Edició de LleidaDIJOUS · 29 de març del 2018. Any XLIII. Núm. 14591 - AVUI / Any XL. Núm. 13461 - EL PUNT

1,20€

1515

27-1

1835

01L

1302

80-1

1847

83TL’ESPORTIU

Dictamina que la prohibició d’entrarestelades a la del 2016 va ser correcta

El TSJ de Madridescalfa la finalde copa del 21-A

Futbol Barça

EUROPA-MÓN P24,25

Nova Caledòniadecidirà al novembresi és independentAcord per a la pregunta del referèndum,en què es demanarà als canacs si volenaccedir a la plena sobirania de l’illa

Ponsatí, en llibertatMANIFEST · Escriptors italiansi francesos publiquen un manifesta ‘Le Monde’ per la llibertatdels presos polítics catalans

LLIURE · La justícia escocesaordena que retirin el passaporta l’exconsellera i fixa la vista del’extradició per al 18 d’abril

P12-17

Llarena, a ladesesperada

Lexconsellera Clara Ponsatí celebra la llibertat al costat del seu advocat, Aamer Anwar ■ ROBERT PERRY / EFE

Li retreu que cridés a la mobilització en un discursMillo denuncia Madrenas

Detenen Alay i els mossosque eren amb Puigdemont

Nacional P17

JxCat estudia si recupera la via Sànchez i elscomuns fan una crida a buscar consensos

Nacional P6-8

L’alliberament delspresos centra el ple

Demà, Divendres Sant, no hi ha diari.La pròxima edició sortirà dissabte, dia 31.

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE MARÇ DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

rocuro tant compuc evitar caure

en la pedanteria de ci-tar clàssics perquères del que hom puguidir després pot arri-

bar a comparar-se amb la paraula i sa-viesa eterna dels mestres. Però no sem’ocorre cap altra metàfora que la delmirall trencat amb mil bocins de Salva-dor Espriu per exposar les crides a laveritat que s’han fet els últims dies imesos sobre el procés. El poeta imagi-nà la veritat com un gran mirall únicque es trencava en mil trossos i quecadascú tenia una part d’aquest mirall,una mil·lèsima part de la veritat. Enaquests temps que corren és horadoncs que tothom assumeixi dues co-ses: que cadascú, des del seu pensa-ment polític, només disposa d’un trosde la veritat, però també admetre quel’altra part en té un tros. Sembla peròque aquest acte de constricció té, comel dèficit fiscal, un desajust entre elque surt de Catalunya i el que es repd’Espanya. Hem sentit dirigents inde-pendentistes admetent que les ano-

menades estructures d’estat eren mésun disseny que una realitat. O tambéque no hi havia el control efectiu delterritori. A l’altre cantó, en banda, nohem escoltat cap líder del sector no-in-dependentista reconeixent, per exem-ple, que mai no hi ha hagut la violènciaque Pablo Llarena dibuixa en la seva in-terlocutòria. Què costa sortir al faristoldel Parlament i dir: “Senyores i se-nyors: jo no soc independentista peròels haig d’admetre el caràcter pacíficdel moviment”. Això, és clar, comporta-ria admetre que l’alçament violent ésinexistent i per tant faria caure l’argu-mentació del Suprem per mantenirnou persones a la presó. I per tant en-lloc de carregar amb un tros de veritatcaldria menjar-se’n dos o tres pel capbaix. Perquè posats a dir veritats par-cials, caldria recordar que els indepen-dentistes sempre han volgut compro-var (i acatar) democràticament qui te-nia més trossets de mirall. Però encarano s’ha pogut comprovar del tot per-què l’última vegada que ho van inten-tar, l’1 d’octubre, ens van trencar el mi-rall a tots plegats. A cop de porra con-cretament.

P

Keep calmJofre Llombart

El tros demirall

Els independentistes semprehan volgut comprovardemocràticament qui teniamés trossets de mirall

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

aig assistir a la presentació deMemòries de l’exili mexicà(1943-1956), última entrega,

per ara, de la compilació de l’obracompleta d’Artur Bladé i Desumvila(Benissanet, 1907-Barcelona, 1995).Al final es va obrir un col·loqui, i si nohi vaig intervenir és perquè acumulà-vem dues hores de parlaments i el lo-cal on érem havia de tancar. Hauriadit que no trobava bé que cada cop quees parla de Bladé es faci la comparacióentre ell i Josep Pla: “Bladé és el Pladel sud”, “la seves obres són equipara-bles”. De vegades, fins i tot: “Bladé elsupera.” No ho trobo bé perquè Bladés’aguanta sol –i tant si s’hi aguanta– ila insistència sembla que contingui unreconeixement d’inferioritat. Que pot-ser algú equipara Pla amb Bladé quanparlem de l’autor d’El quadern gris?Acabo de dir l’“autor d’El quaderngris” no per evitar repetir el nom dePla en una mateixa frase, sinó perquèm’haig de rendir: amb menys lirisme iregistres, les Memòries de l’exili sónEl quadern gris de Bladé, autor tambéd’uns quants “homenots”. El superaen extensió, perquè hi haurà un altre

V

volum de 600 pàgines més. El seu fill,l’editor, les ha respectades. Ell potsern’hauria tret algunes per rebaixar re-peticions i caigudes. El resultat, però,és magnífic. Si Bladé hagués tingut uneditor com Josep Vergés i un Destinoavui no hauríem d’insistir a dir que ésun escriptor de primera cada cop quees recuperen textos seus. Però no po-dia tenir un Vergés ni una censura to-lerant. Bladé era un republicà i un exi-liat. Els llepafils que rebutgen Pla permotius ideològics es podrien dedicar aBladé. Hi trobarien plaers semblants.Els altres, potser perquè som “equidis-tants”, gaudim amb tots dos.

El dietari de Bladé i Desumvila fa unretrat impassible però precís i amargde Mèxic. No li agrada el país ni la sevagent. El mite del Mèxic que va rebre“amb els braços oberts” l’exili català iespanyol cau. Els únics braços acolli-dors van ser els del president LázaroCárdenas. Els mexicans, en general,eren germanòfils a còpia d’anti-ian-quis i miraven amb recel o agressivitatels refugiats. La “colònia” de catalansera un niu de baralles, per motius polí-tics o de preeminència intel·lectual.Tothom estava renyit amb tothom.Cap a la meitat, aquest primer volumagafa una gran volada: Bladé, senseabandonar les descripcions de vegadesdivertides, de vegades àcides, es tornaintrospectiu. Reflexiona, fa apuntsdels llibres que llegeix, “filosofa”. Es vaestar 20 anys a Mèxic. S’enyorava? Jo-sep Pla elogiava Molière perquè aL’avar només es diu una vegada la pa-raula “avar”. Bladé, en el que he llegitfins ara, només diu una vegada “enyo-rament” i encara per boca d’un altreexiliat. L’evidència no cal expressar-la,s’intueix per acumulació i convenci-ment. Literatura.

“Surt publicat ‘Elquadern gris’d’Artur Bladé iDesumvila

Vuits i nous

Exili mexicàManuel Cuyàs

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE MARÇ DEL 2018

Les autoritats de França i elsrepresentants polítics de No-

va Caledònia han arribat a un acordper a la celebració d’un referèndumd’autodeterminació a l’antiga colò-nia francesa. Així doncs, el proper 4de novembre els habitants d’aquellarxipèlag de la Melanèsia podrandecidir si volen ser un estat inde-pendent o continuar formant partde l’Estat francès. Per arribar aaquest punt després de més de 150anys de dominació, ha calgut unllarg procés de descolonització iuna negociació d’alguns mesos perfixar les condicions de la consulta,inclosa una pregunta tan clara comaquesta: “Vostè vol que Nova Cale-dònia accedeixi a la plena sobiraniai esdevingui independent?” El prin-cipi que emergeix amb claredat ésl’existència d’un poble, d’una sobi-rania usurpada i retinguda durantsegle i mig per l’Estat francès i eldret d’aquest poble a decidir el seufutur polític i, per tant, a recuperarla seva sobirania. I el factor deter-minant per a la resolució d’aquestaqüestió és la voluntat política de re-conèixer aquest principi i trobaruna solució democràtica.

La paradoxa és que això que haestat possible amb Nova Caledònia,sembla impossible amb Còrsega,malgrat que el principi és el mateix iaquí és on és determinant el caràc-ter jacobí de França. L’excusa quel’autodeterminació només és possi-ble en el cas d’una colònia no és resmés que un exercici d’hipocresiadels estats, que fixen les normes perprotegir els seus interessos per so-bre del dret inalienable de tot pobleo nació a determinar el seu futur. Elmateix es pot aplicar al cas de Cata-lunya i l’Estat espanyol. Es pot en-tendre que a Espanya no li interessiperdre Catalunya i que França novulgui perdre Còrsega, però això nofa desaparèixer el dret dels poblescatalà i cors a decidir el seu futur.

NovaCaledòniadecidirà

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Provinent del planter de l’ESCAC, ha dirigit curt-metratges i publicitat, escrit guions i col·laboratcom a assessor creatiu de Bayona, però ara fa eldebut com a director d’un llargmetratge amb Elclub dels bons infidels, que s’ha estrenat aquestasetmana.

CONSELLERA D’ENSENYAMENT

Òpera prima

La consellera es va lliurar ahir a la policia d’Escòcia,havent rebut el suport institucional del govern esco-cès i la comunitat universitària de St Andrews, peròtambé el suport popular en forma de 60.000 lliuresen aportacions (crowdfunding) per finançar la sevadefensa recollides en només 2 hores de campanya.

-+=

-+=

Principis bàsicsJosep Mayoral

Suport a la defensaClara Ponsatí

-+=

Lluís Segura

A diferència del PSC, l’alcalde socialista de Grano-lers ha demanat als alcaldes del Vallès Orientalque se sumin al front per la democràcia proposatpel president del Parlament Roger Torrent peraconseguir la llibertat de les persones “persegui-des” i posar fi a les “imposicions i la repressió”.

ALCALDE DE GRANOLLERS

DIRECTOR DE CINEMA

o seré jo qui digui que el pled’ahir del Parlament se’l po-dien haver estalviat, perquè és

evident que una de les feines del Parla-ment és fer sessions plenàries i deba-tre propostes. Però francament, des-prés d’haver seguit atentament tot eldebat de les propostes de resolució, nosé veure que hàgim avançat cap en-lloc. O el que és el mateix: avancem in-exorablement cap a ves a saber on. Ahores d’ara em sembla que no ho sapningú. Les formacions republicanesestan decapitades (em refereixo alsseus quadres dirigents, que estan al’exili, empresonats o espantats –pot-ser n’hauria de dir prudents–), i lesformacions monàrquiques continuenautoenganyant-se amb aquest “jo ja usho deia” amb el qual donen per acabattot aquest procés. Però, s’ho pensende veritat? S’ho pensen de veritat queara és possible un govern de concen-tració o un govern d’independents?

N “Normalitat?Quina normalitatvolen que hi hagimentre hi ha gent ala presó i a l’exili?

Que no ho veuen, que mentre hi hagipresos polítics, exiliats i investigats ai-xò és impossible? No es pot seguiravançant, cap on sigui, sense tenir encompte aquesta premissa. Com es pottornar a la normalitat? Quina norma-litat pretenen que hi hagi mentre hiha gent a la presó o a l’exili i se’ls doni

l’esquena (i en alguns casos no pas me-tafòricament)? Avancem? Sí. Cap aon? De moment, sense investidura a lavista, i sense resolució sobre les extra-dicions, el rellotge avança cap a unesnoves eleccions. Avancem cap al “Novols caldo? Doncs dues tasses.” Per-què en les eleccions del 21-D les forcesindependentistes van sumar i en unesproperes estic convençut que hi torna-ran. O és que es pensen que els dos mi-lions de republicans, després d’haverestat empresonats, encausats, proces-sats i atonyinats, s’hauran tornat mo-nàrquics? A mi em sembla que no. Dela mateixa manera que em sembla queanar a eleccions (ja ho he dit en algunaaltra ocasió) no és pas la millor solu-ció. Però l’enrocament que hi ha da-munt la taula, insisteixo, només es potresoldre tenint en compte la situaciódels exiliats, empresonats i investi-gats. Veurem quina serà l’espurna queho desenrocarà tot. I cap a on.

EnrocatsXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllPepa Masó

Amplificarla mentida

a maquinària per convertir l’independentisme en unmoviment violent està en marxa. I de quina manera!

No només s’estan manipulant els fets –com ja vanpretendre sense èxit amb la repressió de l’1 d’octubre–,sinó que estan intentant construir una mentida perjustificar el relat amb què sustenten la causa generalcontra l’independentisme. I no s’ha de caure en elparany ni servir en safata allò que estan perseguint. Elmoviment independentista ha tret milions i milions depersones al carrer en els darrers anys i sempre, sempre,

ho ha fet pacíficament. Tant quan estractava de denunciar la salvatgeretallada de l’Estatut, com perreclamar la independència,denunciar la repressió de l’1-O odemanar la llibertat dels presospolítics. I així hauria de continuarsent, malgrat que la ràbia i laindignació demani al cos d’alguns

una altra cosa. S’ha d’actuar amb el cap. No es potdonar al magistrat Llarena els arguments que necessitaper justificar la seva infundada acusació de rebel·lió. Araque jutges alemanys estan estudiant si extradeixen aEspanya el president Puigdemont no se’ls poden regalarimatges de violència quan, precisament, el principalargument que desmunta les acusacions del jutge delSuprem és que durant tot el procés s’ha actuat deforma pacífica. Aquest és el missatge que ha d’arribar altribunal de Schlesvig-Holstein, el del moviment pacífic.Allà i arreu.

L

No es potdonar aLlarena allòque ara no téper justificarla rebel·lió

http://epa.cat/c/7ahqti

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE MARÇ DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Mariano Rajoy anunciainversions en infraestructuresper valor de 4.200 milions, lamajoria pendents d’executardes de fa anys.

10anys

20anys

Baltasar intenta consensuariniciatives per afrontar unasituació greu de sequera. De laVega no dona el permís per altransvasament Segre-Llobregat.

Felipe González proposa que esgeneralitzi el sistema deprimàries a tots els partits ieclipsa la presentació dels dosaspirants socialistes.

Com sempre Emergència PrimàriesTal diacomavui fa...

l moviment repu-blicà català viu en

estat de xoc desprésdels darrers empreso-naments de dirigentspolítics i la detenció

del president Puigdemont a Alemanya.Però no es pot confondre els demoli-dors efectes que té sobre els partitspolítics republicans la brutal repressióde l’Estat espanyol, amb l’esfondra-ment del projecte republicà. La qualcosa no vol dir que no es pugui acabarproduint. I evitar que s’acabi materia-litzant una fractura en el moviment re-publicà hauria de ser un objectiu pri-mordial. Des del meu punt de vista, permantenir la cohesió cal un elementclau: concretar una estratègia com-partida –si més no pel gran bloc queconformen JxCat i ERC– que necessà-riament ha de ser de mitjà termini. I,per tant, sortir del tacticisme curtter-minista en què s’han instal·lat algunssectors de l’independentisme. Mante-nir l’actual deriva, amb una campanyaincomprensible de setge al presidentTorrent que no han fet ni els unionis-

tes, i amb atacs constants de difícil en-tesa cap a un partit com ERC que té elseu president a la presó i la secretàriageneral a l’exili, no porta a la República,sinó a la derrota segura del republica-nisme. No es pot perdre de vista que ladificultat per fer la investidura que haprovocat el bloqueig actual és conse-qüència de la vulneració de drets per-petrada per la Brunete judicial de l’Es-tat. I és cert que s’hi pot fer front inves-tint Puigdemont. Cal, però, que JxCattregui aquesta opció del debat especu-latiu partidista, ho plantegi oficialmenta Torrent, i expliqui a la ciutadania comes farà i sobretot quina és l’estratègiaper a una implementació immediatade la República, imprescindible si espren aquesta via davant la nova onadade repressió que es desfermaria. Sen-se això estem davant d’una opció d’altsimbolisme i poc recorregut de victò-ria. I a hores d’ara el primer que ha dedecidir el moviment republicà és si volguanyar la República, encara que siguia mitjà termini, o si prefereix morir èpi-cament en l’intent.

E

Full de rutaFerran Espada

Cal estratègiaa mitjà termini

Per evitar la fractura i laderrota, el movimentrepublicà ha de concretaruna estratègia compartidaque necessàriament ha deser de mitjà termini

ovint tenim idees clares, i fins i totjustes, que, malauradament, no esduen a la pràctica de manera cohe-

rent: penso en la dignitat i el reconeixe-ment “masculí-femení”. La sexualitat ésun punt clau: ja des d’abans de Freud,tots ens hi fixàvem. Hi ha hagut semprenois i noies: més enllà del sexe, la valora-ció de gènere és un fet. Actualment, entreles persones civilitzades d’Occident, qua-si ningú justifica ni (a) un “igualitarisme”que anul·li les diversitats, com tampoc(b) posicions teòriques “discriminatò-ries” per raons de raça, religió, gènere,ideologia o estils de vida. Podem trobarlamentables excepcions, que esdevenendominatives i opressives, i ens menen aviolències sexuals, bretxes salarials o res-triccions a l’apoderament de qui n’és víc-tima. Més que “legal”, el problema és so-bretot “factual”.

SEGONS IRIA MARAÑÓN, autora d’Educaren el feminismo, amb les nenes “s’ha detreballar l’autoestima i evitar el rol de sub-mises i obedients. Cal fomentar l’esperitde lluita i la valentia”. I esmenta estudissegons els quals “a partir dels sis anys les

S nenes se senten menys intel·ligents queels nens”. També sabem de l’èxit acadè-mic i seguretat competencial impressio-nants de moltes adolescents. Cal clavarmocs comparatius? No són útils. D’altrabanda, existeix força pressió contra el“gènere binari”. Se’n cita sovint la JudithButler com a teòrica de la “performativi-tat” en la “construcció” cultural del gène-re (els rols masculí o femení serien fets so-cials i no naturals). Ho hem llegit abasta-ment aquestes darreres setmanes.

EM CENTRO EN DOS PUNTS: (a) l’error quesuposa imposar arreu una “paritat degènere”, com a dogma derivat del concepte“democràcia paritària” (Nacions Unides,1979, i cimeres successives). Volent asse-gurar que es representi la diversitat, ambles “quotes” es força esbojarradament la vi-da real (per exemple, mínim del 40% ensistema binari): què fer on les dones sónmolt majoritàries?, penalitzem algú no-més perquè... “no té el sexe amb plaça”?i, com ho encaixem amb la “teoria queer”?Imposar el “patró de segmentació” –esta-tus, sexe, ètnia o altre– en un món d’iden-titats complexes és bàrbar. La comple-

mentarietat i diversitat són un tresor; ino ho són, en canvi, les “accions afirmati-ves” agressives com: “Saps? seria just,però malauradament ets dona,... o bé etshome.”

L’ALTRE PUNT ÉS MÉS FOTUT: (b) la “inferio-rització”. Luce Irigaray, feminista audaç,proposa una relació més complexa i asimè-trica que la d’igualtat. La “diferència” po-dria contenir un valor “inferioritzant”, siallò “diferent” ho descrivim respecte al“model” (com si en fos una mala còpia). Enla sexualitat, això provindria del silencia-ment cultural i històric de les dones –unfet– que causa que l’“original” fos “home”.Resolem-ho!, però no amb una lluita a mortentre sexes (tesi de Millet o de Fireston).Igualtat no clama “igualitarisme” sinó mésaviat “complementarietat”: el feminisme–assolides les lleis– ha d’enriquir, i mai ju-gar a la dialèctica de la destrucció de l’altre.

ESTUDIEM, SENSE PREJUDICIS, el llenguat-ge, els gustos, la fisiologia, les emocions. Laimmensa vaga i moviment del 8-M m’haajudat a pensar, superant els crits i les eti-quetes estretes i beneites.

Xavier Serra Besalú. Professor de filosofia @xserra

Paritats i inferioritatsTribuna

Construintrelatsb Això dels “relats” o les“postveritats” o qualsevol al-tre eufemisme per no dir di-rectament “mentida” és mo-da. L’Estat espanyol estàconstruint el relat, o sigui lamentida, que som violents; di-lluns Zoido, el que es va gastargairebé 90 milions d’euros perportar i mantenir la gent quel’1 d’octubre ens va apallissar(exquisidament, això sí) va dirque s’ha detectat “carácter demayor violencia” als “distur-bis”, provocats per l’enfronta-ment entre membres delsCDR amb els Mossos. “No séon està el moviment separa-tista que es deia pacífic i queno volia anar contra ningú”, hadit també el ministre referint-se a les manifestacions de di-umenge. Alguna altra llume-nera ha dit que ens estem“batasunitzant”. Sempre hemsigut pacífics, sempre hem si-gut exemplars, jo diria que ho

continuem sent, i ho conti-nuarem sent; però a més,com allò de la dona del Cèsar,ho hem de semblar. Aixídoncs, cap caputxa, cap caratapada, cap pedra, cap conte-nidor cremat, cap vidre tren-cat. Si hi ha (que n’hi ha) infil-trats, localitzem-los, filmem-los o fotografiem-los, aïllem-los, denunciem-los i identifi-quem-los davant de la gent iles autoritats. No permetemque ens converteixin en el queno hem sigut, no som, ni se-rem mai.

AGUSTÍ VILELLACambrils (Baix Camp)

Evitar caureen el paranyb A-quests dies estem assistint aun intent de desacreditar l’in-dependentisme català. Es volfer creure que s’està tornantviolent. Molt alerta perquè ésaixò un parany. És convèncerl’opinió pública per justificaruna intervenció militar. I de

cap manera no ho podemconsentir. El pacifisme, la no-violència, juntament amb lafermesa de conviccions, sónels valors més destacats delnostre moviment i ho han decontinuar essent.MONTSERRAT PAGÈS i PARETASBarcelona

Cementiris deNormandiab Quan sentim parlar de ce-mentiris de Normandia, hoassociem gairebé automàti-cament al dels nord-ameri-cans caiguts en la SegonaGerra Mundial, però dissorta-dament n’hi ha molts més.Un d’aquests altres cementi-ris relacionats amb aquellaguerra és el britànic, situat aBayeux. I mentre al cementirinord-americà cada soldattraspassat té la seva creucristiana, o la seva estrella deDavid, amb el seu nom i el re-giment al qual pertanyia, enel britànic cada soldat caigut

té un tros de marbre rectan-gular amb el seu nom i l’edatque tenia quan va morir. I sipasseges entre aquestes là-pides, hi veus edats de 42 o37 anys i penses que es trac-ta de comandaments. Però lamajoria d’edats es troben en-tre 20 i 22 anys, encara quetambé n’hi ha de 19, 18 i fins itot 17 anys.

Tota aquesta gent s’hi vadeixar la pel; en realitat s’hiva deixar la pell, les il·lusions ila vida. I llavors tens el dubtede pensar si calia tot aquestsacrifici per una Europa queno sap què fer amb els refu-giats, que no sap què feramb els emigrants, que quanen un dels seus estats em-presonen gent honesta calla,que quan en aquest mateixestat governen delinqüentsmira a una altra banda.

Calien tants morts, caliatant patiment, de veritat quecalia?XAVIER COTELAEl Prat de Llobregat (Baix Llobr.)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE MARÇ DEL 2018

SísifJordiSoler

Josep Maria Terricabras, EURODIPUTAT D’ERC

“L’autonomia a Catalunya s’ha acabat per sempre”La frase del dia

“El lliurament dePuigdemont a lespresons espanyolespodria retornar comun bumerang contrala mateixa UE

ue el tribunal fredament impol-lut i luterà del land alemany deSlesvig-Holstein hagi de decidir

sobre la llibertat del president d’una na-ció mediterrània assenyadament arrau-xada i proeuropea (fins abans d’ahir, al-menys) com Catalunya, no seria unabrometa més de la nostra turmentadahistòria sense tenir present que Slesvig-Holstein no és precisament un modeld’homogeneïtat ni de continuïtat de per-tinença al llarg de la història. La pugnaentre Dinamarca i Prússia per l’antic du-cat medieval, la coexistència problemà-tica de dues comunitats lingüístiques iculturals, i els canvis de població a causade les migracions alemanyes posteriorsa la Segona Guerra Mundial, potser hau-rien d’evitar que els jutges alemanysprenguin decisions massa a la valentarespecte a la sort del president Puigde-mont.

ENTRETANT, UN BON AMIC m’envia certesreflexions geoestratègiques sobre el cas:“Alemanya lliurarà Puigdemont. L’únicpunt feble de l’estratègia estatal és elteorema Llarena, els jutges alemanyspodrien ser restrictius sobre el delicte derebel·lió, però no ens fem il·lusions. ElFrankfurter d’avui (27 de març) dona plesuport a la línia de fermesa. Després de leseleccions italianes, la peça a preservar alsud d’Europa és Espanya. Hi ha però uncert xup-xup europeu en favor d’una cer-ta concertació política. Felipe Gonzálezho ha vist. Sánchez, que és un soca, no.Iceta està fent felipisme aquests dies.”

POTSER TINDRÀ RAÓ, EL MEU AMIC, però,en tot plegat, jo no hi sé veure sinó unagran maniobra embolcallant sobre elsflancs de l’independentisme. Una ma-niobra embolcallant, fora del país, desti-nada a aconseguir que la raó democràti-ca de més de dos milions de persones eslliuri a la raó d’Estat espanyola, via clubd’Estats de la UE, com ja vàrem fer, la-mentablement, el 10 d’octubre, seguint

Q les tèrboles indicacions del senyor Tusk,i amb els resultats que tenim a la vista.La qüestió catalana està creant un campexterior específicament lligat al respec-te als drets humans a la UE, que es con-creta en la dialèctica política entre de-mocràcia i autoritarisme. El seu ressò jaha arribat a l’ONU, que ha demanat al’Estat espanyol que respecti els dretspolítics de Jordi Sánchez i ha admès atràmit la mateixa demanda per part delpresident Puigdemont.

AQUESTA IRRADIACIÓ NO ÉS BANAL, ja queposa damunt el tauler internacional larelació entre la naturalesa de la ciutada-nia europea, que els estats tendeixen aconsiderar com una graciosa concessióconstitucional –susceptible, doncs, deser regulada d’acord amb els seus inte-ressos concrets– i uns drets universalsque un Estat no pot conculcar als habi-tants del seu territori sota cap pretext.Una posada sobre el tauler internacio-nal, promoguda per la qüestió catalana,que podria ser resolta a curt termini

usant l’entente diplomàtica basada enels vincles interns de la UE sobre el deu-te, el dèficit i el paper central de la granbanca; d’aquesta manera es podria im-posar el diktat de la raó d’Estat sobre elsdrets humans a partir d’una utilitzacióbastarda de la justícia per part del regned’Espanya amb el suport de la UE.

PERÒ, LLUNY DE RESOLDRE el problema, ellliurament de Puigdemont a les presonsespanyoles es podria retornar com unbumerang contra la mateixa UE. Si, comdiu el meu amic, hi ha “un xup-xup” a Eu-ropa “en favor d’una certa concertaciópolítica”, no hauria de ser en cap cas acanvi d’un president català com a presa.Potser els moviments dels darrers dies,fora i dintre del Parlament, pretenenaprofitar l’escena internacional per apli-car una maniobra embolcallant a l’inte-rior, usant la falsa dicotomia ordre/des-ordre, convivència/fractura. Al si del’Estat, hi hauria la recuperació de lesinstitucions, mitjançant un govern esta-ble que asseguraria la convivència se-gons els paràmetres de la seva legalitat.Contràriament, la defensa de la sobira-nia del Parlament per elegir president,sense la ingerència del Tribunal Su-prem, és presentada com un senyal depermanència de l’article 155, d’inestabi-litat i de fractura social. I només la crea-ció d’un front ampli, juntament amb ungovern de concentració, en seria la sorti-da desitjable.

UNA MANIOBRA EMBOLCALLANT que vol-dria separar l’independentisme d’allòque ha estat la seva raó d’aquests anys:lligar la creació d’una ciutadania nova,mobilitzada en un procés constituent,amb l’assoliment de tots els drets uni-versals que l’Estat espanyol li nega, co-mençant pel d’autodeterminar-se. I to-tes les maniobres, felipistes o no, sem-pre deixen de costat la raó democràticade més de dos milions de persones –un1-O o un 21-D–, sense anar més lluny.

Julià de Jòdar. Escriptor

Maniobres embolcallantsTribuna

a imatge dels di-putats del PSC gi-

rant l’esquena als fa-miliars dels presospolítics és realmentesfereïdora. Probable-

ment és una de les cares més amar-gues que han mostrat els socialistesd’ençà que l’Estat espanyol es dedica aempresonar persones per les sevesidees polítiques. El mal de panxa, i so-bretot de cor, que va provocar aquellaescena tan colpidora serà difícil d’obli-dar. Ara bé, es fa més necessari quemai tenir present que tant aquellaimatge com les aliances prèvies entreel PSOE-PSC i el PP han fet despertarconsciències dins el socialisme. Potser

mai no havien estat adormides peròara no estan disposades a seguir calla-des. Que, d’acord, una gran majoria se-gueix emmudida, però gestos com elde l’alcalde de Granollers demanant alsbatlles del Vallès Oriental que se suminal front per la democràcia proposat pelpresident del Parlament, o les mocionsque el PSC està aprovant a diferentsmunicipis com Santa Coloma de Gra-menet o Sant Adrià de Besòs manifes-tant-se en contra d’aquests empreso-naments (cadascú amb els seus mati-sos), tenen un valor gens menysprea-ble. I estic convençuda que poc a pocaniran afegint-s’hi noves veus que con-demnaran en públic tot allò que aracondemnen en l’esfera privada. “Somuns covards”, em deia un socialista. Jo livull respondre que admetre-ho ja és unacte de valentia, que la disciplina departit pot arribar a ser traïdora i que, simés socialistes volen fer un pas enda-vant, mai no estaran sols.

L

De set en setSara Muñoz

No tot el PSCha emmudit

Es fa necessari tenir presentque s’han despertat algunesconsciències dins el socialisme

EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE MARÇ DEL 20186 |

Un tribunald’Edimburg deixalliure la conselleraperò li requereix elpassaport

Intenta així agilitarl’extradició delpresident, en presópreventiva aAlemanya

Llibertatcondicionalper a ClaraPonsatí

Llarenaatribueixcorrupció aPuigdemontNacional

Sense candidat oficial en-cara i tres noms en l’aireen espera que Junts perCatalunya decideixi mou-re fitxa i en proposi un pertal que el president delParlament, Roger Tor-rent, iniciï la quarta rondade contactes entre elsgrups parlamentaris. Enl’horitzó, un termini perinvestir, el 21 de maig, iuna agenda judicial quecolla, ja que el jutge d’ins-trucció Pablo Llarena po-dria ordenar la suspensióautomàtica dels drets delsdiputats que estan en pre-só preventiva quan siguiferma la resolució de pro-cessament.

Aquesta és, de mo-ment, la situació al Parla-ment després de la cele-bració ahir del tercer plede la legislatura, un esce-nari que, de ben segur,s’allargarà fins a la setma-na que ve amb els ulls po-sats també en el que passia Alemanya, on Puigde-mont continua detingut, iBèlgica i Escòcia, dos pa-ïsos que han optat per dei-xar en llibertat els excon-sellers, mentre estudienl’ordre europea de deten-ció i extradició.

Ara per ara, la resoluciódel Comitè de Drets Hu-mans de l’ONU, que recla-ma mesures cautelars pergarantir els drets políticsde Jordi Sànchez, s’haconvertit en una bombonad’oxigen per mantenir lavigència de la candidaturaa president de la Generali-tat d’aquest diputat i tam-bé les de Carles Puigde-mont i Jordi Turull. Elstres plens d’investiduraconvocats van quedar sus-

pesos després que el TC i lajustícia espanyola impe-dissin la presència delstres diputats a l’hemiciclede la cambra per poder serinvestits d’acord amb elsrequisits del reglament.

La resolució de l’ONUrequereix a les institu-cions que adoptin totes lesmesures perquè, en el casde Sànchez, se li garantei-xin els drets polítics, unapetició que els grups deJunts per Catalunya, ERCi la CUP han fet extensibleals altres dos candidats.Així ho van recollir en l’ar-ticulat de dues propostesde resolució que fan refe-rència a l’article 25 delPacte Internacional deDrets Civils i Polítics, alcontingut del qual apel·lal’ONU en la seva resposta ala demanda presentadaper Sànchez. El diputattambé demanava al comi-tè l’aplicació de mesurescautelars, que també vanser acceptades, i a ellss’aferren els partits inde-pendentistes tot i que pelque fa a Puigdemont no-més s’ha acceptat la de-manda. Ara caldrà tenir

en compte que tot i quel’Estat espanyol està sub-scrit al pacte internacio-nal, hi ha interpretacionsjurídiques que apuntenque les resolucionsd’aquesta organització nosón vinculants i, per tant,podrien quedar en viamorta.

Sigui com sigui, ahir elple va aprovar les duespropostes gràcies als 68vots a favor que els dona lamajoria parlamentària.Faltaven els vots dels dipu-tats Toni Comín i CarlesPuigdemont, tot i queaquest últim havia dema-nat la delegació de vot quees va posposar a la setma-na que ve.

Suport dels comunsPer part de l’oposició, eltext va tenir el suport deCatalunya en Comú Po-dem en els punts que feienesment a la resolució delcomitè de l’ONU, mentreque van rebutjar els queconcretaven aquests dretsa fer possibles les investi-dures de Puigdemont, Tu-rull i Sànchez. “Pot serjust però tornem enrere”,

els criticava el presidentdel grup, Xavier Domè-nech. “I tornar enrere potser molt apoteòsic, digne ièpic però segurament ésperquè no sabem com ti-rar endavant, atrapats enun cicle sense fi cap a què?Noves eleccions?”, es pre-guntava el dirigent, quereiterava la seva crítica enuna advertència: “Puigde-mont? D’acord, i desprésquè?”, manifestava.

“La presidència de laGeneralitat no ha de pas-sar per cap toga espanyo-la” sinó “només per les ur-nes” dels catalans, afirma-va la diputada de JxCat

Gemma Geis, encarrega-da de la defensa de les duespropostes de resolució ennom del seu partit. “Pa-ciència i perseverança”,demanava Geis. “Som lallista del president Puigde-mont i farem tot el que si-gui possible per a la seva le-gitimitat com a presi-dent”, va afegir-hi.

Per part d’ERC, la dipu-tada Anna Caula declara-va que la democràcia està“suspesa” a l’Estat i defen-sava que la causa és “justa”i que per això l’ONU ha ac-ceptat i tramitat les de-núncies presentades perSànchez i Puigdemont. És

una altra “victòria de la de-mocràcia” davant d’un Es-tat “autoritari i repressiu”.que “fa impossible aplicarel 21-D”. I per sortir de totsels dubtes, el diputat de laCUP Carles Riera desafia-va JxCat i ERC a convocar“ja” un ple per investirPuigdemont com a presi-dent i va assegurar que elsanticapitalistes assumien“totes les responsabilitatsque calguin per fer-ho rea-litat, amb totes les conse-qüències”. Els anticapita-listes només donen el seusí a canvi d’una investidu-ra de Puigdemont, mentreque el seu suport a la resta

Llibertat per als preEmma AnsolaBARCELONA

PROPOSTA El Parlament es compromet, amb els vots deJxCat, ERC i la CUP, a intentar, de nou, investir Puigdemont,Turull o Sànchez SUPORT Els comuns s’afegeixen al clam dellibertat per als presos però rebutgen aquests tres candidats

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“En la lluita pels dretsi les llibertats enstrobareu; en l’intentd’anar contra la paretuna altra vegada, no”Xavier DomènechCATALUNYA EN COMÚ PODEM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És obvi que esnecessiten acordsd’àmplia majoria, si nocom superarem lagravíssima crisi?Miquel IcetaPRESIDENT DEL PSC

Els portaveus de JxCat i ERC, Pujol i Sabrià,indiquen el sentit de vot a la resta de diputatsen el ple celebrat ahir ■ ANDREU PUIG

“És una barbaritatdir-li a la justícia quiha de sortir de lapresó”

Inés ArrimadasCAP DE L’OPOSICIÓ PER CIUTADANS

“La presidència de laGeneralitat no potpassar per cap togaespanyola, només perles urnes”Gemma GeisDIPUTADA JUNTS PER CATALUNYA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 7

La mala educacióL’APUNT que Carrizosa, que entoma igual una tertúlia en un

plató que un debat a la cambra catalana. “Vostè ésuna pota més del procés, és com l’ANC, és com lesambaixades...”, repetia. Així, de mica en mica, ple a ple,sessió a sessió, es constata la mala educació. I, elpitjor, el menyspreu a les institucions. Aquelles queels d’Inés Arrimadas asseguren defensar.Anna Serrano

“Vostè, síndic del procés”, li etzibava el diputat de Ciu-tadans Carlos Carrizosa, amb to despectiu, a RafaelRibó. El síndic de greuges acabava de presentar al Par-lament el seu informe sobre l’1-O. I com que els taron-ges fan veure que aquella jornada de repressió policialno va existir i l’informe els incomoda, van fer el que(l’únic?) saben fer: atacar el discrepant. Ningú millor

de candidats està supedi-tat a un programa republi-cà. El diàleg entre les tresforces independentistes iels comuns va acabar ambl’aprovació d’alguns puntsde la proposta presentadapels comuns a favor de lallibertat dels presos i la de-núncia de “l’actitud irres-ponsable” del govern espa-nyol.

A l’altra banda de l’he-micicle, Ciutadans i el PSCvan apel·lar a la separacióde poders per expressar-se del tot contraris a donarsuport a declaracions delParlament que insten aactuar el poder judicial. ■

esos

Començar una “nova èpo-ca de consensos” que, si cal,s’ofereixen a liderar. És laproposta que, per sortir del’atzucac, va llançar Cata-lunya En Comú Podem enel ple d’ahir, en què va ferpinya amb les crides al dià-leg del PSC-Units perAvançar i va desenvoluparla proposta que havia llan-çat dissabte per buscar unafórmula “transversal” si elsindependentistes no es po-sen d’acord per fer govern.En aquest cas, el seu líder,Xavier Domènech, propo-sa un executiu temporal,amb un termini marcat,format per personalitatsindependents “de referèn-cia per a tothom”, que re-presenti totes les sensibili-tats democràtiques i escomprometi a no repetirdesprés de les següentseleccions. Ha de tenir qua-tre objectius bàsics: recu-

perar el govern per liquidarel 155; posar fi a la judicia-lització i alliberar els pre-sos; aprovar un pla de xocamb mesures socials con-tra la desigualtat, i desen-volupar noves vies “fora detota unilateralitat” peravançar cap a un estatuspolític que vagi “més enllàde l’autonomia”, si bé no enva donar més detalls.

La proposta dels co-muns, que d’entrada no vatenir resposta, arriba en-mig d’un intent de desglaçdels blocs amb les novescrides a la reconciliació delPSC, que va presentar unaproposta de resolució que,tot i que no es va aprovar,va afavorir algun tímid mo-viment en el debat. En la lí-nia del que ja havia dit (queno fet) dissabte, el PSC vaoferir “empatia” amb la si-tuació dels presos i exiliats ies afegir ara a les crítiquesa la “judicialització” delprocés. El líder, Miquel Ice-ta, va alertar que hi ha un

“risc de gir violent que caltallar en sec” i va demanarun “esforç” als grups majo-ritaris perquè no reïxi unapolítica de “blocs enfron-tats” i arribin a acordstransversals, sempre dinsde la legalitat. “El debat so-bre la independència es pottenir i s’ha de tenir, s’ha depoder impulsar i ser realit-zable”, va admetre fins i totel diputat Ferran Pedret,que, això sí, va retreure queno es pot fer “amb les for-mes emprades pels uns i elsaltres els darrers anys”.

Tot plegat va irritar Cs iel PP, que hi van votar en

contra perquè creuen quel’actuació de la justícia vaen paral·lel i “no és arbitrà-ria” i acusen els socialistesde “comprar tesis inde-pendentistes”. És clar queJxCat, ERC i la CUP tam-poc no van donar suport auna crida al diàleg que noveuen gens sincera. La ma-joria independentista varetreure al PSC que no potpresentar-se com a obser-vador neutral desprésd’haver donat suport al155 i va exigir gestos con-crets a Iceta, més enllà deles paraules, si vol ser cre-ïble. La portaveu de JxCat,

Elsa Artadi, li va preguntarquè farà per promoure eldiàleg i li va posar condi-cions: que s’uneixi a la tau-la contra la repressió, quereconegui i humanitzi elspresos polítics, que deixide participar en manifes-tacions amb expressionsfeixistes i que no sigui“còmplice” en l’alteracióde majories parlamentà-ries. “I si no vol començarde cop”, hi va afegir, es vaoferir a acompanyar-lo avisitar els diputats presos,cosa que Iceta va refusar.Ernest Maragall, d’ERC,va reclamar al PSC que po-si “el comptador de la re-pressió a zero” i faci la peti-ció de diàleg al govern es-panyol, que pot instar a re-tirar, per exemple, les ac-tuacions de la fiscalia. LaCUP també va retreure la“timidesa” del discurs delPSC, que queda desauto-ritzat a més per un PSOEque reclama “bel·ligeràn-cia” contra el procés. ■

Els comuns proposen ungovern amb independentsa S’ofereixen a liderar una “època de consensos” i fan pinya pel diàleg amb el PSC, que irrita Cs i el PPcriticant la judicialització a JxCat i ERC retreuen el 155 a Iceta i li exigeixen gestos si vol ser creïble

Òscar PalauBARCELONA

El líder dels comuns, Xavier Domènech, en la seva intervenció davant el ple, en què va proposar un govern format per independents ■ ANDREU PUIG

“Si la crida al diàlegs’ha de traduir en fetsho celebrarem, peròem temo que no hi havoluntat real de canvi”Elsa ArtadiPORTAVEU JUNTS PER CATALUNYA

“Sense respecte a lesposicions diferents nivoluntat de diàleg noens en sortirem; calenacords transversals”Miquel IcetaPRESIDENT PSC-UNITS PER AVANÇAR

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE MARÇ DEL 20188 | Nacional |

l dret i la política: una parellaamb interessos de vegadescontraposats enmig d’unprocés que els ha lligat a la

força. JxCat va decidir dimarts tor-nar a plantejar la investidura deJordi Sànchez després de les mesu-res cautelars dictades pel Comitède Drets Humans de l’ONU, senserenunciar a intentar-ho més enda-vant amb Carles Puigdemont si laresolució de la petició d’extradició aAlemanya ho permet. El debat d’in-vestidura podria ser la setmanaque ve. Advocats de la defensa del’expresident de l’ANC al·leguen desde dilluns que s’ha d’intentar inves-tir-lo per forçar l’Estat espanyol ademostrar com respon davantd’unes mesures excepcionals en elcontext del dret internacional. Si lajustícia espanyola no permet la in-vestidura de Sànchez com esta-bleix el Comitè de Drets Humans,sostenen, s’establirà un precedentcrucial de vulneració de drets quepodrà ser esgrimit en demandesposteriors tant de Sànchez comdels altres presos polítics i exiliats.

La decisió de rescatar Sànchez,però, no és fàcil per a JxCat, perquèla seva aposta prioritària ha estatsempre Puigdemont; dissabte pas-sat va quedar en suspens la segonavotació de la investidura de JordiTurull, i la CUP i l’ANC pressionenper investir el president empreso-nat a Alemanya, en un context enquè dins de l’independentisme s’haavivat el reclam ciutadà perquè aixísigui després de la detenció a Ale-manya. Els de Puigdemont al·le-guen, però, que el rebuig dels repu-blicans perquè la mesa de la cam-

E

bra vulneri la legalitat espanyola re-cuperant la investidura de Puigde-mont ho impossibilita. En aquestcontext, diverses fonts de JxCatconsultades per aquest diari van in-terpretar com un gest de tacticis-me el fet que el republicà GabrielRufián defensés dimecres al vesprea 8TV la votació de la investidurade Puigdemont, quan pocs diesabans l’havia instat a renunciar al’escó. ERC, per la seva banda, veubé intentar la investidura de Sàn-chez després del pronunciament de

l’ONU. Per la CUP, però, la decisiódel Comitè de Drets Humans nocanvia l’abstenció a Sànchez, se-gons fonts dels anticapitalistes.JxCat i ERC, al·leguen, haurien decedir amb un programa de legisla-tura que la relligui amb el mandatanterior. És a dir, la construcció dela República. Si això no passa, elscupaires mantenen que només es-tan disposats a votar a favor dePuigdemont, com esperaven fer-hoel 30 de gener. Torrent té, a horesd’ara, tres plens d’investidura sus-

pesos, una situació que, a més,tampoc està prevista al reglament.

La detenció del president de laGeneralitat ha canviat la seva si-tuació, fins al punt que JxCat va en-trar a registre la petició perquè pu-gui delegar el seu vot en Elsa Arta-di. La mesa ho haurà ara d’avaluaren la pròxima reunió després que lamajoria al·legués que es va regis-trar amb poc marge temporal per alple d’aquest dimecres. JxCat tambéestudia, segons fonts del grup, sidemana mesures cautelars per aPuigdemont davant del Comitèdels Drets Humans de l’ONU, tot ique no ho va fer quan va presentarla seva demanda Puigdemont vs.Spain, que va ser admesa a tràmitdilluns. En un primer moment,JxCat va avançar, de fet, que explo-raria si la via de l’ONU oberta per aSànchez permetria una investidu-ra efectiva de Puigdemont. A horesd’ara, però, no disposa d’un pro-nunciament com el que té l’expresi-dent de l’ANC.

En el cas de Sànchez, el Comitède Drets Humans es va pronunciaren 48 hores. Els seus advocats vanconsiderar que el fet que fos l’Estatespanyol el que, en tenir-lo empre-sonat, li impedís l’exercici dels seusdrets polítics, tenia més possibili-tats de prosperar, tot i que no hi haprecedents similars. La defensa deSànchez, de fet, ja va remetre aljutge del Tribunal Suprem PabloLlarena la resolució de l’ONU. Per siaixò fos poc, es mouen contra re-llotge perquè Llarena podria inha-bilitar Sànchez per la via exprés,amb l’article 384 bis de la llei d’en-judiciament criminal. Fonts deJxCat alerten que no es podria apli-car a Puigdemont perquè no estàformalment en presó preventiva ■

JxCat vol rescatar SànchezDECISIÓ Els de Puigdemont prioritzen impulsar de nou la investidura de l’expresident de l’ANC per obligar l’Estat a mourefitxa davant les mesures cautelars de l’ONU VIA Estudien demanar-les també per al president de la Generalitat

4La repetició electo-ral no és una opció queara prevegin JxCat iERC. La previsió ambquè treballen a horesd’ara és que, si l’intentde Sànchez no prospe-ra, JxCat proposarà unquart candidat.

Odei A.-EtxearteBARCELONA

Elsa Artadi i Sergi Sabrià, ahir al Parlament ■ ANDREU PUIG

1760

07-1

1839

46L

ÉsEl síndic de greuges, Ra-fael Ribó, va exigir ahirdiàleg als partits polítics,en la seva intervenció en elple per presentar el seuinforme sobre els fets del’1 d’octubre. Ribó va insis-tir en el contrasentit que sien els temps més durs

d’ETA, tots els governsde l’Estat espanyol van ne-gociar amb la banda terro-rista, com és possible queno es pugui obrir una vidade diàleg per buscar unasortida a la crisi políticade Catalunya. “Tones dediàleg, tones de diàlegfan falta”, va emfatitzarl’ombudsman català. Elsíndic va denunciar l’exis-

tència de presos políticsen un procés polític on“ningú ha donat ni una so-la plantofada”.

La intervenció de Ribóva tenir la dura rèplica deldiputat de Ciutadans Car-los Carrizosa, que va acu-sar Ribó de parcialiat i deser “el síndic del procés”.En termes similars es vaexpressar el diputat del

PP, que el va acusar de ser“el síndic dels indepen-dentistes”, motiu pel qualli va demanar que presen-tés la renúncia.

Carrizosa i Ribó van po-lemitzar per la intervenciódel primer, que va carre-gar contra Jordi Sànchez,exnúmero dos del síndic,de qui el diputat de Ciu-tadans va dir que haviacobrat de forma opacad’una fundació de la Uni-versitat Pompeu Fabra.Ribó va replicar indignatpel fet que s’estigués ata-cant “un diputat que estàtancat a la presó i no es potdefensar”. ■

Ribó exigeix diàleg desdel ple del ParlamentJ. PanyellaBARCELONA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE MARÇ DEL 201810 | Nacional |

Alguna cosa comença amoure’s en el panoramaparlamentari català, peròel grup de Ciutadans o béno se n’ha adonat o bé novol adonar-se’n. El ple delParlament de Catalunyava evidenciar ahir l’immo-bilisme del partit que lide-ra Albert Rivera, ancoraten el seu discurs agre id’atac permanent al pro-cés i als partits indepen-dentistes, en obtenir no-

més el suport de tres dipu-tats del PP en la seva mocióen què es demanava la di-missió del president delParlament pel fet d’“avivarla confrontació i el blo-queig institucional”. La vo-tació de la resolució va pro-piciar que per primer copen aquesta legislatura, ides de fa molt temps, elsvots dels diputats del PSC idels comuns s’alineessinamb els dels tres grups in-dependentistes formantuna majoria contundentde 92 diputats en contra de

la proposta de Ciutadans.La resolució contra Ro-

ger Torrent no va ser l’únicepisodi que evidencia queCiutadans no vol modificarni un mil·límetre l’estratè-gia contra el procés, que elsestà donant rèdit electorala la resta de l’Estat espa-nyol. Tot i ser el primergrup de la cambra, en vots idiputats, Ciutadans no hafet cap pas per proposar laformació d’un govern quepermeti desencallar l’ac-tual situació, cosa que ahirsí que van fer els presi-

dents del grup socialista idels comuns, Miquel Iceta iXavier Domènech, res-pectivament, que es vanmostrar partidaris de la

formació d’un executiu deconcentració nacional, fetque obliga a establir unacerta col·laboració amb elmón independentista, cir-

cumstància de la qual novol ni sentir a parlar Ciuta-dans.

En la defensa de la sevamoció, Inés Arrimadas varecórrer als argumentsque està repetint des de lacampanya electoral sobrela necessitat de “reconci-liació” i de defensa delsseus votants, que conside-ra que són marginats a Ca-talunya pel relat “ex-cloent” dels independen-tistes. En el seu afany perdesqualificar el procés, Ar-rimadas ahir va assegurarque tot plegat és “un xicletque no dona per a més”.

L’objectiu de Ciutadansde seguir atacant el procéscatalà com a trampolí perguanyar espai entre l’elec-torat espanyol va trobarahir una rèplica poc habi-tual en la diputada delPSC, Eva Granados, quedirigint-se per primer copen castellà al ple, i en unaevident clau espanyola, varetreure al grup d’Arrima-das la seva inoperància ifalta d’iniciativa política.“Què faria Ciutadans sis’acabés el procés?”, vapreguntar-se.

Les rèpliques a Arrima-das dels tres partits sobira-nistes van coincidir a acu-sar Arrimadas de “faltad’humanitat” en relacióamb els presos polítics i elsseus familiars. Des d’ERC,el diputat Gerard Gómezdel Moral va utilitzar la ter-minologia d’Arrimadas perexplicar que “la novel·la delprocés és la que s’escriuamb les cartes que ens es-crivim amb els presos”.

Des de Junts per Catalu-nya, Marta Madrenas vaacusar Ciutadans de negarla realitat de la repressióque viu el sector indepen-dentista. “Treguin-se labena dels ulls i les mans deles orelles”, els va dema-nar. ■

a El grup d’Arrimadas només obté el suport del PP per demanar la dimissió del president, RogerTorrent a El partit taronja no es desvia ni un mil·límetre del discurs de condemna al procés

Jordi PanyellaBARCELONA

El Parlament retratal’immobilisme de Ciutadans

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“El procés és unxiclet, i aquest xicletja no dona per amés”

Inés ArrimadasPRESIDENTA DEL GRUP DE CIUTADANS

“Deixin de negarl’existència de la brutalrepressió que es vainfligir l’1 d’octubre”

Marta MadrenasDIPUTADA DE JUNTS PER CATALUNYA

Inés Arrimadas dirigint-se ahir als diputats del seu grup en el ple en què van demanar la dimissió de Roger Torrent ■ ANDREU PUIG

381695-1132083®

EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE MARÇ DEL 201812 | Nacional |

L’exconsellera d’EducacióClara Ponsatí es va entre-gar ahir de manera volun-tària en una comissariad’Edimburg, a Escòcia, encompliment de l’ordre eu-ropea de detenció i entre-ga emesa pel Tribunal Su-prem espanyol divendres.A la tarda va comparèixerdavant del jutge que porta-rà el seu cas, Nigel Ross.En una vista preliminar de10 minuts, el magistrat vaescoltar que Ponsatí no ac-cepta la seva extradició iva decidir deixar-la en lli-bertat sense fiança peròamb mesures cautelars. Liva retirar el passaport i lava citar per al 12 d’abrilper a una nova vista preli-minar que podria durartambé 10 minuts. La vistacompleta per la seva ex-

tradició serà el 18 d’abril i,en principi, durarà nomésun dia.

El seu advocat, AamerAnwar, rector de la Uni-versitat de Glasgow, va lle-gir un comunicat a les por-tes del jutjat en el qual vaexplicar que la seva clientaes va oposar a l’euroordre,de 52 pagines, i va negarles acusacions que li impu-ten de rebel·lió amb vio-lència (per la qual la penapodria ser de 25 anys) imalversació de fons pú-blics (penat amb 8 anys).“La Clara es manté des-afiant, resoluda i decididaa combatre la decisió”, vaassegurar Anwar. La justí-cia escocesa no preveu eldelicte de rebel·lió. El méssemblant és el de traïció,tot i que inclou actes deviolència.

El prestigiós advocat,nomenat advocat de l’anyal Regne Unit el 2017, no

es va separar ni un mo-ment de Ponsatí, que nova fer cap declaració. Hi vaafegir que consideren que“aquests càrrecs estanmotivats políticament isón una grotesca distorsióde la realitat”. “No es potcreure [Ponsatí] que hagiestat detinguda per la vio-lència que hi va haver eldia del referèndum”, vadeclarar Anwar. I hi va afe-gir: “Els únics que hauriende ser arrestats per la bru-tal violència exercida sónels 6.000 membres de lesforces de seguretat de l’Es-

tat que van atacar els cata-lans en nom del govern es-panyol.” Ponsatí conside-ra que “l’Estat espanyol nopot garantir la indepen-dència judicial i que “haabusat repetidament delsdret humans dels cata-lans”.

“Els últims dies han es-tat complicats i quedamolt camí per endavant”,va destacar l’advocat da-vant dels centenars de ca-talans que van anar finsals jutjats per mostrar laseva estima a Ponsatí. Lacatedràtica, de 61 anys, va

poder donar la mà a algunsd’ells camí del cotxe.“[Ponsatí] està molt agra-ïda als milers de personesque li han donat suport ique han contribuït al seufons legal”, va dir Anwaren referència al fons creatahir al matí per Clara Pon-satí per fer front a les altesdespeses legals i que a lessis de la tarda ja era de205.000 euros.

També ha rebut mos-tres del suport de la recto-ra de la Universitat deSaint Andrews, SallyMapstone, i dels estu-

diants. Ponsatí és una re-putada catedràtica a SaintAndrews, una de les uni-versitats més prestigiosesdel país, on es van conèi-xer el príncep Guillem iCatalina. Ponsatí va recu-perar la seva càtedra d’e-conomia a principis demes després d’haver estatconsellera d’Educació algovern de Puigdemont id’haver marxat a Bèlgicaamb Carles Puigdemont,Lluís Puig, Antoni Comí iMeritxell Serret.

També va agrair el su-port del govern escocès. Laministra principal, NicolaSturgeon, va defensar eldret a decidir el seu futurde Catalunya i la ministrad’Afers Estrangers, FionaHyslop, va escriure unacarta a l’ambaixador espa-nyol lamentant el fracàsdel govern per dialogar.Tant Sturgeon com Hys-lop han deixat clar que aEscòcia el sistema judicialés totalment independentdel polític. “Escòcia ha es-tat un amic de veritat deCatalunya en aquestes ho-res fosques”, va dir Ponsa-tí a través del seu advocat.“La Clara respecta el fetque el seu destí ara és a lesmans de l’independent sis-tema judicial escocès, aixòés el que hauria de passaren una democràcia”, vaconcloure. ■

Clara Ponsatí, en llibertatamb mesures cautelarsa Després d’entregar-se a Edimburg, l’exconsellera diu que combatrà l’euroordre de detenció a Elmagistrat escocès fixa la vista per decidir la seva extradició per al 18 d’abril que ve

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – “El seu destí araés a les mans del’independentsistema judicialescocès”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases d’Aamer Anwar

“[Ponsatí] No espot creure quehagi estat detingudaper la violènciade l’1-O”

Edimburg

DanielPostico

“Els càrrecs estanmotivats políticamenti són una grotescadistorsió dela realitat”

Clara Ponsatí i el seu advocat, Aamer Anwar, ahir després que un tribunal d’Edimburg concedís la llibertat condicional a la consellera ■ SCOTT HEPPELL / AFP

EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE MARÇ DEL 201814 | Nacional |

1760

07-1

1839

47L

Serà

El jutge Pablo Llarena noté plena confiança a l’horade fer comprendre al norddels Pirineus la seva visióde la violència –l’exigènciadel delicte de rebel·lió en elCodi Penal espanyol– alvoltant del procés català. Al’hora d’emetre l’ordre eu-ropea de detenció que haenviat a les autoritats deSchleswig Holstein per re-clamar l’entrega a la justí-cia espanyola de CarlesPuigdemont, el jutge delTribunal Suprem manté elsupòsit de la rebel·lió ambel desig que Alemanya vali-di l’ús de la violència a Ca-talunya però, alhora, hamarcat també la casella dela corrupció per si així obtéel premi de consolaciód’una entrega acceleradadel president català peròper un delicte menor.

La maniobra de Llarena–avançada per El País– ésun intent d’exhaurir totesles opcions d’obtenir unaentrega de Puigdemont.Així, en el formulari que elSuprem envia a Alema-nya, Llarena opta per mar-car una x a la casella cor-responent a la infracció decorrupció, una de la tren-tena de caselles acordadesentre estats de la UE –n’hiha per tràfic d’armes o ter-rorisme, entre d’altres–per obtenir una extradició

exprés en casos de delictespenats amb un mínim detres anys de presó. Els su-pòsits de rebel·lió i de mal-versació que vol Llarenano apareixen a la llista dela UE ni concorden ambcap de la trentena de supò-sits que permeten l’extra-dició urgent, però ell inter-preta que la corrupció potser un sinònim de malver-sació i per això marcaaquesta casella amb una x iprou, ja que no ha d’expli-car-ne el perquè.

La maniobra del jutgedel Suprem desafia el cri-teri del fiscal general del’Estat, Julián SánchezMelgar, que sempre ha de-fensat que l’euroordre perals exiliats s’havia de cur-sar sota la base únicamentdel delicte de més pena (elde rebel·lió comporta fins a25 anys de presó). Segonsadvertia Sánchez Melgaral jutge, seria una parado-xa tenir els presos d’Estre-mera, Soto del Real i AlcaláMeco encausats per rebel-lió i, al mateix temps, obte-nir l’entrega del seu supe-rior i líder del procés–Puigdemont– sota la con-dició de ser jutjat nomésper un delicte menor, comara el de malversació. Ras icurt: una entrega de Puig-demont per corrupció es-querdaria la causa i benefi-ciaria la resta d’acusats,que no podrien ser jutjatsper un delicte més greu

que el del president.Paradoxalment, quan

el 5 de desembre Llarenava retirar l’euroordre queell mateix havia dictat hova fer per por que, si Bèlgi-ca lliurava els exiliats, hofes per un delicte menor, jaque això “dificultaria laresposta homogènia queva justificar l’acumulacióde les actuacions i intro-duiria pertorbacions dedefensa” als polítics que novan creuar la frontera. Enaquell moment, Llarenaargumentava que el delic-

te de rebel·lió està “dotatd’una unitat jurídica inse-parable”, una opinió queara capgira de sobte po-sant la x en una casella ievitant així raonar-ho.

Que Llarena aposti ara adoble o res –o bé obté l’en-trega per rebel·lió o cor-rupció, o se li denega– novol dir que no s’esforci asostenir la teoria de la vio-lència per convèncer el tri-bunal de Schleswig Hols-tein. En aquest sentit, icom ja ha fet en les interlo-cutòries d’empresona-ment, el jutge detalla ambtota minuciositat en quin-ze folis cada lesió i contu-sió que cada policia i cadaguàrdia civil va rebre quanreprimien els votants del’1 d’octubre, mentre queoculta el cas de Roger Es-pañol –que va perdre un ullper l’impacte d’una pilotade goma– i no detalla laviolència policial.

Intervenció de Merkel?Ahir, la defensa alemanyade Puigdemont va menarla pressa al govern d’Ange-la Merkel perquè declarique no autoritzarà l’extra-dició i va anunciar que re-correrà al Constitucionalsi l’Audiència competentno el posa “immediata-ment” en llibertat. L’advo-cat Wolfgang Schomburg,en una entrevista al diariSüddeutsche Zeitung,afirmava que l’autoritza-ció política de l’executiu deMerkel és “necessària”, ique, vista la rellevància delcas, l’hauria de donar la mi-nistra de Justícia, Katari-na Barley. Schomburg opi-na que l’ordre d’arrestemesa per les autoritatsespanyoles contra Puigde-mont és “imprecisa i su-perficial” i que acusar Puig-demont de violència és “in-sostenible” i fer-ho per cor-rupció, “aventurat”. ■

David PortabellaMADRID

Llarena vol Puigdemont percorrupció si així el lliuren abansa El jutge del Suprem manté el supòsit de rebel·lió violenta i alhora marca la casella de ‘corrupció’ persi Alemanya l’extradeix més aviat a La defensa reclama que l’executiu de Merkel hi prengui part

Després d’un recurs de formadavant del jutge Llarena pelprocessament, la defensa deCarme Forcadell va presentarahir un recurs d’apel·lació,aquesta vegada davant la sa-la d’apel·lacions del Suprem,per a la interlocutòria de pre-só en què al·lega que l’ingrésa Alcalá Meco no té base i enquè nega cap risc de fuga.

L’escrit de l’advocada OlgaArderiu recrimina a Llarena

El jutge del Suprem Pablo Llarena ha marcat la casella de la corrupció en l’euroordreenviada a Alemanya ■ QUIM PUIG

que la citació de Forcadell i decinc diputats més divendresno és legal, ja que cap acusa-ció l’havia demanat i era perdictar mesures cautelarsmés restrictives de les que jatenia, cosa que la llei no pre-veu. I li fa notar que no hi harebel·lió perquè no hi ha vio-lència, però que el Codi Penalpreveu un atenuant per a quideposi les armes i a ella, queno en tenia, no se li aplica.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Forcadell al·lega contra la presó

Les principals colles caste-lleres de Catalunya i Òm-nium Cultural han creatun mocador de color grocper mostrar el seu suportals polítics i líders inde-pendentistes que estan ala presó i a l’exili. El moca-dor casteller solidari, que

les colles podran vestiraquesta temporada, ésgroc i amb piquets blancs–com el tradicional de co-lor vermell– i porta la ins-cripció “Llibertat presospolítics”.

La idea va sorgir de lacolla castellera Moixigan-guers d’Igualada i tant lesaltres colles com la Coordi-nadora de Colles Castelle-

res de Catalunya s’hi hansumat. L’objectiu del mo-cador és que “les placescastelleres es tenyeixin degroc”, va explicar ahir el vi-cepresident d’Òmnium,Marcel Mauri. A més, elsdiners que es recaptin mit-jançant la venda del moca-dor es destinaran a la cai-xa de solidaritat gestiona-da per l’ANC i Òmnium.

“El fet casteller és unade les millors imatges quedona Catalunya al món através de la cultura i, a lavegada, la cultura és el mi-llor antídot contra la re-pressió. Creiem que és unaaliança perfecta”, va asse-gurar Mauri. “Aquesta nopot ser una temporadanormal”, va dir el presi-dent dels Moixiganguersd’Igualada, Oriol Solà: “Vo-lem que els presos i exi-liats, quan vegin un cas-tell, recordin que tenen totun poble al darrere que elsagraeix la feina que han feti que, si estan a la presó, ésper haver-nos fet cas.” ■

Els castellers i Òmniumcreen un mocador grocRedaccióBARCELONA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 15

8649

07-1

1842

32T

ls empresaris que tenen èxitsaben molt bé que unaconstant en la seva gestió és

l’estratègia de minimitzar costos,que no vol dir gastar menys delnecessari, simplement és gastarjunt el mínim necessari per tenirèxit. Sacrificar producte o objec-tius per tenir èxit és un error; comtambé ho és iniciar una guerra depreus perquè en el mercat sem-pre hi ha qui pot vendre més ba-rat o simplement perquè, sovint,es degrada el producte. Una micad’aquests errors és el que ha po-sat en dificultats una de les em-preses familiars creada el 1861 ique és la més gran del cava. Frei-xenet ben aviat podria passar amans de l’alemanya Henkell ihaurà durat tres generacions. Éscom la metàfora de la històriatràgica de moltes empreses fami-liars. L’error d’estratègia que ha

E portat Freixenet al declivi empre-sarial i al conflicte familiar ha es-tat la maniobra de voler compatiramb preus, i han degradat el pro-ducte; i la politització del seu mà-xim dirigent, dos fets que l’hanportat a perdre mercat català itambé espanyol.

Seat ha fet pública la seva es-tratègia i queda clar que volencompetir amb producte, la qualcosa els farà més competitius in-ternacionalment i en el futur. To-tes les empreses d’èxit tenenmolta cura en els processos peroptimitzar els costos de tota la

cadena de valor, però sense obli-dar-se del producte perquè no-més així es pot competir ambèxit, especialment en un món glo-bal.

Tampoc té res a veure on tenenla seu social, a menys que l’em-presari en qüestió visqui endollaten les prebendes governamentals,al BOE, o de les concessions, peròaquests no els poden donar es-trictament el nom d’empresari,són traficants d’influències. Grifolsés una empresa líder mundial deplasma que té la seu a Catalunya ifa pocs dies acaba de compraruna empresa alemanya de la com-petència de 1.100 treballadors i haestat finançada amb recursospropis de la compradora.

El web VIAempresa va publicarrecentment que Barcelona és laciutat més rendible turísticamentper ingressos i ocupació, seguida

de Sant Sebastià i de Palma. Bar-celona, amb 101,5 euros; Sant Se-bastià, amb 91,6 euros, i Palma,amb 80,2 euros. Madrid quedaper sota de Cadis amb 72,4 euros.Tot i tenint en compte els atemp-tats de l’agost i la violència policialde l’1-O i el 155. La nostra marcaturística de Barcelona té valor i calprotegir-lo.

Hi ha molts més exemplesd’empreses catalanes o a Catalu-nya que han tingut un bon any:Bon Preu, Mercadona, Caixa d’En-ginyers... Per tant tota aquellacampanya catastrofista dels efec-tes negatius del procés quedadesmentida contundentment. Arabé, també hem de ser conscientsque el procés serà un plet llarg iels líders polítics, els socials i lamateixa societat catalana han detenir molt en compte què, comhem vist fins ara, es pot fer mini-mitzant els costos de l’economiacatalana. De fet, segons l’INE, el2017 el PIB català s’ha situat en el3,2% de creixement, que és mésque Espanya i que l’UE, i el creixe-ment és bo perquè va acompa-nyat d’un nivell històric d’exporta-cions.

I quina estratègia intel·ligenthem de seguir? Doncs es pot ferpressió política i social sense cos-tos econòmics, que acabariensent costos en ocupació, costossocials i en la imatge. Hem d’evitarla violència i, en les manifesta-cions al carrer, procurar denunciari neutralitzar ràpidament els infil-trats violents, que sovint són pro-vocadors que volen desprestigiar-nos i fer-nos mal.

També s’ha de procurar ferles manifestacions sense perju-dicar el comerç i totes les em-preses que generen activitateconòmica i són les que creentreball. Si s’han de fer talladesde carreteres o carrers s’ha deprocurar que no ens provo-quem l’aïllament (nosaltressempre hem mirat nord enllà)perquè la nostra economia ésmolt oberta, i necessitem man-tenir el tràfic de mercaderies itambé el turisme.

En cap cas s’ha d’entendre queataco el dret de manifestació, sim-plement defenso el dret de mani-festació amb seny, sense violènciai perquè tingui els mínims costosper al bé de tots.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ANÀLISI

Minimitzar costosEsteve Vilanova

evilanova@elpuntavui.cat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Hem d’evitar la violènciai, en les manifestacions,denunciar els que volendesprestigiar-nos

EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE MARÇ DEL 201816 | Nacional |

L’Estat portarà a la fiscaliael discurs que l’alcaldessade Girona, Marta Madre-nas, va realitzar divendresal vespre durant la concen-tració a la capital gironinaen protesta contra l’empre-sonament de Jordi Turull,Josep Rull, Raül Romeva,Carme Forcadell i DolorsBassa. El delegat del governespanyol a Catalunya, En-ric Millo, va manifestar ahirdes de Girona que Madre-nas va “instal·lar” una tari-ma davant la Subdelegaciógironina i “en un míting” vafer una “crida clara i con-creta” a “la revolució i a lamobilització de la gent encontra dels principis quegaranteixen la nostra con-vivència” mentre desplega-va “un atac contra l’estat dedret, contra la democràcia,contra el govern d’Espanyai contra la independènciadel poder judicial”.

Millo va carregar de noucontra Madrenas i en va cri-

ticar “l’actitud sectària,partidista i que ataca l’espe-rit de convivència”. Va de-tallar que la Subdelegaciódel Govern espanyol ha fetun informe complet delsfets i que la Guàrdia Civil haobert diligències que s’en-viaran a la fiscalia. La de-núncia inclou el discurs deMadrenas i les pintades al’edifici.

Millo vincula la crida “al’atac” de l’alcaldessa a“l’atac vandàlic” a l’edificide la Subdelegació del Go-vern de l’Estat diumenge,quan al matí un grup de jo-ves de La Forja va realitzarpintades de groc a la faça-na.

Marta Madrenas va qua-lificar el relat de Millo de“completament inventat”.Madrenas va reaccionar através de Twitter a l’anuncide portar el discurs de di-vendres a la fiscalia. “El ma-teix dia que debuto al faris-tol del Parlament parlantsobre què entenem Juntsper Catalunya per normali-tat democràtica, Enric Mi-llo anuncia que em porten ala fiscalia per un discursque basen en un relat com-pletament inventat”, piula-va Madrenas. La portaveudel PSC al consistori gironí,Sílvia Paneque, en un co-municat, va qualificar lesparaules de Madrenas d’“irresponsables i inadequa-des” i considerava un “er-ror” que Millo utilitzés “lafiscalia”. Va apostar “perrebaixar el conflicte”

La Forja va donar su-port a Madrenas a travésde Twitter tot recordantque “el jovent revoluciona-ri continuarà plantant ca-ra i lluitant per la lliber-tat”. ■

L’Estat portaràMadrenas a lafiscalia per havercridat “a l’atac”a L’alcaldessa de Girona respon a Millo que s’inventa elrelat de la concentració de divendres a Els autors de lespintades a la Subdelegació diuen que mantenen la lluita

G.B. / J.P.GIRONA / BARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Mentre Enric Millo anunciavaa Girona les accions legalscontra Marta Madrenas, l’al-caldessa de Girona debutavaal ple del Parlament de Cata-lunya defensant la posició delseu grup polític en contra dela pretensió de Ciutadans dedemanar la dimissió del pre-sident del Parlament de Ca-talunya. Al llarg del debat,

“Enric Millo anunciaque em porten a lafiscalia per un discursque basen en un relatcompletamentinventat”Marta Madrenas

Marta Madrenas va debutar ahir al faristol del Parlament ■ ANDREU PUIG

Madrenas va entrar en unadinàmica de replica i contra-rèplica amb Inés Arrimadasque li va retreure que el con-sistori gironí hagués declaratpersones non grates. L’alcal-dessa li va replicar acusant lalíder taronja d’actuar ambmala fe i va assegurar que elpronunciament de l’Ajunta-ment que ella dirigeix contra

Enric Millo no respon a capcaprici polític, sinó a la volun-tat dels ciutadans que es vansentir ofesos amb l’episodi derepressió de l’1 d’octubre. Ar-rimadas la va atacar assegu-rant que la imatge de Madre-nas exemplifica “el que és elprocés i que es resumeix en laparaula odi i en la fractura so-cial”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Debut en el ple del Parlament de l’alcaldessa de Girona

L’alcalde de Granollers, elsocialista Josep Mayoral,va exigir ahir la llibertatdels presos polítics i va de-nunciar el que considerauna “intolerable situacióde judicialització de la po-lítica”. Després de la decla-ració institucional que va

fer dimarts en el ple muni-cipal, Mayoral va emetreun comunicat sobre la si-tuació política actual enquè defensa els “drets polí-tics” dels diputats “esco-llits democràticament” enles darreres eleccions.

El batlle va denunciar la“vulneració de drets civils,fonamentals i polítics”que, assegura, “afecta tota

la ciutadania de Catalu-nya”. En aquest sentit,Mayoral va instar a formarun “front unitari” des de lacomarca del Vallès Orien-tal “en defensa de la demo-cràcia”. Una aliança, vadetallar, “basada en el res-pecte a la pluralitat” queinsti a aconseguir la lliber-tat de les persones “perse-guides per haver posat en

mans de la ciutadania lesdecisions sobre el futur po-lític d’aquest país”. I hi vaafegir que el seu empreso-nament és “injust” i “in-digne”. Mayoral va con-cloure amb un “missatged’esperança” defensantque amb una actuació con-junta Catalunya podrà as-pirar a “construir un paísmillor”. ■

L’alcalde socialista de Granollersreclama la llibertat dels presosRedaccióGRANOLLERS

L’alcalde Josep Mayoral en el ple municipal de Granollerscelebrat aquest dimarts ■ ACN

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE MARÇ DEL 2018

1760

07-1

1840

02L Tens el

carnet?

La policia espanyola va de-tenir ahir al migdia els dosagents dels Mossos d’Es-quadra que van acompa-nyat el president CarlesPuigdemont en un cotxede tornada de Dinamarca aBèlgica i que van retenir aAlemanya, diumenge. I, ados quarts de vuit del ves-pre, la policia anunciava ladetenció de l’historiador iprofessor de la UB JosepLluís Alay, que també ana-va amb el president en elRenault Espace, igual quel’empresari gironí JosepMaria Matamala, que haacompanyat a l’exili Puig-demont i que ara cerquen.Tant els dos mossos comAlay van sortir en llibertatde la comissaria de la Ver-neda després de declarar.El seu cas passarà a la fisca-lia de l’Audiencia Nacional,que ha obert unes diligèn-cies d’investigació, la nú-mero 40/2018, per deter-minar si els pot acusar d’undelicte d’encobriment, jaque divendres passat el jut-ge del Suprem va proces-sar Puigdemont i 12 conse-llers més pels delictes derebel·lió i de malversacióde fons públics per haverdeclarat la independènciade Catalunya.

En concret, la policia vadetenir Carlos de PedroLópez, que està a l’àrea deseguretat ciutadana, a tresquarts d’una del migdia al’aeroport del Prat quan ar-ribava d’un vol procedentde Brussel·les. I Xavier Goi-coechea, de l’àrea d’escor-tes, va ser detingut unquart d’hora després al vol-tant del seu domicili, a Vi-lassar de Mar, segons in-forma Efe. Tots dos agentstenien dies lliures quanvan escollir acompanyar elpresident. L’historiadorAlay va ser detingut a Bar-celona després d’haver as-sistit al ple del Parlament,segons alguns testimonis.

L’acusació del delicted’encobriment, castigat

amb penes de sis mesos atres anys de presó, no és fà-cil, segons juristes consul-tats. Primer de tot, la fisca-lia haurà de demostrar queaquest suposat encobri-ment es va planificar enterritori espanyol, ja queno pot perseguir delictes al’estranger. A més, no esta-ven previstes les resolu-

cions de processament deljutge Pablo Llarena ni tam-poc que aquest reactivésles euroordres contraPuigdemont i els altresconsellers a l’exili, que eldesembre passat va fer re-tirar. Per altra banda, elpresident es dirigia a Bèlgi-ca per posar-se a disposicióde les autoritats d’aquest

país, com ja va fer.Un altre precedent és el

cas de l’escorta que vaacompanyar el presidentPuigdemont a Brussel·les,el 29 d’octubre passat, elqual no té cap procedi-ment penal obert; nomésun expedient dels Mossospendent de resoldre. Araestà de baixa mèdica. ■

Detenen els dos mossosi l’historiador Alay, queanaven amb Puigdemonta La fiscalia de l’Audiencia Nacional els investiga per un suposat delicted’encobriment a La policia espanyola també busca l’empresari Matamala

M. PiulachsBARCELONA

Un jutge de Cornellà de Llo-bregat ha acordat, tal com lidemanava la fiscalia, enviar laseva investigació a la magis-trada de l’Audiencia NacionalCarmen Lamela, que investi-ga la cúpula dels Mossos ique acusa el major JosepLluís Trapero de dos delictesde sedició. El jutge AntonioBaños López detalla que, amés de Trapero, existirien in-dicis de criminalitat en setalts comandaments més, en-tre ells l’actual cap dels Mos-sos, el comissari Ferran Ló-pez, posat pel ministre de l’In-

Josep Lluís Alay, a la dreta, amb Quim Torra després de ser posat en llibertat ■ EFE

terior, després de la destitu-ció de Trapero, el 27 d’octubrepassat.

A més, el jutge inculpa elcomissari superior de coordi-nació central, Joan CarlesMolinero; el comissari en capde la comissaria de planifica-ció de seguretat, Emili Queve-do; el comissari de la direcciódels Mossos, Xavier Gàmez;l’intendent de la comissariasuperior de coordinació cen-tral, Antoni Verger, a més delcap de la divisió tècnica de laseguretat i la cap dels serveisjurídics. El jutge del jutjat

d’instrucció 2 de Cornellà de-talla que va iniciar la investi-gació d’ofici perquè el cos “nol’informava” de les accionsper impedir el referèndum.Pel jutge, “les pautes d’actua-ció” per a l’1-O recollides enun document “no signat” vanser aplicades a tot Catalunyaperquè els agents no pogues-sin aturar l’1-O, i clou que “se-ria irracional” pensar queaquests càrrecs de la prefec-tura no es van adonar queamb aquestes pautes “s’in-complien mandats del TC idel TSJC”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Acusen el comissari López i sis alts càrrecs per l’1-O

Quatre escriptors, els fran-cesos Daniel Pennac iJean-Marie Laclavetine iels italians Roberto Savia-no i Erri de Luca, van exigirahir la llibertat immediatadels “catalans empreso-nats per les seves convic-cions polítiques”. En un ar-ticle publicat al diari fran-cès Le Monde, els escrip-tors van denunciar que elspresos han estat acusatsde rebel·lió quan “no te-nien ni una sola pedra a lamà” i van recordar ques’enfronten a penes de 30anys. Per aquest motiu,van reclamar també queels retirin els càrrecs de

què se’ls acusa, que qualifi-quen de “molt greus i des-mesurats”.

Els autors del manifestdeixen clar que no prete-nen pronunciar-se a favoro en contra de la indepen-dència de Catalunya, sinóque es tracta de “defensarels ciutadans d’Europa em-presonats per ser fidels ales seves paraules”. Enaquest sentit, insten Euro-pa a rebutjar la detenció derepresentants escollits perla voluntat popular i que“se’ls amenaci amb penesexemplars per les sevesidees polítiques”. “Les opi-nions i les conviccions esdiscuteixen, però no es po-sen a la presó”, sentencienen l’article. ■

Escriptors derenom, a favordels presos

RedaccióBARCELONA

a Pennac, Laclavetine, Saviano i DeLuca publiquen un article a ‘Le Monde’

David Fernàndez i Erri de Luca van participar fa pocs diesen una conversa del festival literari Mot a Girona ■ MOT

EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE MARÇ DEL 201818 | Nacional |

865128-1184997T

La macroeconomia catala-na continua donant mos-tres d’haver superat la cri-si, i alhora negant algunsdels missatges més omino-sos que atribueixen a latensió política i a l’auge delsobiranisme els pitjorsmals econòmics. Les da-des sobre la comptabilitatregional difoses fa pocsdies per l’institut estadís-tic espanyol, l’INE, vanconfirmar que el PIB cata-là no tan sols va continuara l’alça i a bon ritme l’anypassat, sinó que va gua-nyant pes sobre el total delproducte interior brut es-tatal.

Concretament, si el2013 els més de 193.000milions d’euros que repre-sentava el PIB català en xi-fres absolutes equivalien aun 18,8% del global espa-nyol, les primeres estima-cions de l’INE referents al’exercici passat situenaquesta ponderació en un19,2%, quatre dècimes persobre de les de quatre anysenrere, amb un volum degairebé 223.140 milionsde PIB anual al Principat.Aquest percentatge és elmés alt registrat des que esva iniciar la sèrie recollidaestadísticament, l’any2000.

A més, Catalunya conti-nua liderant el gruix del

producte interior brut, jaque cap altre territori laiguala en volum i percen-tatge. Ni tan sols la capitalespanyola, Madrid, una co-munitat que l’any passat,segons l’autoritat estadís-tica de l’Estat, va registrarun PIB equivalent a un18,9% del total espanyol,taxa que es manté estan-cada des de fa tres anys.

A Catalunya, paral·lela-ment, el 2017 també vacréixer el PIB per càpita,amb un pes poblacional so-bre el cens estatal que esmanté molt estable en un16% des de fa anys i quenomés va caure una dèci-

ma, fins a un 15,9% elsanys 2014 i 2015. Concre-tament, el PIB per càpitacatalà va assolir els 29.936euros anuals, amb un aug-ment important d’un7,7%, que contrasta ambels més moderats d’anysanteriors i encara mésamb les caigudes del perío-de de crisi [vegeu gràfic].

Tota aquesta informa-ció acompanyava les dadesbàsiques sobre el creixe-ment de les economiesdels territoris de l’Estat.L’INE va confirmar que el

producte interior brut deCatalunya va ser d’un3,3%, amb la qual cosahauria quedat una dècimaper sota de l’avanç que vafer fa pocs dies l’institut es-tadístic català, l’Idescat.

No obstant això, la taxasupera la mitjana estatal,un 3,1%, i queda en la fran-ja alta del rànquing territo-rial, només darrere d’Ara-gó, que va avançar un3,6%; Astúries, amb un3,5%, i Madrid i Múrcia,amb un 3,4%, i davant d’al-tres territoris potents,com ara el País Basc, onl’economia va créixer un3,1%. ■

M.M.BARCELONA

Creix el pes de l’economiacatalana en el total estatala Ha passat de representar un 18,8% del PIB global el 2013 a un 19,2% el 2017, any en què, malgratla tensió política, la taxa va augmentar una dècima a El PIB per càpita avança un 7,7% en 12 mesos

2012 2013 2014 2015 2016 2017 2010-2017 2012 2013 2014 2015 2016

2013 2014 2015 2016 2017

El PIB de Catalunya

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

5

-3%

-2,9

%

-1,5

%-1

,7%

1,8%

1,4%

4,2

%3,

4% 3,6%

3,3%

3,3%

3,1%

1% 0,9

%

Catalunya Estat espanyol

PIB català i pes sobre l’estatal (%)(en milions d’euros)

PIB per càpita a Catalunya i evolució anual

193.126

26.041 25.94526.579

27.790

28.825

196.675205.534

213.765 223.139

18,8%

-2,4% -0,4%+2,4%

+4,6%

+3,7%

19%19% 19,1% 19,2%

FONT: INE

Catalunya lidera a l’Estat laxifra de negoci industrial,molt al davant de la resta deterritoris. Concretament,amb gairebé 130.000 milionsd’euros, acapara un 22,8% dela dada més recent en aquestàmbit que recull l’INE i que vadifondre ahir, corresponent al2016 i que per al conjunt del’Estat va ser de 570.537 mi-lions. A força distància delPrincipat, amb 64.982 mi-lions i un 11,4% del total fac-turat hi ha Andalusia. Per al-tra banda, el País Valencià va

generar un 10,6% del total,que en xifres absolutes equi-val a 60.652 milions.

Les companyies d’aquestsector donen feina a Catalu-nya a 460.033 persones, un22,2% del total de treballa-dors ocupats en la indústria al’Estat. El mateix percentatgeés el que concentra el Princi-pat en el capítol de la inversióen actius materials, amb4.776 milions, segons l’INE.

Del total català, distribuïtper subsectors, la indústriamanufacturera va encapçalar

el rànquing, amb una xifra denegoci superior als 112.000milions, seguida de l’alimen-tació, amb 23.357 milionsfacturats, i les indústries quí-miques, que van fer negociper valor de 16.871 milions,una xifra molt semblant a lade la fabricació de vehicles.Altres subsectors on Catalu-nya excel·leix són els produc-tes farmacèutics, el refinatgede petroli, el paper i el tèxtil, itambé el subministrament deserveis com ara l’aigua il’electricitat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Lideratge absolut també en la producció industrial

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

29.936euros anuals va ser el PIBper càpita durant el 2017, anyen què va créixer un 7,7% res-pecte a l’anterior.

3,3per cent va créixer el PIB ca-talà durant l’exercici passat,dues dècimes per sobre delconjunt de l’Estat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres