coca-Cola — Col·legi de Farmacèutics de Barcelona — Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports — Deloitte — Esteve — Fluidra, S.A. — Fundació Castell de Peralada — Hoteles Catalonia — La Fageda — Loteria de Catalunya — Memora — Metalquimia, S.A. — Quadis — Roca Junyent, S.L.P. — Saba Infraestructures, S.A.

Col·laboradors

Mecenes Protectors

Media Partners

Tots sou part del Palau

Mecenes d’Honor

Gràcies!

Per alguna raó –no del tot ben aclarida per musicòlegs i historiadors– la música de Beethoven –juntament amb la de Bach, Mozart, Schubert, Brahms i el llarg etcètera d’“alemanys” del segle xix– va prendre caire d’universalitat, la qual cosa es va acceptar durant molt de temps sense cap mena de trasbals. Una simfonia com la Cinquena de Beethoven semblava que expressava –i ho sembla encara ara– la lluita de l’individu, que transcorre de la tragèdia a l’heroisme; de les tenebres a la llum; del que és més contingent als reclams del destí. Allà hi ha l’ésser humà com a individu abstracte i no hi veiem –o no hi volem veure– res que sigui “alemany”, ni “vienès” ni molt menys embolcalls amb aires patriòtics com va dir Berlioz quan un vell militar francès va cridar en una execució: “Vive l’Emperor, l’Emperor!” No hi ha “germanisme” ni “nacions”, allà; i si n’hi havia, al capdavall va ser assumit com a universal o, potser, com va afirmar Schumann, com “un fenomen natural”.

Però, com és ben sabut, aquest statu quo va ser objecte de rebel·lió. Aquell predomini “alemany” va ser percebut com una amenaça a la creació autòctona i contra aquesta mena d’“universalisme” es van exacerbar els nacionalismes, que van produir fruits artístics de pes –des d’Espanya fins a Rússia, des de Finlàndia fins a Hongria–, i tal com era costum dels nacionalismes del segle xix, es van somoure les passions fins a patir calamitats polítiques i, encara més, desgràcies humanes: des de nacionalismes fallits, comunes esclafades, francesos i prussians enfrontats i un parell de confrontacions mundials amanides amb música de cada bàndol. Al principi, i al final, de tot plegat, hi havia Richard Wagner.

Amb Wagner, el patriotisme germànic sorgí amb tota la seva força en el terreny artístic. No significa que “La victòria de Wellington” bethoveeniana, o aquell Triumphlied de Brahms escrit a l’empara de la victòria en la Guerra Francoprussiana, no ho fossin; sinó que Wagner va fer alguna cosa més: va teoritzar-hi. Mentre que Beethoven només rondinava sordament davant de Napoleó i Brahms amb prou feines avançava en els compromisos polítics més enllà dels seus adorats “soldadets de plom”, Wagner bastí un sistema i una justificació històrica. Des de la utopia socialista, passant per la revolució i la barricada, Wagner va arribar a la idea d’un “home just i fort, a qui la Revolució donarà la força, la bellesa i l’art!”.

Així doncs, la música va emmalaltir d’història. Wagner va delirar amb un art i una música que no havia de sorgir “ni de la bruta base de la nostra cultura actual, ni de l’horrible solatge de la vostra moderna i refinada formació” i va arribar a convertir-se –cap al 1833– d’universal en ultralocalista, llegiu-hi Bayreuth i el seu únic afany: un sol compositor, una sola música, un sol poble.

Comentari del programa

L. van Beethoven: Simfonia núm. 5, en Do m, op. 57Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de Venezuela. Gustavo Dudamel, director.

Deutsche Grammophon.

Orquestra Filharmònica de Viena. Carlos Kleiber, director. Deutsche Grammophon.

Orquestra Filharmònica de Viena. Wilhelm Furtwängler, director. Emi.

Orquestra de Cleveland. George Szell, director. Sony.

Orquestra de Cambra d’Europa. Nikolaus Harnoncourt, director. Teldec.

Orquestra Philharmonia. Otto Klemperer, director. Emi.

Staatskapelle Berlin. Daniel Barenboim, director. Teldec.

Orquestra Filharmònica de Berlín. Herbert von Karajan, director. Deutsche Grammophon.

R. Wagner: Viatge de Siegfried pel Rin (d’El capvespre dels déus)Mort de Siegfried i Seguici fúnebre (d’El capvespre dels déus)Murmuris del bosc (de Siegfried)

Orquestra Filharmònica de Viena. Hans Knappertsbusch, director. Decca.

Orquestra Filharmònica de Viena. Georg Solti, director. Decca.

Orquestra Philharmonia. Otto Klemperer, director. Emi.

Orquestra Filharmònica de Viena. Wilhelm Furtwängler, director. Emi

Marxa nupcial (de Lohengrin)Escena del segon acte de Tannhäuser

Cor de l’Òpera de Viena. Orquestra Filharmònica de Viena. Georg Solti, director. Decca.

Cor i Orquestra del Festival de Bayreuth. Wolfgang Sawallisch, director. Philips.

Cor i Orquestra Staatskapelle Berlin. Daniel Barenboim, director. Teldec.

Selecció a càrrec de Javier Pérez Senz, periodista i crític musical

Discografia

Pots escoltar alguna de les peces aquí.

Però els temps canvien. El centre d’Europa continua sent el bressol de la cultura occidental, però tal com s’autoresponen Kreutziger-Herr i Bönig –en un llibret fantàstic, Música clàssica: 101 preguntes fonamentals–: Alemanya, al segle xxi, ja no és el país de la música. Seguim-ne l’argument: “Alemanya passa avui per ser el país de la música. Amb raó, si es té en compte la xarxa d’escoles de música, la quantitat d’orquestres o el nombre de teatres d’òpera i s’esmenta el milió de músics i llecs involucrats en el camp de la música sacra... Mentre que... a Itàlia només hi ha un nombre reduït d’organistes que puguin viure de la seva tasca, només a Colònia es disposa de quaranta músics d’església a jornada completa...”

Però aquesta “hegemonia musical”, hauria comportat un alt preu en distorsionar la multiplicitat d’una vida musical que ja no és “un fenomen nacional” alemany, sinó que viu de l’intercanvi globalitzat. I així, conclouen que hi ha noves pàtries per a la música clàssica: “des de fa uns quants anys, a l’Amèrica del Sud i en nombrosos països asiàtics”.

I havent arribat a Dudamel i la Sinfónica “Simón Bolívar” de Venezuela, ens hem de demanar: ¿potser veurem un enfrontament de cosmovisions musicals o bé la trobada de la mirada jove i tropical amb el que és clàssic i teutó? Fa temps que Dudamel i els seus “germans” –com té el costum de dir– han deixat de ser fenomen mediàtic per esdevenir una opció de qualitat en el circuit internacional. Ja queda lluny l’any 2007, en què amb xandall de colors van tocar el mambo de Bernstein (després d’una superba Desena de Xostakóvitx) i que Paul Gent de «The Telegraph» va escriure: “the greatest PROM of all times”.

Per tant, aquesta orquestra i el seu director no vénen a demostrar res que abans no hagin fet amb solvència comprovada: que a Veneçuela, des del 1975, hi ha un Sistema d’orquestres infantils i juvenils que converteix la música en un mecanisme de socialització allunyat del model del virtuós vuitcentista; que els seus integrants tenen una mestria tècnica i una unitat estilística producte d’un dur treball –molt dur– des de nens, guiats per veritables escoles de tècnica i interpretació, com la creada pel pedagog i violinista veneçolà José Francisco del Castillo; i que, al capdavall, si hom acara la música d’una manera fresca, sense prejudicis, sense la història com a càrrega, sense nacionalismes com a fita i, com va dir Simon Rattle, “sense sentit de culpa”, és capaç d’emocionar-nos fins a sorprendre’ns i astorar-nos.

Però compte..., perquè Beethoven i Wagner encara hi són. Ara bé, reinventant-se.

Carlos Calderón Urrezitieta, Doctor en humanitats, músic i historiador

És un dels cors amateurs de referència del país, fundat l’any 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal i vetllar per l’excel·lència artística de les seves interpretacions. Aquests valors n’han marcat la trajectòria fins a l’actualitat. Té la seu al Palau de la Música Catalana, construït entre el 1905 i el 1908 i declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Al llarg de la seva història l’Orfeó ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes del panorama internacional, com R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, C. Dutoit o L. Maazel, entre d’altres. Des del 1998 Josep Vila i Casañas n’és el director titular.

El juny de 2013 l’Orfeó Català va oferir els Gurrelieder de Schönberg a la Konzerthaus de Viena, al costat de la Wiener Singakademie, sota la direcció de Kent Nagano, i l’1 de juliol va interpretar el Requiem de Gabriel Fauré amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín sota la direcció de Sir Simon Rattle al Palau de la Música Catalana. El febrer de 2014 l’Orfeó va oferir un concert a la sala Gulbenkian de Lisboa amb motiu de la seva reinauguració.

Entre els propers compromisos de l’Orfeó Català cal destacar, l’abril de 2015, el concert al Royal Festival Hall de Londres actuant al costat de la London Philharmonic Orchestra i el London Philharmonic Choir, sota la direcció de Tomáš Netopil, per interpretar la Missa glagolítica de Leoš Janáček. També a Londres, oferirà en solitari un concert de música coral al Cadogan Hall, en el marc del festival Choral at Cadogan!

Orfeó Català

Biografies

@ Antoni Bofill

El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (CCPMC) va ser creat el 1990 per l’Orfeó Català, amb Jordi Casas i Bayer al capdavant i amb la missió de difondre la música coral, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. Jordi Casas i Bayer en fou el director els primers 21 anys. Des del setembre de 2011 ho és Josep Vila i Casañas.

Té un repertori que va del Renaixement al segle XXI, i abasta formats com la música a cappella i les obres coral-orquestrals i operístiques. El rigor estilístic i la riquesa interpretativa li van valer el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya i l’han portat a col·laborar amb prestigioses orquestres, sota la batuta de directors com F. Brüggen, H. Christophers, Sir Colin Davis, P. Heras-Casado, J. López Cobos, V. P. Pérez, J. Pons, A. Ros Marbà o J. Savall, entre d’altres.

De les activitats recents, destaca l’actuació a la Konzerthaus de Viena (Gurrelieder de Schönberg amb Kent Nagano i la Wiener Symphoniker) i la interpretació del Requiem de Fauré amb la Filharmònica de Berlín, sota la batuta de Sir Simon Rattle, al Palau de la Música Catalana. La temporada passada va actuar al costat de Les Musiciens du Louvre i Marc Minkowski en una gira europea (Orfeo ed Euridice de Gluck). Recentment ha realitzat una gira europea per interpretar l’Oratori de Nadal de Bach amb Les Talens Lyriques i Christophe Rousset, a Lausana (23 de novembre), Pamplona (16 de desembre), Palau de la Música Catalana (18 de desembre) i París (20 de desembre). Aquesta temporada debutarà amb l’Orfeó Català al Royal Festival Hall de Londres (abril de 2015) amb la London Philharmonic i el London Philharmonic Choir (Missa glagolítica de Janáček).

Des de l’any 2010, el CCPMC és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).

@ MolinaVisuals

Cor de Cambra del Palau de la Música

Fundada pel mestre José Antonio Abreu, és el col·lectiu més emblemàtic del Sistema Nacional de Orquestas y Coros Juveniles e Infantiles, de Veneçuela. Els seus 180 membres –nomenats Artistes per la Pau per la UNESCO– s’han format amb el programa acadèmic d’El Sistema, han participat en classes magistrals de professors de renom i han actuat sota la batuta de directors emblemàtics com Sir Simon Rattle, Claudio Abbado, Daniel Barenboim, Krzysztof Penderecki, Esa Pekka-Salonen i Lorin Maazel, entre d’altres.

La darrera dècada, l’orquestra ha realitzat nombroses gires internacionals, amb grans elogis de la crítica i del públic, i ha participat en festivals importants, com els BBC Proms de Londres, Edimburg, Schleswig-Holstein, Lucerna, Salzburg, Istanbul, Berlin in Lights del Carnegie Hall i Semperoper de Dresden.

Igualment, ha estat acollida per les sales més prestigioses d’Europa, Àsia i Amèrica (Royal Festival Hall de Londres, Konzerthaus de Viena, La Scala de Milà, Salle Pleyel de París, Accademia di Santa Cecilia de Roma, Teatro Colón de Buenos Aires i altres auditoris destacats a Oslo, Estocolm, Sant Petersburg, Moscou, Varsòvia, Atenes, Granada, Madrid, Barcelona, Zuric, Pequín, Seül, Tòquio, Chicago, Filadèlfia, Washington, San Francisco, Los Angeles, Toronto, Mont-real, Equador, Xile i les illes del Carib).

El gener de 2013 l’Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de Venezuela va enregistrar la banda sonora de la pel·lícula d’Alberto Arbeo Libertador, composta per Gustavo Dudamel. Després va oferir dos concerts a París i va debutar al Pròxim Orient amb concerts a Oman i Abu Dhabi. El febrer va viatjar a Califòrnia en una residència conjunta amb la Filharmònica de Los Angeles.

L’orquestra i Gustavo Dudamel enregistren per a Deutsche Grammophon i ja han publicat gravacions de les Simfonies núm. 5 i núm. 7 de Beethoven, la Cinquena de Mahler, un àlbum Txaikovski amb la Simfonia núm. 5 i Francesca da Rimini, i el superèxit Fiesta, amb obres de compositors llatinoamericans.

Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de Venezuela

©Noheli Oliveros©Nohely Oliveros

©Courtesy of GD

Es defineix per la seva vocació de fer accessible la música a tothom. Com a director simfònic i operístic, la seva música continua inspirant els públics de totes les edats i d’arreu del món. Director musical de la Filharmònica de Los Angeles i de l’Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de Venezuela, l’impacte del seu lideratge musical travessa fronteres. A més del compromís amb aquestes orquestres, que ocupa la major part del seu calendari, també és convidat per algunes de les institucions musicals més importants. Aquesta temporada retorna a la Filharmònica de Berlín i a l’Staatskapelle de la mateixa ciutat, Simfònica de Göteborg, Orquestra de la Tonhalle de Zuric i Filharmònica de Viena, amb la qual actuarà a Viena, Salzburg i en gira per Europa i Àsia.

Recentment ha fet la primera incursió en la composició per al cinema amb la banda sonora de The Liberator (octubre de 2014), sobre la vida de Simón Bolívar, de la qual va escriure la música i va enregistrar la banda sonora amb l’Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de Venezuela.

Gustavo Dudamel compleix la seva sisena temporada com a director musical de la Filharmònica de Los Angeles, amb la qual ha prorrogat contracte fins a la temporada 2018-19, moment que coincideix amb el centenari de l’orquestra. Sota el seu lideratge, l’orquestra ha ampliat la seva qualitat amb nous projectes, com la Jove Orquestra de Los Angeles, que apropa la música a les comunitats més desfavorides de Los Angeles, prenent com a model El Sistema veneçolà.

En la setzena temporada com a director musical del Sistema Nacional de Orquestas y Coros Juveniles e Infantiles de Venezuela –i després de portar aquesta institució a la quarantena temporada–, Dudamel continua liderant l’Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de Venezuela, tant a Veneçuela com en gira.

Artista exclusiu de Deutsche Grammophon des del 2005, i guanyador d’un Grammy, ha fet nombrosos enregistraments per a aquest segell, així com també molts DVD que capten l’entusiasme dels moments més significatius de la seva vida musical.

Dudamel és un dels directors més premiats de la seva generació. Les distincions que ha rebut inclouen, entre d’altres, el Premi Leonard Bernstein 2014 al compromís vital per l’elevació de la música en la societat, de la Longy School; Músic de l’Any 2013 de «Musical America»; l’ingrés al Saló de la Fama de «Gramophone»; el Premi Eugene McDermott de les Arts 2010, al MIT; Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres, i la consideració de ser una de les cent persones més influents de l’any 2009, segons la revista «Time».

Nascut el 1981 a Veneçuela, l’accés a la música per a tothom ha estat sempre al centre de la filosofia de Gustavo Dudamel, tant en les activitats professionals com en el terreny filantròpic i personal.

Gustavo Dudamel, director

José Antonio Abreu, director fundadorGustavo Dudamel, director musicalEduardo Méndez, director ejecutivoValdemar Rodríguez, director ejecutivo adjuntVíctor Rojas, General ManagerManuel Moya, Deputy General Manager

Violins IAlejandro CarreñoBoris SuárezCarlos VegasJesús PintoEduardo SalazarDouglas IsasisAnna GonzálezDaniela BecerraEbert CeballoEmirzeth HenriquezFelipe RodríguezGregory CarreñoHéctor RoblesJaneth SapienzaJosé SilvaLuis BarazarteLuis GonzálezLuis NavarroMaría OviedoNicole RodriguezOriana SuarezRubén LópezVerónica BaldaJorge VelásquezWilfredo PérezKenneth Jones

Violins IIMoisés MedinaAlirio VegasWilliam GonzálezGregory MataAnderson BriceñoAdriana Von BurenCarlos PerdomoDaniel HerreraDaniel MarínEduardo GómesEnrique CarrilloGleirys GómezImanuel SandovalIsrael MéndezJosé GuedezJuan PérezOswaldo MartínezPatricio MeriñoRonnie MoralesWilliam LópezAlessandro LugoDaniel SánchezJairo González

ViolesIsmel CamposLuis AguilarCarlos CoralesDavid PeraltaFabiana ÁlvarezLuís FernándezGreymar MendozaJhoanna SierraltaJuan ChacónLuz CadenasMary AlvaradoMiguel JerézPedro GonzálezSamuel JiménezMabel RodríguezNestor AlvarezRichard UrbanoOmar PérezPedro Rondón

VioloncelsEdgar CalderónAimon MataCarlos EreúAbner PadrinoJean CoronadoCésar GiulianiEnn DíazGabriela JiménezJhonn RujanoLeandro BandresLuis MataMaricmar PérezMónica FríasRicardo CornielYackson SánchezRoberto PérezJuan MéndezFrank ValderreyManuel Hernández

ContrabaixosClaudio HernándezFreddy AdriánJorge MorenoLuis PeraltaOscar LuqueCarlos RodríguezIsmer BolívarNathaly AlgindiPaola GarcíaEmilse RíosLuis PrimeraElizabeth Liotta

FlautesKatherine RivasAlexis AnguloAron GarcíaDiego HernándezEngels GómezMariaceli NavarroYaritzy CabreraEtni MolletonesFernando MartínezEmily Ojeda

OboèsFrank GiraldoElly GuerreroElvis RomeroHairin ColinaNéstor PardoLuís GonzálezDaniel VielmaMaría Acosta

ClarinetsDavid MedinaRanieri ChacónCarlos EscalonaVíctor MendozaDemian MartínezWilliams MoraJeslan Fernández

FagotsGonzalo HidalgoDaniel GarcíaEdgar MonrroyAquiles DelgadoVictoria RieraAlejandra AlfonsoCesar Villamizar

TrompesDaniel GraterolJosé GiménezReinaldo AlbornozJosé MelgarejoDanny GutierrezEdgar AragónLuis CastroJavier MijaresJosé LeónEnmanuel HidalgoCarlos Martinez

TrompetesTomás MedinaGaudy SánchezAndrés AscanioAndrés GonzálezLeafar RiobuenoRomán GrandaMiguel AlbornozMiguel TagliaficoVíctor CalderaWilfrido Galarraga

TrombonsPedro CarreroAlejandro DíazEdgar GarcíaJackson MurilloJhonathan SalazarLewis EscolanteFrancisco BlancoAlexander MedinaJhonder SalazarLisandro Laya

Tubes Leswi PantojaChristian Delgado

PercussióFélix MendozaRamón GrandaAcuarius ZambranoEdgardo AcostaJuan SilvaLuis TrejoLuzbel JiménezMatias AzpuruaSimón GonzálezVíctor VillarroelJuan Pérez

ArpesAnnette LeónGalaxia ZambranoRodolfo SarabiaAdel Solórzano

TeclatsPablo CastellanosVilma Sánchez

Responsable de giraArlette Dávila

Coordinador d’orquestaCésar MarvalYerusca González

Director equip wscenariRamón Vega

Equip d’escenariEdgar CamachoJosé CampuzanoNaudy NaresEric DelgadoRichard Santafé

Formació orquestral

PROGRAMA PALAU_17x24.indd 2 24/12/14 12:09

Palau de la Música CatalanaC/ Palau de la Música, 4-608003 Barcelona93 295 72 00

Troba’ns a:

Palau 100 Constel·lacióSala de Concerts

DissABTe, 17.01.15 – 20.30 h

Palau 100 PianoSala de Concerts

Palau 100 PianoSala de Concerts

Palau 100 PianoSala de Concerts

DiJOUs, 05.02.15 – 20.30 h

DiJOUs, 29.01.15 – 20.30 h

DiMArTs, 10.02.15 – 20.30 h

Propers concerts de Palau 100:

Orquesta Sinfónica “Simón Bolívar” de VenezuelaGustavo Dudamel, director

J. Orbón: Tres versiones sinfónicasG. Mahler: Simfonia núm. 5, en Do diesi menor

Preus: 32, 53, 70, 97 i 160 euros

Iván Martín, piano

A. Soler: 3 SonatesE. Granados: Valses poéticosE. Granados: Allegro de conciertoF. Liszt: Nuages grises & FuneraillesC. Debussy: 4 PréludesC. Debussy: L’isle joyeuse

Preus: 15 i 25 euros

Sir András Schiff, piano

W. A. Mozart: Sonata núm. 17, en Si b major, KV 570L. van Beethoven: Sonata núm. 31, en La b major, op. 110F. J. Haydn: Sonata núm. 16, en Re major, Hob. XVI:51F. Schubert: Sonata en La major, D. 959

Preus: 21, 30, 42 i 60 euros

Josep Maria Colom, piano

M. de Falla: Canción; Hommage au tombeau de Debussy; Fantasia BaeticaF. Mompou: Música callada (extractes)C. Debussy: La soirée dans GrénadeR. Wagner: ElegiaF. Liszt: Sonata en Si menor, S. 178

Preus: 15 i 25 euros