Edició de BarcelonaDISSABTE · 16 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14669 - AVUI / Any XL. Núm. 13539 - EL PUNT

1,50€

1418

59-1

1592

18®

1215

03-1

1363

83w

JxCat exporta el seu model ales municipalsCONVENCIÓ · El PDeCAT decideix repetir la marca amb què esva presentar a les catalanes i també la farà servir als ajuntaments

P12

NACIONAL P10

Una noia mira una de les obres de l’exposició sobre el referèndum català que s’ha inaugurat a Brussel·les ■ N. SEGURA

D’urna a obra d’art

Europa-Món P20, 21

Contenidors al port xinès de Qingdao ■ EFE

Els Estats Units imposen aranzels d’un25% i Pequín podria respondre igual

Trump i la Xina obrenla guerra comercial

Les dones tenen pitjorsalut però millors hàbits

Nacional P14

El govern analitzarà la paradoxa perdissenyar polítiques que ho compensin

Torrent denuncia Llarenaper detenció il·legal

Nacional P8

La querella es fa extensiva als tresjutges de la sala d’apel·lacions del TS

NACIONAL P6,7

Sánchez esperarà que Llarena acabidel tot la instrucció per afrontar laqüestió i rebrà Torra després d’Urkullu

La portaveu del governespanyol, Isabel Celaá ■ EFE

El PSOE donaallargues altrasllat de presos

DEMÀ AMB EL DIARI

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE JUNY DEL 2018

l primer dia deSònar, Fina Puig-

devall, la xef del granrestaurant Les Colsd’Olot, era darrere elsfogons del festival. I

tant. En aquests 25 anys del festival demúsica i arts avançada, a més d’enviarsenyals a l’espai i d’explorar la recercatecnològica, també s’ha arrelat a laterra. Els seus directors, aquests tresreis que són Enric Palau, Ricard Roblesi Sergio Caballero, han anat fornint laseva proposta amb elements comple-mentaris al de la idea i convocatòriamusical i troncal.

I aquests últims anys també la cui-na, els noms de l’alta cuina, per bé queen una àrea més restringida, també hiha tingut cabuda. Fina Puigdevall m’ex-plicava la possibilitat que han obert aLes Cols de començar una visita al seuhort a la Vall de Bianya, veure com tre-ballen les verdures i fruites, com vanles gallines i com reciclen els sobrantsdel restaurant, i com d’altra bandacreixen i es cuiden els aliments quedesprés transforma la cuina. M’ho ex-

plicava mentre al mig de la fira on es fael Sònar de Dia acaben d’arrencar lesprimeres sessions musicals, o mentrepodies contemplar en una cúpula de360 graus un seguit de peces d’art au-diovisual, o et podies fer una foto daltd’un unicorn o menjar-te un gelat delRocambolesc de Jordi Roca, o fer unacopa de vi de Torres. El Sònar ha gene-rat aquesta atracció per creadors i ela-boradors de tota mena. El Sònar fa 25anys en un temps en què els ministresde Cultura, ara que el govern espanyolhavia recuperat la cartera, duren unasetmana. El contrast entre les dues ve-locitats ens fa preguntar què ha sabutbastir el festival. Una imatge de solide-sa, de flexibilitat, i un model d’oferta cul-tural, festiva i també d’oci que ha servitde model per a altres empresaris i em-prenedors que han fent els seus festi-vals. Aquest efecte de mirall, aquest co-ratge que han sabut destil·lar i que pothaver inspirat els altres no es potmenystenir. A banda, és clar, de la capa-citat d’exportar el Sònar i de seguir pro-gramant el més nou i el més clàssic del’electrònica, ara que fa tants anys quel’electrònica és arreu i enmig de la mú-sica que sentim.

E

Keep calmXavier Graset

Solidesasonora

L’efecte de mirall, el coratgeque han sabut destil·lar i quepot haver inspirat els altresno es pot menystenir

La vinyetaFer

ntre 2006 i 2007 Quim Torra,l’actual president de la Generali-tat, va viure un any i mig a Su-

ïssa per motius de feina. Des del pri-mer dia va escriure un dietari. Ara espublica amb el títol d’ El quadern suís,que té ecos d’El quadern gris de Pla.Torra va fer una immersió completa alpaís d’acollida. Parla de la seva feina i,per tant, de la manera que tenen detreballar a la Confederació, parla de lahistòria de Suïssa de vegades de mane-ra minuciosa, parla dels paisatges i elshabita d’una pila de referents cultu-rals, catalans i mundials. Josep Lluch,l’editor de Pòrtic que li ha publicat elllibre, diu: “Feu un primer cop d’ull al’índex de noms: Amat-Piniella, Cam-bó, Chateaubriand, Gala, Goethe,Klee, Monzó, Muñoz Ramonet, Nietz-sche, Patxot, Pijoan, Pla, Primo de Ri-vera, Rodoreda, Rousseau, Sánchez-Piñol, l’emperadriu Sissí, Tarradellas,Voltaire...” N’hi ha molts més, algunsd’inevitables tractant-se de Suïssa:Mann, Lenin, Xammar, Sagarra, Ga-ziel, Chaplin, Zweig, Heidi... S’admirade la concòrdia lingüística del país. Pa-teix de totes maneres pel futur del ro-

E

manx, “la veritat és que avui només eldisset per cent de la població del cantóreconeix ser parlant del romanx, l’on-ze per cent de l’italià i, la resta, del’alemany. Uns pocs milers, doncs,parlen la llengua dels seus avantpas-sats. La xifra fa estremir: només cin-quanta mil ànimes. Una llengua al cor-redor de la mort”. Per viatjar és reco-manable anar amb els ulls oberts. Elcatalans donem prioritat a l’oïda. Totsduem un sociolingüista penjat de l’ore-lla, tant si viatgem amb autobús perBarcelona com si anem a València, a laCatalunya Nord, a Occitània o, comTorra, a Suïssa.

Els polítics publiquen llibres ambl’objectiu de prestigiar-se i presumirde reflexius. La majoria són llibres op-portunity fets a corre-cuita perquès’acosten eleccions i, sovint, escritsper un tercer. El de Torra hi eraabans, quan ni remotament l’autorpensava que arribaria a diputat delParlament i molt menys a presidentde la Generalitat. No és oportunista,és oportú. Vaig conèixer Quim Torraacabat d’arribar de Suïssa i alliberatde l’empresa que l’havia contractat.Acabava de fundar una editorial, Acontra vent, escrivia estudis sobre elperiodisme català d’abans de la guer-ra, tenia el desfici d’introduir-se en elsambients culturals i també polítics delpaís. El desfici el va dur a companyiespoc recomanables que li van fer pro-duir els tuits que després ha hagut dedeplorar. Els que els han censurat: lle-giran El quadern suís i el propagaranamb el mateix ímpetu? Hi parla deconcòrdia, d’un país per a tothom.Torra és un intel·lectual que desmen-teix els que hem dit que viu ancorat enels anys trenta. En el seu exili, Puigde-mont també escriu un llibre...

“El presidentpublica el dietari del’any i mig que vaviure a Suïssa

Vuits i nous

El tuit suís de TorraManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

l 16 d’octubre del 2017, avui faexactament vuit mesos (vuit!),el president d’Òmnium Cultural,

Jordi Cuixart, i el president de l’ANC,Jordi Sànchez, els Jordis, van entrar apresó. I avui, vuit mesos després, Òm-nium Cultural celebra al pavelló de laVall d’Hebron, a Barcelona, l’assem-blea que ha d’escollir el nou presidentde l’entitat. Serà Jordi Cuixart. I nopas perquè sigui l’únic candidat ques’hi presenta. Sinó perquè ha de ser ai-xí. Però Jordi Cuixart no hi serà. I nohi serà perquè és a Soto del Real desde fa 244 (244!) dies, que es diu moltde pressa però se’ls hi ha de fer moltllarg. “Vaig entrar a presó pel fet depresident d’Òmnium Cultural el pas-sat 16 d’octubre del 2017, i si els socisaixí ho consideren, el dia que surti hovull fer també com a president de l’en-titat”, diu Cuixart en una carta queaquests dies l’entitat ha tramès a totsels socis, que a hores d’ara ja són més

E “Avui fa vuitmesos que elsJordis són a presó.Vuit mesos, 244dies, que es diumolt de pressa peròs’ha de fer molt llarg

de cent vint mil. És que ha de ser així,Jordi. Probablement encara que ell noho hagués volgut així, ha de ser així. Siestem parlant de restitucions, aquestan’és una. I dignitat. Fixin-se què diuCuixart a la carta als socis: “El presi-dent d’Òmnium l’escullen els socis del’entitat i no cap tribunal ni cap jutge.”Més clar, l’aigua. Avui els socis i els

simpatitzants d’Òmnium han d’anar al’assemblea per fer costat a Cuixart iper fer costat a tots aquells qui, comMarcel Mauri, l’acompanyen en aques-ta llarga i feixuga travessia. PerquèCuixart, ho diu ell mateix des de Sotodel Real, es presenta a la reelecció“per amor a la cultura valenta, rica, di-versa i transgressora, i perquèm’atrau molt més construir que nopas fer retrets de cap mena a ningú”.Fixin-se. 244 dies i cap retret de capmena. “Crec en un futur més just imés pròsper per a tothom i no renun-ciaré mai que els nostres nens petitscreixin sense mentides, ni a les mevesganes boges de viure, ni de deixar deser militant de la tendresa i que ningúens robi el somriure.” Esfereïdor. Avuitots serem Òmnium, Jordi. No cal, permi, ni que feu el tradicional recomptede vots. Aquest cop els vots us vindrande molt més enllà d’Òmnium. Felici-tats, Jordi. I ànims!

I Jordi Cuixart no hi seràXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El viatge de l’Aquarius, vaixellde les ONG SOS Méditerra-

née i Metges sense Fronteres, rumbcap a València –on arribarà enbreu– juntament amb dos vaixellsitalians que traslladen les 630 per-sones rescatades del naufragid’una pastera, cal qualificar-lo comla travessia de la vergonya per laMediterrània. El rebuig del governpopulista i de dreta extrema d’Itàlia,i també de Malta, tancant els ports,és una ignomínia que ha fet perillarvides humanes i que incompleix to-tes les legislacions internacionalssobre dret humanitari obligant auna llarga i dura travessia fins a Va-lència. Cal que Malta i Itàlia afrontinles seves responsabilitats interna-cionals. I cal també que la UE posiordre en política migratòria, evitantla unilateralitat de cada estat.

L’Estat espanyol ha actuat dig-nament amb l’oferiment humanita-ri a l’Aquarius. Però Sánchez ha declarificar ara quina serà la seva polí-tica migratòria. No serà gaire cohe-rent liderar accions humanitàriescom la de l’Aquarius si es mantenenles barreres als que ja estan a lesportes de l’Estat espanyol a la fron-tera de Ceuta i Melilla. Veurem si lapromesa del ministre de l’Interiorde treure les ganivetes de la tancaes compleix. Tampoc no resulta gai-re edificant que els migrants del’Aquarius puguin acabar en tètricscentres d’internament sense havercomès cap delicte i amb perill d’ex-pulsió. El govern de Sánchez ha ac-tuat bé però no es pot limitar a ges-tos i ha de complir amb els compro-misos que pertoquen a l’Estat es-panyol en matèria de refugiats i queel govern del PP no només va in-complir, sinó que va impedir que hopoguessin fer governs territorials iajuntaments. I Sánchez ha de ga-rantir que els migrants, arribin ambl’Aquarius o per qualsevol altre mit-jà, seran tractats amb dignitat.

La vergonyatravessa laMediterrània

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El conseller ha arribat disposat a impulsar la ren-da garantida de ciutadania, que s’ha ressentitamb l’aplicació del 155 i ahir ja va celebrar una re-unió de treball amb les diferents parts implicadesper analitzar la situació i adoptar les mesures per-tinents per avançar en el seu desplegament.

PRESIDENT DEL PARLAMENT

Feina per fer

El president, en nom del Parlament, ha presentatla querella contra quatre magistrats del Suprem,entre ells Pablo Llarena, per vulneració dels dretsfonamentals dels diputats a la presó i l’exili i obs-trucció del normal funcionament de la cambra, ai-xí com per detenció il·legal.

-+=

-+=

Art i pensamentRalph Bernabei

Els drets dels diputatsRoger Torrent

-+=

Chakir El Homrani

Des de Colera, aquest artista italoamericà ha vol-gut universalitzar la seva experiència artística através de la revista Outer Horizons, de la qualn’acaba d’editar el número 4. La publicació, en laqual hi participen artistes, pensadors i crítics, pro-mou la comunicació de creadors d’arreu del món.

ARTISTA

CONSELLER DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE JUNY DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Per l’art,fem-ho bé

oaquim Torres-García es va morir pensant que lihavien destruït els bellíssims murals que va pintar

per al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Vaanar d’un pèl, però per sort van sobreviure, això sí,després d’haver passat un calvari. Primer van ser tapatsamb unes cortines, després els hi van enganxar a sobreunes pintures mediocres i, finalment, els van arrencar,els van trossejar i els van traslladar a una altra sala del’edifici, on encara ara s’exposen de manera penosa.Torres-García va desplegar el primer tram de la seva

carrera a Catalunya sota l’influxnoucentista, per al qual va construirels seus fonaments estètics. Peròquan les patums d’aquestmoviment li van girar l’esquena, vamarxar i no va tornar mai més.Lluny d’aquí i aliat amb lesavantguardes internacionals, vaaconseguir la fama mundial. La

ferma voluntat del president Quim Torra de reintegrarels menystinguts frescos al seu lloc original demostraque el país vol reconciliar-se per fi amb un dels seusmillors artistes que pitjor no hagués pogut tractar. Arabé, no s’entendria que s’activés l’operació sense abansconstituir una comissió d’experts que tutelin amb rigortot el procés i que, sobretot, valorin que tècnicament éspossible. No sempre es pot tornar al passat. Del casSixena n’hauríem d’haver après diverses lliçons. La mésimportant: que l’art és matèria d’especialistes i que maino l’haurien de grapejar els polítics.

J

Una comissiód’experts hade tutelar eltrasllat delsmurals deTorres-García

http://epa.cat/c/piot9h

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

El Parlament portarà al Tribunaldels Drets Humansd’Estrasburg la persecuciócontra la presidenta CarmeForcadell i la mesa.

10anys

20anys

Els pagesos catalans pateixenper si no poden exportar lafruita i el govern es comprometa ajudar els camionersbloquejats.

La Generalitat pretén garantirun 25% de cinema en català el2001. El PP rebutja frontalmentel decret i els socialistescatalans eviten pronunciar-s’hi.

El cas Forcadell Camioners en vaga Cinema en catalàTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE JUNY DEL 20184 | Punt de Vista |

n ciutadà es vasuïcidar dijous

passat quan una co-mitiva judicial picava ala porta per fer-lo foradel seu pis. Una esce-

na dramàtica que ens obliga a analitzarquè estem fent com a societat davantl’erosió del dret a l’habitatge davantl’especulació i la voracitat dels bancs iels fons d’inversió. Ens convé recordard’on venim per decidir cap a on volemanar. El govern socialista de Zapaterova modificar la llei per accelerar elsdesnonaments. En paral·lel, les entitatsfinanceres van embarcar-se en un des-control immobiliari amb requalifica-cions, promocions i hipoteques ques’atorgaven alegrement per desprésempaquetar-les i sotmetre-les a l’espe-culació més despietada. Tot plegat vaacabar amb milers de pisos buits i ambuna crisi del sistema bancari que va ac-tivar el lobby dels poderosos de sempreperquè fos l’erari públic qui pagués lafactura dels excessos. Així, es van abo-car més de 60.000 milions d’euros arescatar els bancs, gairebé tots a fons

perdut. Era una oportunitat única perbastir un parc públic d’habitatge social,però no, es va optar per crear una em-presa, la Sareb, que es va quedar ambmés 350.000 pisos que va anar venenta preus ridículs a fons voltor, la qual co-sa va fer reiniciar el cicle de l’especula-ció. En aquest context, més de 100.000famílies catalanes han estat desnona-des en l’última dècada, mentre moltspolítics convertien aquest drama enuna eina més de màrqueting electoral.Avui menys del 2% dels habitatges aCatalunya són habitatges socials. Quinagran oportunitat perduda la del rescatbancari! Les entitats, que van aprofitarl’avinentesa per menjar-se el sistemade caixes i enfortir el seu oligopoli, novan trigar gaire a tornar a explicar alsseus accionistes guanys anuals milio-naris, però no tornaran els diners delrescat. No hauria estat més fàcil –i mésdigne i més honest– transferir els pisosbuits als ajuntaments com a habitatgespúblics de lloguer a canvi de les aporta-cions de diner públic que han salvat elseu negoci ruïnós?

U

Full de rutaGermà Capdevila

Rescat i mort

Avui menys del 2% delshabitatges a Catalunya sónhabitatges socials. Quinagran oportunitat perdudala del rescat bancari!

“Els personatgesviuen arrelatsperò no deixenpetja, no tracenuna trajectòria vital

na de les formes narratives més in-teressants del nostre segle és la li-teratura hiperlocal. El centre d’in-

tenció d’aquesta literatura no és la vidad’un personatge o la trama d’una història,sinó la construcció d’un espai, les modula-cions i intensitats que componen un lloc.Penso en el que fa Joan Todó amb la Sénia,Adrià Pujol amb Begur, Marta Rojals ambla Ribera d’Ebre, Francesc Serés amb elBaix Cinca o Bernat Dedéu amb el trian-gle entre rambla de Catalunya, l’Ateneu il’Ascensor.

LITERATURA HIPERLOCAL NO VOL DIR loca-lisme, ni costumisme, ni descripció depaisatge. No és la literatura del meu poble:com diu un personatge a L’horitzó primerde Todó, “Lo meu poble! Si fos meu mel’hagués venut!” Es tracta més aviat d’untipus d’instal·lacions textuals que narrenels espais per on circulen, no pas subjectesamb una psicologia interior desenvolupa-da, sinó cossos, veus, pells, abstraccions,cròniques. Els personatges viuen arrelatsperò no deixen petja, no tracen una tra-jectòria vital, i dels seus moviments alea-toris no se’n pot fer cap ruta literària. Són

U una mena d’excrescències amb les qualsels llocs contraataquen el turisme.

ALLÒ HIPERLOCAL JA NO FUNCIONA comels espais literaris de la modernitat. El Du-blín de Joyce, el Yoknapatawpha Countyde Faulkner, el Macondo de García Már-quez o la Mequinensa de Moncada repre-sentaven al·legories més enllà de si matei-xos: l’autocolonització irlandesa, el sudderrotat a la guerra civil americana, l’hi-bridisme llatinoamericà o l’enfonsamentde Catalunya en el pantà del franquisme.El lloc hiperlocal, en canvi, ja només es re-presenta a si mateix, és singular i global al-

hora. En la modernitat tot s’articulava alvoltant del conflicte entre allò nou i allòantic. Però en la globalització ja no hi hadistància temporal entre els espais múlti-ples i diferents. Tots vivim en el mateixpresent històric i, tal i com veiem cada diaa internet, tot allò que passa és immedia-tament comprensible com a local i com aglobal.

SI ABANS EL REPTE ERA DESXIFRAR les al·le-gories de cada lloc, com hem d’interpretarla literatura hiperlocal? En un relat d’Es-cafarlata d’Empordà de Pujol, el narra-dor explica que se li ha mort la mare i queuna nit els amics procuren que una noias’emboliqui amb ell per consolar-lo. Peròell fuig com pot i acaba dient que “abansd’arribar a casa pujava al castell de Begur,a pelar-me-la encarat a nord –en línia rec-ta, més o menys, amb el Canigó”. El Cani-gó, doncs, que en Verdaguer representa-va l’ideal del catalanisme cristià (“la mun-tanya engallardida”, “el monument deDéu”), aquí ja no es representa sinó a simateix: com l’onanisme del narrador, elseu sentit és autoreferencial, autodeter-minat, sobirà.

Edgar Illas. Professor de literatura i cultura catalanes a la Universitat d’Indiana

Literatura hiperlocalTribuna

Francesc Vicensen el recordb Francesc Vicens, traspassatfa pocs dies, ha sigut un delspolítics més cultes, conse-qüents, brillants i lúcids que hatingut Catalunya des del finaldel franquisme. En les pàginesd’aquest diari David Castilloevocava perfectament la figurad’aquest personatge el nivellintel·lectual del qual assolia lasaviesa en temes diversos, desde la botànica a l’art –primerdirector de la Fundació Miró–passant pel coneixement de lacultura xinesa. Vicens no esmovia solament entre les elitsculturals i polítiques sinó queera capaç d’involucrar-se en te-mes menors com era el de for-mar part del jurat del premid’investigació local de Cubelles(1989-1999). Això comportavala feina de llegir tots els treballspresentats, cosa que feia ambinusitat rigor, de manera queles seves valuoses conclusionsservien de referència als altres

membres del jurat. Vaig tenir elprivilegi de conèixer i fer amis-tat amb Vicens el 1988, arrand’una entrevista que li vaig feron es mostrava molt crític ambla Transició i, amb gran clarivi-dència, afirmava que “el futurde Catalunya, sotmesa en elprocés d’homogeneïtzaciód’Espanya des de fa quatre se-gles, es juga entre els que volenque arribi a ser una nació ambEstat propi contra els qui pen-sen el contrari”.JOAN VIDALCubelles (Garraf)

Dimiteixi,Sr. Borrellb Dimiteixi, Sr. Borrell, perquèel que els polítics no poden ferés enganyar el poble, perquè,tard o d’hora, com acabem deveure amb la defenestraciódel PP, això els passa factura. Ivostè, dient que Catalunya es-tà a la vora de l’enfrontamentcivil, ha anat massa enllà.Amb aquesta mentida perver-

sa ens ha ofès. Qui vol enga-nyar? La seva consciència?Sap que no és gratuït que, alseu poble, sigui persona nongrata.MONTSERRAT PAGÈS I PARETASBarcelona

Les municipalscarreguen municiób Després del sonat i esper-pèntic fracàs de Cs rere la mo-ció, l’espectacle d’un poca-sol-ta traient llaços grocs delsbancs del Parlament, segura-ment perquè li remou la pocaconsciència que li queda de lamaldat que no amaga. Men-trestant, la seva cap, fent el pa-peret de negar-se a entrar alPalau de Generalitat mentrepengi de la seva façana unapancarta a favor dels presospolítics. L’odi, quan suma adep-tes, i vostè en té uns quants,senyora Arrimadas, l’únic queaconsegueix és destruir, co-mençant per aquells que l’inci-ten. A Catalunya gent de la se-

va mena ens en sobren, són elsque a través d’una execrable irepugnant actitud només volenunir per destruir. Les darreresenquestes ens indiquen que Csperd intenció de vot, bon se-nyal, i que el poc seny que liqueda va perdent adeptes finsal dia esperat que els del 155perdin fins i tot la minoria i esquedin en un no-res. No sé quèés el que més divideix, no re-unir-se amb el president Torrao el fet que el seu partit, mal-grat l’Ibex 35, no ha pogut mo-ralment superar la moció decensura. Una moció amb dosgrans perdedors, el PP i Cs, elsdos en l’oposició, i en conse-qüència per poc bé que ho fa-cin els socialistes, tenim socia-lisme per anys. Votar és la veudel poble, l’únic termòmetreque ens ajuda a tocar de peusen terra. Les properes munici-pals tindran veu i sumaran, noels del 155, que més que sumarrestaran.PERE MANUEL GIRALT PRATSant Just Desvern (B. Llobregat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE JUNY DEL 2018

Quim Torra, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Demanem al rei d’Espanya que reconegui i digui queCatalunya serà el que els catalans decideixin que sigui”

La frase del dia

“El menyspreude considerarque un jutgede províncies ésun mal jutge provéd’un centralismeque identificala part amb el tot

l llenguatge no és neutre. Unamateixa frase permet reflectiramor i odi, mesellisme i supre-

macisme, delicadesa i grolleria segonsla manera com es pronuncia i en el con-text en què es dicta. I allò que aquí mésm’interessa: la llengua vehicula el pen-sament. Aquest de vegades respon aqüestions circumstancials (una escal-fada) i d’altres mostra arrels més pro-fundes dels baixos del pensament.Aquestes darreres em semblen més im-portants, ja que no s’improvisen, se so-len poder valorar des de la reiteració dequi les diu i permeten traduir idees quesuperen el verb del moment. Així, de lapremsa espanyola em quedo amb elmal cos que aquests dies els ha deixat, aalguns, l’actuació del tribunal alemanyde Schleswig-Holstein contravenintles euroordres dictades pel jutge Llare-na. Amb un regust més aviat agre, certsmitjans de comunicació espanyols con-traposen el Tribunal Suprem espanyolamb aquell altre d’alemany, qualificatd’“análogo a una audiencia provincialespañola”. Es tracta clarament d’unadesqualificació des de la supèrbia i, so-bretot, d’una concepció de l’estat, de laseva administració, de la territorialit-zació de les seves competències, queestà lluny de cap mena d’aproximaciófederal. És la dialèctica del supremacis-me central contra el provincialisme, ladels que creuen posseir el pou del saberfront dels llecs perifèrics, la ciutat in-tel·ligent enfront de la ruralia pagesa.

DARRERE DE TOT AIXÒ RAU EL FET de no en-tendre la idea del poder compartit, delprincipi de subsidiarietat, de creureque les institucions que representenels ciutadans han d’estar totes ubica-des a la capital, ni cal justificar la con-centració d’organismes que ni per la se-va finalitat, l’economia d’escala ol’abast de la seva funció ho expliquen.Un bon jutge no necessita viure a Ma-drid per exercir la seva responsabilitat.

E La justícia ha de ser cega també al llocdes d’on s’exerceix. Més encara, la llu-nyania pot donar perspectiva i treurela pressió procedent d’on es concentrael poder. Tampoc es justifica la Biblio-teca Nacional situada a la vora de laCastellana, ni el Banc d’Espanya a Al-calá, ni el Centro de Estudios Constitu-cionales a Atocha ni l’Instituto Oceano-gráfico al Corazón de María, que així esdiu el carrer madrileny. I molts d’al-tres. Aixequem la mirada: Bonn, Ber-lín, Frankfurt; Canberra, Sydney; Sa-cramento, San Francisco; Otawa,Mont-real, Quebec. Versus Madrid oParís, fi de comparacions.

EL MENYSPREU DE CONSIDERAR que unjutge de províncies és un mal jutge pro-vé d’un centralisme que identifica lapart amb el tot, l’administració centralamb l’Estat, i que es fa valorar, des de la

seva comoditat vital, com a bé comú detots els ciutadans. Que pretén facilitaramb la seva centralitat el bon funciona-ment de les coses (de les pròpies, ésclar!). Que no entén que un desplaça-ment és per a molts un cost enfonsatque sobrepassa el temps de viatge. Fis-calitzadors que no accepten la compen-sació complementària per pertànyer aun organisme públic que obliga a la re-sidència habitual i que significa de fetun desincentiu a participar o acceptarrebre un menor salari real efectiu. Queignoren que pagar un desplaçament nobasta sense una mitja dieta que l’acom-panyi. Que ni se’ls acudeix que una be-ca que comporta pràctiques a determi-nats llocs de l’administració central do-na una oportunitat efectiva només alsque viuen allà mateix; que la declaraciód’interès d’una subvenció no es pot li-mitar al viatge a la capital. Que activi-tats finançades entre tots i fetes des deles seus centrals de les organitzacionsprovoquen efectes desiguals, atesos elscostos d’oportunitat d’accés. Que hi havida intel·ligent més enllà de la capitaldel regne.

EL PROBLEMA D’AQUESTES QÜESTIONS ésque des del centralisme espanyol esdona per suposada la legitimitatd’aquesta manera d’entendre l’admi-nistració: la ubicació, el règim horari,les festivitats que s’han de celebrar,com es fan arribar les notificacions,com s’entenen els costos d’espera. Lacentralitat dels organismes, dels mu-seus, dels instituts oficials, el lloc dereunions de les comissions estatals,etc. en un mon de xarxes de telecomu-nicacions no deixa de ser una antiga-lla que els ciutadans perifèrics conti-nuem patint. Esperem, almenys, queno es digui que la seva perpetuació esfa en benefici de tots i no d’unsquants, que hi són darrere. Ni que su-posin que, si fóssim llestos, tots viu-ríem a Madrid.

Guillem López i Casasnovas. Catedràtic d’economia de la UPF

El que hi ha al darrereTribuna

SísifJordiSoler

ufen aires d’auto-nomia. No hi ha

cap dubte, tot n’estàimpregnat.Se sent el tuf, es palpaen la pell la seva míni-

ma velocitat. És una brisa anodina, unaire amb un deix d’ensopiment, unvent que es mou per resignació, músi-ca per acompanyar la mandra una tar-da d’estiu.

On és la tramuntana que ho haviad’escombrar tot? I el cop de mestralcom un cop de puny a la taula? I el gre-gal contra les onades? I tots els ventsque havien de portar un món tot nou?

Els aires d’autonomisme no aparei-xeran mai esculpits en una rosa dels

vents. La rosassa es marciria al primercontacte amb aquest alè antic, bafara-da d’anys que ja han passat, aire res-closit que ha estat massa temps pre-soner a l’altre costat del forrellat.

Quin navegar més curt tindrà l’es-quif impulsat per un vent tan trist en elpam d’aigua de l’estany del parc! Aniràjust que tot plegat arranqui un somriu-re a la canalla.

Els aires d’autonomisme es banyenamb un xarrup d’aromes de Montser-rat, es berenen amb quatre ametllesgarapinyades i s’alliten d’hora; got dellet calenta i platet de galetes maria.

Després hi ha aquell que secreta-ment s’alça del llit a mitja nit, quan lamarinada treu llustre a les estrelles,per fer desfilar un got d’absenta. És unlíquid cristal·lí com el vent de la nit, purcom l’essència dels somnis, carregatd’un foc antic, portador de la flama deles forces perpètues.

I gola avall, salut, valentia i força!

B

De set en setJordi Panyella

Airesd’autonomia

Quin navegar més curttindrà l’esquif impulsatper un vent tan trist

EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE JUNY DEL 20186 |

La mort de l’homeva motivar ahir unamanifestació derebuig dels fets almunicipi

El president delParlament tambéacusa el jutge delSuprem deprevaricació judicial

DenuncienLlarena perdetencióil·legal

Cornellàretreu al jutgela pressa peldesnonamentNacional

Després de l’intercanvi decriteris contradictoris quees va veure dijous entre eljutge que instrueix la cau-sa del procés i el ministrede l’Interior, FernandoGrande-Marlaska, elsquals es van anar passantla responsabilitat sobre eltrasllat a Catalunya delsnou presos interns a Estre-mera, Soto del Real i AlcaláMeco, l’executiu espanyolinsistia ahir que l’apropa-ment és un assumpte queafecta Pablo Llarena. “Ésuna qüestió de matisos”,indicava la portaveu delgabinet de Pedro Sánchez,Isabel Celaá, en relacióamb la polèmica entre elministre i el jutge. Això sí,de manera soterrada sug-geria que, quan el magis-trat acabi la instrucció,l’escenari serà un altre i lla-vors sí que el govern espa-nyol, a través de la direcciógeneral d’Institucions Pe-nitenciàries, haurà de de-finir-se i decidir sobre elseu trasllat a centres cata-lans. “Actuarem pel bé detots”, reblava.

La també ministra d’E-ducació no va voler anarmés enllà ni fer pronòsticsi, de fet, va ser menys ex-plícita del que ho havienestat altres membres delseu govern, amb el benen-tès que el dia abans Gran-de-Maslaska s’havia decla-rar favorable a l’apropa-ment, però vinculant-lo auna “autorització” judicialde la qual Llarena es vadesentendre immediata-ment adduint que no és dela seva competència.

“Quan les circumstàn-

cies canvien es requerei-xen altres polítiques i enparlarem en altres confe-rències de premsa amb to-ta seguretat”, incidia Ce-laá davant la insistènciadel mitjans de comunica-ció per saber en quin mo-ment es podria fer efectiuel trasllat a Catalunya delsmembres del govern deCarles Puigdemont: OriolJunqueras, Joaquim Forn,Jordi Turull, Josep Rull,Dolors Bassa i Raül Rome-va; de l’expresidenta delParlament Carme Forca-dell i de Jordi Cuixart i Jor-di Sànchez. Aquesta res-posta genèrica sobre elcanvi d’escenari, si mésno, la va lligar a una altrainterpel·lació sobre l’apro-pament dels presos d’ETA,deixant entreveure quetambé en aquest cas mésendavant es pot analitzarla situació atès que l’orga-nització ja s’ha dissolt.

La qüestió, però, és quela fase d’instrucció –el pre-text que es dona des de LaMoncloa per no prendre

cap decisió– ja arriba al fi-nal, amb el benentès queLlarena té gairebé enllesti-des les diligències i, de fet,fins al 26 de juny només liqueda una nova comparei-xença de Forn i una tandade declaracions de testi-monis. A banda que tambéla sala d’apel·lacions delSuprem revisarà dillunsvinent els recursos contral’acte de processamentdictat per l’instructor. Laprevisió és que tot plegatestigui resolt l’última set-mana de juny. Llavors seràquan, en paraules de Ce-laá, haurien de “poder sertransportats”.

La portaveu també va

Montse OlivaMADRID

Pas de pardal per l’aproALLARGUES El govern espanyol noavaluarà el trasllat dels presos fins queLlarena no conclogui del tot la instruccióREUNIÓ Sánchez iniciarà “en breu” lestrobades amb els presidents començantper Urkullu, i seguidament rebrà Torra

El govern de Pedro Sánchezinsisteix a voler farcir l’agen-da del Consell de Ministres degestos en matèria social i ahiranunciava que s’està prepa-rant un decret per revocar elvet que l’executiu de MarianoRajoy va imposar als immi-grants sense papers impe-dint-los que puguin accedir ala sanitat. Celaá avançavaque tenen intenció de fer-hoefectiu d’aquí a sis setmanes.El primer pas de la mesura,que haurà de passar pel Con-grés, serà obrir el diàleg “ambels territoris i amb la societat

civil per tornar el dret de laprotecció de la salut” als queen van quedar exclosos arrandel reial decret del 2012 delgovern del PP. Celaá donavaper fet que totes les comuni-tats compliran la futura nor-ma, fins i tot les governadespel PP, atès que fins ara erenaltres territoris, com ara Ca-talunya o el País Valencià, lesque s’havien rebel·lat contrael vet als immigrants.

Tant és així, que Catalunyahavia aprovat la seva pròpiallei d’universalització de la sa-lut, que aquest mateix any

Rajoy va impugnar davant elTC i, de fet, des de l’abril pas-sat està suspesa en espera dela resolució definitiva del tri-bunal. La consellera de Salut,Alba Vergés, celebrava la de-cisió de l’executiu de Sánchezi recordava, precisament, queara el que toca és que l’actualinquilí de La Moncloa retiri elrecurs contra la llei aprovadael 2017 al Parlament amb unampli consens dels grups ique assenyalava que tots elsresidents a Catalunya tenendret a rebre assistència sani-tària pública.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’executiu del PSOE recuperarà la sanitat universal

La portaveu delConsell de Ministres,Isabel Celaá, ahir aLa Moncloa ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“En la qüestió deltrasllat dels presoss’actuarà i s’avaluaràpel bé de tots”

Isabel CelaáPORTAVEU DE L’EXECUTIU ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Jurídicament ja nohi ha raons perquèestiguin a la presó. Éspresó preventiva”

Josep Maria ÁlvarezSECRETARI GENERAL DE LA UGT

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE JUNY DEL 2018

Pacte urgentL’APUNT sava de la delicada situació familiar no va servir per

aturar el desnonament per impagament del lloguer del’habitatge, ara en mans d’un fons voltor. Una vida perset tristes mensualitats. La inhumanitat i l’horror. Elcas de Cornellà no pot ser un més. La protecció delsmés vulnerables ha de situar-se en el centre de l’ac-ció política. Urgeix un pacte.Anna Serrano

Només l’absoluta desesperació pot fer que una perso-na obri la finestra i es llenci d’un desè pis quan veuque el van a desnonar. Va passar al barri de Sant Ilde-fons de Cornellà de Llobregat, dijous. No és el primercop. Tragèdies similars s’han viscut els darrers anys aMàlaga, Calvià, Basauri... En aquest cas, l’informe ela-borat pels serveis socials de l’Ajuntament en què s’avi-

afirmar que Sánchez ini-ciarà “en breu” la tanda dereunions amb els caps delsexecutius territorials.Després d’un primer con-tacte telefònic divendrespassat, la intenció és esta-blir un calendari de troba-des pel qual es tindrà encompte el protocol d’apro-vació dels estatuts d’auto-nomia. En aquest sentit, elpresident espanyol obriràla tanda amb el lehendaka-ri íñigo Urkullu i el següenta passar per La Moncloaserà el president QuimTorra. D’aquesta manerapretenen evitar “suspicà-cies” entre alguns territo-ris sobre l’ordre de recep-

ció, hi afegien fonts de l’ex-ecutiu socialista.

D’altra banda, la porta-veu va evitar també pole-mitzar sobre l’anunci de laGeneralitat de restablir lesdelegacions del govern al’exterior, després que l’ex-ecutiu del PP usés l’article155 per tancar-les i “liqui-dar” el Diplocat. Celaá vasubratllar que es tracta derebaixar la “tensió” i és peraixò que el seu govern hovalora des del “respecte” icom un acte de “normali-tat” política. Això sí, aler-tava que es mantindran vi-gilants sobre l’activitatque facin aquestes ambai-xades. ■

opament

La picabaralla entre el mi-nistre de l’Interior, Fer-nando Grande-Marlaska, iel jutge del Tribunal Su-prem Pablo Llarena sobrequi té la potestat de pren-dre la decisió del possibletrasllat dels presos políticsa presons catalanes –com-petència de la direcció ge-neral d’Institucions Peni-tenciàries– no ha fet variarla posició del govern català.Hi insistia ahir el presidentde la Generalitat: “La qües-tió dels presos polítics noha de ser objecte de nego-ciació.” Des de l’executiucatalà no volen entrar en eldebat sobre l’acostamentperquè entenen que per-verteix la veritable qüestióde fons, que és que no hau-rien d’estar privats de lli-bertat perquè el delicte derebel·lió no va existir. PerTorra, la situació d’Oriol

Junqueras, Josep Rull, Jor-di Turull, Raül Romeva,Quim Forn, Dolors Bassa,Carme Forcadell, JordiSànchez i Jordi Cuixart re-quereix “solucions” atèsque “no haurien d’estar im-putats per les causes perles quals se’ls està jutjant”.“Volem que es faci justícia ique no s’escarmenti”, hiafegia el president de la Ge-neralitat.

Torra va inaugurar ahirla 29a trobada empresa-rial al Pirineu. I ho va feramb una petició als em-presaris: que demanin dià-

leg al nou govern espanyolde Pedro Sánchez. “Calque escoltin, s’asseguin ala taula i tornem a la políti-ca”, considerava Torra. Itambé reclamava a l’exe-cutiu estatal que deroguiel decret “indig-nant” aprovat pel PP quefacilitava el trasllat d’em-preses fora de Catalunya.En aquest sentit, el presi-dent de la Generalitat vagarantir que el seu govern“farà polítiques per recu-perar les empreses”. En latrobada empresarial al Pi-rineu, Torra també va de-

nunciar el dèficit fiscalque afecta Catalunya, queés d’un 8%, i va criticarl’actual “model de finança-ment injust i caducat”.

Alhora, el president dela Generalitat va aprofitarper explicar que quan co-incideixi amb el rei –fetque, en principi, serà lasetmana que ve en la inau-guració dels Jocs del Medi-terrani a Tarragona– li de-manarà que es disculpi peldiscurs que va fer arrandel referèndum de l’1 d’oc-tubre. Torra va defensarque aquella intervenció te-levisiva del monarca “nos’hauria d’haver fet mai”,al·legant que va parlar sen-se tenir en compte “granpart” dels catalans. El 3d’octubre, el rei va denun-ciar un “inacceptable in-tent d’apropiació de lesinstitucions històriquesde Catalunya” que prete-nia “fer fallida la sobiranianacional”. ■

Torra exigeix justícia: “Elspresos polítics no sónobjecte de negociació”a El president del govern demana “solucions” per a la situació dels presospolítics a Torra reclamarà al rei que es disculpi pel seu discurs sobre l’1-O

RedaccióBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“El sistema judicialespanyol s’estàenfrontant cada copmés a les sevescontradiccions”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

Quim Torra va inaugurar ahir la 29a Trobada Empresarial al Pirineu ■ ACN

“Demanaré al rei quees disculpi davant elpoble de Catalunyaper un discurs que nos’hauria d’haver fet”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE JUNY DEL 20188 | Nacional |

El president del Parla-ment, Roger Torrent, feiaefectiva ahir al TribunalSuprem la denúncia con-tra Pablo Llarena i tres jut-ges més del tribunal perprivar de llibertat, del dreta ser investits i del dret avot a Carles Puigdemont,Jordi Sànchez i Jordi Tu-rull. La denúncia presen-tada per acord de la Mesadel Parlament del 24d’abril acusa Llarena i elstres jutges de la Salad’Apel·lacions del Suprem–Miguel Colmenero, Fran-cisco Monterde i Alberto

Jorge– dels delictes de de-tenció il·legal, prevarica-ció, vulneració de drets fo-namentals i obstrucció delnormal funcionament delParlament.

Presentada a la Sala Se-gona del tribunal, la de-núncia, de més de quaran-ta planes, detalla els diver-sos intents frustrats d’in-vestir com a presidentPuigdemont, Sànchez iTurull, diputats que ha-vien estat elegits a les elec-cions del 21-D i, per tant,gaudien d’una immunitatparlamentària que impe-dia detenir-los excepte encas d’haver estat sorpre-sos en delicte flagrant.

L’escrit elaborat pels ser-veis jurídics del Parlamentconsidera que Llarena po-dria haver incorregut enun delicte de detenció il·le-gal pel fet de no alliberar-los immediatament des

del moment que van serescollits diputats de lacambra. Aquesta mateixanegativa judicial, la consi-dera un atac a la divisió depoders, a l’autogovern i al’autonomia parlamentà-

ria de la cambra catalana i,en conseqüència, un atac“contra els drets de tot elpoble de Catalunya, queha vist limitats els seusdrets de representació po-lítica en no permetre’s als

elegits exercir el seu man-dat”. Per altra banda, l’es-crit considera que no ha-ver permès la investiduradels afectats és “una vul-neració greu del dret fona-mental a la participaciópolítica” protegit per laConstitució, pel ConveniEuropeu de Drets Hu-mans, així com pel PacteInternacional pels DretsCivils i Polítics.

En darrer terme l’escrittambé considera que Lla-rena va prevaricar judi-cialment durant la ins-trucció de la causa contraels diputats empresonatsen dictar “diverses resolu-cions injustes i arbitrà-ries” i que els tres jutges dela Sala d’Apel·lacions delSuprem ho van fer tambéen haver donat el seu votfavorable a la decisió deLlarena de mantenir-losen presó en resposta al re-curs dels diputats.

La denúncia del presi-dent del Parlament consi-dera un “indici irrefuta-ble” de la suposada preva-ricació el fet que Turull fosempresonat immediata-ment després del seu dis-curs d’investidura tot im-pedint que la seva candi-datura pogués ser votadaper la cambra en la segonasessió reglada al cap dedos dies. En l’escrit tambés’addueix que els magis-trats no van tenir encompte que el fet de pre-sentar-se a la investiduracom a president de la Ge-neralitat suposa per partd’un diputat un acata-ment de la legalitat i la vo-luntat de no defugir la jus-tícia. De fet, per a Torrent,alguns dels arguments in-troduïts pels jutges en lacausa contra els diputatssuposen “valoracions ex-trajurídiques i claramentpolítiques”.

La resposta de l’oposi-ció, ahir mateix, no es vafer esperar i Ciutadans vaamenaçar Torrent de de-nunciar-lo per malversa-ció de fons públics. Icetava enviar-li una carta enquè li recordava l’oposicióde membres de la mesa alpas fet sense esperar a l’in-forme jurídic encarregatper aquesta. ■

Xavier MiróBARCELONA

a La querella, que inclou prevaricació, es fa extensiva als tres jutges de la Sala d’Apel·lacions delSuprem que van rebutjar alliberar-los a Considera vulnerats els seus drets a vot i a ser investits

Torrent denuncia Llarena perdetenció il·legal de diputats

“Davant l’evidentfalta de separació depoders, se’ns fa difícilconfiar en la justíciaespanyola”Natàlia SànchezDIPUTADA DE LA CUP

“Decisionscontrovertides comaquesta no tenen elsuport unànime delsòrgans de la Cambra”Miquel IcetaPRESIDENT DE PSC-UNITS

El president Torrent parlant amb el secretari general de la cambra en presència del vicepresident primer en una reunió de la mesa ■ ACN

“Si ja és greu que esdenunciï un jutgeperquè no li agrada laseva decisió, més hoseria que ho fes ambrecursos de tots”

“No ens podemplegar de braçosdavant la intromissióen la sobirania delParlament”Eduard PujolPORTAVEU DE JXCAT

“Ha tornat a actuarcom un fanàtic de laindependència i nocom el president delParlament de tots”Fernando de PáramoPORTAVEU ADJUNT DE CIUTADANS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Ens sembla correcteque vulguin defensarels drets delsempresonats, però calbuscar solucions”David CidDIPUTAT DE CATALUNYA EN COMÚ

Ciutadans advertia ahir a Tor-rent que analitzaran si la pre-sentació d’una querella con-tra els jutges pot ser conside-rat malversació per l’ús defons públics en presentar-la iacusava el president del Par-lament d’actuar com un “fa-nàtic de la independència” i

de pressionar els jutges ennom de la cambra sense teniren compte tots els grups–Ciutadans va presentar unrecurs de reposició contral’acord de la mesa del 24d’abril de presentar la quere-lla. El fet que aquest recursencara no hagi estat resolt és

un dels motius pels quals elpresident del grup de PSC-Units, Miquel Iceta, enviavaahir mateix una carta a Tor-rent en què li recordava quehavia fet el pas sense l’acordunànime de la mesa i abansde saber també què concloul’informe jurídic demanat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cs insinua malversació i PSC ho considera precipitat

EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE JUNY DEL 201812 | Nacional |

ls canvis en les cúpu-les empresarials sem-pre són traumàtics

per a tota l’organització. Elsnous caps s’envolten degent de confiança –i d’al-tres cauen–, i apliquennous criteris i prioritats.Qualsevol canvi ja provocaper si sol una reestructura-ció de tots els membresd’un equip; fins que tothomno ha trobat el seu nou llocen el si de l’equip i aquestno ha assolit un nou equili-bri no serà capaç d’obtenirbons resultats. L’excessivarotació té aquest preu i,com més amunt en l’orga-nigrama es produeix el can-vi, més efectes té i afectaun nombre més grand’equips i de persones. Si hiafegim la velocitat esbojar-rada amb què es fan elscanvis avui dia, l’estabilitatper a un bon funcionamentés una quimera; sobrevi-uen, doncs, els que s’adap-ten al canvi continu.

Els canvis, incòmodesper a la majoria, no són nibons ni dolents. Però hi haun aspecte dels canvis queés saludable per a qualse-vol organització; en sacsejal’estructura funcional, elssupòsits i els costums quees donaven per descomp-tats. Això és més aconse-llable en organismes an-quilosats o que s’han man-tingut inalterables al llargde molt de temps. Els can-vis han de preveure, a més,un component de resistèn-cia; en alguns experimentss’observa que un 30%sempre s’hi resisteix, da-vant d’un 20% que hi donasuport i un 50% que nopresenta una presa de po-sició prèvia al respecte.

L’àmbit polític no és alièa aquests efectes i s’hiapliquen de ple tots els in-gredients anteriors. En lesdemocràcies, les votacions–o les mocions– provo-quen relleus al capdavantdels governs. Per això re-sulta molt sa l’escepticis-me davant les bones pa-raules dels polítics; les pro-meses han d’esdevenir fetsi aquests confirmaran odesmentiran si els malsprecedents han estat su-perats o no. Guants de ve-llut en mans de ferro?Temps.

E

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

TANTXTANT

Els efectesdels canvis

Josep M.Llaurador

El PDeCAT aprovarà en laconvenció municipalistaque va començar ahir i quecontinuarà i acabarà avuia Castelldefels, al Baix Llo-bregat, que la formacióes presenti a les eleccionsmunicipals del 2019 ambla marca JxCat. La coordi-nadora del partit, MartaPascal, va instar els càr-recs locals a sumar i a inte-grar orígens i projectes di-versos per fer llistes trans-versals amb vista a les elec-cions municipals. “Amb

l’horitzó d’un any, us volemdemanar que seguiu su-mant tota aquella gent,amb carnet o sense, queens ajudi a créixer”,va assenyalar. Pascal varecordar que, en política,“sumar multiplica” i que,amb l’objectiu de guanyari ser un cop més la primeraforça municipal, cal sermés que mai “una força po-lítica oberta” que aglutinidiferents sensibilitats ambel fil conductor del “com-promís amb el país”.

Unes hores abans, l’ad-junt del grup parlamenta-ri de Junts per Catalunya,

Eduard Pujol, ja havia ad-vertit que les llistes muni-cipals del Partit Demòcra-ta amb la sigla de JxCathan de ser “transversals”,amb l’objectiu de “sumari sumar”. Pujol va assegu-rar que JxCat “és moltmés” que el PDeCAT, per-què va més enllà d’un solpartit, i alhora va destacarque el PDeCAT també és“molt més” que JxCat, jaque té representació alCongrés i al Senat. Va in-sistir que JxCat és una“idea” i una “oferta” alpaís, i va instar el PDeCATa complir amb aquestaidea de transversalitat al’hora de fer les llistes. Entot cas, no es va voler pro-nunciar sobre el perfil deNeus Munté, la candidatadel partit per Barcelona,que avui està previst quesigui la protagonista de laconvenció. “Hi ha una no-va manera de fer política,que és la de JxCat, i a par-tir d’aquesta centralitatens toca sumar i sumar”,va assegurar Pujol. De fet,la intenció seria que cadamunicipi es fes seva lamarca i la personalitzés.Per exemple, que a Saba-dell es presenti amb elnom de Junts per Sabadelli a Palamós, com a Juntsper Palamós.

Retrets pels presosPascal va aprofitar per re-treure al ministre de l’In-terior, Fernando Grande-Marlaska, i al jutge del Su-prem Pablo Llarena quees “passin la pilota” sobrel’acostament dels presospolítics a Catalunya. Vaqualificar el debat d’“estú-pid” i va dir que el debathauria de ser “si en demo-cràcia les idees han de sera la presó o no”. “Cap de-mòcrata ha d’estar a lapresó”, va concloure la di-rigent del PDeCAT. ■

a Es vol que la sigla sigui “transversal” per “sumar” a Marta Pascal retreu aGrande-Marlaska i a Llarena que es passin la pilota amb el trasllat dels presos

El PDeCAT es presentaràamb la marca JxCat ales eleccions municipals

RedaccióBARCELONA

ERC va presentar ahir elscandidats a les eleccions mu-nicipals que encapçalaran lesllistes a les principals ciutatsde Catalunya l’any vinent. Enl’acte, que es va celebrar a lesportes del Parlament de Ca-talunya, l’adjunt a la presi-dència d’ERC i vicepresidentdel govern, Pere Aragonès, vaexplicar que vol que el seupartit sigui “la ròtula republi-cana del país, que ha d’ajun-tar i ser el punt d’unió quepermeti avançar, ha de ser la

Neus Munté i Marta Pascal, ahir a la convenció del PDeCAT. Al costat, la presentació dels caps de llista d’ERC ■ ACN

ròtula de sectors socials di-ferents que s’haurien de sen-tir representats per Esquer-ra”. El cap de llista a Barcelo-na, Alfred Bosch, va fer d’am-fitrió en l’acte i va assegurarque Esquerra “no aspira a ferciutats dels independentisteso per als independentistes, nia competir per veure qui ésmés independentista i méspur, sinó a sumar cada copmés gent al seu projecte deciutat per a tothom des de po-sicions sobiranistes”, va dir.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ERC presenta els caps de llista

Un home de 65 anys va seragredit ahir a Lleida per un jo-ve d’uns 30 anys que estavaamb un grup de persones tra-ient cartells del CDR i llaçosgrocs de la plaça Ricard Vi-nyes. Segons l’home, quan vapassar per la plaça el grup elva increpar amb crits de “VivaEspaña” en veure que portavaun llaç groc. Ell va respondre“que visqui”, ja que asseguraque no té res en contra delsespanyols, però aleshores un

POLÍTICA

Fan un tall a l’orella a unhome que duia un llaç groc

POLÍTICA

Losantos “vaincitar a l’odi”contra Alemanya

POLÍTICA

L’ANC vol suport a empresesque no vetin la secessió

El Consell Audiovisual de Ca-talunya (CAC) ha conclòs queels comentaris del periodistaFederico Jiménez Losantos enquè “proposava explícitamentaccions de violència” contrapersones de nacionalitat ale-manya “es podrien catalogarcom a incitadors a l’odi”. Defet, les declaracions podrienvulnerar la llei general de co-municació audiovisual i serconsiderades una “infracciómolt greu”. ■ REDACCIÓ

L’Assemblea Nacional Catala-na estudia una campanya perdemanar el compromís delsciutadans amb empreses delsdiversos sectors que nos’oposen a la independència.La comissió Fem República del’ANC, creada amb la renova-ció del secretariat nacional,estudia recomanar als ciuta-dans que es facin clients iconsumidors d’empreses fi-nanceres, bancàries, energèti-ques, telefòniques o de con-

sum que no han pres partit encontra de la independència deCatalunya com sí que han fetels grans bancs, empreses en-ergètiques o telefòniques i to-tes les que van decidir treurede Catalunya la seva seu perpressionar el govern i el Parla-ment. L’ANC defensa aquestainiciativa en favor d’una “eco-nomia no subjecta a pres-sions polítiques, a boicots ni acomportaments lobbistes”.■ XAVIER MIRÓ

el va començar a perseguirfins que el va colpejar ambuna bossa i li va fer un tall al’orella que va requerir setpunts de sutura, probable-ment amb algun objecte durde l’interior de la bossa.L’agressor va fugir corrents iels testimonis dels fets vanalertar la Guàrdia Urbana, queal seu torn va avisar una am-bulància. L’home presentaràavui una denúncia als Mossosd’Esquadra. ■ REDACCIÓ