DIUMENGE · 22 de setembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15128 - AVUI / Any XLI. Núm. 13998 - EL PUNT

2,50€

L’AlzheimercollaÉs la demència mésdiagnosticada i cadacop requerirà mésrecursos públics

Avui ambEl Punt Avui

1161

19-1

2035

61L

1715

60-1

1829

42L

ENTREVISTA Miquel Iceta PRIMER SECRETARI DEL PSC

“No es donen les condicionsper a una llei d’amnistia”

P6-8

A Catalunya tenimun govern dividit,

esgotat i desorientat; hafet fallida. Calen eleccions”❝

Està de moda dirque Sánchez no ha

fet res per a un acord, peròés qui més s’ha mogut”❝

Si les institucionscatalanes tornen a

trencar amb la Constitucióes podria aplicar el 155, sí”❝

Partit preocupant dels de Valverde contra un rival inferior (2-0)

L’ESPORTIU

El Barça dimiteix a GranadaYangel supera Griezmann durant el partit d’ahir al Nuevo Los Cármenes de Granada ■ EFE

Sobiranisme senseunilateralitat

Nacional P11

El catalanisme moderat defineix la sevaproposta en una trobada a Poblet

L’exèrcit centra el debatconstituent a Girona

Nacional P10

NACIONAL P13

Una persona moren les inundacionsd’ahir a l’EmpordàL’home va quedar atrapat en uns baixos aPlatja d’Aro arran de les pluges torrencialsque van fer mal a punts de la Costa Brava

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE SETEMBRE DEL 2019

mb tants perso-natges públics

que s’han enriquit ihan acabat a la presó,o estan a punt d’en-trar-hi, costa parlar bé

dels que tenen molts diners. Sap greu.Ja se sap que el nivell de riquesa d’unhome és directament proporcional a laquantitat de coses que no li calen. Te-nir o no tenir, vet aquí la qüestió. Siguicom sigui, en aquest país hi ha unatendència a considerar la riquesa sos-pitosa i virtuosa la pobresa. En les cul-tures de matriu protestant la cosa fun-ciona exactament al revés. Ser ric éssímptoma de virtut, de ser un escollit aqui Déu ha premiat per la seva bondat.Els camins de la fortuna són enigmà-tics i més valdrà no caure en divaga-cions estèrils. Les històries de pobres irics s’han presentat sense complexosen les tradicions literàries de dos pa-ïsos amb llengua comuna, la dels EUA,protestants, i la de la catòlica Irlanda.El país del gran Gatsby va ser el destínatural dels immigrants de la Irlandacastigada per la fam i la pobresa du-

rant segles. Potser per això la literaturairlandesa ha generat, per contrast, unanotable producció d’obres (sobretotteatre) en què la riquíssima imaginaciódels pobres és un espectacle delirantd’un humor negre inclement. Nomésun irlandès (el novel·lista FrankMcCourt en aquest cas) és capaç d’es-criure coses així: “Érem tan pobresque, si el dia dels regals de Nadal noens aixecàvem amb una erecció, no te-níem res per jugar en tot el dia.” Sàtiradespietada en la millor tradició de Jo-nathan Swift, un altre irlandès. A vega-des, però, quan l’irlandès ha conviscuten els cercles refinats de l’odiosa An-glaterra, la sàtira agafa el toc mésamable de la ironia. Penso en OscarWilde, l’irlandès que va triomfar a Lon-dres i que va acabar vexat i arruïnat enl’exili parisenc. Pobre com una rata, tél’ànim d’escriure a un amic comentantla situació en aquests termes: “No tincni un franc. Visc com el bon sant Fran-cesc d’Assís: casat amb la pobresa. Enel meu cas, però, haig d’admetre que elmatrimoni no funciona.” Hi ha pobresque tenen gràcia.

A

Keep calmMiquel Berga

Rics

En aquest país hi ha unatendència a considerar lariquesa sospitosa i virtuosala pobresa

eguiré amb cites de Josep Pla,dispensin. No sé si em faig pesat.Al volum 43 de l’Obra Completa

editada per Destino l’escriptor fa unasemblança de Francesc Moragas i Bar-ret, el fundador, o un dels fundadors,de La Caixa. En qualsevol cas, el pri-mer directiu de l’entitat. Sembla queel text hagués de ser destinat a la sèriedels Homenots però per la raó que fosen va quedar fora. Després d’introduirel personatge, Pla escriu: “I així arri-bem al 1902, segle XX. En el cursd’aquest any, es produí a Barcelonauna vaga revolucionària fortíssima,que l’Estat espanyol reprimí amb unaviolència fins llavors inexistent. L’opi-nió catalana no estigué conforme niamb la vaga ni amb la topada amb l’Es-tat, que fou dura. I, llavors, les granssocietats de Barcelona es reuniren perveure què s’havia de fer. Foren aques-tes: Foment del Treball Nacional,Cambra de Comerç, Societat Econòmi-ca d’Amics del País, Institut AgrícolaCatalà de Sant Isidre, Ateneu Barcelo-nès, Cercle de la Unió Mercantil i LligaIndustrial i Comercial. Aquestes socie-tats crearen una ponència formada

S

per aquests senyors: don Enric Prat dela Riba, don Josep A. d’Orovio, don Jo-sep Blanco i Moya, don Antoni Tor-rents Moner i el senyor Moragas i Bar-ret. En aquesta concentració (...), elsenyor Moragas presentà el seu projec-te: fou el projecte de la creació de laCaixa de Pensions per a la Vellesa, queaquest fou el seu nom inicial.” SegueixPla: “Aquest projecte fou aprovat unà-nimement. La Caixa començà enaquell moment: 1902. Es tractava defer una cosa per evitar l’enorme bruta-litat, la desunió, el caos.” I encara: “Elprojecte fou aprovat per les altes esfe-res de l’Estat, oficialment pel rei o per

la reina Cristina. És igual: el fet es pro-duí el 1904.”

Els reis i “les altes esferes de l’Es-tat”, sempre van tard, si es tractad’afavorir Catalunya. No és tan normalque els reis truquin a les empresesperquè se’n vagin. La Caixa, ara Caixa-Bank, pressionada o per pròpia ini-ciativa, va ser de les primeres empre-ses a traslladar la seu central fora deCatalunya durant els fets del 2017.No els compararé amb “la vaga revolu-cionària fortíssima” del 1902. Cadacosa és cada cosa. Ara: l’Estat “lareprimí amb una violència fins llavorsinexistent”. Moragas i els altres homeshaurien pogut fugir o amagar-se.Es van unir per crear una entitat d’es-talvis i pensions que evités “l’enormebrutalitat, la desunió, el caos”. Algunsdiran que miraven pels seus interessosde classe i que aquests epítets, al-menys en part, no es poden aplicaral 2017. Raó de més perquè aquestany i següents La Caixa treballés en fa-vor del país que l’havia vist néixeri créixer, en comptes de tremolar comuna fulla davant una votació i fugiresperitada.

“La Caixa va serfundada desprésd’un vaga i larepressió de l’Estat

Vuits i nous

Entre el 1902 i el 2017Manuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE SETEMBRE DEL 2019

otser sí, que finalment ho acon-seguiran i el president Torraacabarà inhabilitat. El presi-

dent Mas es va convertir en el primerpresident que ha estat inhabilitat perhaver desobeït una ordre judicial i ha-ver fet el 9-N. El president Puigdemontpateix a hores d’ara una condemnamés dura i sobretot més incerta i es-tressant, que és la de l’exili, per haverfet un 1-O. I hi podria afegir que JordiTurull, que va estar a punt de ser presi-dent de la Generalitat (no sé si els laperdonaré mai, a la CUP, aquella abs-tenció) és a presó pendent d’una sen-tència judicial que només de pensar-him’esfereeix. Són tossuts, aquests cata-lans, deuen pensar a Madrid (i ja sabenvostès que quan dic Madrid vull dir nonomés el govern de Madrid sinó totallò que hi ha rere un Estat). Potser ésper això, per tossut, que ara li toca altorn a Torra, que no ha fet ni un 9-N niun 1-O sinó simplement (aquest sim-

P “Serà Torrainhabilitat ‘només’per una pancarta?

plement és una ironia) posar-se al cap-davant d’un govern en unes condicionscomplicadíssimes i dir allò de “Ho tor-narem a fer”. A Torra, que és aquestpresident amb qui tothom s’atreveixpotser justament perquè va acceptarl’encàrrec en aquestes circumstànciescomplicadíssimes que els deia, no lihan trobat ni un 9-N ni un 1-O sinó no-més una pancarta que no vol despen-jar. Acabarà inhabilitat només per unapancarta? Potser sí. Per no despenjar-la durant la darrera campanya electo-ral i ara (no vols caldo? doncs dues tas-

ses!) perquè el TSJC li ha tornat a or-denar que la despengi abans de 48 ho-res. Potser seria més fàcil despenjar-la.O canviar-la de lloc. Però Torra ha de-cidit que no és només una pancarta. Ésuna qüestió de principis, del que signi-fica tot plegat. L’entenc. Em costad’entendre, en canvi (potser per aixòsoc periodista i no jutge) això de lesmesures cautelars. Com pot ser per ex-emple que a uns eurodiputats votatsper un milió de persones no els accep-tin com a mesura cautelar exercir elseu càrrec, i que en canvi a aquesta co-negudíssima i nombrosíssima entitat(és una ironia) que es diu Impulso Ciu-dadano els acceptin com a mesura cau-telar fer retirar una pancarta. Com amesura cautelar no s’hauria de respec-tar primer la voluntat dels electors? Ien el cas Torra, la mesura cautelar nohauria de ser respectar la llibertatd’expressió? O és que em perdo algunacosa? (i també és una ironia)

Mesures cautelarsXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

La plataforma Debat Consti-tuent ha iniciat els treballs

per a la redacció de les bases delque hauria de ser la futura constitu-ció de la República Catalana. La vo-luntat dels impulsors és que la pri-mavera de l’any vinent ja hi hagi undocument que enumeri els gransprincipis que sustentaran aquestacarta magna. Per elaborar aquesttext s’ha programat unes jornadesformatives, que es van iniciar dis-sabte de la setmana passada is’allargaran fins al 26 d’octubre, enquè es debatrà sobre els set àmbitstemàtics en què es dividiran lesposteriors discussions per donarcontingut al text constitucional.Quan acabi aquest cicle, ja serà eltorn d’entrar en els debats pròpia-ment dits. Es canalitzaran a travésd’una xarxa d’agrupacions locals icomarcals, anomenades enteses,que s’han anat constituint en elsdarrers set mesos. N’hi hauria d’ha-ver 52 a tot Catalunya, com a mínimuna per comarca i per cada un delsdeu districtes de Barcelona.

En les trobades es debatrà,per exemple, quin hauria de ser elmodel d’estat de Catalunya; quinahauria de ser la data de la Diada Na-cional; si les representacions delspoders legislatiu, executiu i judicialhaurien d’estar totes a Barcelona obé escampades pel país; si la llen-gua oficial ha de ser només el catalào també el castellà o si aquesta últi-ma ha de tenir un estatus especial–com ara el de cooficial–; si la na-cionalitat catalana pot ser compati-ble amb l’espanyola, si s’ha de po-der votar als 18 anys o als 16, o si lamoneda en curs ha de ser l’euro, en-tre molts altres aspectes.

Aquest és un procés necessa-ri ja que el país ha d’estar preparatper al moment en què pugui exercirel seu legítim dret d’autodetermi-nació i ha de ser un procés que ésfaci al més obert possible, amb unaàmplia participació, per poder de-batre de tot, sense censures.

Constitucióper al futur

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El Mercat de Música Viva de Vic ha protagonitzatel tret de sortida de la tardor musical, amb la seva31a edició i amb gairebé 750 professionals acredi-tats –un augment significatiu per sobre del 10%–,que han assistit a les activitats organitzades du-rant tres dies a l’Atlàntida.

MINISTRA D’HISENDA EN FUNCIONS

La música viu a Vic

El govern de Pedro Sánchez no dissimula: fa setma-nes que nega l’avançament de les bestretes del 2019a les comunitats autònomes perquè no podia modi-ficar el finançament estant en funcions i ara, en cam-panya, diu que en deu dies desbloquejarà els 4.500milions que deu, 800 dels quals a Catalunya.

-+=

-+=

La força de l’interèsDonald Trump

Poca vergonya electoralMaría Jesús Montero

-+=

Marc Lloret

La reacció nord-americana a l’atac a les refineriessaudites de fa una setmana, amb l’anunci d’envia-ment de tropes a l’Aràbia Saudita i amb les impor-tants sancions al Banc Nacional de l’Iran, no vanen la línia de pacificar la zona, sinó en la d’imposarla seva llei i els seus interessos per la força.

PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

DIRECTOR ARTÍSTIC DEL MERCAT DE MÚSICA VIVA

http://epa.cat/c/o65kxh

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllCarme Vinyoles Casas

Per unplaneta viu

o sabem però no en fem cas: tan indestructible ésl’instint que ens destruirà? Recents informes sobre

l’escalfament global i sobre l’estat de la biodiversitatalerten del deteriorament dels ecosistemes i del’extinció d’un milió d’espècies entre animals i plantes acausa de l’activitat humana. Una evidència científicarebutjada per alguns insensats com Trump, Bolsonaro iMartínez Almeida, alcalde de Madrid, que incentiva l’úsdels cotxes en una de les ciutats més contaminades.Efectes de tot plegat? A casa ja els constatem a còpia de

devastadors aiguats, i al món, entre2008 i 2017, 26 milions de des-plaçats interns per la meteorologiaextrema i una sequera persistentque alimenta la fam. Ja que algunsdels refugiats climàtics truquen ales nostres portes recordem quel’Àfrica, amb el 13% de la poblaciómundial i el 6% del PIB global, és el

continent on més pujarà la temperatura quan nomésemet el 3% dels gasos d’efecte hivernacle. Som a tempsd’una transició ecològica o estem arribant al punt de noretorn? Del 20 al 27 de setembre: Setmana de Lluita perla Justícia Climàtica; 23, cimera a Nova York; 27, vagamundial, amb el suport d’entitats que reclamenmesures dràstiques per impedir el suïcidi col·lectiu.Davant l’emergència falta voluntat política i la societatmobilitzada pressiona els governs: menys discursos imés accions. Vegeu el manifest En defensa del futur.D’un planeta viu i d’un món just.

H

Vaga mundialpel clima (27de setembre),davant lasituaciód’emergència

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE SETEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

La presència de jovesestrangers sense papersdormint a les comissaries fadisparar l’alarma sobre la sevaatenció.

10anys

20anys

La Sindicatura de Comptesrecorda que al seu informe del2002 ja avisava el govern queen les finances del Palau de laMúsica hi havia punts foscos.

1.500 morts, 4.000 ferits, 300desapareguts i 12.000 edificisdestruïts, balanç provisionaldels tres terratrèmols deTaiwan.

Un tema punyent Cas Palau Sisme mortalTal diacomavui fa...

o ens podem en-ganyar. La juga-

da de Pedro Sánchezd’anar a noves elec-cions al Congrés estàmolt meditada, però

ja vaig escriure que, les enquestes, les(en)carrega el diable i que qualsevolcosa pot fer canviar l’opinió dels espa-nyols com ja va passar en les eleccionsdel març del 2004, quan un PP que te-nia coll avall la victòria va perdre da-vant Zapatero per les mentides delsseus líders. Si Pedro Sánchez va aeleccions és perquè els números li in-diquen que hi té molt a guanyar. La vo-luntat de Rivera de parlar urgentmentamb “el cap de la banda” per evitareleccions diu també que les coses noestan gaire bé per a aquests Ciutadansa qui ja comencen a descobrir a l’Estat.Pedro Sánchez podria haver governatperquè Unides Podem va fer tot el pos-sible perquè així fos i perquè l’estratè-gia d’ERC, que no entenc, era facilitar-los la investidura. Ara, amb les elec-cions, la pregunta és: què cal fer perpart dels partits d’obediència catala-

na? Tinc clar que el moment requereixunitat, però sé que no hi haurà llistaunitària. Sánchez sap que a Espanyanecessita donar la imatge d’autoritatdavant l’independentisme. I sap queabans d’aquestes eleccions hi haurà lasentència a l’octubre i que tots sabemque serà dura. Per tant un govern es-panyol del PSOE en funcions haurà degestionar la resposta ciutadana. El pre-sident Torra, a punt de judici, fa diesque parla clar, perquè intueix la queens caurà al damunt. Ja s’escoltenveus autoritzades que diuen que hitornarà a haver un 155 i particularmentcrec que serà així, encara que no hoformalitzin. Però ho poden fer. Això do-narà rèdit a Sánchez, però se la jugaperquè, si els tres partits d’ultradretaespanyols sumen, patirà perquè elsseus seran els primers a entrar a ma-tadegolla. Com deia Josep Costa, Sán-chez ha passat de demanar el vot perbarrar el pas a la dreta a demanar elvot per poder governar amb la dreta.Ja s’ho faran, però la perspectiva perCatalunya és que pinten bastos.

N

Full de rutaJordi Grau

Eleccions:pinten bastos

Veus autoritzades diuen quehi tornarà a haver un 155,encara que no el formalitzin.Abans d’eleccions, lasentència, o sigui que perCatalunya pinten bastos

l feminisme, els feminismes, haestat un dels grans movimentsde l’última dècada arreu del

món. La lluita feminista ha sacsejatconsciències i ha evidenciat un es-forç per a la igualtat d’oportunitats idrets i per plantar cara a les discrimi-nacions. Aquests són alguns delsgrans fils conductors d’aquesta ona-da gegantina; però, és clar, el femi-nisme actual no ha sorgit del no res,tot al contrari: hi ha un punt de parti-da des de finals del segle XVIII i prin-cipis del XIX contra el model patriar-cal i que es reprèn amb força a finalsdels seixanta del segle XX.

PER CONTINUAR ENDAVANT és necessari,de tant en tant, mirar enrere i, perevidenciar l’onada vinculada als anyssetanta, hi ha actualment una mos-tra al CCCB, Feminismes!, que contéla part L’avantguarda feminista delsanys 70. Obres de la Verbund Collec-tion, Viena, comissariada per Ga-briele Schor. En aquesta exposiciós’evidencia que una nova generacióartística va capgirar allò establert

E per mitjà de múltiples representa-cions culturals. És per això que l’artque van crear era transgressor, tantper l’ús dels llenguatges i formes compel desafiament a les construccionsde gènere i les reivindicacions deldret de decidir sobre el propi cos,contra les violències masclistes i eldescobriment del fet personal com afet polític. Alhora, a Feminismes!també s’hi pot veure Coreografies delgènere, comissariada per Marta Se-garra, on es poden visualitzar setzeobres d’artistes contemporànies.Se’ns diu que els feminismes d’avuisón plurals i no es poden sintetitzaren un sol relat, i és que el movimentfeminista s’ha anat lligant a altreslluites contra formes d’opressió comel racisme, l’homofòbia, la transfò-bia, el menyspreu cap als col·lectiusdesafavorits i, també amb movi-ments com l’ecologisme.

I ENCARA N’HI HA MÉS, l’exposició inclouun extensíssim programa d’activi-tats que vol manifestar el diàleg, lescontinuïtats i les ruptures entre el fe-

minisme radical dels anys setanta iels feminismes actuals. Un dels ele-ments clau d’aquest programa és l’es-pectacle Así bailan las putas –tambées va poder veure a Fira Tàrrega–,que parteix de l’acceptació de la vul-nerabilitat, contradiccions i incerte-ses i de l’apoderament que aquest re-coneixement comporta. L’obra deteatre és una presa de consciènciadel patriarcat amb què encara ente-nem el món, i una crida a transfor-mar-lo.

SINCERAMENT, HI HA EXPOSICIONS quesón bones, però n’hi ha algunes quepoden fer-te un clic, que a banda d’in-teressar-te, et poden ajudar a enten-dre fets rellevants i a fer-te noves pre-guntes sobre el món i la vida. N’és elcas l’exposició Feminismes!, una mos-tra que vol reivindicar l’aportació deles lluites per la igualtat i la diversitatdels feminismes i que creen una novamanera d’entendre les coses. Aquestaexposició cal recomanar-la fervorosa-ment i engrescar tothom perquè la vi-siti de forma immediata.

Jordi Mayoral. Galerista

FeminismesTribuna

“El 155 dePandora”b Fa més de tres-cents anystingué lloc el setge de Barcelo-na. Va ser llarg. Fou una opera-ció militar que començà el 25de juliol de 1713 i finalitzà l’11de setembre de 1714. Aquelldia, molt sobrepassats ennombre, i completament en-voltats dels soldats del rei Fe-lip V, avantpassat del rei FelipVI, els caps de la guarnició i elslíders catalans van triar la re-sistència fins a la mort.

Albert Rivera, que s’emocio-na quan veu una bandera es-panyola o sona l’himne espa-nyol, carrega contra els nacio-nalismes sempre que pot. Ésun home amb les idees clares.

A Espanya tenen la convic-ció que el 155 a Catalunya ser-veix per a tenir sota controll’independentisme. Són gentamb les idees clares.

Si la farsa del judici als pre-sos polítics acaba en condem-na no es pot excloure que hi

hagi aldarulls. Si hi ha aldarullsno es pot excloure que l’Estatapliqui el 155. Si s’aplica el 155no es pot excloure que el sobi-ranisme apliqui un 1714, és adir, desobediència i resistèn-cia. Els sobiranistes són 3 mi-lions. Després de l’11 de se-tembre de 1714, el rei borbóFelip V, avantpassat de l’actualrei Felip VI, va ordenar entre al-tres perles que cap català po-gués tenir a casa seva mésque un ganivet de llescar pa, iencara lligat a la taula ambuna cadena.

El 155 té potencial per esde-venir una capsa de Pandora.JORDI BAYLINABarcelona

Sistema definançamentb Fa anys que a Espanya li to-ca corregir-lo. En els últimsdies, personalitats de diferentscolors polítics han fet comen-taris sobre el tema. Eva Grana-dos, Mas-Colell i altres. La rea-

litat és que el sistema espa-nyol és aberrant. El País Basc iNavarra tenen els seus furs iels va molt bé. La distribuciófinal dels recursos del règimcomú, que és el de la resta decomunitats, no té sentit. Al fi-nal, les comunitats que apor-ten menys són les més afavo-rides i, al contrari, les que mésaporten són les més perjudi-cades. A més, Madrid rep fi-nançament extra a càrrec delspressupostos de l’Estat, que lafan aparèixer com la de majordèficit, cosa que no és certa.La realitat és que Catalunya ésla que més aporta en valor ab-solut i després del repartimentpassa al desè lloc de la llista.Impropi i injust segons l’apor-tació realitzada. València i lesBalears també en surten per-judicades. Evidentment, modi-ficar tot un sistema no serà fà-cil. Quin partit polític s’atreviràa treure diners d’una comuni-tat per passar-los a una altre?Per tant, segur que caldrà po-sar més diners al sistema ac-

tual. Una solució, de moment,pot ser mantenir-lo tal qual idestinar l’increment de la re-captació, que creix cada any, ales comunitats que més apor-tin, per tal d’equilibrar els seusdèficits i fer justícia.DIONÍS LÓPEZBarcelona

No més ofegats

b Les forces armades dels di-ferents estats de la Unió Euro-pea tenen pressupostos desti-nats a mantenir-se entrena-des durant tot l’any. Un boncomplement d’aquests entre-naments seria que es dedi-quessin a salvar vides huma-nes al Mediterrani. Fins i tot lesforces aèries i navalsd’aquests estats podrien mi-rar d’arribar als països ambmés emigrants per tal d’evitarles seves doloroses i tràgiquestravesses fins al mar, així coml’enriquiment de les màfies.RAMON CASALS I LAMARCABarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE SETEMBRE DEL 2019

SísifJordiSoler

Quim Torra, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Vull encoratjar-vos a reclamar la llibertat i els drets,sense violència i quan calgui, amb desobediència civil”

La frase del dia

“El conceptede violència ha presformes diferentsa aquella que laimmensa majoriade gent identificaamb l’existènciade la lluita armada

o va dir ja fa uns anys, basant-seen una rigorosa anàlisi del pas-sat, aquell que és el més emi-

nent historiador català contemporani:la història posa de manifest de manerainequívoca que l’alliberament dels po-bles i nacions oprimides per un estatcolonial ha acostumant a ser insepara-ble de l’exercici de la violència legítima,va escriure Josep Fontana. El conceptede violència ha pres formes diferents aaquella que la immensa majoria degent identifica amb l’existència de lalluita armada, amb morts i ferits, ambdestruccions materials irreparables, itambé amb atemptats, execucions,desterraments, terrorisme i, en defini-tiva, amb esdeveniments qualificats deviolents. Per bé que aquesta mena d’ac-cions de força ha assolit a llarg o mitjàtermini resultats alliberadors, no po-den ser, en aquests inicis del segle XXI,considerades un model a seguir.

ESTÀ EN L’ÀNIM DE LA CIUTADANIA, delsanalistes polítics i dels historiadors,que, al llarg del segle XX, han existit, al’Índia o a Nord-amèrica, per exemple,formes de violència resistencial d’unaimmensa eficàcia per aconseguir de-terminats objectius, la independènciad’una nació o la fi de la discriminacióracial. Aquestes, que no tenien com aprioritari la violència física, no han po-gut, però, evitar situacions de caràcteragressiu. Àdhuc refusant, per ineficaç iperquè els vents bufen en una altra di-recció estratègica, aquesta manera defer, l’alliberament de Catalunya no espot limitar al fet que alguns massa so-vint s’omplin la boca defensant, sensematisos, tàctiques contràries a les ac-cions violentes, sense replantejar-sequè vol dir, en el cas català, la no violèn-cia com a camí per assolir la separaciód’Espanya i el reconeixement delsdrets democràtics del nostre poble.

CAL, DONCS, CERCAR altres manifesta-

H cions de la violència “pacífica”, de la re-ivindicació intransigent, de la defensaaferrissada dels drets nacionals propis.Delimitar la frontera entre les dues for-mes de violència –la que no convé ni ésviable i aquella que conté el germen alli-berador– és el gran objectiu no nomésde la política catalana dels partits inde-pendentistes, sinó també de les ac-cions massives impulsades per les po-deroses organitzacions cíviques, quehan arrelat amb força en la vida quoti-diana de Catalunya.

ATÈS QUE CADA DIA sento una majoraversió al discurs d’aquells que, sensecap responsabilitat i, en la majoria delscasos, sense assumir cap risc personal,ens diuen i diuen als responsables polí-tics –a través de consells tan ben inten-cionats com inútils– allò que s’ha defer, vull limitar-me a constatar un fet:sense una determinada acció violenta,en la versió a la qual m’he referit, maiCatalunya assolirà el seu alliberament.Correspon, doncs, als polítics definir elmarc i els límits de la “violència” ambl’estat; de les formes de resistènciatambé “violenta” que caldrà exercir da-

vant del tancament feixista al diàleg i ala negociació i, en definitiva, quadrar elcercle i acomplir, a través de la “violèn-cia” pacífica, però més ferma i diferentde la que prediquen en un llenguatgereiteratiu, avorrit, cansívol i d’unagran inutilitat tant la major part de laclasse política com els dirigents socials.No parlem de la violència de l’Estat es-panyol amb Catalunya en forma dedeutes i incompliments pressuposta-ris, de detencions de centenars de cata-lans, de processament d’uns quantscentenars més, de tenir empresonatsels dirigents elegits democràticament,de mantenir el president de Catalunyaa l’exili? Això no és violència? I, per ara,no han matat, ni torturat, ni eliminatfísicament ningú. Si Espanya pot exer-cir de manera activa la violència ambCatalunya i trobar-ho normal dins d’unestat de dret, què hem de fer nosaltres,ni que sigui a través d’una “violència”pacífica? La seva no ho és, de pacífica.Populars, socialistes i Ciutadans sónpartits violents. L’independentisme,sense claudicacions i apujant el to de ladefensa del país, no ho ha de ser.

PER BÉ QUE, AL LLARG DE LA HISTÒRIA, elsesdeveniments de qualsevol caràctermai no es repeteixen de manera mimè-tica, sí que en l’anàlisi històrica podemtrobar idees útils per exercir aquesta“violència” necessària per aconseguirels nostres objectius nacionals. Enqualsevol cas, aquelles accions de mas-ses realitzades fins avui, essent neces-sàries i modèliques, s’han demostratpoc útils. Han estat més un exercici dedignitat col·lectiva que no pas un ins-trument per aconseguir la llibertat delpaís. No dic a uns i altres què han de fer,ni com han d’activar la nova “violèn-cia”, que impulsi un gir de 180 graus ala colossal energia que ha cremat, nodiré que en va, el poble català en els dar-rers anys. Han arribat els temps de lanova “violència”.

Jaume Sobrequés i Callicó. Historiador.

Quina violència?Tribuna

l guru a sou delPartit Socialista,

Ivan Redondo, ha dic-tat l’oracle i el candi-dat Pedro Sánchez hiha posat la cara: ara

toca eleccions, quan tots els altres sóndolents i els vents bufen a favor. Lesenquestes manen, encara que siguinfetes a la cuina, i a les Espanyes noexisteix cultura de coalició ni memòriahistòrica. El 10-N anirem a votar i aixònomés es pot atribuir al minse nivellpolític de Sánchez i els seus, mésatents al poder econòmic que a la vo-luntat dels mateixos afiliats i votants.

Pedro Sánchez no ha sabut ni volgutnegociar, cregut que és alguna cosa ique pot encaterinar els votants espa-nyols. Ha teixit l’aranya de la gran menti-da, amb l’estimable ajut de Carmen Cal-vo i amb els seus barons aplaudint ambles orelles. De l’ideari socialista ben pocen resta, ja molt malmès per la tropa deFelipe González, i el gir a la dreta és im-parable. Res més es pot esperar d’un di-rector general com Redondo, que abansde fitxar per Sánchez havia estat merce-nari a les ordres dels populars GarcíaAlbiol i de l’extremeny Monago, a qui feuguanyar eleccions tot i aparcar l’èticapolítica.

Es diu que suportarem una campa-nya curta, però la veritat és que portemsis mesos de campanya. I tot indica queCatalunya serà –és– al centre del debat,quan tots els col·lectius estatals sabenquin és el problema de l’Estat i a la vega-da són conscients de la seva incapacitatd’afrontar-lo. Amb les sentències al cen-tre del període electoral, la repressiósense aturador i la demonització de l’in-dependentisme, el 155 estarà sobre lataula. Per a Sánchez, un número enveri-nat, perquè de retruc pot debilitar elPSC i uns socialistes afeblits a Catalu-nya fan difícil el govern a l’Estat. Obrimapostes.

E

De set en setJaume Oliveras

Sánchez

racassada la investidurade Pedro Sánchez, el líderdel PSC, Miquel Iceta, haanalitzat per a El Punt

Avui TV (en una entrevista quees reemet avui a les 14.00 h ique es pot veure també awww.elpuntavui.cat) l’actuali-tat política catalana i espanyolaa les portes de la sentència del’1-O. Aquest n’és un resum.

Va vaticinar que hi hauria elec-cions a Espanya, ja ho sabia? No, sabia que per a Pedro Sán-chez no era una solució raona-ble fer un govern de coalició, ique per a Pablo Iglesias no hihavia cap solució que no passéspel govern de coalició. Quan lesdues línies no es creuen es faevident que anàvem a una repe-tició electoral.

Hi ha qui veu intransigèn-cies per totes dues parts.És així en la mesura que nos’han posat d’acord. Crec queno hi havia prou confiança i quepotser hauria estat millor co-mençar amb un acord progra-màtic i comprometre’s, si anavabé, al cap d’un any a fer la coali-ció. Però per a Iglesias la coali-

F

ció era irrenunciable.

Sánchez hauria convocat elec-cions si les enquestes vatici-nessin una davallada?No ho sé. Prendre decisions so-bre la base de les enquestes ésun error, i les enquestes tenenmoltes dificultats per pronosti-car res perquè l’opinió de la gentés variable, canvia, i els ciuta-dans decideixen el vot en el dar-rer moment. Sánchez estavaconvençut que no es podia ferun govern a qualsevol preu i quefer-ho en aquestes condicionsera arriscar moltíssim.

A vostè li mereix confiança Pa-blo Iglesias?El conec poc i intento no deixar-me endur per prejudicis. Va ser

qui primer va dir “vull estar algovern perquè no me’n fio”.Quan va dir això vaig pensar:“Arribes a una conclusió que noés la més encertada.” Si no hi haconfiança suficient és millor co-mençar per un prometatgeabans d’anar a la boda.

Els comuns sostenen que elPSC no ha mogut ni un dit perfacilitar aquest acord. El PSCha estat espectador?No sé què han fet els comuns afavor, potser m’ha passat peralt... Al PSC hem dit que volíemgovern, que no vèiem en aquestmoment la possibilitat de fer co-alició, que s’havien de crearcondicions perquè es pogués feren el futur.

Sánchez ha dit que és impossi-ble aquesta coalició, i que peraixò va a eleccions.Ha dit això, però la va oferir. Te-nia dubtes sobre aquesta possi-bilitat i la va oferir per intentarforçar l’acord. Ho dic perquè araestà de moda de dir que PedroSánchez no ha fet res, que nos’ha mogut, quan de fet és quimés s’ha mogut. Malaurada-ment, no ha estat suficient.

Si a Pedro Sánchez ja li provocatensió sentir Ada Colau parlantde presos polítics, vol dir que lasentència de l’1-O no afectaràel pacte a l’Ajuntament?Hi haurà una discrepància, pe-rò li recordo que en la legislatu-ra anterior també estàvem go-vernant plegats, i precisament

pel suport del PSC a l’aplicacióde l’article 155 els comuns vandecidir trencar-lo. Nosaltres elspactes que fem els mantenim. Iaquest pacte estableix queaquelles qüestions que depas-sen l’àmbit municipal són po-testat de cada partit i no tenenper què interferir en el governde la ciutat.

Pedro Sánchez ha repartit cul-pes a dreta i esquerra ¿No li hatrobat a faltar autocrítica?Tots els polítics tenim respon-sabilitat, fins i tot els que nohem participat en la negociació.No s’ha formulat cap propostadiferent. Per tant, els que hanimpedit l’arrencada de la legis-latura són els que, sabent queno hi havia alternativa, han vol-

“El govern estàdividit, esgotat idesorientat;ha fet fallida”

Miquel Iceta Primer secretari del PSC

Xevi XirgoBARCELONA

DIÀLEG · “Si la via és la confrontació, com se li pot demanar a PedroSánchez acords des d’aquí?”AMNISTIA · “No correspon, és l’oblit, és dirque no ha passat res” NO · “Catalunya no té dret a l’autodeterminació”

Està de moda de dirque Pedro Sánchezno ha fet res, quan defet és qui més s’hamogut

❝ ❝Un Rivera que ensdemana el 155permanent? Ambaquest Rivera ésimpossible

Girona acull unanova jornada dedebat del procésconstituent, amb laseguretat de tema

Molts socialistes iconvergents, entreles 150 personesque debaten lesbases de l’ideari

Poblet acullun debat delsobiranismemoderat

Un exèrcitcatalà,sí o no?Nacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE SETEMBRE DEL 20196 |

gut bloquejar-la. I ho han fet elPP, Cs i Unides Podem. Sobre laculpa hauran de ser els ciuta-dans i les ciutadanes qui jutgin.El Partit Socialista, què podiafer? Demanar suports, dema-nar abstencions... Cosa quetambé es va criticar molt, quanes va demanar l’abstenció delPP i de Cs. I en el cas d’UnidesPodem, decidir que des del nos-tre punt de vista havien de serels socis preferents, i fer fins acinc propostes concretes i tresdocuments programàtics. Elque no es pot dir objectivamentés que el Partit Socialista nos’ha esforçat. No podem ser res-ponsables de tot i per a tot.

El fet objectiu és que anem ales quartes eleccions a l’Estaten quatre anys...Sí, cada cop s’assembla més aCatalunya...

Unes noves eleccions, què solu-cionen? Ens podem trobar ambun panorama igual o pitjor, no?No és un alt risc?Podria passar... És evident. Enspodem trobar amb un panora-ma de menor participació oamb uns canvis, en plural, sobreels resultats i sobre la composi-ció del Congrés. I després les di-ficultats del partits per assoliracords, a menys que es poguésproduir una majoria absoluta,que no és la previsió que tinc.Va haver-hi una època llarga aEspanya en què les majories ab-solutes eren menyspreades, i nosé si finalment les trobarem afaltar... Ara bé, crec que totssortim més savis. La pressió en

favor d’un acord es produirà.

Si l’aritmètica és similar esta-ria d’acord amb aquells que cri-daven “‹Con Rivera no›”?Depèn de per què. Imagini quehi ha un pacte amb el partit quesigui que digui: buscarem unasolució dialogada per a Catalu-nya, buscarem una política eco-nòmica que no abandoni a la se-va sort sectors més desvalguts,enfortirem les polítiques so-cials, ens comprometem ambuna Europa més forta, més uni-da, més solidària... Amb qui si-gui qui estigui d’acord amb això

ho faré. El problema no és maiuna sigla o un dirigent sinó elcontingut d’un acord. Els pactesa vegades no els trobes i a vega-des els trobes en algun lloc onno els buscaves. Ja ho veurem.

‘Con Rivera depende’, vol dir?No, jo vull dir Con este Riverano. Un Rivera que el que vol ésencapçalar el bloc del centre-dreta, que ens demana el 155permanent, amb aquest Rivera

és impossible. Nosaltres tenimpactes amb ERC, amb la CUP,amb JxCat, amb Cs... El més im-portant dels pactes és que espuguin explicar de forma abso-lutament transparent, mirantels ulls dels ciutadans i expli-cant-ne el contingut.

Està d’acord que la situació aEspanya no es resoldrà fins queno es resolgui el conflicte ambCatalunya?Estan vinculades. Tampoc crecque sense resoldre els proble-mes de Catalunya podem feruna contribució positiva a la po-lítica espanyola. Aquí portemuns quants anys d’un cert blo-queig, i és obvi que no en sorti-rem sols. I que, per tant, neces-sitem també una política espa-nyola que afavoreixi aquestaresposta al voltant d’una solu-ció. Per tant, soc molt partidarid’aquest procés de diàleg, nego-ciació i pacte en el qual Catalu-nya necessita el concurs, la par-ticipació, la complicitat.

En algun moment va semblarque el PSOE estava disposat anegociar, però sentint ara PedroSánchez parlar contínuamentdel 155 sembla molt difícil, no?Si algú em diu: escolti, si les ins-titucions catalanes tornen atrencar amb la Constitució, espodria aplicar el 155? Li haig dedir també que sí. I amb això noens hem d’enganyar. PedroSánchez va capgirar una lògicade manca de diàleg entre els dos

Passa a la pàgina següent

Miquel Iceta, divendres passata Barcelona, abans de fer-sel’entrevista ■ JOSEP LOSADA

Si algú em diu que sitornen a trencar ambla Constitució es potaplicar el 155? Li haigde dir també que sí

❝

Gas què? Gasejarqui? Com? Per què?

L’APUNT aquí que la policia que es fa dir democràtica en un paísque es vol dir democràtic farà servir gas pebre contraels manifestants. No en tenen prou amb escopetersque buiden ulls que ara tindran gasejadors o gasadorsque faran anar aquesta nova “eina”, en diuen. Una einaés un instrument que serveix per construir i no perdestruir un manifestant, per imbècil que aquest sigui.Jordi Panyella

Gasejar, o gasar. Heus aquí un verb que només de sen-tir-lo posa els pèls de punta. No cal retrocedir fins alsforns crematoris, perquè tampoc es tracta d’establirparal·lelismes que no són pertinents, però és inevita-ble pensar en l’ús malèvol que l’home ha donat aaquest estat de la matèria des que va descobrir comde danyí pot ser una dosi mal administrada. I ara, vet

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE SETEMBRE DEL 2019 | Nacional | 7

1170

84-1

2146

89L

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE SETEMBRE DEL 20198 | Nacional |

governs. Es van posar en marxales comissions bilaterals de ne-gociació, es va fer una declara-ció a Pedralbes. Després es vaperdre la votació dels pressu-postos, i per això hem hagutd’anar a eleccions. Perquè l’in-dependentisme, que segur queté arguments molt importants,va decidir que el govern socialis-ta no seguís. I tenim un presi-dent de la Generalitat que ha ditque la via de la confrontació ésla via de l’autodeterminació. Sila via és la confrontació, com espot demanar a Pedro Sánchezacords des d’aquí?

I Pedro Sánchez, no ha canviat?No s’ha volgut ni reunir ambERC, que estava disposada a fa-cilitar la investidura.És obvi que qui governi Espanyaté molt difícil dir que té una re-lació normal amb qui diu “hotornarem a fer”, amb qui diuque la via és la confrontació ique farem el referèndum tant sis’acorda com si no. A Catalu-nya, tots hem de fer una refle-xió, i fins que aquí no puguemdonar una interlocució sòlida ino tinguem una majoria àmpliaque s’hagi decantat per una so-lució que pugui ser negociada,no podem demanar peres al po-mer. Si algú ha repetit fins a lasacietat que som davant d’unproblema polític, que sols pottrobar una solució política quevindrà a través del diàleg, la ne-gociació i el pacte som els socia-listes. Nosaltres som on érem.Els qui van decidir que, obertaaquesta via, tombaven els pres-supostos i forçaven eleccions vaser l’independentisme.

Algunes declaracions sobre el155 han estat massa frívoles?Pitjor. Han estat una mostrad’ignorància supina. Per exem-ple, quan es diu un 155 perma-nent. És que això no existeix!Els que s’omplen tant la boca dela Constitució, jo els demanariaun esforç de llegir-la i, si fos pos-sible, entendre-la. L’article 155està pensat per quan es dona unsupòsit d’una comunitat autò-noma que vulnera la legalitat,per reinstaurar-la. Per a un casexcepcional, i no és el funciona-ment normal d’una institució.

Manté que a Catalunya conve-nen eleccions?Sí. Tenim un govern desorien-tat, dividit, amb una de les for-ces polítiques que l’integren enun estat de greu dificultat inter-na, l’executiu amb dificultatsper establir el seu horitzó i fins itot per a la resposta a la sentèn-cia.. Quan ho diem és perquè ve-

iem que l’experiència d’aquestgovern és fallida i està esgotada.Si un dels propis socis de governva dient “el govern que tenimno va”, doncs no serem els par-tits de l’oposició els que, de cop ivolta, diguem: “Va, seguim-hointentant.” Aquest govern hafet fallida.

La convocatòria del 10-N allu-nya la possibilitat que donin su-port als pressupostos?No, el que allunya això és la de-cisió del president Torra d’obriruna nova etapa de confrontació.Si és coherent el president, ambl’únic que pot tirar endavant elspressupostos és amb la CUP.Perquè donar suport a una novaetapa de confrontació, d’auto-determinació, doncs difícilmenttrobarà altres socis.

Té alguna intuïció sobre comserà la sentència?No crec que hi hagi absolucióperquè, com a mínim, hi ha ha-gut desobediència. Sobre la re-acció, no entenc què vol dir noacatar la sentència? Es parlad’aturades de país, de manifes-tacions, però això forma part de

la llibertat d’expressió empara-da per la Constitució. Desobeir-la, què vol dir? I quan fas aques-ta pregunta als responsables delgovern, ningú et pot donar res-posta.

Tem un “nou cicle” amb méscontundència al carrer i un cli-ma de crispació alt?Espero que no. La meva sensa-ció és que a Catalunya no s’haproduït un gran canvi d’opinió.Sí que és veritat que algunesconfiances que hi havia en unprocés independentista relati-vament ràpid, sense costos iunilateral, han minvat. Això noet fa renunciar a la independèn-cia, però sí que et miris les cosespotser amb una altra perspecti-va. I és possible, que hi hagi gentindependentista que estiguifrustrada perquè es va generaruna expectativa que després nos’ha complert. Sempre quan hiha processos com aquest hi pothaver gent que es radicalitzi.Una de les coses importants delprocés independentista ha es-tat el seu caràcter pacífic.

Entén que hi hagi gent indigna-

da pel que pugui passar amb lasentència?Jo ho entenc tot, però faig unapregunta: això anava de trencarEspanya? Anava de fer que laConstitució no es complís? Ana-va de substituir l’Estatut senseuna majoria per fer-ho? Llavors,la resposta és: efectivament.Trencar l’ordenament jurídic téunes conseqüències penals. Heperdut la veu al Parlament ad-vertint sobre aquests riscos. Elque no podem dir és: “Aquí noha passat res”, “Això era unacatxa”. I ho va dir una exconse-llera. Pensar que tot això no tin-dria cap mena de conseqüèn-cies és ser molt temerari.

Amb una llei d’amnistia, vostèhi estaria d’acord?Crec que l’amnistia no corres-pon al que ha passat, és l’oblit,és dir que no ha passat res per-què considerem que les lleis quehi havia en aquell moment noeren justes. I no es donenaquestes circumstàncies.

Ha mantingut contacte amb elspresos?No, he mantingut contacte amb

familiars dels presos i amb ad-vocats. Però mai n’he fet exhibi-ció. Això no té cap mèrit. Jo socresponsable polític i, per tant, lameva obligació és treballar pertrobar solucions i tenir la millorrelació possible amb tots els ac-tors polítics. I separar el que espogués entendre com un suportdel que van fer.

Catalunya no té dret a l’autode-terminació?No. Ho diu el Consell Assessorde la Transició Nacional. Elsmés savis sobiranistes o els so-biranistes més savis, van fer untreball de 15 volums i diuen quel’autodeterminació no és un ca-mí sòlid per aconseguir la inde-pendència. I no seré jo qui elscontradigui. Les Nacions Uni-des en això és molt estricte; eldret a l’autodeterminació estàpensat per al procés de descolo-

nització. Un dret es pot anar ademanar davant d’un tribunalde justícia nacional, europeu ointernacional, però si no potsanar a demanar-lo enlloc és queel teu dret no està reconegut.

Ha paït que el Parlament li blo-quegés presidir el Senat?En 24 hores. No m’ha quedat unmal regust de boca. M’hauriaagradat ser senador

Ara té oportunitat de presen-tar-se al Senat...No, no ho faré. Hi ha hagut unpresident del Senat que creiemque ho ha fet molt bé. Un català,un filòsof... Jo ara m’he de cen-trar en la meva feina d’intentaresdevenir president de la Gene-ralitat.

Repetirà Meritxell Batet de capde llista?Sí, la nostra idea és repetimeleccions, repetim candidats irepetim programa. No hi ha mo-tius per canviar-ho. Creiem queCatalunya ha de pesar més en lapolítica espanyola, ha d’influirmés, però no per trencar, sinóper millorar, per reformar. ■

Miquel Iceta Primer secretari del PSC

Ve de la pàgina anterior

El primer secretari del PSC gesticulant durant l’entrevista a El Punt Avui TV ■ JOSEP LOSADA

❝Als que s’omplentant la boca ambla Constitució elsdemanaria l’esforç dellegir-la i entendre-la

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE SETEMBRE DEL 201910 | Nacional |

atalunya ha de tenir exèr-cit? És una de les preguntesestel·lars que molts ciuta-dans es fan davant la possi-

bilitat que Catalunya esdevingui al-gun dia un estat independent. A laConstitució Espanyola, sense dub-te, hi ha diversos capítols que enparlen, i de manera destacada. Perexemple, l’article 8.1 disposa: “Lesforces armades, constituïdes perl’exèrcit de Terra, l’armada i l’exèr-cit de l’Aire, tenen com a missió ga-rantir la sobirania i independènciad’Espanya, defensar la seva integri-tat territorial i l’ordenament consti-tucional.” Ara bé, a la futura Repú-blica Catalana, hi té cabuda una for-mació d’homes i dones militarit-zats? Aquesta i altres preguntes esvan analitzar i qüestionar en la jor-nada formativa del Debat Consti-tuent que va tenir lloc ahir al TeatreMunicipal de Girona. Es tracta de lasegona de les set jornades que laplataforma està portant arreu delpaís per donar contingut al quehaurien de ser els grans principisdoctrinals de la Constitució d’unaeventual Catalunya independent, através d’un gran procés participatiuciutadà. La primera va tenir lloc elcap de setmana a Tortosa i va trac-

Ctar aspectes de territori, recursosnaturals, sectors estratègics i em-preses públiques. A Girona, la segu-retat i les relacions internacionalsvan centrar el debat. A l’acte vanser convidats fins a cinc ponentsque van donar la seva visiód’aquests dos aspectes.

Dolors Feliu, advocada i directo-ra general de Drets i AssumptesConstitucionals, va ser la ponentque va engegar les ponències, i vacentrar el seu discurs en les rela-

cions internacionals. Una de lesgrans preguntes que va formular és“si la UE continua sent aquell orga-nisme en els valors del qual ens em-mirallàvem”. El dubte esdevé des-prés que a la UE “li costa acceptar larealitat catalana” i això genera“tensions”. A més, pel mig hi ha elBrexit i països que qüestionen laUE. Tot plegat fa que sorgeixin pre-guntes sobre si és convenient o noque una hipotètica Catalunya inde-pendent formi part de la UE, o bus-car altres vies relacionals com aral’Associació Europea de Lliure Co-

merç (EFTA). En tot cas, la lletradaDolors Feliu va remarcar: “Els ciuta-dans han de tenir l’última paraula, ical assegurar l’encaix depenent de lavoluntat democràtica dels ciuta-dans.” “La pregunta no és només siCatalunya vol formar part de la UE,sinó si la UE vol que Catalunya enformi part”, va sostenir Neus Torbis-co, doctora en dret i especialitzadaen drets humans, que va alertar delsdubtes de l’adhesió automàtica deCatalunya a la UE, ja que hi ha mem-bres d’alguns estats que hi estan encontra. “La UE està en un momentcomplicat”, va reconèixer la ponent,que va recomanar que, en el cas queCatalunya esdevingui un estat, hau-ria d’enviar un missatge clar “d’in-ternacionalització” i en cap cas “devocació d’aïllament o tancament”.Sobre seguretat, Torbisco, que va in-tervenir per videoconferència, va as-segurar que la Constitució Catalanahauria de tenir una previsió en de-fensa, però obrir el debat de quinmodel vol. “No hem de desaprofitarl’oportunitat de fer un canvi en elmodel militar actual, que està obso-let; no hem de tenir un exèrcit per-què tothom el té”, va afirmar l’ex-perta, que va sostenir: “Vivim en unmón on les guerres han canviat i hiha altres reptes com ara el terroris-me global i el canvi climàtic.”

“Nosaltres tenim una sort perquè

tenim l’oportunitat de crear una co-sa nova”, va remarcar Marc Costa,advocat i especialitzat en polítiquespúbliques de seguretat i director ge-neral dels Agents Rurals. “El modelde referència que agafem normal-ment és l’espanyol, tradicionalista,unidimensional i molt pensat en ladefensa territorial de l’Estat, però elmón ha canviat i aquest model estàdesfasat”, va dir. En aquest sentit,Miquel Sellarès, periodista i presi-dent del Centre d’Estudis Estratè-gics de Catalunya, va indicar ahirdurant la ponència que durant el re-ferèndum de l’1 d’octubre es va de-mostrar com són aquestes forces deseguretat de l’Estat espanyol: “Vaser un tot per la pàtria, l’«A porellos».” Sellarès va proposar una úni-ca policia catalana, la suma de poli-cies locals i de Mossos d’Esquadra, iva sostenir: “Si volem construir unestat, hem de tenir les eines, comtambé un servei d’intel·ligència.” “Hiha 32 estats al món que no tenen ex-èrcit”, va recordar, d’altra banda, elpresident del Centre Delàs d’Estudisper la Pau, Pere Ortega, que va indi-car: “La seguretat ha de tenir uns fo-naments basats en la pau, i aquí aCatalunya tenim una cultura de lapau molt ben establerta.” Ortega varecordar que Catalunya va dir no al’OTAN en el referèndum que es vafer el 1986. ■

Exèrcit català, a debatANÀLISIS · Girona acull la segona de les set jornades formatives que la plataforma Debat Constituent està portant arreu delpaís BASE · Cinc ponents analitzen aspectes de seguretat i de relacions internacionals que haurien de formar part de la futuracarta magna catalana REPTES · El terrorisme, el canvi climàtic i les guerres comercials fan canviar la visió militar tradicional

Òscar PinillaGIRONA

ParticipacióciutadanaLluís Llach, presi-dent del consell as-sessor del DebatConstituent, asse-gura que aquestesjornades formati-ves que s’estanfent ara serveixenper fer “un reculld’impressions iopinions” i quedesprés es traslla-daran en un debatconstituent moltmés ampli i partici-patiu que tindràlloc a partir del mesde novembre. Lapròxima jornadaformativa tindràlloc dissabte queve, 28 de setembre,a Sabadell. Aquestcop el debat giraràa l’entorn de l’orga-nització territorial.

Les ponències es van realitzar ahir al matí al Teatre Municipal de Girona i els assistents van omplir gairebé totes les butaques de la platea ■ MANEL LLADÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La dinamització delsdebats a cada territories fa a través d’entitatsanomenades Enteses

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE SETEMBRE DEL 2019 | Nacional | 11

Posar les bases d’un cor-pus doctrinal i programà-tic que articuli el que, tot ique rebutgen etiquetes, espodria batejar com a sobi-ranisme moderat a Cata-lunya. Aquest és el princi-pal objectiu que unes 150persones de diverses pro-cedències geogràfiques,professionals i polítiques–hi havia sobretot excon-vergents, però també al-guns exmembres del PSC–es van proposar ahir en elmarc de la jornada El paísde demà, celebrada a portatancada al Palau de l’Abatde Poblet. En espera queen les properes setmanesfacin públic el documentresultat dels treballs, ahir,en sessió de matí i final-ment també de tarda, totsells es van repartir per de-batre sobre quatre granseixos: economia (coordi-nat per la professora de laUAB Carme Casablanca),societat (pel sociòleg Oriol

Homs), valors (pel profes-sor d’Esade Josep MariaLozano) i política (que du-ia l’exlletrat major del Par-lament Antoni Bayona).

“És un moviment de lasocietat civil, transversali plural ideològicament, ivolem treballar per ferpropostes de cara al país”,explicava un dels impul-sors i amfitrió de la jorna-da, Antoni Garrell, que in-sistia que la representacióde polítics “no arriba al5%”, tot i que en defensavala presència, perquè “no télògica fer plantejamentsde futur sense recollir l’ex-periència de gent que haestat en política”. “Neces-sitem sumar sense exclou-re ningú”, concloïa. Entreels assistents, tots a títolindividual, hi havia l’ex-co-ordinadora general i sena-dora del PDeCAT MartaPascal; diversos exdiputatsde CiU a Madrid, com Car-les Campuzano, Jordi Xu-clà i Mercè Pigem; l’excon-seller d’Agricultura JordiCiuraneta; l’expresident de

la Diputació de TarragonaJoan Aregio; l’excap delPDeCAT al Baix LlobregatJosep Jordana, i figuresvinculades al socialismecom ara l’exregidor de Bar-celona Ramon García-Bra-gado i el dirigent de PortesObertes del Catalanisme,Mario Romeo. Tot i queahir no se’ls va veure, tam-bé s’han comptat entre elsimpulsors l’actual regidorbarceloní Albert Batlle il’exconseller de TerritoriLluís Recoder. En canvi,els últims dies se n’handesmarcat, explícitamento no, altres partits de cen-tredreta autoanomenats“catalanistes” com aral’Units per Avançar de Ra-mon Espadaler, que fagrup al Parlament amb elPSC, i la regidora amb Ma-nuel Valls a Barcelona,Eva Parera, que hi va fergrup amb Cs; a més delLliures d’Antoni Fernán-dez Teixidó i la Lliga De-mocràtica d’Astrid Barrio.

“Ens inspiren els vec-tors de la catalanitat, el

progrés econòmic que s’hade convertir en social, lasostenibilitat i l’europeis-me”, resumia ahir Garrell,que aclaria que política-ment els uneix el rebuig al’existència de presos i exi-liats polítics i la defensaque “només els catalans”han de poder decidir el seufutur “democràticament”,

perquè “la independènciaés una aspiració legítima”.El corrent, crític, això sí,amb la unilateralitat delprocés i de tarannà mésaviat liberal i conservador,afirma que inclou tant in-dependentistes com gentque no ho és, que coinci-deixen, segons ell, en la“voluntat que Catalunya

tingui un futur de veritat”.“En la mesura que no te-nim un estat propi, estemobligats a sumar perquèjunts podem superar l’ac-tual situació”, justificava,si bé per ara assegura queno està entre els seusplans constituir-se en par-tit o candidatura electoral.

Més de 120 personeshan fet aportacions als do-cuments inicials que ahirvan servir de base, i que esvan debatre en taules onsis contrarelators –“totsmenors de 32 anys”, sub-ratllava– van recollir i gar-bellar les esmenes del dia.Les conclusions, que posa-ran a disposició dels par-tits, es faran públiques lasetmana que ve o l’altra. ■

El sobiranismemoderat assentaa Poblet el seucorpus doctrinal

Òscar PalauVIMBODÍ I POBLET

a Unes 150 persones de la societat civil, sobretot exconvergentsi també socialistes, posen les bases de l’ideari en una jornada dedebat a Els grups “catalanistes” de centredreta se’n desmarquen

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

150persones de la societat civil,entre les quals molts professio-nals i polítics i expolítics a títolpersonal, es van reunir ahir.

“Els presos nohaurien d’estar presosi el futur de Catalunyanomés el podendecidir els catalans”Antoni GarrellIMPULSOR DE LA JORNADA ‘EL PAÍSDE DEMÀ’

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Alguns dels assistents a la jornada, fent cua per accedir al Palau de l’Abat de Poblet ■ Ò.P.J.

El ministeri d’Hisenda ex-plicarà en breu com des-bloquejarà els 4.500 mi-lions de les bestretes quedeu a les comunitats autò-nomes de l’any 2019, en-tre les quals més de 800milions a la Generalitat–recaptació de l’IRPF,

l’IVA i impostos especials–gràcies a una “escletxa le-gal” aprofitant la convoca-tòria d’eleccions el 10-N,segons va informar ahir eldiari El País. A finalsd’agost la portaveu del go-vern espanyol, Isabel Ce-laá, ja va dir que estavenbuscant fórmules alterna-tives per transferir el deu-te i esquivar l’informe de

l’Advocacia de l’Estat queimpedia alliberar aquestsfons estant en un governen funcions.

El govern de la Genera-litat no té previst retirar elcontenciós fins que no co-brin el que calculen quepuja a 1.317 milions. El vi-cepresident i consellerd’Economia, Pere Arago-nès, va assegurar en una

piulada que es demostravaque tenien raó i advertiaque mantindran la de-manda presentada “finsque no arribi l’últim euro”.El president Quim Torrava ser més contundent a laxarxa recordant que ha-vien anat “d’engany en en-gany” apel·lant a informesque no tenien i fent “xan-tatges” dient-los que finsque no hi hagués governno podien pagar. I assegu-ra que “ara apareix una es-cletxa!, miraculosament,en començar la campanyaelectoral”, per cloure ambun: “Vergonya, cavallers,vergonya.” ■

L’Estat aprofita els comicisper dir que pagarà el deuteRedaccióBARCELONA

El vicepresident del govern i conseller d’Economia, PereAragonès, anunciant a l’agost que anirien al contenciós ■ EFE

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE SETEMBRE DEL 201912 | Nacional |

l darrer llibre de Najat ElHachmi, Sempre han parlatper nosaltres (Edicions 62),

és un llibre superlatiu. No és unanovel·la, és un manifest personal,contundent, lliurepensador, atre-vit i clar. Quan acabo de llegir unllibre, mai hi estic 100% d’acord.Normalment sempre hi trobo al-guna pega i ho guixo en el mateixllibre. En aquest cas, estic d’acordamb tot.

Normalment els manifestosestan escrits per gent valerosaque, tanmateix, no té escriure béentre les seves virtuts. No és elcas. El Hachmi ha demostrat abastament que és una gran es-criptora, i en aquest llibre es notala seva competència. És potserl’avantguarda d’una veu catalanaque ens explica en primera perso-na, però amb un enorme bagatgeideològic i cultural, una gran lluitasoterrada en què combaten calla-dament noies de tots els barris ipobles de Catalunya, sense querebin el més mínim missatge desuport de la societat catalana,que sembla que s’ho miri des delrelativisme més salvatge.

Aquest llibre l’haurien de llegirobligatòriament diversos grupsde persones. En primer lloc, hau-ria de ser de lectura obligatòriaen tots els instituts. És El Hachmiqui ens recorda que les llibertatsque tenim han costat l’esforç demoltes generacions de catalans;en aquest cas, catalanes. I que lespodem perdre si ens despistemuna mica i fem l’orni. És una mira-da d’algú que ha crescut de petitaen altres realitats i que ens faadonar del que tenim i per què hotenim. Sembla que molts ho hanoblidat. En segon lloc, l’hauria de

E

llegir tota l’esquerra postmoder-na radical, que va trigar 40 anysa entendre que cal ser laic per po-der ser lliure i, quan aconsegueixque les idees laiques siguin hege-mòniques a Catalunya contra elsRoucos Varela, resulta que trobaguais els imams barbuts que vo-len subjugar i tapar les donesdient les mateixes ximpleriesmasclistes que els carques catò-lics. És sorprenent, perquè el pa-norama patriarcal que dibuixaEl Hachmi de petita és exacta-ment el mateix que a la Catalunyad’abans dels setanta. Idèntic. Iuna gran part de les esquerresd’aquí prefereixen col·locar en les

llistes electorals dones velades–alienades– que dones lliures.Les feministes de famílies d’altresorígens al·lucinen i s’emprenyen,amb raó: no estava preparada pera l’escenari actual, diu El Hachmi.Jo tampoc, hi afegiria.

Aquest llibre és un himne a lallibertat, un llibre que molt proba-blement acabarà sent un clàssici del qual es parlarà al llarg delstemps. És la veu valenta d’unadona que representa les primeresgeneracions que van arribar a Ca-talunya del nord d’Àfrica i que,des de l’esquerra, ens dona unalliçó davant de tanta postmoder-nitat ximple. El feminisme és un

moviment per la llibertat i no espot continuar dient ximpleriescom ara que són dones blanquescolonialistes les primeres feminis-tes catalanes, com Teresa Clara-munt i Isabel Vilà. Per favor. No-més des de la mala fe o, simple-ment –el més probable–, des delradical desconeixement de la his-tòria del feminisme es poden afir-mar aquestes nicieses.

Azar Nafisi, una feminista ira-niana, ens explica a Cosas que hecallado que a l’Iran de Khomeinivan començar a pegar a les donesque no portaven vel. Els col·leguesprogres “laics i progressistes” (diutextualment) els deien: “Per què

cal fer tants escarafalls per un trosde tela?” Us sona? Després vafer un edicte per fer que el vel fosobligatori i es va haver de retractarquan va veure la potència de lesorganitzacions de dones i de lesgrans manifestacions al crit de“La llibertat no és oriental ni occi-dental, la llibertat és global”.

Les esquerres han de donarsuport sense fissures a aquellesdones que lluiten a Catalunya percoses tan bàsiques com ara po-der anar d’excursió a l’escola,exercitar-se al gimnàs, anar a laplatja, sortir amb amics, estudiarbatxillerat, accedir a la universitati anar vestides sense tapar-se elscabells. En fi, la vida que trobemnormal a Catalunya. Però cal re-cordar, un cop més, que fa quatredies que tenim aquestes lliber-tats. Que encara són escasses ihi ha molt camí per fer. I que lespodem perdre.

En fi, llegiu el llibre de Najat ElHachmi i regaleu-lo a totes les no-ies i a tots els nois que conegueu,us ho agrairan. M’atreveixo a afir-mar que aquest llibre acabaràsent un himne a la llibertat per amoltes catalanes joves, un llibrede referència durant molt detemps. Si és així, si les idees queexpressa acaben sent hegemòni-ques –avui no ho són–, voldrà dirque anem pel bon camí. Si no,voldrà dir que tindrem molts pro-blemes, especialment les noiesde famílies musulmanes.

Gràcies, Najat El Hachmi, pelteu coratge i pel teu compromísamb el feminisme sense adjectius.És una autèntica heroïna, un mo-del al qual tots els humanistes ca-talans hauríem de donar suport, iés avui un far a l’horitzó.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Najat El Hachmi: un far a l’horitzó

Najat El Hachmi, entrevistada a El Punt Avui Televisió ■ QUIM PUIG

Jordi SerranoRector de la UPEC

1405

97-1

2164

53Q