PARTS CPU
Transcript of PARTS CPU
1
Açí teniu el resultat dels missatges enigma tics….
Tota la classe de 2nESO d´informa tica ha fet aquest treball d´investigacio .
2
PARTS DE LA CPU
FONT D’ALIMENTACIÓ ......................................................................................... 3
LA PLACA BASE ........................................................................................................... 4
MICROPROSSESADOR .............................................................................................. 6
MEMORIA RAM ........................................................................................................... 11
MEMORIA ROM Y BIOS .......................................................................................... 12
BUSES ........................................................................................................................... 13
CHIPSET ...................................................................................................................... 16
TARJETA GRÀFICA ................................................................................................. 18
TARJETA DE SO ...................................................................................................... 19
Disc Dur ........................................................................................................................ 21
Disc dur extern .......................................................................................................... 23
UNITATS OPTIQUES .............................................................................................. 24
PORTS DE COMUNICACIÓ..................................................................................... 28
EL FUTUR DELS ORDINADORS ............................................................................ 30
3
FONT D’ALIMENTACIÓ
ALUMNE/S: CARLA GARCIA MOYA 2º.A I NOELIA ABELLAN TOLOSA 2º.A.
La font d'alimentació és el dispositiu que convertix el corrent alterna (CA) , en
uns o diversos corrents continus (CC) , que alimenten els distints circuits de
l'aparell electrònic a què es connecta (computadora, televisor, impressora,
router, etcètera) .
Les fonts d'alimentació per a dispositius electrònics, poden classificar-se
bàsicament com a fonts d'alimentació lineals i commutades. Les lineals tenen un
disseny relativament simple, que pot arribar a ser més complex quant major és
el corrent que han de subministrar, no obstant això la seua regulació de tensió
és poc eficient. Una font commutada, de la mateixa potència que una lineal, serà
més xicotetament i normalment més eficient però serà més complexa i per tant
més susceptible a avaries.
Fonts d'alimentació commutades:
Una font commutada és un dispositiu electrònic que transforma energia elèctrica
per mitjà de transistors en commutació.
Fonts d'alimentació lineals:
Les fonts lineals seguixen l'esquema: transformador, rectificador, filtre, regulació
i eixida.
4
LA PLACA BASE
Alumnes: David i David
-La placa base és la tarjeta de circuit imprés a la que es connecten tots els
elements per a construir un ordinador. Té instalats una sèrie de circuits
integrats,entre els que es troba el circuit integrat auxiliar, que serveix com a
centre de connexió entre el microprocesador i la memòria de accés aleatori
(RAM).
-Un conjunt de xips molt important que conté la placa base és el xipset. El
xipset s’encarrega de gestionar els perifèrics interns i externs i de controlar la
transferència de dades entre el microprocesador i la memòria.,
-Altra característica important és el format i la quantitat de móduls de
memòria RAM que admet. Ve configurat al xipset que utilitza la placa i
determina la quantitat màxima de memòria RAM que admet.
A la placa es connecten directament a través de ranures aquests components
Tots els perifèrics exteriors de l'ordinador han de ser connectats a
aquest a través d'algun connector. Habitualment, aquests
connectors estan situats en un lateral de la placa base i quan
aquesta queda muntada es poden veure a la part posterior de
l'ordinador
Altres connectors existents a la placa base es denominen ports de
comunicació terme que engloba als següents termes:
-Ports série
-Ports paral.lels
-Ports USB
-Ports IEEE o Firewire
-Ports infraroig
Hi han alguns ports que no es poden connectar normalment a la
placa base i per a això es necessària una tarjeta d’expansió.
Aquest ports son:
-ISA
-PCI
-AGP
5
-Altre conjunt de xips fundamentals son els que constituïxen la BIOS. La
BIOS es un xip incorporat en la placa base que s’encarrega de controlar
aspectes basics de la configuració de l’ordinador. Per a que les dades que la
BIOS controla, com la data y la hora, no es perguen al apagar l’ordinador, la
BIOS es fa amb un tipus de memòria que no es borra al apagar l’ordinador. En
realitat, aquestes memòries si que es borren quan els falta l’electricitat, però
ocupen tan poc que poden ser mantenides durant molts d’anys amb una pila de
rellotge, com la dels rellotges.
FABRICANTS:
-Es deu a les grans quantitats de companyies fabricants de plaques base
existeix una gran competència entre les grans companyies
IMATGE
6
MICROPROSSESADOR
Alumnes: Santiago Asensio i Fco-Javier Juan-Senabre.
EL MICROPROCESSADOR
Què és?
El microprocessador és la peça considerada més important i generalment la més cara. També se li dona altres noms: micro, processador, “CPU”. En realitat el terme microprocessador és bastant modern ja que amb el temps la seva forma sa reduït a la d’un sol circuit integrat encapsulat en un xip que s’insereix en un sòcol de la placa base. La pregunta és, per què “CPU”? Resposta:
Central: és el centre de processament de dades.
Processament: mou i calcula les dades.
Unitat: és un xip amb milions de transistors.
El microprocessador tècnicament, és un dispositiu digital que conté milions de minúsculs elements electrònics, casi tots transistors, en un únic circuit integrat (el chip) capaç de realitzar les diverses operacions amb les dades que li envien els programes de software. Però tot això, què significa?
És digital, doncs tot s’expressa en només dos estats: “verdader” o “1” i “fals” o “0” (codi binari). D’altre banda, els transistors, elements imprescindibles, són capaços de funcionar com a interruptors per representat els diferents estats electrònics (“1” i “0”). I amb tot això arribem a la paraula de circuit integrat digital, un tipus de circuit capaç de realitzar operacions basant-se amb l’anomenada “àlgebra de Boole**” i en la aritmètica binaria en que s’utilitza el 2 com a base (en els nombres decimals la base és 10) i on els dos estats són “1” i “0”, segons les combinacions entre ells que arribin al chip, aquest donarà una ordre o altre. Aquests circuits són “integrats” perquè en ells s’hi troben militaritzats nombrosos elements electrònics (milions).Així el tipus de circuits integrats amb les característiques de interpretar i executar dades s’anomena microprocessador.
* El software (programari en català), és la part lògica de l'ordinador, és a dir, el conjunt de programes (com un Sistema Operatiu o el mateix Word) i instruccions que regeixen el funcionament del maquinari.
** L’àlgebra de Boole és una branca de les matemàtiques amb propietats i regles similars, tot i que diferents, a les de l'àlgebra ordinària. Les seves variables només poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats cert i fals (normalment representats com a 1 i 0, respectivament).
7
Per últim, comentar que cada marca (principalment Intel i AMD) fabriquen els microprocessadors amb diferents sòcols, avantatges o desavantatges (amb tecnologies específiques de cada marca com la Hyper-Threading de Intel). Per això, sempre s’ha de mirar la compatibilitat que hi ha entre el microprocessador i la placa base.
Estructura externa del microprocessador
La part externa d’un microprocessador és de forma quadràtica i s’anomena encapsulat. La seva única funció és protegir el chip (extremadament delicat). Els encapsulats han anat evolucionant al llarg de l’històrica dels microprocessadors,els més actuals són dos, el PGA (Pin Grid Array) i el LGA (Land Grid Array). Aquests encapsulats tenen les següents característiques:
PGA: de forma rectangular, am contactes cilíndrics o “pins” distribuïts per la seva base.
LGA : el més modern de tots. Els pins passen a estar en el sòcol de la placa base i el microprocessador té contactes plans a la seva superfície inferior per encaixar amb els pins del sòcol.
Estructura interna del microprocessador i breu
explicació del funcionament
El microprocessador per fer la seva feina, processar, disposa d’una sèrie de recursos que li permeten controlar els diferents tipus de dades i instruccions amb les que es troba. Un d’aquests recursos son els registres; petites quantitats de memòria extremadament ràpida en les que el microprocessador guardar els valor amb que està operant en aquell moment. Quan es diu que el microprocessador es de 32 bits, normalment vol dir que a cada registra si poden guardar 32 bits d’informació. Un altre recurs imprescindible que hi ha d’haver en tot microprocessador es l’unitat d’execució, aquesta s’encarrega de realitzar les operacions sobre les dades sol·licitades per els programes software, els micros actuals disposen de varies d’aquestes unitats.
L’ALU (Unitat Aritmètica Lògica) és una part del microprocessador encarregada d’executar nombrosos càlculs amb números enters i operacions lògiques. D’ALUs també n’hi ha varies en un sol microprocessador. Seguidament tenim l’unitat de control (UC), que dirigeix l’activitat dels altres elements del micro a més de descodificar les instruccions rebudes. La FPU (Unitat de Coma Flotan) s’encarrega de les operacions també amb enters i amb números més complexos com la divisió d ‘enters (operacions que l’ALU no pot realtizar).
8
Finalment, el microprocessador com molts altres dispositius disposa de busos de dades (habitualment anomenat FSB (bus frontal), camins per on circulen les dades i es comuniquen a las diverses parts del microprocessador però també per comunicar aquest amb els altres elements del PC. Actualment l’ampli de bus extern (el que va del micro els altres components) és de 64 bits. També és important citar el bus de direccions, d’ell depèn la grandària màxima de memòria que es capaç de manejar el microprocessador. Durant molts anys aquesta quantitat de memòria era de 32 bits coincidint amb el valor dels registres, actualment però, ja fem servir els 64 bits.
L’arquitectura
Al parlar de l’arquitectura del microprocessador, s’entén que parlem de la compatibilitat dels programes entre varis microprocessadors físicament diferents (inclús molt diferents). És a dir, l’arquitectura del micro és un conjunt d’instruccions o el que és el mateix: les ordres que el micro és capaç d’entendre. S’entén que el micro només entén l’anomena’t llenguatge màquina (un codi compost per milions de grups de bits), que afortunadament per tal de transformar-los a informació útil, es fa servir un compilador (tradueix el llenguatge màquina en un altre).
La memòria cau (cache)
La memòria cau és un tipus de memòria molt ràpida que serveix per guardar una copia de les dades que amb més probabilitat es necessitaran en aquell moment. D’aquesta manera s’accelera notablement el procés al no tenir que accedir a la memòria RAM (més lenta que la cache). Hi ha diferents nivells de cache:
Caché primaria o de nivell 1 (L1): és sempre interna al propi microprocessador i alhora la més ràpida. Sol està dividida en cache de dades i d’instruccions. Actualment cada un amb una memòria de 64 kB, és a dir entre les dos, 128 kB.
Caché secundaria o de nivell 2 (L2): fins fa poc es trobava integrada en la placa base, encara que actualment sempre està integrada també en el mateix micro, es divideix en dos i la seva capacitat total oscil·la entre 256 kB i 8MB (aquesta última una quantitat brutal tenint en compte que el micro d’aquest treball té una cache L2 de 4MB i ha sortit fins fa ben poc).
Caché terciaria o de nivell 3 (L3): aquest nivell de memòria s’utilitza com el que abans era el cache L2, està integrada a la placa base. Encara que fins fa poc es poden trobar també en el mateix microprocesador
9
Paràmetres de funcionament d’un microprocessador
Velocitat de rellotge (MHz o GHz)
El microprocessador realitza molts treballs al mateix temps i per etapes, per tan, necessitem que totes aquestes etapes tinguin un mateix ritme. Això s’aconsegueix mitjançant una senyal de rellotge mesurada en hertz (Hz). Encara que el Hz es queda petit i s’utilitza el MHz (1000Hz = 1MHz) o casi sempre el GHz (1000MHz = 1Hz) que és el mateix que dir milers de milions de cicles per segon (un micro de 3GHz per exemple, realitza cada cicle en 0,0000000003333333333segons). La velocitat del rellotge intern del processador, determina la rapidesa amb la qual pot processar les dades (com sumar dos números o transferir el valor d’un registre a un altre). Encara que la velocitat de rellotge ja està molt explotada (un micro actual pot arribar a 4GHz més o menys) i es difícil apujar-la gaire més (i ja no dona grans salts de rendiment). Per tant ara el futur està en altres tècniques, com que el microprocessador tingui més d’un nucli.
Velocitat del bus (ampli en bits i MHz)
La velocitat del bus es refereix al bus de dades del que parlat anteriorment. Com més ampli en bits sigui, millor anirà la comunicació. L’ampli de bits és el número de bits que es poden transmetre a cada cicle de rellotge (actualment el ampli és de 64 bits).
Un altre paràmetre, és de nou la velocitat de rellotge; aquest cop la velocitat a la que funciona el bus (bastant inferior a la velocitat interna del microprocessadors). Els microprocessadors actuals fan servir busos amb un aprofitament múltiple de la senyal de rellotge, de manera que envien varis grups de dades per cada cicle de rellotge. Per això es parla de MHz o GHz equivalents, perquè en realitat és lo mateix enviar un grup de dades a gran velocitat (800Mhz per exemple) que enviar-les amb un micro que aprofiti quatre vegades la velocitat i envií a 200MHz físics que equivalen a 800MHz.
Tecnologia de fabricació (nanòmetres)
La tecnologia de fabricació s’indica amb la grandària del element més petit del chip del microprocessador. Actualment es treuen al mercat, micros amb tecnologia de 65nm (nanòmetres), i ja es té previst per el futur arribar als 45nm. Al reduir la grandària s’aconsegueixen varies millores:
Se’n poden fabricar més i per tant abaratir-ne els preus.
Es poden arribar a més grans velocitats de rellotge.
Disminueix el voltatge necessari i per tan el calor generat.
Es poden incorporar nous elements, com una altre memòria cache.
10
Reduir els nanòmetres no avança tan com altres tecnologies del PC al ser una quantitat microscòpica difícil de variar.
El voltatge del microprocessador
És un paràmetre sense gaire secret, com més voltatge necessiti més calor es generarà. Com es pot veure en l’apartat d’Overclocking, augmentar el voltatge deliberadament por arribar a crema tot o part del microprocessador.
Microprocessadors de doble nucli
Com he dit, augmentar la velocitat de rellotge no és gaire rentable i, una bona solució és utilitzar varis micros en un. Un processador amb tecnologia de nucli doble (Dual Core) conté dos nuclis d’execució, per tant s’aconsegueix l’execució paral·lela real de dues seqüències. Al executar dos seqüències, cadascuna farà servir un nucli d’execució independent. Tot això té unes avantatges evidents però també problemes.
Avantatges:
Es solucionen les dificultats de millorar el rendiment del micro només augmentant la velocitat de rellotge Ofereixen una millor resposta del sistema duran la multitasca; el treball es reparteix entre dos CPU.
Problemes:
Augmenten la calor generada fent més cara la refrigeració.S’han de fabricar a velocitats de rellotge més petites (sinó seria massa car) i necessiten un ampli de bus bastant gran.A més que els programes software s’han d’adaptar amb el temps a funciona millor amb dos nuclis una mica més lents que un de sol una mica més ràpid.No és d’estranyar que d’aquí poc apareixien micros de fins quatre nuclis (i qui sap si més fins que deixi de ser rentable).
Conclusió
El microprocessador, és un element petit però potser el més complex de tot l’ordinador, en les línies anteriors només s’expliquen les principals característiques a gran escala sense entrar en cada detall (sinó podríem fer un treball de recerca només d’aquest component). Del micro és important les seves velocitats, encara que com he dit, al no ser gaire rendible actualment la velocitat, ens em de fixar en altres millores com el doble nucli i l’arquitectura. Sense deixa de banda els nanòmetres i sobretot l’important memòria cau (cache).
11
MEMORIA RAM
Alumnes: Mario David i Alvaro López
La memòria RAM s'utilitza com memòria de treball per al sistema operatiu, els
programes i la major part del programari.
És allà on es carreguen totes les instruccions que executen el processador i
altres unitats de còmput.
Durant l'encesa de l'ordinador, la rutina POST verifica que els mòduls de
memòria RAM estiguin connectats de manera correcta. En el cas que no
existeixin o no es detectin els mòduls, la majoria de targetes mares emeten una
sèrie de xiulets que indiquen l'absència de memòria principal. Acabat aquest
procés, la memòria BIOS pot realitzar un test bàsic sobre la memòria RAM
indicant errors majors en la mateixa.
• DROM • PC100
• PC133 • SIMMS
• DIMMs • BEDO
• ECC • VRAM
• Wran • SGRAM
Un dels primers tipus de memòria RAM va ser la memòria de nucli magnètic,
desenvolupada entre 1949 i 1952 i usada en molts computadors fins al
desenvolupament de circuits integrats a la fi dels anys 60 i principis dels 70.En
1969 van ser
llançades una de les
primeres memòries
RAM basades en
semiconductors de silici
per part d'Intel amb
l'integrat 3101 de 64 bits
de memoria.
12
MEMORIA ROM Y BIOS
Alumnes: Celia Gaitán i Alejandro Cortés.
BIOS
El Basic Input/Output System (BIOS) , també conegut com System BIOS, ROM
BIOS o PC BIOS, és un estàndard de facto que definix un firmware d'interfaz.1
El nom es va originar en el Basic Input/Output System usat en el sistema operatiu
CP/M en 1975.2 3 El programari BIOS és instal·lat dins de la PC, i és el primer
programa que s'executa quan s'encén la computadora.
El propòsit fonamental del BIOS és
inicialitzar i provar el maquinari del
sistema i carregar un bootloader o un
sistema operatiu d'un dispositiu
d'emmagatzemament de dades.
En addició, el BIOS proveïx una capa
d'abstracció per al maquinari, p.e. que
consistix en una via per als programes
d'aplicacions i els sistemes operatius
interactuen amb el teclat, el monitor i
altres dispositius d'entrada/salida.
ROM
La memòria de només lectura, coneguda també com ROM (acrònim en anglés
de read-only memory) , és un mitjà d'emmagatzemament utilitzat en ordinadors i
dispositius electrònics, que permet només la lectura de la informació i no la seua
escriptura, independentment de la presència o no d'una font d'energia. Les dades
emmagatzemats en la ROM no es poden modificar, o almenys no de manera
ràpida o fàcil.
13
BUSES
Alumnes: Ramiro i Paños.
DEFINICIÓ:
Un bus de datos es un dispositivo mediante el cual al interior de una
computadora se transportan datos e información relevante.
TIPOS DE BUSES POR SU USO
TIPOS DE BUSES POR SU TECNOLOGIA
¿Qué son los Buses?
Un bus se puede definir como una línea de interconexión portadora de
información, constituida por varios hilos conductores (en sentido físico) o varios
canales (en sentido de la lógica), por cada una de las cuales se transporta un bit
de información. El número de líneas que forman los buses (ancho del bus) es
fundamental: Si un bus está compuesto por 16 líneas, podrá enviar 16 bits al
mismo tiempo.
Los buses interconexionan toda la circuitería interna
Bus Interno: Este mueve datos entre los componentes internos del
microprocesador.
El bus interno puede compararse a los vasos sanguíneos del cuerpo humano.
Así,por las diferentes líneas fluye la información, llegando o abandonando los
registros y las memorias.
Bus Externo: Este se utiliza para comunicar el micro y otras partes, como
periféricos y memoria.
Tipos de Buses
La placa madre es la tarjeta más grande que se puede visualizar dentro de una
PC y la más importante, ya que la misma contiene todo el circuito lógico principal
para que funcione, además de alojar el procesador y otros componentes de suma
importancia.
Dentro de esta placa los buses de datos comúnmente llamadas ranuras de
expansión ocupan gran parte de la misma. Estas ranuras indican la denominada
arquitectura de sistema.
14
Los buses de datos sirven para instalar las placas controladoras que realizan
funcion es específicas, como por ejemplo, la tarjeta de video, controladora de
disco, placa de sonido, etc.
A través de estos buses circulan datos y direcciones que serán tratados por los
dispositivos y el procesador de acuerdo a un régimen de llamadas o
interrupciones que indican desde donde provienen los datos o hacia donde
deben viajar.
Buses ISA:
Las siglas significan INDUSTRY STANDARD ARQUITECTURE.
Las primeras computadoras personales estaban equipadas con ranuras de 8
bits, que para la velocidad de aquellos procesadores eran suficiente.
Actualmente son lentas para los procesadores que existen.
Buses MCA:
A medida que los procesadores aumentaron su velocidad, los buses ISA
debieron mantener su velocidad para permanecer dentro del estándar,
desaprovechando los mayores rendimientos de procesadores y dispositivos.
IBM desarrolló la denominada ARQUITECTURA DE BUS MICROCANAL (MCA).
Basada en
ranuras de expansión 32 bits, introdujo cambios de diseño y nuevos conceptos
de gestión y funcionamiento del bus.
El bus MCA es totalmente incompatible con los demás y de uso exclusivo de
IBM. Por ello,quedó prácticamente en desuso.
Buses EISA:
Las siglas significan EXTENDED INDUSTRY STANDARD ARQUITECTURE.
Arquitectura estándar industrial extendida. Tiene características de la ISA en
cuanto a su compatibilidad pero con la velocidad de MCA es decir, 32 bits.
Buses VESA:
Las ranuras VESA (VIDEO ELECTRONICA STANDARD ASOCIATION) son una
extensión de ISA. Incluye toda la tecnología de EISA, funcionan al ritmo del
microprocesador y permiten la transferencia de datos sin necesidad de que estos
intervengan permitiendo procesos mucho más rápidos y dejando mayor tiempo
libre al microprocesador central. Si bien esta característica lo hace más rápido,
lo complejo de su coxionado límite, la cantidad de 2 o 3 ranuras solamente.
15
Buses PCI:
Las siglas significan PERIPHERICAL COMPONENT INTERCONECT.
Bus AGP
Las siglas AGP corresponden a Advanced Graphics Port, o Puerto Avanzado de
Gráficos. Se trata de un nuevo sistema para conectar periféricos en la placa base
del PC; es decir, es un nuevo bus por el que van datos del microprocesador al
periférico.
16
CHIPSET Alumnes: Bosco i Hector.
Un chipset (traduït com a
circuit integrat auxiliar) és
el conjunt de circuits
integrats dissenyats amb
base en l'arquitectura
d'un processador (en
alguns casos, dissenyats
com a part integral d'eixa
arquitectura) , permetent
que eixe tipus de
processadors funcionen
en una placa base.
Servixen de pont de
comunicació amb la resta
de components de la placa, com són la memòria, les targetes d'expansió, els
ports USB, ratolí, teclat, etc. Les plaques base modernes solen incloure dos
integrats, denominats pont nord i pont sud, i solen ser els circuits integrats més
grans després de la GPU i el microprocessador. Les últimes placa base no tenen
pont nord, ja que els processadors d'última generació ho porten integrat. El
chipset determina moltes de les característiques d'una placa base i generalment
la referència de la mateixa està relacionada amb la del chipset.
Historia:
Des dels començaments de la fabricació dels primers microprocessadors, es va
pensar en un conjunt d'integrats de suport, de fet el primer microprocessador de
la història, l'Intel 4004 formava part d'un conjunt d'integrats numerats 4001, 4002
i 4003 que tenien tots una aparença física semblant i que formaven la base d'un
sistema de còmput qualsevol. Mentres que altres plataformes usaven molt
variades combinacions de xips de propòsit general, els empleats en el
Commodore 64 i la Família Atari de 8 bits, inclús els seus CPUs, solien ser
dissenys especialitzats per a la plataforma, que no es trobaven en altres equips
electrònics, per la qual cosa se'ls va començar a cridar chipsets. Este terme es
va generalitzar en la següent generació de computadors domèstics : el
Commodore Amiga i l'Atari ST són els equips més potents dels anys 90, i ambdós
tenien multitud de xips auxiliars que s'encarregaven del maneig de la memòria,
el so…
17
Funcionament:
El Chipset és el que fa possible que la placa base funcione com a eix del sistema,
donant suport a diversos components i interconnectant-los de manera que es
comuniquen entre ells fent ús de diversos busos. És un dels pocs elements que
té connexió directa amb el processador, gestiona la major part de la informació
que entra i ix pel bus principal del processador, del sistema de vídeo i moltes
vegades de la memòria RAM. En el cas dels computadors PC, és un esquema
d'arquitectura oberta que establix modularidad: el Chipset ha de tindre interfícies
estàndard per als altres dispositius. Açò permet triar entre diversos dispositius
estàndard, per exemple en el cas dels busos d'expansió, algunes targetes mare
poden tindre bus PCI-Express i suportar diversos tipus de targetes de distints
amples de bus (1x, 8x, 16x) . En el cas d'equips portàtils o de marca, el chipset
pot ser dissenyat a la mesura i encara que no suport gran varietat.
18
TARJETA GRÀFICA
Alumnes: Marcos i Javi.
És una targeta d'expansió per a un ordinador,
encarregada de processar les dades provinents
de la CPU i transformar-los en informació
comprensible i representable en un dispositiu de
sortida, com un monitor o televisor.
PREUS
Asus 210-SL-TC1GD3-L - Tarjeta gráfica, NVIDIA
GeForce 210, TurboCache 1GB, PCI Express 2.0.
PREU DE LA MES BARATA: 26’50 EUROS
- CARACTERÍSTIQUES:
512 MB DDR3
PCI-E 2.0
32 bit,1.20 GHz , 589 MHz
CARACTERÍSTIQUES
La GTX Titan Z costa ni més ni menys que
3500 EUROS i té aproximadament la mateixa
potència que 2 Titan Black.
• Aquest nou monstre gràfic posseeix ni més ni
menys de 5.760 nuclis, 12GB de memòria
GDDR5 i altres característiques que, segons
Nvidia, la converteixen en la placa més ràpida
del mercat.
19
TARJETA DE SO
Alumnes: Alejandro, Nicolás i Andrés.
Una targeta de so o placa de so és una targeta d'expansió per a
computadores que permet l'eixida d'àudio. L'ús típic de les targetes de so
consistix a fer que l'àudio sone.
Tot va començar amb la targeta AdLib en els anys 60.
Va evolucionar a la targeta Sound Blaster que
incorporava la possibilitat de gravar i reproduir àudio
digital. En 1989 una empresa americana va traure la
Turtle Beach Multisound que s'orientava al so
professional.
Preus
La més cara té un preu de 9000€ i la més barata 18€.
Característiques
Integren una xicoteta memoria RAM
Tenen uns quants ports per a la connexió dels dispositius externs
Compten amb un connector especial que permet inserir-les en les
ranures d'expansió de la targeta principal
Poden conviure amb les targetes de so integrades en la targeta
principal, ja que al instal·lar-les, cambien el seu lloc en el sistema al
configurar-les de manera correcta.
Parts que la componen
1. Connector per a la ranura: és l'encarregat de transmetre dades
entre els ports de la targeta i la targeta principal
2. Targeta: és la placa plàstica sobre la quin es troben muntats
tots els xips i circuits.
3. DSP: és un xip encarregat de processar el senyal digital i
alliberar al microprocessador principal
20
4. Ports: permeten la connexió amb botzines, sintetitzadors
musicals,
micròfons, etc.,
amb la targeta i la
seua respectiva
comunicació amb
la targeta principal
5. Placa de
subjecció: és
metàl·lica i permet
suportar els ports
així com la
subjecció cap al xassís del gabinet.
21
Disc Dur
Alumnes: Iván i Ana Tibau
DEFINICIO DE DISC DUR:
Un disc dur (de l'anglés hard disk (HD)) és un disc magnètic en què pots
emmagatzemar dades d'ordinador. El disc dur és la part del teu ordinador que
conté la informació electrònica i on s'emmagatzemen tots els programes
(programari) . És un dels components del maquinari més importants dins del teu
PC.
El terme dur s'utilitza per a diferenciar-ho del disc flexible o disquet (floppy en
anglés) . Els discos durs poden emmagatzemar moltes més dades i són més
ràpids que els disquets. Per exemple, un disc dur pot arribar a emmagatzemar
més de 100 gigabytes, mentres que la majoria dels disquets tenen una memòria
màxima de 1.4 megabytes"
US DEL DICS DUR:
El disc dur servix per a emmagatzemar dades, i també emmagatzema el sistema
operatiu que estes usant en este moment ,si no tingueres disc dur no estaries
usant la pc així com ho fas ara, .Tambe és on guardes la musica, vídeos,
fotos,etc, en resum és el maquinari principal que necessita la pc perquè existisca
un Programari en ella .
CARACTERISTIQUES DEL DISC DUR:
.Capacitat d'emmagatzemament: Fa referència a la quantitat d'informaciòn que
pot gravar-se o emmagatzemar-se en un disc dur.
.Velocitat de rotaciòn (RPM) : És la velocitat a què gira el disc dur, mes
exactament, la velocitat a què giren els plats del disc, que és on
s'emmagatzemen magneticamente les dades.
.Temps d'accés (access estafe) : És el temps mitjà necessari que tarda el cap
del disc a accedir a les dades que necessitem.
22
.Memòria trossege (grandària del buffer) : És una memòria que va inclosa en la
controladora interna del disc dur, De manera que totes les dades es lligen i
escriuen al disc dur s'emmagatzemen primerament en el buffer.
.Taxa de transferència (transfer rate) : És un nùmero que indica la quantitat de
dades que un disc pot llegir o escriure en la part exterior del disc o plat en període
d'un segon.
.Interfície (interfície) - IDE-SCSI-SATA: És el mètode utilitzat pel disc dur per a
connectar-se a l'equip."
IMPORTANCIA DEL DISC DUR EN LA CPU:
.El rendiment del disc dur determina la velocitat i rendiment d'un ordinador
. Ajuda a enmagatzemar dades.
23
Disc dur extern Alumnes: Arantxa i Verónica.
Definició: Els discs durs (coneguts en alguns països com a discos rígids)
són elements informàtics que permeten emmagatzemar dades que les
computadores (ordinadors) aprofiten durant el seu funcionament. Es
tracta d'un dispositiu dotat amb almenys un disc que s'unix a altres a
partir d'una mateixa estructura o eix on hi ha, entre altres peces, capçals
de lectura i escriptura.
Un disc dur portátil (o disc dur extern) es un disc dur que es facilment
transportable d'un costat a un altre sense necessitat de consumir energia
electrica o batería.
Des de que els CD-R i CD-RW s'han estés com almasenament barat, s'ha
canviat la filosofia de tindre el mateix tipo d'almasenament de disc
intercanviables tant per a almasenament com per a copia de seguretat o
almasenament definitiu. Abans normalment eren discs magnetics o
magneto-optics. Ara se tendix a tindre l'almasenament optíc per a un ús
mes definitiu i altre mig sense discs intercanviable per a transport. Este el
cas de les memories USB i els discs durs portátils.
Un disc dur portátil pot ser des d'un MICRODISCO fins un disc dur normal
de sobre taula en una carcassa adaptadora. Les conexions mes habituals
son USB 2.0, USB 3.0 i FIREWIRE, menys les SCSI i les SATA. Estes
ultimes no estaven concebudes per a ús extern pero donada la seva
longitud del cable permés i la seva HOT-PLUG, no es difícil usar-les
d`aquesta mode.
La gran ventaja que tenen hui en dia sobre les memories FLASH o
PENDRIVES es la gran capacitat d'almasenament.
Els discs USB MICRODRIVE i portatils (2,5") se poden alimentar de la
conexio USB. Encara que algunes voltes no es suficient i requerixen ser
enchufats a dos USB a la volta.
Els SCSI i NUGA no poden suministrar corrent per a alimentacio per lo
que sempre requerixen un transformador per a d’ells. Els FIREWIRE
s'alimenten de la conexio sense problemes.
Els discs durs de sobre taula (3,5") requerixen tambe transformador pel
seu alt consum.
Les capacitats van des dels 2 GB dels MICRODISCOS als mils de GB
(TERABYTES) dels de 3,5".
24
UNITATS OPTIQUES Alumnes: Arnau i Isabel
Se tracta d'aquells dispositius que son capaços de llegir, escriure i
REESCRIURE senyes per mig d'un raig laser en les superficie plastica d'un
disc. Estes unitats poden estar montades dins del gabinet de la computadora,
estar adaptades en un casse 5.25" per a funcionar de manera externa o be, ser
una unitat externa de fabrica. Estes unitats se conecten a la computadora i
permeten l'us de diversos tipos de discs, com DVD-ROM, CD-ROM
ELS DISQUETES / DISCS FLOPPY
Es un disc de plastic flexible recobert de particules FERROMAGNÉTIQUES,
que permet el gravat, borrat i llectura d'informació en la seua superficie per mig
d'una bobina electromagnética (cap). Estan protegits per una coberta de plastic
mes rigit per a evitar contacte en l'exterior. Estos discs son de tipus portàtil i
permeten traslladar l'informació d'una computadora a altra. Han existit de
diversos tamanys i capacitats a través de la seua evolucio. Esta tecnologia fou
introduida de manera comercial en les computadores en 1971.
En l'aparicio comercial de les memories USB en l'any 2006, els DISQUETS han
segut quasi totalment reemplaçats
TIPUS DE DISQUETS
Disquet 3½"
Figura 3. Disquet 3.5", marca Sony, tipus 2HD Double High Density, capacitat
1.44 MB
Es un disc en un diametre de 3.5 polzades o 8.89 cm. introduit en el mercat
comercial en 1986. Actualment està quasi a punt de ser reemplaçat per les
memories USB. Se manejaren tres formats tals com se mostra a continuacio:
2HD: "Double High Density" o doble alta densitat. Aquest disquet soportava
enmagatzemar 1.44 MegaBytes (MB) i fon el mes comercial dels 3.
25
SHD: "Super High Density" o super alta densitat. Este format permetia
enmagatzemar fins 2.88 MB, pero no se popularisà pel seu alt cost.
2DD: "Double Density" o doble densitat. Este disquete soportava
enmagatzemar 720 KiloBytes (KB).
PARTES PRINCIPALES
Las partes principales y comunes en todos ellos son básicamente:
Coberta: se encarga de proteger al disco del exterior y evitar que se doble, humedezca ó exponga directamente a la luz.
Pestaña: se mueve al introducir el disco a la unidad lectora y permitir el paso de la bobina electromagnética.
Muesca de lectura/Escriptura: determina si el disc podrá ser grabat ó no. Disc: es la part fonamental aon es enmagatzema la informació. Conté
partícules magnétiques recubertes d’una película de pintura especial
Forro de tela: protegeix al disc de ralladures y limpia la pols
USOS ESPECIFICS:
En el cas del disquet s'utilisava per a enmagatzemar la major part de l'informacio com documents de text, imagens JPG, algunes fulles electroniques, pero actualment han segut casi totalment reemplaçats per les memories USB. Per a el cas dels discs LS120 han segut trets del mercat i inclusive els discs ZIP son molt poc utilisats a pesar de la seua alta capacitat d'almagasenament. La majoria dels sistemes operatius soporten els disquetes, pero ya els equips de comput moderns, estan sent llançats al mercat sense soport per a disquetes, ya que carixen de disquetera.
UNIDATS LECTORES DE DVD-ROM
Es un dispositiu que se monta en les baïes 5.25" del gabinet, integra basicament dins de sí un emissor de raig laser especial per a llegir les senyes en un DVD ("Digital Versatile Disc") i tambe d'un CD ("Compact Disc"). Tambe conte en un motor per a fer girar el disc i una llaca per a colocar-los. Este tipo d'unitats solament permeten l'envià de senyes llegides des de l'unitat a la computadora per mig d'un cable cap a la targeta principal (Motherboard).
L'unitat llectora de DVD-ROM ha segut reemplaçada pels gravadors de DVD i desplaçà a les unitats llectores de CD-ROM
PARTS D’UN LECTOR DVD-ROM
26
INTERNES:
1.- Llaca i caratula: permet soportar el disc, aixina com colocar-ho de manera
correcta per a ser llegit pel laser intern.
2.- Indicador: es un LED que encen quan se troba treballant l'unitat.
3.- Boto d'expulsio: permet expulsar manualment la llaca per a traure o colocar
el disc.
4.- Coberta: protegix el mecanisme intern i els seus circuits.
5.- Conector S/PDIF: utilisat per a la conexio de cable per a senyal digital.
6.- Selector de modo: establix si l'unitat fungirá com esclau o mestre.
7.- Conector de 40 camons: permet per mig del cable IDE interconectarse en la
targeta principal ("Motherboard").
8.- Conector de 4 terminals: rep el conector d'alimentacio.
EXTERNES:
1.- Caratula de la llaca: dona estetica a l'unitat.
2.- Eix de gir i motor: es el lloc a on s'acopla el disc per a escomençar a girar.
3.- Cabeçal: integra un laser encarregat de la llectura de senyes del DVD.
4.- Raïl: es l'encarregat de moure de manera horisontal al laser.
5.- Motor: s'encomana de moure el raïl del laser.
6.- Panel atrasser: es el lloc a on se troba el conector d'alimentacio i el de
senyes.
7.- Boto d'expulsio: permet l'extraccio del disc de manera manual.
8.- Llaca: conte un espai assignat per al tamany dels discs
PODEN LLEGIR:
-CD-ROM ("Compact Disc-Read Only Memory"): son discs de 120 mm. de
diametro que ya contenen senyes gravades en capacitats de 540 MegaBytes
(MB), 650 MB, 700 MB i 870 MB.
-mini CD-ROM ("mini Compact Disc-Read Only Memory"): son discs de 80 mm.
de diametro que ya contenen senyes gravades en capacitats de 200 MB.
27
-CD-RW ("Compact Disc-ReWrittable"): son discs de 120 mm. de diametro que
poden ser gravats, borrats i reescritos per mig d'un grabador de CD, en
capacitats de 700 MB.
-mini CD-RW ("mini Compact Disc-ReWrittable"): son discs de 80 mm. de
diametro que poden ser gravats, borrats i reescritos per mig d'un grabador de
CD, en capacitats de 200 MB.
DVD:
-DVD±ROM ("Digital Versatile Disc ± Read Only Memory"): son discs de 120
mm. de diametro que ya contenen senyes gravades en capacitat de 4.7
GigaBytes (GB).
- mini DVD±ROM ("mini Digital Versatile Disc ± Read Only Memory"): son discs
de 80 mm. de diametro que ya contenen senyes gravades en capacitats de 1.4
GB.
28
PORTS DE COMUNICACIÓ Alumnes: Lucia Villalba, Sara Oliete i Patricia Garcia.
DEFINICIÓ:
Un port és forma genérica de denominar
a una interficie per la qual els diferents
tipus de dades poden ser enviades i
rebudes.
Quan el sistema operatiu rep una petició per un port
concret, li passa a l’aplicació que escolta per aquell port i cap a l’altre. Si no hi
hagués cap aplicació escoltant pel port no es podria establir la connexió.
PORTS LÒGICS:
Són zones de la memòria de un ordinador que és associat a un port físic o a
un canal de comunicació, i que proporcionen un espai per l'emmagatzament
temporal de la informació que es transferira entre la localització de la memòria i
el canal de comunicació.
PORT=HOST
PORTS FÍSICS:
PORT MAQUINARI: Un port de maquinari permet acoblar a un sistema físic un
connector o cable.Els ports de maquinari poden dividir-se en dos grans grups:
els que poden enviar i rebre només un bit a l'hora a través d'un
cable i els que poden enviar diversos bits a la vegada.
PORTS DE XARXA: Un port de xarxa és una interfície utilitzada
per comunicar-se amb un programa a través d'una xarxa.
PORT DE MEMÒRIA: Es connecten les targetes de memòria
RAM. Els ports de memòria són aquells ports, on es poden
insertar noves tarjetes de memòria, amb la finalitat d'extendre
la capacitat de la RAM. Existeixen ports que permeten
diverses capacitats de emagatzematge.
PORT USB: permet connectar fins a 127 dispositius, i ja és un estàndard en els
ordinadors de última generació, que inclouen com a mínim 4 ports USB 3.0(no té gaires
disposituis compatibles encara), en els més moderns, USB 2.0 (és el més extes i en el
que hi ha més dispositius compatibles), i algún USB 1.1 en els més antics.
29
PORT SENSE FIL: Les connexions en aquest tipus de ports es fan, sense necessitat
de cables, a través de la connexió entre un emissor i un receptor utilitzant ones
electromagnètiques. Si la freqüència de l'ona, usada en la connexió, es troba en
l'espectre infraroig es denomina port infraroig. Si la freqüència usada en la connexió és
la usual en les ràdio freqüències llavors seria un port Bluetooth.
ESTAT DELS PORTS:
Obert: Accepta connexions. Hi ha una aplicació escoltant pel port. Això no
significa que es tingui accés a l'aplicació, només que hi ha la possibilitat de
connectar-s'hi.
Tancat: Es rebutja la connexió. Probablement no hi hagi
cap aplicació escoltant o no es permet l'accés per algun
motiu. Aquest és el comportament normal del sistema
operatiu.
Bloquejat o silenciós: No hi ha resposta. Aquest és l'estat
ideal per a un client a Internet, d'aquesta manera ni tan sols se sap si l'ordinador
està connectat. Normalment aquest comportament es deu a un tallafocs o a que
l'ordinador estigui apagat.
30
EL FUTUR DELS ORDINADORS Alumne: CLAUDIA E IRENE
A mitjan anys 40 van començar a
aparéixer els primers ordinadors.
Aquells primers artefactes eren molt
lents i ocupaven unes quantes
habitacions plenes d'armaris.
Cinquanta anys després hem arribat
a construir ordinadors portàtils amb
la grandària d'un bloc de notes que
superen amb escreix la potència
d'aquells gegants. La pregunta és
què és el següent?
Alguns previsors del futur
assenyalen que d'ací a 60 anys es
veurà com la nanotecnologia i la
biotecnologia provoquen impactes en la vida humana que hui es pogueren
considerar com a màgics i irreals, i es vullga o no, seran normals per als fills
dels actuals fills, pel fet que l'escala temporal d'estos temps només pot
aprendre una xicoteta part del que està en camí, com els ordinadors d'ADN i
quàntics."
31
ORDENADORS D’ADN
Hi ha una altra opció que s'està remenant hui en dia per al futur dels
ordinadors, els ordinadors d'ADN. En la dècada dels noranta, quan es va
resoldre un problema matemàtic per mitjà de l'ús de molècules d'ADN, es va
començar a investigar sobre les funcions que podria tindre l'ADN en camps
com el de l'ordinador, en el problema, s'usava l'ADN per a emmagatzemar la
informació inicial.
L'avantatge de l'ADN, i la principal raó per la qual s'està usant per a crear
millors ordinadors és la quantitat d'informació que pot emmagatzemar, en un
centímetre cúbic es pot emmagatzemar fins a la informació que guardarien un
milió de CD´s
Una altra raó és la velocitat. La velocitat de càlcul aconseguida per un
ordinador molecular pot ser un milió de vegades més rápida.Todas estos
avantatges són lassos raons que fa que es puguen considerar els ordinadors
d'ADN, els ordinadors del futur, i siga fruit de la investigació de milers de
científics.
Perquè tots siguem conscients de la gran ajuda que estan oferint actualment
els ordinadors d'ADN, deixem esta sorprenent notícia que segur que vos
interessa.
Sabem que el futur canvia, que cada dia ens sorprenen nous avanços i noves
investigacions i descobriments, però estos dos tipus d'ordinadors tenim clar que
en un futur actuaran de manera conseqüent en les nostres vides, és sorprenent
com la tecnologia, segons passa el temps, va millorant la nostra qualitat de
vida, ens va aportant més culturalment, en la medicina...Nadie sap exactament
qual serà el clar futur dels ordinadors, si ens superaran en intel·ligència o no, la
qual cosa està clar és que el ser humà va continuar avançant amb el temps, i
que açò implica el desenrotllament també dels ordinadors al mateix temps.
32
Ordinadors quàntics
Els ordinadors utilitzen bits per a codificar la informació de manera
que un bit pot prendre el valor zero o uno.En la computació quàntica
passaríem d'usar el sistema binari actual (0 o 1) a un sistema en què
el seu poder residix en el mode en què es comporta la matèria a
nivell subatòmic. A esta escala les partícules i electrons, es regixen
per lleis que no responen a la física normal. En la quàntica una
partícula pot estar en dos llocs al mateix temps, inclús en dos estats
diferents de la vegada, ja siga com a partícula o com a onda. Podent
estar inclús en superposició coherent, és a dir, que pot ser 0, 1, i pot
ser un 0 i un 1 al mateix temps. Això permet que es puguen realitzar
diverses operacions al mateix temps, segons el número de qubits. Al
seu torn, permetria la solució de problemes que fins ara eren
intractables, gràcies al seu poder de computació. Amb la tecnologia
actual, si tenim un registre de tres bits, hi ha huit valors possibles
(000, 001)