1

Açí teniu el resultat dels missatges enigma tics….

Tota la classe de 2nESO d´informa tica ha fet aquest treball d´investigacio .

2

PARTS DE LA CPU

FONT D’ALIMENTACIÓ ......................................................................................... 3

LA PLACA BASE ........................................................................................................... 4

MICROPROSSESADOR .............................................................................................. 6

MEMORIA RAM ........................................................................................................... 11

MEMORIA ROM Y BIOS .......................................................................................... 12

BUSES ........................................................................................................................... 13

CHIPSET ...................................................................................................................... 16

TARJETA GRÀFICA ................................................................................................. 18

TARJETA DE SO ...................................................................................................... 19

Disc Dur ........................................................................................................................ 21

Disc dur extern .......................................................................................................... 23

UNITATS OPTIQUES .............................................................................................. 24

PORTS DE COMUNICACIÓ..................................................................................... 28

EL FUTUR DELS ORDINADORS ............................................................................ 30

3

FONT D’ALIMENTACIÓ

ALUMNE/S: CARLA GARCIA MOYA 2º.A I NOELIA ABELLAN TOLOSA 2º.A.

La font d'alimentació és el dispositiu que convertix el corrent alterna (CA) , en

uns o diversos corrents continus (CC) , que alimenten els distints circuits de

l'aparell electrònic a què es connecta (computadora, televisor, impressora,

router, etcètera) .

Les fonts d'alimentació per a dispositius electrònics, poden classificar-se

bàsicament com a fonts d'alimentació lineals i commutades. Les lineals tenen un

disseny relativament simple, que pot arribar a ser més complex quant major és

el corrent que han de subministrar, no obstant això la seua regulació de tensió

és poc eficient. Una font commutada, de la mateixa potència que una lineal, serà

més xicotetament i normalment més eficient però serà més complexa i per tant

més susceptible a avaries.

Fonts d'alimentació commutades:

Una font commutada és un dispositiu electrònic que transforma energia elèctrica

per mitjà de transistors en commutació.

Fonts d'alimentació lineals:

Les fonts lineals seguixen l'esquema: transformador, rectificador, filtre, regulació

i eixida.

4

LA PLACA BASE

Alumnes: David i David

-La placa base és la tarjeta de circuit imprés a la que es connecten tots els

elements per a construir un ordinador. Té instalats una sèrie de circuits

integrats,entre els que es troba el circuit integrat auxiliar, que serveix com a

centre de connexió entre el microprocesador i la memòria de accés aleatori

(RAM).

-Un conjunt de xips molt important que conté la placa base és el xipset. El

xipset s’encarrega de gestionar els perifèrics interns i externs i de controlar la

transferència de dades entre el microprocesador i la memòria.,

-Altra característica important és el format i la quantitat de móduls de

memòria RAM que admet. Ve configurat al xipset que utilitza la placa i

determina la quantitat màxima de memòria RAM que admet.

A la placa es connecten directament a través de ranures aquests components

Tots els perifèrics exteriors de l'ordinador han de ser connectats a

aquest a través d'algun connector. Habitualment, aquests

connectors estan situats en un lateral de la placa base i quan

aquesta queda muntada es poden veure a la part posterior de

l'ordinador

Altres connectors existents a la placa base es denominen ports de

comunicació terme que engloba als següents termes:

-Ports série

-Ports paral.lels

-Ports USB

-Ports IEEE o Firewire

-Ports infraroig

Hi han alguns ports que no es poden connectar normalment a la

placa base i per a això es necessària una tarjeta d’expansió.

Aquest ports son:

-ISA

-PCI

-AGP

5

-Altre conjunt de xips fundamentals son els que constituïxen la BIOS. La

BIOS es un xip incorporat en la placa base que s’encarrega de controlar

aspectes basics de la configuració de l’ordinador. Per a que les dades que la

BIOS controla, com la data y la hora, no es perguen al apagar l’ordinador, la

BIOS es fa amb un tipus de memòria que no es borra al apagar l’ordinador. En

realitat, aquestes memòries si que es borren quan els falta l’electricitat, però

ocupen tan poc que poden ser mantenides durant molts d’anys amb una pila de

rellotge, com la dels rellotges.

FABRICANTS:

-Es deu a les grans quantitats de companyies fabricants de plaques base

existeix una gran competència entre les grans companyies

IMATGE

6

MICROPROSSESADOR

Alumnes: Santiago Asensio i Fco-Javier Juan-Senabre.

EL MICROPROCESSADOR

Què és?

El microprocessador és la peça considerada més important i generalment la més cara. També se li dona altres noms: micro, processador, “CPU”. En realitat el terme microprocessador és bastant modern ja que amb el temps la seva forma sa reduït a la d’un sol circuit integrat encapsulat en un xip que s’insereix en un sòcol de la placa base. La pregunta és, per què “CPU”? Resposta:

Central: és el centre de processament de dades.

Processament: mou i calcula les dades.

Unitat: és un xip amb milions de transistors.

El microprocessador tècnicament, és un dispositiu digital que conté milions de minúsculs elements electrònics, casi tots transistors, en un únic circuit integrat (el chip) capaç de realitzar les diverses operacions amb les dades que li envien els programes de software. Però tot això, què significa?

És digital, doncs tot s’expressa en només dos estats: “verdader” o “1” i “fals” o “0” (codi binari). D’altre banda, els transistors, elements imprescindibles, són capaços de funcionar com a interruptors per representat els diferents estats electrònics (“1” i “0”). I amb tot això arribem a la paraula de circuit integrat digital, un tipus de circuit capaç de realitzar operacions basant-se amb l’anomenada “àlgebra de Boole**” i en la aritmètica binaria en que s’utilitza el 2 com a base (en els nombres decimals la base és 10) i on els dos estats són “1” i “0”, segons les combinacions entre ells que arribin al chip, aquest donarà una ordre o altre. Aquests circuits són “integrats” perquè en ells s’hi troben militaritzats nombrosos elements electrònics (milions).Així el tipus de circuits integrats amb les característiques de interpretar i executar dades s’anomena microprocessador.

* El software (programari en català), és la part lògica de l'ordinador, és a dir, el conjunt de programes (com un Sistema Operatiu o el mateix Word) i instruccions que regeixen el funcionament del maquinari.

** L’àlgebra de Boole és una branca de les matemàtiques amb propietats i regles similars, tot i que diferents, a les de l'àlgebra ordinària. Les seves variables només poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats cert i fals (normalment representats com a 1 i 0, respectivament).

7

Per últim, comentar que cada marca (principalment Intel i AMD) fabriquen els microprocessadors amb diferents sòcols, avantatges o desavantatges (amb tecnologies específiques de cada marca com la Hyper-Threading de Intel). Per això, sempre s’ha de mirar la compatibilitat que hi ha entre el microprocessador i la placa base.

Estructura externa del microprocessador

La part externa d’un microprocessador és de forma quadràtica i s’anomena encapsulat. La seva única funció és protegir el chip (extremadament delicat). Els encapsulats han anat evolucionant al llarg de l’històrica dels microprocessadors,els més actuals són dos, el PGA (Pin Grid Array) i el LGA (Land Grid Array). Aquests encapsulats tenen les següents característiques:

PGA: de forma rectangular, am contactes cilíndrics o “pins” distribuïts per la seva base.

LGA : el més modern de tots. Els pins passen a estar en el sòcol de la placa base i el microprocessador té contactes plans a la seva superfície inferior per encaixar amb els pins del sòcol.

Estructura interna del microprocessador i breu

explicació del funcionament

El microprocessador per fer la seva feina, processar, disposa d’una sèrie de recursos que li permeten controlar els diferents tipus de dades i instruccions amb les que es troba. Un d’aquests recursos son els registres; petites quantitats de memòria extremadament ràpida en les que el microprocessador guardar els valor amb que està operant en aquell moment. Quan es diu que el microprocessador es de 32 bits, normalment vol dir que a cada registra si poden guardar 32 bits d’informació. Un altre recurs imprescindible que hi ha d’haver en tot microprocessador es l’unitat d’execució, aquesta s’encarrega de realitzar les operacions sobre les dades sol·licitades per els programes software, els micros actuals disposen de varies d’aquestes unitats.

L’ALU (Unitat Aritmètica Lògica) és una part del microprocessador encarregada d’executar nombrosos càlculs amb números enters i operacions lògiques. D’ALUs també n’hi ha varies en un sol microprocessador. Seguidament tenim l’unitat de control (UC), que dirigeix l’activitat dels altres elements del micro a més de descodificar les instruccions rebudes. La FPU (Unitat de Coma Flotan) s’encarrega de les operacions també amb enters i amb números més complexos com la divisió d ‘enters (operacions que l’ALU no pot realtizar).

8

Finalment, el microprocessador com molts altres dispositius disposa de busos de dades (habitualment anomenat FSB (bus frontal), camins per on circulen les dades i es comuniquen a las diverses parts del microprocessador però també per comunicar aquest amb els altres elements del PC. Actualment l’ampli de bus extern (el que va del micro els altres components) és de 64 bits. També és important citar el bus de direccions, d’ell depèn la grandària màxima de memòria que es capaç de manejar el microprocessador. Durant molts anys aquesta quantitat de memòria era de 32 bits coincidint amb el valor dels registres, actualment però, ja fem servir els 64 bits.

L’arquitectura

Al parlar de l’arquitectura del microprocessador, s’entén que parlem de la compatibilitat dels programes entre varis microprocessadors físicament diferents (inclús molt diferents). És a dir, l’arquitectura del micro és un conjunt d’instruccions o el que és el mateix: les ordres que el micro és capaç d’entendre. S’entén que el micro només entén l’anomena’t llenguatge màquina (un codi compost per milions de grups de bits), que afortunadament per tal de transformar-los a informació útil, es fa servir un compilador (tradueix el llenguatge màquina en un altre).

La memòria cau (cache)

La memòria cau és un tipus de memòria molt ràpida que serveix per guardar una copia de les dades que amb més probabilitat es necessitaran en aquell moment. D’aquesta manera s’accelera notablement el procés al no tenir que accedir a la memòria RAM (més lenta que la cache). Hi ha diferents nivells de cache:

Caché primaria o de nivell 1 (L1): és sempre interna al propi microprocessador i alhora la més ràpida. Sol està dividida en cache de dades i d’instruccions. Actualment cada un amb una memòria de 64 kB, és a dir entre les dos, 128 kB.

Caché secundaria o de nivell 2 (L2): fins fa poc es trobava integrada en la placa base, encara que actualment sempre està integrada també en el mateix micro, es divideix en dos i la seva capacitat total oscil·la entre 256 kB i 8MB (aquesta última una quantitat brutal tenint en compte que el micro d’aquest treball té una cache L2 de 4MB i ha sortit fins fa ben poc).

Caché terciaria o de nivell 3 (L3): aquest nivell de memòria s’utilitza com el que abans era el cache L2, està integrada a la placa base. Encara que fins fa poc es poden trobar també en el mateix microprocesador

9

Paràmetres de funcionament d’un microprocessador

Velocitat de rellotge (MHz o GHz)

El microprocessador realitza molts treballs al mateix temps i per etapes, per tan, necessitem que totes aquestes etapes tinguin un mateix ritme. Això s’aconsegueix mitjançant una senyal de rellotge mesurada en hertz (Hz). Encara que el Hz es queda petit i s’utilitza el MHz (1000Hz = 1MHz) o casi sempre el GHz (1000MHz = 1Hz) que és el mateix que dir milers de milions de cicles per segon (un micro de 3GHz per exemple, realitza cada cicle en 0,0000000003333333333segons). La velocitat del rellotge intern del processador, determina la rapidesa amb la qual pot processar les dades (com sumar dos números o transferir el valor d’un registre a un altre). Encara que la velocitat de rellotge ja està molt explotada (un micro actual pot arribar a 4GHz més o menys) i es difícil apujar-la gaire més (i ja no dona grans salts de rendiment). Per tant ara el futur està en altres tècniques, com que el microprocessador tingui més d’un nucli.

Velocitat del bus (ampli en bits i MHz)

La velocitat del bus es refereix al bus de dades del que parlat anteriorment. Com més ampli en bits sigui, millor anirà la comunicació. L’ampli de bits és el número de bits que es poden transmetre a cada cicle de rellotge (actualment el ampli és de 64 bits).

Un altre paràmetre, és de nou la velocitat de rellotge; aquest cop la velocitat a la que funciona el bus (bastant inferior a la velocitat interna del microprocessadors). Els microprocessadors actuals fan servir busos amb un aprofitament múltiple de la senyal de rellotge, de manera que envien varis grups de dades per cada cicle de rellotge. Per això es parla de MHz o GHz equivalents, perquè en realitat és lo mateix enviar un grup de dades a gran velocitat (800Mhz per exemple) que enviar-les amb un micro que aprofiti quatre vegades la velocitat i envií a 200MHz físics que equivalen a 800MHz.

Tecnologia de fabricació (nanòmetres)

La tecnologia de fabricació s’indica amb la grandària del element més petit del chip del microprocessador. Actualment es treuen al mercat, micros amb tecnologia de 65nm (nanòmetres), i ja es té previst per el futur arribar als 45nm. Al reduir la grandària s’aconsegueixen varies millores:

Se’n poden fabricar més i per tant abaratir-ne els preus.

Es poden arribar a més grans velocitats de rellotge.

Disminueix el voltatge necessari i per tan el calor generat.

Es poden incorporar nous elements, com una altre memòria cache.

10

Reduir els nanòmetres no avança tan com altres tecnologies del PC al ser una quantitat microscòpica difícil de variar.

El voltatge del microprocessador

És un paràmetre sense gaire secret, com més voltatge necessiti més calor es generarà. Com es pot veure en l’apartat d’Overclocking, augmentar el voltatge deliberadament por arribar a crema tot o part del microprocessador.

Microprocessadors de doble nucli

Com he dit, augmentar la velocitat de rellotge no és gaire rentable i, una bona solució és utilitzar varis micros en un. Un processador amb tecnologia de nucli doble (Dual Core) conté dos nuclis d’execució, per tant s’aconsegueix l’execució paral·lela real de dues seqüències. Al executar dos seqüències, cadascuna farà servir un nucli d’execució independent. Tot això té unes avantatges evidents però també problemes.

Avantatges:

Es solucionen les dificultats de millorar el rendiment del micro només augmentant la velocitat de rellotge Ofereixen una millor resposta del sistema duran la multitasca; el treball es reparteix entre dos CPU.

Problemes:

Augmenten la calor generada fent més cara la refrigeració.S’han de fabricar a velocitats de rellotge més petites (sinó seria massa car) i necessiten un ampli de bus bastant gran.A més que els programes software s’han d’adaptar amb el temps a funciona millor amb dos nuclis una mica més lents que un de sol una mica més ràpid.No és d’estranyar que d’aquí poc apareixien micros de fins quatre nuclis (i qui sap si més fins que deixi de ser rentable).

Conclusió

El microprocessador, és un element petit però potser el més complex de tot l’ordinador, en les línies anteriors només s’expliquen les principals característiques a gran escala sense entrar en cada detall (sinó podríem fer un treball de recerca només d’aquest component). Del micro és important les seves velocitats, encara que com he dit, al no ser gaire rendible actualment la velocitat, ens em de fixar en altres millores com el doble nucli i l’arquitectura. Sense deixa de banda els nanòmetres i sobretot l’important memòria cau (cache).

11

MEMORIA RAM

Alumnes: Mario David i Alvaro López

La memòria RAM s'utilitza com memòria de treball per al sistema operatiu, els

programes i la major part del programari.

És allà on es carreguen totes les instruccions que executen el processador i

altres unitats de còmput.

Durant l'encesa de l'ordinador, la rutina POST verifica que els mòduls de

memòria RAM estiguin connectats de manera correcta. En el cas que no

existeixin o no es detectin els mòduls, la majoria de targetes mares emeten una

sèrie de xiulets que indiquen l'absència de memòria principal. Acabat aquest

procés, la memòria BIOS pot realitzar un test bàsic sobre la memòria RAM

indicant errors majors en la mateixa.

• DROM • PC100

• PC133 • SIMMS

• DIMMs • BEDO

• ECC • VRAM

• Wran • SGRAM

Un dels primers tipus de memòria RAM va ser la memòria de nucli magnètic,

desenvolupada entre 1949 i 1952 i usada en molts computadors fins al

desenvolupament de circuits integrats a la fi dels anys 60 i principis dels 70.En

1969 van ser

llançades una de les

primeres memòries

RAM basades en

semiconductors de silici

per part d'Intel amb

l'integrat 3101 de 64 bits

de memoria.

12

MEMORIA ROM Y BIOS

Alumnes: Celia Gaitán i Alejandro Cortés.

BIOS

El Basic Input/Output System (BIOS) , també conegut com System BIOS, ROM

BIOS o PC BIOS, és un estàndard de facto que definix un firmware d'interfaz.1

El nom es va originar en el Basic Input/Output System usat en el sistema operatiu

CP/M en 1975.2 3 El programari BIOS és instal·lat dins de la PC, i és el primer

programa que s'executa quan s'encén la computadora.

El propòsit fonamental del BIOS és

inicialitzar i provar el maquinari del

sistema i carregar un bootloader o un

sistema operatiu d'un dispositiu

d'emmagatzemament de dades.

En addició, el BIOS proveïx una capa

d'abstracció per al maquinari, p.e. que

consistix en una via per als programes

d'aplicacions i els sistemes operatius

interactuen amb el teclat, el monitor i

altres dispositius d'entrada/salida.

ROM

La memòria de només lectura, coneguda també com ROM (acrònim en anglés

de read-only memory) , és un mitjà d'emmagatzemament utilitzat en ordinadors i

dispositius electrònics, que permet només la lectura de la informació i no la seua

escriptura, independentment de la presència o no d'una font d'energia. Les dades

emmagatzemats en la ROM no es poden modificar, o almenys no de manera

ràpida o fàcil.

13

BUSES

Alumnes: Ramiro i Paños.

DEFINICIÓ:

Un bus de datos es un dispositivo mediante el cual al interior de una

computadora se transportan datos e información relevante.

TIPOS DE BUSES POR SU USO

TIPOS DE BUSES POR SU TECNOLOGIA

¿Qué son los Buses?

Un bus se puede definir como una línea de interconexión portadora de

información, constituida por varios hilos conductores (en sentido físico) o varios

canales (en sentido de la lógica), por cada una de las cuales se transporta un bit

de información. El número de líneas que forman los buses (ancho del bus) es

fundamental: Si un bus está compuesto por 16 líneas, podrá enviar 16 bits al

mismo tiempo.

Los buses interconexionan toda la circuitería interna

Bus Interno: Este mueve datos entre los componentes internos del

microprocesador.

El bus interno puede compararse a los vasos sanguíneos del cuerpo humano.

Así,por las diferentes líneas fluye la información, llegando o abandonando los

registros y las memorias.

Bus Externo: Este se utiliza para comunicar el micro y otras partes, como

periféricos y memoria.

Tipos de Buses

La placa madre es la tarjeta más grande que se puede visualizar dentro de una

PC y la más importante, ya que la misma contiene todo el circuito lógico principal

para que funcione, además de alojar el procesador y otros componentes de suma

importancia.

Dentro de esta placa los buses de datos comúnmente llamadas ranuras de

expansión ocupan gran parte de la misma. Estas ranuras indican la denominada

arquitectura de sistema.

14

Los buses de datos sirven para instalar las placas controladoras que realizan

funcion es específicas, como por ejemplo, la tarjeta de video, controladora de

disco, placa de sonido, etc.

A través de estos buses circulan datos y direcciones que serán tratados por los

dispositivos y el procesador de acuerdo a un régimen de llamadas o

interrupciones que indican desde donde provienen los datos o hacia donde

deben viajar.

Buses ISA:

Las siglas significan INDUSTRY STANDARD ARQUITECTURE.

Las primeras computadoras personales estaban equipadas con ranuras de 8

bits, que para la velocidad de aquellos procesadores eran suficiente.

Actualmente son lentas para los procesadores que existen.

Buses MCA:

A medida que los procesadores aumentaron su velocidad, los buses ISA

debieron mantener su velocidad para permanecer dentro del estándar,

desaprovechando los mayores rendimientos de procesadores y dispositivos.

IBM desarrolló la denominada ARQUITECTURA DE BUS MICROCANAL (MCA).

Basada en

ranuras de expansión 32 bits, introdujo cambios de diseño y nuevos conceptos

de gestión y funcionamiento del bus.

El bus MCA es totalmente incompatible con los demás y de uso exclusivo de

IBM. Por ello,quedó prácticamente en desuso.

Buses EISA:

Las siglas significan EXTENDED INDUSTRY STANDARD ARQUITECTURE.

Arquitectura estándar industrial extendida. Tiene características de la ISA en

cuanto a su compatibilidad pero con la velocidad de MCA es decir, 32 bits.

Buses VESA:

Las ranuras VESA (VIDEO ELECTRONICA STANDARD ASOCIATION) son una

extensión de ISA. Incluye toda la tecnología de EISA, funcionan al ritmo del

microprocesador y permiten la transferencia de datos sin necesidad de que estos

intervengan permitiendo procesos mucho más rápidos y dejando mayor tiempo

libre al microprocesador central. Si bien esta característica lo hace más rápido,

lo complejo de su coxionado límite, la cantidad de 2 o 3 ranuras solamente.

15

Buses PCI:

Las siglas significan PERIPHERICAL COMPONENT INTERCONECT.

Bus AGP

Las siglas AGP corresponden a Advanced Graphics Port, o Puerto Avanzado de

Gráficos. Se trata de un nuevo sistema para conectar periféricos en la placa base

del PC; es decir, es un nuevo bus por el que van datos del microprocesador al

periférico.

16

CHIPSET Alumnes: Bosco i Hector.

Un chipset (traduït com a

circuit integrat auxiliar) és

el conjunt de circuits

integrats dissenyats amb

base en l'arquitectura

d'un processador (en

alguns casos, dissenyats

com a part integral d'eixa

arquitectura) , permetent

que eixe tipus de

processadors funcionen

en una placa base.

Servixen de pont de

comunicació amb la resta

de components de la placa, com són la memòria, les targetes d'expansió, els

ports USB, ratolí, teclat, etc. Les plaques base modernes solen incloure dos

integrats, denominats pont nord i pont sud, i solen ser els circuits integrats més

grans després de la GPU i el microprocessador. Les últimes placa base no tenen

pont nord, ja que els processadors d'última generació ho porten integrat. El

chipset determina moltes de les característiques d'una placa base i generalment

la referència de la mateixa està relacionada amb la del chipset.

Historia:

Des dels començaments de la fabricació dels primers microprocessadors, es va

pensar en un conjunt d'integrats de suport, de fet el primer microprocessador de

la història, l'Intel 4004 formava part d'un conjunt d'integrats numerats 4001, 4002

i 4003 que tenien tots una aparença física semblant i que formaven la base d'un

sistema de còmput qualsevol. Mentres que altres plataformes usaven molt

variades combinacions de xips de propòsit general, els empleats en el

Commodore 64 i la Família Atari de 8 bits, inclús els seus CPUs, solien ser

dissenys especialitzats per a la plataforma, que no es trobaven en altres equips

electrònics, per la qual cosa se'ls va començar a cridar chipsets. Este terme es

va generalitzar en la següent generació de computadors domèstics : el

Commodore Amiga i l'Atari ST són els equips més potents dels anys 90, i ambdós

tenien multitud de xips auxiliars que s'encarregaven del maneig de la memòria,

el so…

17

Funcionament:

El Chipset és el que fa possible que la placa base funcione com a eix del sistema,

donant suport a diversos components i interconnectant-los de manera que es

comuniquen entre ells fent ús de diversos busos. És un dels pocs elements que

té connexió directa amb el processador, gestiona la major part de la informació

que entra i ix pel bus principal del processador, del sistema de vídeo i moltes

vegades de la memòria RAM. En el cas dels computadors PC, és un esquema

d'arquitectura oberta que establix modularidad: el Chipset ha de tindre interfícies

estàndard per als altres dispositius. Açò permet triar entre diversos dispositius

estàndard, per exemple en el cas dels busos d'expansió, algunes targetes mare

poden tindre bus PCI-Express i suportar diversos tipus de targetes de distints

amples de bus (1x, 8x, 16x) . En el cas d'equips portàtils o de marca, el chipset

pot ser dissenyat a la mesura i encara que no suport gran varietat.

18

TARJETA GRÀFICA

Alumnes: Marcos i Javi.

És una targeta d'expansió per a un ordinador,

encarregada de processar les dades provinents

de la CPU i transformar-los en informació

comprensible i representable en un dispositiu de

sortida, com un monitor o televisor.

PREUS

Asus 210-SL-TC1GD3-L - Tarjeta gráfica, NVIDIA

GeForce 210, TurboCache 1GB, PCI Express 2.0.

PREU DE LA MES BARATA: 26’50 EUROS

- CARACTERÍSTIQUES:

512 MB DDR3

PCI-E 2.0

32 bit,1.20 GHz , 589 MHz

CARACTERÍSTIQUES

La GTX Titan Z costa ni més ni menys que

3500 EUROS i té aproximadament la mateixa

potència que 2 Titan Black.

• Aquest nou monstre gràfic posseeix ni més ni

menys de 5.760 nuclis, 12GB de memòria

GDDR5 i altres característiques que, segons

Nvidia, la converteixen en la placa més ràpida

del mercat.

19

TARJETA DE SO

Alumnes: Alejandro, Nicolás i Andrés.

Una targeta de so o placa de so és una targeta d'expansió per a

computadores que permet l'eixida d'àudio. L'ús típic de les targetes de so

consistix a fer que l'àudio sone.

Tot va començar amb la targeta AdLib en els anys 60.

Va evolucionar a la targeta Sound Blaster que

incorporava la possibilitat de gravar i reproduir àudio

digital. En 1989 una empresa americana va traure la

Turtle Beach Multisound que s'orientava al so

professional.

Preus

La més cara té un preu de 9000€ i la més barata 18€.

Característiques

Integren una xicoteta memoria RAM

Tenen uns quants ports per a la connexió dels dispositius externs

Compten amb un connector especial que permet inserir-les en les

ranures d'expansió de la targeta principal

Poden conviure amb les targetes de so integrades en la targeta

principal, ja que al instal·lar-les, cambien el seu lloc en el sistema al

configurar-les de manera correcta.

Parts que la componen

1. Connector per a la ranura: és l'encarregat de transmetre dades

entre els ports de la targeta i la targeta principal

2. Targeta: és la placa plàstica sobre la quin es troben muntats

tots els xips i circuits.

3. DSP: és un xip encarregat de processar el senyal digital i

alliberar al microprocessador principal

20

4. Ports: permeten la connexió amb botzines, sintetitzadors

musicals,

micròfons, etc.,

amb la targeta i la

seua respectiva

comunicació amb

la targeta principal

5. Placa de

subjecció: és

metàl·lica i permet

suportar els ports

així com la

subjecció cap al xassís del gabinet.

21

Disc Dur

Alumnes: Iván i Ana Tibau

DEFINICIO DE DISC DUR:

Un disc dur (de l'anglés hard disk (HD)) és un disc magnètic en què pots

emmagatzemar dades d'ordinador. El disc dur és la part del teu ordinador que

conté la informació electrònica i on s'emmagatzemen tots els programes

(programari) . És un dels components del maquinari més importants dins del teu

PC.

El terme dur s'utilitza per a diferenciar-ho del disc flexible o disquet (floppy en

anglés) . Els discos durs poden emmagatzemar moltes més dades i són més

ràpids que els disquets. Per exemple, un disc dur pot arribar a emmagatzemar

més de 100 gigabytes, mentres que la majoria dels disquets tenen una memòria

màxima de 1.4 megabytes"

US DEL DICS DUR:

El disc dur servix per a emmagatzemar dades, i també emmagatzema el sistema

operatiu que estes usant en este moment ,si no tingueres disc dur no estaries

usant la pc així com ho fas ara, .Tambe és on guardes la musica, vídeos,

fotos,etc, en resum és el maquinari principal que necessita la pc perquè existisca

un Programari en ella .

CARACTERISTIQUES DEL DISC DUR:

.Capacitat d'emmagatzemament: Fa referència a la quantitat d'informaciòn que

pot gravar-se o emmagatzemar-se en un disc dur.

.Velocitat de rotaciòn (RPM) : És la velocitat a què gira el disc dur, mes

exactament, la velocitat a què giren els plats del disc, que és on

s'emmagatzemen magneticamente les dades.

.Temps d'accés (access estafe) : És el temps mitjà necessari que tarda el cap

del disc a accedir a les dades que necessitem.

22

.Memòria trossege (grandària del buffer) : És una memòria que va inclosa en la

controladora interna del disc dur, De manera que totes les dades es lligen i

escriuen al disc dur s'emmagatzemen primerament en el buffer.

.Taxa de transferència (transfer rate) : És un nùmero que indica la quantitat de

dades que un disc pot llegir o escriure en la part exterior del disc o plat en període

d'un segon.

.Interfície (interfície) - IDE-SCSI-SATA: És el mètode utilitzat pel disc dur per a

connectar-se a l'equip."

IMPORTANCIA DEL DISC DUR EN LA CPU:

.El rendiment del disc dur determina la velocitat i rendiment d'un ordinador

. Ajuda a enmagatzemar dades.

23

Disc dur extern Alumnes: Arantxa i Verónica.

Definició: Els discs durs (coneguts en alguns països com a discos rígids)

són elements informàtics que permeten emmagatzemar dades que les

computadores (ordinadors) aprofiten durant el seu funcionament. Es

tracta d'un dispositiu dotat amb almenys un disc que s'unix a altres a

partir d'una mateixa estructura o eix on hi ha, entre altres peces, capçals

de lectura i escriptura.

Un disc dur portátil (o disc dur extern) es un disc dur que es facilment

transportable d'un costat a un altre sense necessitat de consumir energia

electrica o batería.

Des de que els CD-R i CD-RW s'han estés com almasenament barat, s'ha

canviat la filosofia de tindre el mateix tipo d'almasenament de disc

intercanviables tant per a almasenament com per a copia de seguretat o

almasenament definitiu. Abans normalment eren discs magnetics o

magneto-optics. Ara se tendix a tindre l'almasenament optíc per a un ús

mes definitiu i altre mig sense discs intercanviable per a transport. Este el

cas de les memories USB i els discs durs portátils.

Un disc dur portátil pot ser des d'un MICRODISCO fins un disc dur normal

de sobre taula en una carcassa adaptadora. Les conexions mes habituals

son USB 2.0, USB 3.0 i FIREWIRE, menys les SCSI i les SATA. Estes

ultimes no estaven concebudes per a ús extern pero donada la seva

longitud del cable permés i la seva HOT-PLUG, no es difícil usar-les

d`aquesta mode.

La gran ventaja que tenen hui en dia sobre les memories FLASH o

PENDRIVES es la gran capacitat d'almasenament.

Els discs USB MICRODRIVE i portatils (2,5") se poden alimentar de la

conexio USB. Encara que algunes voltes no es suficient i requerixen ser

enchufats a dos USB a la volta.

Els SCSI i NUGA no poden suministrar corrent per a alimentacio per lo

que sempre requerixen un transformador per a d’ells. Els FIREWIRE

s'alimenten de la conexio sense problemes.

Els discs durs de sobre taula (3,5") requerixen tambe transformador pel

seu alt consum.

Les capacitats van des dels 2 GB dels MICRODISCOS als mils de GB

(TERABYTES) dels de 3,5".

24

UNITATS OPTIQUES Alumnes: Arnau i Isabel

Se tracta d'aquells dispositius que son capaços de llegir, escriure i

REESCRIURE senyes per mig d'un raig laser en les superficie plastica d'un

disc. Estes unitats poden estar montades dins del gabinet de la computadora,

estar adaptades en un casse 5.25" per a funcionar de manera externa o be, ser

una unitat externa de fabrica. Estes unitats se conecten a la computadora i

permeten l'us de diversos tipos de discs, com DVD-ROM, CD-ROM

ELS DISQUETES / DISCS FLOPPY

Es un disc de plastic flexible recobert de particules FERROMAGNÉTIQUES,

que permet el gravat, borrat i llectura d'informació en la seua superficie per mig

d'una bobina electromagnética (cap). Estan protegits per una coberta de plastic

mes rigit per a evitar contacte en l'exterior. Estos discs son de tipus portàtil i

permeten traslladar l'informació d'una computadora a altra. Han existit de

diversos tamanys i capacitats a través de la seua evolucio. Esta tecnologia fou

introduida de manera comercial en les computadores en 1971.

En l'aparicio comercial de les memories USB en l'any 2006, els DISQUETS han

segut quasi totalment reemplaçats

TIPUS DE DISQUETS

Disquet 3½"

Figura 3. Disquet 3.5", marca Sony, tipus 2HD Double High Density, capacitat

1.44 MB

Es un disc en un diametre de 3.5 polzades o 8.89 cm. introduit en el mercat

comercial en 1986. Actualment està quasi a punt de ser reemplaçat per les

memories USB. Se manejaren tres formats tals com se mostra a continuacio:

2HD: "Double High Density" o doble alta densitat. Aquest disquet soportava

enmagatzemar 1.44 MegaBytes (MB) i fon el mes comercial dels 3.

25

SHD: "Super High Density" o super alta densitat. Este format permetia

enmagatzemar fins 2.88 MB, pero no se popularisà pel seu alt cost.

2DD: "Double Density" o doble densitat. Este disquete soportava

enmagatzemar 720 KiloBytes (KB).

PARTES PRINCIPALES

Las partes principales y comunes en todos ellos son básicamente:

Coberta: se encarga de proteger al disco del exterior y evitar que se doble, humedezca ó exponga directamente a la luz.

Pestaña: se mueve al introducir el disco a la unidad lectora y permitir el paso de la bobina electromagnética.

Muesca de lectura/Escriptura: determina si el disc podrá ser grabat ó no. Disc: es la part fonamental aon es enmagatzema la informació. Conté

partícules magnétiques recubertes d’una película de pintura especial

Forro de tela: protegeix al disc de ralladures y limpia la pols

USOS ESPECIFICS:

En el cas del disquet s'utilisava per a enmagatzemar la major part de l'informacio com documents de text, imagens JPG, algunes fulles electroniques, pero actualment han segut casi totalment reemplaçats per les memories USB. Per a el cas dels discs LS120 han segut trets del mercat i inclusive els discs ZIP son molt poc utilisats a pesar de la seua alta capacitat d'almagasenament. La majoria dels sistemes operatius soporten els disquetes, pero ya els equips de comput moderns, estan sent llançats al mercat sense soport per a disquetes, ya que carixen de disquetera.

UNIDATS LECTORES DE DVD-ROM

Es un dispositiu que se monta en les baïes 5.25" del gabinet, integra basicament dins de sí un emissor de raig laser especial per a llegir les senyes en un DVD ("Digital Versatile Disc") i tambe d'un CD ("Compact Disc"). Tambe conte en un motor per a fer girar el disc i una llaca per a colocar-los. Este tipo d'unitats solament permeten l'envià de senyes llegides des de l'unitat a la computadora per mig d'un cable cap a la targeta principal (Motherboard).

L'unitat llectora de DVD-ROM ha segut reemplaçada pels gravadors de DVD i desplaçà a les unitats llectores de CD-ROM

PARTS D’UN LECTOR DVD-ROM

26

INTERNES:

1.- Llaca i caratula: permet soportar el disc, aixina com colocar-ho de manera

correcta per a ser llegit pel laser intern.

2.- Indicador: es un LED que encen quan se troba treballant l'unitat.

3.- Boto d'expulsio: permet expulsar manualment la llaca per a traure o colocar

el disc.

4.- Coberta: protegix el mecanisme intern i els seus circuits.

5.- Conector S/PDIF: utilisat per a la conexio de cable per a senyal digital.

6.- Selector de modo: establix si l'unitat fungirá com esclau o mestre.

7.- Conector de 40 camons: permet per mig del cable IDE interconectarse en la

targeta principal ("Motherboard").

8.- Conector de 4 terminals: rep el conector d'alimentacio.

EXTERNES:

1.- Caratula de la llaca: dona estetica a l'unitat.

2.- Eix de gir i motor: es el lloc a on s'acopla el disc per a escomençar a girar.

3.- Cabeçal: integra un laser encarregat de la llectura de senyes del DVD.

4.- Raïl: es l'encarregat de moure de manera horisontal al laser.

5.- Motor: s'encomana de moure el raïl del laser.

6.- Panel atrasser: es el lloc a on se troba el conector d'alimentacio i el de

senyes.

7.- Boto d'expulsio: permet l'extraccio del disc de manera manual.

8.- Llaca: conte un espai assignat per al tamany dels discs

PODEN LLEGIR:

-CD-ROM ("Compact Disc-Read Only Memory"): son discs de 120 mm. de

diametro que ya contenen senyes gravades en capacitats de 540 MegaBytes

(MB), 650 MB, 700 MB i 870 MB.

-mini CD-ROM ("mini Compact Disc-Read Only Memory"): son discs de 80 mm.

de diametro que ya contenen senyes gravades en capacitats de 200 MB.

27

-CD-RW ("Compact Disc-ReWrittable"): son discs de 120 mm. de diametro que

poden ser gravats, borrats i reescritos per mig d'un grabador de CD, en

capacitats de 700 MB.

-mini CD-RW ("mini Compact Disc-ReWrittable"): son discs de 80 mm. de

diametro que poden ser gravats, borrats i reescritos per mig d'un grabador de

CD, en capacitats de 200 MB.

DVD:

-DVD±ROM ("Digital Versatile Disc ± Read Only Memory"): son discs de 120

mm. de diametro que ya contenen senyes gravades en capacitat de 4.7

GigaBytes (GB).

- mini DVD±ROM ("mini Digital Versatile Disc ± Read Only Memory"): son discs

de 80 mm. de diametro que ya contenen senyes gravades en capacitats de 1.4

GB.

28

PORTS DE COMUNICACIÓ Alumnes: Lucia Villalba, Sara Oliete i Patricia Garcia.

DEFINICIÓ:

Un port és forma genérica de denominar

a una interficie per la qual els diferents

tipus de dades poden ser enviades i

rebudes.

Quan el sistema operatiu rep una petició per un port

concret, li passa a l’aplicació que escolta per aquell port i cap a l’altre. Si no hi

hagués cap aplicació escoltant pel port no es podria establir la connexió.

PORTS LÒGICS:

Són zones de la memòria de un ordinador que és associat a un port físic o a

un canal de comunicació, i que proporcionen un espai per l'emmagatzament

temporal de la informació que es transferira entre la localització de la memòria i

el canal de comunicació.

PORT=HOST

PORTS FÍSICS:

PORT MAQUINARI: Un port de maquinari permet acoblar a un sistema físic un

connector o cable.Els ports de maquinari poden dividir-se en dos grans grups:

els que poden enviar i rebre només un bit a l'hora a través d'un

cable i els que poden enviar diversos bits a la vegada.

PORTS DE XARXA: Un port de xarxa és una interfície utilitzada

per comunicar-se amb un programa a través d'una xarxa.

PORT DE MEMÒRIA: Es connecten les targetes de memòria

RAM. Els ports de memòria són aquells ports, on es poden

insertar noves tarjetes de memòria, amb la finalitat d'extendre

la capacitat de la RAM. Existeixen ports que permeten

diverses capacitats de emagatzematge.

PORT USB: permet connectar fins a 127 dispositius, i ja és un estàndard en els

ordinadors de última generació, que inclouen com a mínim 4 ports USB 3.0(no té gaires

disposituis compatibles encara), en els més moderns, USB 2.0 (és el més extes i en el

que hi ha més dispositius compatibles), i algún USB 1.1 en els més antics.

29

PORT SENSE FIL: Les connexions en aquest tipus de ports es fan, sense necessitat

de cables, a través de la connexió entre un emissor i un receptor utilitzant ones

electromagnètiques. Si la freqüència de l'ona, usada en la connexió, es troba en

l'espectre infraroig es denomina port infraroig. Si la freqüència usada en la connexió és

la usual en les ràdio freqüències llavors seria un port Bluetooth.

ESTAT DELS PORTS:

Obert: Accepta connexions. Hi ha una aplicació escoltant pel port. Això no

significa que es tingui accés a l'aplicació, només que hi ha la possibilitat de

connectar-s'hi.

Tancat: Es rebutja la connexió. Probablement no hi hagi

cap aplicació escoltant o no es permet l'accés per algun

motiu. Aquest és el comportament normal del sistema

operatiu.

Bloquejat o silenciós: No hi ha resposta. Aquest és l'estat

ideal per a un client a Internet, d'aquesta manera ni tan sols se sap si l'ordinador

està connectat. Normalment aquest comportament es deu a un tallafocs o a que

l'ordinador estigui apagat.

30

EL FUTUR DELS ORDINADORS Alumne: CLAUDIA E IRENE

A mitjan anys 40 van començar a

aparéixer els primers ordinadors.

Aquells primers artefactes eren molt

lents i ocupaven unes quantes

habitacions plenes d'armaris.

Cinquanta anys després hem arribat

a construir ordinadors portàtils amb

la grandària d'un bloc de notes que

superen amb escreix la potència

d'aquells gegants. La pregunta és

què és el següent?

Alguns previsors del futur

assenyalen que d'ací a 60 anys es

veurà com la nanotecnologia i la

biotecnologia provoquen impactes en la vida humana que hui es pogueren

considerar com a màgics i irreals, i es vullga o no, seran normals per als fills

dels actuals fills, pel fet que l'escala temporal d'estos temps només pot

aprendre una xicoteta part del que està en camí, com els ordinadors d'ADN i

quàntics."

31

ORDENADORS D’ADN

Hi ha una altra opció que s'està remenant hui en dia per al futur dels

ordinadors, els ordinadors d'ADN. En la dècada dels noranta, quan es va

resoldre un problema matemàtic per mitjà de l'ús de molècules d'ADN, es va

començar a investigar sobre les funcions que podria tindre l'ADN en camps

com el de l'ordinador, en el problema, s'usava l'ADN per a emmagatzemar la

informació inicial.

L'avantatge de l'ADN, i la principal raó per la qual s'està usant per a crear

millors ordinadors és la quantitat d'informació que pot emmagatzemar, en un

centímetre cúbic es pot emmagatzemar fins a la informació que guardarien un

milió de CD´s

Una altra raó és la velocitat. La velocitat de càlcul aconseguida per un

ordinador molecular pot ser un milió de vegades més rápida.Todas estos

avantatges són lassos raons que fa que es puguen considerar els ordinadors

d'ADN, els ordinadors del futur, i siga fruit de la investigació de milers de

científics.

Perquè tots siguem conscients de la gran ajuda que estan oferint actualment

els ordinadors d'ADN, deixem esta sorprenent notícia que segur que vos

interessa.

Sabem que el futur canvia, que cada dia ens sorprenen nous avanços i noves

investigacions i descobriments, però estos dos tipus d'ordinadors tenim clar que

en un futur actuaran de manera conseqüent en les nostres vides, és sorprenent

com la tecnologia, segons passa el temps, va millorant la nostra qualitat de

vida, ens va aportant més culturalment, en la medicina...Nadie sap exactament

qual serà el clar futur dels ordinadors, si ens superaran en intel·ligència o no, la

qual cosa està clar és que el ser humà va continuar avançant amb el temps, i

que açò implica el desenrotllament també dels ordinadors al mateix temps.

32

Ordinadors quàntics

Els ordinadors utilitzen bits per a codificar la informació de manera

que un bit pot prendre el valor zero o uno.En la computació quàntica

passaríem d'usar el sistema binari actual (0 o 1) a un sistema en què

el seu poder residix en el mode en què es comporta la matèria a

nivell subatòmic. A esta escala les partícules i electrons, es regixen

per lleis que no responen a la física normal. En la quàntica una

partícula pot estar en dos llocs al mateix temps, inclús en dos estats

diferents de la vegada, ja siga com a partícula o com a onda. Podent

estar inclús en superposició coherent, és a dir, que pot ser 0, 1, i pot

ser un 0 i un 1 al mateix temps. Això permet que es puguen realitzar

diverses operacions al mateix temps, segons el número de qubits. Al

seu torn, permetria la solució de problemes que fins ara eren

intractables, gràcies al seu poder de computació. Amb la tecnologia

actual, si tenim un registre de tres bits, hi ha huit valors possibles

(000, 001)