PARADISOS FISCALS

Alumne: Miquel Galofré Loscos.

Tutor: Gloria Milá.

Treball de recerca. 2n batxillerat. 2014-2015.

"Acabar amb els paradisos fiscals és molt fàcil, cal voler"

René Passet

Índex.

1. Portada. Pagina 0.

2. Entrada al treball. Pagina 1.

3. Índex. Pagina 2.

4. Pròleg i introducció. Pagina 3.

5. Que és, quines característiques tenen i quins països estan considerats

paradisos fiscals.

Pagina 4-6.

6. Origen. Pagina 7.

7. Ubicació geogràfica. Pagina 8-9.

8. Bancs offshore, societats offshore. Pagina 10-12.

9. Com veu la gent els paradisos fiscals. Pagina 13.

10. Elusió, evasió i plantejament tributari. Pagina 14.

11. Paradisos fiscals mes importants. Pagina 15-21.

12. Paradisos fiscals i rentat d’actius. Pagina 22-34.

13. Noticies relacionades. Pagina 36-37.

Pròleg i introducció.

En el meu treball, parlaré sobre economia el que considero que es el meu fort.

Centrant-me en els paradisos fiscals, concretament si es pot acabar amb ells.

La resposta la tinc clara abans de començar, NO.

La meva intenció en aquest treball no es fer una explicació de conceptes o

teories que es poden trobar en cercant a internet. El meu objectiu és

proporcionar a tothom qui l’interessi el tema dels, paradisos fiscals, informació

sobre ells (funcionament...), las conseqüències que ens provoquen, si hi ha

solucions i molt mes.

El meu interès cap al mon de l’economia es des de fa bastants anys i nomes a

fet que anar a l’alça, en part gracies al professorat.

Aquest treball gira al voltant del món de la economia, matèria que em resultarà

interesant pel meu futur acadèmic i espero que també professional.

I actualment també un tema de rellevància, graciés al cas ‘’pujol’’ tot i que

sempre estem reben noticies relacionades amb el descobriment de contes

milionàries ubicades curiosament en els anomenats ‘’paradisos fiscals’’. Un

exemple a nivell nacional i europeu les comptes de Barcenas a Suïssa qual

cosa comentaré al llarg del treball.

1.Que és, quines característiques tenen i quins països estan considerats

paradisos fiscals.

Hi ha moltes definicions del que es un paradís fiscal, però totes elles son

semblants, la que personalment penso que es la mes apropiada es la següent.

Un paradís fiscal és un país que eximeix del pagament d'impostos als inversors

estrangers que mantenen comptes bancaris o constitueixen societats al seu

territori. Típicament conviuen dos sistemes fiscals diferents. Les persones que

resideixen al país que és paradís fiscal si han de pagar impostos mentre que

les empreses estrangeres no. Això és així sempre que no realitzin negocis dins

del propi paradís fiscal. Els països o estats que apliquen aquesta política de

paradisos fiscals el realitzen amb l'objectiu d'atreure divises estrangeres per

potenciar la seva economia. En el major dels casos es tracten de petits països

que no posseeixen recursos naturals o industrials. La seva economia subsisteix

gràcies als capitals estrangers. No hi ha una llista de paradisos fiscals

unificada, ja que cada país o organització aplica els seus propis criteris de

valoració, moltes vegades amb un grau de subjectivitat important. La

classificació més coneguda és l'efectuada per l'OCDE o Organització per a la

Cooperació i el Desenvolupament Econòmics.

Les característiques son les següents.

-Absència o insuficiència de penalització contra el blanqueig de diners.

-Estabilitat política, econòmica i social. Són països caracteritzats per l'estabilitat

de les seves normes, el respecte a les institucions i amb una àmplia

infraestructura bancària amb personal altament qualificat.

-Nul·la o escassa xarxa de convenis internacionals en matèria fiscal. D'aquesta

manera, els que inverteixen en els paradisos fiscals no estan implicats en

acords per a intercanvi d'informació fiscal ni sistemes de doble tributació.

-Existència de comptes enumerades o anònimes.

- Existència d'una llei restrictiva que impedeix l'aixecament del secret bancari i

dels límits d'informació (escassa i amb nul·la transcendència tributària) que es

poden obtenir dels registres públics, la mateixa administració fiscal rebutja

qualsevol tipus d'assistència mútua i d'intercanvi d'informació amb altres

administracions fiscals estiguin o no emparades en convenis per evitar la doble

imposició internacional.

- L'absència de l’obligació per al banquer de detectar i informar les autoritats

sobre les transaccions dubtoses.

- Una estructura estatal que sigui relativament invulnerable a les pressions

externes.

Segons Espanya (agencia tributaria), estan considerats paradisos fiscals;

Segons la OCDE:

Andorra, Anguila, Antigua y Barbuda, Aruba, Bahames, Bahrain, Illes

Bermudes, Belize, Illes Verges britàniques, Illes Caiman, Illes Cook, Costa

Rica, Dominica, Filipines, Gibraltar, Granada, Liberià, Liechtenstein, Malàisia,

Illes Marshall, Mònaco, Montserrat, Nauru, Antilles Holandeses, Nieu, Panamà,

Samoa, San Marino, San Cristóbal i Nieves, Santa Lucía, San Vicente i

Granadines, Turcos i Caicos, Uruguai i Vanuatu. En el informe també

s’incloïen, però definits como «altres centres financers» a Àustria, Bèlgica,

Brunei, Xilè, Guatemala, Luxemburgo, Singapur y Suiza.

Tot i que actualment la OCDE nomes te dos països a la seva llista negra:

Nauru i Niue.

2.Origen paradisos fiscals.

Els experts discrepen sobre quan van començar els paradisos fiscals, hi ha qui

el veu en l’edat mitjana, on els pirates podien amagar tot el que havien robat.

Per altra banda s’apunta que es van crear l’any 1934 amb la creació de la llei

contra la violació del secret bancari a la confederació Suiza amb l’aprovació del

parlament suís i amb fortes sancions penals a qui o violes, això o van fer entre

d’altres coses perquè Suiza era espiada pels nazis ja que volien saber quins

alemanys i tenien grans fortunes a Suiza. Però quan realment s’observa

l’arrancada dels paradisos fiscals va ser sobre la dècada dels 60, on van

començar les empreses petrolieres a crear l’anomenada ingenieria financera,

per tal d’evadir impostos i pagar el mínim possible als països que els i extreien

el cru. Les principals empreses petroleres americanes van crear empreses

pantalles a països com ara; Panama, liberià o illes del pacífic. Les quals no

tenien patrimoni i no podien rebre cap tipus de sanció. Aquet sistema que van

crear beneficiava molt a la petroleres però també els governs de les principals

potencies mundials ja que així el petroli els i resultava una mica mes barat.

El sistema funcionava de la següent manera, una empresa petrolera extreia el

cru de Kuwait, Aràbia... El venien a un preu molt baix a l’empresa que estava a

panamà, illes del pacífic... la qual cosa feia que obtinguessin el màxim benefici i

el revenien a les refinaries situades a eeuu.

Els governs eren conscients que existien aquestes tàctiques però no deien res

gracies al lobbying d’aquestes companyies, aquest fort lobbying que exerceixen

es gracies a la petroli-dependència. Poc després van aparèixer les

multinacionals mineres que van fer el mateix. Gracies a que cada cop eren mes

les multinacionals que feien servir aquestes tàctiques els paradisos fiscals

sanaven multiplicant. Fins al punt que els estats nomes tenen els impostos del

consum i del irpf ja que la recaudeció del l’anomenat impost de les societats es

mínim i irreal.

Una enquesta realitzada el 2005 per Ernst y Young sobre 476 multinacionals en

22 països afirmaven que el 77% utilitzaven estratègies per evadir impostos.

Tot això ho podríem resumir en, que el seu creixement respon al

desenvolupament industrial i econòmic dels anys de la postguerra així com al

procés de descolonització d'algunes potències europees.

Els paradisos fiscals van néixer per atreure el capital mundial elevar el nivell de

vida dels que hi viuen. Els paradisos fiscals es van establir a Europa i americà i

després es van estendre a tots els continents.

3.Ubicació geogràfica.

Ja que com eh comentat anteriorment es difícil dir quins països son paradisos

fiscals, em centraré principalment amb els països que les nacions unides tenen

en punt de mira i que tenen varies de les característiques pròpies d’aquets

països.

Americà: Anguilla, Antigua y barbuda, las Bahames, Barbados, bermudes, illes

caiman, antillas holandeses.

Africà: república de liberià, república de Seychelles, illes Maurici.

Asia: república libanesa, regne hechemi jordà, emirats de bahrein, Aruba,

república de dominica, granada, jamaicà, Montserrat, san Vicente i las

grandinas, santa lucia, trinitat i Tobago, illes verges britàniques, illes verges de

eeuu, república de panamà, illes turks i caicos, illes Malvines, emirats àrabs

units, sultant de oman, macao, hong-kong, república de Singapur, soltant de

Singapur, soltant de Brunei, illes marianes.

Oceania: republica de nauru, islas salomon, republica de Vanuatu, islas fiji,

islas cook.

(fotografia d’asia).

Europa: isla de man, i. De guernesey i de jersey, principat d’andorra, Gibraltar,

gran ducat de luxenburg, Suiza, principat de Liechtenstein, principat de

monaco, republica de san marino, republica de malta, republica de chipre.

4.Bancs offshore, societats offshore.

Els bancs offshore són els bancs dels anomenats paradisos fiscals on no se'ls

apliquen les reglamentacions que s'imposen normalment a la banca territorial,

es a dir amb l’anomenat secret bancari etc.. .Destinat principalment per

operacions financeres de no residents com particulars o entitats. S'autoritzen i

es domicilien entitats com fideïcomisos o fons col·lectius d'inversió per a la

inversió d'alt risc en els mercats financers mundials.

A continuació veurem la quantiat de bancs offshore que podem trobar.

Andorra: mora banc, banc Sabadell d’andorra, andbank, banca privada

d’andorra, crèdit andorra.

seu de andbank a andorra.

Gibraltar: jyskebank, finanza idt, rbs internacional, barclays, banco privado

societe generale, lloyds tsb, banco j.safra, crèdit suisse, lombard odier, efg

internacional.

oficina jyskebank a Gibraltar.

Islas caiman: hsbc caiman, scotiabank islas caiman, cibc manejo privado de

riquezas, banco caledonian limitado, caiman nacional, butterfield, merill Lynch,

schroders, rbc administracion de riquezas, ncb caiman limitado.

seu hsbc a les illes caiman.

Suiza: banco cim, ipwm suisse, banca europea.

logo banc cim.

Illa de man: britania internacional, hsbc, banco Standard, barclays banco

privado, nedbank, banco conister, Duncan y awrie, banco isla de man, lloyds

tsb International, merrill Lynch, aliance y Leicester internacional, bnp paribas,

coutts, natwest internacional, rbs internacional.

oficina banc illa de man.

Seychelles: nouvobanq, banco bmi, hbl, barclays, banco de baroda, mcb

Seychelles..

seu mcb Seychelles.

Les societats offshore, són empreses que es caracteritzen per estar registrades

en un país, normalment un paradís fiscal, en què no realitzen cap activitat

econòmica o comercial. Per aquest motiu se'ls anomena també societats no

residents. Simplement volen obtenir el benefici en aquets país.

Offshore bankshop, experts en serveis offshore y onshore em van explicar

perquè la gent crea aquestes societats i que es obvi que les creïn el motiu es el

següent.

Els empresaris no volen que tots els seus beneficis desepareixin per culpa els

alts impostos, crea una societat en una jurisdicció offshore en la qual els

impostos son mínims i te mes beneficis nets i no te que presentar comptes

anuals, aquesta empresa t’ho fa tot fins i tot sense la teva presencia. També et

poden obrir comptes bancaries de la mateixa manera.

zona financera illes caiman.

5.Com veu la gent els paradisos fiscals.

Com en tots els temes sempre hi ha grans debats i el polèmic tema dels

paradisos fiscals no es una excepció.

M’agradaria començar parlant de la gent que esta en contra, tots els estudis

semblen indicar que son la majoria i amb tendència d’anar a l’alça. En part

gracies tots els escàndols polítics de corrupció on es s’observa clarament que

tots els diners robats els amagaven en els anomenats paradisos fiscals. Es a

dir els veuen com un lloc que permet i facilita tot tipus d’activitat econòmica

delictiva, es a dir agafar grans quantitats de capital d’origen il·lícits (drogues,

corrupció, prostitució, falsificació d’obres d’art, tràfic d’òrgans etc..) i

posteriorment blanquejat.

En contraposició trobem una part de la població que o veuen com algú positiu

ja que faciliten les transaccions de finances a nivell mundial.

Arguments a favor:

-pot servir a països subdesenvolupats per ajudar a desenvolupar-se.

-cada país es sobirà, es a dir cada pot fer les polítiques que consideri

necessàries, es un assumpte seu personal.

Arguments en contra:

-s’ha convertit en refugis de grans fortunes de origen desconegut, segurament

d’activitats il·legals.

-obtenen els beneficis en un territori en el qual després no paguen els

impostos.

-son utilitzats per rentar actius.

-els paradisos fiscals ajuden a la desigualtat entre països.

-son un obstacle quan hi ha investigacions criminals donat a que la seva

legislació no esta obligada a donar informació aquesta llei s’anomena secret

bancari.

6.Elusió, evasió i plantejament tributari.

Aquest tres conceptes sovint els podem veure en les portades dels diaris, en

els telenotícies etc.. Quan es parla de casos de corrupció sempre apareix com

a mínim una de les tres paraules i es que les tres paraules son delictes. Però

estan relacionades i sovint es poden confondre. Les diferencies son les que

explicaré a continuació.

Quan parlem de elusió significa que de forma jurídica es permet al contribuent

tractar d’evitar pagar impostos o abaratir els costos tributaris això es fa forçant

figures jurídiques que estiguin en les lleis o constitució. Si es fa al peu de la

lletra es perfectament legal, aquí intervindria la ingeniaria financera.

Evasió, es quan es busca minimitzar o reduir costos tributaris utilitzant vies

il·lícites i prohibits per les lleis. Com podrien ser; contraband, frau, fabricació

clandestina, comercialització clandestina... Es molt difícil saver la magnitud del

impacte però hi ha possibilitats per conbatre l’evasio.

Plantejament tributari, portada a terme per professionals amb una forta relació

a la tributació, que es dediquen a estudiar totes les vies possibles de estalviar-

se pagar impostos. Podriem dir que son asesors dels directos per estalvis

tributaris i suggerir controls per evitar sancions i multes. Un mètode el qual si

també es fa dins el marc legal, no es il·lícit.

7.Paradisos fiscals mes importants.

Andorra.

80000 habitants aproximadament els quals nomes la mitat son andorrans i

nomes 468km2, lo qual el converteix en un dels països mes petits del mon.

Te impostos mol baixos i un secret bancari que tot i que amb el temps i els

escàndols de corrupció es va enfablint encara existeix. Els seus principals

clients i mercats son l’espanyol i el francès principalment per la seva proximitat.

Van intentar imitar el model de la banca suïssa.

Tot i que actualment no esta considerat com a paradís fiscal si que o

consideren com a territori de practiques dubtoses. Andorra a crescut gracies el

turisme, residents fiscals i diners provinents d’evasió fiscal.

Anguila.

Es un territori britànic d’ultramar localitzat al carib al extrem nord de les illes de

barlovent, a les Antilles menors.

El 1991 es va aprovar una legislació bancaria la qual es deia que acceptaven la

banca offshore, el governador te una autoritat molt amplia sobre les

companyies que estan allà. No tenen impostos sobre les rentes de les

persones físiques, ni impost de societats ni sobre els guanys de capital. Nomes

trobem dos impostos el da duanés i el de transferències de capital immobiliari

que nomes es un 5%.

Òbviament també tenen secret bancari i nomes es pot aixecar una infracció

penal molt greu.

Bahames.

Les Bahames estan formades per un conjunt de 700 illes.

Des de que es van independitzar del regne unit el 1973 s’ha convertit en un

dels paradisos fiscals mes grans i perillosos del mon. Els impostos son nuls,

nomes reben ingressos quan es registra una companyia o amb els drets d’a

duanes. Tenen una gran estabilitat política i no tenen cap requisit perquè

puguis crear una empresa.

També tenen secret bancari sen considerat el país que menys informació dona

de les seves contes bancaries. I no ajuden sota cap concepte a les autoritats

internacionals.

Gibraltar.

Situat al sud d’Espanya, al estret de Gibraltar.

Gran relació amb tots els empresaris que viuen a la costa del sol.

Impostos mol baixos o nuls i es caracteritza perquè els seus bancs ofereixen

comptes bancaris amb qualsevol divisa. Les empreses creades a Gibraltar

permeten l’anonimat del titular.

Gran ducat de Luxemburg.

Monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre

belgica, alemanya i frança.

Acull prop de 200 bancs i 1800 fons dinversio representant un 22% del seu pib.

Lleus aventatges es la favorable fiscalitat per inversions i societats. Els no

residents no pagant impostos sobre la renta i guanys de capital. Tot i ser

membre de la unió econòmica i monetària europea. Nomes es poden investigar

clients si existeixen proves d’activitat criminal.

Illa de man.

Es una illa que pertany al regna unit i situada en el mar d’irlanda, amb una

extensió de 570km2.

Te gran relacions socio econòmiques amb gran Bretanya. Pots crear una

empresa pagant una quota anual i per crear-la nomes fan falta dos accionistes i

sense mínim de capital

Els inversors no estan obligats a donar informació a cap autoritat i el secret

bancari nomes es pot eixecar amb els assumptes que el govern consideri

necessaris, les autoritats extrengeras no tenen cap tipus de accés als

documents bancaris.

Illes caiman.

Illes de superfície total d’uns 262 km2.

a les illes caiman no existeixen auditories ni cap tipus de control.

Tot esta lliure d’impostos i calen 3 accionistes de qualsevol nacionalitat per

obrir una societat.

No existeix cap tipus de regim tributari. Nomes tenen impostos d’aranzels i un

impost per els votants masculins.

Tot això fa que sigui un dels centres financers mes grans del mon amb mes de

30000 empreses mes de 500 companyies de seguros i uns 700 bancs.

El secret bancari amb els anys s’ha tingut que anar flexibilitzant i a hores d’ara

pot ser aixecat si hi ha investigacions d’activitats criminals.

Les islas caiman no te banc central.

Principat de lienchistein.

País sobirà sense sortida al mar centreeuropeu amb una monarquia

constitucional. No es membre de la unió europea, però des de el 2011 forma

part del espai de lliure circulació europeu.

Una característica que ressalta es que es l’únic país del mon que te el doble

d’empreses que d’habitants. Les companyies estrangeres tenen una tributació

dl 0,1%. També compte amb un regim restringit de secret bancari.

Tenen un límit per l’impost de la renta el qual se situa sobre el 18% i un impost

de patrimoni el qual es situa el màxim al 0,90%

Republicà de panamà.

El trobem ubicat al extrem sud-est de americà central. Al nord limita amb el mar

carib, al sud amb el oceà pacífic, al est amb colombià i al oest amb costa rica.

Amb una extensió de 75517 km2.

A panamà nomes s’apliquen impostos sobre els ingressos generats en el país.

Els dipòsits dels bancs estrangers estan lliure de impostos i controls. Estan

permès el anonimat i poden fer servir testaferros en la propietat de les

companyies i fins i tot en òrgans d’administració.

Convertint-se així amb el centre bancari mes gran de llatina americà amb mes

de 130 bancs, entre els que i podem trobar de renom mundial.

Suiza.

La confederació Suiza, es un país sense sortida al mar ubicat a Europa central,

es un dels països mes rics del mon segon el seu PIB per capità.

Suiza limita al nord amb alemanya, al oest amb França, al sud amb italià i al est

amb Àustria i Liechtenstein. Diplomàticament es caracteritza per una política de

relacions exteriors neutral sense haver participat en cap conflicte internacional

des de 1815.

Es un lloc destacat en el sector bancari i financer mundial, es un dels centres

finances mes importants del mon, a l’alçada de NovaYork, Tokio i Londres.

Suiza te una institució per mantenir el secret bancari, famosa a nivell mundial i

que recull l’article 47 de la llei bancaria Suiza la qual ofereix privacitat financera

a tots els clients dels bancs suïssos. Per aquesta raó a Suiza existeixen les

famoses comptes numerades. La violació del secret bancari es considerat com

un delicte.

Donat el seu baix índex de tributació es una zona molt atractiva per els inversos

i te acords de doble imposició amb: alemanya, australià, austria, belgica, corea

del sur, costa de marfil, gran Bretanya, canda, china, Dinamarca, eeuu,

espanya, Finlàndia, franca, Grècia, holanda, islandia, indonesia, Irlanda, italià,

japo, malasia, noruega, Pakistan, Portugal, rusia, sud africà, suècia i Trinidad i

Tobago.

Tot i les pressions que te suïssa, continua sent un dels principals centres

financers mundials.

Altres.

Trobem molts mes paradisos fiscals però els anomenats anteriorment son els

que mouen mes quantitat de diners del mon s’estima que tots ells junts tenen

una tercera part de la riquesa mundial.

Altres paradisos fiscals els quals no e anomenat anteriorment i es negant a

cooperar amb les institucions internacionals son; illes cook, dominica, liban,

illes Marshall, nauru, niue...

8.Paradisos fiscals i rentats d’actius.

Com observem amb anterioritat tots els paradisos fiscals ajuden a grans

fortunes a blanquejar diners, son centres financers amb totes les

característiques per poder blanquejar. Amb legislacions molt flexibles i poc

estrictes de forma financera i tributaria. Intentaré explicar algunes de les

tècniques per blanquejar actius gracies aquets paradisos fiscals.

Com be podem observar espanya, Catalunya i la unió europea, es

descobreixen casos de corrupció en els quals molts d’aquests diners estan en

circulació com si fossin legals.

Quants ens endinsem en les tècniques de rentat d’actius trobem tres fases, en

primer lloc trobem l’etapa de col·locació, la qual consisteix en treure els diners

il·lícits del país d’origen, o poden retirar a traves dels bancs lo qual es perillós

donat que hi ha molts controls de les autoritats o la forma mes comuna treure

els diners en forma d’objectes es a dir amb diamants, or, obres d’art...

Després trobem l’etapa de diversificació, aquesta etapa començà un cop els

diners ja estan dintre del paradís fiscal, aleshores el client fa un gran nombre

de maniobres fins que es per l’origen dels diners, aquí es on te tota l’ajuda de la

llei del secret bancari.

I per últim trobem l’etapa d’integració, fase en la qual el diners ja estan

blanquejats i el delinqüent ja el pot fer servir, això es fa a traves de targetes de

crèdit o dèbit, amb la repatriació dels diners mitjançant casinos, operacions en

el sector immobiliari (justificant ventes fictícies), falses guanyances en els

mercats borsatils etc...

A continuació explicarem els mètodes mes utilitzats per l’anomenat rentat de

capitals o altrament anomenat rentat d’actius, blanqueig de capitals,

legitimització de capitals etc..

Però abans d’això dir que hi ha dos tipus de diner negre, en primer lloc el diner

negre amb un sentit estricte el qual procedeix de activitats il·legals, com puguin

ser ara el robo, tràfic de drogues, prostitució...

I el diner negre en un sentit mes ampli el qual procedeix bàsicament, dels diner

no declarats bàsicament per evadir impostos.

Quan parlem de tècniques de blanqueig de diners molts cops trobarem la

paraula de testaferro o altrament dit home de palla, la seva feina consisteix en

actuar per una altre persona. Permet que el seu nom s’utilitzi en contractes,

empreses o altres negocis que en el fons aquestes empreses o negocis

pertanyen a altres persones. El cas mes como que podem trobar es quan una

persona esta en busca i captura fa servir un testaferro i així pot tenir un negoci i

continuar obtenint els beneficis.

Una de les coses que m’ha cridat mes l’atenció es que cercant per internet

informació sobre els testaferros i homes de palla, e trobat pagines web de

segona ma importants a nivell nacional les quals sortien anuncis de testaferros,

entre els quals destacaria un anunci que una persona suposadament donaria

aquest servei per nomes 300€.

Aquí els exemples.

Un cop comentat el paper dels testaferros o homes de palla ens endinsem en

tàctiques de blanqueig una mica mes sofisticades.

Sistema hawala.

1r- per exemple a paris un senyor X envia al senyor Y diners perquè siguin

blanquejats i per fer això el senyor X dona al senyor Y una comissió pactada amb

anterioritat.

2n- senyor Y amb l’ajuda d’un assessor seu aconsegueix posar aquets diners en

un banc que de HongKong

3r-mes tard el senyor X rep els diners mitjançant una transferència de Hong

Kong a paris, argumentant per exemple que a rebut una herència.

Normalment aquet sistema s’utilitza entre una mateixa família. De forma que

tots estiguin interessats i ningú es pugui ‘’xivar’’.

Sistema del blanqueig a domicili.

1r- creas una societat pantalla a un país com pugui ser per exemple Lienchistein,

i aquesta societat obre un compte bancari en aquest país.

2n- el banc li dona un agent el qual serà l’encarregat de blanquejar el capital.

3r- aquest agent rep els diners per blanquejar i els ingressa a la conte de

l’empresa.

4r- i el banc dona una tarja de crèdit al blanquejador.

Aquesta trobem que es una tècnica molt utilitzada.

La tècnica de blanquejar al reves.

1r- posem per exemple que un ciutadà rus ingressa els seu diner per blanquejar

a un banc de londres

2n- i aquest banc de londres transfereix aquets diners a un banc privat situat a

Nova York.

3r- aquest banc de Nova York compra bitllets nous a la reserva federal per els

diners que els i han enviat.

4r- el banc de Nova York envia els bitllets nous a bancs russos que tinguin una

estreta relació amb aquest ciutadà rus.

Lo millor d’aquesta tècnica es que si per casualitat el govern rus investigues

aquets diners quan arribes a la fase de trobar-se amb la reserva federal d’estats

units pararia d’investigar ja que confiaria en ell perquè es un organisme oficial.

I aquí també es demostra que hi ha cops que entitats financeres i bancaries

utilitzen entitats publiques per complicar mes les investigacions i blanquejar

mes fàcilment els actius.

Tècnica del blanqueig en paral·lel.

Una tècnica que sembla molt bona però molt complica i complexa. Aquí el que

blanquejador intenta es no donar ordres de transferències d’actius sinó que el

que intenta es que mitjançant circuits financers a nivell mundial aquests actius

vagin a parar per exemple a les illes verges.

Tècnica del blanqueig japonès.

1r- el blanquejador dona els diners per blanquejar juntament amb un bitllets de

vol a (per exemple) paris a uns intermediaris.

2n- aquets intermediaris compren productes de luxe a paris.

3r- els intermediaris tornant al país del blanquejador i li entreguen els productes

de luxe, reben una comissió a canvi.

4rt- el delinqüent reben els productes de luxe en el seu país.

Una tècnica que també pot ser útil i difícil de desxifra per les autoritats.

Tècnica de la inversió estrangera fictícia.

1r- tenim un diners per blanquejar en un banc per exemple de les illes verges

envia els diners a un banc alemany d’un ciutadà colombià

2n-del banc alemany envien els diners a una conta d’un banc de Mònaco.

3r-el banc de Mònaco envia els diners a una societat de suïssa.

4rt- i aquesta societat envia els diners a un compte bancari de Àustria.

5e- els diners els porten a colombià amb forma d’inversió estrangera.

El que s’intenta es aprofitar el secret bancari per dels països per els quals van

circulant els capitals i finalment arribin al país del blanquejador de forma legal,

en aquet cas de forma de inversió estrangera.

Tècnica del fals pleit.

1r- posem per cas que volem blanquejar uns diners en un compte bancari d’una

societat de es illes caiman.

2n-una societat a Boston entre en conflicte amb la societat de les illes caiman.

3r-aquesta societat es deixa culpa i com a recompensa entrega diners a aquesta

societat de Boston.

Es un dels mecanismes mes eficaços i simples que existeixen.

Tècnica del préstec internacional.

1r- posem el diner que volem blanquejar a un banc d’algun banc d’un paradís

fiscal del carib i posteriorment transferim aquests diners a un banc a Luxemburg

2n- demana un préstec a un banc de londres amb l’aval de la compte de

Luxemburg.

3r- els diners del prestem els envia al país del blanquejador i el aval segueix a

londres.

4rt- el blanquejador treu diners del seu país per pagar els interessos del préstec

que te a Londres.

Una operació molt segura ja que es pot justificar que l’interès del banc de

Londres es mes baix que el del teu país.

Tècnica dels guanys ficticis en mercats de borsa.

1r- primer creem dos societat, una en el nostre país d’origen i l’altre en un

paradís fiscal.

2n-altarem els índex borsaris de les societats i així aconseguim uns guanys

ficticis a la societat que esta en el nostre país i una pèrdua en la societat del

paradís fiscal.

3r- així s’aconsegueix que el diner entra al nostre país de forma que sembla uns

guanys de borsa.

Aquí es difícil que ens detectin ja que els valors de la borsa estan en canvis

constants.

Tècnica de la falsa venta en subhastes.

1r- un individu col·loca en subhasta obres d’art.

2n-aquest individu li dona dines a un soci.

3r-a la subhasta aquest soci compra les obres d’art amb els diners de l’individu.

4rt-despres el soci lo torna les obres i rep una comissió.

Ens trobem davant una venta legal de recursos obtinguts amb diners ‘’bruts’’. I

podem blanquejar molts diner ja que les obres d’art s’acostumen a sobre

valorar.

Tècnica de guanys fals en joc.

1r- enviem des de un compte bancari d’un paradís fiscal a un casino

(preferiblement un casino instal·lat en un paradís fiscal).

2n- el casino dona les fitxes al blanquejador com si agues guanyat jugant al

pòquer i el blanquejador al donar les fitxes al casino, el casino li fa una

transferència al país d’origen del blanquejador.

Un sistema molt fiable però amb la desavantatge de que es pot utilitzar molt

poques vegades ja que si no es pot jutjar la sort de l’atzar.

9.Noticies relacionades amb els paradisos fiscals.

1r cas.

El jutge Ruz torna a enviar a la banqueta dels acusats al president de la

cervesera catalana Damm, aquest cop acusat de delictes contra la hisenda

publica i blanqueig de capitals.

Durant els 8 anys d’investigació se suposa que s’han pogut arribar a estafar 66

milions d’euros.

Per tots aquets delictes l’agencia espanyola d’anticorrupció demana 14anys de

presó mes una important sanció.

Seu de damm a Barcelona i el seu president.

2n cas.

El president espanyol Mariano Rajoy demana a Barroso que unió europea

controli mes el blanqueig de diners a Gibraltar.

Això es el que va demanar l’executiu espanyol davant un acte de la comissió

europea. Poc després d’aquestes paraules la comissió europea va enviar

observadors a Gibraltar per veure quina era la situació.

Rajoy vol acabar amb la evasió d’impostos i que es complexi la normativa

europea i es lluiti contra els tràfics il·lícits.

Imatge on podem observar Rajoy i Barroso.

3r cas.

El nom de Mariano Rajoy apareix ens uns informes d’un banc suïs sobre Luis

Barcenas.

Concretament surt el la documentació interna del Dredner Bank, el banc on

Luis i guardava 22milions d’euros mentre era el tesore del PP.

Fotomuntatge on apareixen Mariano (a la dreta) i Luis.

10. Conclusió.

Al finalitzar aquest treball d’investigació em paro a reflexionar sobre si he

complert els meus objectius, i sincera i personalment crec que si.

En primer lloc portava anys sentir parlar dels paradisos fiscals i havia observat

que tothom en tenia una visió diferent, des de familiars criticant-los fins a

empresaris elogiant-los. Això va motivar a que pogués extreure la meva pròpia

conclusió i anar mes enllà i plantejar-me si es podia acabar amb ells.

Es pot observar en aquest treball que es un tema molt mes complex del que

sembla molts dels conceptes explicats en un primer moment no s’entenen. Ja

que els paradisos fiscals els creen gent altament formada en la matèria, son

ells els que especulen.

Sobre si es pot acabar amb ells o no abans de començar el treball tenia clara la

resposta que era NO i ara al acabar-lo encara la tinc mes clara es un NO

contundent. Els motius d’aquet no son que la gent que utilitza aquets paradisos

son la gent mes rica del mon i per desgracia la gent que ens governen son dels

mels rics i en cas que no o siguin rebran pressions.

Un món on tot es una mentida on un president del govern demana a la

comissió europea acabar amb el blanqueig de capitals i mesos despumes

apareix el seu nom en uns documents bancaris de suïssa havent blanquejat 22

milions d’euros i s’hi s’investiga tots els governs del món tenen casos de

corrupció similars.

Un tema d’actualitat social que sembla anar a l’alça però que es intocable ja

que es el que fa rics als rics.

11. Bibliografia.

http://www.paraisos-fiscales.info/

http://paraisosfiscales.net/

http://paraisosfiscales.net/lista-paises/

http://es.wikipedia.org/wiki/Paraíso_fiscal

https://www.inspiraction.org/justicia-economica/listado-paraisos-fiscales

http://noticias.lainformacion.com/economia-negocios-y-finanzas/politica-

economica/que-son-donde-estan-y-como-funcionan-los-paraisos-

fiscales_THSX4J7dzW8oO51hivsIM7/

http://www.paraisos-fiscales.info/constitucion-de-una-sociedad-

offshore.html

http://www.paraisos-fiscales.info/sociedades-offshore.html

http://www.offshorebankshop.com/offshore/6-constitucion-de-

sociedades-offshore

http://www.lavanguardia.com/index.html

http://www.monografias.com/trabajos91/paraisos-fiscales/paraisos-

fiscales.shtml

http://www.bricksandbits.org/2013/11/12/lista-oficial-de-paises-

considerados-paraisos-fiscales-en-espana/

http://www.publico.es/

http://www.milanuncios.com/venta-de-empresas/testaferro.htm

https://www.google.com/search?q=rajoy+y+barcenas&es_sm=93&sourc

e=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=vwZZVNuiEtTVaqXbgvAH&ved=0CAgQ_A

UoAQ&biw=1024&bih=537#facrc=_&imgdii=_&imgrc=b3PJrDk8TGPSgM

%253A%3Bro2HbFzEHfRp0M%3Bhttp%253A%252F%252Fimage.excit

e.es%252Ffinanzas%252Fnews%252Frajoy-sobresueldos-barcenas-

default.jpg%3Bhttp%253A%252F%252Ffinanzas.excite.es%252Flos-

papeles-de-barcenas-senalan-a-rajoy-como-receptor-de-sobresueldos-

cuando-fue-ministro-de-aznar-N36004.html%3B620%3B320

http://www.youtube.com/