L’amistat

L’amistat lleial, sincera, desinteressada,

és la veritable comunió de les ànimes…

És més forta que l’amor perque aquest,

sol ser gelós, egoiste i vulnerable…

La veritable amistat perdura i s’enforteix a través del temps i la distància…

No cal veure sovint a un amic per tal que l’amistat perduri.

N’hi ha prou en saber que aquest contestarà quan calgui, amb un acte d’efecte, de comprensió i també de sacrifici…

L’amistat no es conquereix ni s’imposa…

Es cultiva com una flor, s’abona amb petits detalls de cortesia, de tendressa i lleialtat…

Es rega amb les aigües vives del desinterès i carinyós silenci…

No importa la distància… els nivells socials, els anys ó les cultures. L’amitat ho borra tot…

El record d’un amic llunyà, de l’amic de la infantesa o el de la juventut… produeix la íntima alegria d’haver-los conegut…

La nostra vida es va enfortir amb el seu contacte, per breu que hagi sigut…

La felicitat de l’amic és la nostra felicitat…

Les seves penes es tornen nostres, perque hi ha un meravellós llaç invisible que uneix als amics…

L’amistat és bella, sobre tota ponderació…

Per al qui té un amic, no existeix la soletat…

Autor desconegut