Pac 3 definitiu

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació PAC3

1

Pràctica d’Avaluació Continuada – PAC 3

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educacióPAC 3

Laura Rodríguez EscrihuelaAula:4Data de lliurament: 2/06/13


2

ÍNDEX DE CONTINGUT

INTRODUCCIÓ..........................................................................................................................................3

DISSENY DE L’ACTIVITAT............................................................................................ 4

MAPA CONCEPTUAL............................................................................................................ 10

DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS............................................................................................ 11

AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE ACONSEGUIT................................................15

AVALUACIÓ TECNOLÒGICA DEL DISSENY.............................................................16

CONCLUSIONS...................................................................................................................... 17

BIBLIOGRAFIA I WEBLIOGRAFIA........................................................................................18


3

INTRODUCCIÓTenim un problema. Com a tecnòlegs és molt probable que ens trobem amb la necessitat de dissenyar activitats d’aprenentatge per a persones ben diferents. Aquestes activitats s’hauran de portar a la pràctica (ja sigui per nosaltres mateixos o per altres docents) en un context real (formal o no formal, però propi del psicopedagog) i ben descrit i ben segur que haurem de comptar amb el concurs de les TIC. Caldrà avaluar-les i, sovint, millorar el seu disseny per a edicions posteriors.

En aquesta darrera PAC es pretén dissenyar una activitat d’ensenyament aprenentatge dirigida per un coordinador psicopedagògic amb la finalitat que es doni l’aprenentatge significatiu mitjançant les Tic en un grup de nens i nenes que han detectat que tenen un problema.

Es parteix d’un problema significatiu en una aula de P4 quan s’està explicant la llegenda de Sant Jordi i un alumne detecta que alguns elements, successos de la llegenda s, a partir d’aquí sorgeixen molt interrogants entre els alumnes de la classe que comencen a fer hipòtesis del perquè port haver passat tot plegat. S’aprofita la motivació dels alumnes envers el tema i els interrogants que es planteja per iniciar una investigació al voltant dels dubtes plantejats.

Aquesta investigació parteix dels interessos del grup classe per tant serà un molt bon punt de partida per a l’aprenentatge significatiu.

Primerament trobem la fitxa tècnica del disseny, on podem veure una petita descripció del problema així com els principals trets característics


4

Seguidament trobem un petit mapa conceptual per situar l’activitat realitzada i la seva relació directa amb les TIC i l’aprenentatge significatiu.

Un cop situat el problema passaré a la descripció del procés tot explicant els passos seguits en cada sessió, també hi afegiré la mostra documental i el resultat final, amb algunes fotografies del grup classe realitzant la investigació i el conte explicat pels alumnes .

A continuació dos apartats dedicats un a l’avaluació de l’aprenentatge i l’altre l’avaluació tecnològica del disseny.

Finalment unes petites conclusions que resumiran el procés seguit i els resultats obtinguts.

També s’han inclòs en el projecte un annex, en el qual trobem una autoavaluació de l’activitat i el seguiment de l’avaluació continuada global.

DISSENY DE L’ACTIVITAT

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: La veritable llegenda de Sant Jordi

Descripció dels agents personals i de la tecnologia mediadora

Els agents personals: alumnes de P4

Mediadors: mestre tutora i jo.

Tecnologia Mediadora : Movie Maker, Scan, PDI, microfon, Internet

Descripció del problema

Fruit d’ una conversa espontània sobre la festivitat de Sant Jordi i després d’explicar la llegenda, sorgeix un petit dilema entre els nenes i nenes de la classe del Foc, un dels nens del grup classe exposa que la llegenda que li han explicat a casa els seus pares és diferent a la que acaba d’explicar la mestra, altres nens i nenes expliquen també la seva versió i s’adonen entre tots que hi ha diferents versions de la llegenda. Com pot ser que hi hagi diferents maneres d’explicar la llegenda?

Segons David Jonanssen, estem davant d’un problema del tipus: resolució de dificultats, Ja que molts nens i nenes del grup classe no entenen com pot ser que una mateix conte o llegenda es pugui explicar de diferents maneres i que pugui tenir diferents finals. L’estructuració:és un problema ben estructurat, ja que la seva solució és limitada tenim un problema ben definit amb objectius específics i concrets És un problema poc complex, ja


5

implica un conjunt restringit de factors o variables a tenir en compte.Especificitat de camp: Parteix d’un problema real , problemàtica real dels alumnes , els conceptes treballats son molt propers als alumenes i els poden relacionar amb la seva vida quotidiana

Plantejament del problema

Davant els interrogant que es plantegen els nens i nens del grup classe sobre perquè una llegenda pot ser explicada de maneres diferents comencem una recerca de diferents contes que expliquin la Llegenda per tal d’analitzar quines son les diferències, la recerca es fa a la biblioteca de l’escola, a la Biblioteca del poble, a internet i entre les famílies dels nens i nens del grup classe.

Un cop feta la recerca entre els contes escollits fem una tria amb aquells que presenten més diferències i els expliquem per tal d’analitzar quin canvis perceben els nens i nens,

Entre tots elaborarem un llistat de les diferències més palpables.

Finalment elaborarem entre tots la nostra pròpia llegenda, tot agafant diferents elements que apareguin a les diferents llegendes explicades.

Context de l’activitat

L’activitat es durà terme a l’aula de P4 B en una escola del Vallès Oriental, el nivell socio- econòmic de les famílies és mitjà, durant la unitat de programació de Sant Jordi. A l’escola utilitzarem la Biblioteca per fer la recerca de llibres i l’aula del laboratori que és on està situada la PDI de l’escola, aquesta és compartida amb tot el cicle d’educació infantil i amb el cicle inicial, per tan disposarem d’algunes hores prèviament concertada

Característiques del aprenents

El grup classe on se situa aquest projecte és un grup de P4 és un grup força cohesionat, es mantenen bones relacions entre iguals, juguen de forma positiva tant individualment com en grup. També es poden observar alguns nens i nenes amb lideratge sobre el grup , i amb personalitats fortes.

L’Actitud davant la feina és molt positiva, estan molt motivats pels nous aprenentatges i mostren entusiasmats i amb ganes d’aprendre. Els hàbits de treball, con bons es mostren autònoms i molt madurs.

Mantenen l’atenció i l’escolta en els moments de rotllana, es mostren participatius i comunicatius.


6

En general el grup classe van assolint els hàbits d’ordre i d’autonomia personal característics de l’edat tot i que cal anar treballant-los diàriament per tal que no els oblidin.

A l’aula hi ha alguns nens que presenten dificultats d’aprenentatges:

En Martí

Presenta dificultats d’atenció i escolta i li costa seguir el ritme del grup classe a més a més la situació a casa és complicada ve a l’escola bastant deixat, i els vincles que estableix amb els membres de la seva família tret de la mare son bastant tibants. A l’escola reclama molta atenció i necessita contínuament el reforç positiu de l’adult. Necessita grans dosis de afectivitat, les relacions amb els iguals son bastant conflictives ja que normalment molesta als companys.

Sovint està molt inquiet. Es mostra poc motivat per la producció a paper, però està molt atent i té ganes de participar. El seu ritme de treball és bastant lent.

Va assolint els continguts tot i que en ocasions necessita algunes adaptacions curriculars.

En Pol

Presenta dificultats en la parla , fa poc li han diagnosticat autisme tot i que ha tingut una adaptació progressiva a l'escola, ha plorat bastant a les entrades a l’escola, i degut a que ha faltat sovint, li està costat més adaptar-se.

Compren raonablement les informacions i consignes que rep, mostra grans habilitats manipulatives i demostra gran curiositat per les activitats tecnològiques, l’ordinador, la pissarra digital...

Ara està content i participatiu, però cal donar-li elements perquè reconegui els diferents contextos. Li costa contenir alguns dels seus comportaments de convivència i cal indicar-li quines conductes son acceptables per tant trobar límits en algunes actuacions. Cal ajudar-lo a organitzar la seva percepció del pas del temps i de la comprensió dels cicles que experimenta al llarg del dia.

És mostra motivat i col·laborador amb ganes de participar, tot i que prefereix alguns materials a altres. Necessita Atenció individualitzada. Adaptació dels materials i de les activitats

Degut a l retard maduratiu de la parla cal mostra-li moltes imatges per situar-lo en el context de les activitats

Fa poc li han fet unes proves auditives per detectar si rep bé els sons.


7

També al grup classe hi ha dos nens magrebins que no entenen el català, tampoc el castellà i que necessiten una adaptació de les activitats, amb moltes imatges per tal de facilitar la comprensió dels aprenentatges.

Competències

Comunicació lingüística.

Tractament de la informació i competència digital.

Cultural i artística.

Aprendre a aprendre.

Objectius i continguts

Els objectius

Reconèixer les manifestacions culturals de la festa de Sant Jordi.

Escoltar i comprendre contes.

Comprendre el llenguatge no verbal com a expressió Utilitzar i valorar progressivament la llengua oral per evocar i relatar fets reals o fantàstics, per expressar i comunicar idees o sentiments respectant les normes.

Mostrar interès per l’escolta. Participar i escoltar activament en situacions habitual de comunicació.

Satisfacció per les descobertes individuals i de grup en les habilitats lingüístiques.

Els continguts

Reconeixement de les manifestacions culturals de la festa de Sant Jordi.

Representar la llegenda de Sant jordi.

Ús del dibuix per representar la llegenda de Sant Jordi

Elaboració d’hipòtesis per llegir.

Ús de llibres per a imaginar, informar-se, divertir-se i estar bé.

Visualització de la llegenda de Sant Jordi. a partir de les TIC.


8

Memorització i reproducció de la cançó de Sant Jordi

Descoberta i reconeixement de les relacions entre text oral i escrit.

Interpretació i representació dels personatges de la llegenda.

Descoberta i reconeixement de les relacions entre text oral i escrit.

Interès pel text escrit.

Valoració i respecte per les produccions orals, gràfiques i escrites pròpies i dels companys i companyes.

8. Activitats:

Abans de començar el projecte s’enviarà una carta a les famílies per tal que ens ajudin a fer la recerca de contes de la llegenda de Sant Jordi. També anirem a la biblioteca de l’escola per a fer una recerca.

Es farà una selecció de 4 contes. 1 de la biblioteca, un de les famílies un d’Internet i el que explica la mestra

- Sessió 1: Explicarem un dels contes seleccionats (famílies)

- Sessió 2: Explicarem un dels contes seleccionats( biblioteca)

- Sessió 3: Explicarem un dels contes seleccionats (Internet)

- Sessió 4: Explicarem un dels contes seleccionats(mestre)

- Sessió 5: Elaboració de una llista de semblances i diferències.

- Sessió 6: Representació de la llegenda. La mestra de música treballa una cançó que també explica la llegenda , dividirem la classe per grups i la representarem tot seguint les pautes de la música.

- Sessió 7: Entre tots pensem la llegenda que ens agradaria explicar i la dividim en 12 parts

- Sessió 8: Un cop dividida la llegenda farem parelles heterogènies entre els nens i nenes del grup classe i per parelles dibuixarem les parts de la llegenda.

- Sessió 9: Després de Escanejar el dibuixos amb l’ajuda del Movie Maker farem el muntatge i gravarem la llegenda amb les veus de tots els nens i nenes.


9

Fonamentació psicopedagògica:

Aquesta activitat sorgeix dels interrogants dels nens i nens de la classe i parteix dels seus interessos i necessitats. Estan molt motivats ja que la llegenda de San Jordi és una història que els motiva molt.

S’ha escollit el treball cooperatiu per tal de que tots els alumnes puguin aportar al projecte segons les seves capacitats.

Els nens o nenes amb més dificultats en la parla s’encarregaran de gravar frases més senzilles i simples.

Criteris d’avaluació:

L’avaluació serà continuada avaluant tan els coneixements previs del alumnes com el procés d’ensenyament aprenentatge.

Temporització. Dedicarem 3 sessions setmanals.


10

MAPA CONCEPTUAL


11

DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS

Aquesta activitat és contextualitza en una escola pública de Montornès del Vallès, en una aula de P4 de la qual en sóc tutora, en l’aula hi ha 25 alumnes.El projecte s’ha portat a terme a l’aula ordinària i a la biblioteca de l’escola on hi ha una pissarra digital.El problema sorgeix dues setmanes abans de la diada de Sant Jordi, al inici de la unitat de programació de Sant Jordi, quan tot explicant la diada, un dels alumnes estranyat aixeca la mà i planteja els seus dubtes, no entén perquè en el conte que li explica la seva família el cavaller Sant Jordi es casa amb la princesa al final.Els altres nens i nenes de la classe també comencen a donar la seva opinió i diuen la seva.Finalment no es posen d’acord de quin pot ser el motiu d’aquest fenomen, també hi ha alguns nens que afirmen que en altres contes també passa per exemple diu un nen: “ La meva mare diu que el llop de la caputxeta li posen pedres a la panxa i mor ofegat al riu” “ En el conte de les la caputxeta que ens va explicar la Maria (monitora del menjador)el llop el mata un caçador.Aprofitant aquests interrogants ens plantegem realitzar aquest projecte d’investigació.

S’enviarà una carta a les famílies per demanar llibres de Sant Jordi i dur a terme la investigació. A continuació es desenvolupen les diferents sessions del projecte.

- Sessió 1: Durant aquesta sessió comencem fent una pluja d’idees plantejant les possibles hipòtesis sobre el problema La PERQUÈ LA LLEGENDA DE SANT JORDI POT ÉSSER EXPLICADA DE DIFERENTS MANERES?

Els nens i nens diuen la seva i casdascú es posiciona en postures diferents, al final de la sessió expliquem un dels contes de Sant Jordi que han portat els nens i nenes de casa, com que molts nens n’han portat hem fet un selecció prèvia.


12

Al final de la sessió s’enumeren entre tots els aspectes més importants de la llegenda.

- Sessió 2:

La segona sessió es durà a terme a la biblioteca de l’escola, hem anat a parlar amb el bibliotecari per plantejar-li el nostre problema, i li hem demanat que ens deixi un dels contes per explicar-lo.

Aprofitarem que estem a la biblioteca i explicarem el conte. Finalitzat el conte de Sant Jordi comencem a comparar la llegenda explicada amb la de la sessió anterior, gairebé no hi ha diferencies, en el conte explicat a la biblioteca detectem que el drac comença menjant verdures, ovelles, vaques... el conte de la primera sessió el drac no menjava verdures perquè li feien fàstic.

- Sessió 3: En aquesta sessió anem a la pissarra digital, la mestra ha fet una recerca de llegendes penjades a la xarxa i ha triat una que introdueix més canvis per tal que els nens i nenes puguin comparar-les:

https://plus.google.com/photos/111385237029217291083/albums/5603316987903136689?banner=pwa

- Sessió 4: En la quarta sessió explicarem la última llegenda, en aquesta sessió farem memòria dels diferents personatges i accions que han anat apareixent. En finalitzar la sessió es fa una xerrada en la que els nens exposen les seves idees un nen de la classe explica que el seu pare li ha explicat que els contes son escrits per diferents persones i que es per això que son diferents, aprofitant que a P4 ens troben en ple aprenentatge de la lectura i escriptura, aprofitem aquest detall per recuperar les llegendes explicades i buscar els noms dels autors, els nens s’adonen que cada conte ha estat escrit per una persona diferent.

- Sessió 5:




13

És el moment d’anotar tots els aspectes que han sortit als contes i fer un llistat de semblances i diferències.

- Sessió 6:

La Sònia la mestre de música de l’escola s’ha assabentat que estem fent el projecte i ha presentat als nens una cançó que explica la llegenda:

https://www.youtube.com/watch?v=TJzRC9heOtY

Els nenes que estan súper motivats amb el tema estan molt contents. Hem dividit la classe en diferent grup i hem anat a buscar les disfresses, hem deixat temps per que cada grup es prepari la representació i al final de la sessió l’hem representat.

Aquesta és una mostra de la representació dels nens:

https://www.youtube.com/watch?v=JfD2PErTNW8

- Sessió 7:

Entre tots pensem la llegenda que ens agradaria explicar i la dividim en 12 parts

- Sessió 8:

Un cop dividida la llegenda fem parelles heterogènies entre els nens i nenes del grup classe i per parelles dibuixem les parts de la llegenda.

https://www.youtube.com/watch?v=JfD2PErTNW8

https://www.youtube.com/watch?v=TJzRC9heOtY


14

- Sessió 9: Després de Escanejar el dibuixos amb l’ajuda del Movie Maker farem el muntatge i gravarem la llegenda amb les veus de tots els nens i nenes.

https://www.youtube.com/watch?v=FtSEyHtY2hI

https://www.youtube.com/watch?v=FtSEyHtY2hI


15

AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE ACONSEGUIT

Partint del model constructivista entenem que els aprenentatges adquirits provoquen canvis mentals i de conducta.Segons Jonassen l’aprenentatge des de un model constructivista proporciona múltiples visions de la realitat modificant i creant una nova visió de la realitat:La mayoría de los psicólogos cognitivos consideran que la mente es una herramienta de referencia para el mundo real; los constructivistas creen que la mente filtra lo que nos llega del mundo para producir su propia y única realidad (Jonassen 1991)

D’altra banda Ausbel amb la teoria de l’aprenentatge significatiu, planteja per una banda la relació entre els coneixement previs del individu i la seva estructura cognitiva, en relació amb la nova informació creant així nous esquemes de coneixement i modificant els antics, produint nous models mentals.

El constructivismo asume que nada viene de nada. Es decir que conocimiento previo da nacimiento a conocimiento nuevo.

Tenint en compte aquest fonaments teòrics els projecte ha partit dels coneixements previs dels nens i nens i dels seus interessos, introduint nous aprenentatges que han provocat canvis en el pensaments dels alumnes.Des de el primer dia els nens han estat molt motivats amb el projecte i molt il·lusionats, inclús els pares a l’entrada i sortida de l’escola ho comentaven.Al llarg del projecte s’ha seguit una avaluació sumativa (inicial, continuada i final) , s’ha valorat, l’actitud la participació, d’interès en les activitats, la resolució dels problemes que s’han anat plantejant i els progressos obtinguts a partir dels conceptes treballatsEn general ha estat una experiència molt positiva, ja que els nens s’ho han passat molt bé durant el procés i això ha ajudat a acabar amb èxit l’activitat.Com ja es va dir en la fitxa disseny al grup classe hi ha nens amb dificultats, per això se’ls ha adaptat l’activitat, sobretot en la sessió de dibuixar i en la sessió de gravar el conte, en aquesta s’han triat frases molt curtes perquè les puguin memoritzar sense problemes.En general tots els alumnes ha assolit els objectius establerts inicialment i han utilitzat noves estratègies que en un futur els ajudaran per realitzar d’altres activitats.


16

AVALUACIÓ TECNOLÒGICA DEL DISSENY

Durant la realització del projecte s’ha utilitzat la pissarra digital, per projectar un conte del picassa, l’ordinador de l’aula, per anotar les pluges d’idees i les conclusions dels alumnes al llarg del projecte, el programa windows movie maker 2.6 per gravar la llegenda i l’escàner per escanejar les imatgesCal dir que a l’escola per un tema de retallades els alumnes tot i que a p4 es començava a fer informàtica s’ha decidit començar a partir de 1r, per tan els nens i nenes no estan acostumats a fer servir molt els ordinadors, tot i així aprofitant que a la biblioteca hi ha una pissarra digital molts dijous anem amb tot els grup classe a treballar la lectura escriptura.La utilització de la pissarra és un element molt motivador que enganxa molt als nens, la gravació del vídeo els ha fascinat els ha agradat molt possar la seva veu a la llegenda i la veritat es que per ser la primera vegada ho han fet molt i molt bé.En el cicle d’infantil és molt important la contextualització de les activitats i la globalitat del problema es per això que el fet de resoldre’l amb la utilització de les Tic resulta més engrescador.

La tecnologia educativa (TE) basada en el disseny, aplicació,

anàlisi i avaluació de situacions mediates d’aprenentatge,

basades i fonamentades en el procés d’ensenyament –

aprenentatge, incideix directament en l’aprenentatge

significatiu, ja que mostra especial interès per la zona de

desenvolupament proper (ZDP) dels aprenents.


17

CONCLUSIONS

La realització d’aquest projecte tot i que ha estat molt

laboriós ha estat molt enriquidor, i si els meus alumnes ha

estat motivats durant el procés d’aprenentatge, jo encara ho

estat més, penso que això ho he sabut transmetre i que ha ajudat

en el procés d’aprenentatge.

El principal objectiu que m’havia plantejat era el de produir

el canvi de model mental en els alumnes perquè construïssin nous

coneixement, Penso que al mateix temps que els alumnes han anat

introduint canvis de pensament ,jo també ho he fet amb els meus,

en ocasions em sorprenien amb noves idees i pensaments , això

m’ha fet estar molt atenta durant el procés d’ensenyament

aprenentatge per tal de seguir endavant i anar modificant tot

allò que calia

El que més m’ha costat de la Pac ha estat la tria del

problema, sobretot relacionar-la amb la teoria, em costava molt

trobar un problema que sigues realment significatiu per als

nens, ja que la majoria d’activitats que normalment es porten a

terme a l’escola són proposades pels adults, i no sorgeixen de

les motivacions i els interessos dels propis alumnes. El fet que

sorgís dels interrogants dels infants, han fet que el projecte

sigui molt i provocador l’aprenentatge significatiu. A partir

d’ara m’he proposat a estar molt atenta a questes petites

espurnes que poden sorgir en qualsevol moment per tal de

transformar-les en aprenentatge significatiu

La PAC m’ha ajudat a assolir estratègies de treball amb

elements tecnològics dintre d’un context concret i he après que

aquestes poden afavorir l’aprenentatge significatiu que el fet

d’ incloure diverses eines tecnològiques a l’hora de dissenyar

activitats d’ensenyament aprenentatge pot ajudar a que el

procés sigui un èxit.


18

BIBLIOGRAFIA I WEBLIOGRAFIA

Jonassen, D. (2003). Les TIC i la construcció de coneixement. Cas 3. creació de models a classe. Mòdul didàctic 4. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Universitat Oberta de Catalunya.

Jonassen, D. (2003). TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Mòdul didàctic 3. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Universitat Oberta de Catalunya.

Cabrero, J. (2003). Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Mòdul didàctic 1. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Universitat Oberta de Catalunya

.Domènech, M i Tirado, F.J. (2002). Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia. Barcelona: Fundació universitat Oberta de Catalunya. >

Programari CMAP Tools. Knowledge modeling kit. Version 5.04.02. Insitute for Human amb Machine Cognition. A University Affiliated Reserch Institute. Disponible a: <http.//cmap.ihmc.us/>.

Jonassen, D. (1991). “Objectivism versus Constructivism: do we need new philosophical paradigm?” Educational technology research and development. Vol.39, nº3 (p. 5-14).

http://saberes.my3gb.com/etaquitao/politec/constructivismo.htm

http://saberes.my3gb.com/etaquitao/politec/constructivismo.htm

Pac 3 definitiu

Documents

Transcript of Pac 3 definitiu