Edició de LleidaDIMECRES · 24 de gener del 2018. Any XLIII. Núm. 14527 - AVUI / Any XL. Núm. 13397 - EL PUNT

1,20€

CONTRAPORTADA P40

Pep Capdevila. President d’Asparc

“Està en joc lanostra seguretati s’havia d’haveractuat més ràpid” 13

4495

-116

0788

w80

1175

-112

7322

w

P6-12

El president Puigdemont atén la premsa després de reunir-se amb diversos diputats danesos ■ JONATHAN NACKSTRAND (AFP)

OPERACIÓ PUIGDEMONT · Zoido revela undispositiu policial per evitar el retorn del president“en ultralleuger, en vaixell o al maleter d’un cotxe”PAS · Puigdemont es planteja assistir al pled’investidura si es garanteix que no serà detingut

Per terra,mar i aire

El conseller espera queaixò l’ajudi a podersortir de la presó

Forn decideixdeixar l’acta dediputat de JxCatal Parlament

Xevi Xirgo

Ni al maleterd’un cotxe

A la tres

Anna Serrano

De reüll

Eslògan de lareconciliació

NACIONAL P14

Menystempsd’espera endiagnòsticsi operacionsBaixa un 25% en lesvisites als especialistes

EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE GENER DEL 20182 |

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

a alguns mesos,l’exministre d’Ex-

teriors del govern es-panyol, José ManuelGarcía Margallo, va re-conèixer que “nadie

sabe cuántos favores debemos a unacantidad de gente por haber consegui-do que hicieran las declaraciones quehicieron”. La sinceritat del ministre vapermetre entendre el perquè del silen-ci o les tímides declaracions d’algunsmandataris europeus sobre el procéscatalà. Però ens mancava conèixerquin havia estat el preu del silenci o,com a mínim, descobrir algun exempled’aquests “favors”. L’encarregat de fer-ho ha estat, novament, l’amic GarcíaMargallo. El 19 de desembre passat, enel marc de la Comisión de SeguridadNacional en què s’analitza el paper deRússia en el procés sobiranista, l’exmi-nistre va reconèixer que el govern deRajoy havia enviat a Letònia un contin-gent de combat de 313 militars i 80 ve-hicles destinats a la frontera russa. Estracta del contingent amb major capa-citat de combat que mai ha enviat Es-

panya a l’exterior, i, de moment, hacostat 63 milions d’euros. El desplega-ment, a més a més, no té la missió depatrullar, sinó d’estar preparat per in-tervenir contra Rússia, donat que Letò-nia té por d’una possible intervencióde Putin després dels antecedents deCrimea i la zona oriental d’Ucraïna. Se-gons García Margallo, “la prioridad delGobierno español [...] era mantener launidad de España y la vigencia de laConstitución. Y las cuestiones que pre-ocupaban a los países bálticos se enfo-caban en Rusia”. O sigui, que Espanyaha comprat el silenci de Letònia a cos-ta de l’enemistat de Rússia. Un negocidiplomàtic rodó. El contingent, a més amés, s’ha enviat incomplint la ley dedefensa nacional, que explicita quecorrespon al Congrés dels Diputatsaprovar “con carácter previo, la partici-pación de las Fuerzas Armadas en mi-siones fuera del territorio nacional”.L’actuació de l’Estat espanyol repre-senta, doncs, un escàndol monumen-tal; però ja sabem que la bandera delnacionalisme permet tapar-ho tot, finsi tot les paraules.

F

Keep calmPere Bosch i Cuenca

El preu delsilenci

El silenci de Letònia sobre elprocés català ha costat, coma mínim, 63 milions d’euros il’enviament d’un contingentde combat a la frontera russa

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

obre Diògenes: va ser en el seutemps el model de qui no acu-mula res, i l’hem convertit en

adjectivador dels malalts mentals querecullen coses dels contenidors de lesescombraries per proveir de brossa elspropis domicilis. Va viure en una botade vi i només es va valdre de cinc ob-jectes: un fanal, un bàcul, una flassa-da, un sarró i un bol. Va prescindir delbol quan va haver observat un nen quebevia l’aigua de la font directamentamb les mans. El fanal, el feia servirper buscar homes honestos pels car-rers d’Atenes. Es veu que no en va tro-bar mai cap. Ell mateix va falsificarmoneda a la seca del seu pare. Deiaque ho havia fet com a mesura àcrata iper posar en evidència la futilitat de lariquesa. Deixem-ho així. Tales de Mi-let, que passa per ser el primer filòsofoccidental conegut, va ser a la vegadaun gran camàndules: aprofitant-se quetothom el tenia també per endeví in-fal·lible, va pronosticar una gran se-quera. Els pagesos es van vendre lesoliveres i els moliners es van vendreels trulls. La sequera va resultar unaenganyifa i el de Milet, que amb un in-

P

termediari havia comprat les oliveres iels molins, es va convertir en un delshomes més rics de l’antiga Grècia. Po-dria ser el patró dels Millet haguts iper haver, amb molta més autoritatque Diògenes ho és dels saquejadorsde contenidors. Qui va tenir la idea defer-l’hi, si no en dona cap motiu o n’ésla imatge contrària? No ens podemfiar de res. Un dia vaig haver de cobrirla informació d’uns gitanos i uns paiosque discutien. El patriarca gitano vadir: “Ahora vendrá el Feo y lo resolve-rá.” “El Feo” va resultar ser guapís-sim. Nosaltres donem per fet que elque es diuen Ros o es diuen Blanc van

tenir avantpassats amb aquestes colo-racions, i potser tot és fruit d’una bro-ma o d’una ironia, i el Blanc era negrecom el carbó, i el Fuster era lampista.

Divendres vaig anar a sopar a unrestaurant de carn i peixos a la brasa(“braseries”, en diuen, confonent laparaula francesa que vol dir “cervese-ria”). A la taula del costat hi havial’amic Xavier Riu, professor titular delDepartament de Filologia Grega de laUniversitat de Barcelona. Ens vam sa-ludar, vam estar contents de veure’nsi vam intercanviar alguns comentarisfútils i uns altres de referits a l’actuali-tat política catalana. Poca cosa, per-què tant ell com jo anàvem acompa-nyats. Al final, quan se n’anava, em vaensenyar un llibre que duia al sarró: laseva traducció de la Poètica d’Aristòtilper a la Bernat Metge, acabada de sor-tir de la impremta. Em va saber greuno haver-ho sabut abans: n’hauríempogut parlar. Em vaig consolar filosòfi-cament: Sòcrates, Plató o Aristòtil,com Tales i Diògenes, també devienparlar del fred que fa, de la passa degrip o de política local davant uns peusde porc o una orada a la brasa.

“Diògenes esdesvirtua, i Aristòtilde nou traduït alcatalà

Vuits i nous

Filosofia gregaManuel Cuyàs

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE GENER DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/lti67s

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

si Puigdemont se’ls cola al maleterd’un cotxe i la seva detenció s’hade fer al Parlament?, li preguntava

ahir la periodista Susanna Griso al mi-nistre Juan Ignacio Zoido. I el minis-tre de l’Interior espanyol va estar fan-tàstic, esplèndid, contundent i gairebécreïble en la seva resposta. “Nosaltresevitarem que Puigdemont entri a Es-panya ni que sigui dins el maleter d’uncotxe”, va dir, ben cofoi. I va afegir: “Elbusquem per tots costats”, va dir, i esva referir al dispositiu que s’està orga-nitzant. “Nosaltres comptem amb es-pecialistes de la Policía Nacional i laGuàrdia Civil, i preveiem totes les hi-pòtesis, perquè una persona que téaquesta conducta [es referia a Puigde-mont, és clar] no se sap què pot fer.”Què faran? El ministre diu que el bus-caran per terra, mar i aire. “La fronte-ra és molt extensa, hi ha molts caminsrurals, i pot arribar en un helicòpter,en un ultralleuger o per qualsevol altre

I “No es pot pasnegar que Zoido ésoptimista. No vasaber trobar ni unaurna i ara vol ‘caçar’Puigdemont si entraa Catalunya

lloc”, va reconèixer. No es pot pas ne-gar que és un paio optimista, aquestZoido. Ja me l’imagino, davant d’unapissarra on hi ha anotades totes lespossibilitats. I si Puigdemont arribaamagat enmig d’una càrrega de taron-ges dins d’un camió? I si entra per lafrontera amb el País Basc i no per laJonquera? I si entra amagat dins

d’una nevera d’un camió d’electrodo-mèstics? O disfressat de malabaristaamb el Circ Cric? O si va fins a la Cata-lunya del Nord amb moto i casc i allàagafa una moto aquàtica fins a Roses?O fins a la Barceloneta? Com t’ho fa-ràs, ministre, per aturar-lo? T’imagi-nes, quin ridícul, quan arribi? Jo, comque soc dels partidaris que Puigde-mont no trepitgi Catalunya fins quetingui la garantia que és en territoridemocràtic (enrabiats com estan ambell, crec que s’hi juga massa anys depresó), no crec que vingui. I no li hoaconsellaria. Però tampoc dubto que,si s’ho proposa, el trobarem asseguttan tranquil a l’hemicicle el dia de lainvestidura. Que el ministre Zoido hadesplegat ara l’operació Puigdemontper terra, mar i aire? Sí. Però els re-cordo que també va desplegar l’opera-ció Copèrnic, amb sis mil agents i 87milions d’euros, i que d’urna no en vatrobar ni una. I n’hi havia deu mil.

Ni al maleter d’un cotxeXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

Ja hi ha favorita per a la 90a edició dels Oscar deHollywood. Es tracta del film La forma de l’aigua,del mexicà Guillermo del Toro, que es presentaràa la gal·la amb 13 nominacions a l’estatueta, se-guida a distància per Dunkerque (Christopher No-lan), amb 8 nominacions.

MINISTRE ESPANYOL DE L’INTERIOR

13 nominacions a l’Oscar

Més enllà del ridícul del ministre descrivint la de-fensa numantina de totes les vies d’accés al país ien particular al Parlament per impedir la investi-dura de Carles Puigdemont, hi ha el fet que el go-vern continua dilapidant mitjans per barrar el pasa la voluntat dels catalans i a la democràcia.

-+=

-+=

Tapar la veritatMargarita Robles

Es busca presidentJuan Ignacio Zoido

-+=

Guillermo del Toro

Que el govern de Rajoy no vulgui una investigacióde la connexió del CNI amb l’imam responsabledels atemptats de Barcelona és impresentableperò té lògica. Que el PSOE –i el PSC– li doni su-port i impedeixi aclarir els fets i les responsabili-tats el posa en evidència com a crossa del PP.

PORTAVEU DEL PSOE AL CONGRÉS

DIRECTOR DE CINEMA

Els ridículs de l’Estat espa-nyol poden fer molta gràcia,

però no hem d’oblidar que, malaura-dament, costen molts diners alscontribuents. És el cas del TAV entreValència i Castelló, estrenat aquestdilluns amb tots els honors per Ma-riano Rajoy però d’una manera ver-gonyosa, després que quedés enevidència que no assoleix l’alta velo-citat ni de lluny i que una avaria elfes quedar aturat gairebé mitja horamentre l’avançaven trens de roda-lies i altres combois. El govern delPP no ho vol reconèixer, però els 100milions d’euros invertits en aquesttram es poden considerar llençats ales escombraries i només serviran,bàsicament, als interessos dels viat-gers que, provinents de Madrid ambTAV, s’estalviaran de fer parada perarribar a les destinacions turísti-ques de la Costa dels Tarongers.Que no servirà per millorar la conne-xió entre València i Castelló va que-dar demostrat ahir quan cap viatger–cap!– va comprar un bitllet perviatjar al TAV que uneix les dues ca-pitals valencianes.

El nou TAV València-Castelló posade manifest també que el PP conti-nua apostant per una xarxa radiald’infraestructures, tal com ja va ferel PSOE quan governava, abans quedonar prioritat a línies que, com perexemple el corredor mediterrani,comuniquin els territoris que mésho necessiten i que poden aportarun més gran nombre de viatgers i,sobretot al tram entre el País Valen-cià i Catalunya, un gran volum demercaderies. La política espanyolacontinua menyspreant la comunica-ció entre Barcelona i València i man-té així més distanciats encara elsdos països germans. El fet que en-cara hi hagi una sola via en un llargtram a les comarques de Tarragonao que el corredor mediterrani esti-gui a les beceroles és la prova mésevident de tot plegat.

El PP i lavergonya delTAV valencià

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

Eslògan de lareconciliació

ariano Rajoy es nega a reunir-se amb RogerTorrent sobre la investidura de Carles Puigdemont.

I Ciutadans deplora que el president del Parlament vagi aBrussel·les a parlar amb el candidat més votat del blocindependentista. Aquells que van forçar les eleccionsdel 21-D com a sortida a la proclamació de la Repúblicai que durant la campanya van abanderar lareconciliació d’una societat suposadament fracturadaes mantenen immòbils després d’uns comicis que nohan anat com esperaven. El mínim en democràcia seria

reconèixer i acceptar elresultat, però no. L’estratègiapassa per aïllar i neutralitzarPuigdemont i intentar, amb lacol·laboració del Suprem,torpedinar qualsevol movimentde tots els dirigentsindependentistes, ni que sigui a

costa de malmetre els seus drets. I així trobem elministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, presumint aAntena 3 que s’estan cobrint totes les fronteres perevitar que el president de la Generalitat pugui entrar al’Estat “ni al maleter d’un cotxe”. Un es demana si s’hacanviat el canal i ha passat a veure Torrente. I no.

El gran problema d’aquest Estat que representaZoido no és que no vulgui parlar, és que busca la total iabsoluta humiliació dels líders sobiranistes. Ignorant imenyspreant aquells –molts– que els han votat.Perquè mai hi ha hagut cap voluntat de reconciliació.Era només un buit eslògan de campanya més.

M

L’Estat busca latotal i absolutahumiliacióindependentista

EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE GENER DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Pressions per evitar que elseurodiputats vagin a laconferència del govern perpresentar la consulta aBrussel·les.

10anys

20anys

Els gihadistes detinguts eldissabte anterior preparavenatacs en el transport públic peral cap de setmana. Trespretenien immolar-se.

Forta pressió perquè BillClinton aclareixi la relació queva mantenir amb MonicaLewinsky, a qui presumptamentva induir a mentir.

Pressió del PP 11-M frustrat Escàndol als EUATal diacomavui fa...

uan passi el tempsi es pugui obser-

var amb perspectiva,és possible que algunss’acabin preguntantcom és que van man-

tenir posicions com les que estan teninten les circumstàncies històriques que vi-vim. Només des del conservadorismemés absolut i reaccionari es pot girarl’esquena al que vol la meitat de la socie-tat i obviar la repressió judicial i política ala qual se l’ha sotmès, i és ben trist queaquest sigui el paper que partits de tradi-ció democràtica, progressista, i fins i totamb ínfules de transformació radical, es-tan tenint en aquests dies de fi de règima Catalunya.

Quin balanç democràtic més trist: ha-ver menystingut durant sis anys el quevolia el 48% de la població, haver per-mès la persecució judicial tan arbitràriaque és incapaç de resistir un procés d’ex-tradició a Bèlgica i una petició de deten-ció a Dinamarca, l’ús de la força ambcops de porra contra la població i els em-presonaments sense prou base jurídica;permetre que més de mil persones esti-guin amb amenaces judicials, col·labora-dors d’un règim, defensar l’aplicació au-

toritària de la Constitució sobre una po-blació que majoritàriament ja no la vol ientendre la llei no pas com la garantia del’evolució lliure de la societat sinó única-ment com a límit i frontera d’allò que nopot ser canviat per molt que una majoriasignificativa de ciutadans ho vulguin.

Ara, el PSC ha anunciat que portarà alTC qualsevol intent de fer possible la in-vestidura del candidat escollit per la ma-joria parlamentària. Un altre cop el refugiformal per impedir la voluntat democrà-tica sorgida d’unes eleccions amb parti-cipació, i per tant legitimitat, indiscutible.Els Comuns també s’hi oposen, amb elsorprenent argument que és un debatestèril, cal anar per feina i no es pot man-tenir aturada l’activitat política per la re-acció judicial que provocaria per part del’Estat. Sobta, en partits que fan banderade la radicalitat democràtica, que el bonfuncionament de l’engranatge adminis-tratiu sigui més important que la llibertatdemocràtica dels catalans d’escollir quiels governa. Al final, el nucli del debat esredueix a si els catalans tenim dret a go-vernar-nos per nosaltres mateixos, o siaixò és un dret que només cal defensar-lo per a societats d’altres latituds.

Q

Full de rutaDavid Marín

Anar per feinao democràcia

Al final el debat es redueix asi els catalans tenim dret agovernar-nos o no

“Han fracassaten el seu intentd’emmudir lareivindicació del dreta l’autodeterminació

e nou, expressions com incitació al’odi, rebel·lió o sedició, són les queutilitzen els poders de l’estat per

acusar-nos als que pensem diferent i nocombreguem amb la castellana visió de“la unidad de España”. Un concepte queperdura en el seu llenguatge i ADN, des deltemps, ja llunyà, d’aquell tronat imperia-lisme del qual, per cert, la història ha de-mostrat que emprant només la força i laimposició no aconseguí conservar –ni tansols sentimentalment– cap dels territoriscolonitzats i sotmesos. Uns poders quemenyspreen la democràcia, perquè elsenorgulleix l’autoritarisme, la humiliaciói sotmetre els opositors, amb els quals esneguen a negociar acords, car el seu orgullhispànic els impedeix fer-ho; Rajoy n’éstot un exemple.

AMB LA CONVICCIÓ DE TENIR totes les es-tructures de l’estat dòcils i sota control,aplicaren per acord del Senat l’article155, vulnerant, però, l’article 152 de laCE, amb una violència i amb una fòbiadescomunals contra les institucions cata-lanes, destituint i empresonat els seus po-lítics, amb la qual cosa evidenciaven la in-

D existència de separació de poders, car lajustícia la instrumentalitzen per satisferels seus mesquins interessos. Ara, n’estansatisfets i treuen pit, però als ulls de tot elmón, el cop d’estat de Rajoy i el govern delPP contra Catalunya ha fracassat, comtambé el seu intent d’emmudir els cata-lans que reivindiquem el dret a l’autode-terminació, un dret fonamental que, malels pesi, està per sobre de qualsevol Cons-titució i a què tard o d’hora hauran de fer-hi front políticament, ja que els catalanshem deixat de ser mesells i no ens espanta(com ho hem demostrat) cap dels seusmètodes repressius.

PER EVITAR QUE VOTÉSSIM (que no hoaconseguiren, car va haver-hi urnes, vamvotar i guanyar), el corrupte govern delPP s’ha gastat, segons el ministre Zoido,87 milions d’euros, que amb les mentidesque ha dit ben segur deuen ser força més.Uns diners que, com en el rescat de Ban-kia o de la fallida plataforma Castor, Mon-toro els imputarà a tots els ciutadans (si-guin constitucionalistes o no!). Rajoy i Fe-lip V pretenien derrotar novament els ca-talans promovent unes eleccions il·legals,convençuts que amb tota la força del ne-fast 155 i dels aparells repressius de l’es-tat (jutges, fiscals, exèrcit, policies i mit-jans afins) aconseguirien derrotar l’inde-pendentisme. El resultat el sap tothom!Fracàs estrepitós, i si fossin demòcrates jahauria dimitit el primer i abdicat el segon.

PERÒ COM QUE CAP D’ELLS dimiteix permés estrepitosa que sigui la seva gestió, si-nó tot al contrari, és per això que, com amals perdedors, se’ls ha incrementat la fò-bia i l’instint venjatiu. Quin altre argu-ment es pot esgrimir per justificar mante-nir empresonats Oriol Junqueras, QuimForn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez?

Jaume Rocabert i Cabruja. Membre de Justícia i Pau i d’Església Plural

Novament dictaduraTribuna

Reequilibriterritorialb Ara la burla del nacionalis-me espanyol més ardent éssuposar una àrea dins Catalu-nya, amb dret a secessió,aportadora neta de recursos–a escala reduïda la relacióCatalunya/ Espanya–. Els his-toriadors ho poden explicar. Elcatalanisme va emprendre elreequilibri territorial català enèpoca de la Mancomunitat i laGeneralitat republicana. Aquí,com a Europa Occidental i al-tres llocs, les àrees geogràfi-ques que havien estat ruptu-ristes amb l’antic règim o irra-diadores del nou ordre capita-lista, posteriorment podienemprendre un just reequilibriamb les que en resultavenafectades, constituint-se unconjunt amb sentit de perti-nença, català en aquest cas,reflectint el nivell polític i in-quietuds de la societat. I quandes del nostre país, assumintl’època, s’ha volgut modernit-

zar Espanya, aquell naciona-lisme ara separatista s’hi haoposat i en l’avinentesa tam-bé a aquell reequilibri català,des d’un peculiar nivell políticexcloent –general Primo deRivera, la guerra, general Fran-co, la Transició–. I l’injust pa-per de finançador i supedita-ció atribuït al Principat –i Va-lència i Mallorca– és reiteratamb la burla. Crec que el re-equilibri del Principat –i del’anomenat arc mediterrani–exigeix infraestructures i per-metria l’ impuls econòmicamb ocupació de qualitat,descens del preu de l’habitat-ge... L’única política catalanaque pot coadjuvar continuada-ment a la reconstrucció, fer es-tat propi, oposar-se a empre-sonaments injustos... és tornara aquella històrica de les con-crecions, mai la de l’abstraccióideològica, instal·lada en la il·lu-sió òptica d’aquest nivell políticque ens exclou.ARNAU CAMPOSBarcelona

La utopia de comestalviar en elconsumb Sembla ser que realitzantun estudi dels consums fixosque té al seu habitatge, pot re-baixar les despeses que afec-ten aquestes partides. Un can-via les llums d’il·luminació aLED, rebaixa un grau la calefac-ció, compra electrodomèsticsA+++ i instal·la a les aixetes di-fusors per rebaixar el consumd’aigua.

Doncs bé, després d’aplicartotes aquestes noves possibili-tats i tecnologies que hauriende rebaixar les factures men-suals, ens adonem que pa-guem més que l’any anterior, jaque els productes que consu-mim pugen mes que l’aplicaciódels nous mètodes tecnolò-gics. La pregunta és: qui bene-ficien aquestes noves tecnolo-gies?

La resposta és… sempre elsmateixos, les grans compa-

nyies que amb menys personalfacturen més. Antigamentqualsevol electrodomèstic du-rava 10 o 15 anys; actualment apartir de 5 anys si té una repa-ració val mes que el llencis, jaque el cost pot superar el 50per cent de la seva compra ini-cial. Tots aquests problemesque afecten el consum no en-tren en la prioritat dels polítics,aquests senyors estan per al-tres qüestions, no els preocupani el mes mínim l’augment delcost de la vida. Això sí, els ocu-pa parlar de pensions, inde-pendències, corrupció, atur imoltes coses més per aconse-guir la nostra atenció. Comsempre, ens diuen què volenfer, com ho faran i per ultim,després de 4 anys governant,ens diuen per què no s’ha po-gut realitzar. El que més emsorprèn és que tots seguim vo-tant aquest personal que cadavegada pensa més en ells queen nosaltres.JOSEP MEGIAS VERGESSant Adrià de Besòs (Barcelonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE GENER DEL 2018

Mauricio Macri, PRESIDENT DE L’ARGENTINA

“Si Déu i Messi volen, guanyarem el mundial”La frase del dia

“L’influx deMorente ha bategatsempre al cor delTaller de Músics,com també lamirada estilísticaampla i la llibertatexpressiva del jazz,el ‘blues’, el pop, elrock, la músicallatina…

i ha realitats culturals que lluei-xen molt, perquè gaudeixen d’unpeculiar prestigi social o patrimo-

nial, que va associat a l’obligació públicade garantir-los estabilitat econòmica. Ésun prestigi de vegades justificat, però devegades pura bromera heretada, semprefruit de la sanció d’un cert establishmentnostrat, afectat sovint d’una certa presbí-cia. En canvi, hi ha altres realitats cultu-rals que, tot i gaudir d’una meritòria con-sistència, d’una obra continuada amb im-portants rèdits col·lectius i, a voltes, d’unreconeixement que depassa els nostrestopants, resten en la penombra, submer-gides sota l’horitzó visual dels esdeveni-ments, condemnades a fer vida submari-na, com si, per emergir, els manqués al-gun segell, algun aristocràtic marxamo...

SUCCEEIX ENDÈMICAMENT amb les gransinstitucions de l’educació artística (l’edu-cació continua sense cotitzar en el mercatdels prestigis). N’és un cas paradigmàticel Taller de Músics, amb l’agreujant que estracta d’un immens iceberg que compta-bilitza, a més de la seva docència de sem-pre, quatre especialitats d’estudis supe-riors d’Espai Europeu –Interpretació dejazz i música moderna, Interpretació deflamenc, Composició, Pedagogia musi-cal–, una activa plataforma de programa-ció musical, un prolífic segell de producciódiscogràfica, un eficient trampolí de pro-moció de joves valors, un exitós Jazz Club,una excel·lent Jazz Orquestra, etcètera,constituint tot plegat un clúster potentís-sim i un dinàmic pont d’interacció glo-bal... I, és clar, com correspon a la sevacondició submarina i a la consegüent invi-sibilitat, el Taller viu amb l’ai al cor, pas-sant la maroma econòmica i sense les con-sistents falques estabilitzadores que esdonen per descomptades en les “presti-gioses” realitats culturals de superfície.

EL PROPPASSAT 13 de desembre, el Tallerde Músics emergia de les profunditats iimpactava en la nit barcelonina, amb l’es-

H trena del magnífic Rèquiem a EnriqueMorente, de Joan Díaz, en companyiad’Arcángel, de Kiki Morente, de Chicuelo ide les joves promeses del Taller. Va ser a laSala Barts del Paral·lel, plena fins a la ban-dera, magnetitzada. Era el mateix diaque, feia set anys (el 2010), Morente ha-via mort, aquell any en què havia tingutlloc la seva darrera actuació a Barcelona,també al Paral·lel, aquest cop a El Molino.

L’INFLUX DE MORENTE ha bategat sempreen el cor del Taller: la profunditat de les se-ves arrels flamenques i alhora el seu espe-rit lliure i eclèctic, en una constant explo-ració de nous registres poètics i musicals,de noves experiències de fusió. Com tam-bé hi ha bategat la mirada estilística am-pla i la llibertat expressiva del jazz, elblues, el pop, el rock, la música llatina…,amb la redescoberta de tota mena de mu-sicalitats sense cotilles ni ortopèdies. Total servei d’una docència musical alternati-va, oposada a l’encarcarament dels vellsconservatoris, fent de l’aprenentatge uncamp d’experimentació, de descoberta,

de pràctica artística des dels primers pas-sos de l’alumne.

EL TALLER DE MÚSICS es feia realitat el1979, com a conseqüència de l’ímpetu ir-reductible del seu fundador i director,Lluís Cabrera, un agitador social i culturalde Nou Barris, impulsor de la Penya Fla-menca Enrique Morente, editor del famósLibro rojo del cole, un dels capdavantersde la transformació de la planta asfàlticade Nou Barris en l’Ateneu Popular, corcóinevitable davant de segons quins discur-sos culturals i contra el paternalisme i elclientelisme de l’administració amb lesentitats de cultura immigrada.... No sónpocs ni menors els noms que s’associen aldilatat trajecte del Taller: Enrique Moren-te, Tete Montoliu, Mayte Martín, MiguelPoveda, Francesc Borrull, Sílvia PérezCruz, Tomatito, Marina Rossell, GinesaOrtega, Peret, Duquenque, Habichuela,Pau Riba, Manolo Sanlúcar, Pastora,Marc Parrot…

A LA BATUTA DEL RÈQUIEM a Enrique Mo-rente, al Paral·lel, hi apareixia Joan AlbertAmargós, un dels nostres més reconegutscompositors, nexe creatiu entre la músi-ca clàssica, el jazz i el flamenc, amb resul-tats inoblidables en les seves col·labora-cions amb Joan Manuel Serrat, EnriqueMorente, Camarón de la Isla... Era la plas-mació d’una recent i feliç notícia: la incor-poració del mestre al capdavant de la di-mensió artística del Taller de Músics. Lapunta de l’iceberg del Taller va emergiraquella nit màgica al Paral·lel. A l’alba,s’havia submergit de nou. Però sabem quehi és, amb tota la seva envergadura i ex-cel·lència, amb tota la seva fecunditat ipersistència. Per més que hagi nascut ipervisqui promogut per un insurgent deNou Barris. Per més que hagi tingut el malgust d’establir-se al Barri Xino i a Sant An-dreu. Per més que el nostre establishmentmelic no acabi de tenir-lo prou present enles seves oracions i li trobi a faltar ves a sa-ber quin arnat i pretensiós marxamo.

Jordi Font. Llicenciat en geografia i història

El Taller, aquest submaríTribuna

SísifJordiSoler

l 8 de març va co-mençar essent el

dia de la dona treballa-dora, però des del’any 1975 que les Na-cions Unides es vanposar a embolicar la

troca, s’ha anat convertint en un conte-nidor de consignes mundialistes. Ara,una Federación de Organizaciones Fe-ministas del Estado Español convocaper aquest dia una “vaga feminista”. Jaestan parlant amb els sindicats a veuresi els donen cobertura legal, que seràprou difícil amb l’actual Estatut dels Tre-balladors, però la cosa va més enllà del’àmbit laboral. Volen que afecti tambél’àmbit domèstic, les activitats estu-diantils i el consum.

Diuen que el seu és “un crit global,

transfronterer i transcultural”. L’objectiués “crebantar els privilegis d’una socie-tat patriarcal i capitalista, racista i hete-ronormativa”; els privilegis, s’entén,dels homes, que “ja s’hi haurien d’havermanifestat contraris”. És tanta la sevaambició i són tants els fronts de lluitaque tenen oberts, que ja no plantegenuna revolució política sinó antropològi-ca. Només se n’han deixat un, de front,el que exposa Aristòfanes en la comè-dia Lisístrata: la voluntària abstenció demantenir relacions sexuals amb els ho-mes. Però tot arribarà. Qualsevol dia elsvindrà la idea, i com que estan manca-des tant del sentit de l’humor com delconeixement dels clàssics –que, la ma-joria, eren homes d’allò més patriarcal–,encara se l’agafaran seriosament. És elque passa quan una causa queda em-marcada en el pensament d’extremaesquerra, que es perd el sentit de la rea-litat i comencen els aplecs per veure quila diu més grossa.

E

De set en setManuel Castaño

Serà un dijous

Ja no plantegen unarevolució política sinóantropològica

EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE GENER DEL 20186 |

Zoido revela el plaper evitar que elpresident retornimentre Forn estudiaplega de diputat

El temps per anar al’especialista o seroperat es redueixlleugerament enl’últim any

L’Estat esblinda perquèPuigdemontno torni

El pla de xocmillora lesllistesd’esperaNacional

L’any 1972 la guerra fredaentre l’URSS i els EstatsUnits va protagonitzar undels esdeveniments mésmediàtics i simbòlics. Lafinal mundial d’escacs en-tre Spassky i Fischer, dosgenis que representavendos mons, dues culturesoposades: el comunismecontra el capitalisme.Unes partides en què l’es-tratègia i la batalla psicolò-gica van ser clau en la vic-tòria de Fischer. Des de fasetmanes, salvant les dis-tàncies, Puigdemont i elgovern espanyol es mouenen un tauler d’escacs sem-blant. Cadascú mou les pe-ces, però mirant de reüll elrival.

Ahir, Puigdemont vatornar a fer un nou movi-ment per intentar descon-certar l’oponent i trencarla seva numantina defen-sa. Va renunciar a la dele-gació de vot per a la inves-tidura i va destacar que elmillor per a la “restauraciódemocràtica” és que puguitornar amb “seguretat itranquil·litat” per assistiral ple. És per aquest motiuque va fer una crida a lesautoritats espanyoles per-què aquest fet sigui possi-ble. Un oferiment de dià-leg que Madrid va rebutjari va menystenir, com vademostrar el ministred’Interior, Juan IgnacioZoido, que va assegurarque no deixaran entrar elpresident a l’Estat ni almaleter d’un cotxe.

Carles Puigdemont haaprofitat el viatge a Dina-

marca per tornar a atreu-re els focus internacionalscap a Catalunya i per con-tinuar pressionant l’exe-cutiu espanyol. Si dillunsva oferir una concorregu-da conferència a la Univer-sitat de Copenhaguen perdenunciar la “repressió”de Rajoy, ahir es va reuniramb uns diputats danesosal Parlament i va obrir laporta a poder assistir a lainvestidura. Cap escenariestà descartat, segons vaexplicar davant dels mit-jans de comunicació.

En aquest context, elpresident va instar el go-vern espanyol a signar unatreva i que així ell puguitornar amb garanties isense ser detingut. “La mi-llor manera de contribuira la solució política delconflicte és respectar el re-sultat de les urnes i de ladecisió del Parlament”, vasubratllar, i va mantenirque els pròxims dies treba-llarà perquè es pugui pro-duir aquesta possibilitat.Seria el primer pas per po-der restablir el diàleg en-tre les dues parts.

Això sí, Puigdemont nova voler donar cap pistamés. Ni com seria aquestpossible retorn, ni quèpassarà si no hi ha garan-ties, ni com es produiriallavors una investidura te-lemàtica. La partida d’es-cacs, doncs, durarà enca-ra uns quants dies més,perquè Mariano Rajoy varecordar ahir, per enèsi-ma vegada, que “no hi haalternativa a la llei”.

Pel que fa la reunió ambnou diputats danesos decinc grups diferents, Puig-

demont es va mostrar sa-tisfet per haver tingut “undiàleg lliure, franc i inte-ressant” que, segons vaavisar, “no podria mante-nir a Catalunya perquè se-ria immediatament detin-gut”. De la seva banda, eldiputat del grup Verd i

Roig, Nikolaj Villumsen,va fer “una crida al governespanyol, des de Dinamar-ca i des d’Europa” perquèdoni cabuda a un referèn-dum pactat, mentre que eldiputat del mateix grupPelle Dragsted va subrat-llar que s’ha de fer possible

el retorn i que assumeixi lapresidència com a primer“pas de voluntat política”.

El viatge també ha estatenvoltat de polèmica judi-cial davant la possibilitatque s’activés l’euroordrede detenció, una opció queel jutge del Tribunal Su-prem, Pablo Llarena, vaacabar rebutjant –el fiscalsí que ho va sol·licitar–.Llarena, però, va fona-mentar la seva decisió mésen arguments polítics queno pas jurídics i va indicarque Puigdemont volia serarrestat per tenir més fàcildelegar el vot i ser investit.Per tant, va refusar perse-guir els suposats delictes

de rebel·lió i sedició, que adiferència de Bèlgica síque estan tipificats com atals a Dinamarca, i va op-tar per intentar aturar lainvestidura. “Estic sor-près per l’argumentaciódel jutge, que diu que nodetindrà algú a qui consi-dera un perillós criminalperquè creu que vol ser de-tingut. És molt delirant”,va sentenciar Puigde-mont. Quasi tant com elpetó a la bandera espanyo-la que un ciutadà va dema-nar a Puigdemont mentreesmorzaven. Puigdemonthi va accedir recordantque no té res contra Espa-nya. ■

M.B.BARCELONA

PAS Puigdemont es planteja assistir alple d’investidura si es garanteix que noserà detingut OFERTA Insta el governespanyol a fer possible la seva tornadacom el primer pas per restaurar lademocràcia i obrir un diàleg

Retorn amb gara

“Estic sorprès perl’argumentació deljutge, que diu que nodetindrà algú a quiconsidera un perillóscriminal perquè creuque vol ser detingut”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases de Puigdemont

“La meva obligacióés treballar pera la restauraciódemocràtica i el millorsenyal seria quepogués ser al debatd’investidura”

El president atenentels mitjans ahir alParlament danès ■ AFP

EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE GENER DEL 2018 | Nacional | 7

100 nitsL’APUNT menys trobaria una sola persona, encara que pre-

tengués amagar-se, que no és el cas. Però que unministre, el mateix que hauria d’estar responent da-vant la justícia per la repressió de l’1-O, tingui elsomni humit d’imaginar Puigdemont en un maletergairebé supera la fabulació de jutges, fiscals i poli-cies que vinculen els Jordis amb violència.Emili Bella

Els Jordis han fet 100 nits a la presó. Continua sent in-creïble. Són temps difícils de creure. El ministre de l’In-terior avisa que buscaran Carles Puigdemont fins alsmaleters dels cotxes perquè no pugui acudir a la in-vestidura. Val a dir que l’estirabot de Zoido més aviattranquil·litza: si la intel·ligència espanyola no va trobarmilers d’urnes repartides per tot el territori, encara

anties

El president del Parlament,Roger Torrent, té previst avuianar a Brussel·les per reunir-se amb Carles Puigdemont iels quatre consellers que sóna l’exili, Lluís Puig, Clara Pon-satí, Meritxell Serret i AntoniComín. En el seu discurs d’in-vestidura, Torrent ja va deixarclar que defensaria els dretsde tots els 135 diputats elec-tes, inclosos els que són al’exili i també a la presó, i quehi tindria un diàleg “franc,continuat i tranquil”. A més, elpresident de Parlament abor-darà amb Puigdemont i els

consellers la situació políticai social. Ciutadans va carre-gar durament contra aquestviatge: “No pot ser que unpresident de tots els catalansvagi a l’estranger per parlaramb gent fugida de la justíciai a la qual s’imputen delictestan greus com la malversa-ció”, va afirmar el diputat Car-los Carrizosa. Per la seva part,el líder del PSC, Miquel Iceta,ha enviat una carta a Torrentper demanar-li que no per-meti una investidura telemà-tica i faci cas als lletrats de lacambra catalana.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Torrent viatja avui a Brussel·les

El diputat electe i ja candi-dat oficial a ser investitpresident de la Generali-tat, Carles Puigdemont,va retirar ahir la petició dedelegar el seu vot en el pled’investidura que s’ha decelebrar al Parlamentabans del dia 31 de gener.La sol·licitud s’havia de de-batre i aprovar en la mesadel Parlament celebradaahir al matí, però la decisiód’última hora de Puigde-mont ho va impedir. Sobrela taula es mantenen, pe-rò, les mateixes peticionsrealitzades pels altres di-putats electes que es són aBrussel·les, Clara Ponsatí iLluís Puig, tot i que ahir elsmembres de la mesa vanoptar per no tractar el te-ma.

La petició de delegar elvot feta arribar per Puig-demont havia estat utilit-zada el dia abans pel PSCper demanar al presidentdel Parlament, Roger Tor-

rent, que reconsiderés laproposta d’investir Puig-demont, ja que demostra-va que el candidat no teniaprevist assistir al ple encontra del que dicta el re-glament.

Aquest era el primerpas d’un conjunt de trà-mits que els socialistes es-taven disposats a endegarper impedir una investi-dura a la cambra catalanasense el candidat i evitard’aquesta manera el queconsideren una “concul-cació dels drets de partici-pació” de la resta de dipu-tats, ja que no permetiadebatre cara a cara amb el

candidat a ser investit pre-sident el programa d’accióde govern que està obligata presentar,

La decisió de Puigde-mont de no demanar, perara, la delegació de vot, toti que la podria presentarmés endavant, deixa elssocialistes sense fona-ments per demanar la sus-pensió del ple, ja que es po-dria donar la possibilitatque finalment Puigde-mont assisteixi a la sessióque es farà a principi de lasetmana que ve. Davant eldubte, però, els socialistesvan optar ahir per adre-çar-se directament per

carta a Torrent i demanar-li que vetlli pel drets detots els diputats a partici-par en política, un dret quees podria vulnerar ambuna investidura a distàn-cia en la qual el PSC ja vaanunciar que no participa-rà. Ciutadans i el PP tam-bé es mostraven contrarisa celebrar el ple. “Volemque Torrent ens garantei-xi que Puigdemont seràpresent en el debat”, insis-tia ahir la portaveu delPSC, Eva Granados.

Un cop va finalitzarahir la reunió de la mesa isense haver tractat capdelegació de vot, Torrentva instar els grups a man-tenir un nou contacte de-mà dijous per acabar deconcretar com es farà elple d’investidura. Ahir a latarda, apareixia publicadaen el BOPC la proposta deTorrent de designar can-didat Puigdemont araque, de moment, els mo-tius que podrien servir perdemanar la suspensió delple s’han eliminat. ■

Emma AnsolaREDACCIÓ

a Iceta reclama al president del Parlament que els asseguri la presència delcandidat a la investidura a La mesa esquiva la petició dels electes a Brussel·les

Puigdemont deixa ensuspens la delegació del voti frena la impugnació del ple

La CUP reclama a les forcesmajoritàries del bloc inde-pendentista que aclareixin elprograma de govern que vo-len portar a terme després dela investidura. “Necessitemllum per poder decidir el nos-tre vot en el consell polític de

Reunió de la mesa del Parlament, que ahir havia de tractar la delegació de vot dels electes a Brussel·les ■ EFE

dissabte”, recordaven els an-ticapitalistes tot advertintque no descarten haver devotar que no a la investidurasi persisteix l’opacitat sobreel nou full de ruta que la CUPvol que serveixi per construirla República iniciada el 28-O.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La CUP demana claredat

EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE GENER DEL 20188 | Nacional |

La hipòtesi que CarlesPuigdemont pugui entraren territori català senseser detectat a la frontera iarribi al Parlament s’haconvertit en una obsessiód’estat fins al punt que lesforces de seguretat estanen alerta per terra, mar i ai-re. Tot i tractar-se d’un dis-positiu d’excepció, el mi-nistre de l’Interior, JuanIgnacio Zoido, no va tenirahir cap inconvenient adesvelar que hi ha en mar-xa un blindatge especial deles fronteres i fins i tot vaairejar totes les opcionsque a ell se li ocorren quepot pensar Puigdemontper aprofitar l’orografia ca-talana. “Hi ha molts ca-mins rurals a través delsquals es pot entrar, es potentrar en helicòpter o enun ultralleuger, es pot en-trar en vaixell... Nosaltresprocurarem que no puguientrar ni al maleter d’uncotxe”, va enumerar el mi-nistre de l’Interior.

L’Estat espanyol ja viusota un estricte controlfronterer derivat del nivellquatre –sobre cinc– del’alerta antiterrorista, queva ser ratificat i reforçat al’agost després dels atemp-tats de la Rambla i Cam-brils. Entrevistat a Antena3, però, Zoido va confessarque Interior i el govern es-

tan “molt preocupats” da-vant la mera hipòtesi quePuigdemont entri a Cata-lunya sense ser detectat.“Estem treballant perquèaixò no pugui succeir, es-tem sens dubte molt pre-ocupats i per això treba-llem matí, tarda i nit”, vaconfessar.

Vigilància a tot arreuA l’hora de raonar que pu-gui tenir en compte l’entra-da en un helicòpter o dinsd’un maleter, el ministreZoido ho va atribuir a untarannà imprevisible de

Puigdemont. “Una perso-na amb aquesta conduc-ta”, va dir tot recordant elviatge d’exili a Brussel·les,“no se sap què pot fer”. Enaquest sentit, el ministreno va ocultar que el presi-dent és objecte de segui-ments des que va marxar aBèlgica i que la vigilància ésestreta als aeroports, i vaposar com a exemple el queha succeït en el viatge deBrussel·les a Copenha-guen, que s’ha saldat ambla llibertat de movimentsdel perseguit. “El que vamfer va ser subministrar les

dades que tenien les forcesi els cossos de seguretatmolt d’hora, gairebé quanera de nit encara, a la fisca-lia; la fiscalia va instar a re-activar l’euroordre i el jut-

ge va dictar una resolució”,va relatar sense lamentarla passivitat del jutge delTribunal Suprem PabloLlarena amb la renúncia aperseguir Puigdemont.

Encara més, Zoido va do-nar a entendre que agraïaque l’esforç policial quedien res si així s’evita que elcandidat de Junts per Ca-talunya pugui delegar elvot i ser investit. “Si aques-ta era la intenció, ja no po-drà dur-la a terme”, va ce-lebrar sobre la inacció deLlarena quan es tracta deperseguir al nord dels Piri-neus un delicte, el de re-bel·lió, amb penes de 30anys.

L’obsessió al voltantd’una entrada camufladade Puigdemont és tan granque Zoido va haver de res-pondre si el president de laGeneralitat és “el seu LuisRoldán”, l’exdirector de laGuàrdia Civil fugat el 1994–durant el govern socialis-ta de Felipe González– enser ordenada la seva deten-ció, un cas que va dur l’ales-hores el ministre de l’Inte-rior, Antoni Asunción, apresentar la dimissió. “Jono puc dir que sigui el meuRoldán, Puigdemont quanva sortir d’Espanya no te-nia cap tipus de mesura quel’impedís actuar amb abso-luta llibertat”, va rebatre.

“Artista mediàtic”El viatge a Copenhaguen ila comprovació que la justí-cia espanyola no gosa me-surar la seva qualitat ambla justícia danesa ha sacse-jat La Moncloa, que ahirelevava el to. “Puigdemontviu instal·lat en l’especta-cle mediàtic, té més d’ar-tista mediàtic que de polí-tic i per sortir a la televisióés capaç d’abraçar bande-res que en altres fòrums re-butja”, va dir la vicepresi-denta, Soraya Sáenz deSantamaría, en al·lusió alpetó fet a una bandera es-panyola quan un espanyoll’increpava. “És un poca-solta”, hi afegia el portaveudel PP, Rafael Hernado. ■

Zoido revela el blindatge dela frontera per Puigdemont

David PortabellaMADRID

a “Hi ha un dispositiu perquè no pugui entrar en helicòpter, en ultralleuger, en vaixell o al maleter d’uncotxe”, avisa a El ministre de l’Interior admet seguiments al president des que va marxar a Bèlgica

“No hi ha alternativaa la llei perquèEspanya és unademocràcia”

Mariano RajoyPRESIDENT DEL GOVERN DE L’ESTAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Furgonetes de la Policía Nacional vigilen a tothora l’entrada al Parlament des de fa dies ■ ANDREU PUIG

“Hi ha molts caminsrurals. Podria entrar enhelicòpter, ultralleugero vaixell... Procuraremque ni en un maleter”Juan Ignacio ZoidoMINISTRE DE L’INTERIOR

El grup de Ciutadans vaquedar sol ahir al Congrésen el propòsit d’obrir unacomissió d’investigació so-bre els atemptats gihadis-tes del 17 d’agost a la Ram-bla i Cambrils per indagaren un presumpte “error enla comunicació policial”.

La negativa del PP i delPSOE a secundar la inicia-tiva condemna el propòsitd’Albert Rivera, tot i que lavotació sobre la seva even-tual creació es farà mésendavant.

Per aprovar la creaciód’una comissió d’investi-gació, el Congrés exigeixque la iniciativa tingui lafirma de dos grups parla-

mentaris o bé d’una cin-quena part dels diputatsde la cambra. Si el PSOE hiva expressar un rebuigfrontal, el PP va ser mésambigu, tot i no veure-lade bon ull, i Podem no téencara la decisió presa.“Crec sincerament que ésuna frivolitat pretendrefer comissions d’investiga-ció amb el tema de la lluita

antiterrorista. Jo sé queCiutadans està en una di-nàmica de grans titularsen la qual tot s’hi val, peròla lluita antiterrorista exi-geix molta prudència”, vareprotxar la portaveu delPSOE, Margarita Robles.

Si bé Ciutadans situa elfocus en les preteses aler-tes haurien pogut rebre elsMossos d’Esquadra, Rive-ra va descobrir un aliat in-esperat, ERC, que té la in-tenció de votar-hi a favor sila comissió d’investigacióserveix per indagar en ellligam del CNI amb el seuconfident i imam de Ri-poll. ■

Cs queda sol indagantpels atemptats del 17-AD. PortabellaMADRID

Albert Rivera, líder de Ciutadans, vol que el Congrés obri unacomissió d’investigació pels atemptats del 17-A ■ ZIPI / EFE

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE GENER DEL 2018

L’exconseller d’Interior i di-putat de JxCat JoaquimForn va enviar ahir una car-ta al Parlament per deixarl’acta de diputat i afavorir laseva sortida de la presód’Estremera, on està tan-cat des del 2 de novembrepassat. La decisió serà “im-minent”, deien per la tardades del bufet Martell, quedu la seva defensa, mentreque des de JxCat s’avança-ven i ja confirmaven la sevabaixa ahir al vespre. L’exal-calde de Cerdanyola d’ICV inúmero 18 en la llista deJxCat, Antoni Morral, ocu-paria el seu escó. “La mevasituació personal fa invia-ble la meva participació enels debats i en les preses dedecisió del grup parlamen-tari, així com en l’activitatdiària, un cop constituït elParlament. A més, com sa-beu, el passat 11 de genervaig declarar davant el Tri-bunal Suprem i vaig adqui-rir uns compromisos queen algun moment podrienarribar a representar unacontradicció amb determi-nades línies d’actuació delgrup al que represento”, vaexplicar Forn en una carta.

La decisió arribava ho-res després que la fiscaliadel Suprem informés ques’oposarà a concedir la lli-bertat provisional a Forn ial diputat i expresident del’ANC, Jordi Sànchez, sol·li-citada pels seus advocats fadues setmanes. En un esca-rit comunicat, la fiscaliaraona que “cal mantenir lapresó provisional” de totsdos perquè cal veure du-rant la instrucció “si persis-teixen els indicis racionalsque els investigats van co-metre els fets delictius i elsmotius suficients que vanjustificar aquesta mesuracautelar”. A més, hi afe-geix, com marca el Tribu-nal Europeu de Drets Hu-mans, els imputats tenendret “a ser jutjats en un ter-mini raonable” i a ser po-sats en llibertat quan ho

marqui la llei. És a dir, la fis-calia manté la posició, ambuna resposta formulari,sense tenir en compte elscanvis de Forn i Sànchez.

En concret, Forn va as-segurar al magistrat PabloLlarena que no tornarà aser conseller, i menys d’In-terior, la qual cosa descartala reiteració delictiva, jaque se l’acusa d’haver influ-ït com a conseller d’Interior

en els agents dels Mossosper no ajudar la Guàrdia Ci-vil en els escorcolls al De-partament d’Economia, el20 de setembre passat, iper deixar que els ciuta-dans votessin durant el re-ferèndum de l’1-O, que vafer aturar la magistrada delTSJC, tot indicant ques’usés la proporcionalitat.Forn va negar aquestesacusacions, i sense càrrec

al govern difícilment pot re-iterar en el delicte de rebel-lió, del qual és acusat per lafiscalia i també pel mateixinstructor només amb in-formes de la Guàrdia Civil.

Per la seva part, JordiSànchez, defensat per Jor-di Pina, va indicar al magis-trat que complirà la Consti-tució i les lleis vigents i quesi se’ls convida a no fer-hodeixarà el càrrec. ■

Joaquim Forn decideixdeixar l’acta de diputat perpoder sortir de la presó

Mayte PiulachsBARCELONA

a JxCat confirma la seva baixa a La fiscalia s’oposa al fet que l’exconsellerd’Interior i Jordi Sànchez surtin en llibertat perquè “persisteixen” fets delictius

Joaquim Forn, al Palau de la Generalitat, el 24 d’octubre passat ■ JOSEP LOSADA

La suposada malversació defons públics del govern dePuigdemont per organitzar elreferèndum de l’1-O, suspèspel Tribunal Constitucional,s’investiga en tres jutjats, queindaguen el mateix: el jutjatd’instrucció número 13 deBarcelona, l’Audiencia Nacio-nal i el Tribunal Suprem, elqual –en ser el màxim òrgan–ho hauria d’assumir davant elperill que les proves quedininvalidades quan el cas con-tra els independentistes arri-bi a judici,. Un exemple evi-

dent és la persecució que esfa a les entitats sobiranistesAssemblea Nacional Catala-na (ANC) i Òmnium Cultural,amb els seus presidents, Jor-di Sànchez i Jordi Cuixart,empresonats des del 16 d’oc-tubre. Quan la causa va seracceptava per la magistradade l’Audiencia Nacional Car-men Lamela, se li va demanarla intervenció dels comptesper saber si havien rebut di-ners públics per organitzarl’1-O. No es va executar.

Ara, el partit d’ultradreta

VOX demana al jutjat de Bar-celona que “s’investiguin” elsfons de l’ANC i d’Òmnium;l’origen dels imports del pa-gament de les fiances impo-sades als membres de la Me-sa del Parlament; els ingres-sos de les dues entitats, i quees requereixi a la Caixa d’En-ginyers els moviments delsseus comptes. La fiscal li res-pon que “independentment”de si són pertinents les pro-ves, cal demanar-les al Su-prem, que és qui investiga elslíders sobiranistes.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

VOX persegueix els fons de l’ANC i d’Òmnium

L’única institució escolli-da democràticament a laUnió Europea té al·lèrgia ala crisi catalana. El Parla-ment Europeu (PE) va re-butjar ahir al vespre 28 pe-ticions ciutadanes que de-manaven el seu pronun-ciament o una discussiósobre la situació a Catalu-nya, segons ha pogut sa-ber El Punt Avui. En els úl-tims mesos el comitè depeticions havia rebut ungran nombre de deman-des particulars classifica-des en tres categories: eldret a celebrar un referèn-dum i el dret a l’autodeter-minació, la violència poli-cial i els drets fonamentalsi la llibertat d’expressió.

La decisió s’havia deprendre abans-d’ahir en elcomitè format per 38 eu-rodiputats, però es va ha-ver d’ajornar. Segonsfonts consultades, s’hau-ria d’haver ajornat fins alfebrer, però el Partit Popu-lar Europeu i ALDE van

pressionar perquè fos vo-tada ahir només pels re-presentants dels set grupsparlamentaris. El canvid’agenda va impedir preci-sament que els dos partitsfavorables, l’EsquerraUnitària i el grup Verds/ALE, hi poguessin partici-par. Així, els represen-tants populars, liberals,conservadors i socialistesvan votar en contra d’ac-ceptar les peticions. Fontsdel grup verd reconeixenque, de totes maneres, nohi havia majoria per apro-var-ho amb tots els eurodi-putats presents. La justifi-cació per rebutjar els dosprimers temes és que “laUE no hi és competent”.Sobre els drets fonamen-tals, la resolució al·lega “lí-mits” en la carta de dretshumans perquè “noméss’aplica quan s’implemen-ta el dret de la Unió”.

Segons ha pogut saberEl Punt Avui, la presiden-ta del comitè, CeciliaWikström, no va quedarsatisfeta amb el procedi-ment sense debat entreparlamentaris. ■

El ParlamentEuropeu rebutjael debat sobreCatalunya

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

a L’eurocambra descarta prop d’unatrentena d’iniciatives per analitzar lacrisi política Espanya-Catalunya

Brussel·les

NatàliaSegura

La Moncloa fracassa en l’in-tent per col·locar el seu jutgepreferit a Estrasburg. Malgratobviar en el formulari de can-didatura la seva militància enel PP entre el 2008 i el 2011 iexagerar sobre els seus co-neixements d’anglès i fran-cès, l’expresident del TC,Francisco Pérez de los Cobos,

El Parlament Europeu ha rebutjat el debat sobre Catalunya.A la foto, el president de la CE, Jean-Claude Juncker ■ REUTER

va quedar derrotat per la ca-tedràtica basca María Elóse-gui, que es va imposar com anova jutgessa del Tribunal Eu-ropeu de Drets Humans. Així,per primera vegada des deque l’Estat espanyol va entraral Consell d’Europa el 1986,una dona ocuparà la plaça dejutge reservada a Madrid.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Europa rebutja Pérez de los Cobos

EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE GENER DEL 201810 | Nacional |

Barcelona ha perdut qua-tre posicions en el ràn-quing global de ciutats, se-gons indica la desena edi-ció de l’informe Observato-ri Barcelona, correspo-nent al 2017, que elaborenconjuntament el consisto-ri barceloní i la Cambra deComerç de Barcelona. Re-presentants de totes duesinstitucions es van afanyarahir a reclamar la formaciód’un govern estable a Cata-lunya que allunyi qualsevol

signe d’inestabilitat políti-ca perquè rebroti la pui-xança de la capital.

Miquel Valls, presidentde la Cambra de Comerç,va insistir que és menesterque “es constitueixi un go-vern a Catalunya, ques’aprovi un pressupost ique es governi l’autono-mia”, ja que, va aclarir, “ai-xò és el que demana el mónempresarial: estabilitat,estabilitat i estabilitat”. Al-hora, el tinent d’alcalde,Gerardo Pisarello, es vamostrar convençut queBarcelona pot esdevenir

un “far tecnològic al sudd’Europa”, però va recla-mar que les màximes insti-tucions catalanes tornin ala normalitat, perquè, vasubratllar, “les polítiques

importants com ara lesque afecten la sanitat,l’educació o les tecnologiestot sovint reclamen coordi-nació entre administra-cions”.

El dossier presentatahir també aporta dadessobre la bona situació de laCiutat Comtal en àmbitsconcrets i, així, per exem-ple, Barcelona figura en la

vuitena posició en reputa-ció internacional i superacapitals tan importantscom ara Amsterdam, Tò-quio o Roma, gràcies a unaevolució positiva de lescondicions que ponderenen aquesta valoració, jaque en el rànquing ante-rior se situava en el lloc nú-mero catorze.

Per Valls, la tensió polí-tica és l’única “ombra” queplana actualment sobre laprojecció de la capital cata-lana, que tanmateix des-punta com a ciutat innova-dora i com un dels ecosiste-mes més idonis per a l’em-prenedoria digital i en ge-neral per a la inversió enprojectes que aportin valorafegit. De fet, Barcelonatambé és capdavantera i fi-gura en vuitè lloc pel que faa la inversió estrangera enels últims cinc anys, se-gons un informe de KPMG.

Bones perspectivesValls es va declarar conven-çut que l’any en curs serà“bo”, després del que espe-ra que hagi estat un “episo-di curt” de trencadissa polí-tica, sense oblidar, tal comva remarcar Pisarello, queels atemptats terroristesde l’agost també han pogutfrenar l’atractiu de Barce-lona. Tant el representantde la Cambra com el delconsistori van posar l’ac-cent en els indicadors quemés llueixen a la capital ca-talana i que la fan resilientdavant febleses puntuals,com ara el fet que continuasent la cinquena ciutat eu-ropea en producció acadè-mica científica, que pujatambé al cinquè lloc entreles urbs més innovadoresdel continent. Finalment,Pisarello va matisar que lanova revolució tecnològicaha de ser la d’una economia“verda, circular i amb cohe-sió social”. ■

M. MorenoBARCELONA

La Cambra i l’Ajuntamentbarceloní demanen un governa Pisarello i Valls creuen que la ciutat ha de superar la tensió política i aprofitar els seus avantatgescompetitius a La capital ha perdut punts en competitivitat global però es posiciona en innovació

Principals àrees del món receptores de projectes d’inversió estrangera

1 Londres(Gran Bretanya)

8 Barcelona(Catalunya)

10 Pequín(Xina)

9 Dublín(Irlanda)

2 Xangai(Xina)

3 Hong Kong(Xina)

4 Nova York(Estats Units)

5 París(França)

6 São Paulo(Brasil)

7 Sydney(Austràlia)

19

45

8

6

7

1023

Període 2013-20172017

Posició de Barcelona en les categories de competitivitat urbana

2016Competitivitat global

Economia

Medi ambient Accessibilitat

2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Interacció cultural

Habitabilitat

R+D

24 20

39 36

10 4

26

12

23 26 2416

6

32

Posició de Barcelona al City RepTrak any a any

7a 6a 6a

14a

8a

23a

9a

FONT: OBSERVATORI BARCELONA (CAMBRA DE COMERÇ I AJUNTAMENT DE BARCELONA) / GRÀFIC: EL PUNT AVUI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

13lloc és el que ocupa Barcelo-na en el rànquing de segure-tat urbana, on puja dues posi-cions tot i els fets de l’agost.

“Barcelona té totel necessari peresdevenir un fartecnològic al sudd’Europa”Gerardo PisareloTINENT D’ALCALDE DE L’AJUNTAMENTDE BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Cal un govern, unpressupost i que esgoverni l’autonomia:això és el que demanael món empresarial ”Miquel VallsPRESIDENT DE LA CAMBRA DECOMERÇ DE BARCELONA

“Carles Puigdemont no ésel meu candidat. Mai fa-rem president algú de dre-tes”, va assegurar ahir la lí-der de Catalunya en Co-mú, Ada Colau. La prime-ra audiència del presidentdel Parlament, Roger Tor-rent, des que va accedir al

càrrec va tenir lloc ahir a latarda amb l’alcaldessa deBarcelona. Tots dos vantractar la qüestió de la in-vestidura de Carles Puig-demont. Al matí, a TV3,Colau ja advertia que nodiscuteix la “legitimitat”del candidat per aspirar alcàrrec, però que vol que “el155 s’acabi”. Com a alcal-dessa, Colau demana un

president i un govern“efectiu”, amb qui poderposar-se a treballar ambels consellers com mésaviat millor perquè la Ge-neralitat fa mesos que està“en mínims”. En aquestsentit, va precisar que calun president “que estigui aCatalunya” i va reclamar“realisme i pragmatisme ales forces que puguin for-

mar govern”. L’alcaldessava admetre que s’alegraque no s’hagi emès una al-tra euroordre de detenciócontra Puigdemont i espe-ra que hi hagi voluntat denegociació per part espa-nyola. “Tard o d’hora hihaurà d’haver algun tipusde negociació: tothomhaurà de cedir en algunacosa”, va confiar. ■

Colau trasllada a Torrent lanecessitat d’un president “efectiu”RedaccióBARCELONA

Colau i Torrent, ahir ■ PARLAMENT DE CATALUNYA

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE GENER DEL 2018

mesura que es van publicant les dades econòmi-ques del darrer trimestre del 2017, queda palès quel’economia catalana ha tancat un molt bon any, amb

un creixement del 0,75% en el darrer trimestre amb un to-tal anual per sobre del 3%.

Aquesta realitat desmunta totes les notícies que ensavisen des de l’octubre d’un apocalipsi econòmic imminentper la situació política. Hi ha dues possibles explicacions:l’errada innocent o la mala fe.

En el primer bloc se situarien les anàlisis de serveisd’estudi seriosos que ja admeten que es van equivocar. Ésdifícil estimar aquest tipus d’impactes i hi ha hagut unefecte amplificador. Prenent com a base l’observació per-sonal, diria que la situació política sí que ha incidit en sec-tors com ara el de la consultoria o l’immobiliari, que fanmés soroll per la seva exposició mediàtica i xarxa de rela-cions que la producció industrial i les exportacions, que pe-sen molt més i van com un coet.

En el segon bloc tenim els profetes de l’apocalipsi, quehan emprès una campanya amb intencionalitat política.Són instàncies amb pretensions de seriositat (Foment del

Treball o bé el diari econòmic Expansión), que han fet alar-misme econòmic pel broc gros.

“Catalunya s’aboca a l’abisme de la recessió”, “Cop delprocés a l’economia catalana”. Són exemples de titularsd’Expansión dels darrers mesos que destaquen per la faltade rigor, neutralitat, anàlisi i veracitat. La mentida globals’ha construït amb petites mentides vergonyants, com aracomparar facturacions empresarials amb PIB, que serienmotiu de suspens en primer de carrera. Lluny d’admetrel’error, conforme apareixen dades positives que contradi-

uen el discurs, les presentenben amagades sota titularssubjectius negatius. El méssorprenent del cas és l’entu-siasme suïcida amb què al-guns a Catalunya treballenen contra dels interessos del’economia catalana. Afortu-

nadament, la seva ineficàcia fa que aquesta campanyaapocalíptica no tingui cap reflex en la realitat. Al cap i a la fi,si un no sap guanyar diners fent cava, té sentit que tambésigui inepte intentant generar el pànic.

A hores d’ara, ja ha quedat establert que tot era menti-da. Convindrà recordar-ho quan tots els que han mentitens tornin a advertir o reconvenir. L’empresariat catalàtambé ha de reflexionar fins a quin punt és saludable dei-xar que les instàncies de representació empresarial siguincopades per fanàtics que no dubten a emprendre campa-nyes així, contravenint els interessos de qui diuen repre-sentar.

ATot era mentida

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

TANTXTANT

La indústria catalana ha continuat creixent el 2017 ■ REUTER

JaumeArgerich

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’empresariat ha dereflexionar sobre laseva representaciói qui l’ostenta

La pime industrial ha tan-cat un 2017 positiu, a pesarde la tensió i la incertesa po-lítica arran de l’1-O. Un61% de les companyies vanacabar l’any passat amb unaugment de vendes i un49% ho van fer amb uns re-sultats globals millors alsde l’exercici anterior. Aixíes recull en una enquestaentre pimes industrials fe-ta per Pimec, i elaboradaentre el 4 de desembre i el 4de gener amb 400 entrevis-tes a directius. Els resul-tats, explica el president dela patronal, Josep Gonzá-lez, permeten “fer una valo-ració del 2017 positiva, perdamunt de vaticinis catas-trofistes”. També va ser bo-na l’evolució de les exporta-cions (un 57% les van incre-mentar i només un 13% lesvan reduir), i la inversió vacréixer també en un 67%dels casos respecte del2016.

L’enquesta inclou dues

preguntes concretes sobrel’afectació de l’escenari po-lític, respecte de les vendesi de la inversió. En el primerapartat, si bé l’extensa ma-joria de les empreses diuenque no hi ha hagut afecta-ció (un 75,6%), hi ha un18,4% que sí que reconei-xen una disminució de lesvendes. Dins d’aquest grup,un 10% han mostrat reduc-cions al voltant o superiorsal 3%. Aquest 18,4% es cor-respon força amb el pes quetenen les vendes al mercatespanyol (24%) de les pi-mes industrials. En tot cas,des de Pimec posen mésl’accent en l’efecte de la in-certesa política que no pas

en un impacte pel boicot.Pel que fa a la inversió, un87,8% de les enquestadesdiuen que el debat políticno afecta els seus plans,mentre que un 9,5% diuenque sí.

Si es miren les perspecti-ves amb vista al 2018, denou hi ha un predomini del’optimisme, i un 66% de lesenquestades diuen quepreveuen un increment.Un fet que fa que les previ-sions de l’FMI de rebaixar elcreixement de l’economiaespanyola per la qüestió ca-talana “sorprengui”, diuGonzález. Respecte al mo-ment polític actual, Gonzá-lez no ha volgut valorar una

hipotètica investidura deCarles Puigdemont com apresident, però sí que ha re-clamat celeritat en la for-mació de govern: “Ens pre-ocupa molt la falta de go-vern, tenim una situació ala italiana, sense govern pe-rò amb una economia quefunciona.” L’enquesta tam-bé recull l’esforç interna-cional de les pimes indus-trials, que ja venen un 28%a fora (sobretot a la zonaeuro). Un 48% de les ven-des encara es queden a Ca-talunya i un 24% van a laresta de l’Estat.

Plantilles limitadesUn 28% de les firmes pre-veuen ampliar la plantilla,un percentatge sensible-ment inferior al de les em-preses que preveuen aug-mentar les vendes. El di-rector de l’Observatori dePimec, Modest Guinjoan,atribueix això al fet que lapime industrial ha guanyatproductivitat “i per aixòl’ocupació millora peròamb una limitació”. ■

La pime industrial suavitzal’impacte pel procés i un66% preveu créixer el 2018a Pimec valora com a positiu el 2017, tot i la incertesa política generada arrande l’1-O a Tot i així, un 18% de pimes van reduir les vendes a causa de la política

Berta RoigBARCELONA

24per cent de les vendes de lespimes industrials van al mer-cat espanyol.

“El 2017 ha estatun any positiu, perdamunt de vaticiniscatastrofistes”Josep GonzálezPRESIDENT DE PIMEC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Un 57% de les pimes industrials van augmentar les seves exportacions l’any passat ■ ARXIU

EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE GENER DEL 201812 | Nacional |

8695

36-1

1784

49w

MMaarrcceellaa TTooppoorr entrevista CCaarrllooss CChheeccaa,director de la Jove Orquestra

Simfònica de Barcelona

Avui, a les 17 h

n canvi en el format de ladiada de la policia munici-pal de Girona ha tingut llocaquest any, ja que la cele-

bració que es va fer ahir va ser mésíntima que mai i va anar dirigidaprincipalment als membres del cos.Aquesta variació en l’acte, en elqual per primera vegada no hi vahaver la presència de cap altre col-lectiu de seguretat ni d’emergèn-cies, és un dels efectes de la situacióviscuda l’1 d’octubre. La modifica-ció, però, no va ser una sorpresa,tenint en compte que l’alcaldessa,Marta Madrenas, va anunciar qua-tre dies després del referèndumque l’Ajuntament trencava relaci-ons institucionals amb l’Estat acausa de la violència física i moralque van patir molts ciutadans du-rant l’1-O. Una decisió, per tant,que ja feia preveure que en la festi-vitat de la policia municipal no hiestarien convidats ni la Guàrdia Ci-vil ni la Policía Nacional, que vanser els dos cossos estatals que vanprotagonitzar dures càrregues con-tra les persones que pretenien vo-tar en el referèndum sobre la inde-pendència de Catalunya. A partird’aquí, i per evitar fer distincionssobre quin cos es convidava i quinno, la policia municipal va optar perorganitzar un acte de caire més in-tern i sense cap representant de laresta de forces de seguretat. Unadecisió equànime, que defuig o es-quiva en certa manera la barreja dela tasca policial i la política, i que vacomportar l’absència en la celebra-ció d’altres efectius que els ante-riors anys hi eren habituals, com elsMossos, els bombers o agents d’al-tres policies locals de la demarcació.

U

L’escenari escollit per a l’esdeve-niment d’ahir va ser l’Auditori delCentre Cultural La Mercè. En la tan-da de parlaments, el cap de la policiamunicipal de Girona, l’inspectorJoan Jou, va recordar que el cos té161 anys d’història i que el fet queaquest any la celebració fos en unformat més íntim no significava quefos menys emotiva. Jou va descriureel 2017 com “un any complex”, en elqual es van trencar rutines de tre-ball habituals. Un exemple clar vanser les 174 concentracions o mani-festacions dutes a terme a Gironadesprés dels fets de l’1 d’octubre,sense oblidar que algunes d’aques-tes han sigut les més multitudinà-ries que s’han vist mai a la ciutat.L’inspector, així mateix, va lamen-tar l’ús desmesurat de la força du-rant la jornada del referèndum. Va

considerar que no haurien d’haverpassat mai situacions com aques-tes, “que han fet que la relació entrela societat i la policia passi per mo-ments complicats”.

L’alcaldessa, Marta Madrenas, vaagrair a Jou que l’1 d’octubre la poli-cia municipal actués amb “propor-cionalitat”: “Aquell dia, vau interve-nir sense infringir els drets més fo-namentals de les persones o atacarles llibertats col·lectives. A diferèn-cia dels cossos de seguretat espa-nyols, vau ser un exemple de profes-sionalitat i de servei modern del se-gle XXI. La prova és que vosaltresno heu perdut davant la ciutadaniala legitimitat que us heu guanyatdurant tots aquests anys, com síque ho han fet altres cossos polici-als”, va dir Madrenas, que va cloureel seu discurs amb aquestes parau-

les: “Sou uns herois i la ciutat us ne-cessita.” En la mateixa línia es vaexpressar el regidor de seguretat,Eduard Berloso, que va agrair a laplantilla “la seva vocació de serveipúblic” i la seva “entrega”.

En l’acte es van atorgar més de 30diplomes al mèrit policial i tres creusal mèrit professional, en la categoriad’argent. Amb relació a les creus, undels premiats va ser l’agent JosepRuhí per l’assistència a un ciutadàque s’ofegava, a la plaça Calvet i Ru-balcava. També van rebre un reco-neixement uns empleats de Mifasque van evitar que un foc s’esten-gués per l’edifici on hi ha el seu cen-tre de treball i, així mateix, es valliurar una creu al mèrit professio-nal a l’agent Felip Vea pel rescatd’una persona atrapada en un vehi-cle per unes fortes pluges. ■

Gisela PladeveyaGIRONA

INTERN · La policia municipal de Girona celebra la seva festivitat en un acte en què, per primer cop, no es va convidar capmembre de la resta de forces de seguretat ORIGEN · Després de l’1-O, l’Ajuntament va trencar relacions institucionals amb l’Estat

Mèrit a latrajectòria. Du-rant l’acte d’ahir, vanser condecorats sisagents i un caporalque fa 25 anys quesón a la policia muni-cipal de Girona. Tam-bé van rebre un reco-neixement quatremembres més queacumulen una activi-tat professional de30 anys dins del cos,així com un caporal isis efectius que vanrebre la creu als 35anys de servei.

Herois en la diada més íntima

Els condecorats, ahir, amb Madrenas, Jou i Berloso; i l’agent Narcís Romero fent una exhibició amb la gossa Lola de la unitat canina ■ G.P. / XAVIER PI (ACN)