DISSABTE · 31 d’agost del 2019. Any XLIV. Núm. 15106 - AVUI / Any XLI. Núm. 13976 - EL PUNT

1,50€

LES SÈRIES. De desagraïts, l’infern n’és ple / Sempre plou sobre mullat / Al zodíac hi ha dotze signes P6,7

8011

75-1

1273

22w

1191

62-1

1195

80w

“A tots aquests racons del planeta admirenla persistència dels catalans en les sevesdemandes democràtiques”

El meu país Josep Lluís Alay P10

PRECEDENT · Es compleixendeu anys de la consulta per laindependència d’Arenys deMunt, precedent del 9-N i l’1-O

RETRETS · Els organitzadorsde la consulta del 2009 creuenque els partits són els culpablesde l’“actual decepció de la gent”

P8,9

anysd’Arenys

Els Castellers de Vilafrancafan un pòquer de castells degamma extra, encapçalatpel tres de deu carregat

Els rosats vallencs dominena Vilafranca els castells netsamb el dos de vuit i elquatre de nou carregat

La Joves de Valls dona lasorpresa amb un dos de vuitnet i un seriós intent del tresde nou net, encara inèdit

El dos de vuit net de la Colla Vella de Valls va ser un dels granscastells que es van poder veure ahir a Vilafranca ■ JUANMA RAMOS

NACIONAL P16,17

La Jove de Tarragona fluixejaperò se’n surt amb el pilarde vuit amb folre i manilles

La Vellas’emportaSant Fèlix

Llum verd judicial al‘Brexit’ dur de Johnson

Europa-Món P20

Un jutge rebutja bloquejar cautelarmentla suspensió del Parlament britànic

El conseller Bargalló (ERC) planteja laqüestió de confiança si no s’aproven ila portaveu Budó (JxCat) ho descarta

Nacional P12

Nova picabaralladels socis del governpels pressupostos

S’endureix la repressió ala revolta de Hong Kong

Europa-Món P22

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 D’AGOST DEL 2019

urant dècades,l’única censura

que aplicava el règimespanyol –això sí,amb mà de ferro– erala que envoltava la

monarquia espanyola. S’aplicava unestricte culte a la personalitat del capde l’Estat, derivat del que ja venia delluny amb un dictador que era Genera-líssim perquè ho havia decidit un únicelector: Déu (“por la gracia de Dios”).L’ordre, per tant, va quedar així: de Déua Franco i de Franco a Joan Carles I. Apartir d’aquí, la biologia quedava divi-nitzada i la successió al vèrtex de l’Es-tat quedava, definitivament, lluny de lavoluntat dels electors.

Però, amb el pas del temps, el règimno ha adquirit legitimitat, sinó que n’haperdut. Una part de l’esquerra espa-nyola, sobretot la més social, gran partdels partits bascos i el conjunt del ca-talanisme polític no només han aban-donat el sistema, sinó que s’hi han en-frontat. Dues dates simbòliques comel 15-M i l’1-O són moments de con-densació política que les elits madrile-

nyes han combatut, però que no hanaconseguit desactivar. La mateixa mo-narquia és àmpliament qüestionadades de fora del refugi que va del PSOEa Vox, és a dir de l’espanyolisme decentredreta fins als ultres explícits.

Això està provocant una fossilitza-ció autoritària de les institucions queenvolten i protegeixen el vèrtex monàr-quic. La Policia, la Guàrdia Civil, els mi-litars, els alts funcionaris i els tribunalses blinden a si mateixos i envien cadacop més sectors polítics al banc delsacusats, la presó i l’exili. Altsasu n’ésun exemple, amb la prohibició de con-vocar actes per la retirada de la Guàr-dia Civil de Navarra. I els camps de fut-bol en són un altre, amb el Ministeri del’Interior prohibint i requisant cartells isamarretes en suport dels presos polí-tics catalans. L’Espanya d’uniforme,com sempre al llarg de la seva història,es planteja les demandes d’oberturacom l’enemic a derrotar. I és per aixòque, periòdicament, perd.

D

Keep calmSalvador Cot

Espanya, catàlegd’uniformes

La Policia, la Guàrdia Civil, elsmilitars, els alts funcionaris iels tribunals es blinden a simateixos i envien cada copmés sectors polítics al bancdels acusats, a la presó i al’exili

oc monàrquic. Britànic, ben en-tès. “La reina Elisabet II ha sus-pès la Cambra dels Comuns”, es

van precipitar a dir alguns diaris i a di-vulgar amb mala intenció els antimo-nàrquics d’aquí. Dispensin, qui ha sus-pès les activitats del Parlament brità-nic és el seu primer ministre, BorisJohnson. Que ho faci efectiu la reina,és un tràmit obligat. La reina, a Angla-terra, decideix les bosses de mà queporta, la perruquera que la pentina,els viatges que fa... i encara no esticsegur que la pentinadora, el sastre ol’agenda de desplaçaments no estiguincontrolats per alguna instància políti-ca a la qual estigui subjecta. Una mo-narquia constitucional i democràticaés això. Una altra cosa molt diferentés un rei que renya una part dels seussúbdits o que opina sobre política a lasortida d’un bany de mar estiuenc. Eli-sabet II es veu que podria haver-se re-sistit a aplicar l’ocurrència de John-son. No ho sé, ho he llegit. Es veu,també, que les conseqüències haurienestat més negatives. Al palau on viu lasenyora es van sospesar pros i contresi la voluntat del primer ministre va ti-

S

rar endavant. Tothom a l’illa ho entén,i els que surten a manifestar-se contra“la dictadura” momentània imposadano ataquen la reina sinó Johnson. I sino ataquen la reina no és perquè la re-verenciïn o li tinguin por o sigui into-cable, sinó perquè saben com funcionala constitució no escrita d’aquell país iles lleis i costums que se’n deriven.

No sabem ser monàrquics ni anti-monàrquics. Molts monàrquics domès-tics, per victorejar la monarquia prò-pia, han vingut a dir que el rei que ensregna no hauria fet mai una cosa així.Insistim-hi: obliden o volen oblidar elsesbroncs d’aquell famós 3 d’octubre

d’ara farà dos anys o les seves pres-sions verbals perquè es formi govern.L’historiador Joan B. Culla ha fet lagran definició dels ocupants del Palaude la Zarzuela: “És una família de Ma-drid que llegeix l’ABC.” No sé si hi vaafegir “pija”. Ho afegeixo jo: pija.

No sabem tampoc ser antimonàr-quics. Alguns dels que més han censu-rat Elisabet II s’han remuntat a un reianglès antic per dir que després d’unadecisió semblant li van tallar el coll.Aquest rei remot no era controlat percap constitució sinó que va actuar se-gons el seu albir. Pot ser que la supres-sió de la Cambra dels Comuns tinguiefectes catastròfics, però la reina noveurà la destral. Si del que es tracta ésde qüestionar indirectament Felip VI,més ens val posar-la d’exemple.

Ens riem dels vestits d’Elisabet II,de la bossa que du fins i tot estant percasa, dels seus barretets, d’aquell ven-tilador que sembla comprat al ServeiEstació... Els britànics ho fan amb mésintensitat i gràcia des de fa més anys.Els vestits d’una reina no poden tenirbutxaques. On ha de dur el mocadoretsi no a la bossa? A l’escot que no usa?

“Alguns hancregut que Elisabet IIés còmplice deJohnson

Vuits i nous

Soc monàrquicManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

a uns dies, el president de la Ge-neralitat, Quim Torra, va visitarel meu poble, Vimbodí i Poblet.

Ho va fer aprofitant l’estada al mones-tir per l’excepcional Festival de Músi-ca Antiga que lidera el gran músic Jor-di Savall. El president va ser convidata visitar el Museu del Vidre i conèixerla tasca del veterà mestre vidrier PacoRamos. I com s’acostuma a fer amb lespersonalitats que visiten el nostre lle-gat, se li va oferir provar de bufar pelllarg tub de vidrier. Torra em va con-fessar en una distesa conversa esti-uenca –ens coneixem d’abans de sermolt honorable– que ara entenia entota l’extensió la dita de “bufar i ferampolles” i que la feina de fer vidre noli semblava que correspongués a unaexpressió de facilitat com aquesta. Is’ho va fer venir bé per fer un encertatparal·lelisme amb el procés. Reconei-xent que en aquest àmbit la cosa no ésde bufar i fer ampolles. La comparació

F “Torra va podercomprovar quebufar i fer ampollesno és gens fàcil, defet com el procés

és adient i Torra va poder copsar lesaltíssimes temperatures que calen peral forn vidrier, que en política equival-drien a les de la tardor del 2017. I tam-bé em va admetre que pensava que ca-lia bufar amb força pel tub de treballdel vidre però que això va de buferasuau i sostinguda perquè la cosa surtibé. Potser també com el procés? Entot cas, de Vimbodí i Poblet Torra vamarxar amb alguna peça d’obsequi. La

que més m’agrada és “El matrimoni”–recomano la llegenda amorosa que hiha al darrere–. Un setrill únic que por-ta l’oli i el vinagre junts però que maies mesclen. Una altra metàfora vidrie-ra respecte a com afrontar la unitatque demana Torra. Mentre en el seuespai polític s’opta, però, per insistiren l’olla barrejada com a pressió cap aERC, tot i els símptomes d’indigestiópròpia. De fet, els pròxims polítics quevisitaran el nostre emblemàtic mones-tir, Poblet, s’anomenen Pascal, Cam-puzano o Recoder, entre altres. I pintaa escissió en el PDeCAT. No sé si es potdefinir aquest espai polític postcon-vergent com de vidre esquerdat. Peròno sembla que la solució al conflicteintern sigui bufar i fer ampolles. Ara,si en volen aprendre com el president,a l’octubre tindran –i tots vostès– unamagnífica oportunitat amb el Vitrum,la Fira del Vidre Artesà de Vimbodí iPoblet. Hi queden tots convidats!

Bufar i fer ampollesFerran Espada / fespada@elpuntavui.cat

A la tres

Amb l’encàrrec del presidentde la República italiana, Ser-

gio Matarella, a Giuseppe Conteperquè el primer ministre d’Itàliaformi un nou govern es dona llumverd a la nova etapa de l’executiuitalià sustentat en l’acord entre elMoviment 5 Estrelles que lidera Lui-gi di Maio i el Partit Demòcrata, ique comporta l’expulsió del governde la ultradreta de Matteo Salvini.La irresponsable escomesa de Sal-vini generant una crisi del seu propigovern amb l’objectiu de forçarunes eleccions simplement perquèles enquestes el feien guanyador haestat neutralitzada per Conte, queen surt reforçat i conservarà el càr-rec de primer ministre. Una manio-bra que no només evita eleccions,sinó que genera un nou govern es-corat cap al centreesquerra, i ambmés credibilitat internacional sen-se els estirabots de Salvini.

L’M5E i el PD tenen clares dife-rències entre un partit antisistema iun de vocació més institucionalista.Però resulta evident l’error que DiMaio va cometre en pactar amb unpartit com la Lliga, que ha mostratla seva pitjor cara ultradretana ambactuacions de tipus feixista i racistadel seu líder. Especialment amb lacrisi migratòria del Mediterrani.Aquesta errada es corregeix ara pa-radoxalment gràcies a l’operació fa-llida de Salvini. la Lliga desfermaràuna ofensiva brutal contra el nouexecutiu de Conte, ara des de l’opo-sició, però sense molts dels focusque li comportava formar part del’executiu que dinamitava des del’interior. Ara bé, Conte, l’M5E i elPD hauran de filar prim i fer políti-ques que permetin la millora socialdels italians, l’avenç del país i com-batre el discurs xenòfob de Salvini.Una mala política pot suposar quel’ascens de la ultradreta noméss’hagi ajornat un temps. Itàlia i, perextensió, Europa s’hi juguen molt.

Itàlia superal’escomesade Salvini

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La màxima autoritat de Hong Kong es manté fer-ma en la seva aposta repressiva, al costat de lesautoritats de Pequín, contra les protestes per lallei d’extradició i per la defensa de les llibertats de-mocràtiques en aquest territori de la Xina. Araamb la detenció dels principals líders de la revolta.

ESCRIPTORA

Repressió desfermada

L’escriptora Carla Gracia avança amb pas ferm enla seva trajectòria com a escriptora, i després depublicar la primera novel·la, Set dies de Gràcia,que va ser traduïda a l’italià i al polonès, ara pre-senta la novel·la L’abisme, una aposta del nou se-gell Univers d’Enciclopèdia Catalana.

-+=

-+=

Esclat de temporadaFrancesc Xavier Ramon

Nova novel·laCarla Gracia

-+=

Carrie Lam

La colla vallenca arribava a la diada castellera deSant Fèlix amb una temporada discreta, però vasorprendre a la plaça de Vilafranca amb un 2 de 8net ja en la primera ronda. A més, tot i no assolir-lo va intentar dos cops el 3 de 9 net i va mostrarmoltes possibilitats de fer aquest castell inèdit.

CAP DE COLLA DE LA JOVES DE VALLS

GOVERNADORA DE HONG KONG

EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 D’AGOST DEL 2019 | Punt de Vista | 3

De reüllIgor Llongueres

Hong Kong,un mirall?

quests últims mesos hi ha un estat generalitzat dedesànim en l’independentisme. Des de l’octubre del

2017, passant per la gestió dels resultats del 21-D, lescoses no s’han fet bé. La repressió és un gran atenuantque ens fa ser més comprensius. La batalla partidista,però, ens indigna. El president Puigdemont defensa una“direcció aliada” que marqui la ruta a seguir. Sigui quinasigui la via, cal que hi hagi consens en els objectius acurt i mitjà termini. Propostes concretes i pactades ambactors destacats de la societat civil. Ja hi ha un mínim

comú denominador, però és massaabstracte: diàleg, confrontació i norenunciar a la unilateralitat. Tornar al’1 i al 3 d’octubre. No n’hi ha prou,però és el referent. Les accions méscontundents poden ser efectives,però també poden fer minvar elsuport social. Entre el 70 i el 80%dels catalans volen resoldre el

conflicte votant i troben injusta la presó. El camí? Lluitano-violenta pels drets fonamentals. És inevitable queHong Kong ens faci pensar en la nostra situació i segurque podem aprendre coses de les mobilitzacions i de laresposta del govern i de la Xina, però les circumstànciessón diferents. Ahir l’arrest d’activistes per organitzarmanifestacions era vist “extremadament preocupant”per la Unió Europea. Es referien a Hong Kong, és clar! Lanostra és la via catalana i, si la repressió ens fa més fortsi aprofitem la majoria parlamentària, ens en sortirem.“Només” cal no equivocar-nos i assumir que va per llarg.

A

Hong Kongens fa pensaren la nostrasituació peròel context ésmolt diferent

http://epa.cat/c/543j8r

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

L’acció d’Albert Rivera retirantllaços grocs i el violent incidenten la concentració desfermaels retrets contra Ciutadansperquè atia la confrontació.

10anys

20anys

La inseguretat creix aCatalunya per la crisi. Elsrobatoris a botigues i al carrerpugen del 20%. Exigeixencanvis en el Codi Penal.

El PNB respon sensecontemplacions als retretsformulats per l’organitzacióterrorista ETA en el seucomunicat de dissabte a la nit.

La crispació de Cs Més inseguretat Els retrets d’ETATal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 D’AGOST DEL 20194 | Punt de Vista |

entre el serialdel Brexit entra

en camins encara mésenrevessats que noens esperàvem, ambsuspensió del Parla-

ment inclosa, creixen a casa nostra lesveus que assenyalen cofoies que la cul-pa del daltabaix és dels referèndums.Els defensors de l’statu quo i de la sa-crosanta unitat d’Espanya aprofitenl’avinentesa per dir que un referèndumcom el del Brexit “no és la solució, sinóel problema”. És una posició carregadade condescendència i classisme, queens ve a dir que la gent han de votar ca-da quatre anys i marxar cap a casa amirar realities de televisió. Les cosesimportants no les pot decidir la plebs,sinó els senyors importants que fumenpuros als toros o miren el futbol des deles llotges presidencials.

Donar la veu als ciutadans per pren-dre una decisió que afecta tota la col-lectivitat mai no pot ser un problema.En tot cas, els inconvenients neixenquan es menteix o no s’informa correc-tament la gent abans de prendre una

decisió, que és exactament el que vasucceir en el cas del Brexit, amb unacampanya basada en mentides recone-gudes pels mateixos protagonistes, co-mençant per l’ara primer ministre BorisJohnson. En aquests casos, com hapassat a Suïssa en més d’una ocasió, lajustícia pot ordenar la repetició del refe-rèndum per haver distorsionat la volun-tat popular amb informació errònia oper un canvi sobtat de circumstàncies. Isi parlem de Suïssa, una de les demo-cràcies més consolidades del món, lademocràcia directa via referèndums hiés el pa de cada dia, i no els va pas ma-lament. També és el cas de Califòrnia,la cinquena economia mundial, on elselectors han de decidir sobre múltiplesmatèries per impuls del Parlament oper iniciativa popular, des de 1856.Quan l’independentisme està a punt deconsolidar la seva majoria absoluta isuperar el 50% dels vots emesos en lesconvocatòries electorals, els nervis delsque voldrien ofegar la voluntat populares fan patents, perquè serà un punt deno retorn.

M

Full de rutaGermà Capdevila

La gent nosap votar

Els defensors de l’‘statu quo’pensen que les cosesimportants no les pot decidirla plebs, sinó els senyorsimportants que fumen purosals toros

“L’educació estàcondemnada a lagestió de la incertesa

om serà el món en què viuran elsnostres actuals escolars? Sovintels educadors ens fem aquesta

pregunta per mirar de cercar pistesque ens orientin envers els objectiusrellevants de la nostra tasca. És a dir,per mirar d’oferir a l’alumnat allò queels serà útil en la vida futura. El proble-ma és que ningú sap com serà el mónd’aquí a vint, trenta o cinquanta anys.L’educació, doncs, està condemnada afer propostes des de la incertesa.

POTSER LA TASCA EDUCATIVA no pot seraltra cosa que una aposta, que una op-ció entre moltes possibles. I així, elsprogrames curriculars no els podemembolcallar sota un paradigma de veri-tat o de rellevància indiscutibles. Sen-zillament perquè allò que avui ho consi-derem imprescindible, significatiu ifuncional per a les nostres vides indivi-duals i col·lectives, demà o demà pas-sat, potser seran del tot irrellevantsper als futurs ciutadans. Davant d’això,quina actitud adoptar? En primer llocens caldran moltes dosis de modèstia,de prudència i de flexibilitat mental.

C No podem basar els programes esco-lars recolzant-los en dogmes, relats,ficcions o històries (científiques, so-cials o culturals) que no tenen cap con-sistència més enllà de les creences, opi-nions o relats imposats en èpoques onhan pogut desenvolupar una funció decohesió social i, potser també, il·lumi-nadora d’un determinat sentit de la vi-da individual. Però ara molts d’aquestsrelats, sobretot en els àmbits socials iaxiològics, no resisteixen el contrastamb la realitat global del nostre món.

I QUINA PODRIA SER, doncs, una educacióbasada en la modèstia, la crítica de lanarrativa a l’ús i, alhora, la cerca deldescobriment d’un mateix i del forni-ment comprensiu de la nostra ment?

En tot cas, hauria de ser una propostaeducativa allunyada de la que predomi-na actualment, on sovint es cerca uncompendi de coneixements en una es-tructura sense gairebé interaccions, ion la majoria de continguts estan sot-mesos a data de caducitat pel que fa a laseva rellevància i funcionalitat.

ENS HEM DE PREGUNTAR quina educacióvolem i per a quin futur la projectem. Iper això hem de revisar quins relats ihistòries resistiran a la meitat del segleXXI. El món actual, sotmès a una rapi-díssima evolució transformadora da-vant les crisis dels models explicatiusimperants de la societat i de l’individu,i de les construccions morals que d’ellses deriven, juntament amb l’eclosió deles disrupcions tecnològiques, ecològi-ques i l’emergència de la biotecnologia,la intel·ligència artificial, etc., ens abo-quen a escenaris on l’educació no po-drà ser, com fins ara, una simple trans-missió dels sabers científics, culturals isocials del passat. Com serà, doncs?Com hauria de ser? Tenim molta feinaa fer i no pot esperar gaire.

Enric Roca Casas. Director d’Edu21 i professor d’educació a la UAB

Educar des de la incertesaTribuna

Amistat itecnologiab És veritat que els mitjans di-gitals poden ser útils per man-tenir el tracte amb els nostresamics i familiars, quan algunescircumstàncies poden dificul-tar una relació més personal,sigui perquè no hi ha proximi-tat física o per altres motius.Però cada vegada més els ex-perts adverteixen que l’ús dela tecnologia es converteix enun impediment per a les rela-cions personals i d’amistat.Com diu la sociòloga i psicòlo-ga de la Universitat de HarvardSherry Turkle: “Hem sacrificatla conversa per la mera conne-xió, hem passat d’estar en unacomunitat a tenir la sensaciód’estar en una comunitat.Hem passat també de l’empa-tia a la sensació d’empatia?De l’amistat a la sensaciód’amistat?” Em pregunto sisón només els mitjans digitalsla causa que les amistats si-guin fictícies, o hi ha un grau

important d’individualismeque rebutja la característicapròpia de l’ésser humà: la so-ciabilitat.CRISTINA CASALS MASSÓEsplugues de Llobregat(Baix llobregat)

El Deuteronomi

b Com a català que estima laseva terra i com a cristià, ne-cessito viure amb l’esperançad’un futur millor. Llegint la Bí-blia en un fragment del Deute-ronomi (DT 26, 4-10) he subs-tituït la paraula egipcis per es-panyols i Egipte per Espanya ies pot llegir això: “Els espa-nyols ens maltractaren, ensoprimiren i ens imposarenuna feina dura. Llavors vamcridar el Senyor, Déu dels nos-tres pares, i ell escoltà el nos-tre clam i tingué en compte lanostra opressió i el nostre tre-ball forçat. El Senyor ens vafer sortir d’Espanya amb màforta i amb braç poderós, en-mig de senyals, de prodigis i

d’un gran pànic, ens va intro-duir en aquest lloc i ens va do-nar aquest país que regalimallet i mel.” Resar per assolir laindependència no és incom-patible amb treballar amb fer-mesa tal com diu Xavier Sala iMartín en el seu magnífic lli-bre És l’hora dels adeus?.JORDI FOLCH I SOLERVilassar de Dalt (Maresme)

Una lliçó quehauríem d’aprendreb En veure que les dretes, ifins la dreta més dretana, laque podríem qualificar de fei-xista, han exculpat el Sr. Bor-rell ministre, ara en funcions,per l’espionatge a les delega-cions catalanes a l’estranger,em fan pensar que és una lliçóde la qual hem de treure unaexperiència. A Espanya tenenclar que quan s’ha de fer mala Catalunya, tots es posend’acord, tant els qui militen al’extrema dreta com els queho fan a l’esquerra. No tenen

cap problema a avenir-se. Encanvi, aquí, a Catalunya, gentamb la mateixa ànsia d’inde-pendència, per tant amb unmateix objectiu, no troben lamanera de posar-se d’acord.

No és una cosa preocu-pant? No fa pensar que al dar-rere hi ha altres coses? Si esté un pensament comú, s’hande deixar els repels i les malesinterpretacions i anar junts.Quan s’hagi assolit el que esvol, ja discutirem els matisos.En català diem “Que el llegirno ens faci perdre l’escriure”, iara ni escrivim ni llegim. Aveure si podem fer callar elsque diuen que “els catalans jaes barallaran entre ells”.

En aquest cas, la lliçó ens ladonen aquests que a Espanya,i amb un pensar diametral-ment oposat, troben un acordper tombar tot el que és cata-là. Nosaltres hem d’anar totsen la mateixa direcció i sols ai-xí es pot guanyar.MIQUEL MONCUNILLIgualada (Anoia)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 D’AGOST DEL 2019

Isabel Celaá, VICEPRESIDENTA PORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

“L’oferta de coalició a Podem ja no és sobre la taulaperquè va ser erosionada pel debat d’investidura”

La frase del dia

“Arribem a l’11-Si ens manca unadiagnosi compartidaamb un mapa de lesforces i trinxeres decontendents en elconflicte amb l’Estat

rribem a l’11-S i ens manca unadiagnosi compartida amb unmapa de les forces i trinxeres de

tots els contendents del conflicte de po-sicions amb l’Estat.

LA REPÚBLICA CATALANA té d’enemicsl’Estat, el règim i els governs d’Espanyai bona part dels autonòmics. De l’Estat,els seus aparells coercitius policials, ju-dicials, la casta econòmica i l’oligopolimediàtic. Del règim, la monarquia, l’en-tramat familiar i nepòtic d’arrel fran-quista que parasita els aparells de l’Es-tat, les trames de corrupció i de cliente-lisme que mantenen una no menys-preable base sociològica. Pel que fa alsgoverns, estan supeditats als interes-sos estratègics del règim i l’Estat.

PERÒ, ELS FONAMENTS econòmics de l’Es-tat són febles i se sustenten en la pro-ductivitat de l’eix mediterrani i del’Ebre. Deute, pensions, innovació, aturestructural, emigració de talent, enve-lliment a grans àrees de l’Espanya ru-ral, etc., són febleses estructurals quepoden crear un creixent malestar queno podrà apaivagar-se eternament des-plegant banderes espanyoles cada copmés grans. La monarquia i la corrupciósón punts que toquen molt el règim.

PER A AQUEST CONGLOMERAT espanyolis-ta el repte més fort és la República cata-lana. Per això, els tres nivells del poderespanyol disposen d’una estratègiaamb vessants estrictament legals, d’al-tres que violenten la pròpia legalitat itambé d’il·legals o clandestins. Els ob-jectius són atemorir i dividir la poblaciócatalana i la democràtica radical del’Estat, o bé seduir cap a la neutralitatacomodatícia segments més insegursde l’independentisme. Erosionar l’eco-nomia catalana amb fugues d’empresesi bloqueig d’infraestructures; col·lapsarles finances de la Generalitat per crearproblemes socials; augmentar el males-

A tar en els usuaris de transports, salut,ensenyament, seguretat ciutadana. ElPSOE, des que governa, no ha deixat defer o deixar fer tot això. On és la diferèn-cia amb un govern tardofranquista? Enla retòrica del diàleg i en la impossibili-tat que el PSOE bombardegi trinxeresd’autogovern que ells mateixos hanconsensuat: escola, llengua, salut, mit-jans de comunicació.

I A L’ALTRA BANDA DEL FRONT hauríem detrobar totes les forces conjurades per-què el règim i l’Estat trontollin en algundels seus pilars, per tal de forçar-los anegociar un referèndum validat, amb laintervenció internacional que veurà elsseus interessos afectats; conjurades aretenir el suport més ample que es vaobtenir l’1-O i ampliar-lo amb allò queva significar el 3 d’octubre; convèncer oneutralitzar ciutadans avui votants del’espanyolisme; preservar les trinxeresi obrir nous fronts.

TENIM LA GENERALITAT, que ha de preser-var l’autogovern i ampliar-lo, estirant elmarc de la legalitat vigent, combatentjurídicament les reiterades il·legalitatsde l’Estat: prevaricacions, nepotisme,incompliments estatutaris, deure deprotecció de la població (cas 17-A-

2017), repartiment de les càrregues so-lidàries d’immigració... I fent pedagogiaamb la denúncia, amb campanyes pu-blicitàries si cal, del dèficit fiscal i d’in-versions amb les conseqüències en sa-lut, ensenyament, serveis socials, col-lapse de la mobilitat, inseguretat ciuta-dana... Aquesta trinxera de l’autogo-vern no es pot posar en perill amb ges-tos simbòlics o que comportin un riscque no hagi estat consensuat.

TENIM EL PAPER DE PRESOS I EXILIATS, elsuns fent de la sentència una arma pode-rosa per a la denúncia de la deriva auto-ritària a tot l’Estat; els altres promo-vent la internacionalització del conflic-te polític. Però l’organisme a l’exili had’estar fora de qualsevol sospita d’úspartidista i electoralista.

ELS AJUNTAMENTS hauran de repensarquin paper tenen en aquesta nova eta-pa, en què caldrà ser prudents en pre-servar les institucions, alhora que ago-sarats en estirar les seves capacitatsper abordar l’erosió de l’Estat.

TENIM MILERS D’ENTITATS que només enalgun moment puntual del procés hanestat interpel·lades. Donar la veu aaquestes entitats en una plataformaampla com el que va ser l’Assemblea deCatalunya, pot ser l’única forma de su-perar un marc contaminat com el de lataula dels tres partits més Òmnium iAssemblea. Només una direcció col·le-giada ampla tindrà l’autoritat per mar-car l’estratègia no-violenta comuna,lluny de propostes personalistes quetant abunden.

I FINALMENT, RESTARIA analitzar enquins àmbits organitzats de la societatcivil cal treballar per assolir-ne la direc-ció amb diversos programes de moder-nització, transparència, representati-vitat i suport a la democràcia, inclòs eldret a decidir.

Josep Huguet. Enginyer industrial

El mapaTribuna

SísifJordiSoler

ducar en el sentitcrític és una ne-

cessitat tan antigacom l’ombra. Sovint,potser per conjurar lapor de la fragilitat, par-lem de conquestes his-

tòriques a l’hora de referir-nos a drets(laborals, socials, polítics, humans...)que semblen definitivament assentats.Però només cal un revés social per ado-nar-nos del tel de ceba que separa laconquesta de la pèrdua. Sense anarmés lluny: fa poc ser mileurista era sinò-nim de precarietat, ara ho és de privilegi.

Des de fa dècades, a l’Estat espanyolmolts docents han abocat esforços te-naços per educar en l’esperit crític. Nohi ha cap polític ni periodista ni ciutadàamb autoestima que no es presenti comuna persona amb sentit crític. Però ésuna llàstima que tant d’esperit crític ofi-cial no hagi instaurat un mínim de sentitautocrític per reconèixer que tot aquestprocés ha fracassat estrepitosament. Laprova és que els aparats d’Estat –senseamb prou feines resistència política, in-tel·lectual i massiva de la ciutadania–han pogut imposar la coerció total. Hi hapolítics a la presó i a l’exili per posar lesurnes. L’Audiencia de Navarra va dicta-minar que una violació en grup era no-més un abús sexual. Forces policials vandisparar contra immigrants que, ex-hausts, nedaven agònicament per abas-tar la platja. Els vells latifundistes del so-cialisme ens fan saber que “no tenimpermís per rescatar”. Colau ha guanyatdues alcaldies gràcies als fraudulentsmoviments d’Estat. Sandro Rosell ac-tualitza Kafka. El cas Altsasu fa que elcor et glateixi a l’inrevés. Els ulls de Ro-ger Español i Ester Quintana encara ro-dolen. Ens han inoculat la idea que la de-mocràcia emana de la llei, quan és a l’in-revés. Els vots de l’independentismesón invalidats. ¿Tanta publicitat i peda-gogia de la crítica per acabar normalit-zant i normativitzant el totalitarisme?

E

De set en setLluís Muntada

Ui sí: moltcrítics!

El 13 de setembre que ve escommemorarà el desè ani-versari de la consultad’Arenys de Munt sobre laindependència, una fitahistòrica que va desenca-denar una allau de consul-tes populars arreu de Cata-lunya, i que representa peral sobiranisme la veritableespurna que va encendrela flama independentista.

Els organitzadorsd’aquella primera consultaho tenen clar. Sense Are-nys de Munt no hi hauriahagut ni l’ANC, ni el 9-N nil’1 d’octubre. N’està espe-cialment convençut JosepManel Ximenis, una de lescares més visibles de l’or-ganització d’aquella pri-mera consulta, que enaquells moments era regi-dor de la CUP, el partit queva presentar la moció al’Ajuntament que va ferpossible la consulta. Ac-tualment Ximenis és elpresident del MovimentArenyenc per l’Autodeter-minació (Mapa) i no no-més està desvinculat dequalsevol partit polític (vaser alcalde per la CUP del2011 al 2013 fins que unamoció de censura d’ERC,CiU i el PSC el va fer fora),sinó que els responsabilit-za –ho va tornar a fer du-rant la Universitat de Pra-da la setmana passada–“d’impedir que la societatcatalana avanci cap a la in-dependència”.

Per Ximenis, la consultad’Arenys “va servir per su-perar les pròpies pors i percanviar l’estratègia inde-pendentista”. El 13 de se-tembre de fa deu anys “lagent va demostrar queunits i ben organitzats po-dem desafiar l’Estat”.Aquesta “força de la gent,aquesta capacitat d’auto-organitzar-nos”, com des-taca Ximenis, és la que vapermetre que en noméstres mesos la consulta arri-bés a 167 municipis, entrealtres els primers de gransdimensions, com ara SantCugat del Vallès o Vic. I queen poc més d’un any, ambla sentència de l’Estatutpel mig, es repetís en 538municipis més fins a arri-bar a Barcelona el 10d’abril del 2011. AlfredBosch, llavors portaveu deBarcelona Decideix, va de-finir tot el procés de “mà-gic” després de la consultaa la capital catalana i va ex-

pressar la seva confiançaque “no ho esgarrem”.

Després hi va haver laconsulta del 9-N del 2014convocada per Artur Mas iel referèndum de l’1 d’oc-tubre del 2017. Però tam-bé el 155 i els empresona-ments, entre altres els deJordi Sànchez i Jordi Cui-xart, responsables del’ANC i Òmnium Cultural,respectivament, un verita-ble cop a l’ànima del movi-

ment ciutadà més allunyatd’interessos partidistes.“La consulta d’Arenys vaser la demostració que unpoble de forma pacífica iestratègicament organit-zat pot fer el que vulgui”,

assegura Carles Móra, enaquell moment alcalde perArenys de Munt 2000, queprecisament per haver vis-cut molt intensamentaquell inici no amaga uncert desencant. “Jo vaig ar-ribar a fer 80.000 quilòme-tres, fins que els recursoses van esgotar. Visitàvemla gent porta a porta peraconseguir adhesions”, re-corda Móra, que, com Xi-menis i tants altres de lacomissió organitzadora,va rebre amenaces de morti moltes pressions, perexemple de la Falange, queva organitzar una marxa elmateix dia de la consultaper intentar que s’anul·lésla convocatòria. “Van serdies difícils però hi haviamolta unitat, molta il·lu-sió. Tothom va fer el quehavia de fer i per això vasortir bé”, insisteix Móra,que afirma que ha tret coma gran lliçó d’aquell mo-ment “que la solució està

en mans del poble”.Móra diu que és cons-

cient que “la gent està es-pantada després dels em-presonaments” i que tam-bé està “decebuda per la in-capacitat dels partits inde-pendentistes de fer unfront comú”, un fet “inex-plicable”. Però, malgrat ai-xò, no dona res per perdut.Al contrari, està conven-çut que “cal fer un foc nouperquè aquells que es fi-quin en política no defen-sin privilegis sinó que tin-guin clar que la prioritat ésel país i la seva gent”.

En aquest sentit, Móraanima la gent a manifes-tar-se aquest 11 de setem-bre. “Hi ha hagut una re-

pressió molt forta i cal res-pondre. Ens hem d’entos-sudir en una desobedièn-cia pacífica però contun-dent. Ho vam demostrar aArenys i ho podem tornar afer”, destaca.

Per Anna Arqué, una deles impulsores de con-sultes posteriors, “lavotació d’Arenys va agafaruna dimensió nacionalamb el moviment de lesconsultes que va arribar aun milió de votants, grà-cies a 60.000 voluntaris iamb 300 observadorsinternacionals”. Senseaquesta allau de consultes,diu Arqué, “Arenys hauriaquedat en una anècdota lo-cal”. ■

DESENCADENANT · Els organitzadors de la consulta d’Arenys de Munt sobre laindependència opinen que sense aquest precedent no s’hauria produït l’onada deconsultes posterior, ni el 9-N ni l’1-O RETRETS · Responsabilitzen de “l’actualdecepció de la gent” els grans partits polítics, “que no han sabut fer un front comú”

Virtudes PérezBARCELONA

anys

de l’espurnad’Arenys

Des que es va organitzar laconsulta d’Arenys, s’ha mun-tat un aplec anual al pobleper commemorar l’efemèri-de. Els primers duraven dosdies, però de mica en mica esvan anar reduint i els últimses concentraven en mitja tar-da. Sempre, fins aquest any,s’havien muntat sense la im-plicació dels partits polítics,però en l’aplec d’aquest anyles formacions polítiques s’hi

han volgut implicar. Així hoexplica el president del Movi-ment Arenyenc per l’Autode-terminació (MAPA), JosepManel Ximenis.

Aquest any, a les portes dela sentència per l’1-O, a bandade reconèixer la tasca d’Eli-senda Paluzie, s’ha volgutque l’aplec tingui un reconei-xement pels represaliats del’Estat, tant presos com exi-liats i altres damnificats, en-

tre altres Roger Espanyol, ex-plica Ximenis. Hi assistiran lagermana de Toni Comín i ladona de Quim Forn.

L’aplec l’obrirà una actua-ció de les escoles de dansadel poble, i després hi hauràla intervenció del president,Quim Torra, l’homenatge, unsopar popular i un col·loquiamb advocats del procés. Enla cloenda hi intervindrà Car-les Puigdemont.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Reconeixement als represaliats per l’1-O

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les consultes vanmoure un milió devotants i 60.000voluntaris

EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 D’AGOST DEL 20198 |

La plaça de la Vilade Vilafranca delPenedès s’omple iaplaudeix l’actuacióde les colles

El conseller d’ERCho planteja si nos’aproven elspressupostos, iJxCat ho rebutja

Bargallóproposa unamoció deconfiança

Concurs decastells per ladiada de SantFèlixNacional

Manifestació a última horadesprés de saber el resultat delreferèndum. A baix, un moment del’acte de la Falange del mateix diai, a la dreta, una dona vota durantla jornada ■ ORIOL DURAN

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 D’AGOST DEL 2019

La lliçó de FontanaL’APUNT ganes de capgirar-ho plegats. El lúcid historiador Jo-

sep Fontana ja ho diu clar en el seu llibre pòstum Capi-talisme i democràcia quan analitza els fets conegutspels “tres dies gloriosos” a França: “El poble havia fetla revolució i els polítics la hi havien robada per donar-li a canvi un ‘rei ciutadà’, que en realitat seria el rei dela burgesia.” L’engany continua des del 1830.Mayte Piulachs

L’inici del nou curs polític és del tot decebedor. A l’Es-tat espanyol, mantenen un postureig a veure qui estàmés compromès amb la societat, mentre engreixen elcementeri humà al Mediterrani i el feixisme. I, al nostrepaís, no hi ha debat per assolir un model de societatmés equitatiu. És cert que el TC ha deixat ferit de mortel debat al Parlament, però ni ERC ni JxCat no tenen

1170

77-1

2156

09Q

a consulta d’Arenys no va sorgirdel no-res. Feia temps que a Cata-lunya hi havia diferents platafor-mes que treballaven per la inde-

pendència. A Arenys de Mar, per exem-ple, s’organitzaven jornades indepen-dentistes des dels anys noranta. Peròno va ser fins a la marxa dels 10.000 aBrussel·les, del març del mateix any,que el procés cap a la independència vacomençar a agafar una nova volada.L’èxit de la convocatòria va animar elspromotors, entre ells l’Enric Canela, aimpulsar una iniciativa legislativa po-pular (ILP) per demanar la convocatò-ria d’un referèndum. Fins i tot es va fi-xar com a data el 12 de setembre.

L’Anna Arqué, una de les impulsoresde la ILP, recordava la setmana passa-da a la Universitat de Prada com vanportar la ILP al Parlament el juny del20O9, i com ni CiU ni ERC no li van do-nar suport. “Els partits van batallar encontra”, deia Arqué, que consideraaquesta negativa “un desencadenantde la consulta d’Arenys”. Jordi Bilbeny,un dels principals promotors de la con-sulta, hi està d’acord. “En aquell mo-ment es va confirmar que els partits ti-raven pilotes fora, i vam entendre quesi volíem alguna cosa l’havíem de fernosaltres”, explica Bilbeny, per qui elveritable valor de la consulta d’Arenys

L

és que “per primera vegada la gent es vaposar dempeus i va plantar cara ambdignitat a l’Estat espanyol”.

També Xavier Mas, que va formarpart de la comissió organitzadora, des-taca aquest “trencament d’un tabú”com el gran èxit de la consulta. “Si Are-nys no hagués demostrat que es podiafer a escala nacional, no s’hauria fetmai”, destaca Mas. Cap dels dos vol par-lar de desencís ni de desànim. Bilbenyassegura que “més enllà dels partits, lagent està preparada per a una políticacompromesa” i que “el país ha fet unsalt de gegant i,a banda d’internaciona-litzar el tema, ha passat de tenir migmilió d’independentistes a tenir-ne tresmilions”.

La gota que vafer vessar el got

V.P.ARENYS DE MUNT

EMBRIÓ · La consulta va venir després de la marxa dels“10.000 a Brussel·les” i de la ILP rebutjada al Parlament

Capçalera de la manifestació a Brussel·les,el març del 2009 ■ ARXIU

Si ens mirem el món del segle XXI, eldret a l’autodeterminació continua pre-sent a les arrels de bona part dels conflic-tes internacionals més greus. Arreu delscinc continents trobarem pobles que re-clamen cada dia el dret a decidir lliure-ment el seu futur, per tots els mitjansimaginables, com ara resistència pacífica,desobediència civil, violència, etc., ambuns ciutadans que amb el seu afany de lli-bertat s’enfronten tant a estats totalitariscom a democràcies incipients o consolida-des. Si Catalunya vol exercir el seu dretd’autodeterminació i esdevenir un estatindependent hi haurà d’estar molt atenta.Les darreres setmanes, al món hi ha ha-gut un repunt extraordinari en el nombrei intensitat d’aquests conflictes, fet quetorna a demostrar l’actualitat de les re-ivindicacions autodeterministes al món.Fem un repàs d’alguns.

Les dues superpotències asiàtiques hanvist les seves agendes polítiques especial-ment condicionades per protestes demo-cràtiques. En el cas de la Xina, les protes-tes a Hong Kong que reclamen llibertat idemocràcia i, fins i tot, la creació d’un es-tat propi no han fet més que augmentar.Per la seva banda, els uigurs de Xinjianghan estat castigats amb trasllats de milersde persones cap a camps de concentracióa purgar les seves veleïtats independentis-tes per esdevenir modèlics ciutadans xi-nesos fidels al règim. Alguns ho anome-nen genocidi. Mentrestant Taiwan miraamb preocupació una possible intervenciómilitar xinesa a Hong Kong i el Tibetmanté viva la flama per sortir de la presóxinesa. L’Índia, per la seva banda, tot i serel referent democràtic d’Àsia, es torna aenfrontar al conflicte del Caixmir, ambdosis d’autoritarisme en abolir l’articleconstitucional que atorgava un règim au-tònom especial a aquella regió de l’Himà-laia. La interferència del Pakistan no faci-lita una solució a aquest conflicte secular,però tard o d’hora el govern indi haurà denegociar un referèndum d’autodetermina-ció si vol continuar considerant-se una de-mocràcia.

Al Pacífic, la situació s’ha complicatmolt els darrers dies amb el retorn d’unantic conflicte, latent des de fa més demig segle: l’ocupació de Papua Occidentalper part d’Indonèsia. El 1969, de formavergonyosa, Nacions Unides va acceptarcom a vàlida una consulta pública a unmiler de caps tribals on se’ls preguntava si

volien formar part d’Indonèsia després decinc anys de brutal ocupació. Amb unapistola al cap, tots ells van dir que sí. Des-prés de dècades de repressió, massacres, iracisme, els papús s’han aixecat contra elgovern neocolonial de Jakarta i exigeixenun referèndum d’autodeterminació com elque va fer Timor Est ara fa just vint anys.No gaire lluny, a l’illa de Bouganville queencara pertany a Papua-Nova Guinea (lameitat oriental de l’illa), estan a punt decelebrar aquest any el seu referèndumd’autodeterminació, pel qual van pagar unpreu molt car, amb una guerra que va cau-sar vint mil morts entre els anys 1988 i1998. Seguint el rastre d’illes, els ciuta-dans de Nova Caledònia tornaran a auto-determinar-se l’any vinent en una novaconsulta acordada amb París.

Molt més a l’oest i arribant a la Mediter-rània ens trobem amb la constant i persis-tent lluita dels kurds per la seva supervi-vència a una Síria en guerra i a una Tur-quia repressiva que persegueix batlles es-

collits democràticament, seguint el modelespanyol. De moment el Kurdistan iraquiàes manté com un estat semiindependentsense haver reeixit amb el seu referèn-dum d’independència de setembre del2017, però ho tornaran a intentar, sensdubte.

A la península Aràbiga i a la banyad’Àfrica, hi trobem el Iemen del Sud, quedes d’Aden ha recuperat la independènciaperduda enmig d’un dels conflictes mésviolents de les darreres dècades, instigatper l’Aràbia Saudita, els Emirats i l’Iran.Somaliland, reconegut de facto per moltesnacions, es considera l’estat més demo-cràtic de tota la regió i rep importants in-versions econòmiques estrangeres. Segui-ríem per Àfrica amb els seus eterns con-flictes nacionals oberts del Sàhara Occi-dental o de l’Azawad dels tuaregs.

I Europa? Escòcia ja prepara el seu se-gon referèndum com a resposta al Brexitdur. Al nord, les Illes Fèroe voten avui unnou Parlament amb la vista posada a asso-lir la plena independència de Dinamarcaen un futur proper de la mateixa maneraque Grenlàndia, la qual ja va decidir inde-penditzar-se fora de la Unió Europea iaquests dies és l’objecte del desig tant deTrump com dels xinesos, que hi veuen re-cursos naturals verges i una nova autopis-ta marítima per a la connexió entre Euro-pa i Àsia.

A tots aquests racons del planeta admi-ren la persistència dels catalans en les se-ves demandes democràtiques i, fins i tot,en algun moment s’hi han emmirallat iens han fet símbol de les seves pròpies as-piracions, i, per tots aquests motius, calseguir-los atentament i ser-hi present.L’autodeterminació també fa moure elmón en ple segle XXI.

“A tots aquestsracons del planetaadmiren lapersistència delscatalans en les sevesdemandesdemocràtiques

Professor d’història de la Universitat de Barcelona

El meu país

El Tibet manté viva la flama per sortir de la presó xinesa, segons l’articulista ■ ALBERT SALAMÉ

Josep Lluís Alay

Front internacional

EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 D’AGOST DEL 201910 | Nacional |

Com ja comença a ser tra-dició en els darrers anysdes que el procés indepen-dentista va prendre força,ni el PP ni Cs assistiran alsactes institucionals quees faran amb motiu de l’11de Setembre. Les explica-cions per faltar a un acteque s’ha convertit en tra-dicional per als partits po-lítics, van tornar a ser lesque donen cada cop. PelPP va parlar l’eurodiputa-da Dolors Montserrat,que va justificar l’absèn-cia dels populars al·legantque “el govern de la Gene-ralitat té segrestada Cata-lunya amb aquest pensa-ment únic independentis-ta”. Per part de Cs, l’en-carregada de fer l’anunciva ser la seva líder al Par-lament, Lorena Roldán,que considera que les pa-raules “confrontació” i“ruptura” utilitzades pelpresident de la Generali-tat, Quim Torra, són“molt gruixudes”. Tambéva reiterar que en demo-cràcia és “bàsic” respec-tar les sentències judi-cials, en al·lusió a com esrespondrà a la sentènciarespecte dels presos polí-tics, que s’hauria de ferpública aquesta tardor. ■

El PP i Cses tornarana saltar l’actede la Diada

RedaccióBARCELONA

El president, Quim Torra;l’expresident Carles Puig-demont i la secretària ge-neral d’ERC, Marta Rovi-ra, van encapçalar ahiruna reunió amb membresla CUP i de les entitatsANC i Òmnium, a Suïssa,segons va avançar ElNa-cional.cat i va confirmarl’ACN. En la trobada, enquè van participar tambéElsa Artadi i Anna Gabriel,es va abordar la Diada iuna estratègia unitària del’independentisme per ferfront a la sentència del Tri-bunal Suprem sobre l’1-O.La trobada podria conti-nuar avui. ■

Reunió a Suïssaper l’estratègiaunitària

ACNBARCELONA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 D’AGOST DEL 2019 | Nacional | 11

1861

04-1

2145

64L

El govern espanyol s’estàacostumant a viure enfuncions, però la inope-rància de Pedro Sánchezper ser investit quan pas-sen 120 dies de les elec-cions del 28 d’abril tensala caixa de les comunitatsper la retenció de les bes-tretes del finançament.Després que el vicepresi-dent Pere Aragonès obrísaquest front i que les auto-nomies del PP hagin fetseguidisme de la reivindi-cació, Sánchez vol esqui-var l’informe de l’Advoca-cia de l’Estat que avisa delslímits de la despesa estanten funcions per assumir

els 1.317 milions que per-toquen a la Generalitat iels 6.000 milions de la res-ta. “El Ministeri d’Hisendacontinua buscant fórmu-les que, dins de la legalitat,permetin fer les bestretesa les comunitats”, va dirahir la ministra portaveuIsabel Celaá.

La maduració de la viaper entregar un deute queAragonès troba que estàretingut il·legalment faque l’Estat tingui conge-lats 4.500 milions per en-tregues a compte del 2019i 2.500 milions per un ajusten la liquidació de l’IVA del2017. Dels 7.200 milions,a la Generalitat li perto-quen més diners que a capaltre territori: 1.317 mi-

lions. Per sota hi ha Madrid(1.237), Galícia (700) i elPaís Valencià (687), ambla particularitat que el pre-sident és el socialista XimoPuig i ni ell ni la resta de ba-rons del PSOE alcen la veu.

El model, origen del litigiEl litigi s’origina per culpadel model de finançament,que s’havia de renovar facinc anys per llei i que tantMariano Rajoy –adduintla crisi com a excusa– comSánchez han mantingutdes del juny del 2018 tot iestar caducat. El modelfa que Hisenda recapti elsimpostos a cada territori–tret del País Basc i Navar-ra– i que més tard enviï ales comunitats entregues acompte com a bestretes dela recaptació estimada a ca-da lloc del 50% de l’IRPF i del’IVA i del 58% dels impos-tos especials (alcohol, ta-bac i hidrocarburs). La faltade pressupostos, a més, faque les xifres de referènciasiguin les heretades de Ra-joy el 2018. El PP va regis-trar ahir al Congrés una ini-ciativa per forçar l’Estat aaprovar crèdits a interèszero i satisfer el deute. ■

Sánchez madura la via perpagar el deute autonòmica Vol esquivar la limitació de manar en funcions per desbloquejar 1.300 milions pendents per a laGeneralitat i 6.000 milions per a la resta al desembre a El PP exigeix un crèdit a interès zero

David PortabellaMADRID

Sánchez va visitar ahir el rei emèrit Joan Carles I a l’hospital Quirón de Madrid abans de reunirel Consell de Ministres ■ MARISCAL / EFE

EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 D’AGOST DEL 201912 | Nacional |

l primer secretari delPSC, Miquel Iceta, no vafaltar ahir a la tradicionaltrobada dels socialistes

gironins en terres empordane-ses, a Llofriu. Ho va fer en unambient més distès i concorre-gut que en els darrers anys, des-prés que els vents de les darre-res municipals els hagin garan-tit una certa recuperació. I ambvocació de fer balanç del curspassat, “molt intens”, i propò-sits per al nou, “que també pro-met”, no va obviar el nou senyalde divisió en el govern de JxCat iERC, amb la proposta de mocióde confiança llançada ahir pelconseller republicà Josep Barga-

Elló i rebutjada per la portaveu del’executiu, Meritxell Budó. PerIceta, la proposta no du enllocdavant “un govern en fallida,sense nord, ni brúixola, ni ma-pa”, i en minoria.

Pel líder dels socialistes cata-lans, l’opció d’entesa amb elsgrups independentistes és re-mota, tot i no tancar-los la portaa negociar si JxCat i ERC elsconvidessin a seure a la taula,però va insistir en les condicionsde superar “l’etapa d’unilaterali-tat, il·legalitat i confrontacióinstitucional”. “Als que no sabenon van, és difícil ajudar-los”, vareblar, després de recordar queja s’acumulen dos exercicis sen-se pressupostos en vigor i com-minar el President, JoaquimTorra, “a plegar, com va fer Pe-

dro Sánchez” a l’hivern.

S’oloren eleccionsIceta també va criticar la novalíder de Cs al Parlament, Lore-na Roldán, per haver-se exclòsde participar en la Diada, iabans de garantir que els socia-listes se sentiran la festa nacio-nal seva, va carregar contra laformació taronja, que “va gua-nyar les eleccions catalanessense que cap ciutadà ho haginotat” i amb els líders marxanta Madrid, en al·lusió a Albert Ri-vera i Inés Arrimadas. Abansdel pa amb tomàquet, els dis-cursos van incidir en la recupe-ració de vot dels socialistes il’optimisme que els momentsdurs dels darrers anys se’ls haendut el vent. ■

El PSC suca pa en la divisió de l’executiu

Emili AgullóPALAFRUGELL

FESTA · Iceta posa difícil la possibilitat d’entesa amb el govern “en fallida” de Torra, durant la trobada dels socialistes gironins, aLlofriu ELECCIONS · Els càrrecs del partit insten la militància a esperar la sentència del judici de l’1-O, quan esperen comicis

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ahir al vespre, en la trobadad’estiu del PSC de les comarques gironines, a Llofriu ■ E.A.

A les portes de la Diada ienmig de les crides a launitat estratègica per do-nar una resposta de l’inde-pendentisme a la sentèn-cia de l’1-O que allunyi lesdivergències entre JxCati ERC per l’avançamentd’una convocatòria electo-ral, el conseller d’Educa-ció, el republicà Josep Bar-galló, va tornar a obrir lacaixa dels trons assegu-rant ahir en una entrevis-ta a Catalunya Ràdio quesi no s’aproven els pressu-postos haurien de “pre-sentar una qüestió de con-fiança al Parlament”. I hova justificar dient que se-ria “insostenible per al sis-tema educatiu una novapròrroga pressupostària”havent de pagar 670 nò-mines més de nous pro-fessors. Va tenir resposta

poques hores després perpart de la portaveu delgovern, Meritxell Budó(JxCat), que va negar queel president Quim Torra,que és qui té les competèn-cies per plantejar la mocióo avançar eleccions, tinguila voluntat de fer aquestpas, ja que tenen “la con-fiança d’aprovar els pres-supostos del 2020”.

La fórmula de Bargallóés la que va utilitzar el pre-sident a l’exili Carles Puig-demont el setembre del2016 amb Junts pel Sí en

prosperar una esmena ala totalitat dels pressupos-tos, que finalment va su-perar amb el suport tambéde la CUP. Ara tot just faquatre mesos, a l’abril, elParlament també va apro-var una moció del PSC,aprofitant les suspensionsde diputats dictades peljutge del Tribunal SupremPablo Llarena, en la qualinstava Torra a presentaruna qüestió de confiança obé a convocar eleccions. Elsuport de Cs, els comuns iel PP, i la decisió de la CUPde no participar en la vo-tació, van fer que el textprosperés amb 62 vots afavor i els 61 en contra deJxCat i ERC.

El president del Parla-ment, el també republicàRoger Torrent, va assegu-rar ahir en conèixer les de-claracions de Bargalló queés “molt difícil” que la le-gislatura pugui tirar enda-

vant, “almenys com estàara”, en cas que no s’apro-vin els pressupostos. Peròva matisar que, si es donésaquest escenari de blo-queig dels comptes, cor-respondria conjuntamental govern i a la cambra ca-talana abordar quins nousescenaris s’obririen.

Quant a les discrepàn-cies viscudes entre els so-cis de govern, el consellerBargalló va recordar du-rant l’entrevista l’expe-

riència que va tenir ambel primer tripartit, en quèes deia que tots els conse-llers estaven “barallats”. Ien aquest punt va assegu-rar que ara no tenia la sen-sació “de més batussa delque és habitual”. El repu-blicà va defensar que és mi-llor que hi hagi opinions di-ferents que “una majoriaabsoluta que esclafi el Par-lament” i es va alinear ambels que defensen una res-posta unitària a la sentèn-

cia de l’1-O, recordant quehi ha altres causes obertescontra l’independentisme.

El conseller també varecordar que actualmentno només és la Generali-tat la que no té pressupost–està prorrogat des del2017–, sinó que l’Ajunta-ment de Barcelona i el go-vern estatal tampoc en te-nen, i això afecta tot el sis-tema educatiu. “Així nopodem tirar endavant”,considerava. ■

a El conseller Bargalló (ERC) la proposa si no s’aproven elscomptes i Budó (JxCat) replica que Torra no s’ho planteja

J.A.BARCELONA

Nou xoc al govern,ara per una mocióde confiança

El conseller Bargalló, durant una compareixença a la Generalitat l’abril passat ■ J.A.

“Si no s’aprovenaquests pressupostos,és molt difícil quepugui tirar endavantla legislatura”Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT DECATALUNYA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase