PAC 3: Quant mesuraven els Dinosaures?

PAC 3: Pojecte TIC i aprenentatge significatiu

Assignatura: Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació

Nom complert: MARIA SABINA SANZ MILIAN

Aula: 2

Data de lliurament: 05/01/2013

0. Índex

Maria Sabina Sanz Milian Nov. Tec. PAC3

05/01/2013

2

1. Introducció

L'objectiu de la PAC 3, projecte final és dissenyar, desenvolupar, implementar i avaluar situacions

d'ensenyament-aprenentatge intervingudes per eines tecnològiques, que potenciïn l'aprenentatge

significatiu i el canvi conceptual. Tenint en compte aquest objectiu principal he anat desenvolupant les

diferents activitats, que creo m'han servit per entendre molt millor la importància que tenen les noves

tecnologies per aconseguir un veritable aprenentatge significatiu.

2. Disseny de l’activitat

A. Mini projecte: quant mesuraven els dinosaures?

Aquest curs al centre escolar Francesc Plató i Sartí d’Abrera, el cicle inicial ha decidit treballar els

animals. Just començar l’escola, els alumnes de 1r de primària van escollir el seu nom d’aula

mitjançant una pluja d’idees d’animals que es hi semblaven curiosos, interessants i magnificats. Va

sortir per majoria absoluta el nom dels Dinosaures. És per això que he trobat força interessant

potenciar l’aprenentatge dels infants amb allò que tan els apassiona mitjançat les TIC.

B. Descripció dels agents personals i tecnologia mediadora:

Agents personals: Els alumnes de 1r de primària, mestra de l’aula, Marina Pomada i figura de

psicopedagog, Maria Sanz, jo.

Tecnologia mediadora:

- Ordinador amb accés a Internet.

- Processador de textos word.

- Google imatges.

- Power Point

- Càmara fotogràfica

- Jclic.

- Video Youtube

- Programari Paint.

C. Descripció del problema:

A una assemblea a classe la mestra nombra el nom de la classe “Els dinosaures”, i s’inicia una

conversa entorn QUÈ SABEN ELS INFANT FINS ARA SOBRE ELS DINOSAURES. Neix dels

alumnes el dubte de la grandària dels dinosaures i amb aquest sorgeix: Quant mesuraven els

dinosaures? A partir d’aquí apareix els problema de partença.


05/01/2013

3

Segons David Jonassen:

Tipus: Es tracta d’una activitat que consisteix en la formulació d’hipòtesis, la comparació amb

l’entorn, obtenció d’altres punts de vista i la confirmació refutació d’hipòtesis. Es tracta doncs d’un

problema de resolució de conflictes ja que els alumnes hauran de resoldre i reestructurar aquelles

idees preconcebudes que tenien entorn als dinosaures. Degut a l’etapa educativa, cicle inicial,

s’ofereixen eines per facilitar la resolució de la qüestió.

Per altra banda, també respon a un problema que usa regles ja que hi ha una única solució, però hi

ha diferents vies per arribar. En aquest cas concret es proposen les vies (representació/comparació

directa, reproducció de vídeo, informació internet i Jclic), com adaptació a aquesta primera etapa

educativa.

Estructuració: Es tracta d’un problema ben estructurat que respon a una solució correcta i

preescrita. No hi ha solucions alternatives. S’apliquen una sèrie de principis que s’organitzen en

una disposició previsible i prescriptible.

Complexitat: Es tracta d’un problema amb poca complexitat, ja que el nombre de variables que

interaccionen és mínim i hi ha una predictibilitat en el seu comportament.

D. Com es planteja el problema:

La mestra de l’aula, la Marina, es disposa a treballar el nom de la classe “Els Dinosaures”

mitjançant una conversa a l’assemblea diària.

En aquesta conversa es planteja: Què sabem dels Dinosaures? Els nens ofereixen tot tipus de

respostes:

- Mengen herba i carn, són ovípars, tenen molta força,...

Un nen planteja amb quina grandària pot tenir un dinosaure, i s’intueix en els aprenents les ganes

per descobrir aquesta qüestió. Es focalitza l’atenció i s’acorda treballar el projecte: quant

mesuraven Els Dinosaures?

A partir d’aquí la mestra i la figura de la psicopedagoga, és a dir, la Marina i jo, acordem trobar una

manera d’oferir recursos als aprenents per resoldre aquesta qüestió.

Es plantejaran una sèrie d’activitats que al llarg de les properes setmanes es portaran a terme a la

classe, tot, utilitzant la tecnologia com a element mediador.

E. Context de l’activitat.

El context del problema respon a l’àmbit de l’educació formal i és tracta de l’aula d’educació

primària (1r) del CEIP Francesc Plató i Sartí ubicat a Abrera.


05/01/2013

4

F. Característiques:

Aquest projecte es porta a terme a una classe de nens/es entre 6-7anys. Es tracta d’un grup

heterogeni i en general és un grup molt participatiu que s’engresca fàcilment amb les activitats. La

major part dels infants té un bon desenvolupament del llenguatge escrit i són molt xerraires, tot i

que són conscients que cal respectar el torn de paraula.

No hi ha cap infant amb necessitats educatives específiques, la majoria té un bon desenvolupament

i s’interessen força pels aprenentatges a l’aula, com la naturalesa.

G. Competències bàsiques i objectius

Mitjançant la programació es pretén aconseguir que l’alumnat gaudeixi del Principis i Fins de

l’Educació, com marca la LOE, és a dir, de l’Educació de Qualitat i Equitat a tots els ciutadans, del

principi de l’Esforç Compartit de tots els components de la comunitat educativa i de l’avaluació com

a instrument valuós de seguiment i valoració de resultats per als meus alumnes... I del “Fins”

destacaríem, la Igualtat de drets i oportunitats entre nens i nenes, i l’Educació en la prevenció de

conflictes i la resolució pacífica dels mateixos.

Sumant a tot això, que cal treballar-ho mitjançant els Objectius de Primària, amb els quals es pretén

desenvolupar capacitats i promoure el desenvolupament integral; cognitiu, físic, afectiu i actitudinal

dels infants.

Sense oblidar-me de les Competències Bàsiques, com diu el RD 1513/2006, pel que s’estableixen

les ensenyances mínimes de l’Educació Primària, que són els aprenentatges que considerem

imprescindibles per a aplicar els sabers adquirits.

Relació amb les competències bàsiques

(Annex 1 del decret 142/2007)

- Competència lingüística:

Narració, vocabulari, lectura comprensiva, tècniques de lectura per extreure informació, fitxes de

dinosaures.

- Competència matemàtica:

Unitats de mesurada

- Competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic.:

Història de la terra i geologia.

- Tractament de la informació i competència digital:

Cerca de informació en internet (google + youtube).

- Competència social i ciutadana:


05/01/2013

5

Normes, treball en equip.

- Competència per aprendre a aprendre a aprendre:

L'ús del llenguatge escrit com a mitjà per millorar la comprensió. Treball en equip col·laboratiu i

cooperatiu.

- Competència artística i cultural:

La relació ciència-ficció. La imatge creada com a forma de representació.

- Autonomia i iniciativa personal:

Acte control del treball i de l'aprenentatge, adreça del què aprendre, responsabilitzar-se del propi

aprenentatge

Objectius generals d’educació primària que es treballen:

- Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i responsabilitat en l’estudi, així com

actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interès i creativitat en

l’aprenentatge.

- Adquirir habilitats per a la prevenció i per a la resolució pacífica de conflictes, que els permeten

desembolicar-se amb autonomia de l’àmbit familiar i domèstic, així com en els grups socials amb

que es relacionen.

- Iniciar-se en la utilització, per a l’aprenentatge, de les tecnologies de la informació i la comunicació

desenvolupant un esperit crític davant dels missatges que reben i elaboren.

Objectius d’àrea:

L’ensenyança del Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural en aquesta etapa tindrà com a

objectiu el desenvolupament de les següents capacitats:

- Conèixer i valorar la important aportació de la ciència i la investigació per a millorar la qualitat de

vida i benestar dels sers humans.

- Adquirir i desenvolupar habilitats socials que afavoreixin la participació en activitats de grup

adoptant un comportament responsable, constructiu i solidari, respectant els principis bàsics del

funcionament democràtic.

- Reconèixer en el medi natural, social i cultural, canvis i transformacions relacionats amb el pas del

temps i indagar algunes relacions de simultaneïtat i successió per a aplicar aquests coneixements a

la comprensió d’altres moments històrics.

- Interpretar, expressar i representar fets, conceptes i processos del medi natural, social i cultural per

mitjà de codis numèrics, gràfics, cartogràfics i d’altres.

- Utilitzar les TIC per a obtenir informació i com a instrument per a aprendre i compartir coneixement i

valorar la seva contribució a la millora de les condicions de vida.


05/01/2013

6

H. Previsió de la seqüència d’activitats

Activitat 1: Plantejament del problema + coneixements previs

Conversa sobre els dinosaures mitjançant assemblea : coneixements previs sobre els dinosaures:

Què sabem dels dinosaures?.

Acordem què volem saber: Quant mesuraven els dinosaures?

Activitat 2: Fem hipòtesis + Youtube "Caminando entre dinosaurios”

En iniciar l’activitat la mestra proposa fer algunes hipòtesis sobre la mesura dels dinosaures.

A continuació veiem el document del youtube per contrastar informacions.

Conversa: Què hem vist? Què en pensem? Eren correctes les nostres hipòtesis?

Activitat 3 : Recerca de informació en internet de la mesura dels dinosaures + cadena

humana.

A partir de la recerca d’informació, realitzem una cadena amb els alumnes de la mesura exacta del

dinosaure més gran i del més petit i la comparem amb el nostre mida.

Activitat 4: Els dinosaure a Jclic

Activitat d’estructuració dels coneixements. Activitat en Jclic sobre els dinosaures i concretem el

projectes mitjançant activitats de mesura.

Activitat 5: Dibuixem amb el paint el dinosaure més gran i el més petit.

Activitat de cloenda. Dibuixar i pintar el dinosaure més gran i/o el més petit que els hagi agradat

durant tot la recerca del mini- projecte.

I. FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

El plantejament del problema ha sorgit d’una conversa sobre un tema proposat. Derivada d’aquesta

conversa ha sorgit una inquietud en els alumnes, els quals van demostrar mostrar molt interès en

resoldre.

La decisió de les tasques ha realitzar ha estat producte dels acords entre la mestra tutora i la figura

del psicopedagog. En les decisions s’ha tingut present; la conversa realitzada amb la tutora

(explicació de situació i necessitats), el tema proposat pels alumnes i com ha aparegut a la seva

vida quotidiana, les característiques i necessitats cognitives, emocionals i intel·lectuals del grup, els

objectius, els recursos humans i materials del centre.

Les tasques es basen en una fomentació constructivista on el subjecte actiu de l’aprenentatge és

l’infant. Tot tenint present la proposta d’activitats significatives per als infants. Són tasques

col·laboratives i conversacionals (formulació d’hipòtesis mitjançant la conversa) i són

intencionades i contextualitzades (tractament dels dinosaures a partir del nom de la classe).


05/01/2013

7

J. PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ.

Procediments d’avaluació:

La mestra actuarà d’observadora directa de les activitats, serà una avaluació continuada on es

prendrà nota dels comentaris i reaccions més significatives dels alumnes.

Criteris d’avaluació:

- Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions

afectives positives mútues.

- Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i

emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa

i d'aprenentatge amb l'ús d'un llenguatge no discriminatori, i amb actitud de respecte

vers altres cultures i diferents llengües.

- Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents

llenguatges: verbal, plàstic, i audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).

K. PREVISIÓ DE TEMPORITZACIÓ.

Activitat 1: 3 de desembre – durada: 20 minuts.

Activitat 2: 5 de desembre – durada: 15 minuts + temps de vídeo (youtube)

Activitat 3: 10 de desembre – durada: 30 + 30 minuts.

Activitat 4: 12 de desembre – durada 40 minuts.

Activitat 5: 14 de desembre - durada 40 minuts.


05/01/2013

8

3. Petit mapa conceptual

4. Descripció del procés i il·lustració documental

Activitat 1: Plantejament del problema + coneixements previs


05/01/2013

9

Activitat 2: Fem hipòtesis + Youtube "Caminando entre dinosaurios”

Activitat 3 : Recerca de informació en internet de la mesura dels dinosaures + cadena humana.


05/01/2013

10

Activitat 4: Els dinosaure a Jclic

Activitat 5: Dibuixem amb el paint un dinosaure.

5. Avaluació de l’aprenentatge aconseguit

L’avaluació tinguda en compte ha estat una avaluació contínua basada en tres procediments:

Avaluació Inicial: Ens serveix per comprovar el grau de coneixements previs que té

l’alumne. La primera sessió l'he utilitzat per conèixer aquests coneixements.

Avaluació Formativa: Es dut a terme al llarg de les diferents activitats. L’observació dels

diferents alumnes ja ens servirà per veure com van desenvolupant les seves idees i

ampliant el seu coneixement.

Avaluació Final: es té en compte com cada alumne ha resolt el seu treball, el seu grau de

comprensió del tema que hem recercat, i la seva participació en dur-ho a terme.

A través d’aquests tres procediments avaluatius hem pogut comprovat el grau de consecució dels objectius

plantejats per a aquest mini- projecte.


05/01/2013

11

6. Avaluació tecnològica (processual) del disseny

En aquesta activitat ens plantejàvem aconseguir uns objectius, per la qual cosa respecte a l’avaluació

tecnològica del disseny, hem de pensar i preguntar-nos si els hem aconseguit.

L’objectiu principal era dissenyar una activitat per aconseguir aprenentatge significatiu, per poder-ho

comprovar, necessitem analitzar diversos apartats:

1. Veure si el disseny de l’activitat és el correcte. Es pot veure que sí que va ser el adequat ja que

partim de la seva necessitat de saber més, i va resultar un tema interessant i motivador per als

alumnes, arran d’això es va organitzar les activitats amb uns objectius i continguts adaptats a les

característiques dels infants.

2. La funció del mestre en el procés d’ensenyament- aprenentatge. La funció va ser de mediador de

l’activitat, intentant en tot moment que els alumnes anessin fent relacions i ampliant el seu

coneixement entorn als Dinosaures i concretament en la seva mesura, amb la finalitat d’aconseguir

el canvi conceptual en ells.

3. La implicació dels alumnes i els coneixements adquirits. En aquest mini- projecte he comprovat que

els alumnes estaven implicats en tot moment, sentint-se motivats en la realització de cada una de

les activitats que se’ls hi va proposar.

4. L’ús de les TIC. Amb l’ús dels diferents materials tecnològics citats, queda clar que l’ús de les TIC

és l’adient i complet.

5. L’últim aspecte està relacionat amb les tècniques d’avaluació i registre d’avaluació utilitzats. La

tècnica d’avaluació que es va utilitzar va ser l’observació directa sobre els/les alumnes.

7. Conclusions

L’elaboració del disseny d’activitat no ha estat gens fàcil ja que implicava una bona organització del treball i

del temps. M’ha aportat molt bon fruits, ja que m’ha permès entendre molt millor i valorar d’una manera

més positiva la importància que tenen les noves tecnologies en l’assoliment d’aprendre significativament.

Penso que la millor manera d’aprendre és a través de l’experiència. A través d’aquesta activitat, els

alumnes han tingut l’oportunitat de crear, modificar i ampliar el seu coneixement. A més, crec que he

elaborat una seqüència d’activitats on es compleixen els objectius establerts per aquesta activitat; els

infants han observat allò que els interessava, han desenvolupat habilitats de comunicació, expressió,

comprensió i representació i s’han introduït en l’ús de les TIC.


05/01/2013

12

Per l’altra banda, gràcies a la utilització del Cmap he pogut situar l’activitat dins la fonamentació teòrica de

l’assignatura, i he aprofundit tant en els coneixement propis de les TIC com en la teoria de l’aprenentatge

significatiu i la solució de problemes.

Per últim, en relació a l’actitud dels alumnes que l’han realitzat ha estat una experiència totalment positiva i

enriquidora ja que tots els infants s’han involucrat, han demostrat interès, han gaudit i han après nous

coneixements.

8. Annex: Autoavaluació de l’activitat i del seguiment de l’avaluació continuada global

Al llarg de tota l'assignatura, a través de les diferents activitats que hem realitzat, he anat ampliant,

construint i transformant el meu coneixement, és a dir, s'ha anat produït el meu canvi conceptual en relació

a les noves tecnologies.

Com diu Jonassen, que com a aprenents, construïm els nostres models mentals, expressem certa força,

coherència i compromís amb les concepcions existents, interactuem amb la nova informació fins a

aconseguir un nivell en el qual la informació sigui comprensible, coherent, i retòricament urgent d'acord

amb els nostres models conceptuals. El procés cognitiu de construcció d'aquestes teories és el canvi

conceptual. Per tant, el meu aprenentatge ha estat una adquisició de coneixements.

L’entrada en conflicte amb idees preconcebudes m’ha fet evolucionar, sobretot en els coneixements de la

relació entre Ciència, Tecnologia i Societat on he conegut l’evolució de les diferents posicions

tecnodeterministes i sociodeterministes fins arribar a la introducció de nous conceptes.

Seguidament a això la introducció de la TE on he pogut conèixer l’evolució de la seva concepció i la seva

fonamentació, així com a través de la lectura del material de J.Cabero he pogut ampliar els meus

coneixements cap a una definició més acurada de TE.

El debat a estat un entorn permanent de construcció de l’aprenentatge i a més no només m’ha ajudat a

portar a terme els canvis conceptuals, sinó que ha suposat un canvi en la manera de concebre la finalitat

d’un debat virtual, el seu funcionament i organització.

La utilització del Cmap ha estat tota una nova experiència per mi que ha tingut diferents fases, i he passat

de sentir-me perduda amb aquesta eina a utilitzar-la com a element organitzatiu i de revisió constant dels

meus coneixements.

En quant al disseny del mini-projecte, penso que aquesta activitat ha estat la més important de

l’assignatura ja que he pogut aplicar en un cas real molts dels coneixements que he construït al llarg de

l’assignatura com la selecció i ús de les TIC en l’educació, la teoria de l’aprenentatge significatiu

(constructivisme), la solució de problemes per l’aprenentatge, el compromís cognitiu, la construcció de

models mentals i el canvi conceptual.


05/01/2013

13

Per acabar, m’agradaria compartir una nova visió, sóc una persona positiva i crec que la realització

d’aquesta assignatura m’ha despertat nous interessos però sobretot m’ha fet reflexionar de l’entorn que

ens envolta, aquesta nova visió es tracta d’acceptar que la societat està experimentant un important

desenvolupament tecnològic, que afecta a tots els sectors, amb a qual cosa l’Educació està implicada en

aquest canvi, i ha de transformar la seva metodologia per donar resposta al canvi tecnològic. Com a

mestra i futura psicopedagoga tinc la necessitat de progressar, d’avançar i seguir el ritme de l’entorn

canviant, per tal de poder estar a l’alçada de les necessitats de l’alumnat.

PAC 3: Quant mesuraven els Dinosaures?

Documents

Transcript of PAC 3: Quant mesuraven els Dinosaures?