PACTE PER LEDUCACI Document elaborat a partir de les propostes dels participants a les Jornades de Menorca Edu21, per representants de les famlies, estudiants, docents, sector productiu i tercer sector.Menorca, agost de 2014 (versi revisada: 9/10/2014):From Roger - Template Images:ORDER3441351_234B0 Folder:42-16064506.jpgPACTE PER L'EDUCACINDEXPART 1. INTRODUCCI3ANTECEDENTS3OBJECTIUS3CRITERIS4
METODOLOGIA5PART 2. DIAGNSTIC6PART 3. PROPOSTES83.1. PROFESSORAT9a. Sistema d'accs a la carrera docent12b. Formaci inicial13
c. Sistemes de provisi de llocs de treball. 13d. Formaci permanent i carrera professional docent143.2. AUTONOMIA DE CENTRE15a. Projecte de Centre 15c. Equip Directiu18d. Currculum 19e. Avaluaci de la tasca docent20f. Model lingstic213.3. POLTIQUES PBLIQUES23a. Organitzaci23b. Equitat24c. Nivells253.4. SOCIETAT27a. Ajuntament i comunitat27b. Famlies i escola27c. Sistema productiu29d. Tercer sector30

PART 1. INTRODUCCIANTECEDENTSEl dia 4 de mar de 2009, el plenari del Consell Escolar de lilla de Menorca va aprovar per unanimitat el document Un pacte per leducaci s possible: una proposta per encarar el futur.

El document plantej un conjunt de canvis que shan de produir dins el sistema educatiu, des de la millora de les infraestructures fins a la formaci del professorat i de les famlies, per fer front als nous reptes que ens planteja la societat.

Ja en aquell moment, partint del principi que educar s cosa de tots, es plantejaven tallers de debat ciutad i la concreci de lnies dactuaci adaptades als mbits de totes i cadascuna de les associacions representatives. Es van adherir 61 entitats de Menorca a la proposta de pacte.

Al febrer de 2011, a Mallorca, es present una Plataforma a favor d'un manifest que reclamava dels partits poltics un gran acord per a la reforma del sistema educatiu de les Illes Balears.

La Plataforma elabor alguns documents i iniciatives per a la discussi i concreci amb la Conselleria dEducaci. El Govern public una proposta d'esborrany de Pacte el 06/03/2012, que ell mateix incompleix.

Finalment, la Plataforma romp amb el Govern el juny del 2013. Simultniament, reneix a lilla de Menorca un ampli moviment de base per a un pacte educatiu: MenorcaEdu21. El punt de partida s diferent: el pacte partir per la base i noms al final se presentar als partits poltics i als sindicats.

OBJECTIUS

1. Estabilitat poltica del sistema educatiu.

La necessria estabilitat del sistema educatiu es genera a partir del consens fonamentat tant en les dades i el coneixement dels experts com en la participaci de la ciutadania i la comunitat educativa menorquina (i si fos possible de la resta d'illes). Es tracta de donar unimpuls de confiana, estabilitat i qualitat al sistema educatiu i al mateix temps afavorir equilibris en els punts conflictius. El consens far possible arribar a un marc general dacords que desprs els diferents governs podran concretar i desplegar i permetr planificar i dur a terme uns objectius ambiciosos a curt i llarg termini.

2. L'educaci com a servei pblic: equitat i qualitat

El pacte pretn crear les bases per aconseguir que lescola sostinguda amb fons pblics sigui universal, oberta realment a tothom, sense cap tipus de discriminaci explcita o implcita i que, entre altres aspectes, atengui duna manera significativa els alumnes en situaci de risc social i els provinents de la poblaci immigrada en edat escolar, que garanteixi el dret a l'educaci a tothom, prengui com a fonament la igualtat, l'equitat i la justcia social i ofereixi una educaci de qualitat, i no noms l'accs universal.

3. Participaci democrtica.

Es pretn facilitar la participaci efectiva, real i democrtica, que integri famlies i societat a la gesti educativa, que permeti una formaci adequada als reptes que tenim plantejats, acostant l'educaci al mn real i a l'empresarial

4. Adequaci als canvis socials i tecnolgics.

Per adequar-nos al context de canvis socials i al futur, tenint en compte la globalitzaci. Per adaptar l'educaci a les noves demandes socials, com son, el treball en xarxa, les noves tecnologies...

Perqu l'educaci s l'nica inversi en valors. Molts recursos educatius estan disponibles al cercles escolars sense necessitat de doblers, sols amb la participaci efectiva dels implicats (famlia, societat, educadors,....)

2. Perqu l'educaci s multicanal, i no sols s'aprn de l'escola i dels llibres. Una gran part de l'educaci s'obt fora de l'escola, i s'han de integrar dins d'una gran xarxa educativa.

CRITERIS

En l'elaboraci del Pacte hem tingut en compte els segents criteris:1. RITME

Des del principi es va acordar tractar els aspectes polmics al final.

2. QUANTITAT

En base a l'experincia dels anteriors pactes fracassats tant a l'Estat com a les Illes, ens ha semblat necessari:1r. Definir tres o quatre qestions fonamentals sobre les quals caldria aconseguir "algun acord bsic" i elaborar propostes clares sobre com resoldre-les;2n. Mobilitzar l'opini pblica perqu doni suport a aquestes propostes;3r. A partir d'aquest suport, exigir als poltics un pacte sobre elles.Les qestions prioritries serien:1. Redur el fracs escolar.1. Fer un diagnstic clar que permeti fer una anlisi dels factors determinants del fracs. 2 . Adoptar mesures per fer front al fracs escolar(1) detectar des de primria els alumnes amb risc,(2) posar els recursos humans necessaris per aplicar tractaments de suport individualitzats, (3) implantar poltiques especfiques d'ajuda als centres on es concentren majors nombres d'alumnes amb risc.

2. Poltica lingstica. S'ha de definir un model lingstic clar, que asseguri el carcter prioritari del coneixement de la llengua catalana, el de la llengua castellana i de les llenges instrumentals que es considerin necessries. 3. Professionalitzaci del professorat. Es necessari redefinir la funci docent i lligarla a lautonomia escolar i al lideratge

3. REFERNCIES

Hem procurat tenir en compte qu han fet els que han millorat. Per exemple, algunes mesures que funcionen sn:

Donar autonomia als centres.

Fonamentar la millora no en la competitivitat, sin en la collaboraci (comunitats d'aprenentatge docent i collaboraci entre alumnes)

Avanar vers una avaluaci de centre multinivell, en la qual les avaluacions entre iguals tenguin tant de pes com les externes.

Relacionar l'equitat amb l'excellncia, perqu els pasos que tenen millors resultats sn els que han aconseguit millorar l'equitat des del sistema educatiu. Cap pas que hagi optat per mesures de segregaci obt bons resultats. Separar itineraris porta a una baixada de resultats. Hi ha excepcions: Alemanya que separa prematurament via universitat o mn professional, ara b, les dues vies sn dalta qualitat. Per tant, no s una segregaci entre un itinerari qualicat i no qualicat.

Fomentar mesures alternatives a la repetici de curs tal com recomanen els investigadors.

4. PARTICIPACI SOCIALDileg i participaci. Potenciar el desenvolupament de lexercici democrtic i responsable de lautonomia de centre,

La planificaci en terminis temporals concrets i reals per satisfer les necessitats que tenim plantejades

El reconeixement del paper fonamental de les famlies en el procs educatiu,

Lacostament de les decisions al territori i als ciutadans i ciutadanes, impulsant la descentralitzaci i la corresponsabilitzaci dels ajuntaments.

El respecte als drets i deures que es deriven de la Constituci espanyola (CE), lEstatut dAutonomia de les Illes Balears i la legislaci vigent.

METODOLOGIA

PRENDRE FOC. SABER ON SOM

La tardor de 2012 un grup de voluntaris format per docents comenaren a reunir-se amb la intenci de debatre lestat actual de leducaci i poder aportar idees per donar ms estabilitat a un Sistema Educatiu sempre canviant.

El principal objectiu era fer evident la necessitat dun canvi: que quedaria reflectit en la redacci dun Pacte per a lEducaci. Per fer-ho extensiu a tota la societat de Menorca es van emprar tots els mitjans de comunicaci: xarxes socials, premsa, etc.

Per dur endavant aquest projecte es va fer necessari saber don partem. Per a es pos en marxa lelaboraci dun diagnstic de leducaci a Menorca, una tasca prou laboriosa tenint en compte les dificultats per obtenir dades, a partir de les quals poder extreure conclusions.Des del principi sintent fer feina amb la collaboraci dels diferents sectors implicats en leducaci: docents, famlies, estudiants, tercer sector i sector productiu, per tal darribar a un veritable Pacte social on tothom es senti implicat i faci seu el procs educatiu.

SELECCIONAR QU S ESSENCIAL TRANSFORMAR

A travs de les reunions de voluntaris, aportacions dexperts i les diferents jornades organitzades sha intentat trobar quins sn els punts essencials sobre els que volem incidir.

Partint de les aportacions dels assistents a les jornades destiu i tardor de 2013, sobre els temes plantejats es s'ha fet una recopilaci, sha ordenat i sha estructurat un primer gui, la qual cosa ha perms localitzar els buits i els aspectes menys desenvolupats. A partir daqu s'ha cercat lajuda dels experts en determinats camps per tal de completar aquestes mancances.

Sha comenat debatent els temes sobre els quals semblava ms fcil arribar a acords i es van deixar pel final aquells que podien resultar ms polmics.

Amb totes les aportacions s'ha redactat un esborrany (proposta de document) que he estat sotms a revisi i aprovaci per part de MenorcaEdu21, a l'assemblea de juliol de 2014. Una volta aprovat el document en assemblea es far la presentaci pblica del document definitiu i es passar a la segent fase, en la qual es far pblic i senviar als partits poltics, les entitats i associacions (escoles, ONGs, sindicats, etc.) demanant-los que el revisin i lesmenin. Amb el recull daportacions fetes es faran els reajustaments del document que es considerin necessaris.

CONTEXTUALITZAR LES INTERVENCIONS

Tot i que s responsabilitat de ladministraci educativa acordar els recursos humans i materials que facin possible assolir el pacte, el grup de voluntaris que forma MenorcaEdu21 assumir tasques de mediaci i arbitratge per tal dafavorir els acords.

SOSTENIR LA MILLORA

Una volta acceptat i signat el pacte per part dels responsables poltics, la tasca de MenorcaEdu21 ser la de fer dobservadors independents perqu realment es respectin els acords.PART 2. DIAGNSTIC

REFLEXIONS PRVIES A LA DIAGNOSIS IntroducciUn dels objectius que MenorcaEdu21 considera prioritari per elabora una bona proposta de pacte per l'educaci s l'elaboraci d'un bon diagnstic de la situaci social i educativa de l'illa. Per aconseguir aquest objectiu, en primer lloc, havem delaborar una radiografia, un diagnstic de la situaci. Disposvem de dades evolutives; la participaci continuada a lAnuari de lEducaci de les Illes Balears de Caixa Colonya ens assegurava un mnim gruix de dades evolutives des del curs 2003-2004. Per ens quedava molt per fer, molt per cercar; necessitvem dades fonamentals per aprofundir en realitats noves que reclamen accions contundents. Les realitats socials sn tant canviants que mentre nestudies una a fons (empresa que necessita temps i molt desfor des del voluntariat) acabat lestudi, la realitat ja no existeix com era; ha tornat a canviar. Aquest ritme de canvi accelerat necessita daltres mtodes destudi (aprofitant al mxim els recursos audiovisuals) i treballs ben organitzats en xarxa, multidisciplinars i oberts a noves aportacions. De realitats, sentiments, pertinences i centres de presa de decisions: la recerca de dades. La dificultat per recollir les dades ha generat que les propostes tinguessin necessriament que avanar sense disposar de dades concretes per causes molt diverses: Entre les primeres, esmentem que la gran majoria destudis presenten dades a nivell dIlles Balears, essent impossible, amb els nostres mitjans, desagregar. Pertanyem a la Comunitat Autnoma de les Illes Balears marcada pel turisme com a tret didentitat fonamental. Per gaireb ning es preocupa danalitzar les realitats insulars que sn fora diferents i generen societats complexes i heterognies amb caracterstiques diferencials.

En segon lloc, ens ha estat impossible obtenir determinades dades actualitzades sobre avaluaci, promoci i titulaci fins fa prcticament unes setmanes.

Dades de menjadors escolars en actiu i nmero dusuaris, lnies de transport escolar i nmero dalumnes transportats i les activitats adreades per a fillets i joves en edat escolar organitzades per associacions de pares i mares o pels Ajuntaments i altres entitats ens ha estat impossible accedir-hi mai. Podem entendre alguns problemes daccs a aquestes dades per desconixer loferta cultural, esportiva, educativa i social dun municipi s un important problema de cara a planificar accions i avaluar les que es posen en marxa.

Algunes de les dades que presentem desagregades sn clculs aproximats que en cap cas es poden entendre com a comprovats i validats.

Una font important de dades diversa, complexa i de qualitat sn els Anuaris de la Fundaci Bofill: Lestat de leducaci a Catalunya. Concretament, hem consultat ms els anuaris del 2011 i del 2013.

LAnuari de lEducaci de les Illes Balears de la Fundaci Caixa de Colonya i la UIB tamb ens ha aportat abundants dades i informacions des de la seva creaci ara fa 10 anys. El primer va aparixer el 2004.

La premsa peridica tamb ens ha proporcionat reportatges i notcies procedents danlisis de fons, com alguns publicats a lAra, a lAra Balears, al Diari Menorca o al Diari Mallorca.

La Fundaci Gadeso tamb ens ha facilitat estudis, fons documentals i butlletins que copsa contnuament el sentiment del carrer a les Illes; aquesta Fundaci si t en compte sempre la realitat distintiva de les quatre illes.

Des de dins tenim un dels organismes ms capdavanters en el marc de la constituda Reserva de la Biosfera: lOBSAM (LObservatori Socio-Ambiental de Menorca) que ens proporciona una gran quantitat de dades actualitzades i referides a lilla; moltes de les dades analitzen la possible sostenibilitat de lilla en el marc del programa MAP de la UNESCO.

Aquesta llista de fonts ha perms formular un primer diagnstic de la situaci, que ha de servir per fonamentar les propostes que es fan en aquest document, per a mitj i llarg termini, haurem de seguir recollint dades, revisant els programes i avaluar-los a diferents nivells per proposar noves mesures o ajustaments en cas de que apareguin aspectes a millorar, aspecte lgic en tot procs dimplantaci dun gran projecte de pacte educatiu com el que presentem. Lavaluaci ha de ser democrtica i participativa; tots els agents tenen coses a dir i valoracions a aportar.

INDICADORS CLAUSA lhora delaborar la diagnosi (la versi extensa de la qual la podeu consultar a la web de MenorcaEdu21) vam decidir, a partir de les aportacions del collectiu, que ens centrarem en les quatre qestions fonamentals que desenvoluparia el pacte i la completarem amb la cerca dels indicadors de referncia sobre lxit educatiu Europa 2020 que fixaven un conjunt dobjectius molt rellevants per a tots els estats membres, objectius que incidiran clarament sobre leconomia i el benestar de les societats que els assoleixin. Daquesta manera un moviment de base es fa seus els objectius prioritaris en educaci de lestratgia Europa 2020 (de baix a dalt i de dalt a baix). Ara b, mentre anvem recollint dades (ja hem indicat algunes de les dificultats per obtenir-les) anaven apareixent altres focus dinters que en cap cas podem deixar al marge i vam haver dobrir un tercer bloc dindicadors entorn a dades socials que ens vam preocupar per labast que tenien; tamb hem analitzar un altre bloc de dades estadstics que demostren levoluci dun conjunt dindicadors interessants fins arribar a recollir un conjunt dinnovacions en diferents centres educatius o portats a terme per diferents equips de mestres que shan consolidat i ens han ofert una altra perspectiva no contemplada en un primer moment: la innovaci educativa com a clau de lxit. Per tant, ens han anat sorgint moltes dades; no les podem incloure totes en el document, seria massa dens; aqu inclourem les ms rellevants i deixarem la resta de breus estudis monogrfics per a consultes ms concretes i per poder anar actualitzant-los. Finalment, abordem algunes conclusions provisionals ja que les dades canvien tant rpidament com les societats. Avenos i aportacions en la realitat educativa actual de Menorca. Una visi de conjuntTenim realitats i xits ben consolidats. Disposem delements importants nascuts de linters, la motivaci, la constncia i la dedicaci que ens permeten ser optimistes: ens referim al model de gesti de les escoles infantils 0-3, un model que ara per ara sest generalitzant a totes les illes amb lexperincia danys de molts educadors i educadores descoles infantils, amb el suport i la illusi de moltes famlies i amb lestalonament de les institucions municipals i insulars. Al darrera, hi tenim un model pensat a llarg termini, que ha evitat sempre les improvisacions, ha dissenyat noves realitats en funci de les necessitats i ha avanat mitjanant processos de reflexi i de formaci acurats, seriosos i responsables, entre entrebancs com en tot procs.

Tenim moltes lnies encetades; ara necessitem de lempenta dels collectius implicats. Les lnies de recerca i dinnovaci iniciades que cal consolidar, des del nostre punt de vista, sn moltes; fem referncia a les que han tingut un ress en publicacions de lmbit didctic, pedaggic o cientfic, tot i ser conscients que sn moltes les iniciatives no publicades que mereixen un lloc ben destacat. Entre daltres volem esmentar:

Els plantejaments globalitzadors del currculum; el que coneixem com a treball per projectes que es porta a terme amb xit en un parell de centres educatius de lilla, el CP Margalida Florit de Ciutadella i el CP Francesc dAlbranca des Migjorn Gran, entre daltres experincies molt notables, com el CP Sant Llus.

Els plantejaments constructivistes en lensenyament del pensament matemtic treballats per collectius de diferents centres de lilla, entre ells el CP Sant Llus, el CP ngel Ruiz i Pablo des Castell, el CP Francesc dAlbranca des Migjorn Gran, el CP Mare de Du de Grcia de Ma o el CP Mare de Du del Carme tamb de Ma i que origin una extraordinria publicaci que ha servit de referent, dexemple i de model a molts mestres inquiets.

Els plantejaments constructivistes en lensenyament i aprenentatge de lescriptura i la lectura, treballats a molts centres de lilla, especialment al segon cicle de leducaci infantil i en alguns primers cicles de primria, a centres com el CP Sant Llus, el CP Francesc dAlbranca, el CP Dr. Comas Camps dAlaior o al CP Mare de Du del Toro des Mercadal, entre daltres, sense que la llista reflecteixi, per manca de dades actualitzades, la realitat present de la innovaci a les escoles de lilla. Aquesta lnia dinvestigaci tamb va portar a una publicaci de poca tirada per part del Govern de les Illes Balears.

Leducaci per al desenvolupament, la cooperaci i la solidaritat que ha portat a constituir una xarxa de centres cooperants entorn al Fons Menorqu de Cooperaci i al Moviment de Renovaci Pedaggica de Menorca format per lIES Josep Miquel Gurdia dAlaior, lIES Joan Ramis i Ramis de Ma, el CP Mare de Du del Toro des Mercadal, el CP Francesc dAlbranca des Migjorn Gran i el CP Sant Llus. Les iniciatives solidries i cooperatives ja han generat un estudi fora interessant sobre lestat de la qesti a les escoles i instituts de lilla; ens referim a la recent publicaci Educar per la igualtat. Son diferents els centres que ha portat iniciatives a travs de projectes de cooperaci amb centres de Nicaragua.

La gran tasca de conscienciaci i formaci medioambiental portada a terme per diferents institucions pbliques per en especial pel GOB, autntic referent en relaci a leducaci medioambiental a lilla de Menorca. Els tallers i les activitats organitzades pel GOB i pel Consell Insular de Menorca han aportat la reflexi i largumentaci cientfica necessria per construir una slida conscincia medioambiental. Leducaci cientfica tamb sha treballat fora en aquest camp i mereix una especial atenci la publicaci del consell escolar de Menorca Cincia a lEscola a partir de petites recerques quotidianes, un magnfic treball de recerca aplicada que ofereix tot un mn de possibilitats per treballar el coneixement cientfic des de la quotidianitat.

Lextensi i normalitzaci en ls de la llengua catalana i de tot el patrimoni cultural i lingstic a ell lligat; en aquest cas cal esmentar la brillant tasca realitzada pel CC Sant Francesc de Ferreries, capdavanter en la normalitzaci lingstica i en latenci a les persones amb discapacitats i el consens i lempenta demostrada per tots els centres pblics i concertats de Ciutadella per portar endavant, amb fermesa, els procs de normalitzaci lingstica.

Els processos de reflexi i els programes per ensenyar a pensar lligats a diferents projectes i especialment al projecte filosofia 3-18, coordinat i dinamitzat per lIREF de Barcelona.

La recerca i les experincies lligades a latenci a la diversitat i a la interculturalitat en els centres de lilla. Lincrement de la diversitat a les aules ha generat processos de formaci i de reflexi interessants amb lobjectiu danar incorporant metodologies i experincies innovadores que permetessin un treball de ms qualitat en aules heterognies. En aquest camp volen destacar una publicaci del mateix autor daquest article que recull els primers moments duna experincia global datenci a la diversitat en un centre de secundria.

Totes les experincies lligades a diferents projectes educatius de municipi, entre els quals destaca especialment el projecte educatiu de ciutat de Ciutadella que ha portat a terme un intensa tasca, ha publicat nombrosos monografies i ha portat a terme mltiples activitats i tallers de participaci ciutadana. Tamb mereix especial atenci el projecte educatiu del municipi de Sant Llus que ha generat experincies participatives fora interessants de manera coordinada amb lescola pblica.

Cal tamb destacar les experincies i iniciatives lligades al desenvolupament de la creativitat i a lexpressi artstica en totes les seves manifestacions, entre les quals cal destacar la magnfica publicaci Ciutadella amb ulls dinfant del CP Pere Casasnovas de Ciutadella, que recull les visions del seu alumnat sobre la ciutat en forma de textos i obres plstiques.

En centres de secundria shan desenvolupar rellevants experincies dintercanvis a partir de projectes Comenius que ha portat la dimensi europea a la majoria dinstituts de lilla, la conscienciaci mediambiental a partir de lobtenci dels guardons de centres ecoambientals, la millora de la gesti a partir de la participaci en els programes de qualitat i lextensi dels programes de mediaci escolar que han suposat una important millora de la convivncia i de la resoluci dels conflictes en els centres.

A part de tots aquests projectes, lorganitzaci de les diferents fires de la cincia han suposat un important salt qualitatiu en el tractament i difusi del coneixement cientfic en els centres de primria i de secundria.

Com podeu comprovar les lnies bsiques estan encetades, tot i que manca lesfor de la continutat, la mirada global que faci possible la coordinaci de les diferents iniciatives que, en hores dara, es presenten allades. Totes les lnies de recerca descrites impliquen innovaci; totes han sorgit del treball costant de collectius conscienciats per millorar lestat de les coses; mai no shavia fet tant en educaci a lilla de Menorca com durant els darrers vint anys, per per les condicions que tenim creiem, sincerament, que no s suficient. Les lnies de recerca shan daprofundir, consolidar i ampliar i no han dobeir a determinades empentes o modes fugisseres. Per tot i que podem constatar la importncia dels processos dinnovaci iniciats no podem assegurar que hagin incidit en determinades millores en rees daprenentatge o en determinades estratgies daprenentatge.

FRACS ESCOLAR. MESURES PER FER-HI FRONT. LXIT EDUCATIUA les nostres illes es pot ben dir que el fracs escolar s un fet gaireb endmic o estructural que afecta a gaireb el 40 de la poblaci; s a dir aproximadament 4 de cada 10 persones no obtenen el ttol deducaci secundria obligatria, tot i que desprs haurem de comptabilitzar tots aquells que safegeixen a lescola de persones adultes immediatament o anys ms tard. Sigui com sigui, els indicadors sn dramtics i el nivell de formaci dels illencs s molt deficitari en tots els trams educatius, des de leducaci obligatria bsica fins a la formaci universitria. Les causes tamb shan estudiat ha fons i shan pres mesures per els resultats tampoc sn massa evidents. En el cas de Menorca, les xifres estan entorn a un 30%, percentatge menor per no menys preocupant. Ara b, tenim uns indicadors sobre lndex de titulats a quart dESO que, sense deixar de ser millorables, presenten una tendncia a la millora. Aquestes dades que oferim actualitzades presenten un marge derror: durant els darrers cursos, els alumnes es podien titular suspenent una, dues i fins a tres assignatures; lequip educatiu prenia la decisi. Nosaltres hem optat per incloure tots aquells alumnes amb totes les assignatures aprovades, amb una i amb dues de suspeses seguint els consells i les experincies dels directors dels centres de secundria.

RESULTATS DE TITULACI A QUART D'ESO ENTRE ELS CURSOS 2005-2013

Curs 2005-06Curs 2006-07Curs 2007-08Curs 2008-09Curs 2009-10Curs 2010-11Curs 2011-12Curs 2012-13

Aprovats/Ttol 71,42%71,42%83,84%76,50%82,45%78%83%82%

Suspesos28,57%22,70%16,15%23,49%17,54%22%17%18%

s difcil entreveure una tendncia clara, ara b, els darrers cursos ens situen en uns percentatges daprovats de ms del 80% i aix ja s un indicador, que cal millorar, per que representa una millora significativa en relaci a dades anteriors i en relaci a altres illes. Tamb cal tenir present lanomenat abandonament educatiu (no superar letapa obligatria i no superar letapa postobligatria). Les dades a nivell dIlles Balears sobre lanomenat abandonament educatiu sn molt alarmants

AnyIlles BalearsEspanya

200335,828,7

200744,231

201130,732,2

201230,126,5

I, en hores dara, abonem les elevades taxes datur tamb esferedores: La taxa datur de joves menors de 25 anys passa del 15,14% el 2007 al 48,79 el 2012.

En un estudi recent de la Fundaci Gadeso es constaten uns resultats molt interessants comparant la taxa dabandonament escolar, la taxa docupaci 16-24 anys i la taxa datur 16-24 anys.

Levidncia s clara: les elevades taxes dabandonament escolar primerenc sn coincidents amb baixes taxes datur i elevades taxes docupaci de la poblaci estudiada (16-24 anys). s a dir, la baixada de labandonament escolar primerenc s una conseqncia de la manca de feina pels joves, no de cap poltica ni de cap pla programat per capgirar la greu situaci que arrosseguem.

Cap pla ni projecte de les institucions governants sobre el mn educatiu i sobre el mn empresarial ha tingut cap impacte real i mesurable sobre la poblaci (potser en alguns casos podrem dir que han evitat que empitjoressin) per lautntic pla que marca el dest de les persones s el mercat. En els diferents apartats del document saporten mesures concretes per fer front a aquest problema que, com hem dit, ha de ser abordat des de la globalitat de perspectives i mirades.

POLTICA LINGSTICA Fins fa poc, el sistema educatiu de les illes utilitzava el plantejament conegut com a immersi lingstica. La immersi lingstica (o PIL - Programes dimmersi lingstica) consisteix en un model densenyament en el qual la llengua daprenentatge a lescola (o L2) s diferent de la llengua parlada a casa (L1) dels alumnes. Joaquim Arenas (2007: 19) limpulsor de la immersi lingstica a Catalunya empra la definici de Hammers i Blanc (1983), que lexpliquen aix: La immersi lingstica s una intervenci pedaggica en la qual un grup dalumnes s escolaritzat en una llengua diferent de la seva habitual, la qual s introduda posteriorment en lescolaritzaciCom diu Vila (2009: p. 229), la immersi lingstica:

Tenia com a objectiu que el sistema educatiu fes all que una part de la infncia i ladolescncia no podia fer en lmbit familiar i social: aprendre la llengua catalana. A ms a ms, es va fer sobre la base que aquest aprenentatge no ans, ni en detriment del desenvolupament de la prpia llengua de lalumnat, ni en detriment del desenvolupament acadmic i personal.

La immersi lingstica s un instrument de cohesi social que t com a objectiu aconseguir que ning no pugui ser discriminat socialment o professionalment per ra de llengua, ja que garanteix el coneixement del catal (i de lespanyol )independentment de la llengua inicial.

El que es fa al Canad s un bon exemple del model dimmersi, ja que aquesta experincia educativa va nixer all. Recordem que el Canad, amb una poblaci total duns trenta-quatre milions de persones, s un Estat federal (format per deu provncies i tres territoris) amb dues llenges oficials: langls i el francs, dacord amb la Llei sobre les llenges oficials de 1969. Existeix un Comissariat per a les llenges oficials. Els parlants anglesos es troben al sud (61%). Al nord hi ha la poblaci ndia, amb llengua prpia (13%), i algunes llenges amerndies tenen estatus oficial als Territoris del Nord-oest. Tamb hi ha el Quebec (uns vuit milions dhabitants), repoblat per francesos i, per tant, de parla francesa (25%). A ms, el Canad, segons el cens de poblaci de 2011, t un alt percentatge dimmigraci, que es reflecteix en la presncia de ms de 200 llenges a la llar, de la qual cosa resulta que un 20,6% de la poblaci del Canad declara parlar una altra llengua diferent del francs o langls. Tot i aix, el 98% pot mantenir una conversa en francs o en angls (Statistique Canada, 2012: 5).

Per tant, la immersi lingstica s un instrument de cohesi social que t com a objectiu aconseguir que ning no pugui ser discriminat socialment o professionalment per ra de llengua, ja que garanteix el coneixement del catal (i de lespanyol) independentment de la llengua inicial.

La immersi lingstica a les Illes, i concretament a lilla de Menorca, mai no ha generat cap tipus de problema, ans al contrari: ha millorat les competncies lingstiques en les altres llenges, sense que aquesta afirmaci vulgui dir que est tot fet i no cal millorar res; hi ha molts aspectes a millorar, o millor dit, hi havia molts aspectes a millorar, ja que el canvi de model lingstic sha produt sense haver estat avaluat i sense haver estat aplicar ni experimentat el nou. Tot plegat est generant disfuncions importants en gaireb tots els centres educatius. Ramn Bassa afirma (2013: 8):

Els graus dassoliment de la competncia en comunicaci lingstica en llengua castellana sn iguals o superiors als graus dassoliment del catal, en contra de lapreciaci errnia que lensenyament del catal o en catal ha impedit el desenvolupament de les habilitats lingstiques del castell i ha fet que aquest no es conegui adequadament.

Aquesta afirmaci est contrastada per multitud destudis i des de la sociolingstica se constata el rellevant paper del sistema educatiu en la normalitzaci del catal com a llengua de comunicaci i com a llengua de cultura.

La necessitat de treballar les actituds positives envers el model escolar lingstic (especialment els programes dimmersi lingstica) de les Illes Balears o de Catalunya i daltres comunitats amb llengua histrica prpia. Si aquesta crispaci entra a lescola, retrocedirem a situacions ja resoltes fa anys a la comunitat educativa.

El tema de les actituds esdev cabdal en lensenyament no noms en les rees lingstiques i haurem daprofundir molt ms en aquest tema; les activitats obertes i favorables als fillets, les actituds de confiana i de suport i les actituds optimistes generen condicions molt millors per laprenentatge.

La diversitat que hem apuntat en aquest apartat ens obliga a pensar mesures en el marc de lautonomia dels centres que facilitin una major aproximaci a la seva realitat lingstica i social.

POLTIQUES PBLIQUES En aquest apartat del document hem abordat temes com la funci inspectora; els horaris dels centres, les ratios, la necessitat dun mapa escolar, les implicacions del concepte dequitat i un breu anlisi dels diferents nivells educatius. Dalguns temes disposem de poques dades, com s el cas de la funci inspectora. Horaris dels centres educatiusEn relaci als horaris dels centres hem de dir que durant anys es van anar produint un conjunt de moviment de mestres i de famlies que van iniciar els trmits per passar de lhorari partit a lhorari noms de mat. Es van succeir les votacions arreu dels municipis de lilla i se van organitzar actes informatius i taules rodones. Hi va haver centres que van aconseguir el canvi horari a la primera votaci; altres centres ho van anar sotmetent a votaci vries vegades en un procs que divid famlies i gener una mplia polmica all on se feia la proposta. Avui en dia, gaireb la totalitat de centres de lilla disposen de lhorari continuat de mat, alguns mantenen el menjador escolar i les AMPAS organitzen on conjunt dactivitats amb la collaboraci dels ajuntaments dirigides als fillets i filletes en horari de capvespre. Cap centre sha replantejat tornar a lhorari partit, tot i que algunes veus despecialistes han afirmat que lhorari continu malmet als fillets i filletes dels entorns ms desfavorits i potser no s la millor frmula per a molts daltres.

Rtios dels centres (infantil/primria//secundria//pblics/concertats)En relaci a les ratios disposem de dades al llarg dels darrers anys que ens demostren que, en petites oscillacions, es mantenen ms o manco iguals, tot i laugmenten de la complexitat a les aules amb la inclusi de les persones amb discapacitats i el gran nmero de persones nouvingudes que van obligar a fer grans esforos a tot el collectiu professional. INFANTIL I PRIMRIA CENTRES PBLICS

COMPARATIVA CURS 2004-05 CURS 2012-13

2004-052009-102012-13

Ma23,9722,6723,6

Ciutadella25,2623,4624,6

Alaior 22,0922,2521,96

Ferreries17,7621,3323,18

Es Castell21,822,4222

Sant Llus23,8421,3721,7

Es Mercadal20,7719,5317,6

Es Migjorn11,111312,4

Fornells 18,338,7517

TOTALS22,8922,2720,44

INFANTIL I PRIMRIA CENTRES CONCERTATS

COMPARATIVA CURS 2004-05 CURS 2012-13

2004-052009-102012-13

Ma26,2525,0122,26

Ciutadella26,3323,7121,8

Alaior24,8321,1530,16

Ferreries26,3321,7820,33

TOTALS 26,1528,823,6375

SECUNDRIA CENTRES PBLICS

COMPARATIVA CURS 2004-05 CURS 2012-13

2004-052009-102012-13

Ma26,2525,0126,35

Ciutadella26,3323,7128,13

Alaior24,8321,1527

Ferreries26,3321,7825,4

25,93522,912526,72

SECUNDRIA CENTRES CONCERTATS

COMPARATIVA CURS 2004-05 CURS 2012-13

2004-052009-102012-13

Ma26,2525,0124

Ciutadella26,3323,7126,3

Alaior24,8321,1521

Ferreries26,3321,7823,5

25,93522,912523,7

Tot i que alguns estudis no consideren fonamental el nmero dalumnes per aula com a criteri per mesurar la qualitat educativa ning no nega que ns un factor fonamental. Per ampliar aquesta informaci podeu consultar el brillant estudi realitzat pel Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de lEducaci de la UIB titulat Sobre la rtio alumnes per aula, publicat el setembre de 2012 on queda avalat per nombroses recerques que el nombre dalumnes per aula t un efecte positiu sobre el rendiment acadmic de lalumnat i sobre les prctiques pedaggiques del professorat. All on es noten ms els estralls de la retallada de professorat s a letapa secundria pblica, on les rtios experimenten una notable pujada en relaci a cursos anteriors en una seqncia molt destacada. El curs 2004-05 sobserva una rtio alta (gaireb 26 alumnes per aula) tenint en compte lenorme heterogenetat de la que ja hem parlat en aquest estudi). Aquesta rtio va ser progressivament corregida fins arribar al curs 2009-10 als gaireb 23 alumnes per tornar a pujar de manera sobtada fins gaireb als 27 alumnes per aula el curs 2012-13. Ciutadella presenta les rtios ms elevades amb 28 alumnes, mentre que Ferreries t la ms baixa amb 25. Aquesta pujada, tot i que no sarriba als mxims establerts per la llei suposa un important retrocs i un perill evident per les metodologies inclusives.

Mapa EscolarTotes les poltiques necessiten una planificaci a mitj i a llarg termini. El problema principal daquestes planificacions sn les legislatures a quatre anys vista, que podem anomenar a curt termini; cada nou govern inicia nous plans que primer ha de planificar i desprs posar en marxa; la posada en marxa, moltes vegades, sinicia entre el tercer i quart any del mandat, temps insuficient per avaluar els resultats. Arribats a uns mesos abans de les noves eleccions (entre 7 i 9 mesos abans) la majoria de projectes ja gaireb se paralitzen ja que se preparen els programes i les posades en escena dels candidats. Una vegada fetes les eleccions si canvien el partir de govern, se formen coalicions, o simplement se canvien les persones del mateix partir que governava torna comenar la tanda de nous projectes. Aquest s un dels motius del pacte que demanem: assegurar una planificaci a mitj i llarg termini que abordi els temes claus que ens portin a una estabilitat per planificar, aplicar i avaluar els diferents programes. En tot el que va de temps den que disposem dautonomia i amb les competncies educatives transferides noms sha elaborat un sol mapa escolar: la proposta de planificaci escolar de les Illes Balears (2000-2004) que incloa dades rellevants sobre la poblaci escolar en aquells anys i les previsions i necessitats a mitj i llarg termini. Moltes de previsions se van convertir en necessitats per els canvis de governs successius (com ja hem comentat, cadasc amb els seus plans i projectes) van anar ajornant o replanificant i van produir autntics collapses en determinades zones on la poblaci comen a crixer a un ritme mai vist. Va ser el moment dels barracons que encara avui en dia funcionen, tot i que podem afirmar que la inauguraci dun nou centre a Ma (que ja estava previst lany 2000 per aquest mapa) gaireb shan cobert les necessitats detectades fa 14 anys. s possible que passin aquestes coses? EquitatLequitat s un dels termes ms usats ltimament en educaci. La societat sha sensibilitzat ms entorn a situacions que ja existien per que ara es visualitzen: en el nostre cas els menors en risc de pobresa, les desigualtats socioeconmiques, les bosses de pobresa no visible... Aquesta realitat esdev un nou repte per lescola; lescola i el seu professorat no ho pot resoldre per hi pot contribuir. Qu entenem per equitat? Segons Fernndez Enguita (2003): Entenem per equitat el principi i mode d'acci que busca compensar els desavantatges de carcter individual o social per a aconseguir la igualtat d'oportunitats. En educaci suposa emprar els recursos addicionals necessaris perqu els alumnes amb necessitats educatives especials, no importa si aquestes obeeixen a factors naturals o socials, s'acosten tant com sigui possible a la igualtat en recursos, processos, oportunitats i resultats amb els que han sigut ben tractats per la naturalesa i la histria. Per el concepte va ms enll, com diu el fullet de la 48a Escola dEstiu 2013 de Rosa Sensat, Conclusions del Tema General: Lequitat per garantir la igualtat: Creiem que la cooperaci entre les persones s la base de laven de les societats humanes, empoderant-nos solidriament i deixant de banda el egoismes competitius. Empoderar vol dir crear les condicions perqu cadasc sigui el protagonista de la seva vida. El sentit ple de lexcellncia s lexigncia amb un mateix per donar el millor de nosaltres i posar-ho al servei de la societat. Aquest s un dels reptes de leducaci. Lequitat s una virtut, i s tamb una de les branques de la justcia, en el sentit de donar a cadasc el que li correspon. Benito i Prez (2008: 158) ens proposa una definici ms simple i ms concreta: Assumim que el sistema educatiu s equitatiu quan sacompleix un nivell digualtats doportunitats de mnims, que consisteix en lassoliment dun nivell dacreditaci en els estudis obligatoris que faci que, en acabar aquesta etapa, lorigen social dels alumnes no condicioni les seves possibilitats de realitzar litinerari destudis postobligatoris que escullin. Per tant, lequitat educativa, tal com lentenem, consisteix a aconseguir reduir a mnims all que entenem com a fracs escolar (la no acreditaci en finalitzar lESO) i que, en cas de deixar dexistir-ne certs percentatges marginals, aquests no puguin explicar-se en funci de lorigen social dels alumnes. I arribats a aquest nivell de concreci si ens trobem a Menorca amb alguns trets fora preocupants que sarrosseguen des de fa anys i no ha existit una voluntat poltica clara per capgirar les situacions: El repartiment equitatiu de lalumnat entre centres pblics i centres concertats. Des de fa molt temps sha posat sobre la taula el desequilibri existent entre centres pblics i centres concertants i entre determinats centres pblics en quan a lalumnat nouvingut i a lalumnat amb necessitats educatives especials.

Al llarg dels cursos hem pogut observar com s ben poc el cam recorregut. Ens consta accedir darrerament a les dades fonamentals, per tant, noms podem usar dades de cursos passat per que poc han canviat amb el temps passat. s de vital importncia conixer el percentatge dalumnes estrangers a tots els centres sostinguts en fons de lilla de Menorca com a prova dels desequilibris existents.

Els desequilibris sn evidents entre centres pblics i centres concertats i entre determinats centres pblics especialment de la ciutat de Ma o dAlaior, el que implica que no ha existit voluntat de redistribuir lalumnat equitativament.

ALAIORTotal alumnesImmigrants14,45%

CC La Salle185115,95%

CP Dr. Comas58410217,47%

CP Alaior2015,00%

MATotal alumnesImmigrants 15,99%

CC Corazn de Mara2534116,21%

CC La Salle464296,25%

CC Sant Josep260259,62%

CP Antoni Joan26311543,72%

CP Mare de Du de Grcia532499,21%

CP Mare de Du del Carme5507313,27%

CP Mateu Fontirroig3615715,79%

CP Sa Graduada3319428,40%

CP Tramuntana62711,29%

EI Sant Climent581118,97%

Creiem que aquest aspecte, tamb hauria de ser un punt important en el futur pacte educatiu. No podem permetre, en un espai tant redut i tant bo de planificar com lilla de Menorca, que es formin escoles i instituts amb elevades concentracions dalumnes amb necessitats educatives especials o amb elevats percentatges dalumnes nouvinguts. Dun just repartiment en depn una millor cohesi social, una millor tolerncia i una millor comprensi. Per tant, lesfor b sho val.

Percentatges dalumnes nouvinguts a les diferents etapes educatives: obligatria i postobligatriaDisposem dunes dades molt preocupants en relaci al repartiment de lalumnat nouvingut o estranger al nostre sistema educatiu referides al curs 2012-2013 que afecten directament al concepte bsic dequitat que estem exposant. Per una banda tenim que el percentatge dalumnat estranger a les Illes Balears s superior al de la mitjana estatal:

LlocPercentatge

Espanya9,87

Illes Balears14,61

Aquesta realitat no tindria perqu modificar els resultats finals dels processos daprenentatge per si aprofundim en lanlisi ens trobem que en determinats programes i etapes el percentatge dalumnat estranger supera en escreix el que podrem considerar lgic; ens referim, en primer lloc als PQPI, programes de qualificaci professional inicial:

TotalInfantilPrimriaEducaci EspecialESOBatCicles FPPQPI

%Alumnat estranger14,6111,9814,9216,5318,749,6010,7227,88

Lalt percentatge dalumnat estranger en els programes PQPI ens ha de plantejar alguns dubtes: el sistema educatiu s capa de compensar suficientment les mancances inicials? Quines sn les causes que provoquen que 1 de cada 4 alumnes dels PQPIs siguin estrangers o nouvinguts?Per altra banda, tamb ens ha de fer pensar el 16,53% dalumnes estrangers considerats com alumnes deducaci especial. Com s possible que hi hagi tants dalumnes estrangers amb necessitats educatives especials?

Ambds percentatges suposen un fracs dels plantejaments inclusius i un important cop a lequitat educativa. Amb aquests percentatges podem afirmar que la seva procedncia, llengua i cultura condiciona dramticament la seva possible inclusi en la societat amb certes garanties dobtenir all que se considera essencial per viure dignament.

Equitat i xit educatiuEn el sentit ms simple que hem definit equitat ens hem de referir necessriament a lxit educatiu: lequitat hauria de possibilitar el mxim xit educatiu possible, compensant les possibles mancances socials, culturals, econmiques o educatives del context o de la famlia. Tots els estudis indiquen que s ms eficient prioritzar lxit dels infants ms desfavorits. s ms eficient prioritzar lxit acadmic i educatiu de lalumnat desafavorit ja que redueix el fracs acadmic global i assegura el benestar futur. En canvi, la prioritzaci social de la millora de lalumnat no desafavorit noms incrementa les diferncies formatives, i per tant les desigualtats, sense reduir el fracs global.

Social i econmicament, s ms interessant incrementar el nivell formatiu de tothom, especialment daquells en una posici ms precria o frgil. Les conclusions sn inequvoques i la qesti clau s evident: shan daplicar poltiques i programes que prioritzin lxit educatiu de les persones ms desfavorides.

Compartim el concepte dxit educatiu definit en els anuaris de la Fundaci Bofill en el que inclou cinc perspectives diferents:

Lxit educatiu implica una millora del rendiment acadmic fins a assolir els millors nivells dinstrucci superiors.

Lxit educatiu ha de garantir lequitat educativa i ha de promoure la igualtat doportunitats en laccs i aprofitament dels recursos educatius, evitant que lorigen social condicioni les trajectries educatives dels individus i fomentant la cohesi social.

Lxit educatiu implica reforar ladhesi educativa, aconseguint una identificaci i vinculaci positiva dels individus amb lmbit educatiu.

Lxit educatiu tamb implica treballar la transici educativa, acompanyant els individus al llarg de la seva trajectria formativa.

Lxit educatiu implica el retorn de la inversi en educaci, aprofitant el capital educatiu i estimulant que la poblaci inverteixi en formar-se.

Dins el concepte dxit educatiu tamb hi incloem indicadors ms coneguts com els percentatges de graduaci a quart dESO i segon de batxiller, els nivells de segregaci escolar entre centres pblics i concertats o privats i daltres.

Els diferents aspectes analitzats van encaixant, sn molts els canvis que sn necessaris per donar un tomb real al sistema educatiu; tots sn necessaris si volem millorar els indicadors i, per damunt de tot, si volem millorar el benestar de tots els sectors de la societat.

SOCIETAT Els Ajuntaments i les ciutats educadoress evident que les institucions, organismes, societats i collectius ms propers als ciutadans, tot aquells que formen el teixit que envolta i protegeix a les persones que el formen sn els elements essencials. El que potser no sap prou b tot aquest teixit social s que la seva responsabilitat educadora s important, molt important i no ser-ne conscient comporta perills ja que altres institucions amb objectius clarament no educatius ocuparan aquest espai. La neurocincia ens demostra que el nostre cervell sempre aprn, fins i tot adormit, per tant, no hi ha perodes daprenentatge i perodes de no aprenentatge, sempre aprenem. Per tant, ser important saber qu se pot estar aprenent vivint en una determinada comunitat, en un determinat barri, en un determinat municipi, en una determinada ciutat... Lentorn on es viu s una inacabable font daprenentatges; pensar com intervenim en aquest espai, pensar com distribum els recursos i les inversions, pensar com volem que sigui el nostre entorn fent partcips als propis habitants sn formes de pensar que eduquen en una determinada direcci; no pensar-hi tamb educa, en una altra direcci. Sempre sha dit que la tasca educadora s una empresa de tota la societat per son ben poques les iniciatives prctiques que ho hagin materialitzat. Si b s cert que shan produt experincies rellevants que han intentat coordinar esforos criteris i lnies dactuaci.

Fa alguns anys se van iniciar interessants activitats per sensibilitzar sobre la necessitat de convertir els nostres pobles i ciutats en ciutats amb objectius educadors i adherir-se al moviment de ciutats educadores existent arreu del mn.

Ciutadella i Alaior van iniciar processos ben interessants, tot i que noms Ciutadella ha aconseguit mantenir el ritme de feina i la tensi necessria per anar implicant la xarxa associativa del municipi entorn del projecte. Sant Llus, a proposta de lescola, tamb ha desenvolupat una interessant experincia de participaci i treball entorn a la millora dun tema concret del municipi. Per creiem que tamb shavien dhaver iniciat processos a nivell dilla; el fet destar circumscrits a un territori molt concret amb unes caracterstiques molt concretes ens permetria desenvolupar un pla educatiu dilla supramunicipal capa de coordinar esforos, rendibilitzar recursos i oferir una imatge dunitat institucional ms enll de programes concrets que se solen superposar a les dinmiques quotidianes derivades de la conselleria deducaci i cultura. Amb aix no volen negar la importncia i la validesa de molts programes llanats per la instituci insular per creiem que la coordinaci i una major implicaci de les diferents institucions (municipals, insulars i autonmiques) en programes que incideixen directament sobre les escoles i els instituts milloraria sensiblement leficcia i leficincia.

Per superar els actuals dficits educatius s necessria la implicaci de totes les institucions i de tots els organismes, tant pblics com privats i de totes les organitzacions, tant de caire educatiu com daltres mbits, amb lobjectiu de coordinar esforos i sumar voluntats.

Famlies i escoles treballen conjuntamentLes famlies i les escoles han de treballar conjuntament; ho hem dit sempre, el problema s que no hi ha alternativa. Aquesta idea no ha acabat darrelar, manca molt cam per recrrer. Creiem fermament que leducaci s cosa de tots i, per tant, tots en som corresponsables del que succeeix als nostres fills i filles i als nostres alumnes.

Les experincies dempoderament de les famlies portades a terme a leducaci infantil 0-3 han aconseguit notables xits, tot i que no ha existit la continutat en etapes posteriors. El document tamb fa propostes en aquest sentit. El sistema educatiu i el mn productiu Globalment, les regions amb major nivell educatiu mostren majors taxes docupaci, menors taxes datur i majors nivells salarials que les regions amb menors nivells educatius, ara b, shi constaten diferncies regionals; les comunitats autnomes per si mateixes incideixen en la participaci en les taxes docupaci, latur i el salari i les disparitats tenen a veure amb diferncies regionals exclusivament relacionades amb variables com el mercat de treball o la preponderncia dun determinat sector productiu. Per tant, lefecte de leducaci sobre el mercat laboral no s uniforme regionalment parlant. Existeix un gran disparitat regional. Les Illes Balears, Catalunya o Madrid van crixer a un ritme molt rpid i van generar una gran quantitat de llocs de feina, molt per damunt de la mitjana nacional. Ara b, quan entr la crisi, algunes daquestes comunitats, com Castella la Manxa, Valncia, Mrcia i especialment les Illes Balears van passar dunes taxes datur al voltant del 8% a taxes superiors al 20% i en el cas de Balears ms altes. Diguem-ne que a una fase expansiva, molt expansiva, especficament en el cas de les Illes, se succeeix una fase duna profunda crisi que acaba generant uns ndexs de pobresa que poden considerar-se insuportables. Se pot demostrar que un major nivell educatiu correspon sempre una major probabilitat de participar en el mercat laboral en totes les regions: per al conjunt nacional, un any ms deducaci augmenta la probabilitat daccedir al mercat laboral en aproximadament 2 punts percentuals, com a mnim durant la darrera dcada estudiada. Els resultats i tots els estudis suggereixen que leducaci actua com una garantia enfront a latur i que ho fa amb major intensitat en les regions que pateixen en major mesura un desajustament en el mercat laboral. Leducaci s un important capital que permet fer front a les crisis de manera significativa. Ara b, tamb s cert que molts joves ben formats, reben la formaci aqu a les Illes (on sha fet la inversi de formar-los) per acaben, necessriament, cercant feina fora de les nostres fronteres, ja que la terra que els ha vist nixer i els ha acollit no s capa de generar el marc econmic necessari per donar feina a tothom i per crear les iniciatives empresarials capaces de donar cabuda a aquestes generacions: Es formen molts joves amb recursos pblics per als quals el model econmic illenc no t cabuda.Es mirin per on es mirin les dades, el tsunami de la crisi est deixant la societat balear ms desestructurada que mai. La xarxa contra lexclusi social afirma que un 18% dels balears es troben per davall del llindar de la pobresa. Unicef afegeix que, en el cas de la infncia, un 11% nest greument afectada a les Illes.La terra doportunitats, de la immigraci massiva per la quantitat de llocs de feina que creava, es troba avui feta una caricatura del que va ser. Per no s greu noms veure com les restes del naufragi arriben a la vorera, sin que s ms preocupant observar com continuam vivint esmortets a lhivern esperant que la temporada ho resolgui tot.La construcci ha deixat famlies senceres sense feina, moltes de les quals amb una edat en la qual difcilment es pot accedir al mercat de treball. Aquests treballadors saixequen cada mat i senfronten a la depriment realitat laboral, en la qual no tenen cabuda.

El tercer sectorEl treball en xarxa s una necessitat cada vegada ms urgent per amb notables dificultats prctiques en la seva aplicaci. Jordi Daz en el seu blog afirma: La majoria de centres docents estan totalment orientats a all que passa amb els seus alumnes dins del temps i l'espai escolar (EL DIARI DE LEDUCACIO 20/05/2014) Les accions i treballs interdisciplinars costen implantar-se i consolidar-se. Tenim pocs exemples a lilla de Menorca de treballs en la lnia de treball amb el tercer sector o amb lanomenada educaci per al desenvolupament. Un dels treballs ms rellevants i consolidats s el treball liderat pel Fons Menorqu de Cooperaci amb la creaci de la Xarxa de Centres Cooperants.

La XARXA DE CENTRES EDUCATIUS COOPERANTS s una iniciativa del Fons Menorqu de Cooperaci que aglutina aquells centres educatius de lilla que, compromesos amb la seva tasca educativa, busquen contribuir a la construcci d'un mn ms just, solidari i sostenible. Tots aquests centres treballen per fomentar un coneixement crtic de la realitat que permeti als infants i joves de Menorca ser part del canvi social necessari per construir un mn ms just. Com diuen en la seva pgina web: Des del Fons entenem que l'Educaci per al Desenvolupament (EpD) s una eina per al canvi social i la construcci d'un mn ms equitatiu; capa de generar conscincies crtiques i fer de cada participant una persona responsable, activa i compromesa en la construcci d'una nova societat civil. s un projecte que fomenta en fillets, filletes i joves el desenvolupament de valors com la solidaritat, la pau, la justcia social i la responsabilitat; ja que els dota de coneixements i aptituds que els permetin promoure aquests valors i generar canvis tant en les seves prpies vides com en la seva comunitat, tant en l'mbit local com global.En el marc de leducaci pel desenvolupament tamb shi treballa des de fa molts danys el GOB (Grup dOrnitologia Balear) de Menorca, en la vessant de leducaci ambiental que ofereix un extens programa dactivitats de sensibilitzaci i actuaci en el medi natural:

Cada cop ms, el SEA vol traspassar les fronteres de les aules i abordar la formaci ambiental des de tots els mbits de la vida de l'escolar. Aix, creiem oport oferir noves frmules per tal que mestres i professors puguin sollicitar els nostres serveis i aix ampliar la tasca de formaci i sensibilitzaci ambiental que reben els nostres fills. Les experincies daprenentatge servei que shan iniciat amb xit a Catalunya obren un nou camp dacci i de formaci de gran inters per a la formaci dels futurs ciutadans.

INDICADORS DE REFERNCIA SOBRE LXIT EDUCATIU ESTRATGIA EUROPA 2020Fins aqu hem analitzat algunes de les dades relacionades amb els aspectes centrals del document tretes del conjunt de petits estudis monogrfics de la diagnosi inicial. Finalment, incloem les dades resumides sobre els indicadors marcats per lestratgia Europa 2020 i els indicadors de referncia sobre lxit educatiu, apuntant les tendncies per les Illes Balears i per lilla de Menorca. LEstratgia Europa 2020 compta amb cinc objectius centrals pel que fa a leducaci: Labandonament educatiu prematur ha destar per davall del 10% (tot i que per lestat espanyol s del 15%, ja que es t en compte lelevat ndex de partida de ms del 30%).

Lassoliment destudis superiors per la poblaci jove en un 40%.

La participaci a leducaci preprimria (educaci infantil) als 4 anys en un 95%.

Ladquisici de competncies bsiques als 15 anys.

La participaci en la formaci al llarg de la vida en un 15% durant perodes dun mes.

Indicadors de referncia sobre lxit educatiuExplicacionsObjectiu UEIlles BalearsIlla deMenorcaComentaris

I Abandonament educatiu prematur Persones que abandonen el sistema educatiu desprs dels 16 anysPer davall del 10% per la poblaci entre 18 i 24 anys2013: 24%2012: 18% (dades aproximades)Arran de la crisi el percentatge ha minvat. Se podrien assolir els objectius amb un pla de xoc.

II Assoliment destudis superiors per part de la poblaci joveEstudis universitaris i cicles formatius de grau superior40% de la poblaci entre 30 i 34 anys2013: 32,5%2012: 13%La situaci sha de resoldre immediatament; seran necessaris plans especfics. No se podran assolir els objectius.

III Participaci en leducaci preprimria. Taxa descolaritzaci als 4 anysImportncia de leducaci infantil. Taxa 0-2 anys i taxa als 4 anys95%2013 0-2: 30%

2013 4 anys: 99%2013 0-2: 50%

2013 4 anys 100%La taxa descolaritzaci 0-3 a Menorca era una de les ms altes dEuropa per la crisi ha fet caure la matrcula a nivells inferiors als anys 90. Se podrien assolir els objectius; de fet ja s'havien assolit.

IV Adquisici de competncies bsiques als 15 anys% inferior al nivell 1 de les proves PISA en comprensi lectora15%2009: 28%

2012: 23%2009: 31%

2012: 21%Sha produt una important millora per els percentatges encara sn alts. Si continua aix sassoliran els objectius.

V Participaci de la poblaci de 25 a 64 anys en la formaci al llarg de la vidaAquesta formaci inclou: formaci de persones adultes, formaci ocupacional i formaci contnua. La dada se calcula a partir de la gent formant-se durant el darrer mes o escollint qualsevol mes anterior. 15%2012: 10,1%2013: 8,2%Tot i que leducaci de persones adultes ha fet una gran tasca a lilla (representa entre un 4,7% i un 5% del percentatge total) ser molt difcil duplicar el nmero de persones formant-se.

Aconseguir els indicadors ms concrets i actualitzats de les Illes Balears i, ms concretament, de lilla de Menorca, ens ha estat gaireb impossible tot i la collaboraci de nombroses institucions i persones que incloem en el captol dagraments. Les dades ms actualitzades que hem pogut consultar sn les incloses en lAnuari 2013 de la Fundaci Bofill que recull els indicadors per comunitats referents al curs 2012: Taxa de promoci en primria: a Balears promocionen el 92,7% dels alumnes (97,9% a Catalunya; 87% a Navarra i 95,5% mitjana espanyola).

Taxa didonetat: a Balears noms el 55,1% estan en el curs que els pertoca per edat (per tant, han repetit algun curs). Aproximadament la meitat dels alumnes de les Illes han repetit algun curs. El Pas Basc t una taxa del 73,8 i Mrcia comparteix el mateix percentatge que les Illes (55%). La mitjana espanyola s del 61,7%, percentatge fora elevat.

Nivell 1 o inferior a PISA (comprensi lectora): les Illes tenen un 27,8% de lalumnat per davall del nivell 1 o inferior de les proves PISA en comprensi lectora (33,1 a Canries, 13,1 a Madrid i 17,4 de mitjana espanyola). Una tercera part dels alumnes de les Illes estan en els nivells ms elementals de comprensi lectora.

Taxa de graduaci en ESO: el 79,3% obtenen el ttol deducaci secundria a les Illes mentre que al pas Basc sn el 90,8% i la Comunitat Valenciana el 75,9%; la mitjana espanyola s 81,2%). Ja hem vist que Menorca presenta taxes ms positives, prximes a la mitjana espanyola.

Taxa bruta de graduaci en ESO: la taxa bruta canvia significativament; a les Illes noms el 64,6% obtenen el graduat en ESO (de la poblaci en edat dassolir-lo) i s la comunitat autnoma amb la taxa ms baixa; la taxa ms alta la continua assolint el Pas Basc amb el 86%. Com podem veure, la diferncia entre la taxa de graduaci i la taxa bruta al Pas Basc gaireb no hi ha diferncies; en canvi a les Illes les diferncies sn molt significatives ms de 16 punts percentuals (alumnes que tericament desapareixen del sistema educatiu sense cap ttol i sense saber massa b on van). Devers un 35% de lalumnat (1 de cada 3) no obt el ttol de graduat en educaci secundria en el perode previst. No hem pogut xifrar exactament el nmero dalumnes desapareguts a lilla de Menorca per tenint en compte els alumnes que estudien ESO i els que estudien Batxiller, Formaci Professional i PQPI, podem aproximar una taxa dun 5% dalumnes que desconeixem on van.

Taxa bruta de graduaci en Batxillerat: 37,1% dalumnes assoleixen el ttol de batxiller a les Illes i torna a ser la comunitat autnoma amb el percentatge ms baix de graduaci, mentre que el Pas Basc torna ser la comunitat amb el percentatge ms alt: el 68,7%; la mitjana espanyola s del 50,3%.

Taxa bruta de graduaci en CFGM: tan sols el 16,8% obtenen ttols de cicle formatiu de grau mitj a les Illes; Cantbria s la comunitat autnoma amb el percentatge ms alt, 27,8% i Madrid amb el percentatge ms baix, 15,4%. La mitjana espanyola s del 20%.

Taxa bruta de graduaci en CFGS: aquesta s una de les taxes ms baixes i ms significatives de les Illes; noms 11,5% obtenen un ttol de cicle formatiu de grau superior mentre que al Pas Basc el 40,6% assoleix la formaci professional de grau superior. La mitjana espanyola s del 21,4%. Les diferncies en el sistema productiu, fruit daquests resultats sn ms que evidents i ambds sistemes sinterrelacionen i es complementen: una indstria potent necessita duna formaci superior de qualitat i la poblaci que assoleix aquest nivell de formaci reverteix en la millora del sistema productiu. Un dels models a imitar.

Taxa descolaritzaci 17 anys: les Illes Balears tenen la taxa descolaritzaci als 17 anys ms baixa de tot lestat 77,3%, mentre que el Pas Basc presenta un 100% i la mitjana espanyola est sobre el 89,6%.

Taxa descolaritzaci 18 anys: les Illes repeteixen en la taxa ms baixa de tot lestat 56,7% mentre que el Pas Basc t un 94,7% i la mitjana espanyola s del 79,8%.

Taxa descolaritzaci 20 anys: el mateix passa amb la taxa als 20 anys, 34,7%, la ms baixa de lestat, seguida per la comunitat murciana; la ms alta correspon a Castella i Lle amb un 74,5%. La mitjana espanyola se situa entorn al 59%.

Abandonament educatiu prematur: les Illes presenten una taxa dabandonament del 30,1% (noms hi ha una comunitat amb un resultat pitjor que s Extremadura amb un 32,2%) i a laltre extrem tornem trobar el Pas Basc amb un 11,5%. La mitjana espanyola est entorn al 24,9%. A Menorca, a partir danlisis de dades hem calculat una data aproximada del 16%, tot i que hem de tenir en compte un marge derror important. Ara b s significativament millor que la mitjana de les Illes Balears.

Poblaci de 20 a 24 anys amb estudis secundaris postobligatoris assolits: les Illes Balears i Extremadura sn les dues comunitats amb manco poblaci amb estudis postobligatoris assolits: 53,1%. Mentre que el Pas Basc t un percentatge del 80% i la mitjana espanyola s del 62,8%.

Poblaci de 18 a 24 anys que ni treballa ni estudia. La poblaci que no estudia ni treballa a les Illes representa el 27,1% (noms Canries presenta un percentatge superior, 30,2%). Navarra presenta el 13,7% i la mitjana espanyola s del 23,8%.

Poblaci 30-34 anys amb nivell dinstrucci superior. Tan sols el 32,5% presenta nivells dinstrucci superior a les Illes, noms superat per la comunitat murciana amb un 25,2%. La mitjana espanyola s del 40,1%.

Participaci de la poblaci de 25 a 64 anys a la formaci al llarg de la vida. El 10,1% participa en activitats de formaci al llarg de la vida, noms superat per la comunitat dAstries amb un 9,1%. El Pas Basc presenta un 13,7% proper al 15% marcat per la UE i la mitjana espanyola es troba al 10,7% molt enfora daconseguir les fites europees de lEstratgia 2020.

Els indicadors sn preocupants i se venen arrossegant destona. No sn un problema nou; cada estudi i cada avaluaci rigorosa apunten, des de fa anys, els mateixos problemes. Les oscillacions que shi reflecteixen no sn conseqncia de determinats plans de xoc (quan ms temps passa ms necessaris sn) sin de moviments deguts als canvis socioeconmics. Com exemples paradigmtics podem recordar lenorme increment dalumnat nouvingut al sistema educatiu quan les circumstncies econmiques van fer de les Illes un pol datracci de feina fcil i sense necessitat de qualificaci especfica, el que provocava que molts allots sortien del sistema sense la titulaci bsica per la facilitat daccedir al mn laboral. Lincrement dalumnat gaireb va desbordar el sistema, tot i que es perdien molts alumnes per dalt (el final de la secundria). Ara, ens trobem en una situaci totalment diferent: el sistema educatiu perd alumnat; no hi ha feina i una greu crisi social i econmica collapsa moltes famlies que opten per tornar al seus llocs dorigen. Per altra part, a la part alta del sistema, minva el ritme dabandonament prematur i sn perceptibles increments en leducaci postobligatria alhora que possiblement ms gent assoleix el ttol deducaci secundria obligatria (no tenim dades concretes encara).

APORTACIONS FINALSHem analitzat molts materials i moltes dades que ens han perms, en la mesura de les possibilitats, obtenir una radiografia amb clarobscurs de la situaci educativa de lilla de Menorca i tamb de tota la Comunitat, les Illes Balears. Aquestes dades ens han perms elaborar pensades propostes per llanar un projecte global, un projecte educatiu, que de fet, esdev un projecte social, un projecte de societat, un projecte de ciutadania i de ciutad. Noms ens queda puntualitzar alguns aspectes interessants: El sistema educatiu de lilla de Menorca (pblic i concertat) s un sistema estable i consolidat en el sentit que des dels inicis de la democrcia el sistema pblic sha consolidat i acull el 70% de lalumnat, mentre que els centres concertats acullen el 30%; aquests percentatges es mantenen i no entren en conflicte. No existeixen escoles privades ni escoles deducaci especial. Existeix una excellent xarxa descoles deducaci infantil que ha estat posada com a model en quan a gesti i coordinaci.

Parallelament, el sistema educatiu (especialment els centres pblics) ha assolit amb xit, grcies a lesfor sense procedents dels professionals, els processos dacolliment dels fillets i de les filletes amb necessitats educatives especials (cap fillet amb discapacitats est acollit en un centre especial fora de lilla) i, en segon lloc, els centres han acollit lallau de fillets i filletes nouvinguts des de diferents pasos, amb cultures i llenges diferents, el que ha exigit una gran mobilitzaci de recursos, formaci i suports a les aules que, en la mesura de les possibilitats, que ha aconseguit un cert xit en la inclusi de totes aquestes persones. El repte que no sha superat ha estat laccs de les persones nouvingudes a estudis postobligatoris, com ja hem comentat. El paper de les administracions ms properes (Ajuntaments) en alguns casos i en alguns moments han desenvolupat un excellent paper en qestions educatives que creiem que haurem de tenir continutat: el projecte de Ciutat Educadora de Ciutadella, el consell de participaci infantil i juvenil de Sant Llus, la gesti de les escoletes infantils entre tots els ajuntaments, el Consell Insular de Menorca o el projecte duna ciutat sostenible que intentava laccs als centres docents a travs de mitjans sostenibles (bicicleta o a peu) a Ma.

Les innovacions educatives iniciades a les nostres escoles i instituts (encara que no totes shagin avaluat) han tingut un efecte positiu sobre el sistema educatiu, especialment sobre els centres pblics i posteriorment sobre els centres concertats. La innovaci, quan va augmentar la complexitat a les aules, va ser una necessitat, els centres que shavien avanat en tenien molt de fet. Seria aventurat atribuir a la innovaci educativa que lilla tingui la taxa ms alta de persones que obtinguin el ttol deducaci secundria obligatria; tots els factors en positiu hi aporten.

Els problemes educatius responen als grans problemes econmics; les grans oscillacions del sistema educatiu de les Illes Balears sn degudes als grans moviments de capitals a nivell mundial que enfonsen les economies febles i porten a la misria a les capes ms febles de la societat. Cap pla de xoc (tampoc no nhi ha hagut cap) de ladministraci ha tingut cap efecte evident com per capgirar les tendncies del sistema (fracs escolar, xit educatiu, estudis superiors, major equitat...). El que si ha somogut tot el sistema sn les escomeses econmiques i les brutals retallades que han generat enormes bosses de pobresa.

Anem acabant; s cert que les dades que sen deriven del sistema educatiu de les Illes no criden precisament a loptimisme. Ara b, tampoc ens podem situar en el dramatisme. Loptimisme ingenu (molt freqent en determinats discursos poltics) allunya molt ms la tasca dels poltiques a les administracions ja que la societat viu el dia a dia i de peu a terra la situaci s molt difcil i hi ha molts milers de persones que estan passant una greu situaci social i econmica en una comunitat que fa pocs anys gaudia (o com mnim aix es deia) duna de les rendes per cpita ms elevades de tot lestat. Per el dramatisme tampoc s un bon aliat; el dramatisme collapsa i no ens deixa avanar. Per tant, lactitud fonamental s aprofitar tot all de bo que tenim i a nivell dinnovaci s molt i de qualitat. Aquesta hauria de ser el nostre segon gran eix de feina a mitj i llarg termini. Per millorar els resultats sha dinnovar, shan davaluar les innovacions i sha de continuar innovant. Per les raons exposades i per les dades que aportem, creiem fermament en la necessitat daconseguir un gran pacte social a curt, mitj i llarg termini; un pacte-marc flexible, capa dadaptar-se a les canviants realitats socials; un pacte marc capa de mantenir la unitat i la mobilitzaci (que podem anomenar participaci activa) de tota la comunitat educativa; un pacte marc capa de generar, consolidar i ampliar la innovaci i la recerca educativa com a eines fonamentals per lxit educatiu. Un pacte marc, en definitiva, capa de garantir la millor formaci a tota la poblaci, especialment dels sectors ms desfavorits (equitat) i capa de generar els nivells de benestar social que esborrin dels nostres diagnstics la pobresa extrema i assoleixin els millors ndexs de desenvolupament hum (salut, educaci i benestar).

BIBLIOGRAFIA BSICA ESMENTADA

FERNNDEZ ENGUITA, M. (2003). E pluribus unum: Educacin y cohesin social en un contexto de multiculturalidad y desigualdad. XVIII Semana Monogrfica de Educacin. Fundacin Santillana.BENITO I PREZ, RICARD i GONZLEZ I BALLETB, ISSAC (2008): Segregaci escolar a Catalunya: implicacions en el terreny de lequitat educativa a Societat Catalana 2008. Barcelona: Associaci Catalana de Sociologia.

ARENAS, J. MUSET, M. (2007). La immersi lingstica. Una acci de govern, un projecte compartit. Barcelona: Centre dEstudi Jordi Pujol.

HAMMERS, J. F. y BLANC, M. (1983). Bilingualit et bilinguisme. Bruselas: Pierre Mardaga.

VILA, I. (2009). Els programes de canvi de llengua de la llar a lescola: el repte de la catalanitzaci escolar. Treballs de Sociolingstica Catalana, 20, 229-237. Barcelona. Societat Catalana de Sociolingstica.

STATISTIQUE CANADA (2012). Caractristiques linguistiques des Canadiens. Langue, Recensement de la population de 2011. Canada: Ministre de lIndustrie.

http://www12.statcan.gc.ca/censusrecensement/2011/as-sa/98-314-x/98314x2011001-fra.pdf.

BASSA i MARTN, R. (1991). El catal a lescola (1936/39-1985). Crnica duna desigualtat. Barcelona: Llar del Llibre

ORGANISMES I PERSONES CONSULTADES

Gabriel Pons EXIT Formaci

Josep Fortuny Gomila Director de CAEB Menorca

Rafael Borrs Ensenyat Fundaci GADESO

Joan Snchez Tuomala PROQUAME

Bernat Albaigs Fundaci Bofill

Biel Subirats (subiratsbiel@gmail.com)

Gabriel Pons Moles gpons@ponsmoles.com

Jordi Pons Gerent de PIME Menorca correo@pimemenorca.org

Irene Albertos Gomez (Irene.albertos@fundaciontripartita.org)

Mart Xavier March Cerd marti.march@uib.es

Ismael Palacin Fundaci Bofill

Jaume Sureda PAPE UIB

Miquel Oliver ICE-IRIE-UIB

BASES DE DADES CONSULTADES PEL DIAGNOSI DEL SISTEMA EDUCATIU Eurostat http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/eurostat/home/Ibestathttp://ibestat.caib.es/ibestat/iniciObsam http://www.obsam.cat/obsam/ca/index.phpLas cifras de la educacin en Espaa. Curso 2011-2012 (Edicin 2014)

http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/indicadores-publicaciones-sintesis/cifras-educacion-espana/2014.htmlEurostat regional http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/education/data/databaseFundaci Tripartita para la Formacin y el Empleohttp://www.fundaciontripartita.org/index.asp?MP=6&MS=238&MN=2&TR=A&IDR=1&iddocumento=2641http://www.fundaciontripartita.org/index.asp?MP=6&MS=238&MN=2&TR=A&IDR=1&iddocumento=3456http://www.fundaciontripartita.org/index.asp?MP=6&MS=238&MN=2&TR=A&IDR=1&iddocumento=3818http://www.fundaciontripartita.org/index.asp?MP=6&MS=238&MN=2&TR=A&IDR=1&iddocumento=4166Cifras de educacin en espaahttp://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/indicadores-publicaciones-sintesis/cifras-educacion-espana/2014.htmlhttp://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/indicadores-publicaciones-sintesis/cifras-educacion-espana.html

Sistema estatal d'indicadors https://www.mecd.gob.es/inee/publicaciones/indicadores-educativos/Sistema-Estatal.html#SEIE_2012_1https://www.mecd.gob.es/dctm/inee/internacional/pisa2012/actualizacion.13.3.2014/pisa2012-informeespanol.pdf?documentId=0901e72b818cf241http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/education/data/database

PART 3. PROPOSTES

3.1. PROFESSORAT

Els estudis internacionals sobre educaci han destacat la importncia del procs de selecci i formaci del professorat com un dels aspectes ms importants per aconseguir una educaci de qualitat, entenent aquesta com un equilibri entre lexcellncia i lequitat. Els estudis comparatius demostren que un dels aspectes ms importants s atreure a la professi els docents ms formats i preparats. La causa que motiva aquest selecte grup de persones a dedicar-se a la professi docent no sn alts sous ni cap recompensa material, sin la valoraci i prestigi que la societat els reconeix. (Bernat Sureda, Diari Ara Balears, 27-9-2013)

En relaci a l'accs a la carrera docent, s precs modificar el sistema de selecci i de provisi de places docents tant pel que fa als criteris com a la metodologia de selecci per tal de garantir que els mestres seleccionats reuneixin les qualitats necessries.

El sector de lalumnat (Jornades dEstiu 2013) va proposar definir mesures per a seleccionar professionals que transmetin la passi d'aprendre, que els agradi fer la feina d'ensenyar i que spiguen despertar la curiositat per aprendre, motivar, estar damunt els alumnes, sobretot daquells amb menys inters, innovar en la manera densenyar i fer una avaluaci ms autntica.

El sector docent i de les famlies va demanar ser ms selectius en els processos dentrada, fer una selecci rigorosa per flexible, no per oposici que permeti reclutar els professionals ms qualificats, per poder reconixer qui t expertesa, qui s lder i qui no. Si volem realment un canvi de mentalitat en els docents, no els podem demostrar que l'nic que ens interessa d'ells s el seu domini dels continguts de la matria, perqu aleshores el nostre discurs esdev incongruent.

En aquest marc, s clar que la formaci inicial i permanent shan de replantejar: "s necessari un canvi en la formaci inicial ms lligada i propera a la realitat i als centres educatius i una formaci permanent ms lligada a la recerca i, alhora, a les diferents i complexes realitats dels centres educatius. Aquesta hauria de ser continuada i obligatria. (professorat, Jornades Estiu i Tardor 2013)

Pel que fa als continguts de la formaci, el professorat ha de tenir una acurada formaci cientfica com tamb amples coneixements pedaggics i didctics per desenvolupar un bon programa adaptat a la diversitat de l'alumnat. El mestre ha de poder defensar amb rigor i bons arguments perqu dins laula es treballa duna determinada manera i no duna altra. (Jornades de tardor, 2013)

Una vegada formats, els sistemes de provisi de llocs de treball han de permetre donar ms autonomia organitzativa i pedaggica als centres i avanar vers un funcionament ms democrtic.

Ats que els professionals formen part del cos docent s necessari dissenyar un pla de carrera docent atractiu (per les possibilitats de promoci i reconeixement que ofereix), que en aquests moments no existeix.

Sistema daccs a la carrera docent.Per accedir a la funci docent la nota de tall de les universitats s una de les ms baixes de totes les carreres. No es demanen requisits especials en aptituds personals ni, per exemple, en llenges estrangeres.

Formaci Inicial. Per a obtenir el ttol de docent s suficient acreditar un currculum acadmic basat sobretot en coneixements terics, amb grans dficits de formaci prctica que pugui posar de relleu les condicions personals dels futurs docents.

Sistemes de provisi dels llocs de treball.A travs d'una baremaci per puntuaci es creen unes llistes i es passa directament a formar part del collectiu docent. D'aquesta manera la capacitat d'aplicar els coneixements terics i prctics a la realitat docent no s posada a prova en un perode previ a locupaci de les places docents.

En el nostre sistema educatiu es convoquen oposicions basades principalment en els coneixements terics i proves memorstiques sobre els continguts de l'especialitat (que ja shan acreditat per la superaci del grau corresponent i que es podrien valorar per l'expedient acadmic de laspirant) i no tant en la capacitat pedaggica per a la prctica docent diria. Actualment els mrits que es tenen en compte no sn incentius suficients per provocar una millora en la prctica docent dels professionals.

En aquest aspecte el paper dels equips directius en relaci a la plantilla s determinant. En aquest moment la capacitat de decisi per part dels equips directius s nulla.

Formaci permanent, carrera professional i foment de la innovaci

Encara que als centres de les Illes Balears hi trobam exemples de bones prctiques que es situen al nivell dels millors centres internacionals, tal i com va confirmar lInforme Istof, no comptam amb mecanismes que permetin ampliar i difondre aquests exemples. Encara que les Illes Balears compta amb equips docents estables, indicadors (a Mallorca 3/4 parts durant 15 anys) segons tots els estudis de bons nivells de qualitat (veure Teddlie & Reynolds, 2000), aquesta estabilitat no afavoreix la innovaci.Causes 1. A les Illes Balears els docents han format part dun sistema vertical que funciona sobre unes bases poc democrtiques i en el qual la seva funci consisteix a aplicar un currculum establert des de dalt.

2. Hi ha una baixa cultura davaluaci dins els centres escolars. No es valora la importncia de levoluci en la millora i el rendiment. Aquest fet provoca que socialment no hi hagi criteris clars per distingir la identitat de les bones prctiques o dels centres que avancen.

ConseqnciesEl sistema educatiu de les Illes Balears no compleix cap de les condicions dels millors sistemes del mn en la formaci permanent del professorat.

No aprofita els coneixements i lexperincia de molts mestres innovadors i ben formats.

L'administraci t poca confiana en els seus mestres.

Els docents assistents a les Jornades apunten a la diversitat de plans de formaci que han anat sorgint de les diferents lleis deducaci i que han generat dispersi desforos. Shan fet nombroses propostes i molt rpides, que acaben convertint-se en modes duna durada breu; la conseqncia s que lescola sacomoda i va repetint el que ha fet sempre. Per altra banda, per, la figura del docent, tot i que sembli el contrari, s ben valorada: un 84% de la societat, en una recent enquesta (Quadern Gadeso, setbre 2012), demostra la seva confiana en els docents i en lensenyament pblic.

Qu han fet a altres llocs?Si analitzam qu fan els pasos que ms han avanat (com Finlndia) veurem que una de les claus de l'xit ha estat afinar molt els criteris de selecci en els processos d'entrada dels docents al sistema. A Finlndia els aspirants a professor passen una doble criba: a) En finalitzar Batxillerat, noms es poden presentar a les Facultats d'Educaci els que compleixen 3 requisits: nota superior a 9, sensibilitat social, i capacitat de connexi (Melgarejo, 2013)b) Les Facultats d'Educaci fan una segona criba amb aquests 4 criteris: entrevista personal, resum de la lectura d'un llibre, explicaci d'un tema a un grup redut i demostraci d'aptituds artstiques (dibuix o msica).A Frana sexigeix lobtenci dun grau universitari previ en qualsevol especialitat i dos anys de formaci en els Instituts Universitaris de Formaci de Mestres. Laccs es fa mitjanant lhistorial acadmic, en funci de la millor nota. I una vegada han superat la selecci sn funcionaris de lEstat.A Gran Bretanya hi ha diferents formes de formaci inicial (tres o quatre anys destudis universitaris) ms un any de formaci per a la docncia. No tenen garantit el seu lloc de feina en cap moment de la seva vida. El director o el Consell Escolar t competncies per contractar o despedir professors.El Departament dEnsenyament de Catalunya ha publicat un Decret que estableix que els nous docents seran sotmesos a un perode de prova (3 mesos), i que si no el superen hauran destar 2 anys sense fer classes. Desprs dels 2 anys hauran de fer una prova didonetat.En resum, els pasos que han avanat en educaci tenen en com les segents mesures:

Destinen la major part del pressupost en educaci en millorar la prctica docent.

La selecci del professorat t condicions dalta exigncia.

Tenen un lloc de feina garantit quan acaba la formaci

Dediquen ms de 20 setmanes a lacompanyament dels docents que comencen.

Els docents practiquen lobservaci i crtica mtua per aprendre. Formen comunitats daprenentatge professional.

Els docents destinen un 10% del temps a investigar i aprendre, o sigui, al desenvolupament professional.

Disposen de mecanismes efectius per ajudar als docents que tenen problemes de gesti daula o altres problemes.

Per tot plegat, disposam de suficients arguments per plantejar un conjunt de propostes orientades a modificar progressivament el sistema daccs a la carrera docent, la formaci inicial del professorat, laccs daquest a la funci pblica i la formaci permanent al llarg de la vida. Les propostes versaran sobre aquestes preguntes:

Quina s la millor manera de seleccionar les persones de ms talent pedaggic que poden accedir a la carrera docent?

Quina ha de ser la formaci inicial del professorat? Quins processos de selecci dentrada han de tenir les universitat?

Quin s el millor sistema de provisi de llocs de treball?

Com sha de fer la formaci permanent? Com ho feim perqu no es perdi el que saben els bons mestres, els que estan en actiu i els que es jubilen?

PROPOSTES1. Sistema d'accs a la carrera docentEs definiran criteris de selecci per accedir als estudis per ser futurs docents i s'establiran proves especfiques per accedir a aquests estudis.

Els criteris de selecci es basaran en:

Nota d'accs a la universitat

Sensibilitat social (per exemple, haver participat en tasques en b de la comunitat)

Tenir capacitats personals especfiques per a lensenyament (empatia, i tcniques de treball innovadores).

Aptituds artstiques o musicals

Capacitat de treball en equip

Motivaci i capacitat de lideratge

Coneixement de la vida cultural i comproms amb la lectura.

Coneixements lingstics en llengua estrangera equivalents als que requereixen el nivell B2 del Marc europeu com de referncia.

Ls i aplicaci de les TIC

2. Formaci inicial

Els estudis universitaris per a la formaci del professorat s'adequaran als canvis socials del segle XXI. La formaci docent integrar dins el mateix grau tant els coneixements relacionats amb els continguts i les competncies com lexperincia didctica. Per tant, no es far al final una formaci didctica especfica via mster, sin que aquesta formaci ja anir integrada en el mateix currculum de cadascun dels graus. Aquesta nova formaci didctica tindr en compte els segents aspectes:

Coneixements lingstics en llengua estrangera equivalents als que requereixen el nivell C1 del Marc europeu com de referncia.

Ls i aplicaci de les TIC.

Tcniques de treball innovadores per a la millora dels processos densenyament de lalumnat. Metodologies que permetin a lalumnat dirigir el seu procs daprenentatge de manera personalitzada (PLE)

La capacitat crtica i creativa, sensibilitat social, la capacitat d'empatia, les aptituds artstiques i el comproms amb la lectura i la cultura.

Habilitats tutorials i de relaci amb les famlies.

Formaci especfica en investigaci, que permeti desenvolupar la capacitat d'utilitzar mtodes de recerca, per referir-los tant als continguts a ensenyar com a les la mateixa prctica docent.

Aquesta formaci inicial ser prou exigent com per garantir que les persones que la superin estiguin suficientment capacitades per a accedir a la professi.

Letapa de formaci inicial culminar amb un perode tutoritzat de prctiques que permeti l'avaluaci de les competncies docents de l'aspirant tant per part dels tutors, com dels alumnes i les famlies.

Aquest perode es realitzar als centres de referncia prviament establerts, on hi treballaran docents de nivell expert, s a dir, que reuneixin les condicions adequades per fer una correcta avaluaci.
3. Sistema de provisi de llocs de treball.

Les places de professorat es proveran en dues fases. En una primera fase, es seleccionaran els candidats en funci de les places necessries per a cobrir les plantilles de cada centre.

Els mrits a tenir en compte a la primera fase seran els segents:

Lavaluaci positiva de lexercici de la docncia durant el perode de prctiques.

El currculum acadmic de la formaci inicial.

El coneixement de llenges estrangeres.

Altres mrits complementaris.

En una segona fase, els equips directius juntament amb el Consell Escolar dels centres intervindran en la tria del professorat, prviament acreditat a la primera fase, en funci de criteris pedaggics, del projecte de centre, i del context socio-econmic. Les propostes seran aprovades per lAdministraci. Els centres situats en contextos socials desfavorits seran sotmesos a una discriminaci positiva per tal de poder comptar amb els millors equips docents.

Es definiran les mesures necessries per facilitar la transici entre el sistema doposicions tradicional i el sistema de mrits que proposa el Pacte. Els professors interins actuals es consideraran personal estable sotmesos als mateixos procediments davaluaci que els professors amb plaa definitiva. Una avaluaci real i efectiva que determinar el seu nivell (novell, aprenent, avanat, expert).

4. Formaci permanent i carrera professional docent

Concepte de carrera docentLa carrera professional docent comprn el conjunt de la vida docent dun professor i ha destar lligada a les responsabilitats assumides, al treball realitzat i a l'assoliment dels objectius previstos en els plans docents. En aquest sentit, la carrera professional docent ha de contemplar la promoci del professorat dins el marc duna vertadera comunitat daprenentatge. Per aix, la supervisi de la feina desenvolupada sha denfocar des duna doble perspectiva: com a recurs per a la responsabilitzaci i, t