Pagesos, constructors i ferrers d’època medieval · 2017-05-18 · Aquest és el segon dossier...

Dossier didàctic

Pagesos, constructors i ferrersd’època medieval

L’Esquerda i l’Àrea de Recerca Experimental Arqueològica

Pagesos, constructors i ferrersd’època medieval

Dossier didàctic

Oriol Amblàs i Maria Ocaña

Fotos: Oriol Amblàs, Josep M. Montaner, Maria Ocaña, Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera, M. Àngels Roviró

Dibuixos / restitucions: Francesc Riart

BERIKARS 2

El graner

Índex

Benvinguts a l’Àrea de Recerca Experimental Arqueològica (Àrea) . . . . . . . . . . . . . . . 4

1. L’origen de l’Àrea: un descobriment excepcional. El graner del segle XIII . . . . . 5

2. L’arqueologia experimental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

3. Els experiments de l’Àrea de Recerca de l’Esquerda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

3.1 L’agricultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

3.1.1 L’agricultura medieval: El treball dels pagesos . . . . . . . . . . . . . . . . 83.1.2 Sistemes de conreu i eines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93.1.3 Els cicles agrícoles amb iconografia. Activitats . . . . . . . . . . . . 103.1.4 Els experiments. Els camps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

3.2 La construcció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

3.2.1 Constructors: tapiadors, picapedrers, fusters, teulers . . . . 133.2.2 Tècniques de construcció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133.2.3 Entra al graner de l’Esquerda. Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143.2.4 Els experiments. El graner . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

3.3 La metal·lúrgia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

3.3.1 El treball del ferrer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163.3.2 Tècniques dels metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173.3.3 Entra a la ferreria. Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193.3.4 Els experiments. La fornal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

3.4 Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Aquest és el segon dossier didàctic que el Museu Arqueològic de l’Esquerda ofereix per treballar al’escola. El primer, anomenat L’Esquerda. Un jaciment ibèric i medieval al cor de la comarca d’Osona.Quadern de camp i publicat el 2001, es centra en l’estudi del jaciment arqueològic, i presenta un se-guit de propostes destinades a treballar al museu, al jaciment i a l’escola.

Aquest segon dossier segueix un mateix estil didàctic, i convida els escolars a treballar i a conèixerl’àrea de recerca experimental, situada a tocar del jaciment, on s’estudien –i s’ensenyen– molts as-pectes de la vida quotidiana dels habitants de l’Esquerda medieval, cosa que constitueix un bon com-plement de la visita al jaciment.

Els autors, Maria Ocaña, especialista en etnoarqueologia, i Oriol Amblàs, especialista en arqueome-tal·lúrgia, són dues persones llargament vinculades a l’Esquerda, i en especial a l’arqueologia expe-rimental, però, a més a més, la seva vinculació al Museu de l’Esquerda fa que tots dos gaudeixin d’unallarga experiència en la difusió didàctica del jaciment.

El dossier que teniu a les mans respon a un dels objectius fonamentals que guien tot el procés de re-cerca que es porta a terme a l’Esquerda: la història i les evidències que el passat ens ha llegat sónde tots i per a tots. Aquesta col·lecció vol contribuir a què els infants i els joves coneguin la seva histò-ria i aprenguin a estimar-la.

Imma Ollich i CastanyerMontserrat de Rocafiguera i Espona

Museu Arqueològic de l’Esquerda

4 L’Àrea Experimental Arqueològica de l’Esquerda

Benvinguts a l’Àrea de Recerca Experimental Arqueològica (Àrea)

Dossier didàctic 5

1. L’origen de l’Àrea: un descobriment excepcionalEl graner medieval del segle XIII

Durant la campanya d’excavacions de 1986, al jaciment medieval de l’Esquerda s’hi va localitzar ungraner: una estructura aparentment semblant a altres cases del poblat medieval, però que fet i fet, varesultar ser molt diferent.

En una vivenda es fan servir un conjunt d’estris que solen quedar com a evidències arqueològiques:fragments de pots i olles de ceràmica, restes d’eines de metall, fins i tot restes de fauna, que ens expli-quen l’ús que es feia d’aquell espai.

El graner no tenia aquests elements, però en canvi, a tocar del sòl hi havia una capa de terra cremadasobre tota l’habitació.

Què fa un arqueòleg en aquestes circumstàncies?

La directora de les excavacions, Imma Ollich i Castanyer, va fer prendre mostres de tota la capa decremat i les va fer analitzar. Carme Cubero, especialista en llavors cremades (paleocarpòloga), va estudiar la terra, i després de garbellar-la i exa minar-la detingudament va trobar-hi 32 espè cies dife-rents de llavors: diverses espècies de blats,ordi, civada, llenties, també llavors de plan tesque creixen enmig dels conreus, com gallaret,lleteresa, etc.

Aquest descobriment ens va portar a preguntar-nos sobre quins sistemes agrícoles s’utilitzavenen època medieval, però ens va permetre anarmés lluny, i provar d’entendre fins i tot coms’alimentava la població durant l’edat mitjana.

El pas següent va ser dissenyar un projecte ba-sat en l’arqueologia experimental per tald’entendre i obtenir més informació sobre compodia funcionar l’agricultura antiga. Per això es van tenir en compte les experiències que s’havien fet aAnglaterra, en concret a la Butser Ancient Farm que, en paraules del seu director, el Dr. Peter J.Reynolds, és un laboratori a l’aire lliure que serveix per entendre com era la vida en un poblat de l’edatdel ferro. La col·laboració entre l’Esquerda i la Butser va permetre establir comparacions entre els ci-cles agrícoles del nord d’Europa i els de l’àrea mediterrània.


2. L’arqueologia experimental

L’arqueologia experimental intenta comprovar les hipòtesis que es formulen a partir de les dades obtin-gudes en una excavació arqueològica. Una excavació proporciona materials que actuen com a pistesper entendre la vida quotidiana dels nostres avantpassats, els recipients amb què menjaven o bevien,les eines amb què treballaven, ens informen de com s’escalfaven, de com construïen les seves cases,de les feines que realitzaven, etc. A vegades aquestes evidències són tan clares que no plantegen gairedubtes d’interpretació i altres vegades, sobretot quan es tracta de construccions, de sistemes de tre-ball, de comprendre el funcionament d’una cosa, la problemàtica que es planteja és molt més compli-cada.

Per això el mètode experimental consisteix a dissenyar un experiment que permeti contrastar les da desobtingudes en l’excavació arqueològica i les hipòtesis que s’han generat amb els resultats de les dadesexperimentals. Si són coincidents, la hipòtesi és, en principi, correcta. Si això no succeeix vol dir que lahipòtesi no és correcta, però el sol fet d’experimentar ens permet obtenir més teories sobre les interpre-tacions de les dades arqueològiques.

L’arqueologia experimental està directament relacionada amb aquest procés de comprensió del’activitat humana o, més particularment, amb la confirmació o la negació de la interpretació del’activitat humana basada en l’evidència recuperada en l’excavació (Reynolds, 1988).L’experiment és un mètode molt senzill per determinar si una interpretació té un fonament real enel fet concret. El procés experimental té necessàriament una metodologia estricta. La interpreta-ció o hipòtesi basada en les dades arqueològiques està subjecta a una prova empírica, destinadaespecíficament a desaprovar la hipòtesi i que utilitza les normes estrictes de la ciència implicada,tan en l’elaboració de la prova com en l’estudi dels resultats. Per exemple, si la prova es relacionaamb una estructura, el producte ha de satisfer els requisits arquitectònics i tècnics, i a més had’estar subjecte a la prova del temps. (Ollich, i altres, 1998).

Dades arqueològiques Experiment

Hipòtesi

2a Hipòtesi

SimulacióContrastació Dades experimentals

Dossier didàctic 7

3. Els experiments de l’Àrea de Recerca de l’Esquerda

L’Àrea de Recerca Experimental Arqueològica de l’Esquerda (Àrea) és un laboratori a l’aire lliure que estroba situat al costat del jaciment arqueològic de l’Esquerda, en un espai cedit per l’Ajuntament de Ro-da de Ter. Dels diferents experiments que s’hi realitzen destaquen:

�L’agricultura medieval: els conreus i el cicle agrícola.

�Construcció i emmagatzematge: el graner medieval i les sitges

�La metal·lúrgia: la ferreria i la fabricació d’eines

Foto

: Mar

ia O

caña


3.1. L’agricultura

3.1.1 El treball dels pagesos

Per conèixer l’agricultura medieval cal anar a les fonts escrites que parlen de camps, d’espècies conrea-des i, algunes vegades, d’eines. Normalment, però, els esments són bastant generals. Aquesta genera-lització fa que resulti difícil esbrinar de quina espècie es parla quan els documents esmenten el “blat”, co-sa que la paleocarpologia ens permet identificar .

La localització del graner de l’Esquerda va ser una font molt important per conèixer el funcionament del’agricultura medieval. La possibilitat d’estudiar-ne el contingut ens va proporcionar una informació di-recta sobre les espècies agrícoles que es conreaven en els camps medievals. Algunes d’aquestes lla-vors avui dia ja no es poden trobar als nostres camps perquè les hibridacions les han fet desaparèixer.La feina de la carpòloga Carme Cubero (que va fer les anàlisis de les llavors cremades) ens ha possibili-tat conèixer fins a 32 espècies de plantes diferents conservades a l’interior del graner medieval, la mei-tat plantes conreades, algunes de les quals trobareu a la llista següent:

Triticum dicoccum (espelta bessona o pisana)Triticum aestivum-compactum (blat comú compacte)Triticum monococcum (espelta petita)Avena sp. (civada)Hordeum vulgare (ordi)Secale cereale (sègol)Vicia sativa (veça)Erbum ervilia (erb)Lens sculenta (llentia)Vitis vinifera (vinya)

També hi havia diverses plantes silvestres, que creixien al mig dels conreus.

Vicia sativaVeça

Avena spCivada

Vicia faba Papaver roasFaves Gallaret

Hordeum vulgareOrdi

Triticum dicoccumBlat

Dossier didàctic 9

L’agricultura

Si a l’excavació del graner hi sumem altres eines localitzades en el decurs de les campanyesd’excavació, com ara una falç, podalls o falçons, una agullada, etc., els elements que ens parlen del’agricultura ens apropen molt directament al seu coneixement.

Amb tot, l’estudi que es planteja en el camp de l’agricultura no acaba aquí, altres preguntes són: coms’utilitzaven les eines? Quan i com es plantaven les llavors? Quin rendiment obtenien aquestes plantes?

Totes aquestes preguntes hem intentat contestar-les estudiant el graner, la documentació escrita itambé altres fonts, com ara la iconografia (les il·lustracions que apareixen en els manuscrits medie-vals), i l’etnologia (cercant els testimonis de la pagesia).

3.1.2 Sistemes de conreu i eines

Amb l’ajuda de totes les fonts sabem:

� Que els homes i les dones d’època medieval van haver, en molts casos, d’obrir nous campsde conreu. És a dir, van haver de posar en explotació terres ermes, que no estaven conrea-des, plenes de vegetació o fins i tot d’arbres, que varen haver de tallar i treure’n les arrels.

� En un primer moment aquests pagesos comptaven amb molt poques eines. Sembla que lesarades eren les que coneixem com a arada romana, moltes potser fins i tot amb la rella de fus-ta endurida al foc.

� Un cop la terra està preparada per sembrar cal treballar-la per tal que no s’esgoti. Un conreucontinu, sense afegir-hi adob, produeix l’esgotament del sòl.

� Coneixem diferents sistemes de conreu medieval: la rotació biennal, que consisteix a deixarsempre un tros de terra en guaret (en repòs) i sembrar-la cada dos anys. En un moment méstardà es va utilitzar la rotació triennal; aquest sistema comporta la introducció d’un conreuque aporti nutrients al sòl, els llegums, combinat amb el guaret i el conreu de cereals.

� Els documents medievals citen eines, però no les descriuen ni ens en comenten la utilització.Malgrat tot, sabem que s’empraven aixades, càvecs, fangues o arades per preparar la terra.Fals, podalls o dalles per segar. Batolles per batre, etc.

� Un cop feta la batuda, els cereals es guardaven al graner o bé a la sitja (un dipòsit subterranide gra excavat al terra).


L’agricultura

3.1.3 Els cicles agrícoles amb imatges (iconografia). Activitats

Una representació gràfica de les feines del camp en època medieval la trobem en el calendari esculpiten pedra de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll (obra realitzada entre el 1149 i el 1164).Cada escena representa un mes de l’any.

Amb l’ajuda dels dibuixos i les descripcions, intenta descobrir a quin mes pertany cada activitat.

� Porc pasturant vora un camp de blat. El pagès contempla l’escena i l’arbre ja està florit. Elporc es manté fora del tancat amb què el pagès protegeix el seu camp de conreu.

Mes de ..............................................................

� Home i dona fent formatge. Mes de .............................................................

� Home al bosc recollint llenya. Mes de .............................................................

� Home i noies recollint fruita primerenca. Mes de .............................................................

� Home cavant la terra. La part central és molt erosionada i no es veu l’eina.

Mes de .............................................................

� La sega. Pagès segant amb falç el camp de blat.

Mes de ................................................................

� Preparatius per a la verema. Dos homes arreglen la tona.

Mes de .................................................

� La matança del porc. Mes de .............................................................

� Pagès que transporta una garba ajudat per la seva dona.

Mes de ..................................................

� El pastor crida amb el corn el ramat de porcs mentre fa caure els aglans de l’alzina.

Mes de .............................................................

� Home i dona veremant. Mes de: .............................................................

� Home i dona vora el foc. Mes de: .............................................................

Dossier didàctic 11

L’agricultura

Juny

Julio

l

Mai

g

Ago

st

Ab

ril

Set

emb

re

Mar

ç

Oct

ubre

Feb

rer

Nov

emb

re

Gen

er

Des

emb

re


L’agricultura

3.1.4 Els experiments. Els camps

L’objectiu bàsic és aconseguir diversos cicles de collites, amb cereals i llegums, que avui han desapa-regut o no es cultiven aquí, donada l’especialització actual i les necessitats de l’agricultura moderna.Les llavors s’han portat de diferents llocs on encara es conreen. La tècnica de conreu emprada és lamés similar possible a la dels temps antics, sense adobs ni productes químics, per tal d’estudiarl’evolució natural del sòl. Amb un control exacte de la meteorologia i dels canvis en la composició quí-mica de la terra de conreu, es comptabilitzen els resultats de les diverses collites per tal d’obtenir-neels índex de productivitat, rendiment i desgast del sòl, resistència dels cereals antics als fenòmens me-teorològics adversos, etc. És un experiment de probabilitat i de simulació.

A banda dels camps de conreu, també hi ha sitges, pallers i un graner per tal d’estudiar la darrera etapaen el cicle agrícola, que és l’emmagatzematge.

Sembra

Batuda

Camp de blat (Triticum dicoccum)

Sega


3.2 La construcció

3.2.1 Constructors: tapiadors, picapedrers, fusters, teulers

Els documents ens donen poca informació sobre com es construïa a l’edat mitjana i sobretot com treballaven els que intervenien en la cons-trucció: a vegades en alguns contractes de persones particulars o entestaments i inventaris podem trobar-hi algunes breus informacions. Elsoficis implicats en la construcció són variats: fusters, tapiadors, teulers, picapedrers, i sobretot mano-bres que moltes vegades fan aquesta feina com a complement de la seva activitat al camp. Tot aquestgrup d’artesans era dirigit pel mestre d’obra.

Les restes arqueològiques dels edificis de l’Esquerda ens expliquen algunes característiques de la se-va construcció. El graner excavat l’any 1986 ens documenta molt bé com estava edificat, malgrat quenomés se n’hagi conservat el sòcol de pedra. Sabem que la resta de l’edifici estava format per paretsde tàpia, bigues de fusta i coberta de teules de ceràmica. L’interior era tot arrebossat i compartimentatper poder guardar diferents tipus de gra.

A la zona de la plaça també es va excavar un magatzem on s’hi guardaven pedres de diferents mides iformes, carreus ben escairats, lloses planes i també pedres més petites i mal tallades. Devia tractar-sedel magatzem del picapedrer del poble.

3.2.2 Tècniques de construcció

El procés per construir un edifici és el següent:

1. Els picapedrers extreuen i tallen bé la pedra, escairen bé els blocs de pedra perquè desprésencaixin els uns amb els altres.

2. Els manobres construeixen el sòcol amb les pedres que els picapedrers han preparat i lesuneixen amb argamassa, que és una barreja de sorra i calç viva.

3. Els tapiadors construeixen la paret, feta amb terra premsada dins d’unes grans caixes defusta, les tapieres, col·locades sobre el sòcol de pedra. La terra es va prement amb massesfins que la tapiera és plena. Després es desemmotlla i la paret de tàpia ja està acabada.

4. Els fusters fabriquen el sostre de fusta. Les bigues es tallen a mida i es posen tenint encompte la inclinació que tindrà la teulada. Per al graner construïran la porta d’accés i tambéunes tanques amb fusta d’avellaner per compartimentar l’interior.

5. Els teulers fan les teules que han d’anar a la coberta. Les han fabricat amb fang cuit perquèresisteixin la pluja i el mal temps.

6. Finalment alguns manobres arrebossen els compartiments interiors que els fusters han cons-truït per tal que el gra no es faci malbé.

3.2.3 Entra al graner de l’Esquerda. Activitats

Relaciona cada part del graner amb el seu constructor. Després pots pintar el dibuix.


La construcció

Teules

................................

Compartiments

................................

Embigat de fusta

................................

Arrebossatd’argamassa

................................

Sòcol de pedra

................................

Tanquesd’avellaner

................................

Paret de tàpia

................................

1. Picapedrers, manobres 3. Fusters 5. Paletes, manobres2. Tapiadors 4. Teulers


La construcció

3.2.4 Els experiments. El graner

La construcció del graner de l’Esquerda ha permès veure com es construïa una casa en època medie-val. A partir de les dades que ens han donat les evidències arqueològiques s’ha fet la reconstruccióexacta del graner medieval de l’Esquerda. Per dur a terme aquest experiment s’ha comptat amb lacol·laboració del Dr. Peter Reynolds, especialista en construcció a l’antiguitat.

Els materials utilitzats provenen de l’entorn del jaciment: gresos, fusta d’avellaner, terra, i les tècniquesde construcció intenten acostar-se al màxim a les que s’utilitzaven en època medieval: la preparaciódel morter, la disposició de les pedres, la construcció de la paret i la teulada.

Després de mesurar amb molta precisió les mides del graner per poder-ne fer la rèplica exacta, el plade treball seguit ha estat: a) la construcció dels fonaments de la casa, l’aixecament del sòcol de pedreslligades amb argamassa (morter de sorra i calç), b) la construcció de les parets de tàpia, seguint les in-dicacions d’uns tapiadors que van portar les tapieres i les eines bàsiques per a la construcciód’aquestes parets de terra premsada, c) l’aixecament de la coberta a doble vessant amb bigues de fus-ta de pi i el recobriment amb teules de ceràmica.

Finalment, a l’interior del graner s’hi han fet unes partions de l’espai amb fusta d’avellaner i arrebossatsamb argamassa, reproduint els espais d’emmegatzematge del graner medieval.

La construcció del sòcol de pedra i treball de la paret de tàpia, amb les tapieres i lesmasses per premsar la terra.

3.3 La metal·lúrgia

3.3.1 El treball del ferrer

La descoberta, el 1998, d’una ferreria d’època medieval a la part alta del poblatde l’Esquerda, ha donat molta informació als arqueòlegs de com treballavenels ferrers. A partir d’aquesta troballa s’han dut a terme a l’Àrea un seguitd’experiments per conèixer més de prop aquest ofici tan antic.

Per què era important el treball del ferrer?

El treball dels metalls era molt important al poblat de l’Esquerda. Les eines que abans eren de fusta, araes faran de ferro, molt més resistents i eficaces. Tot i així, també s’espatllaven i sovint calia arranjar-les.

El ferrer de l’Esquerda fabricava i arreglava:

� Eines per al treball:- Eines del camp: rastells, agullades, falç, falçons, etc. - Eines per a la construcció: claus, tascons, destrals, etc.- Eines per al treball d’altres oficis: tisores, ganivets, trebinelles, etc.

� Armes per fer la guerra- Armes: puntes de fletxa, espases, etc.- Estris per al cavall: ferradures, esperons, etc.

� Objectes de la vida quotidiana:- Elements del mobiliari: panys de cofre i d’arqueta, claus, frontisses, etc.- Elements de vestir i de guarniment personal: sivelles, anells, aplics, etc.

A la ferreria de l’Esquerda s’hi fabricaven objectes de ferro, però també d’altres metalls, com bronze,coure i plom. Això es va deduir de la localització de dos espais ben diferenciats per treballar els metalls:

1. Una fornal de pedra amb una base d’enclusa per forjar el ferro.

2. Un forn de cubeta per a fondre metalls: el bronze, el coure i el plom.



3.3.2 Tècniques dels metalls

El treball del ferro i la forja

D’on treien el ferro els ferrers?

El ferro que treballaven els ferrers s’extreu de les mines. A partir de la mena o mineral ric en òxids deferro s’obté el metall seguint el següent procés :

1. Extracció de la mena de les mines, procés de grillatge i torrefacció: es posa el mineral en re-mull perquè s’oxidi i després es torrefacta amb foc.

2. Obtenció de carbó vegetal a les carboneres: per aconseguir 1 quilo de carbó calien 5 quilosde llenya. El millor carbó vegetal era el d’alzina o el de roure, perquè cremava molta més esto-na.

3. Reducció de la mena en un forn on s’hi posava, fent diferents capes, el mineral “la mena” i elcarbó vegetal, encenent un bon foc. Amb la reducció del carbó encès dins el forn,s’aconseguia fer una massa pastosa incandescent de ferro que no arribava a fondre’s: el mas-ser. Calien 5 quilos de carbó per aconseguir 1 quilo de ferro.

4. Extracció del masser del forn. La massa roent s’extreu del forn amb unes tenalles grans deferro i es posa sobre l’enclusa. Els massers podien fer un quilo o més, segons la grandària delforn.

5. Forja del masser a l’enclusa per tal d’eliminar les impureses. El procés consistia a picar elferro fins a obtenir les barres que el ferrer transformava al taller. En època ibèrica i en èpocamedieval es feien bàsicament dos tipus d’acer: el ferro dolç (més tou) i el ferro bo (més fort).

La metal·lúrgia

Forja d’una barra de ferro a l’enclusa

Foto

: Orio

l Am

blà

s


La metal·lúrgia

El treball del coure i la fosa

El coure és un metall de color vermellós molt tou i fàcil de doblegar. Per això, antigament es va combi-nar amb altres metalls per donar-li una major duresa i resistència. Els aliatges del coure més utilitzatsen època ibèrica i en època medieval eren el bronze (Cu/Sn) i el llautó (Cu/Zn).

D’on treia el COURE el ferrer?

1. Extracció del mineral de coure de les mines.

2. Provisió del carbó vegetal de les carboneres.

3. Reducció del mineral de coure en un forn. El procés consistia a disposar diferents capes demineral i de carbó vegetal, i encendre un bon foc. Amb la combustió del carbó dins el forn,s’aconseguia fondre el metall.

4. Abocament del metall fos en motlles per donar-li la forma desitjada.

5. Desemmotllatge de l’objecte un cop fred. Després cal retallar les rebaves, polir la peça, de-corar-la amb punxons o polir-la.

Colada de llautó en motlles de pedra

Foto

: Orio

l Am

blà

s


3.3.3 Entra a la ferreria. Activitats

Col·loca correctament els següents noms a l’interior de la ferreria.

La metal·lúrgia

..............................

..............................

..............................

..............................

............................................................

..............................

1. Forn 3. Enclusa 5. Manxa 7. Tallant2. Fornal 4. Tenalles 6. Martell


Ordena correctament quins passos cal seguir per produir ferro

Portada del carbó vegetal de les carboneres.

Extracció del masser del forn.

Forja del masser a l’enclusa.

Reducció de la mena en un forn.

Extracció de la mena de les mines i procés de grillatge i torrefacció.

Identifica quines són les eines que el ferrer de l’Esquerda va deixar a la ferreria:

La metal·lúrgia

1 ..................................................... 2 .......................... 3 .......................... 4 .....................

Dibuixos: Oriol Amblàs


La metal·lúrgica

3.3.4 Els experiments. La fornal

L’objectiu de l’experiment de metal·lúrgia és entendre el funcionament del taller d’un ferrer d’èpocamedieval a partir dels espais de treball localitzats a la ferreria de l’Esquerda.

1. El treball del ferro

El primer experiment reprodueix l’espai destinat a la forja del ferro: una fornal construïda amb pedres,una enclusa i una manxa per insuflar aire a la fornal. El combustible de la fornal és el carbó vegetald’alzina i el ferro que es forja té el format de barra, molt semblat al que es va trobar a la ferreria.També s’han fet servir una sèrie d’eines bàsiques: el martell, les tenalles i un tanc per contenir aigua.

2. El treball del bronze

El segon experiment reprodueix l’espai destinat a la fosa del bronze: un forn de cubeta fet de ceràmica iuna manxa per insuflar-hi aire. Per encendre aquest forn s’ha utilitzat també carbó vegetal d’alzina (degran potència calorífica); els retalls de bronze a fondre tenen una composició semblant al fragment debronze fos trobat a la ferreria. Les eines utilitzades per a la fosa són: un gresol de ceràmica, unes tena-lles i uns motlles o conquilles de pedra utilitzats per abocar-hi el metall fos.

Tots dos experiments ens han fet adonar que no cal una gran infraestructura per treballar aquests me-talls. També hem pogut veure quin podia ser el funcionament i les tècniques de treball en època medieval.

Fotos: Oriol Amblàs

3.4 Glossari

PAGESOS

Agullada Bastó llarg que té en un cap una paleta o un rastell per netejar la rella de la terra ques’hi agafa, i a l’altre cap una punta de ferro per picar els bous que tiren l’arada.

Falç Eina que s’utilitza per segar les messes o tallar l’herba. Consisteix en una fulla defer ro acerat, corba, tallant per la seva part còncova. Amb un dels extrems acabat enpunta i l’altre amb un mànec.

Falçó Mena de falç petita utilitzada per tallar els raïms durant la verema, per tallar l’herba oper empeltar.

Rastell Paleta de ferro fixada a l’extrem de l’agullada, que serveix per netejar la rella de l’aradaquan s’hi adhereix terra.

També pots buscar al diccionari les següents paraules: arada, batolla, garba, guaret, rella.., totes ellesrelacionades amb l’agricultura.

CONSTRUCTORS

Argamassa Morter o “ciment” fet amb calç, sorra i aigua, també anomenat morter de calç, que elsmanobres fan servir per lligar les pedres o per arrebossar.

Tàpia Paret feta de terra premsada dins d’un encofrat i assecada a l’aire.

Tapiera La caixa de fusta que s’utilitza per fer la tàpia.

FERRERS

Enclusa Bloc d’acer utilitzat per a la forja dels metalls

Fornal Forn de solera que fa servir el ferrer per escalfar el ferro.

Manxa Instrument accionat manualment que serveix per fer vent i atiar el foc de la fornal.

Martell Eina de percussió que consisteix en una cabota de ferro de forma allargada, fixada,formant una T, a un mànec que la travessa per l’ull.

Masser Massa esponjosa de ferro obtinguda en el forn de reducció.

Mena Mineral que és utilitzat com a primera matèria per a extreure’n algun metall.


Tenalles Eina de ferro que utilitza el ferrer per agafar el ferro roent sense cremar-se.

Aliatge Combinació de dos o més metalls que produeix un metall nou. Exemple el bronze:coure + estany.

Conquilla Motlle realitzat amb dues peces, generalment de pedra o fang.

Gresol Recipient de material refractari utilitzat per a la fusió de metalls i aliatges.

Motlle Peça amb una cavitat en la qual s’hi aboca el metall fos. Quan aquest es refreda i estorna sòlid, agafa la forma de la cavitat.

Solucionari exercici 3.1.3

Abril/Febrer/Gener/Maig/Març/Juny/Agost/Novembre/Juliol/ Octubre/Setembre/Desembre

Per saber-ne més:

OCAÑA, M. (1998). El món agrari i els cicles agrícoles a la Catalunya Vella (s. IX-XIII). Barcelona: Uni-versitat de Barcelona (Documenta, 1), 136 p.

OLLICH, I. (Coord.), BLANCAFORT, F., CABALLÉ, A., COSTA, R.; ESPONA, P., MARTÍ, J., OCAÑA, M., REYNOLDS,P.J., RINCÓN, M.A., RIU, M., ROCAFIGUERA, M. i SERRAT, D. (1998). Experimentació arqueològica sobre con-reus medievals a l'Esquerda. 1991-1994. Barcelona: Universitat de Barcelona (Monografies d'arqueo -logia medieval i post-medieval, 3), 234 p.

OLLICH, I. i ROCAFIGUERA, M. (2001). L’Esquerda: 2500 anys d'història, 25 anys de recerca. Roda de Ter:Fundació Privada l'Esquerda - Eumo Editorial, 54 p. (amb dibuixos de Francesc RIART).

REYNOLDS, P.J. (1988). Arqueologia experimental. Una perspectiva de futur. Vic: Eumo Editorial (Re-ferències, 4), 229 p.

Glossari


BERIKARS 2Publicació del Museu Arqueològic de l’EsquerdaMuseu de l’Esquerda. C/ Bac de Roda, 6. 08510 Roda de TerTel. 93 8540271 [email protected]

Disseny: EumogràficImprès a: Grup 43D.L.: B-??.???-2005

Carrer Bac de Roda, 608510 Roda de TerTel. 93 854 02 71

[email protected]

Pagesos, constructors i ferrers d’època medieval · 2017-05-18 · Aquest és el segon dossier...

Documents

Transcript of Pagesos, constructors i ferrers d’època medieval · 2017-05-18 · Aquest és el segon dossier...