OSONA I LA IMMIGRACIÓ › pdf › acollida-integracio › osona.pdfrealitat social que es dibuixa a...

OSONA I LA IMMIGRACIÓ:

ESTUDI DIAGNÒSTIC I LÍNIES

ALBERT ESPONA I ARUMÍ MIREIA ROSÉS I NOGUER

Fotogr

afia

Sergi

Càm

ara

Osona i la Immigració – Estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur – Novembre 2002

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias 2



ÍNDEX

INTRODUCCIÓ ------------------------------------------------------------------------------------------- 7 1. MARC TEÒRIC: INTEGRACIÓ I ÀMBIT LOCAL--------------------------------------------- 9

1.1.- Immigració i integració ---------------------------------------------------------------------------- 11

1.2.- Nivells de resistència ----------------------------------------------------------------------------- 13

1.3.- Immigració i desigualtat econòmica----------------------------------------------------------- 15

1.4.- En l’horitzó de la democràcia-------------------------------------------------------------------- 17

1.5.- Democràcia i integració --------------------------------------------------------------------------- 20

1.6.- Interculturalitat i cultura “autòctona” ----------------------------------------------------------- 22

1.7.- Sentit definitiu d’integració ----------------------------------------------------------------------- 25

1.8.- La societat davant la immigració --------------------------------------------------------------- 26

1.9.- Els principis fonamentals i les lleis positives ------------------------------------------------ 27

1.10.- El marc legal --------------------------------------------------------------------------------------- 28

1.11.- Marc teòric i marc legal. El paper de l’àmbit local ---------------------------------------- 30

1.12.- Glosari de conceptes fonamentals ----------------------------------------------------------- 32

2. RADIOGRAFIA DE LA IMMIGRACIÓ: ESTUDI DEMOGRÀFIC ------------------------- 35

2.1.- Primera aproximació a la realitat --------------------------------------------------------------- 37

2.1.1.- Cap a la multiculturalitat -------------------------------------------------------------- 37

2.1.2.- Els principals col.lectius d’immigrants segons l’orígen ----------------------- 39

2.1.3.- Causes de la immigració a la comarca ------------------------------------------- 41

2.2.- Estudi demogràfic ---------------------------------------------------------------------------------- 43

2.2.1.- La comarca d’Osona en el context de Catalunya i l’Estat ------------------- 43

2.2.2.- Vic ------------------------------------------------------------------------------------------ 57

2.2.3.- Manlleu------------------------------------------------------------------------------------ 72

2.2.4.- Osona Nord ------------------------------------------------------------------------------ 87

2.2.5.- Osona Centre --------------------------------------------------------------------------- 102

2.2.6.- Osona Sud ------------------------------------------------------------------------------- 129

2.2.7.- El Lluçanès------------------------------------------------------------------------------- 149

2.2.8.- Collsacabra-Guilleries----------------------------------------------------------------- 163

3. EL DIA A DIA DE LA IMMIGRACIÓ: ESTUDI PER ÀMBITS ----------------------------- 173

3.1.- Consideracions prèvies --------------------------------------------------------------------------- 175

3.1.1.- Els orígens ------------------------------------------------------------------------------- 175

3.1.2.- L’arribada.Els primers referents ---------------------------------------------------- 176

3.1.3.- Empadronament i regularització---------------------------------------------------- 178

3.1.4.- Reagrupament familiar---------------------------------------------------------------- 178



3.1.5.- Els recursos institucionals------------------------------------------------------------ 179

3.1.6.- La pobalció autòctona davant la immigració ------------------------------------ 180

3.1.7.- L’Estatut jurídic dels Immigrants --------------------------------------------------- 181

3.2.- Àmbit de l’habitatge ------------------------------------------------------------------------------- 183

3.2.1.- Estudi per seccions censals. Vic, Manlleu i Torelló --------------------------- 183

3.2.2.-Distribució dels estrangers en altres muncicipis de la comarca------------- 205

3.2.3.- Règim de tinença dels habitatges-------------------------------------------------- 206

3.2.4.- Reticències envers els immigrants ------------------------------------------------ 209

3.2.5.- Polítiques d’habitatge ----------------------------------------------------------------- 210

3.2.6.- Resum de propostes dels diversos agents -------------------------------------- 210

3.2.7.- Conclusions------------------------------------------------------------------------------ 211

3.3.- Àmbit laboral----------------------------------------------------------------------------------------- 213

3.3.1.- Situació legal i contractual dels immigrants ------------------------------------- 213

3.3.2.- La immigració per sectors econòmics. Tipus de feines ---------------------- 214

3.3.3.- Estratègies de recerca de feina i procés de regularització ------------------ 215

3.3.4.- Condicions de treball. ----------------------------------------------------------------- 216

3.3.5.- Els fills del reagrupament familiar-------------------------------------------------- 216

3.3.6.- Llocs de treball segons la procedència dels immigrants --------------------- 217

3.3.7.- Empresaris i immigració -------------------------------------------------------------- 217

3.3.8.- Inserció laboral-------------------------------------------------------------------------- 218


3.3.10.- Conclusions ---------------------------------------------------------------------------- 219

3.4.- Àmbit educatiu -------------------------------------------------------------------------------------- 221

3.4.1.- Ensenyament reglat obligatori ---------------------------------------------------------------- 222

3.4.2.- Activitats extraescolars --------------------------------------------------------------- 229

3.4.3.- Resum de propostes dels professionals de l’ensenyament ----------------- 231

3.4.4.- Conclusions------------------------------------------------------------------------------ 232

3.5.- Formació d’adults----------------------------------------------------------------------------------- 234

3.5.1.- Formació instrumental i formació bàsica ----------------------------------------- 234

3.5.2.- Formació per al món laboral--------------------------------------------------------- 236

3.5.3.- Formació per al lleure i la cultura--------------------------------------------------- 238

3.5.4.- Formació en el coneixement de la llengua catalana -------------------------- 239


3.5.6.- Conclusions------------------------------------------------------------------------------ 240

3.6.- Àmbit sanitari ---------------------------------------------------------------------------------------- 242

3.6.1.- Dificultats de comunicació ----------------------------------------------------------- 242



3.6.2.- Desinformació i desconeixement dels circuits ---------------------------------- 242

3.6.3.- Noves malalties ------------------------------------------------------------------------- 243

3.6.4.- Resum de propostes dels professionals de la sanitat ------------------------ 244

3.6.5.- Conclusions------------------------------------------------------------------------------ 244

4. CONCLUSIONS GENERALS ---------------------------------------------------------------------- 247 5. LÍNIES ESTRATÈGIQUES I PROPOSTES CONCRETES--------------------------------- 253 5.1.- Línies estratègiques generals ------------------------------------------------------------------- 255

5.2.- Línies estratègiques per àmbits----------------------------------------------------------------- 258

5.2.1.- Àmbit de l’habitatge-------------------------------------------------------------------- 258

5.2.2.- Àmbit laboral----------------------------------------------------------------------------- 258

5.2.3.- Àmbit educatiu -------------------------------------------------------------------------- 260

5.2.4.- Àmbit de formació d’adults----------------------------------------------------------- 261

5.2.5.- Àmbit sanitari ---------------------------------------------------------------------------- 263

5.2.6.- Àmbit social ------------------------------------------------------------------------------ 264

5.3.- Propostes concretes per al període 2002-2003 -------------------------------------------- 265

6. BIBLIOGRAFIA ---------------------------------------------------------------------------------------- 275 7. ANNEX: RECUROS DE LA COMARCA -------------------------------------------------------- 277 8. ENTREVISTES ALS AGENTS SOCIALS------------------------------------------------------- 318



INTRODUCCIÓ

El present estudi, la redacció del qual ha centrat la primera fase del Pla Comarcal

d’Integració dels Immigrants d’Osona, és concebut com una eina estratègica per ser

posada al servei del conjunt de la comarca davant dels reptes plantejats per la nova

realitat social que es dibuixa a causa de l’arribada de persones d’orígens molt diversos.

L’objectiu és conèixer a fons la realitat de la immigració, des dels diversos vessants, però

també oferir una reflexió de fons que contribueixi a la única finalitat per a la qual posar-se

ara a la feina ha d’acabar tenint algun sentit: que la societat osonenca, davant dels canvis

que es produeixen ara i els que puguin produir-se en el futur, sigui capaç de reinterpretar-

se a si mateixa. Per això l’estudi va precedit d’un marc teòric que no és presentat com

una simple enumeració sinó com una construcció de conceptes (i especialment dels

conceptes d’immigració i integració) que impregna i d’alguna manera condiciona de dalt a

baix el treball, des de les primeres pàgines fins a les conclusions i línies d’actuació.

L’Estudi pròpiament dit està dividit en dos grans apartats: en primer lloc hi ha una

extensa radiografia sòciodemogràfica de la comarca, la qual ha estat dividida en set

àrees geogràfiques (Vic, Manlleu, Osona Centre, Osona Nord, Osona Sud, Lluçanès i

Collsacabra-Guilleries), que permet interpretar la realitat actual com una realitat canviant,

en plena transformació. Per a l’elaboració d’aquest primer apartat han estat utilitzades

dades diverses provinents fonamentalment dels padrons municipals i s’han elaborat

gràfics que mostren l’evolució de la immigració des de diferents punts de vista.

En segon lloc hi ha un estudi qualitatiu de la immigració tant des d’una perspectiva

general com parant atenció als principals àmbits de la vida social: habitatge, treball,

educació, formació d’adults, sanitat. Per a l’elaboració d’aquest apartat han estat

utilitzades totes aquelles dades disponibles que permetessin una aproximació objectiva,

però la font primordial d’informació han estat les entrevistes de fons als agents socials

implicats, directament o indirecta, en els diversos àmbits estudiats (responsables polítics i

tècnics, professionals, empresaris, representants sindicals, veïns, associacions

d’immigrants, etc.). Es tracta fonamentalment, per tant, d’un estudi participatiu, que ha

permès conèixer els encerts i les deficiències del dia a dia, els dubtes i els prejudicis, i

recollir les principals demandes de la mateixa societat en relació al repte de la

immigració.

L’estudi-diagnòstic acaba amb unes conclusions generals i unes línies i propostes

d’actuació tant generals com per àmbits, que han de servir de pauta per dirigir el

posicionament estratègic d’Osona a curt i mitjà termini. El mateix títol de l’estudi, Osona i



la immigració, pretén posar en relleu la idea que no es tracta d’una simple anàlisi acrítica

de la realitat , sinó de l’aposta per un compromís de la comarca davant d’aquesta realitat.

L’apartat final consisteix en un llistat complet, en forma d’annex, dels diversos recursos

existents actualment a Osona als quals els immigrants poden tenir accés.

Amb la culminació i presentació d’aquest estudi diagnòstic es clou la primera

etapa del Pla Comarcal d’integració dels Immigrants, que fonamentalment ha estat a

porta tancada, i s’inicia la segona, que ha d’estar destinada a impulsar el compromís i la

participació activa del conjunt de la societat. En primer lloc, el diagnòstic ha de ser

aprovat per la Consell rector del pla, format per responsables polítics dels Ajuntaments, la

Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal d’Osona, i que serà constituït el mateix

dia de la presentació. Posteriorment, s’han de crear els grups de treball, formats per les

organitzacions i institucions que actuen en cada un dels àmbits estudiats, i la comissió de

participació, formada per les associacions d’immigrants de la comarca i per altres

institucions que treballen en aquest àmbit, i s’hauran de tirar endavant les primeres

propostes concretes d’actuació.

Els Plans Comarcals d’Integració dels Immigrants constitueixen l’aplicació pràctica

en el territori del pla Interdepartamental d’Immigració de la Generalitat. El seu objectiu ha

de ser contribuir a la plena integració dels col·lectius d’immigrants a la vida social,

potenciant la convivència, la cohesió comunitària, la lluita contra l’exclusió social i la

igualtat d’oportunitats i d’accés als recursos col·lectius. Els seus àmbits principals

d’intervenció són la mediació intercultural, l’acollida, la formació i inserció sòciolaboral, la

promoció de la dona immigrant, l’ensenyament, la salut i la participació i la diversitat

cultural.

No voldríem tancar aquestes línies sense expressar l’agraïment a les persones

que han fet possible que aquest estudi sigui una realitat. En primer lloc volem fer esment

de les més de cent persones entrevistades que des dels seus diversos àmbits d’actuació

han aportat opinions i informacions que ens han permès conèixer més bé la realitat.I

sobretot volem donar les gràcies a les becàries del Pla Comarcal, Sandra Macià i Montse

González, que han col.laborat intensament en l’elaboració d’entrevistes i en la recerca de

dades, a Antoni Arisa, pel seu assessorament en l’estudi demogràfic, i a Joan Carles

Martori, per les seves aportacions en l’estudi de distribució d’estrangers per seccions

censals als municipis de Vic, Manlleu i Torelló.



1. MARC TEÒRIC: INTEGRACIÓ I ÀMBIT LOCAL



1.1.- Immigració i integració

Partirem d’una definició, molt elemental, que entengui per immigració l’arribada a

una determinada societat de persones vingudes de fora1. La noció de “societat” és

abstracta i vaga en si mateixa, i per això mateix susceptible d’adoptar significats molt

diversos (es pot parlar, per exemple, de la societat catalana o l’espanyola, però també, en

un sentit més general, de la societat occidental, i encara, en un sentit forçosament més

restringit, de la societat de consum o de la societat de la informació). Ara bé: quan

parlem, com en el cas que ens ocupa, d’arribada a una determinada societat no només

ens estem referint a la societat com a sistema de relacions humanes més o menys

intangibles, lligades a uns valors o referents col·lectius, sinó que assenyalem amb el dit la

irrupció concreta i tangible d’unes persones en un lloc determinat. Ens referim, doncs, a la

“societat” en el sentit més immediat i gairebé físic d’espai de relacions quotidianes i

continuades. I en aquest sentit la societat no és altra cosa que allò que

administrativament apareix habitualment designat en l’expressió “àmbit local”; és a dir: en

primer terme, el municipi (i molt especialment el municipi de dimensions petites o

mitjanes), i, en segon terme, la comarca, entesa com a reunió elemental d’una colla de

municipis entre els quals hi ha una relació evident tant de proximitat física com

d’interdependència cultural i econòmica.

El que queda dit en la nostra definició d’immigració suggereix dues reflexions

aparentment contradictòries:

a) Arribar té el sentit d’assolir una destinació on assentar-se, i es diferencia per

tant del simple estar de passada. Arribar és sempre arribar per incorporar-se, entrar,

"passar a formar part de..."; en una paraula: integrar-se. Fixant únicament l’atenció a la

definició que acabem de donar, tot immigrar exigeix sempre un integrar-se, un trencar

la distància entre el ser a fora i el ser a dintre, i per tant un deixar, en definitiva, de ser “de

fora”. La integració, com a exigència que és legítim considerar que va directament lligada

a la condició d’immigrant, implica de fet deixar enrere, abandonar, aquesta condició. Si

les coses poguessin ser contemplades en la realitat tal com aquí han estat pensades,

l’immigrant seria immigrant per la senzilla raó que arriba de fora, i per la mateixa senzilla

raó (en la mesura que arribar significa incorporar-se) deixaria de ser-ho. A la condició

d’immigrant li hauria de correspondre, per tant, un estatus merament transitori.

b) En la mesura que la immigració implica passar de fora a dintre i, per tant,

trencar la distància, comporta també resistència. Això és sempre així, en tots els casos,

1 La necessitat d’ampliar aquesta definició apareixerà més avall en el nostre mateix discurs (cf.: 1.3.). En aquest punt de partida ens interessa més aviat veure que és allò que va implícit en tot arribar “de fora”, és a dir, independentment de qualsevol altre condicionant.



no perquè no hi hagi distàncies i distàncies, sinó perquè tota distància (independentment

del seu grau) és sempre distància, i davant d’ella la societat presenta sempre alguna cosa

d’hermètica. Per això, paradoxalment, el venir "de fora", el ser "de fora", és quelcom que

a l’immigrant el continua d’alguna manera caracteritzant un cop a dintre: l’immigrant

continua sent immigrant.

Acabem de dir (observi’s bé) que tot immigrar exigeix un integrar-se, però també

que tot immigrar comporta resistència, i és precisament la diferència entre “exigir” i

“comportar” la que ens permet afirmar que la contradicció entre les dues afirmacions és

només aparent. Quan diem que tot immigrar “exigeix” un integrar-se volem dir, hi insistim,

que a la condició d’immigrant només li hauria de correspondre ser pensada, en teoria,

com a transitòria, i, per tant, que tota pretensió de formar part d’una determinada societat

que no culmini amb un autèntic formar-ne part a tots els efectes té sempre alguna cosa

de fracàs. Quan, per contra, diem que “comporta” resistència volem dir que la societat en

qüestió, com a societat concreta i tangible, no és mai permeable com si res, ni en el pla

jurídic ni en la pràctica quotidiana, a aquesta incorporació de nouvinguts, que sempre hi

continua havent barreres per trencar.

L’exigència d’integració ens situa, simplement, en un horitzó teòric: ens assenyala

l’horitzó en el qual, si fos assolit, podríem dir que la immigració ha reeixit. La constatació

de la resistència, en canvi, ens posa d’alguna manera de peus a terra, ens fa conscients

no només de l’existència, sinó de la persistència de la immigració com a problemàtica,

com a realitat escindida, sobreposada a la realitat social aparentment monocolor que

d’entrada es dóna per bona. Mantenir-se, de manera acrítica, en el donar per bona

aquesta realitat social aparentment monocolor equival a confondre els dos plans i fa

possible un ús irreflexiu de la noció d’integració; significa, de fet, omplir aquesta noció de

continguts abans de preguntar pel seu sentit i convertir-la, així, en receptora i dipositària

de prejudicis. Des d’aquesta perspectiva simplista es fan possibles consideracions

parcials i forçosament esbiaixades, que acostumen a fer passar per exigència allò que no

són sinó qüestions conjunturals. Dit d’una altra manera: l’exigència d’integració pot ser

entesa, enganyosament, com a exigència que un individu, o uns quants, o la majoria,

però en cap cas la societat com a tal (en abstracte), fan als nouvinguts, des d’una posició

que necessàriament serà parcial, basada en una resistència espontània al “diferent”. Així,

no és que la integració sigui vista com una exigència que correspon al fet mateix de la

immigració com a tal, la qual cosa hauria de ser entesa com una responsabilitat de la

societat en conjunt, sinó que és al nouvingut a qui, mantenint-lo en principi segregat, se li

exigeix, unilateralment, que s’integri.



Que no hi hagi confusió de plans, que hi hagi, doncs, reflexió, passa per

preguntar-se no què és allò que una determinada societat o alguns dels seus membres

simplement donen per bo i què no, sinó què és allò que legítimament pot ser donat per

bo en el si de tota societat; dit d’una altra manera: què és allò que, legítimament, pot

ser concebut com a exigència que necessàriament ha de regir tot formar part d’una

societat en general, i, per tant, també tot integrar-s’hi.

Serà bo que, en el camí cap a la resolució d’aquesta pregunta, parem esment a

grans trets en una qüestió que forçosament haurà de resultar clarificadora: els diferents

tipus de barreres existents per a la immigració o, si es vol, les diferents maneres com pot

tenir lloc el que en els paràgrafs precedents hem definit com a resistència.

1.2.- Nivells de resistència

De manera radical, ser immigrant (ser nouvingut) pot significar venir de tan lluny o

de tan a prop com es vulgui (i per tant també d’un altre municipi, o d’una altra comarca)

en el sentit que sempre hi ha en alguna mesura el citat sentit d’arribar, d’incorporar-se.

Hom és immigrant en la mesura que ve de fora, que irromp, i que es veu per tant obligat a

reclamar, reivindicar o imposar la seva presència, a trencar barreres, a superar

distàncies; en definitiva: a enfrontar-se a allò a què en l’apartat anterior ens hem referit

com a “resistència”. D’entrada, s’imposen a la nostra anàlisi tres grans maneres

d’entendre aquesta resistència:

a) Resistència elemental al nouvingut. És aquella resistència, a la qual acabem

d’al·ludir en el paràgraf anterior, comuna a tota persona que arriba “de fora”. Es tracta, en

definitiva, de la realitat amb la qual es troba sempre tota persona que és “nova” en un

determinat lloc, pel simple fet de venir de fora i independentment de quina sigui la

distància recorreguda. En funció d’aquesta distància, la resistència pot ser tan irrisòria o

tant evident com es vulgui, però en qualsevol cas ens trobem davant d’un fet

inqüestionable: sempre que hom és sobrevingut continua, almenys durant un temps, sent

algú “de fora”, pel simple fet que no coneix els referents col·lectius, no es mou

còmodament en els llocs comuns i és, per dir-ho així, mirat de reüll.

b) Resistència cultural. És la resistència que pateix aquell que no pertany al grup

cultural “autòcton” o dominant en la societat d’arribada: que no parla la mateixa llengua

que es parla, habitualment o de manera majoritària, en aquesta societat, o que no té com

a propis alguns o cap dels referents que regeixen en aquesta societat, del tipus que es

vulgui: religiosos, folklòrics, alimentaris, d’indumentària, etc. En aquest segon sentit, per



exemple, hi ha resistència a Osona tant per a un andalús com per a un marroquí, per bé

que els graus respectius de singularitat cultural respecte d’allò que es troben quan arriben

a la comarca són diferents en un cas i en un altre. En aquest nivell, el manteniment del

“ser de fora” apareix potenciat per elements nítids, que van molt més enllà de qualsevol

subtilesa: hi ha uns trets identificadors clars que caracteritzen l’individu nouvingut com a

“diferent”. Diferent (que quedi clar) respecte d’allò que el citat grup cultural dominant (o

“autòcton”) dóna per bo sovint de manera irreflexiva, és a dir, simplement instal·lat en el

seu propi sistema de prejudicis. Davant d’això, a nosaltres se’ns imposa la pregunta: en

quina mesura la superació d’aquests trets pot ser vista legítimament com una exigència

per a la plena incorporació de l’individu a la societat com a membre de ple dret? O el que

és al capdavall el mateix: en quina mesura entrar o passar a formar part d’una nova

societat implica una renúncia a la pròpia identitat?

c) Resistència legal. És aquella resistència amb la qual es troba, en principi, tota

persona que s’instal·la en un determinat lloc respecte del qual té la condició jurídica

d’estranger. Aquesta resistència no és fixa, sinó que varia en funció de múltiples factors;

allò essencial és, però, que aquests factors són sempre de naturalesa estrictament

jurídicoadministrativa. La condició d’estrangers manté els nouvinguts que no tenen la

nacionalitat que regeix a la societat on s’han instal·lat més o menys segregats en funció

de les polítiques de torn, dels interessos estratègics o diplomàtics de les altes instàncies

governamentals i econòmiques, dels convenis bilaterals amb els diversos països de

procedència, etc.. La pregunta que se’ns imposa, aquí, és la següent: fins a quin punt

és possible parlar d’integració en una societat per part de persones que

administrativament no són reconegudes com a membres de ple dret d’aquesta

societat?

Amb el nivell de resistència 1 s’hi troben per definició, ja ho hem assenyalat, tots

els nouvinguts, mentre que alguns es troben, a més, amb el nivell 2, i d’altres es troben

alhora amb els nivells 1, 2 i 3. En el tractament de la immigració com una qüestió que ha

de ser, socialment, objecte d’una reflexió i d’un tractament específics, es para atenció als

nouvinguts en la mesura que poden ser classificats dins dels nivells 2 i 3, i fins a cert punt

(ara mateix veurem com) només en la mesura que estan en el nivell 3, és a dir, que no

tenen el mateix estatus jurídic que tots els altres i entren, per tant, dintre de la categoria

d’estrangers. De fet, les fronteres entre les nocions d’estranger i immigrant apareixen

sovint confuses. En sentit estricte, es pot dir de tots els estrangers que són immigrants,

però no de tots els immigrants, en canvi, que siguin estrangers. No obstant, l’ús avui

vigent del terme “immigrant” (en contrast amb el que regia en aquest mateix país només

quinze o vint anys enrere) acostuma a funcionar com a simple sinònim d’estranger: els



immigrants són els estrangers, és a dir, aquells que (amb els papers en regla o no) han

hagut de creuar la frontera abans d’instal·lar-se “a casa nostra”. Paral·lelament, però, i en

profunda contradicció, en la percepció socialment dominant (la mateixa que considera

només com a immigrant l’estranger en sentit “jurídic”) aquest immigrant o estranger és

vist fonamentalment com a individu amb uns trets culturals diferenciats. El resultat

d’aquesta doble confusió és la següent hipocresia social: l’immigrant és l’estranger, aquell

que pateix, en essència, limitacions de caràcter legal, però a l’estranger se li exigeix,

sense parar esment en el fet que aquestes limitacions són les que pròpiament l’exclouen

com a “diferent”, una integració de tipus fonamentalment cultural. Es tracta sovint d’una

exigència que es pot qualificar de cega, d’irreflexiva, ja que no entén, en primer lloc, fins a

quin punt no hi ha exigència possible envers aquell que jurídicament és desigual, ni, en

segon lloc, que la supressió d’aquesta desigualtat “jurídica”, si de debò fos supressió de

desigualtat, hauria de deixar forçosament al marge, com veurem més endavant, qualsevol

segregació cultural.

1.3.- Immigració i desigualtat econòmica

Hem partit d’una elemental definició que entén per immigració l’arribada a una

determinada societat de persones vingudes de fora, i fins aquí hem limitat la nostra anàlisi

al que directament es desprèn d’aquesta definició, sense parar esment en allò que hi ha

darrera del fet migratori, en allò que porta l’immigrant a deixar el lloc d’origen, i que de fet

condiciona la seva recepció per part de la societat d’“acollida”. Abans de continuar el

nostre camí és convenient que ens detinguem en aquest punt.

Val a dir, d’entrada, que les causes de l’arribada d’algú a una determinada societat

(i, doncs, de l’abandonament del lloc d’origen) poden ser accidentals, sense que ni tan

sols tingui sentit una contraposició objectiva entre la situació de partida i la d’arribada; en

aquest cas, es pot afirmar que la immigració no és, objectivament, significativa. Pot

haver-hi, però, causes de fons, directament vinculades a un estatus de partida que és

viscut com a desfavorable, i que es poden resumir dient que l’immigrant és mogut per la

voluntat de millorar les seves condicions de vida (en un sentit que no té perquè ser

només estrictament material, sinó que pot ser també psicològic, polític, etc.)2. En aquest

cas, la immigració és objectivament significativa. No és, doncs, accidental, ni reductible a

2 José Luis Rodríguez Regueira proposa la següent definició: “Llamamos inmigrantes a quines por razones estructurales –sean éstas económicas, políticas, psicológicas, bélicas, etc.- se ven empujados a salir de sus zonas de origen en busca de mayores oportunidades para mejorar su calidad de vida.” (Cf.: Rodríguez Regueira, José Luis: “El reconocimiento de la diferencia como mecanismo de marginación social”.



un fet puntual vinculat a la particular biografia d’un individu, i per això va lligada a

desplaçaments amplis, sovint massius, de població. Aquesta immigració “objectivament

significativa” posa en evidència quelcom fonamental: el rol oposat que correspon a cada

una de les dues societats, la de partida i la d’arribada, en allò que podríem anomenar la

conjuntura politicoeconòmica global.

De fet, hom acostuma a fer servir la paraula “immigració”, a seques, únicament

per fer referència a aquest segon tipus d’immigració, que nosaltres hem definit com a

objectivament significativa i que alguns anomenen, de vegades, “immigració econòmica”.

Que hi hagi allò a què acabem de referir-nos com una oposició de rols entre la societat de

partida i la d’arribada en una conjuntura global que les inclou totes dues és el que dóna

ple sentit al desplaçament de l’immigrant, en la mesura en la qual allò que aquest pretén

és participar de quelcom (d’uns drets o d’uns avantatges) que de fet ja actuaven per a ell

com una referència des del primer moment, quan encara no s’havia mogut de casa, però

que continuant a casa li resultaven inaccessibles. La immigració, en definitiva, té

fonamentalment la seva arrel en un sistema global de referències (econòmiques, però

també juridicopolítiques) que converteix, per simple raó de naixement, a uns en

privilegiats i a d’altres en marginats.

El problema per a l’immigrant és que la seva situació continua essent marginal un

cop “instal·lat” a la “seva” nova societat. Ja hem parlat del fet que hi ha diversos factors

de resistència (fonamentalment culturals i juridicopolítics) que fan que l’immigrant es

perpetuï en la seva condició de segregat o d’exclòs de la “normalitat”, i ara hem d’afegir a

aquests factors el de la marginalitat econòmica: l’immigrant arriba per ocupar l’últim lloc

en l’escala social, i l’esperen les feines més dures i les condicions més desfavorables, si

no és que queda simplement exclòs de tot sistema laboral i condemnat a delinquir o a

viure en la indigència. De fet, es veu sotmès a un cercle viciós: la seva precària situació

administrativa (deguda a la condició d’estranger, en molts casos no regularitzat) l’empeny

cap a pèssimes condicions laborals i el deixa sovint a mans del mercat negre i de

l’explotació mafiosa, i aquesta marginalitat li impedeix millorar l’estatus administratiu. I tot

plegat, és a dir, la marginalitat social molt més que no pas cap altra qüestió, és el que

accentua el rebuig cap a l’immigrant per part de la població “autòctona”. De fet, l’estatus

marginal de l’immigrant accentua l’estigmatització d’aquest com a “diferent” i dóna relleu a

les diverses resistències (cultural, política) amb les quals aquell topa des del moment de

la seva arribada. Dit al revés: emfasitzar la “diferència” pròpia de l’immigrant equival a



mantenir-lo en la marginalitat; de la mateixa manera que és culturalment i políticament

segregat, és també econòmicament marginal3.

1.4.- En l’horitzó de la democràcia

Podem retornar, en aquest punt, a la pregunta que ens ha de posar en l’únic

horitzó possible per a la comprensió de la noció d’integració com una exigència. L’hem

formulada així: què és allò que, legítimament, pot ser concebut com a exigència que

necessàriament ha de regir tot formar part d’una societat en general, i, per tant, també tot

integrar-s’hi? En el simple fet de formular aquesta pregunta, de no romandre en un pur i

simple donar per bona la primera opinió que es presenti, hi ha ja un compromís: el

compromís de deixar enrere tota arbitrarietat possible. La no arbitrarietat en sentit radical

és el no donar per bona en cap moment, el rebutjar una vegada i una altra, tota imposició

d’un principi o d’un sistema de principis que pretengui valer com a definitiva, i d’això,

d’aquesta actitud essencialment equidistant, se’n diu democràcia. El fet de formular la

pregunta, de posar en qüestió la societat i de no acceptar simplement “allò que hi ha”,

sigui el que sigui, ens situa, doncs, en l’horitzó de la democràcia.

La democràcia ha aparegut ara en el nostre discurs com una necessitat teòrica,

però és que de fet el concepte de democràcia en el seu sentit estricte (és a dir: sense que

valgui a confondre’l amb “la legalitat vigent” o alguna cosa per l’estil) era una cosa a la

qual ineludiblement estàvem lligats, essent-ne o no conscients, des de l’inici. Hi ha

almenys dues raons que ho justifiquen:

a) Vivim en una societat que disposa d’unes institucions democràtiques, que forma

part d’un estat que s’autoproclama “democràtic” i (això és el més important) està inserida

en un context (l’europeu-occidental) en el qual la democràcia actua com a supòsit

essencial pel que fa a la concepció de la dinàmica social i política. Es tracta, però, d’un

supòsit que per massa obvi o reiterat sovint passa desapercebut com a tal supòsit i

acostuma a ser confós amb un simple estat de coses. Més encara: aquest passar

desapercebut acostuma a implicar una no assumpció d’allò que s’amaga en el fons de la

paraula democràcia, que si fos assumit posaria en evidència les mancances i

contradiccions d’allò que realment es té entre mans.

3 Rodríguez Regueira fa en certa manera referència a això i al que hem dit més amunt de la conjuntura global: “Venir a Occidente persiguiendo un sueño –sueño capitalista no lo alvidemos- hace partícepes a esos otros, en cierta manera, de muchas de las dimensiones del contexto en el que nosotros tratamos de insertarle sentido a nuestra vida. Pero, una vez aquí, los discursos que se producen sobre la alteridad unicamente focalizan lo que nos diferencia, lo que les aleja de nosotros, más que las condiciones de posibilidad -capitalistas, y no me cansaré de reiterarlo- que les han traído aquí.” (Cf.: Rodríguez Regueira, José Luis, Op. Cit.).



b) La democràcia és, de fet, l’aspiració legítima de la societat humana en general,

és a dir, del conjunt de la humanitat, en la mesura en la qual allò que és posat en el

centre de gravitació són aquells drets fonamentals que igualen tota persona amb

qualsevol altra. En aquest sentit, resulten indestriables (perquè se segueixen

necessàriament l’un de l’altre) els conceptes de dret, Estat de Dret i democràcia, i de fet

la democràcia apareix, en ella mateixa, com una exigència que va molt més enllà de (i en

el fons es contradiu amb) l’existència d’aquest o aquell estat “democràtics” concrets.

Què hi ha, doncs, en el fons del concepte “democràcia”? 4

Essencialment, la democràcia arrela en el reconeixement i l’exercici continuat

d’aquell sistema de drets que podem dir que caracteritzen, d’alguna manera, el “ser

home” en general, i que deriven del fet que allò que és establert com a propi de tot home

sigui precisament la llibertat. És de tots i cada un dels homes que es diu que són lliures, i

és en aquest sentit que es diu també de tots i cada un que són iguals (iguals, per tant, en

la llibertat i en el dret d’exercir-la). La primera conseqüència d’aquest fet és el ja esmentat

valor universal de la democràcia com a aspiració no d’aquesta o d’aquella societat

“concretes”, sinó de la societat humana en general. La segona conseqüència és que la

societat democràtica només té sentit sobre la base d’un reconeixement continuat de tots i

cada un dels individus, i del dret d’aquests a una lliure expressió i participació en

condicions d’igualtat, independentment de la seva pertinença a un determinat grup

econòmic, lingüístic, ètnic, religiós o ideològic. Podem parlar, doncs, d’una primacia de la

llibertat individual, no en el sentit de primacia d’aquest o d’aquell individu en allò que l’un i

l’altre tenen d’individus concrets, sinó precisament de la llibertat en la mesura que és allò

que els iguala tots, i és en la perspectiva del reconeixement d’aquesta llibertat individual

que s’obre plenament el sentit per a la noció democràtica de “ciutadania”. En sentit

estricte, a la noció de ciutadania li ha de correspondre una traducció en el pla jurídic. I de

fet aquesta traducció en el pla jurídic hauria de ser paral·lela al reconeixement del “dret”

en majúscules (i, en definitiva, d’una idea de lo’Estat ven majúscules) per damunt de la

conjuntura concreta que fa possible la divisió del món en “estats” determinats i, per tant,

en fronteres.

Tot plegat té, almenys, les següents grans conseqüències:

1) La universalitat de la democràcia, que la converteix, com hem assenyalat, en

aspiració legítima de la societat humana en general, contrasta amb la conjuntura mundial

ja citada més amunt que divideix aquesta societat humana en dues realitats

4 A partir de la noció de llibertat es desplega un constructe teòric que travessa tota la filosofia moderna i del qual formen part les nocions de dret, Estat de Dret i democràcia. És aquest constructe teòric, del qual es desprèn tot el sistema de les llibertats i que acaba desembocant, en la pràctica, en la Declaració dels Drets Humans, allò que de manera molt esbossada provem aquí de desgranar.



contraposades: d’una banda, la realitat dels països desenvolupats que poden permetre’s

el luxe de proclamar-se “democràtics”; de l’altra, la dels països subdesenvolupats,

dominats per règims sovint corruptes, “pseudodemocràtics” o simplement autoritaris.

L’essencial del cas és que es tracta de conjuntura (no de realitats aïllades); és a dir, que

el manteniment dels règims polítics “pseudodemocràtics” o dictatorials compta amb la

complicitat estratègica dels països rics i “democràtics”, i que de fet la prosperitat i el

desenvolupament d’aquests últims s’assenta en una economia esdevinguda ja global,

que permet en la pràctica la lliure circulació de capitals i, per tant, l’expansió sense límits

dels interessos de les grans companyies multinacionals. En aquest context, l’únic que no

circula lliurement són les persones habitants dels països “pobres”, que es veuen

condemnades, tant si emigren com si no, a una doble condició: de reserva de mà d’obra

barata, en el pla econòmic, i de ciutadans de segona, en el pla polític.

2) Des de la citada perspectiva de la democràcia com a aspiració legítima de la

societat humana en general, tota política restrictiva practicada en el si d’una societat

concreta envers determinades persones en funció de la seva condició legal d’estrangers

ha de ser interpretada com a defensa d’uns interessos que, com a tals, no poden ser sinó

vistos com a interessos parcials. És, de fet, l’estatus mateix d’estranger el que mereix,

des d’aquest punt de vista, ser posat en qüestió.

3) En virtut de la primacia de la llibertat individual i, per tant, en la perspectiva

oberta pel concepte de “ciutadania” en sentit ampli, el reconeixement de la igualtat de

condicions hauria de garantir també el dret de tota persona (no de la que té tal o tal altra

nacionalitat, sinó de tota persona en general) a instal·lar-se allò on vulgui sigui quin sigui

el seu origen5.

4) També de la primacia de la llibertat individual (de la llibertat de qualsevol

individu) per damunt del grup (de qualsevol grup) se’n desprèn que no hi ha lloc per a una

primacia de la noció de comunitat, entesa com a reunió de persones indissociablement

lligades per un sistema de valors i normes. No és només (observi’s bé) que no hi pugui

haver primacia d’una comunitat damunt de les altres, sinó que la idea mateixa de

“comunitat” passa a ser secundària: que tot individu és lliure vol dir que és lliure

d’identificar-se i de deixar d’identificar-se amb allò que li sembli, i fins i tot de no

combregar ni amb res ni amb ningú6. En la mateixa mesura, a la noció de cultura com a

5 El Document de la Comissió d’Estudi sobre la Política d’Immigració a Catalunya, presentat al Parlament el mes de juny de 2001, afirma el següent: “Seria desitjable garantir la lliure circulació de persones, és a dir, la possibilitat de canviar lliurement el país de residència. En tot cas, els límits separen –no té sentit un món sense llocs delimitats-, però alhora relacionen.” 6 En un text on es parla del que representa el fenomen modern Estat en conjunt, és a dir, no d’aquest o aquell estat concrets) Felipe Martínez Marzoa afirma: “La sociedad civil es, pues, la negación de cualquier comunidad, y, correspondientemente, el derecho y el Estado son la cuestión de cómo es posible no tener que



conjunt de trets (lingüístics, històrics, folklòrics) que identifiquen “comunitàriament” un

grup se li ha de concedir tot el valor que té (que no és poc) però no se la pot fer passar ja

ni per llei ni per element segregador.

1.5.- Democràcia i integració

Què és, doncs, allò que pot ser legítimament concebut com a exigència que

necessàriament ha de regir tot formar part d’una societat en general, i, per tant, també tot

integrar-s’hi? Ja sabem que és precisament aquest preguntar per allò que ha de valer per

a tota societat en general (i no per allò que de fet es fa valer en aquesta o aquella societat

concretes) el que ens ha situat en l’òrbita de la democràcia. De tot el que ha estat

exposat en l’apartat precedent se’n desprèn que, des d’una perspectiva estrictament

democràtica, el que en primer lloc ha de ser posat sobre la taula no és en cap cas allò

que a un hom li pot ser particularment exigit sinó, més aviat, allò que a tothom li ha de ser

reconegut. És a dir: només en la mesura que hom és reconegut com a individu lliure, en

condicions d’igualtat respecte d’altres individus també lliures, pot ser objecte,

particularment, d’alguna exigència. En aquest sentit, quan ens preguntem per aquella

exigència que ha de regir tot formar part d’una societat i, en la mateixa mesura i per la

mateixa raó, tot integrar-s’hi, no estem parlant primàriament d’una exigència que la

societat li pugui o li hagi de fer a aquest o aquell individu concrets sinó, sobretot, de

l’exigència d’allò que en la societat mateixa, com a tal, ha de ser possible: el

“reconeixement” de tot individu com a membre d’aquesta societat en condicions d’igualtat

respecte de qualsevol altre. Així, doncs, la integració com a exigència que va

indissociablement lligada al fet mateix d’immigrar només és possible en la mesura en què

es produeix aquest reconeixement, en tant que individu, en la persona de l’immigrant.

Podem ara respondre una de les preguntes intermèdies que ens havien quedat

plantejades: fins a quin punt és possible parlar d’integració en una societat per part de

persones que administrativament no són reconegudes com a membres de ple dret

d’aquesta societat? Doncs bé: ja es veu que això no és possible en cap mesura. Es

tracta, certament, d’un reconeixement que a la pràctica pot no produir-se, però aleshores

ens trobem davant d’allò a què ja ens hem referit al principi: que l’immigrant es perpetua

en el “ser de fora”, en la marginalitat, i, per tant, que la immigració com a tal ha fracassat.

En aquest cas no es podrà parlar ja d’integració, sinó de “discriminació”.

comulgar en nada con nadie.” (Cf.: Martínez Marzoa, Felipe; “Estado y pólis”, dins de Los filósofos y la política -Manuel Cruz, comp.-, Madrid, 1999).



Ens havia quedat plantejada encara una altra pregunta intermèdia: en quina

mesura entrar o passar a formar part d’una nova societat pot implicar una renúncia a la

pròpia identitat? En el darrer paràgraf de l’apartat precedent ja hem afirmat que, en una

societat democràtica, la idea de comunitat passa a ser secundària en favor de la primacia

de la llibertat individual i, en el mateix sentit, que la noció de cultura no pot funcionar (val

a dir que ni per al nouvingut ni per a l’“autòcton”) com a llei o com a element segregador.

Això ens porta, ara, a concloure que la integració no pot ser plantejada en cap cas com a

“assimilació cultural”. De fet, el reconeixement de l’immigrant com a individu “en igualtat

de condicions” només és possible si és en efecte “re-coneixement”, i no negació, d’aquest

individu, i per tant “re-coneixement” d’aquest individu com a portador d’una determinada

identitat. En aquest sentit, tota política “d’integració” que posi l’accent en qüestions

culturals ha de ser sempre secundària, almenys, en el sentit que ha de romandre

supeditada al dret fonamental de tot individu al manteniment d’aquesta identitat.

Arribem, doncs, a la següent conclusió: des de la perspectiva d’una societat

democràtica (i per tant no d’una comunitat o d’un grup en sentit excloent) la integració en

tant que incorporar-se, entrar o “passar a formar part de” i, doncs, en tant que superació

de la condició d’immigrant com a merament transitòria, només pot ser pensada en el

marc d’un reconeixement de tot nouvingut com a ciutadà en igualtat de condicions,

o, si es vol, en el marc de la tan proclamada corresponsabilitat de drets i deures que

constitueixen les regles de joc elementals de la democràcia mateixa i afecten, com a tals,

en principi tot individu. Ja hem explicat (cf.: 1.4.) que al concepte de ciutadania li hauria

de correspondre una traducció en el pla jurídic. No obstant, podem entendre el concepte

de ciutadania, en un sentit més ampli i també forçosament més laxe, com una condició

que, fins i tot quan no es produeix aquesta traducció jurídica, ha de ser reconeguda en

tota persona en la mesura que allò que es persegueix és la seva participació i no pas la

seva exclusió de la vida social en un sentit ampli. Ciutadà és, en definitiva, aquell de qui

es pot dir que és “partícep” de la ciutat. És possible afirmar, també, que la integració és

essencialment una qüestió íntima, de caràcter psicològic, i que per tant té a veure amb

l’arribar a “sentir-se d’un lloc”. Ara bé: això no desmenteix, sinó que més aviat confirma,

que la primera responsabilitat de la societat com a tal és el reconeixement del nouvingut

com a igual, i això passa per l’ara mateix al·ludit sentit ampli de ciutadania que, a més, té

sempre en l’horitzó el sentit més estricte, és a dir, la necessitat d’un reconeixement de

caràcter jurídic.



1.6.- Interculturalitat i cultura “autòctona”

Com acabem de veure, és del fet que una societat democràtica no pot ser entesa

d’altra manera que com a suma d’individus lliures que se’n desprèn la impossibilitat

d’entendre la integració com a assimilació cultural. El reconeixement de la llibertat dels

individus (i no pas la seva dissolució o adotzenament) és, per tant, el que permet afirmar

que tots ells són, en termes jurídicoadministratius, iguals: iguals, doncs, tant en el seu

dret de pensar, expressar-se i conduir-se com els sembli i en companyia de qui els

sembli, com en la seva obligació de respectar que tots els altres puguin també, al seu

torn, fer això mateix. Hi ha igualtat, per tant, precisament per la mateixa raó i en la

mateixa mesura que hi ha dret a la diferència7.

En consonància amb aquest “dret a la diferència” tal com acaba de ser descrit,

tota societat democràtica hauria d’assentar-se en la interculturalitat, la qual pressuposa,

d’entrada, el reconeixement, en igualtat de condicions, de tota identitat cultural, i la

negació del presumpte dret que una identitat cultural determinada pugui creure tenir a

imposar-se damunt les altres i a esdevenir hegemònica. L’essencial del que s’ha

d’entendre per interculturalitat, però, és que el reconeixement i la pervivència de les

diverses identitats culturals han de ser concebuts com a subordinats al concepte de

ciutadania, en sentit ampli, que té per fonament el ja exposat i ara mateix reiterat principi

de la llibertat individual, sobre el qual recauen tots els drets i obligacions que prescriu la

democràcia. L’àmbit democràtic, entès com aquell àmbit els protagonistes del qual són,

com a iguals, tots i cada un dels ciutadans, ha de constituir-se com l’espai comú per a la

trobada i el reconeixement mutu entre identitats diverses, però precisament en la mesura

que es constitueix primàriament com a espai de trobada i reconeixement d’individus

lliures i no pas, en cap cas, de comunitats monolítiques i monolíticament enfrontades8. 7 Manuel Delgado fa referència a l’estreta relació entre dret a la diferència i democràcia en aquests termes: “Perquè l’exercici del dret a la diferència quedi assegurat caldrà, sobretot, aprofundir encara més en aquesta funció fundacional que la democràcia va fer seva, que és la de salvaguardar la llibertat d’opció. Per aconseguir-ho, bastaria que l’Estat reafirmés la seva neutralitat, apliant la seva laïcitat fins a abastar, més enllà de la pluralitat religiosa, el domini global de la pluralitat cultural.” (Cf.: Delgado, Manuel; Diversitat i integració, Barcelona, 1998). 8 S’ha de distingir clarament els conceptes de multiculturalitat, multiculturalisme i interculturalitat. Multiculturalitat fa referència, en principi, simplement a la coexistència de diverses identitats culturals. Multiculturalisme implica una aposta política concreta per aquesta coexistència que posa l’èmfasi en allò que diferencia o separa les unes de les altres, i en aquest sentit ha estat interpretat sovint de manera negativa, en la mesura que allò que és propi d’aquesta aposta és el manteniment de la segragació entre comunitats monolítiques que pot representar, en la pràctica, un manteniment de les desigualtats econòmiques. Interculturalitat, finalment, afirma, com hem vist, el dret a la diferència en la mateixa mesura que posa en relleu la primacia del diàleg democràtic com a interrelació que traspassa tota diferència i se situa més enllà d’ella i, sobretot, la considera per sota de la ciutadania com a valor superior. Rodriguez Regueira ofereix la seva particular crítica a la noció de multiculturalisme en aquests termes: “El uso más frecuente del término multiculturalismo y la aplicación de políticas que se nos aparecen como cómplices de la defensa de la diversidad cultural van en contra de estas sugerencias cosmopolitas, dibujando, antes de que el juego tenga



Això pressuposa, d’entrada, que tota identitat, més que col·lectiva, és sempre

essencialment quelcom individual i, en aquest sentit, exigeix el reconeixement del dret de

tot individu a emancipar-se dels supòsits o imperatius propis de la cultura a la qual se

suposa que pertany i, en conseqüència, a construir-se els seus propis referents.

Fonamentalment, però, les afirmacions del paràgraf precedent pressuposen que és allò

que ha estat designat com a “àmbit democràtic” o “espai comú de trobada” el que mereix

ser considerat pròpiament com a “societat”, i això val especialment per a la societat en el

sentit més estrictament local, que més que cap altra apareix amb aquest paper d’espai o

lloc de trobada. És des d’aquesta perspectiva que la societat, els membres de la qual no

poden ser considerats ni més ni menys que com a ciutadans en estrictes condicions

d’igualtat, està sempre per damunt de tota noció, dominant o dominada, de comunitat o

cultura. I així, quan a l’inici ens hem referit a la confusió de plans, al mantenir-se de

manera acrítica en el donar per bona una realitat social aparentment monocolor i, en

definitiva, a l’exigència d’integració com a exigència unilateral que hom dirigeix als

nouvinguts, ens estàvem referint en el fons a la perillosa tendència a fer passar per

equivalents, com si estiguessin en un mateix nivell d’abstracció, la noció de societat i la

de cultura “autòctona”.

Paral·lelament a aquesta perillosa tendència que acabem d’assenyalar, és

important que ens posem en guàrdia contra una altra inclinació habitual: la de fer passar

com a equivalents, sense més preàmbuls, les nocions de democràcia i “cultura

occidental”. Val a dir, en aquest sentit, que el fet que sigui precisament en l’àmbit

genèricament designat com a “cultura occidental” on històricament ha emergit el concepte

de democràcia no legitima en absolut la temptació de confondre allò que nosaltres hem

designat com a “espai democràtic” o “societat democràtica” amb el conjunt de creences,

tradicions i judicis de valor que caracteritzen el posicionament davant del món d’una

persona nascuda i educada a Catalunya, a França o als Estats Units, ni tampoc amb la

política concreta de cap estat europeu o nordamericà. Per contra, allò a què la

democràcia, en la seva aspiració d’universitat, obliga, és precisament a posar

permanentment en qüestió la pretensió d’univocitat pròpia de qualsevol sistema de

creences i judicis de valor, i, per tant, de qualsevol “cultura” concreta, sigui la catalana,

l’àrab, l’amazigh o la senegalesa. L’espai democràtic, doncs, ha de ser caracteritzat per la

neutralitat, pel diàleg permanent i pel seu poder de relativitzar. I és per això que el

concepte d’interculturalitat tal com a estat descrit per nosaltres, amb el punt de mira posat lugar, límites dentro los que el ‘diferente’ podrá moverse. El científico social puede contribuir a legitimar las reglas de este juego, dictado para preservar las diferencias entre grupos, al no denunciar las desigualdades estructurales que convierten esas fronteras en límites de su mundo posible. El derecho a su diferencia como



damunt de la primacia de l’individu entès com a ciutadà, i de la societat entesa com a

reunió de ciutadans, és preferible a d’altres conceptes, com el de tolerància9, que posen

l’èmfasi més aviat en allò que separa, que diferencia, i per tant en el replegament de

l’individu cap a l’interior de la seva comunitat. Així, finalment, la interculturalitat pot

esdevenir no només “re-coneixement” sinó també acceptació de l’altre i enriquiment mutu

i, consegüentment, reconeixement del dret de qualsevol persona a forjar-se la seva

pròpia identitat.

De fet, el xoc que suposa l’arribada de nouvinguts hauria de ser tant per a aquests

com per als autòctons una excel·lent oportunitat per relativitzar els propis clixés culturals, i

hauria de permetre a uns i altres replantejar allò que ja en tot moment, n’hi hagi o no

consciència, va implícit en la noció de societat entesa estrictament a la llum del concepte

de ciutadania. Hauria de permetre replantejar, en definitiva, la necessària integració o “re-

integració” de tots plegats (nouvinguts i “autòctons”) a la democràcia.

El conjunt de consideracions precedents poden posar un dubte sobre la taula: què

passa amb la cultura “autòctona”? No li correspon a aquesta cultura un paper preeminent,

central, tant en el citat diàleg intercultural com en allò que s’hagi d’entendre per

integració? Per cultura “autòctona” es pot entendre aquella cultura que està directament

lligada al lloc, d’entrada en l’elemental sentit que és la que ha donat nom als pobles i

viles, als rius i turons, i després també en el sentit que es tracta d’una cultura que pot no

tenir un altre lloc que aquest al qual en principi pertany per ser conservada, fins i tot

protegida del poder homogeneïtzador d’una cultura més forta. Aquest és, amb exactitud,

el cas de la cultura catalana, i especialment de la llengua catalana com a principal

element distintiu, que es troba, sobretot a Osona, en una singular dicotomia: d’una banda,

és vista per la immigració com la llengua almenys aparentment dominant i, per tant, com

aquella que pretén d’alguna manera ser imposada; d’altra banda, apareix davant d’ella

mateixa com una llengua feble i amenaçada, que ha de ser constantment afirmada

davant la supremacia de la castellana, hegemònica a gairebé tot l’Estat i en molts països

de l’altre costat de l’Atlàntic.

‘colectivo’ subsume el derecho a su igualdad como ciudadanos.” (cf.: Rodríguez Regueira, José Luis, Op. Cit.). 9 Victòria Camps ha advertit sobre els perills de la simple tolerància: “Pensar en términos de tolerancia/intolerancia es aceptar tácitamente una desigualdad que hace a unos inferiores a otros. (...) Cuando frente a esa desigualdad se invoca la tolerancia, de hecho se está pidiendo sólo un reconocimiento formal, no real. Y es formal porque no se ve al individuo que sufre la opresión, sino al colectivo, a la cultura, a la religión rechazada.” (cf.: Camps, Victoria; El malestar de la vida pública, Barcelona, 1996). Manuel Delgado considera que la noció de tolerànciaés de fet contrària al dret: “En efecte, el dret de les minories culturals a expressar la seva distinció, sent aquesta conforme al dret vigent, no pot ser reconegut en nom de la ‘tolerància’, car aquesta pertoca a qui des d’una situació d’hegemonia s’arroga la capacitat de transigir amb una conducta que es considera inacceptable, consentint-la en nom de valors que considera prioritaris.” (cf. Delgado, Manuel, Op. Cit.).



En primer lloc, val a dir que és lògic que a la cultura “autòctona”, com a

majoritària, li correspongui d’alguna manera un paper aglutinant, en el sentit que la

participació en alguns dels referents d’aquesta cultura, per part de tots els ciutadans, com

a referents comuns, ha de servir precisament per evitar l’exclusió, per facilitar el diàleg

intercultural i per assegurar l’accés a la ciutadania en condicions d’igualtat. De fet, en

parlar de “referents comuns” estem al·ludint essencialment, de nou, a la llengua com a

factor clau de comunicació i, per tant, d’integració. En aquest sentit, del que és tracta és

de posar la llengua, com a eina, a l’abast de tothom, la qual cosa té o hauria de tenir ben

poc a veure amb la imposició de res a ningú.

Pel que fa al cas d’una llengua que, com la catalana, pugna d’alguna manera per

la seva supervivència, correspon tant a les institucions com al conjunt de la població

“autòctona” dur a terme unes estratègies que realment facin que aquesta llengua sigui

vista com una necessitat quotidiana. És sempre possible que els nouvinguts no percebin

en tots els casos aquesta necessitat, que dubtin raonablement entre la llengua pròpia del

lloc en qüestió i l’altra llengua forta (en el nostre cas la castellana) però aquest és un fet

del qual els nouvinguts no poden ser culpabilitzats. Es tracta, més aviat, d’una manca de

solidesa intrínseca de la mateixa cultura “autòctona”, que molt sovint es tradueix en

manca de convicció en moltes petites actituds del dia a dia.

1.7.- Sentit definitiu d’integració

A la llum de les reflexions que ens han guiat des de l’inici, estem ara ja en

condicions d’oferir una definició més o menys completa i satisfactòria d’integració, que ha

de partir d’aquella conculsió a la qual hem arribat al final de l’apartat 1.5., segons la qual

la integració només pot ser pensada en el marc d’un reconeixement de tot nouvingut com

a ciutadà en igualtat de condicions, o, si es vol, en el marc de la tan proclamada

corresponsabilitat de drets i deures que constitueixen les regles de joc elementals de la

democràcia.

Podem dir, doncs, que en la mesura que el nouvingut es veu condicionat per

barreres, distàncies o resistències d’índole cultural, política i econòmica, per integració

hauríem d’entendre aquell procés en virtut del qual a aquest nouvingut li és possible

deixar definitivament enrere la condició de persona “de fora” i, en aquest sentit, ser

reconegut com a ciutadà. El més normal és que aquest procés hagi de comptar amb el

suport d’una acció política institucional destinada a vetllar per una efectiva igualtat

d’oportunitats, és a dir, a combatre les situacions de marginalitat, explotació i abús que,



en un sentit o en un altre, puguin mantenir el nouvingut exclòs de la normalitat. D’altra

banda, la citada consecució de l’estatus de ciutadà ha de ser entesa en el marc d’un

reconeixement del nouvingut en tant que individu portador d’una determinada identitat, la

qual serà relativitzada o posada en un segon pla només en la mesura que allò que ha de

ser situat en primer terme és precisament l’espai democràtic com a espai de trobada

intercultural, on tota identitat (també l’“autòctona”) passa a ser secundària, i on el que és

reclamat és la integració o “re-integració” de tots a les regles de joc que només la

democràcia, i res més, determina. Hi ha, en aquest sentit, alguns referents de la cultura

“autòctona” com a cultura majoritària, i fonamentalment la llengua, que no és que hagin

de ser imposats sinó que han de ser posats a l’abast del nouvingut en la mesura que

poden constituir-se com a “referents comuns” que facin possible precisament l’accés de

tothom a la informació, la comunicació i el diàleg; és a dir: perquè més enllà d’una

integració formal hi hagi el que podríem anomenar una integració plena que permeti al

nouvingut no només ser reconegut com a individu amb uns drets, sinó esdevenir

verdaderament partícip de la dinàmica de la societat.

1.8.- La societat davant la immigració

Fins aquí ens hem referit exclusivament a conceptes i hem anat deduint, en el pla

teòric, què és allò que ha de ser entès per immigració i per integració en el marc d’una

societat oberta, crítica i equidistant de qualsevol presa de partit merament conjuntural o

basada en prejudicis, la qual ha resultat que era la societat democràtica. Tanmateix, en el

si d’una societat concreta i tangible, i des de les institucions que la regeixen, la qüestió de

la immigració pot ser contemplada des de diversos punts de vista. En destaquen

fonamentalment tres:

a) Com un problema: El fet que la majoria d’immigrants pertanyin a cultures

diferents de l’“autòctona”, amb major o menor grau de proximitat respecte d’aquesta, pot

ser vist per la societat com un problema que amenaça de trencar les estructures de

convivència establertes. A això hi contribueix, més que cap altra cosa, el fet que la

immigració acostumi a anar associada a marginalitat i a creació de getos, i també la por

que la presència dels nouvinguts posi en qüestió els nivells de benestar aconseguits.

Situada en aquesta perspectiva, la societat acostuma a plantejar-se com a prioritat la

fixació de mesures restrictives de la immigració, que posin traves a l’arribada de persones

de fora.



b) Com una necessitat: La immigració també pot ser vista com una necessitat de

la mateixa societat, que ha de cobrir determinats buits en el seu sistema productiu.

Aquest punt de vista, molt habitual en els discursos oficials de la majoria de governs

occidentals, també obliga a què la immigració sigui regulada, ja que es pressuposa que

ha de ser la societat la que determini quins immigrants han de ser acceptats i quins no,

en funció d’allò que poden aportar o, com es diu sovint, “del seu grau de preparació”10.

c) Com una realitat: Finalment, la immigració pot ser acceptada com una realitat

que la mateixa societat ha d’assumir com a pròpia, ja que el fet d’ignorar-la significa anar

contra la inèrcia dels temps i només pot ser font de conflictes i d’injustícies. Es tracta,

certament, d’un fenomen derivat de la conjuntura mundial i que serà creixent i imparable,

en la mesura que la globalització econòmica, que implica la lliure circulació de capitals i

l’enfortiment de les grans empreses multinacionals, no pot ser aliena a la realitat dels

individus, que forçosament han de poder circular, també, empesos per la voluntat de

prosperar. Des d’aquest punt de vista, no es pot fer altra cosa que reconèixer que tota

limitació, coherció o selecció tindrà sempre lloc en funció dels interessos interns d’un

estat. És a dir: difícilment podrà ser justificada des d’una perspectiva que pari simplement

atenció a la conjuntura global i als drets elementals de tota persona.

1.9.- Els principis fonamentals i les lleis positives

El marc teòric, ja ho hem dit, defineix conceptes, establint el seu propi ordre de

prioritats. En aquest sentit, les nocions d’immigració i d’integració considerades a partir

d’elles mateixes són independents de qüestions “de fet”, estrictament conjunturals, com la

possessió o no d’una determinada nacionalitat. És en aquest marc teòric de referència on

prenen primàriament sentit els drets humans, i les mateixes nocions de dret, Estat de Dret

i democràcia, amb la mirada posada damunt del “ser home” en general i no obeint a

criteris estrictament conjunturals, polítics, econòmics o estratègics.

Hi ha, per tant, una delicada transició entre el marc teòric tal com acaba de quedar

definit i el marc legal, o sigui, els diferents marcs legals, o sigui, les legislacions positives

concretes i els seus àmbits d’aplicació. Més exactament, hi ha una delicada transició

entre el marc teòric i les nocions en ell requerides, d’una banda, i les diferents realitats 10 El Document de la Comissió d’Estudi sobre la Política d’Immigració a Catalunya afirma, en referència a aquesta qüestió: “El dret a l’assentament no hauria d’estar subjecte exclusivament a criteris de necessitat del país receptor (falta de mà d’obra, falta de tècnics, falta de renovació demogràfica). Però pot ésser limitat o condicionat, en determinats moments, per les possibilitats reals d’integració dels nouvinguts i pel consens i social respecte als ritmes amb què es poden assumir les migracions sense afectar greument la cohesió i la



jurídiques i administratives concretes, de l’altra; és a dir: els estats, les fronteres, la

concessió de visats i permisos de residència, els contingents, la policia o les lleis

d’estrangeria. És aquí, en el marc d’aquestes realitats jurídiques i administratives

concretes, on pren sentit la diferència entre immigració i estrangeria. Però ha de seguir

tenint sentit (ha de seguir, de fet, essent exigible) la nítida separació entre el significat que

tenen les nocions d’immigració i integració per a una societat que vulgui, en general,

proclamar-se democràtica (on en principi no hi ha espai per a l’arbitrarietat) i una simple

situació política de fet. Per això val a dir que la immigració no és el mateix: a) Des de

l’estricte punt de vista dels drets humans; i b) Des del punt de vista d’aquest o aquell

estat.

L’àmbit local, ja ho hem dit, és el que més s’ajusta a la noció de societat entesa

com a espai comú de trobada i, en aquest sentit, és el més propici tant per a un exercici

estricte de democràcia com per a la materialització de les contradiccions entre principis i

situacions polítiques de fet. És, de fet, l’àmbit en el qual aquestes contradiccions poden

quedar en evidència.

1.10.- El marc legal

Presentarem ara, molt resumidament, el marc legal i administratiu que condiciona i

en el qual està ubicada “de fet” la societat concreta i tangible que serà objecte del nostre

estudi, la comarca d’Osona. Presentem jeràrquicament aquest marc:

Declaració Universal dels Drets Humans. Deriva d’aquells principis elementals que

hem dit que caracteritzaven el ser home en general, i constitueix el punt de referència

obligat de tota constitució democràtica. El seu problema és que ha estat aprovada per

estats i per a un món d’estats, és a dir, de contradiccions i d’interessos.

Constitució Espanyola. Defineix el marc en el qual està ubicada Osona, l’Estat

espanyol, com un estat de dret. En el seu article 149.1.2, la Constitució atorga a l’Estat

central competències exclusives en la determinació dels fluxos d’immigració, en la

concessió d’asil o refugi, de la nacionalitat i dels permisos de treball i residència.

Estatut d’Autonomia de Catalunya. Defineix Catalunya com a comunitat autònoma

dintre de l’Estat espanyol, i dóna a la Generalitat competències en àmbits molt diversos:

cultura, ensenyament, sanitat, benestar social, policia, medi ambient, política territorial, convivència. Malgrat tot, la migració hauria de ser l’expressió de la lliure voluntat de les persones i dels



entre d’altres coses. És el marc de referència immediat, en moltes qüestions, per als

osonencs.

Acords de Shengen. Defineixen les línies generals de la política actual de la Unió

Europea en relació a les persones extracomunitàries, i són els principals responsables de

la línia de tancament de fronteres, en la qual correspon un paper fonamental de control a

aquells estats que, com l’Estat espanyol, apareixen com a vies d’entrada exteriors.

Llei orgànica 8/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva

integració social. Reformadora de la llei anterior, 4/2000 i coneguda com a Llei

d’estrangeria, regula la situació dels estrangers extracomunitaris a l’Estat espanyol. És

molt restrictiva respecte a les persones en situació irregular, a les quals no reconeix

alguns drets elementals. Determina que l’entrada d’immigrants en el territori de l’Estat ha

de ser regulada mitjançant contingents pactats amb els diversos sectors productius. La

llei preveu que les comunitats autònomes participin en l’elaboració d’aquestst contingents.

Llei de bases de règim local. És la llei per la qual es determinen les competències

dels ajuntaments. És una llei molt vaga i laxa, que nega i alhora reconeix al poder local

competència en gairebé totes les matèries.

Textos no legals que, en major o menor grau, tenen una influència més o

menys directa sobre Osona:

Pla Interdepartamental d’Immigració de la Generalitat. El primer Pla

Interdepartamental d’Immigració de la Generalitat va ser elaborat l’any 1993.

Posteriorment, després de l’aprovació de la nova Llei d’estrangeria i de la creació de la

secretaria per a la Immigració de la Generalitat, va ser elaborat un nou pla per al període

2001-2005, que defineix l’estratègia de la Generalitat amb una aposta per un model

d’integració social dels immigrants. En el marc d’aquest pla interdepartamental es

desenvolupen els plans comarcals d’integració dels immigrants, entre els quals hi ha el

d’Osona.

Pla Estratègic Osona XXI. Defineix les grans línies estratègiques per a Osona a

mitjà i llarg termini. Les línies fonamentals d’aquest pla giren a l’entorn de la idea

pobles, i això en els dos extrems del procés: els llocs de partida i els llocs d’arribada.”



fonamental d’entendre la comarca com un tot intercomunicat i interrelacionat, que es

tradueix en el concepte de comarca-ciutat.

Fòrum Intercultural de Vic. El llibre del Fòrum Intercultural de Vic defineix els

objectius d’aquest organisme: Ser un mitjà d’integració mútua en una realitat respectuosa,

interactiva i compartida; oferir un marc de formació que possibiliti un coneixement sobre

qüestions interculturals; oferir un marc de reflexió i debat entorn del fet migratori. El

treball de debat sobre Convivència i diversitat cultural: drets, deure si corresponsabilitat

va donar lloc a un text de conclusions, que es resumeixen en el reconeixement de la

importància que té la igualtat de drets, deures, oportunitats i responsabilitats per a la

convivència entre tots els ciutadans, la decisió d’impulsar i donar suport a iniciatives que

promoguin la igualtat de drets en els àmbits de l’habitatge, l’educació, la salut, les

prestacions socials, el treball i la participació ciutadana, el suport a iniciatives dirigides

específicament a la població immigrada amb l’objectiu de pal·liar allò que l’impedeix

situar-se en el mateix nivell de drets, oportunitats i deures que té la població autòctona, la

promoció de la relació social entre persones i entitats i del coneixement de cada una de

les cultures que componen la societat i la creació de comissions de treball.

Pla Global d’Acció Social del Programa Icària. Ampli estudi que descriu la realitat

de la immigració en una sèrie de municipis osonencs, fonamentalment d’Osona nord, i

defineix línies de treball i d’actuació que avui estan essent portades en part a la pràctica.

1.11.- Marc teòric i marc legal. El paper de l’àmbit local

Al començament d’aquest marc teòric hem explicat que la “societat” en el sentit

més immediat i gairebé físic d’espai de relacions quotidianes i continuades no era altra

cosa que allò que administrativament apareix habitualment designat en l’expressió “àmbit

local”, o sigui, tant el municipi com la comarca com a reunió elemental d’una colla de

municipis. Més endavant (cf.: 1.6.) hem considerat que era també a l’àmbit més

estrictament local a qui corresponia de manera especial la noció de “societat” com a

“espai comú de trobada” i, per tant, com a espai o àmbit democràtic. I finalment (cf.: 1.8.),

hem vist que tant una cosa com l’altra constituïen l’àmbit local com el més propici tant per

a un exercici estricte de la democràcia com per a la materialització de les contradiccions

entre principis fonamentals i situacions polítiques de fet. Això últim significa que la

situació del que anomenem àmbit local ha de ser definida per referència a la seva posició

dins de la jerarquia institucional i administrativa, però també per referència a allò



teòricament inqüestionable i, per tant, a aquells drets elementals de tota persona que

romanen sempre per damunt de tota jerarquia. L’àmbit local és l’àmbit de la quotidianitat,

de l’autèntic o verdader tenir lloc de les relacions humanes, i per això mateix el lloc

probable de les discriminacions i l’exclusió, però també (per què no?) de la participació i

la igualtat. En la mateixa mesura que hem fet totes les afirmacions precedents, podem

afirmar també que en tant que se les heu amb persones i amb situacions tangibles, el

poder local (format a Osona pel Consell Comarcal i els ajuntaments) ha de ser capaç de

revestir-se a si mateix de la suficient autoritat “moral”.

Podem ara explicitar d’una manera més concreta, i en dos sentits bàsics, les

responsabilitats que es pot considerar que corresponen a l’àmbit local, i fonamentalment

a les seves institucions, davant dels reptes socials que planteja la realitat de la

immigració:

1) Els ajuntaments tenen tot un seguit de competències concretes en els diversos

àmbits que conformen l’organització del municipi i del seu dia a dia: urbanisme, serveis

socials, cultura, centres educatius, formació d’adults, esports i lleure, atenció i informació,

participació ciutadana, etc.. El simple exercici d’aquestes competències permet el

desenvolupament de polítiques específiques destinades a la integració i a la cohesió

social. Així, són possibles intervencions com la promoció d’habitatges socials, la

rehabilitació d’edificis antics i degradats, la lluita contra la concentració d’immigrants en

àrees concretes que podrien accentuar o perpetuar la segregació i la marginalitat, la

promoció d’activitats que estimulin el diàleg intercultural i el reconeixement mutu entre

persones “autòctones” i nouvingudes d’orígens diversos, la intervenció destinada a

impedir l’existència de segregació en l’àmbit escolar, l’organització de cursos

d’alfabetització i de llengua i l’estímul de la participació dels immigrants en

l'associacionisme i en la vida pública, entre moltes altres coses.

2) Al municipi, a la comarca, no li correspon legislar, fer lleis, però si que té davant

seu l’alternativa de posicionar-se, més enllà del caràcter conjuntural de les legislacions

positives de torn, en la defensa d’un determinat model de societat, de vetllar per la

convivència, el benestar i la dignitat de totes les persones que hi habiten, i de conduir

tothom, en la mesura del possible, a una situació de plena normalitat. En aquest sentit,

quan hem parlat del fet que el poder local ha de ser capaç de revestir-se d’autoritat

“moral” no ho fèiem, òbviament, en el sentit que li correspongui un paper “moralitzador”,

sinó en el sentit que ha de sentir-se legitimat per actuar en la línia del respecte a allò a

què ens hem referit com a principis fonamentals i d’encaminar les coses cap al

reconeixement per a tots aquells que resideixen en un determinat municipi o a la

comarca, en la màxima mesura del possible i sigui quin sigui el seu estatus jurídic, de la



condició de ciutadans. Aquesta actuació ha de poder-se traduir, de cara enfora, tant en

posar de manifest contradiccions i exigir competències concretes d’administracions

“superiors”, com, de cara endins, en la capacitat de dissenyar una estratègia global

d’acollida i integració dels nouvinguts i de liderar un consens social ampli que exigeixi la

participació i el compromís de tots els estaments.

1.12.- Glosari de conceptes fonamentals

A continuació exposarem sintèticament alguns dels conceptes fonamentals que

han aparegut en tot el desplegament teòric precedent. Ha de quedar clar, però, que on

aquests conceptes prenen ple sentit i relació mútua és en aquest desplegament teòric, i

que el fet que apareguin ara aquí ha ser ser vist només com un suport complementari de

la lectura del text complet.

Immigració. Arribada a una determinada societat de persones vingudes de fora.

Immigració econòmica. El que sovint és designat com a immigració econòmica o

immigració a sdeques és aquella immigració que no és accidental sinó que es fonamenta

en causes de fons, directament vinculades a un estatus de partida que és viscut com a

desfavorable, i que es poden resumir dient que l’immigrant és mogut per la voluntat de

millorar les seves condicions de vida, en un sentit ampli que no té perquè ser només

estrictament material. Aquest tipus d’immigració, que nosaltres hem anomenat

“objectivament significativa”, va lligada a desplaçaments amplis, sovint massius, de

població, i posa en evidència el rol oposat que correspon a la societat de partida i la

d’arribada en allò que pot ser anomenat la conjuntura politicoeconòmica global.

Resistència. En la mesura que la immigració implica passar de fora a dintre i, per tant,

trencar la distància, comporta resistència, de tal manera que, paradoxalment, el venir “de

fora”, el ser “de fora”, és quelcom que a l’immigrant el continua d’alguna manera

caracteritzant un cop a dintre. La societat entesa com a societat concreta i tangible no és

mai permeable com si res, ni en el pla jurídic ni en la pràctica quotidiana, a la incorporació

de nouvinguts. Distingim fonamentalment tres tipus de resistència: resistència elemental,

resistència cultural i resistència legal.

Integració (primer sentit). Arribar és sempre arribar per incorporar-se, entrar, “passar a

formar part de...”; en una paraula: integrar-se. En aquest sentit, val a dir que tot immigrar



exigeix sempre un integrar-se, un trencar la distància entre el ser a fora i el ser a dintre, i

per tant un deixar, en definitiva, de ser “de fora”. Aquesta exigència d’integració situa en

un horitzó teòric, i per tant no pot ser entesa de manera unilateral, com una exigència que

un hom, des del seu propi sistema de prejudicis, fa al nouvingut, sinó des de la

perspectiva d’allò legítimament exigible en el marc de tota societat en general. No ha de

ser entesa, en aquest sentit, com a assimilació cultural, sinó com aquell procés en virtut

del qual al nouvingut li és possible deixar definitivament enrere la condició de persona “de

fora” i assolir la condició de ciutadà. El més normal és que aquest procés hagi de comptar

amb el suport d’una acció política institucional destinada a vetllar per una efectiva igualtat

d’oportunitats, és a dir, a combatre les situacions de marginalitat, explotació i abús que,

en un sentit o un altre, puguin mantenir el nouvingut exclòs de la normalitat. D’altra

banda, la citada consecució de l’estatus de ciutadà ha de ser entesa en el marc d’un

reconeixement del nouvingut com a portador d’una determinada identitat, la qual serà

relativitzada només en la mesura que allò que ha de ser situat en primer terme és

precisament l’espai democràtic com a espai de trobada intercultural.

Integració (segon sentit). És possible afirmar també que la integració és essencialment

una qüestió íntima, de caràcter psicològic, i que per tant té a veure amb l’arribar a “sentir-

se d’un lloc”. Ara bé: això no desmenteix, sinó que més aviat confirma, que la primera

responsabilitat de la societat com a tal és el reconeixement del nouvingut com a igual.

Democràcia. Entenem la democràcia, d’entrada, com aquella actitud essencialment

equidistant que consisteix en no donar per bona en cap moment, en rebutjar una vegada i

una altra, tota imposició d’un principi o d’uns principis que pretengui valer com a

definitiva. En una aproximació més aprofundida, la democràcia apareix com l’aspiració

legítima de la societat humana en general en la mesura en la qual allò que és posat en el

centre de gravitació són aquells drets fonamentals que igualen tota persona amb

qualsevol altra, la qual cosa constitueix una exigència que va molt més enllà de

l’existència d’aquest o d’aquell estat “democràtics” concrets. Els drets fonamentals a què

acabem de fer referència deriven del fet que allò que és establert com a propi de tot home

sigui precisament la llibertat, i la seva primarietat posa en qüestió tant una conjuntura

mundial basada en les desigualtats com la mateixa condició d’estranger, i evidencia la

primacia de la noció d’individu per damunt de la de comunitat.

Ciutadania. La ciutadania és la condició de tot individu en la mesura que és reconegut

com a individu lliure al costat d’altres individus lliures i, per tant, en igualtat de condicions,



de tal manera que la seva participació té exactament el mateix valor que la participació de

qualsevol altre, independentment de la seva pertinença, o no, a un determinat grup

econòmic, lingüístic, ètnic, religiós o ideològic. En sentit estricte, a la noció de ciutadania li

hauria de correspondre una traducció en el pla jurídic. Ara bé, fins i tot quan no es

produeix aquesta traducció jurídica, la ciutadania és una condició que hauria de ser

reconeguda en tota persona en la mesura que allò que es persegueix és la seva

participació i no pas la seva exclusió de la vida social en un sentit ampli.

Interculturalitat. D’entrada, reconeixement, en igualtat de condicions, de tota identitat

cultural, i negació del presumpte dret que una identitat cultural determinada pugui creure

tenir a imposar-se damunt les altres i a esdevenir hegemònica. L’essencial del que s’ha

d’entendre per interculturalitat és que el reconeixement i la pervivència de les diverses

identitats culturals han de ser concebuts com a subordinats al concepte de ciutadania,

que té per fonament el principi de la primacia de l’individu. L’àmbit democràtic, entès com

aquell àmbit els protagonistes del qual són, com a iguals, tots i cada un dels ciutadans, ha

de constituir-se com l’espai comú per a la trobada i el reconeixement mutu entre identitats

diverses, però precisament en la mesura que es constitueix primàriament com a espai de

trobada i reconeixement d’individus lliures i no pas de comunitats monolítiques.

Comunitat. Reunió de persones lligades per un sistema de valors i normes. De la

primacia de l’individu, del ciutadà, se’n desprèn que no hi ha lloc, en una societat

democràtica, per a una primacia de la noció de comunitat. No és només que no hi pugui

haver primacia d’una comunitat damunt de les altres, sinó que la idea mateixa de

“comunitat” passa a ser secundària: que tot individu és lliure vol dir que és lliure

d’identificar-se i de deixar d’identificar-se amb allò que li sembli, i fins i tot de no

combregar ni amb res ni amb ningú.

Societat. La societat està sempre per damunt de tota noció, dominant o dominada, de

comunitat o cultura. Els seus membres no poden ser considerats ni més ni menys que

com a ciutadans en estrictes condicions d’igualtat, i en aquest sentit el que mereix ser

considerat pròpiament com a “societat” és l’àmbit democràtic com a espai comú de

trobada, i això val especialment per a la societat en el sentit més estrictament local.



2. RADIOGRAFIA DE LA IMIGRACIÓ: ESTUDI DEMOGRÀFIC



2.1 PRIMERA APROXIMACIÓ A LA REALITAT

2.1.1.- Cap a la multiculturalitat

El mes de maig de 2002 Osona comptava amb un 7,8 per cent d’immigrants,

gairebé tres punts més que la mitjana catalana, que se situava entorn del 4’6 per cent11.

En els dos principals municipis de la comarca, Vic i Manlleu, els percentatges

d’immigració s’elevaven fins al 13,1 i el 12 per cent, respectivament. Aquestes dades, les

més recents que utilitzarem en el nostre estudi sociodemogràfic, són significativament

diferents de les de només mig any abans (octubre de 2001), i és previsible que segueixin

canviant en un futur immediat. Constitueixen una foto fixa que, com a tal, enganya

respecte d’una realitat que només pot ser caracteritzada per la seva constant variabilitat;

és a dir, precisament per la impossibilitat de donar per bona una xifra. Hem de dir, més

aviat, que l’Osona actual es caracteritza no només per la presència sinó, sobretot, per la

constant arribada d’immigrants, que ja avui ha transformat visiblement la fesomia humana

de la comarca, i que constitueix i seguirà constituint la principal (si no l’única) causa de

creixement de la població. Es tracta d’un procés que, certament, va començar una

dècada enrere, però que des de fa uns tres o quatre anys permet parlar d’una afluència

constant de persones de procedències cada vegada més diverses.

Això últim, que els immigrants que arriben siguin de procedències cada vegada

més diverses, resulta especialment significatiu i afegeix complexitat a la situació:

procedències diverses vol dir ja no dualitat, com fa pocs anys, entre “autòctons” i

immigrants magribins, sinó multiplicitat, viratge cap a una realitat multicultural. Quan

parlem de viratge cap a una realitat multicultural no prejutgem res, ni pretenem encara

descriure quin és el nivell de segregació de cada un dels grups culturals, ni el grau o les

característiques de la possible resistència envers els seus membres per part de la

població “autòctona”. Simplement volem posar en evidència l’actual permeabilitat d’Osona

i l’irreversible procés de conversió de la comarca de societat relativament monolítica (i

durant uns anys “alterada” per la presència d’un grup de nouvinguts molt identificable i

concret) a societat clarament oberta i cosmopolita. De moment, aquesta realitat s’observa

més a Vic que en la majoria d’altres llocs, ja que la capital comarcal és el municipi que,

tant per volum com per ventall de nacionalitats, presenta un mosaic de procedències més

complert i compensat. En aquest sentit, val la pena destacar que en aquesta ciutat la xifra

de marroquins respecte del total d’estrangers ha baixat fins 64 per cent, mentre que tant



els llatinoamericans com els subsaharians s’han constituït ja, a hores d’ara, com a grups

amb un pes rellevant i de gran visibilitat. Al cas de Vic s’hi pot afegir algun altre exemple

singular, com el de cas, com el Centelles, on actualment els llatinoamericans han passat

a ser el grup més nombrós, per damunt fins i tot dels marroquins.

L’important de tot això és, sobretot, que hi està havent una inversió de les

tendències. Així, si deixem de banda les xifres totals i mirem només l’empadronament

d’immigrants que ha tingut lloc als municipis osonencs durant els darrers temps, veurem

que els fluxos d’arribada de subsaharians i llatinoamericans superen ja el flux de

marroquins. Per entendre aquestes dades s’ha de tenir en compte un canvi que s’està

produïnt al Marroc mateix en realció a la sortida de súbdits d’aquest país cap a Europa, i

que fins a cert punt es contradiu amb el que es podria deduir de les informacions que

apareixen diàriament als mitjans de comunicació. El fet és que durant el darrer any s’ha

reduït sensiblement la xifra de persones que, per la via que sigui, han travessat la frontera

entre aquest país i l’Estat espanyol.

La multiculturalitat, en tant que presència de persones d’orígens i realitats culturals

diverses, pot plantejar, i de fet planteja, problemàtiques noves i dificultats d’integració

més o menys grans en funció de l’especificitat de cada un dels grups de procedència, i

també conflictes relacionats amb la possible competència que pugui aparèixer entre uns

grups i els altres. Essencialment, però, tots els immigrants en conjunt es veuen sotmesos

a la problemàtica comuna que va lligada a la seva condició de nouvinguts (precarietat

laboral, dificultats per trobar un habitatge, regularització de la situació administrativa, riscs

de marginalitat i guetització) que en tot cas els afecta en major o menor grau segons el

temps transcorregut des de la seva arribada i dels referents immediats (familiars,

coneguts, xarxes de relacions en general) que tenen a Osona quan arriben. És aquesta

problemàtica comuna la que ha de ser contemplada com a prioritària, ja que les

problemàtiques específiques hi estan subordinades, apareixen sovint entremesclades

amb els prejudicis de la població “autòctona” i amaguen o tenyeixen una realitat

inqüestionable: la condició dels immigrants de ciutadans de segona o, ras i curt, de no

ciutadans, i, en conseqüència, la seva desigualtat d’oportunitats respecte dels autòctons.

Hi ha, en canvi, dos aspectes de la multiculturalitat que en principi han de ser

contemplats com a molt positius. D’una banda, la presència de persones de procedències

diverses ha d’obrir i, per tant, flexibilitzar el diàleg intercultural, en la mesura que pot

treure càrrega de tensió a la situació anterior, marcada per la contraposició entre dues

comunitats aparentment molt determinades, l’“autòctona” i la magribina, i això pot enfortir

de retruc la primacia dels conceptes de democràcia i ciutadania com a referents comuns 11Aquest percentatge fa referència al total d’estrangers residents a Catalunya, per bé que els immigrants



del conjunt dels membres de la societat. D’altra banda, la nova realitat hauria d’alliberar

els magribins d’alguns estigmes que fins ara els han estat directament associats.

Aquestes consideracions no han de fer oblidar, no obstant, que la comunitat marroquina

segueix essent de llarg la més nombrosa i la que hom segueix associant fonamentalment

a la immigració en general i als “mals” que hom li acostuma a adjudicar. Hi ha, en aquest

sentit, algunes interpretacions que expliquen la citada davallada del flux d’immigrants

entre el Marroc i l’Estat espanyol durant el darrer any precisament pel desencís creixent

dels marroquins respecte de les expectatives “reals” que els ofereix la immigració, i en

part també pel fet que l’arribada massiva a Europa de persones d’altres procedències ha

ferit el seu orgull, ja que se senten el grup menys valorat i, per tant, més predisposat a la

marginalitat, la discriminació i l’exclusió.

2.1.2.- Els principals col·lectius d’immigrants segons l’origen

Presentarem ara, mitjançant una breu descripció de cada un i per ordre

d’importància numèrica, els diferents grups de procedència en què pot ser classificada la

immigració a Osona:

Magribins. (6.507 persones –73,31 per cent del total d’immigrants- el mes

d’octubre de 2001). Constitueixen, amb diferència, el grup més nombrós d’immigrants de

la comarca, però des de fa uns tres anys han deixat de ser l’únic grup per començar a

ocupar una parcel·la determinada dintre d’un mosaic global caracteritzat per una

multiplicitat de procedències. Tot i que parlem de magribins en general, es tracta

fonamentalment de marroquins, majoritàriament de l’ètnia amazigh, procedent de la

província de Nador, a les muntanyes del Rif. Són persones d’origen rural, amb unes

característiques culturals diferenciades i que no tenen com a llengua pròpia l’àrab, sinó

una de les llengües amazigh, que té un registre sobretot oral. Les primeres persones

d’aquesta procedència (fonamentalment homes sols) van començar a arribar a Osona a

inicis dels vuitanta, però ha estat fonamentalment durant els anys noranta i, sobretot, a

partir de la segona meitat d’aquesta dècada, que l’afluència ha anat augmentant. Es

tracta de la comunitat més assentada, i durant els darrers anys, en compliment de la Llei

d’estrangeria, ha anat portant a terme un procés de reagrupament familiar, que ha

comportat l’entrada d’alumnes d’aquesta procedència a les escoles de la comarca. Tot i

econòmics representen un 3,7 per cent. (Font: Generalitat de Catalunya).



aquest relatiu assentament, la pertinença a la religió i a la cultura islàmica és causa de

reticències per part de la població “autòctona”.

Llatinoamericans. (965 persones – 10,87 per cent del total d’immigrants- el mes

d’octubre del 2001). Provenen fonamentalment d’Equador i Colòmbia, però també n’hi ha,

en menor percentatge, de Mèxic, Argentina, Brasil i Cuba, entre d’altres països. Durant la

primera meitat del 2002 han passat a ocupar el segon lloc, a molt poca distància dels

subsaharians. Aquest grup és dominat per persones joves, d’entre vint i quaranta anys, i,

en molts casos, encara solteres. Tot i això, hi ha un cert equilibri (que varia en funció de

la nacionalitat) entre homes i dones. Les persones d’aquest origen es beneficien (en la

majoria dels casos) dels convenis bilaterals que els permeten venir a l’Estat espanyol

com a turistes, sense visat, i esgotada la durada d’aquest visat es queden en situació

irregular. El seu domini de la llengua castellana els facilita molt les coses, però al mateix

temps obliga a replantejar la necessitat d’utilitzar el català com a factor d’integració.

Subsaharians. (733 persones –8,26 per cent del total d’immigrants- el mes

d’octubre del 2001). Provenen sobretot de Gahna i, en menor percentatge, de Nigèria,

Sierra Leone, Guinea-Bissau o Senegal, entre d’altres llocs. Es tracta d’una població

força jove, situada bàsicament en la franja d’entre 20 i 35 anys, i majoritàriament

masculina. Això fa que el nombre d’infants sigui de moment poc significatiu. Amb tot, és

d’esperar que aquest grup visqui en els propers temps un cert procés de reagrupament

familiar. Entre els subsaharians hi ha musulmans i cristians, fonamentalment

evangelistes. En aquest col·lectiu hi abunden els titulats universitaris.

Europeus de l’est. (267 persones –3,01 per cent del total d’immigrants- el mes

d’octubre del 2001). Es tracta d’un grup poc significatiu de moment, i que no presenta

unes grans expectatives d’augmentar a llarg termini, ja que la prevista ampliació de la

Unió Europea pot reorganitzar l’objectiu dels seus desplaçaments. Amb tot, hi ha a Osona

un cert nombre de búlgars, polonesos, romanesos, russos, ucraïnesos, georgians, i

d’altres, amb un cert equilibri entre homes i dones. De fet, en aquest grup és habitual

trobar famílies amb nens, per la qual cosa no és estrany que hi hagi alumnes d’aquests

origens en escoles de la comarca.



2.1.3.- Causes de la immigració a la comarca

La causa principal d’aquella immigració a la qual ens hem referit en el marc teòric

(cf.: 1.3.) com a “objectivament significativa” és (no fa falta repetir-ho) la situació de

pobresa o de manca d’expectatives que moltes persones pateixen en els seus països

d’origen, i, en aquest sentit, la voluntat de millorar les condicions de vida. Amb tot, si una

persona que ha abandonat el seu país escull precisament un lloc determinat per instal·lar-

se, precisament un i no un altre, és perquè aquest que ha triat li obre de manera

especialment significativa aquelles expectatives que no tenia. En aquest sentit, hauríem

de preguntar-nos: quines expectatives ofereix Osona als immigrants?; o millor encara: per

què la comarca s’ha converit en un dels principals pols d’atracció de la immigració en el

conjunt de Catalunya? Una resposta immediata sembla òbvia: perquè els immigrants hi

troben feina. Aquesta resposta immediata no està del tot mancada de raó: certament, a

Osona hi ha molts immigrants (val a dir que no tots) que hi troben feina, sobretot en

sectors on els autòctons es neguen a treballar. La veritat és, però, que la tria de la

comarca es deu a una combinació de factors que sovint costen de precisar i que estan

lligats a dinàmiques molt diverses que han anat confluïnt al llarg dels darrers anys. A

continuació provarem d’assenyalar aquests factors, laborals i no laborals, que poden

haver contribuït a la realitat actual, sense que sigui encara aquest el lloc d’entrar a valorar

quin és el nivell de compliment o satisfacció de les expectatives creades en el moment de

l’arribada a la comarca.

1) Les primeres contractacions d’immigrants marroquins durant la dècada dels

vuitanta per part d’empreses del sector tèxtil, ja que significaven una inqüestionable

reserva de mà d’obra barata, disposada a treballar en unes condicions més baixes que

els “autòctons”.

2) La creixent vitalitat econòmica de la comarca, caracteritzada per la diversitat

d’oportunitats i l’existència de sectors en expansió, entre els quals destaquen molt

especialment les indústries càrnies, la construcció i l’hosteleria. Aquests sectors es

caracteritzen (especialment el de les càrnies) per una oferta de llocs de treball poc

qualificats i amb unes condicions sovint molt dures, que acostumen a ser rebutjats pels

joves autòctons i esdevenen un reclam per als immigrants.

3) El relatiu assentament d’una primera colònia d’immigrants marroquins, durant

els primers anys noranta, majoritàriament procedents d’una mateixa regió del país

nordafricà (ja n’hem parlat: la província de Nador, a les muntanyes del Rif). Aquests

primers immigrants es van convertir de seguida en referent per als parents, veïns i



coneguts que encara no havien abandonat el Marroc i que quan finalment travessaven

l’estret ho feien ja amb la idea de venir a Osona. En aquest sentit, val a dir que a l’atractiu

econòmic potencial de la comarca s’hi ha afegit una autèntica xarxa de relacions i

d’interdependències personals que s’ha anat fent cada vegada més grossa. Tot i que

podria semblar que aquesta realitat hauria de servir només, en principi, per explicar el cas

de la immigració marroquina, el fet és que un cop constatat per la presència de

marroquins que la comarca és un lloc amb certes possibilitats per als nouvinguts és més

fàcil que esdevingui també reclam per a persones d’altres procedències que, al seu torn,

comencen a teixir també les seves xarxes de relacions i a actuar com a referent per a

d’altres immigrants potencials als seus respectius països d’origen.

4) L’existència d’habitatges on instal·lar-se als municipis de la comarca. Això

significa simplement que a Osona els immigrants hi troben llocs per viure, no que aquests

compleixin sempre les mínimes condicions exigibles, ni que la relació qualitat-preu s’ajusti

a les exigències del mercat.



2.2 ESTUDI DEMOGRÀFIC

2.2.1 . LA COMARCA D’OSONA EN EL CONTEXT DE CATALUNYA I L’ESTAT

Segons l’anuari d’estrangeria, el 31 de desembre de 2000 hi havia a Espanya un

total de 895.720 residents estrangers. La comunitat autònoma on es registrava el nombre

més elevat de població estrangera era Catalunya, amb un 24 % del total (214.996

immigrants), seguida de Madrid, amb un 18’20 % (162.985), i Andalusia, amb un 14’78 %

(132.428). Per continent d’origen, destacava en primer lloc Europa, amb 361.437

residents. Per països, el primer era el Marroc, amb 199.782, seguit de Gran Bretanya i

Alemanya, amb 73.983 i 60.575 residents, respectivament. Per trams d’edat, la franja

majoritària entre els estrangers a l’Estat era la que va de 25 a 44 anys, amb un 50’68 %

(453.978 persones).

Evolució global dels residents estrangers a Espanya i Distribució dels residents

estrangers a Espanya per continent d’origen (Font: Anuari Estadístic d’Estrangeria, (any

2000) de la Delegació del Govern per a la Estrangeria i la Immigració)

499733538984

609813719647

801329

895720

0

100000

200000

300000

400000

500000

600000

700000

800000

900000

1000000

1995 1996 1997 1998 1999 2000

Europa40,35%

Amèrica22,32%

Àfrica29,18%

Apàtrides i no consta0,11%

Oceania0,11%Àsia

7,93%



Distribució dels residents estrangers a Espanya per Comunitats Autònomes (Font: Anuari Estrangeria, any 2000)

0

50000

100000

150000

200000

250000

Catalunya

Madrid

Andalusia

Com

. Valenciana

Canàries

Balears

Castella i lleó

Galícia

Múrcia

País V

asc

Aragó

Castella -la- m

ancha

Navarra

Extrem

adura

Astúries

La Rioja

Cantàbria

Melilla

Ceuta



Distribució dels residents estrangers de l’Estat Espanyol per trams d’edat (Font: Anuari

Estrangeria, any 2000)

El 31 de desembre de 2001, segons fonts del Ministeri de l’Interior, hi havia a

Catalunya 280.167 estrangers amb permís de residència, que representaven un 3,50 %

de la població total. La majoria d’estrangers procedien de l’Àfrica del nord (94.074), de

l’Amèrica Llatina (64.425) i de la Unió Europea (51.242). A Girona, el percentatge de

reidents estrangers era d’un 5,11% sobre el total de la població, a Barcelona era el

3,46%, a Lleida el 3.03% i a Tarragona el 2.52%..

Procedència dels estrangers residents a Catalunya a 31/12/2001 (Font: Ministeri Interior)

15367 1887168031 25538

85517

453978

161116

67302

0

100000

200000

300000

400000

500000

Res

iden

ts e

stra

nger

s

0 a 2 3 a 5 6 a 15 16 a18

19 a24

25 a44

45 a64

65 i +

Edat

36198

94074

17032

51242

121532181

64425

2412 212 2380

100002000030000400005000060000700008000090000

100000

Asi

a

Afri

caN

ord

Res

taA

frica

Uni

óE

urop

ea

Eur

opa

de l'

Est

Res

taE

urop

a

Am

èric

aLl

atin

a

Res

taA

mèr

ica

Oce

ania

Altr

es

Procedències

Res

iden

ts e

stra

nger

s



Nombre d’estrangers i percentatge d’aquests sobre el total de la població, per províncies

a 31/12/2001/ (Font: Ministeri Interior)

Segons dades de l’Òrgan tècnic d’Immigració del Departament de Benestar Social

de la Generalitat de Catalunya el 31 de desembre de 200 residien a Catalunya 280.167

estrangers amb permís de residència, que representaven un 4.40% del total de la

població. D’aquests, 222.683 eren immigrants econòmics (un 3.50%). El 73.67 %

d’aquests estrangers (206.395) residien a les comarques de Barcelona, principalment a

l’àrea metropolitana. Després venien Girona, on hi havia 40.322 immigrants (un 14.40 %

de la població total), Tarragona, amb 21.466 (7.67% ), i Lleida, amb 11.984 estrangers

(4.28%). El país d’origen majoritari dels estrangers residents a Catalunya era el Marroc: hi

havia, concretament, 88.642 marroquins, que representaven un 31.64 % del total dels

estrangers. Els països llatinoamericans constituien el segon nucli de procedencia més

important, amb un 23 %; entre ells destacaven Equador, amb un total de 15.173

persones, i Perú, amb 12.374 persones. El país europeu amb més residents era França,

amb 11.866 persones, seguit d’Alemanya amb 10.322 i Itàlia amb 9.243.

206.395

40.322

11.984 21.466

4,29

6,95

3,25 3,15

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

Barcelona Girona Lleida Tarragona

Provincies

Res

iden

ts e

stra

nger

s

0

1

2

3

4

5

6

7

8

nombre estraners percentatge



Països d’origen dels estrangers residents a Catalunya a maig 2002 (Font: Delegació del Govern de Catalunya)

93296

19737

14239

12287

11610

10422

10112

9563

8953

8262

7816

6606

5728

13166

0 10000 20000 30000 40000 50000 60000 70000 80000 90000 1000

Marroc

Equador

Perú

Xina

França

Colòmbia

Alemanya

Itàlia

Pakistán

Rep. Dominicana

Gàmbia

Regne Unit

Argentina

Filipines

Res

iden

ts e

stra

nger

s

País d'orígen



A Catalunya, els immigrants amb permís de residència són, en totes les franges

d’edat, majoritàriament homes. Així, només el 26’19 % dels permisos atorgats són per a

dones, mentre que el 86 % són per a persones en plena edat laboral, en la franja que va

de 25 a 54 anys.

A finals del 2001, Osona tenia un total de 132.888 habitants, 65.550 dels quals

eren dones i 66.338 són homes. Del total de la població osonenca, 9.129 eren residents

estrangers (5.639 d’ells homes i 3.490, dones).

Per tal de realitzar l’estudi demogràfic hem dividit la comarca en vuit zones:

El criteri pel qual s’han escollit aquestes zones ha estat geogràfic. S’ha d’assenyalar,

tanmateix, que els municipis de Vic i Manlleu han estat objecte d’un tractament específic,

com a zones independents, a causa tant de les seves dimensions com de l’elevat nombre

d’immigrants que hi resideixen.

ZONA DEFINICIÓ DE LES ZONES

VIC Vic

MANLLEU Manlleu

OSONA NORD Montesquiu, St. Quirze de Besora, Sta. Maria de Besora, Vidrà,

Torelló, St. Pere de Torelló i St. Vicenç de Torelló.

OSONA SUD Balenyà, El Brull, Centelles, Collsuspina, St. Martí de Centelles, Seva,

Taradell i Tona.

OSONA CENTRE St. Hipòlit de Voltregà, les Masies de Voltregà ,Sta. Cecília de

Voltregà, Roda, Les Masies de Roda, Folgueroles, Gurb, Malla,

Calldetenes, Sta. Eulàlia de Riuprimer, Muntanyola, St. Julià de

Vilatorta, Sta. Eugènia de Berga i Tavèrnoles.

LLUÇANÈS Alpens, Lluçà, Olost, Orís, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, St.

Agustí de Lluçanès, St. Bartomeu del Grau, St. Boi de Lluçanès, St.

Martí d’Albars, Sobremunt i Sora.

COLLSACABRA-

GUILLERIES

Sta. Maria de Corcó, Tavertet, Rupit-Pruït, Espinelves, St. Sadurní

d’Osormort, Viladrau i Vilanova de Sau.



Població total i població estrangers empadronats a les diferents zones de la comarca d’Osona a octubre de 2001 (Font: elaboració pròpia a

partir dels padrons municipals)

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

total 30034 18264 7927 19803 24601 24135 4145

estrangers 3944 2037 406 868 864 877 133

Vic Manlleu Lluçanès Osona Nord Osona Sud Osona Centre Collsacabra Guilleries



Població total i total d’estrangers empadronats als diferents municipis de la comarca

d’Osona a octubre de 2001 i a maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia a partir dels

padrons municipals)

TOTAL POBLACIÓ TOTAL ESTRANGERS

H d total h d total percentatges

Alpens 149 128 277 11 5 16 5,78

Balenyà 1614 1605 3219 98 84 182 5,65 El Brull 105 87 192 6 2 8 4,17 Calldetenes 1101 1024 2125 92 56 148 6,96 Centelles 2969 3070 6039 67 67 134 2,22 Collsuspina 134 117 251 - - - - Espinelves 101 90 191 - - - - Folgueroles 844 833 1.677 11 12 23 1,37 Gurb 1.024 980 2.004 32 21 53 2,64 Lluçà 147 125 272 - 1 1 0,37 Malla 120 138 258 2 6 8 3,10 Manlleu 9358 9086 18444 1467 856 2323 12,59 Masies de Roda, les 358 351 709 11 4 15 2,12 Masies de Voltregà, les 1.370 1.468 2.838 28 29 57 2,01 Muntanyola 187 163 350 - 3 3 0,86 Montesquiu 423 420 843 30 11 41 4,86 Olost 582 595 1.177 7 7 14 1,19 Orís 112 112 224 - - - - Oristà 304 328 632 1 6 7 1,11 Perafita 179 188 367 6 3 9 2,45 Prats de Lluçanès 1371 1384 2755 91 55 146 5,30 Roda de Ter 2615 2738 5353 230 138 368 6,87 Rupit i Pruit 187 177 364 8 8 16 4,40 Sant Agustí de Lluçanès 56 51 107 - - - - Sant Bartomeu del grau 608 529 1137 125 102 227 19,96 Sant Boi de llucanès 288 282 570 7 2 9 1,58 Sant Hipòlit de Voltregà ???? ???? 3143 ????? ????? 172 5,47 Sant Julià de Vilatorta 1.203 1.232 2.435 29 22 51 2,09 Sant Martí de Centelles 408 382 790 9 9 18 2,28 Sant Martí d'Albars 70 64 134 - - - - Sant Pere de Torelló 1.132 1.151 2.283 77 47 124 5,43 Sant Quirze de Besora 978 1.023 2.001 46 31 77 3,85 Sant Sadurní d'Osormort 32 47 79 - - - - Santa Cecília de Voltregà 117 91 208 3 4 7 3,37 Santa Eugènia de Berga 1.020 977 1.997 21 12 33 1,65 Sant Eulàlia de Riuprimer 457 420 877 6 3 9 1,03



Santa Maria de Besora 93 89 182 10 8 18 9,89 Santa Maria de Corcó 1.069 1.080 2.149 37 30 67 3,12 Sant Vicenç de Torelló 888 961 1.849 20 15 35 1,89 Seva 1.363 1.287 2.650 27 29 56 2,11 Sobremunt 43 51 94 1 - 1 1,06 Sora 99 82 181 4 6 10 5,52 Taradell 2722 2694 5416 189 129 318 5,87 Tavèrnoles 134 138 272 - - - - Tavertet 75 65 140 3 3 6 4,29 Tona 3152 3195 6347 113 154 267 4,21 Torelló 6238 6379 12617 443 293 736 5,83 Vic 17312 17391 34703 2882 1667 4548 13,11 Vidrà 82 80 162 1 1 2 1,23 Viladrau 455 435 890 26 16 42 4,72 Vilanova de Sau 153 179 332 2 - 2 0,60 Total 65.601 65.562 131.163 6.279 3.957 10.236 7,80

Les zones que presenten un total de població més elevat són Vic (34.034

habitants), Osona Sud (24.601 habitants) i Osona Centre (24.135 habitants). Les

segueixen Osona Nord (19.803 habitants) i Manlleu (18.264 habitants). Finalment, les

zones amb menys habitants són el el Lluçanès amb 7.927 habitants i el Collsacabra-

Guilleries amb 4.145 habitants.

Pel que fa a la població estrangera, les zones on aquesta representa un

percentatge més elevat respecte de la població total són Vic (3.944 estrangers a finals de

2001, un 11%) i Manlleu (2.037, un 11%). La resta de localitats tenen entre un 3.2 i un

5.12%.

Percentatges d’estrangers sobre el total de la població a les diferents zones d’Osona a

octubre de 2001 (Font: Elaboració pròpia a partir de padrons municipals)

0

2

4

6

8

10

12

14

percentatges 11,58 11,15 5,12 4,38 3,51 3,63 3,2

Vic Manlleu Lluçanès Osona Nord

Osona Sud

Osona Centre

Collsacabra



Nombre d’habitants estrangers a Osona per sexe i procedència. Octubre de 2001. Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)

-1000

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

Nom

bre

d'ha

bita

nts

homes 64 4096 590 155 147 7 423 5 2dones 45 2411 143 110 120 4 542 12 1total 109 6507 733 265 267 11 965 17 3

Asia Africa Nord

Resta Africa

Unió Europea

Europa Est

Resta Europa

Amèrica llatina

Amèrica Nord Oceania



El mes de maig de 2002, segons càlculs d’elaboració pròpia a partir dels padrons

municipals, el municipi més poblat d’Osona era Vic, la capital, que ja s’acostava als

35.000 habitants. A continuació venien Manlleu, amb uns 18.500 habitants, i Torelló, amb

uns 12.700. A continuació trobem Tona, Centelles, Taradell i Roda de Ter que tenen

entre 5.000 i 6.000 habitants. Els municipis on hi havia menys població eren Sant Sadurní

d’Osormort, Sobremunt, Sant Agustí del Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Tavertet .Per tant,

si ens fixem en el percentatge de població estrangera per municipis, sobresortien en

primer lloc Sant Bartomeu del Grau, amb un 19’96 % (227 estrangers), Vic, amb un 13’1

% (4.548 estrangers) i Manlleu, amb un 12’6 % (2.323 estrangers).

Entre els municipis amb un percentatge d’estrangers situat entre el 5 i el 7 %

destacaven Calldetenes, amb un 6’96% (148 estrangers), Roda de Ter, amb un índex

d’immigració del 6’87%, (368 habitants estrangers), Taradell, amb un 5.87% (318

estrangers), Torelló, amb un 5’83 % de població estrangera (736 estrangers), Balenyà,

amb un 5’65% de població estrangera (182 habitants), St. Hipòlit de Voltregà, amb un

5’47 % (172 estrangers), i Prats, amb un 5’3 % (uns 146 habitants estrangers).

Si ens fixem en els municipis on el percentatge d’estrangers sobre el total de la

població representava entre un 2 i un 5 % trobem Tona, amb un 4’22% (267 estrangers) i

Centelles amb un percentatge del 2’22% (134 estrangers).

També trobem municipis en els quals l’índex d’immigració era molt baix, com

Lluçà, amb un 0’37% (8 estrangers), Muntanyola, amb un 0’86% (3 estrangers), i Vilanova

de Sau amb un 0’60% (2 estrangers). Finalment, amb un percentatge nul d’immigració

tenim Collsuspina, Espinelves, Orís, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Sant

Sadurní d’Osormort i Tavèrnoles.

Com a síntesi global, podem dir que l’observació objectiva de les dades anteriors

evidencia una tendència força consolidada vers el creixement de la població estrangera a

Osona. El fenomen de la immigració, doncs, ha anat en augment els últims anys, i s’ha

anat consolidant com una realitat estable.

Si parem atenció, finalment, i amb una mirada inevitablement retrospectiva, a

l’últim cens de població, de 1996, veurem que en aquells moments hi havia a Osona un

total de 122.923 habitants empadronats, en contrast amb els més de 132.000 actuals.

D’aquests, el 82’6 % eren nascuts a Catalunya, el 15’1 % a la resta de l’Estat i el 2’3 % a

l’estranger.



Lloc de naixement dels habitants d’Osona i de Catalunya. Anys 1991 i 1996. (Font: Cens

de població (1996)

Partint de la mateixa font (el cens de 1996) i en referència al nivell de coneixement

del català, val a dir que a la comarca hi havia aquell any un 97’7 % de la població total

que l’entenia, un 89’1 % que el sabia parlar, un 85’1 % que el sabia llegir, un 62’4 % que

el sabia escriure i un 2’3 % que no l’entenia.

Coneixement del català dels habitants de la comarca d’Osona i de Catalunya els anys

1981, 1991 i 1996 (Font: Institut d’estadística de Catalunya)

83,1

16

0,9

82,6

15,1

2,3

67,5

30,8

1,7

68,4

28,8

2,8

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Perc

enta

tges

Osona 1991 Osona 1996 Catalunya 1991 Catalunya 1996

Nascuts a Catalunya Nascuts resta Estat Nascuts estranger

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Perc

enta

tges

de

pobl

ació

Osona 1981 Osona 1991 Osona 1996 Catalunya1981

Catalunya1991

Catalunya1996

L'entén El sap parlar El sap llegir El sap escriure No l'entén No hi consta



Pel que fa als sectors d’activitat a Osona el 1996, el principal sector d’ocupació

era l’industrial, amb un percentatge del 44’6 %, seguit del de serveis, amb un 42’3 %, i de

la construcció, amb un 7’7%. En últim lloc hi havia el sector agrari, amb un 5’4 %.

Comparant les dades de la comarca amb les de Catalunya s’aprecien algunes

diferències: l’any 1996 el sector d’ocupació majoritari a Catalunya era el de serveis, amb

un 57’7 %, seguit de l’industrial, amb un 32’1 %, i el de la construcció, amb un 7 %. El

sector agrari, en darrer lloc, representava un 3’2% de la població ocupada.

Població ocupada per sectors d’activitat a Osona i a Catalunya. Anys 1981, 1991 i 1996.

(Font: Institut d’Estadística de Catalunya)

7

50,3

5,6

32

5,1 6,2

49,6

8

36,2

5,4

44,6

7,7

42,3

4,9

35,7

5,3

45,6

8,5

3,7

36,2

8,2

51,9

3,2

32,1

7

57,7

0

10

20

30

40

50

60

Perc

enta

tge

Osona 1981 Osona 1991 Osona 1996 Catalunya1981

Catalunya1991

Catalunya1996

Agrari Industria Construcció Serveis No hi consta



2.2.2. VIC

Vic és la capital d’Osona i el municipi amb més habitants. El mes de maig de

2002, concretament, hi havia 34.703 persones empadronades.

Entre els protagonistes del mosaic cultural de Vic trobem els que han vingut a

instal·lar-s’hi a causa de la desigualtat econòmica entre el país d’origen i el receptor. La

pràctica s’ha encarregat de demostrar que la immensa majoria dels treballadors

immigrats – en un principi residint a Catalunya amb la idea de treballar per poder tornar al

seu país – finalment se’n fan residents estables. El reagrupament familiar i una xarxa

creixent de compromisos laborals, familiars, educacionals etc. fan que la idea del retorn

es converteixi en una mena d’utopia residual que, tret de rares excepcions, no es podrà ni

es voldrà realitzar mai.

Per al present estudi, hem centrat l’anàlisi de l’evolució demogràfica del municipi

en el període que va de 1996 a 2002.

Evolució de població del municipi de Vic en valors absoluts durant el període 1996-2002

(Font: Institut Nacional Estadística)

El gener de 1996 Vic tenia una població total de 30.397 habitants. Entre aquesta

data i el gener de 2000 el canvi demogràfic va ser creixent però gradual: dels 30.397

habitants de 1996 el municipi passa a 30.739 el 1.997, 31.090 el 1998 i 31.533 el 1999. A

partir del període 1999-2000, però, es fa palesa una nova tendència. Així, al mes de

34703

34034

32706

315333109030739

30397

28000

29000

30000

31000

32000

33000

34000

35000

36000

1-5-1996

1-1-1998

1-1-1999

1-1-2000

1-1-2001

1-10-2001

1-5-2002

Nom

bre

d'ha

bita

nts



desembre de 2000 hi havia al municipi un total de 32.706 habitants, i, per tant, respecte al

gener del 1996 hi havia hagut un creixement d’uns 2.309 habitants. La mitjana mensual

de creixement del 2.000 és d’uns 97’75 nous habitants per mes, i el creixement total al

final de l’any se situa en uns 1.173 habitants.

Creixement total i mitjana mensual de creixement del nombre d’habitants del municipi de

Vic durant el període 1996-2002 (Font: elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)

Al mes d’octubre de 2001 Vic havia arribat als 34.034 habitants, la qual cosa

suposa un creixement respecte de principis d’aquest mateix any de 1.328 habitants. Això

suposa una mitjana mensual de 132’8 persones empadronades durant aquest període.

A partir de l’octubre de 2001, aquest creixement demogràfic s’ha anat reduint,

però s’ha mantingut a uns nivells alts. Així, al maig de 2.002 hi havia al municipi 34.703

habitants, cosa que significa un creixement demogràfic d’uns 669 habitants respecte de

l’octubre de 2001 i una mitjana mensual de creixement en el padró de 95’7 habitants.

Per tant, veiem que el punt àlgid de creixement del municipi de Vic va tenir lloc

durant el 2001, molt possiblement pel reagrupament familiar dels estrangers originaris del

nord d’Àfrica, mentre que durant el 2002 ha continuat una important tendència creixent,

però a diferent ritme.

Analitzarem ara la relació entre aquest creixement de la població en el municipi de

Vic i el fet migratori. Com veurem, aquesta relació és total. A més, l’augment de la

població immigrada no només ha estat significatiu en conjunt, sinó que es caracteritza

també per la creixent arribada de col·lectius cada vegada més diversos.

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

Incr

emen

t del

nom

bre

d'ha

bita

nts

Mitjana Mensual 17,1 29,25 36,91 97,75 147,6 95,97

Creixement total 342 351 443 1173 1328 669

1-5-96/1-1-98

1-1-98/1-1-99

1-1-99/1-1-2000

1-1-2000/1-1-2001

1-1-2001/1-10-2001

1-10-2001/1-5-2002



Estrangers empadronats al municipi de Vic, per sexes i procedències a desembre de

2000 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal d’Osona)

Representació en percentatges segons l’origen de la població total del municipi de Vic a

desembre de 2000 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal

d’Osona)

Autòctons91,32%

Oceania0,00%

Asia0,15%

Africa Nord6,53%

Resta Europa0,03%

America Llatina0,65%

America Nord0,02%

Europa Est0,06%

Unió Europea0,21%

Resta Africa1,03%

Asia

Africa Nord

Resta Africa

Unió Europea

Europa Est

Resta Europa

America Llatina

America Nord

Autòctons

Oceania

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

Nom

bre

d'es

tran

gers

em

padr

onat

s

homes 29 1339 275 41 9 4 92 2 0

dones 21 798 63 29 12 5 120 3 0

Asia Africa Nord

Resta Africa

Unió Europea

Europa Est

Resta Europa

America Llatina

America Nord Oceania



Composició segons la seva procedència del conjunt de la població estrangera

empadronada en el municipi de Vic. Desembre de 2000.(Font: Elaboració pròpia a partir

de dades del Consell Comarcal d’Osona)

En aquest sentit, cal destacar primerament que al desembre de 2.000 hi havia al

municipi uns 2.842 estrangers, és a dir, un percentatge del 8’68 % respecte de la

població total (32.740 habitants); la majoria (2.137). El grup majoritari era el format pels

procedents de l’Àfrica del Nord, que representaven un 6 % sobre la població total de Vic i

un 75% sobre el total de la població estrangera empadronada a la ciutat. Els procedents

de l’Àfrica del Nord representaven, per tant, tes quatres parts dels estrangers del

municipi.

En segon lloc, amb un 1.03% sobre el total de població i amb un 11.89% sobre el

total d’estrangers hi havia els procedents de la Resta d’Àfrica (338 persones, 275 homes i

63 dones).

Amb un 0.65% sobre el total de la població i amb un 7.46% sobre el total

d’estrangers, i en creixement constant, començava a obrir-se lloc la immigració procedent

d’Amèrica Llatina. Representava, aquesta, un total de 212 habitants.

Cal destacar que el desembre de 2.000 els estrangers procedents de la Unió

Europea eren 70 i els de l’Europa de l’Esrt 21, i representaven, respecte de la població

estrangera total, un 0.21% i un 2.46%, respectivament.

Si anem més endavant, a l’octubre de 2.001, veiem que es comptabilitzaven a Vic

uns 3.944 estrangers, és a dir, un 11’59% respecte a la població total, que era de 34.034

Africa Nord75,19%

Europa Est0,74%


Resta Africa11,89%

Oceania0,00%

Asia1,76%

America Nord0,18%

Unió Europea2,46%

Resta Europa0,32% Asia

Africa NordResta AfricaUnió EuropeaEuropa EstResta EuropaAmerica LlatinaAmerica NordOceania



habitants; per tant, el percentatge que representava la població estrangera sobre el total

de població havia augmentat un 3% en comparació a l’any 2000.

Estrangers empadronats al municipi de Vic per sexe i procedència a octubre de 2001

(Font: elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)

Representació en percentatges segons l’origen de la població total empadronada al

municipi de Vic. Octubre de 2001 (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons

municipals)

0

500

1000

1500

2000

Nom

bre

d'es

tran

gers

em

padr

onat

s

homes 40 1690 454 50 35 1 234 2 0

dones 28 965 111 36 36 2 253 6 1

Asia Africa Nord

Resta Africa

Unió Europe

Europa Est

Resta Europa

America

America Nord

Oceania

Autòctons88,41%

Asia0,20%

Oceania0,00%

Unió Europea0,25%

Europa Est0,21%


America Nord0,02%

Resta Africa1,66%

Resta Europa0,01%

Africa Nord7,80% Asia

Africa NordResta AfricaUnió EuropeaEuropa EstResta EuropaAmerica LlatinaAmerica NordAutòctonsOceania



Composició segons la seva procedència del conjunt de la població estrangera

empadronada al municipi de Vic .octubre de 2001 (Font: Elaboració pròpia a partir dels

padrons municipals)

Si ens fixem en les procedències veiem que destacava en primer lloc la població

procedent de l’Àfrica del nord, amb 2.655 persones, la qual cosa suposava un augment

de 518 persones respecte del desembre de 2002. En percentatges, veiem que ara els

procedents de l’Àfrica del nord representen un 7.80% sobre la població total, és a dir, un

2% més que el desembre de 2000, i que sobre el total d’estrangers representaven un

67.32%, mentre que nou mesos abans representaven un 75%.

El segon grup de població estrangera més nombrós era el procedent de la Resta

d’Àfrica , amb un total de 565 persones, 227 més que el 2.000, que representaven

l’1.66% de la població total al municipi. D’altra banda, s’observa que en relació al conjunt

de la població estrangera, els procedents de la resta d’Àfrica representaven un 14.33%,

és a dir, un 2% més que al període anterior.

En tercer lloc hi havia la població procedent de l’Amèrica llatina, amb un total de

487 persones, 275 estrangers més que a finals de 2.000. Aquest grup representa,

respecte de la població total, un percentatge de l’1.43%. Respecte de la població total

estrangera, els llatinoamericans eren ja un 12.35%, és a dir, un 5% mes que l’any

anterior. Començava, doncs, a marcar-se un canvi de tendència pel que fa a les

procedències de la immigració.

Pel que fa al creixement dels estrangers procedents de la Unió Europea cal

comentar que s’havia estabilitzat, i pel que fa als de l’Europa de l’Est, hi havia hagut un

Africa Nord67,32%

Europa Est1,80%

America Llatina12,35% America Nord

0,20%

Oceania0,03%

Resta Africa14,33%

Asia1,72%

Resta Europa0,08%

Unió Europea2,18%

AsiaAfrica NordResta AfricaUnió EuropeaEuropa EstResta EuropaAmerica LlatinaAmerica NordOceania



lleu augment. Si observem les dades veiem que a octubre de 2.001 hi havia 86

estrangers procedents de la Unió Europea, 16 més que el desembre de 2.000 i 71

estrangers de l’Europa de l’est, 50 més que el període anterior. Aquests representen,

respecte de la població total, un percentatge molt baix, però en relació a la població total

estrangera, els procedents de la Unió Europea constitueixen un 2.18%, i els procedents

de l’Europa de l’Est en representen un 1.80%.

Segons dades del mes de maig de 2002, quan població de Vic ha arribat ja als

34.703 habitants, hi ha al municipi un total de 4.539 estrangers, dels quals 2.877 són

homes i 1.662 són dones. El cfreixement respecte de l’octubre de 2001 ha estat de 595

estrangers. Percentualment, la població immigrada representa un 13.1%. En aquest

sentit, es pot observar un augment respecte el 2.001 d’un 1’51%.

Segons aquestes dades de maig de 2002, el grup estranger més nombrós segueix

sent el format pels procedents de l’Àfrica del nord, amb total d’uns 2.852 persones, unes

197 més que l’últim any. Tot i així, s’ha de destacar que el creixement ha estat baix

(tendència que ja havíem comprovat l’any 2001). Respecte de la població total, els

nordafriacns representen un 7%. Hi ha hagut, per tant, un descens de l’1% respecte de

l’any 2001. Confrontats amb el total d’estrangers, els nordafricans representen ara un

64%, un 4% menys que a l’octubre de 2001.

En segon lloc trobem els procedents de l’Amèrica Llatina, que en total són 713 , és

a dir, 226 més quea l’octubre de 2.001. En relació a la població total del municipi, aquest

grup representa ara el 2%, un 1% més que el 2.001. A la vegada, en relació a la població

estrangera, representa el 16%, cosa que suposa un creixement del 4% respecte a

l’octubre de 2001.

Davant d’aquestes dades, es continua evidenciant que la immigració estrangera

s’ha diversificat i en l’últim període (octubre 2001-maig 2002) la immigració del Nord

d’Àfrica, amb 197 nouvinguts, no ha estat la més nombrosa, ja que el primer lloc l’ha

ocupat la procedent de l’Amèrica Llatina, amb 226 persones nouvinguts. En tercer lloc hi ha la població estrangera de la Resta d’Àfrica, amb 701 persones i

un augment de 136 respecte de l’octubre de 2.001. En relació a la població total de Vic,

aquest grup representa un percentatge del 2%, sense canvis significatius respecte el

2.001, i respecte al total d’estrangers representa un 15%, un 3% mes que en el període

anterior.

Tenen una representació al voltant del 2% els procedents de l’Europa de l’Est

(1.80%) i de la Unió Europea (2.18%), i els procedents de l’Àsia, que a l’octubre de 2001

representaven un 1.72 % sobre el total d’estrangers, ara representen un 1.5%.



Estrangers empadronats al municipi de Vic per sexe i procedència a maig de 2002 (Font:

elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)

Representació en percentatges de la població total del municipi de Vic segons el lloc

d’origen a maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia)

Composició segons la procedència del conjunt de la població estrangera empadronada al

0

500

1000

1500

2000

Nom

bre

d'es

tran

gers

em

padr

onat

s

homes 38 1807 566 59 44 1 360 2

dones 29 1045 135 46 45 2 353 6 1

Asia Africa Nord

Resta Africa

Unió Europe

Europa Est

Resta Europa

America

America Nord

Oceania

Autòctons86,92%

Resta Europa0,01%

Unió Europea0,30%

Resta Africa2,02%

Europa Est0,26%

Africa Nord8,22%


America Nord0,02%

Asia0,19%

Oceania0,00%

AsiaAfrica NordResta AfricaUnió EuropeaEuropa EstResta EuropaAmerica LlatinaAmerica NordAutòctonsOceania



municipi de Vic. Maig de 2002. (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)

Si ens fixem en la immigració per països de procedència i no per grans zones

geogràfiques, veiem que a maig de 2002 el grup més important l’encapçala el col·lectiu

d’origen marroquí amb un 8.18% sobre el total de la població de Vic; el segueix Ghana

amb un 1.13%, Equador amb un 0.80%, Colòmbia amb un 0.77%, un 0.42% de Nigèria,

un 0.12% de Sierra Leone i un 0.18% de Països de l’Est, entre els més destacables.

Si ens fixem en la gràfica de creixement de la immigració estrangera resident a

Vic per procedències, veiem que actualment es pot percebre un gir en la immigració

vigatana. Tot i que la immigració marroquina constitueix el col·lectiu estranger més

destacat i majoritari, cal esmentar que a poc a poc la població de l’Amèrica llatina va

creixent, i ja ha començat a sobresortir per sobre de la immigració procedent de la resta

d’Àfrica. D’altra banda, i pel que fa a la població estrangera de l’Europa de l’Est i la Unió

Europea, s’ha de destacar que no s’han produït canvis substancials, sinó que més aviat

mostra un creixement constant però lent.

La gràfica de l’Increment per procedències en percentatges ens permet observar

el fet que al període 2000-01 hi va haver un increment en general molt més elevat que al

període següent: sobretot pel que fa als procedents de l’Europa de l’Est i de l’Amèrica

llatina. Al següent període (01/02), veiem que la població segueix incrementant, però en

menor percentatge. Els procedents de l’Amèrica llatina continuen essent els que mostren

un índex d’increment més elevat, i els procedents de l’Àfrica del Nord els que menys.

Africa Nord62,83%

Resta Africa15,44%

Europa Est1,96%

Unió Europea2,31%

Oceania0,02%

Asia1,48%America Llatina

15,71%

Resta Europa0,07%

America Nord0,18%

AsiaAfrica NordResta AfricaUnió EuropeaEuropa EstResta EuropaAmerica LlatinaAmerica NordOceania



Vic. Evolució del nombre d’estrangers de les principals procedències residents a la ciutat. 2000-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir dels

padrons municipals)

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

Nom

bre

d'es

tran

gers

Africa Nord 2137 2655 2852Resta Africa 338 565 701Unio Europea 70 86 105Europa Est 21 71 89Amèrica Llatina 212 487 713

01/01/00 01/10/01 01/05/02



Vic. Increment del percentatge d’estrangers de les principals procedències residents a la ciutat. 2000-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir

dels padrons municipals)

0

50

100

150

200

250

300

increment 00-01(%) 24,24 67,16 22,86 238,1 129,72increment 01-02(%) 7,42 24,07 22,1 25,36 46,41

Africa Nord Resta Africa Unió Europea Europa Est Amèrica Llatina



Si ens mirem la piràmide d’edats, veiem que el grup d’edat on hi ha un major

nombre d’habitants és el dels que tenen entre 25-29 anys, amb un total de 3.285

persones, 1.827 homes i 1458 dones i el segueix el dels que tenen entre 20-24 anys,

amb 2.904 persones, 1.559 homes i 1.345 dones. També veiem que el sector d’edat

amb menys població és el dels que tenen 95 anys i més, amb 28 persones, entre les

quals sobresurten les dones (24 persones) respecte dels homes ( 4 persones). Aquest

major nombre de persones del sexe femení respecte a persones del sexe masculí

apareix també en intervals anteriors, en concret a partir dels 50 anys. Veiem, també,

que en el període de 0-4 anys hi ha un nombre de 2.062 persones, amb més persones

del sexe masculí (1.104) que del sexe femení (958), tendència que segueix en els

intervals que vénen a continuació.

Població del municipi de Vic per edats i sexe a maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia

a partir de dades del padró municipal)

0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500

0-5

nov-15

21-25

31-35

41-45

51-55

61-65

71-75

81-85

91-95

Nom

bre

d'ha

bita

nts

Edat

valors absoluts homes valors absoluts dones valors absoluts total



Després d’haver vist les gràfiques que precedeixen, veiem que l’increment de la

població immigrant marroquina en els últims anys ha estat fonamentalment pel

reagrupament familiar, mentre que aquest fenomen no es dóna encara en la població

d’origen subsaharià o sud-americà, que es troba en fase d’estabilització a la ciutat.

Tot i que la immigració procedent del Magrib continua essent predominant a la

ciutat de Vic, veiem un gir en la immigració vigatana que ens dibuixa una ciutat més

multicultural i on els procedents de l’Americà Llatina i dels països subsaharians ja

formen part del paisatge humà.



2.2.3 MANLLEU

Manlleu és, després de Vic, el segon municipi d’Osona, amb una població que

s’apropa als 20.000 habitants i una densitat que arriba als 1.014 habitants/km2.

El creixement de Manlleu ha estat progressiu al llarg de tot el segle XX,

sobretot a partir dels anys 50, coincidint amb el boom industrial de Catalunya. Durant

l’última dècada (entre el 1991 i el 2.001), Manlleu ha assolit una taxa de creixement

sobre el conjunt de la població d’un 13%, molt superior a la del territori català. Aquest

fort creixement s’explica per l’arribada d’habitants procedents de l’estranger, que s’ha

accelerat a partir de 1.996, amb grans arribades als anys 1.999, 2.000 i 2.001.

Evolució de la població estrangera a Manlleu durant el període 1996-2001 (Font:

BORAKASI)

Al maig de 1.996 hi havia a Manlleu un total de 17.035 habitants, mentre que el

gener del 2.000 n’hi havia 17.520, i el novembre de 2.001 18.264.

696826

1047

1278

1695

2087

0

500

1000

1500

2000

2500

1996 1997 1998 1999 2000 2001

Nom

bre

d'ha

bita

nts

estr

ange

rs



Evolució de la població del municipi de Manlleu, en valors absoluts, durant el període

1996-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut Nacional d’Estadística)

En altres paraules, es va produir un creixement global de 1.409 habitants en el

període que va de maig del 1996 a gener de 2000, i d’uns 744 habitants més fins a

l’octubre de 2001. A partir d’octubre de 2001, es produeix un creixement més lent, però

constant, amb 180 habitants més. Si comptabilitzem la mitjana mensual de creixement

del municipi veiem que entre l’1/05/96 i el 01/01/98 era de6’85 habitants, durant l’any

1999 de 13’33, els nou primers mesos de 2001 de 39.2 i al 2.002 de 25,71, uns 18’86

més respecte al període que va de l’1/05/96 a l’1/01/98.

Manlleu. Creixement total i mitjana mensual del creixement en nombre d’habitants.

Anys 1996 al 2000 (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)

1703517172

1736017520

17872

1826418444

16000

16500

17000

17500

18000

18500

19000

Nom

bre

d'ha

bita

nts

Manlleu 17035 17172 17360 17520 17872 18264 18444

01/05/96 01/01/98 01/01/99 01/01/00 01/01/01 01/10/01 01/05/02

0

100

200

300

400

500

Incr

emen

t del

nom

bre

d'ha

bita

nts

Creixement total 137 188 160 352 392 180Mitjana mensual 6,85 15,66 13,33 29,33 43,6 25,71

1/05/96-01/1/98

1/1/98-1/1/99

1/1/99-1/1/2000

1/1/2000-1/1/2001

1/1/2001-1/10/2001

1/10/2001-1/5/2002



Si comparem el total de població durant el període 1.996-2.002 entre els

municipis de Vic i Manlleu, es pot veure que ha estat superior el creixement en el cas

de Vic, però, tot i així, que es produeix un creixement rellevant en el cas de Manlleu.

Comparativa de creixement en valors absoluts dels municipis de Vic i Manlleu durant el

període 1996-2002 (Font: Elaboració pròpia)

Veiem que en el cas de Vic hi ha hagut un creixement de 4.306 habitants, i en

el cas de Manlleu de 1.409 habitants. Veiem per tant que, en ambdós municipis, es

produeix el creixement significatiu durant al 2.000 i s’estén fins al 2.002.

Comparativa de la mitjana mensual de creixement del nombre d’habitants dels

municipis de Vic i Manlleu durant el període 1996-2002 (Font: Elaboració pròpia a

partir de dades dels padrons municipals i de l’Institut Nacional d’Estadística)

18444182641787217520173601717217035

34703

340343270631533310903073930397

05000

10000150002000025000300003500040000

01-05-96

01-09-96

01-01-97

01-05-97

01-09-97

01-01-98

01-05-98

01-09-98

01-01-99

01-05-99

01-09-99

01-01-00

01-05-00

01-09-00

01-01-01

01-05-01

01-09-01

01-01-02

01-05-02

Nom

bre

d'ha

bita

nts

Manlleu Vic

020406080

100120140

Inre

men

t men

sual

del

nom

bre

d'ha

bita

nts

Mitjana Mensual VIC 17,1 29,25 36,91 97,75 132,8 95,97

Mitjana mensualMANLLEU

6,85 15,66 13,33 29,33 43,6 25,71

1/05/96-01/1/98

1/1/98-1/1/99

1/1/99-1/1/2000

1/1/2000-1/1/2001

1/1/2001-1/10/200

1/10/2001-



Centrant-nos en la població estrangera i segons dades de l’estudi de

l’empresa BORAKASI encarregat per l’Ajuntament de Manlleu per estudiar la

immigració al municipi, podem dir que la seva contribució al creixement de la població

de Manlleu, ha estat molt superior a la dels autòctons, la qual fins i tot en alguns

períodes ha esdevingut negativa.

Contribució en percentatges, al creixement del municipi de Manlleu per part dels

autòctons i dels estrangers, en cada un dels períodes considerats de 1996 a 2001

(Font: BORAKASI)

En l’actualitat, Manlleu té una proporció d’estrangers superior a l’11%, segons

l’estudi de BORAKASI. En deu anys, s’ha passat de l’1% al quasi 12% de població de

nacionalitat estrangera.

Si ens situem en el període 2.000-2.002, veiem que s’ha produït un augment

migratori important: d’un total de 1.705 estrangers al 2.000 a 2.323 al 2.002, 618

estrangers més.

Partint de les dades del padró municipal i intentant analitzar l’evolució de la

població estrangera al llarg d’aquests anys, veiem que a desembre de 2.000 hi havia al

municipi un 9’77% d’estrangers (1705 persones: 1.101 homes i 604 dones) i el nombre

total d’habitants era de 17.442.

78,8

134,7120,9

99,4

21,2

-3,3

-34,7-20,9

0,6

103,3

-60-40-20

020406080

100120140160

96-9

7

97-9

8

98-9

9

99-0

0

00-0

1

Perc

enta

tge

que

repr

esen

ten

les

apor

taci

ons

de c

ada

col.l

ectiu

al c

reix

emen

t tot

al d

e M

anlle

u

Estrangers Autòctons



Estrangers empadronats al municipi de Manlleu, per sexe i procedència, a desembre

de 2000 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Consell comarcal d’Osona)

Composició en percentatges de la població total del municipi de Manlleu per

procedència a desembre de 2000 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del

Consell comarcal d’Osona)

0

200

400

600

800

1000

1200

Nom

bre

d'es

tran

gers

em

padr

onat

s

homes 4 997 40 10 23 27

dones 3 545 4 5 19 28

Asia Africa Nord

Resta Africa

Unió Europea

Europa Est

Resta Europa

America Llatina


Eliminado: <sp>



Composició, en percentatges, de la població total d’estrangers empadronats al

municipi de Manlleu per procedència a desembre de 2000 (Font: Elaboració pròpia a

partir de dades del Consell Comarcal d’Osona )

La procedència de les persones estrangeres en aquest període és

majoritàriament de la zona del Magrib, concretament del Marroc, amb un total de 1.542

estrangers (997 homes i 545 dones) que representen respecte a la població total del

municipi un 8.84% i envers la globalitat de la població estrangera, un 90.44%.

Seguidament ens trobem , però amb menor nombre, els estrangers procedents

de l’Amèrica Llatina, amb un total de 55 persones (27 homes i 28 dones). Aquest

col·lectiu representa un percentatge molt baix respecte del total de la població, ja que

el nombre és relativament baix, però en relació a la població estrangera representa un

3.23%.

En tercer lloc trobem els estrangers procedents de la resta d’Àfrica, amb 44

persones (40 homes i 4 dones). La proporció que representen sobre la població total

és molt baixa, però sobre la població total estrangera representen un 2.58%.

Molt pròxims a la població de la resta d’Àfrica trobem els estrangers procedents

de l’Europa de l’Est, amb 42 persones (23 homes i 19 dones) que representen el

2.48% de la població total estrangera.

I, per últim, trobem els procedents del continent asiàtic amb un total de 7

persones.

Si analitzem la immigració a Manlleu a l’octubre de 2001, veiem que de 18.264

habitants, 2.038 són estrangers (1.295 homes i 743 dones), 333 més que l’any

Asia0,41%

Africa Nord90,44%

Resta Africa2,58%

Unió Europea0,88%


Europa Est2,46% Asia

Africa Nord

Resta Africa

Unió Europea

Europa Est

America Llatina



anterior. Aquests estrangers representen un percentatge de l’11,15% sobre el total de

la població, un 1’38 més respecte del 2.000. Estrangers empadronats al municipi de Manlleu per sexe i procedència a octubre de

2001 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades dels padrons municipals)

Composició en percentatges, de la població total del municipi de Manlleu per

procedència a octubre de 2001 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades dels padrons

municipals)

0

200

400

600

800

1000

1200

nom

bre

d'es

tran

gers

em

padr

onat

s

HOMES 3 1124 62 16 31 59

DONES 5 630 9 9 25 65

Asia Africa Nord

Resta Africa

Unió Europea

Europa Est

Resta Europa

America Llatina


Resta Africa0,39%

Europa Est0,31%

America Llatina0,68%Autòctons

88,84%

Unió Europea0,14%

Africa Nord9,60%

Asia0,04% Asia

Africa NordResta AfricaUnió EuropeaEuropa EstAmerica LlatinaAutòctons



Població total del estrangers empadronats al municipi de Manlleu per procedència a

octubre de 2001 (Font: Elaboració pròpia)

Per procedències, destaca en primer lloc la població d’origen marroquí, amb

1.754 estrangers (1.124 homes i 630 dones), 212 més que el període anterior. En

aquest moment aquest grup representa un percentatge del 9.60% sobre el total de la

població i respecte del total de la població estrangera un percentatge d’un 86.06%, o

sigui que s’observa una disminució d’uns 4 punts respecte del 2.000.

Això – que tot i augmentar el nombre de persones d’origen marroquí, baixi el

percentatge que aquestes persones representen sobre el total de la població

estrangera - ve a mostrar un canvi de tendència migratòria, en el sentit que la població

procedent de l’Amèrica llatina segueix augmentant en aquest període, tal com veurem

a continuació.

Destaquen, en segon lloc el 2.001, amb 124 persones (59 homes i 65 dones),

els procedents de l’Amèrica Llatina, amb un creixement de 68 persones més que el

2000. Respecte de la població total aquest col·lectiu representa un 0.68%, i respecte

del total d’estrangers un 6.08%, és a dir, gairebé un 3% més en ealció al 2.000.

En tercer lloc trobem igualment els estrangers procedents de la resta d’Àfrica,

amb 71 persones, 27 més que al 2.000. Aquests continuen representant una proporció

molt baixa del total de la població, i respecte a la població total estrangera representen

un 3.48%.

A poca distància dels procedents de la resta d’Àfrica, amb 56 persones, trobem

els estrangers procedents de l’Europa de l’Est, 14 més que al 2.000. Respecte a la

Africa Nord86,06%

Europa Est2,75%

Unió Europea1,23%

Resta Africa3,48%


Asia0,39%

AsiaAfrica NordResta AfricaUnió EuropeaEuropa EstAmerica Llatina



població total del municipi, cal esmentar que la seva representació no és significativa.

Pel que fa a la població total estrangera, aquest col·lectiu representa, igual que l’any

anterior, el 2.75%. Finalment, trobem els procedents de l’Àsia, amb un total de 8

persones (una més que el 2.000).

Si analitzem les dades més actuals, de maig de 2.002, veiem que al municipi hi

ha un nombre total de 18.444 habitants, 180 més que al 2.001. D’aquests, 2.323 són

estrangers (1.467 homes i 856 dones), 285 més que al 2.001, que representen un

12.59% sobre el total de la població.

Estrangers empadronats al municipi de Manlleu per sexe i procedència a maig de 2002

(Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)

Població total del municipi de Manlleu per procedència a maig de 2002 (Font:

Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)

0200400600800

100012001400

Nom

bre

d'es

tran

gers

em

padr

onat

s

HOMES 3 1240 80 15 45 1 83

DONES 4 704 16 9 31 2 90

Asia Africa Nord

Resta Africa

Unió Europe

Europa Est

Resta Europa

America

America Nord

Oceania

Asia0,04%

Africa Nord10,54%

Unió Europea0,13%

Autòctons87,41%


Resta Europa0,02%

Resta Africa0,52%

Europa Est0,41%

Asia

Africa Nord

Resta Africa

Unió Europea

Europa Est

Resta Europa

America Llatina

Autòctons



Composició, en percentatges, de la població total dels estrangers empadronats al

municipi de Manlleu per procedència a maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia)

Si ens fixem en les procedències, veiem que segueix destacant majoritàriament

la immigració procedent de la zona del Magrib, amb 1.944 persones, 190 més que el

2.001. Respecte a la població total, aquest grup representa un 10’54%, amb un

augment de l’1% respecte del novembre de 2001. En relació a la població estrangera,

representa un percentatge del 83.68%, és a dir, un 2’4% menys que el novembre de

2001.

En segon lloc trobem els procedents de l’Amèrica llatina amb 173 persones (83

homes i 90 dones), 49 més que el 2.001. Aquests representen un 0.94% sobre la

població total del municipi, i un 7’45% respecte del total de població estrangera, amb

un augment d’1’4% respecte del novembre de 2001.

En tercer lloc destaquen els estrangers procedents de la Resta d’Àfrica amb 96

persones (80 homes i 16 dones). Respecte a la població total del municipi representen

un 0’52%, i un 4’13% respecte a la població total d’estrangers del municipi, amb un

augment de l’1% respecte del novembre de 2001.

Relativament pròxima en nombre a la immigració de la resta d’Àfrica trobem la

immigració procedent de l’Europa de l’Est, amb 76 persones (45 homes i 31 dones),

uns 25 més que el 2.001. Aquest grup representa un 3.27% respecte al total

d’estrangers.

Finalment, trobem els estrangers procedents de la resta d’Europa amb 3

persones.

Asia0,30%

America Llatina7,45%Resta Europa

0,13%Europa Est3,27%

Unió Europea1,03%

Resta Africa4,13%

Africa Nord83,68%

AsiaAfrica NordResta AfricaUnió EuropeaEuropa EstResta EuropaAmerica Llatina



Manlleu. Evolució del nombre d’estrangers de les principals procedències residents a la població. Període 2000 – 2002 (Font: Elaboració

pròpia a partir dels padrons municipals)

0

500

1000

1500

2000

2500

Nom

bre

d'es

tran

gers

Africa Nord 1542 1754 1944Resta Africa 44 71 96Unió Europea 15 25 24Europa Est 42 56 76America Llatina 55 124 173

Desembre 2000 oct-01 Maig 2002



Pel que fa a la població per edats, destaca que el grup d’edat majoritari en aquest

període és el dels que tenen entre 25-29 anys, amb un total de 1.543 habitants, dels

quals 860 són homes i 683 són dones i representen el 8’35% de la població total. A

continuació ve el grup dels que tenen entre 20-24 anys, amb 1.507 habitants (772 són i

735 dones) i representen un 8’16% del total de població. En tercer lloc, trobem els de 35-

39 anys, amb 1.492 habitants, 803 homes i 689 dones, que representen el 8’08% de la

població total del municipi. S’observa que el sector de població adolescent, d’entre 15-

19 anys, té 1.067 habitants, dels quals 555 són nois i 512 són noies i representen el

5’78% de la població total. En aquest sentit, és important assenyalar que el

reemplaçament demogràfic es produeix en bona part a partir de les generacions de joves

estrangers, entre els quals la taxa de natalitat és bastant elevada, en contrast amb la

catalana, que és més baixa.

Composició, en percentatges, de la població de Manlleu per edats i sexe a maig de 2002


0,00 1,00 2,00 3,00 4,00 5,00 6,00 7,00 8,00 9,00

0-4

4-9

1-10

15-19

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

65-69

70-74

75-79

80-84

85-89

90-94

95-99

>=100

Edat

% sobre el total de la població

TOTAL %DONES %HOMES %



Manlleu. Increment del percentatge d’estrangers de les principals procedències residents a la població. Període 2000 – 2002 (Font: Elaboració


-20

0

20

40

60

80

100

120

140

Incr

emen

t en

%

increment 00-01 (%) 13,75 6,37 66,67 33,34 125,46

increment 01-02 (%) 10,84 35,22 -4 35,72 39,52

Africa Nord Resta Africa Unió Europea Europa Est America Llatina



Si observem la gràfica de l’increment, veiem que durant el període 2000/2001 hi

va haver-hi un increment significatiu dels procedents de la Unió Europea i de l’Amèrica

Llatina;i si ens situem a maig de 2002, veiem que hi ha hagut un increment superior

respecte del període anterior dels procedents de la resta d’Àfrica i dels procedents de

l’Europa de l’Est.

Manlleu. Estructures per edats de la població autòctona i de la població estrangera. Any

2001. Font: BORAKASI).

Fins aquí hem analitzat l’evolució de la immigració al municipi de Manlleu,

caracteritzada per l’arribada recent d’immigrants procedents de l’Amèrica Llatina i de la

Resta d’Àfrica i per una disminució relativa de la immigració procedent del Marroc, la

qual, amb tot, continua essent molt majoritària al municipi i, per tant, dibuixa, encara, un

puzzle de dues peces a Manlleu.

14,2

13,4

52,1

20,3

24

19,6

54,6

1,8

0 10 20 30 40 50 60

0-14

15-24

25-64

65 i +

Edat

Percentatge sobre el total de població

Autòctons Estrangers



2.2.4. OSONA NORD

Per tal de realitzar una anàlisi més significativa de l’evolució demogràfica

d’aquesta zona durant el període 1.996-2.002 hem cregut convenient parar especial

atenció al municipi de Torelló, que té més de 12.500 habitants i un percentatge

d’immigració bastant elevat. Així mateix, però, hem elaborat al final uns comentaris sobre

els altres municipis que pertanyen a Osona Nord: St. Quirze de Besora, Sta. Maria de

Besora, St. Vicenç de Torelló, St. Pere de Torelló, Vidrà i Montesquiu.

Si ens centrem en el municipi de Torelló, veiem que durant el període 1.996-2.002,

es produeix un augment de població progressiu, havent-hi a maig de 1.996 una població

total de 11.952 habitants , passant a 12.031 a gener del 1.998 i uns 12.077 habitants a

gener del 1.999. És però, a partir del gener del 2.000, amb un nombre de 12.150

habitants, quan s’evidencia un creixement més acusat, el qual es perllonga fins a maig de

2.002, comptabilitzant-se en aquesta data un total d’uns 12.632 habitants. Durant el

període 1996-2002, s’observa un creixement global de 680 habitants, i una mitjana

mensual de creixement de l’1-5-96 a l’1-190, de 3’95 habitants, de 9’83 durant l’any 2000,

de 21’15 els nou primers mesos del 2001 i de 21’28 de l’octubre del 2001 al maig del

2002 (uns 17’33 més respecte al període 96-98 esmentat). A nivell de població

estrangera, es produeix un augment significatiu, passant d’un total de 502 estrangers al

2.000, a 746 al 2.002, és a dir, 244 persones més. Els principals llocs d’origen de la

població estrangera resident al municipi són l’Àfrica del Nord, Amèrica llatina, Unió

Europea i l’Europa de l’Est.

Evolució de la població del municipi de Torelló en valors absoluts durant el període 1996-

2002 (Font: Institut Nacional d’Estadística)

1195212031 12077

1215012268

12483

12632

11600

11800

12000

12200

12400

12600

1280001-05-96

01-09-96

01-01-97

01-05-97

01-09-97

01-01-98

01-05-98

01-09-98

01-01-99

01-05-99

01-09-99

01-01-00

01-05-00

01-09-00

01-01-01

01-05-01

01-09-01

01-01-02

01-05-02

Nom

bre

d'ha

bita

nts



Creixement total i mitjana mensual de creixement del nombre d’habitants . Període 1996-

2002 (Font: Institut Nacional d’Estadística)

Si ens situem a desembre de 2000, observem que, segons dades pròpies

obtingudes del padró municipal, la població total del municipi era de 12.423 habitants,

dels quals un 4’04% eren estrangers. El nombre total d’estrangers era com ja s’ha

esmentat d’uns 502 estrangers, dels quals 297 eren homes i 205 eren dones.

Estrangers empadronats al municipi de Torelló per sexe i procedència a desembre de

2000 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal d’Osona)

0

50

100

150

200

250

Nom

bre

d'es

tran

gers

em

padr

onat

s

homes 6 237 4 12 9 2 27dones 4 134 16 6 44 1

Asia Africa Nord

Resta Africa

Unió Europe

Europa Est

Resta Europa

America Llatina


7946

73

118

215

149

3,95 3,83 6,8 9,83 23,9 21,280

50

100

150

200

250

Incr

emen

t del

nom

bre

d'ha

bita

nts

Creixement total 79 46 73 118 215 149Mitjana mensual 3,95 3,83 6,8 9,83 23,9 21,28

1/05/96-01/1/98

1/1/98-1/1/99

1/1/99-1/1/2000

1/1/2000-1/1/2001

1/1/2001-1/10/2001

1/10/2001-1/5/2002



Composició en percentatges de la població total del municipi de Torelló, per procedència,

a desembre de 2000 (Font: : Elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal

d’Osona)

Composició, en percentatges, de la població total d’estrangers empadronats al municipi

de Torelló per procedència a desembre de 2000 (Font: : Elaboració pròpia a partir de

dades del Consell Comarcal d’Osona)

Autòctons95,96%

Unió Europea0,23%

Resta Africa0,03%

Europa Est0,12%Asia

0,08%

Africa Nord2,99%

America Nord0,01%


Resta Europa0,02%

Asia

Africa Nord

Resta Africa

Unió Europea

Europa Est

Resta Europa

America Llatina

America Nord

Autòctons

Africa Nord73,90%

Europa Est2,99%

Resta Europa0,40%


Unió Europea5,58%

Resta Africa0,80%

Asia1,99%

America Nord0,20% Asia

Africa Nord

Resta Africa

Unió Europea

Europa Est

Resta Europa

America Llatina

America Nord



Per procedències, la que sobresortia en primer lloc era Àfrica del Nord, amb un

total de 371 estrangers, és a dir, 237 homes i 134 dones. Els estrangers d’aquesta

procedència representaven el 2.99% de la població total del municipi i el 73.90% del total

de la població estrangera resident.

En segon lloc, sobresurten els procedents de l’Amèrica Llatina, amb 71 habitants,

dels quals 27 són homes i 44 són dones. Respecte a la població total, representen

l’0.57%, i respecte a la població estrangera, un 14.14%.

En tercer lloc, hi veiem la Unió Europea, amb 28 persones, 12 homes i 16 dones.

Envers la població total del municipi, aquest col·lectiu immigrant representa un

percentatge de 0.23%, i en relació a la població estrangera, representa el 5.58%.

Tot seguit, trobem l’Europa de l’Est, amb 15 persones; envers la població total

estrangera, representa un 2.99% i respecte a la població total té un percentatge gairebé

nul.

I, per últim, trobem l’Amèrica del Nord, amb un estranger.

Avancem en el temps i ens situem en el següent període; octubre de 2001. Torelló

té un total de 12.483 habitants, dels quals 571 són estrangers (340 homes i 231 dones).

Per tant, els estrangers són un 4’57% de la població total, un 0’53 més respecte el 2.000.

Estrangers empadronats al municipi de Torelló ,per sexe i procedència, a octubre de 2001

(Font: Elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal)

0

50

100

150

200

250

300

Nom

bre

d'es

tran

gers

em

padr

onat

s

HOMES 6 260 5 17 14 2 36DONES 5 141 17 10 57 1

Asia Africa Nord

Resta Africa

Unió Europe

a

Europa Est

Resta Europa

America

Llatina

America Nord

Oceania



Composició, en percentatges, de la població total del municipi de Torelló, per procedència

,a octubre de 2001 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal)


de Torelló, per procedència, a octubre de 2001 (Font: elaboració pròpia a partir de dades

del padró municipal)

Igualment que en el període anterior, destaca en primer lloc la població procedent

de l’Àfrica del Nord, amb 401 persones (260 homes i 141 dones), cosa que significa un

Autòctons95,43%

Europa Est0,19%

Resta Europa0,02%


America Nord0,01%

Asia0,09%

Africa Nord3,21%

Resta Africa0,04% Unió Europea

0,27%AsiaAfrica NordResta AfricaUnió EuropeaEuropa EstResta EuropaAmerica LlatinaAmerica NordAutòctons

Africa Nord70,23%

Resta Africa0,88%

Unió Europea5,95%

Europa Est4,20%

Resta Europa0,35%


Asia1,93%


Africa Nord

Resta Africa

Unió Europea

Europa Est

Resta Europa

America Llatina

America Nord



creixement de 30 persones respecte el 2.000, i representa un percentatge del 3.21%

sobre la població total i un 70.23% sobre el total d’estrangers.

Tot seguit, trobem els procedents de l’Amèrica Llatina que són 93 persones, dels

quals 36 són homes i 57 són dones. Envers el 2.000, s’ha produït un creixement de 22

estrangers d’aquesta procedència i, sobre la població total aquest col·lectiu representa el

0’75%, i, respecte a la població estrangera representa un 16’29 %, evidenciant-se un

augment del 2% respecte el 2.000

Per tant, en aquest període, al igual que a Vic, es comença a fer palès, un canvi

de tendència pel que fa a la procedència de la immigració estrangera, perquè comença a

augmentar significativament la immigració estrangera procedent de l’Amèrica llatina.

En tercer lloc tenim els estrangers procedents de la Unió Europea, amb un total de

34 persones(17 homes i 17 dones), 6 més que el 2.000. Respecte a la població total el

percentatge de representació és gairebé nul, en canvi respecte a la població total

estrangera és d’ un 5.95 %.

Tot seguit, ens trobem amb els procedents de l‘Europa de l’Est amb un total de 24

habitants (14 homes i 10 dones). Respecte al 2.000, hi ha hagut un descens d’una

persona. El percentatge que representen sobre la població total és pràcticament nul,

mentre que sobre el total de població estrangera, aquest col·lectiu representa un 4.20%,

evidenciant-se un 1% més respecte el 2.000.

I finalment, tenim 1 persona procedent de l’Amèrica del Nord.

Si ens situem al moment actual, i partim de dades de maig de 2.002, veiem que al

municipi hi ha un nombre total de 12.632 habitants, 149 més que a 2.001. D’aquests, 746

són estrangers (448 homes i 298 dones) i representen sobre el total de la població un

5.83%, és a dir, s’ha produït respecte del 2001, un creixement del 1,26%.

Estrangers empadronats al municipi de Torelló, per sexe i procedència a maig de 2002

(Font: Elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal)

0

100

200

300

400

Nom

bre

d'es

tran

gers

em

padr

onat

s

HOMES 7 314 8 21 28 2 68

DONES 5 166 7 19 13 1 86 1

Asia Africa Nord

Resta Africa

Unió Europe

Europa Est

Resta Europa

America Llatina

America Nord

Oceania



Població total del municipi de Torelló per procedència a maig de 2002 (Font: Elaboració

pròpia a partir de dades del padró municipal)


de Torelló per procedència a maig de 2002 (Font: elaboració pròpia a partir de dades del

padró municipal)

Autòctons94,09%

Asia0,09%

Africa Nord3,80%

America Nord0,01%


Resta Europa0,02%

Europa Est0,32% Resta Africa

0,12%Unió Europea

0,32%

AsiaAfrica NordResta AfricaUnió EuropeaEuropa EstResta EuropaAmerica LlatinaAmerica NordAutòctons

Africa Nord64,34%

Unió Europea5,36%

Europa Est5,50%

Resta Europa0,40%


Resta Africa2,01%

Asia1,61%


Africa Nord

Resta Africa

Unió Europea

Europa Est

Resta Europa

America Llatina

America Nord



Segons les procedències, veiem que en aquest període continua sobresortint en

primer lloc la immigració procedent de l’Àfrica del nord, amb 480 habitants, 79 més que

l’últim any. Tot i així, el creixement no ha estat molt significatiu. Respecte de la població

total, representen un 3.80% i, per tant, pugen un punt en relació a l’octubre de 2001 , i

d’altra banda, i envers el total de la població estrangera, representa un 64.34%, cosa que

significa, una disminució del 6%.

En segon lloc veiem que continua creixent gradualment el col·lectiu estranger

llatinoamericà. Cal destacar doncs, que a 2.002 a Torelló hi ha un total de 154

llatinoamericans, dels quals 68 són homes i 86 són dones. Respecte al 2.001, hi ha hagut

un creixement de 61 persones llatinoamericanes. Aquestes, representen un 1.22% de la

població total i un 20.64% de la població total estrangera, evidenciant-se així un augment

important pel que fa a la proporció que representen dins el col·lectiu de la població

estrangera.

Si ens fixem en el col·lectiu procedent de l’Europa de l’Est, trobem 41 estrangers

(16 més que el 2.001), dels quals, 28 són homes i 13 són dones. Respecte de la població

total del municipi, la proporció que representen és bastant baixa , i envers el total de la

població estrangera representen un percentatge del 5.50%, per tant, en aquest aspecte,

veiem un descens de l’1% respecte el 2.001.

Pel que fa als procedents de la Unió Europea, veiem que són 40 persones , 6 més

que el 2.001 ( 21 homes i 19 dones). Aquests, representen sobre la població estrangera

un percentatge del 5.36%.

Igualment, torna a destacar en últim lloc la migració de procedent de l’Amèrica del

Nord, amb un estranger.

Pel que fa a la gràfica que mostra l’increment de les diferents procedències de

persones estrangeres, veiem que al període més actual (01/02), hi ha un increment de

totes les procedències menys dels procedents d’Àsia i de la Unió Europea. Els que

mostren un increment més significatiu són els procedents de la Resta d’Àfrica (200%), els

de l’Europa de l’Est i els de l’Amèrica llatina. En canvi, dels procedents de l’Àfrica del

Nord veiem un increment però d’un 19.7%, inferior als altres.

Pel que respecte a la variable edat, cal destacar que el grup d’edat predominant

esdevé el d’entre 21-25 anys, amb 1.104 habitants (559 homes i 549 dones).

Seguidament, trobem el grup dels qui tenen entre 26-30 anys, amb 1.034 habitants (525

homes i 512 dones). És important manifestar que tot i que les dades demostren que la

població predominant al municipi és una població jove-adulta, la població infant-

adolescent va creixent de forma progressiva i gradual.



Població total del municipi de Torelló per edats i sexe a maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal)

0 200 400 600 800 1000 1200

0-5

6-10

1-11-15

16-20

21-25

26-30

31-35

36-40

41-45

46-50

51-55

56-60

61-65

66-70

71-75

76-80

81-85

86-90

91-95

96-100

Edat

Nombre d'habitants

totaldoneshomes



Torelló. Evolució del nombre d’estrangers residents a la població, segons la seva procedència. Període 2000-2002 (Font: Elaboració pròpia a

partir de dades del padró municipal)

0

100

200

300

400

500

600

Nom

bre

d'es

tran

gers

Asia 10 11 12Africa Nord 371 401 480Resta Africa 4 5 15Unió Europea 28 34 40Europa Est 15 24 41Resta Europa 2 2 3America Llatina 71 93 154

1 1 1

1-12-00 1-10-01 1-5-02



Mitjana mensual de creixement del nombre d’habitants de Vic, Manlleu i Torelló durant el període 1996–2002 (Font: Elaboració pròpia a partir

de dades dels padrons municipals)

0

20

40

60

80

100

120

140

Incr

emen

t men

sual

del

nom

bre

d'ha

bita

nts

Mitjana Mensual VIC 17,1 29,25 36,91 97,75 132,8 95,97Mitjana mensual MANLLEU 6,85 15,66 13,33 29,33 43,6 25,71Mitjana mensual TORELLÓ 3,95 3,83 6,8 9,83 23,9 21,28

1/05/96-01/1/98

1/1/98-1/1/99

1/1/99-1/1/2000

1/1/2000-1/1/2001

1/1/2001-1/10/2001

1/10/2001-1/5/2002



Torelló. Increment del percentatge d’estrangers de les principals procedències residents a la població. Període 2000 – 2002 (Font: Elaboració


0

50

100

150

200

250

increment 00/01(%) 10 8,09 25 21,43 60 0 30,99 0increment01/02(%) 9,09 19,7 200 17,65 70,84 50 65,6 0

Asia Africa Nord

Resta Africa

Unió Europea

Europa Est

Resta Europa

America Llatina

America Nord



Hem considerat interessant, realitzar una explicació comparativa referent al

creixement experimentat als municipis de Vic, Manlleu i Torelló, durant el període 1.996-

2.002.

Primerament, destacar que de l’1/5/96 al 1/1/98 la mitjana mensual del municipi de

Vic era d’uns 17’1 habitants. Ressaltar que el període àlgid de creixement d’aquesta

ciutat, comença l’any 1999 , amb una mitjana mensual de 36’91 habitants, la qual va

augmentant fins a 132’8 habitants l’any 2001. A partir d’aquí però, es pot observar un

descens significatiu d’uns 36’83 habitants. Al 2.001-2.002, la mitjana mensual es situa en

uns 95’97 habitants.

A diferència de Vic, el municipi de Manlleu ha realitzat una evolució demogràfica

més oscil·lant. Així, s’observa que al període que va de l’ l’1/5/96 al 1/1/98 1.996 la mitjana

mensual es situava en uns 6’85 habitants, passant a ser d’uns 13’33 habitants durant el

1.999 i d’uns 29’33 durant el 2.000. El punt màxim de creixement esdevé l’any 2.001, amb

una mitjana mensual de 43.6 habitants, 14.27 més respecte l’any anterior. Actualment, la

mitjana mensual ha descendit, situant-se en uns 25’71 habitants, 17.89

menys que durant els primers mesos de 2001.

Pel que fa al municipi de Torelló, es pot dir que passa d’una mitjana de 3’95

habitants durant el període 96-97 a una mitjana de 9’83 l’any 2000. Durant el 2001 s’arriba

als 23’9 habitants de creixement per mes i a maig de 2002, la mitjana mensual es situa

en 21’28 habitants, 2.62 menys respecte a finals de 2001.

I finalment, i segons dades d’octubre de 2.001, també cal destacar amb un

percentatge de població immigrada significatiu, els següents municipis d’aquesta zona: En

primer lloc, Sta. Maria de Besora, el qual amb un nombre de població relativament baix,

de 182 habitants, té un total de 18 estrangers (10 homes i 8 dones) i això provoca que el

percentatge d’immigració esdevingui bastant elevat, situant-se en un 9’89%. En segon

lloc, St. Pere de Torelló amb 2.283 habitants i 124 estrangers, cosa que significa un

percentatge del 5.43%; també sobresurt el municipi de Montesquiu, el qual té 843

habitants, dels quals 41 (30 homes i 11 dones) són estrangers, per tant això representa

un 4,86% de la població total. I, per últim, tenim St. Quirze de Besora que compta amb

2.001 habitants, dels quals 77 són estrangers (46 homes i 31 dones) i representen un

3’85% sobre el total de la població.



Percentatges d’estrangers sobre el total de la població, en diferents municipis d’Osona

Nord a octubre de 2001 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades dels padrons

municipals)

Nombre total d’estrangers i nombre total d’habitants de diferents municipis d’Osona Nord

a octubre de 2001 (Font: Elaboració pròpia)

-

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

Perc

enta

tge

d'es

tran

gers

percentatges 3,85 9,89 1,89 1,23 4,86 5,43

Sant Quirze de Besora

Santa Maria de Besora

Sant Vicenç de Torelló Vidrà Montesquiu St. Pere de

Torelló

-

500

1.000

1.500

2.000

2.500

Nom

bre

d'ha

bita

nts

total població 2.001 182 1.849 162 843 2.283

total estrangers 77 18 35 2 41 124

Sant Quirze de Besora

Santa Maria de Besora

Sant Vicenç de Torelló Vidrà Montesquiu St. Pere de

Torelló



Per tant, Torelló és un municipi que tot i que el seu percentatge d’estrangers empadronats

sobre el total de la població, no arriba a la meitat dels de Vic o de Manlleu, 750 estrangers

és un nombre prou rellevant com per tenir-ho en compte.

En els últims anys, aquest municipi s’ha convertit ràpidament en una zona on hi conviuen

estrangers de diversa procedència i, per tant, s’ha convertit en una societat de

convivència de diferents cultures.



2.2.5. OSONA CENTRE

Els municipis situats al centre de la comarca els hem agrupat en una zona que

l’hem anomenada Osona Centre.

Aquesta zona, comprèn els municipis de St. Hipòlit de Voltregà, les Masies de

Voltregà, Sta. Cecília de Voltregà, Roda, les Masies de Roda, Folgueroles, Gurb, Malla,

Calldetenes, Sta. Eulàlia de Riuprimer, Muntanyola, St. Julià de Vilatorta, Sta. Eugènia de

Berga i Tavèrnoles.

Si observem el període 2000-2002, veurem que aquests municipis estan en

creixement any rere any tant si parlem de dades totals de població, com només

d’autòctons. Només hi ha un municipi que s’ha mantingut igual respecte el nombre

d’empadronats tant a l’any 2000 com a l’any 2001: Tavèrnoles, que també és especial en

una altra dada, doncs és l’únic municipi de la zona on hi ha un percentatge 0%

d’estrangers empadronats, almenys fins l’octubre de 2001.

Si calculem dades globals, a octubre de 2001 hi havia 24.135 habitants en aquesta

zona, dels quals 877 eren estrangers

El nombre d’estrangers empadronats en aquests municipis ha influït molt en

aquest creixement. Si ens fixem en el percentatge d’estrangers i en el nombre

d’estrangers empadronats en aquesta zona durant el període 2000-2002, veiem que el

percentatge d’estrangers en relació a la població total ha augmentat en tots els municipis,

menys a Les Masies de Voltregà i a Sant Julià de Vilatorta que han disminuït molt poc el

percentatge. També observem que el municipi on hi ha més estrangers és a Roda de Ter

on amb 2 anys ha crescut amb 41 estrangers i ja es situa a 368 estrangers en total, el

segueixen St. Hipòlit que en aquest període ha crescut amb 50 estrangers i es situa amb

172 estrangers i Calldetenes que ha crescut amb 38 i en té 148.Per tant, ens trobem amb

uns municipis on està creixent la població immigrada estrangera.

Per tant, veiem que hi ha tres municipis en aquesta zona que són susceptibles del

nostre anàlisi: Roda de Ter, Calldetenes i St. Hipòlit de Voltregà.



Evolució del nombre d’habitants dels municipis d’Osona Centre durant el període 2000-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de

dades del Consell Comarcal d’Osona i dels padrons municipals)

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

Nom

bre

d'ha

bita

nts

2000 3049 2703 202 5282 687 1676 1989 255 2065 869 311 2396 1967 272

2001 3.113 2.838 208 5.326 709 1.677 2.004 258 2.071 877 350 2.435 1.997 272

2002 3143 5353 2125

St. Hipòlit

de

Les Masies

de

Sta.Cecília de

VoltregàRoda Masies

de RodaFolguero

les Gurb Malla Calldetenes

Sta.Eulàlia de

Riuprim

Muntanyola

St.Julià de

Vilatorta

Sta.Eugènia de Berga

Tavèrnoles



Percentatge d’estrangers sobre el total de la població dels municipis d’Osona centre durant el període 2000-2002 (Font: Elaboració

pròpia a partir de dades del Consell Comarcal d’Osona i dels padrons municipals)

2,03

4

5,32

1,01

6,19

1,37

2,41

2,17

0,8

1,52

0

2

4,88

3,36

5,5

2,11

6,6

1,37

2,64

3,1

0,85

2,09

1,02

1,65

0

5,47

6,96

6,87

0 1 2 3 4 5 6 7 8

Masies de Voltregà, les

Sant Hipòlit de voltregà

Santa Cecília de Voltregà

Calldetenes

Masies de Roda, les

Roda de ter

Folgueroles

Gurb

Malla

Muntanyola

Sant Julià de Vilatorta

Sant Eulàlia de Riuprimer

Santa Eugènia de Berga

Tavèrnoles

Percentatge d'estrangers sobre la població total de cada municipi

200220012000



Nombre d’estrangers als diferents municipis d’Osona Centre durant el període 2000-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades

del Consell Comarcal d’Osona i dels padrons municipals)

55

122

110

7

327

23

48

52

7

30

0

57

152

7

114

15

352

23

58

8

3

51

9

33

0

172

148

368

0 50 100 150 200 250 300 350 400

Masies de Voltregà, les

Sant Hipòlit de voltregà

Santa Cecília de Voltregà

Calldetenes

Masies de Roda, les

Roda de ter

Folgueroles

Gurb

Malla

Muntanyola

Sant Julià de Vilatorta

Sant Eulàlia de Riuprimer

Santa Eugènia de Berga

Tavèrnoles

Nombre d'estrangers

200220012000



Analitzarem ara la gràfica de creixement d’aquests tres municipis del 1996 fins ara.

Veiem que Roda respon a una línia de creixement amb moltes pujades i baixades.

De l’any 1996 al 1999 aquest municipi creix cada vegada menys mostrant l’any 1996 un

creixement de 74 habitants o bé 3.7 per mes, i arribant al període 1999-2000 a créixer

amb 11 habitants o bé 0.91 per mes. A partir d’aquí, en canvi, fa un creixement

espectacular fins a l’octubre de 2001 arribant en aquesta dada a créixer amb 128

habitants des de primer d’any o bé 12.8 per mes. A maig de 2002, el creixement ja no és

tan important i parlem de 27 nous habitants empadronats o bé d’una mitjana de 3.85

habitants per més.

St. Hipòlit de Voltregà mostra una línia de creixement des de l’any 1996 molt

constant i regular, doncs no té ni pujades ni baixades brusques. El període de menys

creixement el trobem durant el 1999-2000 amb 24 habitants o bé 2 per mes, i el període

de més creixement és durant el 2000-2001 amb 44 habitants o bé amb 3.66 habitants

empadronats per mes. També es percep una pujada (4’28 habitants per mes) del

creixement a partir d’octubre de 2001, però no és tan brusca com a altres municipis

d’Osona.

Calldetenes té una línia de creixement molt diferent que la dels seus municipis

veïns: un moment alt de creixement és durant l’any 1999 amb 86 habitants empadronats o

bé 7.16 per mes. Després, mostra una disminució del creixement respecte a aquest

període situant-se a 15 habitants o bé 1.5 per mes a octubre de 2001 i, a maig d 2002,

torna a revifar amb 54 habitants empadronats o 7.71 habitants empadronats nous per

mes, que constitueix el seu punt àlgid.

A octubre de 2001, si agafem els municipis on el percentatge d’immigració sigui

rellevant (+3%) i que el gruix de població passi de 2000 habitants, ens trobem que a

Calldetenes hi ha un percentatge d’un 5.50% d’estrangers sobre el total de la població,

que a Roda és un 6.60% i a St. Hipòlit de Voltregà un 4.88%. Hi ha dos municipis que

també tenen un índex rellevant d’immigració, però que és degut a que són pocs habitants

al municipi, parlem de Sta. Cecília de Voltregà amb un 3.36% amb un total de 108

habitants i de Malla amb un 3.1% que té un total de 258 habitants.

Si mirem aquestes dades a maig de 2002, ens trobem amb un 5.47% a St. Hipòlit

de Voltregà, d’un 6.87% a Roda de Ter i d’un 6.96% a Calldetenes.



Creixement total i mitjana mensual de creixement dels municipis de Calldetenes, St. Hipòlit de Voltregà i Roda de Ter durant el

període 1996-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística i dels padrons municipals)

0

20

40

60

80

100

120

140

Incr

emen

t del

nom

bre

d'ha

bita

nts

Calldetenes mitjana mensual 3,5 4 7,16 4,16 1,5 7,71

Roda mitjana mensual 3,7 5,08 0,91 4,16 12,8 3,85

St. Hipòlit de Voltregà mitjana mensual 1,9 2,83 2 3,66 3,4 4,28

Calldetenes creixement total 70 48 86 50 15 54

Roda creixement total 74 61 11 50 128 27

St. Hipòlit creixement total 38 34 24 44 34 30

1/05/96-01/1/98 1/1/98-1/1/99 1/1/99-

1/1/20001/1/2000-1/1/2001

1/1/2001-1/10/2001

1/10/2001-1/5/2002



Desglossem ara el creixement d’estrangers de Calldetenes per procedència.

Veiem que a l’any 2000 hi havia un 77.27% d’estrangers procedents de l’Àfrica del Nord i

que tot i que a l’octubre de 2001 aquest índex puja amb un punt , a maig de 2002 ens

trobem que aquest índex es troba al 76.3%.El segon grup d’estrangers a gener de 200

són els procedents de la l’Europa de l’Est amb un 10%, seguits pels procedents de la Unió

Europea amb un 6.3%, i pels de la Resta d’Àfrica amb un 4.5%.

A maig de 2002 veiem que els procedents de l’Europa de l’est es mantenen en

percentatge, que els procedents de la Unió Europea i de la resta de l’Àfrica baixen un

punt, i que, en canvi, pugen tres punts els procedents de l’Amèrica Llatina que

representen un 4.7% sobre el total d’estrangers.

La gràfica d’increment, ens mostra que durant el període 2000-2001 hi va haver-hi

un increment relatiu dels procedents de l’Àfrica del Nord i de l’Europa de l’Est, i, que en

canvi, hi va haver-hi una disminució dels procedents de la Resta d’Àfrica. Al següent

període, ens trobem amb un increment general de totes les procedències, però sobrsurten

sobretot els procedents de l’Amèrica Llatina amb un increment del 250%.

Per tant, veiem que a Calldetenes, tot i que encara hi ha un grup majoritari

d’estrangers molt marcat, ja hi ha altres grups que van guanyant terreny, per tant, podem

dir que va en camí de la multiculturalitat.

Anem a analitzar els altres municipis rellevants pel què fa referència al nombre

d’estrangers empadronats: Roda i St. Hipòlit.

Roda de Ter, compta a gener de 2000 amb un clar grup d’estrangers dominant: els

procedents de l’Àfrica del Nord amb un 85% sobre el total d’estrangers. També és

important la proporció que representen els procedents de la Resta d’Àfrica amb un 9.4%, i

també hem de tenir en compte que els procedents de l’Europa de l’Est i els procedents de

l’Amèrica llatina representen poc més d’un 2%.

Si ens situem a maig de 2002, veurem com han canviat aquests percentatges. Els

procedents de l’Àfrica del Nord es mantenen en un 85.4% (tot i que a octubre de 2001

havien arribat a representar un 87%), guanyen dos punts els procedents de l’Amèrica

Llatina amb un 4.10% i pugen un punt els procedents de la Unió Europea amb un 1.6%.

Els grups que baixen a maig de 2002 seran, doncs, els procedents de la Resta d’Àfrica

que ara representen un 7.1% sobre el total d’estrangers i els procedents de l’Europa de

l’est amb un 1.6%.

Roda de Ter, segons la gràfica d’increment, al període 2000/2001, mostra un

increment dels de la Unió Europea, i una disminució dels procedents de la Resta d’Àfrica,



de l’Europa de l’Est i de l’Amèrica Llatina. En canvi, al període següent, veiem un augment

significatiu dels procedents de l’Amèrica Llatina i de la Unió Europea, i continuen

disminuint els procedents de la Resta d’Àfrica.

Roda de Ter, per tant mostra menys diversificació respecte a la procedència dels

seus estrangers, però van augmentant de mica en mica en percentatge les altres

procedències diferents a la dominant.

St. Hipòlit de Voltregà, compta a gener de 2000 amb un 82.7% d’estrangers

procedents de l’Àfrica del Nord, un 8.19% procedent de l’Amèrica Llatina i un 4.91%

procedent de l’Europa de l’Est. El petit percentatge restant se’l repartien els procedents de

la Resta d’Europa i els procedents de la resta d’Àfrica.

El mapa canvia significativament a maig de 2002, sobretot degut al descens en 8.3

punts de la proporció que representen els estrangers procedents de l’Àfrica del Nord.

Aquests punts es reparteixen de la següent manera: els procedents de l’Amèrica Llatina

en guanyen sis i es situen en un percentatge de 13.9% sobre el total d’estrangers, els de

l’Europa de l’Est en guanyen un i obtenen un percentatge d’un 5.81% i els procedents de

la Unió Europea passen a representar un 2.9% del total de la població estrangera. I

finalment, els procedents de la resta d’Àfrica i de la Resta d’Europa continuen essent

grups molt minoritaris.

A la gràfica d’Increment, veiem uns pics d’increment diferents en funció de

l’interval. Al període 2000-2001, incrementen els procedents de l’Àfrica del Nord, de la

Unió Europea i de l’Amèrica Llatina. En canvi, al període 2000/2002, veiem un increment

significatiu dels procedents de la Resta d’Àfrica, de l’Europa de l’Est i , altra vegada, de

l’Amèrica Llatina.

St. Hipòlit, doncs, va en camí de convertir-se, cada vegada més, en una societat

on hi conviuen grups de diferent procedència amb prou representació cada un d’ells per

configurar un municipi multicultural.



Calldetenes. Evolució del nombre d’estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:


0

20

40

60

80

100

120

Nom

bre

d'es

tran

gers


2000 2001 2002



Calldetenes. Increment en percentatges dels estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:


-50

0

50

100

150

200

250

300

Perc

enta

tge

d'in

crem

ent

increment 00-01 (%) 4,71 -20 0 9,09 0increment 01-02 (%) 26,97 25 14,29 25 250




Roda de Ter. Evolució del nombre d’estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:


0

50

100

150

200

250

300

350

Nom

bre

d'es

tran

gers


2000 2001 2002



Roda de Ter. Increment en percentatges dels estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:


-40

-20

0

20

40

60

80

100

120er

cent

atge

d'in

crem

ent

increment 00-01 (%) 9,36 -12,91 100 -14,29 -11,12increment 01-02 (%) 2,64 -3,71 50 0 87,5




St. Hipòlit de Voltregà. Evolució del nombre d’estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:


0

20

40

60

80

100

120

140

Nom

bre

d'es

tran

gers

Africa Nord 101 125 128Resta Africa 1 1 2Unió Europea 2 5 5Europa Est 6 6 10Resta Europa 2 2 2America Llatina 10 12 24Oceania 0 1 1

2000 2001 2002



Sant Hipòlit de Voltregà. Increment en percentatges dels estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-

2002 (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)

0

20

40

60

80

100

120

140

160

Perc

enta

tge

d'in

crem

ent

increment 00-01 (%) 23,77 0 150 0 0 20 0increment 01-02 (%) 2,4 100 0 66,67 0 100 0

Africa Nord Resta Africa

Unió Europea Europa Est Resta

EuropaAmerica Llatina Oceania



Tot i que els altres municipis d’Osona Centre no tenen un percentatge d’immigració

rellevant, analitzarem també alt per alt, la procedència dels seus estrangers.

Gurb, mostra una societat muticultural amb un 60.3% d’estrangers procedents de

l’Àfrica del Nord, amb un ascens dels procedents de l’Amèrica llatina arribant a octubre de

2001 a 22.6% i amb una proporció del 16.9% dels originaris de la Unió Europea.

L’increment significatiu el trobem amb els procedents de l’Amèrica Llatina arribant a un

índex d’increment del 150% durant el període 2000/2001.

Folgueroles, mostra una constància en el mapa dels seus estrangers, doncs del

2000 al 2001 el seu nombre s’ha mantingut pràcticament estable. Un 56.5% procedeixen

de l’Àfrica del Nord, un 17.3% de l’Amèrica Llatina, un altre 17.3% de l’Europa de l’Est i un

8.6% de la Unió Europea. Per tant, veiem un mapa molt multicultural. L’índex d’increment

ens mostra que aquest municipi no mostra cap increment positiu de població estrangera, i,

en canvi, mostra una disminució de 7.70% dels procedents de l’Àfrica del Nord.

Sta. Eulàlia de Riuprimer, segons dades d’octubre de 2001, compta amb 9

estrangers al seu municipi, dels quals 6 són procedents de la Unió Europea i han crescut

amb dos habitants des de l’any anterior, i 3 són procedents de l’Àfrica del Nord.

A les Masies de Voltregà, hi trobem un 66% d’estrangers procedents de l’Àfrica

del Nord, a octubre de 2001 tres punts menys que a gener de 2000, degut, en part, a què

els procedents de l’Amèrica llatina augmenten en un 17% la proporció que representen

del total de la població estrangera i es situen amb un percentatge del 26.3%. Després hi

ha tres persones procedents de la Resta d’Àfrica i una procedent de la Unió Europea

(mentre que a gener de 2000, n’eren 8).

St. Julià de Vilatorta, mostra tres grups molt marcats dins del ventall d’estrangers

empadronats al municipi, grups que, a més, mostren constants en el seu percentatge en

el 2000 i en el 2001. Els procedents de l’Àfrica del Nord representen un 45%, els

procedents de l’Amèrica llatina un 29.4% i els procedents de la Unió Europea un 17.6%.

També hi ha membres d’altres comunitats, però es tracta només d’una persona

empadronada (Àsia, Resta Europa, Amèrica Nord i Oceania). L’índex d’increment, ens

mostra que els procedents de l’Amèrica llatina han tingut un creixement significatiu durant

el període 2000/2001, en canvi, disminueix l’increment dels procedents de la Unió

Europea i de la Resta d’Àfrica, i els procedents de l’Àfrica del Nord No mostren un

increment ni positiu ni negatiu, perquè són els mateixos.



A Masies de Roda, tenim una incorporació de vuit persones procedents de l’Àfrica

del Nord a octubre de 2001, i la permanència de les sis persones de l’Europa de l’Est des

del gener de 2000 fins al 2001. També hi ha una persona de l’Amèrica Llatina.

I finalment, analitzarem la procedència dels estrangers de Sta. Eugènia de Berga.

Aquest municipi compta a octubre de 2001 amb 33 estrangers, un 40% dels quals són

procedents de l’Àfrica del Nord, un 21.2% són d’Àsia (hi ha 7 persones), un altre 21.2%

són d’Amèrica Llatina (ha crescut amb tres persones des del gener de 2000) i n’hi ha tres

de la Resta d’Àfrica i tres de la Unió Europea. L’índex d’increment, ens mostra que al

període 2000/2001 gairebé totes les procedències no incrementen, i , per tant, segueixen

havent-hi els mateixos efectius, menys en el cas dels procedents de l’Amèrica Llatina i de

l’Àsia que decreixen.



Gurb. Evolució del nombre d’estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font: Elaboració


0

5

10

15

20

25

30

35

Nom

bre

d'es

tran

gers

Africa Nord 31 32Unió Europea 9 9America Llatina 8 12

2000 2001



Folgueroles. Evolució del nombre d’estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:


0

2

4

6

8

10

12

14

Nom

bre

d'es

tran

gers

Africa Nord 13 12Unió Europea 2 2Europa Est 4 4America Llatina 4 4

2000 2001



Les Masies de Voltregà. Evolució del nombre d’estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002


0

5

10

15

20

25

30

35

40

Nom

bre

d'es

trang

ers

Africa Nord 38 38

Resta Africa 4 3

Unió Europea 8 1

America Llatina 5 15

2000 2001



St. Julià de Vilatorta. Evolució del nombre d’estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:


0

5

10

15

20

25

Nom

bre

d'es

tran

gers

Asia 2 1Africa Nord 23 23Unió Europea 9 9Resta Europa 0 1America Llatina 16 15America Nord 0 1Oceania 1 1

2000 2001



Abans d’acabar l’anàlisi d’aquesta zona, comentarem l’estructura per edats dels

tres municipis on la immigració és important, que són: Calldetenes, Roda de Ter i St.

Hipòlit de Voltregà, amb dades de maig de 2002.

Començarem per Calldetenes. Calldetenes, mostra la població més nombrosa en

l’interval de 20 a 29 anys, en què hi trobem 380 habitants, tot i que també superen els 300

els intervals de 30 a 39 i de 40 a 49 anys. Els intervals que hi ha entre 0 i 19 anys mostren

un lleuger descens respecte als intervals anteriors, però passen el límit dels 200 habitants,

i és curiós que en l’interval de 10 a 19 anys hi ha gairebé 40 persones més del sexe

masculí que del sexe femení.

A partir dels 49 anys, hi ha un lleuger descens en nombre d’habitants, arribant a

l’interval de 50 a 59 anys, als 240 habitants i als 149 habitants a l’interval 60-69 anys. Per

tant, ens trobem davant d’un punt d’inflexió que és molt important doncs els efectius

d’aquest últim interval disminueixen gairebé en 100 habitants. Fins a aquesta edat

dominava més el sexe masculí en totes les edats, excepte en l’edat de 40 a 49 anys. És a

partir dels 60 que va guanyant terreny el sexe femení fins a l’edat dels 99 anys. En aquest

cas, no trobem cap habitant major de 99 anys.

A Roda de Ter, els intervals més plens són els que van dels 35 als 44 anys que es

mouen entre els 450 habitants cada un, tot i que dels 20 als 34 també podem parlar

d’intervals amb força gent, doncs superen els 400 habitants els tres intervals que hi ha.

Els primers intervals, mostren un descens respecte als citats anteriorment, essent

especialment significatiu el de 5 a 9 anys amb 231 habitants. També és curiós que en els

intervals de 0 a 4 anys, de 15 a 19 i de 30 a 34 anys hi ha gairebé 40 persones més del

sexe masculí que del sexe femení.

En l’interval de 65 a 79 anys hi ha més habitants que en l’interval de 50 a 64, i és

ja a partir de 55 anys quan el nombre de persones de sexe femení comença a superar el

nombre de persones de sexe masculí, arribant a superar-los en gairebé 50 persones en

l’interval de 70 a 74 anys i en 60 en l’interval de 80 a 84 habitants.

En l’interval de 80 a 84 anys hi trobem 111 habitants, quan en l’interval anterior hi

torbàvem 238 habitants i a partir d’aquí el nombre d’efectius de cada interval anirà

descendint arribant a 8 en el grup de 95 i més anys de 100 anys.

St. Hipòlit de Voltregà, també mostra el seu punt àlgid en nombre d’habitants en

els intervals que trobem entre 30 i 39 anys, cadascun dels quals supera els 250 habitants.

Tot i així, també superen els 200 habitants els intervals que hi ha entre els 20 i 29 anys,

entre 40 i 49 anys i l’interval de 70 a 74 anys. Els intervals que hi ha entre 5 i 14 anys,



seguint la línia de molts municipis, disminueixen molt en nombre d’habitants arribant a

tenir uns efectius d’uns 130 habitants, entre les quals hi trobem més persones del sexe

que del sexe masculí.

A partir dels 50 anys ja es comença a notar la presència més nombrosa del sexe

femení arribant a diferències de 20 habitants en segons quins intervals. És curiós

l’augment de la població total en l’interval de 70 a 74 anys no seguint la línia dels intervals

anteriors ni posteriors, per exemple hi ha un total de 106 habitants en l’interval de 60 a 64

anys i, en canvi, hi ha 224 habitants en l’interval de 70 a 74 anys, però torna a disminuir a

144 en l’interval posterior.



Població total del municipi de Calldetenes per edats i sexe a maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)

0 50 100 150 200 250 300 350 400

0-9

oct-19

20-29

30-39

40-49

50-59

60-69

70-79

80-89

90-99

>=100

Edat

Nombre d'habitants

totaldoneshomes



Població total del municipi de Roda de Ter per edats i sexe a maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)

0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500

0-506-octnov-1516-2021-2526-3031-3536-4041-4546-5051-5556-6061-6566-7071-7576-8081-8586-9091-95

96-100

Edat

Nombre d'habitants

TOTALDONESHOMES



Població total del municipi de St. Hipòlit de Voltregà, per edats i sexe a maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons

municipals)

0 50 100 150 200 250 300

0-405-sepoct-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-9495-99

>99

Edat

Nombre d'habitants

TOTALDONESHOMES



I fins aquí hem intentat fer la radiografia d’aquesta zona d’Osona central, que a

l’octubre de 2001 tenia 24.135 habitants empadronats, dels quals 877 eren estrangers.

Hem anat desxifrant tot el jeroglífic de municipis en relació als estrangers que hi

viuen, i hem observat que hi ha municipis, sobretot els més nombrosos, on entre aquests

estrangers, hi ha una cultura dominant, tot i que cada vegada van arribant més persones

estrangeres d’altres cultures amb la qual cosa els nostres pobles van esdevenint cada

vegada més un lloc de confluències i de trobades de cultures diverses.

Per tant, aquesta part central d’Osona és una zona que pot anar creixent, tant per

l’arribada dels autòctons que marxen de les grans ciutats, com dels estrangers que hi

arriben, i és imprescindible tenir-la en compte alhora de fer la nostra diagnosi.



2.2.6 OSONA SUD

Els municipis ubicats més al sud de la comarca els hem agrupat en una zona que

l’hem anomenada Osona sud. Aquests són: Balenyà, El Brull, Centelles, Collsuspina, St.

Martí de Centelles, Seva i Tona.

L’anàlisi de l’evolució demogràfica d’aquesta zona, està centrat en el període

1996-2002. Per tal d’estudiar aquesta evolució hem seleccionat els municipis més grans

de 3000 habitants.

Evolució de la població d’alguns municipis d’Osona Sud en valors absoluts durant el

període 1996-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut Nacional d’Estadística i

padrons municipals)

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

Nom

bre

d'ha

bita

nts

Balenyà 3025 3119 3127 3125 3171 3222 3219

Centelles 5771 5728 5739 5793 5826 5917 6039

Tona 5765 5799 5842 5868 5967 6222 6346

Taradell 4755 4854 4877 5000 5168 5357 5416

01/05/1996 01/01/1998 01/01/1999 01/01/2000 01/01/2001 01/10/2001 1-5-02



Creixement d’alguns municipis d’Osona Sud durant el període 1996-2002 (Font:

Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística i dels padrons

municipals)

Es pot veure que durant el període 1996-98 no hi va haver-hi un creixement molt

significatiu en aquests municipis, fins i tot el municipi de Centelles va decréixer en 32

habitants.

Durant el 1999 veiem que el creixement demogràfic ja es comença a notar doncs

no hi ha cap municipi que decreixi respecte l’any anterior, però és durant el període 2000-

2001 que es notarà un creixement demogràfic acusat en aquests municipis; Taradell

creixerà en 357 habitants respecte l’any anterior, Tona en 354, Centelles en 124 i Balenyà

en 97 habitants.

Si calculem el creixement demogràfic en valors absoluts en aquests municipis del

1996 al 1999, veiem que hi va haver un creixement de 245 habitants a Taradell, a Tona

103 , a Balenyà de 100 i a Centelles de 22 habitants. Veiem que sobretot Taradell, Tona i

Centelles creixen el doble d’habitants en 2 anys (2000-2001) que durant el període 1996-

1999 que en són gairebé quatre d’anys. Balenyà, en canvi, creix el mateix, per tant el

creixement en aquest municipi no és tan important durant el període 2000-2001.

-100-50

050

100150200250300

Incr

emen

t del

nom

bre

d'ha

bita

nts

Balenyà 94 8 2 46 51 3Centelles -43 11 54 33 91 122Taradell 99 23 123 168 189 59Tona 34 43 26 99 255 124

1/05/96-01/1/98

1/1/98-1/1/99

1/1/99-1/1/2000

1/1/2000-1/1/2001

1/1/2001-1/10/2001

1/10/2001-1/5/2002



Si ens fixem ara, en dades de maig de 2002, veiem que en aquests moments el

creixement és important en els municipis de Tona i Centelles, doncs amb 7 mesos el

primer ha crescut amb 124 habitants i el segon en 122 habitants, en canvi, Taradell ha

crescut en 59 habitants en aquest període cosa que mostra un creixement rellevant però

potser no tan acusat com en el període anterior, i Balenyà que en períodes anteriors havia

anat creixent , veiem que ara només creix en 3 habitants, cosa que demostra que el

creixement en aquest municipi s’ha estancat.

De tota manera, si l’any 1996 parlàvem de que Balenyà tenia un total de 3025

habitants, Centelles de 5771, Tona de 5765 i Taradell de 4755, segons dades de maig de

2002 parlem de que Balenyà té 3219 habitants, Centelles en té 6039, tona 6346 i Taradell

5416.

L’increment del nombre d’estrangers en aquests municipis ha influït molt en aquest

creixement. A gener de 2000, Balenyà comptava amb 136 estrangers, Centelles amb 83 i

Tona amb 169, i a maig de 2002 Balenyà passa de 136 a 182 , Centelles passa de 83 a

134 estrangers , Tona de 169 a 267, i Taradell en té 318 (mentre que l’octubre de 2001

en tenia 279). Per tant, el creixement en aquests municipis en nombre d’estrangers veiem

que és important.

Població total i total d’estrangers empadronats als municipis de Balenyà, Centelles i Tona

a gener de 2000 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal d’Osona)

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

nom

bre

d'ha

bita

nts

total estr. 136 83 169total població 3182 5910 6017

Balenyà, Centelles Tona



El percentatge d’estrangers sobre el total de la població d’aquests municipis a

gener de 2000 era de 4.27% a Balenyà, 2.8% Tona i 1,4% Centelles. Si ens fixem en

Taradell, veiem que a Octubre de 2001 estava a 5.21% i que a maig de 2002 està a

5.87%.

Població total i total d’estrangers empadronats als municipis de Balenyà, Centelles i Tona

a maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals)

Comparativa percentatge estrangers sobre total de la població als municipis de Balenyà,

Tona, Centelles i Taradell durant el període 2000-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de

dades del padró municipal)

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

total p 3219 6039 6346 5416total estr. 182 134 267 318

Balenyà Centelles Tona Taradell

0

1

2

3

4

5

6

7

Per

cent

atge

d'e

stra

nger

s so

bre

el to

tal d

e la

po

blac

ió

01/01/2000 4,27 2,8 1,4

01/10/2001 5,09 3,86 1,67 5,21

01/05/2002 5,65 4,21 2,22 5,87

Balenyà Tona Centelles Taradell



Tots els altres municipis d’Osona Sud compten amb estrangers al seu padró

menys Collsuspina, on a octubre de 2001 no n’hi havia cap d’empadronat. Als altres

municipis el percentatge d’estrangers sobre el total de la població no és molt rellevant, per

exemple segons dades d’octubre de 2001, Seva compta amb 56 estrangers que

representa un 2.11% de la població, St. Martí de Centelles té 18 estrangers que

representen un 2.28% i El Brull té 8 estrangers que representen un 4.17% degut a que el

total de la població és de 192 habitants.

Si considerem que a partir del 3% d’estrangers sobre el total de la població és

quan és rellevant aquest percentatge, veiem que segons dades de maig de 2002, mostren

un percentatge rellevant d’estrangers Taradell, Balenyà i Tona.

Població total i total d’estrangers empadronats als municipis d’Osona Sud a octubre de

2001 (Font: Elaboració pròpia)

-

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

Nom

bre

d'ha

bita

nts

total p 3.222 192 5.917 251 790 2.650 6.222 5.357

total estr 164 8 99 - 18 56 240 279

Balenyà El Brull Centelles Collsuspina

St.Martí de Centelles Seva Tona Taradell



Balenyà. Evolució del nombre d’estrangers residents en el municipi, segons la seva procedència. Període 2000/2002 (Font:

Elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal)

0

20

40

60

80

100

120

140

160no

mbr

e d'

estra

nger

s

Asia 1 1 5

Africa Nord 115 133 143

Resta Africa 6 8 7

Unió Europea 3 3 3

Europa Est 3 3 5

America Llatina 7 15 18

America Nord 1 1 1

01/01/2000 01/10/2001 01/05/2002



Balenyà. Increment en percentatges dels estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:


-50

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

Incr

emen

t en

perc

enta

tges

increment 00-01(%) 0 15,66 33,34 0 0 114,29 0increment 01/02(%) 400 7,52 -12,5 0 66,67 20 0

Asia Africa Nord Resta Africa

Unió Europea Europa Est America

LlatinaAmerica

Nord



Tona. Evolució del nombre d’estrangers residents en el municipi, segons la seva procedència. Període 2000/2002 (Font: Elaboració

pròpia a partir de dades del padró municipal)

0

20

40

60

80

100

120

140

Nom

bre

d'es

tran

gers

Asia 1 2 2


Resta Africa 4 13 17

Unió Europea 19 22 21

Europa Est 9 13 16


01/01/2000 01/10/2001 01/05/2002



Tona. Increment en percentatges dels estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:


-50

0

50

100

150

200

250

Incr

emen

t en

perc

enta

tges

increment 00-01(%) 100 35,11 225 15,79 44,45 37,21

increment 01/02 (%) 0 -0,79 30,77 -4,55 23,08 44,07

Asia Africa Nord Resta Africa Unió Europea Europa Est America Llatina



Taradell. Evolució del nombre d’estrangers residents en el municipi, segons la seva procedència. Període 2000/2002 (Font:


0

50

100

150

200

250

Nom

bre

d'es

tran

gers

Asia 11 12

Africa Nord 199 213

Resta Africa 14 19

Unió Europea 13 15

Europa Est 9 12

Resta Europa 2 2

America Llatina 31 44

01/10/2001 01/05/2002



Taradell. Increment en percentatges dels estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:


0

5

10

15

20

25

30

35

40

45In

crem

ent e

n pe

rcen

tatg

es

increment 01/02(%) 9,09 7,04 35,72 15,39 33,34 0 41,94

Asia Africa Nord Resta Africa

Unió Europea Europa Est Resta

EuropaAmerica Llatina



Centelles. Evolució del nombre d’estrangers residents en el municipi, segons la seva procedència. Període 2000/2002 (Font:


0

10

20

30

40

50

60

70N

ombr

e d'

estr

ange

rs

Africa Nord 35 46 47Resta Africa 12 9 9

Unió Europea 6 7 9

Europa Est 0 0 7


01/01/2000 01/10/2001 01/05/2002



Centelles. Increment en percentatges dels estrangers residents a la població segons les procedències. Període 2000-2002 (Font:


-40

-20

0

20

40

60

80In

crem

ent e

n pe

rcen

tatg

es

increment 00-01(%) 31,43 -25 16,67 15,63

increment 01/02(%) 2,18 0 28,58 67,57

Africa Nord Resta Africa Unió Europea America Llatina



Si fem l’anàlisi dels estrangers d’aquests municipis segons la procedència durant

el període 2000-2002 veiem que a Balenyà a gener de 2000 els procedents de l’Àfrica del

Nord representaven un total de 84.55% dels estrangers, mentre que a maig de 2002

representen un 78.37%. Aquest lleuger descens, significa que altres estrangers d’altres

procedències han anat guanyant un paper rellevant en aquest municipi, per exemple a

gener de 2000 els procedents de l’Amèrica Llatina representaven un 5.14% mentre que a

maig de 2002 representen gairebé el doble: un 9.89%. Un ascens, però més moderat, ha

tingut lloc també en el cas dels procedents de l’Europa de l’est: mentre que a gener de

2000 representaven un 2.20% sobre el total d’estrangers, a maig de 2002 representen

un2.74%.

Els estrangers procedents de la Unió Europea i els procedents de la Resta d’Àfrica

també compten en aquest municipi, però el percentatge sobre el total d’estrangers no és

tant significatiu ara com a gener de 2000. Mentre que a gener de 2000 els de la resta

d’Àfrica representaven un 4.41% a maig de 2002 representen un 3.84%.

Per tant, així és com es reparteix aquest 5.65% d’estrangers sobre el total de la

població a Balenyà, el maig de 2002.

La gràfica d’increment, ens mostra que al període 2000/2001 hi va haver-hi un

augment dels procedents de l’Àfrica del Nord, de la Resta d’Àfrica i un augment

considerable dels de l’Amèrica Llatina. En canvi, al 2001/2002 incrementen els procedents

de l’Àsia i de l’Europa de l’Est.

Si ens centrem ara en el municipi de Tona, on els estrangers, a maig de 2002,

representen un 4.22% sobre el total de la població, ens trobarem amb un municipi-puzzle

amb estrangers de diverses procedències i cultures, de les quals, si bé n’hi ha dues que

numèricament sobresurten més que les altres ,n’hi ha cinc més de bastant rellevants. És

una realitat molt diferent a la de Balenyà i més pròxima a la de Taradell tal i com veurem a

continuació.

A gener de 2000 els procedents de l’Àfrica del Nord a Tona representaven un

55.29% sobre el total dels estrangers, els procedents de l’Amèrica Llatina representaven

un 25.29% i el tercer grup més representatiu eren els procedents de la Unió Europea que

representaven un 11.17%. Seguidament amb un 5.29% trobàvem els procedents de

l’Europa de l’Est i amb un 2.35% els procedents de la Resta d’Àfrica.

Aquesta realitat canvia significativament a maig de 2002. el nombre d’estrangers

procedents de l’Àfrica del Nord arriba al seu punt màxim a octubre de 2001 i es manté en

el mateix nivell a maig de 2002, data en què representen un 47.19% sobre el total



d’estrangers. El segon grup més nombrós és el dels estrangers procedents d’Amèrica

Llatina els quals a gener de 2000 representaven un 25.29% de la població i que a maig de

2002 passen a representar el 31.83% sobre el total d’estrangers. Els procedents de la

Unió Europea, a gener de 2000, representaven en aquest municipi l’11.17%, però han

anat perdent pes, doncs a maig de 2002 només representen un 7.86% dels estrangers.

Contràriament, els procedents de la Resta d’Àfrica han anat guanyant pes en aquest

municipi doncs constatem un ascens en el percentatge que representen sobre el total

d’estrangers; per exemple, a octubre de 2001 representen un 5.50% i a maig de 2002 ja

representen un 6.36%. I finalment, cal comentar que els procedents de l’Europa de l’Est

han anat augmentant però de forma lenta; a octubre de 2001 representaven un 5.50% i a

maig de 2002 representen un 5.99% sobre el total d’estrangers.

La gràfica d’increment ens mostra que durant el període 2000/2001, van créixer de

manera significativa els procedents de la Resta d’Àfrica, i també els procedents d’Àsia i de

l’Europa de l’Est. I al següent període, creixen els procedents de la Resta d’Àfrica, de

l’Europa de l’Est i de l’Amèrica llatina.

El municipi de Taradell té un 5.87% d’estrangers sobre el total de la població , el

més alt en aquesta zona.

Segons dades d’octubre de 2001 els procedents de l’Àfrica del Nord representaven

un 71.32% i , en canvi, a maig de 2002 aquesta dada ha disminuït fins a un 67.19%.

Aquest fet demostra que aquest municipi mostra ja una multiculturalitat en els seus

estrangers, semblant a altres municipis de la comarca com Vic.

Els procedents de l’Amèrica llatina han augmentat en l’últim any; mentre que a

octubre de 2001 representaven un 11.11%,segons dades de maig de 2002 representen

un 13.88%. També han augmentat , encara que poc, els procedents de la Resta d’Àfrica

que a maig de 2002 es situen en un 5.99% i els procedents de l’Europa de l’Est que es

situen en un 3.78%.

Els procedents de la Unió Europea es mantenen en un percentatge d’un 4.7% i la

nota curiosa és el percentatge que representen els procedents de l’Àsia que a gairebé a

tots els municipis no mostren un percentatge rellevant, i que, en canvi, a Taradell

representen un 3.78% sobre la població total d’estrangers.

La gràfica d’increment, ens mostra que durant el període 2001/2002 el municipi de

Taradell incrementa sobretot amb els procedents de la Resta d’Àfrica, de l’Europa de l’Est

i de l’Amèrica Llatina.



I finalment, estudiarem la procedència dels estrangers empadronats al municipi de

Centelles, perquè tot i que el seu percentatge d’estrangers sobre el total de la població no

és molt significatiu ( a maig de 2002 es situa en un 2.22%), té 6039 habitants.

Centelles mostra una composició de la població estrangera segons la seva

procedència molt semblant a la del municipi de Tona en el sentit de puzzle de cultures on

la procedent de l’Àfrica del Nord ja no és la majoritària.

Segons dades de gener de 2000, els procedents de l’Àfrica del Nord

representaven un 41.17% i els procedents de l’Amèrica Llatina un 37.6%. Aquestes

dades es capgiren a maig de 2002, de manera que els procedents de l’Amèrica Llatina

passen a ser el grup majoritari i , en canvi, els procedents de l’Àfrica del Nord passen a

ser el segon grup més nombrós.

Els altres grups més significatius de Centelles són els procedents de la Unió

Europea i de la resta d’Àfrica. Tots dos han disminuït una mica el seu pes relatiu des del

gener de 2000, però el que ha disminuït més en percentatge sobre el total d’estrangers és

el grup procedent de la Resta d’Àfrica que a gener de 2000 representava un 14.11% i que

a maig de 2002 representa un 6.71%.En canvi, els procedents de la Unió Europea

disminueixen molt poc i a maig de 2002 representen un 6.71%, també.

La sorpresa de maig de 2002 és el naixement d’un grup d’estrangers que eren

presents a la població ni a gener de 2000 , ni a octubre de 2001 i que, en canvi, a maig de

2002 representen un 5.22% dels estrangers; estem parlant dels procedents de l’Europa

de l’Est, dels quals en trobem 7 que s’han empadronat a Centelles en el transcurs dels

últims set mesos.

La gràfica d’increment ens mostra que al període 2000/2001 incrementen els que

provenen de l’Àfrica del Nord, de la Unió europea i de l’Amèrica Llatina, i que al següent

període (2001/2002), creixen els procedents de la Resta d’Àfrica, de la Unió Europea i de

l’Amèrica Llatina , i , en canvi, decreixen amb un percentatge del 2.18% els procedents de

l’Àfrica del Nord.

Finalment, comentarem d’aquesta zona la piràmide d’edats de Tona a dades de

maig de 2002.

Veiem que en els intervals de 5 a 14 anys hi ha unes 100 persones menys que en

l’interval anterior i que en l’interval posterior. El punt àlgid on hi ha més persones és en

l’interval de 25 a 29 anys. Tots els intervals entre 20 i 49 anys superen les 400 persones.



Fins a les 300 persones hi arribarien tots els intervals fins als 59 anys. A partir

d’aquí els intervals d’edat que hi ha fins als 79 anys tenen entre 200 i 300 persones i

menys als intervals superiors.

Si ens fixem en la variable sexe, veiem que en els intervals següents hi ha més

persones del sexe masculí que del sexe femení :5 -9, 10-14, 35-39 i de 55-59. En canvi , a

partir dels 65 anys la diferència comença a ser cap a l’altre cantó, essent més gran el

nombre de persones empadronades del sexe femení que del sexe masculí, arribant, per

exemple, a una diferència de 40 persones més del sexe femení que del sexe masculí a

l’interval de 80 a 84 anys.



Població total del municipi de Tona per edat i sexe. Maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia a partir del padró municipal)

0 100 200 300 400 500 600 700

0-5

06-oct

nov-15

16-20

21-25

26-30

31-35

36-40

41-45

46-50

51-55

56-60

61-65

66-70

71-75

76-80

81-85

86-90

91-95

96-100

Edat

Nombre d'habitants

TOTALDONESHOMES



I fins aquí hem intentat fer una radiografia el més concisa i objectiva possible

d’aquesta zona que segons dades d’octubre de 2001 es situava a 12255 habitants

empadronats, dels quals 864 són estrangers.

Hem anat veient que hi ha municipis on la immigració estrangera és més rellevant

que altres i que en alguns casos entre la població estrangera hi ha un grup o cultura

clarament majoritari, mentre que en altres, el grup que ha estat majoritari durant un temps

ha anat perdent pes relatiu amb l’arribada de més estrangers d’altres procedències, fins

arribar en algun cas a deixar de ser el grup majoritari per passar-ho a ser una altre.

Tot això, fa que en major o menor mesura, aconseguim en els nostres pobles

cultures diverses, sovint amb poc coneixement entre elles i amb poc coneixement també

de la cultura pròpia del país.

En tot cas, és una zona de creixement, sobretot en alguns municipis, que cal tenir

present alhora de planificar accions de futur sobre immigració a la nostra comarca.



2.2.7 EL LLUÇANÈS

La zona que analitzarem ara, és la zona del nord-oest d’Osona :el Lluçanès.

Aquesta zona comprèn els municipis d’Alpens, Lluçà, Olost, Orís, Oristà., Perafita, Prats

de Lluçanès, St. Agustí de Lluçanès, St. Bartomeu del Grau, St. Boi de Lluçanès, St. Martí

d’Albars, Sobremunt i Sora.

És una zona de municipis petits amb un màxim de sis cents habitants, excepte tres

municipis que passen dels mil habitants: Olost amb 1177, St. Bartomeu del Grau amb

1139 habitants i Prats de Lluçanès amb 2732.

En aquesta zona a Octubre de 2001 hi habitaven 9638 habitants, dels quals 458

eren estrangers. Anem a analitzar més la situació.

El Lluçanès, per la seva situació geogràfica, no hauria de ser una zona amb un

percentatge important d’immigració, i en canvi ens trobem amb el municipi de la comarca

que té el percentatge més alt d’estrangers sobre el total de la població: St. Bartomeu del

Grau, que a maig de 2002 té 1137 habitants, dels quals 227 són estrangers; per tant,

estem parlant d’un 19.96% d’estrangers al municipi. També trobem un altre municipi amb

un percentatge rellevant: Prats de Lluçanès que maig de 2002 tenia 2755 habitants, dels

quals 146 eren estrangers (5.29%).Aquesta situació s’entén si es remarca que aquests

dos municipis compten amb una de les grans empreses tèxtils de la comarca .

Total d’habitants i total d’estrangers empadronats als municipis de la zona de Prats de

Lluçanès i de Sant Bartomeu del Grau a maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de

dades del padró municipal)

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

Nom

bre

d'ha

bita

nts

total població 2755 1137

total estrangers 146 227

Prats de Lluçanès Sant Bartomeu del grau



Trobem altres municipis amb un percentatge d’immigració rellevant, però que

tenen pocs habitants, és el cas d’Alpens que a octubre de 2001 té un 5.78% d’estrangers

degut a que té 277 habitants i que 16 són estrangers, i el cas de Sora que té 181

habitants dels quals 10 són estrangers i representen un 5.52% de la població.

Els altres municipis doncs, a part de Prats i de Sant Bartomeu, no tenen un

percentatge significatiu d’estrangers: a octubre de 2001, Lluçà té un 0.36% d’estrangers,

Olost un 1.19, Oristà un 1.11%, Perafita un 2.45%, St. Boi de Lluçanès un 1.58% i

Sobremunt un 1.06%.

A més, tres d’aquests tretze municipis no tenen empadronat cap estranger i a

octubre de 2001; són Orís, St. Agustí de Lluçanès i St. Martí d’Albars.

Així doncs, centrarem el nostre estudi en els municipis més rellevants.

Total d’habitants i total d’estrangers empadronats als municipis de la zona del Lluçanès a

octubre de 2001(Font: Elaboració pròpia)

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

total població 277 272 1177 224 632 367 2732 107 1139 570 134 94 181

total estrangers 16 1 14 0 7 9 113 0 226 9 0 1 10

Alpens Lluçà Olost Oris Oristà Perafita

Prats de

Lluçan

St. Agustí

de

St. Bartomeu

St. Boi de

Lluçan

St. Martí d'Alba

Sobremunt Sora



La gràfica de l’evolució de la població de Prats de Lluçanès de 1996 a 2002, situa

el punt més alt de població al començament del període (maig del 1996) . Continua el

gràfic amb un decreixement de la població important de -2.45 habitants per mes durant el

període 1996-1997, i segueix amb un descens més lleuger durant l’any 1998 de –0.33

habitants per mes. Durant l’any 1999 el municipi creix cada mes una mitjana de 1’08

persones, cosa que significa que passem de 2737 habitants a 2750 a principis de 2000.

Serà llavors quan la corba tornarà a decréixer, però en menor grau que en el

període 1996/1997; durant l’any 2000 la població decreix en -1.75 habitants per mes i ens

situem a un total de població de 2729 habitants. A octubre de 2001, el creixement torna a

ser positiu i el padró augmenta en 3 habitants en comparació amb l’any anterior. A més a

maig de 2002, la corba continua ascendint i la població creix amb 23 habitants més, amb

un ritme de 3.29 empadronats per mes i amb un total de població de 2755 habitants.

Evolució de la població del municipi de Prats de Lluçanès en valors absoluts durant el

període 1996-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Nacional

d’Estadística i dels padrons municipals)

2790

2741 27372750

2729 2732

2755

269027002710272027302740275027602770278027902800

Nom

bre

d'ha

bita

nts

Prats del lluçanès 2790 2741 2737 2750 2729 2732 2755

01/05/1996

01/01/1998

01/01/1999

01/01/2000

01/01/2001

01/10/2001 may-02



Prats de Lluçanès. Creixement total i mitjana mensual de creixement del nombre

d’habitants. Període 1996-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut

Nacional d’Estadística i dels padrons municipals)

La gràfica de l’evolució del creixement del municipi de St. Bartomeu del Grau del

mateix període ens mostra que al maig del 1996 hi havia 1215 habitants al municipi, i que

a gener del 1998 arriba a 1224; aquest creixement lent es tradueix com veiem , en nou

habitants empadronats més que vol dir a 0.45 habitants empadronats per mes.

Durant el 1998, disminueixen els empadronats situant-nos a 1213 habitants amb

una disminució d’onze persones (-0.92 pes mes) i durant el 1999 és quan es produeix un

fort decreixement, doncs passem a tenir 1150 habitants, que vol dir que disminuïm amb

63 habitants, cosa que significa un creixement negatiu de –5.25 habitants per mes.

A finals de 2000, el ritme d’empadronats ha tornat a créixer i ens tornem a situar

amb números positius. El total de la població puja a 1155 habitants, cosa que vol dir cinc

mes, a un ritme de 0.42 per mes. Durant els nou primers mesos de 2001, es torna a notar

una lleugera disminució de la població i el total de la població passa a 1139 habitants , per

tant hi ha un creixement negatiu de -16 habitants per mes, que representa –1.8 habitants

empadronats per mes (es tracta d’un creixement negatiu, però no és comparable al del

1999.

-60

-40

-20

0

20

40

Incr

emen

t del

nom

bre

d'ha

bita

nts

Mitjana mensual -2,45 -0,33 1,08 -1,75 0,3 3,29Creixement total -49 -4 13 -21 3 23

1/05/96-01/1/98

1/1/98-1/1/99

1/1/99-1/1/2000

1/1/2000-1/1/2001

1/1/2001-1/10/2001

1/10/2001-1/5/2002



A maig de 2002 ens situem amb 1137 habitants, dos menys que en el període

anterior, i el ritme d’empadronats per mes és –0.29, que comparat amb el període anterior

vol dir un lleuger ascens en la gràfica de creixement.

Evolució de la població total del municipi de St. Bartomeu del Grau durant el període

1996-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística i

dels padrons municipals)

St. Bartomeu del Grau. Creixement total i mitjana mensual de creixement del nombre

d’habitants. Període 1996-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut


-80

-60

-40

-20

0

20

Incr

emen

t del

nom

bre

d'ha

bita

nts

Creixement total 9 -11 -63 5 -16 -2Mitjana mensual 0,45 -0,92 -5,25 0,42 -1,8 -0,29

1/05/96-01/1/98

1/1/98-1/1/99

1/1/99-1/1/200

1/1/2000-

1/1/2001-

1/10/2001-

1215 12241213

1150 115511391137

108011001120114011601180120012201240

Nom

bre

d'ha

bita

nts

Nombres d'habitants 1215 1224 1213 1150 1155 1139 1137

01/05/1996

01/01/1998

01/01/1999

01/01/2000

01/01/2001

01/10/2001

01-05-02



Si ens fixem en l’evolució del nombre d’estrangers en aquests municipis, veiem

que en valors totals Prats va mostrar un lleuger descens de 32 habitants a octubre de

2001, però que a maig de 2002 en guanya 33 i arriba als 146 estrangers. St. Bartomeu, en

canvi mostra una tendència creixent, fins a l’octubre de 2001 amb un augment de 6

estrangers, però de l’octubre de 2001 a maig de 2002 s’estanca i creix només amb 1,

cosa que vol dir que es situa amb 225 estrangers.

La gràfica d’estrangers per procedència de Prats de Lluçanès, ens mostra que a

desembre de 2000 hi havia una monoimmigració caracteritzada pels procedents del Nord

d’Àfrica amb un percentatge de 93.7% i que començava a despuntar un 5.51% dels

procedents de l’Amèrica Llatina i un 1.45% dels procedents de la Unió Europea. Aquesta

situació, a octubre de 2001 canvia una mica baixant gairebé quatre punts els procedents

d’Àfrica del Nord i pujant tres punts els procedents de l’Amèrica Llatina.

Finalment, a maig de 2002, ens trobem amb una immigració menys

monopolitzada, amb un 78.79% procedents de l’Àfrica del nord, amb un 17.8%

d’estrangers procedents de l’Amèrica llatina, amb un 2.05% procedents de la unió

europea i amb un 1.36% de nous estrangers originaris de l’Europa de l’Est.

La gràfica d’increment ens mostra que el període 2000/2001, el municipi de Prats

de Lluçanès creix amb els procedents de l’Amèrica Llatina, i decreix amb les de l’Àfrica del

Nord. En canvi, durant el període 2001/2002 augmenten significativament els procedents

de la Unió europea, de l’Europa de l’est i de l’Amèrica Llatina, i també , però no de manera

tan significativa, els de l’Àfrica del Nord.

St. Bartomeu del Grau, en canvi, no mostra aquesta tendència a la multiculturalitat

com Prats de Lluçanès, ja que és un dels municipis amb un major percentatge

d’estrangers procedents de l’Àfrica del Nord. A gener de 2000, aquest percentatge es

situava a 95.4% i a maig de 2002 es situa a 94.2%, per tant, tot i que segueix sent molt

significatiu, ha baixat un punt.

Si analitzem la gràfica, veiem que els estrangers procedents de l’Amèrica llatina

que tenen un paper rellevant, i gairebé dominant a altres municipis de la comarca, a

aquest municipi, a gener de 2000 representaven un 1.8% dels estrangers de la població, i

a maig de 2002, representen un 1.77% de la mateixa.

Els que si guanyen rellevància són els procedents de l’Europa de l’Est que a gener

de 2000 representaven un 2.28% dels estrangers i pel maig de 2002 passen a

representar-ne el 3.11%. D’altres procedències que també tenen representació en aquest



municipi a maig de 2002 són una persona procedent de la Unió europea i una altre

procedent de Nord-Amèrica.

Així doncs, veiem un municipi on la majoria dels estrangers que hi viuen i hi

treballen són originaris d’un mateix lloc, i que la gràfica no ens mostra cap tendència a

que aquesta situació canvií, almenys a curt termini.

St. Bartomeu del Grau, segons la gràfica d’increment, al període 2000/2001,

mostra un creixement dels procedents de l’Europa de l’Est, i un increment del 2.87% dels

procedents de l’Àfrica del Nord. Durant el període 2001/2002 veiem que els procedents de

l’Europa de l’Est , mostren un índex d’increment del 16.67%, i, en canvi, els procedents de

l’Àfrica del Nord disminueixen en un 1.4%. Els procedents de la unió Europea, de

l’Amèrica Llatina i de l’Amèrica del Nord no incrementen en aquests períodes.



Prats de Lluçanès. Evolució del nombre d’estrangers residents al municipi, segons la seva procedència. Període 2000-2002 (Font:

Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals).

0

20

40

60

80

100

120

140

160N

ombr

e d'

estr

ange

rs

Africa Nord 136 101 115Unio Europea 1 1 3Europa est 0 1 2America llatina 8 10 26

01/01/2000 01/10/2001 01/05/2002



Prats de Lluçanès. Increment en percentatges del nombre d’estrangers residents al municipi, segons la seva procedència. Període

2000-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals).

-50

0

50

100

150

200

250In

crem

ent e

n pe

rcen

tatg

es

increment 00-01 (%) -25,74 0 0 25increment 01-02 (%) 13,87 200 100 160

Africa Nord Unio Europea Europa est America llatina



St. Bartomeu del Grau. Evolució del nombre d’estrangers residents al municipi, segons la seva procedència. Període 2000-2002

(Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals).

0

50

100

150

200

250N

ombr

e d'

estra

nger

s


Unio Europea 0 0 1

Europa est 5 6 7

America llatina 4 4 4

Nord America 1 1 1

01/01/2000 01/10/2001 01/05/2002



St. Bartomeu del Grau. Increment en percentatges del nombre d’estrangers residents al municipi, segons la seva procedència.

Període 2000-2002 (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals).

-5

0

5

10

15

20

25In

crem

ent e

n pe

rcen

tatg

es

increment 00-01 (%) 2,87 0 20 0 0increment 01-02 (%) -1,4 0 16,67 0 0

Africa Nord Unio Europea Europa est America llatina Nord America



Població total del municipi de Sant Bartomeu del Grau per edat i sexe, Maig de 2002 (Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons

municipals)

0,00 1,00 2,00 3,00 4,00 5,00 6,00 7,00 8,00 9,00 10,00

0-405-sepoct-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-94

95-100>=100

Edat

Percentatge sobre el total de la pobalció

TOTALDONESHOMES



Si mirem l’estructura per edats de la població del municipi de St. Bartomeu,

veurem que el punt àlgid, amb un 9.34% de la població és l’interval de 40 a 44 anys. Els

altres intervals significatius amb un 8% de la població total, serien el de 20-24 i el de 45-

49 anys. Amb percentatges d’un 7% hi trobem els intervals més baixos, excepte els de 0 a

10 anys i el de 30 a 34 anys, que tenen percentatges de 5 a 6%.Comprovem que de 14 a

24 anys i de 35 a 39 anys hi ha un cert domini del sexe masculí envers el femení amb

diferències d’un punt o dos.

És notable el descens en nombre d’habitants a partir de l’edat de 55 anys, doncs

passem de parlar d’un percentatge de 6.61% en el període anterior, a parlar de3.35% en

el període de 55 a 59 anys. A partir d’aquí en els intervals de més edat, hi ha més domini

del sexe femení que del sexe masculí.

El Lluçanès, per tant, i sobretot alguns municipis, han servit d’escenari a molts

estrangers que han escollit aquesta zona per treballar i viure.



2.2.8 COLLSACABRA I GUILLERIES

La zona del Collsacabra - Guilleries està composta pels municipis de Sta. Maria de Corcó,

Tavertet, Rupit-Prüit, Espinelves, St. Sadurní d’Osormort, Viladrau i Vilanova de Sau.

Observant la gràfica dels percentatges d’estrangers als municipis d’aquesta zona

a octubre de 2001 i la gràfica d’empadronats, veiem com hi ha dos municipis on no hi ha

cap estranger empadronat; es tracta d’Espinelves i de St. Sadurní d’Osormort. També

observem que hi ha el municipi de Vilanova de Sau que té un 0.60% d’estrangers sobre el

total de la població, Rupit-Pruït que té un 4.40% d’estrangers, que és el que representen

16 estrangers sobre els 364 habitants que té el municipi i Tavertet que té un percentatge

de 4.29%, que ve donat pels 6 estrangers que hi resideixen sobre el total de 140 habitants

que té el municipi. Per tant, fins aquí veiem que la immigració no és significativa i, en

alguns casos nul·la, en aquests municipis de la zona del Collsacabra – Guilleries.

Hi ha dos municipis, però, en què el percentatge d’estrangers sobre el total de la

població sí que comença a ser rellevant i que a més, són més grans en nombre

d’habitants: parlem de Sta. Maria de Corcó amb un 3.12% (67 estrangers sobre un total

de 2149 habitants) i de Viladrau amb un 4.72% (42 estrangers sobre un total de 890

habitants).

Percentatge d’estrangers empadronats als municipis de la zona del Collsacabra-Guilleries

a octubre de 2001 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades dels padrons municipals)

-

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

4,50

5,00

Perc

enta

tge

d'es

tran

gers

sob

re la

pob

laci

ó to

tal

percentatges - 4,40 - 3,12 4,29 4,72 0,60

Espinelves Rupit i Pruït Sant Sadurní d'Osormort

Santa Maria de Corcó

Tavertet Viladrau Vilanova de Sau



Població total i total d’estrangers empadronats en els municipis de la zona del

Collsacabra-Guilleries a octubre de 2001(Font: Elaboració pròpia a partir de dades del

padró municipal)

Si ens fixem en l’evolució del municipi de Sta. Maria de Corcó, doncs és el municipi

més poblat de la zona, durant el període 1996-2001, veiem que hi ha hagut un creixement

al llarg d’aquest període.

Evolució de la població total en valors absoluts del municipi de Sta. Maria de Corcó durant

el període 1996-2001 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Nacional

d’Estadística i dels padrons municipals)

de dades dels padrons municipals)

-

500

1.000

1.500

2.000

2.500

Nom

bre

d'ha

bita

nts

total població 191 364 79 2.149 140 890 332

total estrangers - 16 - 67 6 42 2

Espinelves Rupit i Pruït Sant Sadurní d'Osormort

Santa Maria de Corcó

Tavertet Viladrau Vilanova de Sau

2038 2049 2039

2088

21262149

1950

2000

2050

2100

2150

2200

Nombres absoluts 2038 2049 2039 2088 2126 2149

01/05/1996

01/01/1998

01/01/1999

01/01/2000

01/01/2001

01/10/2001



Sta. Maria de Corcó. Creixement total i mitjana mensual de creixement del nombre

d’habitants. Període 1996 – 2001 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut


El mes de maig del 1996, ens situàvem a 2038 habitants i a gener del 1998 n’hi

havia registrats 2049, això significa un creixement d’onze persones en total i de 0.55

persones per mes. Durant l’any 1998, hi ha un lleuger descens del creixement del municipi

i a final d’any, parlem de deu habitants menys que al començament, cosa que representa

una disminució de –0.84 habitants per mes.

Serà, però, durant l’any 1999, quan aquest municipi creix de manera important,

doncs durant el 1999 el municipi creix amb 49 habitants mes (2088 habitants), que

representa un creixement positiu de 4.09 habitants per mes. Durant el 2000, seguirà

creixent , però no a un ritme tant espectacular com en el període anterior, fins a situar-se

en 2126 habitants, i per tant, amb un creixement de 38 habitants, cosa que representa un

3.17 habitants per mes.

A octubre de 2001, el municipi continua estant en fase de creixement en valors

absoluts i ens situem a 2149 habitants. Respecte al període anterior, hi ha una diferència

positiva de 23 nous empadronats, que representen un creixement positiu de 2.6 habitants

empadronats per mes.

-20-10

0102030405060

Incr

emen

t del

nom

bre

d'ha

bita

nts

Creixement total 11 -10 49 38 23Creixement mensual 0,55 -0,84 4,09 3,17 2,6

1/05/96-01/1/98

1/1/98-1/1/99

1/1/99-1/1/2000

1/1/2000-1/1/2001

1/1/2001-1/10/200



Si analitzem la procedència d’aquests 67 estrangers empadronats a octubre de

2001 a Sta. Maria de Corcó, veiem que a gener de 2000 hi havia un 62.79% d’estrangers

procedents de l’Àfrica del Nord, coma a segon grup en nombre hi havia els procedents de

la Unió Europea amb un 23.25%, el tercers eren els de l’Europa de l’est amb un 9.3% i en

igual percentatge(2.32%) restaven els procedents de la Resta d’Àfrica i de l’Amèrica

Llatina.

A octubre de 2001, veiem que el panorama ha canviat: el percentatge dels

procedents de l’Arica del Nord ha disminuït amb 1 punt (61.19%) i el segon grup continua

essent el dels procedents de la Unió Europea amb un 19.40%, però veiem que amb

quatre punts menys que abans. El tercer grup amb més nombre d’estrangers, però, ja no

són els procedents de l’Europa de l’Est, sinó els procedents de l’Amèrica Llatina que

guanyen vuit punts i passen a representar el 10.44% de tots els estangers. Els procedents

de l’Europa de l’Est, en canvi, es situen en quart lloc amb un 5.9%, quatre punts menys

que a gener de 2000, hi continua havent una persona empadronada de la resta d’Àfrica i

s’empadrona una persona de l’Amèrica del Nord.

La gràfica de l’increment , ens mostra que el període 2000-2001, els procedents de

l’Amèrica Llatina incrementen significativament (600%), i també incrementen, però de

manera més moderada, els procedents de l’Àfrica del Nord (5.86%).

Per tant, definiríem el panorama de Sta. Maria de Corcó com una societat cada

vegada més multicultural i amb un fet singular que és el pes important dels procedents de

la Unió Europea.

I , per últim, si analitzem els 42 estrangers del municipi de Viladrau, veiem que a

gener de 2000 els procedents de l’Àfrica del nord representaven una mica més de la

meitat dels estrangers (55.5%), els de l’Amèrica Llatina un 19.44%, els de l’Europa de l’est

un 11.11% i després hi havia amb menor percentatge els procedents de l’Àsia, de la unió

Europea i de la resta d’Àfrica.

A octubre de 2001, veiem que els procedents de l’Àfrica del Nord ja representen

menys de la meitat sobre el total d’estrangers (45.23%) i baixen 10 punts i puja, en canvi,

el percentatge dels procedents de l’Amèrica Llatina amb set punts i es situa amb un

26.19%.En tercer lloc amb el mateix percentatge s’hi situen els procedents de l’Europa de

l’Est (que baixen set punts respecte a desembre de 2000) i els procedents de la resta

d’Àfrica (que guanyen quatre punts) amb un percentatge del 9.52%.I finalment resten els

procedents de l’Àsia i els procedents de la Unió Europea.



L’increment dels estrangers al municipi de Viladrau, durant el període 2000/2001,

és significatiu amb els procedents de la Resta d’Àfrica, de la Unió Europea i de l’Amèrica

Llatina. I, en canvi, disminueixen els procedents de l’Àfrica del Nord.

Per tant, la situació demogràfica en relació a la immigració a la zona del

Collsacabra – Guilleries va cobrant cada vegada més importància (sobretot a alguns

municipis) i es dibuixa una tendència cap a la convivència entre diferents cultures.



Sta. Maria de Corcó. Evolució del nombre d’estrangers residents en el municipi, segons la seva procedència. Període 2000-2001

(Font: Elaboració pròpia a partir del padró municipal)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

Nom

bre

d'es

tran

gers

Africa Nord 27 41Resta Africa 1 1Unió Europea 10 13Europa Est 4 4America Llatina 1 7America Nord 0 1

desembre 2000 octubre-01



Sta. Maria de Corcó. Increment en percentatges del nombre d’estrangers residents en el municipi, segons la seva procedència. Període 2000-

2001 Font: Elaboració pròpia a partir del padró municipal)

0

100

200

300

400

500

600

700In

crem

ent e

n pe

rcen

tatg

es

increment 00-01 (%) 0 5,86 0 30 0 0 600 0 0

Asia Africa Nord

Resta Africa

Unió Europea

Europa Est

Resta Europa

America Llatina




Viladrau. Evolució del nombre d’estrangers residents en el municipi segons la seva procedència. Període 2000-2001 (Font: Elaboració pròpia

a partir dels padrons municipals)

0

5

10

15

20

25N

ombr

e d'

estr

ange

rs

Asia 2 2Africa Nord 20 19Resta Africa 2 4Unió Europea 1 2Europa Est 4 4America Llatina 7 11

desembre-00 octubre-01



Viladrau. Increment en percentatges del nombre d’estrangers residents en el municipi segons la seva procedència. Període 2000-2001 (Font:


-20

0

20

40

60

80

100

120

Incr

emen

t en

pece

ntat

ges

increment 00-01 (%) 0 -5 100 100 0 0 57,12 0 0

Asia Africa Nord

Resta Africa

Unió Europea

Europa Est

Resta Europa

America Llatina



Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants d’Osona – Associació Antoni Soler i Trias

172



173

3. EL DIA A DIA DE LA IMMIGRACIÓ : ESTUDI PER ÀMBITS



174



175

En aquest apartat ens acostarem a la realitat de la immigració parant l’atenció als

diversos àmbits que han merescut una atenció específica en el nostre estudi. Farem

l’aproximació des d’un doble punt de vista:

1- Intentarem un acostament, sempre en la mesura del que sigui possible, a la

realitat “objectiva” de la immigració en cada un d’aquests àmbits. Per a aquest

acostament utilitzarem totes aquelles dades que estiguin a la nostra mà, i també

anomenarem els recursos o les singularitats amb les quals d’entrada (prèviament a

l’estudi) ja comptem.

2- Paral·lelament, descriurem la mateixa realitat des del punt de vista de les

entrevistes qualitatives realitzades als diversos agents socials amb un paper significatiu

en l’àmbit de què es tracti. Presentarem, així, les línies fonamentals d’allò que es desprèn

de la lectura del conjunt d’aquestes entrevistes, amb especial èmfasi en els punts de

coincidència entre els entrevistats. D’aquí n’han de sortir els principals dèficits de l’àmbit

en qüestió, les preocupacions i les denúncies dels seus protagonistes.

No necessàriament aquests dos punts de vista de la nostra aproximació han des

ser presentats per separat. De fet, aquesta separació estricta només la farem en el cas

de l’àmbit educatiu.

L’estudi per àmbits serà precedit d’unes consideracions prèvies sobre el procés

d’arribada i d’incorporació dels immigrants a la comarca, amb referències als seus

orígens i a allò que es troben en la seva nova societat.



176

3.1.- CONSIDERACIONS PRÈVIES

3.1.2.- Els orígens

El somni d’Europa. Els motius que han impulsat els immigrants a abandonar els

seus països són diversos. A la manca d’expectatives de futur s’hi uneix el somni més o

menys vague i inconcret d’una Europa que sovint és vista, des de la distància, com una

terra de meravelles. En general, l’immigrant arriba amb el desig d’assolir un estatus nou

que li permeti gaudir de possibilitats materials que no tenia (una feina fixa amb l’opció

d’estalviar i prosperar, una casa en condicions, un cotxe), però també dels avantatges

socials de l’estat del benestar o de la llibertat pròpia d’un règim democràtic. Aquestes

perspectives inicials que empenyen a fer el salt acostumen a pesar més que la por o la

incertesa davant les dificultats d’haver de començar de zero en una situació precària i

semiclandestina, i finalment xoquen amb una realitat que aboca el nouvingut a la

marginalitat i l’explotació, relegant-lo a l’últim esglaó de l’escala social. L’optimisme inicial

es deu en part l’actitud de les persones que han emigrat anteriorment i que quan tornen

als seus països, amb motiu de les vacances d’estiu, fan ostentació material d’èxit davant

de parents i coneguts, de vegades encara que s’hagin de gastar tots els estalvis per tal

d’evitar transmetre qualsevol sensació de fracàs.

Les màfies. El cas és que les persones que emigren dels seus països estan

disposades sovint a pagar qualsevol preu per fer el viatge i, fins i tot, a córrer perill. Ja és

prou conegut el drama quotidià de les pateres que travessen l’Estret de Gibraltar

carregades de persones sense permís de residència que es posen en mans de les màfies

per creuar la petita distància que separa l’Àfrica d’Europa. Aquestes màfies de l’estret no

són, però, les úniques; n’hi ha per tot arreu on l’afany d’emigrar és aprofitat per aquells

que estan disposats a fer diners amb el tràfic de persones. A Osona hi ha colombians que

han obtingut els diners per venir com a turistes (recordem que en aquest país no fa falta

el visat) gràcies al préstec de mafiosos que els extorsionen amb uns interessos de fins al

quaranta per cent. Si no paguen, es queden els béns de la seva família al país d’origen.

Els lligams. Un cop ha complert el somni d’abandonar el seu país i s’ha instal·lat

a la nova societat d’acollida, l’immigrant alimenta moltes vegades un somni nou: el retorn,

quan hagi aconseguit un estatus econòmic satisfactori o, almenys, quan arribi el dia de la

jubilació. L’experiència s’ha encarregat de mostrar que es tracta d’un somni que rarament

s’acaba complint, i que de fet es va difuminant, sobretot si l’immigrant té fills nascuts a la

nova societat on ha decidit instal·lar-se. Sigui com sigui, els lligams amb el lloc d’origen



177

no es trenquen fàcilment, ja que l’immigrant acostuma a esdevenir referent per a una

parentela a la qual ha d’enviar regularment diners. Aquest joc de dependències dificulta

en moltes ocasions la seva estabilitat econòmica i el manté en una mena de tensió entre

dos mons.

3.1.1.- L’arribada. Els primers referents

Molts dels immigrants que arriben a Osona (excepte els que vénen com a

conseqüència del reagrupament familiar) no tenen la situació administrativa regularitzada,

la qual cosa significa, a la pràctica, que no tenen ni una oferta de treball ni permís de

residència. Arriben, doncs, amb les mans a la butxaca, i en el millor dels casos amb

l’adreça d’un familiar o un conegut del seu país d’origen que ja viu a la comarca i que

algunes vegades encara està, ell també, en situació irregular. De les diverses entrevistes

realitzades a persones que feia poc temps que havien vingut se’n dedueix que,

efectivament, aquells que han arribat abans i que pertanyen al mateix grup d’origen són el

principal i gairebé l’únic referent clar per als nouvinguts, almenys durant les decisives

primeres setmanes. Fins i tot quan no existeix aquest contacte previ, el primer punt de

recolzament acostuma a ser algú del mateix país de partida que l’immigrant ha conegut

pel carrer. Aquest últim és, sobretot, el cas dels nouvinguts no marroquins, que no tenen

teixida encara una xarxa de relacions tan complexa.

Habitualment, els immigrants acabats d’arribar acostumen a passar els seus

primers dies a casa d’aquesta persona que els ha fet de contacte. En alguns municipis, si

no tenen d’entrada cap lloc per anar a dormir la policia municipal els dóna un entrepà i els

porta a una pensió on poden passar la primera nit. En molts casos, l’indret de residència

varia (quinze dies aquí, un mes allà) fins que l’immigrant troba un primer assentament

més o menys estable (un pis o una habitació) per a la qual cosa acostuma a haver-se de

refiar, novament, de les xarxes de relacions existents en el seu grup d’origen.

Paral·lelament, comença també la recerca de feina, que el més fàcil és que es porti a

terme directament als polígons, trucant una per una a la porta de les empreses. No és

normalment fins aquest estadi que el nouvingut es dirigeix als serveis de Benestar Social

del seu municipi, on se li explica la necessitat de complir un primer requisit: empadronar-

se.

La majoria d’immigrants entrevistats han manifestat que s’havien sentit poc atesos

en el moment de la seva arribada a Osona. En general, de les seves paraules se’n

desprèn la necessitat d’un punt de referència al qual dirigir-se que no obligui a haver-se



178

de refiar fonamentalment de les pròpies coneixences, la qual cosa, a més, comporta

sovint l’obtenció d’informacions errònies. D’altra banda, la dependència respecte de

familiars i coneguts no sempre resulta còmode, sinó que en molts casos acaba essent

motiu de conflicte, ja que el nouvingut pot convertir-se per a aquells en una càrrega que

trenqui la seva estabilitat quotidiana.

3.1.3.- Empadronament i regularització

El primer tràmit administratiu de tot immigrant quan s’instal·la en un determinat

poble o ciutat (tingui o no permís de residència) és l’empadronament. Encara que en virtut

dels acords europeus (Shengen) i de la Llei d’estrangeria vigent, un immigrant sense

papers és susceptible de ser expulsat en qualsevol moment, la mateixa legislació

espanyola exigeix als ajuntaments que empadronin totes les persones que viuen en el

seu municipi. Per bé que d’entrada podria semblar que aquest no és un tràmit que hagi

de fer cap gràcia a les persones no regularitzades, que es podrien sentir controlades, la

veritat és que aquestes són persuadides fàcilment de portar-lo a terme, perquè de fet els

proporciona tres grans avantatges: l’obtenció de la tarja sanitària, que els obre les portes

de la sanitat pública, l’accés als serveis socials municipals i la possibilitat d’acollir-se a

una regularització si passen cinc anys ininterromputs a l’Estat sense haver estat

expulsades. Per això actualment, a diferència de només uns anys enrere, es pot dir que

les xifres i percentatges d’immigració obtinguts a partir dels padrons municipals es

corresponen gairebé amb tota exactitud amb la realitat.

Fora de l’opció d’esperar que hagin passat cinc anys des del seu empadronament,

amb l’actual llei d’estrangeria a la mà als immigrants en situació administrativa irregular

no els queda cap possibilitat de canviar la seva situació, ja que s’exigeix a qui vingui que

ho faci amb el permís tramitat al país d’origen després d’haver-se acollit a una oferta de

treball en funció dels contingents que el govern tramita actualment. Una d’aquestes

possibilitats, molt rara, és una concessió extraordinària de la residència temporal si

s’acredita una situació d’arrelament.

3.1.4.- Reagrupament familiar

La Llei d’estrangeria reconeix a l’estranger resident el dret al reagrupament

familiar, que li permet portar amb ell, en situació també regularitzada, els fills, el conjuge o



179

els progenitors que depenen d’ell. Els requisits són haver residit a l’Estat almenys un any

abans de sol·licitar el reagrupament, i haver obtingut un permís per un any més, a més de

tenir un allojament adequat i mitjans de subsistència. Després del reagrupament, tenen

dret a obtenir un permís de residència independent els cònjuges que obtinguin un permís

de treball i acreditin haver viscut dos anys a l’Estat amb la seva parella, i els fills en el

moment d’esdevenir majors d’edat. El reagrupament familiar ha estat una de les

principals causes de l’increment de persones d’origen marroquí a Osona els darrers anys,

principalment dones i nens. Aquests últims s’han anat incorporant a les escoles de la

comarca.

3.1.5.- Els recursos institucionals

Els immigrants troben a Osona, en major o menor grau depenent de cada

municipi, diversos recursos que els són útils en el seu procés d’incorporació a la societat

o que els permeten sobreposar-se en certa mesura a les situacions de marginació i

exclusió de què sovint són víctimes. Alguns d’aquests recursos són exclusius per a

immigrants, mentre que d’altres van destinats al conjunt de la població en la mesura que

els necessiti. N’hi ha de diversos tipus:

- Tallers. En alguns municipis, com els que estan acollits al programa Icària, hi ha

tallers d’acollida destinats a familiaritzar els nouvinguts amb la societat osonenca. També

hi ha, en diversos llocs, tallers de comunicació i d’alfabetització, alguns d’ells pensats

exclusivament per a dones, i d’altres de dedicats a la formació ocupacional.

- Cursos de català. N’ofereixen els Centres del Consorci de Normalització

Lingüística i les escoles de formació d’adults.

- Serveis socials. Els departaments de Benestar Social dels diversos ajuntaments

posen els seus serveis a l’abast dels immigrants.

- Punts de recerca de feina. Hi ha espais, com el Punt Òmnia de l’Ajuntament de

Vic, oberts al públic en general i dedicats a la difusió d’ofertes de treball

- Centre d’Informació de Treballadors Estrangers (CITE). Aquest centre, depenent

del sindicat Comissions Obreres, té oficines a Manlleu, amb dues tardes d’atenció al

públic, i Vic, amb una tarda d’atenció al públic, i properament oferirà els seus serveis a

Torelló. La seva tasca se centra bàsicament en la realització dels tràmits de

regularització, però també informa els immigrants sobre temes d’interès general.

- Serveis de mediació i traducció. Manlleu té el seu servei de mediació particular,

mentre que el programa Icària n’ofereix un als diversos municipis que hi estan acollits.



180

Recentment, l’Associació Antoni Soler i Trias ha posat en marxa un servei de traducció al

servei de totes les escoles de la comarca.

3.1.6.- La població “autòctona” davant la immigració

A l’hora d’analitzar l’actitud de la població “autòctona” d’Osona davant de la

immigració podem distingir, d’entrada, dos grans posicionaments. En primer lloc, el

d’aquelles persones que fan un esforç més o menys decidit per acostar-se a la realitat de

la immigració “des de dintre”, és a dir, intentant entendre’l abans de prejutjar-lo. Aquest

posicionament es tradueix en una actitud normalment “compromesa” amb els immigrants,

i sovint va acompanyat d’una certa “il·lusió” davant del repte multicultural. En segon lloc

podem assenyalar el posicionament, majoritari, que contempla o simplement percep la

immigració “des de fora”, des de la distància, i que es tradueix en actituds molt diverses

que van des de la indiferència al rebuig. Aquestes actituds (sobretot quan no són

simplement d’indiferència) acostumen a basar-se en l’elaboració de prejudicis. Entre

aquests prejudicis en podem assenyalar de quatre tipus:

1) Prejudicis vinculats a la reacció immediata (sovint de por) davant de l’arribada

massiva de nouvinguts. Entre ells dominen la idea de la “invasió”, segona la qual els

immigrants acabaran “dominant” la societat, i un sentiment de “perdua” d’estabilitat basat

en un cert sentit de “propietat” respecte del territori. Hom acostuma a considerar que no hi

ha lloc per a tothom i, fins i tot a opinar que si ha de venir algú que sigui aquell que la

societat necessita i, naturalment, amb permís de residència i treball.

2) Prejudicis relacionats amb la situació de marginalitat i exclusió social i

econòmica a la qual estan sotmesos els immigrants. Tenen per fonament el fet que no es

qüestiona aquesta marginalitat sinó que s’ataca aquelles problemàtiques que hi estan

associades, les quals, a més, no són vistes com a derivades de la marginalitat sinó

precisament de la immigració. Correspon a aquest apartat, essencialment, l’assimilació

d’immigració a delinqüència.

3) Prejudicis lligats a factors culturals. Conflueixen habitualment en una exigència

unilateral d’integració per part dels immigrants, entesa com a assimilació culturals: hom

demana als immigrants “que s’integrin”. Es detecta, sobretot, una reacció específica cap

als magribins, la cultura dels quals és vista com a molt diferent i en molts casos

incompatible amb el model de societat occidental. Hi ha una idea generalitzada que els

magribins “no es volen integrar”.



181

4) Prejudicis relacionats amb l’actitud de les institucions envers els immigrants,

que sovint es considera de tracta de favor o de greuge comparatiu respecte dels

“autòctons”. És molt habitual pensar que els immigrants reben més ajudes.

Aquests prejudicis genèrics contrasten, en moltes ocasions, amb l’opinió personal

que moltes persones tenen d’aquells immigrants amb qui han tingut un tracte directe, que

acostuma a ser més favorable. En la mesura que es tracta de prejudicis basats en un

contemplar la immigració “des de fora”, tenen fonamentalment per base el

desconeixement respecte de la realitat: hom no es fa càrrec del “drama” de l’immigrant,

no sap res de la seva situació de partida, ni d’on ve, ni per què ha vingut, ni coneix els

seus problemes un cop aquí. En la mateixa mesura, el que hi ha en el fons és una

profunda manca de comunicació entre uns i altres.

Les citades actituds de rebuig envers la immigració, i la proliferació dels prejudicis,

són més o menys constants a tot arreu, especialment en aquells barris que registren una

significativa concentració de nouvinguts. Amb tot, hi ha municipis on es fan més evidents

que en d’altres, on estan més a flor de pell. Així, si comparem els dos principals municipis

d’Osona, Vic i Manlleu, veurem que és en aquest últim on la situació és més propera al

que podríem anomenar un clima de crispació social. Les causes d’això són diverses, però

es poden concretar assenyalant el fet que a Manlleu hi ha més concentració de

marroquins i, per tant, una realitat menys més dual, de contraposició entre dues

comunitats, i, sobretot, l’estructura urbanística del mateix municipi, molt més propícia a la

concentració d’immigrants i, per tant, a la seva visualització i a situació de marginalitat.

De retruc, la major concentració de marroquins fa que hi hagi un major percentatge de

fills de nouvinguts per aula.

3.1.7.- Estatut jurídic dels immigrants

Per les dades extretes dels padrons dels diversos municipis d’Osona sabem que

al mes de maig de 2002 la comarca comptava amb un total de 10.300 immigrants

estrangers. D’aquests, 8.071 tenien permís de residència, segons dades de la Delegació

del Govern a Catalunya corresponents a aquest mes de juliol. De la diferència entre

aquestes dues quantitats (i salvant el desfasament de dos mesos que hi ha entre l’una i

l’altra) en deduïm que hi ha a Osona un mínim de 2.233 persones en situació

d’irregularitat; això és: un mínim del 21 per cent del total d’estrangers.



182

Per municipis, podem destacar (sempre salvant el desfasament esmentat) que a

Vic hi ha 1.094 immigrants irregulars per un total de 4.548 (un 24 per cent), a Manlleu 501

per 2.323 (un 21,6 per cent), i a Torelló 192 per 136 (un 26,1 per cent).

Entre els grups d’origen dels immigrants, aquell en el qual es dóna un percentatge

més elevat de persones sense regularitzar és el format pels procedents de l’Amèrica

Llatina. A Manlleu, les persones d’aquest col·lectiu amb la situació administrativa

regularitzada nomérs són un 32,9 per cent del total, a Torelló un 35,8 per cent i a Vic un

45,7. En canvi, les persones procedents del Marroc són, en aquests municipis, les que

tenen un percentatge de regularitzacions més elevat (entorn del 86 per cent).



183

3.2.- ÀMBIT DE L’HABITATGE

Entenem l’àmbit de l’habitatge en un sentit ampli, amb la pretensió de conèixer no

només les estrictes condicions materials de vida dels immigrants sinó també la situació

relativa d’aquests en el seu municipi, i l’evolució que segueixen des del moment que

arriben fins al seu assentament definitiu. Volem saber, en definitiva, on viuen els

immigrants, si es concentren en determinats barris i, fins i tot, en determinats blocs de

pisos, si en algun cas es pot parlar d’alguna cosa comparable a la constitució de guetos,

quins són els règims de tinença dels habitatges (lloguer o compra) i quines són les

modalitats de convivència (pis compartit amb companys, nucli familiar estable, etc.);

volem conèixer, finalment, quines són les seves dificultats a l’hora de trobar un lloc per

viure i quina és l’actitud, respecte d’ells, dels propietaris o venedors.

3.2.1.- Estudi per seccions censals. Vic, Manlleu i Torelló

Els immigrants es distribueixen de manera més o menys proporcionada pels

diversos barris depenent del municipi de què es tracti. En general, parlar de si predomina

la distribució pel conjunt del nucli urbà o, per contra, la concentració en punts

determinats, té més sentit quan es parla dels municipis més grans, on resulta més fàcil

distingir entre zones diverses i, per això mateix, on es donen en principi unes condicions

més idònies per a la creació de guetos o, almenys, d’alguna cosa que s’hi assembli. En el

cas del nostre cop d’ull sobre la realitat d’Osona, creiem que tant per dimensions com per

volum de població estrangera (és a dir: per ser, alhora, els dos municipis més grans i

també els que compten amb un major nombre d’immigrants), resulta obligat deturar-nos

d’una manera especial, i en primer lloc, en els casos de Vic Manlleu, Torelló. Per aquests

tres municipis, hem realitzat un estudi quantitatiu complert basat en l’observació dels

estrangers per les diverses seccions censals. Posteriorment, farem referència als altres

municipis osonencs en els quals la immigració presenta percentatges rellevants.

3.2.1.1.- Vic Descripció quantitativa

Segons dades del padró, el 22 de novembre de 2002 Vic comptava ja amb 35.359

habitants, dels quals 5.148, un 14,5 per cent, eren estrangers. Si ens fixem en la

distribució pel conjunt de seccions censals en què està dividit el municipi, observem que



184

aquelles seccions en les quals el percentatge d’estrangers se situava per damunt del citat 14,5 per cent són les següents:

1. Districte 1, secció 001, que correspon a la part baixa del nucli antic i comprèn,

entre d’altres, el carrer de la Ramada, la plaça de la Catedral, el carrer de Sant

antoni Maria Claret, el carrer de l’Escola, el carrer dels Dolors, la Baixada de

l’Eraime i la plaça de la Pietat. Percentatge d’estrangers: 31,03%.

2. Districte 2, secció 001, que correspon a l’Eixample Morató i comprèn, entre

d’altres, el carrer Nou i els carrers de la Fusina, de Sant Antoni, de Sant Pau i

de la Gelada, i la Plaça dels Màrtirs. Percentatge d’estrangers: 29,83%.

3. Districte 3, Secció 002, que correspon a la zona delimitada pel carrer de

l’Historiador Ramon D’Abadal i de Vinyals, els Habitatges Montseny,

l’Avinguda dels Països Catalans i l’eix 11 de Setembre (antiga nacional 152).

Percentatge d’estrangers: 28,74%.

4. Districte1, secció 002, que correspon al nordoest del nucli antic i comprèn,

entre d’altres, els carrers del Call Nou, de la riera, de Sant Just i de Sant

Miquel, els antics carrers de les Basses i del Pont, i la plaça Major.


5. Districte 4, secció 001, que correspon a la zona delimitada pels carrer de Sant

Francesc (la Calla), i Narcís Verdaguer i Callís, el passeig de la Generalitat, la

rambla del Bisbat i els carrers Prat d’en Galliners i Menéndez Pelayo.

Percentatge d’estrangers: 22.12%.

6. Districte 1, Secció 003, que correspon al nordest del nucli antic i comprèn,

entre d’altres, el Passeig, la plaça del Pes, el carrer Cardona, el carrer dels

Argenters, el carrer del Progrés i el carrer de les Escales. Percentatge

d’estrangers: 21,23%.

7. Districte 3, Secció 006, que correspon a la zona sud del barri de l’Estadi i a

l’extrem sud del barri del Remei, delimitada per l’avinguda de l’Estadi, els

carrers de la Providència i Tagamanent, l’avinguda dels Països Catalans, el

carrer Joan XXIII i el passeig de la Generalitat. Percentatge d’estrangers:

21,21%.

8. Districte 3, Secció 011, que correspon a la zona nord del barri de l’Estadi (on

hi ha els habitatges Sánchez Arjona) delimitada pel passeig de la Generalitat,

l’avinguda Pius XII i els carrers Narcís Verdaguer i Callís i Sant Jaume.




185

9. Districte 3 Secció 003, que correspon a la zona delimitada pel carrer Sant

Pere, el carrer del Bisbe Strauch (al nord del Remei), el Passeig Generalitat i

la rambla de Sant Domènech. Percentatge d’estrangers: 17,51%.

10. Districte 4, Secció 003, que correspon a la zona de l’Horta Vermella.


11. Districte 3, secció 008, que correspon a la zona sudest del barri del Remei, on

hi ha els blocs de pisos Vic 2, delimitada pels carrers Virrei Avilés, Joan XXIII i

bisbe Strauch i el passeig de la Generalitat. Percentatge d’estrangers: 15,94%.

Les seccions censals del municipi de Vic on la proporció d’estrangers és inferior al 6 per cent sobre el total de la població són les següents:

1. Districte 2, Secció 002, que comprèn una extensa zona situada al nordest de

la ciutat, que va des del barri de Sant Llàtzer fins a la zona esportiva municipal,

passant els polígons industrials de Malloles, del Mas Beuló i de l’Era d’en

Sallés. Percentatge d’estrangers: 0.60%.

2. Districte 3, Secció 9, que correspon al Barri de Sant Anna. Percentatge

d’estrangers: 1.52%.

3. Districte 3, secció 004, que correspon a la zona central del barri de l’estadi,

delimitada per l’Avinguda de Pius XII, el Passeig de la Generalitat, l’avinguda

de l’Estadi, el carrer de Manuel Brunet i el carrer de sant Jaume. Percentatge

d’estrangers: 4.35%.

Les seccions censals que no han estat anomenades són les que tenen un

percentatge d’estrangers sobre el total de la població de la secció que oscil.la entre un 6 i

un 14,5 per cent.

Fixant-nos en la distribució dels estrangers en el conjunt del municipi per

procedències, assenyalarem ara les zones en les quals cada un dels grups presenta un percentatge més elevat de concentració:

Magribins. Les zones on els procedents de l’Àfrica del Nord (bàsicament del

Marroc) representen entre un 13,5% i un 21,95% són el Districte 3, Secció 002 (on hi ha

els Habitatges Montseny) amb un 21,95%, la part baixa del nucli antic, amb un 20,91%, el

districte 4, Secció 001, on hi ha el barri de la Calla, amb un 18,14%, la zona nordest del

nucli antic, amb un 16,44%, i l’Eixample Morató, amb 16,04%.

Africans subsaharians. La població procedent de la resta d’Àfrica representa entre

un 4,18 i un 5,81% sobre el total de la població al Districte 3, Secció 002 (on hi ha els



186

Habitatges Montseny), amb un 5,81%, a la part baixa del nucli antic, amb un 5,19%, al

Districte 3, secció 006 (Estadi i Sud de l’Estadi) amb un 4,95%, al Districte 3 Secció 003,

amb un 4,69%, a la part oest del nucli antic, amb un 4,48%, al Districte 3, Secció 008

(zona sud del Remei, on hi ha el Vic 2) amb un 4,47%, i al Districte 3, Secció 011 (zona

nord de l’Estadi), amb un 4,17%.

Llatinoamericans. La població procedent de l’Amèrica llatina representa entre un

3,7% i un 10,33% sobre el total de la població de la secció a la part oest del nucli antic,

amb un 10,33%, i a l’Eixample Morató, amb un 7,5%.

Europeus de l’est. La pobalció procedent de l’Europa de l’Est representa entre un

0,52% i un 1,03% sobre el total de la pobalció a l’Eixample Morató, amb un 1,03%, al

Districte 2, secció 003 (barri del carrer de Gurb) amb un 0,71%, al Districte 5, secció 001

(la Guixa), amb un 0,75, i al Districte 2, Secció 005, amb un 0,66%.

Asiàtics. La població procedent de l’Àsia representa entre un 0,69% i un 1,26% a

l’Horta Vermella, amb un 1,26%, a l’Eixample Morató, amb un 1,03%, i al Districte 3

Secció 001 (delimitat pel carrer del doctor Junyent, les rambles de l’Hospital i Davallades,

el carrer de Gurb, el carrer Arquebisbe Alemany, el carrer del Bisbe Morgades, el carrer

dels Morató i el carrer del Mossèn Gudiol), amb un 1%.

A continuació introduïrem un indicador de segregació residencial per a cada un

dels grups de procedència corresponents al municipi de Vic, i ho farem segons el cens de

1996 i segons les dades del padró del novembre de 2002. Es tracta d’un indicador del

tipus denominat “índexs de desigualtat”, que fa referència a la distribució d’un o més

grups ètnics en l’espai urbà. Un grup és segregat si no està repartit de manera igual en

les seccions censals. Així, si un grup representa el 10 per cent del total de població del

municipi, en cada secció censal hi ha d’haver el 10 per cent de la població d’aquest grup.

Com més lluny ens situem d’aquesta situació, més segregat estarà el grup en qüestió.

L’indicador de segregació que hem calculat s’obté mitjançant la següent fórmula:

Yy

XxD ii

n

i−= ∑

=121

on: X = Població total del grup minoritari en el municipi. xi = Població del grup minoritari en la secció i. yi = Població del grup majoritari en la secció i Y = Població total del grup majoritari en el municipi.X = Població total del grup

minoritari en el municipi



187

Interpretació: L’indicador de segregació està fitat entre 0 i 1. Si val 0 el grup està

repartit de manera igual en tot l’espai urbà, i com més a prop se situï d’1 més segregació

presenta el grup.

El resultat de l’aplicació d’aquesta fórmula en els diferents grups procedents al

municipi de Vic és el següent:

Cens de 1996

Nord Àfrica: D = 0,442731

Resta d’Àfrica: D= 0,41272

Amèrica Llatina: D = 0,434066

Europa de l’Est: D = 0,892048

Àsia: D = 0,625165

Padró de novembre de 2002

Nord Àfrica: D = 0,296739

Resta d’Àfrica: D= 0,335661



Àsia: D = 0,44179

(Font: J.C.Martori FEC UVic)

D’una simple comparació entre els índexs que acabem de donar se’n desprèn que

la segregació ha disminuït per a tots els grups entre 1996 i 2002, precisament a mesura

que la població estrangera augmentava de manera important en termes generals i anava

ocupant cada vegada més zones de la ciutat. Si ens fixem, concretament, en els resultats

corresponents a novembre de 2002 observem que hi ha, certament, segregació, però que

aquesta es manté en uns nivells relativament baixos. Pel que fa als grups d’immigrants

que representen uns percentatges més elevats respecte del total de la població vigatana,

destaca el fet que la segregació més alta correspon als subsaharians i la més baixa als

llatinoamericans.

Observacions generals Més amunt hem anomenat fins a 11 seccions censals (de les 22 que hi ha a Vic)

on la proporció de població estrangera se situa per damunt del percentatge global del

14,5 per cent que aquesta població representa en el conjunt del municipi. En aquestes 11



188

seccions, on resideix en conjunt el 46,01 per cent de la població total de la ciutat, hi viuen

el 66 per cent dels immigrants. S’ha d’assenyalar, tanmateix, que es tracta d’un conjunt

de seccions distribuïdes per àrees “relativament” àmplies del plànol, la qual cosa, si bé

posa de manifest una certa segragació (ja hem vist que no molt alta) de determinats

grups ètnics, no permet parlar d’una concentració d’immigrants en una sola zona o en un

o dos punts determinats. Val a dir, a més, que no hi ha cap d’aquestes seccions (ni tan

sols aquelles on el percentatge d’estrangers ronda el 30 per cent) que per si sola

contingui una proporció molt alta d’immigrants en relació al conjunt del municipi.

Provarem ara d’oferir una visió més de conjunt d’aquestes àrees “relativament” àmplies

que es caracteritzen per una especial proporció de població immigrada i on hi ha alguns

punts on els estrangers hi resideixen en major nombre.

Centre de la ciutat

- Nucli antic: En el conjunt del nucli antic la població immigrant representa un 26,7

per cent del total. Les àrees amb un major nombre d’estrangers son la part sudest, on

destaquen el carrer de la Riera i la nova plaça que ha quedat formada després que hagi

estat enderrocada l’illa de cases delimitada per aquest carrer i els actualment

desapareguts carrers de les Bases i del Pont, i la part oest, amb els carrers del Call, de

Sant Just, de la Riera i de la Ramada. També s’ha d’assenyalar la plaça del Pes, a la part

alta del nucli antic, al costat de la plaça Major. En aquestes àrees hi ha una important

quantitat de pisos vells de lloguer, sovint en condicions precàries.

- Eixample Morató: Aquesta és la zona de la ciutat més antiga després del nucli

antic, i deixant de banda els rabals, i compta amb un 29,83 per cent d’immigrants. Es

tracta d’un barri amb una important activitat comercial i amb una forta personalitat, on la

presència d’immigrants, que ocupen pisos de lloguer també sovint en condicions

precàries, es combina amb la d’habitants de tota la vida i amb la de joves famílies de

poder adquisitiu mitjà, que ocupen alguns edificis nous o rehabilitats. Els punts on hi

viuen més estrangers són el carrer Nou, els carrers de la Fusina, de Sant Pau, de la

Gelada i del Bisbe Casadevall i la plaça dels Màrtirs. Tot i que hi predomina el col·lectiu

magribí, destaca la presència en aquest barri d’una important colònia llatinoamericana.

- Carrers de Gurb, de Sant Pere i de Sant Francesc: Es tracta de tres carrers que

conserven l’estructura d’antics rabals de la ciutat, és a dir, de llargs i sinuosos “camins”

d’accés al nucli antic amb cases velles a banda i banda sense interrupció. Aquesta

estructura és especialment evident en el cas dels dos últims, ja que el carrer de Gurb es

troba més inserit dins de la xarxa urbana i és travessat perpendicularment per la línia

contínua constituïda pels carrers de l’Arquebisbe Alemany i del Pla de Balenyà. Sigui com



189

sigui, aquests tres carrers també destaquen per una coexistència de població autòctona i

població immigrada, d’orígens diversos. El carrer de Gurb, a causa del seu major

inseriment dins de la xarxa urbana, fa d’espina dorsal d’un petit barri que porta el seu

nom (Barri del carrer de Gurb), que compta amb una forta tradició en el conjunt de la

ciutat i que té entre els seus habitants famílies “autòctones” que hi viuen des de fa més

d’una generació. Per la seva banda, el carrer de Sant Pere va ser un dels primers punts

de la ciutat on es va instal·lar a inicis dels anys noranta la població immigrant, aleshores

fonamentalment marroquina. La seva forma d’interminable túnel del qual no es veu el final

li ha donat una certa mala fama de perillós, que va obligar l’Ajuntament a instalar-hi

càmeres de vigilància. En els darrers temps, però, el carrer ha exercit una forta atracció

sobre persones de poder adquisitiu mitjà i alt que han decidit rehabilitar-hi habitatges,

cosa que pot provocar una progressiva disminució de la població immigrant, que hi viu en

règim de lloguer. Al carrer de Sant Pere hi ha el Centre Cultural Islàmic de Vic, que conté

un dels dos oratoris musulmans de la ciutat. L’altre oratori és, precisament, al carrer de

Sant Francesc, conegut també amb el nom popular de “la Calla”. La població immigrant

és nombrosa en aquest carrer i també al carrer Anselm Clavé, situat en la petita

conorbació coneguda també amb el nom de Barri de “la Calla”.

- Carrer indústria i carrer Montserrat: la secció a la qual pertanyen aquests dos

carrers compta amb un 12,5 per cent d’immigrants, i per tant no és una de les que

superen el percentatge global del conjunt del municipi. Tanmateix, s’ha de estacar el fet

que hi viuen 374 estrangers (un 7,3 per cent dels que hi ha a la ciutat) i que és, en aquest

sentit, la tercera secció pel que fa al volum de població immigrada en xifres absolutes. Al

carrer Indústria, relativament cèntric i proper a l’Eixample Morató, destaca la presència

d’un bloc de pisos de protecció oficial en règim de venda, que té vuit plantes d’alçada i

que va ser edificat a mitjans dels anys noranta. Entre els primers estadants d’aquest

edifici hi havia un 15 per cent d’immigrants. Ara, però, alguns dels primers propietaris

s’han començat a vendre els pisos i aquests tendeixen a ser comprats per més

immigrants. Al carrer Montserrat hi ha un altre edifici construït als anys seixanta en règim

de protecció oficial i que avui va passant gradualment a mans de la nova immigració.

Sector Sud

- El Remei: Aquest és un extens barri relativament nou (va ser edificat

fonamentalment entre els anys seixanta i setanta), situat a la zona sud-oest de la ciutat i

caracteritzat per la presència d’alguns habitatges de lloguer de preu assequible i també

d’habitatges de compra de segona mà. Un carrer especialment destacat per la presència

d’immigrants és el del Virrei Abilés. Paral·lelament, un punt que ha de ser destacat,



190

sobretot per la instal·lació d’immigrants com a propietaris d’habitatges, són els blocs

d’edificis Vic2.

- Habitatges Montseny: Es tracta d’uns habitatges de protecció oficial que van ser

edificats als anys seixanta per acollir la població immigrant provinent d’altres punts de

l’Estat. Els habitatges Montseny estan situats a l’extrem sud-oest del barri del Remei i

constitueixen un nucli segregat respecte d’aquest barri i de la resta de la ciutat, de la qual

han estat separats fins ara per la via del tren. Aquest és un altre punt on la població inicial

està essent gradualment substituïda per la nova immigració, que hi compra habitatges a

baix preu. De fet, es tracta d’un punt important de població estrangera, amb una proporció

que arriba al 28,74 per cent. D’aquest fet n’és testimonin l’alt percentatge d’alumnes fills

dimmigrants a l’escola Montseny.

- L’Estadi: Situat a l’est del passeig de la Generalitat, l’Estadi és un barri nascut,

com el Remei, a partir de l’expansió de la ciutat cap al sud durant les dècades dels

cinquanta i els seixanta. Aquí s’hi concentren una quantitat important d’habitatges

seminous, de compra i de lloguer, a preus molt més assequibles que els del centre de la

ciutat i, també, en inferiors condicions materials. Entre ells destaquen els Habitatges

Sánchez Arjona, edificats als anys seixanta, que constitueixen un altre dels punts que

tendeixen progressivament a ser ocupats per immigrants ja assentats a Vic.

- Barri de la Plaça d’Osona: La plaça d’Osona és un nucli format per quatre grans

blocs de pisos, situat a l’extrem sud i segregat de la resta de la ciutat, de la qual el

separen alguns camps de conreu. Al seu costat s’hi han anat urbanitzant alguns carrers,

els darrers anys, que han donat una certa continuïtat de barri fins a la zona de la Serra de

Santferm. En qualsevol cas, la tipologia de la plaça és molt diferent de la d’aquests

carrers, constituïts fonamentalment per petits habitatges unifamiliars. Per la seva

particular estructura i per la seva ubicació, aquesta plaça és, juntament amb els

habitatges Montseny, un dels punts de Vic amb unes condicions més idònies per

convertir-se en guetto. Actualment s’ha detectat la tendència a instal·lar-s’hi per part de

famílies immigrants que ja estan plenament assentades a la ciutat. Tot i que el

percentatge de població immigrada en el conjunt de la secció de la qual forma part (on

també hi ha la Serradesanferm) és de poc més del 9 per cent, concretament a la plaça

arriba al 18 per cent.

- Barri de l’Horta Vermella: En aquesta zona corresponent al Districte 4, Secció

003 hi resideixen un 16.58% d'estrangers.Es tracta d’un barri que presenta presència de

tots els grups d’orígen.



191

Riscs de “guetització”.

No hi ha a Vic, ja ho hem deixat clar d’entrada i ho hem mostrat després en el

nostre cop d’ull general, una concentració d’immigrants en cap únic punt determinat.

Tanmateix, hi ha punts de segregació, i s’observa concretament un fenomen que no pot

ser passat per alt: en el pas del règim de lloguer al règim de propietat, que es produeix

precisament quan els immigrants abandonen el seu estatus provisional, és a dir, després

del reagrupament familiar i de l’obtenció d’una certa estabilitat econòmica, hi ha la

tendència a instal·lar-se en unes zones molt concretes, per la tipologia específica d’una

habitatges que poden ser comprats a un preu assequible. Podríem parlar, en aquest

sentit, de riscs de “guetització”. Aquesta és la situació, primordialment, dels Habitatges

Montseny i de la plaça d’Osona, i també dels Habitatges Sánchez Arjona i dels citats

blocs dels carrers Montserrat i Indústria. Per contra, tendeix a perdre pes la consideració,

com a “zona de risc”, del carrer de Sant Pere.

3.2.1.2.- Manlleu Lectura quantitativa

Segons dades del padró, el 6 de setembre de 2002 Manlleu comptava amb 18.577

habitants, dels quals 2.474, un 13,3 per cent, eren estrangers. Si ens fixem, com hem fet

en el cas de Vic, en la distribució pel conjunt de seccions censals en què està dividit el

municipi, observem que aquelles seccions en les quals el percentatge d’estrangers se situava per damunt del citat 13,3 per cent són les següents:

1. Districte 3, secció 003, que correspon la zona sud del Barri de l’Erm,

delimitada per l’avinguda de Roma, el Passeig de Sant Joan, el carrer de

Mossèn Aulet i l’avinguda Puigmal. Percentatge d’immigrants: 23,05%.

2. Districte 3, secció 001, que inclou la zona nord del Barri de l’Erm i és

delimitada per la carrertera d’Olot, l’avinguda del Puigmal fins a l’alçada del

carrer García Estrada, el Passeig de Sant Joan i l’avinguda dels Pirineus.

Percentatge d’immigrants: 22,41%.

3. Districte 1, secció 002, que correspon a la zona de Baix Vila i és delimitada pel

carrer Enric Delaris, el passeig del Ter, el passeig de Sant Joan i carrer de la

Font. Percentatge d’immigrants: 18,33%.

Les seccions censals del municipi de Manlleu on la proporció d’estrangers és inferior al 6 per cent sobre el total de la població són les següents:



192

1. Districte 2, secció 001, que comprèn la zona delimitada pel carrer de la Pau,

l’avinguda de Roma i l’avinguda de la Diputació, amb un percentatge del

3,34%.

2. Districte 4, secció 001, que comprèn la zona delimitada pels carrers Torrent de

la Borina, de la Caballeria, del Bisbe Aguilar, d’Osona i de la Passió, el

Passeig de Sant Joan i la carretera d’Olot., amb un percentatge del 5,21%.

A la resta de les seccions censals, el percentatge d’estrangers sobre el total de la

població és entre un 6 i un 13,33%.

Pel que fa a la distribució dels estrangers en el conjunt del municipi per procedències, assenyalarem, com també hem fet en el cas de Vic, les zones en les

quals cada un dels grups presenta un percentatge més elevat de concentració:

Magribins. Els procedents de nordàfrica representen entre un 11,30% i un 21,56%

sobre el total de la població de la secció a les zones següents: el districte 3 secció 1, amb

un 21,56%, i el barri de l’Erm, amb un 20,57%.

Africans subsaharians. Els procedents de la resta d’Àfrica representen entre un

0,92% i un 1,23% sobre el total de la població de la secció a les zones següents: districte

2 secció 3, que comprèn els límits entre el passeig de Sant Joan, l’avinguda de Roma, el

carrer de la Pau, el carrer de l’Atla Cortada, la Baixada de la Fidela i el carrer de la Font

amb un percentatge de l’1,23%, i el districte 2 secció 4, que comprèn els límits entre

l’avinguda de Roma, el carrer Vilamirosa i el passeig de Sant Joan, amb un 1,18%.

Llatinoamericans. Els procedents de l’Amèrica llatina representen entre un 1,15% i

un 2,41% sobre el total de la població a les següents zones: districte 1 secció 2, amb un

4,9%, i al districte 2 secció 3, amb un 2,86%.

Europeus de l’est. Els procedents de l’Europa de l’est representen entre un 1,15 i

un 2,41% del total de la població al districte 4 secció1, amb un 2,41%.

Asiàtics. Els procedents de l’Àsia representen entre un 0,12 i un 0,27% del total de

la població al districte 4 secció 1 amb un 0,27%.

Introduïrem ara per a Manlleu els indicadors de segregació corresponents a

cada un dels diversos grups d’origen, calculats per al cens de 1996 i per a les dades del

padró de setembre de 2002, utilitzant la mateixa fórmula que hem fet servir per a les

dades de Vic.

Cens de 1996 (Font: Facultat d’Empresa i Comunciació)



193

Nord d’Àfrica: D = 0,296179

Resta d’Àfrica: D = 0,755495



Àsia: D = 0,715338

Padró de setembre de 2002

Nord d’Àfrica: D = 0,285533

Resta d’Àfrica: D = 264518



Àsia: D = 0,63052

(Font:J.C.Martori, FEC UVic)

Fent una mirada comparativa s’observa que també en el cas de Manlleu hi ha

hagut una disminució de la segregació dels diversos grups precisament a mesura que la

immigració s’ha anat consolidant. Pel que fa, concretament, a les dades de 2002, s’ha de

destacar el fet que dels tres grups més importants, el dels llatinoamericans és el que

presenta un índex de segregació més elevat.

En el cas de Manlleu, com hem vist, només hi ha 3 de les 11 seccions censals on

el percentatge d’immigrants supera el 13,5 per cent global del municipi, i d’aquestes tres,

la proporció més alta correspon a la 003 del districte 3 (al barri de l’Erm), amb un 23,05

per cent. Això contribueix a què no apareguin, com a resultat del nostre càlcul, índexs de

segregació massa elevats. S’ha de tenir en compte, amb tot, que en aquestes tres

seccions, que representen globalment un 32 per cent del total de la població del municipi,

i hi viuen un 52 per cent dels immigrants. Pararem ara una atenció més detinguda en

aquestes zones.

Barri de l’Erm. Blocs de Can García i de Can Mateu

A l’hora d’analitzar la distribució de la població immigrada al municipi de Manlleu, i

més enllà del que hem dit dels índexs de segregació, hi ha un fet que no pot ser passat

per alt: només en dues seccions censals, les que corresponen al Barri de l’Erm, hi viuen

un 46,1 per cent del total d’immigrants que hi ha al municipi (un 26,62 per cent al nord, on

hi ha els pisos de Can García, i un 19,44 al sud, on hi ha els pisos de Can Mateu).

Sabem, de fet, que és en els blocs de Can García i de Can Mateu on viuen una gran



194

majoria dels immigrants d’aquestes dues seccions censals. En aquest sentit, s’ha de tenir

en compte que aquestes seccions, i especialment la 003, van molt més enllà d’aquests

blocs de pisos, la qual cosa, tenint en compte que no hem valorat la concentració,

contribueix a atenuar els percentatges globals.

De fet, l’existència dels pisos de Can García ja fa temps que pesa com una llosa a

Manlleu. Es tracta d’uns blocs edificats als anys seixanta, per acollir la immigració

provinent d’Andalusia i d’altres punts de l’Estat espanyol, que compten amb un total de

250 habitatges, alguns dels quals estan en un avançat estat de degradació, sense complir

les mínimes condicions. Ja fa uns quants anys aquests edificis van començar a ser

abandonats per alguns dels seus primers estadants, que poc o molt havien prosperat

econòmicament, i des de llavors han anat essent progressivament ocupats per membres

de les noves onades migratòries (fonamentalment marroquins). D’entre aquests

immigrants, n’hi ha que són propietaris del pis, on viuen amb la seva família, i d’altres que

comparteixen el pis amb companys, habitualment en règim de lloguer. La presència al

barri de dues comunitats, l’autòctona preexistent, també d’origen immigrant, i la formada

pels nouvinguts d’origen extracomunitari, ha estat motiu de conflictes, i ha motivat fins i

tot la creació d’una associació independent de l’Associació de veïns per part de persones

autòctones que no se sentien identificades amb aquesta última.

La resta del municipi

Després del barri de l’Erm, la zona de Manlleu amb una principal proporció

d’immigrants és Baix Vila, amb un 18,33 per cent. Darrera d’aquest barri hi ha El Puig, La

Coromina, Vista Alegre, Dalt Vila i l’Eixample, amb una pressència d’immigrants

considerable però en tot cas proporcionalment inferior al que representen les xifres

globals del municipi. A les altres zones la presència d’immigrants és molt reduïda.

3.2.1.3.- Torelló Lectura quantitativa Segons dades del 23/10/2002 cedides pel padró municipal i el.laborades per

nosaltres mateixos, les seccions censals de Torelló on el percentatge d’estrangers, és

superior al percentage d’estrangers del municipi (que el 23/10//2002 és de 6.29%

d’estrangers sobre el total de la població), són les següents:

-Districte 2 secció 1, que correspon a la zona del Casc Antic, delimitada pel

passatge de Manuel Colomer, la ronda de les Pollancredes i el carrer de Sant Miquel,

amb un percentatge del 13,39%.



195

-Districte 1 secció 1, que correspon delimitada per la zona de la ronda del Puig i la

carretera de Manlleu, amb un 12,14%.

-Districte 2 secció 2, que correspon a la zona situada a l’est del Casc Antic i

delimitada per l’avinguda Pompeu Fabra, el carrer de Sant Miquel i l’avinguda dels

Pirineus, amb un 6,92%.

-Districte 1 secció 4, que correspon a la zona delimitada per la carretera de

Manlleu, el passeig de la Vall del Ges i el carrer Colomer, amb un percentatge del 6,44%.

La zona del municipi de Torelló on es contempla un índex d’estrangers inferior al

3% correspon al districte 3 secció 3, que correspon a la zona delimitada per l’avinguda de

Montserrat i el riu Ter, amb un 0,87%.

La resta de seccions del municipi se situen en percentatges d’estrangers que van

del 3% al 6,26%.

Si ens fixem en la distribució territorial dels estrangers al municipi de Torelló per

procedències, podem destacar els percentatges més elevats de població immigrada

corresponents en cada grup tal i com es pot veure als mapes que hi ha a continuació:

Els procedents del nord d’Àfrica representen entre un 3,76 i un 9,95% a les zones

següents: districte 1 secció 1, amb un percentatge del 9,57 %, i districte 2 secció 1, amb

un percentatge del 9,95%.

Els procedents de l’Amèrica llatina representen entre un 1,69 i un 2,41% al

districte 2 secció 1, amb un percentatge del 2, 41%.

Introduïrem també a Torelló els índexs de segregació corresponents als diversos

grups.

Cens de 1996

Nord d’Àfrica: D= 0.383145

Resta d’Àfrica: D= 0.852692

Amèrica Llatina: D= 0.41654

Europa de l’Est: D= 0.895699

Padró d’Octubre de 2002 Nord d’Àfrica D= 0.293108



196

Resta d’Àfrica D= 0.458885

Amèrica Llatina D= 0.179511

Europa de l’Est D= 0.274987

Àsia D= 0.387879

(Font: J.C.Martori FEC Uvic)

Fent una mirada comparativa s’observa que també en el cas de Torelló hi ha

hagut una disminució de la segregació dels diversos grups precisament a mesura que la

immigració s’ha anat consolidant. Al Cens del 1996 , veiem que hi havia un alt índex de

segregació en el cas dels procedents de la resta d’Àfrica i de l’Europa de l’Est. Pel que fa,

concretament, a les dades de 2002, s’ha de destacar el fet que el que presenta un índex

de segregació més elevat és el grup de la Resta d’Àfrica, tot i que ha disminuït gairabé la

meitat respecte el 1996.

Observacions generals A Torelló no es pot parlar d’una excessiva concentració d’immigrants, entre

d’altres coses perquè la mateixa estructura urbana ho impedeix, però sí que es

denuncien, en canvi, problemes de precarietat en els habitatges i preus abusius, amb

predomini del règim de lloguer. La zona on hi ha més immigrants són el centre de la Vila i

la que correspòn a la Ronda del Puig i carrers adjacents. Els percentatges totals

d’estranges sobre el total de la població és molt més baix al barri de Montserrat.



197

Distribució de la població procedent de Nord Àfrica al municipi de Manlleu

Distribució de la població procedent de la Resta d’Àfrica al municipi de Manlleu

Distribució territorial dels estrangers al municipi de Manlleu

Distribució de la població procedent de l’Amèrica Llatina al municipi de Manlleu



198

Distribució de la població procedent de l’Europa de l’Est al municipi de Manlleu

Distribució de la població procedent de l’Àsia al municipi de Manlleu



199

2. Distribució territorial dels estrangers al municipi de Vic Distribució de la població procedent de Nord Àfrica al municipi de Vic

Distribució de la població procedent de la Resta d’Àfrica al municipi de Vic

Distribució de la població procedent de l’Amèrica Llatina al municipi de Vic

Distribució territorial dels estrangers al municipi de Vic



200

Distribució de la població procedent de l’Europa de l’Est al municipi de Vic

Distribució de la població procedent de l’Àsia al municipi de Vic



201

Distribució territorial dels estrangers al municipi de Torelló

Distribució de la població procedent de Nord Àfrica al municipi de Torelló

Distribució de la població procedent de l’Amèrica Llatina al municipi de Torelló



202

Distribució urbanística per seccions censals dels estrangers al municipi de Vic

Sud del Casc Antic – Districte 1, Secció 1.

Zona dels Habitatges Montseny - Districte 3, Secció 2.

Eixample Morató – Districte 2, Secció 1.

1. Nord Africa20,91%

4. Europa Est0,27%

7. Espanya68,97%

3. America Llatina3,60%

2. Resta Africa5,19%

5. Àsia0,13%

6. Primer món

0,93%




4. Europa Est1,03%

5. Àsia1,03%

6. Primer món0,84%

7. Espanya70,17%


7. Espanya71,26%

4. Europa Est0,20%



5. Àsia0,00%6. Primer

món0,20%



203

Distribució urbanística per seccions censals dels estrangers al municipi de Manlleu

Oest del Casc Antic – Districte 1, Secció 2. 1. Nord Africa

11,94%


5. Àsia0,23%

7. Espanya71,76%

4. Europa Est

0,46%


6. Primer món

0,80%

Zona del Barri de l’Erm – Districte 3, Secció 3.

Zona Nord del Barri de l’Erm (Pisos de Can Garcia) – Districte 3, Secció 1.

Espanyols76,95%

Nord Africa20,57% Resta Africa

0,71%

Europa Est0,10%

Amèrica llatina1,43%

Asia0,00%

Primer Món0,24%

Nord Africa

21,56%

Espanyols

77,59%

Asia0,00%

Resta Africa0,46% Amèrica

llatina0,13%

Europa Est

0,13%

Primer Món

0,13%



204

Distribució urbanística per seccions censals dels estrangers al municipi de Torelló

Baix Vila – Districte 1, Secció 2.

12Nord Africa11,29%

Espanyols81,64%

Asia0,00%

Primer Món

0,11%

Europa Est1,14%

Amèrica llatina4,90%

Resta Africa0,91%

Districte 2, Secció 1.


7. Espanya86,61%



1. Nord Africa9,95%

4. Europa

Est0,52%

5. Àsia0,13%6. Primer

món0,13%

7. Espanya87,86%



4. Europa Est

0,93%

5. Àsia0,00%

6. Primer món

0,31%

1. Nord Africa9,57%



205

3.2.2.- Distribució dels estrangers en altres municipis de la comarca

3.2.2.1.- Sant Bartomeu del Grau

A Sant Bartomeu la presència de la fàbrica de Puigneró no només condiciona

l’estructura demogràfica del municipi sinó també la seva estructura urbanística, física. La

fàbrica està situada al mig del poble, i al seu voltant hi ha els habitatges (105 en total)

construïts per la mateixa empresa des dels anys seixanta per llogar-los als seus propis

treballadors. Cap a un 40 per cent d’aquests habitatges són ocupats avui per famílies

immigrants d’origen marroquí, i aproximadament un 20 per cent estan buits. La presència

dels immigrants en aquests habitatges ha provocat relacions de veïnatge conflictives, i

alguns treballadors “autòctons” que abans hi vivien han preferit marxar-ne. De fet, en

bona part a causa de la immigració, la població “autòctona” al municipi de Sant Bartomeu

els darrers anys ha disminuït perquè hi ha hagut persones que han anat a viure a

municipis de la plana tot i seguir treballant al poble. Pel que fa als habitatges de Puigneró,

el seu futur no és clar, perquè l’empresa té la intenció de vendre’ls i l’Ajuntament,

d’alguna manera o altra, hi haurà d’acabar intervenint. Des d’un punt de vista estructural,

els edificis no estan malmesos, però han envellit i hi falta manteniment, la qual cosa fa

que en algun cas les condicions que presenten siguin precàries.

3.2.2.2.- Osona centre i Osona sud A la majoria de municipis d’Osona centre i Osona sud amb índexs d’immigració

rellevant, la població immigrant viu dispersa i no concentrada. A Sant Hipòlit de Voltregà



5. Àsia0,00%

7. Espanya93,08%

1. Nord Africa3,42%


4. Europa Est0,88%

6. Primer món0,64%



206

hi ha una relativa concentració a la secció 1 (al nord-est), amb un 43 per cent dels

immigrants, mentre que a les Masies de Voltregà els immigrants s’ubiquen al nucli urbà

de Vinyoles. A Taradell la majoria viuen en règim de lloguer en pisos vells repartits pel

poble, que en general reuneixen les mínimes condicions. A Tona, la població immigrant

també està repartida, i ha ocupat en part pisos que anteriorment estaven destinats a

l’estiueig (que darrerament ha disminuït). Tres famílies immigrants viuen en pisos

adjudicats per promoció pública. En general, no ocupen habitatges especialment

degradats.

3.2.2.3.- Relació entre lloc d’habitatge i lloc de treball

No tots els immigrants treballen al mateix municipi on viuen. Aquesta és una

realitat que es fa més patent en funció de les dimensions i de l’estructura econòmica de

cada municipi. Així, hi ha municipis de dimensions mitjanes, com Tona i Taradell, on

molts immigrants hi viuen perquè hi han trobat habitatge a més bon preu però, en canvi,

treballen en alguna empresa d’un altre municipi, mentre que hi ha municipis més petits en

els quals la presència d’immigrants respon directament a la presència d’alguna empresa,

com passa a Sant Bartomeu amb Puigneró. A Roda, per exemple, els immigrants també

tenen el lloc de treball al mateix municipi, mentre que Calldetenes està totalment

condicionat pel seu veïnatge respecte de Vic. Aquesta realitat, que mereixeria un estudi

detingut amb confrontació de dades el màxim de precises possible, convida a una reflexió

sobre el caràcter de xarxa interrelacionada de la comarca i la necessitat d’abordar la

qüestió de la immigració des d’una perspectiva global. Aquesta necessitat també queda

palesa si s’analitza l’ús d’alguns serveis avui únicament presents a Vic o Manlleu (i sovint

finançats pels ajuntaments d’aquests dos municipis) per part d’immigrants de tota la

comarca.

3.2.3.- Règim de tinença dels habitatges

Analitzarem a continuació els diversos règims de tinença dels habitatges per part

dels immigrants (propietat, lloguer, sublloguer) i, paral·lelament, ens fixarem en els

procediments pels quals arriben a instal·lar-se en un pis, les dificultats que es troben i les

condicions en què hi viuen.



207

Lloguer i relloguer. Pisos compartits

El primer assentament de tot immigrant que arriba a Osona és, sempre, un pis de

lloguer. Parlem del primer “assentament”, i no de la situació provisional prèvia, d’absoluta

precarietat, en la qual l’immigrant s’ha de refiar (com ja hem vist més amunt; cf.: 3.1.1.)

de la bona voluntat d’altres persones, o dels “contactes” que ja tenia fets abans de venir.

Es tracta de lloguers habitualment en pisos vells del centre (especialment en el cas de

Vic) i sovint en condicions precàries (sobretot humitats, falta de calefacció i problemes

d’aïllament), que els immigrants que van arribant comparteixen, si poden, amb persones

del seu mateix col·lectiu. Tenint en compte les condicions dels habitatges, aquests

lloguers són molt sovint abusius (a Vic poden arribar fàcilment fins als 500 euros, i a

Manlleu als 300). Aquests lloguers abusius tenen lloc almenys per dues possibles raons:

a) Perquè el propietari s’aprofita del fet que al pis hi viuen diverses persones que

aporten, cadascuna, una part del cost total.

b) Perquè els immigrants fàcilment s’agafen al primer que troben, a causa de les

dificultats per aconseguir un lloc per viure, de la precarietat de la seva situació (quan

arriben no tenen res), de la discriminació de què són víctimes (moltes persones no els

volen tenir per veïns), i del fet que no estan, en molts casos, regularitzats.

Hi ha moltes immobiliàries que no fan tractes directes amb immigrants, i aquests

la majoria de les vegades aconsegueixen llogar el pis a través d’algun “contacte” que fa

d’intermediari amb una agència o, directament, amb els amos. En aquest sentit, s’ha

d’assenyalar que les poques immobiliàries que lloguen pisos a estrangers ho acostumen

a fer només a famílies i no a grups de nois. Quan el pis és compartit, el contracte sol anar

a nom d’una sola persona, que no sempre té els papers en regla: hi ha qui ha llogat un

pis únicament amb un passaport. El més normal és, però, que els immigrants “sense

papers” que volen llogar un pis pel seu compte hagin de demanar que els posi el nom o

els avali algú “autòcton” o en situació regularitzada. També es donen casos de relloguer,

en què el que té el contracte al seu nom “relloga” habitacions, que poden arribar a costar

100 euros al mes. En alguna ocasió, aquest que té el contracte al seu nom ni tan sols viu

al pis sinó que ja s’ha instal·lat en un altre lloc amb la seva família.

En els pisos compartits hi viuen habitualment entre quatre i sis persones (d’una a

dues persones per habitació). Difícilment n’hi viuen menys de quatre, i en algunes

ocasions n’hi ha moltes més de les que en condicions normals hi caben: hi ha casos de

fins a deu i catorze persones amuntegades. Algunes fonts assenyalen que el col·lectiu en

el qual es donen més casos de persones vivint en un pis és el dels subsaharians. No

obstant això, és als marroquins a qui costa més de llogar un pis, perquè aquest col·lectiu

és el que causa més reticències entre els veïns.



208

El problema de les cèdul·les d’habitabilitat

En el cas dels habitatges vells o de segona mà destinats a lloguer, el manteniment

dels abusos i les condicions precàries són conseqüència, d’una banda, de l’al·ludida

indefensió en què es troben els immigrants, i, de l’altra, de la manca absoluta de control

oficial. Un greu problema, en aquest sentit, el constitueix la no renovació de les cèdul·les

d’habitabilitat per part dels propietaris encara que el pis canviï d’estadants i s’hagi esgotat

el termini preceptiu de deu anys que marca la llei.

S’ha de recordar que la cèdul·la d’habitabilitat és un document que acredita que

l’habitatge compleix els mínims de salubritat i d’habitabilitat. En aquest sentit es considera

que en tot pis hi ha d’haver com a mínim una cambra de bany, una dutxa, un vàter, aigua

corrent, aigua calenta, corrent elèctric, una sala a més de les habitacions i parets

impermeables. Pel que fa a l’edifici, ha de tenir unes mínimes condicions d’estructura, de

terres i de protecció contra les humitats. La cèdul·la no regula, en canvi, el nombre de

persones que poden viure en un pis.

En el cas que l’habitatge sigui nou, abans de la seva ocupació la cèdul·la s’ha de

tramitar necessàriament, i sense ella no és possible connectar l’electricitat. Posteriorment,

cada vegada que han passat deu anys la cèdul·la s’ha de renovar si canvia de propietari

o de llogater. Perquè pugui ser renovada hi ha d’haver, en qualsevol cas, un certificat

previ d’un arquitecte o d’un aparellador. En molts casos, els propietaris no renoven la

cèdul·la perquè quan hi ha un simple canvi de llogaters aquest es pot produir fàcilment

sense que hi hagi interrupció del corrent elèctric, i difícilment es troben amb el cas d’una

inspecció.

L’organisme responsable de condedir les cèdul·les d’habitabilitat és la Direcció

General d’Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, tot i que en el cas de les de segona

ocupació el Consell Comarcal en pot avançar l’emissió. Alguns ajuntaments, com el de

Vic, han manifestat en més d’una ocasió el seu interès per poder controlar directament

aquesta matèria i, com a conseqüència, poder practicar també les inspeccions. Alguns

tècnics que coneixen de prop la qüestió han explicat que actualment a un propietari no li

suposa cap inconvenient seriós “fer la trampa” de no passar per aquest tràmit, perquè no

hi ha cap control eficaç.

Del lloguer a la compra

No només les persones que comparteixen pis sinó també les famílies immigrants

viuen, en principi, de lloguer. Tanmateix, quan un immigrant (fonamentalment un

immigrant marroquí) ha estabilitzat la seva situació i ha reagrupat la seva família busca



209

un assentament més definitiu, i aleshores apareix en el seu horitzó la possibilitat de la

compra, d’esdevenir propietari del seu propi habitatge. Aquesta possibilitat ve reforçada

per dues raons:

a) La constatació que, comptat i debatut, si ha estalviat alguns diners comprar li

resulta més rendible que seguir de lloguer, sobretot tenint en compte l’estat de preus

actual.

b) El fet que la major part de les vegades tant els propietaris com les agències

s’estimen més vendre, per estalviar-se d’aquesta manera haver de fer front més endavant

a possibles problemes o desperfectes.

Amb aquest pas de l’estatus de lloguer a l’estatus de propietari, l’immigrant, en

principi, hi guanya, i veu d’alguna manera estabilitzada la seva situació. Amb tot, des

d’una perspectiva estrictament social no tot són avantatges, perquè aquest canvi

d’estatus acostuma a anar lligat, d’una manera especialment marcada a Vic, tal com ja

hem anunciat prèviament, i per raons òbvies de dimensions i estructura del municipi, a un

desplaçament dels immigrants del centre cap a la perifèria, que és on més fàcilment hi ha

habitatges de venda a un preu assequible. I encara, dins de la perifèria, la tendència és a

ocupar punts molt determinats, la qual cosa pot acabar implicant una concentració

d’immigrants en aquests punts. En el cas de Manlleu, aquest procés no es produeix

seguint les mateixes pautes perquè en aquest municipi ja hi ha, com també hem vist,

concentració des del primer moment al barri de l’Erm, que ja té, a més, aquestes

connotacions de zona perifèrica.

D’altra banda, s’ha de dir que també en el cas de la venda d’habitatges hi ha

alguns casos d’abús en els preus. A Manlleu, concretament, hi ha qui apunta que s’han

arribat a vendre pisos en pèssimes condicions de Can García o Can Mateu, i també pels

voltants de la plaça Fra Bernadí a 24.000 o 30.000 euros.

3.2.4.- Reticències envers els immigrants

Hi ha una gran majoria de persones que no volen tenir immigrants per veïns,

sovint per una barreja de rumors, generalitzacions extretes d’experiències concretes i

prejudicis com els assenyalats més amunt (cf.: 3.1.6.). Això contribueix a què el mercat

de pisos al qual els nouvinguts tenen excés sigui un mercat semiclandestí i que els

lloguers resultin, per habitatges sovint indignes, abusius. En termes generals, els veíns

que no volen immigrants argumenten que aquests són conflictius i sorollosos, i fins i tot hi

ha moltes persones que afirmen els seus hàbits culinaris (especialment els dels

marroquins) produeixen males olors (exactament el mateix, per cert, que deien els



210

suïssos dels immigrants espanyols perquè cuinaven amb oli d’oliva). D’altra banda, també

circula la idea que els immigrants, quan se’n van, deixen els pisos en mal estat.

D’altra banda, els immigrants també troben obstacles a l’hora de llogar un local

per posar-hi un establiment comercial. En alguns barris (a Vic, per exemple, a l’Eixample

Morató) hi ha hagut fins i tot pressions per evitar que algun comerciant marroquí pogués

instal·lar el seu negocí, en aquesta ocasió amb l’objectiu d’impedir el seu assentament al

barri.

3.2.5.- Polítiques d’habitatge

Tant els riscos com les realitats ja palpables de concentració d’immigrants en

determinats barris com el lloguer i la compra de pisos vells que no reuneixen les mínimes

condicions per a una vida digna posen sobre la taula la necessitat d’una política decidida

d’habitatge, que no només reclamen alguns partits sinó els mateixos tècnics municipals

tant d’aquesta matèria com de serveis socials. Aquesta necessitat té dues grans

vessants:

1) Fa falta, d’una banda, una major promoció d’habitatges socials, tant de compra

com de lloguer, que evitin la construcció de blocs excessivament grans i, sobretot, que es

distribueixin per tot el conjunt d’un municipi, sobretot en el cas dels municipis grans.

2) En segon lloc, resulta imprescindible una estratègia de rehabilitació d’habitatges

antics que estigui condicionada al compromís per part dels propietaris de no tancar les

portes als immigrants, per a la qual cosa els ajuntaments podrien fer una certa funció

d’avaladors. En aquesta línia, hi ha models interessants en els municipis de Vilafranca del

Penedès i Sabadell.

3.2.6.- Resum de propostes dels diversos agents

- Gestionar des del municipi la concessió de les cèdul·les d’habitabilitat

corresponents als habitatges de segona ocupació i tenir la facultat de realitzar

inspeccions. (Proposta provinent de l’equip de govern de l’Ajuntament de Vic).

- Crear una fórmula d’apadrinament d’immigrants, segons la qual un “autòcton”

respongui per un nouvingut a l’hora de llogar un pis. (Proposta provinent

d’alguns responsables polítics).



211

- Pactar, per part de l’Ajuntament, determinades places amb entitats privades

(hotels, albergs, residències, etc.) per resoldre la primera acollida dels

immigrants que arriben als municipis osonencs sense cap referent. (Proposta

procedent de tècnics de benestar social).

- Crear habitatges de protecció oficial, de compra i de lloguer, repartits pel

conjunt del municipi. (Proposta provinent de partits polítics i tècnics

d’urbanisme i benestar social).

- Dissenyar una estratègia de rehabilitació d’habitatges antics que comprometi

els seus propietaris a no tancar les portes als immigrants. (Proposta provinent

de partits polítics i de tècnics de benestar social).

3.2.7.- Conclusions de l’àmbit de l’habitatge

- Es detecta la presència d’un mercat de lloguer de pisos vells essencialment

ocult. Això es tradueix: 1) en unes enormes dificultats per part dels immigrants

de trobar un referent clar (les immobiliàries no fan aquesta funció); 2) en un

descontrol en els preus d’aquests lloguers; i 3) en el fet que els pisos estan

sovint en unes condicions precàries, la qual cosa és difícl de resoldre per la

manca de control de les cèdul·les d’habitabilitat.

- Existeixen zones de compra de pisos a preu assequible, amb una tendència a

la concentració d’immigrants i amb el risc consegüent de “guetització”,

especialment als municipis grans: Vic i Manlleu.

- Hi ha una necessitat d’habitatges de protecció oficial, tant de venda com de

lloguer. S’ha d’evitar, però, la concentració d’aquests habitatges en unes

mateixes zones.

- Són una bona iniciativa les iniciatives i campanyes de rehabilitació d’habitatges

en nuclis antics, que contribueixen positivament a evitar la precarietat.



212

- Quan arriben a Osona, els immigrants no tenen on dirigir-se i habitualment

s’han de refiar dels seus “contactes” previs (si en tenen) per tal de tenir un

sostre on passar les primeres nits.

- Una gran part de la població, sovint per una barreja de rumors,

generalitzacions extretes d’experiències concretes i prejudicis envers la

immigració en general, no vol tenir immigrants per veïns. Això mostra la

necessitat d’avançar profundament en el camí cap a la convivència.



213

3.3.- ÀMBIT LABORAL

Quan a l’apartat a l’inici de la nostra primera aproximació (cf.: 2.1.3.) ens hem

preguntat pels motius pels quals Osona ha esdevingut un dels principals centres

d’atracció d’immigrants de tot Catalunya, hem dit que hi havia una primera resposta que

semblava d’entrada òbvia: perquè els immigrants hi troben feina. I hem afegit que,

certament, a Osona hi ha molts immigrants (no tots) que hi troben feina, sobretot en

sectors on els autòctons es neguen a treballar. Quan s’afirma això, però, s’ha d’afegir tot

seguit que les expectatives inicials de molts d’aquests immigrants es veuen en bona

mesura frustrades, ja que la feina que troben és sovint precària, insegura, i aquesta

precarietat i inseguretat s’estenen a tot l’àmbit de la seva vida quotidiana. Això és, en

part, culpa d’unes lleis que no estan pensades precisament per acollir els immigrants amb

els braços oberts, però també respon en bona mesura a característiques pròpies del

mercat de treball de la comarca i als interessos d’alguns empresaris que busquen mà

d’obra barata i submergida. En aquest capítol del nostre estudi intentarem apropar-nos

una mica més a aquesta realitat.

3.3.1. Situació legal i contractual dels immigrants

Tal com ja ha quedat dit (cf.: 3.1.7) a Osona hi ha actualment, en xifres absolutes,

un 20 per cent d’immigrants en situació no regularitzada, és a dir, sense permís de treball

ni de residència. D’altra banda, en el conjunt de Catalunya hi havia, el mes de juliol de

2002, un 35 per cent dels immigrants amb permís de residència que no cotitzaven a la

Seguretat Social i que estaven, per tant, oficialment desocupats (entre ells es compten,

naturalment, els menors d’edat). Tot i que no disposem de dades oficials d’estrangers en

situació d’atur a la comarca d’Osona, per la memòria del CITE de Vic sabem que un 25

per cent de les gairebé 500 persones que van utilitzar els serveis d’aquesta oficina durant

l’any 2001 no tenien feina, tot i que (i això és el més significatiu) la majoria n’havia tingut

anteriorment. Dels que sí que treballaven, només el 9,7 per cent eren assalariats fixos,

mentre que un 47,2 per cent eren assalariats eventuals i un 40,1 per cent no tenien

contracte. Sumades, les persones en situació d’atur i les que treballaven sense contracte

suposaven un 46 per cent del total. Segons la memòria del CITE de Manlleu, un 24 per

cent dels atesos en aquesta oficina (en total 599 persones) estaven a l’atur o treballaven

sense contracte. Tot i que aquestes dades del CITE no són extrapolables, assenyalen



214

una realitat que no pot passar per alt: hi ha a Osona una quantitat important de població

immigrada que no troba feina o que està en situació d’economia submergida.

Si tenim en compte el percentatge important, un 20 per cent, que suposen sobre el

conjunt de la població els immigrants no regularitzats (aquesta sí que és una dada “real”) i

la confrontem a la dada d’immigrants desocupats del conjunt de Catalunya i a les dades

del CITE sobre aturats, persones sense contracte i assalariats eventuals, ens adonarem

que no hi ha expectatives massa optimistes de sortir de la seva situació submergida per

als immigrants irregulars, ni tan sols en el supòsit que aconseguissin canviar la seva

situació. Dit d’una altra manera: bona part de la feina que hi ha és precisament feina “en

negre”, precària, per a la qual no tenir papers és en certa manera “útil”.

D’altra banda, si les dades demostren que la majoria de contractes que tenen els

immigrants són eventuals, alguns experts (advocats, per exemple) assenyalen que a

més es tracta de “contractes escombraries”. És molt habitual, en aquest sentit, que

l’immigrant sigui assegurat, però no en la categoria laboral que li correspondria per la

feina que fa, i per tant que no cobri el que li pertoca. Els mateixos professionals

assenyalen que en la construcció el treballador es pot trobar amb problemes si no han

estat especificades molt bé les condicions i l’obra concreta per a la qual és el contracte.

3.3.2.- La immigració per sectors econòmics. Tipus de feines

Les feines que majoritàriament realitzen els immigrants són feines de peonatge

per a les quals no és necessari cap tipus de formació prèvia i que, en canvi, resulten

especialment dures i tenen poca estabilitat contractual. Es tracta de llocs de treball en els

quals és possible guanyar-se la vida a canvi de fer moltes hores extres, i que per les

seves característiques acostumen a ser rebutjats per les persones autòctones, fins i tot

per aquelles que estan a l’atur.

De les mateixes dades del CITE a què hem fet referència en l’apartat precedent

se’n desprèn que els sectors econòmics on hi ha més immigrants ocupats són els

següents:

Indústries càrnies. És un dels sectors més puixants de la comarca, amb unes

ofertes de treball que responen especialment a la tipologia de feina dura i refusada pels

joves “autòctons”, i on hi ha, en conseqüència, molts immigrants ocupats, especialment

en escorxadors i sales de desfer. Es tracta, a més, d’una feina que comporta riscos per a

la salut a llarg termini.

Construcció. Aquest sector ha viscut els darrers anys una etapa de gran expansió

a la comarca i molts immigrants hi han trobat feina perquè, com passa a les càrnies, hi ha



215

unes feines de peonatge que no requereixen formació i són considerades dures i poc

valorades socialment pels joves autòctons.

Altres indústries. També hi ha immigrants en el sector de la pell, tot i que aquí les

feines acostumen a ser més ben pagades i acceptades pels “autòctons”. Un altre sector

industrial que ocupa immigrants és el constituït per les petites empreses del metall o de la

torneria, que no han pogut renovar-se tecnològicament i estan obligades a intentar reduir

costos laborals amb sous més baixos i treballadors poc qualificats.

Hosteleria. Molts immigrants s’han anat incorporant en aquest sector,

especialment a les cuines dels restaurants, durant els darrers temps. El grup que hi troba

més sortida és el dels llatinoamericans.

Servei domèstic. Aquest és un sector pràcticament no regulat, en el qual hi estan

ocupades sobretot dones d’origen llatinoamericà.

3.3.3.- Estratègies de recerca de feina i procés de regularització

Una gran part de les persones que arriben a la comarca ho fan sense tenir

prèviament una oferta de feina, i per tant en la majoria dels casos sense tenir els papers

en regla. El primer que fan, segons ells mateixos expliquen (cf.: 3.1.1.), és anar

directament als polígons a buscar feina trucant a la porta de les empreses. El procés és

llarg i complicat. En principi, qualsevol oferta és benvinguda a causa de la situació

d’irregularitat. A partir del moment en què tenen una feina, comença la lluita per

aconseguir l’obtenció de papers, que amb l’actual Llei d’estrangeria a la mà és una

temptativa impossible, fins i tot en el cas que hi hagi una bona entesa entre l’immigrant i

l’empresari i que aquest estigui disposat a donar ple suport a la regularització, ja que

actualment tota regularització està supeditada a la política de contingents. Aquesta

política, d’altra banda, no només no respon a la realitat sinó que a més està resultant molt

poc efectiva.

En el procés de regularització (obtenció dels permisos de treball i residència) els

immigrants poden acudir a les oficines que el CITE té obertes a Vic i Manlleu, que

compten amb la col·laboració dels ajuntaments d’aquests municipi i de diverses

institucions públiques. Aquestes oficines, però, només obren dos dies a la setmana i no

donen a l’abast: les llistes d’espera són llargues i a molts immigrants no els queda més

remei que recórrer als serveis privats d’una gestoria o d’un advocat. D’això se’n desprèn

que el sevei ofert actualment per aquestes oficines no és prou suficient.



216

3.3.4.- Condicions de treball

Ja hem dit que les feines que troben els immigrants són, majoritàriament, feines

“dures” que els autòctons no volen fer. Les condicions laborals en què aquestes feines

són realitzades varien no només segons el sector sinó també segons l’empresa. En

qualsevol cas, fonts dels sindicats i del mateix entorn empresarial coincideixen en el fet

que on es produeixen més irregularitats és al sector carni. En aquest sentit, val a dir que

en aquest sector hi ha empresaris que tenen un interès especial per contractar immigrans

en situació irregular, per una doble raó: pels guanys nets que suposa tenir un treballador

sense haver-li de fer contracte ni pagar-li la seguretat social, i pel fet que un immigrant

“sense papers” és una persona “sense recursos” en el sentit literal de l’expressió, que pot

ser explotada sense que tingui arguments per queixar-se ni armes per combatre la

situació.

Algunes fonts assenyalen que hi ha empreses del sector carni que obren les

portes cada setmana als immigrants que necessiten segons com estan situats a fora del

recinte, fent cua.

No diem aquí que el sector carni sigui l’únic on passen aquestes coses, però sí

que és aquell que tots els coneixedors del terreny assenyalen amb el dit.

Contradictòriament a aquestes informacions, i fins i tot en contra de l’evidència de les

dades, fonts de l’àmbit empresarial afirmen que en termes generals s’actua complint la

llei.

3.3.5.- Els fills del reagrupament familiar

Una de les situacions denunciades per alguns entrevistats és aquella en què es

troben, per raons legals, els fills d’immigrants, menors d’edat, que no han nascut a l’Estat

espanyol i que han arribat a causa del reagrupament. Tot i que tenen permís de

residència, quan acaben els estudis obligatoris no poden treballar si no tenen una oferta

de treball de com a mínim un any a temps total. Això és considerat un greu factor de

discriminació “legal”, especialment si es té en compte que els menors d’edat ni tan sols

han vingut per decisió seva, sinó empesos per la situació de la seva família.



217

3.3.6.- Llocs de treball segons la procedència dels immigrants

En termes generals, els marroquins són els que quan arriben a Osona saben més

on van i tenen, en principi, més portes obertes, pel fet que acostumen a tenir familars que

ja han arribat un cert temps abans i que els acullen i els guien. El problema, per als

membres d’aquest col·lectiu, és que a partir del moment que va començar a entrar a la

comarca immigració d’altres procedències van veure com algunes d’aquestes portes se’ls

començaven a tancar. Actualment, els empresaris acostumen a preferir llatinoamericans i

subsaharians, dels quals consideren que tenen més cultura de l’esforç i del treball, que

són més disciplinats i que no es fiquen en problemes.

Una lectura inversa d’aquesta situació, que també és possible, assenyala que allò

que passa realment és que els marroquins, més experimentats i més nombrosos,

coneixen més bé el funcionament del món laboral, sovint estan afiliats en sindicats i

reivindiquen quan creuen que hi tenen dret. Els subsaharians, en canvi, es troben

econòmicament en una situació molt més precària i no tenen ni idea del sistema legal

vigent a l’Estat espanyol, ni de quins són els seus drets. Amb tot, els membres d’aquest

col·lectiu acostumen a ser persones amb una major formació, moltes vegades amb una

carrera universitària que, un cop aquí, no els serveix de res.

Pel que fa als llatinoamericans, en aquest col·lectiu hi abunden les dones, que

sovint són les primeres de la família d’arribar i que, un cop s’han assentat, faciliten el

reagrupament. Amb això s’observa una clara diferència respecte, sobretot, dels

marroquins, entre els quals treballen fonamentalment els homes, mentre que les dones

s’ocupen de la casa i dels fills. Aquestes dones llatinoamericanes en moltes ocasions

troben la primera feina en el servei domèstic.

D’altra banda, més d’una persona entrevistada apunta a l’existència, a l’Amèrica

llatina, de “màfies organitzades” que envien determinades persones per cobrir

determinats llocs de treball. Pel que sembla, aquestes màfies cobren diners (fins a 2.000

euros, en algun cas) a canvi d’una oferta de treball.

3.3.7.- Empresaris i immigració

Tot i les diverses versions i indicis del fet que hi ha qui prefereix contractar

immigrants, fonts de l’àmbit empresarial expliquen que no hi ha, en aquest àmbit, un

interès especial per l’arribada de persones d’altres països, ja que la seva presència en



218

lloc dels autòctons té un cost “intangible” afegit: desconeixement de la llengua, problemes

de comunicació, xoc de mentalitats. Segons aquestes fonts, l’empresari lloga un

immigrant “quan no té alternatives entre la població autòctona”. En la mateixa línia,

s’assenyala que no és que entre els joves autòctons no hi hagi persones suficients per

assumir les feines que fan els immigrants sinó, més aviat, que no hi ha persones que

vulguin fer aquestes feines, per una “manca de cultura de l’esforç”. A això respon, de fet,

l’anomenat “atur estructural”: hi ha persones a les llistes de l’OTG que es neguen

sistemàticament a fer moltes de les feines que se’ls ofereixen.

Alguna empresa de treball temporal ha confirmat també la versió del desinterès

dels empresaris pels immigrants, especialment pels immigrants marroquins, i ha apuntat

en aquest sentit que si poden, s’estalvien de contractar-ne. En aquest sentit, els que més

accepten els empresaris són els llatinoamericans. Dels marroquins, a més, també hi ha

alguna queixa per les problemàtiques associades a l’època del Ramadà. Tanmateix, les

opinions recollides de les ETT poden servir en part simplement per confirmar que no

s’acostumen a voler estrangers en els sectors que acostumen a utilitzar els serveis

d’aquestes emoreses de contractació.

3.3.8.- Inserció laboral

Els empresaris es queixen sovint que els immigrants tenen un gran

desconeixement de les qüestions de caràcter administratiu, relacionades amb els

contractes, les nòmines. També hi ha dificultats associades al desconeixement del català.

En general, es troba a faltar més formació ocupacional, de caràcter unificat, on es tractin

temes laborals. A través de les entrevistes tant a empresaris com a insertors laborals

queda palesa la necessitat d’un programa de formació ocupacional homogeni, homologat

en tot l’àmbit comarcal, i legitimat pels empresaris, que faciliti als immigrants el

coneixement dels recursos, de les estratègies de recerca de feina, dels habits de treball,

etc..

3.3.9.- Resum de propostes dels diversos agents

- Formar els immigrants en matèries relacionades amb els hàbits de treball i

amb qüestions de caràcter administratiu: contractes, nòmines, etc.. (Proposta

provinent d’empresaris i insersors laborals).



219

- Realitzar cursos d’inserció laboral per a immigrants unificats i homologats per

al conjunt de la comarca. (Proposta provinent d’insersols laborals de diversos

municpis).

- Promoure que es faci possible l’accés al món laboral dels fills d’immigrants que

han obtingut el permís de residència com a conseqüència del reagrupament

familiar. (Proposta provinent dels sindicats).

- Sol·licitar l’aplicació retroactiva dels contingents als immigrants no regularitzats

que ja són a la comarca, per tal que tinguin accés a permisos de residència i

treball. (Proposta dels sindicats).

3.3.10.- Conclusions de l’àmbit laboral

- Els nouvinguts, quan acaben d’arribar, acostumen a dirigir-se amb les mans

buides als polígons a fer cua a les portes de les empreses, condicionats per la

seva situació irregular. S’ha de buscar la manera d’estendre les vies

oficialitzades de recerca de feina i de fer-les d’alguna manera accessibles als

immigrants en situació irregular.

- Alguns empresaris s’aprofiten de la indefensió de molts immigrants “sense

papers”, de la precarietat de la seva situació, per a una explotació

indiscriminada en l’àmbit d’una economia completament submergida. Per a

aquests immigrants, la regularització de la situació administrativa no sempre

suposa una millora real de les coses. És bàsic lluitar contra aquestes

situacions que no fan altra cosa que perpetuar un estat d’explotació que manté

algunes persones completament excloses de la normalitat.

- Els immigrants regularitzats estan majoritàriament sotmesos a contractes

eventuals, cosa que els manté en una situació de precarietat. Molts d’aquests

contractes no reconeixen al treballador la categoria laboral que li correspon.

S’ha d’avançar cap a una major estabilitat.

- També hi ha dificultats per part dels empresaris a l’hora de regularitzar la

situació d’alguns treballadors als quals han fet una oferta en ferm.



220

- Hi ha un profund desconeixement, per part de molts immigrants, de qüestions

laborals-administratives: contractes, nòmines, retencions fiscals, etc..

- Es detecta la necessitat d’un programa de formació ocupacional homogeni,

homologat en tot l’àmbit comarcal, i legitimat pels empresaris, que faciliti als

immigrants el coneixement dels recursos, de les estratègies de recerca de

feina, dels habits de treball, etc..



221

3.4.- ÀMBIT EDUCATIU

A l’hora de posar en relació l’àmbit educatiu i la immigració podem distingir

essencialment tres grans apartats d’interès:

1- Ensenyament reglat obligatori. Constitueix un dret i alhora una obligació per a

tots els menors de 16 anys, els quals no poden (pel fet que estan en edat escolar) tenir

accés a un lloc de treball. Juntament amb l’accés a la sanitat, aquest és un dret bàsic i

per això mateix garantit, a l’Estat espanyol, a totes les persones de manera gratuïta,

independentment de quin sigui el seu origen o l’origen dels seus pares i de quina sigui la

seva situació administrativa. Aquí hi entren l’educació primària i l’educació secundària

obligatòria (ESO). Amb tot, el nostre interès s’estendrà, en aquest apartat, per una banda

a l’educació infantil, que ha esdevingut pràcticament universal, i de l’altra al batxillerat i

els cicles formatius de grau mitjà, pel paper central que aquests ocupen en la projecció de

futurs professionals i ciutadans, i pel paper que poden jugar en la inserció dels joves

immigrants, encara que es tracti, en aquest cas, de nivells als quals el dret és restringit

només a aquelles persones amb permís de residència.

2- Activitats extraescolars. En contraposició a l’apartat anterior, aquest es

caracteritza per fer referència a un tipus d’activitats que poden ser definides per la no

obligatorietat i pel seu caràcter de complementàries respecte de l’escola com a lloc propi

dels ensenyaments reglats. El ventall, aquí, és molt ampli: activitats especialment

relacionades amb el lleure, la formació integral i el coneixement de l’entorn (escoltes,

grups d’esplai, casals, colònies d’estiu, etc.); activitats centrades en els àmbits de l’esport

i la competició (que tenen lloc a les mateixes escoles en horari no lectiu i, sobretot, als

clubs privats), i activitats formatives específiques (música, dibuix, idiomes, informàtica,

etc.). Val a dir que alguns dels sectors propis de l’àmbit extraescolar es caracteritzen per

la seva especial capacitat d’integració. D’altra banda, la diferenciació entre aquells que

per raons culturals o econòmiques practiquen determinades activitats extraescolars i

aquells que no pot resultar determinant per a la segregació dels infants i joves, el

manteniment de certa marginalitat o, com a mínim, la dificultat entre uns i altres per

relacionar-se plenament, més enllà de l’aula.

Passarem ara, dins de l’àmbit educatiu, a analitzar la realitat de la immigració en

cada un d’aquests tres apartats.



222

3.4.1 Ensenyament reglat obligatori

Aproximació general a la realitat

Segons dades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, l’últim trimestre

del curs 2001-2002 hi havia a Osona 1.150 alumnes estrangers matriculats entre

educació infantil i Batxillerat, per una xifra total de 18.756, la qual cosa representa un 6,13

per cent. Amb tot, aquest percentatge d’estrangers s’enfila fins al 7,09 per cent quan

només es tenen en compte els alumnes matriculats a Educació Infantil i a l’ensenyamant

obligatori, és a dir, excloent del còmput el Batxillerat i els cicles formatius de grau mitjà i

superior. En xifres absolutes, en aquests nivells (Educació Infantili i Primària i ESO) hi ha

1.107 nois i noies d’origen estranger per un total de 15.610 alumnes.

S’ha d’observar que aquest percentatge de fills d’estrangers entre els joves en

edat d’escolarizació (7,09 per cent) se situa lleugerament per sota del 7,8 per cent que

representa globalment la immigració dins del conjunt de la població osonenca. Tanmateix,

per valorar el verdader significat d’aquestes dades és necessari tenir present que un

percentatge molt elevat dels alumnes d’origen immigrant són magribins; és a dir: encara

hi ha una proporció important de la població immigrada (fonamentalment subsaharians i

llatinoamericans) formada per persones solteres en edat de treballar (i que per tant no

tenen fills) o per persones casades i amb fills que encara no han viscut el procés de

reagrupament familiar.

Sempre segons les dades del Departament d’Ensenyament, els infants i joves

d’origen estranger en edat d’escolarització obligatòria estan repartits entre centres públics

i concertats amb la següent proporció: un 33,06 per cent (366 alumnes) en centres

concertats, i un 66,04 per cent (741 alumnes) en centres públics. Aquesta desproporció

és menor, tanmateix, si es tenen en compte les xifres absolutes, segons les quals a

l’escola concertada hi ha un 44 per cent del total dels alumnes d’Osona, per un 56 per

cent a la pública. Sigui com sigui, aquestes dades mostren que hi ha presència d’alumnes

d’origen immigrant en els dos tipus de centres. Si es procedeix a una anàlisi detinguda

s’observa, a més, que el repartiment (més o menys proporcioanal) entre centres té lloc en

tots els municipis de la comarca on hi ha els dos tipus d’escola.

S’ha d’aclarir que les dades del Departament d’Ensenyament que acabem de

citar, tot i que són absolutament oficials, contenen una imprecisió, ja que no tenen en

compte els alumnes escolaritzats en la categoria de necessitats educatives culturals

anteriorment a l’any 2000. Això que la dada d’alumnes d’origen immigrant que apareix

estigui una mica per sota de la real. A continuació oferirem les dades corresponents als



223

municipis de Vic, Manlleu i Torelló, en les quals aquesta deficiència ha estat, en major o

menor grau, corregida.

Vic. Les dades de què disposem provenen d’Inspecció d’Ensenyament, i tenen en

compte els alumnes amb necessitats educatives culturals a partir de l’any 1997. Segons

aquestes dades, el curs 2001-2002 un 9,33 per cent dels alumnes matriculats a

l’ensenyament obligatori i a educació infantil eren d’origen immigrant. A l’escola pública,

els alumnes d’aquest origen representaven un 10,89 per cent, i a la concertada un 8,79

per cent. Per cicles, els percentatges d’alumnes d’origen immigrant eren els següents: a

Educació Infantil, un 16,25 per cent (17,21 per cent a la pública i 15,50 a la concertada, a

Primària, un 9,3 per cent (11,02 a la pública i 8,13 a la concertada), i a ESO un 6,51 per

cent (6,71 a la pública i 5,81 a la concertada).

Manlleu. En el cas de Manlleu també disposem de dades proivinents d’Inspecció

d’Ensenyament, que en aquest cas tenen en compte en cent per cent d’alumnes d’origen

immigrant. Segons aquestes dades, el curs 2001-2002, un 15,53 per cent dels alumnes

matriculats a l’ensenyament obligatori i educació infantil eren d’origen immigrant. Per

cicles, els percentatges eren els següents: a Educació Infantil, un 23 per cent (25 per cent

a la pública i 21 per cent a la privada), a Primària, un 16 per cent (17 a la pública i 15 a la

privada), i a ESO, un 11,24 per cent (un 12,81 per cent a la pública i un 9,23 per cent a la

privada).

Torelló. A Torelló, segons dades obtingudes directament de les escoles, el curs

2000-2001 un 6,04 per cent dels alumnes matriculats a l’ensenyament obligatori i a

educació infantil eren d’origen immigrant. Per cicles, els percentatges eren els següents:

a Educació Infantil, un 5,62 per cent (10,31 per cent a la pública i 4,24 per cent a la

privada), a Primària, un 6,88 per cent (8,7 a la pública i 4,81 a la privada), i a ESO, un

5,50 per cent (un 6,45 per cent a la pública i un 4,47 per cent a la privada).

Repartiment escolar. El curs 1997-98 es va posar en marxa a Vic un sistema de

repartiment dels alumnes d’origen immigrant pels diversos centres del municipi (públics i

concertats) que més tard es va extendre també a Manlleu i als altres municipis de la

comarca. La clau d’aquest sistema de repartiment consisteix en considerar tots els nens i

nenes fills d’immigrants que comencen l’escolarització, als tres anys, com a alumnes

amb necessitats educatives especials, la qual cosa vol dir que són posades a la seva

disposició les cinc places de reserva per línia que obligatòriament ha de tenir cada

escola. L’assignació de centre es fa a partir d’una comissió d’escolarització, formada per

repesentants de l’Ajuntament, dels mateixos centres i del Servei d’Educació

Compensatòria, que té sempre en compte l’opinió de cada família. L’objectiu d’aquest



224

sistema és evitar la concentració de fills d’immigrants en determinats centres i, per tant, la

segregació i l’exclusió social. El seu problema és que manté en tot moment una situació

d’excepcionalitat que posa damunt de la taula una contradicció: per tal d’afavorir la

cohesió social és negat el dret individual de tota família a escollir el centre on vol portar

els seus fills, que habitualment acostuma a ser el que té més a prop de casa. Dit d’una

altra manera: el sistema posa els drets col·lectius i la cohesió social per damunt dels drets

individuals. Val a dir, en aquest sentit, que el repartiment no seria possible sense la bona

predisposició de les mateixes famílies immigrades, que des del primer moment són

informades, sensibilitzades i escoltades. S’ha d’aclarir, també, que l’existència d’aquest

sisema de repartiment no comportarà en cap cas equilibri estricte. Concretament, el cert

desequilibri que s’observa arreu entre la pública i la concertada s’explica fonamentalment

per tres factors: a) el fet que el conjunt de places de reserva per línia són inferiors al total

d’alumnes d’origen immigrant que hi ha per col·locar, la qual cosa fa que malgrat tot hi

acabi havent concentració ja no a l’escola pública, sinó específicament en algun centre

públic situat en alguna zona especialment poblada d’immigrants, com en el cas de Vic

passa amb l’escola Montseny, al barri del Remei; b) el fet que en el còmput total hi entren

encara alumnes que van ser escolaritzats abans de l’inici del repartiment, l’any 1997; i c)

que la ratio d’alumnes per aula és sempre més alta a la concertada que a la pública, la

qual cosa fa que baixi el percentatge concret de nouvinguts.

Fusió d’escoles a Vic. L’any 1997 l’Ajuntament de Vic va impulsar un altre procés,

que va culminar el curs passat (2001-2002), destinat a evitar la concentració d’alumnes

d’origen immigrant. Es tracta de la fusió de dues escoles públiques perifèriques i

“elitistes”, l’Andersen i el Guillem de Montrodon, amb dues de cèntriques amb un elevat

risc de guetització, el Balmes i el Sant Miquel dels Sants. Aquest procés va ser possible

gràcies a un ampli consens polític i social i al compromís i col·laboració del professorat i

de les associacions de pares. El problema és que ara el centre de la ciutat s’ha quedat

sense cap escola pública i que els alumnes han de ser acompanyats pels seus pares en

cotxe o han d’utilitzar els transports públics.

La incorporació tardana. A Vic i Manlleu, i en d’altres municipis de la comarca, se

segueix un model específic, diferent del que s’aplica a la resta de Catalunya, per a la

incorporació als centres d’ensenyament dels fills d’immigrants que arriben a mig curs, i

amb edats molt diverses, com a conseqüència del reagrupament familiar, o que no han

estat escolaritzats prèviament als seus països de procedència. Així, si en altres llocs

aquests infants i joves passen primer per uns Tallers d’Adaptació Escolar (TAE) on durant



225

tres mesos són sotmesos intensivament a un aprenentatge de la llengua, a Vic i a

Manlleu es porta a terme una incorporació directa a l’aula, que és compaginada amb una

formació complementària, també en llengua, que té lloc a la mateixa escola. Als centres

concertats, aquesta formació complementària consisteix en uns tallers de català a càrrec

del personal del Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC) als quals l’alumne assisteix

durant l’any de la seva incorporació, mentre que als centres públics s’aconsegueix amb

els propis recursos i un suport, més puntual, del SEDEC. L’objectiu d’aquest model

específic de Vic i Manlleu és evitar, ja des del primer moment, la segregació dels alumnes

nouvinguts. Pel que fa a la resta d’Osona, Torelló disposa de l’unic TAE que hi ha a la

comarca, amb un total de deu places, on acudeixen també alumnes d’altres municipis

amb necessitats especials. De fet, hi acudeixen fins i tot els casos més difícils de Manlleu,

però cap de Vic.

Dos tipus d’alumnes d’origen immigrant. Entre els escolars d’origen immigrant s’ha

de fer una distinció important: d’una banda, hi ha aquells infants que han iniciat el procés

d’escolarització a la comarca; en segon lloc, hi ha els alumnes d’incorporació tardana,

que acabem de citar, que entren a l’aula després d’haver estat escolaritzats prèviament al

seu país d’origen, en el millor dels casos, o sense ni tan sols haver estat escolaritzats. Els

primers són, en principi, alumnes com els altres, respecte dels quals no hi ha d’entrada

motius de caràcter pedagògic per no considerar-los plenament incorporats al grup (si hi

ha discriminació o especificitat és en tot cas, com ja veurem més endavant, per raons de

caràcter “social”, situades més enllà de la responsabilitat estrictament acadèmica). Els

segons, en canvi, són alumnes que presenten una problemàtica molt concreta

(desconeixement absolut de la llengua, recursos acadèmics baixos, analfabetisme,

dificultats per encaixar en el rol que els pertoca) que gairebé sempe els condueix a una

situació de marginalitat o d’exclusió i que els fa molt susceptibles d’esdevenir conflictius.

Òbviament, la dificultat per integrar-se al grup i, en relació a aquesta, els graus de

marginació o exclusió, depenen de l’edat en què té lloc la incorporació tardana: aquesta

és més difícil de reconduir a l’ESO que no pas als primers cicles de l’ensenyament

primari.

Anàlisi de la realitat Del conjunt d’entrevistes realitzades als diversos professionals de l’àmbit educatiu

de la comarca se’n desprenen cinc grans punts d’interès: 1) els recursos pedagògics,

amb especial atenció al problema específic de la incorpotració tardana; 2) els fills



226

d’immigrants escolaritzats des de l’inici; 3) la relació amb les famílies; 4) els contingts

educatius; 5) el rendiment i actitud dels alumnes d’origen immigrant; i 6) relacions i

conflictes. Vegem aquests punts amb detall.

1) Els recursos pedagògics. La incorporació tardana

Els defensors del model específic d’incorporació tardana d’alumnes d’origen

estranger que es porta a terme a Vic i a Manlleu assenyalen que es tracta d’una aposta

irrenunciable si es vol evitar la segregació inicial, i la posterior estigmatització, d’aquests

alumnes. Els seus detractors més radicals, en canvi, proposen suprimir aquest model

actual d’incorporació i substituir-lo per un període de transició fora del centre educatiu (a

l’estilo dels TAE però sense que això vulgui dir que els TAE siguin considerats

satisfactoris) durant el qual el nouvingut hauria de ser sotmès intensivament a

l’aprenentatge dels recursos bàsics per a la seva incorporació posterior a les aules i, en

general, a la societat osonenca. Entre aquests recursos bàsics n’hi ha un que resulta

crucial: la llengua. La idea de fons que inspira aquests detractors és que un model que

pretén evitar la segregació esdevé de fet, a la pràctica, una font de conflictes, ja que

l’alumne que és introduït a l’aula sense recursos comunicatius i marcat per uns

estereotips completament allunyats del sistema educatiu del país esdevé marginal dintre

de l’aula i sovint problemàtic, de tal manera que no només no resol la seva necessitat

d’integració sinó que complica la marxa normal de la resta del grup. Hi ha qui insinua, en

relació a aquesta qüestió, que habitualment s’ha confiat (i es confia) simplement en la

bona voluntat dels centres, sense que aquests comptin de fet amb possibilitats reals

d’assumir la situació, i fins i tot hi ha qui titlla el model actual d’incorporació d’alumnes de

“política d’aparador”, en el sentit que allò que compta per a les institucions és que consti

que tots els menors de 16 anys estan escolaritzats, sense que importin tant les

condicions en què es produeix aquesta escolarització. Alguns professionals demanen que

la incorporació de nous alumnes sigui restringida, almenys, a uns períodes determinats

de temps, en comptes de produir-se en qualsevol moment del curs, i que mentrestant els

nouvinguts siguin sotmesos a tallers intensius de llengua.

Més enllà de detractors o defensors d’un o l’altre model, tots els professionals

coincideixen a assenyalar que una efectiva incorporació dels alumnes nouvinguts a les

escoles només és possible si aquestes són dotades d’un important paquet de recursos.

En aquest sentit, resulta especialment prioritària la demanda de professors de suport que

coneguin la llengua i la cultura d’aquests alumnes, i de materials curriculars adaptats per

fer front a les seves necessitats educatives especials. Paral·lelament, la majoria

d’entrevistats també demanen que hi hagi més assistents socials, ja que troben



227

completament insuficient la situació actual, en la qual molts municipis han de compartir

els serveis d’una sola persona que, naturalment, no dóna a l’abast. Una queixa més

específica, en aquesta mateixa línia, és que els tallers de llengua només van destinats

estrictament a aquells fills d’immigrants que acaben d’arribar, mentre que si un alumne ha

arribat fa un poc temps i manté certes dificultats de comprensió no s’hi pot acollir. Si bé

és generalitzada, la necessitat de recursos, especialment humans, es fa més evident en

el cas dels centres concertats, on no només la ratio d’alumnes per línia acostuma a ser

més alta, sinó que la plantilla de professors és més reduïda i manquen professionals de

suport, com pscipedagogs.

Finalment, dintre de les denúncies més marginals destaca el cas d’alguns

professionals que demanen que hi hagi més coordinació entre les escoles i els

ajuntaments.

2) Els fills “autòctons” de la immigració

Més enllà del cas dels alumnes d’incorporació tardana (siguin aquests del nivell

que siguin) hi ha un cert consens a l’hora de considerar que davant dels altres alumnes

d’origen estranger l’escola ha d’actuar, des d’un punt de vista de tracte pedagògic, amb la

màxima normalitat. És per això que molts dels professionals entrevistats es resisteixen

d’entrada a veure la immigració, en si mateixa, com un problema, i reserven aquest

qualificatiu per als casos específics en què creuen que el mereix.

3) La relació amb les famílies

La majoria de professionals de l’àmbit educatiu entrevistats han expressat les

enormes dificultats existents a l’hora d’establir una relació fluïda entre l’escola i els pares

immigrants. En aquest sentit, aquests professionals assenyalen que, de fet, aquesta

relació és pràcticament nul·la en la majoria dels casos, en bona part per una diferent

concepció cultural sobre el paper de l’escola: per als pares marroquins (que són la gran

majoria dels pares immigrants), ser cridats a parlar pel mestre dels seus fills significa

aquests han fet alguna cosa malament. Així, segons els professionals, molts d’aquests

pares conceben l’escola en clau d’instrucció i no d’educació en un sentit ampli. En termes

més generals, els entrevistats consideren que una més fàcil relació amb la família, que

permetès explicar les claus pedagògiques i de funcionament del centre i facilités,

paral·lelament, la incorporació dels pares estrangers a la dinàmica habitual i la seva

relació amb pares autòctons, resultaria fonamental per garantir una millor incorporació

dels alumnes d’origen immigrant tant a la dinàmica escolar com, en un sentit més

general, al conjunt de la societat. Pel que fa, concretament, a les reunions de pares, i en



228

consonància amb el que acabem de dir, els entrevistats confirmen que l’assistència per

part d’immigrants és molt rara.

En la persecució d’aquest objectiu de relació escola-família, una de les demandes

habituals és la presència de més mediadors, especialment als centres d’aquelles zones

que, com Osona sud o la mateixa ciutat de Vic (on hi ha una única persona per a aquesta

funció) n’estan més mancades. També hi ha qui demana una major implicació en l’àmbit

escolar de les associacions d’immigrants, que d’alguna manera poden actuar com a pont

de comunicació. És destacable, en aquesta mateixa línia, la queixa d’alguns entrevistats

pel fet que els pares estrangers acostumen a estimular molt poc els seus fills de cara a

l’estudi.

4) Els continguts educatius

Pel que fa a una possible revisió dels continguts educatius amb l’objectiu d’afavorir

una formació més intercultural i un aprofundiment en el coneixement dels valors

democràtics, els professionals entrevistats accepten que és una idea que es podria

estudiar, però en termes generals la veuen més com una qüestió que ha de ser

plantejada en el si de cada una de les assignatures (especialment en aquelles que tenen

uns contingut de caràcter social) que no pas com un tema que hagi d’anar lligat a la

creació d’assignatures noves. En aquest sentit, hi ha qui assenyala que això dependrà

fonamentalment de la sensibilitat de cada professor, i també hi ha qui explica que al seu

centre ja s’han començat a introduir variacions en els últims anys, com per exemple un

enfocament no tan eurocentric del mapa mundi. També s’ha de destacar l’opinió, molt

estesa, que els valors democràtics han de ser introduïts sobretot en les pràctiques

quotidianes de l’escola, i en aquest sentit es posa èmfasi en la importància d’emprar

fórmules de democràcia participativa, entre les quals destaca l’elecció de delegats.

4) Rendiment i actituds dels alumnes d’origen immigrant. L’absentisme

Pel que fa al rendiment dels alumnes d’origen immigrant, destaquen, en

consonància amb tot el que ha estat dit fins aquí, les enormes dificultats dels alumnes

d’incorporació tardana, que presenten mancances bàsiques de comprensió i d’allò que

habitualment és designat com a competència comunicativa. Amb tot, val a dir que

l’aspecte conflictiu que deriva d’aquesta situació i del canvi de sistema educatiu (d’un país

amb hàbits d’instrucció basats en la disciplina i el càstig a un model de més proximitat

respecte del professor) és més assenyalat pels entrevistats com a propi dels nois que no

pas de les noies, que acostumen a tenir en general una actitud “més passiva”.

D’aquestes, algunes són protagonistes de situacions d’absentisme: a partir de segon



229

d’ESO, habitualment, comença a haver-hi casos d’abandonament de l’aula per part de

noies, que normalment els centres es limiten a constatar (que és, de fet, l’única cosa a la

qual estan obligats). Paradoxalment, també correspon a noies la xifra més elevada

d’alumnes immigrants que després de l’ESO opten per fer el Batxillerat. Finalment, també

destaca un cert percentatge de noies que no assisteixen a les classes de natació.

d) Relacions i conflictes. Els dos tipus d’alumnes d’origen immigrant

En les relacions entre alumnes autòctons i alumnes d’origen immigrant a l’escola

no s’ha registrat cap situació conflictiva greu. En termes generals, la situació és més aviat

d’indiferència mútua, amb una certa predisposició latent als prejudicis, que en algun cas

esclata amb alguna actitud despectiva o clarament xenòfoba nevers els nouvinguts. S’ha

de diferenciar, amb tot, els alumnes d’incorporació tardana dels que són fills de pares

estrangers però que han nascut i han estat escolaritzats a Osona des dels tres anys.

Aquests darrers es troben en una situació híbrida: d’una banda, són catalans i osonencs,

perquè han nascut a la comarca i aquesta és el seu referent propi, i a més parlen català

de manera natural; en aquest sentit, són més propers als fills de pares “autòctons”; d’altra

banda, però, els seus noms són marroquins (la immensa majoria pertanyen a aquest

origen), la seva cultura familiar és la musulmana i són membres d’una “comunitat” molt

clarament identificable; això els fa més propers als alumnes que acaben d’arribar del

marroc, per molt que en molts sentits poc hi tinguin a veure. Aquesta situació híbrida

aconsella una reflexió aprofundida sobre la necessitat de vetllar per una plena

incorporació d’aquests joves a la societat que els ha vist néixer, i aquí hi poden tenir un

paper important les activitats de caràcter extraescolar.

3.4.2.- Activitats extraescolars

Descripció S’hauria de distingir d’entrada les activitats que podríem anomenar

extraacadèmiques, que són aquelles que tenen lloc a l’escola però fora de l’àmbit estricte

de l’aula, de la formació quotidiana o dels horaris habituals de classe, de les activitats

extraescolars, que són aquelles que es porten a terme en un àmbit diferent del de l’escola

i que van a càrrec d’entitats independents. A les activitats extraacadèmiques organitzades

per la mateixa escola, fonamentalment excursions o sortides, l’assistència dels alumnes

d’origen immigrant és majoritària sempre que aquestes activitats no impliquin la pernocta

fora de casa.



230

Com ja hem assenyalat anteriorment l’àmbit de les activitats extraescolars és

ampli i comprèn un gran ventall de possibilitats, des de les que tenen un format

comparable a l’escolar (classes de música, d’idiomes, d’informàtica, etc.) fins a les que es

mouen en paràmetres estrictament complementaris (pràctiques esportives, esplais, etc).

La participació dels infants i joves d’origen immigrant en aquest tipus d’activitats és, en

termes generals, molt baix, i la raó d’aquest fet només en certs casos pot ser de tipus

econòmic (fonamentalment els que tenen a veure amb activitats més professionalitzades)

ja que en d’altres les quotes (si n’hi ha) són irrissòries.

El programa calidoscopi. Entre el 2000 i el 2001 va tenir lloc a Vic i Manlleu

l’aplicació del programa Calidoscopi, que perseguia tres objectius fonamentals:

1) Promoure accions que estimulessin la participació dels infants i adolescents

d’origen immigrant en els centres d’esplai, agrupaments escoltes i casals.

2) Engrescar les entitats perquè elaboressin projectes que facilitessin l’acollida

d’aquests infants i adolescents, tenint en compte les oportunitats educatives que ofereix

la seva presència en termes de diversitat cultural.

3) Donar suport als educadors per abordar adequadament els nous reptes que

genera aquesta diversitat i estimular el treball comunitari amb altres entitats i serveis que

actuen i incideixen en un mateix territori.

El programa va promoure algunes accions col·lectives (reunions de pares, difusió

a la premsa i a través de cartells de les activitats, etc.) i individuals, informant i

acompanyant algunes famílies, tot i que la participació no va ser especialment nombrosa.

També es van involucrar en el projecte, en diversa mesura, les entitats existents, en

funció de l’actitud dels monitors. El programa va detectar que, en principi, moltes de les

entitats de lleure no preveien el treball de la interculturalitat i la diversitat en els seus

objectius educatius, però que s’hi mostraven molt interessades.

Anàlisi de la realitat La majoria dels professionals de l’ensenyament entrevistats concedeixen una

importància cabdal a aquestes activitats que tenen lloc més enllà de l’escola de cara a la

integració social dels infants i joves. Així, consideren que els fills d’autòctons i els fills

d’immigrants poden arribar a tenir un tracte de respecte mutu en la seva vida quotidiana a

les aules, però que en qualsevol cas la cosa no passarà d’aquí mentre aquest tracte se

circumscrigui a l’àmbit escolar, perquè és fora de les aules on es teixeixen les verdaderes

relacions. Per això, mentre es mantingui l’accés a l’àmbit extraescolar essencialment

restringit als autòctons (per les raons que sigui, que no sempre impliquen que la situació



231

sigui “culpa” de ningú) es mantindrà també una certa barrera, una dificultat per a la

comunicació entre uns i altres i el manteniment de situacions de marginalitat.

Els responsables del citat programa Calidoscopi reparteixen la responsabilitat de

la poca participació de fills d’immigrants en les activitats extraescolars entre les famílies i

algunes entitats, especialment les de caràcter esportiu. Així, assenyalen que hi ha

dificultats perquè les famílies immigrants assumeixin la importància que té l’educació més

enllà de l’aula. Pel que fa a les entitats esportives, destaquen la seva poca o nul·la

predisposició a avançar en aquesta matèria. En aquest sentit, s’assenyala com a clau el

paper de sensibilització que haurien de jugar en aquesta qüestió les associacions

d’immigrants.

La poca predisposició dels clubs esportius contrasta amb l’actitud positiva

d’algunes entitats de lleure, com esplais i casals. Els monitors d’aquestes entitats són

receptius i sensibles respecte de la problemàtica, però demanen suport

d’acompanyament, sobretot de cara a la relació amb els pares. També es fa referència a

la importància d’incorporar monitors d’origen immigrant. Els responsables del programa

Calidoscopi concedeixen un paper clau a les relacions de les entitats amb les

administracions, d’una banda, i amb les associacions d’immigrants, de l’altra. També fan

referència a la necessitat de suport, tant econòmic com d’infraestuctures, per part dels

esplais, i proposen que es reflexioni sobre la possibilitat de concedir beques per a l’àmbit

del lleure. Finalment, consideren que ara correspon a l’administració local apostar fort per

aquest àmbit.

3.4.3.- Resum de propostes dels professionals de l’ensenyament

Sobre la incorporació tardana:

- Mantenir el model d’incorporació, directament a l’aula, vigent actualment a Vic i

Manlleu, però restringir-lo a uns períodes determinats del curs i sotmetre

mentrestant els nouvinguts a tallers intensius de llengua. (Proposta procedent

de professors d’ESO).

- Suprimir l’actual model d’incorporació tardana. Substituir-lo per un període de

transició suficient per dotar l’alumne nouvingut els recursos bàsics per a la

incorporació posterior a l’aula. (Proposta procedent de professors d’ESO).

Sobre els recursos humans i materials:



232

- Dotar els centres de professors de suport amb coneixements de la llengua i la

cultura d’origen dels alumnes nouvinguts. (Proposta provinent de professors i

responsables de primària i ESO).

- Posar més educadors socials al servei de les escoles. (Proposta provinent de

professors i responsables de primària i ESO).

- Ampliar les plantilles de professors. (Proposta provinent de professors de

primària i ESO).

- Ampliar la plantilla de professors de les escoles concertades o (dit d’una altra

manera) reduir el nombre d’hores de dedicació d’un professor a la docència.

Dotar aquestes plantilles de professionals de suport (psicopedagogs, etc.).

(Proposta provinent de professors d’escoles concertades).

- Dissenyar materials curriculars adaptats a les necessitats específiques dels

alumnes nouvinguts d’incorporació tardana. (Proposta provinent de professors

i responsables de primària i ESO).

Sobre la relació amb les famílies:

- Ampliar els serveis de mediació escola-família. (Proposta provinent per

responsables de primària de Vic i Osona sud).

- Cercar la implicació de les associacions d’immigrants en l’àmbit escolar.

(Proposta provinent per responsables d’escoles de primària i secundària).

3.4.4.- Conclusions de l’àmbit educatiu

- Els fills de la immigració que avui són a l’escola, i els que s’hi aniran

incorporant en un futur proper, constitueixen unes generacions sobre les quals

hi ha dipositades moltes expectatives, però sobre les quals pesen també molts

interrogants. L’àmbit educatiu resulta clau per a la plena integració d’aquestes

generacions a la societat osonenca i la seva formació i reconeixement com a

ciutadans.

- L’actual model d’incorporació tardana d’alumnes nouvinguts directament a les

aules, vigent a Vic i Manlleu, té defensors i detractors. Aquests últims

denuncien el fet que els alumnes són introduïts a l’aula sense haver adquirit

els mínims recursos per desenvolupar-se amb normalitat, la qual cosa, lluny

d’evitar la seva segregació, acostuma a ser contraproduent, tant per a ells com



233

per als seus companys. En qualsevol cas, el manteniment d’aquest model

planteja la necessitat urgent de dotar les escoles de molts més recursos

humans que els actuals, especialment les escoles concertades.

- Manquen materials curriculars adaptats per tal que els alumnes immigrants

d’incorporació tardana facin una evolució progressiva a l’interior del centre

docent. El rendiment acadèmic dels alumnes immigrants d’incorporació

tardana és sempre molt baix.

- Hi ha, actualment, una gran dificultat per part dels professionals de l’educació

a l’hora d’establir una relació fluïda amb els pares immigrants. De fet, aquests

últims tenen problemes per entendre les claus del sistema educatiu que regeix

en aquest país, i també per entendre les activitats relacionades amb l’oci o el

lleure com a integrants de l’àmbit educatiu. Aquests pares (especialment els

magribins) conceben sovint l’educació com a instrucció.

- La cohesió futura de la societat osonenca no depèn només de com es treballi

amb els alumnes fills d’immigrants, sinó també de com es treballi amb els fills

dels autòctons, i, en definitiva, de la capacitat que l’escola tingui de formar a

uns i altres en els principis de la interculturalitat i la democràcia i preparar-los

per esdevenir ciutadans crítics i responsables.

- Entre les noies magribines es produeixen alguns casos d’absentisme a partir

de segon d’ESO. Aquestes noies es queden a casa perquè la seva família

considera que estudiar no és propi de la seva condició. Paradoxalment, són

precisament les noies, dintre d’aquest col·lectiu, les que es caracteritzen per

un millor rendiment escolar.

- L’ensenyament reglat obligatori, tot i el seu paper absolutament clau, no és

suficient per a la plena integració a la societat osonenca dels infants i joves fills

d’immigrants. Si no es vol que les expectatives avui dipositades sobre aquests

infants i joves esdevinguin frustrades s’ha de vetllar per la seva introducció en

els circuits habituals més enllà de l’escola, que constitueixen l’àmbit del que

s’anomena activitats extraescolars: clubs esportius, esplais, casals, colònies

d’estiu, escoles de música i de dibuix, etc..



234

3.5.- FORMACIÓ D’ADULTS

La Constitució Espanyola, l’Estatut d’Autonomia i posteriorment la llei 3/1991 de

18 de març de formació d’adults de Catalunya, seguint la Declaració Universal de Drets

Humans, afirmen que “els poders públics garanteixen el dret a tothom a l’educació (CE,

art. 27.5) o “sent la formació un procés inacabat per a tota persona, ha de ser atesa i

promoguda adequadament per als poders públics” (llei 3/1991). Aquesta menció de la llei

al dret a la igualtat no fa més que concretar a la formació permanent, el principi d’igualtat

social promogut per la CE art. 9.2 i que en el si de la formació de persones adultes

significa prioritzar les formacions socialment, culturalment i laboralment bàsiques.

Tal com diu la llei de formació d’adults, la formació per a les persones adultes es

concreta en quatre àmbits: Formació instrumental i formació bàsica (Formació general i

compensadora d’una formació deficitària en relació al desenvolupament i les exigències

de la societat actual), Formació per al món laboral (aprenentatge inicial per poder

incorporar-se al món del treball), Formació per al lleure i la cultura (cerca l’aprofitament

amb finalitats formatives del temps lliure i la desocupació laboral i l’aprofitament en els

valors cívics) i Formació en el coneixement de la llengua catalana .

3.5.1.- Formació instrumental i formació bàsica A Osona hi ha diversos centres de formació d’adults municipals, concretament a

Balenyà, Centelles, les Masies de Voltregà, Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà, Tona i

Torelló. Vic i Manlleu, per la seva banda, comparteixen el centre de formació d’adults

Miquel Martí i Pol, que té seus en tots dos municipis i que depèn del Departament de

Benestar Social de la Generalitat. Aquests centres ofereixen formació en l’etapa

instrumental (curs d’aprenentatge de lectura i escriptura : alfabetització i neolectors), en

l’etapa bàsica ( graduat escolar, graduat en educació secundària obligatòria, accés als

cicles formatius de grau superior i accés a la universitat per als majors de 25 anys) i en

altres activitats formatives com informàtica. A partir del setembre de 2002, el centre

oferirà les classes de llengua catalana, en conveni amb l’Ajuntament de Vic i l’Associació

Antoni Soler i Trias, del projecte “Vés tranqui...al volant!” projecte preparatori per a

l’obtenció de la part teòrica del carnet de conduir per a estrangers.



235

Centres i aules de formació d’adults

Alumnes estrangers Municipi Nom curs

Homes Dones Nombre

alumnes

Educació instrumental (1er, 2on, 3er nivell

i EACA Català)

51 57 108

Educació bàsica (Graduat, Graduat –

Autoformació i GES)

10 11 21

Proves preparatòries (accés CFGS i accés

universitat)

2 2 4

Vic – Centre de

Formació d’Adults

Miquel Martí i Pol

Informàtica i altres 1 1 2

Castellà 82

Educació bàsica (Graduat, Graduat –

Autoformació i GES)

7

Manlleu – Centre de

Formació d’Adults

Miquel Martí i Pol

Proves preparatòries (accés CFGM, CFGS

i accés universitat)

2

Tallers de comunicació 22

Graduat 5

Torelló – Escola “La

Cooperativa”

Etapa instrumental 4

Tallers de comunicació 42 Roda de Ter – Escola

Municipal - Graduat 1

Tallers de comunicació 14

Alfabetització 13

St. Hipòlit i Masies de

Voltregà – Centre i

Escola Municipal - Graduat 12

Dades del curs 2001/2002

Les principals activitats que ofereixen les escoles d’adults són l’alfabetització i la

fluïdesa del llenguatge oral (a través de tallers de llengua).

La major dificultat que es presenta en el camp de l’educació d’adults és la manca

de continuïtat dels alumnes, que solen deixar les classes quan ja han adquirit els

rudiments de la llengua per a poder espavilar-se. Les escoles d’adults exigeixen

l’alfabetització bàsica dels alumnes per a poder seguir les classes i no tots els immigrants

estan en condicions de fer-ho. També hi ha entitats que segueixen aquesta línia

d’alfabetització. Algunes vegades s’ha copsat que es produeix una duplicitat respecte a

l’oferta educativa, situació que es podria resoldre amb una major coordinació de les

entitats que ofereixen aquest servei, també veiem que a vegades es creen dependències



236

entre els alumnes i aquestes entitats, fet que dificulta la derivació d’aquests alumnes als

serveis normalitzats.

3.5.2.-Formació per al món laboral

2.1. Orientació, assessorament i acompanyament per a la recerca de treball

Els principals serveis de la comarca que exerceixen aquesta funció són: Espai de recerca

d’ocupació (Vic), Oficina de Promoció Econòmica (Manlleu) i Gestiomat (Torelló). Les

seves principals funcions són:

Servei d’informació i orientació per al món laboral

Sessions d’orientació o inserció laboral

Itineraris d’inserció sociolaboral

Gestió d’ofertes de treball

També hi ha el servei d’Orientació vocacional, escolar i professional (INFOJOVE -

Ajuntament de Vic -Departament de Benestar Social) que proporciona aquesta

informació a les escoles de segon cicle d’ESO de Vic.

Formació per a l’actualització de coneixements i habilitats per exercir una professió - Programes de garantia social -

Municipi Modalitats

Vic – Programes de Formació Ocupacional Auxiliar de comerç, auxiliar de reparació

d’electrodomèstics, auxiliar de fusteria i

auxiliar d’electricitat (curs 2002/2003)

Vic – Escola Taller El Bosc Auxiliar de pintura, auxiliar de fusteria,

auxiliar d’electricitat, auxiliar de llauneria,

auxiliar de jardineria i auxiliar de

construcció

Torelló – Pla de Transició al Treball Auxiliar de fusteria i auxiliar de comerç

Manlleu - Oficina Promoció Econòmica -

Programa de Formació Ocupacional -

Aprenent de mecànica industrial

Manlleu – La Salle – Programa de

Formació Oucpacional -

Aprenent de comerç

Manlleu – Escola Taller Can Puget - Aprenent de fusteria, construcció,

electricitat i calefacció.



237

Les Masies de Voltregà – E.F.A Quintanes

– Programa de Garantia Social -

Auxiliar agrari

Tallers ocupació per a majors de 25 anys

Municipi Modalitats

Vic - Tallers Ocupació >25 anys Auxiliar social

Auxiliar jardineria

Auxiliar construcció

Manlleu – Tallers Ocupació > 25 anys Auxiliar de jardineria

Centres col·laboradors del departament de treball de la generalitat de Catalunya reconeguts per impartir formació ocupacional

Ajuntament de Vic. Departament de Benestar social C/ Jacint Verdaguer, 3 08500-VIC Tel 938852552

AULA-EMI C/ De les Flors, 1 08500-VIC Tel 938851984

Centres d’Estudis Tècnics d’Osona C/ Jacint Verdaguer, 12 08500-VIC Tel 938855644

Centres d’Estudis -Associació Quintanes Plaça Mil·lenari, 2 1r 08500-VIC Tel 938816586

Centre d’Informàtica d’Osona C/ Raimon d’Abadal, 16 08500-VIC Tel 938855073

CEPROM Plaça Lluís Companys, 3 baixos 08500-VIC Tel 938861023

Foment de l’Ocupació Laboral (SICO) C/ Josep Terradelles, 4 entresol 08500-Vic Tel 938856961

Fundació Universitària Balmes C/ Miramarges, 4 08500-VIC Tel 938861222

IDFO C/ Nou 17 2n 08500-VIC Tel 938861795

IMPEVIC (Institut Municipal de Promoció Econòmica) Edifici el Sucre C/ De l’Historiador R d’Abadal, 5 08500-VIC Tel 938832937

INFOCENTRE C/ Bisbe Morgades, 45 entresol 9 08500-VIC Tel 938833301

Institut Gaudí de la Construcció C/ de la Indústria, 71 08500-VIC Tel 938891688-938816018



238

INTAC C/ Mossèn Josep Gudiol, 17 08500-VIC Tel 938895493

PROMEFO C/ Sant Pere, 9 08500-VIC Tel 938832094

SVERT C/ Jacint Verdaguer, 29 entresol 08500-VIC Tel 938894106

ASSOCIACIÓ TAPÍS c/de les adoberies,7 08500-VIC Tel 938861834

D’entre les principals causes que provoquen la immigració, trobem el tema del

treball. El mercat laboral està en condicions d’absorbir aquesta mà d’obra, ja sigui de

forma legal o il·legal. Des de la política local i autonòmica es promou l’especialització dins

les àrees amb demanda laboral en forma de CFO (cursos de formació ocupacional) o en

forma de programes de garantia social. Hi ha immigrants que accedeixen a aquests CFO,

però n’hi ha d’altres que per la seva situació legal o pel desconeixement de la llengua i ,

per tant, del circuit, no poden accedir-hi. Un punt important, és la selecció dels alumnes

que accedeixen a aquesta formació, ja que és molt important que estiguin motivats,

aptitud que comenten els agents socials entrevistats que falta amb aquest col·lectiu

alhora de formar-se, doncs no valoren de la mateixa manera la formació per al treball,

que el treball. Aquesta formació permet que els joves immigrants i els joves autòctons

comparteixin formació, cosa que incideix al coneixement mutu i a l’establiment de noves

relacions.

Els tècnics que treballen amb la inserció laboral destaquen la necessitat de

disposar d’un material d’inserció social i laboral per a estrangers, que sigui reconegut a

nivell empresarial.

3.5.3 Formació per al lleure i la cultura

Escola Curs Nombre alumnes estrangers

Curs d’iniciació al esplai 3

Curs d’inserció social 18

Taller de pintura decorativa 1

Taller de comunicació en llengua

catalana per a dones immigrants

9

Escola

d’Educadors

d’Osona

Curs per a joves oberts a l’adaptació

escolar i ciutadana

3



239

També realitzen formació d’adults d’altres entitats com l’ Associació cultural Oratge, les

Aules de la tercera edat, els Tallers de l’SVAT, els Tallers de Casals de Gent Gran i les

Associacions de veïns i centres cívics

3.5.4 Formació en el coneixement de la llengua catalana

En l’àmbit de la formació d’adults de català tenim el Centre de Normalització

Lingüística d’Osona que té els seus serveis locals de català a Vic, Manlleu, Torelló i

Centelles. Aquest centre ofereix cursos de català de nivell mitjà, de nivell avançat, de

tècniques de redacció, de nivell superior i de correcció de textos. A més amb la

immigració també han assumit la tasca d’alfabetitzar, per tant també imparteixen cursos

d’alfabetització per a estrangers.

Municipi Curs Nombre alumnes estrangers

Nivell bàsic 219 Vic

Nova immigració 24

Grup de conversa 22

Nivell bàsic 49

Manlleu

Nova immigració 44

Grup de conversa 15 Torelló

Nivell bàsic 25

Les diverses persones entrevistades, començant pels mateixos immigrants,

remarquen la importància de l’aprenentatge de la llengua per a una plena integració, i en

aquest sentit, destaca el reclam d’una atenció específica a les dones d’origen magribí,

que no treballen i es mouen poc de l’àmbit estrictament familiar. També es posa de

manifest la importància d’estendre la formació al conjunt de la població immigrada, amb la

realització de més cursos en hores compatibles amb la feina de les persones que

treballen, i d’introduir continguts relacionats amb els àmbits laboral, social i institucional,

de cara a una millor inserció sociolaboral. També és important remarcar la impossibilitat

de poder realitzar un segon nivell als estrangers de llengua catalana, degut a la gran

demanda de cursos d’alfabetització en aquesta llengua de primer nivell.



240

3.5.5 Resum de proostes dels diversos agents

- Crear un material d’inserció social i laboral homologat a nivell comarcal,

consensuat a través de tots els insertors de la comarca que imparteixin cursos

de formació ocupacional, per tal de que sigui un referent clar i visible per a

tots els immigrants, per als insertos i per als empresaris (proposta feta pels

insertors del Pacte Territorial de Promoció Econòmica i Ocupació - Osona)

- Crear una comissió de treball formada per professionals que treballin en

l’alfabetització, per tal d’unificar criteris per al conjunt de la comarca (proporsta

feta per la coordinadora de Benestar Social de l’Ajuntamnet de Vic i per als

tècnics del Programa Icaria)

- Intentar no descuidar els alumnes que han fet un primer nivell d’alfabeitizació,

perquè aquests són els que estan més motivats per la llengua i els que volen

utilitzar-la com a mitjà de comunicació (proposta feta per tèncics del Centre de

Normalització Lingüística de Vic)

- Realitzar classes per a l’obtenció de l’exàmen teòric del carnet de consuir per

a estrangers (proposta feta per responsables polítics comarcals, per

responsables d’associacions d’immigrants i per tècnics de l’Escola d’Adults de

Vic).

3.5.6 Conclusions

- En les escoles d’adults i als centres de català, es copsa el fet que el nivell de

la llengua en el col·lectiu dels immigrants, abarca mols nivells i que, no hi ha

materials educatius que siguin específics per tots els nivells, i, per tant,

s’acaba homogeneïtzant tot amb un nivell únic que no permet la millora de la

llengua en molts dels casos.

- En les escoles d’adults i als centres de català, els immigrants que ja han fet un

curs de primer nivell, no se’ls pot oferir un curs de nivell més, degut a la forta

demanda de cursos d’alfabetització per als nouvinguts, i, en canvi, seria una

bona oportunitat de consolidar la llengua catalana amb aquest col·lectiu que ja

ha estat iniciat. Degut al fet que hi ha tants nivells i demanda de cursos

d’alfabetització, manquen recursos per poder contractar a tots els formadors

necessaris. (En les escoles d’adults i als centres de català).



241

- En els itineraris cap a la recerca d’una ocupació, es percep el fet de la

desconeixença del mercat laboral de la comarca, de la desconeixença de

temes administratius lligats amb contractes, nòmines etc., amb el no

coneixement de les normes socials establertes i amb la poca formació d’una

part del col·lectiu.

- En els programes de garantia social s’arriba a la conclusió que la majoria del

col·lectiu immigrant (sobretot el marroquí), no valora el fet d’adquirir una

formació per al món laboral, i que quan troba feina abandona la formació en el

cas dels nois i en el cas de les noies, el percentatge d’abandonaments no és

tant alt, però també es troba aquest fet, tot i que està més lligat a les

obligacions familiars. També comenten el fet positiu però a la vegada difícil

d’executar, de que molts immigrants volen aprendre un ofici, però amb prou

feines coneixen l’idioma.



242

3.6.- ÀMBIT SANITARI

En l’àmbit sanitari es detecten, essencialment, tres grans problemàtiques: les

dificultats de comunicació, la desinformació i el desconeixement dels circuits habituals i la

presència de noves malalties.

3.6.1.- Dificultats de comunicació

Una de les principals dificultats en l’àmbit de la sanitat és la comunicació metge-

pacient, per raons lingüístiques però també (o sobretot) per una concepció diferent de la

malaltia, del que significa estar malalt. Els problemes de comprensió lingüística són més

habituals quan el pacient és una dona, perquè normalment fa menys temps que és a

Catalunya i acostuma a sortir menys de casa. En ocasions, algun fill menor d’edat

acompanya els seus pares i fa la funció d’intèrpret, però en moltes ocasions apareixen

dificultats, fins i tot per qüestions de pudor. En ocasions passa fins i tot que un menor

acompanya un altre menor. Una de les solucions als problemes de comunicació és la

presència de mediadors, però no té sentit que en un centre d’assistència primària o en un

hospital hi hagi permanentment un mediador sense saber quan seran necessaris els seus

serveis. Una solució ja a l’abast és un llibre-diccionari que tradueix la terminologia més

habitual en el vocabulari mèdic a diversos idiomes. També hi ha el telèfon Sanitat respon

on es pot obtenir una traducció simultània. També hi ha qui proposa la incorporació de

metges àrabs al sistema de la sanitat pública.

3.6.2.- Desinformació i desconeixement dels circuits

En general els metges consultats creuen que falta educació per a la salut, i n’hi ha

que donen una especial prioritat a la necessitat de posar en marxa un pla de planificació

familiar, tot i que admeten que això xoca amb la cultura dels magribins, el col·lectiu

majoritari d’entre els immigrants osonencs. També es proposa l’organització de xerrardes

sobre diversos temes. Els professionals també troben a faltar l’existència d’informació

complerta sobre els serveis sanitaris, i algun d’ells apunta a la possibilitat d’elaborar una

guia d’utilització d’aquests serveis. En un mateix sentit, una denúncia habitual és produeix

entorn del fet que els immigrants no segueixen els circuits habituals dins del món de la

sanitat. Si bé és cert que utilitzen les urgències com a servei obert, els responsables dels



243

hospitals assenyalen que això també passa entre els “autòctons”, i que per tant no és cert

que els immigrants siguin la causa del col·lapse d’aquests serveis. El que sí que és cert,

en canvi, és que molts immigrants desconeixen la possibilitat de demanar una baixa a la

feina per poder anar al metge.

3.6.3.- Noves malalties

L’arribada de persones provinents de diverses parts del món ha propiciat també el

sorgiment de problemàtiques estrictament mèdiques. Destaquen les següents:

a) Aparició de malalties infeccioses endèmiques en els països d’origen, lligades a

paràsits dels quals alguns immigrants són portadors crònics. Els professionals molt sovint

tenen un profun desconeixement d’aquestes malalties, cosa que provoca en els pacients

la sensació de saber-ne més que el metge.

b) Reaparició de malalties que havien arribat a tenir, entre la població “autòctona”,

nivells d’incidència molt baixos. Entre elles destaca la tuerculosi.

c) Molts subsaharians són portadors, sense saber-ho, del virus de la sida.

Els responsables dels centres mèdics assenyalen que es tracta de problemàtiques

greus, que comporten també riscos per a la població “autòctona”. Pel que fa,

concretament, a les malalties fins ara desconegudes a Europa, apareixen grans dificultats

en el tractament i el seguiment i es fa difícil l’accés als medicaments. Tot plegat demana

una formació específica per part dels professionals.

També és destacable l’aparició de problemes psiquiàtrics crònics entre els

immigrants, especialment entre els magribins, com depressió, angoixa, etc., a causa de

les dificultats associades a l’adaptació a una nova societat. Aquests problemes poden

derivar en drogoaddiccions i alcoholèmia. Les dificultats per tractar-los apareixen sovint

pel fet que en funció dels seus orígens les persones tenen diferents conceptes de la

malaltia mental.

Una altra dificultat apareix, de vegades, a l’hora de fer el seguiment dels

embarassos. D’altra banda, entre els musulmans hi ha malalts crònics que trenquen el

règim de medicaments durant el mes del Ramadà.



244

3.6.4.- Resum de propostes dels professionals de la sanitat

- Organitzar unes jornades sobre sanitat i immigració dirigides al conjunt de

professionals de la comarca. (Responsables de l’Hospital General de Vic).

- Crear unitats especials, en hospitals i centres d’atenció primària, dedicats al

tractament de les noves malalties. (Responsables de l’Hospital General de

Vic).

- Reciclar els professionals de la sanitat tant en el coneixement de malalties fins

ara desconegudes a Europa com en aspectes de les cultures d’origen dels

immigrants. (Responsables HGV i del CAP Osona).

- Elaborar fulletons informatius sobre el funcionament dels serveis mèdics i dels

circuïts. (Professionals de l’àmbit sanitari en general).

- Posar en marxa una campanya de planificació familiar. (Responsables de

centres d’atenció primària).

- Incorporar metges àrabs i d’altres orígens als centres sanitaris. (Responsables

de centres d’atenció primària).

3.6.5.- Conclusions de l’àmbit sanitari

- Hi ha dificultats de comunicació entre els pacients immigrants i els

professionals de la sanitat, no només per problemes estrictament lingüístics

sinó també per un xoc cultural que posa en evidència diferents concepcions

del que significa estar malalt. Això demana una nova preparació d’aquests

professionals en qüestions que van més enllà d’allò estrictament mèdic.

- Els immigrants no tenen assumida, en termes generals, la quotidianitat dels

serveis sanitaris i desconeixen, en aquest sentit, els circuits habituals i la

diferència entre medicina preventiva i purament assistencial. Dificilment

demanen festa a la feina per anar al metge.



245

- L’arribada de persones d’orígens molt diversos ha comportat l’aflorament de

malalties endèmiques que a Osona es desconeixien, la qual cosa posa en

evidència la necessitat dels metges de reciclar-se. També han reaparegut

malalties que havien arribat a uns nivells d’incidència molt baix, com la

tuberculosi. Així mateix, moltes persones originàries de l’Àfrica subsahariana

són portadores del virus de la sida sense ser ni tan sols conscients d’aquest fet

ni del risc que comporta tant per a ells com per a la població en general.

- Les dificultats d’adaptació a una nova societat comporten problemes

psiquiàtrics, com angoixa i depressió, difícils de tractar per les dificultats per

part d’alguns immigrants d’acceptar el fet de la malaltia mental.



246



247

4. CONCLUSIONS GENERALS



248



249

Hem partit d’una reflexió sobre el fenomen de la immigració que ens ha portat a

posar sobre la taula quin hauria de ser, almenys en el pla teòric, el posicionament d’una

societat democràtica davant d’aquest fenomen, i a constatar el paper clau que en aquesta

matèria correspon a l’àmbit local, aquell àmbit que de manera més precisa s’ajusta a la

noció de societat com a espai de trobada i de relacions quotidianes i continuades. Hem

ofert, a continuació, una doble aproximació, quantitativa i qualitativa, a la realitat actual

d’Osona (una comarca amb un percentatge d’immigració que supera els índexs mitjans

tant de Catalunya com de la Unió Europea) i hem vist quins són els encerts i les

mancances, els dubtes i els prejudicis existents en matèria d’immigració en els principals

àmbits de la vida diària. Sabem que no es tracta d’un tema menor, que la immigració és a

Osona un fenomen en expansió, que ha canviat i seguirà canviant la fesomia de la

comarca, i que afrontar-lo és el repte principal que té plantejat en aquests moments la

comarca. És, de fet, per això mateix, que diversos ajuntaments, alguns en solitari i

d’altres conjuntament, han posat en marxa des de fa ja alguns anys iniciatives diverses,

algunes de les quals han estat pioneres en el conjunt del país. La realitat demostra, però,

que s’ha d’anar més enllà. Tenint en compte tot el que ha estat dit i analitzat fins aquí,

presentarem a continuació unes conclusions generals que haurien d’ajudar a dissenyar

les estratègies de cara a un futur immediat.

1) Osona ha d’avançar cap a un posicionament global que parteixi clarament de

l’assumpció de la immigració com una realitat, com un fenomen, i en cap cas com un

problema. En aquest sentit, el que si que ha de quedar clar és que el camí cap a la plena

assumpció d’aquesta realitat és travessat per problemàtiques concretes que han de ser

resoltes. Sigui com sigui, aquest posicionament global ha de ser conscient que Osona no

és una realitat aïllada, sinó una part integrant d’una conjuntura més àmplia, la qual ha de

ser entesa almenys en un doble sentit: a) com una jerarquia territorial i institucional

(Catalunya-Estat espanyol-Europa) que disposa d’una legislació positiva concreta i d’unes

polítiques clarament definides a gran escala; però també b) com un estat de coses

mundial que va més enllà d’aquestes lleis i d’aquesta jerarquia. En aquest sentit, és

evident que a Osona no li correspon legislar i que ha d’actuar des del respecte a una

legalitat que li ve de més amunt, però no és menys cert que la comarca, en la seva

dimensió d’àmbit local i, per tant, de punt d’encontre real de persones que arriben dels

cinc continents, s’ha d’avançar ella mateixa als esdeveniments, ha de definir el tracte que

vol per al conjunt dels seus habitants, i, des del respecte a la conjuntura política que la

lliga, té l’oportunitat de vetllar pel respecte a la llibertat individual i els drets elementals de

totes les persones. Que la immigració com a realitat formi ja part inevitablement de



250

l’horitzó col·lectiu dels osonencs, i que assumir-la com a tal realitat sigui ara mateix el

repte principal, significa que les responsabilitats en aquesta qüestió són indiscutiblement

“de la comarca”. En definitiva, la comarca té a les seves mans la possibilitat de no

esperar que les coses li vinguin simplement donades i decidides i dilucidar què vol de si

mateixa.

2) Les institucions comarcals, en la mesura que són governades per persones que

han estat elegides democràticament, ha de poder tenir la suficient autoritat moral i la força

per imposar-la, si cal, més enllà de cohercions concretes que poden ser tan externes

(l’Estat, la política governamental) com internes (moviments xenòfobs, compromisos

electorals). Així, si hi ha contradiccions (que hi poden ser) entre els principis fonamentals i

irrenunciables i les situacions polítiques i legals de fet, aquestes contradiccions han de

ser, almenys, evidenciades, i ningú com el poder local està en condicions de fer-ho. El

repte i l’oportunitat són històrics i Osona no ha de dubtar, si cal, a emprendre una actitud

pionera, com ja l’ha tinguda en el passat en alguns àmbits.

3) La comarca ha d’actuar coordinadament. Efectivament, davant la necessitat de

preparar-se per afrontar definitivament el repte de la immigració, Osona té l’oportunitat de

fer-ho no ja en aquest o en aquell municipi concrets, i en aquesta o aquella àrea de la

vida social, sinó en conjunt: entenent la comarca com un bloc i afrontant la immigració

com un factor lligat indestriablement al futur de la societat en totes les seves facetes. De

l’anàlisi detinguda de la realitat se’n desprèn, efectivament, que aquesta realitat és única

per al conjunt de la comarca: els immigrans arriben a Vic o a Manlleu, a Sant Bartomeu o

a Roda, a Torelló o a Taradell, però fonamentalment (ho sàpiguen ells o no d’entrada)

arriben a Osona. És Osona, en conjunt, que actua com a referent, i és d’Osona, en

conjunt, que analitzem la immigració com una realitat creixent i imparable. En l’escala de

referències, tant per serveis com per dimensions, Vic, i en certa manera també Manlleu o

Torelló, ocupen un lloc segurament primari i inevitablement diferent, però per això mateix

li cal a la comarca moure’s i posicionar-se com un tot; perquè les necessitats d’un

immigrant són les mateixes en un múnicipi gran que en un de petit, i també les pors i els

prejudicis de la població en conjunt.

4) L’actuació, a més de coordinada territorialment, ha de ser transversal. La

immigració és un fenomen que travessa de dalt a baix tots els àmbits de la societat

(habitatge, món laboral, educació, formació d’adults sanitat, cultura) i les accions que

s’emprenguin han de tenir en compte al mateix temps tots i cada un d’aquests àmbits. No



251

es tracta, per tant, de plantejar la qüestió com si es tractés d’una competència dels

serveis socials, sinó que es fa necessari un treball en equip de les diverses àrees

polítiques municipals i comarcals, sota la tutela de l’autoritat més alta en cada institució, i

dels diversos sectors professionals i socials.

5) Cal el màxim consens polític i social. L’assumpció plena de la immigració com

un repte demana no només la participació activa d’amplis sectors, sinó el compromís de

tots plegats, en la mesura que sigui possible, en una mateixa direcció: partits polítics,

sindicats, empresaris, entitats, institucions i ciutadans en general.

6) Es fa necessària una estratègia global destinada a afavorir la incorporació dels

nouvinguts a la societat osonenca. Dels diversos aspectes tractats en el nostre estudi

precedent se’n desprèn la manca de referents i la indefensió dels immigrants en la

recerca d’un lloc per viure i d’una feina digna, el desconeixement dels recursos més

elementals i la fragilitat d’una situació gairebé sempre abocada a la marginalitat. Es tracta

de dissenyar l’acollida i facilitar la integració en el sentit de contribuir a deixar enrere la

precarietat que va associada a la categoria d’immigrant i la incorporació a la normalitat. I

en aquest sentit es palesa la necessitat d’una col·laboració real i efectiva entre els

diversos ajuntaments i el Consell Comarcal que detecti l’oferta de treball de cada

municipi, les possibilitats reals d’acollida de cada municipi, el tipus d’habitatges de cada

municipi i que erradiqui la possible sensació que en uns llocs es fa més que en uns altres

o, fins i tot, que en uns llocs es fa massa i en uns altres massa poc.

7) Paral·lelament a l’acollida dels immigrants, Osona té la possibilitat d’avançar

cap a un projecte de societat basat en les relacions interculturals, que aprofundeixi en la

democràcia i en el reconeixement per al conjunt de les persones que viuen a la comarca,

sigui quin sigui el seu estatus jurídic, de la categoria de ciutadans. En aquest sentit, és

important potenciar la participació dels immigrants en la vida pública, assajant

mecanismes que els acostin en la màxima mesura que sigui possible a la intervenció en

la presa de decisions política. En definitiva, Osona es troba sempre davant l’alternativa de

posicionar-se en la defensa d’un model de societat que es basi en el reconeixement i no

en l’exclusió, en l’afirmació de tots i cada un dels que hi habiten i no en l’arbitrarietat

d’imposar uns interessos que, com a tals, seran sempre parcials. L’altra cara d’aquesta

alternativa és mantenir-se en l’hermetisme, la por i les actituds segregadores.



252

8) El desconeixement mutu entre comunitats és el principal aliment de tots els

prejudicis. Es fa necessari, en aquest sentit, promoure ponts de diàleg a tots els nivells,

buscar canals de difusió d’informació i sensibilitzar la població autòctona sobre la realitat

de la immigració. A aquesta tasca hi poden contribuir decisivament els immigrants, que

han de conèixer el lloc que han escollit per viure, però també han de donar-se a conèixer:

han d’explicar qui són, d’on vénen i, sobretot, per què han vingut.

9) La llengua catalana pot actuar com un dels principals factors d’integració, i en

aquest sentit ha de ser potenciada. Per aconseguir-ho cal un compromís ferm de tota la

societat, que realment converteixi aquesta llengua en el vehicle necessari de comunicació

comú.



253

5. LÍNIES ESTRATÈGIQUES I PROPOSTES CONCRETES



254



255

5.1.- LÍNIES ESTRATÈGIQUES GENERALS

1- Assolir, com a comarca, un posicionament consensuat i propi que parteixi de l’assumpció de la immigració com una realitat i afavoreixi la incorporació dels nouvinguts a la societat osonenca.

2- Promoure la coordinació entre els municipis de la comarca, i especialment entre aquells on la immigració és rellevant per abordar conjuntament les problemàtiques comunes que planteja la realitat de la immigració.

Propostes:

a) Crear el Consell Rector del Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants, format

per responsables polítics dels ajuntaments i del Consell Comarcal i pels delegats de la

Generalitat a la comarca.

b) Crear la Comissió Tècnica del Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants,

formada per la directora de l’Òrgan Tècnic d’Immigració, els responsables tècnics dels

departaments de benestar social del Consell Comarcal i de l’Ajuntament de Vic i els

coordinadors del pla.

c) Crear la Comissió de Participació del Pla Comarcal d’Integració dels

Immigrants, integrada per les associacions d’immigrants d’Osona i per altres institucions

que treballen en aquest àmbit.

d) Organitzar unes jornades de debat entorn del repte de la immigració a la

comarca.

3- Potenciar l’acció transversal que vegi la immigració com una realitat que

travessa tots els àmbits de la vida política i social i que se situa, per tant, més enllà de l’esfera dels serveis socials.

Propostes:

a) Promoure plans transversals en les línies d’actuació municipals que afavoreixin

la inclusió social.

4- Facilitar l’acollida de les persones nouvingudes, buscant en la mesura del possible el compromís i la col·laboració dels diversos ajuntaments i sectors socials.



256

Propostes:

a) Plantejar punts d’informació municipals emmarcats dins d’un context ampli

sobre la cobertura de les necessitats bàsiques d’informació: treball i habitatge.

b) Crear un grup de treball integrat pels professionals dels diveros ajuntaments de

la comarca, que porti a terme la tasca a que fa referència la proposta anterior.

5- Promoure el respecte als drets elementals de tota persona, i ajudar a superar situacions de marginació per tal que tothom tingui accés a una vida i un treball digne.

6- Afavorir l’aprofundiment de la democràcia, i el reconeixement per a totes

les persones que viuen a Osona de la condició de ciutadans.

Propostes:

a) Estimular la participació dels immigrants en les associacions de veïns.

b) Cercar fórmules que afavoreixin la participació cívica dels immigrants.

7- Estimular el diàleg intercultural i informar i sensibilitzar sobre la realitat de la immigració i les seves causes, i sobre l’origen i les problemàtiques concretes dels immigrants osonencs.

Propostes:

a) Promoure activitats (conferències, xerrades, taules rodones, teatre, música,

cinema) destinades a fomentar el diàleg intercultural i el coneixement de la realitat de la

immigració, amb la col·laboració d’entitats de la comarca.

b) Promure la creació, a tots els municipis amb un índex d’immigració rellevant, de

fòrums interculturals en la línia del que està en marxa des de fa uns anys en alguns

Ajuntaments. Estudiar també la creació d’un fòrum d’àmbit comarcal.

c) Organitzar unes jornades de debat entorn del repte de la immigració obertes al

conjunt de la societat osonenca.

d) Afavorir les propostes de formació a tots els nivells, des del professional fins a

l’universitari, que contribueixin al coneixement i a la reflexió entorn de la realitat de la

immigració.



257

8- Fer del català la llengua de comunicació entre les persones de les diferents cultures. Fer que aquesta llengua sigui coneguda, en la mesura del possible, per tots els immigrants.

Propostes:

a) Aconseguir el compromís de totes les entitats dedicades a la formació

d’immigrants d’impartir aquesta formació en català.

b) Sensibilitzar el conjunt de la població osonenca perquè utilitzi el català en el seu

tracte habitual amb les persones nouvingudes.



258

5.2.- LÍNIES ESTRATÈGIQUES PER ÀMBITS

5.2.1.- Àmbit de l’habitatge

1- Promoure un debat entre els agents socials amb l’objectiu de definir una estratègia general i consensuada destinada a avançar en la resolució de les problemàtiques associades a les dificultats dels immigrants a l’hora d’accedir a l’habitatge en condicions de normalitat.

Propostes:

a) Potenciar la creació un grup de treball, format per tècnics municipals

d’urbanisme i de serveis socials, responsables d’empreses immobiliàries, associacions de

veïns, ONG, etc., que avanci en la discussió de les problemàtiques que han aflorat en el

present estudi-diagnòstic i en la materialització de les propostes que apareixen en aquest

apartat.

2- Vetllar en la mesura del possible per l’aflorament i la normalització de

l’oferta de pisos de lloguer. Facilitar un referent clar en la seva recerca de pis.

Propostes:

a) Estudiar possibles sistemes de mediació per al lloguer d’habitatges.

3- Afavorir una política urbanística i d’habitatge global que vetlli per evitar la concentració d’immigrants en unes zones determinades i l’existència de pisos que no compleixin les mínimes condicions d’habitabilitat.

Propostes:

a) Estudiar propostes concretes destinades a l’arranjament d’habitatges vells o

degradats i la promoció d’habitatges socials, de compra i de lloguer, que evitin la

concentració.

5.2.2.- Àmbit laboral

1- Buscar la implicació de tots els agents socials amb l’objectiu de definir una estratègia general i consensuada destinada a avançar en la resolució de les



259

problemàtiques associades a les dificultats dels immigrants a l’hora d’accedir a una feina en condicions de normalitat.

Propostes:

a) Crear un grup de treball, format per empresaris, representants sindicals,

responsables dels punts de recerca de feina actualment existents, etc., que avanci en la

discussió de les problemàtiques que han aflorat en el present estudi-diagnòstic i en la

materialització de les propostes que apareixen en aquest apartat.

2- Promoure la informació i formació, que inclogui el reconeixement dels drets i deures que corresponen a tot individu, com a element clau per a la integració a la societat i per a una millor situació personal i professional.

Propostes:

a) Vetllar perquè l’ensenyament de la llengua catalana estigui a l’abast de tots els

nouvinguts en uns horaris que s’adeqüin a la seva feina.

b) Posar a l’abast d’administracions locals, entitats, sindicats, empreses, etc., un

sistema de formació ocupacional que expliqui als nouvinguts les institucions, la geografia,

la realitat econòmica i els hàbits de treball d’Osona. Aquest sistema de formació ha de

tenir el reconeixament dels empresaris, i com a tal un cert prestigi associat.

c) Fer aflorar els nous jaciments d’ocupació per posar en funcionament un sistema

de formació professional especialitzat, per tal que els treballadors poc qualificats es

puguin especialitzar, i per tant, puguin millorar professionalment i personalment.

3- Detectar i fer aflorar l’oferta real de treball de cada sector econòmic i de cada municipi i posar-la a l’abast de tothom. Interconnectar, en aquest sentit, l’oferta de treball de tota la comarca.

Propostes:

a) Crear una borsa de treball el màxim d’àmplia possible que actuï com a referent

clar per als nouvinguts. Interconnectar les borses de treball i punts de recerca de feina ja

existents.

4- Col·laborar fins on sigui possible, en la clarificació del mercat de treball i en la lluita contra les situacions d’explotació laboral.



260

Propostes:

a) Promoure espais de trobada entre els responsables polítics comarcals, els

empresaris i els sindicats destinat a avançar en aquesta qüestió.

5.2.3.- Àmbit educatiu 1- Buscar la implicació de tots els agents socials destinada a la resolució de

les problemàtiques associades a la plena incorporació dels fills dels immigrants a l’àmbit escolar.

Propostes:

a) Crear un grup de treball, format per professionals de l’ensenyament,

associacions de pares i responsables d’entitats de lleure i esport que avanci en

l’elaboració de propostes per a una plena integració dels joves immigrants.

2- Vetllar per tal que tot l’àmbit educatiu en general encamini les seves accions cap a la plena incorporació dels immigrants a la societat osonenca.

3- Reforçar, en tot l’àmbit comarcal, el sistema de mediació en les relacions

escola-família.

Propostes:

a) Organitzar una borsa de traductors i mediadors que estigui a disposició dels

centres escolars de la comarca.

b) Potenciar la mediació entre escoles i pares d’immigrants des del moment en

què comença l’escolaritat, amb l’objectiu d’informar aquests pares sobre les peculiaritats

del sistema educatiu del país i sensibilitzar-los sobre la importància de la seva

participació en les associacions de pares i mares.

c) Potenciar la relació entre pares autòctons i pares immigrants, que faciliti el

coneixement i reconeixement mutu, mitjançant tallers i activitats de caràcter intercultural.

4- Aprofundir i, si convé, replantejar de nou els actuals models d’atenció als

alumnes immigrants d’incorporació tardana, i avançar en l’obtenció de més recursos.



261

Propostes:

a) Promoure que els professionals d’ensenyament de la comarca coneguin els

materials curriculars adaptats.

5- Fomentar la relació entre fills de pares autòctons i fills de pares immigrants a través de les activitats extraescolars i de lleure.

Propostes:

a) Vetllar per la incorporació dels fills de pares estrangers a les activitats de les

entitats dedicades a les activitats extraescolars i de lleure. Fer especial incidència en els

clubs esportius.

6- Desenvolupar estratègies encaminades a la erradicació de l’absentisme escolar i donar suport a les ja existents.

Propostes:

a) Promoure estades de formació en empreses per tal que els joves amb risc de

fracàs escolar tinguin un primer contacte amb el món laboral.

b) Promoure programes de prevenicó i lluita contra les causes d’absentisme a

cada municipi.

7- Reflexionar, en diàleg amb la comunitat educativa, sobre una major implantació en l’escola dels valors de la interculturalitat i la democràcia.

8- Vetllar perquè els alumnes que no superin l’ESO disposin de la informació sobre l’oferta de programes de garantia social i de cicles formatius de grau mitjà.

5.2.4.- Formació d’adults

1- Buscar la implicació de tots els agents socials amb l’objectiu de definir una estratègia general i consensuada destinada a avançar en la resolució de les problemàtiques associades a la formació d’adults.

Propostes:

a) Crear un grup de treball, format per professionals i responsables de les diverses

entitats de la comarca dedicades a la formació d’adults, que avanci en la discussió de les



262

problemàtiques que han aflorat en el present estudi-diagnòstic i en la materialització de

les propostes que apareixen en aquest apartat.

b) Crear una comissió de treball formada per professionals que treballin en

l’alfabetitizació per tal d’unificar criteris per al conjunt de la comarca, i , en la mesura del

possible, dissenyar materials comuns.

c) Elaborar una oferta comarcal coordinada.

3- Promoure l’homologació dels cursos d’inserció sòciolaboral que s’imparteixen a la comarca, i consensuar, a través dels seus insertors laborals, el mètode, el contingut, la temporalització , l’avaluació etc. i promoure el coneixement del nostre entorn sòcio-laboral als nouvinguts, per tal que responguin als seus drets però també als seus deures a l’hora de treballar.

Propostes:

a) Difondre el material didàctic d’inserció social i laboral per a estrangers,

CONNECTA’T!, a nivell local, empresarial, a les entitats , per tal que realment es

converteixi en allò pel qual va ser creat: un material consensuat i homologat a nivell

comarcal d’inserció social i laboral per als estrangers.

4- Alfabetitzar en llengua catalana i posar aquesta llengua a l’abast dels estrangers. Afavorir que el català sigui la llengua en la qual s’imparteixi la formació d’adults a la comarca.

Propostes:

a) Consciencar la població osonenca de la necessitat de dirigir-se en català als

immigrants.

b) Fer especial atenció al col·lectiu de dones marroquines, perquè és el que

planteja més dificultats d’incorporació a la vida quotidiana.

c) Crear, a través del grup de treball de formació d’adults, proves de nivell

d’alfabetització estandaritzades, que es puguin utilitzar a nivell comarcal, per tal que sigui

molt més fàcil treballar amb el grup aula.

5- Promoure que els immigrants amb permís de conduir no homologat puguin tenir accés al permís de conduir espanyol.



263

Propostes:

a) Coordinar l’oferta formativa “Vés tranquil ... al volant”, destinada a realització de

l’examen teòric del permís de conduir per part dels estrangers, als municipis de la

comarca.

5.2.5.- Àmbit sanitari

1- Buscar la implicació de tots els agents socials per definir l’estratègia general i consensuada per avançar en la resolució de les problemàtiques associades a les dificultats de comunicació dels immigrants i de formació dels professionals en l’àmbit sanitari.

Propostes:

a) Crear un grup de debat, format per professionals de la sanitat, que avanci en la

discussió de les problemàtiques que han aflorat en el present estudi-diagnòstic i en la

materialització de propostes.

2.- Potenciar les accions de formació encaminades a formar els professionals de la sanitat tant en el coneixement de les malalties fins ara desconegudes a Osona com en aspectes relacionats amb les cultures d’origen dels immigrants.

Propostes:

a) Promoure la realització de cursos i jornades adreçats als professionals de

l’àmbit sanitari, que tinguin en compte l’intercanvi de mètodes i experiències entre els

diversos centres.

3.- Donar a conèixer els diversos circuits que composen l’atenció sanitària bàsica i sensibilitzar sobre la prevenció de les malalties.

Propostes:

a) Editar guies i fulletons informatius en diverses llengües, sobre el funcionament

dels serveis mèdics i els circuits.



264

5.2.6.- Àmbit social

1- Buscar la implicació dels agents socials per definir una estratègia general consensuada destinada a avançar vers la resolució de les problemàtiques socials de les persones immmigrants i la prevenció de les causes que originen l’exclusió i la marginació.

Propostes:

a) Crear un grup de debat entreles institucions i entitats d’àmbit social que

identifiquei les problemàtiques socials que presenten les persones immigrades i elabori

propostes d’actuació consensuades d’àmbit comarcal.

b) Promoure la realització de cursos i jornades adreçats als professionals de

l’àmbit social, que tinguin en compte l’intercanvi de mètodes i experiències.

c) Elaborar i/o actualitzar les guies i fulletons informatius en diverses llengües,

sobre el funcionament dels serveis socials.

d) Promoure la creació de comissions tècniques en l’àmbit local per erradicar les

causes de l’absentisme escolar conjuntament amb les serveis d’ensenyament, policia

local i altres.

e) Vetllar per l’atenció social i la sensibilització pel que fa a les situacions de

maltractament.



5.3.- PROPOSTES CONCRETES PEL PERÍODE 2002/2003 ÀMBITS PROPOSTA,

RESPONSABLE I AGENTS IMPLICATS

OBJECTIUS DATES PREVISTES

1. Òrgans de

coordinació

del Pla

Comarcal

per a la

Integració

dels

Immigrants

Creació del Consell Rector:

President: representant del

Departament de Benestar

Social de la Generalitat de

Catalunya

Vice-president: Representant

del Consell comarcal

Secretari: Designat pel

President del Consell Rector

Vocals: Representants dels

municipis adherits al Pla,

representant de la Comissió

tècnica, representant de la

Comissió de participació,

delegats territorials de la

Generalitat.

- Dirigir i supervisar l’aplicació del

Pla comarcal d’integració dels

immigrants.

- Establir les relacions

institucionals necessàries per a

la coordinació de les diverses

actuacions.

- Analitzar periòdicament la

situació dels immigrants i les

repercussions de la realitat de la

immigració en la comarca.

- Aprovar el diagnòstic, el Pla de

treball de les actuacions a fer i

el calendari d’execució.

- Aprovar l’informe-memòria de

les activitats realitzades.

- Aprovar la pròrroga, si cal, del

termini d’implementació del Pla.

- Aprovar el Reglament de règim

intern.

- Aprovar la visualització i difusió

del Pla.

20 de

desembre

de 2002



Creació de la Comissió

Tècnica:

Òrgan Tècnic del Pla

Interdepartamental

d’Immigració

Representant del Consell

Comarcal

Representant dels

ajuntaments de més de

20.000 habitants

Representant de la Comissió

de participació

- Coordinar el Pla comarcal

d’integració dels immigrants.

- Informar al Consell rector de les

activitats i acords dels grups de

treball.

- Cercar fonts de finançament per

les actuacions del Pla.

- Analitzar periòdicament la

situació dels immigrants i les

repercussions de la realitat de la

immigració en la comarca.

- Analitzar el diagnòstic, i

proposar el Pla de treball de les

actuacions a fer i el calendari

d’execució.

- Analitzar l’informe-memòria de

les activitats realitzades.

- Proposar la pròrroga, si cal, del

termini d’implementació del Pla.

Febrer,

Maig i

Octubre

de 2003



Creació del Grup de treball

d’Ensenyament:

Delegat territorial

d’Ensenyament

Inspectors d’ensenyament de

Vic i Manlleu

Responsables tècnics

d’ensenyament dels

ajuntaments de Vic i Manlleu

Un representant del Centre

d’Educació Compensatòria

Un representant del TAE de

Torelló

Un mediador de l’Ajuntament

de Manlleu, un del Programa

Icària i un de l’Associació

Antoni Soler i Trias

Un representant de cada un

dels següents centres:

Andersen-Balmes, Montseny,

Sant Miquel dels Sants i IES

Jaume Callís, de Vic, Casals-

Gràcia, Puig-Agut i IES Antoni

Pous, de Manlleu, Fortià Solà

i IES Cirvianum, de Torelló, i

Montjoia, de sant Bartomeu

del Grau

Un representant de la

Comissió de participació

Coordinació: Pla Comarcal

Avançar en la discussió de les

problemàtiques relacionades amb

l’àmbit educatiu que han aflorat en

el present estudi-diagnòstic i en la

materialització de les propostes

corresponents a aquest àmbit.

Treballar concretament en:

- Tallers per a pares autòctons i

immigrants a les escoles

- Accés dels fills d’immigrants a

les activitats extraescolars i de

lleure

- Accés dels centres als serveis

de mediació

- Discussió dobre l’atenció als

alumnes d’incorporació tardana

Una

reunió

cada dos

mesos a

partir del

gener de

2003



Creació del Grup de Treball

de l’Àmbit Sanitari:

Delegat territorial de la

Generalitat

Un representant de cada un

dels següents centres: CAP

Osona, CAP El Remei, CAP

Manlleu, CAP Torelló i CAP

Prats de Lluçanès

Un representant de l’Hospital

General de Vic

Un representant de l’Hospital

de Sant Jaume de Manlleu

Representant de la Comissió

de participació


Avançar en la discussió de les

problemàtiques relacionades amb

l’àmbit sanitari que han aflorat en el

present estudi-diagnòstic i en la



Treballar concretament en:

- Elaboració d’un material

informatiu sobre els circuits

sanitaris

- Organització d’unes jornades

per als professionals de la

sanitat

Una

reunió

cada dos

mesos a

partir del

gener de

2003



Creació del Grup de Treball

de Formació d’Adults:

Un representant de cada

un dels següents centres:

Miquel Martí i Pol a Vic,

Miquel Martí i Pol a

Manlleu, La Cooperativa

de Torelló

Un representant de cada

un dels centres de

normalització lingüística:

Vic, manlleu, Torelló,

Centelles

Un representant dels

tallers del Programa Icària

Un representant de Creu

Roja Vic Un representant de la

Comissió de participació

Òrgan Tècnic del Pla

Interdepartamental

d’Immigració


- Avançar en la discussió de les

problemàtiques relacionades

amb l’àmbit de la formació

d’adults que han aflorat en el

present estudi-diagnòstic i en la



- Proposar actuacions a realitzar.

Gener

2003

Creació de la Comissió de

Participació:

Mediadors interculturals

Entitats de col·lectius

d’immigrants

Entitats d’ajuda a immigrants

Altres entitats del teixit

associatiu

Membres de xarxes informals


- Analitzar les problemàtiques

dels immigrants estrangers

- Proposar actuacions a realitzar

- Participar en els grups de treball

- Col·laborar en aquelles

actuacions de difusió, informació

i formació tant als col·lectius

d’immigrants com a la població

d’acollida.

- Col·laborar en l’elaboració de

propostes d’activitats.

Gener

2003



Creació d’un grup de treball

d’Acollida format per

professionals dels diversos

Ajuntaments de la comarca.


d’Integració dels Immigrants

- Plantejar i estudiar la viabilitat

de la creació física d’un espai o

espais que actuïn clarament de

punt de referència i on tothom

que arribi a Osona tingui a la

seva disposició informació i

assessorament sobre habitatge,

ofertes de treball, escoles,

serveis públics, institucions, i

sobre tot allò que pugui

contribuir al coneixement de la

comarca.

Gener

2003

Servei de Traducció i

Mediació:



d’Osona (Associació Antoni

Soler i Trias).

Agents implicats: Persones

amb un coneixement ampli de

les llengües parlades pels

diferents estrangers de la

comarca d’Osona.

- Aconseguir tenir un equip de

professionals capaços de traduir

al català diferents llengües

parlades per als estrangers de

la nostra comarca (berber, àrab,

swahili, anglès, francès, rus etc.)

, i ésser entitat de referència per

aquesta qüestió a la comarca,

de tal manera que les

traduccions siguin sol·licitades a

l’entitat i aquesta, en funció de

la disponibilitat del traductor i el

seu perfil, triï un o altre traductor

o mediador.

Primer trimestre 2003

Formació dels professionals: Islam i Àmbit Local

Responsable: Jordi Moreras

Ajudar als responsables polítics i

tècnics a tenir un coneixement més

clar de la realitat de l’Islam i de la

situació d’aquesta religió al context

de l’Estat espanyol.

A

concretar

2. Àmbit

general

Intervenció amb famílies

immigrades

Responsable: Amina Bargach

Ajudar als professionals que tenen

un contacte directe amb immigrants

a aprendre tècniques

d’intervenció,en la seva tasca diària.

A

concretar



Curs d’introducció a la

mediació comunitària per a

agents socials que tinguin

tracte amb immigrants sovint

Responsable: Associació de

Mediadors de Catalunya

Divulgar lel coneixment de la

mediació entre els professionals que

des d’àmbits diveroso, tinguin

contacte amb immigrants.

Segon semestre 2003

Continuació de l’anàlisi de

l’evolució de la immigració.

Responsable: Associació

Antoni Soler i Trias, entitat

gestora del Pla Comarcal

d’Integració dels Immigrants.

Mantenir una anàlisi constant de

l’evolució sociodemogràfica de la

immigració a Osona que permeti

continuar d’alguna manera el treball

iniciat amb el present estudi-

diagnòstic. Continuar i aprofundir

també l’estudi de distribució de la

població per seccions censals als

principals municipis.

A partir del gener de 2003

Exposició de fotografies sobre

la immigració d’Osona

Exposició itinerant de fotografies

destinada a reflectir la integració

dels diversos col·lectius

d’immigrants a la vida quotidiana de

la comarca i la seva relació amb la

població autòctona.

Març de 2003

3. Àmbit de

Formació:

Creació d’una comissió de

treball formada per

professionals que treballin en

l’alfabetització a estrangers:

Coordinació: Pla comarcal


Agents implicats: Formadors

dels diferents municipis que

treballin amb aquest àmbit

Conèixer les diferents metodologies,

continguts, experiències de cada

municipi i entitat.

Intentar aconseguir un material únic

comú a nivell comarcal,

consensuant les metodologies, els

continguts etc. de cada agent

implicat.

Gener- juny 2003



Difusió del material formatiu

CONNECTA’T – Connecta

amb Osona - :

Coordinació: Pacte Territorial

d’Ocupació Osona-Centre i

Associació Antoni Soler i

Trias.

Agents implicats: Empresaris,

Ajuntaments d’altres

municipis de la comarca,

entitats diverses, formació

d’adults etc.

Aconseguir que aquest material

d’inserció laboral i social esdevingui

realment una eina homologada a

nivell comarcal, que tingui el

reconeixement dels empresaris i

que es nodreixi d’una estructura

rotativa de cursos a nivell comarcal.

Durant tot

el 2003

Implantació del “Vés

tranquil...al volant – Projecte

preparatori per a l’obtenció de

l’examen teòric del permís de

conduir –“ als diferents

municipis de la comarca que

ho sol·licitin:


d’integració dels Immigrants

d’Osona

Agents implicats:

Ajuntaments, Autoscoles,

Escoles d’Adults, Centres de

Normalització lingüística ,

Creu Roja etc.

Impulsar la creació d’una comissió

de treball a cada municipi que

estigui interessat amb el projecte,

per tal que puguin implantar-lo i

executar-lo de la manera més eficaç

possible.

Durant tot

el 2003



Organització d’unes jornades

per al personal de l’àmbit

sanitari on s’expliqui com

tractar les malalties que

afecten immigrants:

Coordinació: Institut català de

la Salut

Agents implicats:

Professionals de l’àmbit

sanitari experts en: salut

mental, pediatria i ginecologia

i professionals dels diferents

centres sanitaris públics o

privats de la comarca.

Aprofitar que hi ha comarques de

Catalunya que fa més temps que

Osona que conviuen amb

immigrants que aquí fa poc que han

arribat com els subsaharians, i

viceversa i fer una jornada de

transferència de mètodes de

tractament, de posada en comú de

nous continguts i noves

metodologies de comunicació, fer-la

oberta a un públic ampli, per ajudar

als professionals de l’àmbit sanitari

de la comarca d’Osona i els

professionals d’altres comarques a

realitzar un tractament més eficaç

en matèria d’immigració.

Primer

semestre

2003

4. Àmbit

Sanitari:

Elaboració d’un tríptic

informatiu que reculli el circuit

sanitari:

Responsable: Grup de treball

de l’àmbit sanitari

Elaborar un tríptic que faci

transparent als nouvinguts el circuit

sanitari i la funció específica de

cada un dels serveis.

Gener

2003

5. Àmbit

Ensenyament:

Cinc tallers del programa Un

espai per trobar-nos; un espai

per aprendre:

Coordinació:

Departament d’Ensenyament:

Direcció General d’Ordenació

i Innovació Educativa.

Departament de Benestar

Social: Òrgan Tècnic

d’Immigració

Agents implicats: direcció dels

centres educatius,

associacions de pares i

mares.

Facilitar la interrelació entre les

famílies autòctones i les famílies

immigrants nouvingudes als centres

educatius i, al mateix temps, facilitar

el coneixement i la utilització del

català com a llengua d’us i de

relació social.

Gener–

juny 2003



Servei de Traducció:

Coordinació:

Associació Antoni Soler i

Trias, amb finançament del

Departament d’Ensenyament

de la Generalitat

Posar a l’abast de les escoles de la

comarca professionals de la

traducció que facilitin la comunicació

amb les famílies immigrades.

Desembr

e 2003

Cursos de formació per a

l’acollida dels nouvinguts a

les escoles, als instituts i als

centres d’esplai i/o entitats.

Coordinació: Associació de

Mediadors de Catalunya.

Promoure un curs de formació per a

joves als instituts i a les entitats de

lleure, per tal que aquests joves

puguin ser posteriorment , els

referents per als nouvinguts a

aquests centres educatius.

Gener

2003 i

Avaluació

a Juny

2003.



6. BIBLIOGRAFIA

Delgado, Manuel: Diversitat i integració. Lògica i dinàmica de les identitats a Catalunya;

Empúries, Barcelona, 1998

Camps, Victòria: El Malestar de la vida pública; Barcelona, 1996

Candel, F.; Cuenca, J.M.: Els altres catalans del segle XXI; Barcelona, Planeta, 2001

Carbonell, J; Simó, N.; Tort, A.: Magribins a les aules. El model de Vic a debat; Eumo

Editorial, Vic, 2002

Col·lectiu IOÉ/ICEM: Marroquins a Catalunya; Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1994

Colectivo IOÉ: Inmigrantes, trabajadores, ciudadanos; Universitat de València, 1999

De Lucas, Javier de: Europa; ¿convivir con la diferencia? Racismo, nacionalismo y

derechos de las minorías; Tecnos, Madrid, 1992

Diversos autors: Pla Interdepartamental d’Immigarció 2001-2004; Generalitat de

Catalunya, Barcelona, 2001

Fòrum Intercultural de Vic. Cicle de xerrades sobre fenomen migratori i procés

d’adaptació; Ajuntament de Vic, 2000

Jameson, David: Sobre el diálogo intercultural; Salaamnca, 1990

Jameson, Frederic: Estudios culturales. Reflefiones sobre el multiculturalismo; Paidós,

Barcelona, 1998

Kymlicka, Will: Ciudadanía multicultural: una teoría liberal de los derechos de las

minorías; Paidós, Barcelona, 1996

Maalouf, Amin: Les identitats que maten (per una mundialització que respecti la

diversitat); La Campana, Barcelona, 1999

Martínez Marzoa, Felipe: “Estado y legitimidad”; “Estado y polis”; dins de Los filósofos y la

política (Manuel Cruz, comp.); Fondo de Cultura Económica, Madrid, 1999

Ortega Carrillo, José Antonio: Educación multicultural para la tolerancia y la paz:

Fundamentos y estrategias didácticas; Granada, 1996

Pérez-Díaz, Víctor; Álvarez Miranda, Berta; González Enríquez, Carmen: Espanya davant

la immigració; Fundació “la Caixa”, Barcelona, 2001

Rodríguez Regueira, José luis: “El reconocimiento de la diferencia como mecanismo de

marginación social”

Sartori, Giovanni: La sociedad multiétnica; Taurus, Madrid, 2001



6. ANNEX: RECURSOS DE LA COMARCA



TORELLÓ ÀMBIT INFÀNCIA I ADOL.LESCÈNCIA NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS INFANTS EN MEDI OBERT

Ajuntament de Torelló

Isabel Sánchez (educadora social)

Infants de 4 a 14 anys

35 (8 dels quals són immigrants, la resta amb famílies desestructurades

- Prsituac

- Po- Poterespecmultip

ABSENTISME ESCOLAR



Infants i adolescents de 4 a 16 anys

19

- Prla sen

- Deabse16 an

Estabdiferenl’absehomog

REFORÇ ESCOLAR

Ajuntament de Torelló Càritas interparroquial de Torelló

Isabel Sánchez (educadora social) Amb la col·laboració de 21 voluntaris


44

- Donaen el s- Aconsde treb- Prevepel seu- Estaservei

CAP NEN SENSE IL·LUSIÓ, CAP CASA SENSE JOGUINA

Ajuntament de Torelló Càritas interparroquial de Torelló. Amb la col·laboració del Departament de Benestar social.



60 Any 2201: - Famílies beneficiaries: 70% immigrants 30% autòctones -Infants beneficiàris: 67% immigrants 33% autòctons

- Detecbenefic- Notificfamílie

ENCARA NO TENS ESCOLA




28

- Vetllinfants

- Dod’escperío

- Vemagr

Realitzque l’Eescola

PLA DE TRANSICIÓ AL TREBALL AUXILIAR DE FUSTERIA I AUXILIAR DE COMERÇ

Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Torelló



ÁMBIT IMMIGRACIÓ NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS TRASTER DE CÀRITAS

Ajuntament de Torelló Càritas interparroquial de Torelló

Marta Sanglas (T.S.)

Persones immigrades

- Propsegondificult- Estaelectro

ÁMBIT GENERAL NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS COORDINACIONS EXTERNES: CÀRITAS INTERPARROQUIAL DE TORELLÓ

Marta Sanglas (T.S.)

- Cod’as

Coorpreveprom

GESTIOMAT Borslabo

ÀMBIT ADULTS ESCOL LA COOPERATIVA CENTRE D’AUTOFORMACIÓ

OFICINA DEL CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

PRATS DE LUÇANÈS

ÀMBIT D’INFÀNCIA I JOVENTUT

NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS

ACTUACIÓ EN L’ABSENTISME ESCOLAR

EBASP EBASP Infants I JOVES DE 3 A 16 anys

4: 1 d’ed. primària 3 ed. secundària

- FoInstiesco

ESCOLA DE PARES

EBASP EBASP Pares dels infants de 3 a 12 anys de l’escola “la Monjoia” de St.

Centre de Primària de St. Bartomeu del Grau, EAP Osona, EBASP

- Fo- Craspepare



Bartomeu del Grau

ST. JULIÀ DE VILATORTA

ÀMBIT INFÀNCIA

NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ DE L’ABSENTISME ESCOLAR A LA ZONA D’AFLUÈNCIA DE L’IES TARADELL

Municipal

Professionals de l’EBASP de St. Julià de Vilatorta, Anna Pratdesaba i Anna Solà; professionals de S.S. de Mancomunitat “La Plana”, Rosa Morales; professionals de IES Taradell, Eugènia Nicolàs i professionals de l’EAP d’Osona, Magda i Fina Collell.

Municipis que formen part de la zona d’afluència de l’IES Taradell.

Escoles que formen part de la zona d’afluència de l’IES Taradell.

*De- Cofaml’ass*De- De

o qu

- Intque absè*Ded’Es- Ve

hag

- Coserv -Docaso

ÀMBIT GENERAL, COORDINANACIONS AMB LES ESCOLES I ELS CASALS D’ESTIU

NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS COORDINACIÓ ENTRE PROFESSIO-NALS DE L’EBASP DE ST. JULIÀ DE VILATORTA AMB ESCOLES I INSTIUTS

Municipal

Anna Pratdesaba i Anna Solà

Escoles que formen part de l’EBASP de St. Julià de Vilatorta.

Directors, Caps d’estudis i secretaris de les escoles i instituts dels municipis de la UBASP de St. Julià de Vilatorta

- Miconjtrebprim- Pre- Ded’ate- Tredel cl’infa

COORDINACIÓ EDUCADOR I CALSALS D’ESTIU DE L’EBASP DE ST. JULIÀ

Municipal

Anna Pratdesaba

Casals d’estiu de l’EBASP de St. Julià de Vilatorta.

Educador i monitors dels casals d’estiu

- Asl’org- Asel trassiinteg

ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ, LES MASIES DE VOLTREGÀ, ORÍS I STA. CECÍL



ÀMBIT INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS CASAL D’ESTIU DE ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ

Ajuntament de St. Hipòlit de Voltregà

Montse Puigví Camps (Educadora social). Realitzat per dos monitors


31

- Afacreaactitlúdiq- Foacce- Foactiv

CASAL D’ESTIU DE LES MASIES DE VOLTREGÀ

Ajuntament de les Masies de Voltregà

Montse Puigví Camps (E. S.) Realitzat per una monitora i una voluntària


11

- Re- Foacce- Foactiv

CONSELL DE SALUT ESCOLAR

Àrea Bàsica de Salut i ajuntaments de St. Hipòlit i les Masies de Voltregà.

Infermera de pediatria i educadora social dels ajuntaments

Infants i adolescents de l’àmbit escolar (de 0 a 12 anys), població en general i professionals de l’àmbit educatiu i social.

Dirigit a tot els infants i pares de la població.

-Con

-Inteprev-Fomentrtrebfacto

PROGRAMA DE GARANTIA SOCIAL AUXILIAR AGRARI

E.F.A Quintanes (Les Masies de Voltregà)

JOVE VINE, NO

ET TALLIS

Ajuntament de les Masies de Voltregà i Ajuntament de St. Hipòlit de Voltregà, i l’ABS de St. Hipòlit.

Educadora social, 2 infermeres de l’ABS de St. Hipòlit i el tècnic de joventut.

Adolescents i joves de 12 a 20 anys de St. Hipòlit i les Masies de Voltregà.

Dirigit a tota la població adolescent i jove.

-Crerela-Predrogalim-Pot-Fac-Creasse

ÀMBIT ADULTS



NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS ESCOLA DE FORMACIÓ D’ADULTS

Ajuntament de les Masies de Voltregà i Ajuntament de St. Hipòlit de Voltregà

Montse Puigví i Camps (E.S.). Realitzat per dos mestres i tres informàtics.

Joves i adults a partir de 16 anys.

112 alumnes

-Rea

(alfa

-Reamitja-Reaclas-Cur-Fom

form

instr

-Potentr

ESCOLA DE PARES I MARES

Municipal- Regidoria de Benestar Social, i d’Ensenyament. Col·laboració de la Diputació

Regidors d’ensenyament i Benestar social- Treballadora social municipal

Pares i mares de nens/es de 0 a 18 anys

59 Oferfills planactitedu

ST. BARTOMEU DEL GRAU

ÀMBIT IMMIGRACIÓ

NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS COORDINACIÓ I IMPLEMENTA-CIÓ DEL PROJECTE “UN ESAPAI PER TROBAR-NOS”

Asscoiació Antoni Soler i Trias (Dins el pla Comarcal per a la integració dels immigrants a Osona)

Albert Espona Arumí Mireia Rosés i Noguer

Dissenyat per: Departament d’Ensenyament: Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa. Depart. de Benestar Social: Òrgan Tècnic d’Immigració

Desque centinterles fI faccata

TALLER DE GIMNÀSTICA DE MANTENIMENT, DIETÈTICA I INFORMÀTICA

Escola La Monjoia -Faci ma

RODA DE TER ÀMBIT INFÀNCIA I JOVENTUT

NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS CASAL D’ESTIU DE TAVÈRNOLES

Ajuntament de Tavèrnoles

Sílvia Rovira, Educadora social

Infants i joves d’entre 4 i 14 anys

27

- Oflleuresco



- Polleurdivetem

CASAL D’ESTIU 2001

Ajuntament de Roda de Ter i ajuntament de les Masies de Roda

Sílvia Rovira Educadora social

Infants i joves de 4 a 14 anys

104 -Ofepotesoci-Afainfan-Potd’unform

PROJECTE DE REFORÇ ESCOLAR

Ajuntament de Roda Ter

Sílvia Rovira Educadora social

Infants i joves de 6 a 14 anys amb dificultats d’aprenentatge i socioeconòmiques

19 - Ofinfand’intpugseu donfam-Pothabnove

ABSENTISME ESCOLAR

Ajuntament de Roda de Ter

Sílvia Rovira (E.S.) Infants i adolescents de 6 a 16 anys de Roda de Ter i les Masies de Roda

- Estoteprobtal dprob- Gainfancontpers

TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT SOCIAL

Ajuntament de Roda de Ter i Ajuntament de les Masies de Roda.

Laura Salvans (T.S.) i Sílvia Rovira (E.S.)

Alumnes del CEIP “Verge del Sol” de 3 a 12 anys

42 -Predesa-Afainfansocio de-Estatend’edsoci- Re

ÀMBIT ADULTS ESCOLA D’ADULTS

Municipal

SANT QUIRZE DE BESORA; STA. MARIA DE BESORA; VIDRÀ; MONTESQUIU ÀMBIT ADOLESCÈNCIA

NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS PLA D’ABSENTIS

E.S. St. Quirze i SS.SS Ajuntament

Directora SES i Treballadora social

Alumnes matriculats al SES

-l’ab



ME ESCOLAR DEL SES ST. QUIRZE

Sant Quirze SS.SS de 12 a 16 anys -l’or

- Esels S

MANLLEU ÀMBIT INFÀNCIA I ADOL.LESCÈNCIA

NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS CENTRE OBERT INFANTIL “TRIPIJOC” (Servei)

Àrea de Benestar Social i Salut

1 coordinadora 2 treballadores socials (Maite Delgar i Roser Mas) 1 educadora social (Maribel Corrales)

Nens i nenes de 6 a 12 anys que estiguin empadronats i que resideixin a Manlleu

- 17 nens/es de 6 a 8

anys.

- 18 nens/es de 9 a 12 anys

-Ajuinfanespeindiv

AJUTS PER L’ESCOLARITAT INFANTIL (Servei)

La gestió va a càrrec dels Serveis Socials municipals: Àrea de Benestar Social i Salut

1 coordinadora 2 treballladores socials (Maite Delgar i Roser Mas) 1 educadora social (Maribel Corrales)

Famílies de Manlleu, amb infants de 3 a 16 anys que no superin els ingressos establerts anualment per l’Ajuntament.

S’han beneficiat: 248 nens 120 famílies

- Gadificrecuesco

PREVENCIÓ I TRACTAMENT DE L’ABSENTISME ESCOLAR


1 coordinadora 2 T.S.(Maite Delgar i Roser Mas) 1 E.S.(Maribel Corrales)

Infants de 3 a 16 anys empadronats i que habitin a Manlleu.

-17 d’Educació Primària -18 d’Educació Secundària.

-Fomde M-Ofeespeinfanestig

CAMPANYA DE REIS “CAP NEN SENSE JOGUINA”


1 coordinadora 2 treballladores

socials (Maite

Delgar i Roser Mas)

educadora social

(Maribel Corrales)

Han participat 72 voluntaris l’Ajuntament participa en l’ingrés i ajuda econòmicament

Famílies empadronades i residents a Manlleu, amb nens/es de 0 a 12 anys que no superin els ingressos establerts anualment per l’Ajuntament.

S’han beneficiat: -176

nens

-65 famílies

-Asspartdel m

ESCOLA TALLER CAN PUGET Aprenents de fusteria, construcció i Electricitat i

Ajuntament de Manlleu



Calefacció PROGRAMA DE GARANTIA SOCIAL APRENENT DE MECÀNICA INDUSTRIAL

Oficina de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Manlleu

PROGRAMA DE GARANTIA SOCIAL AUXILIAR DE COMERÇ

LaSalle

ÁMBIT ADULTS

NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS BORSA DE TREBALL I GESTIÓ D’OFERTES

Oficina de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Manlleu

TALLERS D’OCUPACIÓ + DE 25

Ajuntament de Manlleu

ESCOLA D’ADULTS MIQUEL MARTÍ I POL

Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social.

Mª Carme Moyano - Famés

OFICINA DEL CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

ÀMBIT IMMIGRACIÓ

NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS SERVEI DE MEDIACIÓ INTERCULTU-RAL


Lofti Laghmarni Gemma Tubellas

Persones, serveis i professionals del municipi de Manlleu.

-39 homes -21 dones (S’han realitzat 102 entrevistes)

Gener-MillorconvivdiferenOpera-Resoimmig-Fer u-Fer u

PROJECTE “SALUT I DONA”


1 coordinadora 2 T.S. (Maite D. i Roser M.) 1 E.S.(Maribel C.) Hi col·laboren professionals del CAP Manlleu i del Programa d’Atenció a la dona.

Dones i joves marroquines

-Educ



INFORMACIÓ I ASSESSORA-MENT INTERCULTU-RAL (Actualment no es realitza)


1 coordinadora 2 T.S. (Maite Delgar i Roser Mas) 1 E.S.(Maribel Corrales)

587 persones ateses. -Faciliimmigrecurs-Fer pgener

SERVEI D’INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT INTERCULTURAL

CITE Informles pe

ÀMBIT D’INSERCIÓ SOCIOLABORAL

NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS ACTUACIONS PER A ATURATS/DES AMB DIFICULTATS D’INSERCIÓ (PADI)

El servei el presten: -Àrea de Benestar i Salut -Promoció Econòmica de l’Ajuntament

1 coordinadora 2 treballladores socials (Maite Delgar i Roser Mas) 1 educadora social (Maribel Corrales)

-Persones que fa més d’un any que estan a l’atur. -Col·lectius amb dificultats especial per a la inserció laboral: amb baix nivell de formació, majors de 45 anys, dones...

-9 dones -12 homes

-Afavol’atur amón la

ÀMBIT GENERAL

NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS SERVEI D’ÏNFORMACIÓ I ACOLLIDA


1 auxiliar administrativa

Tots/es els/les usuaris/es que realitzen la primera visita als serveis socials

S’han atès 3.297 persones.

-Rebreresposservei

EDICIÓ D’UNA GUIA DE SERVEIS DE L’ÀREA DE BENESTAR SOCIAL

Àrea de Benestar Social

Serveis Socials de l’Ajuntament

Tota la població, especialment els usuaris potencials dels serveis

-Donalocalsque l’Àadreça-Esdeque ledel qu

SERVEI MUNICIPAL D’ESTADA TEMPORAL


1 coordinadora 2 treballladores socials (Maite Delgar i Roser Mas) 1 educadora social

Persones de Manlleu que, per emergències o greus circumstàncies, no

-2 menors -3 adults.

-Atendtempo



(Maribel Corrales) poden disposar del seu habitatge.

VIC

ÀMBIT INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS FESTIVAL DE LA INFÀNCIA I LA JOVENTUT

Benestar Social de Vic. Àrea de Serveis de Desenvolupament Comunitari. Programa Socioeducatiu.

Nens i joves de la comarca.

10.064 participants (dades del 2000)

-Omplir procuran-Fomentlleure. -Desperl’exterio-Fomentteatre, ta-Afavori

ATENCIÓ DIRECTA EN ELS CENTRES D’IFANTS I ADOLESCÈNTS CASALS D’ESTIU I D’HIVERN

Àrea de serveis socials d’Atenció Primària, de l’ajuntament de Vic. Programa d’infància i adolescència

Nens i nenes d’entre 3 i 12 anys (casals d’estiu) i 6 i 12 anys (casals d’hivern).

Casals hivern (C.O. “El Remolí, Taller de pintura “La Paleta”, aula de Reforç escolar de la Creu Roja): 109 nens/es Casals d’estiu (5 centres): 47 nens/es

-Omplir amb unaeducativ

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE OBERT


Núria Escala -nois i noies de 5 a 16 anys, amb necessitats d’atenció social, donades les mancances que pateixen les seves famílies a nivell educatiu, social i cultural.

-Presencom a aparticipa-Afavoridels nen-Potencautoesti-Reforça-Tenir cumaterial-Particip-Sensibi-Establircol·labo

CASALS D’ESTIU


Nens i nenes de 3 a 12 anys.

L’any 200 van participar als casals un total de 706 nens/es.

-Potencel comp-Motivar-Ocupar-Donar udels fills-Desenv-Conèixe

PROGRAMA “APRÈN I JUGA”

Hi participa el col·legi Sant Miquel de Vic.

COMISSIÓ DE MATRICU –

Àrea de serveis socials d’Atenció

La Comissió està formada per

-Població de l’educació infantil i

-Durant el 2000 s’han atès demandes de

-Pal·liar concent



LACIÓ

Primària, de l’ajuntament de Vic. Programa d’infància i adolescència

representants dels serveis d’ensenyament, Serveis Socials de Vic, escoles públiques i concertades i per les seves AMPA.

primària. noves incorporacions d’alumnes de P3 i de tots els alumnes que han arribat del Marroc i que s’han escolaritzat a Vic.

infantil i educativsocial de

INTERVENCIÓ EN L’ABSENTISME ESCOLAR I LA DESESCOLA -RITZACIÓ EN L’ENSENYA –MENT OBLIGATORI


Departaments de Benestar Social i d’Ensenyament i la Policia Municipal. Per mitjà d’una comissió formada per representants dels serveis municipals i de les escoles de secundària.

-Aconseescolar l’escola -Afavoriescolars(materiaesport...-AconseVic.

ATENCIÓ A LA PRIMERA INFÀNCIA, AJUTS DE MENJADOR, LLIBRES, LOGOPÈDIA I CASALS D’ESTIU

Àrea de serveis socials d’Atenció Primària, de l’ajuntament de Vic. Programa: Promoció Social.

-Infants de 0 a 16 anys de Vic.

-S’han atès 499 persones (53% nens i un 47% nenes)

- Prevenen situasocial i/oés a dir,medi mi

ASSESSORA -MENT PSICOPEDAGÒGIC A LES LLARS D’INFANTS

Àrea de serveis socials d’Atenció Primària, de l’ajuntament de Vic. Programa: Promoció Social.

El programa l’ofereix el Servei “CDIAP” (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç)

-Infants de 0 a 4 anys de Vic.

-Les escoles bressol incloses: Ralet, Vedruna, Cu-cut, Esquitx, Serrra de senferm, Sentfores, El meu jardí i Airinia

-Oferir uque preo-Proporcentendreajudar-lo-Potencmàxdim-Vetllar donant s-Realitza-Promoudocència

PROGRAMA DE GARANTIA SOCIAL- PLA DE TRANSICIÓ AL TREBALL

Aquest programa està disssenyat i aplicat pel Departament d’Ensenyament en col·laboració amb l’Ajuntament de Vic i amb el suport del Depart. de Treball i el fons social Europeu.

Ajuntament de Vic, Depart. de Benestar social. Àrea de Servei de desenvolupament Comunitari. Programa Socioeducatiu.

Joves d’entre 16 i 25 anys que estiguin a l’atur. Interessats en aprendre un ofici, però amb dificultats per seguir en la formació reglada.

Els cursos 99/00 i 00/01 els van acabar un total de 57 alumnes. (majoritàriament noies d’entre 16 i 18 anys.)

-Oferir u-Oferir uespecia-Realita

PROGRAMA DE GARANTIA SOCIAL CURS DE FORMACIÓ OCUPACIONAL “AUXILIAR DE FUSTERIA” I

Programa gestionat

per l’Ajuntament de

Vic.

Aquest programa està ubicat dins el Projecte Yothstart

Ajuntament de Vic, Depart. de Benestar social. Àrea de Servei de desenvolupament Comunitari. Programa

Joves d’entre 16 i 25 anys que estiguin a l’atur. Interessats en aprendre un ofici, però amb dificultats per

L’any 2000 van

acabar el curs 7

alumnes.

Pel curs 2000/01

s’han matriculat 20

-Oferir ud’inserc-Oferir udel merc



“AUXILIAR DE CUINA”

de la Iniciativa Comunitària d’Ocupació i Recursos Humans del Fons social Europeu.

Socioeducatiu. seguir en la formació reglada.

joves.

Gairebé tos els

alumnes tenen entre

16 i 18 anys.

En aquest curs s’han

matriculat 5

immigrants (mentre

que en les edicions

anteriors el màxim

eren 2)

UNITAT EXTERNA D’ESCOLARITZACIÓ

Departaments de: Benestar social Governació Ensenyament de l’Ajuntament de Vic

Sergi González L’equip el formen: 2 monitores 1 mediadora culturalSupervisades pel tècnic de la UEC. Amb suport d’estudiants.

15 alumnes dels dos últims cursos d’ESO

13 alumnes: per sexe: 9 nois i 4 noies. Per nacionalitat: 10 marroquins i 3 espanyols. (Dades del curs 2001-2002)

-Contribcapacitaciutadà.-Fomentpuntuali-Orientaimmedia

ESCOLA TALLER “EL BOSC”

Oficina de Treball de la Generalitat i Ajuntament de Vic. Depart. de Benestar social. Àrea de Servei de desenvolupament Comunitari. Programa Socioeducatiu.

El grup de treball està format per: -Tècnics del Depart. de Treball de l’Oficina de Treball de la Generalitat - i tècnics de l’Ajuntament de Vic.

Joves en situació d’atur d’entre 16 i 25 anys.

L’any 2000 es van atendre 74 alumnes, 61 dels quals eren nois i 13 noies. El 17’8% eren d’origen magribí.

-Oferir uestan a d’aprenedesenvo-Compleels teòri-Familiales eines-contribu-Promouentre els-Fomentetc.

AJUDES PER L’ESCOLA BRESSOL

Ajuntament de Vic. Departament de Benestar Social. Àrea de serveis socials d’Atenció Primària. Programa: Promoció Social.


Del 1990 al 1999 es van beneficiar un total de 230 persones. 175 dels quals eren autòctons i 55 estrangers

-Facilitaeconòmcoberturaquestelaboral.-Ajudar infants mfamílies

AJUT PER MENJADOR ESCOLAR



Del 1990 al 1999 es van beneficiar un total de 247 persones. 150 dels quals eren autòctons i 97 estrangers

-Ajudar bàsiqueamb ma-Facilitalaboral.

AJUT PER LLIBRES ESCOLARS.

Ajuntament de Vic. Departament de Benestar Social. Àrea de serveis socials d’Atenció Primària. Programa: Promoció


Del 1990-1992 I 1996-1999 es van beneficiar un total de 873 persones. 330 dels quals eren autòctons i 543 estrangers

-Garantid’oporun-Facilitacomenç-Recolzaque els dificultat



Social. AJUT PER LOGOPÈDIA


Nens i nenes amb problemes sensorials

Del 1990 al 1999 es van beneficiar un total de 19 persones. 18 dels quals eren autòctons i 1 estranger

-Garantisense re-Evitar qproblem

AJUT PER CASALS D’ESTIU



Del 1997 al 1999 es van beneficiar un total de 156 nens/es 115 dels quals eren autòctons i 41 estrangers

-Possibisocio-ecresta, d’-Fomentactivitats

AJUT PER REIS PER TOTS

Ajuntament de Vic. Depart. de Benestar Social. Àrea de serveis socials d’Atenció Primària. Programa: Promoció Social.


Del 1990 al 1999 es van beneficiar 11.208 famílies, nens, centres... dels quals, 3802 són nens: 1691 autòctons i 2111 estrangers

-Aconsesense jo-Detectainfants (-Promou

ÀMBIT GENERAL

NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS ESCOLA D’EDUCADORS D’OSONA


Persones de Vic i la comarca d’Osona a partir de 16 anys.

L’any 2000 hi van passar

342 alumnes, d’entre 19 i 83

anys.

-F-Oam-Fm-Cesla

ASSESSOR-AMENT ESCOLAR I PROFESSIO-NAL


-Directors, Caps d’Estudis, Tutors, professors, psicopedagogs, consells escolars, claustres de professors, AMPA, Alumnes d’ESO i ciutadans en general, interessats per l’Orientació Escolar i Professional.

El curs 00-01 es van

beneficiar, entre diferents

escoles, un total de 390

alumnes.

-D-Fen-Cor-Pcrd’es-Asola-A-Omau-Cde-Fbu

ESCOLA D’ADULTS

Generalitat de Catalunya.

Mª Carme Moyano -Fam



Departament de Benestar Social.

CENTRE D’AUTOFORMACIÓ

Ajuntament de Vic. Benestar social: Àrea de Servei de Desenvolupament Comunitari. Programa socioeducatiu.

Totes les persones adultes residents a Vic i a Osona.

L’any 2000 assistien al

centre una mitjana de 22

persones.

Cal destacar l’increment

dels usuaris i sobretot de

persones immigrades de

Bulgària, Ghana, Nigerià,

Libèria, Rep. de Benín,

Sierra Leone, Marroc i Xina.

-Pbàl’aco-Afasis-E-Ceu-Intees-Afu

CENTR DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍTICA

Dolors Solà Poca

FORMACIÓ EN INTERCULUTURALITAT PER A DINAMITZADORS D’ENTITATS JUVENILS

Escola d’Educadors d’Osona

Cinta Costa Punt Jove de Vic -Pla -Ofo

LUDOÈTNIA Ajuntament de Vic (Depart. de Benestar Social)

Conxita Martin La població en general

2.067 nesn, adults i joves

van passar-hi l’any 2000

-CAp

ARRANJAMENTS D’HABITATGES


Departament de Benestar Social de l’Ajuntament de Vic i Càritas Interparroquial

Persones i famílies que no gaudeixen d’un habitatge mínimament digne (que els pot comportar viure un procés de marginació i segregació)

S’han executat 44 arranjaments, entre Benestar social i Càritas (dades del 2000)

-Pdefa

PROMOCIÓ DE 48 HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL


Es van atendre un total de

130 persones, de les quals

48 eren homes i 30 dones,

la majoria dels quals estan

casats i residien a Vic.

També hi havia sol·licitants nascuts a Catalunya, l’Estat Espanyol, Marroc i Àfrica.

ALIMENTS DE LA CEE

Existeix un conveni entre Cáritas Interparroquial, Creu Roja i Benestar Social de l’Ajuntament de Vic. (Departament de Benestar Social. Àrea de serveis

Entitats sense ànim de lucre i persones amb problemàtiques econòmiques.

-L’any 2000 es van beneficiar 7.110 persones en total.

-Ffa-Cleat



socials d’Atenció Primària. Programa: Promoció Social).

TRANSEÜNTS Ajuntament de Vic. Departament de Benestar Social. Àrea de serveis socials d’Atenció Primària. Programa: Promoció Social.

S’han atès 163 persones en total: un 96% homes i un 4% dones, pel que fa al lloc de procedència: 65% d’Espanya, un 9% de Marroc i un 5% de Portugal.

-DpeesBa

TALLERS D’OCUPACIÓ

Ajuntament de Vic (Depart. de Benestar Social i Brigada.

Lluís Masramon Trini Noguer

Persones majors de 25 anys amb especials dificultats d’inserció laboral

-Fpe

PLANS D’OCUPACIÓ SOCIOLABO-RAL

Desenvolupat pel Departament de Treball de la Generalitat i sol·licitat pel Departament de Benestar social de l’Ajuntament de Vic: Àrea de Serveis de Desenvolupament

Persones a l’atur. El Pla d’Ocupació Municipal va atendre 17 persones.

-Mla-Ple-Pla

ESPAI DE RECERCA D’OCUPACIÓ (ERO)

Departament de Benestar social de l’Ajuntament de Vic. Àrea de Serveis de Desenvolupament.

1573 persones ateses (dades any 2000)

-Pca-F-Ftre-Are-Pnecu

GESTIÓ D’OFERTES

Departament de Benestar social de l’Ajuntament de Vic. Àrea de Serveis de Desenvolupament

146 ofertes rebudes directament.

-Gde

CAPACITACIÓ DE FORMADORS DE COL·LECTIUS AMB DIFICULTATS D’INSERCIÓ SOCIOLABORAL. (Programa LEONARDO)

Departament de Benestar social de l’Ajuntament de Vic .Àrea de Serveis de Desenvolupament

- Oped’hoel - Pm- Pre

APRENENTAT- -P



GE DE LLENGÜES AUTÒCTONES PER A LA INTEGRACIÓ DEL COL·LECTIU D’IMMIGRANTS.

llefai la-Plinl’ade-P(cla-Vof-Rd’lin

PARTICIPACIÓ EN LA XARXA EDEN CATALANA (XEC)

Departament de Benestar social de l’Ajuntament de Vic I ImpeVic.

-Dcoco

EXPOTREBALL Depart. de Benestar Social de Vic. Àrea de serveis socials d’Atenció Primària. Programa Comunitari

Elisabeth Caralt Va dirigida sobretot als joves a partir de 15 anys. Però també està oberta a tota la població.

L’any 2000 hi van assistir 746 participants.

-IndideFaco- Apacodi

PROJECTE ENXARXA DE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA

Núria Escala -Ad’

CURS DE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA

TAMAYA i Depart. de Benestar Social de Vic. Àrea de serveis socials

Núria Escala Professionals de les institucions que formen part de la xarxa del protocol d’actuació previst

Add’po

ÀMBIT IMMIGRACIÓ

NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS ITINERARIS D’INSERCIÓ LABORAL

Ajuntament de Vic. Depart. de Benestar Social

Helena Tanyà -Facamb

FÒRUM INTERCULTURAL DE VIC

Ajuntament de Vic. Depart. de Benestar social. (Àrea de Serveis de Desenvolupament Comunitari)

Trini Noguer i Puigvila Presidit per l’alcalde de Vic i format per representants d’entitats diverses de Vic.

-Serrealcom-Ofeun cinter-Ofefet m

MEDIACIÓ INTERCULTURAL

Programa promogut per: l’Ajuntament de Vic, Dep.Benestar Social Dep.d’Ensenyament

-Persones magribines nouvingudes amb dificultats lingüístiques i/o

S’han atès 211 persones en total

-Afa-Afamag-Llumar



AFA socioculturals que necessiten suport per la seva integració. -Professionals del Dep. De Benestar Social i d’Ensenyament per facilitar-los la comunicació amb les persones magribines i la realització de la seva feina.

-Colmag-Afaadu-Infofamsoci-RecServdirig-Senel fe

CURS DEL TE PER A DONES DE DIFERENTS PROCEDÈNCiA

Gestiona LA PALETA

Assumpta Muntaner També hi participen: L’Ajuntament de Vic.

- Copren- Coman

CURS D’INSERCIÓ SOCIAL: INTRODUCCIÓ A LA LECTOES-CRIPTURA (2 nivells)

Naima Dahou -Afamag

CURS DE COSTURA

Ajuntament de Vic. Depar de Benestar Social

Conxita Alemany - Afaento

TALLER DE CURSOS DE LLENGUA CATALANA ORAL I ESCRITA

Gestiona el Consorci de Normalització Lingüística

Montse Valldeneu -Qucata

CURS DE CATALÀ PER A DONES MAGRIBINES

Gestiona l’Ajuntament de Vic

Esther Sarquella Altres participants:

Associació de Comerciants del Barri de l’Eixample Morató.

FORMACIÓ D’ADULTS

Gestiona l’Escola d’Adults de Vic

Berta Ajuntament de Vic (Depart. de Benestar Social)

-Fom

JORNADA SOBRE MUNICIPI, EDUCACIÓ I IMMIGRACIÓ

Plataforma Cultural de la universitat d’estiu, Universitat de Vic.

Carme Carbonell, Josep Casanovas, Esther Fatsini, Núria Simó, Joan Soler i M. Antonia Tardà

-Refpolít-Apo-Rec

PREPARACIÓ PER A LA IMPLEMENTACIÓ DEL PROGRAMA CLARA

Instituto de la Mujer. Gemma Comas Ajuntament de Vic. -Intedific

FORMACIÓ EN INTERCULTU-RALITAT PER

Escola d’Educadors d’Osona

Cinta Costa Punt Jove de Vic -Proimmrecu



A DINAMITZA-DORS RESPONSABLES D’ENTITATS JUVENILS

form

SERVEI D’INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT INTERCULTURAL

CITE Infoa les

MANCOMUNITAT “LA PLANA” ÀMBIT INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS CENTRE OBERT BALENYÀ

Ajuntament d’Hostalets de Balenyà. Departament de Benestar social.

-Readefic-Dondesel’aut-Afal’adqi hàb-Afaactiv

ÀMBIT ADULTS

NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS PARTICIPANTS FORMACIÓ D’ADULTS TONA

Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social.

-Facmés

FORMACIÓ D’ADULTS BALENYÀ

Ajuntament de Balenyà

-Facmés

CENTELLES ACTUACIÓ EN L’ABSENTISME ESCOLAR

Municipal Projecte de complementació institucional

Treballadora social municipal Hi col·laboren:

-Serveis Socials -Polícia local -Escola -Família

Tots els escolars de Centelles. Principalment de 6 a 16 anys.

5

-Acoabseinfan-Det-Pre

últimla qu

insti

la ne

-Ac



caso PROTOCOL DE DETECCIÓ D’INFÀNCIA EN RISC

Municipal- Regidoria de Benestar Social

Eva Rovira Soler, Treballadora social

Infant i adolescents de 0 a 18 anys

-IES Pere Barnils -CEIP Ildefons Cerdà -Escola Sagrats Cors -EAP -CAP Centelles

-Arrd’intsobr- Elade d

PREVENCIÓ DE LES DROGODEPEN-DÈNCIES A L’ESCOLA

Municipal

Treballadora social

Escolars de 14 a 18 anys

-3 grups de 3er.ESO -3 grups de 4t. ESO 1 grup Batxillerat de l’IES Pere Barnils

-DondrogAjud--

-

-

CASAL D’ESTIU/ 01

Municipal- Regidoria de Benestar Social

Educador social

Infants de 3 a 12 anys, de Centelles, St. Martí de Centelles, Aiguafreda i Hostalets de Balenyà

167 -

amseg

-hàb

-conintepob

Fer els i

TALLER D’ESTIU 2001

Municipal- Regidoria de Benestar Social i joventut

Educador social

Adolescents de 13 a 16 anys

17

-ado

-par

Pote ESPAI DE JOC

Municipal- Regidoria de Benestar Social, regidoria de joventut

Educador social

Joves d’entre 12 a 16 anys aproximadament

65 •j

afav

- Of- Pro- Popròp •

- Acnece- Treconc



ESCOLA DE PARES I MARES

Municipal- Regidoria de Benestar Social, regidoria d’ensenyament. Col·laboració de la Diputació de Barcelona

Regidors d’ensenyament i Benestar social- Treballadora social municipal

Pares i mares de nens/es de 0 a 18 anys

59 - Offills planactitedu

ESCOLA D’ADULTS

Municipal

OFICINA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

OSONA

NOM DEPENDÈNCIA RESPONSABLE OBJECTIUS PLA COMARCAL PER LA INTEGRACIÓ DELS IMMIGRANTS A OSONA

Gestiona l’Associació Antoni Soler i Trias.

Coordinadors: Mireia Rosés i NoguerAlbert Espona i Arumí

• General: -Contribuir a la plena integració dels col·lectius d’impotenciant la convivència, la cohesió comunitària, ligualtat d’oportunitats i d’accés als recursos col·lec• Específics: - Determinar les necessitats dels col·lectius extra- Implicar les diferents administracions públiques- Crear canals de comunicació estables i periòdi- Posar en marxa les acciona necessàries que im- Implicar els agents socials locals en el treball c

grups de treball. - Detectar potencialitats agents dels territori. - Afavorir la implicació dels immigrants a través - Promoure la participació de tots els agents en - Potenciar la implementació de mesures que pr

(seminaris, festes interculturals, cursos...) que ACTUACIONS: Fase de diagnosi del pla

També hi participen polítics, tècnics, professionals, immigrants, entitats, etc. Objectiu - Elaborar una diagnosi sobre la situació de la immigració a la comarca i realitzar propost

Projecte estudi quantitatiu i qualitatiu sobre el barri del Barri d’Osonai de l’Eixample Morató

També hi participen l’Ajuntament de Vic, el Depart. de Benestar Social, Toni Arisa (sociòleg) i JosObjectiu: -Conèixer la realitat del barri en relació a la immigració i als serveis de l’administració loc

Projecte formatiu per a la realització de l’examen teòric del carnet de conduir per a estrangers

També hi participen Escola d’Adults Miquel Martí i Pol, Consorci de Normalització lingüística, CreObjectiu: -Afavorir l’accés dels immigrants a l’examen teòric o l’homologació del carnet

Aplicació del projecte de l’examen teòric del carnet de conduir per a estrangers a Vic

També hi participen Escola d’Adults Miquel Martí i Pol, Consorci de Normalització lingüística, CreObjectiu: -Afavorir l’accés dels immigrants a l’examen teòric o l’homologació del carnet.



Aplicació del projecte de l’examen teòric del carnet de conduir per a estrangers a Manlleu

També hi participen l’Escola d’Adults de Manlleu, Creu Roja, Ajuntament de Manlleu (Regidoria dObjectiu: -Afavorir l’accés dels immigrants a l’examen teòric o l’homologació del carnet.

Coordinació i implementació del projecte “Un espai per trobar-nos, un espai per aprendre” a Osona.

Dissenyat per: Departament d’Ensenyament: Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa. Depart. de Benestar Social: Òrgan Tècnic d’Immigració Objectiu: Desenvolupar tallers adreçats a famílies que tenen escolaritzats els seus fills en el centrinterrelació entre les famílies autòctones i les famílies immigrants. I facilitar el coneixement i la utilització del català com a llengua d’ús i relació social.

Dinamització intercultural

Responsable: Helena Sánchez Hi participa: Consorci per a la Normalització Lingüística Objectius: -Estudiar el circuit que realitzen els estrangers quan arriben a Vic. -Proposar actuacions.

NOM DEPENDÈNCIA OBJECTIUS. ATENCIÓ D’URGÈNCIA I ACOLLIMENT A LES DONES VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA

Consell Comarcal d’Osona (Responsable: Roser Molist) Dóna servei a tots els municipis menys Vic

Atenció urgent a les dones víctimes de violència domèstica

CREU ROJA OSONA Banc d’Aliments

OFICINA DE RELACIONS AMB LA COMUNITAT

Cos dels Mossos d’Esquadra

Passar d’un model reactiu inicial a un model proactiu, afavorint el contacte aproximant el cos a les comunitats i als ciutadans en general.

EQUIP ASSESSORAMENT INFÀNCIA I ADOL.LESCÈNCIA (EAIA)

Consell Comarcal d’Osona –Àrea de Benestar Social -

Atenció a la infància en risc



ACCIONS FORMACIÓ - Primeres jornades de Formació per a la Interculturalitat en el lleure (Novembre 20

- Cicle de Formació-Reflexió “Interculturalitat i educació en el lleure” (Setembre 2001) LA DIFUSIÓ DEL LLEURE

Es realitzà a famílies immigrades i no immigrades. I en 3 nivells: 1. Amb famílies individulament 2. Amb grups classe o convocatòries de pares. 3. Difusió d’educació en el lleure en general a tota la població.

ACOMPANYAMENTS Els acompanyaments i/o assessorament s’ha fet en tres nivells: 1. Algunes famílies 2. Entitats de lleure.

3. Joves monitors/es d’origen immigrat GESTIÓ DE RECURSOS PER TREBALLAR LA INTERCULTURA-LITAT

Les actuacions per gestionar els materials que ha aportat el pla als diferents projecte-Preparar els materials per facilitar-ne el préstec. -Difondre el material.

COORDINACIÓ ORGANITZACIÓ D’ACTIVITATS INFANTILS AL BARRI DE L’ERM

OSONA NORD : PROGRAMA ICÀRIA DEPENDÈNCIA RESPONSABLE DESTINATARIS OBJECTIUS PROGRAMA CALIDOSCOPI

-Assoc. De Veïns del barri de l’Erm. -Escola d’Adults Miquel Martí i Pol. -Gram-Osona -Jameiat Essalam.

-Promoure accions que estimulin la participació dels infant i els adolescentsd’esplai, agrupaments escoltes o casals. -Engrescar les entitats perquè elaborin projectes que en facilitin l’acollida, teespecífiques, i que valorin les oportunitats educatives que ofereix la seva pcultural. -Donar suport als educadors per abordar adequadament els nous reptes quel treball comunitari amb altres entitats i serveis que actuen i incideixen en

Ajuntaments de: Torelló, St. Vicenç de Torelló, Manlleu, Roda de Ter, St. Bartomeu del Grau, St. Quirze de Besora, Montesquiu, St. Hipòlit i les Masies de Voltregà; GRAM-Osona a a partir de setembre 2002 el gestions l’Associació Antoni Soler i Trias), Escola d’Adults “Miquel Martí i Pol” i Associació Jameiat Essalam.

Treballadors socials i tècnics dels ajuntaments i els responsables de les entitats que participen en el programa.

Població immigrada i autòctona de totes les edats.

-Garantir la qualitat de vida de les persones im-Fer possible la seva participació en la vida socpobles. -Establir comunicació i potenciar la col·laboracinstitucions que treballen en aquest àmbit. -Sensibilitzar la població per fer efectiu el canv-Incidir en el coneixement de la realitat a partir específica. -Promoure espais de reflexió i debat. -Actuar a través de programes i/o projectes. Impulsar el treball coordinat i transversal en l’àcom la corresponsabilitat amb les diferents adm

ACTUACIONS: RODA DE TER Nom Responsable Objecius Tallers de comunicació

Anna Roca. Fomentar un procés integral de formació (Participants: 19 dones



Mediació comunitària(Roda i Masies de Roda)


Benestar social, Escola i CAP.

TORELLÓ Nom Destinataris Participants Objectius -Tallers de comunicació per dones

Persones extracomunitàries amb dificultat per accedir als recursos ordinaris.

25 persones 8 persones a St. Pere de Torelló

- Adquirir coneixements instrumentals de comunicació i facilita essocial, laboral i cultural.

- Caravana Intercultural:

Es tracta d’una exposició itinerant que exposa el fet migratori al llarg de la història. Treb

prejucicis i estereotips causants de l’exclusió social. La caravana es complementa amb unes guie

S’utilitza en festes i diades culturals i a les escoles municipals sense cap cost.

Pla global d’acció social d’Osona Nord

Instrument d’actuació política i social. • Objectius Donar resposta a les noves demandes socials referents a l’exclusió social, assegurant que tothomciutadania. Entre altres problemàtiques, es tracta la immigració extracomunitària. a torelló el treball s’engloba dins el pla estratègic de la vall del ges i bisaura. Les tasques realitzades han estat: anàlisi de la realitat i planificació interdisciplinar i la participacióS’han realitzat 9 reunions.

- Pla d’inserció:

Eina d’inserció laboral que afavoreix la inserció social. Ja que, quan es cobreixen les necessitats btransformar la realitat, realitzant un procés òptim d’integració. S’han atès 33 persones.

- Mediació Comunitària:

Aquest projecte busca treballar el conflicte, entre les dues parts implicades, de manera bidireccionl’entesa mútua. El treball sempre és comunitari i interdisciplinar. S’han prioritzat els àmbits educat• Activitats realitzades:

5 coordinacions abm benestar social. 19 entrevistes a benestar social i a l’escola. 34 visites a domtreball comunitari. 5 reunions per treballar material. 2 traduccions.

- Participació en reunions:

8 de la Comissió mixta i 10 de la Comissió Tècnica.

STA. MARIA DE CORCÓ Taller s de comunicació

18 persones -Afavorir el coneixement de la lleimmigrades a través de cursos d

Mediació comunitària



ST. PERE DE TORELLÓ Taller s de comunicació


Mediació comunitària(St. Pere i St. Vicenç)



VOLTREGANÈS Taller s de comunicació


Mediació comunitària





MANLLEU Nom Dependència Responsbles Destinataris Objectius Tallers de comunicació (CURS 2000/2001)

1 coordinadora 2 T.S.(Maite Delgar i Roser Mas) 1 E.S. (Maribel Corrales)

-Dones immigrades d’origen magribí, majors de 16 anys, analfabetes, amb desconeixement de la llengua i residents a Manlleu.

-Afavorir el coneixement de la lleimmigrades a través de cursos d

CARAVANA INTERCULTU RAL


1 coordinadora 2 T.S. (Maite Delgar i Roser Mas) 1 E.S.(Maribel Corrales)

-L’exposició s’adreça a tota la població i especialment als escolars d’E.S.O dels municipis d’Osona que formen part del programa Icària

-Potenciar el respecte a la diferèd’oportunitats entre persones de

PROJECTE DE MEDIACIÓ INTERCULTURAL (Actualment no es realitza)


Es realitzà a l’escola Pompeu Fabra

ENTREVISTES REALITZADES Àmbit educatiu

Agnès Gradaïlla – Inspectora d’Ensenyament de Manlleu

Josep Mª Serra – Inspector d’Ensenyament de Vic

Carme Carbonell – Tèncica de Compensatòria de Vic.

Dolors Rovira – Regidora de Vic

Montse Espinal - Titular del Col·legi Nostra Senyora del Carme (Vic)

Ramon Sitjà – Cap d’estudis del Col·legi Andersen (Vic)

Dolors Ayats- Psicopedagoga de l’IES Jaume callís (Vic)

Jordi Pou– Coordinador pedagògic de l’IES Vic

Montserrat Torrents – Directora del Col·legi Sagrat Cor (Vic)

Eugènia Nicolás – Institut (Taradell)

Toni Gimeno - Director de Les Pinediques (Taradell)

Imma Oms – Directora del Col·legi Sant Genís i Santa Agnès (Taradell)

Albert Pedro – Director de l’IES Antoni Pous (Manlleu)

Montserrat Muntanyà – Directora de primària de l’escola l’Era de Dalt (Tona)

Dolors Casas – Directora de Secundària de l’escola l’Era de Dalt (Tona)

Eliminado:



Joan Enric Giménez – Director de l’Escola Joan XXIII (Balenyà)

Maite Cenzano – Psicopedagòga de l’IES Pere Barnils (Centelles)

Teresa Molet – Directora del Col·legi Sagrats Cors (Centelles)

Sergi Gonzalez – Tècnic de la Unitat Externa d’Escolarització de l’Ajuntament de Vic

Mª Carme Solanes - Escola Guillem de Montrodon (Vic)

Teresa Feu - Escola Montjoia (Sant Bartomeu)

Margarita Burgaya - Escola Casals de Gràcia (Manlleu)

Àmbit laboral Lluis Donoso – Responsable de CITE de Vic i Manlleu (CCOO)

Pep Riera – Tècnic de la Diputació de Barcelona a CCOO

Quim Salvans, Cesc i Yamin Abdenasser (UGT)

Miquel Autet - Gerent de l’Institut Gaudí de la Construcció

Pere Masramon - Empresari de la restauració

Helena Tañà - Educadora (Vic)

Naïma Dahou – Monitora programa Escola-Família (Vic)

Gemma Comes – Tècnica programa Clara (Vic)

Conxita Alemany – Monitora curs de costura (Vic)

Caietà Serrat - Insertor laboral (Manlleu-OPE)

Montse Puigvi – Educadora social (les Masies de Voltregà)

Miquel Vilella A.D.L Collsacabra (l’Esquirol)

Joan Rovira - President Consell Empresarial d’Osona

Núria Soler i Codina –Tècnica de Recuros Humans de Patel

Mª Carme Amfruns – Directora de l’Oficina de Treball de la Generalitat

Tècnica de recursos humans de CAT, treball temporal

Laura Juez i Novellas – Advocada del bufet de Lluis Blasi

Iborra – Advocat

Àmbit sanitari Ramon Casadevall – Director del CAP Osona, exmetge de Sant Bartomeu

Dr. Vilatimó – Metge de família i director del CAP Centelles

Susanna Matassans – Pediatre del CAP Centelles/Balenyà

Eulàlia Cierro – Llevadora del CAP Centelles/Balenyà

Amparo Muñoz – Pediatre del CAP Taradell

Hospital General de Vic – Director mèdic Dr. Toribio



Mª Carme Guiteras - Cap d’atenció al client de l’Hospital General de Vic

Àmbit de l’habitatge Josep Collell – Departament d’Urbanisme (Vic)

Lluis Masramon – Departament d’Urbanisme (Vic)

Caterina Anglada – Responsable de la Immobiliària Finques Anglada

Responsable de Finques La Plana

Responsables polítics i tècnics

Enric Castellnou, president del Consell Comarcal d’Osona

Jacint Codina, alcalde de Vic

Joaquim Vivas, alcalde de Manlleu

Francesc Ribas, alcalde de Roda de Ter

Miquel Arisa, alcalde de Centelles

Jaume Mas, alcalde de Calldetenes

Montserrat Benito, alcaldessa de Sant Bartomeu

Ramon Casadevall, exalcalde de Sant Bartomeu

Jordi Fàbrega, alcalde de Sant Pere de Toirelló

Josep Picó, alcalde de Tona

Maria Àngels Casals, regidora de Torelló

Ruiz, regidor de Manlleu

Lluïsa Carbonell (PSC)

Pere Prat (ERC)

Joan Lagunas i Montse Aiats (IC-V)

Jaume Castañé (PP)

Ramon Vall, alcalde de Prats de Lluçanès

Josep Munmany, alcalde de Taradell

Joisep Maria Puigdomènech, alcalde de Balenyà

Roser Molist – Coordiandora de Serveis Socials del Consell Comarcal

Trini Noguer - Coordinadora del Departament de Benestar Social (Vic)

Hermínia Ordeig – Coordinadora del Departament de Benestar Social (Manlleu)

Anna Roca i Isabel Sánchez - Coordinadores del programa Icària

Roser Mas – Treballadora familiar serveis socials

Núria Escala – Responsable Serveis Socials de l’Ajuntament de Vic

Jordi Carles – Tècnic de l’Ajuntament de les Masies de Voltregà



Àmbit de Formació i Ocupació

Carme Pol, presidenta de l’Associació Cultural Oratge

Dolors Solà, directora del Consorci de Normalització Lingüística (Vic)

Maria del Mar Espadaler (Creu Roja de Vic)

Mª Carme Moyano, Directora del Centre de Formació d’Adults Miquel Martí i Pol

Jordi Villanueva – Monitor del programa de Garantia Social (Vic)

Cinta Costa – Secretària Escola d’Educadors d’Osona (Vic)

Maria Balasch – Cap d’estudis dels Tallers d’Ocupació (Vic)

Mercè Farrés – Cap d’estudis de l’Escola Taller El Bosc 2 (Vic)

Esther Cremades – Tècnica Pla Transició al Treball (Vic)

Marta Colom – Professora Esola Taller Can Pujet (Manlleu)

Elisenda Costa – Projecte Calidoscopi

Montse Genescà – Assistent social de Càritas

Altres Santi Ponce, president del Centre d’Estudis Socials d’Osona (CESO)

Toni Arisa, sociòleg

Jamel El Mesiani, portaveu del Centre Cultural Islàmic (Vic)

Randy Williams i Guimba Konate, de l’Associació de Subsaharians i Amics d’Osona

(ACSAO)

Papa Sow, sociòleg

Yamin Abdenasser, filòleg i voluntari de Creu Roja

Daxin Marín Jiménez, immigrant veneçolana

Kenya Carrión , immigrant d’Equador

Feliciano Muiño, immigrant de Cuba

Fabián Machuca, immigrant d’Equador

Alexander Martínez, immigrant de Colòmbia

Boris Trbojevic, immigrant de Croàcia

Maia Shubitidze, immigrant de Georgia

OSONA I LA IMMIGRACIÓ › pdf › acollida-integracio › osona.pdfrealitat social que es dibuixa a...

Documents

Transcript of OSONA I LA IMMIGRACIÓ › pdf › acollida-integracio › osona.pdfrealitat social que es dibuixa a...