Edició de LleidaDILLUNS · 5 de març del 2018. Any XLIII. Núm. 14567 - AVUI / Any XL. Núm. 13437 - EL PUNT

1,20€

CONTRAPORTADA P40

Montse Sanjuan. Escriptora

“Mentre hi hagihistòries, pothaver-hi Grimmper a estona”

1751

68-1

1495

81w

1344

05-1

1638

83w

EUROPA - MÓN P22-24

Elcentredretaguanya aItàlia, segonsels sondejos

L’M5E quedaria ensegona posició

PRECEDENT · “Hi hasentències a Estrasburgsobre Turquia en elmateix sentit”

ENTREVISTA Paul Bekaert Advocat de Carles Puigdemont a Bèlgica

ANNA GABRIEL ·“És més lògic ferpolítica a la capitald’Europa que a Suïssa”

“Puigdemont sempre tésolucions, no és un Quixot”

DEMANDA · “Aquestcas és sobre Catalunya iés simbòlic per a lademocràcia a Europa”

P6-7

El Barça venç l’Atlético amb un espectacular gol de falta de Messi

L’ESPORTIU

Cop d’autoritat en la lligaMessi celebrant el gol d’ahir, que significa un pas de gegant per aconseguir el títol ■ AFP

NACIONAL i CULTURA P14-17 i 28-29

Revolucionàriesi pioneresLa personalitat de diverses doneshistòriques, en còmics i il·lustracions

Manual per al 8-M

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE MARÇ DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

En aquell momentterrible, la Felisa Eche-goyen tenia 26 anys imilitava en una orga-nització antifranquis-

ta. El dia 1 d’octubre de 1974 va ser de-tinguda per un grup de policies, entreells l’inspector de la brigada politicoso-cial José Antonio González Pacheco,més conegut com a Billy el Niño. Des-prés de ser maltractada i amenaçadade mort ja des del moment de la de-tenció, la Felisa va ser durament tortu-rada i vexada per aquest personatgesinistre a la seu de la direcció generalde Seguretat, l’edifici on avui hi ha laseu de la Comunitat de Madrid.

La Felisa ha fet de la seva vida unalluita contra la impunitat policial, i hamaldat perquè Billy el Niño pagui pertot allò que li va fer. El seu darrer intentva tenir lloc fa uns mesos, quan va pre-sentar una denúncia contra aquest re-conegut torturador, al qual, per cert, elllavors ministre Martín Villa va conde-corar ja en plena democràcia. Fa unsdies, però, vam saber que el jutjat nú-mero 37 de Madrid ha arxivat aquesta

denúncia. Per què? Doncs pels matei-xos arguments utilitzats en altres oca-sions per la mateixa Audiencia Nacio-nal per no castigar els responsables dela repressió franquista. Segons aquestjutjat, les tortures de Billy el Niño hau-rien prescrit. De fet, la justícia espa-nyola no considera la repressió fran-quista com un crim de lesa humanitat;és a dir, un crim organitzat i sistemàticcontra un determinat segment de lapoblació i que no prescriu mai.

L’arxivament amaga que GonzálezPacheco va ser un dels membres mésdestacats de la brigada politicosocial,que va torturar centenars de personesnomés pel fet de ser opositores a la dic-tadura. I, a més, entra en contradiccióamb diferents tractats i convenis inter-nacionals que qualifiquen repressionscom la franquista de crims contra la hu-manitat. Una nova mostra més de lanul·la voluntat dels poders de l’Estatd’afrontar el passat. I una nova mostramés, també, de la indefensió perpètua idel desemparament de les víctimes delfranquisme. I mentrestant, Billy el Niñocontinua fent fúting per Madrid.

Keep calm

Billy el Niño

La justícia espanyola noconsidera la repressiófranquista com un crimde lesa humanitat

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

he trobat una altra vegada es-crita, com un afegitó que caurodolant per inèrcia al final de

la frase: “A l’exili —llegeixo–, marxa-ven els millors.” En el mateix text, hetrobat una afirmació encara més des-concertant, tot i que amb la gràciad’aportar una certa novetat al tòpic:els primers dies de la Guerra Civil, n’hiva haver un altre, d’èxode, però aquestes veu que no mereix més comentarique un incís per informar que va ser“el de la gent de dretes”. Apunts comaquests, sense faltar del tot a la veri-tat, no només són tendenciosos, sinótambé insolents. La meva àvia paternatenia divuit anys quan va agafar l’úl-tim vaixell que sortia de la Corunyal’estiu de 1936: venia de comprar almercat per a la casa on servia de mi-nyona, i no va dubtar gens a llençar elcabàs i enfilar-se a la bodega, sensebitllet, sense maleta, només una adre-ça d’un parent llunyà de França escri-ta en un paperet rebregat a la butxacadel davantal. Que sapiguem a casa, nova ajudar a finançar el govern de Bur-gos des de cap residència conspirativaa l’estranger. Es va limitar a esperar,

L’

en un racó profund del sud de França,que la deixessin tornar en pau. Encarano es coneixien amb el meu avi, que el1936 era al Ferrol, servint a la Marina.No va poder pas triar en quin bàndolhavia de lluitar, però devia fer-ho ambtan poca convicció, que quan es vaacabar la guerra el van desterrar aLleida, a capturar maquis, explicavaamb una ganyota amarga, i finalmenta Manresa, on a les tardes, mig a lesfosques, sintonitzava La Pirenaica,l’emissora dels comunistes. El pare,que li tenia devoció perquè el va per-dre molt jove, recorda que només l’ani-mava l’esperança de tornar algun dia a

la Corunya, i per a la resta era tan la-cònic, que l’únic comentari que va ar-rencar-li de la vegada que havia nave-gat per la mar del Nord va ser que “hihavia molt de gel”. L’avi català va fer laguerra amb els republicans i, quan esva acabar, va tornar a la seva feinad’electricista, a la seva casa llogada,amb la seva dona i una filla nascudamentre era fora que s’amagava quan elveia perquè no el coneixia. Cantava Lainternacional, mentre arreglava les ai-xetes? No ho crec, i això que tenia total’alegria i la loquacitat que li faltaven al’avi gallec. La història de la meva fa-mília no és cap excepció; és molt cor-rent. Fa poc, em va sorprendre quetant el pare com la mare em parlessinalhora d’una pel·lícula antiga, L’hora25, en què un pagès de Romania és se-parat de la dona i enviat als camps deconcentració acusat erròniament deser jueu i, més endavant, erigit en mo-del de la raça ària per una demencialpirueta del destí. L’home es deixa fer,desconcertat, però pel camí perd la jo-ventut, la vida que tenia, les ganes deriure. “Cada vegada que la veig, ploro”,va dir el meu pare, i entenc per què.

“Dir que a l’exilimarxaven els millorsés tendenciós i, amés, insolent

Eva VàzquezCaiguda lliure

Història dels avis

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE MARÇ DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/9h5wjc

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

Les cares de la notícia

Els promotors de Tabàrnia es congratulaven ahird’haver reunit 15.000 persones en la manifestacióde Barcelona. Són gent, però els queda feina perigualar el poder de convocatòria de l’ANC i Òmni-um Cultural, que arrosseguen més d’1 milió depersones cada Onze de Setembre.

DIVULGADOR CIENTÍFIC

Els queda feina

Va ser un dels científics més prolífics i innovadorsdel nostre país. De caràcter afable i conversaamena, va traspassar la barrera de l’àmbit acadè-mic i es va convertir en un dels grans divulgadorscientífics. “La mort és la més sorprenent de lesnotícies previsibles”, segons va afirmar ell mateix.

-+=

-+=

Democràcia a EuropaPaul Bekaert

Un savi compromèsJorge Wagensberg

-+=

Miquel Martínez

La seva tasca és evitar l’extradició del presidentde la Generalitat, Carles Puigdemont. Aquest ad-vocat flamenc, amb una llarga trajectòria en casosde drets humans, afronta un dels casos més polè-mics i mediàtics, que pot posar en escac l’Estatespanyol i el concepte de democràcia a Europa.

ADVOCAT DE CARLES PUIGDEMONT A BÈLGICA

PRESIDENT DE LA PLATAFORMA DE TABÀRNIA

La posada en escena i el con-tingut del discurs pronunciat

pel president de Rússia, VladímirPutin, davant les dues cambres del’Assemblea Federal russa no deixencap mena de dubte. Hem tornat a laguerra freda. L’increment de la bel-ligerància entre Occident i Rússia ila implicació russa en la guerra deSíria ho apuntaven ja fa temps. Peròl’anunci per part de Putin d’un nouprograma d’armament de destruc-ció massiva, amb míssils de novatecnologia i l’amenaça de respostaamb guerra nuclear en cas d’ame-naça, consagra que hem entrat enuna nova guerra freda. L’agressivaposició russa és totalment deplora-ble. I a ningú se li escapa que l’esca-lada armamentística i verbal de Pu-tin té molt a veure amb un discurspatriòtic per intentar tapar els pro-blemes interns i assolir els seus ob-jectius electorals per a la perpetua-ció en el poder. Però cal acceptarque l’advertència és real.

Rússia és una potència. Potseren termes econòmics no presentauna gran musculatura però sí geo-gràficament i militarment. Ha estatun error d’Europa i els EUA subesti-mar Rússia fruit de la prepotènciagenerada per la victòria ideològicacontra l’URSS després de la caigu-da del mur de Berlín. Desplegar l’es-cut antimíssils a Polònia i el Bàltic oinstigar el conflicte ucraïnès són no-més dos dels exemples que Occi-dent hauria de revisar. Perquè el re-sultat no ha estat més seguretatper a Europa sinó un enfrontamentque provoca una preocupant tensiói el retorn a un passat de divisió quevolíem enterrat. Rússia és un actorde primer ordre, amb dèficits de-mocràtics evidents però amb elqual la UE ha d’obrir vies de diàleg iapaivagar una dialèctica d’enfron-tament que no té cap sentit en plesegle XXI i més davant amenacesque no venen precisament de l’est.

El retorn a laguerra fredade Putin

EDITORIAL

Catalunya estem vivintuna escalada de la repres-sió: càrregues policials l’1

d’octubre amb denúncies d’agressionssexuals. Les feministes estem compro-meses també en la defensa de la demo-cràcia i de les llibertats al nostre país ientenem que la criminalització i/o lajudicialització de formes pacífiques deprotesta social i reivindicació políticatambé són formes de violència institu-cional que hem de denunciar. Per aixòdenunciem l’aplicació de l’article 155de la Constitució Espanyola i exigim laseva suspensió immediata.” Aquest ésun dels punts del Manifest de la vagafeminista del 8-M que sembla no ha-ver agradat certs sectors, principal-ment de l’òrbita socialista, que hanmostrat el seu malestar per la inclusióde referències polítiques al documentunitari. De què se sorprenen? Les do-nes, com els homes, no són alienes a larepressió policial i judicial que s’està

“A “No hauriade sorprendre queen el manifest del8-M es denunciïla repressió que viuel nostre país

vivint actualment a Catalunya. Certa-ment moltes dones, potser no la totali-tat però sí una majoria més que consi-derable, se senten agredides per l’ac-tual situació política que travessa elpaís amb les institucions d’autogovernintervingudes, amb polítics que les re-

presenten i líders de les principals en-titats civils empresonats per les sevesidees, amb centenars de persones in-vestigades, amb el seu president al’exili... I això els indigna tant com ladiscriminació laboral, la bretxa sala-rial, la violència de gènere, la feminit-zació de la pobresa, la corrupció, el ra-cisme, la situació de les dones refugia-des... qüestions que denuncia el mani-fest feminista, com moltes altres, i pera les quals demana solucions.

Vist el que estem vivint, el que hau-ria estat estrany és que el manifest non’hagués fet referència en el compro-mís de les dones en la defensa de la de-mocràcia i les llibertats. Això no hau-ria de molestar ningú. O és que el femi-nisme és aliè a l’activitat política? Per-què si una cosa és evident és que ésprecisament des de la política que espoden canviar moltes coses que el fe-minisme denuncia. I, això, també calreivindicar-ho.

Dona i democràciaPepa Masó/ pmaso@elpuntavui.cat @ppamasoA la tres

De reüllAnna Puig

La paciènciaté un límit

n un moment de la passada legislatura, quans’encarava la recta final cap al referèndum,

Puigdemont va ser contundent i va demanar –gairebéexigir– que, si els dirigents independentistes feien unpas endavant, la gent hi havia de ser al darrere. No espodran queixar, fins ara, els partits independentistes,del suport popular que han tingut. Més enllà de tenir unafe incondicional vers els líders polítics, els ciutadans hanarribat a posar el seu cos per defensar les urnes, sofrintla violència de la policia espanyola. La paciència ha estat

infinita. No es va executar laproclamació de la República. I lagent va respondre. Es van convocareleccions autonòmiques. I la gentva respondre. Fa més de dos mesosque estem sense govern, en esperad’unes negociacions eternes, ambdiscrepàncies públiques en moltesocasions incomprensibles. I la gent

fins ara ha respost. Però la paciència sempre té un límit.La decisió de la CUP de no acceptar Jordi Sànchez coma candidat a la presidència de la Generalitat, elsmoviments tàctics d’ERC i l’immobilisme de Junts perCatalunya comencen a fer pujar la mosca al nas a labase social del sobiranisme. No sé si realment els líderspolítics independentistes s’adonen que ja només elsconnecta un petit fil amb la ciutadania. Tant de bo lasituació es redreci ràpidament i tot plegat quedi ennomés una anècdota –una altra!–. Si no és així, lesconseqüències poden ser irreparables.

E

No sé sis’adonen quenomés elsconnecta unpetit fil ambla ciutadania

EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE MARÇ DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Junqueras avisa Rajoy que elreferèndum es farà, tot i que notingui l’aval de l’Estat. Exhibeixmúscul en un actemultitudinari.

10anys

20anys

El fiscal investiga possiblesdelictes en la fuita d’aigua. Elsveïns de Badalona denuncien lapèrdua de més de 216.000litres diaris.

CiU proposa al govern centraluna tercera reforma laboral ireclama un gran pacte socialper preparar l’etapa posterior al’ingrés d’Espanya a l’euro.

Posar les urnes Fuita d’aigua L’aposta de CiUTal diacomavui fa...

i algú es pensavaque la marató de

travetes i ensopega-des que suposa el ca-mí a la República ha-via superat un nouobstacle amb el pre-

acord entre JxCat i ERC i el pas dePuigdemont –si és endavant, al costato enrere ho deixo a criteri del lector–per fer lloc a Jordi Sànchez, dissabte laCUP va fer baixar tothom a terra perrecordar que una part de la societat noes conforma a restituir el govern i fingirque el 27-O no hi va ser. I és que l’acorda tres per fer rutllar la legislatura –quearribarà, perquè seria lleig que es fesplegar Toni Comín i el mateix Puigde-mont com a representants de l’exili alParlament– ha de casar alhora tres va-riables internes de gran complexitat.

La primera, la tradicional lluita parti-dista per l’hegemonia, que, ens agradio no, aquí existeix com a tot arreu delmón. I que, liquidat Junts pel Sí, que vaaconseguir prou bé rentar els drapsbruts a casa, s’ha tornat a fer evidentesbombant-se malfiances i retrets queel votant de base creia erròniament

superats. A això, s’hi afegeix un factorsimbòlic/personalista: la repressió es-tatal ha fet uns presos polítics i exiliatsque no es poden abandonar com quideixa un pes pel camí, sinó que n’hande continuar sent protagonistes, si béalhora han de saber veure on començai on acaba el seu rol per no esdeveniruna llosa en la fita comuna. I en aquestsentit, és clar, és impossible veure lescoses igual des de l’exili belga que desd’una llibertat condicional a Catalunyao una cel·la a Estremera. I tots tenenpart de lucidesa en els plantejaments.

El tercer punt i raó de fons de les difi-cultats va, però, més enllà de partidis-mes i personalismes. El dilema va d’es-tratègies: què cal fer ara? Tot just recu-perar el control, demolir el que ha fet el155 i reagrupar forces eixamplant l’exi-gua majoria actual, tot obeint el que di-gui l’Estat? O reprendre la confrontacióoberta, a risc que més gent vagi a lapresó o l’exili, i tornin a suprimir l’auto-nomia? Segurament tot és una micanecessari, i caldrà filar prim per trobarel rumb bo entre tants taurons als cos-tats, però l’independentisme ja ha de-mostrat que amb diàleg és capaç deposar-se d’acord. I el dia que ho torni afer en sortirà més reforçat que mai.

S

Full de rutaÒscar Palau

Tres partits itres variables

Per tancar un pacte caldràcasar factors molt complexosi només s’assolirà amb diàleg

“L’‘A por ellos’ vaimpulsar la policial’1-O i el ‘Qué coñose han creído’impulsa ara l’acciópolítica i judicial

l president del Parlament va fer en-fadar els representants del poderjudicial al Col·legi d’Advocats. Ho

entenc. Els va dir que tenien presos polí-tics acusats de delictes inexistents. Els es-tava dient, amb discreció, que prevarica-ven. Si ets un alt magistrat o un fiscal i etdiuen que tu i els teus col·legues i supe-riors i els superiors dels teus superiors es-teu prevaricant, és lògic que t’enfadis. Elque no tinc clar és si aquest fet aconsellaque et comportis com un mal educat i te’nvagis. Què es pensaven? Que tothom ca-llaria? Que es farien els distrets? El presi-dent Torrent ha dit moltes vegades queconsidera les acusacions de sedició pelprimer d’octubre com una manipulaciópolítica dels fets per atacar judicialmentels adversaris polítics del procés. Es po-dien pensar que callaria? O ja duien pre-parada l’estampida des de casa? Jo crecque la duien ben organitzada i anaven alCol·legi d’Advocats a representar l’escenade l’ofès. Els que afinen els fets quan convéal poder també afinen les actituds quanels cal representar un paper de dignitatmaltractada.

E PERÒ JO VOLDRIA CREURE –o fer veure quevoldria creure– que ningú no ha prevari-cat, que jutges i fiscals estan convençutsque els ciutadans que entomaven les gar-rotades dels civils el dia 1 d’octubre i elsseus dirigents eren una colla de violentsorganitzats que protagonitzaven una re-bel·lió original i completament nova. Usho dono. Llavors el president del Parla-ment s’equivocava. Tothom es pot equivo-car. Què passava? Que la segona autoritatdel país opinava i feia saber la seva opinió.Sense cap altra conseqüència posterior.Qui opinés diferent podria rebatre elsseus arguments de la manera que li sem-

blés oportuna. I, parlant de jutges i fiscals,fins i tot podem pensar en una querella.Una altra possibilitat seria que el senyorTorrent tingués raó, que els presos i els exi-liats als quals al·ludia siguin innocents delsdelictes que se’ls imputen quan els fiscals iels jutges manifesten el seu punt de vistades de la tribuna del seu ofici. Però aquestpunt de vista equivocat porta els acusats ala presó o a l’exili. Enteneu la diferència?Ells es poden sentir ofesos, aixecar-se imarxar de la sala per anar cap a casa. Elsseus acusats no ho poden pas fer. L’error–si hi ha error– és infinitament més greu.

SABEU QUÈ PENSO? Que ja fa dies que noparlem ni de lleis, ni de constitucions, ni delegalitats, ni de res. Les forces de l’Estat es-panyol es van definir amb una frase que esva fer famosa quan venien a impedir quevotessin: “A por ellos!” Doncs bé, estic se-gur que l’actuació política i judiciald’aquests últims mesos està fonamentadaen una altra frase que sobrevola els passa-dissos de tots els palaus que conformenl’estructura de l’Estat. La frase que va diralgú i que és la unitat de mesura de totes lesactuacions: “Qué coño se han creído!”

Pius Pujades. Periodista

Què s’han pensat!Tribuna

La investidura

b Passarà als annals de la his-tòria el que uns partits (PP,PSOE i Cs) s’immisceixen enles decisions d’un parlamentsobirà. Ens diuen que no volenun president que tingui aferspendents amb la justícia, peròamaguen que aquests afersestan basats en el rebuigd’aquests partits nacionalistesespanyols a tot el que és cata-là i està promogut per la con-xorxa entre el poder polític i eljudicial. Ho diu el govern espa-nyol, liderat per M. Rajoy, ques’ha mostrat com el més cor-rupte i miserable de tots elspartits del país, que ja és mè-rit, sobre qui cau l’ombra deldelicte i els jutges i fiscals nos’atreveixen a imputar-lo per-què coneixen com és d’allar-gada l’ombra de les organitza-cions mafioses. Resulta humi-liant que pretenguin imposarun president “al seu gust”, unapersona benèvola amb la cor-rupció i, sobretot, que per da-

munt dels drets humans posila unitat de la “seva” pàtria.GERARD PALACÍNBarcelona

Agressivitatde Vodafoneb L’1 de març de 2018 a les14:42 h rebo al meu mòbil unatrucada del telèfon 912 041600. Un home em diu que ésde Vodafone, a la qual cosa licontesto de seguida que nom’interessa la seva oferta per-què tinc la meva línia amb unaaltra companyia i n’estic moltsatisfet. L’home em contestaque jo no li he donat l’oportu-nitat d’explicar la seva oferta, ala qual cosa li contesto una al-tre cop que no m’interessa,dient-li “no” repetides vegadesa causa de la seva insistència.En aquell moment l’home esposa a imitar-me amb to irònici burlesc, i seguidament empenja el telèfon molt enfadat;en poques paraules, es burlade mi i em penja. Intento tru-

car a Vodafone per fer unaqueixa però em passen d’uncostat a un altre. Almenysem queda denunciar aquíaquest comportament agres-siu al qual, lamentablement,veig que la gent s’està acostu-mant.Jordi ParísBarcelona

Els miracles de lallei de dependènciab La meva mare és a punt defer 98 anys. Va estar valoradafa deu anys, amb un barem denivell II i 53 punts, fet pel qual licorresponia un ajut de 300euros, que al cap d’un tempsvan convertir en 250 a causade la crisi. Després de deuanys vam demanar una revisiódel nivell, ja que el pas delsanys i la trencada i intervenciódel fèmur, més una embòlia, lihan provocat un deteriora-ment considerable. La sorpre-sa, l’hem tingut quan ens handit que la valoració és mes bai-

xa (grau II i 51 punts), fet quesignifica que la seva depen-dència ha millorat i que neces-sita menys ajuda. M’he quedatestupefacta, no m’ho podiacreure: perd l’ajuda que rebia.L’alternativa és que haig d’em-padronar-me a casa seva coma cuidadora (visc a la casa delcostat), amb la perspectivaque d’aquí a 18 mesos torni arebre l’ajuda que rebia. La me-va mare no es pot quedar sola,de manera que tenim una se-nyora que viu amb ella ambcontracte i seguretat social alcorrent però això no és sufi-cient per demostrar que entretotes dues fem la feina de cui-dadores. Perquè quedi cons-tància haig de contractar unacuidadora a través d’una em-presa i així podrà tornar a co-brar la petita ajuda que rebia.Se m’ha quedat cara d’imbècili no he volgut sentir les excu-ses que em donava l’assisten-ta social. On hem arribat?MARIA CODINA SABATÉMontgat (Barcelonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE MARÇ DEL 2018 | Punt de Vista | 5

Albert Ginjaume, CÒNSOL HONORARI DE FINLÀNDIA A BARCELONA

“La destitució va ser tota una sorpresa perquè no he fetres en absolut per provocar-la”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“No s’hanproduït mai canvissubstancials senseun cost, i unaàmplia majoriade catalans s’hanmostrat disposatsa pagar-lo

a uns dies, el meu bon amic DavidGuzmán acabava l’entrevista queem va fer preguntant-me si soc op-

timista en relació amb la independència.Li vaig dir que si em miro els polítics nogaire, però si miro la gent, força. Aquestha estat un moviment emergit de la genti portat per la gent –cosa que els espa-nyols són incapaços d’entendre–, i entreells hi pot haver desànims i desercions,sí, però es regeixen per la formidable tos-suderia de les conviccions implacables.

CAL PREGUNTAR-SE pel sentit i el recorre-gut d’una societat il·lusionada en l’ac-tual context europeu d’indiferència,desànim i desgast per la igualació de ca-tegories i valors. El budisme i altres espi-ritualitats negatives, autodesprenedo-res i antimaterialistes, te les pots perme-tre, i de fet són necessàries com a factorsde correcció, en societats pròsperes,opulentes i sobrepoblades. Però un copcorregit, calen vàlvules de seguretat peraturar-ho. Si no s’han previst, el procéscontinua fins al decandiment culturali civil, fins a debilitar-se, tornar-se estè-ril, perdre capacitat de regeneració i en-vellir. Aleshores les cultures s’extingei-xen.

DE MANERA PARADOXAL, els conflictes lo-cals compensen les implacables entro-pies globals. L’espectacle –o el no-espec-tacle– dels polítics catalans ha estat unacalamitat. Han calgut dos mesos per ar-ribar on som? No hem après la lliçó delsanys 1936-1939? Tenim a sobre un ene-mic –no un adversari: un enemic– dispo-sat a tot, amb ganes de destruir, de vèn-cer a qualsevol preu, amb ganes de fermal, i aquí s’està d’humor per discutir elcolor de la moqueta? No sembla haver-hisentit d’estat, ni noció de la història, niresponsabilitat davant la requesta d’unaciutadania que s’ha deixat trencar la ca-ra per la causa.

ÉS COMPRENSIBLE que el gruix de les ne-

F gociacions s’hagi de dur fora del focus del’atenció pública. La contradicció de latransparència com a valor ho comporta,i més en guerra, quan l’enemic aprofitatota informació. Però alhora, la situacióno està per floritures. Als ciutadans, elscosten d’entendre les ambigüitats, lesindecisions, que es reculi en qüestionsfonamentals. La classe política no sem-bla conscient que el pastor-guerrer his-pànic es mou en termes de victòria-der-rota-aniquilació, i tot moviment que nosigui endavant l’interpreta com a debili-tat i rendició, davant les quals la sevaidiosincràsia no li permet cap altra res-posta que el menyspreu i el càstig total idefinitiu.

NOMÉS CAL VEURE les reaccions del go-vern de Madrid a cada pas fet pels cata-lans. D’allò que els satisfà, aprèn ont’equivoques. Ells viuen ara en moral iretòrica de victòria. Ens espera una du-ríssima postguerra, els efectes de la qualno apaivagaran claudicacions, recula-des, intents de pacte ni intents de salvar

els mobles, que els altres ridiculitzaransense pietat, i sense que s’aturin les gar-rotades d’ordre civil, pressupostari i me-diàtic que vindran igualment.

AQUEST CRONISTA no es creu més llestque els altres, però té un avantatge, queno és cap mèrit propi intrínsec ni virtuten si, però que li dona una visió de con-junt: ha viscut molts anys a la Castellaprofunda i coneix la manera de ser de laseva gent. Amb les actuals mesures noanem enlloc. L’única possibilitat era ferefectiva la República i tancar-se al Parla-ment envoltats d’una part de la ciutada-nia que hauria estat disposada a posar-s’hi. Hi hauria hagut conseqüènciesgreus? Segurament. Però els ciutadanssón majors d’edat, i amos del seu destí.Recordin la història. No s’han produïtmai canvis substancials sense un cost, iuna àmplia majoria de catalans s’hanmostrat disposats a pagar-lo. Si es prete-nia fer tot això de franc, hauria valgutmés no haver-s’hi posat.

QUÈ VAN VOTAR LES MAJORIES l’1-O i el21-D? Sospito que molt pocs per la situa-ció actual. Molts –seria d’ases il·lusos ne-gar-ho–, contra la independència, peròels qui ho van fer a favor no devia ser perveure els polítics jugar a nyaus. Hi haviauna proposta clara de Puigdemont i deles CUP. La història jutjarà fins on eravàlid el possibilisme ambigu de part deJuntsxCat i ERC, però el factor psicolò-gic és molt important en moments tangreus i, vist el resultat, l’aposta no sem-bla l’apropiada. M’estalvio comentarissobre els comuns, que acabaran, si no hisón ja, al bàndol franquista amb el PP, Csi el PSC.

UN TÉ LA IMPRESSIÓ que entre Puigde-mont i la CUP no hi ha cap altra cosa queel soroll i la fúria shakespearians. O pot-ser és una exageració poètica, potser niaixò. Potser tan sols baralles de pati decol·legi i misèria.

Miquel de Palol. Escriptor

Ara què ens espera?Tribuna

ada any, un copl’any, el mes de de-

sembre, des del 2004els amics del ConsellCultural de les Vallsd’Àneu publiquen la re-

vista Nabíus. Puntualment va sortir el nú-mero 15, corresponent al desembre del2017. Amb bona tipografia, bon paper iprofusió d’il·lustracions, la revista desple-ga tot un ventall d’articles de caire histò-ric, literari, patrimonial, etnològic, musi-cal i recull el testimoni de les activitatsculturals a les valls d’Àneu durant l’any.

Les aportacions documentals i foto-gràfiques i les referències constants alpatrimoni cultural i natural són el marcconceptual que acull una política culturalque vol fer justament de la cultura i el co-neixement una eina essencial per a la di-namització i la modernització de les altesvalls pirinenques. I ho fa reforçant els ele-ments distintius i identitaris que ator-guen a la relació entre la terra, el paisatgei el poblament (els homes i les dones ensocietat i en la lluita constant per una vi-da digna) un paper fundacional.

Els centres culturals i artístics (Farre-ra, Centre d’Art i Natura; Centre de Docu-mentació del Pirineu, Ecomuseu de lesValls d’Àneu), els festivals (Muda, Dansà-neu, CurtÀneu), les polítiques transver-sals dels museus i els equipaments cul-turals (Mnatec) i les jornades d’estudi(Jornades de Patrimoni i Desenvolupa-ment) defineixen una sòlida arquitecturaque fonamenta els treballs de recerca idifusió i divulgació del patrimoni materiali immaterial. La creació artística i literàriahi té una cabuda generosa, i Nabíus com-bina una densa i atapeïda trama de mira-des cap endins de manera indestriableamb una mirada oberta cap enfora. Àneua pams, d’una banda, doncs, i d’Àneu almón, d’una altra banda. Els Quaderns,els Petits Quaderns, l’Arxiu d’Imatges iles publicacions apaïsades de la líniaConsell completen el panorama d’unapresència permanent activa i útil de lacultura a les valls d’Àneu.

C

De set en setJoaquim Nadal i Farreras

‘Nabíus’

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE MARÇ DEL 2018

La mofa del’independentismedel grup reuneix a lamanifestaciól’ultradretà Vox

Albert Ginjaume,quart cònsol destituïtper l’Estat, aconsellaa la resta que no lidoni suport

Tabàrniareuneix15.000manifestants

El cònsol deFinlàndiaavisa del riscde represàliesNacional

Des del seu ele-gant despatxd’estil neoclàs-sic en un petitpoble flamenc,Paul Bekaertafronta el casmés importanti polèmic de laseva carrera.

La defensa de Puigdemont vacaure a la seva taula en plenacúspide de la crisi catalana arafa just 120 dies, i la lluita perevitar l’extradició era a les sevesmans. Advocat amb llarga tra-jectòria i experiència en casosde drets humans, era conegutfins aleshores a l’Estat espanyolper haver evitat l’extradició dedos terroristes d’ETA que Bèlgi-ca es va negar a entregar a lesautoritats espanyoles perquèconsiderava que hi havia riscque fossin víctimes de tortures.Tanmateix, la fiscalia espanyolano va donar temps a Bekaertper intentar assolir el mateixèxit, ja que va retirar l’ordre dedetenció europea. La relativatranquil·litat de les últimes set-manes després del terratrèmolmediàtic no serà definitiva. Elsrumors sobre una reactivacióde l’euroordre en els pròximsmesos podrien fer tornar aviatel lletrat flamenc a l’escenari ju-dicial del cas Puigdemont. Peròla reincorporació podria ser finsi tot més moguda que al novem-bre. Bekaert també ha portatcasos als tribunals de justícia

europeus, d’Estrasburg i de Lu-xemburg, i no descarta assumiruna demanda de Puigdemontdavant d’aquests jutjats. Un es-cenari que entraria dins la novaestratègia judicial, que preveuofensives judicials mensuals aescala internacional ara que elgironí ja s’ha apartat com a can-didat a la presidència de la Ge-neralitat de Catalunya.

Puigdemont ha pres una bonadecisió?És una pregunta d’àmbit, noper a un advocat. Però està pre-ocupat per la situació a Catalu-nya i pel fet que hi hagi o no unpresident administratiu.

Què opina del fet que no s’hagipermès la seva presidència?No és democràtic no acceptarels resultats d’unes eleccions, iuna condició per pertànyer a laUnió Europea és, precisament,

ser democràtic. Si fas una lluitapolítica contra els teus opo-nents, no al Parlament, sinóposant-los a la presó i utilitzantel poder judicial a favor teu, noets democràtic.

Ara l’advocat britànic Ben Em-merson liderarà una ofensiva ales Nacions Unides en nom delpresident català contra l’Estatespanyol. Com encaixa vostè enaquest cas?No hi estic implicat; això hoporten els altres advocats inter-nacionals. Però per descomptatés molt bo que la comunitat in-ternacional se’n responsabilitzi.És el pas correcte, perquè no ésun problema local, sinó de la de-mocràcia a tot arreu.

S’han anunciat noves accionslegals i vostè va assegurar queestaria disposat a portar el casa la justícia europea. Ja està

considerant noves denúncies?Sí, estem estudiant anar a Es-trasburg i a Luxemburg junta-ment amb els advocats dels con-sellers. Ho estem discutint, en-cara no està decidit, i també elsadvocats de Barcelona donaranassessorament.

La batalla judicial és la prioritatde Puigdemont?Ara mateix té altres coses alcap, a banda dels seus casosals tribunals.

Les noves denúncies podrienpresentar incompatibilitatsamb la demanda a l’ONU?Un cas no exclou l’altre. És unaqüestió de temps. Crec que a lesNacions Unides anirà més ràpidque a Estrasburg i Luxemburg.

Quines diferències hi hauriaentre les demandes al tribunalcompetent de la ConvencióEuropea de Drets Humans,Estrasburg, i el responsablede jutjar com s’aplica la legis-lació comunitària?Es pot anar a Luxemburg perl’extradició, perquè la Unió Eu-ropea és competent en aquestàmbit. Ara bé, altres qüestionscom el fet que ell no ha pogutser present a l’Estat espanyoldurant les eleccions i la sevadestitució com a president de laGeneralitat són coses que no te-nen res a veure amb l’extradi-ció, i això seria competènciad’Estrasburg.

Però ja es pot recorre contraaquestes instàncies?La convenció diu que s’han deseguir tots els passos als tribu-nals espanyols i, si es refusa, espot anar a Estrasburg.

Podria tenir èxit?Hi ha sentències a Estrasburgsobre Turquia en el mateix sen-tit que són molt positives per alsdemandants.

Quin tipus de precedents s’hanestablert?Per exemple, la incapacitat perpresentar-se a unes eleccionsen condicions, i els empresona-ments. A Turquia això passacada dia, i el tribunal ja ha esta-blert precedents afirmant queaixò no es pot fer. Per tant, te-nen una alta probabilitat a Es-trasburg.

Com de lent pot ser el judici?Pot durar molts i molts anys,

“L’euroordresempre seràrefusada a Bèlgica”

Paul Bekaert Advocat de Carles Puigdemont a Bèlgica

NOVETATS · L’advocat flamenc de Puigdemont confirma que “estan estudiant” portar el casde Puigdemont a Estrasburg i a Luxemburg REIVINDICACIÓ · Per Bekaert, la demanda delpresident català és un cas sobre Catalunya que “és simbòlic per a la democràcia a Europa”

Paul Bekaer és l’advocatde Puigdemont a Bèlgica■ AGÈNCIES

El cas de Catalunyaés un gran problemaper a Europa pel quefa a la democràcia

❝ ❝No es pot utilitzarl’euroordre per raonspolítiques, i és fàcil pera nosaltres demostrarque l’objectiu és polític

NatàliaSegura

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Tielt

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE MARÇ DEL 2018

Divisió de fons del’independentisme

L’APUNT ganes d’escarment. Patiment per patiment, desobe-diència política i civil. D’altra banda, conscient tambéd’aquestes ganes de revenja del “modern patriotismecivil espanyol” –que diu Arrimadas–, més presos no-més portaran més dolor i cap avenç. I també el xoc ci-vil, el més dolorós. Per fi, la CUP i Joan Tardà parlenclar des de la discrepància. Que no sigui flor d’un dia.Xavier Miró

L’independentisme està dividit en el fons, tot i que enpúblic només discuteix les formes. Avui la qüestió des-borda la divergència entre esquerra i dreta perquèl’Estat espanyol ha decidit reduir-lo i reprimir-lo enl’autonomia. Per a una part de l’independentisme, ac-ceptar aquest escenari és la fi del projecte per moltsanys i no estalviarà patiment perquè a Espanya hi ha

però es poden demanar mesu-res cautelars. També hi pot ha-ver mediació entre l’Estat espa-nyol i Catalunya a Estrasburg.

Hauria estat millor per a ell ins-tal·lar-se a Suïssa com AnnaGabriel?És molt important per a Puigde-

mont ser a Brussel·les per la se-va carrera política. És més lògicfer política a la capital d’Europaque a Suïssa. A les muntanyes

només pots esquiar, caminar imenjar xocolata. I això últim aBèlgica també es pot fer.

Té contacte amb la seva defen-sa?No, no soc advocat d’Anna Ga-briel i no tinc cap contacte ambels seus advocats. No és la mevaclienta.

S’ha filtrat a la premsa que lajustícia espanyola té intencióde reactivar l’ordre de detencióquan acabi la investigació. Hiha risc imminent d’extradició?L’euroordre sempre serà refu-sada a Bèlgica, perquè no hi hadoble incriminació. És a dir, elsfets han de ser criminals a Es-panya i a Bèlgica.

Llavors, el fet que detallin mésels càrrecs imputats a Puigde-mont no podria facilitar el visti-plau del jutge belga?No es pot utilitzar l’euroordreper raons polítiques, i és moltfàcil per a nosaltres demostrarque té un objectiu polític. El fetque s’hagi acabat o no la investi-gació no canvia els principis.

Puigdemont es quedarà a llargtermini a Brussel·les?Sí, però sempre hi ha possibili-tats d’arribar a una solució polí-tica entre Madrid i Barcelona.Això espero.

Un exili sense data de caduci-tat. Però què passa si li caducael DNI o el passaport?Encara que no tinguis carnetd’identitat, sempre ets un ciuta-dà europeu. Tinc clients que es-

tan en la mateixa posició i no hiha cap problema.

Cap?Hi ha alguns problemes pràc-tics, però és un home molt in-tel·ligent i pràctic. Puigdemontsempre té solucions; no és unQuixot.

La possibilitat de sol·licitar asilpolític està damunt la taula?De moment, no. Però sempre éspossible.

El podria obtenir?És molt difícil per als europeus,però teòricament sempre es potdemanar.

Quines implicacions té per a laUnió Europea el cas Puigde-mont?El cas de Catalunya és un granproblema per a Europa pel quefa a la democràcia.

És el seu cas més famós?Sí. Va més enllà d’un individu.Aquest cas és sobre Catalunya iés simbòlic per a la democràciaa Europa. Té un aspecte humà ipersonal molt important per alpresident i els consellers, per-què també és una tragèdia per-sonal. Però també hi ha un as-pecte històric que va més enllàd’un cas individual. Va sobre de-mocràcia a Europa i a Espanya.

Per això el va acceptar?Sí. No soc un nacionalista, socun demòcrata. I és perquè demoment la democràcia a Euro-pa no va bé, i podem utilitzaraquest cas per combatre-ho. ■

Passeig Bell Aire, 49 - 08392 Sant Andreu de Llavaneres - Tel. 93 792 70 01www.cateringmasiabartres.com - masia@cateringmasiabartres.com

1398

54-1

1421

11w

CUINA CENTRAL PER A COL·LECTIVITATS

- Empresa familiar dedicada al món de l'hostaleria des de fa tresgeneracions.

- Menús tradicionals, saludables i equilibrats, planificats per la nostradietista, amb dietes adaptades segons la implantació del pla delsal·lergens.

- Menús especials per a festes, diades i altres actes.

- Actualment servim a vint-i-vuit centres de Mataró i comarca.

EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE MARÇ DEL 20188 | Nacional |

Albert Ginjaume no s’espe-rava en absolut que la set-mana passada el destituïs-sin de paraula (encara no liha arribat cap escrit) delcàrrec de cònsol honoraride Finlàndia a Barcelona,que ocupava des de feia 9anys (10 més fent de vice-cònsol), a petició del Minis-teri d’Afers Estrangersd’Espanya. “Va ser totauna sorpresa perquè no hefet res en absolut per pro-vocar-ho”, afirma l’empre-sari català a aquest diarides del seu despatx profes-sional, que també era la se-va oficina consular.

Aquest cas recent s’afe-geix als dels altres tres còn-sols destituïts per causesvinculades d’alguna mane-ra amb el procés: el de Bul-gària, l’exfutbolista HristoStòitxkov, per haver titllatSoraya Sáenz de Santama-ría de franquista; el de Le-tònia, Xavier Vinyals, perhaver posat una estelada ala façana del seu pis, i al ge-ner el de les Filipines, JordiPuig.

“El meu cas és potsermés injust que els altresperquè jo en cap momenthe fet cap acció ni m’he sig-nificat políticament, per-què crec que és voluntat decadascú fer-ho o no fer-ho,ni soc independentista”,diu l’empresari, que es de-

dica al transport interna-cional de mercaderies.

L’única pista que té ésque la destitució va arribaruna setmana després del’àpat que va celebrar el cosconsular de Barcelona(format per 10 membresdels 94 que hi ha a Barcelo-na), del qual Ginjaume erasecretari, amb Mercè Co-nesa, presidenta de la Di-putació i també alcaldessade Sant Cugat pel PdeCat.“Una setmana abans vantrucar de l’ambaixada

dient que al ministeri no liagradava el dinar. Cadames en fem un amb algunapersonalitat d’algun àmbiti en aquest cas convidàvemuna persona que és la quar-ta autoritat a Catalunya ique presideix un òrgan quedepèn del govern central,en cap cas pel fet de ser al-caldessa o persona vincu-lada al món independen-tista”, aclareix l’excònsolde Finlàndia.

Ginjaume està conven-çut que hi deu haver més

raons darrere la destitució.“Crec que va ser la gota queva fer vessar el got; potserhi ha algú que ha parlatmalament de mi”, assegu-ra, apuntant cap a una me-na de caça de bruixes.

Caça de bruixesCreu que hi pot haver méscònsols en perill de destitu-ció? “Espero que no, peròdemano a tots els quem’han donat suport, quesón molts, que, si us plau,no provin d’ajudar-me, que

no corrin riscos, perquè amés crec que és inútil.”

Ginjaume recorda que,malgrat que té el suport dela diplomàcia finlandesa,no pot continuar en el càr-rec perquè la feina delscònsols està legislada perla Convenció de Viena, queprecisa que és imprescin-dible que el país receptoraprovi el cònsol honorari.“El pot vetar sense donar-ne cap explicació. L’ambai-xada ja m’ha dit que no potfer-hi res.” L’única cosa

agradable d’aquest maltràngol ha estat el suportdels companys, incloent-hi el de la degana del cosconsular de la ciutat, lacònsol del Perú, una accióque ha tingut conseqüèn-cies polítiques, ja que elMinisteri d’Afers Estran-gers espanyol ha demanatexplicacions al Perú. Se-gons Europa Press, la res-posta ha estat que l’accióde Franca Lorella DezaFerreccio (enviar una car-ta a l’ambaixada finlande-sa elogiant Ginjaume) vaser feta a títol personal. Elministeri espanyol sostéque la destitució del cònsolno va ser a causa de la invi-tació de Mercè Conesa aldinar, sinó perquè l’actitudde Ginjaume era “inade-quada i incompatible”.

“Crec que el meu cas es-tà tenint molt ressò medià-tic perquè ja és el quart,perquè no hi ha cap causaque ho justifiqui i estem enun moment polític d’en-quistament complicat”,comenta l’excònsol, con-vençut que la publicitat potfrenar que hi hagi més ca-sos similars. Ginjaume es-tà commòs pels “moltís-sims senyals d’afecte” queha rebut aquests dies delsciutadans finlandesos.

El cas de Jordi PuigAl gener va ser Jordi Puig,cònsol de les Filipines, quiva haver de deixar el seucàrrec per haver mostratun cartell on es llegia “Keepcalm” en la manifestaciódel 3-O. “Crec que busquenmotius per destituir-nosperquè hi ha molta por queinformem els països querepresentem d’una mane-ra diferent de com pensa elgovern espanyol.” No s’haobert cap investigació:“Era una pancarta que no-més buscava tranquil·lit-zar la població.” ■

a El cònsol de Finlàndia destituït “sense motiu” creu que el ressò mediàtic del seu cas pot evitar-nealtres a El ministeri espanyol demana explicacions pel suport de la cònsol peruana al diplomàtic

M.J. JordanBARCELONA

Albert Ginjaume: “Dic alscònsols que no m’ajudin”

Albert Ginjaume, al despatx on treballa i exercia de cònsol de Finlàndia ■ ACN

L’homilia en la tradicionalmissa dominical al mones-tir de Montserrat va de-manar ahir la llibertat delspresos i va criticar la vio-lència policial de l’1-O. “Ésnormal que hi hagi líderssocials i polítics en presópreventiva acusats de re-

bel·lió i sedició quan Am-nistia Internacional ha de-manat la seva llibertat?”,es va preguntar en veu altael monjo benedictí JosepMiquel Bausset, encarre-gat de llegir el sermó. “Vaser normal la violència quees va produir l’1 d’octubrequan Amnistia Interna-cional també ha denun-ciat com a excessiva la for-

ça policial?”, hi va afegirBausset, que es va pregun-tar: “No és injust que unapart del govern legítim deCatalunya, com va dir elbisbe de Solsona, estiguiempresonat?” Per això vaencoratjar l’Església a “nocallar com si no passésres”: “L’Església, com Je-sús, no pot mirar cap a unaltre costat i ha de denun-

ciar la mentida, la injustí-cia i la corrupció.”

El monjo de Montserrattambé va tenir un recordper a la tragèdia dels refu-giats: “L’Església tampocpot callar davant el dramadels refugiats que conti-nuen morint al Mediterra-ni, mentre la Unió Euro-pea, amb indiferència, mi-ra cap un altre costat.” ■

RedaccióMONISTROL DE MONTSERRAT

L’homilia de Montserrat critica laviolència policial pel referèndum

La basílica de Montserrat, abans de començar la missa ■ R.L.

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE MARÇ DEL 2018

El PDeCAT crida a l’acordde govern per evitar elec-cions, que, diu, “donenales al 155”, i acusa la CUPde bloquejar-lo amb unaactitud que la coordinado-ra general del partit, Mar-ta Pascal, va titllar d’“ir-responsable”. Després delconsell nacional extraor-dinari d’ahir, la coordina-dora general del PDeCATva reivindicar el dret deJunts per Catalunya(JxCat) de presidir el fu-tur govern perquè va gua-nyar les eleccions del 21-Den el bàndol independen-tista i perquè ho estableixel pacte amb ERC, i “elspactes hi són per complir-los”.

En aquest sentit, Pas-cal considera que els ciuta-dans van parlar “moltclar” en les eleccions i in-terpreta que el resultatevidencia que “no estemen l’etapa de la desobe-diència i la unilateralitat”,en una referència implíci-ta a la pèrdua de diputatsde la CUP. Per això, va de-

manar que s’acabi el “pos-tureig” i va titllar la CUPd’“irresponsable” per ha-ver “bloquejat” la investi-dura de Jordi Sànchez“quan hi ha una majoriasòlida per governar”. Pas-cal va demanar als partitssobiranistes “que negociïnel que hagin de negociar”però que posin fi al blo-queig. “Prou vets i prou pa-pereres de la història”, vallançar Pascal a la CUP, enal·lusió a la sortida forçada

del president Artur Masper la negativa de la CUP ainvestir-lo en el seu dia. In-terrogada sobre el fet quela CUP no veta el nom deJordi Sànchez sinó queexigeix un govern que des-bordi la legalitat espanyo-la, Pascal va defensar que“sense renunciar a ress’han de fer les coses bé”.La prioritat, va insistir, ésrecuperar les institucions.

Després del consell polí-tic de dissabte en què laCUP va anunciar l’absten-ció per investir Sànchez,ahir el seu diputat VidalAragonès deia a RAC1 queanar a eleccions “no és lapitjor de les alternatives”si formar govern ha de res-tituir l’autonomia. Arago-nès va dir que no hi ha capvet personal a Sànchez si-nó un desacord amb laproposta de JxCat i ERCque, va afirmar, té com a lí-mit la Constitució. Va in-sistir que els seus diputatsno són imprescindibles ique es pot investir presi-dent amb els vots de Puig-demont i Comín o amb al-tres forces favorables “arestituir l’autonomia”. ■

a Pascal diu que s’ha acabat la desobediència i que toca“recuperar les institucions” a La CUP contradiu el PDeCATi ERC i no considera repetir eleccions com el pitjor escenari

Xavier MiróBARCELONA

El PDeCAT cridaa pactar govern ititlla la CUPd’irresponsable

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

La decisió de la CUP obligaJxCat i ERC a moure’s si noaccepten la condició de des-obeir la legalitat espanyola.JxCat i el PDeCAT no estandisposats que Puigdemontrenunciï al seu escó. Ahir horeafirmava Pascal: “No és ne-cessari i no està en discus-sió.” ERC no descarta quePuigdemont i Comín cedeixinl’escó a nous diputats per talque els seus dos vots garan-teixin la majoria per investir.L’altra opció és que el presi-

“A qui més vol enviara la paperera de lahistòria la CUP? Noestem en l’etapa de launilateralitat”Marta PascalCOORDINADORA GENERAL DELPDECAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Si tenen la intencióde gestionar unaautonomia, haurien debuscar una altra forçapolítica”Vidal AragonèsDIPUTAT DE LA CUP

David Bonvehí i Marta Pascal, en el consell nacional extraordinari d’ahir, a Barcelona ■ EFE

dent del Parlament, RogerTorrent, que avui inicia la tan-da de consultes amb elsgrups, accepti la delegaciódels dos vots desobeint elConstitucional. La darreraopció és buscar un gest deCatalunya en Comú, la forçaque ahir la CUP consideravaprocliu a “restituir l’autono-mia”. Però aquesta opció obreuna nova perspectiva. La por-taveu parlamentària de la for-mació, Elisenda Alamany, ad-vertia a TV3 que el seu grup

no s’abstindrà per fer possi-ble un president de JxCat iconvidava ERC a proposar elseu candidat, una opció queestarien disposats a negociar.El diputat Joan Tardà apostaen un article a ‘El Periódico’per fer camí pel referèndumvinculant amb aquesta for-mació i apropar-se al PSC.Des del PSC, Salvador Illa,qualificava ahir els partits in-dependentistes d’“inútils entermes polítics” i de tenir“discrepàncies de fons”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

En Comú demana candidat a ERC i Tardà obre joc

8691

98-1

1832

11L

l 1705 el groc ja era sinònimde llibertat a Catalunya imolts ciutadans van lluir lla-ços i mocadors d’aquest co-

lor en senyal de solidaritat amb elpríncep Jordi, considerat un defen-sor del país davant l’absolutisme deFelip V. La repressió no es va fer es-perar i el monarca va ordenar penade mort a qui lluís aquest símbol.Ara, un altre Borbó, el rei Felip VI,ha vist com Catalunya també enar-bora llaços grocs en senyal de soli-daritat amb els presos polítics:l’Oriol, en Quim i els Jordis. I, comva passar tres segles enrere, l’Estatespanyol vol apagar aquesta reivin-dicació. Evidentment, no amb me-sures tan dràstiques com les de Fe-lip V, però sí intentant retirar elsllaços de l’administració, tal com vaapuntar el ministre de Justícia, Ra-fael Catalá: “No hi ha presos polí-tics per més que uns quants s’en-

Etestin a dir-ho, i nohi hauria d’haveraquests símbolsen edificis quesón de tots.”Una nova mos-tra de censurai d’atemptatcontra la lliber-tat d’expres-sió? Jutgin vos-tès mateixos.

Aquesta idea delsllaços grocs, que s’haestès a Catalunya comla pólvora, neix a iniciati-va de l’ANC i Òmnium, quevan fer una crida a la ciuta-dania a dur aquest símboldurant la concentració del17 d’octubre passat, quees va convocar just des-prés de l’empresona-ment de Jordi Cuixarti Jordi Sànchez –el2014, alguns políticsja havien utilitzat el

llaç per defensar eldret a decidir–. Però

aquest gest no esva convertir enuna anècdotad’un sol dia, sinóque va perdurari va passar a ser

un emblema queningú hauria vol-

gut portar mai, unemblema per recla-

mar que els presossurtin de la presó.

Molts catalans ja te-nen el llaç com una pe-ça més de la seva vesti-

menta i Òmnium,l’ANC, partits, Co-

mitès de Defensade la República

(CDR) o volun-taris hananat pintantel país de

groc. Perexemple, durant la campanya

electoral, Junts per Catalunya iERC sempre mostraven cadiresbuides amb llaços grocs per recor-dar els empresonats, igual que fanara al Parlament amb els dos dipu-tats que estan tancats –Junquerasi Sànchez– i als quals se’ls ha negatassistir als plens.

ProhibicionsLes eleccions del 21-D, imposadesper Mariano Rajoy, també es vantenyir de groc, tot i que la JuntaElectoral Central va intentar prohi-bir-ho. L’entitat va ordenar alsMossos d’Esquadra que notifiques-sin la col·locació de llaços grocs opancartes en favor dels polítics i lí-ders civils independentistes em-presonats. Fins i tot es van veureimatges ridícules, com agents de lapolicia retirant llaços que decora-ven arbres de Nadal en alguns de-partaments de la Generalitat. Unasituació surrealista es va produir aReus quan la Junta Electoral va im-pedir les concentracions dels Avis i

Marc BatallerBARCELONA

Llibertat grogaAltres usosEl llaç groc té signifi-cats diferents en altrespaïsos. A Alemanya esfa servir per donar su-port a les forces mili-tars; als Estats Units,als anys setanta, erasímbol de la nostàlgiaper una persona esti-mada absent arrand’una cançó que va te-nir molta popularitat, ia Itàlia és una mostrade solidaritat amb elspresoners de guerra.En l’àmbit internacio-nal, el llaç groc es faservir per donar su-port a les afectadesd’endometriosi.

REIVINDICACIÓ · El llaç groc s’ha convertit en un símbol per reclamar l’alliberament dels presos polítics ÚS · S’hapopularitzat després de la primera manifestació en contra de l’empresonament dels Jordis PERSECUCIÓ · El governespanyol amenaça de retirar aquests emblemes dels edificis de l’administració i la Junta Electoral va vetar-los el 21-D

Un llaç groc al seient deJunqueras al Parlament. Al costat,Guardiola i Estiarte ■ ARXIU

EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE MARÇ DEL 201810 | Nacional |

Àvies per la Llibertat, que cada dia esreunien per demanar la llibertat delsempresonats. Precisament, aquestcol·lectiu ha enviat una bufanda grogaa Jordi Sànchez, perquè pugui supor-tar millor el fred que passa a Soto delReal. Aquesta persecució va tenir elpunt culminant quan es va prohibirque els membres de les meses electo-rals i els interventors i apoderats lluïs-sin el llaç groc perquè havien de “man-tenir una posició de completa neutrali-tat”.

Com es pot comprovar, el govern es-panyol i els seus poders fàctics no hanencaixat gens bé aquesta reivindicació

i també s’han produït alguns incidentspuntuals: l’agressió de què va ser ob-jecte un avi a Palma perquè duia unllaç gros; el vet d’algun bar a deixar en-trar un client, o el cas d’un fruiter deTarragona que ha denunciat que ha re-but una carta anònima d’unes suposa-des clientes que alerten que si no deixade lluir el llaç a la botiga deixaran decomprar-hi.

En contraposició amb aquests epi-sodis aïllats, ressorgeix el sentimentde solidaritat compartit que tenen elsciutadans que porten l’emblema, talcom va relatar l’exlíder de Podem a Ca-talunya Albano Dante-Fachín durantl’última manifestació de l’ANC i Òmni-um coincidint amb els quatre mesos

de l’empresonament dels Jordis: “Se-gur que us heu trobat algú al bar, altren o al metro que també portava elllaç groc. Heu tingut aquella complici-tat petita, potser només una mirada oun somriure, per entendre que no obli-dem. És aquí quan demostren que sommolt més forts que les injustícies quemantenen quatre persones a la presó.”

De mica en mica, aquesta simbolo-gia catalana ha anat traspassant lesnostres fronteres. Al mes de desem-bre, els Comitès de Defensa de la Re-pública Internacionals van coordinar-se i punts emblemàtics d’una quinze-na de ciutats del món es van llevar ves-tits amb llaços grocs i cartells per pro-testar contra els empresonaments il’aplicació del 155. S’ha de reconèixer,però, que l’entrenador del ManchesterCity, Pep Guardiola, ha estat un delsque més han contribuït a aquesta in-ternacionalització i sobretot desprésque la federació anglesa el sancionésperquè exhibia el llaç. Guardiola en vafer cas omís i el va portar igualment ala final de la copa de la lliga a Wembley,igual que molts aficionats cityzens do-nant suport al seu míster. “Abans queun entrenador, soc una persona. Si hetrencat les normes, accepto la multa.El llaç groc estarà sempre amb mi finsal final. És per ajudar gent que no hanfet res malament, només tenir unaopinió pròpia”, va apuntar Guardiola.

La seva reivindicació ha estat reco-llida per molts mitjans internacionals itambé es debatrà al Parlament brità-nic perquè el partit gal·lès Plaid Cymrui el Partit Nacional Escocès han pre-sentat dues mocions per donar suportal de Santpedor. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Pep Guardiola és el principalambaixador del llaç groci la seva reivindicaciófora de Catalunya

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE MARÇ DEL 2018

Un informe dels serveis ju-rídics de l’Ajuntament deGirona avala la decisió delple d’aquesta ciutat del 24d’octubre de declarar per-sona non grata el rei Fe-lip VI. D’aquesta manera,es descarten els argu-ments exposats pel grupmunicipal de Ciutadans(Cs), que va interposar unrecurs de reposició perquèconsidera que l’Ajunta-ment és “manifestamentincompetent” per impul-sar una mesura que –afir-ma Cs– només podenadoptar els estats i en elmarc de les relacions di-plomàtiques. L’informeconclou que la declaracióno és “en absolut contrà-ria a dret” perquè els regi-dors van emetre un “judicide valor” que no té “efectesjurídics de cap tipus”. “Noprocedeixen les causes denul·litat”, s’indica en l’in-forme, que està signat perun advocat municipal.

La figura del monarcaD’altra banda, Cs tambéargumentava que, ambaquella resolució, l’Ajun-tament estava “menysca-

bant” la figura del monar-ca perquè declarar-lo per-sona non grata és un qua-lificatiu que “amaga unclar menyspreu”. Sobre ai-xò, l’informe jurídic negaque l’Ajuntament estigui“estigmatitzant” la figuradel rei o causant danys a laseva “imatge, béns, pro-fessió o patrimoni”.

La decisió del ple del 24d’octubre es va prendre ar-ran d’una moció presenta-da pels tres partits sobira-nistes: CiU, ERC-MES i laCUP. Per la seva banda, elsregidors del PSC es vanabstenir, mentre que elsrepresentants de Cs i el PPvan votar en contra de lamoció. ■

El rebuig a Felip VIdel ple de Gironas’ajusta a la llei

RedaccióGIRONA

aL’informe jurídic municipal conclou que els regidors sóncompetents per declarar Felip VI persona ‘non grata’

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“El dret administratiuno condiciona unadeclaració de dissetcàrrecs elegits senseefectes jurídics”

La declaració de rebuig almonarca es va aprovar tresmesos després que la matei-xa proposta fos desestimadapel plenari. Si aquest cop vaprosperar va ser perquè s’ha-vien produït les càrregues po-licials el dia del referèndum,circumstància que va atiarCiU, aquest cop, a donar su-port al document. El portaveude CiU, Carles Ribas, va dir

“Es tracta d’unadeclaració de voluntatd’uns càrrecs elegitsque va dirigida amanifestar unsentiment”DE L’INFORME JURÍDIC MUNICIPAL

El moment de la votació de la moció en el ple de Girona del 24 d’octubre ■ ACN

que no es podia “ni oblidar niperdonar” la violència de l’1-Oi va recordar el discurs de Fe-lip VI “on va reforçar l’«a porellos» en lloc de ser àrbitre”.Per ERC-MES, Maria MercèRoca va dir que és “ètica-ment reprovable abandonaraquells que has de protegir” i,per la CUP, Lluc Salellas, que“el Borbó vol imposar per for-ça un estat”. ■ REDACCIÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’1-O i el discurs del rei

EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE MARÇ DEL 201812 | Nacional |

l diumenge de la setmanapassada, gairebé en el ma-teix moment en què el reiFelip entrava al Palau de la

Música, enmig de les protestes demolts ciutadans en la prèvia delMobile World Congress, alguns ar-tistes van penjar a les xarxes so-cials imatges que al·ludien a aquestesdeveniment. Sempre amb el sim-bòlic color groc present, fotografiesi vídeos deixaven ben clara la posi-ció d’aquests creadors a favor de laRepública Catalana, per la llibertatdels presos polítics i en defensa dela llibertat d’expressió. Havien pas-sat, a més, uns dies molts delicatsper al món de l’art, marcats per laretirada de l’obra de Santiago Sier-ra de la fira Arco de Madrid perquèal·ludia directament a l’existènciade presos polítics a l’Estat espa-nyol.

Entre els cartells que es van pen-jar, la majoria anònims, alguns delsquals s’han continuat difonent elsúltims dies, n’hi ha un que repre-senta la figura d’un rei d’escacstombada; un muntatge fotogràficamb la façana de la botiga d’Applede la plaça de Catalunya de Barcelo-na amb un gegantesc cartell dema-nant la llibertat dels presos políticsi la popular poma de la marca pinta-da de groc; i un vídeo, en aquest casuna acció de Ramon Guimaraes, enquè el protagonista de la filmació espinta el cap de color groc.

Creativitat i artNo són accions aïllades, sinó queformen part d’un moviment ques’està acabant d’articular del totaquests dies i que vol lluitar a favor

Ede la República i contra la repressióde l’Estat espanyol utilitzant el llen-guatge de la creativitat i l’art. Laidea va sorgir fa unes setmanes,agrupant una sèrie d’artistes de laCatalunya Central, sota el nomd’Artistes de la República, segonsexplica l’artista visual Marc Sella-rès. “Ens hem volgut organitzarcom a col·lectiu per fer front a la re-pressió de l’Estat i per consolidar laRepública”, explica Sellarès, quevol deixar molt clar que la denomi-nació del grup porta la preposició“de” i no “per”: “Nosaltres conside-rem que la República ja existeix.”El grup s’ha anat ampliant a travésde grups de WhattsApp, però ara jaté un perfil actiu a Twitter, i de mo-ment ja agrupa gairebé 400 artistesi creadors, de tots els àmbits, nonomés de les arts visuals. “La nos-tra arma és la imaginació. Creiemen la creativitat com a eina per llui-tar contra el que està passant”, diu.

El model dels CDRDes de la Catalunya Central, la ini-ciativa s’ha anat estenent per tot elterritori i ara ja hi ha grups organit-zats a Girona, Tarragona, les Ter-res de l’Ebre i, fa pocs dies, Barcelo-na. El dimecres 7 de març serà laprimera trobada del grup barcelo-ní, que ja té uns 170 membres.L’artista Nora Ancarola anunciaque de la reunió d’aquest dimecress’espera que sorgeixin iniciatives iaccions contundents per a un futurpròxim. També hi ha la previsióque sorgeixin nous grups a Lleida,al Vallès i i fins i tot probablement ales Illes Balears. “No tenim jerar-quies, el nostre model de funciona-ment pretén ser semblant als delsComitès de Defensa de la Repúbli-ca”, precisa Marc Sellarès. ■

COL·LECTIU · Neix el moviment Artistes de la República, en defensa de la llibertat d’expressió i contra la repressió de l’EstatACCIONS · De moment el grup, amb gairebé 400 membres, es mou a través de les xarxes, però anuncien futures accions

La imaginació com a armaMontse FrisachBARCELONA

ProtestaantirepressióEl col·lectiu Artistesde la República hanascut amb la inten-ció de denunciar elsabusos i la limitacióde la llibertat d’ex-pressió que exerceixl’Estat espanyol, aixícom per demanar lallibertat dels presospolítics. Entre elscreadors que s’hanafegit al col·lectiu hiha artistes visuals,actors, cantants, ba-llarins i escriptors. Enun manifest, Artistesde la República de-clara: “No podem ro-mandre paralitzatsenfront d’una onadarepressiva i ideològi-ca com la que estàprotagonitzant ac-tualment l’Estat es-panyol davant qual-sevol mostra de lli-bertat d’expressióque expressa un mí-nim caràcter dissi-dent.”

Dos dels cartells del col·lectiu Artistes de la República ■ ARTISTES DE LA REPÚBLICA

Fins a 150 universitaris,bàsicament dels EstatsUnits, han signat un ma-nifest on denuncien la cri-minalització de la dissi-dència política a l’Estat es-panyol i l’existència depresos polítics. El docu-ment, encapçalat amb el

títol “Iberistes en defensadels drets civils i contra larepressió de la cultura”,recull les signatures depersonal que treballa encentres d’investigació delsEstats Units, però tambédel Brasil i el Canadà i depaïsos europeus com araSuïssa, Bèlgica i França.

L’escrit denuncia fona-mentalment la pèrdua de

llibertats en diversos àm-bits i fa un especial esmentde la “persecució judicial”que estan patint Jordi Cui-xart, Jordi Sànchez, OriolJunqueras i JoaquimForn, així com els políticsque “han de buscar asil” enpaïsos estrangers. El do-cument no entra a valorarles raons del moviment in-dependentista però sí que

es declara amb molta con-tundència contra la “cri-minalització de la dissi-dència” que fa l’Estat, on laseparació de poders “ésuna ficció”. Els signantsno tenen cap dubte que elgovern espanyol estàduent a terme una “instru-mentalització del poderjudicial”.

Els investigadors de lescultures ibèriques –que ésaixí com es defineixen elssignants– fan una repas-sada dels últims episodissucceïts a l’Estat i que evi-dencien la retallada deldret a la llibertat d’expres-sió i la “criminalització de

les idees”. D’aquesta ma-nera es consideren incon-cebibles les recents sen-tències contra els rapersValtonyc i Hasél, així coml’episodi de censura a la fi-ra d’art Arco.

Segons els signants, “éspreocupant la deriva cap aun sistema autoritari queestà afectant especial-ment els joves, que consti-tueixen un dels sectorsmés precaris de la societatespanyola i, a la vegada, undels més mobilitzats”. Lalectura que es fa és que“s’està censurant el seudret a denunciar la mancad’expectatives”. ■

Jordi PanyellaBARCELONA

Universitaris dels EUAavisen dels presos polítics

L’obra censurada a la firad’Arco ■ ACN / ARXIU

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 DE MARÇ DEL 2018

125555-1183448L

1. María del Pilar Abril Gómez, traspàs provisional, nínxol núm.2.940, 7è pis dept. 3r illa Cerca, Poblenou, de Juan Juyol.

2. María Teresa Alarcón Guerao, traspàs provisional, nínxolcolumbari núm. 1.200, 5è pis via St. Oleguer ag. 5a,Montjuïc, de Juana Lorca Rosa.

3. Alejandro Óscar Álvarez Stein Masó, traspàs provisional,tomba menor núm. 46, dept. 5è, Les Corts, de MercedesRobert Vda. Pelayo.

4. Magda Augé Vallvé, traspàs provisional, nínxol núm. 11.810,1r pis dept. 3r, Sant Andreu, de Mercedes Lluch Serra.

5. María Lourdes Baldrich Sardá, traspàs provisional-designa,nínxol columbari B núm. 7.333, 5è pis via St. Jordi ag. 7a,Montjuïc, de germans María i José Pou Viladomiu.

6. Jorge Baulenas Balsells, traspàs provisional, nínxol núm. 496,5è pis dept. 2n sèrie 1?a, Sant Andreu, de Dolores DuránCumula.

7. Gemma Bayot Serrano, traspàs provisional, nínxol columbariE núm. 1.093, 1r pis via St. Francesc ag. 9a, Montjuïc, deMercedes González Figueras.

8. Olga Burillo Romero, traspàs provisional, nínxol columbari Bnúm. 5.333, 2n pis via St. Manuel ag. 12a, Montjuïc, deJosefa Navarro Gómez.

9. Antonio Cano Francos, traspàs provisional, nínxol columbari Bnúm. 1.046, 2n pis Pl. Carme ag. 14a, Montjuïc, d’Amelia D.Domínguez Manresa.

10. Aina Capdevila Puig, traspàs provisional, nínxol núm. 5.405,1r pis dept. 3r, Sant Andreu, de consorts Juan Torrellas iMercè Isach Alsina.

11. José Manuel Carrasco Gandía, traspàs provisional, nínxolcolumbari núm. 994, 5è pis via St. Carles ag. 2a, Montjuïc,de Sebastiana Gandía Alonso.

12. María Teresa Carrera Andreu, traspàs provisional, nínxolnúm. 669, 1r pis dept. 1r sèrie 5a, Sant Andreu, de germansGregorio, Marcela, Isaac i Antoni Carrera González.

13. Luisa Carreño Sancho, duplicat-traspàs per testament, nínxolnúm. 29, 1r pis dept. 2n, Les Corts, de Luis Carreño Piera.

14. Alberto Casanovas Martí, traspàs provisional, nínxol núm.1.456, 1r pis dept. 8è, Les Corts, de Pedro Martí Olibet.

15. Ana Castro Crespín, traspàs provisional, nínxol especial núm.57.601, 4t pis ag. 15a, Collserola, de Petra Castro Crespín.

16. Cristina Rosa Cerdà Ponce, duplicat-traspàs abintestat,nínxol columbari B núm. 180, 1r pis via St. Manuel ag. 12a,Montjuïc, de Carmen Ponce Vicente.

17. Juan José Clot Allende, duplicat-testament-designa, nínxolnúm. 11.923, 2n pis dept. 3r, Sant Andreu, d’Arturo ClotGurgui.

18. Matilde Contijoch Fuster, traspàs provisional, nínxol núm.3.719, 2n pis dept. 5è, Les Corts, de Braulia Muñoz Huerta.

19. Emilia Cruz Lambies, traspàs provisional, nínxol núm. 315,3r pis dept. 3r, Les Corts, d’Ángel de la Cruz Mola.

20. Luis Ignacio Dietrich Castells, traspàs provisional, nínxolnúm. 10.132, 2n pis dept. 5è, Les Corts, de Ricardo CastilloZanuy.

21. Eduardo Díez Calzada, traspàs provisional, nínxol columbariB núm. 12.973, 1r pis via St. Jaume ag. 11a, Montjuïc,d’Eduardo Díez Alonso de Leciñana.

22. Mariana Dougan Kake, traspàs provisional, nínxol columbariB núm. 793, 3r pis via St. Manuel ag. 12a, Montjuïc, de JorgeDougan.

23. Enrique Ferran Rico, duplicat-traspàs per designa, nínxolcolumbari B núm. 8.223, 2n pis via St. Jordi ag. 7a,Montjuïc, de Santiago Ferran Santacana.

24. Javier Flores Parra, traspàs provisional, nínxol columbari Bnúm. 3.543, 3r pis Pl. Montserrat ag. 14a, Montjuïc, deJulián Flores Menor.

25. Enric Josep Font Solsona, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 1.300, 2n pis via St. Jaume ag. 10a,Montjuïc, de consorts Pedro Solsona Baró i Rosa BusquetsMercé.

26. Diego García Pérez, duplicat-traspàs abintestat, nínxolcolumbari B núm. 1.612, 4t pis via St. Amadeu ag. 14a,Montjuïc, de Manuel García Calero.

27. Gonzalo Gonzalo Puig, traspàs provisional-designa, nínxolcolumbari A núm. 847, 6è pis via Misericòrdia ag. 3a,Montjuïc, de Dolores Maso Ribera.

28. María Rosa Graells Pellicer, duplicat-traspàs abintestat,nínxol columbari B núm. 1.298, 2n pis via St. Joaquim ag.12a, Montjuïc, de Juan Graells Dupla.

29. María Gloria Ibáñez Espinosa, duplicat-traspàs abintestat,nínxol especial núm. 36.410, 1r pis ag. 12a, Collserola,d’Enrique Ibáñez Borrás.

30. Eduardo Ibáñez Jofre, traspàs provisional, nínxol núm. 726,5è pis dept. 3r illa cerca, Poblenou, de Ramon Xufre.

31. María Encarnación Izquierdo Figueras, duplicat-traspàs pertestament, nínxol columbari núm. 659, 5è pis Pl. Caritat ag.6a, Montjuïc, de María Figueras Pujol.

32. María Ángeles Jover Escola, duplicat-traspàs abintestat,nínxol especial núm. 5.531, 1r pis ag. 3a, Collserola,d’Ángela Escola Escrig.

33. Jorge Alberto Llinàs Llobera, duplicat-traspàs per testament,tomba menor núm. 6, via Stma. Trinitat ag. 11a, Montjuïc, deMarcela Franquin Tobías.

34. Luis Fernando Martínez Zurita Lacalle, traspàs provisional,nínxol núm. 3.534, 2n pis dept. Central, Les Corts, de MaríaBusquets Serrat.

35. José María Masachs Vendrell, duplicat / traspàs pertestament, nínxol columbari e núm. 1.403, 2n pis via St.Francesc ag. 9a Montjuïc, d’Adela Vendrell Salvia.

36. Teófilo Mediavilla Díez, duplicat-traspàs per testament, ciner.esp. tancat div. inh. núm. 158, 1r pis dept. Central, Les Corts,de María Ángeles Mediavilla García.

37. Carmen Mitja Rovirosa, traspàs provisional, nínxol núm.3.387, 6è pis dept. Central, Les Corts, de Dionisio MitjaGómez.

38. Domingo Morales Sola, traspàs provisional, nínxol núm. 65,1r pis dept. 1r sèrie 5a, Sant Andreu, de Pedro MartíVilaplana.

39. Rita Ángeles Mula Cabrera, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 2.096, 2n pis Pl. Montserrat ag. 14a,Montjuïc, de consorts Andrés Mula Orozco i María ÁngelesCabrera Granados.

40. Lydia Murias Murias, traspàs provisional, nínxol núm. 71, 3rpis dept. 1r sèrie 4a, Sant Andreu, de Rosa Miró Pomares.

41. David Navarro Triano, traspàs provisional, nínxol columbari Anúm. 1.087, 1r pis via Misericòrdia ag. 3a, Montjuïc, deRamona Añón Banora.

42. Isabel María Oliver Sagreras, traspàs provisional, nínxolpreferència núm. 138, 1r pis dept. 2n, Poblenou, de PelegrínMasó Masó.

43. Albert Oliveras Verges, traspàs provisional, nínxol núm. 81,1r pis dept. 2n sèrie 1ra, Sant Andreu, de Juan OliverasLapasset.

44. Fernando Palomares Larrambebere, traspàs provisional,nínxol núm. 6.688, 5è pis dept. 3r, Sant Andreu, de FernandoPalomares Fernández.

45. Luis Pérez Palau, traspàs provisional, nínxol núm. 2.099, 4tpis dept. 2n, Sants, de Ramon Casals Salvadó.

46. Francisca Planas Obon, traspàs provisional, nínxol columbariB núm. 1.920, 1r pis via St. Francesc ag. 9a, Montjuïc, deCosme Vilaplana Pla.

47. Gloria María Rebollo Casals, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 2.682, 3r pis via St. Antoni ag. 12a,Montjuïc, de Francisca Casals Roquet.

48. Adolfo Redaño Xipell, traspàs provisional, nínxol columbari Bnúm. 13.910, 1r pis via Stma. Trinitat ag. 11a, Montjuïc,d’Adolfo Redaño Bajatierra.

49. Manuel Riba Jané, traspàs provisional, nínxol especial núm.35.561, 1r pis ag. 12a, Collserola, de Manuel Riba Cardona.

50. Virginia Rochera Lázaro, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 149, 3r pis via St. Jaume ag. 10a,Montjuïc, de Marcos Lázaro García.

51. Sara Nuri Salvador Sanz, duplicat-traspàs abintestat, nínxolnúm. 3.482, 3r pis dept. 5è, Les Corts, de Jaime SalvadorSaavedra.

52. Alfredo Salvador Bernad, duplicat-traspàs per testament,nínxol columbari núm. 786, 2n pis via St. Oleguer ag. 5a,Montjuïc, de Simón Salvador Bernad.

53. Vicente Salvador Ríos, traspàs provisional, nínxol columbariB núm. 82, 1r pis via St. Ramon ag. 14a, Montjuïc, deMarcelino Valladolid Estangue.

54. Adriana San Miguel Flores, duplicat-traspàs abintestat, nínxolespecial núm. 10.401, 1r pis ag. 6a, Collserola,d’Encarnación Marín Martínez.

55. Ana María Sánchez Argente, duplicat-traspàs per testament,nínxol núm. 2.485, 1r pis dept. 5è, Les Corts, de M. PilarSánchez Lombardi.

56. Julia Sánchez Garrido, traspàs provisional, nínxol columbariB núm. 3.698, 2n pis via St. Lluís ag. 14a, Montjuïc, de JuliánSánchez Martínez.

57. Aurora Sebastián Pérez, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 1.370, 5è pis via St. Antoni ag. 12a,Montjuïc, de Jaime Pérez Guinar.

58. Josefa Serrano Cabello, traspàs provisional, nínxol columbariB núm. 2.805, 4t pis via St. Amadeu ag. 14a, Montjuïc,d’Ezequiel Serrano Bermúdez.

59. Luis Such Mayor, traspàs provisional, nínxol columbari Bnúm. 2.954, 1r pis via st. Manuel ag. 12a, Montjuïc, de JuanB. Such Mayor.

60. María Carmen Tejero Rodríguez, traspàs provisional, nínxol

columbari B núm. 8.995, 4t pis via Sta. Eulàlia, ag. 3a,

Montjuïc, de Miguel Rodríguez González.

61. Laura Torres Valdelvira, traspàs provisional, nínxol columbari

E núm. 1.319, 2n pis via St. Francesc ag. 9a, Montjuïc, de

Juan Casanovas Parellada.

62. Lucía Valera Parra, duplicat-traspàs per testament, nínxol

columbari B núm. 2.308, 3r pis Pl. Montserrat ag. 14a,

Montjuïc, de José Valera Hernández.

63. Ana Valera Parra, duplicat-traspàs per testament, nínxol

columbari B núm. 1.352, 5è pis via St. Joaquim ag. 12a,

Montjuïc, de José Valera Hernández.

64. María Elena Vega Navarro, traspàs provisional, nínxol

especial núm. 20.744, 4t pis ag. 9a, Collserola, de

Purificación Beberide Revuelta.

65. María Soledad Vielsa Jorge, traspàs provisional, nínxol

especial núm. 5.117, 4t pis ag. 3a, Collserola, de Simeón

Bielsa Periques.

Barcelona, 13 de febrer de 2018

LA DIRECTORA DE SERVEIS JURÍDICS

Sra. Berta Rodríguez i Callao

Vist i plau

EL DIRECTOR GENERAL

Sr. Jordi Valmaña i Corbella

ANUNCICementiris de Barcelona S.A. convoca les persones que es considerin amb algun dret sobre les sepultures referides a continuació (exceptuant la persona que sol·licita la transmissió) perquè en el termini dels 15 dies hàbils següents a la publicació d’aquestanunci compareguin exclusivament amb cita prèvia a l’Àrea de Serveis Jurídics del Cementiri de Les Corts, ubicat a l’avinguda Joan XXIII, 3-15 de Barcelona. En cas de no fer-ho prosseguirà la tramitació de l’expedient, sense ulterior citació ni cap altraaudiència, i els títols que a l’efecte s’expedeixin ho seran sense perjudici de tercer amb millor dret. La cita prèvia es pot sol·licitar per internet a www.cbsa.cat, per telèfon al 934 841 999, a través del SIC (sistema d’informació de cementiris) ubicat a lesentrades dels cementiris de Les Corts, Poblenou, Montjuïc, Sant Andreu, Sants, Sarrià i Sant Gervasi.

La mofa a l’independentis-me de la plataforma Ta-bàrnia va reunir ahir pelscarrers cèntrics de Barce-lona, des del monumentde Rafael Casanova fins ala plaça de Sant Jaume,unes 15.000 persones, se-gons va informar la Guàr-dia Urbana, sota el lemaS’ha acabat la broma. Erala primera convocatòriaque feien d’una manifesta-ció, ajornada el 25 de fe-brer passat, i va tenir un tofestiu, desenvolupant-sesense incidents remarca-

bles, amb els parlamentsal monument, on diversesentitats i la ultradretanaVox van fer ofrenes florals.Casanova “era un il·lustretabernès i patriota espa-nyol”, va etzibar el porta-veu de la plataforma, Jau-

me Vives, passant la pa-raula a un descendent delgermà gran de Casanova,Eduardo de Delás, baró deVilagayà, que “no s’ha cre-gut la gran mentida delsenemics de la realitat i elsamics de l’odi”. També hiva intervenir el presidentde la plataforma per Ta-bàrnia, Miguel Martínez,dient: “Som un mirall, desde la responsabilitat del’absurd, dels argumentsindependentistes.” L’actees va acabar a la plaça deSant Jaume, on va sonarl’himne espanyol i van xi-frar en dos milions el nom-bre de manifestants. ■

aFan una ofrena floral al monument de Rafael Casanova,que consideren “un il·lustre tabernès i patriota espanyol”

La “broma” deTabàrnia reuneix15.000 persones

Jordi AlemanyBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Boadella va ser protagonista, tot i no ser-hi, en repartir-se moltes caretes seves ■ ANDREU PUIG

“Després de moltsanys d’humiliacions imenyspreus,comencem a alliberarla nostra Catalunya”Jaume VivesPORTAVEU DE LA PLATAFORMATABÀRNIA

S’esperava la presència delbatejat com a president al’exili de Tabàrnia, Albert Boa-della, però, seguint amb elsarcasme crític, el van excu-sar perquè no havia pogut ar-ribar per la repressió i el con-trol policial. Vives va llançar

un missatge en boca sevadient: “Hi confiem perquè ensportarà a Ítaca.” En la marxaes van sentir els clàssics càn-tics de “‹Puigdemont a pri-sión›”, “‹Dónde está TV3›” i“‹Esta es nuestra policía›” da-vant la Policía Nacional de Via

Laietana, on van titllar de“traïdors” i “escòria” agentsdels Mossos. Els “lo-lo lo-lo”de l’himne espanyol van serprotagonistes a l’inici i al finaldel recorregut, que va acabaramb una botifarra a la Catalu-nya “que ens volen imposar”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Boadella president, “lo-lo lo-lo” i botifarra final