18 anys

Núm. 443 · 28/4/2021 · liniasants.cat

OJD-PGD: 6.100 exemplars - publicació quinzenal | redacció: 657 165 047 – liniasants@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 - publicitat@comunicacio21.com

líniasants

ESPORTS pàg 12

Indignació al JAC perquèno gestionarà el noupavelló del carrer Roger

NOVA VIDA pàg 6

El Palau d’Esports acollirà un ‘hub’ esportiu i tecnològic

CRÍTIQUES AL GOVERN pàg 10

El Gremi de Restauració volsopars a l’interior dels locals

La Fira serà el primer gran centre de vacunaciómassiva

El recinte acollirà aquest cap de setmana 6.000 vacunacions i a partir del 9 de maig funcionarà diàriament pàg 6

REPTE PENDENT pàg 3

L’Ajuntament reforçarà el curs que ve l’educacióemocional a les escoles

DES DE BÈLGICA pàg 6L’eurodiputat Toni Comín participarà en un debat queorganitza l’ANC a Hostafrancs

Foto

: Joa

nna

Chi

chel

nitz

ky

Entrevista a Montserrat Ballarín, regidora de Comerç i Mercatspàg 11

“Ampliar les terrasses ha evitatque es perdessin 1.800 llocs de feina”

| 2

líniasants.cat 28 d’abril del 2021 Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

3 |

líniasants.cat28 d’abril del 2021A fons

“Al principi, ho vèiem amb unamica de reticència, no sabíemcom s’aplicaria. Ara ens hemadonat que és essencial”. És l’o-pinió que té sobre la incorpora-ció dels educadors emocionals alscentres educatius el director d’u-na escola que ja fa quatre cursosque compta amb aquesta figura.Toni Alonso està al capdavant delcol·legi Mare de Déu de Mont-serrat d’Horta-Guinardó, un dels27 de Barcelona on es van intro-duir els educadors emocionals en-tre els anys 2016 i 2020, en elmarc del Pla de barris.Veient l’èxit de la iniciativa, i

tenint en compte que la pandè-mia ha afectat negativament la

salut mental d’infants i adoles-cents, l’Ajuntament i el Consor-ci d’Educació de Barcelona hananunciat que, a partir del cursque ve, els educadors emocionalsarribaran a 81 centres, el tripleque fins ara.“Aquesta és una molt bona

notícia. És important que lesinstitucions posin el focus en lasalut mental”, diu la pedagogaSilvia Marín, educadora emo-cional de l’escola Mare de Déu deMontserrat des del novembre.Quan, fa gairebé mig any, va ar-ribar al centre, de seguida va no-tar que aquesta escola feia tempsque treballava l’educació emo-cional. “Em vaig trobar una es-cola on els mestres prioritzavenel benestar dels infants, l’equipdirectiu estava molt conscienciati els alumnes eren molt recepti-us. Em va sorprendre que hi

hagués tanta sensibilitat”, reco-neix Marín. Qui ha viscut enprimera persona aquesta evolu-ció durant quatre cursos ha es-tat el director. “Es nota moltís-sim: hi ha salut emocional al cen-tre”, celebra Alonso.

MÉS ENLLÀ DEL “QUÈ TAL”Els educadors emocionals ate-nen casos concrets quan cal,però la seva funció principal es

fa amb tota la classe. El seu ob-jectiu, a més de prevenir possi-bles problemes, és fomentar el

desenvolupament emocional d’a-lumnes i mestres. Amb els més petits, a parvu-

lari, es treballa “la psicomotrici-tat i l’expressió emocional”, ex-plica Marín, que afegeix que,en aquestes edats, el primer pasés aprendre a “identificar i ver-balitzar els sentiments”. De fet,amb els més grans la finalitat nocanvia tant, però sí les dinàmi-ques. “Amb els grups des deprimer fins a sisè, els dilluns co-mencem explicant com ha anatel cap de setmana (parlant d’e-mocions, és clar) i els diven-dres acabem fent una assembleaper comentar i resoldre el quehagi passat durant la setmana”,detalla Marín. Per a l’educadora,un concepte molt important és“l’alfabetització emocional”, quepermet anar “més enllà de dir siestem bé o malament”.

ELS MESTRES TAMBÉ APRENENEls professors també són en cer-ta manera alumnes de l’educa-dora emocional, que els ensenyaa entendre millor els infants, isembla que, a l’escola Mare deDéu de Montserrat, disposard’aquesta figura durant els úl-tims anys està donant els seusfruits. “Són mestres que, si hand’aturar una classe per resoldreun conflicte entre alumnes, hofan”, valora Marín. Per a Alonso, com a director

però també com a professor, elperfil d’un especialista emocio-nal és imprescindible a escoles iinstituts. “Primer es va dir quecada escola en tindria un de for-ma temporal, però ha quedat clarque hi ha de ser sempre”, afirma.I, per la seva banda, l’educado-ra es mostra disposada a quedar-s’hi: “Aquesta feina és un regal”.

Fins a 81 centres educatius comptaran amb un educador emocional a partir del curs vinent. Foto: Ajuntament

Anna UtielBARCELONA

Una assignatura troncal» Barcelona triplicarà el curs que ve les escoles on hi ha educadors emocionals: passaran de 27 a 81» “Ens hem adonat que és essencial”, diu el director d’una escola que ja disposava d’aquest perfil

L’educador emocionalensenya als més petits a“identificar i verbalitzarels sentiments”

Opinió

| 4

líniasants.cat 28 d’abril del 2021

Difusió controladawww.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de BarcelonaDipòsit Legal: B 10856-2003

Editor-Gerent: David Centol i LozanoDirector Editorial: Arnau NadeuCoordinador de Vendes: Marcelo VillanuevaCoordinadora de Producció gràfica: Marga MorenoWebs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró

Director Editorial: Arnau NadeuSubdirector d’edicions: Albert RibasRedacció: Anton Rosa (Barcelonès Nord i Baix Maresme), Albert Alexandre (Vallès),Pau Massip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat),

Albert Ribas (Barcelona), Anna Utiel (Mont-serratí) i Pau Arriaga (Esports i Xarxes)Dept. Producció: Susana DicentaDept. Comercial: Lola Gutiérrez Distribució: Andrés Meca i Pablo Favieri

La lupa

Alguns fils de Twitter i cadenes de Facebooks'han convertit en una mena de museudels horrors en les últimes setmanes.Desenes de fotografies mostren la vergo-

nya de cables i caixes de connexions de telecomu-nicacions penjant o mal col·locades. Una barreja in-tolerable de mala praxi per part de les operadoresi de manca de regulació i de control per part de lesadministracions. N'hi ha prou amb una senzillacomparació de fotografies per constatar com, d'u-na dècada ençà, el garbuix de cables està enlletgintgairebé tota la ciutat. Barcelona, que tant va poderpresumir fa alguns anys d'haver-se “posat guapa”,es troba ara afectada greument per l'epidèmia del“patrimoni cablejat” que denuncia el coordinadorde la Lleialtat Santsenca, Agus Giralt.És curiós com els ulls es poden acostumar a la llet-

jor urbana sense que ens n'adonem. Com l'horror es-tètic s'acaba normalitzant i es pot arribar a conver-tir en paisatge. Només quan una campanya de de-núncia popular com la que s'ha iniciat a Sants i a Hos-tafrancs ens fa aixecar la mirada, és quan prenem

consciència del desastre que s'està produint a l'ex-terior de les nostres cases. Dic que el problema és “gairebé” de tota la ciu-

tat, perquè un cop alces la vista per contemplar la des-trossa, descobreixes (oh sorpresa!) que el mal delscables penjats també té els seus límits i les seves ex-cepcions. No en trobareu gaires de laberints cable-jats a les façanes del cor de l'Eixample o d'alguns al-tres punts de la ciutat. Naturalment la normativa le-gal aplicable al carrer Bruc és la mateixa que s'ha deseguir al carrer del Rector Triadó. La legislació queregula les obligacions de les empreses de teleco-municacions és la mateixa. També són les mateixesles companyies operadores. Tenim dret a preguntar-nos, doncs, com és que aquest atemptat recurrentcontra el bon gust i contra la dignitat urbana no cas-tiga de la mateixa manera uns barris o uns altres.Qualsevol de les possibles respostes a aquesta pre-

gunta és preocupant. Si la resposta és que falta unanormativa concreta i que són les mateixes operadoresles decideixen lliurement que al cor de l'Eixample hande fer les coses “millor” i que a Sants, Hostafrancs

o la Bordeta “no importa tant”, estaríem davant d'unescàndol. Si la resposta és que sí que hi ha norma-tiva i que aquesta es compleix en uns llocs sí i en al-tres no, la conclusió evident seria que a uns llocs s'ins-pecciona i es vigila i altres es deixa fer. Arribar aaquesta conclusió seria tant o més escandalós. No tot el que fan les operadores de telecomuni-

cacions està sota el control de l'Ajuntament. La Ge-neralitat i l'Estat tenen l'obligació de regular evitantmals usos de les grans companyies, de la mateixa ma-nera que es regula l'obligació de comunitats de pro-pietaris i de comerciants de vetllar pel bon mante-niment dels edificis. Però l'Ajuntament ha fet tot elpossible dins de les seves competències i ha de liderarl'exigència davant altres administracions per acabaramb un fenomen que deixa els nostres carrers en si-tuació de tercermundisme. Auguro que l'horror dels cables penjant serà

una de les batalles per la qualitat urbana dels prò-xims mesos. Probablement ho sigui també en elspròxims anys. Som a dos anys de les pròximes elec-cions municipals.

per Dídac Boza, director de Ràdio Hostafrancs

La batalla contra els cables penjant

NLA FOTOPau Cortina / ACN

Foto

: Tw

itter

(@A

gusG

iralt)

Les millorsperles

El CE Europa torna a la Segona Divisió B de futbol i elsjugadors, durant la celebració, es fan una foto amb unaestelada. Mundo Deportivodecideix publicar la imatge, peròesborrona l’estel de la bandera perquè sembli una senyera.

Un home pendent dels resultats d’una prova PCR i ambsímptomes de coronavirus va a la feina i al gimnàs

com si res. El resultat: provoca, presumptament, 22contagis. Ah, i la policia el deté per un delicte de lesions.

Publiquen fotos d’una casa de nines a Airbnb iaconsegueixen fins a 3.000 euros en reserves. Els dos

youtubers artífexs d’aquesta broma no s’han quedat amb elsdiners i han convidat els enganyats a un hotel de luxe.

El primer ministre francès, Jean Castex, rep una allau decalces per correu. Les envien des de botigues de robainterior d’arreu del país per protestar contra el tancamentdels comerços de llenceria durant la pandèmia.

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

5 |

líniasants.cat28 d’abril del 2021

Veïns amb veu pròpia, municipis autònoms1

2Guanyar o baixar: el JAC se la juga contra l’Alfindén

Castellers de Sants: “Necessitem un nou local”

El Pla de Barris del Poble-sec arrenca amb aprovació veïnal

El Palau d’Esports serà un espai referent de la tecnologia de l’esport

El + llegit líniasants.cat

3

4

5 Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Sants no comparteix necessàriament les opinions queels signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Els semàfors

El Departament de Salut ja ho tétot a punt perquè la Fira es

converteixi en el primer centrede vacunació massiu de

Catalunya. Dilluns es va fer unaprova pilot i aquest cap de

setmana està previst que 6.000persones s’hi vacunin.

pàgina 6Salut

L’Ajuntament vol impulsar unespai d’innovació i tecnologiade l’esport al Palau Municipald’Esports en el marc de la

iniciativa ‘Barcelona Sports TechHub’. L’edifici fa molts anys queno es fa servir i s’ha anatdeteriorant bastant.

pàgina 6Ajuntament

Després d’haver hagut desuspendre l’edició de l’anypassat per culpa de la

pandèmia, el pròxim dia 9de maig es disputarà la 42aedició de la prova, en un circuit que transcorrerà

sobretot pel carrer de Sants. pàgina 13Cros Popular

Safata d’entrada

La grafologia, diuen, estudiai descriu la personalitat. Apartir de l’escriptura s’ob-

serven característiques del ca-ràcter: emocions, intel·ligència...Però això és només la meitat,una veritat doblegada, compra ivenda d’ignorància que juga ambla credulitat, aquest analfabetis-me esclau que provoca la mau-vaise foi, com van pensar Beau-voir i Sartre. Una fàbrica de men-tides que s’aprofita de la innova-ció i el màrqueting per convertir-nos en estranys. Qui escriu bé nosempre és bona persona, sol pas-sar que distreuen amb trampes,privilegis i impunitats. La lògicadel poder consisteix a aconsegu-ir-lo, mantenir-lo i augmentar-lo,costi el que costi. Als dominants,amb els seus savis clandestins,amb els seus ídols de plata i del“campi qui pugui”, només els im-porta que les rodes avancin de lamà de predicadors, gasos, desfi-

Cal·ligrafia dels somnisper Francesc Reina

lades d’acer i cants de sirenes,draps de luxe, carbó, Déu parei claus del regne, com canta Ser-rat amb versos de Benedetti.Hi ha més imperis: Espanya

és el país amb més proxenetesd’Europa. Mans fàctiques cor-rompent institucions, cambresde comerç i agrupacions políti-ques. Mecàniques judicials es-tranyes (7 de cada 10 judicis d’a-busos sexuals a menors acabenen absolució). Polítiques buro-cràtiques plenes de formularisi telèfons que no contesten. De-sinformació. Allò que s'amagasupera les causes amb paraulesque es desgasten en una penagran, davant la subsistència ésmillor una pressió fiscal poc

excessiva. Els lots de menjar deCaixaBank, els serveis socialsimpotents, la salut mental atra-pada. Temps de 30%: taxa d’a-tur juvenil, pobresa infantil,precarietat laboral... Fruit agre.L’art del traç és una dansa

musicada per lletres que trans-met l'esperança d'un miracle.En la seva obra, Cal·ligrafiadels somnis, l’enorme JuanMarsé recrea uns éssers que vi-uen contents en un món pa-ral·lel al gris actual. Amb tota laseva pobresa disponible, ca-dascuna des del seu amagatall,segueix existint gent que hicreu. Aquests locos bajitos, poe-ma d'Horaci Sales, encara cre-uen en un futur digne.

Foto

: Pex

els

A les xarxes

@FLSida: Èxit del concert pilot de Love ofLesbian al Palau Sant Jordi. Els resultatsmostren que no va tenir impacte en latransmissió de Covid-19 entre els assistents.

@agenciaacn: L’Estat bat el rècord de dis-tribució de vacunes i promet enllestir lavacunació de +80 aquesta setmana. L’e-xecutiu envia més de 2 milions de dosis.

#LaVacunacióAccelera

@Nurioriol: Les negociacions entre ERC iJxCat es traslladen a Lledoners per parlar del’estructura del nou govern. Punt d’inflexióper abordar el repartiment de conselleries.

#EsPosaranD’Acord? #CulturaSegura

| 6

líniasants.cat 28 d’abril del 2021

Sants-Montjuïc

CORONAVIRUS4La Fira de Bar-celona es convertirà a partir d’a-quest cap de setmana en el primergran centre de vacunació massi-va de Catalunya. La Generalitatpreveu vacunar-hi 6.000 perso-nes entre divendres i diumengedesprés que dilluns es fes la pro-va pilot amb el subministramentd’un miler de dosis a personesd’entre 60 i 69 anys.En el cas d’aquest cap de set-

mana es posarà la vacuna de Pzi-fer a gent d’entre 70 i 79 anys. Les

vacunacions seguiran el cap desetmana del 7 al 9 de maig i a par-tir de llavors l’objectiu és tenir elrecinte disponible cada dia. Es va-

cunarà al ritme que marquin lesdosis que arribin, amb una capa-citat màxima de 120.000 perso-nes a la setmana. La consellera de Salut, Alba

Vergés, i l’alcaldessa Ada Colauvan assegurar dilluns que lacampanya avança “a bon ritme”i que la ciutat “està preparada”per afrontar una vacunació “mas-

siva”. “Avui és un dia emocionantperquè comencem a veure eldispositiu de vacunació massivaa Barcelona”, afegia el mateix di-lluns Colau.Per la seva banda, el director

general de Fira de Barcelona,Constantí Serrallonga, ha insistitque cada vegada s’està més aprop de tornar a la normalitat.

Dilluns es va presentar tota la logística. Foto: Salut

La Fira serà el primer grancentre de vacunació massiva» El recinte acollirà aquest cap de setmana 6.000 vacunacions» A partir del 9 de maig l’espai funcionarà de forma diària

Els Debats Republicans del’ANC arriben a Hostafrancs

POLÍTICA4Sants-Montjuïc perla Independència, l’assembleaterritorial de l’ANC al districte, haorganitzat per al pròxim 4 demaig a les set de la tarda l’acte‘Debats Republicans. El Consellal centre de la discussió política’,que se celebrarà de forma semi-presencial a l’escola Joan Pelegrí,a Hostafrancs.Al debat hi participaran el di-

putat del Parlament EuropeuToni Comín, que ho farà des deBèlgica, i el diputat del Parlament

de Catalunya Antoni Castellà. Elmoderador serà el periodista i di-rector de Vilaweb, Vicent Partal.A causa de les restriccions, l’afo-rament serà limitat i cal fer unareserva prèvia, tot i que també espodrà seguir per streamingal ca-nal de Youtube de Sants-Mont-juïc per la Independència.El paper del Consell per la

República ha estat i és un delsmotius de discussió en les nego-ciacions entre ERC i Junts perCatalunya per formar govern.

EQUIPAMENTS4L’Ajuntamentté la intenció d’impulsar un‘hub’ d’innovació i tecnologia del’esport al Palau Municipal d’Es-ports, situat a Montjuïc. L’ob-jectiu del consistori és fer de laciutat un referent internacionalen el sector de la tecnologia del’esport i millorar la competiti-vitat econòmica de les empreses,organitzacions i institucions ques’hi dediquen.L’edifici fa molts anys que no

es fa servir i s’ha anat deterio-

rant força. Durant els anys 90 vaperdre el seu caràcter esportiui va començar a acollir con-certs i altres esdevenimentsmusicals. De fet, l’any 2000 esva remodelar per ser un recin-te musical i va ser batejat ambel nom de Barcelona TeatreMusical.

TOTA L’ANELLA OLÍMPICAAra el consistori vol que sigui laseu de la iniciativa batejadaamb el nom de ‘Barcelona

Sports Tech Hub’, que tindrà unpressupost de 23 milions d’eu-ros. La primera part del projectecontempla una inversió de tresmilions d’euros per posar enmarxa una incubadora d’em-preses emergents del sector,que estarà situada a l’EstadiOlímpic Lluís Companys. L’objectiu final de l’Ajunta-

ment és que tota l’Anella Olím-pica acabi sent un gran espai de-dicat a la innovació i la tecno-logia de l’esport.

Comín i Castellà seran els protagonistes del debat. Foto: UCE

UnnouPalaud’Esports

El Palau d’Esports va ser un temps el Barcelona Teatre Musical. Foto: Arxiu

El Poble-sec | Desnonada una família amb menorsUn matrimoni i els seus dos fills menors van ser desnonats dilluns del pis del carrer Pedreres on vivien. Des del Sindicat de Barri del Poble-sec van

denunciar el desplegament policial i que no hi havia hagut notificació prèvia.

Dilluns es va fer una prova pilot que va permetre posar un miler de vacunes

7 |

líniasants.cat28 d’abril del 2021Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

| 8

Associació de Comerciants

Creu Coberta

Malgrat que estem sortint de la pandèmia,la gent va respondre al bon clima i a les ac-tivitats que vàrem programar per celebraraquesta jornada. Creu Coberta i el MeetingPoint van ser plens de veïnes i veïns queens varen acompanyar en aquesta festacultural. A primera hora, els membres del’Associació de col·leccionistes de Plaquesde cava va trobar-se al Meeting Point, ontambé es va poder veure l’exposició d’a-quarel·les dels alumnes del taller de CasaMèxic Barcelona, on es veuen una vintenad’establiments associats.

L’acte inaugural va comptar amb la pre-sència de la presidenta del consell del Dis-tricte, Neus Munté, així com els consellersÀngels Boix, Jaume Gaixas, Pepe Pérez,Georgina Lázaro, Neus de Haro i Ton Martí-nez, entre d’altres, que varen passar per lesactivitats. També la presidenta del Secreta-riat d’Entitats, Lluïsa Erill. Ràdio Hostafrancs

va retransmetre tot el dia les activitats ques’hi realitzaven, entre les quals el monòlegd’Alfred Picó, ‘La comunicació de l’A a la Z’.

Durant el dia, l’escola de dansa La Fà-brica de Somnis de Sònia Alonso va mos-trar les diverses danses que ensenyen alcentre, amb quatre punts musicals al llargdel carrer, matí i tarda, amb més de 40alumnes ballant sense parar. I al vespre, elsmembres de l’Agrupament Escolta Mont-serrat Xavier van realitzar activitats al Mee-ting Point dedicades a la canalla. Això,mentre encara els nostres comerços, llibre-ries i floristeries acabaven de gaudir unafesta de Sant Jordi que ja venia del dia an-terior.

CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 38828 d ‘abril del 2021

Sant Jordies va viure al carrer, de nou

Aquest diumenge 2 de maig és el Dia

de la Mare. Celebreu a Creu Cobertaaquesta activitat tot buscant el millorregal per a les vostres mares. Aprofiteu

per passejar aquests dies o durant la jor-

nada d’Obrim Carrers del pròxim dissabte,per trobar tot allò que li pot agradar: un llibre,una joia, un dinar a un restaurant, perfums,robes, tecnologia... Tot ho trobaràs al nostre eix!

Celebra el Dia de la Marea Creu Coberta

Per Sant Jordi vàrem fer el sorteigdels lots de 20 euros per comprar a Creu Coberta i 30 lots de llibres! Aquests són els guanyadors

NÚMEROS GUANYADORS

VAL DE COMPRA DE 20€:06340 – 02292 – 02264 08620 – 07497LOTS DE LLIBRES:01703 – 01457 – 01370 – 02333 – 0212901855 – 02830 – 02720 – 02713 – 0326103159 – 03047 – 04046 – 03509 – 0349304262 – 04228 – 04196 – 06263 – 0626204435 – 07058 – 06733 – 06388 – 0795907813 – 07631 – 08344 – 08234 – 08082

9 |

28 d ‘abril del 2021 CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 388

Associació de Comerciants

Creu CobertaCreu Coberta celebrarà la Setmana de l’Arquitectura

Tornen les rialles al Poble Espanyol de Barce-lona amb RiuVermut, la versió primaveral delsmonòlegs de RiuEstiu.

Aquest any, com que tenim més necessitatde riure que mai, l’emblemàtic recinte de Mont-juïc ha decidit avançar el festival de monòlegsRiuEstiu–que coincideix sempre amb l’arribada

de l’estiu– amb una iniciativa semblant perquèno hàgim d’esperar més: RiuVermut.

Monologuistes de primer nivell del panoramanacional actual actuaran a la plaça Major delPoble Espanyol a l’hora del vermut. FernandoMoraño, Eva Cabezas, Miki DKai i Mag Marínseran alguns dels encarregats d’animar els mig-dies dels diumenges d’aquesta primavera.Humor, màgia, improvisació, bon ambient... totel que pugui sorgir!

En aquest cicle de monòlegs, que se celebraa l’aire lliure, es pot prendre un vermut, una cer-

vesa o vi amb una tapa abans, després o durantel descans de les actuacions amb servei a taula.

Ara per ara l’aforament està molt limitat, peròpot ampliar-se pròximament en funció de les cir-cumstàncies, per la qual cosa el Poble Espanyolrecomana fer la reserva prèvia online.

Una proposta d’humor en majúscules, a l’airelliure i amb el propòsit de fer gaudir els assistentsd’un diumenge diferent, un diumenge per eva-dir-se dels problemes i respirar rialles. Què méses pot demanar? Que comenci l’espectacle!

Humor a l’hora del vermut al Poble Espanyol

Entrades des de 15€. Més informació a:

www.poble-espanyol.com

&

El pròxim 8 de maig, el Meeting PointCreu Coberta serà l’escenari de la cele-bració al barri de la Setmana de l’Arqui-tectura, coordinada en col·laboracióamb el Col·legi Oficial d’Arquitectes deCatalunya i el Retail Institut Design. Enaquesta jornada, l’arquitecte MiquelÀngel Julià i el periodista Albert Torras

parlaran de les relacions entre comerç,patrimoni, arquitectura i urbanisme, apartir del nostre barri i la ciutat. Despréstindrà lloc una ruta pel comerç del barri,

en què es posaran en valor diversos as-pectes del comerç d’avui.

En la ruta es podran veure diversosaparadors de l’eix comercial, que seranreinterpretats amb diorames, que in-clouran fotografies antigues del barri re-tallades per donar sensació de volum.Les fotografies seran extretes del llibreSants desaparegut i Sants, la Festa

Major, del periodista Albert Torras. Podreu veure la llista a les nostres

xarxes ben aviat!

Comerç

| 10

líniasants.cat 28 d’abril del 2021

RESTAURACIÓ4El Gremi deRestauració ha criticat que el Go-vern plantegi la possibilitat depermetre el servei de sopars no-més als bars i restaurants ambterrassa. “A aquestes alçades,això va de salvar tota la restau-ració, i no únicament els localsamb terrassa. No podem seguirexcloent els establiments que,per la seva ubicació, no podendisposar de taules a l'exterior”,afirma el director del Gremi,Roger Pallarols. El Gremi està convocat a una

reunió telemàtica amb el Go-vern el 28 d’abril per discutir els

plans de reobertura, que consi-dera que han de fer-se per a “totel sector”. Segons explica Palla-rols, les paraules del conseller Mi-

quel Sàmper durant el cap de set-mana del 24 i 25 d’abril “generenprofunda desconfiança”. “La cre-dibilitat del Govern en relacióamb el nostre sector està trenca-da. Ja n’hi ha prou d’anuncis id’especulacions, el que necessi-tem són decisions”, diu Pallarols.D’altra banda, el Gremi ha

criticat que, des del 26 d’abril, Ca-talunya és “l'única comunitatque no permet servir sopars”. En

aquest sentit, l’associació desta-ca que l’Ajuntament, a travésdel tinent d’alcaldia Albert Bat-lle, també és partidari d’obrir finsa les 11 de la nit, modificanttambé el toc de queda. “La Ge-neralitat s’ha quedat sola”, ha re-marcat Pallarols, que consideraque “tancar la restauració a lescinc de la tarda no frena la so-cialització, únicament agreujael drama de la restauració”.

Actualment els restaurants no poden obrir els vespres. Foto: A. Cadanet/ACN

El Gremi de Restauració volsopars als interiors dels locals

L’entitat critica que laGeneralitat es plantegique només es puguinfer sopars a les terrasses

Colau comprarà baixos buitsperquè hi obrin comerços

INVERSIÓ4L’Ajuntament com-prarà locals comercials buitsper oferir-los com a baixos deprotecció oficial on puguin ob-rir comerços. És una de les me-sures de l’estratègia dissenyadapel consistori per reactivar lo-cals comercials de planta baixaque actualment estan buits. El procés de compra es llan-

çarà entre aquest abril i el maigi l’Ajuntament té previst com-prar en propietat entre 30 i 60locals buits en planta bai-xa –depenent del preu i delsmetres quadrats– per posar-los

a disposició de diferents pro-jectes econòmics a partir del2022. El pressupost disponibleper a la compra és de 16 milionsd’euros: 10 per al conjunt de laciutat i 6 exclusivament per aldistricte de Ciutat Vella, undels més castigats per la pan-dèmia del coronavirus.“Es tracta de fer d’immobi-

liària pública”, afirma el regidorde Presidència, Jordi Martí(BComú). Aquesta estratègiamunicipal respon a l’acord depressupostos pactat pel governde BComú i el PSC amb ERC.

L’Ajuntament vol omplir els baixos buits amb comerços. Foto: Ajuntament

Creu Coberta | Celebració de Sant JordiL’eix comercial Creu Coberta va celebrar divendres passat la diada de SantJordi a l’espai del Meeting Point. Durant el dia es van organitzar diferents

actes i hi van ser representants de les entitats i de la classe política.

líniasants.cat

Entrevista

11 |

28 d’abril del 2021

Ja fa més d’un any de l’esclatde la pandèmia. Quin és el ba-lanç que fa l’Ajuntament de

l’impacte que ha tingut el coro-navirus en el comerç de la ciutat?Els efectes han estat importants,però cal diferenciar-los en funció delsterritoris i de la tipologia de negocis.El comerç dels barris ha aguantatbastant bé, mentre que el centre,amb un comerç més turístic, està enuna situació pitjor. I després hi ha trestipus de comerç que fins i tot han mi-llorat els seus resultats: l’alimentari,el tecnològic i l’equipament de la llar.

Tot i això, a finals de febrer Bar-celona Comerç parlava de 415comerços associats que han abai-xat la persiana i estimava uns2.000 tancaments. Es podran re-vertir aquestes xifres?Encara hem de constatar quinstancaments seran definitius, i ambla restauració a mig gas cal esperarper veure quins seran els resultatsfinals. El comerç està demostrantforça resiliència. No sé si la situacióes podrà revertir del tot, perquè hiha d’haver una adaptació als noushàbits de consum, però el comerçaguantarà i des de l’Ajuntament tre-ballem per ajudar en el procés detransformació.

On segurament aquesta trans-formació és més necessària és alcentre de la ciutat, on es depeniamolt del turisme, com ara deia.Sí, la remuntada serà més difícil, peròhem de ser relativament optimistesperquè en tenim raons. A mesuraque la vacuna avanci i s’obrin lesfronteres, amb la gran projeccióque té Barcelona, el turisme cultu-ral, de fires i congressos tornarà. Almateix temps, treballem per diver-sificar l’activitat econòmica del cen-tre de la ciutat. N’és un exemple latransformació de l’edifici de Correus.

Un altre objectiu és que la gentdels barris es torni a fer el centreseu?Sí, volem convidar la gent a redes-cobrir el centre, perquè segura-ment és cert que durant uns anys elsveïns i veïnes no se’l van sentir seu.De fet, de forma natural ja hi estantornant.

La restauració segurament és elsector que ha quedat més tocat.Han denunciat diversos cops queno han tingut el suport de les ad-ministracions. Tenen raó?L’Ajuntament ha estat bastant al seucostat. N’és un exemple l’ampliacióde les terrasses. Un estudi ensquantifica que no s’han perdut1.800 llocs de feina gràcies a aques-ta mesura.

Després hi ha gent que es queixaque no hi ha espai a les voreres oa les places. Suposo que és difíciltenir tothom content.Sí, però cal remarcar que els bars irestaurants s’han adaptat a la novasituació i que la ciutadania s’ha bol-cat molt a ajudar el sector. I amb unshoraris d’obertura que no s’han ex-plicat bé des de la Generalitat.

Per tant, i més enllà de la restau-ració, està satisfeta de la respos-ta de l’Ajuntament cap al sector?Crec que hem fet tot el que hempogut, i sobretot ho hem fet de lamà del sector. I també hi ha hagutun esforç per pactar les mesuresamb l’oposició. Puc dir que sí, queestem satisfets, tot i que també ensagradaria haver fet més.

Fa poc han obert les ajudes delprograma ‘Impulsem el que fas’,per finançar projectes que ser-

veixin per impulsar l’economiadels barris de la ciutat. El comerçse’n veurà gaire beneficiat? Sí. N’és un exemple l’aposta per om-plir els locals de planta baixa, queenguany dobla el pressupost de l’a-ny passat. És molt important pro-moure que el comerç sigui físic atots els barris.

Abans citava el tema dels horarisde la restauració. Un dels proble-mes amb els quals topen de ve-gades és la manca de competèn-cies. Es plantegen reclamar-ne? Sempre intentem tenir el màxim decompetències, però sí que ens ani-ria bé tenir la màxima capacitat dedecisió. Ara estem veient que Bar-celona té unes necessitats dife-rents de la resta del territori, comper exemple passa amb el confi-nament. Hem demostrat capacitatde gestionar bé les crisis i en aques-ta ho hem tornat a fer.

Parlant de la capacitat regula-dora municipal, garanteix que lataxa sobre el comerç electrònic ti-rarà endavant? Sí, la nostra intenció és tirar-la en-davant, tot i que no és fàcil. Tenimel primer informe jurídic fet i volemacabar de constatar que tingui lafortalesa jurídica suficient. Aques-ta taxa ha generat molta expecta-ció i sabem que altres municipis sel’estan mirant. I també ho estan fentles operadores per veure com im-pugnar-la.

Tindran pressió perquè funcio-ni bé.Més que funcioni, que no ens latombin els tribunals, perquè ésevident que s’impugnarà. Hi estemtreballant perquè inclourà molts re-quisits, com per exemple que nogravi els riders.

Seguint amb qüestions electrò-niques, sembla que la pandè-mia ha fet que el comerç locals’estigui digitalitzant. Sí, totalment. La pandèmia ha ac-

celerat processos que ja estaven enmarxa i el comerç, per sort, ha es-tat conscient que necessitava fer unsalt qualitatiu. Ho hem notat molt,perquè l’any 2019 hi havia 300.000euros en subvencions i només ensen van demanar 100.000 i l’any pas-sat es va arribar a 1.300.000 euros.Hi ha una conscienciació clara so-bre la digitalització i des de l’Ajun-tament volem tenir un comerç quesigui present als barris, però que si-gui sostenible econòmicament, iaixò passa perquè es vengui en lí-nia. Per això estem treballant, ambBarcelona Oberta i Barcelona Co-merç, per fer un marketplaceque apartir del juliol estarà operatiu.

Una venda en línia que també espotencia en els mercats munici-pals. L’aposta pels mercats, ambdiferents inversions i reformes,és clara.És que no hem d’oblidar que elsmercats són un servei municipal. Al’aposta que tots els governs mu-nicipals han fet per mantenir i mi-llorar la xarxa de mercats, ara hi afe-gim la transformació digital pertenir un gran mercat en línia que si-gui la suma dels 43 mercats.

La pandèmia també ha impulsatles cuines fantasma, que han ge-nerat oposició veïnal. Ara s’hadecretat una moratòria d’un any

per regular aquests negocis. Se-ran molt restrictius? Creu queaquests negocis són una amena-ça per a la restauració?El resultat final de la regulació nosabem quin serà, però si duranttants anys hem treballat per treu-re la indústria que contamina forade la ciutat, no té gaire sentit unmodel de macrocuines, amb mol-ta concentració de mobilitat... Hemde veure, parlant amb la restaura-ció, quin és el seu parer i aconse-guir un equilibri. Però els promo-tors d’aquests negocis han d’en-tendre que Barcelona és diferent.En altres ciutats arriben, s’instal·leni no passa res, però aquí la ciutat éspetita i tothom se l’estima i vol dir-hi la seva. De moment hem presuna decisió valenta, que és la mo-ratòria, perquè més tard és molt di-fícil frenar-ho. És important re-marcar que som receptius a tot,però també volem preservar elnostre model de ciutat de convi-vència i de proximitat.

De fet, la pandèmia també haafavorit la tendència a un consumde proximitat i sostenible.Totalment, s’ha notat molt. Hacrescut la preocupació per la salutde les persones i del planeta i elconsum de proximitat té relacióamb això i es nota. Però encara hiha molt camí per recórrer.

“Hem de promoure que el comerç sigui físic

a tots els barris”Montserrat Ballarín / Regidora de Comerç i Mercats

Ballarín ha viscut els efectes que la pandèmia ha provocat en el comerç de laciutat des del capdavant de la regidoria responsable d’aquest sector. Tot i queadmet que la situació és complicada, també destaca la capacitat de resistirque el comerç barceloní ha tingut en un moment tan complicat com l’actual.

Albert RibasBARCELONA

Perfil | Una regidora amb experiènciaMontserrat Ballarín (Osca, 1968) és llicenciada en Dret per la UB, on també es va

doctorar. El 2003 va arribar a l’Ajuntament per ser regidora i el 2007 va repetir. El 2011va tornar a la docència i quatre anys més tard es va reincorporar a la política municipal.

“És evident que la taxadel comerç electrònicens la impugnaran;ha de tenir fortalesa”

Foto: Joanna Chichelnitzky

| 12

Esports

“El problema, al final, és el mo-del d’esport que volen a la ciutat.La sensació que tenim és que desde l’administració s’ha fomentatla mercantilització de l’esport debase”. D’aquesta manera mostrenel seu enuig des del JAC, a LíniaSants,dies després que el club co-negués que la gestió del polies-portiu que s’està construint al car-rer Roger s’ha adjudicat a l’As-sociació Esportiva Sant Andreu.“Estem emprenyats, indignats idecebuts”, afegeixen.Fonts de la directiva expli-

quen que un dels aspectes que elsha penalitzat en el concurs és quevan presentar un projecte per ferservir l’equipament 80 hores a lasetmana i que el projecte vence-dor en proposava 73. “És sur-realista, ens penalitza obrir méshores a compte nostre. Sense

aquesta interpretació absurda, lanostra proposta hauria guanyat,perquè l’oferta econòmica hauriaobtingut la màxima puntuació”,lamenten des de l’entitat.Més enllà d’aquest fet, des de

la direcció del club denuncienque el Districte no els va avisar dela posada en marxa del concurs(se’n van assabentar per una con-versa amb un tercer) i assegurenque disposar d’aquest espai “no ésun capritx, és el que garanteix lavida del club”. Les mateixes fonts,fins i tot, van més enllà i assegu-ren que el regidor Marc Serra des-coneix “la realitat dels clubs deldistricte” i lamenten que encarano han mantingut cap reunióamb el Districte en els gairebé dosanys d’aquest mandat.Des del JAC creuen que amb

decisions com aquesta “s’estàdestruint el teixit esportiu de laciutat” i, per això, asseguren queja preparen accions en les qualsestaran involucrats els esportis-tes del club, les seves famílies, en-

trenadors i socis. “En total, a la fa-mília del JAC som unes 700 per-sones i la sensació que tenim ésque no ens han deixat cap alter-nativa”, afirmen des del club, al-hora que diuen que per defensarels seus interessos aniran fins alfinal, “sigui quin sigui el final”.

“NO S’AJUSTA ALS CRITERIS”Línia Sants també s’ha posat encontacte amb el Districte, des

d’on expliquen que “el procésd’adjudicació de la gestió i dina-mització del poliesportiu del car-rer Roger és un procés adminis-tratiu completament reglat per laLlei de Contractes del Sector Pú-blic, amb l’establiment d’uns cri-teris econòmics i d’uns criteristècnics amb judici de valor” iapunten que “tota la informacióés pública, fonamentada i re-glada, així com les resolucions de

l’òrgan de contractació corres-ponent”, consultable al portalde contractació pública de la Ge-neralitat.Igualment, fonts del Distric-

te asseguren que “l’avaluaciótècnica de les ofertes presentadesconclou que l’oferta del JAC nos’ajusta als criteris requerits, jaque l’ampliació horària no que-da definida amb claredat ni ambla viabilitat exigible”.

L’exterior de l’edifici, que encara s’està acabant de construir, en una imatge recent. Foto: Línia Sants

Pau ArriagaSANTS

El concursde ladiscòrdia» El JAC, “indignat, emprenyat i decebut” pels motius que han portat el Districte a adjudicar lalicitació de la futura gestió del poliesportiu del carrer Roger a l’Associació Esportiva Sant Andreu

Waterpolo | El CN Montjuïc no podrà pujar de divisióEl CN Montjuïc va perdre l’eliminatòria de la semifinal d’ascens a la Divisió

d’Honor contra el CN Rubí. L’equip, doncs, es jugarà ser el tercer classificat dela Primera Divisió en una eliminatòria a doble partit contra la UE Horta.

13 |

Esports

Aquest dissabte 1 de maig s’ha dejugar la darrera jornada de la Di-visió d’Honor femenina de wa-terpolo, però passi el que passi enels partits, el CE Mediterrani deMarc Comas jugarà contra el lí-der del grup C de la categoria.Les de Sants-Badal visita-

ran la piscina d’un Club NatacióSant Andreu que ja no es juga resen aquesta darrera jornada queté com a gran focus d’atenció el

partit que el Centre Natació Ma-taró i el Club Natació Sabadelljugaran a la piscina Joan Serrade la capital del Maresme. Elvencedor d’aquest partit serà elrival del Mediterrani en la se-mifinal pel títol.Pel que fa a l’actualitat del

primer equip masculí, els deJahzeel Martínez posaran el

punt final a aquest segon tram dela lliga (i per extensió, al curs2020-21) també dissabte a la pis-cina Can Llong de Sabadell. L’e-quip ja no té cap opció d’acabarentre els quatre primers, però voltancar la temporada amb unbon resultat.

54È TROFEU SANT JORDIEncara dins de l’aigua, en aquestcas de la piscina Josep Vallès,dissabte passat es va celebrar la54a edició del Trofeu Sant Jor-di, que per 37a vegada va servircom a Memorial Joan Ferri. La cita va comptar amb al-

gunes figures de primer nivell i

nedadors habituals en les con-vocatòries de les seleccions es-panyoles, com el local Joan Ba-llester (medalla d’or en la final de100 metres braça); Jessica Vall,África Zamorano i Lidón Muñoz,del CN Sant Andreu; JimenaPérez, del CN Gredos; MiguelDurán, del CN Terrassa i Mari-na García i Cata Corró, del CNSabadell, entre altres.El Mediterrani també va po-

der celebrar l’or d’Alberto Lo-zano en la final de 100 papallo-na (també va ser tercer en els100 lliures) i la medalla debronze de Francho Artal en la fi-nal dels 200 metres estils.

Pau ArriagaSANTS-BADAL

Sabadell o Mataró seran el rival a les semifinals. Foto: CEM

El sènior femení del Mediterranilluitarà per la Divisió d’Honor

El primer equip de la UnióEsportiva Sants de TitoLossio és un dels quatre

conjunts del grup 5E de la TerceraDivisió de futbol que encara no haguanyat cap partit en aquesttram de la temporada (acumuladues derrotes i un empat fins ara).De fet, la derrota que els blanc-i-verds van patir dissabte passat aSant Feliu de Llobregat (2-0) faque ara mateix ocupin una de lessis posicions de descens a Pri-mera Catalana. Va ser el segonpartit consecutiu en el qual l’equipes queda sense veure porteria.Sigui com sigui, aquesta si-

tuació és provisional i reversible,ja que la UES està empatada a 25punts amb la Unió Esportiva Fi-gueres, un dels quatre conjuntsque salvaria la categoria si latemporada acabés avui. Els de Lossio començaran els

partits del maig diumenge 2 delmes que ve contra el líder delgrup, la Pobla de Mafumet (l’e-quip que té més a l’abast de la màevitar el descens de divisió), alMunicipal de l’Energia, mentreque el pròxim partit a domiciliserà un derbi al Municipal de NouBarris, el camp d’una Monta-nyesa que necessita començar asumar de tres en tres si no volperdre la categoria aviat.

La UE Sants perda Sant Feliu i és enllocs de descens

El Cros Popular de Sants, fixat per al 9 de maig

ATLETISME4La notícia més es-perada es va confirmar dillunsde la setmana passada. Di-umenge 9 de maig es disputaràla 42a edició del Cros Popular deSants, en format de cinc quilò-metres i amb dues sortides, se-gons van explicar els organitza-dors. L’any passat, la prova es vahaver de suspendre per culpa dela pandèmia.Principalment, el recorregut

transcorrerà per un circuit di-buixat al carrer de Sants i les ins-cripcions per a la prova es podenformalitzar a través del portalChampionchip.cat, amb un mà-xim de 850 atletes. Igualment, l’organització ha

explicat que no podrà celebrar niEl Petit Cros ni La Centpeus, itambé ha hagut d’eliminar acti-vitats complementàries a lescurses com la xocolatada.

Foto: Twitter (@CrosdeSants)

El primer equipmasculí, que ja no es juga res, tancarà el curs a Sabadell

Viu en línia

La vida de l’Alícia, una jove entregada ala feina, es veu trasbalsada quan undesconegut li entrega una cinta grava-da pel Víctor, el seu germà bessó. És unaversió d’un conte que el seu avi els ex-plicava quan eren petits. Aquesta històriaremourà el passat de l’Alícia i l’obligaràa seguir les traces del Víctor.

A la Sala Beckett de Barcelona.

Teatre

Sota la neuAnna Llopart

Uns mesos després de representar Es-panya a Eurovisió 2017, Manel Navarro vadecidir apartar-se de la música i del focusmediàtic. Ara admet que ho va passar ma-lament pel rebuig i les burles que va re-bre arran d’aquell fet, però ja se n’ha re-fet i acaba de publicar Cicatriz, un EPqueinclou dues cançons en català i col·labo-racions amb artistes com Miki Núñez.

Música

Un assassí professional ha de localitzar imatar un individu per satisfer un deutependent amb el seu mentor. Però, del seuobjectiu, només en sap que el trobarà ales cinc de la tarda a un restaurant. No sapquin aspecte té, com es diu ni cap altredetall. Quan arriba al lloc indicat, hi ha di-versos candidats a ser la seva presa,però haurà de trobar l’opció correcta.

Pelis i sèries

The VirtuosoNick Stagliano

CicatrizManel Navarro

Klimt des de dinsEl Centre d’Arts Digitals Ideal de Barcelona (Doctor Trueta, 196-198) ha estrenat aquest mes d’abril una nova experiència im-mersiva. Aquest cop, el protagonisme el té l’obra del pintoraustríac Gustav Klimt (1862-1918). El centre “convida els es-pectadors a submergir-se en la vibrant Viena del canvi de se-gle, per viure en primera persona l’evolució de l’obra de Klimt idel seu món”, tal com es pot llegir a la pàgina web de l’equipa-ment. La mostra compta amb projeccions immersives en mésde mil metres quadrats de pantalla, amb experiències amb

ulleres de realitat virtual, espais expositius i eines interactives.

“M’han convidat per compensar vuit anys depregó en castellà i escenificar una convivènciainexistent entre llengües”. “Política institucionali literatura són antònims: on hi ha una cosa, nohi ha l’altra. Per això avui, aquí, de literatura nohi ha res”. Aquests són dos fragments del dis-curs que Pol Guasch (Tarragona, 1997) va ferdurant l’acte institucional de l’Ajuntament deBarcelona amb motiu de Sant Jordi. El governmunicipal l’havia convidat com a jove promesa

de la literatura catalana i guanyador del 6è Premi Llibres Anagrama per la seva primera no-vel·la, Napalm al cor. Guasch va aprofitar l’oca-sió per fer una crítica que ha estat, amb dife-

rència, el moment més comentat de l’acte. Lesseves paraules li han valgut molts elogis –”va-lent” i “brillant” han estat potser els més repe-tits– però també hi ha qui les ha qüestionat.

P O L G U A S C HQUI ÉS?ÉS FAMÓS PER...

A LES XARXES...

Ser una jove promesa de la literaturaGuanyador del Premi Llibres Anagrama per ‘Napalm al cor’

Famosos

Un discurs molt críticEn l’acte institucional de Barcelona per Sant Jordi

Molts elogis“Valent” i “brillant” han estat potser els més repetits

QUÈ HA FET?

La fitxa

No t’ho perdis

El Joel, el Raimon i la Victòria són els ger-mans Estrada. Malgrat que cadascun viuen una punta del món, es mantenen moltunits. Una investigació periodística, però,ho posarà tot en risc. El Joel, director dedocumentals, aviat s’adonarà que hi hadescobertes que ho fan trontollar tot. Ladona de la seva vidaha encapçalat la llis-ta dels més venuts aquest Sant Jordi.

Llibres

La dona de la seva vidaXavier Bosch

|Nier ReplicantLa nova versió de Nier Replicant, un joc de rol i acció, inclou milloresen gràfics, banda sonora i altres detalls. Per a PC, PS4 i Xbox One.

Foto

: Ide

al B

arce

lona

| 14

CONSELLS PER VIURE MILLOR

SEURE JUNTS A TAULA

Mantenir una conversa agradable o compartiraliments són hàbits que no s’han de perdre

SACIETAT

PRESERVAR COSTUMS

MÉS SALUT

E S T I L S D E V I D A

i SALUT

Quan parlem dels beneficis de la dieta mediterrània –queen són molts i molt coneguts– ens centrem en la impor-tància de la varietat, l’equilibri i la qualitat dels productes.

Però ens oblidem d’un punt important: no és només què men-gem, sinó també com ho fem. Un estudi recent elaborat percientífics de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha conclòs que “menjaren família mantenint els costums de convivialitat tradicionals dela dieta mediterrània influeix en els hàbits d’alimentació de lespersones adolescents i prevé trastorns de la conducta alimentà-ria”. Així, pràctiques tan habituals com seure plegats a taula (sen-se mòbils), xerrar o compartir aliments repercuteixen positiva-ment en la seva salut. Tal com apunten des de la UOC, aquestscostums fan que mengem més a poc a poc, cosa que facilita re-conèixer la sensació de sacietat i “indirectament evita l’obesitat”.“La dieta mediterrània és molt més que una llista d’aliments. Ésun model cultural que inclou com se seleccionen, es produei-xen, es processen i es consumeixen aquests aliments”, diu AnnaBach-Faig, professora dels Estudis de Ciències de la Salut.

Els beneficis dels àpats en família

Es recomana fer almenys un àpat en família (i sense mòbils) al dia per reforçar llaços

Les claus

Tot plegat fa que els àpats durin més, mengem més a poc a poc i, per tant, facilita reconèixer la sensació de sacietat

Fer àpats en família influeix en els hàbits d’alimentació delsadolescents i prevé trastorns de la conducta alimentària

Foto

: Pex

els

Foto

: Pex

els

15 |

Viu en línia

| 16

líniasants.cat 28 d’abril del 2021 Pròxima edició: 12 de maig