NÚMERO 2833

FINS A UN 30% D’ESTALVI PER ALS SUBSCRIPTORS

DE PAPER

1,50 EUROS

DIMARTS 25 DE SETEMBRE DEL 2018

JOAN B. CULLA

28

historiador

La funció dels pretorians, aquell cos capaç de dictar

al poder formal què pot fer i què no, a Espanya

la fan els jutges

30

Exigents.cat

Ernest Maragall, Ferran Mascarell i Jordi Graupera haurien d’anar a primàries

i formar una única candidatura a l’alcaldia

PERE PUGÈS I 20 FIRMES MÉS

29

escriptor

Corre el rumor que Europa pressiona perquè els indults

siguin concedits. Ara bé, primer els condemnats els

haurien de demanar

SEBASTIÀ ALZAMORA

VEGEU LA PÀGINA 27

Avui presenta a Brussel·les el llibre ‘La crisi catalana’

Puigdemont reclama un referèndum

pactat i tutelat per

la UE

PP i Cs bloquegen el pressupost a Pedro Sánchez

P 32

P 05

FINANCES PÚBLIQUES

“La meva mare és la

meva heroïna”

P 06

JAVIER ETXEZARRETA / EFE

P 41

El dissenyador català encara no ha revelat

els seus plans

Josep Font deixa Delpozo

després de catapultar-la

a l’èxit

MIGUEL RAJMIL / EFE

P 04

L’unionisme va sondejar Cambridge Analytica per interferir en la campanya del 21-D

La mesa del Congrés suspèn la tramitació de l’esmena que evitava

el veto del Senat als comptes

El PSOE i Podem denuncien que la decisió és irregular i reclamen una reconsideració a Ana Pastor

RYAN GOSLING INTÈRPRET DE ‘FIRST MAN’

política 06 DIMARTS, 25 DE SETEMBRE DEL 2018 ara

Puigdemont reclama un referèndum pactat

i tutelat per EuropaL’expresident, que espera poder votar una oferta de

l’Estat, descriu els seus plans al llibre ‘La crisi catalana’

LA REPRESSIÓ DE L’ESTAT

Enmig d’un any turbulent, entre la formació d’un govern a Catalunya, la detenció a Alemanya i els plans per establir el Consell de la República a Brussel·les, l’expresident Carles Puigdemont ha tingut temps de re-flexionar sobre una solució al Procés que no passa ni per la desobediència ni per fer efectiva la República. Se-gons ell, passa per dialogar amb l’Es-tat, amb la tutela d’Europa, obtenir una oferta d’encaix i dirimir la inde-pendència en un referèndum acor-dat. És el pla que exposa Puigde-mont a La crisi catalana. Una opor-tunitat per a Europa, un llibre escrit a partir de converses amb el perio-dista Olivier Mouton i que serà edi-tat, de moment, a Bèlgica i a Catalu-nya per l’editorial La Campana.

Puigdemont ha pensat el llibre, que surt avui a la venda, per al ciuta-dà europeu, i per això el lector ca-talà hi trobarà, d’entrada, argu-ments coneguts. L’expresident des-criu el desencís per una Constitució que va ser “una trampa, un mirat-ge”, i continua per l’Estatut del 2006, que ja havia sigut escapçat abans de la sentència del Tribunal Constitucional. Un text, apunta, que ell va votar en blanc perquè no estava satisfet de la redacció sorgi-da de la negociació entre Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero. D’aquí al Procés, culminat l’octubre del 2017 i que ell pensava que el po-dia dur a la inhabilitació però mai al risc “d’anys de presó i exili for-çós”. Puigdemont mostra decepció pel “silenci” d’Europa davant la re-pressió d’un Estat “que no ha tren-cat amb el règim franquista”.

Tot i això confia en una mediació per a Catalunya perquè, conclou, solucionar el Procés servirà a la Unió Europea per encarar els seus problemes: “La crisi catalana ha de ser el fibló que obligui Europa a re-accionar i reforçar-se a partir dels seus valors fundacionals i del seu potencial”. La mediació ha de ser “discreta” i privada. “Europa ha d’estar informada del que passa i se-guir els treballs que es facin de molt a prop”, apunta, però “involucrada des del primer moment”.

Tusk, el mediador ideal Les converses entre l’Estat i Cata-lunya han d’estar obertes a experts, però dirigides per una persona. Després de mostrar la seva decep-ció amb Felip VI per haver-se cre-mat com a possible àrbitre el 3 d’oc-tubre, Puigdemont posa el nom del president del Consell Europeu, Do-nald Tusk. El nom de Tusk no és nou pel que fa la mediació en el Pro-cés: un dels arguments esgrimits pel Govern per suspendre la decla-ració d’independència el 10 d’octu-bre va ser una possible intervenció de Tusk, que va quedar en no res.

BARCELONAMAIOL ROGER

ha comunicat aquesta proposta tant a Pedro Sánchez –quan encara era a l’oposició– com a Pablo Iglesias. “Potser aconseguiran demostrar-nos que estem equivocats i que hi ha una altra fórmula”.

Les negociacions han de fructi-ficar en un acord i un referèndum en què se sotmetin a votació tant la independència com l’oferta de l’Es-tat. L’expresident es mostra dispo-sat a negociar els termes i, fins i tot, a acceptar que es tracti d’una vota-ció a tot l’Estat. Seria una via, argu-menta, de comptar els independen-tistes a Catalunya sense repressió ni violència i significaria, de facto, el reconeixement d’Espanya al dret a l’autodeterminació. “No és el pro-cés habitual, però en podríem par-lar”, insisteix. L’èxit d’aquesta pro-posta –explica– es podria aplicar a altres casos europeus per garantir el futur de la Unió. Un futur que, se-gons l’expresident, ha de passar per uns “Estats Units d’Europa” cons-truïts a base de participació popular –que redacti una nova Constitu-ció–, un exèrcit que en defensi els valors al món i una política basada en la subsidiarietat a regions i grans ciutats i el respecte per la diversi-tat lingüística i cultural.

Veu perillar la seva vida Al llibre, Puigdemont també té temps de parlar de la seva situació personal, de l’exili i de l’etapa a la presó. L’expresident insisteix diver-ses vegades que “ell és un objectiu” i que la seva vida corre perill. “No ho dic perquè sí. Tenim al davant un Estat que no s’atura davant de res per defensar la unitat de la pàtria. Els líders polítics espanyols ja han afirmat més d’una vegada que estan disposats a tot per aconseguir-ho”, apunta, convençut que necessita protecció –el govern espanyol ha vetat que tingui escortes pagats amb diners públics–. El dirigent exiliat esmenta la guerra bruta contra ETA i augura que es podria repetir, per-què l’Estat “considera els líders del Procés terroristes o caps d’una or-ganització criminal”. “Vivim per-manentment sota l’amenaça dels serveis secrets espanyols. Vam po-sar una denúncia a la policia perquè algú ens va posar una balisa de se-guiment a la carrosseria dels cotxes que fèiem servir. De la mateixa ma-nera, hi podrien posar un explosiu”, arriba a afirmar al llibre.

Tot i aquesta inquietud, Puigde-mont confia que la tornada a Wa-terloo li permeti centrar-se en la Casa de la República i en el desen-volupament de la Crida. Tot plegat amb una esperança a mitjà termi-ni: abandonar la política i poder tornar de l’exili. “Somio poder tor-nar a Girona per gaudir del lloc que més m’estimo amb la meva dona i les meves filles. Fer una vida sen-zilla”. Un viatge que, segons el seu pla, només es pot fer passant per Europa.e

Carles Puigdemont, en una imatge recent a la universitat belga de Hasselt. JOSÉ VILLALGORDO / EFE

Oferta Com ha fet en altres ocasions, no tanca la porta a l’opció que puguin votar tots els espanyols

Objectiu “Algú ens va posar una balisa al cotxe. De la mateixa manera, hi podria posar un explosiu”

Ara el dirigent exiliat creu que Eu-ropa “té la capacitat d’imposar aquesta negociació”.

Quin contingut han de tenir aquestes converses? L’expresident de la Generalitat creu que l’Estat “s’ha de merèixer” que els catalans renunciïn a la independència. “L’opció prioritària és un acord ob-tingut a través del diàleg. Hi ha ex-perts que ens proposen explorar al-tres solucions a partir de la seva ex-periència federal. Per què no?”, es

pregunta Puigdemont, que en tot cas creu que “no és Catalunya qui s’ha d’imaginar una solució innova-dora, és Espanya”. Posa com a exemple l’oferta de competències del britànic David Cameron a Escò-cia, la devolution max. “Ens ha de donar els instruments necessaris per ser realment catalans”, plante-ja, i opina que amb una proposta d’aquestes característiques el go-vern espanyol podria guanyar el re-ferèndum. Segons Puigdemont, ja