Part II - gencat.cat€¦ · del Departament de Medi Ambient i Habitatge la competència...
45
Part II Acció Climàtica a Catalunya
Transcript of Part II - gencat.cat€¦ · del Departament de Medi Ambient i Habitatge la competència...
Part II Acció Climàtica a Catalunya
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 0
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 1
ÍNDEX
ÍNDEX ..........................................................................................................................1
1. Cronologia del canvi climàtic al món......................................................................2
2. Acció institucional desenvolupada a Catalunya .....................................................8
2.1. Arquitectura institucional ...............................................................................9
2.1.1. Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic ....................................9
2.1.2. Els grups de treball de la Comissió Interdepartamental ....................... 11
2.1.3. Comissió Intradepartamental del Canvi Climàtic .................................. 12
2.1.4. L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic .................................................. 13
2.2. La participació ciutadana............................................................................. 14
2.2.1. La Convenció Catalana del Canvi Climàtic .......................................... 14
2.3. El Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012............. 15
2.3.1. Objectius ............................................................................................. 15
2.3.2. Desplegament del Pla.......................................................................... 16
2.3.3. Programa d’actuació 2010 ................................................................... 16
2.4. L’acció climàtica en la planificació del Govern............................................. 18
2.5. Línies de treball destacades en l’acció climàtica.......................................... 23
2.5.1. El règim europeu de comerç de drets d’emissió a Catalunya............... 23
2.5.2. La complicitat de les organitzacions mitjançant el programa “Acords
Voluntaris” ........................................................................................................... 25
2.5.3. El món municipal ................................................................................. 26
2.5.4. Incorporació dels criteris climàtics en l’avaluació ambiental de plans i
programes ........................................................................................................... 28
2.5.5. Coordinació intergovernamental .......................................................... 28
2.5.6. Impuls a la recerca .............................................................................. 33
2.5.7. Esdeveniments mundials a Barcelona ................................................. 38
2.5.8. Adaptació al canvi climàtic................................................................... 40
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 2
1. Cronologia del canvi climàtic al món
Any Nacions Unides Unió Europea Espanya Catalunya
1972 Primera Conferència Mundial sobre
el Medi Ambient Humà (Estocolm)
1979 Primera Conferència Mundial sobre
el Clima (Ginebra); establiment del
Programa mundial sobre el clima
(PMC)
1988 Establiment del GIECC
1990 Primer informe d’avaluació del
GIECC
Segona Conferència Mundial sobre
el Clima
L’Assemblea General de les Nacions
Unides posa en marxa les
negociacions sobre una convenció
internacional relativa al canvi
climàtic
1991
El Comitè Intergovernamental de
Negociació adopta la CMNUCC
Conferència de les Nacions Unides
sobre el Medi Ambient i el
Desenvolupament
1992
S’obre a la firma la CMNUCC
Primera Estratègia comunitària
per limitar les emissions de CO2
1994 Entra en vigor la CMNUCC
COP1 (Berlín); Mandat de Berlín 1995
Segon informe d’avaluació del
GIECC
1996 COP2 (Ginebra); presentació dels
primers inventaris de GEH
1997 COP3 (Kyoto); adopció del Protocol
de Kyoto
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 3
Any Nacions Unides Unió Europea Espanya Catalunya
1998 COP4 (Buenos Aires); Pla d’acció de
Buenos Aires
La Comunitat Europea signa el
Protocol de Kyoto
Creació del Consell Nacional del
Clima (CNC)
Espanya signa el Protocol de
Kyoto a Nova York
1999 COP5 (Bonn)
COM (2000) 87 final, Llibre
Verd sobre el comerç dels
drets d’emissió de gasos amb
efecte d’hivernacle a la Unió
Europea
2000 COP6 (l’Haia); negociacions sobre el
Protocol de Kyoto
COP6 BIS (Bonn); acord polític
sobre les modalitats del Protocol de
Kyoto
Posada en marxa del Primer
Programa Europeu de Canvi
Climàtic (PECC I)
Primera fase d’implantació
PECC I (2000-2001)
COP7 (Marràqueix); Acords de
Marràqueix; conclusió dels detalls
tècnics
2001
Tercer informe d’avaluació del
GIECC
COM (2001) 580 final,
Proposta de directiva establint
un esquema per al comerç de
drets d’emissió de gasos amb
efecte d’hivernacle i esmena
de la Directiva del Consell
96/61/CE
Creació de l’Oficina Espanyola
de Canvi Climàtic (OECC) com
a òrgan col·legiat
Modificació del règim regulador
de les composicions i funcions
del CNC
Canvi de la Secretaria del CNC
per la Secretaria de l’OECC
Cimera Mundial sobre el
Desenvolupament Sostenible
La Comunitat Europea aprova
el Protocol de Kyoto
Aprovació a les Corts Generals
del Protocol de Kyoto
Ratificació del Protocol de
Kyoto per tots els estats
membres
2002
COP8 (Nova Delhi); Declaració de
Nova Delhi sobre canvi climàtic i
desenvolupament sostenible
Aprovació i ratificació d’Espanya
del Protocol de Kyoto a les
Nacions Unides
Conferència Mundial sobre el Canvi
Climàtic, Moscou
Segona fase d’implantació
PECC I (2002-2003)
2003
COP9 (Milà); s’avança en aspectes
tècnics
Directiva 2003/87/CE, per la
qual s’estableix un règim per al
comerç de drets d’emissió de
gasos amb efecte d’hivernacle
a la Comunitat
Integració de l’OECC en
l’organització departamental com a
òrgan directiu amb nivell orgànic de
subdirecció general
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 4
Any Nacions Unides Unió Europea Espanya Catalunya
Aprovació de la primera
Estratègia Espanyola enfront
del canvi climàtic
Creació del Grup
Interministerial del Canvi
Climàtic (GICC)
En la Declaració pel diàleg
social, Govern, empresaris i
sindicats acorden abordar el
desenvolupament dels
compromisos i conseqüències
del Protocol de Kyoto
2004 COP10 (Buenos Aires); s’aprova un
paquet de mesures centrades en
l’adaptació al canvi climàtic i de
mesures d’atenuació
Directiva 2004/101/CE,
d’inclusió dels mecanismes de
flexibilitat del Protocol de
Kyoto al mercat comunitari de
drets d’emissió, modificació de
la Directiva de comerç
d’emissions, 2003/87/CE
Aprovació del Pla Nacional
d’Assignacions 2005-2007; RD
1866/2004, de 6 de setembre
S’assignen a la Direcció
General de Qualitat
Ambiental (DGQA) del
Departament de Medi
Ambient i Habitatge
(DMAH) les funcions
d’autoritzacions d’emissions
de GEH
Entrada en vigor del règim
comunitari de comerç
d’emissions
Aprovació de la Llei 1/2005, de
9 de març, per la qual es
regula el règim del comerç de
drets d’emissió de gasos amb
efecte d’hivernacle
Segon Programa Europeu de
Canvi Climàtic (PECC II)
Creació de la Comissió de
Coordinació de Polítiques de
Canvi Climàtic (CCPCC)
Creació de l’Autoritat Nacional
Designada
2005
COP11 / MOP1 (Mont-real); adopció
dels acords de Marràqueix
COM (2005) 703 final.
Comunicació de la Comissió
sobre orientacions
complementàries per als plans
d’assignació del període 2008-
2012 en l’àmbit del règim de
comerç de drets d’emissió de
la UE
Entrada en funcionament del
Registre Nacional de Drets
d’Emissió (RENADE)
Primer informe sobre el
canvi climàtic a Catalunya,
impulsat i coordinat pel
Consell Assessor per al
Desenvolupament
Sostenible (CADS)
2006 Revisió de la Directiva
2003/87/CE; COM (2006) 676
final. Comunicació de la
Comissió sobre la construcció
d’un mercat global de carboni
Constitució, composició i
funcionament de les meses de
diàleg previstes a la Llei
1/2005
S’estableix el règim jurídic
d’autorització, verificació i
validació d’emissions de
GEH de les instal·lacions
ubicades a Catalunya
incloses a l’àmbit d’aplicació
de la Llei 1/2005
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 5
Any Nacions Unides Unió Europea Espanya Catalunya
Atorgament a l’OECC del nivell
orgànic de Direcció General
COM (2006) 725 final.
Comunicació de la Comissió al
Consell i al Parlament Europeu
sobre l’avaluació dels plans
nacionals d’assignació per a
l’assignació de drets d’emissió
de gasos amb efecte
d’hivernacle en el segon
període del règim de comerç
d’emissions de la UE
Aprovació del Pla Nacional
d’Adaptació al canvi climàtic i
del seu primer programa de
treball
S’assigna a la Direcció
General de Polítiques
Ambientals i Sostenibilitat
del Departament de Medi
Ambient i Habitatge la
competència d’impulsar
l’elaboració d’una estratègia
contra el canvi climàtic i el
compliment responsable del
Protocol de Kyoto
Aprovació del Pla Nacional
d’Assignacions 2008-2012; RD
1370/2006, de 24 de
novembre
Creació de l’Oficina Contra
el Canvi Climàtic
COP12 / MOP2 (Nairobi); decisions i
iniciatives noves per donar suport a
països en procés de
desenvolupament i pla de treball
complet per a les negociacions
sobre els compromisos de les
diferents Parts més enllà del 2012
COM (2006) 818 final.
Proposta de modificació de la
Directiva 2003/87/CE amb la
finalitat d’incloure les activitats
d’aviació en el règim
comunitari de comerç de drets
d’emissió de GEH
Notificació a la Comissió
Europea del PNA espanyol
Creació de la Comissió
Interdepartamental contra el
Canvi Climàtic
Quart informe del GIECC Decisió de la Comissió, de 26
de febrer de 2007, relativa al
PNA espanyol
Es fixen la composició i els
objectius de la Comissió
Interdepartamental contra el
Canvi Climàtic
COM (2007) 2 final.
Comunicació de la Comissió
sobre la limitació de
l’escalfament mundial a 2° C i
les mesures necessàries fins
al 2020 i després
Document de treball de la
Comissió, SEC (2007) 8, sobre
l’avaluació de l’impacte
RD 1030/2007, de 20 de juliol,
pel qual es modifica el RD
1370/2006
RD 1402/2007, de 29
d’octubre, pel qual es modifica
el RD 1370/2006
2007
COP13 / MOP3 (Bali); Full de ruta
de Bali
COM (2007) 354 final. Llibre
Verd d’Adaptació al canvi
climàtic a Europa: opcions
d’actuació per a la UE
Aprovació de l’Estratègia
Espanyola de canvi climàtic i
energia neta Horitzó 2012
(EECCEL) i de les Mesures
urgents de l’EECCEL
Convenció Catalana del
Canvi Climàtic. Jornada
inaugural (17 d’octubre de
2007)
2008 COM (2008) 30 final.
Comunicació de la Comissió
sobre mesures per tal d’arribar
als compromisos acordats en
matèria de seguretat i
competitivitat energètica, i
lluita contra el canvi climàtic
Convenció Catalana del
Canvi Climàtic. Jornada de
clausura (14 de febrer de
2008)
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 6
Any Nacions Unides Unió Europea Espanya Catalunya
Aprovació del Pla marc de
mitigació del canvi climàtic
a Catalunya 2008/2012
Primer informe de seguiment
de l’OECC del Pla Nacional
d’Adaptació al Canvi Climàtic
2008
Creació de l’Institut
d’Investigació sobre Canvi
Climàtic (I2C2)
Presentació al Parlament
Europeu del procés de
participació ciutadana per a
l’elaboració del Pla marc de
mitigació
Es crea l’Institut Català de
Ciències del Clima (IC3)
COP14 / Poznan (Polònia) / Full de
ruta per a l’acord a Copenhaguen
Participació catalana a la
Declaració de Saint-Malo
(França)
Presentació de l’esmena
catalana a la COP14
Poznan / paper de les
regions
Aprovació del Parlament
Europeu d’una resolució sobre
l’estratègia de la Unió Europea
amb vista a la consecució d’un
gran acord a gran escala sobre
el canvi climàtic a
Copenhaguen
Assignació provisional de drets
d’emissió al segon paquet de
nous entrants Pla 2008-2012
Llei 5/2009 d’ampliació del
règim de comerç de drets
d’emissió
L’OCCC presenta el primer
d’una sèrie d’estudis per a
l’elaboració d’una estratègia
de prevenció i d’adaptació
al canvi climàtic a
Catalunya. Número 1: el
delta de l’Ebre
Barcelona Climate Change Talks,
novembre del 2009
Aprovació del Consell de la UE
del Paquet Energia i Clima,
amb els eixos legislatius
següents:
- Nova directiva comerç
de drets d’emissió
- Repartiment d’esforços
al sector difús
- Directiva
d’emmagatzematge
geològic del CO2
- Foment de l’ús de les
renovables
- Estàndards d’emissió
per a nous vehicles
L’OCCC publica la Guia de
càlcul d’emissions de GEH
L’ACA i la Fundació Nova
Cultura de l’Aigua
presenten l’estudi Aigua i
canvi climàtic
2009
COP15 / Copenhaguen
(Dinamarca)
Publicació del Llibre Blanc
d’Adaptació al Canvi Climàtic
de la UE
2010 COP16 / Cancun (Mèxic) Aprovació de l’Estratègia
Europa 2020, per un
S’aprova la Llei 13/2010, per la
qual es modifica la Llei 1/2005,
El Servei Meteorològic de
Catalunya presenta els
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 7
Any Nacions Unides Unió Europea Espanya Catalunya
creixement intel·ligent,
integrador i sostenible
Proposta de la Comissió sobre
un reglament relatiu a la
subhasta de drets d’emissió en
el marc del sistema de comerç
d’emissions de la UE
d’ampliació i perfeccionament
del règim general de comerç
de drets d’emissió
resultats dels treballs sobre
canvi climàtic a Catalunya
El GECCC presenta les
conclusions del segon
informe sobre el canvi
climàtic a Catalunya
L’OCCC publica el
Programa d’Actuacions
2010 previst en el PMMCC
L’OCCC presenta el
programa de reducció
d’emissions Acords
Voluntaris per a empreses i
organitzacions
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 8
2. Acció institucional desenvolupada a Catalunya
La lluita contra el canvi climàtic ha esdevingut en els darrers temps una preocupació
creixent en el si de la societat; no tan sols associada a la tradicional concepció de
protecció del medi i de l’entorn que ens envolta, sinó vinculada a la prevenció dels
impactes d’esdeveniments futurs que certament condicionaran la vida de les pròximes
generacions.
És per això que el Govern de la Generalitat de Catalunya, conscient que per fer front a
aquest repte global cal iniciar l’acció de polítiques públiques pròximes al ciutadà, va
decidir emprendre el camí cap a una acció climàtica decidida.
Així, doncs, des de l’any 2006 s’estableixen les bases, en el marc del compromís
adoptat per Espanya amb la ratificació del Protocol de Kyoto, per tal que Catalunya
contribueixi a mitigar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en la part
proporcional que li correspon.
De la mateixa manera, cal destacar el procés d’estudi iniciat per aconseguir un pòsit
de coneixement en relació amb els riscos dels impactes futurs derivats del canvi del
clima a Catalunya. El fet de saber com evitar els costos socials, econòmics i
ambientals derivats del canvi climàtic en els diversos sectors ajudarà a preveure les
polítiques futures que s’hauran d’implementar.
Es presenta, doncs, a continuació, l’acció institucional que ha impulsat el Govern de la
Generalitat de Catalunya en aquest camí de lluita contra el canvi climàtic.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 9
2.1. Arquitectura institucional
Tot seguit es presenten els instruments de què s’ha dotat el Govern de la Generalitat
de Catalunya per tal de desenvolupar les polítiques de mitigació i d’adaptació al canvi
climàtic.
2.1.1. Comissió Interdepartamental del Canvi Climàt ic
El Govern de Catalunya va adoptar el 13 de febrer de 2007 un acord de govern que
defineix i fixa l’estructura de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic.
El Govern de la Generalitat va acordar els objectius i la composició de la Comissió
Interdepartamental del Canvi Climàtic, l’òrgan que coordina l’acció del Govern en
aquesta matèria. Aquesta Comissió decideix i impulsa en el si de l’executiu les accions
per lluitar contra el canvi climàtic i, atès el seu caràcter interdepartamental, té una
actuació àmplia i transversal.
Els objectius de la Comissió són quatre:
– Coordinar l’actuació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la lluita contra el canvi
climàtic.
– Impulsar actuacions de caràcter transversal entre els diferents departaments per
afavorir l’adaptació al canvi climàtic a fi de disminuir-ne els efectes a Catalunya.
– Promoure accions de caràcter transversal entre els diferents departaments per
disminuir les emissions dels gasos amb efecte d’hivernacle, responsables del canvi
climàtic.
– Fer el seguiment i l’avaluació de les actuacions anteriors.
La Comissió Interdepartamental del Canvi
Climàtic està integrada per un representant
de cadascun dels departaments de la
Generalitat afectats directament. Així, el
conseller de Medi Ambient i Habitatge exerceix la presidència de la Comissió, la qual
té onze vocalies de caràcter permanent exercides per un representant de cadascun
dels departaments següents:
• Medi Ambient i Habitatge
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 10
• Economia i Finances
• Política Territorial i Obres Públiques
• Agricultura, Alimentació i Acció Rural
• Salut
• Treball
• Interior, Relacions Institucionals i Participació
• Innovació, Universitats i Empresa
• Educació
• Presidència
• Vicepresidència
Les persones que integren aquestes vocalies tenen rang de secretari general i són
nomenades pel conseller de Medi Ambient i Habitatge a partir de la proposta dels
departaments corresponents. No obstant això, segons els temes que s’hi hagin de
tractar, seran convidats a participar-hi altres departaments de la Generalitat.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 11
2.1.2. Els grups de treball de la Comissió Interdep artamental
La Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic crea grups de treball de caràcter
tècnic quan s’han de tractar temes que requereixen un coneixement específic d’una
matèria. Aquests grups reben el mandat de la Comissió, inclouen representants dels
departaments que treballen entre tots de forma coordinada i eleven les conclusions a
la Comissió a fi que puguin prendre una decisió. Entre els grups de treball creats, en
destaquen dos per la seva importància i perdurabilitat en el temps:
Grup de treball per a l’elaboració del Pla marc de mitigació del canvi climàtic a
Catalunya 2008-2012
El 30 d’octubre de 2007, amb motiu del procés d’elaboració del Pla marc de mitigació
del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012, es va crear aquest grup de treball amb els
objectius següents:
– Preparar els documents tècnics per tal que la Comissió Interdepartamental prengui
les decisions oportunes per a l’elaboració del Pla marc de mitigació del canvi climàtic a
Catalunya 2008-2012.
– Recollir les aportacions i peticions de les empreses i la societat catalana.
– Analitzar les polítiques vigents i estudiar la viabilitat del conjunt de mesures.
– Fer una anàlisi de les polítiques d’impacte de futur.
– Aportar iniciatives per tal d’elevar-les a la Comissió Interdepartamental.
– Plantejar les perspectives per al període 2012-2020.
Grup de treball de gasos fluorats
El 28 de novembre de 2008, el Govern de la Generalitat de Catalunya va crear aquest
grup de treball amb l’objectiu d’estudiar com es distribueixen les exigències del
Reglament CE 842/2006 i dels reglaments posteriors, del CE 303/2006 al 208/2006, i
també les del Reial decret sobre gasos fluorats, d’acord amb l’àmbit competencial que
cada departament de la Generalitat de Catalunya disposa.
En concret, aquest grup de treball està format pels departaments següents:
• Medi Ambient i Habitatge
• Economia i Finances
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 12
• Innovació, Universitats i Empresa
• Treball
• Educació
Actualment, aquest grup de treball porta a terme una anàlisi en profunditat per
designar els òrgans competents de desenvolupament de les activitats previstes en els
reglaments esmentats i en el Reial decret sobre gasos fluorats.
2.1.3. Comissió Intradepartamental del Canvi Climàt ic
En el si de la coordinació tècnica i administrativa del Departament de Medi Ambient i
Habitatge, i atesa la composició diversa de les direccions generals i de les entitats que
hi són adscrites, moltes de les quals desenvolupen una activitat íntimament lligada als
temes que s’han de tractar amb el canvi climàtic, l’any 2007 es va crear la Comissió
Intradepartamental del Canvi Climàtic.
Aquest òrgan té com a objectiu impulsar les polítiques de mitigació i adaptació al canvi
climàtic que són transversals en el si de les accions realitzades pel Departament de
Medi Ambient i Habitatge.
La seva composició està formada per representants de:
– l’Agència Catalana de l’Aigua,
– l’Agència de Residus de Catalunya,
– el Servei Meteorològic de Catalunya,
– l’Institut Català del Sòl,
– Adigsa,
– el Gabinet del Conseller, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat,
la Direcció General de Qualitat Ambiental, la Direcció General de Medi Natural, la
Direcció General de Promoció de l’Habitatge i la Direcció General de Qualitat de
l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 13
2.1.4. L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic
L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, creada a partir del Decret 573/2006, de 19 de
desembre, dóna suport tècnic a la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic.
L’Oficina és l’encarregada de vetllar per la implantació de les mesures contra el canvi
climàtic i el compliment del Protocol de Kyoto. L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic es
va constituir definitivament el febrer del 2007, i va esdevenir la formalització i el reforç
administratiu i tècnic de les tasques orientades al tractament d’aquesta qüestió que
s’havien iniciat l’any 2004.
Els objectius generals de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic són els següents:
– Impulsar i proposar a la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic una
estratègia catalana del canvi climàtic, que també haurà d’estar vinculada a l’estratègia
catalana per al desenvolupament sostenible.
– Dinamitzar i coordinar totes les polítiques públiques per reduir les emissions de
gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya. Participar activament en la Comissió de
Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic i en els processos de participació de les
comunitats autònomes en la presa de decisions en el marc europeu.
– Promoure i impulsar les polítiques domèstiques de reducció de gasos amb efecte
d’hivernacle en els sectors no inclosos en la Directiva de comerç de drets d’emissió.
– Donar suport a les polítiques de reducció d’emissions en les instal·lacions que inclou
la Directiva de comerç de drets d’emissió, i a l’ús, si convé, dels mecanismes de
flexibilitat del Protocol de Kyoto.
– Impulsar polítiques d’adaptació al canvi climàtic.
– Millorar els embornals catalans (boscos).
– Concertar amb la societat civil, l’àmbit acadèmic i els sectors empresarials tots els
aspectes relacionats amb el canvi climàtic, difondre’ls, fer que se’n prengui consciència
i oferir-ne formació.
– Donar suport a la comunitat científica catalana per a la recerca, l’estudi i la
comprensió del canvi climàtic a Catalunya seguint les directrius europees i de les
Nacions Unides.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 14
2.2. La participació ciutadana
Més enllà de l’arquitectura institucional establerta, el Govern de la Generalitat de
Catalunya ha considerat necessari obrir un procés de diàleg i concertació amb la
societat catalana per tal d’enriquir la posada en pràctica de les polítiques de lluita
contra el canvi climàtic.
2.2.1. La Convenció Catalana del Canvi Climàtic
La Convenció Catalana del Canvi Climàtic va constituir el procés de participació
ciutadana per a l’elaboració del Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya
2008-2012. La participació de la societat en la Convenció va ser molt significativa, amb
prop de mil propostes recollides per part de més de 800 participants i 500 entitats.
La Convenció va incloure una primera fase de sessions
informatives, desenvolupades el juny del 2007; la jornada
inaugural del 17 d’octubre del 2007; un període posterior
de sessions de reflexió i debat, i finalment la jornada de
cloenda, el 14 de febrer de 2008. En total, s’hi van rebre
unes 1.000 propostes.
Un cop finalitzada la Convenció, en el període comprès entre la jornada de cloenda i la
celebració de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic del 28 d’abril de 2008,
es van rebre un total de 30 observacions i suggeriments de diversos membres de la
societat (ciutadans, empreses, administracions, etc.), la incorporació dels quals va ser
valorada per la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic.
Mit. post2012 14%
Mit. 2008-2012 72%
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 15
2.3. El Pla marc de mitigació del canvi climàtic a
Catalunya 2008-2012
El Govern ha aprovat el Pla marc de mitigació
del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012
(PMMCC), per al compliment del Protocol de
Kyoto. L’objectiu del Pla és contribuir en la
part proporcional al compliment del compromís de l’Estat, però a la vegada està
preparat per incorporar els acords que actualment es negocien a Europa per reduir els
gasos amb efecte d’hivernacle per al període 2013-2020.
El Pla marc de mitigació del canvi climàtic incorpora les accions desenvolupades pel
conjunt de departaments de la Generalitat de Catalunya, i en coherència amb aquest
plantejament quantifica els esforços que ha de fer cada sector i identifica les accions
que cal dur a terme per mitigar-ne les emissions.
2.3.1. Objectius
El Pla marc es concreta en tres objectius estratègics:
– Objectiu estratègic 1: impuls del desplegament de les mesures d’inversió, legals,
tècniques, financeres, d’incentivació, de suport i de concertació per part del conjunt de
les administracions públiques que actuen a Catalunya, i mitjançant la concertació dels
sectors públics i privats, per tal d’assolir l’objectiu de limitar el creixement de les
emissions dels sectors difusos al 37% respecte a l’any base. Aquest objectiu pretén
evitar l’emissió de 5,33 Mt de CO2 equivalent anuals en els sectors difusos.
– Objectiu estratègic 2: en els sectors regulats per la Directiva del règim de comerç de
drets d’emissió, impuls a la reducció d’emissions en els processos productius i en l’ús
de combustibles alternatius, així com el foment en la participació en els mecanismes
flexibles del Protocol de Kyoto.
– Objectiu estratègic 3: impuls d’accions transversals orientades a incrementar el
coneixement del fenomen del canvi climàtic per mitjà de la recerca, així com la
sensibilització, la formació i la participació.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 16
2.3.2. Desplegament del Pla
Les diferents actuacions previstes en el PMMCC 2008-2012, que ha desenvolupat
cada departament de la Generalitat de Catalunya que n’és responsable, han estat
analitzades per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic en el document Desplegament del
Pla 2008-2009.
En aquest document es veu com, de manera transversal, les diferents accions de
mitigació de les emissions s’han portat a terme en el conjunt de l’acció de govern. S’hi
observa que més del 85% de les accions adoptades pel PMMCC s’anaven
desenvolupant, i s’hi han identificat 11 actuacions addicionals. Durant el 2008 i el 2009
s’havien executat un total de 186 actuacions en matèria de lluita contra el canvi
climàtic, 91 de les quals formen part del programa 1 per reduir les emissions difuses.
D’aquestes 186 actuacions, el 73% havia superat la fase inicial de desenvolupament;
en particular, el 41% tenia un progrés entre avançat i molt avançat.
2.3.3. Programa d’actuació 2010
El Programa d’actuació 2010 és el primer programa d’actuació previst pel Pla marc de
mitigació. S’hi concreten les actuacions del 2010 que contribueixen a la mitigació del
canvi climàtic a Catalunya, i també s’hi inclouen el departament responsable, els
departaments implicats i els pressupostos associats per a cadascuna de les
actuacions.
Els departaments que han col·laborat amb les seves aportacions a l’elaboració del
Programa d’actuació 2010 són els següents:
• Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
• Departament d’Economia i Finances
• Departament d’Educació
• Departament de Governació i Administracions Públiques
• Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació
• Departament d’Innovació, Universitats i Empresa
• Departament de Medi Ambient i Habitatge
• Departament de Política Territorial i Obres Públiques
• Departament de Salut
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 17
• Departament de Treball
• Departament de la Vicepresidència
Segons les dades recollides per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, el
desenvolupament del Pla es va implementant a un ritme alt, amb més d’un 85% de les
accions previstes en marxa, amb 180 actuacions específiques per fer front al canvi
climàtic, 88 de les quals s’emmarquen dins del programa per reduir 5,33 Mt de CO2 de
les emissions dels sectors no regulats, altrament anomenats sectors difusos.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 18
2.4. L’acció climàtica en la planificació del Gover n
El Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 va incorporar les
accions més representatives i quantificables que els diversos departaments de la
Generalitat tenien previstes per contribuir a la reducció d’emissions de gasos amb
efecte d’hivernacle. D’altra banda, la variable climàtica també havia estat incorporada
en moltes altres planificacions sectorials, però no en un grau de concreció que
permetés quantificar un objectiu de reducció. Posteriorment a l’aprovació del Pla, el
Govern ha continuat planificant la seva acció i hi ha incorporat, en alguns casos de
manera molt protagonista, la variable climàtica.
És per aquests motius que a continuació es presenten les estratègies, els plans i els
programes aprovats pel Govern de la Generalitat de Catalunya més destacats que
tenen una incidència en el canvi climàtic i que no formen part directa del Pla marc de
mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012.
Estratègia per al desenvolupament sostenible de Cat alunya (EDSCAT)
L’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya és el full de ruta que fixa
els objectius estratègics clau per garantir la transició de Catalunya cap a escenaris
d’una sostenibilitat més gran en l’horitzó del 2026, basats en una economia
ecoeficient, de baix contingut en carboni i que minimitza els impactes sobre la salut i el
medi.
L’Estratègia esdevé un document referent i transversal en el si de la planificació
pública, i té els objectius següents:
– Harmonitzar el desenvolupament econòmic amb la millora del benestar i la qualitat de vida de la ciutadania. – Internalitzar els costos ambientals i el valor dels serveis dels ecosistemes i de la biodiversitat. – Assegurar la restauració dels efectes ocasionats pels impactes ambientals i la recuperació del capital natural i la seva funcionalitat. – Assolir una veritable integració horitzontal i vertical entre les diferents polítiques sectorials i entre els diferents nivells de govern, respectivament, tot garantint la coherència entre els diversos objectius sectorials. – Garantir la participació de la ciutadania en els processos de presa de decisions. – Assolir una societat culta, inclusiva, amb igualtat d’oportunitats i solidària.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 19
Àmbit de transport
El sector de la mobilitat és un dels principals emissors de gasos amb efecte
d’hivernacle. En conseqüència, la diversificació energètica del sector i la millora de
l’eficiència del parc de vehicles per aconseguir una mobilitat sostenible són, entre
d’altres, objectius importants en la planificació del Govern. Entre la planificació amb
una incidència climàtica, podem destacar els plans i directrius següents:
Pacte nacional d’infraestructures (PNI)
Directrius nacionals de mobilitat de Catalunya
Pla de transports de viatgers de Catalunya
Pla del sistema logístic català
Pla d’infraestructures del transport de Catalunya
Pla director de mobilitat
Pla estratègic de la bicicleta de Catalunya
Pla director d’infraestructures
Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya
Àmbit d’energia
La planificació energètica és un eix cabdal i que té un impacte directe en la reducció
d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. En aquest apartat volem destacar dos
documents importants, que constitueixen el nucli dur de les polítiques adreçades a la
millora de l’eficiència energètica en els diversos sectors i una aposta ferma i decidida
per l’ús de les energies renovables.
Pla de l’energia (revisió del novembre del 2009)
El Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 defineix el posicionament polític del
Govern de la Generalitat sobre tots els aspectes energètics que afecten Catalunya.
L’objectiu de la revisió del novembre del 2009 va ser actualitzar-ne les estratègies i els
objectius, tenint en compte els esdeveniments que han tingut lloc en el món de
l’energia en els darrers quatre anys (preus cada vegada més elevats de l’energia
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 20
seguits d’una caiguda dràstica dels preus del petroli, nous compromisos mundials,
europeus i espanyols en matèria d’energia i canvi climàtic, etc.) i incorporant els
efectes que pot tenir l’actual crisi econòmica i financera global sobre la situació
energètica.
Addicionalment, també s’ha dut a terme la revisió del Pla de l’energia a causa de la
necessitat d’actualitzar les previsions d’oferta i demanda energètica en funció de
l’evolució de certes línies d’actuació de la política energètica catalana i d’altres
polítiques sectorials catalanes relacionades amb l’energia (ambiental, territorial...) en
aquests últims anys i de com és previsible que evolucionin (calendari d’implantació de
l’energia eòlica, objectius d’energia solar fotovoltaica, solar termoelèctrica i
biocarburants, aprovació del Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya
2008-2012, del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, etc.), així com
per l’obligació de fer-ne una revisió triennal, tal com ja estableix el Pla de l’energia
mateix.
Estratègia d’implantació del vehicle elèctric a Cat alunya (IVECAT)
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat l’Estratègia d’implantació del
vehicle elèctric a Catalunya (IVECAT), per al període 2010-2015, que ha de permetre
assolir els següents objectius quantitatius a Catalunya per a l’any 2015:
– 76.000 vehicles elèctrics. Aquests vehicles elèctrics inclouen els que s’endollen a
una font d’energia externa, tant els elèctrics purs com els híbrids endollables. No inclou
els híbrids no endollables.
– 91.200 punts de recàrrega.
Per tal d’assolir els objectius de l’IVECAT és necessari actuar i impulsar actuacions en
diversos àmbits. En aquest sentit, aquesta estratègia inclou un total de 26 mesures
que s’estructuren en 4 eixos d’actuació. Aquests eixos es focalitzen a donar impuls a:
– la infraestructura de recàrrega necessària per tal que estigui disponible per als
usuaris de vehicle elèctric,
– la transformació de la indústria de l’automòbil a Catalunya per adaptar-la a les
necessitats del vehicle elèctric,
– la promoció del vehicle elèctric en el marc de la mobilitat sostenible,
– la generació de demanda de vehicle elèctric.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 21
Àmbit del cicle de l’aigua
Davant els escenaris que auguren una reducció de la disponibilitat d’aigua futura
derivada d’episodis climàtics extrems, és imprescindible començar a incorporar
l’adaptació al canvi climàtic com un veritable factor que cal tenir en compte en les
consideracions i planificacions futures de les polítiques en matèria d’aigua impulsades
pel Govern.
Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU)
Pla sectorial d’abastament d’aigua
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (PGDCFC)
Programa de reutilització d’aigua de Catalunya
Programa d’estalvi en el proveïment urbà
Àmbit de gestió de residus
Les emissions vinculades a la gestió de residus provenen sobretot del metà (CH4)
alliberat per la matèria orgànica en la seva gestió com a residu. Prevenir la generació
de residus, fomentar una bona recollida selectiva en origen, potenciar el mercat de
reciclatge i millorar la captació de biogàs dels abocadors són algunes de les accions
recollides en la planificació que es destaca a continuació.
Pla d’acció per a la gestió dels residus municipals a Catalunya
Pla de gestió dels residus municipis de Catalunya
Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals
Programa de gestió dels residus de construcció a Catalunya
Programa de gestió dels residus industrials de Catalunya
Àmbit d’Interior, Relacions Institucionals i Partic ipació
Tota planificació en l’àmbit de la seguretat viària tindrà un impacte associat a la
mobilitat i, per tant, en les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Les línies i
estratègies que s’han de seguir en aquest àmbit són un factor clau addicional per
aconseguir una política integrada i transversal en la mitigació del canvi climàtic.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 22
Pla de seguretat viària
Àmbit d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
El sector agrari és generador de diversos gasos que contribueixen al fenomen de
l’escalfament global. A la vegada, és un sector vulnerable als possibles impactes
previstos en els escenaris climàtics i cal incorporar mesures de gestió de l’adaptació
necessàries en la planificació per tal de garantir el desenvolupament del sector.
Pla d’acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques
Pla per a la promoció de biodigestió de purins a Catalunya 2008-2012
Plans de millora de la fertilització agrària
Pla per a l’eficiència en l’ús de l’aigua per a reg agrícola
Pla general de política forestal de Catalunya
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 23
2.5. Línies de treball destacades en l’acció climàt ica
L’acció del Govern de la Generalitat de Catalunya en el repte de fer front al canvi
climàtic comporta un desplegament important de polítiques concretades en diverses
àrees de treball.
En aquest apartat s’han volgut presentar de forma concreta algunes de les àrees,
projectes o treballs destacats en el marc d’aquest ampli ventall de polítiques.
2.5.1. El règim europeu de comerç de drets d’emissi ó a
Catalunya
La Unió Europea (UE), partint de la concepció dels innovadors mecanismes instituïts
pel Protocol de Kyoto —el mecanisme d’aplicació conjunta (AC), el mecanisme de
desenvolupament net (MDN) i el comerç internacional de drets d’emissió—, ha
desenvolupat el règim més complet que hi ha en l’àmbit del comerç d’emissions de
diòxid de carboni (CO2) pel que fa a les empreses, i l’ha convertit en líder mundial en
aquest mercat emergent. El règim europeu del comerç de drets d’emissió (EU ETS) es
va posar en marxa en els vint-i-cinc estats membres de la UE l’1 de gener de 2005.
El nucli del règim el constitueix la «moneda»
comuna d’intercanvi, els drets d’emissió. Un
dret autoritza a emetre una tona de CO2. Els
estats membres han elaborat plans nacionals
d’assignació (PNA) per als períodes 2005-2007 i 2008-2012 que donen a cada
instal·lació afectada un cert nombre de drets d’emissió amb caràcter gratuït, la qual
cosa li permet emetre una determinada quantitat de CO2 sense cap cost addicional.
Les empreses que mantenen un nivell d’emissió per sota del que els permeten els
drets de què disposen poden vendre els seus drets excedentaris a un preu que
determinen l’oferta i la demanda imperants en aquell moment.
Les empreses i altres participants del mercat comercien directament entre ells o
compren i venen per mitjà d’un corredor, una borsa o qualsevol altre tipus de mitjancer
dels que han sorgit per beneficiar-se dels avantatges d’aquest nou i important mercat.
A Espanya, el règim europeu de comerç de drets d’emissió és regulat per la Llei
1/2005, de 9 de març, que estableix que les instal·lacions indicades al seu annex 1
necessiten una autorització d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 24
Correspon a la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi
Ambient i Habitatge, d’acord amb el Decret 397/2006, de 17 d’octubre, d’aplicació del
règim del comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle i de regulació
del sistema d’acreditació de verificadors d’informes d’emissió de gasos amb efecte
d’hivernacle, l’atorgament de les autoritzacions d’emissió de gasos amb efecte
d’hivernacle a les instal·lacions afectades de Catalunya i l’aprovació dels plans de
seguiment de cada instal·lació afectada. Igualment, la Direcció General de Qualitat
Ambiental també valida els informes de notificació anual de les emissions de les
instal·lacions catalanes afectades per la Directiva de comerç.
D’altra banda, la Direcció General de Qualitat Ambiental, mitjançant l’Oficina
d’Acreditació d’Entitats Col·laboradores, acredita els verificadors d’informes d’emissió
de gasos amb efecte d’hivernacle (VEGEH), que són organismes competents,
independents i imparcials, amb personalitat jurídica i/o física pròpia, acreditats per
verificar els informes d’emissió que les empreses incloses en l’abast de l’aplicació de
la Llei 1/2005, de 9 de març, han de remetre anualment a l’Administració competent.
Aquests organismes s’acrediten d’acord amb els requisits definits en el Decret
397/2006, de 17 d’octubre, que inclou el compliment addicional dels requisits de la
guia EA-6/03 de l’European Accreditation. L’abast de l’acreditació dels VEGEH es
determina per sectors d’activitat.
Taula: Emissions sotmeses a Directiva a Catalunya, 2 009
Emissions verificades
2009
Emissions assignades
2009
Verificació enfront
d’assignació Sector Nombre instal·lacions
kt CO2 eq
Energia elèctrica 8 4.290 2.268 2.022 Cogeneració 50 3.812 4.624 -812 Altres instal·lacions de combustió 42 440 706 -266 Refineries 2 2.693 2.824 -132 Acer 1 237 321 -84 Calç 4 274 344 -70 Ciment 6 3.916 6.201 -2.284 Vidre 9 292 409 -118 Ceràmica 35 196 581 -385 Paper 27 490 683 -193 Total 184 16.640 18.961 -2.321
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 25
Emissions verificades - assignades a Catalunya, any 2009
0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000
Energia elèctrica
Cogeneració
Altres instal·lacions de combustió
Refineries
Acer
Calç
Ciment
Vidre
Ceràmica
Paper
kt CO2eq
Emissions Assignades
Emissions Verif icades
2.5.2. La complicitat de les organitzacions mitjanç ant el
programa “Acords Voluntaris”
El programa d’Acords Voluntaris és una nova eina destinada a sumar esforços en el
camí cap a una economia sostenible i baixa en carboni. Hom preveu que Acords
Voluntaris contribueixi a la reducció anual de 590.000 tones de CO2 fins al 2012.
Mitjançant el programa, impulsat per l’Oficina
Catalana del Canvi Climàtic, totes les
empreses, institucions, administracions
públiques, associacions i fundacions que s’hi vulguin adherir es comprometen
voluntàriament a fer el seguiment de les seves emissions i a establir mesures que
contribueixin reduir-les, més enllà del que obliga la normativa. Es tracta
d’organitzacions no cobertes per la directiva del règim de comerç d’emissions de CO2.
Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya estimula a fer aquests esforços i,
alhora, estableix mecanismes a fi que siguin reconeguts públicament. En aquest sentit,
el programa Acords Voluntaris disposa d’una etiqueta que reconeix l’esforç de
reducció d’emissions per part de les organitzacions adherides.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 26
Juntament amb els elements associats a l’etiqueta, les organitzacions poden
descarregar-se periòdicament un informe que reprodueix la seva situació exacta pel
que fa al procediment i que, a més, descriu les actuacions realitzades.
El programa és obert a la participació de qualsevol organització que es proposi millorar
el seu comportament en matèria d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. La
primera entitat adherida al programa ha estat el Departament de Medi Ambient i
Habitatge, que, en un període de tres mesos, presentarà el seu inventari d’emissions i
una proposta de mesures de reducció.
La promoció d’aquests acords té com a objectiu esdevenir un instrument clau dins el
ventall del conjunt de polítiques públiques relatives al canvi climàtic. Seguint les
experiències portades a terme en altres països europeus, s’ha constatat que aquests
acords entre els sectors públic i privat són una molt bona eina per avançar en el camí
cap a la sostenibilitat.
2.5.3. El món municipal
Tot el procés de negociacions internacionals per aconseguir l’Acord de Copenhaguen
a la COP15 el desembre del 2009 va evidenciar que enfront de la realitat d’un
compromís dèbil per part dels estats, hi ha una altra realitat compromesa i amb
voluntat de treballar i posar en pràctica solucions reals als reptes del canvi climàtic. Els
moviments socials, el sector privat i els governs locals i regionals han demostrat,
malgrat tot, que és possible avançar i que és necessari construir una via de baix a dalt
que aporti solucions i plantegi alternatives viables de desenvolupament que integrin el
factor clima.
En aquest marc, el Pacte d’Alcaldes, una
iniciativa de la Comissió Europea que té com
a objectiu aconseguir reduir les emissions de
CO2 i de gasos amb efecte d’hivernacle un
20% abans del 2020, ha esdevingut una peça clau en tot aquest procés.
Actualment, més de 630 municipis de 35 països s’hi han adherit.
L’impuls de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona a aquesta iniciativa té
el ple suport de la Generalitat de Catalunya, perquè entenem que mitjançant els plans
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 27
d’acció d’energia sostenible es porta a terme una diagnosi de la situació actual dels
nostres municipis i es preveuen mesures i objectius de reducció de futur en àmbits o
sectors tan emissors com la mobilitat, l’energia i els residus.
El paper dels governs locals és cabdal en la lluita contra el canvi climàtic, atès que les
emissions difuses de gasos amb efecte d’hivernacle (derivades, per exemple, de la
mobilitat, del sector residencial, de la construcció o dels residus) necessiten solucions
a escala local i, per tant, tot el que facin aquests ens col·labora de manera efectiva a la
mitigació del fenomen de l’escalfament global.
Per això, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va definir el 2008 les
subvencions a ens locals per promoure accions de sostenibilitat local. S’hi poden
presentar ajuntaments, consells comarcals, consorcis, entitats municipals
descentralitzades, agrupacions de municipis i agrupacions d’ens locals. L’objectiu és
donar suport a les accions de prevenció del canvi climàtic, de promoció de la mobilitat
sostenible, i d’integració de polítiques de sostenibilitat en l’acció local.
Pel que fa a la prevenció del canvi climàtic, se
subvencionen les actuacions concretes de
millora energètica, la renovació i l’adquisició
de vehicles de la flota municipal amb criteris
específics d’eficiència, i la implantació de sistemes informàtics de control del consum.
Per promoure la mobilitat sostenible, els ajuts es destinen a intervencions a favor de
l’ús de la bicicleta, la implantació de sistemes de lloguer o préstec gratuït, i l’adquisició
de bicicletes, a l’adequació de camins segurs, a peu o en bicicleta, per accedir a les
escoles, i a l’execució d’accions adreçades al desenvolupament de projectes de
serveis de compartir cotxes (car pooling).
Aquesta subvenció de sostenibilitat local s’ha convocat tant el 2008 com el 2010. El
2008, es va atorgar subvenció a 42 projectes, i amb una dotació final d’1.291.076 € es
va generar una inversió total per al desenvolupament dels projectes de 2.306.153 €. El
2010, s’atorga subvenció a 30 projectes, i amb una dotació final de 994.664 € es
genera una inversió total per al desenvolupament dels projectes d’1.522.815 €.
En definitiva, el repte del canvi del clima només podrà ser assumit amb la definició
d’una gran estratègia global, però amb la col·laboració estreta i efectiva de les
diferents administracions més properes al ciutadà. Aquestes administracions són les
que donen exemple i les que implementen les polítiques de transformació de pobles i
ciutats.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 28
2.5.4. Incorporació dels criteris climàtics en l’av aluació
ambiental de plans i programes
En el procés d’avaluació ambiental de plans i programes s’ha anat incorporant
progressivament la variable climàtica.
Des del punt de vista de la mitigació de les emissions de gasos amb efecte
d’hivernacle, es disposa d’eines de càlcul que, recollides en les guies elaborades per
l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, permeten en la majoria dels casos quantificar les
emissions i definir mesures concretes per a la reducció en relació amb la planificació
inicial.
Per contra, i atès que encara es treballa en un millor desenvolupament dels escenaris
climàtics regionalitzats, en el camp de l’adaptació s’hi ha introduït la variable climàtica
de manera limitada. Així, doncs, quan es tracta d’una planificació territorial general que
afecta tot el territori de Catalunya, s’hi han introduït recomanacions de tipus general;
mentre que quan es tracta d’una planificació corresponent a l’àmbit comarcal o
municipal especialment vulnerable als efectes del canvi climàtic, s’han emès informes
de tipus desfavorable quan el coneixement i la millor informació científica disponible
mostren que la planificació prevista és desaconsellable per als futurs impactes
climàtics a la zona.
En definitiva, la introducció d’aquest nou vector en l’anàlisi ambiental de plans i
programes és una altra nova eina per poder definir millor les estratègies de resiliència
als impactes futurs a causa del canvi del clima.
2.5.5. Coordinació intergovernamental
Prenent com a base el principi de col·laboració entre administracions públiques,
Catalunya desenvolupa les seves polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic
seguint les referències i les línies de treball que es desenvolupen en els àmbits estatal,
europeu, internacional.
També cal destacar el rol i l’impuls que el Govern de la Generalitat de Catalunya ha
desenvolupat en el si de les xarxes internacionals de governs regionals per la
sostenibilitat, de les quals forma part des de l’any 2002.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 29
2.5.5.1. Coordinació amb el Govern d’Espanya
El Govern de Catalunya integra, des de l’any 2005, la Comissió de Coordinació de
Polítiques de Canvi Climàtic (CCPCC), la qual es concep com a òrgan de coordinació i
col·laboració entre l’Administració general de l’Estat i les comunitats autònomes per a
l’aplicació del règim del comerç d’emissió i el compliment de les obligacions
internacionals i comunitàries d’informació que estan associades al règim del comerç
d’emissió.
En concret, l’Administració general de l’Estat i les comunitats autònomes han de
cooperar i col·laborar en matèria de canvi climàtic, així com subministrar-se
mútuament informació sobre metodologies aplicables als diferents sectors, millores
tecnològiques i qualsevol altra informació sobre l’autorització i la verificació
d’emissions, l’assignació individualitzada de drets d’emissió, de projectes de
desenvolupament net i d’aplicació conjunta del Protocol de Kyoto a la Convenció Marc
de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.
Les funcions de la CCPCC són les següents:
1. Seguiment del canvi climàtic i adaptació als seus efectes.
2. Prevenció i reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
3. Foment de la capacitat d’absorció de carboni per les formacions vegetals.
4. Tenint en compte els criteris que estableixi el Consell Nacional del Clima,
establiment de les línies generals d’actuació de l'Autoritat Nacional designada per
Espanya, dels criteris per a l’aprovació dels informes preceptius sobre la participació
voluntària en els projectes de desenvolupament net i d’aplicació conjunta del Protocol
de Kyoto a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic
5. L’impuls de programes i actuacions que fomentin la reducció d’emissions en els
sectors i les activitats no inclosos en l’àmbit d’aplicació.
2.5.5.2. Coordinació amb les institucions de la Uni ó Europea
La Generalitat de Catalunya ha participat activament en les diverses instàncies i
iniciatives de les institucions europees que han abordat el tema del canvi climàtic,
aportant les seves opinions i experiències a la formació de les posicions europees.
Pel que fa a la Comissió Europea, Catalunya ha participat en les consultes públiques
plantejades entorn del canvi climàtic, com, per exemple, el Llibre Verd sobre adaptació
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 30
al canvi climàtic del 2007 o el Llibre Verd sobre boscos i canvi climàtic del 2010. El
2009, Catalunya va ser la representant de totes les comunitats autònomes al Comitè
de Canvi Climàtic de la Comissió Europea.
Pel que fa al Parlament Europeu, s’ha mantingut una estreta relació amb la seva
Comissió Temporal sobre el Canvi Climàtic. El seu president, Guido Sacconi, va
participar en la jornada de cloenda del procés participatiu de la Convenció Catalana
del febrer del 2008, i el juny del 2008 la Generalitat va presentar a Brussel·les, al
Parlament, el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012.
Pel que fa als consells de ministres de Medi Ambient de la Unió Europea, i mitjançant
els instruments de participació autonòmica establerts des del 2004, les propostes de la
Generalitat de Catalunya es reflecteixen en els documents que es transmeten al
Govern espanyol perquè siguin defensats als consells. Durant el primer semestre del
2010, coincidint amb la presidència espanyola del Consell de la UE, Catalunya ha
estat la representant de totes les comunitats autònomes als consells de Medi Ambient
del 15 de març i de l’11 de juny, que han tractat el tema del canvi climàtic i la
participació i les propostes de la UE en les negociacions internacionals.
2.5.5.3. Participació en les conferències de l’Orga nització de
les Nacions Unides
Catalunya ha participat activament en les darreres conferències de l’ONU per al canvi
climàtic. Representants de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic van assistir a les
conferències celebrades a Milà (COP9) el 2003, Buenos Aires (COP10) el 2004,
Marràqueix (COP11) el 2005, Nairobi (COP12) el 2006, Bali (COP13) el 2007, Poznan
(COP14) el 2008 i Copenhaguen (COP15) el 2009.
En aquestes conferències, Catalunya va fer palès
el seu interès en les polítiques internacionals
contra el canvi climàtic i la seva voluntat i
compromís ferm de desenvolupar accions de
mitigació i d’adaptació.
Fruit del seguiment de les negociacions
internacionals per part de l’Oficina Catalana del
Canvi Climàtic, la Xarxa de Governs Regionals per al Desenvolupament Sostenible
(nrg4SD), seguint la proposta del Govern de Catalunya, va sol·licitar a la Secretaria de
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 31
la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que incorporés el
paper de les regions i els governs regionals i locals en la lluita contra el canvi climàtic
en el text de negociació del grup de treball AWG-LCA en la Conferència de les Parts
del COP14, celebrada a Poznan el desembre del 2008. Aquesta incorporació al text de
negociació ha estat coneguda com «l’esmena catalana».
La darrera conferència, celebrada a Copenhaguen el desembre del 2009, no va
complir les expectatives dipositades i no es va poder signar un acord vinculant en
matèria de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Malgrat això, el
procés encara és viu i cal esperar que a la pròxima COP, a Mèxic, s’assoleixin
resultats més ambiciosos, en coherència amb allò de què la comunitat científica va
alertant.
2.5.5.4. Coordinació amb altres governs regionals
El Govern de la Generalitat de Catalunya treballa pel reconeixement dels governs
regionals i locals en la lluita contra el canvi climàtic i en la necessitat d’establir
polítiques més ambicioses, essencials per al futur d’Europa i per a la seva
competitivitat i creixement.
Per això, Catalunya és membre actiu de la Xarxa de Governs Regionals per al
Desenvolupament Sostenible (nrg4SD) i del The Climate Group, organitzacions que
promouen una transició efectiva cap a una economia mundial baixa en carboni.
El Govern de Catalunya va participar activament en la cimera
mundial de líders contra el canvi climàtic de l’any 2005, amb
la signatura de la Declaració de Mont-real, juntament amb
uns altres 37 governs regionals dels Estats Units, el Canadà,
Europa, Àfrica, Austràlia i l’Amèrica del Sud.
L’any 2008, a Poznan, Catalunya va participar en la cimera mundial de líders contra el
canvi climàtic i va signar la Declaració de Poznan, en la qual es va acordar un
programa de treball que havien de seguir els signataris per tal de fer front a la lluita
contra el canvi climàtic.
Així mateix, a la COP15, a Copenhaguen, el desembre del 2009, Catalunya va
participar en una taula rodona sobre el futur de l’energia neta organitzada per The
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 32
Climate Group. A més, la delegació de Catalunya va mantenir trobades bilaterals amb
Gal·les, Baden-Württemberg, Fatick i Andorra.
La darrera cimera de líders regionals europeus, celebrada a París, i la III Cimera de
Regions pel Canvi Climàtic, a Montevideo, també van comptar amb la presència de
Catalunya. S’hi va signar una declaració explícita del camí que s’havia de seguir cap a
la COP16 i cap a una economia baixa en carboni.
En l’actualitat, Catalunya, juntament amb Aragó i São Paulo, són els actuals
copresidents de la Xarxa de Governs Regionals per al Desenvolupament Sostenible
(nrg4SD).
Una altra línia de cooperació en els temes relatius al canvi climàtic en què Catalunya
participa amb altres governs regionals és l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic, que
en el marc de la Comunitat de Treball dels Pirineus té com a objectiu portar a terme
una acció conjunta entre totes les regions pirinenques per tal de conèixer millor les
implicacions del canvi climàtic als Pirineus i les millors alternatives per actuar.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 33
2.5.6. Impuls a la recerca
Per tal que els governs puguin definir i desenvolupar les polítiques de mitigació i
adaptació al canvi del clima, és necessari fomentar la recerca. Aquest és un eix
fonamental sobre el qual s’ha de desenvolupar l’acció climàtica d’un país. Les
necessitats de recerca i d’innovació respecte al canvi climàtic són àmplies i diverses.
Pel que fa a la mitigació, el desenvolupament de tecnologies més netes és una
oportunitat econòmica; en són exemples el desenvolupament de les energies
renovables i la reconversió d’una part del sector de l’automoció cap al vehicle elèctric.
Quant a l’adaptació, necessitem millorar l’anàlisi del clima, la seva evolució i la
projecció futura. Igualment, cal conèixer els impactes climàtics potencials en
l’agricultura, la salut, el turisme, els boscos, i en territoris concrets altament
vulnerables.
Per tot això, en els darrers anys ha augmentat molt la recerca relativa al canvi climàtic.
En aquest sentit s’han creat centres específics de recerca i, a la vegada, els centres
d’investigació de referència que hi ha a Catalunya han incorporat la variable climàtica
dins les seves línies de treball.
2.5.6.1. Centres de recerca climàtics de Catalunya
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC)
El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya és un centre d’investigació aplicada, de
formació i transferència de tecnologia, situat als Prepirineus. El CTFC adopta la forma
jurídica de consorci i està format pel Consell Comarcal del Solsonès, la Universitat de
Lleida, la Diputació de Lleida, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, el
Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya (CEDRICAT) i la Generalitat
de Catalunya.
La recerca i la transferència de tecnologia impulsada pel CTFC queden emmarcades
en 4 grans programes de treball, que són desenvolupats per les àrees i grups de
treball:
– Gestió del medi forestal
– Valoració dels productes i serveis forestals
– Protecció dels recursos naturals
– Política forestal i desenvolupament rural
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 34
Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)
La Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut d’Estudis
Catalans van crear l’any 1987 aquest centre públic de recerca, amb la finalitat
d’impulsar la investigació bàsica i aplicada en ecologia terrestre. Posteriorment també
s’hi va integrar la Universitat de Barcelona.
L’objectiu principal del CREAF és generar nous coneixements i eines en l’àmbit de
l’ecologia terrestre, especialment la forestal, per millorar la planificació i la gestió del
medi natural, rural i urbà, mitjançant:
– Una recerca bàsica d’excel·lència, innovadora i capdavantera, que pugui ser
considerada un referent a escala nacional i internacional.
– Una recerca aplicada, especialment en l’àmbit forestal, que contribueixi a la gestió i
la conservació sostenibles dels recursos i dels ecosistemes.
– El desenvolupament d’eines conceptuals i metodològiques per facilitar la presa de
decisions i millorar la gestió del medi.
– La difusió de tots aquests coneixements científics i tecnològics mitjançant activitats
de formació, assessorament i divulgació.
Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL )
El Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental es va crear a partir de la iniciativa
dels Departaments de Salut, Innovació, Universitats i Empresa, i Medi Ambient i
Habitatge de la Generalitat de Catalunya l’any 2005, amb la col·laboració del Parc de
Salut Mar de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.
La seva missió és promoure i desenvolupar recerca epidemiològica avançada sobre
els factors ambientals que afecten la salut humana, per tal de facilitar la prevenció i el
control dels seus efectes perjudicials.
Institut Català de Ciències del Clima (IC 3)
El Govern de la Generalitat de Catalunya va crear l’estiu
del 2008 l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3) per tal
d’incrementar el coneixement de les dinàmiques
climàtiques i la capacitat de predir fenòmens meteorològics
a la regió mediterrània.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 35
A l’IC3, hi treballen uns 25 científics i investigadors, i està encapçalat per un comitè
científic extern format per 14 experts mundials de gran prestigi en matèria de canvi
climàtic.
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA)
L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals té com a missió promoure, dur a terme i
difondre recerca, així com formar investigadors i investigadores per contribuir a la
comprensió del medi ambient i la resolució dels reptes que sorgeixen de la seva
interacció amb la societat.
La visió de l’ICTA és la d’esdevenir un dels centres de referència en estudis
ambientals d’Europa. Té com a factors diferenciadors la internacionalització, la
pluridisciplinarietat i la interacció amb les diferents parts interessades (stakeholders),
en el marc de la sostenibilitat basada en els valors de la responsabilitat social.
Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC)
L’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) va
ser creat per contribuir en l’objectiu de fer un futur
energèticament més sostenible tenint present la
competitivitat econòmica i proveint la societat amb la
màxima seguretat energètica.
L’IREC és un institut de recerca on participen persones que saben que mitjançant
l’Institut es pot contribuir a dibuixar un futur energèticament més sostenible en un
entorn d’excel·lència. Els seus objectius són els següents:
• Promoure i desenvolupar la recerca en energia per obtenir resultats d’alt valor
científic i tecnològic a mitjà i a llarg termini.
• Liderar el desenvolupament de les línies tecnològiques energètiques aprovades
per l’Institut i orientar-les a les demandes de les empreses del sector.
• Oferir serveis d’enginyeria d’alt valor afegit a les empreses del sector energètic.
• Esdevenir consultor estratègic per a l’Administració en temes d’energia.
• Construir una xarxa de col·laboracions amb els principals centres tecnològics i
de recerca nacionals i internacionals en l’àmbit energètic.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 36
• Oferir a les empreses i als emprenedors les innovacions tecnològiques fruit de
la recerca.
• Col·laborar en la formació especialitzada de les universitats catalanes.
• Posar a la disposició dels departaments de les universitats els laboratoris i els
equipaments de l’Institut.
2.5.6.2. Pla de recerca i innovació de Catalunya 20 10-2013
El Pla de recerca i innovació (PRI) 2010-2013 és l’instrument mitjançant el qual
l’Administració de la Generalitat de Catalunya exerceix la tasca de planificació, foment
i coordinació de la recerca i la innovació del país. És, també, l’instrument fonamental
en què se sustenta el desenvolupament del Pacte nacional per a la recerca i la
innovació (PNRI) durant els propers quatre anys.
Aquest pla comprèn un període que arriba fins al 2013, amb la finalitat de sincronitzar-
se amb la planificació europea (setè Programa marc de recerca i desenvolupament
tecnològic 2007-2013 de la UE).
La contribució interdepartamental a aquest pla ha estat decisiva per assolir la
perseguida integració horitzontal dels objectius i les polítiques d’R+D+I. També resulta
diferencial, respecte a plans anteriors, l’assessorament rebut pel Consell Català de
Recerca i Innovació (CCRI), que a petició del Govern ha emès dictamen sobre les
bases del PRI 2010-2013, així com l’informe de l’OCDE (Reviews of Regional
Innovation: Catalonia, Spain. 2009).
El PRI es desplega en una estructura de cinc blocs de contingut:
a) Marc de referència
b) Visió estratègica
c) Polítiques i actuacions (inclou deu objectius estratègics)
d) Programació econòmica
e) Implantació, seguiment, revisió i avaluació del PRI
El Pla de recerca i innovació de Catalunya 2010-2013 es complementa amb un
document amb sis annexos en què s’exposen projeccions econòmiques, antecedents
d’inversió en R+D+I del Govern, continguts transversals i glossari de termes, entre
altres qüestions.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 37
2.5.6.3. Segon informe del canvi climàtic a Catalun ya
L’any 2005 es va publicar el primer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya,
elaborat pel Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC) i promogut des
del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).
Durant els anys 2009 i 2010, el Grup d’Experts en
Canvi Climàtic de Catalunya ha anat elaborant el segon
informe del canvi climàtic de Catalunya. Aquesta feina
respon al mandat que va fer la Comissió
Interdepartamental del Canvi Climàtic (CICC) de la
Generalitat de Catalunya, que en la seva sessió de 18
de juny de 2007 va establir un grup de treball constituït pel Consell Assessor per al
Desenvolupament Sostenible (CADS), l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), el
Servei Meteorològic de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’objectiu del
grup de treball ha estat facilitar els mitjans necessaris per al desenvolupament de
l’informe i fer-ne un seguiment per tal que s’ajustés a les condicions del mandat de la
CICC. El GECCC ja ha presentat les primeres conclusions relatives a aquest segon
informe.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 38
2.5.7. Esdeveniments mundials a Barcelona
2.5.7.1. Barcelona Climate Change Talks 2009
El novembre del 2009 va tenir lloc la conferència de Barcelona sobre canvi climàtic:
Barcelona Climate Change Talks 2009. D’aquesta manera, durant una setmana
Barcelona va ser el centre i la referència de l’acció climàtica mundial. Aquesta reunió
va ser l’última de les reunions preparatòries establertes el 2009 per arribar a un acord
internacional en matèria de canvi climàtic més enllà del 2012 a la Conferència de les
Parts (COP15) a Copenhaguen.
De la Conferència, se’n destaca l’organització i la participació en les negociacions de
més de 4.500 persones, incloent-hi delegacions de 181 estats.
En el marc de les negociacions de la conferència Barcelona Climate
Change Talks 2009, van tenir lloc avenços significatius en matèria
d’adaptació, cooperació tecnològica, reducció d’emissions per
desforestació en els països en desenvolupament i també en els
mecanismes per a la distribució i la gestió dels fons econòmics vers
els països en desenvolupament. Per contra, no hi va haver avenços
significatius en les qüestions dels objectius de reducció d’emissions
a mitjà termini dels països desenvolupats, així com en matèria de finançament.
També s’ha de remarcar el fet que es van fer conèixer a escala internacional les
polítiques i els compromisos que impulsen els governs regionals en general i el Govern
de la Generalitat de Catalunya en particular, i es va assolir l’objectiu de mantenir en el
text objecte de negociació (visió compartida) la referència explícita al paper dels
governs subestatals (subnations) i locals.
2.5.7.2. Carbon Expo
Barcelona també va acollir, el maig del 2009, la celebració de la Carbon Expo, que és
la fira mundial de referència de negocis relatius al mercat de CO2.
Celebrada a la Fira de Barcelona, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va
col·laborar en l’organització de l’esdeveniment i va disposar d’un espai dedicat a
l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 39
En només sis anys, la Carbon Expo ha esdevingut una plataforma de trobada líder per
als multioperadors del mercat de CO2.
A Barcelona, hi va haver aproximadament 3.000 participants,
procedents de més de 100 països. Hi van ser representats el sector
financer, els proveïdors de tecnologia verda, comerciants de crèdits
de carboni, empreses de consultoria, proveïdors de serveis de
vigilància i verificació, organitzacions internacionals, empreses i
representants governamentals.
L’any 2010 aquesta fira s’ha celebrat a la ciutat alemanya de Colònia,
i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic també hi ha tingut un espai propi. Per al 2011, i
gràcies a les gestions fetes per tots els actors implicats, entre ells la Generalitat de
Catalunya, es preveu que Barcelona torni a acollir la Carbon Expo.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 40
2.5.8. Adaptació al canvi climàtic
L’adaptació al canvi climàtic té com a objectiu reduir el risc i els danys per impactes
actuals i futurs, d’una manera rendible o explotant els beneficis potencials. L’opció de
no actuar sempre hi és, però si no es comença a actuar ara els costos socials,
ambientals i econòmics de l’adaptació seran molt elevats. És per això que una gran
part del món planteja l’adaptació al canvi climàtic com un dels eixos bàsics d’actuació
des d’ara i per a les properes dècades.
En aquest sentit, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha iniciat l’elaboració d’una sèrie
d’estudis per a la definició posterior d’una estratègia de prevenció i adaptació al canvi
climàtic.
2.5.8.1. Escenaris climàtics del Servei Meteorològi c de
Catalunya
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha facilitat les
primeres projeccions climàtiques regionalitzades a
Catalunya. Així, doncs, ha presentat els resultats
obtinguts en dues línies de treball relacionades amb el
canvi climàtic a Catalunya: la generació de projeccions climàtiques regionalitzades
(segle XXI) i l’anàlisi de tendències climàtiques recents (segle XX, bàsicament).
Els treballs del SMC se centren en dues variables meteorològiques: la temperatura i la
precipitació. Analitzen tant les dades registrades durant les darreres dècades a les
estacions meteorològiques com la seva evolució durant les properes dècades, cosa
que permet saber quins són els canvis de les variables durant els darrers anys i quin
en pot ser el comportament en el futur.
Els resultats fan palès que durant el segle XXI la temperatura mitjana anual
augmentarà més a la zona pirinenca que a la resta de Catalunya, i aquest augment
serà més marcat a l’estiu. La temperatura projectada cap al final d’aquest segle pot
augmentar al nostre país fins a valors superiors als 3° C en relació amb el període de
referència 1971-2000.
El Butlletí anual d’indicadors climàtics de l’any 2009 va confirmar per 16 punts de
mesura que la tendència a l’alça de la temperatura mitjana anual va a un ritme d’entre
0,19° C i 0,24° C per dècada.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 41
2.5.8.2. Estudis desenvolupats
Sèrie d’estudis de base per a la definició posterio r d’una estratègia de prevenció
i d’adaptació al canvi climàtic a Catalunya. Estudi de base n1: delta de l’Ebre
El primer d’aquests estudis se centra en la zona del delta
de l’Ebre, considerada una de les àrees més vulnerables
del nostre país als efectes de l’escalfament global.
L’objectiu del treball és establir la metodologia que es
podrà fer servir posteriorment en altres zones vulnerables, i
proposar les possibles mesures d’adaptació i prevenció al canvi climàtic per al cas
particular del Delta.
L’estudi fa una caracterització del territori, considera la vulnerabilitat del Delta al canvi
climàtic pel que fa al medi físic, natural i humà, n’analitza el risc, i proposa les mesures
de prevenció i d’adaptació al canvi climàtic. Ho fa treballant amb el pronòstic de
retrocés de la línia de costa exterior, d’inundació de terrenys adjacents a la costa de
les badies del Fangar i dels Alfacs, i d’augment de la presència i permanència de la
falca salina, i pren en consideració tres escenaris diferents: en l’horitzó temporal 2050,
una pujada del nivell mitjà del mar de 15 centímetres; en l’horitzó temporal 2100, un
augment del nivell del mar de 40 centímetres, i també en l’horitzó 2100, l’escenari
pessimista, un augment d’1 metre del nivell del mar.
Aigua i canvi climàtic
Un dels altres estudis de referència en el marc de l’adaptació al canvi
climàtic a Catalunya és Aigua i canvi climàtic, elaborat per l’ACA, en el
qual s’analitzen els diversos impactes sobre els recursos hídrics del país.
S’hi recullen diferents perspectives, des dels efectes del canvi climàtic en
els règims hidrològics d’aigües superficials i subterrànies i el seu
aprofitament, fins als impactes sobre els ecosistemes aquàtics, passant per altres
implicacions socioeconòmiques en els sectors que en depenen.
El document es basa en les previsions del quart informe (AR4) del Grup
Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC), o IPCC segons la
denominació anglesa, que estima un augment de la temperatura planetària per al final
d’aquest segle d’entre 1,1 i 6,4° C respecte del pe ríode 1980-1999.
Acció climàtica a Catalunya. Octubre del 2010 42
2.5.9. Cooperació al desenvolupament
El canvi climàtic afecta directament els processos de desenvolupament dels països
tercers, ja que moltes vegades són aquests països els més vulnerables als seus
impactes. La Generalitat de Catalunya actua amb la responsabilitat de contribuir a
combatre globalment els efectes del canvi climàtic i a mitigar-ne les causes. És per
això que el Departament de Medi Ambient i Habitatge, juntament amb l’Agència
Catalana de Cooperació al Desenvolupament, ha iniciat un procés de generació
d’aliances a escala internacional per contribuir a combatre els efectes del canvi
climàtic. A partir de l’expertesa i de les capacitats instal·lades per fer front al canvi
climàtic a Catalunya s’aprofundeix en els vincles amb els països tercers dins el treball
conjunt en l’àmbit de la cooperació per al desenvolupament.
2.5.9.1. Missió Fatick
Catalunya participa en la iniciativa del Programa de les Nacions Unides per al
Desenvolupament (PNUD) que dóna suport als governs regionals de països en procés
de desenvolupament en l’establiment d’estratègies de desenvolupament menys
emissores de gasos amb efecte d’hivernacle i menys vulnerables als impactes del
canvi climàtic. Aquesta iniciativa promou el disseny d’estratègies de desenvolupament
mitjançant l’elaboració d’un pla climàtic que establirà accions d’adaptació i mitigació
des d’una òptica territorial i mitjançant processos participatius; promou la capacitació i
l’enfortiment de les institucions dels països socis; la concertació d’actors per tal de
millorar l’impacte i la coherència de les accions, i el finançament per implementar
aquestes accions.
A més, i per mitjà d’un acord bilateral amb el Consell Regional de la Regió de Fatick,
Catalunya treballa estretament amb aquesta regió del Senegal per avançar en
l’aplicació de la política climàtica del país mitjançant una participació regional que
permeti augmentar la coherència entre les polítiques adoptades a escala nacional i les
desenvolupades a escala regional. A més, l’acord bilateral identifica altres àmbits
d’interès mutu.
Primer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Octubre del 2010 43
Barcelona, octubre del 2010
Oficina Catalana del Canvi Climàtic
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Avinguda Diagonal, 523-525
08029 Barcelona
www.gencat.cat/canviclimatic
