8/2/2019 PAC1_Grup4

1/38

UVPla estratgic

2004 - 2008

T o n i A g u i l a r

L l u s B a l l a r n

Ismael Cabezudo

alparaso

niversidad

i r t u a l

8/2/2019 PAC1_Grup4

2/38

1

Si no sabemos hacia dnde vamos, terminaremos en cualquier otro lugar.

Lawrence Peter Berra

8/2/2019 PAC1_Grup4

3/38

2

ndex

01. Introducci. 3

02. Missi i visi.. 5

03. Anlisi i situaci actual. 7

04. Diagnstic. 11

05. Pla estratgic 17

06. Pla dacci 20

Conclusions 35

Bibliografia.. 36

8/2/2019 PAC1_Grup4

4/38

3

01. Introducci

La nova societat de la informaci i del coneixement ens estan duent a noves formes

d'organitzaci empresarial. En l'mbit educatiu, i en l'ensenyament superior en concret, la

gesti d'aquestes noves organitzacions educatives passa per tenir molt present la

globalitzaci econmica i les TIC com a factor clau del possible xit. En aquesta nova

situaci dels estudis superiors vinculats a les universitats i la formaci permanent, els

provedors educatius sn internacionals; s a dir, la competncia que sestableix en el

marc de leducaci s internacional degut a laparici de loferta a distncia. Aquestaoferta s proporcionada per universitats ja existents o daltres de nova aparici amb una

oferta destudis a distncia, el que provoca un augment de la competncia. Aix deriva

en la necessitat dun canvi en les poltiques educatives de totes les universitats, tinguin

aquestes o no desenvolupades formacions vinculades a le-learning.

Davant de laugment de la demanda destudis superiors que sest donant i laugment de

loferta vinculada a lensenyament a distncia cal tenir en compte diversos aspectes a

l'hora d'encarar aquest nou paradigma: el canvi de rol dels estudiants, essent

protagonistes i responsables del seu propi aprenentatge; el nou paper dels docents,

adquirint tota una nova srie de competncies i de rols; l'aplicaci de poltiques de

qualitat, davant la proliferaci destudis i augment dels estudiants; canvis de poltiques

sobre la infraestructura de les institucions i, finalment, canvis de carcter pedaggic de

gran magnitud. Les universitats ha de preparar-se per abordar tots aquests aspectes i

altres que puguin ser significatius si volen continuar essent competitius i acomplir tots els

seus objectius.

Tanmateix, en l'nlisi de l'entorn de la Universitat de Valparaso, es fa pallessa la

competncia existent entre les universitat pbliques i privades. Sembla que hi ha poc

recolzament econmic a nivell estatal per aquestes universitat pbliques i que a ms,

tenen poc marge de maniobra per generar negoci que els permeti sobreviure. A banda,

les actuals circumstncies de crisis global, la mobilitat dels estudiants i el major accs

d'estudiants, no sempre prou preparat, als estudis superiors, fan que les universitats

8/2/2019 PAC1_Grup4

5/38

4

intentin trobar solucions ms o menys imaginatives que els permeti diferenciar-se de la

resta.

La universitat de Valparaso ha optat per iniciar, amb el suport incondicional del seu

Rector, la Direccin General de Educacin Virtual de Valparaso, amb l'objectiu que

aquest sigui un rgan autosuficient i que lideri la creaci de la Universidad Virtual de

Valparaso. La missi de la Direccion General de Educacin Virtual s la de socialitzar,

enfortir i intensificar l's de les TIC amb el propsit de contribuir a millorar el procs

d'Ensenyament-aprenentatge en els programes acadmics de les matries de la

universitat.

8/2/2019 PAC1_Grup4

6/38

5

02. Missi i visi

MISSI La Universitat de Valparaso s una instituci estatal, pblica i autnoma, fundada en una

llarga tradici i que es planteja com a objectiu generar i difondre el coneixement, cultivant

les cincies i tecnologies, les humanitats i les arts, a travs del desenvolupament de la

docncia de pre-grau, postgrau i investigaci, facilitant les competncies per formar els

graduats, profesionals i investigadors que la societat requereix, en un marc de gesti de

qualitat i comproms amb el desenvolupament regional i nacional, i orientada a la

innovaci.

Tanmateix, la Direccin General de Educacin Virtual t com a missi la creaci i

implementaci d'un sistema de docncia complementari que faciliti una millorar en la

qualitat en els ensenyaments que imparteix la universitat.

Parallelament, tamb s'intenta aconseguir una major flexibilitat en les metodologies

d'ensenyament aprenentatge que millorin i faciliti la mobilitat dels estudiants fent s de

l'e-learning i el blended-learning.

Finalment, l's intensiu de les TIC es veu com una magnfica oportunitat per iniciar el

canvi de paradigma educatiu que ha de dur la universitat, d'un ensenyament centrat en la

transmissi d'informaci i coneixement, al processament de la informaci i a la generaci

del coneixement per mitj de la combinaci de formats sincrnic, asincrnic i presencial

en una evoluci , entre d'altres, dels rols del docent i de l'estudiant, fent a aquest darrerl'autntic protagonista del procs.

VISI La Universidat de Valparaso, com a Universitat estatal aspira a ser una Instituci:

D'excellncia en la formaci de persones, en la innovaci i generaci deconeixement i en la seva gesti

Pluralista i ampliament participativa en tots els seus estaments. Vinculada a la realitat del seu entorn.

8/2/2019 PAC1_Grup4

7/38

6

Que aporti desde la potenciaci de la seva ubicaci en la Regin de Valparaso, aldesenvolupament regional i nacional.

Socialment responsable. Referent en l'Educaci Superior en l'mbit nacional i internacional.

La Direccin General de Educacin Virtual t com a objectiu a curt termini reunir,

organitzar i fer operatius tots els recursos humans i materials de que disposa la universitat

en relaci a l'educaci a distncia i la formaci no convencional. En aquest sentit, la

instituci t aspiracions, a llarg termini, de poder anar oferint cursos i carreres

universitries -preferentment de pregrau, en format semipresencial i virtual- sense deixar

d'atendre els tems abans esmenats, per amb l'establiment d'equips interdisciplinars

que assumeixin el paper d'universitat vinculada a la innovaci.

VALORSEls valors que la inspiren sn la participaci, la solidaritat, l'equitat, la llibertat, el

pluralisme, el pensament crtic i el respecte a la diversitat.

8/2/2019 PAC1_Grup4

8/38

7

03. Anlisi i situaci actual

HistriaL'any 1981, a partir d'un procs d'ajust estructural dissenyat durant el perode

d'autoritarisme del rgim militar, la Universitat de Xile, la ms important de les institucions

pbliques estatals d'educaci superior, amb seus a totes les regions del pas, s retallada

i s dividida en universitats regionals. Aquesta decisi discrecional, sense cap participaci

de la comunitat universitria nacional, va tenir un cost addicional en perjudici de les

universitats de carcter regional, dependents de la Universitat de Xile.

Conseqentment, neixen aix les universitats pbliques tradicionals derivades de la

Universitat de Xile. Pel mateix, la Universitat de Valparaso s una entitat d'educaci

superior, que reconeix i conrea els seus orgens des de la creaci del primer curs de lleis

el 1911, a la ciutat de Valparaso i sota la direcci i protecci directa de la Universitat de

Xile.

Durant ms de nou dcades, des que va ser seu de la Universitat de Xile a Valparaso, ha

estat font d'importants fites, en qu destaca la presncia i tradici que aquesta

Universitat ha establert a la regi i el pas, per mitj de milers de professionals que han

lliurat els seus coneixements a la comunitat.La Universitat de Valparaso es genera a partir de la Seu de la Universitat de Xile a

Valparaso, considerada com una de les institucions d'educaci superior regional

tradicional i pblica ms important del pas. Pel mateix, t la seva nima mater a la

Universitat de Xile, histrica casa matriu, fundada l'any 1843 a la capital de la Repblica

de Xile; el seu primer rector fou Don Andrs Bello, un home del seu temps, per que va

tenir la visi i el talent necessaris per transcendir moltes de les seves idees i apreciacions

que admeten una profitosa projecci de la fertilitat i influncia de la seva obra fins als

nostres dies.

La Universitat de Valparaso s una instituci d'educaci superior, estatal, pblica,

complexa, que s'inspira en principis com la tolerncia, el pluralisme i el pensament lliure

de tuteles religioses o poltiques i ideolgiques, i la seva actuaci es fonamenta en una

8/2/2019 PAC1_Grup4

9/38

8

actitud racional tica, per alhora reflexiva, creativa i innovadora. La Universitat de

Valparaso desenvolupa i gestiona el coneixement integrat, amb presncia regional,

nacional i internacional, amb un aportament significatiu al coneixement, la cultura i el

patrimoni. Orientada a la innovaci, est reconeguda pblicament com una de les

universitats regionals ms importants del pas amb un procs d'internacionalitzaci

constant i creixent i la incorporaci al mn globalitzat.

Estructura organitzativaPer poder desenvolupar satisfactriament la tasca per a la qual ha estat creada, la

Direccin General de Educacin Virtual (a partir d'ara DGEV), ha de tenir un alt nivell

d'autonomia i independncia respecte la Universitat de Valparaso. Cal tenir molt presents

les experincies de grans universitats amb fracasos importants en les seves incursions en

l'mbit de l'e-learning en creure que l'aprenentatge virtual es basava en convertir

contiguts en mercaderia. A ms, es va mantenir el funcionament principal i els qui van dur

a terme el projecte van ser els professors amb crrecs vitalicis, tot ells molt allats de

l'educaci a distncia.

Per descomptat, la situaci ms ptima per al projecte seria, tal com afirma Bates, crearuna instituci en lnia des de zero, com ara la UOC. Sabent que aix no s possible, la

Universitat Virtual de Valparaso haur d'estructurar-se, en una primera fase, intentant

apropar-se a una diferenciaci horitzontal per poder crear especialitzacions i poder definir

quines sn les tasques dels departaments o les rees de coneixement. Pel que fa als

crrecs de responsabilitats, la DGEV haur d'intentar fugir d'estructures vertical que

fomenten, precisament, la burocrcia professional que est instaurada a la Universitat.

Aix doncs, a curt termini proposem un mecanisme centrat en els equips, ats que

aquesta estructura fomentar un pensament ms unitari entre els membres que formin

part del projecte i afavorir el sentiment de pertinena i de comunitat.

A llarg termini, la DGEV ha d'haver estat capa de crear la Universidad Virtual de

Valparaso amb un organitzatiu el ms proper possible a l'adhocrtica, ja que aquest tipus

d'organitzaci es caracteritza per la descentralitzaci, l'aplanament jerarquic i la flexibilitat,

qualitats fonamentals per un projecte que t com a eix principal les TIC, tant canviants en

els temps actuals. Parallelament, ha de tenir a una estructura hbrida en el seufuncionament, ja que aquest tipus d'organitzaci es concentra en agrupacions basades

8/2/2019 PAC1_Grup4

10/38

9

en sortides, per exemple un projecte o un producte, alhora que comparteix recursos

funcionals. Aquest ser un valor fonamental si es vol anar implementant cursos sense

haver de repetir o doblar aquests recursos funcionals que assenyalvem.

Evoluci de l'entorn i del sector especf ic on ens trobemAts que ja hem deixat descrit l'entorn genric de la universitat en la descripci de la seva

histria, ens concentrarem a desgranar l'entorn especfic, ents com la intensitat de la

competncia i que depn del que Porter (1982) denomina les cinc forces competitives

bsiques:

1. L'entrada de nous competidors

2. L'amenaa de productes substitutius

3. El poder de negociaci dels clients

4. El poder de negociaci dels provedors

5. La rivalitat entre els provedors establerts.

Efectivament l'increment exponencial de nous competidors, tant pel que fa a entitats

extrangeres com algunes institucions d'educaci superior nacional, sn una forta

amenaa per el projecte, ja que, malgrat poden ser institicions no acreditades, disposen

de campus, aules virtuals, tecnologia i suport tcnic i aquests elements les identifiquen

com a ensenyaments d'e-learning i sn un reclam fora poders com a productes

subtitutius del producte que la Universitat de Valparaso vol ofertar. Tanmateix, l'oferta

educativa que s'est oferint sota la denominaci d'e-learning no sempre utilitza

tecnologies i metodologies d'ltima generaci, per la qual cosa, no queda justificat el

canvi que es produeix d'una educaci tradicional a una a distncia i molt menys es

garanteix el canvi de paradigma educatiu que es pretn amb la incorporaci intensiva de

les TIC.

Malgrat tot, es fa evident que en agmentar l'oferta en estudis semi-presencials i d'e-

learning, l'alumnat tindr molt ms on triar, aquesta forma d'aprenentatge ser vista per

les empreses tecnolgiques com un nou mercat de negoci i a reds, les institucions

8/2/2019 PAC1_Grup4

11/38

10

haurn de definir on volen competir: en el cost o en la qualitat. La histria i el prestigi de la

Universitat de Valparaso l'obliga a situar-se en parmetres de qualitat, aix que haur de

cercar i trobar quin s el valora afegit que aporta la seva proposta d'educaci a distncia.

Principals usuaris dels productes i serveis que ofertemEl pblic objectiu a qui es dirigeix la universitat virtual de Valparaso sn els estudiants de

pregrau, diplomats, post-titulats i estudiants de postgraus. A ms, tamb es pretn obrir

una nova via de negoci que t la seva base en el concepte de l'aprenentatge al llarg de la

vida. Es proposa ofertar serveis en l'mbit de l'educaci superior, les universitats, els

instituts professionals, centres de formaci tcnica, centres de capacitaci i entitats

professionals.

8/2/2019 PAC1_Grup4

12/38

11

04. Diagnstic

El desenvolupament del pla estratgic de la Universitat de Valparaiso es troba

condicionada tant per factors interns com externs i que conformen l'escenari on es

desenvolupa la gesti i l'acci de la instituci. Internament la universitat ha d'identificar els

aspectes on pot mostrar ms debilitat i majors fortaleses. Externament, ha de trobar els

punts crtics en forma d'amenaces i tamb les oportunitats. Amb aquest anlisi, s'espera

que el pla estratgic sigui capa de gestionar les capacitats de la instituci amb eficcia i

eficincia.

ASPECTES INTERNSFORTALESES

De la Universitat:- Universitat de prestigi i experincia, creada l'any 1911, orientada a la innovaci. Bona

integraci en l'entorn social.

- La instituci ha estat capa de superar moment de crisi econmica

- La Universitat ha experimentat un increment anual i sostingut en l'adjudicaci de

projectes finanats per fonts externes.

Dels docents:- Plantilla de professorat extensa.

- Increment en el nombre de professors amb grau de doctor.- Gradualment, la docncia presencial ha anat utilitzant aproximacions via WEB amb el

recolzament de la Direcci de Serveis Informtics i Comunicacionals.

mbit acadmics:- Amplia orferta d'estudis i titulacions.

- Inters i voluntat per ampliar i diversificar els estudis ofertats.

- Comproms institucional cap a la formaci integral de l'estudiant.

8/2/2019 PAC1_Grup4

13/38

12

Respecte el projecte:- Recolzament de la instituci (Rector) cap al projecte d'implementar l's de les noves

tecnologies en els processos d'aprenentatge.

- Creaci de la Direcci General d'Educaci Virtual.

- Concursos interns per mitj de la Direcci d'Investigaci i Postgrau per fomentar l's de

les TIC.

- Convenis de cooperaci amb altres institucions regionals, nacionals i estrangeres que

possibiliten l'intercanvi acadmic, d'estudiants i el desenvolupament de projectes

conjunts.

- Canvi de paradigma: La instituci aposta per canvis significatius en l'organitzaci

(modalitats, mitjans, mtodes i continguts per a l'ensenyament-aprenentatge)- La Universitat disposa d'alguns recursos tecnolgics.

- A partir de l'any 2002 s'implementa la carrera d'Administraci Pblica en modalitat

semipresencial. Experincia en l'mbit que ens ocupa.

- Docents motivats i implicats amb la instituci que estan comenant a incorporar les TIC

en els processos d'aprenentatge.

DEBILITATS

- Poc recolzament econmic de l'administraci.

- Poca capacitat econmica per retenir els millors professionals en la prpia universitat.-

Falten infraestructures (aules, recursos tecnolgics,...)

- Noves problemtiques de tipus informtic i de manteniment en la creaci de contingut

web.

- Poca oferta innovadora respecte a d'altres universitats

- Resistncia al canvi d'una part de la comunitat educativa.

- Necessitat d'adaptar o crear un nou Reglament general d'estudis per a modalitats no

convencionals i a distncia.

- El desconeixement de les estratgies adequades per desenvolupar eines tecnolgiques

en els nous processos d'ensenyament-aprenentatge basats en modalitats no

convencionals genera una insuficient motivaci als docents, implicant alhora una falta de

competncies per utilitzar les TIC en els mateixos.

8/2/2019 PAC1_Grup4

14/38

13

ASPECTES EXTERNSOPORTUNITATS

- Pas de la societat de la informaci a la societat del coneixement.

- Augment de la demanda d'estudis d'Educaci Superior

- Demanda creixement de cursos on-line.

- L'ensenyament a distncia, accessible de forma sncrona o asncrona, s una eina til

pel que fa a formaci individual i/o professional.

- La formaci virtual permet optimitzar els recursos i augmentar els beneficis.

- Aplicaci i s de les tecnologies en educaci.

- Millora en el coneixement de les noves tecnologies entre les noves generacions.-

Obertura a possibles estudiants que no poden accedir a l'educaci presencial.

- A partir del 1991, el Ministeri d'Educaci de Xile desenvolupa poltiques de recolzament

a projectes institucionals orientats a l's de les TIC en els processos educatius.

- El Govern Regional de Valparaso, a travs del Fons de Desenvolupament Cientfic i

Tecnolgic, ha impulsat l'organitzaci i posada en marxa d'un Centre Avanat en

Tecnologies d'Infocomunicaci a Valparaso.- La considerable dispersi geogrfica de les diferents facultats de la Universitat de

Valparaso fa que el desenvolupament d'iniciatives en modalitat semipresencial i virtual

sigui interessant.

AMENACES

- Poc recolzament estatal a les denominades Universitats estatals.

- Augment de la oferta de places en altres Universitats.

- Despesa econmica del projecte.- Dificultats pressupostries per dur a terme el

projecte en un context de crisi global.- Rpida obsolescncia dels equips informtics.

- Bretxa digital: No tots els estudiants disposen de les mateixes condicions de connexi i

equips per seguir els cursos de forma virtual.

- Poca cultura TIC entre els alumnes.

- La incorporaci de propostes pedaggiques a distncia no garanteix de forma

immediata i de per s un suficient rendiment acadmic.- No existeix una poltica de Qualitat definida per als programes.

8/2/2019 PAC1_Grup4

15/38

14

- Poltica de Marketing defecient, en contraposici als recursos de que disposa la

universitat privada.

- L'augment de la cobertura dels sistema d'educaci superior fa que accedeixin a la

universitat alumnes ma menys competncies socioeducacionals amb manca de formaci

per part de les universitats per atendre'ls.

CONCLUSIONSDesprs d'entrar en l'anlisi dels diferents aspectes que defineixen l'escenari en el qual

volem desenvolupar el nostre pla estratgic, cal intentar valorar tots aquells aspectes

positius que tenim i, sobretot, aconseguir que les nostres accions traslladin les debilitats i

amenaces cap a fortaleses i oportunitats. Aix doncs, a mode de conclusi, enumerem

algunes de les possibles actuacions que podem dur a terme.

En primer lloc, resulta important l'establiment d'un bon pla de comunicaci, tant pel que

respecta a nivell intern com extern. Internament, pel que fa als aspectes comunicatius

amb els docents. Aix doncs, es podr establir un pla formatiu que ajudi a adquirir als

mateixos les competncies necessries per vncer les resistncies a els canvistecnolgics que s'esdevenen, i vencent la poca motivaci davant el projecte, a partir

d'una actuaci basada en la formaci dels docents com a pas imprescindible.

Pel que fa al pla de comunicaci extern, diferenciem entre la publicitaci de tot all que fa

referncia als estudis no convencionals realitzats a la Universitat de Valparaso (tant pel

que fa a Mrqueting tradicional com tamb l'establiment de concursos i activitats des de

dins la mateixa) i la comunicaci amb els estudiants. En aquest darrer cas, enfocat cap

als usuaris finals del nostre servei, resulta important entendre que els estudis

semipresencials o a distncia han de defugir de ser una traducci virtual dels

ensenyaments convencionals, i han d'anar ms enll tot oferint materials diferents amb un

sistema de suport que, en forma de plataforma i tutories personalitzades, ajudi a

acompanyar a l'estudiant en aquest procs d'ensenyament-aprenentatge, garantint un

servei de qualitat que es diferencii d'altres ensenyaments no convencionals oferts per

altres universitats.

Vinculat amb la publicitaci externa de les activitats realitzades a la universitat, trobemtamb la innovaci com aspecte interessant a treballar. Afavorint projectes d'innovaci i

8/2/2019 PAC1_Grup4

16/38

15

de reconeixement de noves prctiques amb concursos i mecanismes de promoci

interna aconseguim, a ms de fer-ne un mrqueting, una valoraci dins del mn

acadmic que incrementa el prestigi de la mateixa universitat, i ofereix noves motivacions

als docents per continuar treballant en el seu lloc de treball.

A tot aix, resulta un aspecte clau per l'execuci d'aquest pla estratgic el finanament

de tot all que l'envolta. Cal valorar que, amb el projecte d'apertura cap a plans

d'eduaci no convencional generem dos aspectes que suposaran un increment en els

ingressos. D'una banda, amb l'increment de les matrcules, a l'augmentar l'oferta per a

estudiants que necessitin flexibilitat (en el temps i la distncia) i amb professionals que

necessitin una formaci continuada. I d'altra banda, amb la disminuci dels

abandonaments dels estudis en alumnes ja matriculats, ja que aquesta mateixa flexibilitatoferir noves vies de continuar els seus estudis dins la Universitat de Valparaso.

Pel que fa als aspectes externs, un dels punts que pot produir ms entrebancs s la

bretxa digital i els pocs recursos TIC dels que disposen els estudiants. Per poder

solucionar aquest aspecte, des de la Universitat de Valparaso s'intentar proposar

alternatives que garanteixin l'accs a equips informtics per a tots els alumnes que cursin

els estudis de forma no convencional. Algunes alternatives a estudiar serien, per exemple,

convenis amb organismes estatals que garanteixin crdits a inters 0 en la compra

d'equips informtics amb accs a la web, convenis amb xarxes de biblioteques estatals

per fer s de les seves installacions informtiques i, com a darrer recurs, la financiaci i/o

lloguer d'equips informtics per part de la mateixa universitat als seus estudiants.

Per acabar, i pel que fa referncia als aspectes organitzatius de la mateixa instituci, ens

trobem amb que la Universitat de Valparaso s una instituci amb cent anys d'histria,

per la seva estructura i organitzaci no s la ms adequada per a enfrontar-se amb els

nous reptes que es proposa el projecte d'una nova universitat virtual. D'entrada sembla

que una organitzaci propera a la burocrcia professional i aquest fet no facilitar els

possibles canvis que es vulguin introduir, ja que aquesta forma d'organitzaci es

caracteritza per encasellar els nous problemes en els vells esquemes. A ms, els

professionals d'aquest tipus d'organitzaci gaudeixen d'una autonomia considerable, fet

que dificultar el poder-se deslliurar dels professionals incompetents.

8/2/2019 PAC1_Grup4

17/38

16

De ben segur, com a equip directiu de la Direccin General de Educacin Virtual

d'entrada haurem d'intentar promoure un disseny organitzatiu ms hortizontal,

caracteritzada, tal i com apunta Castells, per set tendncies fonaments:

1. L'organitzaci entorn del procs i no de la tasca.2. Una jerarquia plana.3. La gesti de l'equip.4. El mesurament dels resultats atenent a la satisfacci dels clients (en aquest cas

els estudiants).

5. Les recompenses basades en els resutats de l'equip.6. La maximitzaci dels contactes amb provedors i clients.7. La informaci, formaci i retenci dels empleats a tots els nivells.

El grfic mostra el promig dels factors per l'eix Debilitats-Fortaleses (eix vertical) i

Amenaces-Oportunitats (eix horitzontal).La fletxa blava indica el vector estratgic cap a la

situaci ptima, marcada amb el cercle verd en l'angle superior dret del diagrama.La

situaci actual de l'organitzaci es mostra amb el cercle groc. Els objectius estratgics

que s'estableixin apuntaran a millorar la situaci paulatinament. Els cercles concntrics

serveixen per visualitzar millor com es desenvolupa al llarg del temps.

8/2/2019 PAC1_Grup4

18/38

17

05. Pla estratgic

Hem dedidit agrupar els objectius estratgics a partir de quatre perspectives que ens

sembla que engloben tots els fronts oberts que la Universitat de Valparaso haur

dencarar per poder assolir amb xit, el projecte dimplementaci de la Universitat Virtual

de Valparaso.

s important assenyalar, que sovint, tant les perspectives, com els objectius, depenen

uns dels altres. Aix doncs i a tall dexemple, es pressuposa que millorant els processos i

les competncies dels docents i implementant tutories virtuals conduides perprofessionals amb perfils prxim a la psicopedagogia, aconseguirem, duna banda

millorar el grau de satisfacci dels nostres alumnes (perspectiva client entorn) i per altra

banda, reduir el nombre dabandonaments en estudis de pregrau (perspectiva

aprenentatge i creixement).

Les perspectives i objectius estratgics de la DGEV de Valparaso sn:

PERSPECTIVA CLIENT ENTORNPretn:

Ampliar els mbits dactuaci. Fidelitzar els clients. Millorar el grau de satisfacci dels clients.

Objectiu Estratgic 1- Generar ambients virtuals atractius a estudiants i professors enuna plataforma educacional sustentats en l's de les Tecnologies de la Informaci i

Comunicaci.

PERSPECTIVA PROCESSOS INTERNSPretn:

Millorar les ofertes dels productes.

8/2/2019 PAC1_Grup4

19/38

18

Millorar les ofertes de serveis. Millorar els processos docents. Millorar la investigaci la innovaci i la transferncia de coneixement.

Objectiu Estratgic 2 : Concretar plans d'acci per a la integraci tecnolgica, l'sadequat de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en el desenvolupament de

l'educaci en les modalitats no convencionals, salvaguardant la qualitat i l'excellncia

acadmica mitjanant el treball d'equips multidisciplinars.

Objectiu Estratgic 3 - Desenvolupar en modalitat no convencional activitats iprogrames educatius per a l'educaci superior, universitats, instituts professionals i

centres de formaci tcnica, centres de capacitaci i entitats professionals, de maneracomplementria i sense perjudici de continuar amb programes que s'ofereixen de forma

tradicional o presencial.Objectiu Estratgic 4 - Crear una cultura d'innovaci que venci els problemes dedesinformaci, mites i falta de comunicaci.Objectiu Estratgic 5 - Assolir una major cobertura educativa i un efecte multiplicadordel procs d'ensenyament-aprenentatge. Crear en forma creixent equips

interdisciplinaris, desenvolupar, investigar i avaluar noves metodologies d'ensenyament-

aprenentatge vinculades amb els processos tecnolgics educatius.PERSPECTIVA APRENENTATGE I CREIXEMENTPretn:

Optimitzar els recursos materials. Augmentar les competncies del personal.

Objectiu Estratgic 6 - Dissenyar i implementar estratgies per reduir la rtio derepeticions i evitar l'abandonament en carreres de pregrau.

Objectiu Estratgic 7 - Contribuir al procs d'actualitzaci i perfeccionament delsdocents, de forma que els permeti adquirir competncies per a l's adequat de les

8/2/2019 PAC1_Grup4

20/38

19

Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci en el procs educatiu, per a facilitar el

desenvolupament de continguts que els permeti impartir ctedres paralleles especfiques

en modalitats no convencionals.PERSPECTIVA FINANCERAPretn:

Millorar la situaci econmica. Millorar la imatge de la instituci. Millorar la comunicaci i mrqueting extern.

Objectiu Estratgic 8 - Desenvolupament d'un pla de comunicaci i mrquetingcapa d'atendre les necessitats internes i externes de la Instituci i al servei del client.

Objectiu Estratgic 9 - Millorar la situaci econmica de la Universitat.

8/2/2019 PAC1_Grup4

21/38

20

06. Pla dacci

La taula segent desenvolupa les perspectives i objectius estratgics a travs dels seus

objectius operatius, els responsables de dur-los a terme, el perode dimplementaci i

finalment, els indicadors per a la seva avaluaci.

8/2/2019 PAC1_Grup4

22/38

21

8/2/2019 PAC1_Grup4

23/38

22

8/2/2019 PAC1_Grup4

24/38

23

8/2/2019 PAC1_Grup4

25/38

8/2/2019 PAC1_Grup4

26/38

25

8/2/2019 PAC1_Grup4

27/38

8/2/2019 PAC1_Grup4

28/38

27

8/2/2019 PAC1_Grup4

29/38

28

8/2/2019 PAC1_Grup4

30/38

29

8/2/2019 PAC1_Grup4

31/38

30

8/2/2019 PAC1_Grup4

32/38

31

8/2/2019 PAC1_Grup4

33/38

8/2/2019 PAC1_Grup4

34/38

33

8/2/2019 PAC1_Grup4

35/38

1.1.11.2.1

2.1.12.1.22.1.3

2.1.42.1.5

2.1.62.2.12.3.1

2.4.1

2.5.12.5.22.5.3

2.5.42.5.53.1.13.1.23.1.3

3.2.13.2.23.3.13.3.2

3.3.33.3.43.3.5

3.3.64.1.1

4.1.24.2.1

4.2.24.2.34.2.4

5.1.15.1.2

5.1.35.2.1

5.2.25.2.3

5.2.46.1.1

6.1.27.1.1

7.1.27.1.3

7.2.17.3.17.3.27.3.3

7.4.17.4.2

7.5.17.5.2

7.5.37.5.47.5.58.1.1

8.1.28.2.1

8.2.28.2.3

8.2.48.3.1

8.3.28.3.3

8.3.49.1.19.1.2

9.1.39.1.4

Grup4-

2nSemestreCurs2011/12

DiagramadeGan8Plad'acci-UniversitatdeValparaso

8/2/2019 PAC1_Grup4

36/38

35

Conclusions

Al llarg del present informe hem presentat la Instituci de la Universitat de Valparaiso en el

seu context. Hem definit la seva Missi, visi i realitzat un anlisi DAFO per establir quines

poltiques estratgiques sn les ms adients per l'Organitzaci, amb la finalitat de

maximitzar-ne aquells aspectes benficiosos per la mateixa (Fortaleses i Oportunitats).

A partir de les conclusions d'aquest anlisis hem cregut convenient canviar alguns dels

objectius estratgics proposats, comenant per un agrupament dels mateixos segons

perspectives o focus d'inters. En destaquem la incorporaci de la perspectiva financera,

que en el Pla d'Acci original no estava contemplada de forma explcita, per que hem

considerat imprescindible per poder dur a terme la resta del pla.

A ms, s'ha desenvolupat extensament els objectius generals i els respectius objectius

operatius, establint una srie d'indicadors concrets i verificables, per aix poder efectuar

l'avaluaci i els seguiment dels mateixos, tot aix sense descuidar l'assignaci d'un o

ms responsables que vetllin per l'assoliment dels objectius establerts per la Instituci.

8/2/2019 PAC1_Grup4

37/38

36

Bibliografia

Building a Strategic Plan for E-Learning (2005). The Training Place. Disponible en:

http://www.trainingplace.com/building.htm#objective

Pasian, B. & Woodill,G.(eds)(2006). Plan to Learn: case studies in elearning project management.

Captols 1 (Introduction, pp. 1-3) i 2 (eLearning Project Management: a review of the literature, pp.

4-10). Canadian eLearning Enterprise Alliance - CeLEA. Disponible en: http://www.celea-

aceel.ca/Content/Documents/Document.ashx?DocId=1945

Pedr, F. (material propi). Poltiques pbliques e-learning: una visi comparativa. Assignatura

Bsica: Desenvolupament organitzacional de le-learning. P06/M1002/01580

Bates, T. & Martnez Argelles, M. J. (material propi). Organitzaci i e-learning: models

institucionals i de gesti. Assignatura Bsica: Desenvolupament organitzacional de le-

learning.P06/M1002/01060

Cnepa, C. (2005). Marco Conceptual para la Construccin de un Modelo de E-Learning. RISI,

2(2), 6977. http://sisbib.unmsm.edu.pe/BibVirtualdata/publicaciones/risi/N2_2005/a10.pdf

Centre de Recursos Digitals de la Ctedra UNESCO de e-learning de l'UOC

Duart, J.M. i Lupiez, F. Estrategias en la introduccin y uso de las TIC en la universidad

http://www.uoc.edu/rusc/dt/esp/duart0405.pdf

BE-ODL (2007) e-learning, cmo empezar?

http://www.booksfactory.com/elearning/documentos/e-learning.%20Como%20empezar.pdf

Generalitat de Catalunya. "Excellncia en l'educaci. El model europeu de qualitat aplicat a la

gesti dels centres educatius". www.xtec.cat/fp/qualitat/guia%20exc.pdf

Guia de la calidad: Plan estratgico, (Data de consulta: abril 2012)

http://www.guiadelacalidad.com/modelo-efqm/plan-estrategico

Instruments de planificaci estratgica. enllaos a plans estratgics, unitats destudi i programes

dassoliment de la qualitat en les universitats espanyoles. http://gestion.universia.es/planificacion-

estrategica/index.htm

Inghenia: Espai per realitzar grfiques a partir d'anlisi DAFO, (Data de consulta: abril 2012)

http://www.inghenia.com/gadgets/swot/swot.php

Instruments de planificaci estratgica. enllaos a plans estratgics, unitats destudi i programes

dassoliment de la qualitat en les universitats espanyoles (Data de consulta: abril 2012) .

ttp://gestion.universia.es/planificacion-estrategica/index.htm

Introducci a l'anlisi, definici i gesti de projectes d'intervenci en l'mbit de l'e-learnign. Estudi

de cas. UOC.(Data de consulta: abril 2012).

http://cv.uoc.edu/continguts/PID_00146817/pop/pdf.pdf

8/2/2019 PAC1_Grup4

38/38

Plan de desarrollo institucional Universidad de Valparaso. 2010 - 2014, (Data de consulta: abril

2012),

http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&ved=0CCgQFjAA&url=http

%3A%2F%2Fwww.historiauv.cl%2FPlanEstrategico%2Fplan%2520estrategico%2520de%2520la

%2520UV.pdf&ei=VMh-

T7YHirHQBYj5_OoG&usg=AFQjCNE_A8xeC7Kbw6rO14xeh9zp3eeQqQ&sig2=PRMmvYPwDZ1w

wtHmfiM1Bg

Ruiz Vald, Jorge (2005). Direccin, administracin y organizacin de proyectos de e-learning. Las

TIIC en la universidad: estrategia y transformacin institucional [monogrfico en lnea]. Revista de

Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 2, nm. 1. UOC, (Data de consulta: abril

2012). http://www.uoc.edu/rusc/dt/esp/ruiz0405.pdf

Sangr,A. Educacin a distancia, educacin presencial y usos de de la tecnologa: una trada para

el progreso educativo. Edutec. Revista Electrnica de Tecnologa Educativa Nm. 15./mayo

02.(Data de consulta: abril 2012) http://www.uib.es/depart/gte/edutec-

e/revelec15/albert_sangra.htm

Tecnologa Diaria: Guia per realitzar diagrames de Gantt amb Microsoft Excel, (Data de consulta:

abril 2012), http://www.tecnologiadiaria.com/2010/07/diagramas-gantt-excel.html

Universitat Virtual de Valparaso, (Data de consulta: abril 2012), http://www.uvalpovirtual.cl/