Paràmetres de l exercici de mecanografia - xtec.cat · EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i...

EjerMeca V. 1.0

Programari per a l’elaboració i

correcció automàtica d’exercicis de mecanografia

Autor : José Javier Faro Rodríguez Curs escolar de la llicència : 2004-2005

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia

EjerMeca V. 1.0

ÍNDEX 1. Introducció.......................................................................................................................... 2

1.1. Antecedents del tema objecte del treball............................................................. 2 1.2. Objectius que es pretenen assolir........................................................................ 3 1.3. Treball previ ............................................................................................................ 3

2. Treball dut a terme............................................................................................................. 4

2.1. Metodologia emprada ............................................................................................ 4 2.2. Recursos utilitzats ................................................................................................. 5

3. Resultats obtinguts............................................................................................................ 5

3.1. L’editor de l’alumne (EditMeca V. 1.0)............................................................... 6 3.2. L’editor del professor (EditProf V. 1.0).............................................................. 7 3.3. El programa corrector (ExaMeca V. 1.0) ........................................................... 8 3.4. El programa Instal·lador ........................................................................................ 9

4. Conclusions...................................................................................................................... 10 5. Relació dels materials continguts en els annexos ....................................................... 10

5.1. ANNEX A - Manual d’usuari de l’EjerMeca V. 1.0 ........................................... 10 5.2. ANNEX B - Manual d’usuari de l’EditMeca V. 1.0 ........................................... 10 5.3. ANNEX C - Manual d’usuari de l’EditProf V. 1.0 ............................................. 10 5.4. ANNEX D - Manual d’usuari de l’ExaMeca V. 1.0............................................. 10

6. Bibliografia ....................................................................................................................... 11

1


1. Introducció La finalitat d’aquest projecte no és ensenyar als alumnes a escriure a màquina. A aquest

respecte ja hi ha al mercat molts i molt variats productes que intenten aconseguir aquest objectiu amb menor o major encert. EL que es pretén, és crear una eina de correcció de proves de mecanografia que pugui automatitzar tot el procés de preparació i correcció de les proves, creació dels informes pels alumnes en format digital, amb indicació dels errors comesos i automatització del procés de puntuació mitjançant una base de dades on el programari deixarà per a cada alumne informació classificada referent al seu exercici. Tanmateix, la possibilitat de corregir els exercicis realitzats pels alumnes en un temps de professor pràcticament nul, afavoreix que els alumnes puguin realitzar moltes més proves i d’aquesta forma adquirir més fàcilment les competències bàsiques dels crèdits de mecanografia. A més a més, l’alumne disposarà d’un informe molt detallat que l’indicarà amb tota claredat i rigor els errors comesos perquè conegui a on es troben les seves mancances i pugui esmenar-les. 1.1. Antecedents del tema objecte del treball Fa dos cursos, el departament d’Informàtica al qual pertanyo, per necessitats de centre, va haver d’assumir crèdits del departament Administratiu, entre d’altres, el crèdit C2 Operatòria de teclats del cicle formatiu de grau mitjà de Gestió Administrativa. Per adquirir les competències bàsiques d’aquest crèdit, en primer lloc s’ensenya a l’alumne com col·locar les mans i fer servir els dits per polsar les diferents tecles. Un cop l’alumne ja coneix la teoria, a base d’exercicis pràctics de complexitat creixent va adquirit la velocitat i precisió necessària. Un exercici de mecanografia és aquell en el que donem a l’alumne un text més o menys complex que volem que escrigui en el menor temps i amb el mínim d’errades possible. El professor, posteriorment, corregirà l’exercici realitzat per l’alumne comparant aquest amb l’original subministrat i tutoritzarà a l’alumne al respecte, indicant-li els punts que ha de treballar més (lletres duplicades, espais, accents, majúscules, etc.).

Evidentment, per adquirir la pràctica necessària, l’alumne ha de fer el major nombre d’exercicis possible, que desprès el professor, haurà de corregir perquè l’alumne conegui els seus errors i pugui esmenar-los.

Parlant amb la professora del departament encarregada d’impartir aquest crèdit em vaig assabentar que la feina de corregir els exercicis de mecanografia era cansada, desagraïda i desmotivadora. Em va dir que, de tant fixar la vista, li havia pujat mitja dioptria la miopia, quan feia vuit anys que no li pujava. Em va fer veure que la recerca en dos texts molt semblants en busca de petites discrepàncies comporta una fatiga visual molt important i a més està sotmesa a molts errors que la mateixa fatiga pot provocar. Aquest problema s’accentua quan a l’original a reproduir figuren també números (per exemple una factura) o be es tracta d’escrits en un altre idioma, per exemple anglès o alemany. Si l’exercici està escrit en una màquina mecànica o elèctrica, la correcció es fa directament sobre paper. Quan s’escriu en un ordinador, hi ha la possibilitat de corregir els exercicis directament sobre la pantalla del PC, però això és encara més fatigós, o sigui que el que s’acostuma a fer és imprimir tots els exercicis i corregir aquests sobre paper, amb la qual cosa es té un document que retornar a l’alumne perquè sàpiga quins errors ha comès. Això suposa també una despesa de paper que es podria evitar si es disposés d’un mecanisme per proporcionar als alumnes aquesta informació en format digital, que aquests consultarien en qualsevol editor de text.

2

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia Va ser llavors que em vaig plantejar la possibilitat de realitzar un programari que automatitzes la feina de realitzar i corregir els exercicis de mecanografia, alliberant al professor d’aquesta feina tan monòtona i repetitiva. 1.2. Objectius que es pretenen assolir

L’objectiu fonamental és posar a disposició de la comunitat educativa, i en particular als professors de cicles formatius de la família d’Administració, una eina informàtica que permeti preparar, realitzar i corregir proves de mecanografia de forma automàtica.

Aquesta eina pretén incidir sobre els següents aspectes: • Disminució del la fatiga visual i del temps que els docents dediquen a la correcció dels

exercicis de mecanografia.

• Incrementar la fiabilitat en la correcció d’aquest tipus de proves, disminuint la possibilitat d’errors.

• Reduir la despesa de paper en poder disposar d’un programa d’ordinador que generarà un document amb indicació clara dels errors comesos per l’alumne i que podrà ser consultat en qualsevol editor de text.

• Donar al professor la possibilitat d’automatitzar el càlcul de la nota dels exercicis de mecanografia en funció dels paràmetres que s’estiguin valorant en cada moment. Aquest càlcul seria llavors absolutament objectiu i estaria lliure d’errors.

• Reduir el temps transcorregut entre que l’alumne realitza un determinat exercici i disposa de la correcció del mateix.

• Eliminar la possibilitat de còpia en els exercicis de mecanografia puntuables realitzats per ordinador.

Resumint diré que aquest projecte persegueix de forma prioritària millorar les condicions

de treball d’un sector concret del professorat que a la família d’Administració ha de preparar, corregir i avaluar proves de mecanografia. 1.3. Treball previ

El treball previ que s’ha realitzat a partir de la detecció d’aquesta necessitat s’ha enfocat als següents aspectes:

• Estudi dels requisits que un programa d’aquestes característiques hauria de tenir. Per això he parlat amb professorat que ha impartit o està impartint crèdits de mecanografia al meu centre i he arribat a una sèrie de paràmetres bàsics que el programari hauria de contemplar per ser realment útil.

• Avaluació de la viabilitat del projecte, des del punt de vista de la possibilitat d’automatitzar la correcció de proves de mecanografia. Abans de plantejar-me la realització d’un projecte d’aquesta envergadura, he analitzat la complexitat algorísmica que suposa la detecció de petites o grans discrepàncies entre dos textos que haurien de ser idèntics i he arribat a una sèrie de conclusions que m’han permès establir una línia de treball.

• Anàlisis de com s’estan fent les coses fins ara als crèdits de mecanografia i estudi de les millores possibles que aportaria el programari que m’he plantejat desenvolupar.

3


• Estudi del mercat per mirar de trobar altres productes similars que em poguessin servir de material de partida. Malauradament, si be hi ha al mercat una gran quantitat de programes per ensenyar a escriure a màquina, no he trobat cap que es correspongui amb les característiques del que vull elaborar.

• Elecció del sistema operatiu sobre el qual desenvolupar el programari. Realment, actualment això no té discussió, si es vol fer que aquesta eina tingui un us majoritari haurà de ser necessàriament una aplicació Windows, que és el sistema operatiu més estès i que figura a més del 90% dels ordinadors presents als instituts d’arreu de Catalunya. La possibilitat que sigui una aplicació de consola (estil MS-DOS) també s’ha de descartar avui en dia.

• Estudi de l’eina de programació més adient per desenvolupar un programari d’aquestes característiques. He optat per fer servir l’entorn de programació integrat Visual Studio, que ve com a dotació estàndard del Departament d’Ensenyament per als cicles formatius de la família d’Informàtica (a la que pertanyo), i dintre d’aquest el compilador de Visual Basic 6.0 que és l’eina de programació Windows que millor conec i, al meu parer, la que millor s’adapta a les característiques del projecte.

2. Treball dut a terme El projecte ha consistit bàsicament en el desenvolupament dels quatre programes que s’indiquen a continuació :

• Editor per a que l’alumne realitzi els exercicis • Editor per a que el professor elabori l’original de la prova • Programa de correcció automàtica • Instal·lador dels tres programes anteriors

Aquests programes es subministren en un CD autoiniciable que facilita la seva correcta

instal·lació sobre el sistema operatiu Windows. Tots els programes venen acompanyats del seu manual d’usuari. 2.1. Metodologia emprada

Recollida d’informació de diferents fonts: • Internet. Recerca de programes de mecanografia i editors, a fi de captar idees que

em puguin ser útils. • Professors de la família d’Administració que han impartit o estan impartint crèdits de

mecanografia per concretar les característiques que un programa d’aquest tipus hauria de tenir.

• Recollida d’informació bibliogràfica i de documentació de caràcter general de diferents fonts (veure l'apartat de bibliografia).

• Estudi en particular de la programació de bases de dades Access amb Visual Basic. Elaboració de les especificacions i requeriments del programari de forma precisa.

Definició dels models i construcció de l’esquelet de l’aplicació. Disseny de les interfícies d’usuari.

4


Programació per refinaments en un disseny descendent. Joc de proves complet per detectar qualsevol error i primera versió del programa. Realització dels manuals d’usuari. CD amb la versió definitiva i instal·lable dels programes i els manuals d’usuari en

format PDF. 2.2. Recursos utilitzats

Bàsicament, he necessitat una eina de creació de software que permeti generar aplicacions Windows. He escollit el compilador Visual Basic 6 per diferents motius.

• Aquest paquet forma part del paquet Visual Studio que ha vingut a l’Institut com a dotació estàndard dels cicles formatius de la família d’Informàtica de la que soc membre.

• És l’eina de programació Windows que millor conec. A la seva facilitat d’us afegeix una potència considerable en base a una sèrie de controls estàndard que encapsulen la complexitat del codi i proporcionen al programador els mecanismes per crear un software de qualitat i lliure d’errors.

• Degut als controls pre-programats i a seva facilitat per interactuar amb bases de dades, és de les que conec, l’eina que millor s’adapta al programari que vull desenvolupar.

Naturalment, he necessitat també un ordinador per realitzar el programa i una

regravadora per crear el CD. Aquests són elements que actualment es troben a qualsevol institut i dels que també disposo a nivell particular. Tot i que he consultat el software de us lliure que es pot trobar a Internet com a guia, només l’he fet servir com a orientació. Tot el codi desenvolupat ha esta creat per mi, a excepció d’un únic control OCX. Aquest control, que s’anomena “NEWX.OCX” ha estat creat per “Kay Federwisch”, i posat a disposició de la comunitat de programadors. El control, constitueix un explorador de directoris, i l’he fet servir al programa corrector. 3. Resultats obtinguts

He desenvolupat el programari EjerMeca V. 1.0, que està composat de quatre programes. Un editor on els alumnes introduiran el text de l’exercici, i que tindrà una sèrie de limitacions respecte als editors convencionals, un editor perquè els professors preparin la prova (d’utilització opcional, evidentment, doncs el docent pot fer servir qualsevol altre editor), un programa corrector per corregir automàticament els exercicis de mecanografia creats pels alumnes, i un programa que facilita la instal·lació dels tres programes anteriors.

Els noms i les icones dels programes s’indiquen a continuació:

5

EditMeca V. 1.0 (L’editor dels alumnes)

La icona de l’editor dels alumnes presenta l’aspecte que s’indica. La A d’alumne, permet la seva ràpida identificació.


EditProf V. 1.0

(L’editor del professor) La icona de l’editor del professor presenta l’aspecte que

s’indica. La P de professor, permet la seva ràpida identificació.

ExaMeca V. 1.0 (El programa corrector)

La icona del programa corrector presenta l’aspecte que s’indica. La C de corrector, permet la seva ràpida identificació.

3 qpusd p

Instal·lador V. 1.0 (El programa instal·lador)

La icona del programa instal·lador presenta l’aspecte que s’indica. La I de instal·lador, permet la seva ràpida identificació.

.1. L’editor de l’alumne (EditMeca V. 1.0) Als exercicis de mecanografia que es fan amb ordinador, normalment diem a l’alumne

ue deixi el fitxer creat a un directori compartit de la xarxa. Això fa possible que, en un exercici untuable, l’alumne pugui per exemple (amb l’explorador de Windows) copiar amb un altre nom n fitxer desat prèviament per un dels seus companys o be carregar el text d’aquest fitxer al eu editor. Com que tots els textos són molt semblants (d’això es tracta), es fa molt difícil etectar qualsevol tipus de còpia.

L’editor que faci servir l’alumne ha de prevenir qualsevol tipus de còpia que es pogués roduir o en tot cas alertar al professor d’aquest fet.

Les característiques bàsiques del programa són: • Permet visualitzar l’original de la prova i l’exercici de l’alumne simultàniament (en cas

que disposem d’un fitxer amb el text original).

• El fitxer original de la prova, pot ser un fitxer de text sense format (TXT), o un fitxer de text enriquit (RTF). L’editor també permet fins i tot importar documents de Word (DOC).

• La repetició de tecles està inhabilitada. El que es pretén, és que l’editor s’assembli el més possible a una màquina d’escriure, on per introduir novament un caràcter, s’ha de tornar a prémer la tecla corresponent.

• Permet limitar el temps de duració de l’exercici, impossibilitant a l’alumne el introduir caràcters més enllà de la duració prefixada.

6


• Es pot ocultar el text escrit per l’alumne i fins i tot el cursor d’escriptura que indica el punt d’inserció al document que l’alumne està creant. D’aquesta manera corregim la tendència de l’alumne a estar massa pendent de la pantalla de l’ordinador, ja que aquesta no li dona cap informació.

• Compta les pulsacions reals de l’alumne, és a dir, les tecles que realment ha polsat i ha deixat anar l’alumne en la realització del seu exercici. Aquesta informació, s’inclou al document creat (amb extensió .EXA) i pot ser posteriorment visualitzada des del programa corrector.

• Codifica les dades perquè l’exercici de l’alumne no es pugui recuperar des d’un altre editor i modificar-lo.

• No pot obrir un fitxer existent per evitar que l’alumne carregui al seu editor un fitxer creat per un altre company.

• Té inhabilitades les opcions de tallar, copiar i pegar. És a dir, l’única forma d’introduir text a l’editor és picar-ho directament al teclat.

• Permet canviar la resolució de la pantalla ràpidament, sense sortir de l’editor.

• Permet modificar el tipus, grandària i colors de la lletra i del fons dels documents per acomodar la visualització a les nostres preferències.

• Pot emmagatzemar les opcions de visualització en un fitxer de configuració, per poder després restaurar ràpidament l’aspecte desitjat de l’editor.

3.2. L’editor del professor (EditProf V. 1.0) El professor disposa d’un editor especial per poder crear e imprimir els textos que constituiran les proves. La utilització d’aquest editor és evidentment opcional, ja que es pot fer servir qualsevol editor (fins i tot la llibreta del Windows).

Les característiques principals d’aquest editor són: • Permet fer copiar i enganxar des de qualsevol aplicació Windows.

• Permet modificar el tipus, grandària i colors de la lletra i del fons del document per acomodar la visualització a les nostres preferències.

• Pot importar (obrir dintre de l’editor) fitxers de text sense format (extensió TXT), de text enriquit (extensió RTF) o fins i tot documents de Word (extensió DOC).

• Permet canviar la resolució de la pantalla ràpidament, sense sortir de l’editor. • Pot desfer (i si s’escau tornar a fer) fins a 100 operacions. A més a més, el nombre

d’operacions que es poden desfer i tornar a fer, apareixen en tot moment indicades a la barra d’estat del programa.

• Permet fer una correcció ortogràfica del document que estem editant, sempre i quan tinguem el corrector ortogràfic de Word instal·lat a la màquina on executem el programa.

• Pot buscar i substituir paraules a tot el document o a una selecció del mateix. • Té una opció específica per comptar les paraules, caràcters, pulsacions i altra

informació d’interès de tot el document o d’una selecció dintre d’aquest. • Pot imprimir el document a la impressora.

7


A més a més, el professor disposa d’un editor per fer les proves de mecanografia com si d’un alumne es tractés. Aquest editor, que està incorporat dintre del mateix programa, ens permet realitzar l’exercici de mecanografia com ho faríem amb l’editor dels alumnes, però sense tenir cap de les limitacions que aquell imposa (per exemple, podem copiar i pegar text des de l’original de la prova al quadre de text on estem introduint l’exercici). Aquest segon editor, semblant als dels alumnes, ens pot anar molt be per realitzar proves, ja que l’editor dels alumnes presenta moltes limitacions. 3.3. El programa corrector (ExaMeca V. 1.0)

El programa corrector, és l’encarregat de la correcció automàtica dels exercicis de mecanografia realitzats pels alumnes. En aquest programa, destinat a l’ús del professorat, s’han intentat unificar la potència i flexibilitat amb la facilitat d’ús.

Les característiques bàsiques del programa són: • Correcció automàtica de les proves de forma global o individual. Un cop establerts els

paràmetres desitjats, la correcció es pot realitzar sense cap altra intervenció per part del professor, que únicament es limitarà posteriorment a revisar la informació proporcionada pel programa.

• Generació d’una base de dades amb informació classificada referent als errors comesos

per cadascú dels alumnes i el seu tipus (accents omesos o mal posats, lletres afegides, lletres que falten, etc). Posteriorment, el professor de l’assignatura pot importar els camps que l’interessin d’aquesta base de dades des d’un full de càlcul per obtenir directament (aplicant les fórmules que consideri oportunes) la nota de tots els alumnes en aquest exercici (en el cas d’exercicis puntuables) en funció dels paràmetres que s’estiguin valorant en aquell moment.

• El programa genera també un fitxer en format RTF que pot ser importat des de qualsevol editor mitjanament potent (com per exemple Word) que constitueix un informe detallat per l’alumne dels resultats de la correcció del seu exercici. Aquest informe contempla els següents apartats (alguns d’ells poden ser omesos selectivament, és a dir, de forma configurable per l’usuari): • Nom de la prova. • Nom i D.N.I. de l’alumne que l’ha realitzada. • El text original de la prova tal com va ser presentat pel professor. • El text escrit per l’alumne • El text de l’alumne corregit amb indicació dels errors en color vermell. De forma clara

i concisa. S’indiquen: a. Tatxats els caràcters que l’alumne ha posat i que no estaven al text original,

per exemple lletres duplicades. b. Ressaltats en color vermell els caràcters que l’alumne ha modificat, és a dir

en els que s’ha equivocat (accents oblidats o mal posats, lletres canviades, etc...).

c. Subratllats caràcters que l’alumne s’ha oblidat de posar, és a dir, lletres que figuraven al text original i l’alumne ha omès.

• Velocitat d’escriptura aconseguida per l’alumne en pulsacions per minut i per segon.

8


• Informe escrit on es quantifiquen i es classifiquen els errors comesos per l’alumne.

• En un entorn de xarxa local, on cada alumne té una carpeta al servidor on deixar els

seus exercicis de mecanografia, el programa permet buscar recursivament, a traves de l’estructura de directoris, tots els exercicis que coincideixin amb una plantilla (que normalment vindrà parametritzada pel nom de la prova) i corregir els exercicis trobats. Els informes de la correcció poden ser desats als mateixos directoris on figuren els exercicis dels alumnes. D’aquesta manera, el professor no ha d’anar buscant un per un els exercicis de l’alumne per copiar-los en un altre directori de treball.

De fet, als exercicis de mecanografia que no siguin puntuables, és a dir, que hagin de

servir únicament com a pràctica pels alumnes, l’únic que el professor necessita és indicar al programa a quina carpeta figura l’original de la prova, a on han deixat els alumnes els seus exercicis i a on ha de deixar el corrector els fitxers amb els informes de la correcció. D’aquesta forma, el programa automàticament posarà aquests documents a disposició dels alumnes perquè aquests els consultin i puguin progressar a partir de les informacions referents als errors comesos que el corrector reflectirà de forma clara en els esmentats informes. 3.4. El programa Instal·lador

El programari EjerMeca V. 1.0, disposa d’un instal·lador incorporat que ens permet

instal·lar qualsevol dels tres programes que composen el paquet i que són: • EditMeca (L’editor dels alumnes) • EditProf (L’editor del professor) • ExaMeca (El programa corrector)

Per instal·lar els programes, únicament s’ha de introduir el CD de distribució a la unitat

de CD de la màquina. El CD s’iniciarà automàticament i ens apareixerà el programa d’instal·lació. Si la nostra unitat de CD no tingués configurat l’inici automàtic, podem buscar al CD el programa:

i executar-lo.

Una altra forma d’iniciar el procés d’instal·lació és fent clic amb el botó dret del ratolí, a sobre de la unitat de CD i escollir al menú que apareix el programa que volem instal·lar. En aquest cas, accedirem directament a l’instal·lador de cada aplicació.

Cada aplicació té el seu instal·lador particular que és el paquet estàndard que genera

automàticament l’assistent per a empaquetat i distribució del Visual Basic 6.0 quan li diem que volem empaquetar l’aplicació per distribuir-la. Aquests programes són cridats selectivament des de l’instal·lador, en funció de l’aplicació que vulguem instal·lar, però a més a més, per a l’ExaMeca, l’instal·lador comprova que el maquinari suporti la resolució de 1024 x 768, que és la mínima necessària per poder treballar amb ell. L’instal·lador també permet consultar els manuals d’usuari de tots els programes.

9

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia 4. Conclusions

Aquest projecte té una aplicació molt concreta en determinats crèdits de la família d’Administració. L’assignatura d’operatòria de teclats està contemplada en major o menor mesura en tots els cicles formatius d’aquests família, concretament als crèdits:

C2 – Operatòria de teclats del cicle formatiu de grau mitjà de Gestió Administrativa. C10 – Tractament automàtic de la informació del cicle formatiu de grau superior

d’Administració i Finances. C5 – Elaboració i presentació de documents i informació del cicle formatiu de grau

superior de Secretariat. A partir d’ara, els professors d’aquests crèdits, disposaran d’una eina per preparar,

realitzar, i corregir exercicis de mecanografia que pot complementar d’altres programes que s’estiguin fent servir als crèdits esmentats.

La meva experiència com a programador em diu que, independentment de la feina que pugui arribar a realitzar un determinat programa, perquè sigui realment útil i s’estengui la seva utilització, ha de complir dos requisits mínims:

• Fàcil d’aprendre i de fer servir, al menys ens el que respecte a les opcions més utilitzades. Les opcions més avançades, quedarien reservades als usuaris experts.

• Al mateix temps, ha de ser potent. En aquest cas, ha de poder extreure molta informació d’un exercici de mecanografia, catalogar-la i representar-la de forma clara e inequívoca.

Tot programador sap que un programa no s’acaba mai. Qualsevol programa sempre és millorable, i l’únic que es pot aconseguir en un moment donat és proporcionar una eina en un grau de desenvolupament tal que tingui la màxima utilitat possible per a les persones que han de fer-ne ús. I això és l’únic que he intentat fer. 5. Relació dels materials continguts en els annexos

Als annexos figuren els manuals de l’usuari dels diferents programes que composen l’ExaMeca V. 1.0. 5.1. ANNEX A - Manual d’usuari de l’EjerMeca V. 1.0

A partir de la pàgina 12 i fins a la pàgina 20. 5.2. ANNEX B - Manual d’usuari de l’EditMeca V. 1.0

A partir de la pàgina 21 i fins a la pàgina 38. 5.3. ANNEX C - Manual d’usuari de l’EditProf V. 1.0

A partir de la pàgina 39 i fins a la pàgina 71. 5.4. ANNEX D - Manual d’usuari de l’ExaMeca V. 1.0

A partir de la pàgina 72 i fins a la pàgina 98.

10


6. Bibliografia • López Guerrero, José Manuel : Aplicaciones informáticas y operatoria de teclados. Algaida

(Grupo Anaya). ISBN: 84-8433-036-2

• Serra Faibella, Ángel : Mecanografia en català 3. Mecanografia Audio Serra. ISBN: 84-600-7482-X

• Aparicio García, Joaquin Francisco : Método de mecanografía asistida por ordenador : AUTOR-EDITOR. ISBN: 84-398-8597-0.

• Camps Paré, Rafael : Les bases de dades : UOC, S.L. ISBN: 84-8429-952-X

• Gregorio Cabrera Sánchez : Sistemas Gestores de Bases de Datos. Paraninfo. ISBN: 84-9732—008-5

• Petroutsos, Evangelos : Programación de bases de datos con Visual Basic 6. Anaya Multimedia. ISBN: 84-415-1049-0

• Enric Winemiller, Jasón T. Roff, Bill Heyman i Ryan Groom : ¿Cómo se hace con Visual Basic 6 Bases de datos?. INFORBOOK’S Ediciones. ISBN: 0-57169-152-9

• Appleman, Daniel : Api de Win32: Guia para el programador de Visual Basic : Inforbook’s, S.L. ISBN:84-89700-22-2

• Brian Siler i Jeff Spotts : Visual Basic 6. Prentice Hall. ISBN: 84-8322-104-7

• Davis, Harold : Visual Basic 6 (A Fondo). Anaya Multimédia. ISBN: 84-415-0818-6

• Wade Trappe and Lawrence C. Washington : Introduction to Cryptography with Coding Theory : Prentice-Hall. ISBN: 0-13-061814-4

Recursos a internet.

• Recursos de programació en molts llenguatges. Criptografia. (Anglés). http://www.planet-source-code.com

• Rutines en Visual Basic (Anglès). http://www.vbcode.com

• Tutorials, codi, cursos i exemples de Visual Basic entre d’altres. http://www.lawebdelprogramador.com

• Visual Basic Web Magazine (Anglés). Rutines, Forums, News, Articles, etc... http://www.vbwm.com

• Tutorials, FAQ, Bases de dades en Visual Basic (Anglès). http://visualbasic.about.com

• Recursos de programació en castellà http://programacion.net

• Articles, tutorials, codi, projectes, etc... en Visual Basic http://www.ciberteca.net/visualbasic

• Portal molt complet de Visual Basic http://www.portalvb.com/

• Canal Visual Basic. Foros, manuals, etc... http://www.canalvisualbasic.net

11

http://www.planet-source-code.com/

http://www.vbcode.com/

http://www.lawebdelprogramador.com/

http://www.vbwm.com/

http://visualbasic.about.com/

http://programacion.net/

http://guille.costasol.net/indice.asp

http://www.portalvb.com/

http://www.canalvisualbasic.net/


ANNEX - A

EjerMeca V. 1.0

MANUAL DE L’USUARI DEL PROGRAMA

ÍNDEX 1. El programari EjerMeca V. 1.0....................................................................................... 13

1.1. Introducció............................................................................................................ 13 1.2. Programes que composen el paquet i icones associades............................... 14

2. Instal·lació del programari EjerMeca V. 1.0 ................................................................. 15

2.1. Formulari inicial de l’instal·lador ........................................................................ 15 2.2. L’instal·lador de cada aplicació. Programa setup.exe................................... 16 2.3. Carpetes d’instal·lació per defecte ..................................................................... 17 2.4. Canviar el grup de programes per defecte ........................................................ 17 2.5. Defectes de l’empaquetador d’aplicacions de Visual Basic 6.0 ...................... 18

3. El CD amb el programari EjerMeca V. 1.0 .................................................................... 19

3.1. Distribució dels programes al CD....................................................................... 19 3.2. Els documents que figuren al CD ....................................................................... 20

12

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia 1. El programari EjerMeca V. 1.0

L’EjerMeca V. 1.0, és un programari per a l’elaboració i correcció automàtica d’exercicis de mecanografia. Un exercici de mecanografia és aquell en el que donem a l’alumne un text més o menys complex que volem que escrigui en el menor temps i amb el mínim d’errades possible. El professor, posteriorment, corregirà l’exercici realitzat per l’alumne comparant aquest amb l’original subministrat i tutoritzarà a l’alumne al respecte, indicant-li els punts que ha de treballar més (lletres duplicades, espais, accents, majúscules, etc.). Els textos inicials seran simplement fer servir els diferents dits d’ambdues mans per anar posant per fileres les diferents tecles. Un exemple de text d’iniciació s’indica a continuació: poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy Aquests exercicis són molt senzills de corregir, ja que els errors es veuen amb molta facilitat. A mesura que l’alumne progressa, els textos han d’anar creixent en complexitat. Fins i tot es pot arribar a donar a l’alumne textos en altres idiomes, per exemple l’alemany.

Evidentment, per adquirir la pràctica necessària, l’alumne ha de fer el major nombre d’exercicis possible, que desprès el professor, haurà de corregir perquè l’alumne conegui els seus errors i pugui esmenar-los.

1.1. Introducció

La feina de corregir els exercicis de mecanografia és cansada, desagraïda i desmotivadora. La recerca en dos texts molt semblants en busca de petites discrepàncies comporta una fatiga visual molt important i a més està sotmesa a molts errors que la mateixa fatiga pot provocar. Aquest problema s’accentua quan a l’original a reproduir figuren també números (per exemple una factura) o be es tracta d’escrits en un altre idioma, per exemple anglès o alemany. Si l’exercici de mecanografia està escrit en una màquina mecànica o elèctrica, la correcció es fa directament sobre paper. Quan s’escriu en un ordinador, hi ha la possibilitat de corregir els exercicis directament sobre la pantalla del PC, però això és encara més fatigós, o sigui que el que s’acostuma a fer és imprimir tots els exercicis i corregir aquests sobre paper, amb la qual cosa es té un document que retornar a l’alumne perquè sàpiga quins errors ha comès. Això suposa també una despesa de paper que es podria evitar si es disposés d’un mecanisme per proporcionar als alumnes aquesta informació en format digital, que aquests consultarien en qualsevol editor de text. Aquest programari, permet automatitzar la feina de realitzar i corregir exercicis de mecanografia, alliberant al professor d’aquesta feina tan monòtona i repetitiva. En resum, l’EjerMeca V. 1.0 permet automatitzar tot el procés de preparació i correcció dels exercicis de mecanografia, creació dels informes pels alumnes en format digital, amb indicació dels errors comesos i automatització del procés de puntuació mitjançant una base de dades on el programa deixa per a cada alumne tots els paràmetres remarcables del seu exercici.

13

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia 1.2. Programes que composen el paquet i icones associades El programari EjerMeca V. 1.0, el composen quatres programes. Un editor on els alumnes introduiran el text de l’exercici, i que tindrà una sèrie de limitacions respecte dels editors convencionals, un editor perquè els professors preparin la prova (d’utilització opcional, evidentment, doncs el docent pot fer servir qualsevol altre editor), un programa corrector per corregir automàticament els exercicis de mecanografia creats pels alumnes, i un programa que facilita la instal·lació dels tres programes esmentats. El programa corrector analitza i cataloga els tipus d’errors que l’alumne ha comès, per exemple caràcters omesos o afegits, accents oblidats o mal posats, lletres majúscules que s’han posat com minúscules i a l’inrevés, etc. i genera un informe al respecte. Aquesta informació és útil pel professor i pel mateix alumne per saber a on es troben les seves deficiències. El corrector crea també una base de dades on emmagatzema aquesta informació per a cadascú dels alumnes. Posteriorment, els camps que interessin d’aquesta base de dades poden ser importats des d’un full de càlcul per obtenir directament la puntuació dels exercicis en funció dels paràmetres que s’estiguin valorant en cada moment.

EditMeca V. 1.0 (L’editor dels alumnes)

La icona de l’editor dels alumnes presenta l’aspecte que s’indica. La A d’alumne, permet la seva ràpida identificació.

EditProf V. 1.0

(L’editor del professor) La icona de l’editor del professor presenta l’aspecte que

s’indica. La P de professor, permet la seva ràpida identificació.

ExaMeca V. 1.0 (El programa corrector)

La icona del programa corrector presenta l’aspecte que s’indica. La C de corrector, permet la seva ràpida identificació.

14

Instal·lador V. 1.0 (El programa instal·lador)

La icona del programa instal·lador presenta l’aspecte que s’indica. La I de instal·lador, permet la seva ràpida identificació.

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia 2. Instal·lació del programari EjerMeca V. 1.0

El programari EjerMeca V. 1.0, disposa d’un instal·lador incorporat que ens permet instal·lar qualsevol dels tres programes que composen el paquet i que són:

• EditMeca (L’editor de l’alumne) • EditProf (L’editor del professor) • ExaMeca (El programa corrector)

Per instal·lar els programes, únicament s’ha de introduir el CD de distribució a la

unitat de CD de la màquina. El CD s’iniciarà automàticament i ens apareixerà el programa d’instal·lació. Si la nostra unitat de CD no tingués configurat l’inici automàtic, podem buscar al CD el programa:

i executar-lo.

Una altra forma d’iniciar el procés d’instal·lació és fent clic amb el botó dret del ratolí, a sobre de la unitat de CD i escollir al menú que apareix el programa que volem instal·lar. En aquest cas, accedirem directament a l’instal·lador de cada aplicació. 2.1. Formulari inicial de l’instal·lador

L’aspecte del programa instal·lador s’indica a continuació:

15


Un cop seleccionat el programa que volem instal·lar, es fa una crida a l’instal·lador particular de l’aplicació seleccionada. Així, cada programa dels tres comentats té el seu propi programa d’instal·lació independent, que és el paquet estàndard d’instal·lació d’aplicacions que genera automàticament l’assistent per a empaquetat i distribució del Visual Basic 6.0 quan li diem que volem empaquetar l’aplicació per distribuir-la.

En el cas de l’ExaMeca, l’instal·lador comprovarà abans de res si la màquina on

estem intentant instal·lar el programa suporta la definició de pantalla de 1024 x 768, que és la mínima requerida per treballar amb el programa. En el cas que la màquina on estem intentant fer la instal·lació no suporti la definició indicada, l’usuari veurà un missatge semblant al que s’indica, que el commina a abandonar el procés d’instal·lació:

Com s’ha comentat, cada programa dels tres que composen el paquet, té el seu

propi instal·lador independent, que és el paquet estàndard d’instal·lació de les aplicacions en Visual Basic. A continuació, comentem com segueix el procés d’instal·lació a partir de que fem clic al botó corresponent al programa que volem instal·lar. 2.2. L’instal·lador de cada aplicació. Programa setup.exe

El formulari inicial de l’instal·lador de l’aplicació té l’aspecte que s’indica

16


2.3. Carpetes d’instal·lació per defecte Les carpetes d’instal·lació per defecte per als diferents programes, i el grup de

programes on aquests aniran ubicats per defecte, s’indiquen a continuació, junt amb els fitxers addicionals que es copiaran en aquests directoris. Evidentment, l’usuari pot indicar un altre directori d’instal·lació. Només cal que faci clic al botó de “Cambiar directorio” i que especifiqui una altra ubicació.

• EditMeca V. 1.0 (Editor de l’alumne) Directori: C:\Archivos de programa\EditMeca Fitxers addicionals: Manual_EditMeca.pdf (Manual d’usuari) Grup de programes: Inicio - Programas - EjerMeca

• EditProf V. 1.0 (Editor del professor) Directori: C:\Archivos de programa\EditProf Fitxers addicionals: Manual_EditProf.pdf (Manual d’usuari) Grup de programes: Inicio - Programas - EjerMeca

• ExaMeca V. 1.0 (Programa corrector) Directori: C:\Archivos de programa\ExaMeca Fitxers addicionals: Manual_ExaMeca.pdf (Manual d’usuari) ExaMeca.mdb (Base de dades original) Grup de programes: Inicio - Programas - EjerMeca

Apart dels fitxers indicats, que es copiaran al directori on s’instal·li el programa,

en Visual Basic, les aplicacions necessiten fer servir una sèrie de DLL i OCX que poden no estar instal·lades a la màquina. Al procés d’instal·lació, aquestes DLL i OCX es copien al PC, normalment a la carpeta C:\Windows\System ó C:\Windows\System32.

El següent formulari de l’instal·lador ens demana que iniciem el procés d’instal·lació fent clic al botó que apareix a la cantonada superior esquerra.

2.4. Canviar el grup de programes per defecte Com s’ha comentat, per defecte, els programes s’instal·len en un grup de

programes que es crearà a partir de Inicio - Programes - EjerMeca. Aquesta opció de configuració per defecte també pot ser modificada en el moment de la instal·lació com ens indica el formulari de la pàgina següent. Si escrivim un nou nom pel grup de programes, l’instal·lador el crearà.

17


Si tot a anat correctament, en acabar la instal·lació de cadascú dels programes,

rebrem un missatge informatiu semblant al que s’indica:

2.5. Defectes de l’empaquetador d’aplicacions de Visual Basic 6.0 Cal dir que l’empaquetador d’aplicacions de Visual Basic 6.0, no és una eina

perfecta. Té alguns petits defectes que és necessari conèixer:

• En primer lloc, no ens permet fixar una estructura complexa d’instal·lació. Només permet crear un grup de programes per a cada paquet.

• Quan instal·lem el programa a sobre d’una versió anterior, pot passar que aquesta no s’actualitzi correctament (l’executable de la versió anterior pot conservar-se). És aconsellable desinstal·lar la versió antiga prèviament. En el nostre cas, aquest problema no ens afecta, ja que aquesta és la primera versió del programa, però és bo saber-ho per futures versions.

• No es pot realitzar instal·lacions en remot, és a dir, només permet instal·lar el programa a la màquina local, i no en una màquina remota en un entorn de xarxa local. Aquest tampoc no és un inconvenient greu.

18

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia 3. El CD amb el programari EjerMeca V. 1.0

El programari EjerMeca V. 1.0, es distribueix en un CD, amb tots els programes que composen el paquet. Els programes que figuren al CD són:

• EditMeca (L’editor de l’alumne) • EditProf (L’editor del professor) • ExaMeca (El programa corrector) • Instal·lador (Permet fer la instal·lació dels tres anteriors)

Cada programa, s’instal·larà amb el seu manual d’usuari, i els fitxers externs

necessaris pel seu correcte funcionament.

3.1. Distribució dels programes al CD

La distribució dels programes que figuren al CD s’indica a continuació. També es descriu el contingut de cada carpeta (la unitat de CD s’ha anomenat U:).

U:\ Instalador del paquet Instalador.exe Programa instal·lador del paquet EjerMeca V. 1.0 Manual_EjerMeca.pdf Manual d’usuari del programari EjerMeca V. 1.0 (inclou informació sobre l’instal·lador) Autorun.inf Fitxer per iniciar la instal·lació des del CD *.dll DLL’s per poder executar l’Instal·lador U:\EditMeca Editor de l’alumne Setup.exe Instal·lador particular de l’EditMeca Setup.lst Fitxer de paràmetres de l’instal·lador particular EditMeca.CAB Fitxer comprimit amb tots els arxius necessaris. Aquest fitxer conté: EditMeca.exe Manual_EditMeca.pdf DLL’s de Visual Basic U:\EditProf Editor del professor Setup.exe Instal·lador particular de l’EditProf Setup.lst Fitxer de paràmetres de l’instal·lador particular EditProf.CAB Fitxer comprimit amb tots els arxius necessaris. Aquest fitxer conté: EditProf.exe Manual_EditProf.pdf DLL’s de Visual Basic U:\ExaMeca Programa corrector Setup.exe Instal·lador particular de l’ExaMeca Setup.lst Fitxer de paràmetres de l’instal·lador particular ExaMeca.CAB Fitxer comprimit amb tots els arxius necessaris. Aquest fitxer conté: ExaMeca.exe Manual_ExaMeca.pdf ExaMeca.MDB DLL’s de Visual Basic

19


3.2. Els documents que figuren al CD

Al CD també tenim una carpeta U:\Documents, on podem trobar informació

interessant, com poden ser els manuals d’usuari dels programes, tant en format PDF com documents de Word, i també alguns exemples de fitxers d’exàmens d’alumnes perquè es puguin fer proves de correcció.

L’estructura de directoris s’indica a continuació: U:\Documents\Exemples\Original de la prova Fitxer original de la prova de mecanografia que s’ha utilitzat als exemples, en els tres formats que admet el corrector. En aquesta carpeta figuren els fitxers:

• Directoris Llinux.txt • Directoris Linux.rtf • Directoris Linux.doc

U:\Documents\Exemples\Exercicis Exercicis exemple amb molts i molt diversos errors, perquè pugui veure’s la potència del programa corrector. Normalment tots aquests tipus d’errors no els trobarem mai en una prova de mecanografia. U:\Documents\Exemples\Informes Informes de la correcció de tots els exercicis tal com han sortit del programa corrector fent servir la configuració per defecte. U:\Documents\Exemples\Base de dades Fitxer d’Access amb els paràmetres significatius de la correcció de tots els exercicis. Aquest fitxer l’ha generat també el corrector a partir de l’original de la prova (qualsevol dels tres, ja que tots tres són iguals) i dels exercicis dels alumnes. U:\Documents\Manuals d’usuari\Pdf Manuals d’usuari dels diferents programes, incloent-hi l’instal·lador en format PDF. Aquests són els mateixos fitxers que es copiaran al directori d’instal·lació dels programes. Els fitxers que ens trobem són:

• Manual_EditMeca.pdf • Manual_EditProf.pdf • Manual_ExaMeca.pdf • Manual_EjerMeca.pdf

U:\Documents\Manuals d’usuari\Doc Documents originals de Word dels quatre manuals d’usuari dels programes. Aquests fitxers s’han afegit per si l’usuari vol ampliar, corregir o modificar els manuals d’usuari. Un cop modificat el manual, el que s’ha de fer per poder cridar la nova versió des dels programes és generar el fitxer PDF amb el mateix nom (i extensió pdf) i substituir la antiga versió de l’arxiu al directori del programa corresponent.

20


ANNEX – B

EditMeca V. 1.0


ÍNDEX 7. L’EditMeca, l’editor dels alumnes .................................................................................. 22

7.1. Introducció............................................................................................................ 22 7.2. Pantalla inicial d’introducció de dades .............................................................. 23

7.2.1. Paràmetres de la prova ............................................................................ 23 7.2.1.1. Fitxer amb original de l’exercici de mecanografia .......................... 24 7.2.1.2. Ocultar el text escrit per l’alumne i el cursor................................... 24 7.2.1.3. Limitar la duració de la prova............................................................ 25

7.2.2. Nom de la prova i dades de l’alumne ..................................................... 25 7.2.2.1. Identificador de la prova .................................................................... 26 7.2.2.2. NIF de l’alumne ................................................................................... 26 7.2.2.3. Nom i cognoms de l’alumne que realitza l’exercici......................... 26 7.2.2.4. Nom del fitxer que emmagatzemarà l’exercici................................. 26 7.2.2.5. Directori a on desar el fitxer amb el contingut de l’exercici........... 27 7.2.2.6. Validar les dades introduïdes............................................................ 27

7.3. Pantalla principal de l’editor ............................................................................... 27 7.3.1. Les opcions del menú.............................................................................. 28

7.3.1.1. Establir el tipus de lletra dels documents........................................ 28 7.3.1.2. Establir els color de text i de fons .................................................... 29 7.3.1.3. Modificar la disposició dels documents........................................... 30 7.3.1.4. Emmagatzemar i recuperar configuracions..................................... 30

7.3.1.4.1. Salvar la configuració actual ................................................. 33 7.3.1.4.2. Recuperar una configuració .................................................. 34

7.3.1.5. Modificar la resolució de la pantalla ................................................. 35 7.3.1.6. Accedir al menú d’ajuda .................................................................... 36

7.4. Informació a la barra d’estat ............................................................................... 36 7.5. Repetició de tecles............................................................................................... 36 7.6. Finalització de l’exercici ...................................................................................... 37

7.6.1. Acabar l’exercici ....................................................................................... 37 7.6.2. Interrompre l’exercici ............................................................................... 38

21

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia 1. L’EditMeca, l’editor dels alumnes

El programa EditMeca V. 1.0, és l’editor on els alumnes realitzaran el seu exercici

de mecanografia, i junt amb l’EditProf (editor del professor) i l’ExaMeca (programa corrector) , forma part del programari EjerMeca V. 1.0.

L’EjerMeca V. 1.0, constitueix un programari que permet automatitzar tot el procés de preparació i correcció dels exercicis de mecanografia, creació dels informes pels alumnes en format digital, amb indicació dels errors comesos i automatització del procés de puntuació mitjançant una base de dades on el programa deixarà per a cada alumne tots els paràmetres remarcables del seu exercici.

Amb aquest programari, es pretén posar a disposició de la comunitat educativa, i en particular als professors de cicles formatius de la família d’Administració, una eina informàtica que permeti preparar, realitzar i corregir proves de mecanografia de forma automàtica, alliberant al professorat d’aquesta monòtona tasca.

1.1. Introducció L’editor que faci servir l’alumne ha de prevenir qualsevol tipus de còpia que es pogués produir o en tot cas alertar al professor d’aquest fet. Així, l’alumne realitzarà la prova en aquest editor especial que té algunes limitacions respecte als editors normals, però també algunes funcionalitats especials que altres editors no posseeixen.

Les característiques bàsiques del programa són: 1. Permet visualitzar l’original de la prova i l’exercici de l’alumne simultàniament (en

cas que disposem d’un fitxer amb el text original). 2. El fitxer original de la prova, pot ser un fitxer de text sense format (TXT), o un

fitxer de text enriquit (RTF). L’editor també permet fins i tot importar documents de Word (DOC).

3. La repetició de tecles està inhabilitada. El que es pretén, és que l’editor s’assembli el més possible a una màquina d’escriure, on per introduir novament un caràcter, s’ha de tornar a prémer la tecla corresponent.

4. Permet limitar el temps de duració de l’exercici, impossibilitant a l’alumne el introduir caràcters més enllà de la duració prefixada.

5. Es pot ocultar el text escrit per l’alumne i fins i tot el cursor d’escriptura que indica el punt d’inserció al document que l’alumne està creant.

6. Compta les pulsacions reals de l’alumne, és a dir, les tecles que realment ha polsat i ha deixat anar l’alumne en la realització del seu exercici. Aquesta informació, s’inclou al document creat (amb extensió .EXA) i pot ser posteriorment visualitzada des del programa corrector.

7. Codifica les dades perquè l’exercici de l’alumne no es pugui recuperar des d’un altre editor i modificar-lo.

8. No pot obrir un fitxer existent per evitar que l’alumne carregui al seu editor un fitxer creat per un altre company.

9. Té inhabilitades les opcions de tallar, copiar i pegar. És a dir, l’única forma de introduir text a l’editor és picar-ho directament al teclat.

22


1.2. Pantalla inicial d’introducció de dades

La pantalla inicial del programa ens permet introduir les dades rellevants de

l’exercici, com són els paràmetres de la prova, que fixarà el professor abans de començar aquesta, i les dades pròpies de l’alumne.

L’aspecte del formulari inicial d’introducció de dades s’indica a continuació.

1.2.1. Paràmetres de la prova

Els paràmetres de l’exercici s’introduiran a la primera pantalla o pantalla inicial del programa, que és la primera que veu l’alumne, i els fixa el professor de l’assignatura.

La imatge anterior mostra totes les opcions disponibles

23


1.2.1.1. Fitxer amb original de l’exercici de mecanografia

Si el professor ens proporciona el text de l’exercici que hem de realitzar en un fitxer que pugui ser importat directament per l’editor, hem de marcar aquesta opció.

En fer clic a la primera casella de verificació, el programa ens demanarà la carpeta i el fitxer que conté l’original de la prova que volem carregar.

Els fitxers amb l’original de la prova que poden ser importats des de l’editor són:

• Fitxer de text sense format (extensió TXT). Per les seves característiques, són els més apropiats per fer-los servir amb l’editor.

• Fitxers de text enriquit, suportats per la majoria dels editors del mercat (extensió RTF, inicials de Rich Text File).

• Documents de Word (extensió DOC). Tot i que, com s’ha comentat, el programari permet importar directament els

fitxers de Word, es recomana fer servir preferentment els altre dos tipus de format suportats (TXT i RTF) per dos motius:

1. El temps que el programa necessita per poder importat un document de Word, és considerablement superior al que triga en obrir un fitxer de text (TXT) o de text enriquit (RTF).

2. Per importar fitxers de Word, es necessita que aquesta aplicació estigui correctament instal·lada a l’ordinador on executem el programa. Per les seves característiques, els exercicis de mecanografia, fan servir text

sense format, de forma que els documents més apropiats per fer-los servir amb el programa són els TXT. Si fem servir documents RTF, l’editor haurà de perdre un temps addicional per treure el possible format que pogués presentar el document.

Per crear l’original de la prova, es recomana fer servir l’editor incorporat (EditProf V. 1.0) i gravar el document com fitxer de text sense format (TXT), no obstant, si es vol fer servir el Word per preparar l’original de la prova de mecanografia, és preferible salvar el document en format RTF o TXT.

1.2.1.2. Ocultar el text escrit per l’alumne i el cursor En ocasions, els alumnes de mecanografia, estan massa pendents de mirar al

teclat de la màquina d’escriure (ordinador, en els nostres temps) o al text que aquesta està escrivint (actualment, la pantalla de l’ordinador). Aquests hàbits es poden corregir. Perquè l’alumne no miri massa al teclat, s’esborren les tecles d’aquest. Perquè no miri a la pantalla, es podria apagar aquesta.

Aquest programa, té una opció no tan dràstica, que ens permet que l’alumne no vegi el que està escrivint. Si seleccionem l’opció “Ocultar el text escrit per l’alumne”, l’alumne no veurà quins són els caràcters que està introduint, tot i que si veurà el cursor d’escriptura avançar sobre el text (això li dona una idea de que és el que està passant).

Si seleccionem també l’opció “Ocultar el cursor al quadre de text”, el cursor d’escriptura, que indica la posició d’inserció dins el document, tampoc no serà visible.

Aquestes dues opcions, són útils per entrenar certes habilitats en els alumnes, i impedir que estiguin massa pendents del que estan escrivint. Un mecanògraf expert, si ha de fer la transcripció d’un document, estarà mirant a l’original que ha de copiar, i no necessitarà prestar massa atenció ni al teclat, ni al resultat de la transcripció.

24


1.2.1.3. Limitar la duració de la prova

En alguns exercicis de mecanografia, el que es pretén és esbrinar el nombre de pulsacions que un alumne pot realitzar en un període de temps prefixat, per exemple 5 minuts.

Si seleccionem aquesta opció, el programa ens permet establir la duració màxima desitjada per a l’exercici. Tot i que la durada màxima està limitada, l’alumne conserva la possibilitat d’interrompre la realització de l’exercici abans del tems límit, fent clic al botó d’acabar la prova.

Si l’exercici té un límit de temps, s’ha d’activar en primer lloc la casella de verificació corresponent, i després, indicar al quadre de text quina és la duració màxima de l’exercici. A la dreta, els botons d’opció ens indiquen si la duració s’ha indicat en minuts o en segons. En esgotar-se el temps programat per a l’exercici, l’alumne veurà un missatge semblant al que s’indica:

En fer clic al botó de “Terminar”, acabarà l’exercici i s’abandonarà l’execució del programa. 1.2.2. Nom de la prova i dades de l’alumne

25

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia El segon bloc de paràmetres, que es mostra a la pàgina anterior, fa referència a les dades pròpies de l’exercici i de l’alumne que el realitza. No es podrà continuar endavant sense haver introduït totes les dades que es demanen. En realitzar la introducció de dades, podem fer servir el tabulador, per passar d’un camp al següent. Introduiríem primer el nom de la prova, després el NIF de l’alumne, a continuació el seu nom, seguit del seu cognom, etc.

Les dades que hem d’especificar són: 1.2.2.1. Identificador de la prova

El nom de la prova ho constitueix una cadena de lletres i/o números amb una longitud mínima de 2 i màxima de 8 caràcters. Aquest nom ho indica el professor i hauria de ser únic per a cada prova. Tots els alumnes hauran de posar el mateix nom per a un exercici determinat.

1.2.2.2. NIF de l’Alumne L’alumne que realitza l’exercici ha de ser identificat per un número de 8 xifres que

normalment coincidirà amb el seu DNI. Dos alumnes no poden ser identificats amb el mateix DNI, ja que el programa corrector (ExaMeca) no ens deixaria carregar els dos simultàniament a la llista de correcció.

En acabar d’introduir les 8 xifres del DNI, el programa calcula automàticament la lletra corresponent del NIF, i la mostra. Aquesta indicació pot anar be per garantir que s’han posat correctament tots els dígits del DNI.

Si l’alumne no té DNI, pot fer servir qualsevol número de 8 xifres, però aquest número li serà facilitat pel professor, ja que, com s’ha comentat, no pot haver dos alumnes amb el mateix DNI dintre del mateix grup.

1.2.2.3. Nom i cognoms de l’alumne que realitza l’exercici Tot i que el programa corrector permet que hi hagin dos o més alumnes amb el

mateix nom i cognoms, s’hauria d’evitar aquesta situació, ja que pot donar lloc a confusió.

Quan anem introduint el nom i cognoms, veiem com quedarà el nom complet de l’alumne, on s’indica en primer lloc el primer cognom, seguit del segon, una coma separadora i a continuació el nom de l’alumne.

Per evitar que dos o més alumnes puguin ser identificats amb el mateix nom dintre del mateix grup, el nom de l’alumne ha de tenir un mínim de 15 caràcters, mentre que la longitud màxima està limitada a 53 caràcters. 1.2.2.4. Nom del fitxer que emmagatzemarà l’exercici

De fet, aquest paràmetre no s’introdueix directament, sinó que ho determina el programa concatenant el nom de la prova, un guió baix (“_”) i les 8 xifres del DNI de l’alumne convenientment codificades. Per aquest motiu, el nom del fitxer no es visualitza fins que s’han introduït aquestes dues dades.

Per criteris de privacitat i ocultació de dades, s’ha preferit no posar directament al nom del fitxer el DNI de l’alumne. Així, l’alumne que està fent la prova, sap el nom amb el que el programa gravarà el seu exercici, (la codificació sempre és la mateixa), però desconeix a quins dels seus companys corresponen la resta dels fitxers.

26


1.2.2.5. Directori a on desar el fitxer amb el contingut de l’exercici

Desprès d’introduir els paràmetres anteriors (nom de la prova i DNI de l’alumne que la realitza), haurem d’indicar a on desar l’exercici de mecanografia un cop acabat aquest. El programa comprovarà que la carpeta especificada existeixi i que sigui accessible per a escriptura. També comprovarà que al directori indicat com a destí de la prova, no existeix cap fitxer amb el mateix nom que el que estem creant.

Per introduir la carpeta de destí de l’exercici de mecanografia, hem de fer clic al botó “Indicar” i seleccionar el directori de destí. El nom de l’exercici no es pot canviar des del formulari que apareix, si no és l’adequat, s’haurà de modificar el nom de la prova o be el DNI de l’alumne. En cas de fer alguna modificació en aquestes dades, s’haurà de tornar a indicar la carpeta de destí de l’exercici.

Els exercicis fets pels alumnes, aniran a parar normalment al mateix directori (probablement una ubicació dintre de la xarxa). Per això és molt important que tots els exercicis tinguin noms de fitxer diferents. Com que el nom de l’exercici s’obté a partir del DNI codificat de l’alumne, això està garantit.

No obstant, si hi hagués un fitxer amb el mateix nom que l’exercici que es vol crear al directori de destí especificat, l’usuari rebria el següent missatge d’advertiment, que és prou aclaridor:

En cas de veure aquest missatge, s’ha d’avisar immediatament al professor, ja que en un entorn de xarxa pot voler dir que dos alumnes que estan realitzant l’exercici han introduït el mateix DNI. 1.2.2.6. Validar les dades introduïdes

Per donar per bones les dades introduïdes, hem de fer clic al botó que posa “Començar”, a la part inferior del formulari inicial d’introducció de dades. Aquesta operació ens porta a la pantalla principal de l’Editor. 1.3. Pantalla principal de l’editor Un cop introduïdes totes les dades, hem de fer click al botó “Començar“ per iniciar l’exercici de mecanografia i passem a la pantalla principal de l’editor. Si hem dit que disposem del text original de la prova en un fitxer, podem veure una pantalla semblant a la que s’indica a continuació, on figura en primer lloc el text original de l’exercici, i a sota el text que introduirà l’alumne.

27


La grandària del formulari i la posició dels quadres de text pot modificar-se, en cas que l’usuari així ho prefereixi. La grandària dels quadres de text també es pot modificar dinàmicament, ja que la barra de separació és mòbil. 1.3.1. Les opcions del menú

Mitjançant el menú d’opcions que podem trobar a la part superior del formulari, accedim a la major part de les funcionalitats de l’editor. Les opcions disponibles es comenten a continuació

1.3.1.1. Establir el tipus de lletra dels documents Mitjançant la primera opció del menú, podem establir la font, estil i grandària de la

lletra del text original de la prova i la del text escrit per l’alumne. Ens apareixerà un menú amb tres opcions que ens permetrà modificar:

• La lletra de l’original de l’exercici • La lletra del text escrit per l’alumne • Els dos documents alhora

En fer clic a l’opció desitjada, ens apareixerà un formulari semblant al que s’indica a la pàgina següent:

28


Aquesta opció del menú ens permet adaptar el programa a les nostres

preferències visuals, i podem fer-la servir abans d’iniciar l’exercici, sense que comenci a comptar el temps.

També podem salvar la configuració escollida desprès d’haver ajustat el tipus de lletra i els colors desitjats. Un cop emmagatzemada, podrem restaurar la nostra configuració abans de començar qualsevol exercici. 1.3.1.2. Establir els color de text i de fons

De forma semblant a la indicada pel tipus de lletra, la segona opció de menú ens permet establir els colors que s’han de fer servir als documents, tant el color de fons, com el color del text.

Ens apareixerà un menú amb tres opcions que ens permetrà modificar: • Els colors del text i del fons de l’original de l’exercici • Els colors del text i del fons del text escrit per l’alumne • Els dos documents alhora

En fer clic a l’opció desitjada, ens apareixerà un formulari semblant al que s’indica

a la pàgina següent:

29


Aquesta opció del menú ens permet adaptar el programa a les nostres preferències visuals, i podem fer-la servir abans d’iniciar l’exercici, sense que comenci a comptar el temps. També podem salvar la configuració escollida desprès d’haver ajustat el tipus de lletra i els colors desitjats. Un cop emmagatzemada, podrem restaurar la nostra configuració abans de començar qualsevol exercici. 1.3.1.3. Modificar la disposició dels documents

El menú de disposició ens permet modificar la posició relativa dels documents. És a dir, ens permet establir quin document apareixerà a sobre (més a prop de la part superior del formulari) i quin a sota.

Per defecte, el text original de la prova ens apareix a sobre, i el text que escriu l’alumne a sota, però com ja s’ha comentat, amb aquesta opció del menú podem intercanviar-los.

També és útil saber que la barra separadora entre els dos documents és mòbil, és a dir, que podem desplaçar-la cap a dalt (fent més petita la finestra superior) o cap a baix. D’aquesta forma, podem configurar l’aspecte visual del nostre formulari acuradament, La posició de la barra separadora també queda emmagatzemada quan gravem les opcions de configuració del programa.

1.3.1.4. Emmagatzemar i recuperar configuracions Les configuracions particulars de resolució desitjada per a la pantalla, atributs i

grandària de la lletra que fem servir, colors del text i del fons dels documents, posició de la barra separadora, disposició dels documents, grandària i posició del formulari, poden ser emmagatzemades en un fitxer per poder recuperar-les posteriorment, i no haver d’introduir-les manualment cada vegada que iniciem el programa.

Podem parlar de tres tipus de configuracions • Inicial - La que presenta el programa el primer cop que s’executa. • Per defecte - La que l’usuari desitja que sigui la seva configuració. • Particulars - Altres configuracions que podem establir

30


Cada usuari particular, pot opcionalment (inicialment no hi és) disposar d’un fitxer de configuració per defecte. Aquest fitxer es crea al directori on figura el programa executable. Així, en executar el programa, si per a l’usuari actual (en funció del seu DNI) existeix un fitxer de configuració per defecte, el programa li preguntarà si vol recuperar les opcions de configuració del programa a partir d’aquest fitxer amb un missatge semblant al que s’indica:

En el cas que la recuperació de la configuració impliqui canviar la resolució actual de la pantalla, l’usuari serà interrogat al respecte abans de procedir, amb el següent missatge d’advertiment:

Independentment de la configuració per defecte per a l’usuari, aquest pot crear altres fitxers de configuració i emmagatzemar-los en qualsevol lloc de l’estructura de directoris, fins i tot en una ubicació remota en un entorn de xarxa local. Aquests fitxers, en aquest cas, poden tenir qualsevol nom, i com els altres, tindran extensió .INI

A continuació, a títol d’exemple, s’ha indicat un típic fitxer de configuració

d’opcions per al programa EditMeca V. 1.0 on podem apreciar els paràmetres que s’estableixen.

; Fitxer de configuració d’opcions per a l’alumne ; No modifiqui aquest fitxer de forma externa al programa EditMeca. ; Si ho fa, ja no podrà fer servir el fitxer des del programa. [Lletra] Font_Original=Courier New Estil_Original=Normal Grandaria_Original=9 Font_Alumne=Courier New Estil_Alumne=Normal Grandaria_Alumne=9 [Colors] Text_Original=16711680

31


Fons_Original=-2147483643 Text_Alumne=0 Fons_Alumne=-2147483643 [Disposició] Dalt=Original Baix=Alumne Percentatge=0,5 [Resolució] Resolució=1 Horitzontal=800 Vertical=600 [Posició] Espai_Esquerra=600 Espai_Dalt=450 [Grandaria] Amplada=10800 Alçada=8100 [Comprovació] Longitud=414 Checksum=38

Com es pot apreciar, es tracta dels típics fitxers INI de configuració d’opcions que tant es feien servir abans quan els programes Windows encara no feien servir el registre per deixar les seves opcions de configuració.

Per prevenir que, accidentalment, aquests fitxers de configuració puguin ser modificats des de fora de l’editor EditMeca (són fitxers de text), o es puguin corrompre i afectar al funcionament del programa, com es pot apreciar, a l’última línia del fitxer, s’afegeix un “Checksum” o codi de redundància obtingut a partir de tots els caràcters del fitxer que no són comentaris (els comentaris en aquests fitxers van precedits de punt i coma). En cas de produir-se qualsevol error en la recuperació del fitxer de configuració d’opcions, l’usuari podrà veure el següent missatge d’avís:

Com es pot apreciar, el missatge ens convida a esborrar aquest fitxer que ja no es podrà fer servir des del programa EditMeca V. 1.0.

32


1.3.1.4.1. Salvar la configuració actual

En anar a “Configuració”, ens apareix el següent menú, on les opcions no disponibles estan inhabilitades (a l’exemple, no es pot recuperar la configuració per defecte per a l’usuari actual perquè no s’ha trobat el fitxer corresponent).

Les opcions que ens permeten emmagatzemar la configuració actual en un fitxer

són la tercera i la cinquena:

• Establir l’actual com a configuració per defecte Ens permet que la configuració actual del programa s’emmagatzemi com a fitxer

d’opcions per defecte per a l’usuari actual. La configuració per defecte, s’emmagatzema al directori actual de l’aplicació (on estigui instal·lada) en un fitxer que té com a nom 8 caràcters que s’obtenen codificant el DNI de l’alumne, un guió, i una lletra que pot ser:

U - Per a configuracions on no disposem de l’original del exercici i D - Si disposem de l’original de l’exercici La extensió dels fitxers de configuració, com ja s’ha comentat és .INI. Un nom de

fitxer vàlid per al DNI 11.111.111 seria per exemple: UUUUUUUU-U.INI, on la “U” final representa que no es disposava del fitxer original de la prova. Si gravem el fitxer d’opcions de configuració per defecte per a l’usuari, obtindrem un missatge semblant al que s’indica:

Si per algun motiu no fos possible escriure al disc on s’executa el programa EditMeca, o volguéssim disposar d’un o més fitxers de configuració alternatius, podem fer ús de la cinquena opció del menú

• Emmagatzemar la configuració actual en un fitxer Si escollim aquesta opció, el programa ens demanarà una carpeta de destí i un

nom pel fitxer. Un cop li haguem donat, ens informarà del resultat del procés amb el missatge:

33

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia 1.3.1.4.2. Recuperar una configuració

Com ja s’ha dit, si per a l’usuari actual existeix una configuració per defecte, en iniciar el programa, s’ens informa d’aquest fet i s’ens demana si volem fer-la servir. Com que per a un mateix usuari, hi ha dos fitxer d’opcions de configuració per defecte, en funció de si es disposa o no de l’original de l’exercici, pot donar-se el cas que hi hagi una configuració on disposàvem de l’original, i a l’exercici actual no el tenim (copiem l’exercici a partir d’un full de paper o el dicta el professor). En aquest cas, com que la configuració per defecte existent té més informació de la necessària, veurem un missatge semblant al que s’indica que ens demana si la volem fer servir:

Si fos a la inversa, és a dir, que disposem d’una configuració sense l’original de la prova i actualment si que el tenim, aquesta serà desestimada, ja que disposant de l’original de la prova, al fitxer de configuració no hi ha prou informació per determinar tots els paràmetres de configuració, i ni tan sols serem informats de la seva existència. En qualsevol moment podem recuperar una configuració d’opcions de presentació per a l’EditMeca. En aquest cas, el que hem de fer és seleccionar la penúltima opció del menú “Recuperar una configuració prèvia” Si a l’exercici actual estem visualitzant l’original de la prova, i volem recuperar una configuració del tipus “U”, on no es disposava de l’original, rebrem un missatge d’avis semblant al que s’indica:

Si continuem endavant, les opcions relatives a l’original de la prova seran les opcions d’instal·lació, mentre que la barra separadora es col·locarà al mig del formulari (igual grandària dels dos quadres de text).

34


1.3.1.5. Modificar la resolució de la pantalla La penúltima opció del menú és la que ens permet modificar ràpidament la resolució de la pantalla per adaptar-la als nostres gustos, ja sigui mitjançant la selecció per menú d’una de les resolucions possibles (que el programa determina a partir de la informació que li subministra la targeta gràfica), com a partir de la crida al menú de configuració de la pantalla del Windows (a l’opció de menú de “Altres resolucions de pantalla”). Aquesta darrera opció ens permet canviar també altres paràmetres de la pantalla, com podria ser la profunditat de color. Si escollim aquest menú, el programa ens indicarà totes les resolucions disponibles amb un submenú semblant al que s’indica, on apareix indicada la resolució actual:

Com s’ha comentat, la resolució seleccionada per a la pantalla, també s’emmagatzema als fitxers de configuració d’opcions per a l’alumne. En llegir un fitxer de configuració, si la resolució actual de la pantalla no coincideix amb la especificada al fitxer, el programa ens demanarà confirmació abans de canviar-la.

Degut a un funcionament incorrecte d’algunes versions de Windows, en canviar la resolució de la pantalla mitjançant les opcions ràpides de menú, la barra de tasques del Windows pot desaparèixer (queda fora de la vista) o fins i tot pot situar-se flotant a sobre de la finestra de l’editor.

Per prevenir l’efecte poc estètic que suposa que la barra de tasques del Windows quedi flotant al mig de la pantalla, l’editor farà desaparèixer aquesta barra en cas de que canviem la resolució de la pantalla mitjançant la selecció de la nova resolució a les opcions ràpides del menú. Aquesta ocultació no es realitza si canviem la resolució amb les “Propietats de pantalla” del menú de configuració del Windows (última opció del menú).

Hom pot pensar que no és convenient amagar la barra de tasques del Windows, ja que així perdrem l’accés ràpid als programes que estem executant en aquest moment. La veritat és que mentre estem realitzant un exercici de mecanografia, no sembla raonable que fem servir cap altre programa. En tot cas, si volem executar alguna altra aplicació, sempre tenim accés al menú d’inici mitjançant la tecla corresponent del teclat, i amb la combinació de tecles Alt+Tab, també podem alternar entre totes les aplicacions actives. Un cop el programa termina, restaura la resolució de pantalla original, és a dir, la que existia en el moment que es va iniciar la seva execució. Això es fa per motius de compatibilitat amb altres aplicacions. En acabar, també es torna a fer aparèixer la barra de tasques del Windows, en el cas de que haguéssim canviat la resolució de la pantalla mitjançant les opcions ràpides del menú “Resolució”. En algunes versions de Windows, això pot representar que en finalitzar l’execució del programa, la barra de tasques del Windows aparegui en un posició inusual, normalment flotant al mig de la pantalla. Aquest és un problema menor, ja que l’usuari pot arrossegar (amb el ratolí) la barra de tasques a la seva posició per defecte, a la part inferior de la pantalla. De tota manera, es recomana seleccionar la resolució de pantalla desitjada abans d’executar el programa per evitar-nos tots aquests problemes

35


1.3.1.6. Accedir al menú d’ajuda

El menú d’ajuda presenta dues opcions:

A la primera de les opcions del menú “A propòsit de...” es visualitza la informació següent:

A la segona opció “Manual d’usuari” es visualitza aquest document. Cal indicar

però que per visualitzar el manual d’usuari des del programa, és necessari tenir instal·lat i correctament configurat a la màquina on s’estigui executant l’EditMeca, el programa Acrobat Reader, o qualsevol altra aplicació que permeti visualitzar documents en format PDF.

Si no es pogués visualitzar des del programa, el usuari sempre pot consultar el manual d’usuari des de qualsevol altra màquina que en disposi de l’Acrobat Reader, o aplicació similar. El document que ha de llegir es diu “Manual_EditMeca.pdf” i es troba al directori d’instal·lació del programa EditMeca V. 1.0. 1.4. Informació a la barra d’estat

A la barra d’estat, a la part inferior del formulari principal, el programa ens informa

en tot moment de les dades rellevants de l’alumne que està realitzant l’exercici i del temps transcorregut des de l’inici de la prova. D’esquerra a dreta ens trobem amb les informacions:

• NIF de l’alumne que realitza l’exercici • Nom complet de l’alumne (primer els cognoms i després el nom) • Tems transcorregut des de l’inici de la prova • Data i hora actuals (segons el rellotge intern del PC) • Estat d’activació de diferents tecles.

1.5. Repetició de tecles En els editors normals, i a la majoria dels programes Windows, quan mantenim polsada una tecla en el teclat durant un cert temps, aquesta es repeteix amb una cadència determinada. Aquest, evidentment, no era el funcionament de les màquines descriure, en les que, per repetir un caràcter, havíem de deixar anar la tecla premuda i tornar-la a polsar.

36

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia S’ha procurat que l’editor de l’alumne reflecteixi el funcionament de les antigues màquines d’escriure per apropar-se a l’estil més pur de la mecanografia. Així, la repetició de les tecles quan aquestes romanen polsades durant un cert temps està desactivada. L’editor compta les pulsacions de les tecles a mesura que l’usuari les va introduint. Totes les tecles compten, inclòs la d’esborrar, el shift, el bloqueig de majúscules o l’Esc. Les pulsacions que s’indiquen al finalitzar l’exercici són les reals, és a dir, les tecles que l’alumne ha polsat i ha deixat anar. Si per exemple l’alumne ha introduït el text “Mï” (M majúscula + i minúscula amb dièresi), si l’alumne ha mantingut polsada la tecla de majúscules (Shift) de la ma esquerra i sense deixar-la anar ha premut la M i la dièresi, i després ha deixat anar el Shift i ha polsat la i, això fan un total de quatre pulsacions reals, mentre que si comptabilitzéssim les pulsacions oficials, hauríem de comptar cada caràcter separadament, fent un total de 2 pulsacions per a la M + 3 pulsacions per a la ï, que fan un total de 5 pulsacions. Les pulsacions reals tenen en compte el text que l’alumne ha escrit, ha esborrat i ha tornat a escriure, mentre que les pulsacions que s’han fet servir des de sempre a la mecanografia, que consideren cada caràcter de forma independent, s’obtenen a partir del text resultant, suposant que l’alumne no s’ha equivocat o en tot cas que no ha corregit els errors.

1.6. Finalització de l’exercici El final de l’exercici, pot venir donat per l’exhauriment del temps programat per a

la realització de la prova, que ja s’ha comentat a la secció “1.2.1.3 Limitar la duració de la prova” d’aquest manual, o be pot ser una acció voluntària per part de l’alumne.

1.6.1. Acabar l’exercici L’alumne pot decidir posar fi al seu exercici de mecanografia en qualsevol

moment, fins i tot si s’ha establert un temps de duració màxima per a la prova i aquest encara no s’ha exhaurit. En fer clic al botó “Desar l’exercici i acabar la prova” que es troba a la part inferior del formulari, s’obtindrà un missatge informatiu semblant al que s’indica:

37


En aquest missatge, s’informa a l’alumne de:

• A quina carpeta i amb quin nom s’ha deixat el seu exercici de mecanografia Recordem que els fitxers .EXA amb el contingut de l’exercici de l’alumne, tenen

un nom que s’obté a partir del nom de la prova i del DNI de l’alumne convenientment codificat.

• Nombre de caràcters en el seu exercici i pulsacions reals de tecles que ha necessitat per introduir aquests.

• Nombre de caràcters que hi havia a l’original de la prova • Velocitat aconseguida en pulsacions (reals) per minut i per segon

També es pregunta a l’alumne si ha acabat d’escriure tot el text de la prova. En

cas contrari, si respon que “No” a la pregunta de “Ha acabat de realitzar la prova?”, podria continuar amb l’exercici de mecanografia.

És important saber que tot i que ha aparegut aquest missatge i el temps sembla estar aturat a la barra d’estat del programa, internament el temps continua corrent, o sigui que no és útil gravar la prova per fer un descans. La gravació de l’exercici s’hauria de fer una única vegada al finalitzar aquest, tot i això es dona a l’alumne la possibilitat de continuar l’exercici per si hagués equivocat en indicar el final de la prova.

1.6.2. Interrompre l’exercici Si l’usuari fa clic amb el ratolí a la X de tancar la finestra de l’editor, també donarà per finalitzat el seu exercici. Si hi haguessin canvis al text de l’exercici pendents de salvar, l’alumne veurà el següent missatge d’avis:

Si l’alumne contesta SI, també donarà per acabat el seu exercici, on els últims canvis introduïts al seu exercici no seran emmagatzemats. Es recomana sortir sempre del programa fent servir el botó de la part inferior del formulari etiquetat com: “Desar l’exercici i acabar la prova”

38


ANNEX - C

EditProf V. 1.0


ÍNDEX 8. L’EditProf, l’editor del professor .................................................................................... 41

8.1. Introducció............................................................................................................ 41 8.2. La pantalla inicial. Que vol fer? ......................................................................... 41

8.2.1. Crear l’original de la prova amb l’editor incorporat .............................. 41 8.2.2. Realitzar l’exercici de mecanografia a partir de zero............................ 42 8.2.3. Recuperar un exercici previ per continuar-lo ........................................ 42

8.3. L’editor semblant als dels alumnes.................................................................... 42 8.3.1. Pantalla d’introducció de dades ............................................................. 43

8.3.1.1. Paràmetres de la prova ...................................................................... 44 8.3.1.1.1. Fitxer amb original de l’exercici de mecanografia............... 44 8.3.1.1.2. Ocultar el text escrit per l’usuari i el cursor......................... 45 8.3.1.1.3. Limitar la duració de la prova ................................................ 45

8.3.1.2. Nom de la prova i dades de l’usuari ................................................. 46 8.3.1.2.1. Identificador de la prova ........................................................ 46 8.3.1.2.2. NIF de l’usuari ......................................................................... 46 8.3.1.2.3. Nom i cognoms de l’usuari que realitza l’exercici............... 47 8.3.1.2.4. Nom del fitxer que emmagatzemarà l’exercici ..................... 47 8.3.1.2.5. Directori on desar el fitxer amb el contingut de l’exercici .. 47 8.3.1.2.6. Validar les dades introduïdes ................................................ 48

8.3.2. Pantalla principal de l’editor semblant als dels alumnes ..................... 48 8.3.2.1. Les opcions del menú........................................................................ 48

8.3.2.1.1. El menú Arxiu, obrir altres documents a l’editor................. 49 8.3.2.1.2. Establir el tipus de lletra dels documents ............................ 50 8.3.2.1.3. Establir els color de text i de fons......................................... 51 8.3.2.1.4. El menú “Veure” ..................................................................... 52 8.3.2.1.5. Modificar la disposició dels documents............................... 52

39


8.3.2.1.6. Emmagatzemar i recuperar configuracions ......................... 52 8.3.2.1.6.1. Salvar la configuració actual ..................................... 54 8.3.2.1.6.2. Recuperar una configuració ...................................... 56

8.3.2.1.7. Modificar la resolució de la pantalla ..................................... 57 8.3.2.1.8. Accedir al menú d’ajuda......................................................... 58

8.3.3. Informació a la barra d’estat.................................................................... 58 8.3.4. Repetició de tecles ................................................................................... 58 8.3.5. Finalització de l’exercici .......................................................................... 59

8.3.5.1. Acabar l’exercici ................................................................................. 59 8.3.5.2. Interrompre l’exercici ......................................................................... 60

8.4. L’editor per crear l’original de la prova.............................................................. 61

8.4.1. Característiques bàsiques de l’editor..................................................... 62 8.4.2. Les opcions del menú.............................................................................. 62

8.4.2.1. El menú Arxiu...................................................................................... 62 8.4.2.2. El menú Edició.................................................................................... 63

8.4.2.2.1. Sistema de correcció d’errors. Desfer els últims canvis ... 64 8.4.2.2.2. Buscar text a tot el document o a una part del mateix........ 64

8.4.2.3. El menú Eines ..................................................................................... 65 8.4.2.3.1. Comptar les paraules del document ..................................... 65 8.4.2.3.2. Corregir l’ortografia ................................................................ 66

8.4.2.4. El menú Format................................................................................... 67 8.4.2.4.1. Establir el tipus de lletra dels documents ............................ 67 8.4.2.4.2. Establir els color del text i del fons....................................... 68

8.4.2.5. El menú Veure.................................................................................... 68 8.4.2.6. El menú Resolució.............................................................................. 69 8.4.2.7. El menú d’ajuda .................................................................................. 70

8.4.3. La barra d’eines ........................................................................................ 71 8.4.4. Informació a la barra d’estat.................................................................... 71

40

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia 1. L’EditProf, l’editor del professor

El programa EditProf V. 1.0, és l’editor on el professor pot crear l’original de la

prova de mecanografia, i amb el que pot també realitzar l’exercici de mecanografia com ho faria amb l’editor dels alumnes, però sense tenir cap de les limitacions que aquell imposa (per exemple, pot copiar i pegar text des de l’original de la prova al quadre de text on està introduint l’exercici).

1.1. Introducció

L’EditProf, junt amb l’EditMeca (editor dels alumnes) i l’ExaMeca (programa corrector) , forma part del programari EjerMeca V. 1.0.

L’EjerMeca V. 1.0, constitueix un programari que permet automatitzar tot el procés de preparació i correcció dels exercicis de mecanografia, creació dels informes pels alumnes en format digital, amb indicació dels errors comesos i automatització del procés de puntuació mitjançant una base de dades on el programa deixarà per a cada alumne tots els paràmetres remarcables del seu exercici.


1.2. La pantalla inicial. Que vol fer?

En iniciar el programa, l’usuari veurà el formulari:

En aquest formulari, l’usuari pot escollir entre tres opcions:

• Crear l’original de la prova amb l’editor incorporat • Continuar un exercici començat amb anterioritat • Realitzar un exercici a partir de zero com si es tractés d’un alumne.

1.2.1. Crear l’original de la prova amb l’editor incorporat El programari EditProf V. 1.0, disposa d’un editor integrat on el professor pot crear e imprimir els textos que constituiran els originals dels exercicis de mecanografia.

41


Tot i que el professor pot fer servir qualsevol editor (com per exemple Word) per realitzar l’original de la prova de mecanografia que després copiaran els alumnes, l’editor incorporat, està específicament adaptat per realitzar aquesta tasca. Aquest editor, sense voler competir amb altres editors del mercat, té la major part de les funcionalitats de les que es desitjaria poder disposar en un moment donat (buscar i substituir paraules, diccionari, possibilitat de desfer els últims canvis al document ...), i a més a més, incorpora una eina específica per comptar les paraules del document que al contrari que altres editors, ens dona informació molt detallada respecte a les pulsacions d’aquest, classificades en funció dels tipus de caràcters. 1.2.2. Realitzar l’exercici de mecanografia a partir de zero

L’EditProf, disposa també d’un editor semblant al que faran servir els alumnes, però sense tenir cap de les limitacions d’aquest. Aquest editor s’ha incorporat al paquet per facilitar la realització de proves.

Amb aquest editor, el professor pot realitzar els exercicis de mecanografia com si ell mateix fos un alumne, però l’editor no té cap limitació de les que imposa l’EditMeca. Pot fins i tot gravar l’exercici que està realitzant i continuar-ho un altre dia. En aquest cas, tota la informació sobre la duració de la prova i el nombre de pulsacions realitzades es conserva. 1.2.3. Recuperar un exercici previ per continuar-lo

Com que podem guardar en disc l’exercici actual per continuar-ho en un altre

moment, una de les opcions que ens proporciona la pantalla inicial del programa és la de recuperar un exercici previ. Els fitxers que es poden carregar són els fitxers amb extensió .EXA (exercicis) realitzats amb el propi editor. Per raons de seguretat, no es poden recuperar fitxers realitzats amb l’EditMeca (l’editor dels alumnes).

Els fitxers EXA són arxius que contenen el text introduït a l’exercici e informació referent a l’usuari que realitza la prova i al mateix exercici (per exemple el temps invertit en la seva realització i el nombre de pulsacions reals que s’han empleat). 1.3. L’editor semblant als dels alumnes

Quan fa servir aquest editor, el professor es converteix en alumne, però afortunadament, al contrari que aquest, el professor pot fer trampes a l’hora de realitzar l’exercici.

Les característiques bàsiques d’aquest editor són:

1. Permet visualitzar l’original de la prova i l’exercici que estem introduint simultàniament (en cas que disposem d’un fitxer amb el text original).

2. El fitxer original de la prova, pot ser un fitxer de text sense format (TXT), o un fitxer de text enriquit (RTF). L’editor també permet fins i tot importar documents de Word (DOC).

3. Al contrari que a l’EditMeca, la repetició de tecles no està inhabilitada. 4. Permet limitar el temps de duració de l’exercici, impossibilitant el introduir

caràcters més enllà de la duració prefixada. 5. Es pot ocultar el text que s’escriu al quadre de text de l’usuari i, fins i tot, el cursor

d’escriptura que indica el punt d’inserció al document que s’està creant.

42


6. Compta les pulsacions reals de l’exercici, és a dir, les tecles que realment s’han

polsat i s’han deixat anar, en la realització de l’exercici. Aquesta informació, s’inclou al document creat (amb extensió .EXA) i pot ser posteriorment visualitzada des del programa corrector.

7. Codifica les dades perquè l’exercici no es pugui recuperar des d’un altre editor i modificar-lo.

8. Pot obrir els fitxers EXA (proves de mecanografia) realitzats amb l’EditProf V. 1.0, però no els realitzats amb l’EditMeca.

9. Al contrari que l’EditMeca, aquest editor no té inhabilitades les opcions de tallar, copiar i pegar.

1.3.1. Pantalla d’introducció de dades

La pantalla d’introducció de dades del programa ens permet introduir els

paràmetres rellevants de l’exercici. L’aspecte del formulari d’introducció de dades s’indica a continuació:

Com es pot apreciar, és molt semblant al formulari inicial de l’EditMeca. L’única diferència important és que aquí no podem modificar el nom de l’usuari. En el nom de l’usuari/ia que realitza la prova, posa: “Exercici realitzat amb l’editor del professor”.

43


Tot i que els alumnes no haurien de tenir accés a l’editor del professor, en cas que això succeís accidentalment, no podran crear un fitxer EXA amb el seu nom com si l’haguessin fet amb l’EditMeca. És bàsicament per prevenir això que els fitxers de l’EditMeca no es poden modificar des d’aquest editor.

A continuació, s’indica el significat de cadascú dels camps que hem d’omplir abans de continuar endavant. Els paràmetres del primer marc, són opcionals, els altres s’han d’introduir obligatòriament. 1.3.1.1. Paràmetres de la prova Com s’ha comentat, els paràmetres de l’exercici s’introdueixen a la segona pantalla o formulari d’introducció de dades del programa, que és el segon que apareix, desprès del formulari inicial.

La imatge anterior mostra totes les opcions disponibles 1.3.1.1.1. Fitxer amb original de l’exercici de mecanografia

Si disposem del text de l’exercici que hem de realitzar en un fitxer que pugui ser importat directament per l’editor, hem de marcar aquesta opció.

En fer clic a la primera casella de verificació, el programa ens demanarà la carpeta i el fitxer que conté l’original de la prova que volem carregar.

Els fitxers amb l’original de la prova que poden ser importats des de l’editor són:

• Fitxer de text sense format (extensió TXT). Per les seves característiques, són els més apropiats per fer-los servir amb l’editor.

• Fitxers de text enriquit, suportats per la majoria dels editors del mercat (extensió RTF, inicials de Rich Text File).

• Documents de Word (extensió DOC). Tot i que, com s’ha comentat, el programari permet importar directament els

fitxers de Word, es recomana fer servir preferentment els altre dos tipus de format suportats (TXT i RTF) per dos motius:

1. El temps que el programa necessita per poder importat un document de Word, és considerablement superior al que triga en obrir un fitxer de text (TXT) o de text enriquit (RTF).

2. Per importar fitxers de Word, es necessita que aquesta aplicació estigui correctament instal·lada a l’ordinador on executem el programa.

Per les seves característiques, els exercicis de mecanografia, fan servir text

sense format, de forma que els documents més apropiats per fer-los servir amb el programa són els TXT. Si fem servir documents RTF, l’editor haurà de perdre un temps addicional per treure el possible format que pogués presentar el document.

44


Per crear l’original de la prova, es recomana fer servir l’editor incorporat a l’EditProf V. 1.0, desant el document com fitxer de text sense format (TXT), no obstant, si es vol fer servir el Word per preparar l’original de la prova de mecanografia, és preferible salvar el document en format RTF o TXT.

1.3.1.1.2. Ocultar el text escrit per l’usuari i el cursor En ocasions, els alumnes de mecanografia, estan massa pendents de mirar al

teclat de la màquina d’escriure (ordinador, en els nostres temps) o al text que aquesta està escrivint (actualment, la pantalla de l’ordinador). Aquests hàbits es poden corregir. Perquè l’alumne no miri massa al teclat, s’esborren les tecles d’aquest. Perquè no miri a la pantalla, es podria apagar aquesta.

Aquest programa, té una opció no tan dràstica, que ens permet no veure el que estem escrivint. Si seleccionem l’opció “Ocultar el text escrit per l’alumne”, no veurem quins són els caràcters que estem introduint, tot i que si veurem el cursor d’escriptura avançar sobre el text (això ens dona una idea de que és el que està passant).

Si seleccionem també l’opció “Ocultar el cursor al quadre de text”, el cursor d’escriptura, que indica la posició d’inserció dins el document, tampoc no serà visible.

A l’editor del professor, tot i que no semblen de gaire utilitat, s’han mantingut també aquestes dues opcions, que són útils per entrenar certes habilitats en els alumnes, i impedir que estiguin massa pendents del que estan escrivint. Un mecanògraf expert, si ha de fer la transcripció d’un document, estarà mirant a l’original que ha de copiar, i no necessitarà prestar massa atenció ni al teclat, ni al resultat de la transcripció.

1.3.1.1.3. Limitar la duració de la prova

En alguns exercicis de mecanografia, el que es pretén és esbrinar el nombre de pulsacions que un alumne pot realitzar en un període de temps prefixat, per exemple 5 minuts.

Si seleccionem aquesta opció, el programa ens permet establir la duració màxima desitjada per a l’exercici. Tot i que la durada màxima està limitada, conservem la possibilitat d’interrompre la realització de l’exercici abans del tems límit, fent clic al botó d’acabar la prova.

Si l’exercici té un límit de temps, s’ha d’activar en primer lloc la casella de verificació corresponent, i després, indicar al quadre de text quina és la duració màxima de l’exercici. A la dreta, els botons d’opció ens indiquen si la duració s’ha indicat en minuts o en segons. En esgotar-se el temps programat per a l’exercici, es podrà veure un missatge semblant al que s’indica:

45

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia En fer clic al botó de “Terminar”, acabarà l’exercici i s’abandonarà l’execució del programa. 1.3.1.2. Nom de la prova i dades de l’usuari

El segon bloc de paràmetres, fa referència a les dades pròpies de l’exercici i de qui el realitza. No es podrà continuar endavant sense haver introduït totes les dades que es demanen. En realitzar la introducció de dades, podem fer servir el tabulador, per passar d’un camp al següent. Introduiríem primer el nom de la prova, després el NIF de l’alumne, a continuació indicarem el directori a on desar l’exercici, etc.

Les dades que hem d’especificar són: 1.3.1.2.1. Identificador de la prova

El nom de la prova ho constitueix una cadena de lletres i/o números amb una longitud mínima de 2 i màxima de 8 caràcters. Aquest nom normalment (amb l’EditMeca) ho indica el professor i tots els alumnes posen el mateix nom per a un exercici determinat.

1.3.1.2.2. NIF de l’usuari La persona que realitza l’exercici ha de ser identificat per un número de 8 xifres

que normalment coincidirà amb el seu DNI. Dos persones no poden ser identificats amb el mateix DNI, ja que el programa corrector (ExaMeca) no ens deixaria carregar els dos simultàniament a la llista de correcció.

En acabar d’introduir les 8 xifres del DNI, el programa calcula automàticament la lletra corresponent del NIF, i la mostra. Aquesta indicació pot anar be per garantir que s’han posat correctament tots els dígits del DNI.

46


1.3.1.2.3. Nom i cognoms de l’usuari que realitza l’exercici En aquest editor, no podem introduir el nom de l’usuari que realitza la prova. El

lloc on a l’EditMeca posaríem el nom de l’alumne, en aquest editor figura la frase: “Exercici realitzat amb l’editor del professor”.

Com que el programa corrector (ExaMeca) permet que hi hagin dos o més alumnes amb el mateix nom i cognoms, podem carregar a la llista de correcció d’aquest programa varis exercicis realitzats amb l’editor del professor. L’únic que hem de tenir present és que els seus NIF han de ser diferents. 1.3.1.2.4. Nom del fitxer que emmagatzemarà l’exercici

De fet, aquest paràmetre s’introdueix directament, sinó que ho determina el programa concatenant el nom de la prova, un guió baix (“_”) i les 8 xifres del DNI de l’usuari convenientment codificades. Per aquest motiu, el nom del fitxer no es visualitza fins que s’han introduït aquestes dues dades.

Per criteris de privacitat i ocultació de dades, s’ha preferit no posar directament al nom del fitxer el DNI de l’usuari. Així, la persona que està fent la prova, sap el nom amb el que el programa gravarà el seu exercici, (la codificació sempre és la mateixa), però desconeix a quins altres corresponen la resta dels fitxers.

1.3.1.2.5. Directori on desar el fitxer amb el contingut de l’exercici Desprès d’introduir els paràmetres anteriors (nom de la prova i DNI de l’usuari que

la realitza), haurem d’indicar a on desar l’exercici de mecanografia un cop acabat aquest. El programa comprovarà que el directori especificat existeixi i que sigui accessible per a escriptura. També comprovarà que al directori especificat com a destí de la prova, no existeix cap fitxer amb el mateix nom que el que estem creant.

Per introduir la carpeta de destí de l’exercici de mecanografia, hem de fer clic al botó “Indicar” i seleccionar el directori de destí. El nom de l’exercici no es pot canviar des del formulari que apareix, si no és l’adequat, s’haurà de modificar el nom de la prova o be el DNI de l’usuari. En cas de fer alguna modificació en aquestes dades, s’haurà de tornar a indicar la carpeta de destí de l’exercici.

Si hi hagués un fitxer amb el mateix nom que l’exercici que es vol crear al directori de destí especificat, l’usuari rebria el següent missatge d’advertiment, que és prou aclaridor:

47

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia 1.3.1.2.6. Validar les dades introduïdes

Per donar per bones les dades introduïdes, hem de fer clic al botó que posa “Començar”, a la part inferior del formulari inicial d’introducció de dades. Aquesta operació ens porta a la pantalla principal de l’Editor. 1.3.2. Pantalla principal de l’editor semblant als dels alumnes Un cop introduïdes totes les dades, hem de fer click al botó “Començar“ per iniciar l’exercici de mecanografia i passem a la pantalla principal de l’editor. Si hem dit que disposem del text original de la prova en un fitxer, podem veure una pantalla semblant a la que s’indica a continuació, on figura en primer lloc el text original de l’exercici, i a sota el text que haurem d’introduir com alumnes.

La grandària del formulari i la posició dels quadres de text pot modificar-se, en cas que l’usuari així ho prefereixi. La grandària dels quadres de text també es pot modificar dinàmicament, ja que la barra de separació és mòbil. 1.3.2.1. Les opcions del menú

Mitjançant el menú d’opcions que podem trobar a la part superior del formulari, accedim a la major part de les funcionalitats de l’editor. Les opcions disponibles es comenten a continuació

48


1.3.2.1.1. El menú Arxiu, obrir altres documents a l’editor El primer que s’aprecia respecte a l’EditMeca (l’editor dels alumnes), és la

presència del menú Arxiu, que ens permet: • Obrir un altre original sobre el quadre de text corresponent • Obrir un exercici de mecanografia ja començat amb anterioritat

Aquesta segona opció s’ha de fer servir amb precaució. Si el que volem és

continuar un exercici de mecanografia començat amb anterioritat, fora millor que escollíssim la segona opció al formulari inicial en lloc de carregar l’exercici des de l’editor. La raó és que si carreguem un altre exercici a partir del menú “Arxiu” de l’editor, no ens permet modificar els paràmetres de la prova (s’ha de pensar que ja s’està visualitzant l’editor) i haurem d’assumir els paràmetres per defecte.

Per exemple, si actualment hem demanat ocultar el text escrit per l’alumne, al nou exercici que continuem, tampoc no el veurem, ja que no s’ens demana en cap moment si volem o no volem canviar aquesta opció de configuració. Tanmateix, si a la pantalla inicial seleccionem la segona opció, podrem modificar els paràmetres opcionals de la prova perquè ens apareixerà un formulari d’introducció de dades semblant al que s’indica:

En aquest formulari, les dades obligatòries de l’exercici ja estan introduïdes (i no es poden canviar), però les dades opcionals (primer marc del formulari), podem modificar-les a la nostra conveniència. Aquest formulari no apareixerà si carreguem un exercici des del menú de l’editor, quan ja hem iniciat un altre exercici, i per tant, aquestes dades opcionals seran les de l’exercici actual.

49


Si tractem d’obrir un exercici creat amb l’EditMeca (editor de l’alumne) des de l’editor del professor, obtindrem el següent missatge d’avis:

1.3.2.1.2. Establir el tipus de lletra dels documents Mitjançant la primera opció del menú, podem establir la font, estil i grandària de la

lletra del text original de la prova i la del text escrit per l’usuari. Ens apareixerà un menú amb tres opcions que ens permetrà modificar:

• La lletra de l’original de l’exercici • La lletra del text escrit per l’usuari • Els dos documents alhora

En fer clic a l’opció desitjada, ens apareixerà un formulari semblant al que s’indica a continuació:

50


Aquesta opció del menú ens permet adaptar el programa a les nostres

preferències visuals i, com la resta de les opcions, podem fer-la servir abans d’iniciar l’exercici, sense que comenci a comptar el temps. També podem salvar la configuració escollida desprès d’haver ajustat el tipus de lletra i els colors desitjats. Un cop emmagatzemada, podrem restaurar la nostra configuració abans de començar qualsevol exercici. 1.3.2.1.3. Establir els color de text i de fons

De forma semblant a la indicada pel tipus de lletra, la segona opció de menú ens permet establir els colors que s’han de fer servir als documents, tant el color de fons, com el color del text.

Ens apareixerà un menú amb tres opcions que ens permetrà modificar: • Els colors del text i del fons de l’original de l’exercici • Els colors del text i del fons del text escrit per l’usuari • Els dos documents alhora

En fer clic a l’opció desitjada, ens apareixerà un formulari semblant al que s’indica

a continuació:

Aquesta opció del menú ens permet adaptar el programa a les nostres preferències visuals, i podem fer-la servir abans d’iniciar l’exercici, sense que comenci a comptar el temps. També podem salvar la configuració escollida desprès d’haver ajustat el tipus de lletra i els colors desitjats. Un cop emmagatzemada, podrem restaurar la nostra configuració abans de començar qualsevol exercici.

51


1.3.2.1.4. El menú “Veure”

A l’EditProf, ens apareix a continuació de les anteriors una opció de menú que tampoc no estava a l’EditMeca (l’editor dels alumnes). Aquesta opció ens permet amagar i fer aparèixer tant la barra d’estat del programa (a la part inferior del formulari) com la barra de tasques del Windows (a la part inferior de la pantalla).

En amagar la barra d’estat del programa podem tenir més espai per visualitzar tant el text original de la prova com el text que nosaltres estem introduint. És necessari advertir que en algunes versions del Windows, en amagar la barra de tasques i després tornar-la a fer visible, aquesta pot descol·locar-se (desaparèixer de la pantalla o situar-se en un lloc poc apropiat). 1.3.2.1.5. Modificar la disposició dels documents

El menú de disposició ens permet modificar la posició relativa dels documents. És

a dir, ens permet establir quin document apareixerà a sobre (més a prop de la part superior del formulari) i quin a sota.

Per defecte, el text original de la prova ens apareix a sobre, i el text que escrivim nosaltres a sota, però com ja s’ha comentat, amb aquesta opció del menú podem intercanviar-los.

També és útil saber que la barra separadora entre els dos documents és mòbil, és a dir, que podem desplaçar-la cap a dalt (fent més petita la finestra superior) o cap a baix. D’aquesta forma, podem configurar l’aspecte visual del nostre formulari acuradament, La posició de la barra separadora també queda emmagatzemada quan gravem les opcions de configuració del programa.

1.3.2.1.6. Emmagatzemar i recuperar configuracions

Les configuracions particulars de resolució desitjada per a la pantalla, atributs i grandària de la lletra que fem servir, colors del text i del fons dels documents, posició de la barra separadora, disposició dels documents, grandària i posició del formulari, poden ser emmagatzemades en un fitxer per poder recuperar-les posteriorment, i no haver d’introduir-les manualment cada vegada que iniciem el programa.

Podem parlar de tres tipus de configuracions • Inicial - La que presenta el programa el primer cop que s’executa. • Per defecte - La que l’usuari desitja que sigui la seva configuració. • Particulars - Altres configuracions que podem establir

Cada usuari particular, pot opcionalment (inicialment no hi és) disposar d’un fitxer

de configuració per defecte. Aquest fitxer es crea al directori on figura el programa executable. Així, en executar el programa, si per a l’usuari actual (en funció del seu DNI) existeix un fitxer de configuració per defecte, el programa li preguntarà si vol recuperar les opcions de configuració del programa a partir d’aquest fitxer amb un missatge semblant al que s’indica:

52


En el cas que la recuperació de la configuració impliqui canviar la resolució actual de la pantalla, l’usuari serà interrogat al respecte abans de procedir, amb el següent missatge d’advertiment:

Independentment de la configuració per defecte per a l’usuari, aquest pot crear altres fitxers de configuració i emmagatzemar-los en qualsevol lloc de l’estructura de directoris, fins i tot en una ubicació remota en un entorn de xarxa local. Aquests fitxers, en aquest cas, poden tenir qualsevol nom, i com els altres, tindran extensió .INI

A continuació, a títol d’exemple, s’ha indicat un típic fitxer de configuració

d’opcions per al programa EditProf V. 1.0 on podem apreciar els paràmetres que s’estableixen.

; Fitxer de configuració d’opcions per al professor ; No modifiqui aquest fitxer de forma externa al programa EditProf. ; Si ho fa, ja no podrà fer servir el fitxer des del programa. [Lletra] Font_Original=Courier New Estil_Original=Normal Grandaria_Original=9 Font_Alumne=Courier New Estil_Alumne=Normal Grandaria_Alumne=9 [Colors] Text_Original=16711680 Fons_Original=-2147483643 Text_Alumne=0 Fons_Alumne=-2147483643 [Disposició] Dalt=Original

53


Baix=Alumne Percentatge=0,5 [Resolució] Resolució=1 Horitzontal=800 Vertical=600 [Posició] Espai_Esquerra=600 Espai_Dalt=450 [Grandaria] Amplada=10800 Alçada=8100 [Comprovació] Longitud=414 Checksum=38

Com es veu, es tracta dels típics fitxers INI de configuració d’opcions que tant es feien servir abans quan els programes Windows encara no feien servir el registre per deixar les seves opcions de configuració.

Per prevenir que, accidentalment, aquests fitxers de configuració puguin ser modificats des de fora de l’editor EditProf (són fitxers de text), o es puguin corrompre i afectar al funcionament del programa, com es pot apreciar, a l’última línia del fitxer, s’afegeix un “Checksum” o codi de redundància obtingut a partir de tots els caràcters del fitxer que no són comentaris (els comentaris en aquests fitxers van precedits de punt i coma). En cas de produir-se qualsevol error en la recuperació del fitxer de configuració d’opcions, l’usuari podrà veure el següent missatge d’avís:

Com es pot apreciar, el missatge ens convida a esborrar aquest fitxer que ja no es podrà fer servir des del programa EditProf V. 1.0. 1.3.2.1.6.1. Salvar la configuració actual

En anar a “Configuració”, ens apareix el següent menú, on les opcions no disponibles estan inhabilitades (a l’exemple, no es pot recuperar la configuració per defecte per a l’usuari actual perquè no s’ha trobat el fitxer corresponent).

54


Les opcions que ens permeten emmagatzemar la configuració actual en un fitxer

són la tercera i la cinquena:

• Establir l’actual com a configuració per defecte Ens permet que la configuració actual del programa s’emmagatzemi com a fitxer

d’opcions per defecte per a l’usuari actual. La configuració per defecte, s’emmagatzema al directori actual de l’aplicació (on estigui instal·lada) en un fitxer que té com a nom 8 caràcters que s’obtenen codificant el DNI de l’usuari, un guió, i una lletra que pot ser:

U - Per a configuracions on no disposem de l’original del exercici i D - Si disposem de l’original de l’exercici La extensió dels fitxers de configuració, com ja s’ha comentat és INI. Un nom de

fitxer vàlid per al DNI 11.111.111 seria per exemple: UUUUUUUU-U.INI, on la “U” final representa que no es disposava del fitxer original de la prova.

En cas de disposar de l’original de la prova en un fitxer, el nom del fitxer de configuració seria per al mateix DNI: UUUUUUUU-D.INI Si gravem el fitxer d’opcions de configuració per defecte per a l’usuari, obtindrem un missatge semblant al que s’indica:

Si per algun motiu no fos possible escriure al disc on s’executa el programa EditProf, o volguéssim disposar d’un o més fitxers de configuració alternatius, podem fer ús de la cinquena opció del menú

• Emmagatzemar la configuració actual en un fitxer Si escollim aquesta opció, el programa ens demanarà una carpeta de destí i un

nom pel fitxer. Un cop li haguem donat, ens informarà del resultat del procés amb el missatge:

55


1.3.2.1.6.2. Recuperar una configuració

Com ja s’ha dit, si per a l’usuari actual existeix una configuració per defecte, en iniciar el programa, s’ens informa d’aquest fet i s’ens demana si volem fer-la servir. Com que per a un mateix usuari, hi ha dos fitxer d’opcions de configuració per defecte, en funció de si es disposa o no de l’original de l’exercici, pot donar-se el cas que hi hagi una configuració on disposàvem de l’original, i a l’exercici actual no el tenim (copiem l’exercici a partir d’un full de paper per exemple). En aquest cas, com que la configuració per defecte existent té més informació de la necessària, veurem un missatge semblant al que s’indica que ens demana si volem fer servir aquesta:

Si fos a la inversa, és a dir, que disposem d’una configuració sense l’original de la prova i actualment si que el tenim, aquesta serà desestimada, ja que disposant de l’original de la prova, al fitxer de configuració no hi ha prou informació per determinar tots els paràmetres de configuració, i ni tan sols serem informats de la seva existència. En qualsevol moment podem recuperar una configuració d’opcions de presentació per a l’EditProf. En aquest cas, el que hem de fer és seleccionar la penúltima opció del menú “Recuperar una configuració prèvia” Si a l’exercici actual estem visualitzant l’original de la prova, i volem recuperar una configuració del tipus “U”, on no es disposava de l’original, rebrem un missatge d’avis semblant al que s’indica:

Si continuem endavant, les opcions relatives a l’original de la prova seran les opcions d’instal·lació, mentre que la barra separadora es col·locarà al mig del formulari (igual grandària dels dos quadres de text).

56


1.3.2.1.7. Modificar la resolució de la pantalla La penúltima opció del menú és la que ens permet modificar ràpidament la resolució de la pantalla per adaptar-la als nostres gustos, ja sigui mitjançant la selecció per menú d’una de les resolucions possibles (que el programa determina a partir de la informació que li subministra la targeta gràfica), com a partir de la crida al menú de configuració de la pantalla del Windows (a l’opció de menú de “Altres resolucions de pantalla”). Aquesta darrera opció ens permet canviar també altres paràmetres de la pantalla, com podria ser la profunditat de color. Si escollim aquest menú, el programa ens indicarà totes les resolucions disponibles amb un submenú semblant al que s’indica, on apareix indicada la resolució actual:

Com s’ha comentat, la resolució seleccionada per a la pantalla, també s’emmagatzema als fitxers de configuració d’opcions per a l’alumne. En llegir un fitxer de configuració, si la resolució actual de la pantalla no coincideix amb la especificada al fitxer, el programa ens demanarà confirmació abans de canviar-la.



Hom pot pensar que no és convenient amagar la barra de tasques del Windows, ja que així perdrem l’accés ràpid als programes que estem executant en aquest moment. La veritat és que mentre estem realitzant un exercici de mecanografia, no sembla raonable que fem servir cap altre programa. En tot cas, si volem executar alguna altra aplicació, sempre tenim accés al menú d’inici mitjançant la tecla corresponent del teclat, i amb la combinació de tecles Alt+Tab, també podem alternar entre totes les aplicacions actives.

Hem de recordar també que a l’EditProf, al contrari del que passava a l’EditMeca (l’editor dels alumnes), tenim una opció de menú específica per amagar i fer aparèixer la barra de tasques del Windows, i podem fer-la servir en qualsevol moment. Un cop el programa termina, restaura la resolució de pantalla original, és a dir, la que existia en el moment que es va iniciar la seva execució. Això es fa per motius de compatibilitat amb altres aplicacions. En acabar, també es torna a fer aparèixer la barra de tasques del Windows, en el cas de que haguéssim canviat la resolució de la pantalla mitjançant les opcions ràpides del menú “Resolució”. En algunes versions de Windows, això pot representar que en finalitzar l’execució del programa, la barra de tasques del Windows aparegui en un posició inusual, normalment flotant al mig de la pantalla. Aquest és un problema menor, ja que l’usuari pot arrossegar (amb el ratolí) la barra de tasques a la seva posició per defecte, a la part inferior de la pantalla. De tota manera, es recomana seleccionar la resolució de pantalla desitjada abans d’executar el programa per evitar-nos tots aquests problemes

57


1.3.2.1.8. Accedir al menú d’ajuda




però que per visualitzar el manual d’usuari des del programa, és necessari tenir instal·lat i correctament configurat a la màquina on s’estigui executant l’EditProf, el programa Acrobat Reader, o qualsevol altra aplicació que permeti visualitzar documents en format PDF.

Si no es pogués visualitzar des del programa, l’usuari sempre pot consultar el manual d’usuari des de qualsevol altra màquina que en disposi de l’Acrobat Reader, o aplicació similar. El document que ha de llegir es diu “Manual_EditProf.pdf” i es troba al directori d’instal·lació del programa EditProf V. 1.0. 1.3.3. Informació a la barra d’estat

A la barra d’estat, a la part inferior del formulari principal, el programa ens informa

en tot moment de les dades rellevants de l’exercici i del temps transcorregut des de l’inici de la prova. D’esquerra a dreta ens trobem amb les informacions:

• NIF que ha indicat el professor que realitza l’exercici • Indicatiu que assenyala que estem fent servir l’EditProf i no l’EditMeca • Tems transcorregut des de l’inici de la prova • Data i hora actuals (segons el rellotge intern del PC) • Estat d’activació de diferents tecles.

1.3.4. Repetició de tecles En els editors normals, i a la majoria dels programes Windows, quan mantenim polsada una tecla en el teclat durant un cert temps, aquesta es repeteix amb una cadència determinada. A l’EditMeca (l’editor dels alumnes), s’havia inhabilitat aquesta opció, per que s’assemblés més a una màquina d’escriure. A l’EditProf, la repetició de tecles quan aquestes romanen polsades un cert temps no està inhabilitada.

58

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia L’editor compta les pulsacions de les tecles a mesura que l’usuari les va introduint. Totes les tecles compten, inclòs la d’esborrar, el shift, el bloqueig de majúscules o l’Esc. Les pulsacions que s’indiquen al finalitzar l’exercici són les reals, és a dir, les tecles que l’usuari ha polsat i ha deixat anar. Si per exemple l’usuari ha introduït el text “Mï” (M majúscula + i minúscula amb dièresi), si l’alumne ha mantingut polsada la tecla de majúscules (Shift) de la ma esquerra i sense deixar-la anar ha premut la M i la dièresi, i després ha deixat anar el Shift i ha polsat la i, això fan un total de quatre pulsacions reals, mentre que si comptabilitzéssim les pulsacions oficials, hauríem de comptar cada caràcter separadament, fent un total de 2 pulsacions per a la M + 3 pulsacions per a la ï, que fan un total de 5 pulsacions. Les pulsacions reals tenen en compte el text que l’usuari ha escrit, ha esborrat i ha tornat a escriure, mentre que les pulsacions que s’han fet servir des de sempre a la mecanografia, que consideren cada caràcter de forma independent, s’obtenen a partir del text resultant, suposant que l’usuari no s’ha equivocat o en tot cas que no ha corregit els errors.

1.3.5. Finalització de l’exercici El final de l’exercici, pot venir donat per l’exhauriment del temps programat per a

la realització de la prova, que ja s’ha comentat a la secció “1.3.1.1.3. Limitar la duració de la prova” d’aquest manual, o be pot ser una acció voluntària per part de l’usuari.

1.3.5.1. Acabar l’exercici L’usuari pot decidir posar fi al seu exercici de mecanografia en qualsevol moment,

fins i tot si s’ha establert un temps de duració màxima per a la prova i aquest encara no s’ha exhaurit. En fer clic al botó “Guardar l’exercici i fer una pausa, o be acabar la prova” que es troba a la part inferior del formulari, s’obtindrà un missatge informatiu semblant al que s’indica:

59


En aquest missatge, s’informa a l’usuari de:

• A quina carpeta i amb quin nom s’ha deixat el seu exercici de mecanografia Recordem que els fitxers .EXA amb el contingut de l’exercici de mecanografia,

tenen un nom que s’obté a partir del nom de la prova i del DNI de l’usuari convenientment codificat.

• Nombre de caràcters en el seu exercici i pulsacions reals de tecles que ha necessitat per introduir aquests.

• Nombre de caràcters que hi havia a l’original de la prova • Velocitat aconseguida en pulsacions (reals) per minut i per segon

També es pregunta a l’usuari si ha acabat d’escriure tot el text de la prova. En cas

contrari, si respon que “No” a la pregunta de “Ha acabat de realitzar la prova?”, podria continuar amb l’exercici de mecanografia.

És important saber que, com s’informa al missatge que ha aparegut, i, contràriament al que passava a l’editor dels alumnes (EditMeca), el temps està aturat, o sigui que podem fer clic a la tecla de gravar la prova i aprofitar per fer un descans. El programa pot romandre en aquest estat indefinidament, i mentre estigui visualitzant-se aquest missatge, el temps està aturat.

Si volem continuar amb l’exercici després d’aquesta pausa, simplement hem de respondre “No” a la pregunta que s’ens planteja. Si diem que Si, que hem acabat l’exercici de mecanografia, sortirem de l’editor.

1.3.5.2. Interrompre l’exercici Si l’usuari fa clic amb el ratolí a la X de tancar la finestra de l’editor, també donarà per finalitzat el seu exercici, i si hi haguessin canvis al text de l’exercici pendents de salvar, veurà el següent missatge d’avis:

Si l’usuari contesta SI, també donarà per acabat el seu exercici, on els últims canvis introduïts no seran emmagatzemats. Es recomana sortir sempre del programa fent servir el botó de la part inferior del formulari etiquetat com: “Guardar l’exercici i fer una pausa, o be acabar la prova”

60


1.4. L’editor per crear l’original de la prova Quan a la pantalla inicial, escollim la primera opció: “Crear l’original de la prova

amb l’editor incorporat”, accedim a un processador de textos que ens permet fer el fitxer que constituirà l’original de la prova de mecanografia que posteriorment, els alumnes hauran de copiar.

L’aspecte d’aquest editor, si no hi ha cap document introduït s’indica a continuació:

Es tracta de un editor senzill, que no permet editar més que un document (no permet editar varis documents simultàniament com per exemple Word). Com es pot apreciar, no difereix gaire d’altres editors, prou simple per no fer gaire complicat el seu us, i prou potent per ser útil. De fet, té característiques que altres editors del mercat més sofisticats no posseeixen. Tot i ser un editor sense gaires pretensions, i que l’usuari pot fer servir qualsevol altre editor (com per exemple Word) en el seu lloc, s’ha considerat útil incloure algun editor integrat dintre del programari EjerMeca V. 1.0. D’aquesta forma, l’usuari no necessita fer servir cap programa extern per preparar i corregir les proves de mecanografia. Amb l’ús, es veurà també que aquest editor té tot el que s’esperaria trobar en un editor professional, compaginant la potència amb la facilitat d’us.

61


1.4.1. Característiques bàsiques de l’editor Les característiques remarcables de l’editor que ens permet preparar la prova són:

• Permet fer copiar i enganxar des de qualsevol aplicació Windows. • Pot importar (obrir dintre de l’editor) fitxers de text sense format (extensió TXT),

de text enriquit (extensió RTF) o fins i tot documents de Word (extensió DOC). • Es pot canviar la resolució de la pantalla sense sortir de l’editor. • Permet desfer (i si s’escau tornar a fer) fins a 100 operacions. A més a més, el

nombre d’operacions que es poden desfer i tornar a fer, apareix sempre indicat a la barra d’estat.

• Permet fer una correcció ortogràfica del document que estem editant, sempre i quan tinguem el corrector ortogràfic de Word instal·lat a la màquina on executem el programa.

• Pot buscar i substituir paraules a tot el document o a una selecció del mateix. • Té una opció específica per comptar les paraules, caràcters, pulsacions i altra

informació d’interès de tot el document o d’una selecció dintre d’aquest. • Pot imprimir el document a la impressora.

1.4.2. Les opcions del menú Mitjançant el menú d’opcions que podem trobar a la part superior del formulari,

accedim a la major part de les funcionalitats de l’editor. Les opcions disponibles es comenten a continuació 1.4.2.1. El menú Arxiu

Aquest menú és semblant al d’altres editors, i des d’ell podem: • Crear un nou document o document en blanc. Si haguéssim modificat el

document que estem editant, i no l’haguéssim salvat encara, el programa ens demanaria confirmació abans de descartar els canvis.

62


• Obrir un document existent (extensió .TXT, .RTF i .DOC). Ens apareixerà un formulari semblant al que s’indica on haurem de seleccionar el fitxer que volem obrir.

• Guardar el document que estem editant. Si no tingués nom encara, el programa ens demanaria un nom i una carpeta a on desar-ho amb un formulari semblant al que s’ha indicat a sobre.

• Guardar el document actual amb un altre nom o en una altra ubicació. • Imprimir el document a l’impressora. • Terminar l’execució de l’editor.

1.4.2.2. El menú Edició L’aspecte d’aquest menú s’indica a continuació, on únicament les opcions

possibles estan habilitades en un moment donat. Per exemple, si no hi ha res al portapapers del Windows, l’opció de Enganxar estarà inhabilitada. Si ho hi ha text seleccionat, estaran inhabilitades les opcions de Retallar, Copiar i Esborrar. Si no hi han operacions per desfer o per tornar a fer, aquestes opcions de menú també estaran inhabilitades. Per últim, si no hi ha text al document, l’opció de buscar tampoc no estarà habilitada.

63


1.4.2.2.1. Sistema de correcció d’errors. Desfer els últims canvis La majoria dels editors professionals disposen d’una opció per poder desfer (i si s’escau tornar a fer) com a mínim l’últim canvi realitzat al document. En aquest editor, es poden desfer i tornar a fer els últims 100 canvis o modificacions en el text del document. Qualsevol canvi en la font, estil o grandària de la lletra, colors del text o del fons del document, etc... pot ser desfet (i si fos necessari refet) amb el límit de 100 canvis. Els canvis anteriors als últims 100 seran ignorats. Com a novetat, en aquest editor, podem veure contínuament el nombre de canvis que podem desfer i tornar a fer en un moment determinat. Aquesta informació està present a la barra d’estat del programa, a la part inferior del formulari.

Com es pot veure a la imatge, el valor de més a l’esquerra (92 en aquest cas), indica el nombre d’operacions que es poden desfer, mentre que immediatament a la dreta figura el nombre d’operacions desfetes que es podrien tornar a fer (8 a l’exemple). Evidentment, per refer una operació, ha d’haver estat desfeta prèviament. Per fer un us correcte del sistema de correcció d’errors és necessari tenir en consideració tres factors

1. Qualsevol canvi en el contingut del document, fins i tot la pulsació d’una sola tecla, ja constitueix un canvi que es pot desfer oportunament.

2. El nombre màxim d’operacions que es poden desfer és de 100. 3. Qualsevol canvi en el document, posarà a zero el nombre d’operacions que es

poden tornar a fer.

Apart de mitjançant el menú, podem desfer i tornar a fer els últims canvis en el document, mitjançant les icones de la barra d’eines que s’indiquen a continuació:

La fletxa de l’esquerra ens permet desfer l’últim canvi, i la de la dreta tornar a fer el canvi que hem desfet prèviament. 1.4.2.2.2. Buscar text a tot el document o a una part del mateix

L’editor porta incorporada una utilitat per a la recerca i substitució de paraules. En fer clic a l’opció “Buscar” del menú “Edició”, veurem un formulari semblant al que s’indica:

64


Tenim quatre possibilitats diferents per realitzar la recerca: • A tot el document • A partir del cursor d’escriptura o inserció (fins al final del document) • Des del començament del document fins al cursor d’inserció • Només al text seleccionat.

Com s’aprecia al formulari, la recerca i substitució de text és prou potent i flexible.

Hi ha una particularitat que cal comentar, i és que per substituir un text (paraula o frase) per una altra, primer hem de fer una recerca. Un cop trobat el text que es vol substituir, s’habilita el botó que ens permet fer aquesta substitució (i les següents aparicions del mateix text) pel text de substitució, simplement fent clic al botó que posa “Reemplaçar”.

Tanmateix, si es volen substituir totes les aparicions d’una paraula o text per un altre, no cal fer cap recerca; Es pot fer clic directament al botó de “Reemplaçar tot”. En aquest cas, quan s’acabin de fer totes les substitucions, el programa ens informarà amb un missatge d’avis semblant al que s’indica:

1.4.2.3. El menú Eines

Aquest menú ens permet per una part accedir a informació detallada referent al text que hem introduït a l’editor o be al text que haguem seleccionat i per altra, realitzar una correcció ortogràfica del document. 1.4.2.3.1. Comptar les paraules del document

Amb aquesta opció del menú “Eines”, l’editor ens ofereix la possibilitat de comptar les paraules, caràcters, pulsacions i altra informació d’interès del document o d’una selecció dintre d’aquest.

Si quan seleccionem el menú “Eines”, tenim text seleccionat al document, el aspecte del menú canviarà per indicar-nos que la informació subministrada farà referència al text seleccionat, en lloc de a tot el document.

65


El programa ens presenta la informació rellevant del text convenientment

distribuïda de la següent forma:

Aquesta informació, pot ser-nos de molta utilitat a l’hora de treballar aspectes particulars dels exercicis de mecanografia, com per exemple els accents, les dièresis o els circumflexos. Per exemple, considerant que el retorn de carro són dos pulsacions i que l’apòstrof és un separador de paraules, el text estudiat, consta de 3196 caràcters. Per introduir-lo hem de realitzar 3296 pulsacions de tecles. De les lletres, 1081 són vocals, de les quals només hi ha 7 en majúscules, i totes sense accents. Les minúscules amb accent fan un total de 53, de les quals, 6 tenen l’accent obert, 45 l’accent tancat, i 2 presenten dièresi. El formulari també ens indica que hem utilitzat 89 caràcters que són signes de puntuació (coma, punt, punt i coma, dos punts, guió, interrogants, admiració, parèntesis) i que per introduir-los hem necessitat fer servir 105 pulsacions. També podem saber que al text hi ha 533 espais, 10 tabuladors i 15 retorns de carro (tot i que l’informe posa 30, hem comptat cada retorn de carro com a dos caràcters, el retorn de carro pròpiament dit, i l’alimentació de línia). 1.4.2.3.2. Corregir l’ortografia

Aquest editor permet fer una correcció ortogràfica del document que estem editant. S’ha de comentar que el programa fa servir el corrector ortogràfic del Word per aquesta tasca; Per aquest motiu, si el Word o el seu corrector ortogràfic no estan correctament instal·lats al sistema, no podrem fer la correcció ortogràfica del document.

66


En aquest cas, rebrem el següent missatge informatiu:

La correcció ortogràfica no és tan flexible com la que permet fer el Word, però ens permetrà corregir els errors ortogràfics del text sense haver de canviar d’aplicació. 1.4.2.4. El menú Format

Mitjançant aquest menú, podem modificar tant el tipus i grandària del text com els color del text i del fons per a tot el document.

1.4.2.4.1. Establir el tipus de lletra dels documents Mitjançant la primera opció del menú, podem establir la font, estil i grandària de la

lletra del text. Si seleccionem aquesta opció ens apareixerà el següent formulari:

67


L’estil de la font del document (negreta, cursiva, negreta i cursiva), podem també establir-ho, mitjançant les icones ràpides de la barra d’eines. Les icones corresponents s’indiquen a continuació:

1.4.2.4.2. Establir els color del text i del fons

De forma semblant a la indicada pel tipus de lletra, la segona opció de menú ens permet establir els colors que s’han de fer servir al document, tant el color de fons, com el color del text.

En fer clic a l’opció desitjada, ens apareixerà un formulari semblant al que s’indica a continuació:

Combinant aquestes dues opcions, podem adaptar l’aspecte de l’editor a les nostres preferències visuals. 1.4.2.5. El menú Veure

Aquest menú ens permet també establir l’aspecte del nostre editor. Podem decidir no visualitzar la barra d’eines o la barra d’estat del programa i fins i tot amagar i tornar a fer visible la barra de tasques del Windows.

68


És necessari advertir que en algunes versions del Windows, en amagar la barra de tasques i després tornar-la a fer visible, aquesta pot descol·locar-se (desaparèixer de la pantalla o situar-se en un lloc no apropiat).

1.4.2.6. El menú Resolució La penúltima opció del menú és la que ens permet modificar ràpidament la resolució de la pantalla per adaptar-la als nostres gustos, ja sigui mitjançant la selecció per menú d’una de les resolucions possibles (que el programa determina a partir de la informació que li subministra la targeta gràfica), com a partir de la crida al menú de configuració de la pantalla del Windows (a l’opció de menú de “Altres resolucions de pantalla”). Aquesta darrera opció ens permet canviar també altres paràmetres de la pantalla, com podria ser la profunditat de color. Si escollim aquest menú, el programa ens indicarà totes les resolucions disponibles amb un submenú semblant al que s’indica, on apareix indicada la resolució actual:



Hom pot pensar que no és convenient amagar la barra de tasques del Windows, ja que així perdrem l’accés ràpid als programes que estem executant en aquest moment. Hem de recordar tanmateix que a l’EditProf, al contrari del que passava al EditMeca, (l’editor dels alumnes), tenim una opció de menú específica per amagar i fer aparèixer la barra de tasques del Windows, i podem fer-la servir en qualsevol moment. Un cop el programa termina, restaura la resolució de pantalla original, és a dir, la que existia en el moment que es va iniciar la seva execució. Això es fa per motius de compatibilitat amb altres aplicacions. En acabar, també es torna a fer aparèixer la barra de tasques del Windows, en el cas de que haguéssim canviat la resolució de la pantalla mitjançant les opcions ràpides del menú “Resolució”. En algunes versions de Windows, això pot representar que en finalitzar l’execució del programa, la barra de tasques del Windows aparegui en un posició inusual, normalment flotant al mig de la pantalla. Aquest és un problema menor, ja que l’usuari pot arrossegar (amb el ratolí) la barra de tasques a la seva posició per defecte, a la part inferior de la pantalla. De tota manera, es recomana seleccionar la resolució de pantalla desitjada abans d’executar el programa per evitar-nos tots aquests problemes.

69

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia 1.4.2.7. El menú d’ajuda




però que per visualitzar el manual d’usuari des del programa, és necessari tenir instal·lat i correctament configurat a la màquina on s’estigui executant l’EditProf, el programa Acrobat Reader, o qualsevol altra aplicació que permeti visualitzar documents en format PDF.

Si no es pogués visualitzar des del programa el manual d’usuari en seleccionar la

segona opció del menú Ajuda, ens apareixerà el següent missatge:

En tot cas, l’usuari pot consultar aquest manual des de qualsevol altra màquina

que en disposi de l’Acrobat Reader, o aplicació similar. El document que ha de llegir és diu “Manual_EditProf.pdf” i es troba al directori d’instal·lació del programa EditProf V. 1.0.

70


1.4.3. La barra d’eines

Comentarem seguidament les opcions ràpides a les que podem accedir mitjançant la barra d’eines del programa.

La barra d’eines té l’aspecte que s’indica a continuació. Tot i que algunes de les opcions ja han estat comentades, donarem aquí un repàs a totes elles. D’esquerra a dreta tenim:

• Crear un nou document (Menú: Arxiu – Nou) • Obrir un altre document (Menú: Arxiu – Obrir...) • Gravar en disc el document actual (Menú: Arxiu – Guardar) • Imprimir tot el document o la selecció (Menú: Arxiu – Imprimir ...) • Retallar el text seleccionat al portapapers (Menú: Edició – Retallar) • Copiar el text seleccionat al portapapers (Menú: Edicio – Copiar) • Enganxar el text del portapapers (Menú: Edició – Enganxar) • Posar en negreta tot el text del document (Menú: Format – Lletra) • Posar en cursiva tot el text del document (Menú: Format – Lletra) • Corregir ortogràficament el document (Menú: Eines – Corregir l’ortografia) • Desfer l’últim canvi fet al document (Menú: Edició – Desfer) • Tornar a fer el canvi que s’ha desfet (Menú: Edició – Tornar a fer) • Accedir al manual d’usuari del programa (Menú: Ajuda – Manual d’usuari) 1.4.4. Informació a la barra d’estat

A la barra d’estat, a la part inferior del formulari, el programa ens proporciona

informació relativa a:

• Nom del programa i versió • Nombre d’accions que es poden desfer en el moment actual (màxim 100) • Nombre d’accions desfetes que es poden tornar a fer (màxim 100) • Data i hora actuals (segons el rellotge intern del PC) • Estat d’activació de diferents tecles.

71


ANNEX - D

ExaMeca V. 1.0


ÍNDEX 1. L’ExaMeca, el programa corrector ................................................................................. 73

1.1. Introducció............................................................................................................ 73 1.2. Requisits mínims per treballar amb el corrector............................................... 73 1.3. Pantalla inicial ...................................................................................................... 74 1.4. Pantalla d’introducció de dades ......................................................................... 75

1.4.1. Fitxer original de l’exercici ...................................................................... 75 1.4.2. Fitxers creats pels alumnes i que volem corregir ................................. 76 1.4.3. Base de dades amb els paràmetres de la correcció ............................. 77 1.4.4. Informes pels alumnes............................................................................. 79 1.4.5. Fitxers temporals creats pel programa .................................................. 82

1.5. Pantalla principal del programa.......................................................................... 82 1.5.1. Els menús.................................................................................................. 83

1.5.1.1. Escollir el document a visualitzar ..................................................... 83 1.5.1.2. Seleccionar el tipus de lletra dels documents................................. 84 1.5.1.3. Configuració del programa................................................................ 84 1.5.1.4. Comptar les paraules i altra informació dels documents............... 85 1.5.1.5. Menú d’ajuda....................................................................................... 85

1.5.2. Altres opcions del programa................................................................... 86 1.5.2.1. Canviar el fitxer original de la prova................................................. 86 1.5.2.2. Seleccionar l’exercici que estem visualitzant.................................. 86 1.5.2.3. Correcció ràpida de l’exercici actual ................................................ 86 1.5.2.4. Afegir o treure exercicis de la llista de correcció............................ 87 1.5.2.5. Correcció dels exercicis .................................................................... 87

1.5.2.5.1. La barra de progrés ................................................................ 88 1.5.2.5.2. Aturar la correcció .................................................................. 88

1.5.2.6. Comparació visual.............................................................................. 89 1.5.2.7. Estadístiques de l’alumne.................................................................. 89 1.5.2.8. Estadístiques del grup ....................................................................... 91 1.5.2.9. Sortir del programa ............................................................................ 91

1.5.3. Informació a la barra d’estat.................................................................... 91 1.5.4. Càlcul de les pulsacions d’un document ............................................... 91 1.5.5. L’algorisme de correcció i els paràmetres de configuració................. 92

1.5.5.1. Funcionament de l’algorisme de correcció...................................... 93 1.5.5.1.1. Exemple. L’alumne s’ha descuidat caràcters ..................... 93 1.5.5.1.2. Paràmetres de la sincronització ............................................ 94 1.5.5.1.3. Modificació dels paràmetres per ajustar la correcció ......... 95 1.5.5.1.4. Si la correcció no ha estat òptima......................................... 96

1.5.6. Camps de la base de dades..................................................................... 97

72


1. L’ExaMeca, el programa corrector El programa Exameca V. 1.0 és l’encarregat de la correcció automàtica dels

exercicis de mecanografia realitzats pels alumnes. Junt amb els programes EditMeca (editor dels alumnes) i EditProf (editor del professor), forma part del programari EjerMeca V. 1.0. L’EjerMeca V. 1.0, constitueix un programari que permet automatitzar tot el procés de preparació i correcció dels exercicis de mecanografia, creació dels informes pels alumnes en format digital, amb indicació dels errors comesos i automatització del procés de puntuació mitjançant una base de dades on el programa deixarà per a cada alumne tots els paràmetres remarcables del seu exercici.


1.1. Introducció El programa ExaMeca és l’encarregat de la correcció automàtica dels exercicis de mecanografia realitzats pels alumnes. En aquest programa, destinat a l’ús del professorat, s’han intentat unificar la potència i flexibilitat amb la facilitat d’ús.

Les característiques bàsiques del programa són:

1. Correcció automàtica de les proves de forma global o individual. Un cop establerts els paràmetres desitjats, la correcció es podrà realitzar sense cap altra intervenció per part del professor, que únicament es limitarà posteriorment a revisar la informació proporcionada pel programa.

2. Generació d’una base de dades amb informació classificada referent als errors

comesos per cadascú dels alumnes i el seu tipus (accents omesos o mal posats, lletres afegides, lletres que falten, etc). Posteriorment, el professor de l’assignatura pot importar els camps que l’interessin d’aquesta base de dades des d’un full de càlcul per obtenir directament (aplicant les fórmules que consideri oportunes) la nota de tots els alumnes en aquest exercici (en el cas d’exercicis puntuables) en funció dels paràmetres que s’estiguin valorant en aquell moment.

3. El programa generarà també un fitxer en format RTF que pot ser importat des de

qualsevol editor mitjanament potent (com per exemple Word) que constituirà un informe detallat per l’alumne dels resultats de la correcció del seu exercici.

1.2. Requisits mínims per treballar amb el corrector

Al contrari que la resta dels programes comentats, que poden treballar amb

qualsevol resolució de pantalla, el corrector, demana que la màquina on l’executem tingui una resolució de pantalla de com a mínim 1024 x 768. El programa instal·lador, ja comprova aquest fet, i no ens deixarà instal·lar el programa ExaMeca en un PC que no suporti aquesta resolució.

Actualment, aquesta resolució de pantalla la suporten quasi tots els equips. En el cas de que la pantalla estigui configurada en una resolució diferent, però pugui treballar

73

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia amb la resolució de 1024 x 768, l’usuari advertirà el següent missatge que el commina a canviar la resolució per poder treballar amb el ExaMeca V. 1.0

Si escollim CANVIAR, la resolució serà establerta a 1024x768 i s’executarà el programa normalment. En cas contrari, no podrem executar el programa en aquesta màquina. 1.3. Pantalla inicial

Quan executem el programa, el primer formulari que veu l’usuari (si no és que

s’ha de canviar la resolució de la pantalla), és el que s’indica a continuació, on el programa li demana el nom o identificador de la prova que es vol corregir. Cada prova o conjunt d’exercicis, ha d’anar identificat per un nom, que és el que els alumnes han hagut d’introduir amb la resta de les dades rellevants del seu exercici.

74


75

L’identificador de la prova és important en quant a que els fitxers generats pel programa, tindran un nom que començarà per aquest identificador. 1.4. Pantalla d’introducció de dades

Després d’introduir el nom de la prova, passarem a la pantalla d’introducció de dades, on haurem d’indicar al programa les dades necessàries per iniciar la correcció.

En aquest formulari, l’única dada que està introduïda és el directori a on el programa deixarà els fitxers temporals que necessita crear durant la seva execució. Aquest directori penja del directori d’instal·lació del programa ExaMeca i té de nom “Temporal”. Es recomana canviar-ho únicament si el programa no pogués escriure en el disc on està instal·lat. Tots els fitxers temporals generats durant l’execució del programa ExaMeca seran esborrats en finalitzat aquesta, de forma que aquest directori estarà normalment buit. 1.4.1. Fitxer original de l’exercici

El programa ens demanarà en primer lloc el fitxer que conté l’original de la prova

e volem corregir, és a dir, el text escrit pel professor que els alumnes van haver de piar per fer el seu exercici de mecanografia.

quco Aquest pot ser un document de text sense format (extensió TXT), un fitxer de text enriquit (extensió RTF) o be un document de Word (extensió DOC).


1.4.2. Fitxers creats pels alumnes i que volem corregir

En segon lloc, podem (de forma opcional), indicar quins exercicis volem corregir.

Cada exercici ve identificat pel NIF del seu autor, o sigui que no podem corregir simultàniament dos exercicis del mateix alumne. La selecció dels exercicis es realitza mitjançant el formulari de “Selecció d’exercicis”, el aspecte del qual s’indica a continuació. Els exercicis es poden afegir a la llista de correcció individualment, en grup, i fins i tot el programa permet buscar els exercicis dintre d’una estructura de directoris i afegir a la llista aquells que coincideixin amb una plantilla que normalment vindrà parametritzada pel nom de la prova.

La recerca recursiva dels fitxers que coincideixen amb la plantilla que especifiquem està particularment indicada en el cas que cada alumne deixi els seus exercicis al servidor, dintre del seu directori de treball, en una estructura de xarxa local. Si escollim l’opció “Afegir recursivament tots els fitxers que segueixin la plantilla”, a partir del directori seleccionat, s’afegiran a la llista de correcció els exercicis que

76

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia coincideixin amb la plantilla i no haurem d’anar buscant els exercicis dels alumnes un a un per l’estructura de carpetes del servidor.

És important comentar que el programa, per defecte, selecciona els fitxers a partir del nom de la prova que hem indicat a la pantalla inicial però, si volem incloure a la llista de correcció fitxers d’una altra prova, amb un nom diferent, només hem d’indicar el nou nom al quadre de text que s’indica com “Nom de la prova per a la recerca de fitxers”. Si deixem aquest quadre de text en blanc, el programa ens mostra tots els exercicis (fitxers amb extensió .EXA) del directori seleccionat. Aquesta flexibilitat ens pot anar molt be si algun alumne s’ha equivocat en indicar el nom de la prova, ja que podrem afegir el seu exercici a la llista de correcció sense problemes. Podem afegir o treure exercicis de la llista de correcció en qualsevol moment, fins i tot una vegada els hem corregit. Si traiem un exercici de la llista un cop aquest ha estat corregit, les dades relatives a la seva correcció també seran eliminades. Si hem demanat que les estadístiques de les correccions siguin incorporades a un fitxer de base de dades d’Access, el programa ens demana confirmació abans d’esborrar les dades de l’alumne amb el següent missatge:

1.4.3. Base de dades amb els paràmetres de la correcció

A continuació podem, de forma opcional, establir que les estadístiques de la

correcció de tots els exercicis s’emmagatzemin en un fitxer de base de dades de Access. Si fem clic a sobre del botó “Indicar...”, podrem seleccionar el directori de destí per aquest fitxer:

77


Si seleccionem en aquest formulari un directori de destí per l’arxiu, es crearà un fitxer de Access amb un nom que ve precedit pel nom de la prova, seguit de “_DADES”. A l’exemple, aquest fitxer s’anomenarà “MECA-01_DADES.MDB”.

Amb aquest fitxer, i uns coneixements mínims de Access i Excel, podem construir un full de càlcul que ens permeti puntuar automàticament els exercicis d’una prova determinada, en funció dels paràmetres que s’estiguin valorant en aquell exercici.

La creació de la base de dades de Accés no és obligatòria. En el cas que no la creem (hem de seleccionar l’opció “Ometre la creació de la base de dades ...”), no podrem consultar les estadístiques bàsiques per a cada alumne (no obstant aquestes figuren als informes dels alumnes) ni les mitjanes del grup.

S’ha de tenir present que una cosa són els exercicis de la correcció actual i una altra és la base de dades on s’emmagatzemen les estadístiques dels exercicis corregits. Si demanem crear la base de dades, les estadístiques de tots els exercicis que anem corregint, s’emmagatzemaran en aquesta, però la base de dades pot contenir prèviament exercicis corregits amb anterioritat d’aquests o d’uns altres alumnes. És a dir, la llista de correcció actual i els exercicis continguts a la base de dades pot no coincidir exactament, i ambdues llistes poden ser modificades independentment.

Si la base de dades de la prova ja hagués estat creada amb anterioritat, l’usuari rebrà el següent missatge d’avis:

Aquí podem decidir si volem conservar el fitxer (i les dades que conté) o be

esborrar-lo i crear-ne un de nou. Si decidíssim conservar el fitxer, el programa ens demana que fer en el cas que les dades dels exercicis que corregim ja figurin en aquest:

78


L’opció que apareix assenyalada per defecte sembla la més convenient, però podem escollir entre conservar les dades existents i que el programa ens pregunti per a cada exercici que trobi a la base de dades.

1.4.4. Informes pels alumnes Una de les principals característiques del programa és que permet crear informes

pels alumnes. Aquests informes són fitxers de text en format RTF que mantenen les dades més rellevants de la correcció dels exercicis.

En el formulari d’introducció de dades, podem indicar si volem crear aquests informes individualitzats pels alumnes, a on deixar-los i les informacions que volem que constin en aquests.

Les opcions disponibles són:

• Deixar tots els informes junts a un directori que haurem d’indicar • Deixar cada informe al directori on figura la prova corresponent

Aquesta última opció (que està establerta per defecte) és la més convenient en un entorn de xarxa local, on cada alumne pot tenir el seu directori de treball a on deixa tots els fitxers. D’aquesta manera evitem també que un alumne puguin tenir accés als informes dels altres.

Els informes poden incorporar selectivament: • El text original de la prova • El text escrit per l’alumne • El text de l’alumne corregit amb indicació dels errors • Les estadístiques de la correcció.

Per defecte els informes inclouran tots aquests camps, però podem treure aquells

que no ens semblin convenients en un moment determinat. A continuació, a títol d’exemple, es mostra l’informe d’una correcció INFORME DELS RESULTATS DE LA CORRECCIÓ

REALITZADA

Nom de la prova: MECA-01 NIF de l'alumne: 11.111.111-H Nom de l'alumne: Faro Rodríguez, José Javier

79


SOLUCIÓ DE L'EXERCICI O FITXER ORIGINAL DE LA PROVA Resumint direm que, un directori és una llista de noms de fitxers i sense el permís d'escriptura no podrem modificar el contingut d'aquesta llista (ni afegir ni esborrar noms en ella), però com que la grandària del fitxer no figura al directori, podrem modificar-lo sense gaires problemes. Si del directori prova, que no té permís d'escriptura per a mi, penja un directori anomenat solo que si que en té, puc crear i esborrar fitxers en aquest directori sense les limitacions del seu directori pare, ja que en aquest només figura el nom del directori (solo) i no els fitxers que conté. Puc també (sempre que els permisos dels fitxers m'ho permetin) canviar els permisos dels fitxers i directoris que figurin al directori en qüestió, ja que aquesta informació tampoc no figura a la taula (llistat de noms) del directori.

EXERCICI REALITZAT PER L'ALUMNE/A Resumint, direm que directori ès una llista de noms de fitxers sense el premis d'escriptura no podrem modificar el contingut contingut daquesta llista (niafegir ni esborrar noms en ellla), però com que la grandaria del fitxer no figura al directori, podrem modiricar-lo sense gaires problemes. si del sirecotri, provaa que no té permís d'escriptura per a mi, penja un directori anomentar solo que si que en te puc crear i esborrar esborrar fitxers en aquest directori sense les limitadions del seu directori pare, ja que een aquest només fitura el nom del del diredctori (solo) i no els fitxers que conté. Puc també (sempre que els permissos dels fitxers ho permetin) canviar els permissos dels fitxers i direcrotis que figurin al directori en cuestió, ja que aquesta informació tampoc no figura a la taula (llistat de noms) del directori..

EXERCICI CORREGIT AMB INDICACIÓ DELS ERRORS Resumint, direm que, un directori ès una llista de noms de fitxers i sense el premis d'escriptura no podrem modificar el contingut contingut d'aquesta llista (ni afegir ni esborrar noms en ellla), però com que la grandaria del fitxer no figura al directori, podrem modiricar-lo sense gaires problemes. si del sirecotri, provaa que no té permís d'escriptura per a mi, penja un directori anomentar solo que si que en te, puc crear i esborrar esborrar fitxers en aquest directori sense les limitadions del seu directori pare, ja que een aquest només fitura el nom del del diredctori (solo) i no els fitxers que conté. Puc també (sempre que els permissos dels fitxers m'ho permetin) canviar els permissos dels fitxers i direcrotis que figurin al directori en cuestió, ja que aquesta informació tampoc no figura a la taula (llistat de noms) del directori..

Els errors comesos s'han indicat de la següent forma: Ressaltats en color vermell - Errors genèrics. Caràcters diferents als de

l'original. Subratllats en color vermell - Caràcters omesos. L'alumne/a s'ha oblidat de

posar-los. Tatxats en color vermell - Caràcters afegits que no hi eren a

l'original.

ESTADÍSTIQUES I DISTRIBUCIÓ DELS ERRORS COMESOS PER L'ALUMNE/A

80


Estadístiques Bàsiques

Tem qu e/a 0 Hores 3 Minuts 58 Segons

ps total e l'alumn ha invertit en resoldre l'exercici:

Total pulsacions (reals) de l'alumne/a: 909

Velocitats aconseguides

Pulsacions (reals) per minut: 229,16 Pulsacions (reals) per segon: 3,82 Pulsacions per minut: 218,07 Pulsacions per segon: 3,63 Caràcters per minut: 213,28 Caràcters per segon: 3,55

Còmput de les pulsacions Total pulsacions a l'exercici original: 849 Total pulsacions a l'exercici de l'alumne: 865 Pulsacions correctes: 819 Pulsacions errònies: 14 Pulsacions que sobren: 31 Pulsacions que falten: 16 Pulsacions afegides al final de l'exercici (per error): 1

Còmput dels caràcters Total caràcters a l'exercici original: 824 Total caràcters a l'exercici de l'alumne: 846 Caràcters correctes: 795 Caràcters erronis: 19 Caràcters que sobren: 31 Caràcters que falten: 10 Caràcters afegits al final de l'exercici (per error): 1

Còmput dels accents Nombre de lletres accentuades a l'exercici original: 13 Nombre de lletres accentuades a l'exercici de l'alumne: 9 Accents correctes: 8 Accents erronis: 1 Accents que sobren: 0 Accents que falten: 4 A ccents que falten al final de l'exercici (per falta de temps): 0

Còmput de la pulsació de la tecla de majúscules (Shift) Total pulsacions del Shift a l'exercici original: 12 Total pulsacions del Shift a l'exercici de l'alumne: 10 Pulsacions correctes de la tecla de majúscules (Shift): 10 Pulsacions del Shift que sobren (afegides): 0 Pulsacions del Shift que falten (no posades): 2 Pulsacions del Shift que falten al final de l'exercici: 0 Lletres majúscules que s'han escrit com minúscules: 1 Lletres minúscules que s'han escrit com majúscules: 0

Si donem un cop d’ull a la gran quantitat d’informació que s’extreu de l’informe

podem establir una sèrie de conclusions respecte de l’exercici:

• La velocitat d’escriptura de l’alumne és baixa, fins i tot si valorem les seves pulsacions reals (les tecles que ha polsat realment, incloent-hi per exemple la tecla d’esborrar).

• És poc eficient, ja que el nombre de pulsacions reals, és de 909, mentre que al seu

exercici només es comptabilitzen 865. (ha fet 44 pulsacions que no feien falta).

81


Això és degut ha que ha corregit alguns errors, ha polsat la tecla d’esborrar, i ha tornat a escriure caràcters.

• S’equivoca amb molta freqüència, tot i que, com ja hem comentat, ha corregit

alguns dels errors, li han quedat molts per corregir.

• Té tendència a afegir caràcters (per exemple, duplica paraules). Ha afegit 31 caràcters a l’exercici, que no hi eren a l’original, mentre que el nombre de caràcters que s’ha descuidat de posar és de 10. També s’ha equivocat en 19 caràcters (ha canviat un per un altre).

• Dels 13 accents que hi havia a l’exercici, s’ha equivocat en un, i s’ha oblidat de

posar quatre. D’això es desprèn que els accents tampoc no són el seu fort.

• Ha afegit un caràcter al final de l’exercici, ja que ha duplicat el punt de l’últim paràgraf. Els caràcters omesos o afegits al final de l’exercici es comptabilitzen apart.

De fet, aquest exercici, seria atípic, ja que no és normal trobar tants errors en un

text tan curt, però dona idea de totes les possibilitats del corrector. El corrector intenta extreure el màxim d’informació possible de la correcció d’un

exercici, i presentar-la de forma clara. Com s’ha vist, es consideren separadament: • Pulsacions • Caràcters • Accents • Pulsacions de la tecla de majúscules

També s’indiquen tres tipus de velocitats:

• Pulsacions reals de l’alumne (les ha comptat l’editor de l’alumne) • Pulsacions que figuren al text escrit per l’alumne • Velocitat en caràcters per minut i per segon

1.4.5. Fitxers temporals creats pel programa

El programa corrector, crea uns arxius temporals amb les correccions de cadascú

dels exercicis i necessita poder deixar aquests fitxers al disc dur. Per defecte, es deixen totes les correccions juntes en un directori de nom “Temporal” que penja del directori d’instal·lació del programa ExaMeca. SI per algun motiu no fos possible crear aquest directori o es considerés oportú proporcionar una altra ubicació, es pot fer des de la pantalla d’introducció de dades.

Els fitxers temporals de la correcció, que s’esborraran en acabar el programa, tenen per nom l’identificador de la prova, seguit del caràcter ‘_’ (underline) i a continuació, el DNI de l’alumne codificat. L’extensió és RTF, és a dir, són fitxers de text enriquit. 1.5. Pantalla principal del programa

A la pàgina següent, s’indica l’aspecte que presenta la pantalla principal del programa.

82


1.5.1. Els menús

A la part superior d’aquesta pantalla, disposem d’un sistema de menús que ens permet accedir a la major part de les opcions. El nombre de menús i les opcions que apareixen en ells depenen del document que estem visualitzant. En el cas de l’exemple, es presenten únicament tres menús, quan normalment disposem de cinc.

1.5.1.1. Escollir el document a visualitzar El primer menú ens permet escollir el document a visualitzar entre els quatre

possibles que són: • Original de la prova (el text que els alumnes han hagut de copiar) • Text escrit per l’alumne que estigui seleccionat en aquell moment • Text de l’alumne corregit amb indicació dels errors en color vermell • Informe per a l’alumne que normalment presenta els tres documents anteriors

Evidentment, en un moment donat, potser no disposarem de tots aquests

documents per a l’exercici seleccionat (potser perquè encara no hem corregit aquest per exemple, o perquè no hem demanat la generació dels informes pels alumnes. En aquest cas, les opcions corresponents del menú no estaran habilitades.

De forma semblant, podem seleccionar ràpidament el document que volem visualitzar mitjançant la pestanya corresponent. Només ens apareixen les pestanyes dels documents que podem visualitzar.

83


1.5.1.2. Seleccionar el tipus de lletra dels documents Com a complement, disposem d’un menú que ens permet establir el tipus i

grandària de la lletra de qualsevol dels documents. És més que res una opció per veure millor el text, és a dir, per adaptar la visualització a les nostres preferències.

Podem fixar independentment el tipus i grandària de la lletra de: • Tots els documents • Només el document actual (el que estem visualitzant) • Únicament el text seleccionat al document actual

1.5.1.3. Configuració del programa

El següent menú, anomenat “Configuració”, ens permet establir els paràmetres de la correcció. En seleccionar-ho, ens apareix el següent missatge:

dehe Si continuem endavant (indicant SI a la pantalla anterior), ens apareix un formulari amb els paràmetres establerts per defecte per a la correcció:

Tot i l’avís, no hem de tenir por de fer proves amb les opcions de configuració per fecte per a la correcció. Als deu minuts de fer servir el programa, ja podem dir que ens m convertit en usuaris experts.

La configuració que s’ha establert per defecte, anirà be amb textos més o menys llargs amb errors dispersos, o amb molts errors però seguits. És a dir, textos que no presentin un gran nombre d’errors individuals localitzats en un tros petit del text. A l’exemple que s’ha posat anteriorment per parlar dels informes pels alumnes, les opcions per defecte no foren les més convenients, i per aconseguir la correcció indicada s’han hagut de canviar. Si desitja més informació sobre la configuració dels paràmetres de la correcció, consulti l’apartat “1.5.5 L’algorisme de correcció i els paràmetres de configuració” d’aquest manual d’usuari.

84

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia 1.5.1.4. Comptar les paraules i altra informació dels documents

Com a complement, el corrector ens ofereix la possibilitat de comptar les

paraules, caràcters, pulsacions i altra informació d’interès per a tots els documents o per una selecció dintre d’aquests (excloent-hi l’informe, on no s’ha considerat útil).

Si anem dintre del menú Eines, el programa ens proporciona informació rellevant respecte al document que estem visualitzant o d’una selecció dintre d’aquest, en el cas que tinguéssim algun text seleccionat en accedir al menú.

El programa ens presenta la informació referent al text convenientment distribuïda de la següent forma:

Aquesta pantalla correspon a l’exemple que ens va servir per comentar els informes generats pels alumnes, concretament és la informació referent al text original de la prova, com s’indica a la part superior del formulari.

Com es pot apreciar, en aquest formulari es complementa la informació que el programa ens ha posat a l’informe i s’amplia en alguns punts. Apareixen més detalls referents als caràcters que composen el document, el nombre de paraules, línies i paràgrafs d’aquest, els signes de puntuació, etc... També la informació dels accents és molt més acurada. 1.5.1.5. Menú d’ajuda

El menú d’ajuda té dues opcions, a la segona d’elles “Manual d’usuari” es

visualitza aquest document. Cal indicar però que per visualitzar el manual d’usuari des del programa, és necessari tenir instal·lat i correctament configurat a la màquina on s’estigui executant l’ExaMeca, el programa Acrobat Reader, o qualsevol altra aplicació que permeti visualitzar documents en format PDF.

Si no es pogués visualitzar des del programa, el usuari sempre pot consultar el manual d’usuari des de qualsevol altra màquina que en disposi de l’Acrobat Reader, o aplicació similar. El document que ha de llegir es diu “Manual_ExaMeca.pdf” i es troba al directori d’instal·lació del programa ExaMeca V. 1.0.

85


A la primera de les opcions del menú “A propòsit de...” es visualitza:

1.5.2. Altres opcions del programa

Mitjançant les llistes desplegables, els botons d’acció i una casella de verificació,

el programa ens permet l’accés ràpid a les opcions més utilitzades. 1.5.2.1. Canviar el fitxer original de la prova

Mitjançant el botó “Indicar”, podem canviar el fitxer que hem establert com a

original de la prova. Això ens pot servir si a la pantalla d’introducció de dades ens hem equivocat en establir l’original de la prova que volem corregir.

També és útil en el cas poc provable que vulguem corregir dues proves simultàniament. En aquest cas, el que hauríem de fer seria carregar l’original i els exercicis de la primera prova, corregir-los i després indicar el nom de la segona prova i carregar els exercicis corresponents. Seguidament, indicaríem al programa que corregís només els exercicis pendents de correcció. D’aquesta manera, podríem tenir a la mateixa base de dades, exercicis corresponents a proves diferents.

1.5.2.2. Seleccionar l’exercici que estem visualitzant

És molt fàcil seleccionar l’exercici de l’alumne que volem tractar. Ho podem fer a

partir del seu número de llista, del seu nom, del seu NIF i fins i tot del fitxer que conté el seu exercici. Si escollim un alumne a la llista desplegable corresponent, les seves dades apareixeran a la barra d’estat (a la part inferior del formulari) i els documents corresponents es visualitzaran al quadre de text. Si el seu exercici està corregit, la casella de verificació “Corregit” indicarà aquest fet, mentre que la a la tercera pestanya podrem visualitzar el document indicatiu dels errors comesos per l’alumne, i a la quarta, l’informe de la correcció, si aquest s’ha demanat.

Els exercicis s’indiquen ordenats per nom de l’alumne que els ha realitzat, i en el cas que hi haguessin dos o més alumnes amb el mateix nom, s’ordenen aquests pel seu número de DNI.

1.5.2.3. Correcció ràpida de l’exercici actual

Si es desitja corregir ràpidament l’exercici que està seleccionat en un moment

donat, podem fer click amb el ratolí a la casella de verificació “Corregit”. Si l’exercici està pendent de correcció, el programa ens demanarà confirmació amb el següent missatge:

86


Si l’exercici ja estigués corregit, en fer clic a la casella de verificació comentada,

el programa suposa que el que volem fer és anular la correcció efectuada. En aquest cas, ens apareix un missatge demanant-nos també confirmació per a procedir amb l’operació sol·licitada.

1.5.2.4. Afegir o treure exercicis de la llista de correcció

El botó “Modificar, Afegir...” ens permet fer modificacions a la llista de correcció,

per afegir o treure exercicis de la mateixa. Ens torna a aparèixer el formulari de “Selecció d’exercicis” que hem comentat a la secció “1.4.2 Fitxers creats pels alumnes i que volem corregir” d’aquest manual.

1.5.2.5. Correcció dels exercicis Al botó “Iniciar la correcció dels exercicis”, podem fer precisament aquesta

operació. Immediatament desprès d’accionar-ho, el programa ens demana el tipus de correcció que volem realitzar amb el següent missatge, on apareix seleccionada l’opció més usual:

87

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia És convenient saber que si demanem corregir tots els exercicis presents a la llista de correcció (seleccionem la primera opció), si hi han exercicis ja corregits, aquestes correccions prèvies es perdran, ja que el primer que fa el programa és marcar tots els exercicis com a no corregits. D’aquesta forma s’evita que en el cas de que s’aturi la correcció, no tinguem barrejades les correccions anteriors amb les actuals. Totes les correccions prèvies es descarten abans d’iniciar la nova correcció. 1.5.2.5.1. La barra de progrés

Mentre el programa està realitzant la correcció dels exercicis, perdrem l’accés a la majoria de les opcions. Quan s’inicia la correcció, ens desapareix el menú de la part superior del formulari i s’ens desactiven els botons “Indicar”, “Modificar, Afegir...” i el quadre de verificació “Corregir”. Al lloc on estaven la resta dels botons, ens apareix un missatge que ens indica l’exercici que s’està corregint en aquest moment, una barra de progrés que ens informa de la progressió de la correcció de l’exercici actual, i un botó que ens permet aturar la correcció en qualsevol moment. Seguim tenint accés a les diferents pestanyes que ens mostren els documents relatius a la correcció actual, i que s’actualitzen en funció de l’exercici que s’estigui corregint. Podem fins i tot visualitzar la correcció mentre aquesta s’està realitzant i veure com el programa va trobant els errors existents a l’exercici de l’alumne. Cal saber però que si visualitzem la correcció la duració d’aquesta es pot incrementar lleugerament.

1.5.2.5.2. Aturar la correcció Un cop posada en marxa, la correcció pot aturar-se en qualsevol moment. Bastarà

accionar el botó que a aquest efecte ha aparegut a la dreta de la barra de progrés. Si aturem la correcció, rebrem un missatge semblant al que s’indica, que ens informa que hem interromput la correcció.

En interrompre la correcció, només es perden les dades relatives a l’exercici que s’està corregint en aquell moment, mentre que totes les correccions anteriors es conserven. Si interrompem la correcció, tindrem llavors exercicis ja corregits (els primers en l’ordre de llista) i altres pendents de correcció (els últims). Recordem també que la llista s’ordena alfabèticament pel primer cognom de l’alumne (en primer terme, desprès el segon cognom i després el nom. En l’hipotètic cas que dos o més alumnes tinguessin exactament el mateix nom, aquests s’ordenarien pel seu NIF. Recordem també que, donat que els alumnes es diferencien al programa pel seu NIF, no pot haver-hi dos alumnes amb el mateix NIF a la llista de correcció.

88


La correcció es pot continuar en qualsevol moment, simplement iniciant-la novament amb el botó “Iniciar la correcció dels exercicis”. En aquest cas, si volem conservar les correccions anteriors, indicaríem al programa que corregís únicament els exercicis pendents. 1.5.2.6. Comparació visual

Com a complement, i per permetre que el professor examini una correcció sospitosa, el programa disposa d’un formulari per realitzar una comparació visual entre l’original de la prova, l’exercici realitzat per l’alumne, i l’exercici de l’alumne corregit. Podem comparar aquests documents entre si per valorar si una determinada correcció ha estat òptima.

Aquest formulari, que té l’aspecte que s’indica, pot anar molt be per comprovar la bondat d’una correcció. Si una correcció no és bona, podem intentar ajustar-la modificant els paràmetres de configuració (veure apartat “1.5.1.3 Configuració del programa”). 1.5.2.7. Estadístiques de l’alumne

El quart botó dels que figuren a sobre de la barra d’estat ens permet obtenir les dades relatives als exercicis corregits que han estat emmagatzemades a la base de dades. Aquest botó, que visualitza el formulari de la pàgina següent, només està accessible si hem demanat crear una base de dades de Access amb les estadístiques de la correcció.

89


El formulari de visualització de dades és el que s’indica a continuació:

Com podem apreciar, figuren aquí resumides totes les dades que s’inclouen a l’informe que es crea per l’alumne. Aquesta pantalla no permet modificar cap dada, és únicament per visualitzar-les. En primer lloc figura el nom de la prova, el nombre d’alumnes que tenen dades emmagatzemades a la base de dades, el fitxer que conserva aquestes dades i el directori a on està desat. A continuació, unes llistes desplegables ens permeten seleccionar quins dels exercicis presents a la base de dades volem visualitzar. La informació està organitzada per temes per facilitar la seva consulta. S’indiquem les dades relatives a:

• Estadístiques de velocitat (s’indiquen també les pulsacions reals de l’alumne) • Pulsacions presents a l’original de la prova i a l’exercici de l’alumne. • La mateixa informació relativa als caràcters, accents i pulsacions del Shift

Amb el botó “Treu”, podem eliminar alumnes de la base de dades. Si traiem un

alumne de la base de dades, això no té cap repercussió a la correcció d’aquest alumne, que no es veu modificada. Podem treure alumnes de la base de dades que ens

90

EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i corregir exercicis de mecanografia desvirtuïn la mitja, perquè tinguin molta dispersió respecte aquesta. Per exemple un alumne molt dolent que s’equivoca molt o fins i tot un exercici en blanc. 1.5.2.8. Estadístiques del grup

Amb el tercer botó, i amb un formulari molt semblant al que hem vist, tenim accés

a les dades mitges de tots els exercicis presents a la base de dades. El que fa el programa és sumar totes les dades i dividir-les entre el nombre d’exercicis, i aquest és el valor que es visualitza a la casella corresponent.

Des d’aquesta pantalla també podem treure exercicis de la base de dades si algun d’ells ens desvirtua els resultats que busquem. Si volguéssim tornar a afegir les dades d’un alumne un cop l’hem suprimit de la base de dades, l’únic que hauríem de fer és tornar a corregir el seu exercici.

1.5.2.9. Sortir del programa El botó “Sortir” ens permet abandonar el programa. Abans de sortir s’ens

demana confirmació amb el següent missatge:

1.5.3. Informació a la barra d’estat A la barra d’estat, a la part inferior del formulari principal, el programa ens informa

en tot moment de l’estat actual de la correcció, i altres dades d’interès. Els primers cinc camps d’informació són els més interessants. D’esquerra a dreta ens trobem:

• Nom de la prova de l’exercici seleccionat

El programa permet corregir simultàniament exercicis de proves diferents (tot i que no seria el més normal). El nom que aquí s’indica correspon a l’exercici present a la llista de correcció que està seleccionat.

• Data en que va ser realitzat l’exercici seleccionat Igual que en el cas anterior, podem tenir dates diferents per als exercicis.

• Nombre total d’exercicis a la llista de correcció • Nombre d’exercicis que ja han estat corregits • Nombre d’exercicis pendents de correcció

1.5.4. Càlcul de les pulsacions d’un document

En Mecanografia, en lloc de comptabilitzar caràcters, es tenen en compte

pulsacions. No és el mateix introduir pel teclat la “ i ” que la “ ï ”, ja que en el segon cas, el nombre de tecles que és necessari polsar és de tres, (Shift, dièresi i la ‘i’), i per tant, el temps invertit en teclejar cadascú dels caràcters també és diferent.

91


Des de sempre, el càlcul de les pulsacions s’ha fet de la següent forma: • Minúscules o xifres Una pulsació (Lletra) • Majúscules sense accent Dos pulsacions (Shift + Lletra) • Minúscules accentuades (`´) Dos pulsacions (Accent + Lletra) • Minúscules amb dièresi o circumflex Tres pul. (Shift + ( ¨ / ^ ) + Lletra) • Majúscules accentuades Tres pulsacions (Accent + Shift + Lletra) • Majúscules amb dièresi o circumflex Quatre pul. (Shift + Acc + Shift + Lletra)

Aquestes serien les pulsacions estipulades, les que sempre s’han comptabilitzat, i representen les pulsacions reals de tecles en considerar un caràcter individual.

Si considerem els caràcters agrupats en lloc de aïllats, llavors el que hem de fer seria comptar les pulsacions necessàries per introduir cada caràcter de forma independent i sumar-les. És fàcil comprovar que les pulsacions reals (les tecles que realment s’accionarien al teclat) poden no coincidir amb aquesta estimació.

No seria difícil que el programa calculés les pulsacions de tecles “reals” que es necessiten per introduir el text, però com que a la Mecanografia sempre s’han calculat les pulsacions considerant cada caràcter de forma independent, el programa ho fa també d’aquesta manera, per no induir a confusió.

Sempre que es parla de pulsacions, i no s’indica expressament “reals”, es sobreentén que estem parlant d’aquestes pulsacions diguem “oficials”, on cada caràcter és considerat de forma aïllada. De fet, en un text normal, no té perquè haver gaires diferències entre els dos tipus de pulsacions. Per que ens entenguem, les pulsacions “reals” serien les tecles que realment ha polsat i deixat anar l’alumne, mentre que les “oficials” serien les necessàries per introduir el text del seu exercici, sense cometre cap equivocació (sense realitzar correccions) i considerant cada lletra de forma independent.

Quan l’editor dels alumnes grava l’exercici, indica al fitxer les pulsacions reals que l’alumne ha fet, és a dir, el nombre real de tecles que ha premut i ha deixat anar. Aquesta dada seria impossible d’extreure a partir del text escrit per l’alumne, perquè no sabem si l’alumne ha esborrat i ha tornat a escriure caràcters. Aquesta informació ens pot ser d’utilitat per valorar l’exercici de l’alumne, ja que si aquest s’equivoca molt però ha anat corregint els errors a mesura que escrivia, el nombre de pulsacions que es poden determinar a partir del text escrit del seu exercici, pot ser molt inferior a les que ha realitzat realment l’alumne. La dada de les pulsacions reals de l’alumne, contrastada amb les pulsacions del seu exercici, també ens pot donar una idea de la eficàcia de l’alumne.

El retorn de carro, s’ha considerat (a no ser que s’indiqui expressament el contrari) com dos pulsacions, i dos caràcters. Per una part el retorn de carro i per una altra l’alimentació de línia. De fet, en Windows (al contrari que en Linux per exemple), quan polsem un retorn de carro, introduïm els codis CR i LF (retorn de carro i alimentació de línia) al document.

1.5.5. L’algorisme de correcció i els paràmetres de configuració En primer lloc, cal remarcar que l’algorisme de correcció pot, en un moment

donat, trobar uns errors al exercici de l’alumne amb els que el professor no estigui totalment conforme. Això és perfectament raonable, ja que fins i tot dos professors podrien realitzar correccions diferents davant d’un mateix error. Il·lustrarem aquest últim punt mitjançant un senzill exemple.

Suposem que tenim el text: Text original de la prova: cocoliso Text escrit per l’alumne: coliliso

92


Un corrector podria interpretar que l’alumne s’ha descuidat de posar la síl·laba “co” i ha duplicat o afegit la síl·laba “li”, donant lloc a un total de quatre errors en aquesta paraula, que indicaria:

Text de l’alumne corregit: cocoliliso Un altre corrector, podria estimar que en realitat s’han produït dos errors de

pulsació i indicar aquests com: Text de l’alumne corregit: coliliso L’alumne, segurament, preferirà aquest segon mètode de correcció, que el

penalitza només amb dos errors, en lloc del primer, on se li comptabilitzaven quatre errors en aquesta paraula.

Si amb aquest exemple tan senzill, s’han vist dos formes de correcció que poden considerar-se igualment vàlids, imaginem-nos la gran quantitat d’interpretacions que poden donar-se als errors presents en un determinat text que s’està corregint. El corrector en principi, aplicarà el mètode de correcció que sigui més afavoridor per a l’alumne (el que doni menys errors), però en tot cas, això depèn de les característiques del text, del tipus d’errors i de les opcions de configuració del programa (veure apartat “1.5.1.3 Configuració del programa”). 1.5.5.1. Funcionament de l’algorisme de correcció

Per poder configurar adequadament els paràmetres del corrector, és necessari tenir una idea del funcionament de l’algorisme encarregat de realitzar la correcció dels errors a l’exercici de l’alumne. És el que anem a tractar d’explicar a continuació.

L’algorisme de correcció examina els dos textos (l’original de la prova i l’exercici escrit per l’alumne) caràcter a caràcter. Mentre els caràcters siguin iguals, avança sobre els textos normalment. Un text sense errors, o amb molt pocs, es corregeix molt ràpidament.

Quan l’algorisme detecta un error en un caràcter, aquest pot ser degut a tres causes fonamentals:

1. L’alumne s’ha descuidat de posar alguna lletra (o paraula, o fins i tot frase sencera). El corrector assenyala aquest error, afegint el text que l’alumne s’ha descuidat, subratllat i en color vermell: Text oblidat

2. L’alumne ha afegit per descuit alguna lletra, paraula o línia (pot haver per exemple duplicat un paràgraf). El corrector assenyala aquest error, tatxant el text que l’alumne ha afegit i posant-lo de color vermell Text afegit

3. Es tracta simplement d’un error de pulsació. En lloc d’una tecla, l’alumne, per descuit, ha polsat per exemple la del costat. En aquesta cas, el corrector indica el caràcter o caràcters equivocats (els que ha escrit l’alumne) en color vermell. Aquests tres casos han de ser tractats de forma diferent, i per tant donen lloc a

actuacions diferents per part del corrector. Estudiem com exemple el primer cas. 1.5.5.1.1. Exemple. L’alumne s’ha descuidat caràcters

Si l’alumne s’ha oblidat de posar alguns caràcters, a partir de l’error, es busca la sincronització més endavant al text de l’original de la prova:

Exemple Text original: Avui fa molt bon dia Text de l’alumne: Avui fa bon dia El primer error es detecta al caràcter que es troba subratllat. Al desplaçament 9, el

text original presenta la lletra “m”, mentre que l’alumne ha escrit la “b”. Si avancem el primer apuntador, sobre l’original de la prova, mantenint el segon cursor sobre el primer error trobat (sobre la “b”), 5 caràcters més endavant, al desplaçament 14, trobem la sincronització (paraula “bon”).

93


En aquest cas ha esta molt senzill, però la sincronització es complicaria, si el text següent contingués altres errors o caràcters descuidats o afegits per l’alumne. Com podria el corrector saber que ha trobat la sincronització si els textos no són idèntics?. Llavors hauríem de parlar d’una semblança entre els textos a sincronitzar. De fet, el corrector intenta dos tipus diferents de sincronització:

• Sincronització d’identitat L’original i el text escrit per l’alumne són idèntics, un cop trobada la sincronització, durant un nombre prefixat de caràcters (aquest valor es pot establir als paràmetres de configuració)

• Sincronització de semblança Si no trobem els caràcters iguals consecutius que implicarien la sincronització anterior, el corrector buscarà que, un cop trobada la sincronització, els textos a comparar, s’assemblin (dintre d’una longitud que també es pot establir), seguint uns criteris de semblança que també es poden prefixar als paràmetres de configuració del corrector.

1.5.5.1.2. Paràmetres de la sincronització

Si tornem a donar un cop d’ull al formulari de configuració dels paràmetres de la correcció, ens trobem que podem fixar els següents camps (per ordre d’aparició):

Per establir aquests paràmetres, hem de partir de les característiques del text que estem corregint. La configuració que s’ha establert per defecte, anirà be amb textos més o menys llargs amb errors dispersos, o amb molts errors però seguits. És a dir, textos que no presentin un gran nombre d’errors individuals localitzats en un tros petit del text.

• Caràcters a explorar un cop trobada la sincronització Un cop trobat el primer error (caràcter diferent), ens indica quants caràcters

avançarem endavant per buscar la sincronització (primer caràcter coincident). Contra més gran sigui aquest valor, més temps invertirà el programa en la correcció. Si tenim per exemple un text de pràctiques inicials de l’estil:

poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy poiuy No sembla raonable fixar aquest paràmetre més enllà de 7 ó 8 caràcters.

94


Posar un valor molt gran pot fer, per a un text que tingui frases repetides, que es trobi la sincronització molt més endavant del lloc on s’ha genera l’error i que s’assenyalin més errors del compte. Hem de tenir en compte també que si posem un valor molt petit, i l’alumne duplica per exemple tot un paràgraf, el programa no trobarà la sincronització.

• Caràcters a comparar un cop trobada la sincronització Un cop trobada la sincronització, o el que sembla ser-ho, aquest paràmetre ens

fixa el nombre de caràcters que compararem entre el text original i el de l’alumne, per validar o donar per bona la sincronització trobada, en el cas que els dos textos no siguin idèntics i s’hagi de buscar la semblança entre ells. Contra més alt sigui aquest valor, més trigarà el programa a realitza la correcció.

• Caràcters correctes seguits Un cop trobada la sincronització (primer caràcter coincident entre el text original

de la prova i l’exercici de l’alumne), quants caràcters seguits després d’aquest han de coincidir entre els dos textos per validar-la (donar per bona aquesta sincronització).

Un valor petit, pot fer que es trobin sincronitzacions errònies. Un valor gran, pot fer que no es trobi la sincronització “d’identitat” quan el nombre d’errors al text a corregir és gran.

• Màxim nombre d’errors dintre del rang a mirar

Com s’ha comentat, si no es pot trobar la sincronització “d’identitat” degut a que el nombre d’errors a l’exercici de l’alumne és molt gran, es busca la sincronització de semblança, és a dir, es comparen els textos a partir de la possible sincronització, però no buscant que siguin idèntics, sinó que s’assemblin en funció d’una sèrie de paràmetres que es poden establir. Aquest paràmetre fixa el nombre màxim d’errors que estem disposats a tolerar entre els dos textos dintre del rang a comparar per considerar que aquests s’assemblen.

• Percentatge de semblança

És un valor complementari a l’anterior. La sincronització de “semblança” es donarà per bona sempre i quan el nombre d’errors es mantingui inferior o igual al màxim especificat a l’apartat anterior, i el percentatge de semblança entre els dos textos a comparar (un cop trobada la sincronització, i dintre del rang a estudiar) sigui igual o superior a l’indicat. 1.5.5.1.3. Modificació dels paràmetres per ajustar la correcció

A continuació s’indica un exemple de text escrit per l’alumne que no serà

adequadament corregit amb els paràmetres per defecte del programa, ja que presenta un gran nombre d’errors individuals o aïllats, localitzats en un tros petit de text.

Text original de la prova

Si fem cd camí i al camí subministrar figura qualsevol directori que no tingui permís d'execució per a nosaltres, l'ordre fracassarà.

Text escrit per l’alumne Si fem cd camí i al cmí suminstrar figua qulsvol directori que no

tingui permís d'execució per a nosatres, lordre fracasará.

Text de l’alumne corregit amb les opcions per defecte Si fem cd camí i al camí suminnistrar figura qulssevol directori que

no tingui permís d'execució per a nosaltres, l'ordre fracassará.

95


Com es pot apreciar, aquest text ha estat mal corregit amb els paràmetres per defecte. Hi ha dos grups de lletres errònies que no han estat correctament indicades, generant més errors del compte.

La correcció poc acurada és deguda fonamentalment a que exigim un nombre seguit de caràcters correctes molt alt per validar la sincronització “d’identitat”, i com que el nombre d’errors és alt, tampoc no s’aconsegueix sempre la sincronització de semblança. Un cop entès que és el que passa, és fàcil modificar els paràmetres de la correcció per aconseguir una correcció òptima, bastarà per exemple fixar les opcions:

Amb aquesta configuració, l’exercici correctament corregit quedaria: Text de l’alumne corregit amb les noves opcions

Si fem cd camí i al camí subministrar figura qualsevol directori que no tingui permís d'execució per a nosaltres, l'ordre fracassará.

Evidentment, aquesta no és l’única configuració que permet resoldre correctament aquest exercici. Un altre detall en el que també ens podem fixar, és que tot i que la primera correcció no ha estat acurada, ens ha assenyalat a on s’ubicaven els errors de l’alumne, i ha estat fàcil veure que la correcció no havia funcionat. Fins i tot si en algun cas (hem de tenir present que no és fàcil trobar exercicis amb tants errors aïllats i tan agrupats) no aconseguíssim trobar un algorisme de correcció òptim per algun exercici, amb la informació que ens proporciona el programa, seria molt més senzill anar a fer una correcció “manual”, en l’hipotètic cas que això fos necessari. Podem també resumir que en tot cas, les equivocacions del programa, seran molt inferiors a les que tindria un professor cansat després de estar un parell d’hores fixant la vista per corregir un grapat d’exercicis de mecanografia que el programa corregirà en pocs minuts. 1.5.5.1.4. Si la correcció no ha estat òptima

El programa Exameca, presenta una flexibilitat molt alta i ens permet tornar a corregir els exercicis que no hagin estat adequadament corregits modificant per a ells els paràmetres de configuració. El que hem de fer si advertim que un o més exercicis tenen correccions no òptimes, i entenem a que són degudes, és marcar aquests exercicis com a no corregits, modificar els paràmetres de configuració, i tornar a iniciar la correcció, corregint únicament aquests exercicis pendents. Això ho podem fer fins i tot per a exercicis individuals.

Tot i que no es recomana fer canvis arbitraris en els paràmetres de configuració sense saber exactament el que estem tocant, no hem de tenir cap por de modificar aquests valors. En tot cas, sempre podem tornar als paràmetres de configuració per defecte fent clic al botó corresponent.

96


Resumint direm que en qualsevol cas, fins i tot una correcció no òptima d’algun exercici, ens indica en la majoria dels casos a on es troben els errors, i en el hipotètic cas de que algun exercici no es pogués corregir automàticament de forma òptima, sempre es podrà corregir manualment amb molta més facilitat que si no es disposés de les indicacions del corrector.

1.5.6. Camps de la base de dades

A continuació, s’indiquen els camps que presenta la base de dades on s’emmagatzemen les estadístiques referents als exercicis corregits, i el seu significat.

• DNIAlumne -DNI de l’alumne que ha realitzat l’exercici. Aquesta és la clau primària, és a dir, cada alumne (i per tant cada exercici) es reconeix inequívocament mitjançant aquesta clau.

• NomAlumne -Nom de l’alumne que ha realitzat l’exercici. S’indiquen en primer lloc el primer i segon cognoms, una coma i després el Nom. Aquest mètode d’identificació és el que es fa servir a la majoria dels instituts.

• Temps_Prova -Temps que l’alumne ha invertit a la realització de l’exercici.

• Pulsacions_Reals -Pulsacions reals de tecles que l’alumne ha efectuat per introduir el seu exercici. En aquestes es compten totes, fins i tot la tecla d’esborrar.

• Pulsacions_Original -Pulsacions que hi havia al text original de la prova. • Pulsacions_Alumne -Pulsacions que hi ha al text escrit per l’alumne • Pulsacions_Correctes -De les pulsacions que ha introduït l’alumne, quantes

d’elles són correctes, és a dir, quantes coincideixen amb les de l’original de la prova. Pel programa, si l’alumne introdueix “á” i a l’original de la prova hi havia “à”, això comptabilitza una pulsació correcta (la corresponent a la lletra ‘a’, i una errònia (s’ha equivocat a l’accent).

• Pulsacions_Erronies -Les pulsacions equivocades. Si a l’original figura “à” i l’alumne escriu “è”, això es comptabilitza com una pulsació correcta (l’accent està be) i una errònia (ha canviat una ‘a’ per una ‘e’).

• Pulsacions_Sobren -Les pulsacions que no eren a l’original de la prova i l’alumne ha afegit, per exemple lletres duplicades.

• Pulsacions_Falten -Les pulsacions que estaven a l’original de la prova i que l’alumne ha deixat de posar al seu exercici, per exemple lletres o accents oblidats.

• Pulsacions_Falten_Final -Els caràcters que es deixen de posar al final de l’exercici es comptabilitzen apart, ja que pot ser que l’alumne no hagi tingut temps per completar la prova, i no és realment que s’hagi equivocat descuidant-se una lletra per exemple.

• Caracters_Original -Caràcters que hi havia a l’original de la prova. • Caracters_Alumne -Caràcters que ha posat l’alumne al seu exercici. • Caracters_Correctes -Caràcters iguals entre l’original i el text escrit per

l’alumne (aquells que l’alumne ha escrit correctament). • Caracters_Equivocats -Caràcters que l’alumne ha canviat. En aquest apartat,

una “à” a l’original escrita com a “é” és un caràcter equivocat (mentre que són dos pulsacions errònies).

• Caracters_Afegits -Caràcters que l’alumne ha afegit, que no hi eren a l’original de la prova.

• Caracters_Omitits -Caràcters que l’alumne ha oblidat, o ha deixat de posat al seu exercici dels que hi eren a l’original de la prova.

97


• Caracters_Falten_Final -Els caràcters que es deixen de posar al final de l’exercici es comptabilitzen apart, ja que pot ser que l’alumne no hagi tingut temps per completar la prova, i no és realment que s’hagi equivocat descuidant-se una lletra per exemple.

• Accents_Original -Nombre de lletres accentuades que hi havia a l’original de l’exercici. En aquest apartat es comptabilitzen els accents oberts o tancats, les dièresis i els circumflexos.

• Accents_Alumne -Quants accents ha posat l’alumne al seu exercici. • Accents_Correctes -Dels accents que ha posat l’alumne, quants són

correctes (coincideixen amb els de l’original). Es miren els accents, i no les lletres, per exemple, si a l’original figura “ó” i l’alumne posa “í”, això es comptabilitza com un accent correcte, un caràcter equivocat, una pulsació correcta i una errònia.

• Accents_Erronis -Accents equivocats. El tipus d’accent del text escrit per l’alumne no coincideix amb el de l’original de la prova.

• Accents_Sobren -Accents que no hi eren a l’original de l’exercici i l’alumne ha posat. Poden ser deguts per exemple a paraules repetides.

• Accents_Falten -Accents que l’alumne s’ha descuidat de posar (oblidats). Quan una lletra a l’original porta accent i al text de l’alumne no, s’incrementa aquest camp. Aquí es comptabilitzen tots els tipus d’accents, és a dir, els oberts, els tancats, les dièresis i els circumflexos.

• Accents_Falten_Final -Accents que l’alumne ha deixat de posar al final de l’exercici per falta de temps.

• Pulsacions_Shift_Original -Pulsacions de la tecla de majúscules que cal realitzar per introduir l’original de la prova.

• Pulsacions_Shift_Alumne -Pulsacions de la tecla de majúscules que l’alumne ha realitzat per introduir el seu exercici.

• Pulsacions_Shift_Correctes -Pulsacions de la tecla de majúscules que coincideixen a l’original i a l’exercici de l’alumne. Per exemple, si a l’original figura la lletra “E” i l’alumne ha introduït la “D” en el seu lloc, això comptabilitza una pulsació del Shift correcta, tot i que dona lloc a un error de pulsació i un error de caràcter.

• Pusacionsl_Shift_Sobren -Pulsacions de la tecla de majúscules que l’alumne ha realitzat al seu exercici i que no hi eren a l’exercici original. En la tecla de majúscules, no es consideren les pulsacions “Incorrectes”, ja que no tenen garie sentit, o sobren, o falten.

• Pulsacions_Shift_Falten -Pulsacions de la tecla de majúscules que l’alumne havia d’haver fet i que s’ha descuidat. Un caràcter “A” escrit com a “a” (o com a “e”), comptabilitza una pulsació del Shift que falta.

• Pulsacions_Shift_Falten_Final -Pulsacions de la tecla de majúscules que l’alumne ha deixat de posar (probablement per falta de temps) al final de l’exercici.

• Minu-Mayu -Lletres minúscules que s’han escrit com majúscules. Aquest error, també comptabilitzarà una pulsació de la tecla de majúscules (Shift) que sobra.

• Mayu-Minu -Lletres majúscules que s’han escrit com minúscules. Aquest error, també comptabilitzarà una pulsació de la tecla de majúscules (Shift) que falta.

D’aquests camps, només els quatre primers tenen noms que s’han de mantenir.

La resta, si l’usuari ho considera oportú, poden ser modificats. L’únic que s’ha de respectar és la posició relativa de cada camp (l’ordre dels camps no pot ser modificat).

Si apareixen valors negatius als camps indicats com a “Falten al final”, això vol dir que sobren caràcters en lloc de faltar, és a dir, que l’alumne ha afegit caràcters al final de l’exercici. Això no és molt normal i no acostuma a passar.

98

Paràmetres de l exercici de mecanografia - xtec.cat · EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i...

Documents

Transcript of Paràmetres de l exercici de mecanografia - xtec.cat · EjerMeca V. 1.0 - Programari per preparar i...