P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L 3 0

Habitatges ecològics

AGÈNCIA D'ENERGIADE BARCELONA

Edició digital patrocinada

2

Edició:Associació de Mestres Rosa SensatDrassanes, 3 • 08001 Barcelona• Tel: 934 817 373 • Fax: 933 017 550Fundació TERRAAvinyó, 44 • 08002 Barcelona• Tel: 936 011 636 • Fax: 936 011 632http://www.ecoterra.org. En aquesta web podeu tro-bar la col·lecció sencera de tots els quaderns d'edu-cació ambiental PERSPECTIVA AMBIENTAL enformat PDF Acrobat d'ADOBE que es publica desde l'any 1995.

Redacció:Verònica Serrano

Il·lustració de la portada:Enrique Conde

Fotos interiors i il·lustracions:Fundació Terra i altres

Imprès sense fotolits amb el sistema Computer toPrint. Autoedició feta en ordinadors alimentatsamb energia solar fotovoltaica. Maquetat ambAdobe Page Maker 7.0

Impressió:Romanyà-VallsImprès en paper ecològicDipòsit Legal: B. 2090-1975

Habitatges ecològicsUna casa per a no malmetre el planetaRelació casa-entornMaterials per a l'habitatge ecològicLa pell de l'edificiOberturesCobertaInstal·lacionsEls materials de l'interiorSistemes passius per al funcionament de la casaSistemes actius en el funcionament de la casaEficiència energèticaEstalviar energiaAigua calenta sanitària (ACS)Electrodomèstics i altres aparellsIl·luminacióEnergies renovablesElectricitat verdaL'aiguaResidusVegetacióHàbitat saludableContaminació químicaRadioactivitatElectromagnetismeFem casa nostraConstruir amb les mans: fer maons de tovaEdificis frugals en recursosEl kit Power HouseEcourbanisme a la cartaRecursos bibliografia i internet

Juny 2004

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L 30

3

AM

BIEN

TAL

* La Fundació TERRA és una fundació privada que téper objectiu canalitzar i fomentar iniciatives queafavoreixin una responsabilitat més gran de la societaten els temes ambientals.

Fundació TERRA*

Habitatges ecològics

Una construcció ha de satisfer lesnecessitats d’aïllament, declimatització, de protecció, de refugiper a perpetuació de l’espècie il’alimentació, amb despeses baixes. Lesconstruccions humanes recents gastenmolts més recursos energètics imaterials dels que tenen a l’abast. Unanova manera de fer cases i d’habitar-les és el camí lògic a seguir per amillorar el nostre entorn.

Una casa per a no malmetre el planeta

La manera de construir al llarg de lahistòria sempre ha estat influïda pel clima iels materials disponibles. La sostenibilitatentesa com l’ús racional dels recursos ha estatpresent sempre en els mètodes constructiustradicionals. Aplicar la sostenibilitat a laconstrucció implicarà reducció de la despesaenergètica. Però, alhora, cal mantenir i recu-perar tècniques, materials i hàbits tradicionals(que a vegades en nom del progrés oblidem),així com noves tecnologies per reduirl’impacte ecològic dels edificis i la quantitatd’energia i de recursos que es necessiten pera una vida confortable.

Les nostres cases han de respectar el mediambient i la nostra salut. La forma comconstruïm té un important percentatge deresponsabilitat en les problemàtiquesambientals del planeta. Per això, el projected’un habitatge pensat amb criteris ecològics

4

el converteix també en un immillorable agentde canvi cap a la sostenibilitat.

Relació casa-entorn

Qualsevol construcció produeix unaalteració de l’entorn pel sol fet d’ocupar unnou espai. A vegades pot modificar tant elpaisatge on s’ubica que no quedi res del quehi havia originàriament. No sempre tenim lapossibilitat d’escollir la ubicació per a unhabitatge. Tanmateix, és primordial conèixerles característiques de l’entorn per tal que lacasa s’hi adapti de la millor manera possible

i aprofitar les característiques bones del medii per conservar el paisatge original, ni quesigui recreant-lo.

L’habitatge tradicional s’edificava partintd’aquesta relació harmònica amb el seuentorn. Així, arreu del món i al llarg del tempss’han desenvolupat diferents tipologiesconstructives, adaptades a cada entornconcret, minimitzant les seves limitacions iaprofitant les oportunitats.

El coneixement de les arquitectures localses pot continuar aplicant avui per a crearhabitatges amb una relació més gran amb lanatura i el seu entorn. Es tracta d’aprofitar

Ecourbanisme

El disseny dels assentaments humans també crearà un entorn particular per als edificis i els seushabitants. L’ecourbanisme és la planificació dels assentaments humans però valorant tots els aspectesambientals que comporta l’ocupació del territori per a obtenir, en definitiva, zones urbanitzadesambientalment respectuoses. Els paràmetres claus de l’ecourbanisme són:Construcció ecològica en els edificis: disseny solar passiu, cases de baixa despesa energètica,energies renovables incorporades a l’habitatge.Espais públics: tractament dels espais que envolten els habitatges com agents capaços de variar elmicroclima i estimular la participacióactiva de les persones en el seu disseny iutilització. Aquests espais entorn del’habitatge incorporen la vegetació comun element més de la ciutat.Mobilitat: predomini dels despla-çaments que no emmetzinen l’entorn,com anar a peu, amb bicicleta i ambtransport públic. S’eviten les emissionsde gasos tòxics dels motors de combustióinterna, els embussos, el soroll i es pro-picia que els desplaçaments de les per-sones els permeti gaudir de la ciutat.Energia: estratègies d’aprofitament deles fonts d’energia renovables per estalviar energia a la llar; incorporació de sistemes eficients per ala generació i distribució d’energia (cogeneració, sistemes comunitaris de climatització).Aigua: consum racional de l’aigua dolça de subministrament col·lectiu i recollida i aprofitament deles aigües pluvials.Residus: recollida selectiva de la brossa urbana animant al reciclatge, la reutilització i la recuperacióamb la participació de la ciutadania; tractament biològic de les aigües residuals en basses ambvegetació.Diversitat: d’usos, de renda, de grups socials, i de tipologies constructives.

Kronsberg (Hamburg, Alemanya)

5

de manera cooperativa els elements naturalscom ara el sol, el vent o l’aigua i així estalviarenergia i recursos.

Materials per a l’habitatge ecològic

Un habitatge ecològic empra materials queno siguin intensius en energia, que no siguintòxics, que siguin fàcils de reciclar al finalde la seva vida útil i que estalvïin energia enel manteniment de la llar i, en la sevaelaboració, no siguin golafres de matèries

primeres. Malauradament, quan adquirim olloguem un habitatge no sempre hem pogutintervenir en l’elecció dels materials que s’hihan emprat. Per això és important conèixercom s’hauria de construir un habitatge quefos ecològic i saludable. Només creant opinióen aquest tema podrem en el futur incidir enels projectes constructius. Tanmateix, avui jahi ha alguna oferta d’edificis plurifamiliars icases que incorporen criteris ecològics.Aquests exemples ens serveixen per a demos-trar que una altra construcció és possible.

Materials de bioconstrucció

Terra crua premsada

Palla

Terra cuita

Pedra

Blocs deconstrucció(Cannabric)

Taulers d’encenallsde fusta (Celenit)

Fusta massissa

Taulers OSB

Fusta laminada

Materials estructurals

Materials aïllants

P e r l i t a ,vermiculita,arlita

Vidre cel·lular

Fibra decel·lulosa

Taulers defibres de fusta(Gutex)

Suro

Mantes de lli

Mantes decànem

Llana

6

La pell de l’edifici

L’estructura de l’habitatge ha de propor-cionar resistència i atorgar unes bonespropietats tèrmiques que donin qualitat al’ambient interior. La principal característi-ca de l’embolcall és que sigui aïllant, fet queen millora el confort i la despesa energètica.A més, tant els tancaments com elrevestiment que els protegeix han de tenirbones propietats higroscòpiques, és a dir, hande ser capaços d’absorbir la humitat genera-da per la respiració i les activitats humanes(especialment a la cuina, el bany, etc.). Si elsmaterials són permeables al vapor d’aigua,llavors l’intercanvi natural d’humitat entrel’interior i l’exterior és possible. Per això esimprescindible aplicar materials derevestiment i estructurals que deixin respi-

rar la paret, però que a la vegada també siguinaïllants.

Per a aconseguir totes aquestes propietats,hauríem de bandejar el formigó, les escumessintètiques o els recobriments plàstics.Disposem de força materials naturals quepermeten una construcció satisfactòria ambmenor contaminació i despesa energètica.

Obertures

Les obertures de l’embolcall, les portes ifinestres, són de gran importància per lesseves funcions d’il·luminació i comunicacióamb l’exterior. Tanmateix, poden convertir-se en punts febles pel que fa a l’aïllament del’habitatge.

Les portes i marcs de finestra poden serde fusta, acer o alumini, però cal evitarelements sintètics tòxics com el PVC. Lafusta, de roure o pi locals o la fusta lamina-da, són un recurs renovable, amb unaimmillorable capacitat aïllant respecte a altresmaterials emprats en els tancaments.L’alumini, tot i requerir una gran quantitatd’energia en la seva fabricació, té a favor seula durabilitat, no requereix manteniment i téopcions de reciclatge quan s’enderrocal’habitatge. També existeixen combinacionsd’alumini a la cara exterior de la finestra i defusta a l’interior, conjugant el bo i millor deles propietats de tots dos materials. A més,finestres i obertures amb aquest dissenyredueixen l’anomenat pont tèrmic, que evitala transmissió de calor o fred cap a l’interiorde l’habitatge.

Els vidres

Els vidres permeten entrar la llum al’interior, però segons quina sigui la sevacomposició poden ser permeables al calorestival o al fred hivernal. Per a augmentar lacapacitat d’aïllament respecte al clima exte-

El doble vidre amb cambra i la fusta laminadasón una bona alternativa per a aïllar l’habitatge.

7

rior, es pot incrementar el nombre de vidres(vidre doble o triple), el seu gruix i afegiruna cambra d’aire que els separi. Aquestacambra d’aire entre els dos vidres potcontenir un gas inert com ara l’argó o elkriptó, que en milloren l’aïllament. La unitatde mesura que expressa aquest intercanvientre la temperatura exterior i interior esconeix com a coeficient K de transmissiótèrmica, i com més baix és, més aïllant és elmaterial. En el cas dels vidres, aquestparàmetre també es coneix com a valor U.

Els vidres també poden regular el pas dela radiació calorífica d’ona llarga, mitjançanttractaments amb revestiments de tipuspirolític. Amb aquests revestiments, a l’estiupermeten l’entrada de llum però evitenl’entrada de la radiació d’ona llarga respon-sable dels guanys de calor no desitjats. Percontra, a l’hivern, la seva baixa emissivitatno deixa sortir el calor de l’interior.

També és fonamental que les finestrestinguin una bona estanquitat quan estantancades. El disseny de l’estructura del marc,així com la manera com s’insereix a la paret,

és bàsic per a evitar els anomenats pontstèrmics per on s’escapa el calor o entra elfred.

Les anomenades superfinestres, desen-volupades a Alemanya, conjuguen aquestespossibilitats i arriben a assolir coeficients Kpropers als del mur opac (0,5 W/m2 K). Cons-ten de triple vidre amb un tractament aïllanttèrmic especial i gas xenó o kriptó a la cambrad’aire. Els vidres s’insereixen en el marc, queés de polipropilè, i aquest marc dinsl’estructura, de manera que es redueixl’efecte de pont tèrmic.

Les superfinestres s’han utilitzat sobretotper a no deixar escapar el calor de l’interiorde l’habitatge i minimitzar així la despesaenergètica en zones on els hiverns sónextrems. En canvi, a latituds més meri-dionals, on sovint la refrigeració té mésimportància que la calefacció, les super-finestres podrien jugar un paper de protecciócontra la radiació solar excessiva.

CobertaLes cobertes dels edificis ens protegeixen

de les inclemències meteorològiques. Lescobertes requereixen una impermeabilitzacióamb materials d’origen sintètic. Tot i així,alguns resulten ambientalment mésdesitjables que no pas d’altres. Sónrecomanables les làmines d’argila bentonita,les de cautxú EPDM, les de polietilè o elsgeotèxtils, ja que presenten processos defabricació i instal·lació menys perjudicialsper al medi ambient i de més durabilitat queles que s’empren habitualment (tela asfàltica,PVC...).

A les cobertes inclinades, el recobrimenttradicional són les teules (peces de fang cuito d’altres materials) o bé lloses de pissarralocal. Són resistents, tenen bones propietatstèrmiques i són adequades per a la recollidad’aigües pluvials.

També existeixen teules i recobriments de

La major part de les cobertes dels edificis de lesciutats poden ser convertides en veritables

praderies verdes que contribuïssin a millorar laqualitat de l’aire.

Foto by VICOM

8

coberta que incorporen cèl·lules foto-voltaiques, i en aquest cas la coberta tambéfa la funció de proveïment d’energiarenovable.

A les cobertes planes, l’opció ambien-talment més positiva són les anomenadescobertes enjardinades o les cobertes vegetalsextensives, les quals també poden reteniraigua de pluja i mantenir un espai verd ambles plantes que s’hi fan créixer.

Instal·lacionsLes instal·lacions per al subministrament

d’aigua en les darreres dècades s’han fabricatamb coure o plàstic PVC. Els efectes negatiusd’aquest plàstic estn comprovats. Tanmateix,ara també es comença a dubtar de lainnocuïtat del coure per a distribuir l’aiguapotable. Les alternatives més favorables

s’inclinen per les canonades de polietilè i depolipropilè, materials que ara per ara resul-ten innocus i que presenten una altaresistència i reciclabilitat.

Per a la instal·lació elèctrica, existeixencables lliures de PVC i substàncieshalogenades que, a més d’evitar aquest tipusde plàstic, resulten més segures perquè encas d’incendi no emeten gasos tòxics.

Els accessoris i petits components elèctricsde la llar, com ara els interruptors, poden serde polipropilè, fusta o ceràmica i són unaalternativa als plàstics amb elements tòxicscom el PVC.

Els materials de l’interior

A l’interior de l’habitatge, és segur quepodrem escollir i reparar o canviar amb mésfacilitat els materials. La seva elecció és vi-tal, perquè, com veurem en apartatsposteriors, poden incorporar tota una sèriede substàncies químiques que poden crear unambient interior no saludable.

Decoració de les parets

Per fer falsos sostres són idonis elsaglomerats de fusta amb magnesita, o desuro, que no emetran compostos volàtils al’interior, i a la vegada resulten càlids.

Les pintures són l’element principal perdecorar les parets de guix. És recomanableque l’arrebossat o estucat de la paret, el qualdetermina la seva capacitat de transpiració,sigui de calç per les seves propietatsd’higroscopicitat i atoxicitat. La pintura quehi apliquem a sobre també ha de permetreaquesta regulació natural de la humitat. Lespintures de base sintètica creen una pel·lículaplàstica que impermeabilitza la paret i a mésels pigments incorporen un alt contingut enmetalls pesants i desprenen compostosorgànics volàtils amb efectes al·lergènics i

Les pintures ecològiques es fabriquen ambmaterials vegetals que no emeten substàncies

volàtils que perjudiquen la salut.

9

irritants. En canvi, podem emprar pinturesmés saludables, basades en substànciesvegetals o minerals naturals i sensecomponents tòxics. Alguns exemples són lespintures a l’aigua naturals (aigua i pigmentsnaturals), les pintures a la calç (aigua, calç ipigments), les pintures elaborades ambingredients naturals (reïna d’arbres i olisvegetals, pigments minerals i vegetals), i lespintures al silicat (generalment utilitzades enels exteriors). Totes aquestes pinturesecològiques creen superfícies transpirables,saludables i antiestàtiques.

El terra que trepitgem

Al nostre país, els terres més comuns sónels de paviments ceràmics com el gres o laterracotta. La seva fabricació requereix unagran despesa energètica. El suro és també unmaterial natural que s’extreu de l’alzinasurera (un arbre mediterrani) i s’empra coma paviment en forma de rajoles, de dissenysi colors variats, o bé trossejat i barrejat ambcalç (surolita) que permet fer un terra continua peu d’obra. Resulta un terra amb propietatsaïllants tèrmiques i acústiques.

Per la influència dels països del nordd’Europa, la fusta per als terres ha tingutmolta acceptació a casa nostra com un mate-rial noble. L’anomenat parquet són làminesde fusta engalzades entre elles que flotensobre el sòl. Actualment, al mercat ja hi hasòls de parquet elaborats amb fusta certifi-cada, que garanteix la seva procedència deboscos amb una gestió ecològica, com ara eldel Forest Steward Council (FSC). Un altrematerial interessant és el bambú, el qualgràcies a la seva resistència i ràpidarenovabilitat, es pot considerar una alterna-tiva a la fusta, sempre que la seva explotacióes dóni en condicions ecològicamentcorrectes. A més de paviments, amb el bam-bú també es fabrica mobiliari.

Un terra poc corrent però molt ecològicés el linòleum, que es compon de materialsnaturals (suro en pols, oli de llinosa, resinavegetal, fusta polvoritzada, guix, tela de jute)i resulta interessant perquè presenta elsavantatges dels materials plàstics, però no téels seus inconvenients: és resistent i fàcil denetejar i de mantenir. És un material càlid ique absorbeix el soroll, no acumula càrregaelectrostàtica i no emet compostos químicsnocius. Les planxes de linòleum s’elaborenamb una gran varietat de gammes de colors ipigments naturals que en fan una opció moltdecorativa.

Mobiliari i complements

Els mobles de l’habitatge decoren elsespais, fan diverses funcions, ens organitzenl’espai i ens aporten un benefici en les nostresactivitats diàries.

Els mobles de fusta massissa són els mésadequats, ja que els de fusta contraplacadacontenen coles d’urea formaldehid per a aglo-merar la fusta trinxada que la forma, la qualemet substàncies volàtils a l’ambient. És mésrecomanable emprar mobiliari elaborat ambfusta provinent d’explotacions gestionades

Tanca de vidre reciclat, un bon exemple de comaprofitar els materials residuals i evitar elproblema dels abocadors d’escombraries.

10

amb criteris ecològics, com és ara la fustaavalada pel segell FSC.

Pel que fa a les fibres naturals, les fibresdures com ara el vímet, el càrritx, la ràfia, elbambú, el cànem o el rotang, serveixen per afabricar mobles lleugers, cistelleria,persianes, etc. En aquest cas, també hi hadeterminades marques que ofereixen

productes provinents d’una gestió sostenibledel recurs o fins i tot d’un cultiu ecològic,sense utilització de plaguicides químics.

Convé adquirir els mobles sense tractar obé envernissats amb olis i ceres naturals oaltres compostos que continguin nivellsbaixos de substàncies orgàniques volàtils.Alguns dels nostres mobles estan entapissats(cadires, sofàs, etc.). Els disponibles alscomerços normalment estan reblits ambescumes sintètiques, com escuma depoliuretà i làtex sintètic, i empren teixitssintètics, sovint tractats amb substànciesquímiques tòxiques per a fer-los resistents ales taques. El millor és que el rebliment delsmobles sigui amb ingredients naturals comara la llana, el jute, les mantes de cotó, i queels teixits de tapisseria siguin de teixitsnaturals i no tractats, com el cotó orgànic, lallana o la seda.

També hi ha mobles construïts ambmaterials reciclats, com l’anomenat maderon,fet amb closques d’ametlla trinxades, ambcartró reciclat. Per als mobles d’exterior espoden emprar aglomerats fets amb plàsticsreciclats.

Dormir en pau

Un llit ecològic i sa ha de ser atòxic i no conductor del’electricitat (sense components metàl·lics). Es recomanauna estructura i somier de fusta sense tractament o ambacabats naturals, matalassos tipus futó de capes de cotó ide llana, o bé de disseny convencional però de làtex, llanai cotó orgànic i lliures de molles. La roba de llit ha de serde teixits naturals (llana, ploma, cotó orgànic, lli, seda,etc.) i sense tractaments. Ha de poder netejar-se i airejar-se fàcilment, i absorbir i deixar anar la humitat. D’aquestamanera podem dormir en un entorn lliure de química, depatologies al·lèrgiques i on es minimitzen les possiblesalteracions electromagnètiques. Llit del sistema DormoNovo és una de les millors alternatives per descansar. Es basa en el joc interactiu de dos elements:un matalàs prim de làtex i un altre més gruixut de llana que reposen sobre uns 40 llistons el·lípticsde fusta que reposen sobre 4 tires de làtex gruixut. D’aquesta manera s’adapta al pes de cada cos.

El mobiliari fabricat amb cartró reciclat permetdisposar de materials que fàcilment es podenreincorporar al cicle productiu quan ja no ens

fan goig.

11

Manteniment

La fusta és un bon material, però cal protegir-la de l’aigua i la humitat, els canvis de temperatura, itambé dels fongs i els insectes.Els productes convencionals de protecció de la fusta contenen dissolvents sintètics emissors decompostos orgànics volàtils, sals solubles fetes amb metalls pesants com l’arsènic i el crom, isubstàncies insecticides i fungicides molt agressives, com ara el pentaclorofenol o el dieldrin (delsquals fins i tot se n’ha prohibit l’ús).Actualment, s’elaboren protectors de la fusta amb ingredients naturals com ara reïnes d’arbre,bòrax, oli de llinosa, assecants lliures de plom, pigments minerals o cera d’abelles i de carnauba.Aquests tractaments naturals s’anomenen de porus obert, ja que impregnen els porus del materialsense segellar-los i nodreixen la fusta, alhora que la fan resistent a l’aigua i la protegeixen delsfongs i els insectes sense formar una pel·lícula impermeable a la superfície. Els tractaments deporus obert permeten que la fusta respiri, al contrari que els productes plàstics sintètics.Les sals de bòrax i altres ingredients d’origen natural s’empren per prevenir els atacs de fongs itèrmits.Per a eliminar la brutícia i les restes d’altres tractaments quan hem d’aplicar-ne de nous, disposemde substàncies decapants no agressives a base de tensioactius aniònics.Els elements metàl·lics del mobiliari de jardí, les baranes o les tanques s’oxiden amb el temps si nohan rebut un tractament antioxidant. Tradicionalment, el ferro es protegia amb pintures al plomcom el popular mini i d’elevadíssima toxicitat. Avui hiha productes antioxidants naturals, a base d’olis i reïnesvegetals i sense additius de plom ni cromats. Es podenaplicar tant al ferro com a l’acer, en exteriors i interiors,com també damunt de radiadors i tubs de calefacció.Hi ha laques naturals per a la decoració i protecciód’elements de metall o de fusta. Cobreixen metalls coml’alumini, el coure, o l’acer, i s’usen per exemple perpintar radiadors, mobles de jardí i finestres. Aquesteslaques estan elaborades amb ingredients naturals vegetalsi minerals, i són hidròfugues, repel·lents de la brutícia iresistents a les rascades.

Reparacions i bricolatge

Per a moltes tasques de decoració i bricolatge a casa hem de netejar utensilis de pintura o treuretaques. Si fem servir pintures ecològiques, n’hi ha prou amb aigua, però si són pintures convencionalsamb dissolvents es poden fer servir productes sense toxicitat com ara destil·lats cítrics i olis dereïna de pi. Per segellar superfícies podem emprar massilles a base de llinosa i greda o coles a basede reïnes vegetals.Per exemple, per a la col·locació de paviments de linòleum, suro o moquetes de fibres naturals,existeixen coles a base d’ingredients naturals com ara el làtex natural, la caseïna, les sals de bor, oel talc, les quals no requereixen dissolvents agressius.Per al segellat correcte contra el pas de l’aire o de l’aigua a les finestres, les rajoles dels banys, etc.,s’estan elaborant segellants amb materials naturals fets amb fibres de lli i pasta de suro. Una opcióintermèdia és fer servir segellants de silicona al 100 %, lliure de dissolvents, ja que tot i tenir basepetroquímica, un cop instal·lada resulta inert i té una durada més gran.

12

Teixits de casa

Per a les cortines, tapisseries, estores oroba de llit, també resulten més desitjablesles fibres naturals com ara el lli, el cotó, elcànem, la fibra de coco, el sisal o la llana.Aquests materials són renovables, norequereixen una base petroquímica per ela-borar-los, són més confortables i no acumu-len electricitat estàtica.

També cal evitar que els teixits han tingutalgun tractament nociu. Per exemple, elformaldehid s’utilitza com un agentantiarrugues en cortines, llençols, etc., i peraquest motiu és millor evitar els productesque s’etiqueten com fàcils de planxar.

Les fibres de moqueta totalment recupe-rables i reciclables, o els teixits de tapisseriaamb materials renovables, una vegada aca-bada la seva vida útil són 100% biode-gradables i es poden cedir als grangers localsper fer el coixí o mulch i així el material tor-na a la terra i es tanca el cicle.

Sistemes passius per alfuncionament de la casa

La gran quantitat d’energia que el sol ensofereix cada dia (uns 1370 W/m2 de mitjana)mou tots els sistemes naturals del planeta itambé pot fer funcionar el nostre habitatge.Podem aprofitar la climatització solarpassiva, utilitzar la il·luminació natural o ge-nerar energia amb la radiació solar o a travésde sistemes actius (energia solar fotovoltaicai tèrmica). El sol també origina els vents i lesbrises, els quals podem aprofitar de manerapassiva, en aquest cas per ventilar i refrigerar.Una casa escalfada pel sol és confortable peral cos i la ment i redueix les factures de consumper a climatització. Es calcula que en elsclimes temperats es pot obtenir entre un 20 iun 50% de la demanda tèrmica anual d’unacasa només amb el calor que capten les finestres,

si hi ha una bona orientació i l’aïllament ésadequat.

El sol com a font d’energia

L’aprofitament passiu del sol requereix unhabitatge orientat al sud. A l’hivern, el sol vamés baix i el seu recorregut és més curt. Elsraigs incideixen a la façana sud la major partde les hores del dia de forma molt perpendi-cular, raó per la qual aporten més energia.

A l’estiu, en canvi, el recorregut del sol ésmés llarg i ho fa a més alçada sobre l’horitzó.Els raigs solars incideixen més verticalmentsobre la superfície de la terra (per aquestmotiu fa més calor), però, sobre unasuperfície vertical, com la façana sud de lacasa, hi incideixen més tangencialment.Aquesta façana, doncs, rep menys energia al’època en què es vol mantenir la casa mésfresca. A l’estiu, per protegir i evitar elsobreescalfament de les parets n’hi ha prouamb estructures horitzontals com ara elsràfecs, les pèrgoles i els tendals. Tots ells

Cada dia el sol fa el seu recorregut. L’orientació,la distribució, els finestrals i les proteccions podenfer que cada casa gaudeixi d’aquesta energia solar

passiva, fàcil d’aprofitar i no contaminant.

13

eviten l’entrada de la radiació per lesfinestres.

Tot i que l’orientació ideal és el sud exacte,es calcula que una variació de fins a 30º res-pecte el sud, ja sigui cap a l’oest o l’est, no fadisminuir significativament el rendiment dela captació. Per a l’estudi de l’accés solar, po-den ser d’utilitat els gràfics solars que repre-senten el recorregut aparent del sol al cel a lesdiferents èpoques de l’any i permeten dibuixarla silueta d’edificis o altres obstacles al sol.

Disseny de la casa solar

Un habitatge pot estar dissenyat perquèaprofiti el màxim l’energia solar que rep. Ladistribució interior s’ha d’estructurar perquèles estances on es passa la major part deltemps rebin la major part de l’energia i la llumsolar. Les zones de més activitat diària(menjador, cuina, sala d’estar) són les quetenen unes necessitats més grans de

calefacció i il·luminació i cal situar-les al llargde la façana sud. Els dormitoris, tot i quehabitualment estan desocupats la major partdel dia, es recomana situar-los al sud-est oest de la casa, de manera que rebin el sol delmatí. Finalment, les estances de poc ús o elsespais de trànsit (passadissos, escales, lava-bos, rebost, zones de mals endreços, etc.)poden estar orientades cap al nord, ja que elfet de disposar de menys llum i patiroscil·lacions tèrmiques més grans no és tanimportant.

La captació de la radiació solar es realitzabàsicament a través de les superfíciesvidriades, sobretot les finestres, o bé a tra-vés d’hivernacles adossats a la façana,lluernaris i claraboies a les cobertes. El solescalfa directament l’aire de les estances,però el calor s’ha d’acumular en els materialsamb propietats d’emmagatzematge tèrmic.

Els components de l’habitatge (terra,parets, sostres, mobles...) són la seva massatèrmica i, segons les propietats d’absorció itransmissió del calor que tinguin, evitenoscil·lacions brusques de temperatura ipermeten mantenir la casa fresca a l’estiu ireduir les necessitats de calefacció a l’hivern.

Els materials amb massa tèrmica que hand’absorbir el calor s’han d’ubicar a l’interiorde l’embolcall aïllant, per tal queposteriorment puguin cedir el calor al’interior de l’habitatge. Els millors materialsd’emmagatzemament del calor són els maonsceràmics o de tova (per la gran capacitatcalorífica i baixa conductivitat tèrmica de laterra), la pedra, el formigó, les plaques deguix, els paviments de pedra natural oceràmics, o fins i tot l’aigua. S’han dissenyathabitatges que incorporen «murs d’aigua» aalgunes estances, i que aconsegueixen un boncomportament tèrmic. Un material amb pocacapacitat de massa tèrmica és, per exemple,la fusta.

Aquest fenomen d’inèrcia tèrmica

Estiu

Hivern

Un edifici bioclimàtic s’adapta als diferentsmoments de l’any i esdevé confortable, no pas

gràcies a grans quantitats d’energia fòssil, sinó ales forces naturals de l’entorn: el sol i l’aire.

14

s’observa en les cases de zones moltassolellades les quals, gràcies als seusgruixuts murs de pedra, romanen fresquesdurant el dia perquè el material està absorbintla calor de l’ambient.

Finalment, cal considerar els elements deprotecció per als moments de màximaintensitat solar com són els ràfecs, porxades,emparrats, persianes, tendals, porticons,cortines, tractaments especials en els vidresde les finestres i, fins i tot, vegetació sobreles façanes o enfilada en pèrgoles. A més dela protecció de la radiació solar excessiva,aquests elements també tenen una funciód’aïllament, de reducció de les pèrdues decalor a l’hivern, o de millora de la qualitatde la il·luminació natural.

Ventilació natural i protecció del vent

La ventilació té la doble funció derefrigeració a l’estiu i de renovació de l’airedurant tot l’any. La ventilació natural aprofitaels vents dominants i els fenòmens naturalsde convecció de l’aire, i permet reduir lanecessitat d’emprar els sistemes de

refrigeració intensius en energia a l’estiu, jaque el moviment de l’aire ja permetreduccions d’un o dos graus de la tempera-tura ambient. Alguns sistemes de ventilaciónatural són la ventilació encreuada i l’efectexemeneia, que aprofita el movimentconvectiu natural de l’aire, basat en latendència de l’aire calent a pujar.

La renovació de l’aire és necessària per amantenir un ambient interior higiènic i sa.La circulació continuada d’aire eliminapartícules contaminants, males olors i l’excésd’humitat de l’interior de l’habitatge. Es cal-cula que l’aire hauria de ser renovat a cadahabitació completament una vegada cada treshores (0.3 renovacions/hora), i de maneramés freqüent en els lavabos i la cuina. L’airefresc ha d’entrar a les habitacions com ara elmenjador, les sales d’estar i els dormitoris ipassar, una vegada consumit, cap als rebedorsi passadissos, per a ser aspirat als banys i lacuina.

A l’hivern, però, s’ha d’intentar manteniruna bona ventilació sense patir grans pèrduesde calor. Per això són interessants sistemestan senzills com les finestres oscil·lobatents

Aïllament de parets(cambra d’aire)

Aïllament decobertes planes

Aïllament tèrmic desoleres

Aïllament acústic deles parets per

l’exterior

Aïllament dels sorollsde repercussió

Aïllamentteulada

L’aïllament a les cases és una mesura imprescindible per a l’eficiència energètica dels habitatges.

15

o la col·locació de cortines de materials méso menys aïllants a les obertures de ventilació,les quals alenteixen l’entrada sobtada d’airefred exterior. D’altra banda, hi ha sistemesmés complexos, com els conductes soterratsd’entrada de l’aire fresc, que moderen la tem-peratura de l’aire gràcies a la capacitatcalorífica del sòl.

Per a la protecció del vent es pot emprarla forma mateixa de l’edifici (reduint la

superfície d’exposició i sobretot la superfíciede finestres), aïllar convenientment lessuperfícies de vidre, i mantenir una bonahermeticitat de portes i finestres.

Il·luminació natural

La llum natural ens permet el sentit de lavisió, però també estimula els sistemesendocrí, immunològic i nerviós, ajuda a re-gular el rellotge biològic, i estimula lapigmentació de la pell i la producció devitamines essencials com la vitamina D. Amés, la llum solar té una component emo-cional i afecta el nostre estat d’ànim.

Tot i que la nostra vida transcorremajoritàriament dins d’edificis, en la majorpart dels dissenys arquitectònics no s’hadonat prioritat a la llum natural, i la necessitatd’il·luminació es proveeix de forma artificial.

Hem de recordar, però, que la radiaciósolar és llum i energia calorífica alhora.Convé que en el disseny d’un l’edificiprevalgui el criteri energètic i no pas ellumínic en ell mateix.

Per a aconseguir il·luminació natural ensituacions en què és limitada, hi ha sistemesespecials com els reflectors i els conductessolars. Els conductes solars són possiblesmercès a la tecnologia de l’alumini brillant ialguns plàstics. Els conductes de sol captenla llum solar mitjançant cúpules situades ales cobertes dels edificis i la transporten al’interior utilitzant un conducte altamentreflectant. Així aconsegueixen introduir lallum natural a estances que, per un maldisseny de l’habitatge, no tenen finestres al’exterior.

Sistemes actius en el funcionamentde la casa

Els edificis consumeixen en la sevaconstrucció, ús i manteniment, el 40 % de

La llum natural sempre és més agradable. Elsistema Solatube fa arribar la llum natural a

espais de l’habitatge sense sortida a l’exterior, iaixí estalvia l’ús de la il·luminació artificial.

16

l’energia total produïda al món. El 80 %d’aquesta energia prové de cremar combus-tibles fòssils i de l’energia nuclear. Lesconseqüències ambientals d’aquest modelenergètic insostenible justifiquen la necessitatde reduir la despesa energètica i de redirigirel sistema energètic actual cap a un sistemabasat en l’eficiència en l’ús de l’energia i lesenergies netes.

Eficiència energètica

L’eficiència energètica a la llar té perobjectiu cobrir les funcions necessàries sensemalgastar energia. Les grans despesesenergètiques que requereixen els edificis espodrien reduir dràsticament amb millorsdissenys, més aïllament, o sistemes declimatització i aparells d’alta eficiència.Aquestes mesures poden fer guanyarnegawatts a l’habitatge. Els negawatts serienels watts d’energia que una casa s’estalviade consumir, i permeten mesurar l’eficiènciaen l’ús de l’energia. A continuació es tractenles mesures per a l’eficiènciaenergètica, des del projecte inicialde l’habitatge, a l’aïllament, elssistemes de control, i els usos del’energia a la llar.

Projecte de l’habitatge

Un factor que afecta l’efi-ciència energètica dels edificis ésla seva forma. El factor de formaés el quocient entre la superfícieexterna que ofereix l’edifici i elvolum de l’edifici. Com més petités el quocient, menys àread’intercanvi amb l’exterior hi haper un mateix volum, i per tantmenys pèrdues tèrmiques al’hivern o guanys de calorexcessius a l’estiu. Les cons-

truccions semiesfèriques com els iglús o els«domes» serien les més eficients pel que faal consum d’energia. En general, esrecomanen formes compactes, que poden serallargades en l’eix est-oest i així s’profitapassivament el sol.

Aïllament

L’aïllament és la barrera que evita oredueix les entrades i sortides de calor. Unbon aïllament redueix la despesa declimatització i ens pot permetre un estalvid’entre un 20 i un 40% de l’energia. Elsaïllants són materials que presenten valorsbaixos de transmissió tèrmica, i així permetenreduir el pas del calor a través de parets,teulades o instal·lacions.

L’aïllament ha de formar un embolcall elmés continu possible, no sols a les parets.Aquest continu no ha de tenir fuites com araels coneguts ponts tèrmics (que són lesperforacions i zones sense aïllament del’embolcall de l’habitatge, com ara els marcs

En la promoció d’habitatges és molt important que es tinguinen compte criteris ecològics, especialment aquells que valoren

l’estalvi d’energia i incorporen materials reciclats.

17

de les finestres i portes, la unió d’un balcó,les caixes de les persianes, etc.).

Si no aïllem, és perquè tenim l’energiamolt barata. Un baix preu, però que té unelevat cost ambiental que ens passarà factu-ra en un futur proper.

Control de la despesa

Algunes de les eines al nostre abast per acontrolar més bé l’energia que consumim ésfer un seguiment de la despesa (mesurar elsconsums) i la domòtica (automatitzardeterminades funcions energètiques de la llar).

La mesura dels consums ens pemet valorar iser conscients de la nostra despesa, i fins i totdetectar anomalies. Per exemple, es pot realitzara través de petits aparells que mesuren el consumelèctric de l’aparell al qual s’endollen. També hiha dispositius que permeten visualitzar fàcilmentel consum elèctric, de gas, i d’aigua, sense haverd’accedir als comptadors comunitaris.

D’altra banda, els dispositius domòtics o«intel·ligents» es basen en aparells que permetenregular l’ús de l’energia automàticament segonsun horari programat o fins i tot a distància. Tambéés possible que el sistema mateix ajusti el

funcionament dels sistemes en funció de lesdades que rebi de diferents sensors (de tempera-tura, humitat, il·luminació, consum, detectors depresència, etc.) i dels valors ideals que l’usuarihagi establert.

Estalviar energia

L’energia que consumim a casa es dedicasobretot a la climatització de la llar,l’obtenció d’aigua calenta, i els consumselèctrics dels diferents aparells i de lail·luminació. En cadascun d’aquests usospodem reduir la despesa i els danys sobre elplaneta.

Climatització

La climatització representa el 45 % de ladespesa energètica d’un habitatge. Per cadagrau que augmentem a l’hivern o baixem al’estiu consumim un 15 % més d’energia. Calfer una utilització racional dels sistemes.Temperatures de 25-26º C a l’estiu i de 19 o20º C a l’hivern són suficients per a estarconfortables.

Si volem complir amb el Protocol de Kyoto i fer les ciutats més humanes, la ciutat meditèrraniacompacta pot ser un model, però cal millorar l’urbanisme perquè sigui més sostenible.

18

A continuació esmentem diferentssistemes de climatització posant relleu enl’eficiència i la capacitat de control quetinguem per a regular quan el volem actiu.

Cogeneració

La cogeneració és la producció de dues for-mes d’energia útil en una instal·lació decombustió. Per exemple, es pot utilitzar lacombustió de gas o gasoil per a generar energiaelèctrica, i el calor alliberat en forma de fum ode vapor de condensació aprofitar-lo per acalefacció. La cogeneració permet que gairebétota l’energia del combustible s’utilitziefectivament, aprofitant una calor que d’altramanera es dissiparia. El sistema de cogeneraciópot arribar a eficiències del 85 %.

Les anomenades microturbines permetencremar gas natural per fer electricitat, i el ca-lor que generen emprar-lo per a calefacció.A casa nostra les microturbines són unesgrans desconegudes.

La cogeneració es sol aplicar a sistemesde calefacció de districte(district heating) i tambépermet proveir eficient-mentde refrigeració.

Calefacció elèctrica

L’electricitat és una formad’energia d’elevada qualitat idifícil d’obtenir. Ja a la centraltèrmica és necessari cremar detres a quatre unitats de combus-tible per a obtenir una unitatd’electricitat. Tot i que sovintés presentada com una energianeta i sense emissions, nomésun 6 % d’electricitat prové defonts renovables, la resta es ge-nera a les centrals tèrmiques inuclears.

El seu ús s’ha de limitar tant com siguipossible a les aplicacions on l’electricitat ésuna forma d’energia eficient. Per exemple,per a petits espais poden ser interessants lesestufes hal·lògenes, perquè amb un mínimde potència lliuren una bona dosi de calor.Les bombes de calor permeten escalfar lacasa a l’hivern, però també refrigerar al’estiu, i són un sistema molt utilitzat. Unabomba de calor no és altra cosa que un siste-ma que roba energia, ja sigui de l’aigua o del’aire. Les de tipus inverter per cada quilowathora que consumeixen ens en donen de 2,5 a3 kWh en calor o fred. A més, disposen decontrol de potència electrònic que permetajustar la potència a la demanda deltermòstat. El principal inconvenient de lesbombes de calor aire-gas és que contenenCFCs, substàncies destructores de la capad’ozó (el més comú dels quals és el R-22),tot i que els nous models, progressivamentincorporen refrigerants menys nocius, comara el R-407 o el recent R-410. Les bombesde calor també poden augmentar els seus

nivells d’eficiència, si, perexemple, es connecten a unsistema geotèrmic que capturiles tèrmies del subsòl.

Calefacció per gas natural

El gas natural és, en elconjunt de les fonts d’energiafòssil, el combustible menysbrut, perquè el seu continguten sofre i nitrogen és mínim.De totes maneres, en cap cases pot qualificar de combus-tible ecològic, tot i que enusos com la calefacció,l’escalfament d’ACS i lacuina, resulta eficient.

Les calderes estanques decondensació són les de més

Els péllets fabricats amb fibresresiduals de materials vegetals

són un dels combustiblesrenovables (biomassa) per

escalfar la llar.

19

eficiència perquè aprofiten el calor de lacombustió per a preescalfar l’aigua d’entrada.D’aquesta manera s’arriba a eficiències del98%. Cal evitar les calderes de gas amb flamapilot, que mentre estan enceses tenen unconsum mínim però continuat que pot repre-sentar uns 400 m3/any.

El millor sistema de caldera de gas es elque es pot combinar amb l’aprofitament del’energia solar tèrmica, en les anomenadescalderes solars la característica principal deles quals és que permeten l’entrada d’aiguapreescalfada i disposen d’un sensor tèrmic.

Calefacció per biomassa

El tradicional sistema de la llar de foc ali-mentada amb llenya pot tenir continuïtat avuidia amb les calderes modernes, més netes ieficients. Aquestes calderes tenen portes devidre que eviten la sortida del fum a l’estança,tenen elements recuperadors del calor, i in-corporen sistemes que permeten la combustiódel fum abans que escapi i augmentar així elrendiment.

Actualment, també es disposa d’estufesmolt eficients que cremen péllets, uns petitscilindres densificats fets de serradures de

fusta o residus de biomassa comprimits.Aquestes estufes incorporen regulacióelectrònica, gairebé no emeten fum i gene-ren menys olors que els aparells de llenyaconvencionals.

Aire condicionat

La refrigeració al nostre clima sovint re-sulta més important encara que la calefacció,i gairebé l’únic sistema disponible són elsaparells d’aire condicionat, o les bombes decalor amb gasos halogenats, és a dir, aparellsque requereixen un elevat consum elèctric.Per això és fonamental que tinguin controlselectrònics de potència (inverter) i que enfem un ús racional no demanant-los menysde 25-26 ºC. Alhora, aquests aparellsdeshumifiquen l’ambient, fet que s’incre-menta el grau de confort fins a 27 ºC.

La tecnologia del tipus inverter, que tambés’aplica a les bombes de calor-fred, es cal-cula que permet un estalvi energètic del 30%,o fins al 60 % en els inverters de segonageneració.

A banda de donar prioritat als aparells ambtecnologia inverter, els aparells d’airecondicionat disposen d’etiquetatge relatiu al’eficiència energètica, classificant de l’A ala G, de manera que l’usuari pugui conèixerl’eficiència energètica dels diferents models.

Ventiladors

Els ventiladors poden ser una alternativarecomanable a l’aire condicionat, ja queconsumeixen poca energia. En fer circularl’aire proporcionen confort sense haver dedisminuir tant la temperatura i la humitat.

Refrigeració per absorcióLa refrigeració per absorció és una

tecnologia encara en desenvolupament quees presenta com una alternativa a la despesa

Una instal·lació d’aigua calenta amb col·lectorssolars és ben senzilla. El sol escalfa l’aigua i

l’acumulador la manté calenta. En moments freds,la caldera ajuda a assolir la temperatura desitjada.

en energia elèctrica, ja que es basa en lautilització del calor com a font d’energia. Enun procés similar a l’utilitzat en una nevera,s’aprofitaria l’energia calorífica de l’aigua a95 ºC escalfada pels col·lectors solars o un acaldera i produir aigua refrigerada a 9 ºC. Ladistribució del fred es fa a través de l’aiguafreda circulant per petites canonades a lesparets, el terra, o el sostre. Aquesta refrigeraciósolar és ideal per a la climatització de climescàlids, perquè el període de demanda més altade refrigeració coincideix amb una dispo-nibilitat solar més gran.

Aigua calenta sanitària (ACS)

El consum d’energia per a produir aiguacalenta sanitària representa el 26 % del’energia total consumida a les nostres ca-ses: és el segon ús energètic en importànciadesprés de la climatització.

Normalment s’utilitzen calderes de gas, através de calderes d’ACS o mixtes, que tambéproporcionen la calefacció.

Es calcula que una família normal pot con-sumir uns 4.000 kWh l’any en concepted’aigua calenta. Una alternativa a aquesta

despesa és l’energia del sol, mitjançant elscol·lectors solars de baixa temperatura. Unsistema d’energia solar tèrmica ésautosuficient de l’abril a octubre, i éscomplementari de la caldera o calentador desuport durant els mesos d’hivern, perquè, toti les baixes temperatures, al bell mig del’hivern els col·lectors solars també podencaptar amb molta eficiència l’escalfor del sol.

En general, una família necessita de 2 a 4m2 de superfície col·lectora, segons el nom-bre d’usuaris. A les nostres latituds, el solpot proporcionar sense problemes l’energianecessària per escalfar el 70 % de l’aigua pera la casa.

Electrodomèstics i altres aparells

El consum dels electrodomèstics represen-ta entre un 15 i un 20 % del consum d’energiade les llars. Tenint en compte que la vidamitjana útil dels equips electrodomèstics ésde deu anys, és molt important escollir unaparell pel consum energètic: pensem quealguns electrodomèstics eficients poden gas-tar de 3 a 10 vegades menys energia que elsconvencionals.

Si la meitat dels habitatges del nostre país incorporessin col·lectors solars tèrmics, podríemestalviar l’energia equivalent de tres centrals nuclears.

Per facilitar l’elecció dels consumidors,diferents directives europees han establertl’obligatorietat d’un etiquetatge indicatiu delconsum d’energia i d’altres recursos alsaparells domèstics. L’etiqueta conté la classed’eficiència energètica (inicialment de l’A,la més eficient, a la G, la menys eficient) iinformació sobre la marca i el model. A par-tir d’aquest any 2004, els models méseficients de neveres i congeladors, que ja desde fa uns anys han superat aquests estàndardsd’estalvi, poden mostrar a l’etiqueta lesclasses d’eficiència A+ i A++. La normativa

d’eficiència energètica europea preveu quea partir del 2005 també es reculli la classed’eficiència A+ per a rentadores, quecorrespon a un estalvi de més del 10 % delconsum elèctric respecte l’actual classe A. Abanda de l’eficiència del propi aparell, elconsum energètic depèn també de l’ús queen fem. Molts organismes oficials ofereixenconsells útils per a estalviar energia.

Cuina

El gas continua essent el combustible méseconòmic i més emprat per a cuinar. En elcas del forn, els que funcionen amb gas tambéutilitzen menys energia que els elèctrics. Elprincipal desavantatge de les cuines i fornsde gas són les emissions de la combustió, quecal evacuar i que poden causar afeccions aalgunes persones.

Les plaques vitroceràmiques, unatecnologia molt emprada darrerament per acuinar, són grans consumidores d’energiaelèctrica. Algunes de modernes incorporensistemes de control de potència segons latemperatura de l’objecte que escalfen. Lesanomenades plaques vitroceràmiquesd’inducció basen el seu funcionament en lageneració de camps electromagnètics queactuen directament sobre el recipient en elqual es cuina (que ha de ser metàl·lic), demanera que la superfície vitroceràmica nocrema. Es diu que tenen un rendiment mésgran que les vitroceràmiques normals, i queresulten més eficients, fins i tot que el gas, jaque arriben a les temperatures desitjades enmenys temps. Tanmateix, necessiten d’unapotència nominal més elevada. Hi ha indicisper dubtar de la seva eficiència segons quinplat cuinem. Per altra banda, al nostre paísdisposem de prou sol per a poder cuinar ambforns i cuines solars, ni que sigui en momentsd’oci.

Aparells elèctrics de la llar

Tots els aparells elèctrics, quan no es fanservir s’haurien de poder desconnectartotalment, per exemple utilitzant una based’endolls amb interruptor. Deixar televisorsi altres aparells en standby tot el temps enquè no s’estan utilitzant és un hàbit malgas-tador, ja que continuen consumint energia:en el cas del televisor, per exemple, tres hores

Actualment, en la il·luminació de casa espoden aconseguir ambients molt acollidors

amb bombetes fluorescents compactes com arales Dulux d’Osram.

22

en estat de repòs consumeixen l’electricitatequivalent a una hora amb l’aparell encès.Per als aparells que no és possible apagarcompletament (DVD, minicadenes, etc.), lasolució també podrien ser les bases d’endollsamb interruptor.

Il·luminació

La il·luminació origina el 7,3 % delconsum energètic de les llars i, en termeseconòmics, provoca una despesa de 1.200milions d’euros l’any al territori espanyol.Canviar certs hàbits de comportament, fer unpla minuciós de les necessitats d’il·luminaciói emprar lluminàries de baix consum sónfactors que permetran reduir aquesta despesad’energia.

També es pot adequar la llum a l’activitatque es s’ha de fer en una determinada estança,o adaptar-la en funció del moment ambreguladors d’intensitat, que disminueixen laquantitat d’electricitat que passa a través dela bombeta, reduint la lluminositat i estalviantenergia.

L’eficiència energètica de la il·luminacióes pot mesurar valorant la quantitat de llumvisible produïda, en lumens, respectel’electricitat consumida, en watts.

Els llums incandescents llencen el 95 %de l’energia en forma de calor i la seva vidaútil no supera les 1200 hores. La utilitzacióde bombetes incandescents en aplicacionsd’ús continuat representa un malgastamentimportant de l’energia.

Les llums halògenes (o de quars) són unanova generació de bombetes d’incan-descència de 12 volts que aporten una llumblanca càlida, són una mica més eficients queles incandescents i tenen una vida útil mésllarga. Tanmateix, requereixen un transfor-mador per convertir el corrent altern encontinu que afegeix un 30 % més d’energiaal seu consum llumínic.

Els llums fluorescents estalvien un 80 %de la despesa en il·luminació respecte laincandescència, ja que tenen una eficiènciamolt superior (proporcionen la mateixaquantitat de llum amb molta menys energia)i una vida útil molt més llarga (24.000 hores).

Actualment, l’ús de balasts electrònics irecobriments especials del tub, permeten su-perar els problemes de parpelleig o baixaqualitat de la llum que se’ls atribuïa. Perexemple, els fluorescents de trifósfor utilitzendel 20 al 40 % menys d’energia que elsanteriors fluorescents, amb una millorrepresentació dels colors i emetent menyscalor. La llum que proporcionen elsfluorescents moderns pot ser iguald’agradable que la de les bombetesincandescents i halògenes, però consumintcinc vegades menys energia.

Les bombetes fluorescents compactes sóntubs fluorescents als quals s’han donatdiferents formes per a ser emprades en tottipus de lluminàries. Consumeixen, com enel cas dels fluorescents, un 80% menys del’energia elèctrica per a produir la mateixa

Instal·lar energia solar fotovoltaica a casa és unabona opció per generar electricitat verda icontribuir a reduir emissions tòxiques a

l’atmosfera (Foto cedida per ECOTECNIA).

23

llum. La seva vida útil és de fins a 15.000hores.

Per a escollir correctament les làmpades,podem establir les següents equivalències en-tre les bombetes fluorescents compactes i lesincandescents: 9 w = 25 w, 11 w = 40 w, 15w = 60 w, 20 w = 75 w, 23 w = 100 w.

Energies renovables

A la Unió Europea, el consum d’energiaprové majoritàriament dels combustiblesfòssils (41% petroli, 22% gas natural, 16%carbó) i les centrals nuclears (16%), i les fontsrenovables constitueixen només un 6%. Araés necessari corregir aquesta dependènciadels combustibles fòssils i l’energia nucleari assolir una economia energètica méseficient, descentralitzada i basada en fontsno tòxiques per a l’entorn i la vida humana.L’aplicació de les energies renovables al’habitatge és una de les opcions més realistesper impulsar la generació distribuïdad’electricitat i obtenir aigua calenta a lesnostres cases sense conseqüènciesperjudicials per al medi ambient.

Energia solar fotovoltaica

Les cèl·lules fotovoltaiques actuals,majoritàriament de silici, permeten transfor-mar en electricitat la radiació solar per tal decobrir una part important de la demandaelèctrica de la casa. Un sistema fotovoltaicconectat a la xarxa elèctrica permet restituirel consum elèctric convencional i no reno-vable de l’habitatge per electricitat renova-ble, descentralitzada i lliure de contaminació,i estalviar en emissions tòxiques al’atmosfera: per cada kWh fotovoltaic queproduïm estalviem llençar entre 235 i 450 gde CO

2 a l’atmosfera.

Les plaques fotovoltaiques sempre gene-ren corrent elèctric continu (amb una tensióde 12 volts fins a 48 volts), per a això ésnecessari un transformador que el converteixien corrent altern de 220 volts i així poder-loinjectar a la xarxa.

Un punt important és la integració estèticadels elements fotovoltaics als edificis. Hi hamoltes maneres d’integrar els panellsfotovoltaics en un edifici, des de les façanesfins a les teulades.

Energia solar tèrmica

La principal aplicació de l’energia solartèrmica a l’habitatge és l’escalfament d’aiguasanitària, per a la dutxa, la bugada, la cuinao la climatització de les piscines, que sónaplicacions a baixa temperatura (inferior a100ºC). Aquesta captació solar activa es faamb els anomenats col·lectors solars plans.

L’energia solar tèrmica permet cobrir un60% de la demanda anual total d’ACS. A lanostra regió, aproximadament seriennecessaris 0.5 m2 de captadors i 50 litres decapacitat d’emmagatzematge per persona.

Els col·lectors solars més comuns alshabitatges són els col·lectors solars plans, elsde tubs de buit o els que incorporen reflectors.

Per poder estalviar aigua i energia a casa elprimer que cal és fer visible quins són els nostres

consums. Aparells com el Mirall energèticd’ECOFYS ens ho fan evident.

24

Els col·lectors de tubs de buit arriben atemperatures per sobre dels 100º C sobre latemperatura ambiental, i els que incorporenreflectors hemicilíndrics sota cada absorbidorpermeten captar els raigs que incideixen alcol·lector amb angles menys favorables iassoleixen els 400º C. Aquests tipus decol·lectors, doncs, resulten apropiats per a lacalefacció, ajudats, com al cas de l’ACS, d’unacaldera de suport que proveeixi de la calornecessària que el sol no pugui proporcionar.

Els sistemes passius o sistemes termosifó,tenen el dipòsit situat en un nivell més elevatque el col·lector, de manera que l’aigua en-tra al col·lector i quan el sol l’escalfas’expandeix i puja cap al tanc, sense lanecessitat de bombes. En els sistemes actius,els panells solars s’instal·len a la teulada i eltanc d’emmagatzemament de l’aiguaescalfada es situa en un nivell inferior, en unlloc convenient de l’habitatge. L’aigua o elfluid utilitzat es bombeja a través delscol·lectors solars mitjançant una petita bom-ba elèctrica.

Les calderes de recolzament reben l’aiguapreescalfada pels col·lectors. La caldera mo-

dula l’aportació de calor en funció de la tem-peratura d’entrada: si el sol ha escalfatl’aigua fins a la temperatura de consumdesitjada, la caldera no s’encén, i, en cascontrari, complementarà la calor que lainstal·lació solar no hagi pogut subministrar.

Energia geotèrmica solar

L’energia solar que rep el planetas’emmagatzema sobre la seva superficie. Alnostre territori, gràcies al gran aport deradiació solar, la temperatura del sòl a unaprofunditat de més de 5 metres es mantépràcticament constant a uns 15 -17 º C duranttot l’any. A aquesta calor l’anomenemgeotèrmia solar. Un sistema de climatitzaciógeotèrmic consta d’una bomba de calor querealitza l’intercanvi de temperatura del sòl aun sistema tancat portador de calor ambaigua. Per a això, ens cal fer perforacions alterreny i instal·lar-hi un circuit tancat d’aiguaque intercanvïi el calor que hi ha al subsòl.El sistema permet la calefacció a l’hivern ila refrigeració a l’estiu, i també ens pot pro-porcionar l’aigua calenta sanitària.

Pous d’intercanvi de la caloremmagatzemada al subsòl perl’energia solar

L’anomenada geotèrmica solar és una font d’energia que permet un rendiment energèticexcepcional de 5 kW tèrmics per cada kW elèctric consumit. Imatges cedides per GEOTICS.

25

Les bombes de calor amb aplicaciógeotèrmica tenen un gran rendiment (propor-cionen en forma de calor de 4 a 6 vegadesl’energia que consumeixen.

El sistema d’aprofitament geotèrmicrequereix fer perforacions i, per això, per in-corporar-lo cal una parcel·la annexa al’habitatge o bé fer-les abans de construir-hil’edifici. En totes les rehabilitacions integralsi obra nova de gratacels urbans s’hi podriaincorporar l’energia geotèrmica solar.

Biomassa

La biomassa és el conjunt de materialsrenovables d’origen biològic (residus de fustai plantacions vegetals, pinyols, closques defruits secs, etc.) que poden ser aplicatsenergèticament i com a font de matèriesprimeres per generar calor i energia.

Actualment, a més, es pot adaptar labiomassa a la generació conjunta de calor ielectricitat (cogeneració) o a satisfer lesnecessitats energètiques dels habitatges.

L’aparell per aprofitar la biomassa és la

caldera. Al centre d’Europa cada cop són méspopulars les calderes unifamiliars decombustió de péllets que cremen pastilles dematerials residuals premsats. Aquestspremsats o pastilles de combustible tenen unrendiment molt alt (fins a un 90%) i una baixaemissió de gasos.

Les estufes de péllets incorporen controlsde potència i es poden encendre i apagar adistància. Atès que aprofiten un subproducteagrícola renovable, no fan créixer lesemissions de CO

2.

Energia eòlica

Tot i que la majoria de les turbines per aaprofitar l’energia eòlica necessiten velocitatsdel vent d’uns 12 m/s per oferir un bonrendiment, s’ha començat a dissenyarturbines per instal·lar en les cobertes delsedificis alts que treballen eficaçment avelocitats inferiors. Per exemple, el gratacelsprojectat per Daniel Libeskind i David Childsa la Zona Zero de Nova York incorpora en-tre els darrers 120 i 170 m d’alçada unconjunt de turbines eòliques que proporcio-naran un 20 % de l’energia de tot l’edifici.

Electricitat verda

Una altra manera d’introduir les energiesrenovables a l’habitatge és escollint que lafont del nostre subministrament elèctricprovingui de centrals d’energia renovable. Laliberalització del mercat energètic permet alsconsumidors triar la companyia elèctrica quevolem que ens subministri l’energia. Així,podem contractar el servei d’una empresa quegaranteixi que el 100% de l’energia que enssubministri procedeixi de fonts renovables(eòlica, solar, minihidràulica i d’aprofitamentde la biomassa). Comprant energia renova-ble o verda ajudem a potenciar les inversionsen energies renovables pel mateix preu que

La clau d’una instal·lació geotèrmica és sensdubte la bomba de calor, però el seu

rendiment exigeix una acurada planificaciódels pous d’intercanvi.

26

pagaríem per electricitat bruta generada ambfuel-oil o nuclear. El fet d’estar abonat a unacompanyia que vengui electricitat verda noafecta gens les nostres instal·lacions ni laqualitat del subministrament.

L’aigua

L’aigua, fonament de la vida, forma partde l’ecologia de la llar en la mesura que apor-ta a l’habitatge millors condicions climà-tiques, permet les activitats de neteja i higie-ne, i alimenta els seus habitants (persones iplantes). Atès que és un recurs escàs enquantitat i en qualitat, hem de començar apensar que cada gota compta.

L’aigua i les condicions ambientals

Les masses d’aigua tenen un efecte mo-derador de la temperatura, ja que l’aigua téuna elevada capacitat calorífica. Una bassad’aigua al jardí, per exemple, pot absorbircalor de l’ambient quan fa sol, i cedir la ca-lor posteriorment. D’altra banda, com asuperfície reflectant pot augmentar lacaptació solar, en reflectir els raigs cap al’interior de la casa.

Un altre efecte és que l’aigua quans’evapora obté l’energia necessària per alcanvi de fase de l’aire del seu voltant iesmorteeix la temperatura de l’ambient.Aquest fenomen s’utilitza per a refrescar elsvoltants de la llar amb patis amb fonts oregant al voltant de l’habitatge. A més, lespetites diferències de temperatura que es ge-neren entre zones d’aire afavoreixen elmoviment de l’aire i la ventilació natural.

Aprofitament racional de l’aigua

El consum domèstic d’aigua es dedicamajoritàriament a la neteja (rentadora,rentaplats i cisterna del vàter són un 71 %),

la higiene personal (20%), la cuina (5%) ialtres usos (4%).

Un habitatge, perquè causi un mínimimpacte sobre l’entorn, necessita una gestióracional de l’aigua. Per a això cal utilitzardispositius que en limitin el consum. Tambées poden fomentar hàbits estalviadors entreels residents, aprofitar l’aigua que encara ésprou neta o emmagatzemar l’aigua de lapluja.

Dispositius de reducció del consumd’aigua

Hi ha diferents productes que permetenmodificar el consum habitual de les nostresaixetes i dutxes. Els airejadors són dispositiusque introdueixen aire al flux d’aigua i enredueixen el cabal, però amb l’equivalent deconfort del cabal original. Es col·loquenfàcilment a les boques de les aixetes o al fi-nal del tub de la dutxa, i assoleixenreduccions del consum d’aigua de fins a un50 % en funció de la pressió de la connexió.El seu rendiment augmenta amb la pressióde l’aigua.

Els reductors de cabal són una altratecnologia per a estalviar aigua. En aquest

Instal·lar un airejador a les nostres aixetes éssummament fàcil i ens permetrà estalviargairebé la meitat de l’aigua que fem servir

sense adonar-nos-en.

27

cas, el giny redueix la secció de l’aixeta i,lògicament, tenim la sensació de menysaigua. Hi ha telèfons de dutxa que ja incor-poren els sistemes de reducció i hi ha aixetesque els incorporen de fàbrica. Hi ha modelsd’aixetes intel·ligents amb termòstats quepermeten regular el cabal i la temperaturadesitjada, i evitar així despeses d’aiguainnecessàries.

Quant a les cisternes del vàter, que podenarribar a consumir la tercera part de l’aiguade l’habitatge, n’hi ha amb polsadors de do-ble descàrrega. També hi ha dispositius pera interrompre voluntàriament la descàrrega idipòsits de baix volum però presuritzats queutilitzen només dos litres per descàrrega encomparació amb els 6 o 8 litres habituals.En cas de disposar d’una cisterna conven-cional, també es poden adquirir senzillsdispositius que permeten aturar la descàrregad’aigua del dipòsit.

Els hàbits per a no malgastar aigua a casatambé són claus per a estalviar aigua, desd’escollir electrodomèstics eficients (hi ha

rentadores que permeten reduir el consumfins el 70 % i rentar amb només 40 litres perbugada) a dutxar-se en lloc de banyar-se(s’estalvia un mínim d’un 80 % d’aigua).

Reutilització de l’aigua

A molts àmbits de la casa fem servir aiguapotabilitzada quan en realitat no és necessari.A més, llencem a la xarxa de clavegueramaigua pràcticament neta, com la de la picadel lavabo o la dutxa.

Aquesta aigua encara reaprofitable són lesanomenades aigües grises, que normalmentinclouen l’aigua provinent del rentamans, ladutxa i la rentadora. Les aigües negres serienles provinents del vàter, la pica de la cuina iel rentaplats, i no serien aprofitables, almenysde manera prou immediata. Les aigües gri-ses, però, encara són prou netes, amb unmínim tractament, per a usos com lescisternes dels vàters, o fins i tot per altresusos, com ara regar o fer la bugada.

Actualment, hi ha sistemes de filtratge i

L’aigua que consumim a casa es pot reutilitzar en el mateix habitatge. El reciclatge de les aigües grisesper a les cisternes dels váters o el seu ús per al reg del jardí s’hauria d’incorporar a tots els edificis de

nova construcció. Això evitaria l’enorme despesa i ineficiència de les macrodepuradores actuals.Un exemple d’aquesta tecnologia és el sistema Pontos de Hansgrohe.

28

recuperació de l’aigua grisa que ocupa l’espaid’un elèctrodomèstic, que es pot instal·lar enel soterrani d’un edifici i minimitzarl’abocament d’aigües residuals a la claveguera.Els sistemes de depuració i reutilitzaciód’aigües grises produeixen estalvis del 30 al45 % en l’ús de l’aigua potable.

Aprofitament de les aigües pluvials

L’aigua de pluja és un altre recurs que totsovint deixem escapar: l’entorn urbàimpermeabilitzat no deixa que l’aiguas’infiltri al sòl, raó per la qual afavorim lapossibilitat d’inundacions. La recollida de lesaïgues pluvials és un recurs important per aestalviar aigua de la neteja viària i el reg deparcs i jardins

Per a recol·lectar l’aigua de pluja es po-den emprar sistemes tan senzills com un bidóque recull l’aigua d’una teulada, o d’altresmés complexos com les cisternes subterràniesa on es canalitza tota l’aigua que cau sobre lacasa i el terreny que l’envolta (sistemad’aljubs). També hi ha tipus especials decoberta que permeten l’emmagatzemamentd’aigua de pluja, com la coberta aljub, que és

feta de llosetes drenants que emmagatzemenl’aigua de pluja sota seu. Aquest sistema potser enjardinat (coberta verda) i aleshores lamateixa aigua retinguda abasteix les plantes.Hi ha sistemes que permeten deixar escolar lapluja dels primers 10 o 20 minuts de l’episodide precipitació i recollir així una aigua moltmés neta.

Qualitat i purificació de l’aigua de la llar

El subministrament d’aigua que arriba ales cases reflecteix cada cop més lacontaminació que pateix el nostre entorn.L’aigua municipal procedent de depuració ol’aigua dels pous particulars presentasubstàncies autoritzades però que poden sernocives per a persones sensibles quan lesingerim bevent o cuinant o en contacte amb lapell o inhalant-les quan ens dutxem. D’altrabanda, en alguns casos un excés de calç, sals iminerals pot originar problemes en els aparellsdomèstics i les instal·lacions de conducció. Laduresa de l’aigua, és a dir, la presència d’ionspositius, sobretot calci i magnesi, es pot reduirgràcies als descalcificadors. L’aiguadescalcificada millora el funcionament de

Un sistema d’òsmosi domèstic elimina totes les sals i possibles contaminants presents a l’aigua del’aixeta. Permet obtenir aigua de molta qualitat per a ús de boca, però durant el filtratge té una despesa

considerable d’aigua.

29

rentadores i rentavaixelles, fa que calguimenys quantitat de detergent, i deixa la roba,o fins i tot els nostres cabells, més suaus senseque depenguem de suavitzants.

Hi ha diferents sistemes que permetenmillorar la qualitat de l’aigua potable desubministrament.

Els filtres de carbó actiu permeten elimi-nar el clor i algunes substàncies no desitjablesque pot contenir l’aigua potable.

La millora de la qualitat de l’aigua peròsmosi inversa és el sistema més efectiu dedepuració (aconsegueix eliminar partícules defins 0,001 micres), però també és el méscomplex i costós, i desaprofita una quantitatd’aigua important durant el procés de filtratge.

Finalment, alguns dietistes recomanenbeure i cuinar amb aigua destil·lada perquè

aquesta faci la seva funció de dissolvent uni-versal. Es comercialitzen destil·ladorselèctrics que permeten produir entre 5 i 30litres/dia d’aigua destil·lada. Aquest procéstambé es pot fer destil·lant l’aigua amb el sol.

Residus

Un habitatge genera residus mentre elconstrueixen, mentre funciona i quan acabala seva vida. El sector de la construcció,durant l’edificació i l’enderroc de cases, ge-nera a Catalunya unes 1.500.000 t/any dematerials sobrers.

La reutilització de materials en laconstrucció és imprescindible. Avui hi ha lapossibilitat d’emprar àrid reciclat, formigóamb llots de depuradores, etc.

L’existència humana en si mateixa generaresidus. Actualment, a Catalunya cada per-sona produeix prop d’1,6 kg de brossa al dia.A més, aquests residus reben principalmentun tractament finalista, és a dir, són enterratsen abocadors o incinerats, i tan sols es reci-cla o es composta un 4 % del total de residus.La dinàmica actual de producció linial quepropicia l’ús i rebuig dels materials, had’evolucionar cap a una menor producció dematerials i de rebuig, i cap a un tancamentdel cicle. Els productes poden tornar a con-vertir-se en el mateix producte o tornar aentrar com a matèria primera a lamanufacturació d’altres productes, encomptes d’augmentar el volum delsabocadors. Els materials que extraiem de laterra (biomassa, menjar, etc.) poden tornar-hi si els compostem.

En els habitatges, hi podem començar acanviar aquesta tendència solucionant partdel problema dintre dels límits del mateixedifici (reduint, reutilitzant, tractant, etc.),incloent la gestió dels residus a casa com unapràctica vital per tractar de forma sostenibleel nostre entorn.

L’aigua és un dret per atots els éssers humans

del planeta

30

Reducció

Per a reduir la quantitat de residus quegenerem a casa, podem prescindir delsembalatges innecessaris, triar els productesamb menys envasos i preferint els envasosretornables i no deixar que cap envàs plàsticsigui abocat en un contenidor diferent delsd’envasos (el de color groc). També es potanar a comprar amb bosses de roba, el carroo el cabàs i evitar l’ús de bosses de plàstic, ocomprar productes frescos o al detall(llegums o fruits secs) en comptes d’envasats.

Reutilització

En molts casos, un objecte es pot tornar afer servir per a la mateixa funció original oper a una altra. També es pot allargar la vidaútil dels objectes i materials en lloc de llençar-los a la primera i comprar un article nou. Perexemple, els envasos de vidre es podenreutilitzar, i molts mobles deteriorats es po-den reparar i restaurar.

Reciclatge

Perquè els residus es puguin reciclar, ésvital una separació selectiva dels residus acasa, la font on es produeixen. Per a unaparticipació més activa i còmoda a larecollida selectiva es poden integrar al’habitatge espais concrets ben dissenyats pera la gestió dels residus. La major part de labrossa que es produeix a les cases està rela-cionada amb el menjar i la beguda, de mane-ra que la cuina és el lloc més convenient pera fer la separació dels materials que podenser reciclats. Es pot instal·lar un classificadorque ens resulti còmode i net d’utilitzar i noocupi més espai que el cubell de la brossaconvencional. També ho poden fer més fàcilalguns hàbits dels residents (per exemple,cada dia baixar una de les fraccions de brossa:

paper, embalatges, vidre, matèria orgànica).Altres productes més complexos que no

disposen de contenidors específics al carreres poden portar a les deixalleries o puntsverds. Per exemple, l’oli sobrant de la cuina,les bombetes foses, les piles, restes dedissolvents, pintures, vernissos, roba,mobles, etc.

Compostatge casolà

La matèria orgànica que generem, i quearriba a ser el 45 % de la brossa, pot ser se-parada a casa de la resta de rebuig per talque sigui tractada a les plantes decompostatge. La recuperació d’aquestamatèria i la seva transformació en adoborgànic és una de les millors alternatives permillorar la fertilitat dels camps de cultiu senseproductes sintètics.

El recorregut dels aliments i els residus espot veure com un cicle en el qual els aliments

Els residus municipals urbans s’han convertit enun dels principals problemes de la nostra societat.La recollida selectiva no hauria d’estar al carrer.

31

es compren, es recullen de l’hort o del racócomestible, s’emmagatzemen al rebost, espreparen i es cuinen, es mengen i, finalment,el residu generat es separa correctament.Quant a la matèria orgànica sobrant, a mésde llençar-la al contenidor de la brossaorgànica, se’n pot fer compost casolà sidisposem de jardí o hort. L’adob queobtinguem el podem emprar per a les plan-tes de l’interior de la casa.

El compostatge és un procés biològic queens permet retornar a la terra els nutrientsque li hem extret. Si no tenim jardí, podemadquirir un vermicompostador i amb unacolònia de cucs vermells compostar elsresidus vegetals de la cuina.

Les aigües residuals

A les llars es generen més de 200 litresd’aigües residuals per habitant i dia. Aquestresidu inclou les aigües grises i les negres(les procedents del vàter). Anteriorment, hemvist com es poden reaprofitar les aigües gri-ses. Pel que fa a les aigües negres (la barrejad’un residu, la femta i un recurs valuós,l’aigua) és un sistema que permet allunyarels nostres excrements ràpidament a cos-ta d’una gran despesa d’aigua, esforç idiners per a convertir aquesta aigua altracop en aigua neta.

Cal advertir que disposem de latecnologia per a evitar la generaciód’aquestes aigües residuals, ja sigui ambels sistemes de vàters secs compostadorso bé directament emprant digestorsanaeròbics que converteixen els femshumans en biogàs (per cuinar, perexemple). Internalitzar el tractament delsexcrements humans a casa mateixestalviaria una gran quantitat d’energia irecursos per sanejar les aigües residualsen les estacions depuradores col·lectives.També hi ha sistemes de depuració amb

plantes, útils i eficaços per a petitescomunitats.

Vegetació

La vegetació ens ofereix tot de propietatsbeneficioses i és la nostra aliada natural perfer front a problemes com ara lacontaminació i el canvi climàtic. És impres-cindible incorporar la vegetació als entornsurbans i a les nostres cases, sigui en formade jardins, hivernacles, plantes enfiladisses,cobertes verdes, o balcons comestibles. Peraltra banda, les plantes ens connecten ambla natura i ens recorden els seus cicles.

Plantes d’interior

Les plantes poden ser molt bones aliadesper a millorar la qualitat de l’aire de la llar,tant és així que es recomana la presència dedues plantes per cada 10 m2 de superfície.

Totes les plantes són absorbents desubstàncies químiques de l’ambient, tot i queunes més que altres. Per exemple, elspopulars ficus i pothos absorbeixen formal-

Les depuradores biològiques verdes són feixesplantades de canyís, les arrels del qual es

converteixen en un filtre natural per adepurar l’aigua residual.

dehid, i les cintes i els Spathiphillus tenenmolt bona capacitat d’absorbir formaldehidi xilè.

A més, les plantes augmenten la humitatde l’ambient i eviten que les vies respiratòriespateixin una excessiva sequedat. Alhora com-pensen els camps elèctrics de signe positiu quegeneren aparells com la televisió i l’ordinador,i creen un ambient més agradable. Fins i totes poden assenyalar com a indicadores de laqualitat de l’aire, ja que, sovint, quan es dete-rioren poden advertir-nos d’una mala qualitatde l’aire. Cal, però, conèixer bé quines plan-tes escollim per evitar possibles al·lèrgies.

Plantes d’exterior

Les façanes i entorn de la casa poden teniruna àmplia presència de verd, que a més del’estètica tingui també una funció bioclimàtica.

Les plantes per entapissar una façana són lesenfiladisses. Algunes espècies s’arrapen a lesparets i d’altres requereixen algun suport pera enfilar-se. Enfiladisses clàssiques són l’heura(Hedera helix), les vidalbes (Clematis sp.) iels lligaboscos (Lonicera sp.). Es creu que elrecobriment d’una façana amb vegetació apor-ta qualitats positives tant per motiusmicroclimàtics com per les propietats protec-tores dels agents climàtics.

El sistema d’emparrat tradicional proveeixd’una ombra immillorable a l’estiu i, fins itot, pot proveir d’aliments, si es fa servir lavinya (Vitis vinifera). Altres espèciesemprades per a emparrats i pèrgolesvegetades són espècies de rosers enfiladissos,el pèsol d’olor (Lathyrus odoratus) o lawisteria o glicina (Wisteria sp.).

Els arbres de fulla caduca eviten el sol al’estiu i permeten captar-lo a l’hivern, segons

Els beneficis de la vegetació a la llar

Millora la qualitat de l’aire. En realitzar la fotosíntesi,les plantes proporcionen O

2 i absorbeixen CO

2, i així

renoven l’aire de l’entorn. Es calcula que una hectàreade vegetació típica pot absorbir 7.500 quilograms deCO

2 cada any. Les plantes també absorbeixen altres tipus

de contaminants, com ara substàncies volàtils.Millora les condicions ambientals. En realitzarl’evapotranspiració, les plantes disminueixen la tem-peratura de l’aire i augmenten la humitat ambiental, ipoden arribar a refrescar la temperatura fins a 5 ºC persota de la de l’aire del voltant. D’altra banda, la presènciade vegetació, i per tant de zones més fresques i humidesque altres, genera brises refrescants. A més, la vegetaciópot utilitzar-se per a dirigir o canalitzar les brises a l’estiucap a la casa o cap a zones per estar a l’aire lliure.Ens protegeix del sol: la vegetació obstrueix, filtra ireflecteix la radiació solar. En alguns casos pot absorbirel 90% de la radiació incident. Per exemple podenproveir d’ombra vinyes, plantes enfiladisses, arbustos, arbres alts i pèrgoles i ràfecs coberts devegetació.Ens protegeix del vent. Arbres i plantes poden desviar l’impacte dels vents dominants o reduir-ne lavelocitat.Ens pot proporcionar aliments frescos exempts de tractaments químics.

el cicle de vida natural de les plantes. Lavegetació perenne situada al nord de l’edificipermet protegir la casa dels vents freds del’hivern que vénen del nord. Els arbres, ar-bustos i bardisses constitueixen barreresporoses molt efectives contra el vent, ja quecreen menys turbulència i protegeixen unazona més gran que no pas un mur sòlid: lacombinació d’una bardissa i d’una filerad’arbres pot reduir la velocitat del vent al60% de la velocitat inicial.

Cobertes verdes

Les cobertes verdes integren la presènciade terra i plantes a les cobertes dels edificis.Aquesta pràctica millora l’aïllament tèrmic iacústic necessari per a aquesta part del’habitatge, sotmesa a grans fluctuacionstèrmiques i a una gran exposició solar al’estiu. A més, millora estèticament l’edificii converteix les cobertes planes dels edificisde les nostres ciutats en espais vius, verds,esmorteïdors de l’efecte illade calor, absorbidors de CO

2

i un bon hàbitat per a unacolla d’organismes (ocells imicrofauna). Les cobertesvegetals, doncs, són una al-ternativa especialment bene-ficiosa als entorns urbans,tan mancats d’espais verds.

Les cobertes extensivestenen un gruix de sòl petit,pesen menys i requereixenun manteniment mínim oinexistent. El principalavantatge és que hi podenviure espècies resistents acondicions climàtiques du-res, com ara flors silvestres,plantes de prat (lavanda,orenga, farigola, etc.), herbesautòctones, molses, líquens,

i plantes suculentes com els crespinells. Lesintensives són autèntics jardins a les terrassesdels edificis, tenen un sòl més profund,requereixen un manteniment regular (reg,fertilització, etc.) i permeten una gran varietatde plantes: herbes, gespa, plantesenfiladisses, arbustos, petits arbres de fullaperenne, i fins i tot hortalisses i verdures.

El sistema de coberta verda es compond’una impermeabilització amb materialaïllant, elements per retenir l’aigua i drenar-la, filtres, el substrat i les plantes escollides.

Hort familiar ecològic i «racó comestible»

Integrar la vegetació en forma d’un hort ode petits «racons comestibles» permetmillorar l’estètica i el microclima dels edificisi obtenir aliments sans i frescos. Alhora ésuna experiència educativa per a la mainada,ja que ens apropa a la natura i a l’agriculturaecològica.

L’hort familiar ecològic és un espai conreat

Els jardins i horts comunitaris, com aquest de la ciutat de NovaYork, són espais de riquesa vegetal que retornen la natura a

l’entorn urbà. Milloren la qualitat de vida i tenen una vessanteducativa i social.

34

bàsicament per a l’autoconsum segons lestècniques de l’agricultura orgànica.Tanmateix, espais com les terrasses, elsbalcons, o petits hivernacles a les finestres,poden permetre aprofitar l’espai per conver-tir-lo en racons verds i productius i aportaruna part de les hortalisses, fruites, i plantesaromàtiques i medicinals que necessitem.

Dels horts, jardins i balcons se’n pot tenircura bo i respectant el medi ambient, és adir amb una baixa despesa energètica i derecursos. Per a això cal escollir plantesadequades al lloc on es planten, emprartècniques de reg que no malgastin l’aigua,emprar plaguicides ecològics i fertilitzaramb compost fet a casa o amb humusprocedent del vermicompostatge.

Hàbitat saludable

A més de tenir una reduïda petjada am-biental, la llar ha de ser un espai confortablei lliure de tòxics, radiacions i alteracionselectromagnètiques.

Confort ambiental

En primer lloc, el comfort ambiental, és adir, la temperatura i la humitat que ensenvolta, són elements decisius per a la salutde les persones, i es recomanen valors d’entre20 i 28 ºC de temperatura i humitats d’entreel 40 i el 70 %. Així mateix, un ambientsilenciós ens permet estar més tranquils i sermés sociables. Es considera que un soroll defons de 35 dB és el límit per a un son tranquil,de manera que seria el nivell aconsellable al’interior dels habitatges. Malauradament, hiha habitatges, propers a vies de transport oen entorns sorollosos, en què els nivellsexteriors de 72 ó 74 dB, consideratssuportables durant algun temps, es tradueixena l’interior en valors que superen els 45 dB,nivell llindar de la relaxació.

Qualitat de l’aire interior

Algunes tècniques arquitectòniques i laintroducció constant de substàncies químiquesa les llars (en mobiliari, en productesd’higiene, etc.), han propiciat els anomenatsedificis malalts que incrementen els problemesde sensibilització química múltiple. Labioconstrucció incorpora materials que noimpliquen cap risc per a la salut de les perso-nes, així com sistemes de climatització queventilin correctament l’ambient.

Els productes de la combustió, elscompostos orgànics volàtils (COV), algunsagents biològics i la ionització de l’aire sónelements que es poden acumular a l’interiordels habitatges i provoquen un incrementd’al·lèrgies, rinitis i altres trastornsrespiratoris.

L’exposició al monòxid de carboni (quepot arribar a ser mortal en concentracions de

Practicar l’agricultura ecològica, encara que siguial nostre balcó o terrassa, ens permet valorar lavida i aprendre dels cicles naturals, tot obtenint

aliments saludables per a la nostra taula.

35

25 ppm durant 8 hores) i altres gasos emesosen les combustions dels aparells de gas, espot evitar amb una bona ventilació, evitantcalderes de gas en mal estat així com elsescalfadors i calderes amb flama pilot.

Els compostos orgànics volàtils sintètics,els podem trobar a la fusta contraplacada, elspanells de fusta convencionals, les catifes,aïllants, pintures, dissolvents, acabatsplàstics, adhesius, teixits sintètics, productesde neteja i d’higiene, insecticides, aerosols,i els ambientadors, i són substàncies hidro-carbonades que a temperatura ambient esdesprenen en forma de gas. La sobrecàrregade toxicitat per al nostre cos i les afeccions adiferents òrgans, la possibilitat de ser agentscarcinògens, etc., fan necessari que escollimamb cura el mobiliari, teixits, pintures iproductes de neteja per a la llar, ventilem bé,i incloguem plantes que els absorbeixin, comara ficus o cintes.

Per evitar la presència a nivellsperjudicials de determinats organismes ianimalons a casa que sovint causen al·lèrgies(fongs, àcars, paneroles) un habitatge had’estar projectat per a evitar que hi hagihumitats i que es concentrin (per exempleals lavabos). Per a això, cal que els espaisdisposin d’una bona ventilació.

A tota la llar s’ha d’evitar l’acumulacióde pols. Si tenim moquetes i catifes hemd’extremar la neteja atès que són ambientsideals per als àcars, les espores dels fongs, ila brutícia. Per això, els millors pavimentssón els durs (ceràmics, linòleum, etc.).Perquè una casa sigui saludable per a les per-sones al·lèrgiques al pol·len, s’ha d’escolliramb molta atenció les plantes d’interior i dejardí que s’empren.

El desequilibri en la ionització de l’aireinterior es produeix a causa de l’acumulacióde càrregues positives generades pels aparellsde la llar (la televisió, la pantalla del’ordinador), així com per l’electricitatestàtica dels teixits sintètics i de l’airecontaminat, amb pols o massa sec.

L’excés de càrregues positives es relacio-na amb la fatiga i la irritabilitat. Una bonaventilació i la incorporació de plantes (quegeneren ions negatius en fer la fotosíntesi)permet reequilibrar la proporció d’ions ambaire net i fresc (4 ions negatius per cada 5ions positius), que es relaciona ambsensacions de benestar i relaxació.

A més de la ventilació i aquestesestratègies i hàbits passius, també hi hasistemes mecànics de purificació de l’aire,de vegades incorporats als de climatització.En general, es tracta de filtres per a purificarl’aire entrant que eliminen el pol·len, lesespores de fongs, els microorganismes i elsfums. A vegades, aquests sistemes tambéinclouen ionitzadors que augmenten laproporció d’ions negatius a l’aire, que esveuen reduïts per l’ús dels filtres.

Contaminació química

Cada dia a la llar estem en contacte ambuna barreja de substàncies químiquesprovinent de diferents productes quotidiansque poden provocar des d’al·lèrgies amalalties més greus.

De las espècies d'àcars domèstics, elDermatophagoides pteronyssinus es més comú ales llars. Les reaccions al·lèrgiques les provoquenels dejeccions o femtes d'aquests àcars (Der p 1).

36

Algunes alternatives per a alliberar la nostra llar i els seus ocupants d’aquestacàrrega química poden ser:

Evitar les fragàncies sintètiques dels productes de cosmètica i neteja (apareixen com a perfum ofragància a l’etiqueta) i escollir productes elaborats amb substàncies naturals d’origen vegetal i queno empren derivats del petroli a la seva composició, així com aromatitzants de l’ambient naturalscom flors seques, plantes aromàtiques i olis essencials.Evitar l’ús de substàncies insecticides i pesticides, en primer lloc amb la netedat, i cas d’haver derealitzar un control de possibles plagues a la llar (formigues, tèrmits, escarabats, fongs, etc,), tractarde fer servir el mínim de productes químics tòxics: portar un control integrat de les plagues, fer servirbarreres físiques (segellar esquerdes, barreres de grava, etc.), trampes enganxoses, plantes repel·lents(alfàbrega, lavanda, menta, etc.), o aparells elèctrics repel·lents per ultrasons.Evitar els biocides, com ara el triclosan, ja que maten els bacteris, incloent-hi els beneficiosos, i quepoden crear adaptacions i resistències a antibiòtics. S’usen innecessàriament en molts productes deneteja i d’higiene, pastes de dents, detergents, oen equipament de cuina. Cal bandejar-losconsultant les etiquetes i desconfiant dels produ-ces «antibacterians».Evitar l’exposició a metalls pesants, agentsneurotòxics o amb efectes sobre diferents òrgansdel cos, evitant les conduccions d’aigua antiguesde plom (es poden fer servir canonades depolipropilè o polietilè), els utensilis de cuinad’alumini (millor d’acer inoxidable, ceràmica ofusta), els tints d’alguns teixits (adquirir teixits notractats), les pintures convencionals que empren

metalls pesants com a assecants (escollir pinturesamb ingredients naturals) i evitant les piles quecontenen cadmi.Altres substàncies químiques perjudicials a lesquals estem exposats a casa, i sobre les quepodem informar-nos i fer pressió perquè es deixind’emprar, són els retardants de la flama bromats(BRF), usats en aparells elèctrics, electro-domèstics o sofàs, els ftalats, usats en productesde plàstics tous com el PVC (paviments vinílics,cortines de dutxa de PVC, botes d’aigua, etc.), iels parabens, presents en xampús, sabons, cre-mes, pastes de dents o fixadors per als cabells.

L’amoníac, l’aiguarràs i la cetona, emprats en netejadors i dissolvents o el clor del lleixiu, són productesagressius que poden perjudicar la salut de les persones. Hi ha productes de neteja de base vegetaldisponibles al mercat, solucions casolanes a base d’aigua, sucs de llimona, vinagre o bòrax, etc.Tanmateix, disposem de teixits com les microfibres que, aplicades en baietes, permeten reduir lanecessitat d’emprar detergents.

Productes de neteja ecològics

Aspiradora ecològica amb aigua de la marca Di4

37

Radioactivitat

La radioactivitat natural és un fenomencorrent en alguns indrets geogràfics per cau-sa de la composició del terreny. Aquestaradioactivitat manifesta, sobretot, per lapresència del gas radó. També algunsmaterials de construcció com el granit po-den desprendre dosis elevades de radó. Peraixò és molt important ventilar els habitatgesen aquells indrets on hi ha risc d’emanacionsnaturals de radó. Tot i que al nostre territorino és una problemàtica habitual, poden do-nar-se casos concrets en què sigui necessàrial’aplicació de mesures ambientals i comtambé d’estratègies de millora de laventilació i de segellament per a evitarl’entrada del gas.

Antic o nou, l’art de construir amb materialsnaturals és una opció possible i encertada per a

evitar els danys dels nostres habitatges al planeta.A la imatge, casa de palla i fusta

aixecada a Alacant.

Un exemple de bioconstrucció integral en la qual s’empren materials naturals, s’incorporenelements vegetals en el seu disseny i es doten de sistemes d’energia solar passiva i termosolar.

38

Electromagnetisme

L’energia electromagnètica és arreu del’ambient. Tot i la falta de consens sobre elsefectes concrets i la seva gravetat, la majoriade científics estan d’acord que els campselectromagnètics (CEM) als quals estemexposats tenen efectes biològics (no debadesmolts processos i funcions del nostreorganisme es regulen o són estimulats per im-pulsos electromagnètics). Hi ha persones sen-sibles a les radiacions electromagnètiquesque no poden tolerar ni tan sols nivells moltbaixos de camp electromagnètic, com ara 0,5miliGauss. Els estudis indiquen quel’exposició a nivells variables de campmagnètic pot contribuir a desordres nervio-sos com ara insomni, depressió, irritabilitat,problemes de concentració i ansietat, i fins itot alguns estudis epidemiològics relacionenl’exposició a CEM amb una incidència mésalta de càncer i amb dèficits immunitaris.

A la llar, les fonts de camp electromagnèticpoden ser exteriors, com ara les línies d’altatensió, antenes de telefonia mòbil otransformadors elèctrics, així com lespertorbacions naturals causades per correntsd’aigua i falles geològiques.

A l’interior de la llar, les fonts de radiacióelectromagnètica són per causa d’unainstal·lació no correcta i dels aparellselèctrics.

Una instal·lació elèctrica de qualitat ésaquella que no té fuites electromagnètiques iamb connexió a terra per tal d’equilibrar ievitar els potencials electrostàtics perillosos.També es recomana desendollar els aparellsquan no s’utilitzen o a l’hora de dormir i,fins i tot, en casos d’especial sensibilitat ad-quirir dispositius que permetin apagartotalment el circuit elèctric del dormitori ala nit.

Pel que fa als aparells elèctrics, convé si-tuar-los a una distància prudent de les perso-

nes de la casa i sobretot de les zones dedescans, i tenir en compte que els campsmagnètics travessen les parets (i per tant unelectrodomèstic pot afectar la zona a l’altrabanda de l’envà). També es pot evitarromandre prop del forn elèctric, el rentaplats,o el microones quan funcionen, utilitzarpreferentment el telèfon amb cable, o evitarl’ús de mantes elèctriques i despertadorsendollats a la corrent, una font important decamp electromagnètic a la qual ens exposemdurant les hores de son.

Finalment, es recomana que les zones dedescans no es trobin sotmeses a lespertorbacions geològiques esmentades, aixícom que es situïn favorablement respecte elcamp magnètic terrestre (representat sovintamb la Xarxa Hartman), per la qual cosa potser aconsellable un estudi geobiològic del’habitatge.

La planificació de la llar pot evitar les alteracionselectromagnètiques naturals (geopaties) i les

generades de manera artificial (per exemple pelsaparells elèctrics).

39

AM

BIEN

TAL

Fem casa nostra

La casa és la nostra tercera pell. Unespai que ens permet abrigar-nos de la

intempèrie, però també és el món queens acompanya en la nostra existènciaquotidiana. On conservem els nostrestresors íntims. Casa nostra no pot seraliena a la necessitat de conservar elplaneta. Aprendre que els habitatges

humans s’han d’integrar amb l’entornexigeix nous hàbits i valors diferents

sobre com ha de ser casa nostra.

Els últims temps, l’aproximació al temade l’habitatge es fa gairebé només per a par-lar del creixement del sector de la construcciói de l’apujament dels preus, que sembla notenir fre. Tot i així, hem de tornar a veurel’habitatge com el que és: una necessitat hu-mana bàsica. La casa on vivim ha d’haverestat pensada per al benestar de les perso-nes. Com a clients, ja sigui adquirint o llogantun habitatge, tenim més poder del que no enspensem alhora d’orientar les tendènciesconstructives. Malauradament, en lesdarreres dècades tots ens hem comportat comsi fóssim simples peons per a maximitzar elsguanys de les empreses constructores. Alcapdavall, la llar és un espai d’identitat quel’hem de fer nostra, no hem de deixar quese’ns encomani la lògica mercantilista depensar que comprar un pis és fer una inversióper al futur. Som persones i necessitem unrefugi confortable per a viure-hi. A més, hemde ser conscients de les implicacions

40

ambientals que té una casa, tant pel que fa ales seves característiques (materials, fontsd’energia) com per la manera com l’habitem.És imprescindible que recuperem el respec-te per l’entorn de la llar, ja sigui urbà, rural onatural. Disposem dels coneixements i latècnica per rehabilitar les construccionshumanes perquè no siguin agressives amb elmedi ambient.

Construir amb les mans: fer maonsde tova

Una manera de recuperar l’antigaproximitat entre les persones i el seuhabitatge pot ser elaborar maons de tova.

La tova és una dels resultats de treballarla terra premsada per a fer habitatges. De fet,avui dia un terç de la població mundial viuen cases de terra. Majoritàriament, laconstrucció amb terra és una tècnica pròpiad’indrets amb escassetat de recursos, però elsúltims temps també ha estat un sistema deconstrucció revaloritzat pels defensors delque s’anomena la construcció natural: larecuperació de tècniques ancestrals

d’edificació, la utilització de materials locals,naturals i no tòxics i l’ús de sistemes deconstrucció senzills i accessibles a tothom.Algunes d’aquestes maneres de construir sónel tapial, la tova, les cases de palla(strawbale), o els earthships.

Per a fer maons de tova només cal disposarde terra, palla, aigua, paciència i ganes detreballar.

Pel que fa a la terra, s’aconsella que tinguiunes proporcions aconsellades de grava (0-15 %), argila (15-25 %), llims (20-35 %) isorra (40-50 %).

La terra es prepara en el mateix lloc d’ons’extreu. Es forma una pila en la qual cada 2o 3 cabassos de terra es tira una capa de pa-lla que la cobreixi. Els fragments de palla nohan de ser massa petits. A la part superior dela pila de terra es fa un forat (com si fos uncràter), per exemple amb una aixada, is’amassa fins a crear una pasta uniforme. Amés de l’aixada, per a fer la massanormalment es fan servir els peus, i s’obté latova trepitjant el fang.

Els motlles per a fer els maons poden serde fusta, d’unes mesures de 26 x 20 cm. Es

mulla el motlle, es col·locaa terra, s’omple el motlleamb el fang, i s’enrasa. Esdesemmotllen tirant delmotlle cap amunt. Un copfetes les toves, es deixenassecar al sol durant dues otres setmanes, vigilant queno es mullin si plou.

Aquesta activitat es potprendre com una variant deles habituals manualitatsamb fang que es realitzen al’escola, només que a l’airelliure, i amb la finalitat depoder comprovar com ambun material proper i saluda-

Els habitatges de tova, com els que s’han aixecat tradicionalment amoltes zones àrides del planeta, són saludables i amb bones

propietats tèrmiques.

41

ble, l’habilitat de les nostres mans (i peus) il’energia del sol, podem elaborar el quepodrien ser les primeres peces per a aixecaruna casa viva que respecta el seu entorn.

Edificis frugals en recursos

Una manera que tenim de veure les entradesd’energia i recursos a les nostres cases ésconsultant i estudiant les factures. Les factu-res de l’electricitat, el gas i l’aigua, no nomésens parlen de la despesa econòmica, sinó delconsum de recursos que fem. És interessantveure la variació del consum en les diferentsèpoques de l’any i els usos i hàbits amb quèes poden relacionar aquests consums(climatització, aigua calenta, reg, etc).

Experimentar amb energiesrenovables a les cases: el kit PowerHouse

El kit Power House de Kosmos és una einapedagògica que desenvolupaconceptes físics bàsics, a lavegada que encomana l’interèsper les energies renovables. Esparteix de la construcció d’unacasa model i d’un manual querecull 70 experiments i 20activitats de muntatge dediferents dispositius. El text delmanual s’organitza com unaguia a través de l’aventura deconstruir una casa i d’aprendrea viure amb l’energia renovablei neta dels elements i recursosdisponibles que ens envolten. Elkit permet construir la maquetade la casa amb panells solars,molí de vent i hivernacle, imuntar altres elements com araun sistema de dessalinització,una cuina solar, o un higròmetre.

En definitiva, és un bon recurs per a expe-rimentar, aprendre i gaudir amb les forces queens envolten cada dia, a nosaltres i a lesnostres cases: el calor i la llum del sol,l’energia del vent, l’energia electroquímica il’energia de les plantes.

Ecourbanisme a la carta

Prenem capsetes de cartró i lesmodifiquem perquè semblin blocs de pisos iedificis. Amb aquestes capsetes podem or-denar la seva ubicació sobre un plànolimaginari d’un barri que ens inventem.L’activitat pot servir per a debatre des deqüestions com ara la superficie i situació delsespais verds públics i privats, fins a ladisposició dels edificis perquè no es facinombra i tots puguin tenir plaques solars. Enssembla que simular el barri ideal des d’unpunt de vista d’habitabilitat pot donar lloc amoltes reflexions sobre la qualitat de vida ala ciutat.

El funcionament de les cases i les activitats que hi practiquem espoden basar en les energies renovables i en l’aprofitament passiu

dels elements naturals. Aquest kit pedagògic demostra a petitaescala com es pot escalfar l’habitatge, o com podem cuinar o

obtenir energia per als nostres aparells sense malmetre l’entorn.

42

Recursos, bibliografia i internet

Bibliografia

• BAKER-LAPORTE, P.,ELLIOT, E., BANTA, J.Prescriptions for a healthy house. Canada: NewSociety Publishers, 2001.• BRIZ, J. Naturación urbana: Cubiertasecológicas y mejora ambiental. Madrid: EditaPronatur, 1999.• CHIRAS, D., WANN, D. Superbia! 31 ways tocreate sustainable neighborhoods. Canada: NewSociety Publishers, 2003.• FUNDACIÓ TERRA. Perspectiva Ambiental núm.18, Electromagnetisme, 2000.• FUNDACIÓ TERRA. Perspectiva Ambiental núm.19, Ecoarquitectura, 2000.• GONZÁLEZ DÍAZ, M.J. Arquitectura sostenible yaprovechamiento solar. Madrid: S.A.P.T. Publi-caciones Técnicas. Colección Era Solar, 2004.• VARIS AUTORS. Guia de l’edificació sostenible.Barcelona: Institut Cerdà, 2001.• HEEDE, R. Homemade money. How to saveenergy and dolars in your home. Colorado: BrickHouse Publishing Company, 1995• HOWARTH, P., REID, A. La casa antialérgica. Bar-celona: Integral, 2000.• MAINI, V. (Coord.). ¿Qué? Construcciónecológica. Alacant: Ceder Aitana, 2001• CEVEDIO, M. Arquitectura y género. Barcelona:Icària Editorial, 2003.• PEARSON, D. El libro de la casa natural. Barce-lona: Integral, 2000.• SCHMITZ-GÜNTHER, T., ABRAHAM, L.E., FISHER

T.A. Living Spaces. Sustainable building anddesign. Colònia: Ed. Könemann, 1999.• SEVILLA, A. Arquitectura solar para climas cá-lidos. Sevilla: Edita Geohábitat, 2000.• URKÍA, I. Energía Renovable Práctica.Pamplona: Editorial Pamiela, 2003.• WATSON, D. La casa solar. Diseño y construc-ción. Madrid: Ed. Hermann Blume, 1985.

Revista• Ecohabitar; revista trimestral de bioconstrucció.Edita Toni Marín. www.ecohabitar.org. Publiquenel Anuario de la bioconstrucción.

Internet• http://www.bioconstruccion.biz; Directorid’empreses i professionals de la construcció sos-tenible de l’estat espanyol.• http://www.greenhomebuilding.com/; pàginaamb molta informació, recursos i enllaços sobreedificació sostenible i arquitectura natural.• http://www.csostenible.net; Agenda de laconstrucció sostenible, elaborada pel Col·legid’Aparelladors i Arquitectes tècnics de Barcelona.• http://www.coac.net/mediambient/renovables/; pàgina del Col·legi d’Arquitectes de Catalunyaamb informació sobre disseny solar passiu ienergies renovables.• http://www.barcelonaenergia.com. Pàginaweb de l’Agència Barcelona Energia.• http://www.greenhouse.gov.au/yourhome/;pàgines en anglès elaborades com a guies per alconsumidor amb moltísima informació sobretotes les vessants d’una casa ecològica,promogudes pel govern australià.• http://www.worldgbc.org/; web del WorldGreen Bulding Council, una corporació quepromou la construcció sostenible des del punt devista del sector de la construcció.• http://www.biotectura.com/; pàgina que incloudirectrius generals sobre bioconstrucció iurbanisme sostenible.• http://www.bcn.es/agenda21/pagines_noves/GuiesdEducacio.htm; Guies ambientals ela-borades per l’ajuntament de Barcelona en formatPDF (Guia per a l’estalvi energètic, L’aigua i laciutat, Propostes senzilles per reduir els residus,Guia de Jardineria sostenible, etc.).• http://www.greenroofs.org/; pàgina sobrecobertes verdes.• http://www.hannover.de/deutsch/doku/kronseng.pdf; projecte de l’assentament deKronsberg, a Hannover, exemple d’urbanismeamb cura pel medi ambient.• http://www.umanitoba.ca/academic/faculties/architecture/la/sustainable/contents.htm; websobre disseny de comunitats i assentamentsurbans sostenibles.