PBE D’EDIFICI PER A LOCAL SOCIAL I VESTIDORS AL C ... · L’edifici està format per una planta...

PBE D’EDIFICI PER A LOCAL SOCIAL I VESTIDORS AL C/JOAQUIM LLUCH DE LA RÀPITA MEMÒRIA I ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT AJUNTAMENT DE VALLFOGONA DE BALAGUER

Laura Juangran i Rafel, arquitecte Setembre de 2009

Memoria descriptiva i constructiva

ÍNDEX 1 Memòria descriptiva 1.1 Antecedents Objecte del projecte Descripció del solar 1.2 Descripció del projecte Dades urbanístiques Condicions d'edificació Compliment del Codi Tècnic Requisit bàsic de funcionalitat (LOE) Descripció bàsica dels sistemes 1.3 Prestacions de l'edifici Requisit bàsic de Seguretat (CTE) SE Seguretat Estructural SI Seguretat en cas d'incendi SU Seguretat d'utilització Requisit bàsic d'Habitabilitat HS Salubritat (Higiene, salut i medi

ambient) HR Protecció enfront del soroll HE Estalvi d'energia Pressupost aproximat 2 Memòria constructiva 2.1 Estructura 2.2 Paraments Verticals 2.3 Paraments Horitzontals 2.4 Sanitaris i Equipament 2.5 Instal.lacions

1

1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1.1 Antecedents

Objecte del projecte L’objecte de la memòria és la definició del projecte bàsic i executiu d’un edifici per a local social i vestidors encarregat per l’Ajuntament de Vallfogona de Balaguer, amb seu social al C/Major 29 de Vallfogona de Balaguer. L’arquitecte autora del projecte, sotasignant, és Laura Juangran Rafel amb DNI 78.088.345 i núm-col·legiat 49.051/2.

Descripció del solar El solar està emplaçat en el nucli agregat a Vallfogona de Balaguer, anomenat La Ràpita. Està situat en la zona de la població on estan els principals equipament, com són l’escola, i el poliesportiu, en el carrer Escoles. La construcció d’aquest edifici polivalent, ajudarà a tancar aquesta zona d’equipaments, dotant d’un espai per a local social per al municipi, que a la vegada farà de menjador pels nens de l’escola, i uns vestidors que donaran servei al poliesportiu existent, que ara mancava d’aquests serveis. El fons del solar, a est, limita amb el poliesportiu; a la mitgera sud hi apareix una edificació de planta baixa i planta pis. La façana oest dona al carrer Escoles, on hi haurà l’accés a l’edifici, i a la façana nord, que limita amb el pati de l’escola, també hi haurà un accés a l’edifici. El solar té una superfície de 95m2, i forma gairebé rectangular, d’amplada uns 6 m i 15,50 m. de llargada. Es tracta d’un solar edificable tant per les condicions legals del sector com per la seva geometria.

2

1.2 Descripció del projecte

Dades urbanístiques Planejament vigent Normes Subsidiàries de Planejament Classificació del sòl Sòl urbà Qualificació del sòl Clau 2 Usos admesos Equipaments

Condicions d'edificació

Paràmetres normativa Paràmetres projecte

Parcel·la mínima =175m2 Parcel·la = 95.00 m2 Ocupació de parcel·la =100 % s Ocupació de parcel·la = 100 % Alçada reguladora =10 m Alçada reguladora edificada = 7.20 m Profunditat edificable =18 m Profunditat edificada = 16 m

Compliment del Codi TècnicLes solucions adoptades en el projecte tenen com a objectiu assegurar que l’edifici ofereixi prestacions adequades per garantir els requisits bàsics de qualitat que estableix la Llei 38/99 d’ordenació de l’edificiació. En compliment de l’article 1 del Decret 462/1971 del Ministerio de la Vivienda, "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", i de conformitat amb l’apartat 1.3 de l’annex del Codi Tècnic de l’Edificació, es fa constar que en el projecte s'han observat les normes sobre la construcció vigents, i que les dites normes figuren ressenyades relacionades a l’apartat de Normatives Aplicables d’aquesta memòria

Requisit bàsic de Funcionalitat (LOE) Utilització El programa funcional o de necessitats definit per l’ajuntament és una planta destinada a local social i menjador per als nens de l’escola i una altra planta destinada a vestidors del poliesportiu municipal existent. Criteris funcionals del projecte

L’edifici està format per una planta baixa i una planta pis. Degut als diferents usos que es donen a les dues plantes, aquestes no estan comunicades entre si. A la planta baixa, amb accés principal pel carrer de les Escoles,s’hi ubica el local social, que farà les funcions de centre civic i de menjador per l’escola a la vegada. Per aquest fi, s’ha distribuït l’espai d’aquesta planta baixa amb un pannell plegable, de manera que en el cas de que hi hagi la necessitat de dividir els espais, es pugui fer, i en cas d’esdeveniments en els que s’hagi d’utilitzar la totalitat de l’espai, també es pugui fer. Aquesta planta també té accés des del pati de l’escola. La planta superior està destinada a vestidors del poliesportiu, per aquets motiu, està únicament relacionada mitjançant una passera i unes escales metàl.liques amb aquest equipament. Acabats de l’envoltant exterior: Els materials seran: façana amb estucat monocapa, persianes fixes amb lamel.les orientables, envans interiors ceràmics, enguixats i pintats i portes de fusta pintada.

3

Quadre de superfícies

PLANTA BAIXA S.Útil M2 Menjador 32,08 Sala televisió 24,68 Office 5,96 Neteja 3,80 Serveis homes 2,23 Serveis adaptats 3,51 Serveis dones 2,50 Passadís 3,62 Superfície útil total 78,38 M2 Sup, construïda total 94,81 M2 PLANTA PRIMERA S.Útil M2 Vestidor 1 9,79 Dutxes 1 6,69 Vestidor 2 9,55 Dutxes 2 6,49 Vestidor 3 3,75 Serveis 1 4,21 Serveis 2 4,13 Magatzem material 9,18 Instal.lacions 11,26 Passadís 12,93 Superfície útil total 77,98M2 Sup, construïda total 94,81 M2 Accessibilitat El projecte garanteix l'accessibilitat de l'edifici a les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació, en compliment de la normativa vigent. Segons l’article 28.1 del Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, els habitatges unifamiliars queden exclosos del seu compliment. Accés als serveis de telecomunicacions El projecte de l’edifici ha de garantir la previsió d’espais per a la implantació de les infrastructures de telecomunicacions segons el Reial decret llei 1/1998 sobre “Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación” (BOE 28/02/1998). Els edificis han de disposar obligatòriament dels serveis de telefonia bàsica (TB) i televisió terrestre i radiodifusió sonora (RTV). Pel que fa a la televisió i radiodifusió sonora per satèl·lit (RTVSAT), la instal·lació ha de permetre la distribució dels senyals procedents de dos operadors, si bé no és obligatòria la col·locació d'antenes parabòliques. Quan als serveis de telecomunicacions per cable (TLCA), només cal preveure la canalització, fins als punts de presa dels usuaris una canalització, que possibiliti, en un moment donat, la col·locació del cablejat necessari, que serà a càrrec dels operadors. Pel que fa a la previsió d’espais per a les instal·lacions de telecomunicacions, es complirà Reial decret 401/2003 pel qual s'aprova el “ Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones “ d’àmbit estatal d’aplicació.

4

Descripció bàsica dels sistemes Sistema estructural El terreny sobre el que s’assenta la fonamentació està format per una primera capa de terreny dolent d’un metre de profunditat aproximadament i una segona capa apta per a fonamentar. Pel comportament dels edificis propers es dedueix que la fonamentació serà superficial. L’estructura vertical estarà formada per pilars, la majoria de formigó armat, i l’estructura horitzontal per forjats també de formigó armat. No s’ha previst cap junta de dilatació ni estructural ni d’assentaments. Sistema de compartimentació Els paraments fixes de la compartimentació interior estaran formats per obra humida, amb fàbrica d’obra ceràmica de diferents gruixos, col·locada amb morter o guix. Els elements mòbils de fusteria es col·locaran amb marc sobre premarc. Sistema envoltant Coberta plana invertida transitable acabada amb palets de riera, formada sobre el suport estructural, amb formació de pendents, sistema de membrana, làmina separadora, aïllament tèrmic i acabat. Façana de fàbrica ceràmica acabada amb estucat monocapa, amb cambra d’aire envà ceràmic interior i aïllament tèrmic. Fusteries d'alumini col·locades enrasades inferiorment sobre premarcs amb vidre amb cambra d’aire. Sistema d'acabats Paviments de peces de gres ceràmic o similar. Cels rasos de plaques fixes de cartró gruix penjat del forjat. Sistema de condicionament ambiental Subministrament d'aigua

L'edifici disposarà de subministrament d'aigua potable. La xarxa d'aigua estarà formada per l'escomesa, el comptador individual i la instal·lació interior. Previsió de cabal de l'edifici

La previsió de cabal de les canonades de distribució s'establirà segons la suma del cabal de cada un dels punts de consum alimentats, d'acord amb la taula 2.1 de DB HS 4 i aplicant el corresponent coeficient de simultaneïtat. Subministrament elèctric i característiques de la xarxa de distribució

L'edifici disposarà de subministrament elèctric (amb una tensió d'alimentació de 230 volts en monofàsic i 230/400 volts en trifàsic) i s'adaptarà al que estableix el "Reglament electrotècnic de baixa tensió" (REBT), aprovat per Reial decret 842/2002 i les seves instruccions tècniques complementàries, garantint la seguretat de les persones i dels béns així com el normal funcionament d'altres instal·lacions i serveis. En general, la xarxa de distribució elèctrica de l'edifici estarà formada per l'escomesa, i la instal·lació d'enllaç, la instal·lació interior de l'habitatge, la xarxa de posada a terra de la instal·lació i els elements metàl·lics necessaris. En els habitatges unifamiliars la instal·lació d’enllaç estarà formada per la caixa general de protecció i mesura, la derivació individual, l’interruptor de control de potència i els dispositius generals de comandament i protecció. La previsió d’espais per a la instal·lació elèctrica i les seves característiques així com l’equipament elèctric de l’interior dels habitatges es realitzarà segons les prescripcions establertes en el REBT i les seves Instruccions tècniques complementaries (ITC). Previsió de càrregues de l’edifici La previsió de càrregues de l’edifici s’establirà segons el nombre d’habitatges, considerant la càrrega del conjunt d’aquests (prèvia determinació del seu grau d’electrificació), dels serveis generals, dels locals comercials, de les oficines i els garatges, així com de qualsevol altre equip que precisi de subministrament elèctric. (ITC-BT-10) En funció de la potència prevista caldrà fer previsió de local per al centre de transformació (Reial decret 1955/2000 pel qual es regulen les "Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica").

5

Previsió de cabal de l'edifici La previsió de cabal de l'edifici s'establirà segons el nombre d'habitatges, considerant la carrega del conjunt d'aquests (prèvia determinació dels tipus d'equips instal·lats) i aplicant el coeficient de simultaneïtat corresponent.

1.3 Prestacions de l'edifici Les prestacions de l'edifici s'estableixen per requisits bàsics, amb relació a les exigències bàsiques del CTE, i s'indiquen específicament les acordades entre promotor i projectista que superi els llindars establerts al CTE. Els requisits bàsics de Seguretat i Habitabilitat se satisfan a través del compliment del Codi tècnic d'edificació, que conté les exigències bàsiques per als edificis i de l'observança del Decret 21/2006, d'ecoeficiència en els edificis. El compliment del CTE es pot garantir a través dels Documents Bàsics corresponents, que incorporen la quantificació de les exigències i els procediments necessaris. Les exigències bàsiques també es poden satisfer per mitjà de solucions alternatives, cas en el qual és necessari justificar que s'assoleixen les mateixes prestacions.

Requisit bàsic de Seguretat (CTE) SE Seguretat estructural SE1 Resistència i estabilitat (veure annex) En l’annex de fitxes justificatives es detalla:

- La descripció de la solució adoptada - les càrregues adoptades en el càlcul - els materials - el coeficients de majoració - el procès constructiu

segons 1. CTE. Real Decreto 314/2006, de 17 de març, pel que s’ha aprovat el codi tècnic de l’edificació. Part 1: Disposicions generals, condicions tècniques i administratives, exigències bàsiques i annexos. Llibre 1, ANNEX I, Pag.16-18. 2.CTE. DB SE Seguretat estructural: Bases de càlcul i accions en l’edificació. Llibre 2, SE-3 (2.1.1 Memòria). En la memòria del projecte executiu es detallarà el conjunt de les accions considerades planta a planta, i es determinarà amb detall tots els elements estructurals Accions sísmiques:

Segons la norma de construcció sismoresistent NCSE-02, l’acceleració sísmica bàsica ab en funció de la situació del municipi és menor que 0.04 g. L'edifici està classificat com a construcció d’importància normal i l’acceleració sísmica bàsica ab és inferior a 0,04g, raó per la qual no cal aplicar-li la norma sismoresistent a l'edifici.

SI Seguretat en cas d'incendi El projecte que ha de garantir el requisit bàsic de Seguretat en cas d'incendi i protegir els ocupants de l'edifici dels riscs originats per un incendi, complirà amb els paràmetres objectius i els procediments del Document bàsic DB SI, per a totes les exigències bàsiques:

SI 1 Propagació interior, per limitar el risc de propagació de l'incendi pel seu interior. SI 2 Propagació exterior, per limitar el risc de propagació de l'incendi pel seu exterior. SI 3 Evacuació dels ocupants, a fi i efecte que l'edifici disposi dels mitjans d'evacuació adequats perquè els ocupants el puguin abandonar. SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendis, a fi i efecte que l'edifici disposi dels equips i les instal·lacions adients per a possibilitar la detecció, el control i l'extinció de l'incendi SI5 Intervenció dels bombers, per facilitar la intervenció dels equips de rescat i d'extinció. SI6 Resistència estructural a l'incendi, a fi de garantir la resistència al foc de l'estructura durant el temps necessari per fer possibles tots els paràmetres anteriors.

En edificis de nova construcció, també es d'aplicació el Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis.

6

SU Seguretat d'utilització SU 1 Seguretat enfront el risc de caigudes

Les discontinuïtats i la resistència al lliscament dels paviments, la protecció dels desnivells, les característiques de les rampes i de les escales i la neteja dels vidres compliran el DB SU 1. Les característiques de les rampes necessàries per a l'eliminació de les barreres arquitectòniques s'ajustaran així mateix al Decret 135/1995, de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. Els habitatges unifamiliars queden exclosos del seu compliment. Les característiques de les escales i les baranes de protecció també compliran el Decret 259/2003, sobre requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges SU 2 Seguretat enfront del risc d'impacte o d'enganxades Es limitarà el risc que els usuaris puguin impactar o quedar enganxats en elements fixos o practicables de l'edifici, d'acord amb DB SU 2. SU 3 Seguretat enfront del risc de quedar tancat Es limitarà el risc que els usuaris puguin quedar accidentalment tancats dins un recinte, de conformitat amb el que disposa el DB SU 3. SU 4 Seguretat enfront del risc causat per una il·luminació inadequada. A les zones de circulació des edificis es limitarà el risc de danys a les persones per una il·luminació inadequada, complint els nivells d'il·luminació assenyalats i disposant un enllumenat d'emergència d'acord amb el DB SU 4. Els nivells mínims d'il·luminació seran els següents:

Zona Luminància mínima [lux]

Exterior Exclusiva per a personesEscales 10 Resta de zones 5 Per a vehicles o mixta 10 Interior Exclusiva per a personesEscales 75 Resta de zones 50 Per a vehicles o mixta 50 factor d'uniformitat mitjà fu ≥ 40% SU 5 Seguretat enfront del risc causat per situacions amb alta ocupació Aquesta exigència bàsica no és aplicable als edificis d'habitatges, atès que només es refereix a edificis previstos per a mes de 3000 espectadors drets. SU 6 Seguretat enfront del risc d'ofegament Aquesta exigència bàsica no és aplicable als edificis d'habitatges, només ho és per a piscines d'ús col·lectiu, i en queden excloses les piscines dels habitatges unifamiliars. SU 7 Seguretat enfront del risc causat per vehicles en moviment Aquesta exigència bàsica no és aplicable als aparcaments dels habitatges unifamiliars. SU 8 Seguretat enfront del risc causat per l'acció del llamp El risc d'electrocució i incendi causat pels llamps es limitarà d'acord amb el que estableix el DB SU 8. Segons aquest DB, la densitat d'impactes sobre el terreny Ng en funció de la situació del municipi és de 3 impactes/any i km2, i els paràmetres per determinar la necessitat de la instal·lació de protecció dels llamps són:

Coeficient relacionat amb l'entorn C1=0.50 Coeficient segons tipus de construcció C2=1.00 Coeficient segons el contingut de l'edifici C3=1,00 Coeficient segons l'ús de l'edifici C4=1,00 Coeficient continuïtat activitat C5=1,00

7

Requisit Bàsic d'Habitabilitat (CTE)HS Salubritat (Higiene, salut i medi ambient). HS1 Protecció enfront de la humitat El risc previsible de presència inadequada d'aigua o humitat a l'interior dels edificis i en els seus tancaments es limitarà d'acord amb el que estableix el DB HS 1. Segons aquests DB el grau d'impermeabilitat dels diferents tancaments en funció de les seves sol·licitacions serà el següent:

Murs Coeficient de permeabilitat del terreny cm/s Presència d'aigua baixa Grau d'impermeabilitat exigit 1 Terres Coeficient de permeabilitat del terreny cm/s Presència d'aigua baixa Grau d'impermeabilitat exigit 1 Façanes Zona pluviomètrica de promitjos III Zona eòlica C Alçada de coronació de l'edifici 9.54 m Classe d'entorn de l'edifici E1 Grau d'exposició al vent V3 Grau d'impermeabilitat mínim 3 HS2 Recollida i evacuació de residus HS3 Qualitat de l'aire interior L'edifici disposarà d'uns mitjans de ventilació perquè els seus recintes es puguin ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produeixin de forma habitual durant l'ús normal de l'edifici, d'acord amb els paràmetres i les condicions de disseny del DN HS 3. Els cabals mínims de ventilació, en litres per segon, exigits per habitatges són: per persona per m2 S. útil Dormitoris 5 - Sales d'estar i menjadors 3 - Cambres higièniques - - Cuines - 2 Trasters i zones comunes - 0,7 Magatzems de residus - 10 El cabal mínim de ventilació exigit per aparcaments és de 120 litres per segon per cada plaça. Segons el DB HS 3, pel dimensionat dels conductes d'extracció per a la ventilació híbrida, la zona tèrmica associada a l'emplaçament de l'edifici, que té una altitud de metres, és Z. HS 4 Subministrament d'aigua L'edifici disposarà de mitjans adequats per a subministrar aigua per al consum de forma sostenible a l'equipament higiènic previst, aportant cabals suficients per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d'aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permetin l'estalvi i el control del cabal d'aigua. En conformitat amb el Decret 21/2006, d'ecoeficiència en els edificis, les cisternes dels wàters tindran mecanismes de doble descàrrega i en cas de la previsió d'instal·lació de rentavaixelles, aquesta serà amb aigua freda i calenta. D'acord amb el DB HS 4, la instal·lació podrà subministrar als aparells i equipament higiènic previst, el següent cabal instantani mínim en dm3 per segon:

8

Tipus d'aparell aigua freda ACS Rentamans 0,05 0,03 Lavabo 0,10 0,065 Dutxa 0,20 0,10 Banyera de 1,40 m o més 0,30 0,20 Banyera de menys de 1,40 m 0,20 0,15 Bidet 0,10 0,065 Wàter amb cisterna 0,10 - Wàter amb fluxor 1,25 - Urinaris amb aixeta temporitzada 0,15 - Urinaris amb cisterna 0,04 - Pica domèstica 0,30 0,10 Pica no domèstica 0,20 0,20 Rentavaixelles domèstic 0,15 0,10 Rentavaixelles industrial (20 serveis) 0,25 0,20 Safareig 0,20 0,10 Rentadora domèstica 0,20 0,15 Rentadora industrial (8kg) 0,60 0,40 Aixeta aïllada 0,15 0,10 Aixeta garatge 0,20 - Abocador 0,20 -

No obstant d'acord amb el Decret 21/2006, d'ecoeficiència en els edificis, totes les aixetes de lavabos, bidets, aigüeres i equips de dutxa tindran un cabal màxim de 0,20 dm3 per segon. HS 5 Evacuació d'aigües Les instal·lacions d'evacuació d'aigües residuals i pluvials compliran les condicions de disseny, dimensionament, execució i materials previstes al DB HS 5, així com els paràmetres de l'article 3 del Decret 21/2006 d'ecoeficiència en els edificis. D'acord amb el DB HS 5, els diàmetres de les canonades d'aigües residuals seran els apropiats per transportar les unitats d'evacuació següents:

Tipus d'aparell sanitari Unitats de desguàs Lavabo 1 Bidet 2 Dutxa 2 Banyera (amb o sense dutxa) 3 Wàter Amb cisterna 4 Amb fluxòmetre 8 Pica de cuina 3 Safareig 3 Abocador - Clavegueró sifònic 1 Rentavaixelles 3 Rentadora 3 Bany Wàter amb cisterna 7 (lavabo, wàter, banyera i bidet) Wàter amb fluxòmetre 8 Bany petit Wàter amb cisterna 6 (lavabo, wàter i dutxa) Wàter amb fluxòmetre 8

D'acord amb el DB HS 5 apèndix B, per a les dimensions de les canals i baixants es considerarà que en funció de la situació del municipi la zona pluviomètrica és corresponent a la B, el valor de la isoyeta és 30 pel que la intensitat pluviomètrica és de 70 mm/h. HR Protecció enfront del soroll Fins que no s'aprovi el DB HR Protecció enfront el soroll, per protegir els ocupants dels edificis de les molèsties que

9

ocasiona els sorolls, i assolir un nivell acústic acceptable es compliran les condicions mínimes exigides en la Norma bàsica d’edificació NBE CA-88, sobre condicions acústiques en els edificis, d’aplicació als edificis de nova planta destinats a ús residencial privat o públic, sanitari i docent. En la memòria constructiva consten els càlculs justificatius del compliment de la normativa. Normativa de Catalunya. També es compliran els paràmetres ambientals en edificis d'habitatges contemplats en l'article 5 del Decret 21/2006 d'ecoèficiencia en els edificis, segons el qual els elements de separació entre habitatges i espais comunitaris o entre diferents habitatges ha d'incorporar unes solucions constructives que comportin un aïllament mínim de 48 dBA. Aquest precepte és d'aplicació a tots els edificis de nova construcció, als procedents de reconversió d'antigues edificacions i a les obres de gran rehabilitació. D'acord amb la NBE CA-88 i del Decret 21/2006 els elements constructius detallats compliran les següents condicions d'aïllament mesurat en dBA: Particions interiors entre àrees d'igual ús ≥30 Particions interiors entre àrees de diferent ús ≥35 Parets separadores de propietats o usuaris diferents ≥48 (1) Parets separadores de zones comunes interiors ≥48 (1) Parets separadores de sales de màquines ≥55 global al soroll aeri Façanes ≥30 al soroll aeri Nivell soroll impacte Elements horitzontals de separació ≥48 (1) ≤80 Cobertes ≥45 ≤80 Elements horitz. de separació de sala de màquines ≥55 (1) Decret 21/2006, d'ecoeficiència en els edificis

10

HE Estalvi d'energia. HE1 Limitació de la demanda energètica Segons la norma reglamentària d’edificació sobre aïllament tèrmic NRE.AT-87, la categoria climàtica corresponent al municipi és C, pel fet d’estar establerta per aquesta norma, l’altitud sobre el nivell del mar m, pel que la classe de clima que afecta a l’edifici és Falta cat. clim. El tipus de calefacció és de Elèctrica no consumida per efecte Joule. Envoltant tèrmica Segons el DB HE Estalvi d'energia la zona climàtica corresponent al municipi és D3 , atès que així s'estableix en l'apèndix D d'aquest Document Bàsic. La demanda energètica serà inferior a la corresponent a un edifici en el què els paràmetres característics dels tancaments i les particions interiors de la envoltant tèrmica siguin els següents: Transmitància límit de murs de façana i tancaments encontacte amb el terreny UMlim 0,66 W/m2K

Transmitància límite de sòls USlim 0,49 W/m2K

Transmitància límit de cobertes UClim 0,38 W/m2K Factor solar modificat lluminaris F Llim 0,28

Factor solar modificat límit de forats FHlim Transmitància de forats (1) UClim W/m2K Baixa carrega interna Alta carrega interna % de forats N E/O S SE/SO E/O S SE/SO E/O S SE/SO de 0 a 10 3,5 3,5 3,5 3,5 - - - - - - de 11 a 20 3,0 (3,5) 3,5 3,5 3,5 - - - - - - de 21 a 30 2,5 (2,9) 2,9 (3,3) 3,5 3,5 - - - 0,54 - 0,57 de 31 a 40 2,2 (2,5) 2,6 (2,9) 3,4 (3,5) 3,4 (3,5) - - - 0,42 0,58 0,45 de 41 a 50 2,1 (2,2) 2,5 (2,6) 3,2 (3,4) 3,2 (3,4) 0,50 - 0,53 0,35 0,49 0,37 de 51 a 60 1,9 (2,1) 2,3 (2,4) 3,0 (3,1) 3,0 (3,1) 0,42 0,61 0,46 0,30 0,43 0,32 (1) En els casos en que la transmitància mitja dels murs de façana UMm, definida a l'apartat 3.2.2.1, sigui inferior a 0,47 es podrà prendre el valor de UHlim indicat entre parèntesis per a la zona climàtica D3. Cadascun dels tancaments i les divisions interiors de l'envoltant tèrmica tindrà una transmitància no superior als valors indicats:

ZONA

D HE 1

Art. 4 decret ecoeficiència

Art. 6 decret ecoeficiència

Murs de façana, particions interiors en contacte amb espais no habitables, primer metre del perímetre dels terres sobre el terreny 0,86 0,70 0,63

Terres 0,64 Cobertes 0,49 Vidres i marcs 3,5 Mitgeres 1,00 3,30 Particions interiors entre diferents unitats d'us d'habitatges 1,2 HE2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques El rendiment de les instal·lacions tèrmiques i dels seus equips es regularà d'acord amb el vigent Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d'il·luminació S'aplicarà el DB HE 3 a totes les instal·lacions d’il·luminació interior de l'edifici projectat, excepte a l'interior dels habitatges. La luminància mitjana horitzontal mantinguda (Em), l'index d'enlluernament unificat (UGR) i l’índex del rendiment del color (Ra) s'adequaran a les necessitats d'il·luminació dels usuaris de cada zona. L'eficiència energètica es garantirà limitant el valor del VEEI a 7,5 W/m2x100 lux a les zones comunes -vestíbul i escala - i a5 W/m2x100 lux als aparcaments. Les zones d'ús esporàdic han de disposar d'un control d'encesa i apagada per sistema de detecció de presència o sistema de temporització. En cap cas no es realitzarà exclusivament desde el quadre elèctric.

11

HE 4 Contribució solar mínima d'aigua calenta sanitària Una part de les necessitats d’aigua calenta sanitària, es cobrirà amb sistemes de captació, emmagatzematge i utilització d’energia solar. El nombre de persones previst és el següent. Habitacions Nre persones DB

HE

Bloc 1 1 4 6 Total: 6 Total: 6 Segons el DB HE Estalvi d'energia la zona climàtica corresponent al municipi és IV , tal com s'estableix en la taula 3.3 d'aquest Document bàsic. Els paràmetres de les necessitats d'aigua calenta sanitària que s'han de cobrir amb sistemes de captació emmagatzematge i utilització d'energia solar són: Bloc 1 Ús Habitatge Unifamiliar Energia complementària Joule Demanda de referència a 60º 30 l/persona Nre real de persones 6 Totals Càlcul de la demanda total real 180 l/dia Contribució solar mínima 70 % 126 l/dia Normativa de Catalunya Segons el decret 21/2006 d'ecoeficiència en els edificis, una part de les necessitats d'aigua calenta sanitària, s'ha de cobrir amb sistemes de captació, emmagatzematge i utilització d'energia solar, i el nombre de persones ha de ser el següent: Habitacions Nre persones Decret

21/2006

Bloc 1 1 4 6 Total: 6 Total: 6 Segons l'article 4.4 del Decret 21/2006 d'ecoeficiència en els edificis, la zona climàtica corresponent al municipi és IV , com s'estableix l'annex 3 d'aquest Decret. Els paràmetres de les necessitats d'aigua calenta sanitària que s'han de cobrir amb sistemes de captació, emmagatzematge i utilització d'energia solar són els següents: Ús Habitatge Unifamiliar Demanda de referència a 60ºC 28 l/persona Nre real de persones 6 Càlcul de la demanda total real 168 l/dia Contribució solar mínima 60 % 100.8 l/dia La contribució solar mínima serà de 126 litres diaris d'aigua calenta per dia La contribució solar mínima s'aplicarà sense cap disminució. Es pot disminuir la contribució solar mínima en els casos i condicions de l’article 1.1.2 de HE4 i del art 4.4 del Decret d’ecoeficiència 21/2006 Normativa Municipal Una part de les necessitats d'aigua calenta sanitària es cobrirà amb sistemes de captació, emmagatzematge i utilització d'energia solar que també hauran de complir la normativa municipal; TEXT MODEL: Els paràmetres previstos a la normativa municipal són inferiors als previstos a CTE HE 4 i al Decret d’ecoeficiència 21/2006 pel que serà suficient justificar el seu compliment.

12

HE 5 Contribució fotovoltaica mínima d'energia elèctrica Els edificis d'habitatges estan exclosos de la obligació d'incorporar sistemes de captació i transformació d'energia solar en energia elèctrica per procediments fotovoltaics. Decret d'ecoeficiència Es compliran els paràmetres obligatoris que assenyala el Decret 21/2006 d'ecoeficiència en els edificis:

Aigua: sanejament i aixetes Energia: aïllament tèrmic, protecció solar, producció d'aigua calenta sanitària amb energia solar, rentavaixelles Materials i sistemes constructius Residus domèstics Aïllament acústic

Paràmetres d'ecoeficiència relatius als materials i sistemes constructius (article 6) En la construcció de l'edifici per obtenir un mínim de 10 punts, s'utilitzaran les solucions constructives següents:

Asolellament directe ≥ 80% sales 5 Ventilació creuada natural 6

Total punts 11

13

Pressupost El pressupost d’execució material per la construcció de l’edifici per a local social i vestidors puja a la quantitat de 178.037,24 euros ( Cent setant-vuit mil trenta-set euros i vint-i-quatre cèntims d’euro).

Enderrocs i moviment de terres 4.596,08 Estructura 28.060,97 Façanes 23.946,91 Cobertes 7.582,46 Divisions interiors 5.016,12 Paviments 10.691,08 Revestiments 22.378,80 Tancaments secundaris i proteccio 18.246,97 Instal. de sanejament 5.819,55 Lampisteria 5.202,27 Instal. de clima. i ventilació 25.018,29 Instal. d'electricitat 14.077,74

Seguretat i salut 7.400,00 PEM 178.037,24

El pressupost d’execució per contracta per la construcció de l’edifici per a local social i vestidors puja a la quantitat de 245.762,60 euros ( Dos-cents quaranta-cinc mil set-cents seixanta-dos euros i seixanta cèntims d’euro). Balaguer, 24 de setembre de 2009 L’arquitecte, Laura Juangran Rafel

14

2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 2.1.ESTRUCTURA (s’adjuntarà amidaments i memòria del càlcul) Estructura de formigó insitu. Sabates aïllades, amb pous de fonamentació i riostres de lligam i centradores. Pilars de formigó armat Forjats unidireccionals amb semibigueta prefabricada i revoltons de formigó prefabricat 2.2 PARAMENTS VERTICALS Façana Estuc amb morter llis de ciment i additius, amb acabat llis i color a decidir Paret de tancament de maó calat 29x14x10 i envà interior de façana de 29x7,5x14 cm Cambra d’aire, gruix segons tram Aïllament tèrmic de planxa de poliestiré extruït , resistencia a compressió >= 500kPa amb la superficie llisa i cantell encadellat.de 3cm de gruix Coronament de façana,de xapa d’alumini plegada,. Envà interior Maó foradat de 29x7,5x14 cm enguixat i pintat Revestiment vertical interior Serveis higiènics, vestidors : rajola cerámica Altres sales: enguixat i pintats Carpinteria d’alumni Tancaments d’alumini anoditzat color a escollir amb trencament de pont tèrmic i qualitat elevada. Classificació mínima de 9 d’estanqueitat a l’aigua i classificació mínima C5de resistencia al vent segons UNE-EN 12210. Vidre aïllant de dos vidres de seguretat amb classificació de resistència a l’impacte manual nivell A , de 4+4 I 4+4 mm de gruix I cambra d’aire de 10mm. Fusteria Portes de fulla batent i corredissa amb fusta contraxapada Armaris interiors de fusta contraxapada 2.3. PARAMENTS HORITZONTALS Contacte amb el terreny interior Rajola de terratzo Coberta Formació de pendents amb formigó ce.lular sense granulat de 10 cm Membrana d’una làmina de betum Aïllament tèrmic de poliestiré extruït de 6cm (2 planxes de 3cm) Làmina separadora de polietilé de 100um i 96 g/m2 Acabat de terrat amb palets de riera Fals sostres Cel-ras amb plaques de guix laminat de 15 mm de gruix, sitema fix amb entramat ocult. Es col·locaran plaques hidrofugades en banys i vestidors. 2.4. SANITARIS I EQUIPAMENT Sanitaris i complements Sanitaris de porcel·lana vitrificada. Accesoris d’acer inoxidable

15

2.5.INSTAL·LACIONS Sanejament Desguàs d’aparell sanitari de tub de polipropilé de diam.50mm i 90mm Baixant de amb PVC de 125, 110, 40 i 32 mm . Clavegueró amb tup de PVC. Instal·lació d’electricitat Instal·lació segons normativa vigent, que inclou la toma de terra, comptador i quadre automàtic trifàsic, instal·lació de tv i telèfon i calefacció. La calefacció sistema de terra radiant Instal·lació aigua Instal·lació segons normativa vigent, que consta d’instal·lació d’aigua calenta i freda sanitaria, termo acumulador i equip d’energia solar. Telecomunicacions El projecte de l’edifici ha de garantir la previsió d’espais per a la implantació de les infrastructures de telecomunicacions segons el R.D. Llei 1/98 "Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación” (BOE 28/02/1998). Els edificis han de disposar obligatòriament dels serveis de Telefonia bàsica (TB) i Televisió terrestre i radiodifusió sonora (RTV). Pel que fa a la Televisió i radiodifusió sonora per satèl·lit (RTVSAT), la instal·lació ha de permetre la distribució dels senyals procedents de dos operadors, encara que no és obligatori la col·locació de les antenes parabòliques. En quan als servei de Telecomunicacions per cable (TLCA) només cal preveure la canalització, fins als punts de presa de l’usuari, que possibiliti en un moment donat la col·locació del cablejat necessari que serà a càrrec dels operadors. El projecte tècnic de telecomunicacions es coordinarà amb l’autor del projecte d’edificació (art .8 R.D. 401/2003). Balaguer, 24 de setembre de 2009 L’arquitecte, Laura Juangran Rafel

PBE D’EDIFICI PER A LOCAL SOCIAL I VESTIDORS AL C/JOAQUIM LLUCH DE LA RÀPITA ANNEX: MEMÒRIA ESTRUCTURA AJUNTAMENT DE VALLFOGONA DE BALAGUER


Arquitecte: Laura Juangran i Rafel Projecte: Projecte de local social i vestidors de la Ràpita (Vallfogona de

Balaguer)

Memòria de càlcul i fitxes justificatives de l'acompliment de la

normativa estructural

Memòria de càlcul i Fitxes Justificatives: Normativa Estructural Pàg. 2/ 9

íNDEX A.- NORMATIVES APLICABLES: ....................................................................................................................................... 3

A.1.a.- Obligat compliment: ...................................................................................................................................... 3 B.- DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ESTRUCTURAL ADOPTADA ......................................................... 3

B.1.a.- Solució estructural adoptada (descripció i justificació funcional) ................................................................... 3 C.- Anàlisi estructural i dimensionament ............................................................................................................................. 4 D.- ACCIONS ADOPTADES AL CÀLCUL. .......................................................................................................................... 6

D.1.- ACCIONS GRAVITATÒRIES ................................................................................................................................. 6 D.1.a.- Càrregues Superficials kN/m2 ...................................................................................................................... 6

D.2.- ACCIONS DEL VENT, TÈRMIQUES I REOLÒGIQUES ........................................................................................ 6 D.2.a.- Acció del vent. ............................................................................................................................................... 6 D.2.b.- Accions tèrmiques i reològiques ................................................................................................................... 6

D.3.- ACCIONS SÍSMIQUES. NCSE-02 ......................................................................................................................... 6 E.- MATERIALS ESTRUCTURALS I COEFICIENTS DE PONDERACIÓ ........................................................................... 7

E.1.- TERRENY DE FONAMENTACIÓ. RESUM ESTUDI GEOTÈCNIC. ....................................................................... 7 E.1.a.- Dades de l'estudi del sòl ............................................................................................................................... 7 E.1.b.- Campanya de reconeixement ....................................................................................................................... 7 E.1.c.- Informació general de l'edifici ........................................................................................................................ 7 E.1.d.- Geologia (resum de les característiques geològiques) ................................................................................. 7 E.1.e.- Campanya de reconeixement ....................................................................................................................... 7 E.1.f.- Resultats ....................................................................................................................................................... 7 E.1.g.- Observacions i incidències ............................................................................................................................ 7

E.2.- FORMIGÓ ESTRUCTURAL. EHE. ......................................................................................................................... 8 E.2.a.- Designació del Formigó. EHE ....................................................................................................................... 8 E.2.b.- Designació d’armadures passives ................................................................................................................ 8 E.2.c.- Coeficients de minoració dels materials ........................................................................................................ 8 E.2.d.- Coeficients de majoració d'accions ............................................................................................................... 8 E.2.e.- Deformabilitat ................................................................................................................................................ 8

E.3.- SOSTRES UNIDIRECCIONALS (EHE) .................................................................................................................. 8 E.3.a.- Característiques dels materials ..................................................................................................................... 8 E.3.b.- Nivell de control ............................................................................................................................................ 8 E.3.c.- Geometria ..................................................................................................................................................... 8 E.3.d.- Deformabilitat del sostre ............................................................................................................................... 8

E.4.- ACER ESTRUCTURAL. SE-A ................................................................................................................................ 9 E.4.a.- Designació de l’acer. SE-A ........................................................................................................................... 9 E.4.b.- Coeficient de minoració de l’acer .................................................................................................................. 9 E.4.c.- Modelat i anàlisi ............................................................................................................................................ 9 E.4.d.- Durabilitat ...................................................................................................................................................... 9 E.4.e.- Estats límit últims .......................................................................................................................................... 9 E.4.f.- Estats límit de servei ..................................................................................................................................... 9


DADES GENERALS i NORMES CONSIDERADES AL CÀLCUL

A.- NORMATIVES APLICABLES:

A.1.a.- Obligat compliment:

Prescripcions aplicables conjuntament amb DB-SE El DB-SE constitueix la base per als Documents Bàsics següents i s’utilitzarà conjuntament amb ells: Apartat Procedeix No

Procedeix

DB-SE 3.1.1 Seguretat estructural: DB-SE-AE 3.1.2. Accions en l’edificació DB-SE-C 3.1.3. Cimentacions DB-SE-A 3.1.7. Estructures d’acer DB-SE-F 3.1.8. Estructures de fàbrica DB-SE-M 3.1.9. Estructures de fusta S’haurà de tenir en compte, a mes, les especificacions de la normativa següent:

Apartat Procedeix No procedeix

NCSE 3.1.4. Norma de construcció sismorresistent

EHE 3.1.5. Instrucció de formigó estructural

B.- DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ESTRUCTURAL ADOPTADA

B.1.a.- Solució estructural adoptada (descripció i justificació funcional)

Es tracta de la construcció d’una edificació per local social i vestidors a la localitat de La Ràpita (Vallfogona de Balaguer). Les mides aproximades en planta són de 6,00 x 16,00 m, i consta de planta baixa, planta primera i planta coberta. L’estructura horitzontal es realitzarà amb bigues de formigó armat, i els forjats seran unidireccionals, amb bigueta semi resistent, cassetó de formigó i capa de compressió de 5 cm de gruix. També es realitzarà una llosa de 16 cm en voladís en la zona de l’escala. L’estructura vertical es realitzarà amb pilars de formigó armat. La fonamentació serà semi profunda, mitjançant pous de fonamentació fins l’estrat resistent, formada per sabates aïllades sota pilars de formigó. Pel que fa a les escales, es realitzaran mitjançant estructura metàl·lica fins a la llosa de replà en el primer forjat.


ANÀLISI ESTRUCTURAL I DIMENSIONAMENT

C.- Anàlisi estructural i dimensionament

Procés -DETERMINACIÓ DE LES SITUACIONS DE DIMENSIONAT

-ESTABLIMENT DE LES ACCIONS -ANÀLISIS ESTRUCTURAL -DIMENSIONAT

Situacions de dimensionat

PERSISTENTS condicions normals d’us TRANSITÒRIES condiciones aplicables durant un temps limitat. EXTRAORDINÀRIES condiciones excepcionals en les que es pot trobar o estar

exposat l’edifici.

Període de servei 50 Anys

Mètode de comprovació

Estats límits

Definició estat límit Situacions que de ser superades, es pot considerar que l’edifici no compleix amb algun

dels requisits estructurals per als que ha estat concebut.

Resistència i estabilitat

ESTAT LÍMIT ÚLTIM: Situació que de ser superada, existeix un risc per a les persones ja sigui per una posada fora de servei o per col·lapse parcial o total de l’estructura. - Pèrdua de l’equilibri - Deformació excessiva - Transformació estructura en mecanisme - Trencament de elements estructurals o les seves unions. - Inestabilitat dels elements estructurals

Aptitud de servei ESTAT LÍMIT DE SERVEI

Situació que de ser superada afecta: el nivell de confort i benestar dels usuaris el correcte funcionament de l’edifici l’aparença de la construcció

Accions Classificació de les accions

PERMANENTS Aquelles que actuen en tot moment, amb posició constant i valor constant (pesos propis) o amb variació despreciable: accions reològiques.

VARIABLES Aquelles que poden actuar o no sobre l’edifici: us i accions climàtiques.

ACCIDENTALS Aquelles les quals la seva probabilitat de ocurrència es petita però de gran importància: Sisme, impacte o explosió.

Valors característics de les accions

Els valors de les accions es recolliran en les justificacions del compliment del DB SE-AE

Dades geomètriques de l’estructura

La definició geomètrica de l’estructura està indicada en els plànols del projecte.

Característiques dels material

Els valors característics de les propietats dels materials es detallaran en la justificació del DB corresponent o bé en la justificació de la EHE

Model anàlisis estructural

Es realitza un càlcul espacial en tres dimensions amb mètodes matricials de rigidesa, formant les barres els elements que defineixen l’estructura: pilars, bigues, jous i biguetes. S’estableix la compatibilitat de deformació en tots el nusos considerant sis graus de llibertat i es crea una hipòtesis de indeformabilitat del plànol de cada planta, per a simular el comportament del forjat, impedint els desplaçaments relatius entre els nusos del mateix. A efectes d’obtenció de sol:licitacions i comportament lineal dels materials, per tant, un càlcul en primer ordre.


Verificació de l’estabilitat Ed,dst ≤Ed,stb

Ed,dst: valor de càlcul de l’efecte de les accions desestabilitzadores Ed,stb: valor de càlcul de l’efecte de les accions estabilitzadores

Verificació de la resistència de la estructura

Ed ≤Rd

Ed : valor de càlcul de l’efecte de les accions Rd: valor de càlcul de la resistència corresponent

Combinació de accions

El valor de càlcul de les accions corresponents a una situació persistent o transitòria i els corresponents coeficients de seguretat s’han obtingut de la formula 4.3 i de les taules 4.1 y 4.2 del present DB. El valor de càlcul de les accions corresponents a una situació extraordinària s’han obtingut de l’expressió 4.4 del present DB i els valors de càlcul de les accions s’ha considerat 0 o 1 si la seva acció es favorable o desfavorable respectivament.

Verificació de la aptitud de servei

Es considera un comportament adequat en relació a les deformacions, les vibracions o el deteriorament si es compleix que l’efecte de les accions no arriba al valor límit admissible per a tal efecte.

Fletxes La limitació de fletxa activa establerta en general es de 1/300 de la llum desplaçaments horitzontals

El desplom total límit es 1/500 de la altura total


ACCIONS ADOPTADES AL CÀLCUL

D.- ACCIONS ADOPTADES AL CÀLCUL.

Les accions adoptades al càlcul s'ajusten al Document Bàsic SE-AE del Codi Tècnic de l’Edificació.

Situació de projecte (EHE): Situació amb dos o més accions variables (concàrregues, sobrecàrrega, vent, ...)

D.1.- ACCIONS GRAVITATÒRIES

D.1.a.- Càrregues Superficials kN/m2

PLANTA / SECTOR

ACCIONS PERMANENTS (P) ACCIONS VARIABLES (Q)

ACCIONS ACCIDENTALS

(A)

TOTAL

PES PROPI

CÀRREGUES MORTES

ENVANS SOBRECÀRREGA D’ÚS

NEU SISME

FORJAT 1 3,54 1,00 1,00 3,00 0 0 8,54 FORJAT 1. INSTALACIONS. 3,54 1,00 1,00 5,00 0 0 10,54 FORJAT 1. LLOSA REPLÀ. 4,00 1,00 0 3,00 0,50 0 8,50 FORJAT 2. COBERTA. 3,54 2,50 0 1,00 0,50 0 7,54

D.2.- ACCIONS DEL VENT, TÈRMIQUES I REOLÒGIQUES

D.2.a.- Acció del vent.

Amples de banda X i Y (m) 6,00 x 16,00 Zona eòlica C Grau d’asperesa IV, Zona urbana en general, industrial o forestal.

D.2.b.- Accions tèrmiques i reològiques

Les dimensions de l’edifici són aproximadament de 6,00 x 16,00m en totes les plantes. Per tant, al no arribar als 40m, no cal fer cap junta de dilatació ni considerar en el càlcul les accions tèrmiques i reològiques.

D.3.- ACCIONS SÍSMIQUES. NCSE-02

Classificació de l'obra construccions de importància normal Terme Municipal Rapita (Vallfogona de Balaguer) Acceleració sísmica bàsica ab < 0,04 g

No és obligatori l'aplicació de la norma: • Si l’acceleració sísmica bàsica és inferior a 0,04g (g=acceleració de la gravetat) • En les construccions d’importància normal amb pòrtics ben arriostrats entre sí en totes direccions quan l’acceleració

bàsica ab (art. 2.1) sigui inferior a 0,08 g.


MATERIALS ESTRUCTURALS I COEFICIENTS DE PONDERACIÓ

E.- MATERIALS ESTRUCTURALS I COEFICIENTS DE PONDERACIÓ

E.1.- TERRENY DE FONAMENTACIÓ. RESUM ESTUDI GEOTÈCNIC.

E.1.a.- Dades de l'estudi del sòl

Aquestes dades s’hauran de confirmar a l’obra, per assegurar la correspondència entre la hipòtesi adoptada en el càlcul i la realitat del subsòl de l’edifici.

E.1.b.- Campanya de reconeixement

Reconeixement realitzat per: Empresa especialitzada Nom de l'empresa: ICEC Ref. Estudi: 09.09/CTF-

03/02.01 Data: Setembre

2009

E.1.c.- Informació general de l'edifici

Tipus estructura, número de plantes: PB+1.

E.1.d.- Geologia (resum de les característiques geològiques)

Nivell superior: Reblert antropic. Nivell inferior: Substrat terciari. Estrats de lutites i arenisques. > 3 m.

E.1.e.- Campanya de reconeixement

Nombre de punts (observats o prospectats): 3

Tècnica de reconeixement emprada: X Observació directa X Cala X Sondeig

Profunditat de prospecció: 7,10

Mostres obtingudes: Tipus: Situació i profunditat: M1 Aprox. -1,20 en S1 Nivell inferior

Assaigs en obra Inspecció visual Pressiòmetre Penetròmetres estàtic Molinet

X Penetròmetre dinàmic De càrrega amb placa X Estàndard SPT

Assaigs al laboratori Densitat Tall directe Humitat Edòmetre Granulometria Triaxial Límits Lambe Compressió simple X Anàlisis químiques

E.1.f.- Resultats

Tipus de sòl: Argila dura Profunditat de l'estrat de fonamentació (m): Semi profund Resistència admissible (N/mm2): 0,30 Deformabilitat: Baixa Nivell freàtic: No Profunditat: Expansivitat: Nul·la Agressivitat: IIa (EHE)

E.1.g.- Observacions i incidències


E.2.- FORMIGÓ ESTRUCTURAL. EHE.

E.2.a.- Designació del Formigó. EHE

Element Resistència Consistència Àrid Ambient Contingut ciment

Relació a/c

Recobriment mínim

Fonaments HA-25 B-Blanda 20 IIa 275 0,60 25 Forjats HA-25 B-Blanda 20 I 250 0,65 20

E.2.b.- Designació d’armadures passives

Acer. Designació: B 500 S

E.2.c.- Coeficients de minoració dels materials

Formigó. Nivell de control: Estadístic Coeficient minoració: 1,5 Acer. Nivell de control: Normal Coeficient minoració: 1,15

Si el control del formigó és reduït Fcd=10 kN/mm2. Si el control de l’acer és reducït ha de ser certificat i fyd = 0,75(fyk / γs).

E.2.d.- Coeficients de majoració d'accions

Execució. Nivell de control: Normal Art. 12 EHE ProjecteCoeficient de majoració accions permanents 1,35 1,35 Coeficient de majoració accions variables 1,5 1,5

E.2.e.- Deformabilitat

No cal comprovar la fletxa dels elements estructurals si la seva relació "llum / cantell útil" compleixen les limitacions de la taula 50.2.2.1 de la EHE.

Fletxa màxima a terme infinit: L / 250 Fletxa activa màxima, amb envans: L / 400

E.3.- SOSTRES UNIDIRECCIONALS (EHE)

E.3.a.- Característiques dels materials

Elements resistents prefabricats Bigueta de formigó pre-comprimida Entrebigat resistent de formigó Resistència del formigó abocat en obra HA-25/B/20/I Armadura col·locada en obra B500S Armadura de repartiment B500T

E.3.b.- Nivell de control

Control formigó control estadístic Control acer nivell normal Control execució nivell normal Coef minoració 1,5 Coef minoració 1,15 Coef majoració 1,6 Resistència de càlcul del formigó 17

Resistència de càlcul de l’acer 435

E.3.c.- Geometria

Separació entre eix de nervis (cm): 70 Cantell total (cm): 30 Gruix de la capa de compressió (cm): 5 cm sobre entrebigat de formigó Xarxat de la capa de compressió: ME 15x30 diàmetre 5-5 B500T, UNE 36092

E.3.d.- Deformabilitat del sostre

No cal comprovar la fletxa, doncs el cantell del sostre es superior a l'assenyalat en el punt 50.2.2.1 de la EHE (per a sostres de biguetes de menys de 7,0m, sostres de plaques alveolars pretensades de menys de 12 m y sobrecàrregues inferiors a 4,00 kN/m2).

Cantell del sostre (cm) = 30 > h=d1. d2. L/C

Taula de coeficients C Tram aïllat Tram extrem Tram interior biguetes pretensades amb murs o envans 19 23 26


E.4.- ACER ESTRUCTURAL. SE-A

E.4.a.- Designació de l’acer. SE-A

El tipus d’acer utilitzat en xapes i perfiles és S-275 JR.

E.4.b.- Coeficient de minoració de l’acer

Es considerarà un coeficient de minoració de l’acer de 1,05

E.4.c.- Modelat i anàlisi

L’anàlisi de l’estructura s’ha basat en un model que proporciona una previsió suficientment precisa del comportament de la mateixa. Les condicions de recolzament que es consideren en els càlculs corresponen amb les disposicions constructives previstes. El càlcul s'ha basat en la teoria de l'elasticitat. S'ha utilitzat el programa de càlcul per ordinador CYPECAD per al càlcul de l’estructura.

E.4.d.- Durabilitat

S’han considerat les estipulacions de l’apartat “3 Durabilitat” del “Document Bàsic SE-A. Seguretat estructural. Estructures d’acer.

E.4.e.- Estats límit últims

La comprovació davant dels estats limit ultims suposa la comprovació ordenada davant la resistència de les seccions, de les barres i les unions. El valor del límit elàstic utilitzat serà el corresponent al material base segons s’indica a l’apartat 3 del “Document Básic SE-A. Seguretat estructural. Estructures d’acer”. No es considera l’efecte d’enduriment derivat del conformat en fred o de qualsevol altra operació. S’han seguit els criteris indicats en l’apartat “6 Estats límit últims” del “Document Básic SE-A. Seguretat estructural. Estructures d’acer” per a realitzar la comprovació de l’estructura, en base als següents criteris d’anàlisi.

Descomposició de la barra en seccions i càlcul a cada un dels valors de resistència: - Resistència de les seccions a tracció - Resistència de les seccions a tall - Resistència de les seccions a compressió - Resistència de les seccions a flexió - Interacció de esforços: - Flexió composta sense tall - Flexió i tallant - Flexió, axil i tallant Comprovació de les barres de forma individual segons estigui sotmès a: - Tracció - Compressió

E.4.f.- Estats límit de servei

Per a les diferents situacions de dimensionat s’ha comprovat que el comportament de l’estructura en quan a deformacions, vibracions i altres estats límit, esta dins dels límits establerts en l’apartat “7.1.3. Valors límits” del “Document Bàsic SE-A. Seguretat estructural. Estructures d’acer””.

PBE D’EDIFICI PER A LOCAL SOCIAL I VESTIDORS AL C/JOAQUIM LLUCH DE LA RÀPITA ANNEX: ESTUDI GEOTÈCNIC AJUNTAMENT DE VALLFOGONA DE BALAGUER


Expediente nº 09.09/CTF-03/02.01 N.O.: 127409 Hoja 2 de 36

PETICIONARIO: AJUNTAMENT DE VALLFOGONA DE BALAGUER OBRA: E.G. Edificio escuelas. C/ Joaquín Lluch, La Rapita (Lleida). FECHA: 09/09/2009

ÍNDICE Pág.

I. INTRODUCCIÓN 3

1.1. Antecedentes 1.2. Objetivos 1.3. Metodología seguida

II. TRABAJOS REALIZADOS 5

2.1. Sondeos, catas y ensayos “in situ” 2.2. Ensayos de laboratorio 2.3. Análisis de los resultados

III. MARCO GEOLÓGICO 7 IV. PERFIL GEOLÓGICO-GEOTÉCNICO 8

4.1. Niveles geotécnicos 4.2 . Nivel freático 4.3 . Agresividad 4.4 . Capacidad de carga y asentamientos 4.5 . Acciones sísmicas

V. CONCLUSIONES Y RECOMENDACIONES 13 ANEXOS I. Situación de la parcela y ubicación de los ensayos DPSH 15 II. Metodología de los ensayos DPSH 17 III. Gráficas e interpretación de ensayos DPSH 21 IV. Perfil cata 24 V. Perfil de sondeos 26 VI. Perfil de correlación 31 VII. Documentación fotográfica 34 VIII. Ensayos de laboratorio 36


I. INTRODUCCIÓN 1.1. Antecedentes A petición de AJUNTAMENT DE VALLFOGONA DE BALAGUER, hemos realizado el presente informe para caracterizar, desde el punto de vista geotécnico, el subsuelo de una parcela situada en la calle Joaquín Lluch, en la población de La Rapita (Lleida), donde se prevé la construcción de un edificio, de aproximadamente 80 m², constituido por planta baja y dos alturas. Para programar la campaña de reconocimiento del terreno se ha considerado una construcción de tipo C-0 (construcciones de menos de 4 plantas y superficie construida inferior a 300 m²) y el tipo de terreno es un T-1 (poca variabilidad y en la zona la práctica habitual es cimentación directa mediante elementos aislados). La parcela a construir tiene una geometría irregular y topografía plana. A falta de datos topográficos concretos se ha tomado como cota de referencia 0,00 m, la boca de inicio de cada ensayo. Ver perfil de correlación en el anexo VI, hoja 31.

La situación de la parcela y la ubicación de los ensayos, puede observarse en el anexo I, hoja 15, y en la documentación fotográfica en el anexo VII, hoja 34. 1.2. Objetivos La presente memoria tiene como objetivo principal la caracterización del subsuelo de la parcela, con el propósito de valorar el comportamiento de una carga estática y sus asentamientos a lo largo del tiempo, y evaluar los siguientes puntos:

− Caracterización de la parcela dentro del contexto geológico y geotécnico

regional. − Definir el perfil estratigráfico indicando las características del subsuelo del

solar. − Determinar las características mecánicas de las diferentes litologías del

subsuelo mediante ensayos "in situ". − Localización del nivel freático y tramos con elevados contenidos de humedad. − Evaluación de los resultados para dar una serie de recomendaciones sobre la

cota y sistema de cimentación.


1.3. Metodología La metodología seguida de reconocimiento del terreno para obtener los objetivos citados es la siguiente: Recopilación y estudio de la información existente del área

− Información geológica e hidrogeológica de los materiales existentes basándose en mapas y artículos publicados del área de estudio.

− Normativas, códigos y especificaciones constructivas.

− Información previa de la construcción (número de plantas, tipo de estructura,

y distribución estructural en planta).

− Recopilación de informes geológicos, hidrogeológicos y geotécnicos del área de estudio.

Reconocimiento previo

− Definición del contexto geológico e hidrogeológico del área de estudio, basándose en los datos expuestos en la bibliografía y observaciones de campo.

− Comportamiento de estructuras vecinas, para determinar las condiciones del

subsuelo como capa portante de cimentación.

− Localización de los conductos subterráneos que puedan romperse y accesos que dificulten la campaña de sondeos o catas.

Investigación exploratoria

− Situación y realización de sondeos, catas y ensayos “in situ”.

− Toma de muestras alteradas y/o inalteradas para ensayos de laboratorio.

− Detección del nivel freático. Análisis de los resultados

− Recopilación y análisis de los datos obtenidos. − Redacción de la memoria.


II. TRABAJOS REALIZADOS Independientemente de la recopilación y estudio de la información existente del área y el reconocimiento previo del terreno, se han realizado los siguientes trabajos teniendo en cuenta los objetivos planteados: 2.1. Sondeos, catas y ensayos “in situ” Los trabajos de campo se llevaron a cabo durante el día 9 de septiembre de 2009 y consistieron en la realización de dos ensayos de penetración dinámica superpesada (DPSH) y una cata abierta con retroexcavadora mixta CASE 695 SM. Se dispone, también, de un sondeo a rotación con extracción de testigo continuo realizado en las proximidades de la parcela en estudio. Ver anexos. Las pruebas de penetración dinámica (DPSH), se realizaron con el penetrómetro automático ROLATEC modelo ML-60A, según las referencias normativas para el cumplimiento de la calidad recogidas en las normas:

UNE 103-081-94 “Prueba de penetración dinámica superpesada (DPSH)”.

La metodología de los ensayos de penetración dinámica DPSH puede verse en el anexo II, hoja 18. Estos ensayos proporcionan una medida indirecta y continua de la resistencia o deformabilidad del terreno, determinándose estas propiedades a través de correlaciones empíricas. Las gráficas e interpretación de los ensayos de penetración dinámica superpesada, aparecen en el anexo III, hoja 21. Las profundidades alcanzadas por los mismos han sido las siguientes:

Penetrómetro (nº) Profundidad (m)

1 2,0 2 1,8

2.2. Ensayos de Laboratorio Se ha tomado una muestra del terreno para su ensayo en el laboratorio. Se trata de una muestra alterada tomada de la CATA-1 a aproximadamente 1,2 – 2,4 m de profundidad.


Los ensayos de laboratorio realizados se especifican en la siguiente tabla:

Tipo de ensayos Nº de ensayos Ensayos químicos - Agresividad de suelo /EHE

1

Los resultados de los ensayos de laboratorio se encuentran en el Exp. 09.09/CTF-03/01.01 con N.O. 127408, adjunto en el anexo VIII, hoja 36. 2.3. Análisis de los resultados Análisis e interpretación de los ensayos DPSH, obtención de los penetrogramas de golpeo con el cálculo de la resistencia dinámica, interpretación litológica mediante correlación de datos de archivo, contexto geológico y obtención de los parámetros geotécnicos. Zonificación litológica, estructural y geotécnica de correlación entre los sondeos. Interpretación y conclusiones de toda la información obtenida para dar una serie de recomendaciones respecto al sistema y cota de cimentación. Redacción de la memoria.


III. MARCO GEOLÓGICO La zona de estudio se sitúa en la Depresión del Ebro, dentro de la unidad fisiográfica denominada Depresión Central Catalana delimitada por los Pirineos, Cordillera Ibérica y las Catalánides. La Cuenca del Ebro corresponde a una cuenca de antepaís de los ultimos estadios evolutivos del Pirineo, siendo esta cordillera la que ha ejercido mayor influencia en su génesis y evolución. La Cuenca del Ebro, durante todo el Terciario, actúa como un depocentro endorreico de los sedimentos, en la mayor parte continentales, procedentes del desmantelamiento de las Cordilleras limítrofes, hasta el final del terciario donde se establece la red fluvial del Ebro provocando la erosión exorreica hacia el Mediterráneo y la sedimentación de depósitos Cuaternarios. Los sedimentos terciarios que constituyen el sustrato semirocoso terciario en nuestra área de estudio corresponden a sedimentos continentales preconsolidados y cementados de lutitas y areniscas de origen aluvial que colmataron la parte oriental de la Cuenca del Ebro durante el Oligoceno (Terciario). Tectónicamente se localiza en el flanco sur del Anticlinal de Bellmunt, ramal del conocido Anticlinal de Barbastro-Balaguer. Los materiales oligocenos están recubiertos por materiales cuaternarios que corresponden en este sector a depósitos gravosos aluviales y a depósitos coluviales de vertiente y fondos de valle. A grandes rasgos en la población de La Ràpita podemos definir los siguientes niveles geológicos:

� Sustrato semirocoso (Oligoceno, Terciario):

Corresponde a una sucesión subhorizontal de lutitas, denominadas coloquialmente tapàs, donde se intercalan paleocanales de areniscas de potencia variable de 2,0 m. a 25 cm. Estos materiales si no se encuentran alterados causan el rechazo de los ensayos DPSH & SPT siendo de elevada calidad para actuar como capa portante de las cimentaciones.

� Depósito coluvial (Holoceno, Cuaternario):

Corresponde a una mezcla de arena limosa a arcillosa con abundantes cantos heredados del desmantelamiento del sustrato terciario local y del depósito aluvial de gravas acumulándose en las zonas topográficamente deprimidas y en los fondos de valle. Este nivel presenta una calidad baja como capa portante de cimentaciones y si se encuentra saturado suele ser inadecuado.


IV. PERFIL GEOLÓGICO-GEOTÉCNICO 4.1. Niveles geotécnicos A partir de los resultados de los ensayos de penetración dinámica DPSH, descripción de las calicatas y datos de archivo, se puede distinguir dos niveles geotécnicos que a continuación describimos. Para más detalle se puede ver el anexo III, hoja 20. � Nivel superior Presenta potencias de 1,0 - 1,6 m de profundidad. Se ha podido definir gracias a las catas realizadas y se ha correlacionado con los ensayos DPSH. Corresponde a relleno antrópico de limos arenosos con restos de plásticos, madera, hormigón, cristales….

LITOLOGIA CONSISTENCIA Potencia m N20 Rd kp/cm²

Relleno antrópico Sueltas 1,0 – 1,6 6 - 8 40 - 51

� Nivel inferior Presenta potencias superiores a los 3,0 m de profundidad. Se ha podido definir gracias a las catas realizadas y datos de archivo. Todo esto se ha correlacionado con los ensayos DPSH. Corresponde a sustrato terciario constituido por intercalaciones de lutitas y areniscas.

LITOLOGIA CONSISTENCIA Potencia m N20 Rd kp/cm²

Sustrato terciario Medias – Muy duras > 3,0 > 20 > 133

Para definir con más precisión el nivel definido, se han realizado los siguientes ensayos de laboratorio con los resultados que se comentan a continuación. 4.2. Nivel freático No se ha detectado la presencia de nivel freático en ninguno de los ensayos realizados, a fecha de 09/09/2009. No obstante, se aconseja que se compruebe una vez abierta la excavación de la cimentación.


4.3. Agresividad frente al hormigón de la cimentación • Contenido de sulfatos s/EHE La posible existencia de pequeños cristales fibrosos de yeso secundario localmente dispersos, puede producir problemas de agresividad, por lo que es importante determinar el contenido de sulfatos dado que estos son agresivos al hormigón.

MUESTRA PROFUNDIDAD m. LITOLOGIA Sulfatos mg/kg M-1 1,2 – 2,4 Sustrato terciario 156

• Acidez de Baumann Gully s/EHE

Aunque el contenido en materia orgánica de los materiales presentes en el solar en estudio es relativamente bajo, en cumplimiento de la instrucción de hormigón estructural se ha creído oportuno determinar el contenido de iones de hidrógeno intercambiables con el componente humus que el suelo es capaz de liberar.

MUESTRA PROFUNDIDAD m. LITOLOGIA Acidez ml/kg M-1 1,2 – 2,4 Sustrato terciario < 1,0

Con los datos obtenidos de contenido de sulfatos y acidez, se concluye que la muestra M-1 se presenta “No Agresiva”. Los resultados pueden verse en Exp. 09.09/CTF-03/01.01 con N.O. 127408, adjuntos en el anexo VIII, hoja 36. 4.4. Capacidad de carga y asentamiento A continuación se va a evaluar la capacidad portante y posibles asentamientos por diversos métodos empíricos. • Mediante resistencia dinámica DPSH:

A partir de la resistencia dinámica y siguiendo la formulación expuesta en el anexo II, hoja 18, como primera orientación se obtiene para cada nivel definido los siguientes intervalos de carga:

NIVEL GEOTÉCNICO

RESISTENCIA DINÁMICA Rd kp/cm²

CARGA ADMISIBLE Qa = Rd/40 kp/cm²

Nivel superior

40 - 51

1,0 – 1,3

Nivel Inferior

> 133

> 3,3


La resistencia dinámica es útil para suelos granulares, siendo sólo orientativa para suelos cohesivos. La formulación usada anteriormente puede relacionarse con la formulación propuesta por Terzaghi & Peck o Meyerford para cimentaciones superficiales con asentamiento admisible inferior a 2,54 cm siempre y cuando se suponga que la resistencia dinámica es igual a la resistencia en punta de un penetrómetro estático.

Qa = Rd/30-40 Rd = Rp Rp = 4 NSPT

ignorando la anchura de la zapata Qa = Rp s / 30-40 (Meyerford)

Qa = NSPT s / 10 - 12 (Therzaghi & Peck) Qa = Rd s / 30-40

• Estimación mediante la litología:

Como comprobación de los métodos anteriores, podemos tomar valores estimativos de carga mediante la descripción litológica. - Nivel superior

DESCRIPCIÓN TERRENO PRESIÓN ADMISIBLE kp/cm²

Relleno Antrópico Nula

- Nivel superior

Si consideramos el substrato terciario como “roca”, la normativa más precisa en el cálculo de presiones admisibles corresponde a la Británica BS 8004, 1986, adoptado por el eurocódigo nº 7, UNE-ENV 1997-1:1994 “Proyecto geotécnico, Parte 1: Reglas generales”, que en función del espaciado entre fracturas, su abertura y la compresión simple de la roca se estima la presión admisible. El substrato terciario, creemos que puede incluirse en el grupo nº 4, limolitas sin cementar y lutitas, de rocas expuesto en UNE-ENV 1997-1:1994 resultando presiones admisibles comprendidas entre los 2,5 a 5,0 kp/cm². Según Rodríguez Ortiz (1985) en macizos bastantes homogéneos y potentes, pueden emplearse valores normativos como los dados en el código inglés BS 8004:1986.


PRESIONES ADMISIBLES EN ROCA (Código inglés BS 8004:1986)

Tipo de roca q adm (kp/cm²) Rocas ígneas (granitos y gneis) sana 100 Calizas y areniscas duras 40 Esquistos y pizarras 30 Argilitas y limolitas duras y areniscas blandas 20 Arenas cementadas 10 Argilitas y limolitas blandas 6-10 Calizas blandas y porosas 6 * Valoración de los resultados: Las características del nivel geotécnico definido se han valorado en el siguiente cuadro:

Nivel geotécnico Método Rd (kg/cm²)

Método litológico (kg/cm²)

Valoración (kg/cm²)

Superior 1,0 – 1,3 No Considerado No Considerado

Inferior > 3,3 2,5 – 5,0 3,0

No se ha considerado el nivel superior como capa portante de la cimentación al tratarse de un relleno antrópico no apto para cimentar. A falta de ensayos de laboratorio se han tomado valores de algún parámetro de interés, sacados de fuentes bibliográficas. A continuación se cita las fuentes consultadas y los valores obtenidos. Teniendo en cuenta el código técnico de la edificación (CTE) 2006, tabla D-23, D-24, D-26, D-27, D-28 y D-29 y valores orientativos de densidades y propiedades básicas de los suelos, se obtienen los siguientes valores de parámetros geotécnicos para los materiales definidos en los niveles geotécnicos descritos:

Tabla D.23. Valores orientativos de NSPT , resistencia a compresión simple y módulo de elasticidad de suelos.

Tipo de suelo N SPT qu (KN/m²) E (MN/m²)

Suelo muy flojo o muy blando < 10 0 – 80 < 8 Suelo flojo o blando 10 – 25 80 – 150 8 – 40 Suelos medios 25 - 50 150 – 300 40 – 100

Suelos compactos - duros 50 - Rechazo 300 - 500 100 - 500

Tabla D.24. Valores orientativos del Coeficiente de Poisson:

Tipo de suelo Coeficiente de Poisson Arcillas duras preconsolidadas 0,15 Arenas y suelos granulares 0,30


Tabla D.26 y D.27. Valores orientativos de densidades de suelos y propiedades básicas de los suelos:

Tipo de suelo γγγγSat

KN/m³ γγγγd

KN/m³ Peso específico aparente

KN/m³ ρρρρº

Grava 20 – 22 15 – 17 19 – 22 34º - 45º Arena 18 – 20 13 – 16 17 – 20 30º - 36º Limo 18 – 20 14 – 18 17 – 20 25º - 32º Arcilla 16 – 22 14 – 21 15 – 22 16º - 28º

Tabla D.28. Valores orientativos del coeficiente de permeabilidad:

Tipo de suelo Kz (m/s) Grava limpia 10-2

Arena limpia y mezcla de grava y arena limpia 10-2 – 10-5 Arena fina, limo, mezclas de arenas, limos y arcillas 10-5 – 10-9

Arcillas < 10-9

Tabla D.29. Valores orientativos del coeficiente de balasto, K30:

Tipo de suelo K30 (MN/m³)

Limo 15 – 45 Arena compacta 90 – 200

Grava arenosa floja 70 – 120 Grava arenosa compacta 120 – 300 Rocas algo alteradas 300 – 5000

“Curso aplicado de cimentaciones”, Rodríguez Ortiz, tabla 2.19 Valores típicos de parámetros geotécnicos de algunas rocas (sanas o con escasa fracturación).

Roca Módulo de elasticidad Er (Kp/cm²)

Coeficiente de Poisson ν

Er/qu Cohesión C (Kp/cm²)

φ (º)*

Areniscas 6000 - 400000 0,20 100 - 400 40 - 400 45 – 50 Lutitas 100 - 300000 0,10 300 - 600 35 - 300 37 - 54 Calizas 45000 - 900000 0,23 300 - 600 35 - 300 37 - 54

Conglomerados 15000 - 500000 0,25 - 15 - 250 35 - 50 Nota: Todos los valores citados son empíricos, para diferentes materiales que no tienen porque coincidir con los del solar de estudio, por lo que se tomarán como valores orientativos. 4.5. Acción sísmica

Según lo que cita la Norma Básica de la Edificación-Acciones en la edificación (NBE-AE-88) y la Norma de Construcción Sismorresistente (NCSE-2002), la zona de estudio se sitúa en una zona con aceleración sísmica de cálculo (ac) < 0,04 g, por lo tanto, la obra prevista, de importancia normal, no le es de aplicación lo que describe la Norma de construcción sismorresistente (NCSE-2002).


V. CONCLUSIONES Y RECOMENDACIONES Expuesto el perfil geotécnico de la parcela se aprecia la existencia de dos niveles geotécnicos, un nivel superior constituido por relleno antrópico no apto para cimentar y un nivel inferior, constituido por sustrato terciario. Una opción de cimentación es mediante zapatas combinadas, arriostradas o corridas, encastradas en el nivel inferior, sustrato terciario no alterado, a aproximadamente 1,6 m de profundidad, tramo de consistencia dura, diseñadas con una capacidad de carga de 3,0 kg/cm². Toda la cimentación deberá apoyar en el mismo tipo de materiales con el fin de evitar posibles asientos diferenciales. Diseñando los elementos de cimentación con las capacidades de carga recomendadas, los asientos producidos serán inferiores a 1 pulgada (2,54 cm) y, por tanto, admisibles por la estructura. Debe señalarse que, incluso en materiales de mejor calidad, el área de las zapatas no debe ser inferior a unas cuatro veces el área del pilar o 1x1 m², para prevenir excentricidades, concentración de tensiones, defectos constructivos... No se ha detectado presencia de nivel freático en los ensayos realizados, a fecha 09/09/2009. No obstante, si al abrir la excavación se detecta la posible existencia de agua que pueda afectar al hormigón de la cimentación, se realizará una analítica de la misma además de tomar las medidas oportunas de impermeabilización, drenaje... La muestra de suelo ensayada se clasifica como “No Agresiva” frente al hormigón de la cimentación. La excavación del nivel superior no presentará problemas de ripabilidad con maquinaria convencional. Debe tenerse en cuenta que los ensayos realizados, suficientes en número, profundidad y distribución en la parcela, son reconocimientos puntuales, por lo que existe cierto grado de extrapolación en la correlación entre los distintos puntos investigados, siendo necesario comprobar la continuidad de los niveles descritos y que toda la cimentación descanse sobre un mismo tramo de igual consistencia con la finalidad de evitar posibles asientos diferenciales. Como se comenta en el punto 3.4 del CTE, una vez iniciada la obra y las excavaciones, a la vista del terreno excavado y para la situación precisa de los elementos de la cimentación, el Director de Obra apreciará la validez y suficiencia de los datos aportados por el estudio geotécnico, adoptando en casos de discrepancia las medidas oportunas para la adecuación de la cimentación y del resto de la estructura a las características geotécnicas del terreno.


ICEC, S.L, está a su disposición para cualquier consulta o aclaración.

Lleida, 16 de septiembre de 2009 J.M. Muniesa Garriga Pilar Juan Royo Técnico director de Ámbito Geóloga

Nº Colegiado: 3763

Osman López-Pastor Solanas Geólogo

Nº Colegiado: 5451


ANEXO I: Situación de la parcela y ubicación de los ensayos


DPSH-1

*

DPSH-2

*

CATA

A

A’


S-1

S-2

DPSH-1

DPSH-2

CATA-1

B

B’


ANEXO II: Metodología de los ensayos


DESCRIPCIÓN DEL MÉTODO Y JUSTIFICACIÓN DEL CÁLCULO Prueba de penetración dinámica superpesada (DPSH) s/ UNE 103-801-94 Este ensayo consiste en introducir una puntaza de forma cónica en el terreno mediante el golpeo de una maza (63,5 Kg) que cae desde una altura de 76 cm. La cadencia oscila entre 20 y 30 golpes por minuto. Como resultado del ensayo tomamos el número de golpes necesarios para penetrar la puntaza 20 cm. Representamos en una gráfica el número de golpes y la profundidad obteniendo un diagrama que nos da una idea de la resistencia de los materiales atravesados, pudiendo elegir el más apropiado para cimentar. A partir del número de golpes podemos obtener de forma aproximada la resistencia dinámica de la puntaza al atravesar el terreno mediante la fórmula del Holandés, que relaciona la energía del golpeo y la superficie del terreno atravesado.

M: peso de la maza (63,5 Kg) h: altura de caída constante de la maza (76 cm) A: Sección de la punta cónica (20 cm.) e: Penetración del golpeo (20/N20) Mc: Peso de carga sobre la puntaza, constituido por el sumatorio:

- Maza de caída (63,5 Kg) - Cabeza de golpeo ( 0,8 Kg) - Yunque (7,2 Kg) - Peso del varillaje( n x 6,31 Kp/m) donde "n" es, las barras encastadas

Chi: Coeficiente de profundidad

A partir Rd se deduce de forma aproximada la capacidad de carga del terreno con un factor de seguridad F=3 a partir de la siguiente expresión:

Donde el divisor varía en función del terreno.

QaRd

=−30 40

RD Kp cmM xh

A x e x Mcx chi( / )2

2

=


Los ensayos de penetración dinámica nos permiten estimar de forma aproximada el ángulo de rozamiento interno y la densidad relativa en terrenos granulares y la cohesión no drenada en terrenos cohesivos Los ensayos de penetración dinámica DPSH finalizan cuando se cumple alguna de las siguientes condiciones: - Profundidad previa establecida. - Se superen los 100 golpes para una penetración de 20 cm. - Cuando tres valores seguidos N20 sean iguales o superiores a 75 golpes. - El valor del par de rozamiento supere los 200 N m.


ANEXO III: Gráficas e interpretación de los ensayos DPSH


ANEXO IV: Descripción de la cata


ANEXO V: Columna de sondeos


ANEXO VI: Perfiles de correlación


ANEXO VII: Documentación fotográfica


Foto 1: Vista parcial del solar a edificar. Ubicación del ensayo DPSH-1

Foto 2: Vista parcial del solar a edificar. Ubicación del ensayo DPSH-2


ANEXO VIII: Ensayos de laboratorio

PBE D’EDIFICI PER A LOCAL SOCIAL I VESTIDORS AL C/JOAQUIM LLUCH DE LA RÀPITA ANNEX: NORMATIVA APLICABLE I FITXES JUST. AJUNTAMENT DE VALLFOGONA DE BALAGUER


Normativa tècnica aplicable als projectes d’edificació segons al CTE

NORMATIVA TÈCNICA APLICABLE CTE

FUNCIONALITAT DECRET 135/1995. D’ACCESSIBILITAT A L’EDIFICACIÓ. ÚS PÚBLIC.

SEGURETAT ESTRUCTURAL NCSE/02 NORMA DE CONSTRUCCIÓ SISMORRESISTENT

DB-SEGURETAT ESTRUCTURAL (Veure memòria càlcul estructura) SEGURETAT EN CAS D’INCENDIS

DB-SI SEGURETAT CONTRA INCENDIS D241/1994 CONDICIONANTS URBANISTUCS I DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS EN ELS EDIFICIS

SEGURETAT D’UTILITZACIÓ DB-SU SEGURETAT D’UTILITZACIÓ

SALUBRITAT DB-HS SALUBRITAT

ESTALVI D’ENERGIA DB-HE 1 ESTALVI D’ENERGIA.LIMITACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA

DB-HE 3 ESTALVI D’ENERGIA.EFICIÈNCIA IL.LUMINACIÓ INTERIOR DB-HE 4 ESTALVI D’ENERGIA.CONTRIBUCIÓ SOLAR PER ACS

CONDICIONS ACÚSTIQUES DB-HR. PROTECCIÓ ENFRONT EL SOROLL

ALTRES NORMATIVES DECRET 201/94. ENDERROCS I ALTRES RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

DECRET 21/2006. ECOEFICIÈNCIA EN ELS EDIFICIS DECRET 375/88.CONTROL DE QUALITAT

DECRET 135/1995. D’ACCESSIBILITAT A L’EDIFICACIÓ. ÚS PÚBLIC

arquitecte: LAURA JUANGRAN RAFEL projecte : PBE CENTRE CÍVIC

fitxa justificativa del compliment del decret 135/1995 d’accessibilitat a

l’edificació. Ús públic.

íNDEX DADES DEL PROJECTE: ...................................................................................................................................................3 BARRERES ARQUITECTÒNIQUES D’EDIFICACIÓ, ÚS PÚBLIC .....................................................................................3

SELECCIÓ D’ÚS DE L’EDIFICI.......................................................................................................................................3 ACTUACIÓ ÚS PÚBLIC ..................................................................................................................................................3 MOTIUS D'EXCEPCIONALITAT .....................................................................................................................................3 SELECCIÓ D'USOS PÚBLICS........................................................................................................................................3

FITXA D’ACCESSIBILITAT A L’EDIFICACIÓ – ÚS PÚBLIC...............................................................................................4 ITINERARIS ....................................................................................................................................................................4 ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS.........................................................................................................................4

ITINERARIS ........................................................................................................................................................................5 ITINERARIS: ACCESSIBILITAT DES DE L'EXTERIOR I MOBILITAT VERTICAL .........................................................5 MOBILITAT HORITZONTAL ENTRE ESPAIS, INSTAL.LACIONS O SERVEIS COMUNITARIS...................................5

ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS.............................................................................................................................6 CAMBRES HIGIÈNIQUES ADAPTADES........................................................................................................................6

Fitxa Justificativa del compliment del decret 135/1995 d’accessibilitat a l’edificació, ús públic Pàg. 3/ 6

DADES DEL PROJECTE

DADES DEL PROJECTE:

Referència: 901 Detall: PBE CENTRE CÍVIC Carrer: ESCOLES Codi Postal: 25617 Municipi LA RÀPITA (VALLFOGONA DE BALAGUER) Provincia: LLEIDA Arquitecte: LAURA JUANGRAN RAFEL

BARRERES ARQUITECTÒNIQUES D’EDIFICACIÓ, ÚS PÚBLIC

SELECCIÓ D’ÚS DE L’EDIFICI

X Ús públic Ús públic en edifici privat

ACTUACIÓ ÚS PÚBLIC

X Nova construcció Ampliació

Sup > 10% Total Sup <= 10% Total

Canvi d'ús Reforma

Afecta elements de l'edifici No afecta

MOTIUS D'EXCEPCIONALITAT

Intervenció en edifici declarat bé Cost reforma per a adaptació excessiu

SELECCIÓ D'USOS PÚBLICS

Elements adaptats Ús Itineraris Aparcam. Escales Cambres

Hig. Dormitoris Vestidors Mobiliari

Cultural - Centres cívics - Altres casos P

A: Adaptats, P:Practicables


FITXA D’ACCESSIBILITAT A L’EDIFICACIÓ – ÚS PÚBLIC

FITXA D’ACCESSIBILITAT A L’EDIFICACIÓ – ÚS PÚBLIC

ITINERARIS

X Accessibilitat des de l'exterior i moviment vertical X Passadissos i portes Rampes Ascensors

X Accessibilitat entre espais, instal.lacions i serveis

X Passadissos i portes Rampes Ascensors

ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS

Aparcaments Núm. plaçes: Adaptades: Escales

X Cambres higièniques Núm.: 3 Adaptades: 1 Dormitoris Núm.: Adaptats: Vestidors

Mobiliari


ITINERARIS

ITINERARIS

ITINERARIS: ACCESSIBILITAT DES DE L'EXTERIOR I MOBILITAT VERTICAL

1 2 Un dels accessos des de la via pública a l'interior de l'edificació, com a mínim, és accessible. X XEn el conjunt d'edificis, almenys un dels itineraris que els uneixi, entre ells i amb la via pública, és adaptat o practicable. X X

Si existeix un accés alternatiu per a les persones amb mobilitat reduïda, el seu recorregut és inferior a sis vegades l'habitual, i el seu ús no està condicionat a autoritzacions expresses o a altres limitacions.

La mobilitat o comunicació vertical entre espais, instal.lacions o serveis comunitaris es realitza mitjançant un element adaptat.

Les escales són adaptades. Els fossats d'ascensors tenen les mides suficients per permetre la instal.lació d'un ascensor adaptat o practicable.

1- Marcar l’existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits

Observacions

MOBILITAT HORITZONTAL ENTRE ESPAIS, INSTAL.LACIONS O SERVEIS COMUNITARIS

1 2 La mobilitat o comunicació horitzontal entre espais, instal.lacions o serveis comunitaris és adaptat o practicable. X X

Hi ha un itinerari interior, adaptat o practicable, que possibilita l'apropament als elements d'ús públic. X XEls desnivells se salven mitjançant rampes adaptades.


Observacions




CAMBRES HIGIÈNIQUES ADAPTADES

1 2 Les portes tenen una amplada mínima de 0,80 m, obren cap a fora o són corredisses. X XLes manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca. X XHi ha entre 0 i 0,70 m d'alçada respecte a terra, i un espai lliure de gir d'1,50 m de diàmetre. L'espai d'apropament lateral al wàter, la banyera, la dutxa i el bidet i frontal al rentamans, és de 0,80 m com a mínim. X X

Els rentamans no disposen de peu ni mobiliari inferior que destorbi el seu ús. X XEs disposa de dues barres de suport a una alçada entre 0,70 m i 0,75 m, perquè permeti agafar-s'hi amb força en la transferència lateral a wàters i bidets. La barra situada al costat de l'espai d'apropament és batent. X X

Els miralls tenen col.locat el cantell inferior a una alçada de 0,90 m del terra. X XTots els accessoris i mecanismes es col.loquen a una alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m. Les aixetes s'accionen mitjantçant mecanismes de pressió o palanca. X XLes aixetes de les banyeres es col.loquen al centre, i no als extrems. El paviment és no lliscant. Hi ha indicadors de serveis d'homes i de dones que permeten la lectura tàctil, amb senyalització "Homes-Dones" sobre la maneta, mitjançant una lletra "H" (homes) o "D" (dones) en alt relleu.


Observacions

DB-SI SEGURETAT CONTRA INCENDIS

113

D81ED09_Memòria AJUNTAMENT DE VALLFOGONA DE BALAGUER

13. EXIGÈNCIES BÀSIQUES DE SEGURETAT EN CAS D’INCENDI. (DB-SI)

13.1. INTRODUCCIÓ En aquest apartat es justificarà el compliment de les exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi, incloses en el Document Bàsic de Seguretat en cas d’Incendi (DB-SI) del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). Aquest Document bàsic té per objecte reduir a límits acceptables el risc de que els usuaris d’un edifici sofreixin danys derivats d’un incendi, actuant en els aspectes de projecte, construcció, ús i manteniment del mateix.

13.2. LEGISLACIÓ I NORMES CONSIDERADES A continuació s'ofereix un llistat de la legislació i normes considerades principalment

- Real Decret 314/2006 pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació. - Real Decret 1371/2007, de 19 d’octubre, pel que s’aprova el document bàsic

“DB-HR Protecció en front al soroll” del Codi Tècnic de l’edificació i es modifica el Real Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació.

- Document Bàsic de Seguretat en cas d’Incendi (DB-SI). - Document Bàsic de Seguretat d’Utilització (DB-SU). - Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicions urbanístics i de protecció

contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91, publicat el 30 de setembre de 1994 en el DOGC núm. 1954, corregit en el DOGC núm. 2005 de 30 de gener de 1995.

- Reial Decret 1942/1993, de 5 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d’Instal·lacions de Protecció Contra Incendis, corregit en el BOE de 7 de maig de 1994.

- Ordre de 16 d’abril de 1998 sobre Normes de Procediment i Desenvolupament del Reial Decret 1942/1993, de 5 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d’Instal·lacions de Protecció Contra Incendis i es revisa l’annex I i els Apèndixs del mateix. BOE número 101 del 28 d’abril de 1998.

114


13.3. ÚS DE L’ESTABLIMENT L’edifici que es projecta es troba dins de l’ús definit en l’annex de terminologia com a ús Pública concurrència. D’acord amb aquest ús es definiran les característiques que ha de complir l’edifici tal com estableix el Document Bàsic de seguretat en cas d’incendi (DB-SI).

13.4. PROPAGACIÓ INTERIOR (SI-1)

13.4.1. Compartimentació en sectors d’incendi. La sectorització consisteix en separar zones de l’edifici per elements constructius delimitadors que siguin resistents al foc durant un període de temps determinat. La taula 1.1. de l’apartat 1 de la secció SI 1 de propagació interior, estableix les condicions de compartimentació en sectors d’incendi d’acord amb els usos previstos de l’edifici, la superfície màxima de cada sector no podrà ser superior a 2.500 m2. Per tant donat que la superfície de l’edifici descontant els diferents sectors d’incendi que el conformen és inferior als 2.500 m2 la totalitat de l’edifici serà un únic sector d’incendis.

13.4.2. Sales de risc especial. En l’edifici existiran sales de risc especial de les definides en la taula 2.1. de l’apartat 2, corresponent a la sala d’instal.lacions. En la taula que s’acompanya a continuació es defineix l’exigència de resistència al foc de forjats parets i sostres d’acord amb la taula 2.2.

Recinte m² Risc Tancaments Portes Cambra instal·lacions P1 11,26 Baix EI 90 EI2 60 C5

115


13.4.3. Pas d’instal·lacions El pas d’instal·lacions per sectors d’incendi diferents, garantiran la compartimentació mitjançant la instal·lació de comportes tallafocs o be amb la instal·lació d’anelles intumescents segons el cas.

13.4.4. Reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari. Els elements constructius hauran de complir les condicions de reacció al foc que s’estableixen en l’apartat 4 d’acord amb la taula 4.1.

Revestiments Situació de l’element

de sostres i parets de terres Zones Ocupables C-s2, d0 EFL

Patinets d’instal·lacions B-s3,d0 --

13.5. PROPAGACIÓ EXTERIOR (SI 2). Amb la finalitat d’evitar la propagació horitzontal i vertical entre els sectors d’incendi definits en apartats anteriors, d’acord amb l’apartat 1 de la secció SI 2, els tancaments hauran de ser com a mínim EI-60 segons els gràfics següents:

116


13.6. EVACUACIÓ DELS OCUPANTS (SI 3)

13.6.1. Compatibilitat dels elements d’evacuació D’acord amb l’apartat 1 de la secció SI 3 donat que es tracta d’un establiment d’ús de pública concurrència, es compliran les condicions de compatibilitat dels elements d’evacuació, ja que es tracta d’un edifici d’ús exclusiu.

13.6.2. Càlcul de l’ocupació Per al càlcul de l’ocupació de l’establiment es prenen els valors indicats en la taula 2.1. de l’apartat 2, en funció de la superfície útil del recinte considerat, els que no s’han trobat a la taula s’han assimilat als usos més semblants. A efectes de determinar l’ocupació total de l’edifici s’ha tingut en compte el possible ús alternatiu i la possible no ocupació de diferents zones. Les densitats utilitzades en el càlcul de l’ocupació han estat les següents: - Vestuaris .................................. 1 p / 2 m2 - Zones destinades a ús menajdor ....... 10 p / 2 m2 - Zones de magatzem ........................... 1 p / 40 m2 - Hall .................................. 1 p / 2 m2

117


En funció d’aquest valors el càlcul de l’ocupació de l’edifici serà el següent:

DEPENDÈNCIES SUPERFÍCIE (m2) Densitat d'ocupació

Ocupació

PLANTA BAIXA Menjador 32,08 1 pers/seient 12 Sala televisió 24,68 1 pers/seient 7 Office 5,96 Alternativa 0 Neteja 3,80 Sense Ocupació 0

Serveis homes 2,23 Alternativa 0 Serveis adaptats 3,51 Alternativa 0 Serveis dones 2,50 Alternativa 0 Passadís 3,62 Alternativa 0 PLANTA PRIMERA Vestidor 1 9,79 0,5 20

Dutxes 1 6,69 Alternativa 0 Vestidor 2 9,55 0,5 20 Dutxes 2 6,49 Alternativa 0 Vestidor 3 3,75 0,5 8 Serveis 1 4,21 Alternativa 0 Serveis 2 4,13 Alternativa 0

Magatzem material 9,18 Sense Ocupació 0 Sala Instal·lacions 11,26 Sense Ocupació 0 Passadís 12,93 Alternativa 0

OCUPACIÓ TOTAL EDIFICI 67

13.6.3. Nombre de sortides i llargada dels recorreguts d’evacuació

13.6.3.1. Origen d’evacuació. S’ha pres com a origen d’evacuació qualsevol punt ocupable de l’edifici excepte en aquells recintes de densitat d’ocupació inferior a 1 persona / 10 m2 i amb superfície inferior a 50 m², en els que s’ha pres com a origen d’evacuació la porta d’accés. S’han tingut en compte per als requisits de recorregut d’evacuació els recintes considerats d’ocupació nul·la i els locals de risc especial.

118


13.6.3.2. Sortides d’edifici L’edifici disposa de les següents sortides d’edifici segons les definides en l’annex de terminologia: Planta Primera : SE3 Sortida directa a l’exterior des de passadís Planta Primera : SE1Sortida directa a l’exterior des de menjaor SE2Sortida directa a l’exterior des de sala televisió Aquestes sortides de l’edifici compliran els requisits en quan a nombre i llargada dels recorreguts d’evacuació d’acord amb les exigències de la taula 3.1 de l’apartat 3. Les sortides d’edifici a dalt definides comuniquen directament amb un espai exterior segur.

13.6.3.3. Dimensionat dels mitjans d’evacuació de l’edifici. En els recintes amb més d’una sortida, la distribució dels ocupants entre elles s’ha fet suposant inutilitzada alguna de les sortides considerades. D’acord amb aquest criteris s’efectua el dimensionament de les portes i passadissos d’evacuació de l’edifici.

13.6.3.4. Dimensionat de les sortides d’edifici. En les taules següents s’ofereix el càlcul d’ocupacions, assignacions d’ocupants a portes i les amplades necessàries. A la darrera columna es poden veure les amplades existents, que resulten superiors a les calculades per la taula 4.1 de l’apartat 4.

119


SORTIDA Ocupació (Persones)

Ocupació (suposant una d’elles inutilitzada)

Amplada Necessària (m)

Amplada Existent (m)

PLANTA BAIXA

SE1 10 19 0,095 0,80

SE2 9 19 0,095 0,80

PLANTA PRIMERA

SE3 48 48 0,245 0,80

13.6.3.5. Portes en recorreguts d’evacuació Segons s’indica en l’apartat 6, les portes que siguin sortida de planta o d’edifici i les previstes per a l’evacuació de més de 50 persones seran abatibles de gir vertical. Les previstes pel pas de 100 persones o les de recintes amb més de 50 persones obriran en el sentit d’evacuació.

13.6.4. Senyalització dels mitjans d’evacuació Totes les sortides de recintes amb una superfície superior a 50 m2, les sortides de planta i les sortides d’edifici que siguin d’ús habitual es senyalitzaran mitjançant rètols de “SORTIDA”. Les sortides previstes únicament en cas d’emergència es senyalitzaran mitjançant el rètol de “SORTIDA D’EMERGÈNCIA”. Es disposaran senyals indicatives de direcció dels recorreguts que siguin visibles des de qualsevol origen d’evacuació. En les portes que puguin induir a error es col·locarà el rètol “SENSE SORTIDA”, però ubicat fora de la fulla de la porta. Les senyals utilitzades seran conforme a la norma UNE 23034:1998

120


13.7. DETECCIÓ, CONTROL I EXTINCIÓ DE L’INCENDI. (SI-4)

13.7.1. Dotació d’instal·lacions de protecció contra incendis. Donat que es tracta d’un establiment d’ús Hospitalari i d’acord amb la taula 1.1 de la secció 4, es dotarà a l’establiment de les següents instal·lacions de protecció contra incendis: Ús establiment Instal·lació Dotació Condicions

Extintors Varis d’eficàcia 21A-113B

Cada 15 m. De recorregut en cada planta, com a màxim, des de qualsevol origen d’evacuació.

Boques d’incendi No Cobertura de la totalitat de l’edifici.

Columna Seca No __ Sistema de detecció i d’alarma d’incendi

No Cobertura de la totalitat de l’edifici.

Ascensor d’emergència

No __

Pública concurrència

Hidrants exteriors Si Mínim 1 hidrants exteriors

13.7.1.1. Extintors. S’instal·laran extintors de 6 kg de pols polivalent ABC, que donen una eficàcia de 21A-113B, de forma que el recorregut des de qualsevol punt fins a trobar-ne un sigui inferior a 15 m. A les zones de risc d’incendi per causa elèctrica s’instal·laran, a més a més, extintors de pols carbònica CO2 de 5 kg, més adients als tipus de risc existent i d’eficàcia 21A o 55B. Els extintors s'ajustaran al Reglament d'Aparells a Pressió MIE-AP5 i a les normes UNE 23110-1, 23110-2, 23110-94, 23110-4, 23110-5 I 23110-6. (EN 3-1, EN 3-2, EN 3-3, EN 3-4, EN 3-5, EN 3-6) i duran gravada en l’exterior la seva eficàcia, estaran

121


equipat amb mànega, boca direccional i dispositiu d’interrupció de sortida de l’agent a voluntat de l’operador. Tots els extintors mòbils es col·locaran en suports fixats als pilars o a les parets i de manera que la part superior de l'extintor quedi, com a màxim, a 1,70 m. del sòl. Es col·locaran en llocs molt accessibles i a prop de les boques d’incendis per tal d’unificar la situació dels elements de protecció contra incendis. Hauran d'estar senyalitzats segons la normativa vigent.

13.7.2. Senyalització de les instal·lacions manuals de protecció contra incendis. Tots el mitjans de protecció contra incendi d’utilització manual, (com són els extintors) es senyalitzaran mitjançant senyals conforme a la UNE 23033-1, les senyals seran visibles inclús en cas de fallida en el subministre de l’enllumenat normal, seran fotolluminiscents d’acord amb l’establert en la UNE 23035-4:1999.

13.7.3. Instal·lació d'enllumenat d'emergència. Per a l'enllumenat elèctric ordinari de les diferents sales i passadissos s’instal·laran els punts que es reflecteixen en els plànols. Independentment d'aquest enllumenat ordinari, n'existirà un de senyalització i un altre d'emergència, segons demana l’apartat 2 de la secció 4 de DB SU. Aquests enllumenats d’emergència compliran amb la reglamentació per a locals de pública concurrència que estableix el vigent Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i Instruccions Tècniques Complementàries (ITC BT 28). S’instal·laran equips autònoms que compleixin les normes UNE-EN 60.598-2-22 i les UNE 20 062 73 i UNE 20 392 75, de manera que s’asseguri, fins i tot en cas de falla de l’enllumenat general, la il·luminació de les zones de pas i dels accessos i sortides per a una eventual evacuació. Els equips que s’instal·lin senyalaran permanentment la situació de les sortides, durant tot el temps que el local romangui amb públic. Disposaran d'un subministrament elèctric ordinari, des de la xarxa existent, i d'un altre procedent d'una font pròpia

122


d'energia, assegurant, en qualsevol moment, una il·luminació mínima d'un lux en els eixos dels passos principals. Tindrà una autonomia mínima d'una hora i proporcionarà il·luminació suficient, fixada en els nivells següents: 1 lux mínim a nivell de terra en els recorreguts d'evacuació. 5 lux en els punts on es trobin equips de protecció d'utilització manual i en els quadres d'enllumenat. sobre les senyals indicadores, proporcionarà una il·luminació suficient per a que puguin ésser vistes. En cas de falla de l'enllumenat general, aquests equips instal·lats proporcionaran un enllumenat d'emergència, alimentat per la font pròpia d'energia, que permeti l'evacuació fàcil i segura del públic cap a l'exterior. Aquest enllumenat d'emergència haurà de poder funcionar durant un mínim d'una hora i entrarà en servei automàticament al produir-se la falla en la xarxa elèctrica. Per tal de garantir l'eficàcia i el bon funcionament de l'enllumenat d'emergència, s’instal·larà un sistema d'activat automàtic del mateix que permeti que romanguin els aparells carregats permanentment. Aquests aparells cal que quedin en repòs en desconnectar el corrent elèctric o quan aquest falla i no cal llum d'emergència.

13.8. INTERVENCIÓ DELS BOMBERS. (SI-5)

13.8.1. Entorn de l’edifici. Donat que es tracta d’un edifici amb una alçada d’evacuació inferior a 9 m. haurà de disposar d’un espai d’aproximació de les següents característiques segons l’apartat 1.1 Exigit Projecte Ample mínim lliure 3,5 m. >3,5 m. Alçada lliure 4,5 m. >4,5 m. Capacitat portant 20 kN/m2 >20 kN/m2 Amplada lliure mínima en trams corbats 7,20 m >7,20 m

123


En els trams corbats, el carril de rodadura quedà delimitat per el traç d’una corona circular, els radis mínims dels quals han de ser 5,30 i 12,50 m., amb un ample lliure per a la circulació de 7,20 m.

13.9. RESISTÈNCIA AL FOC DE L’ESTRUCTURA. (SI-6)

13.9.1. Elements estructurals principals. D’acord amb la taula 3.1 de l’apartat 3, els elements estructurals principals són els forjats, les bigues i els seus suports tindran una resistència al foc de: Ús del sector Planta Resistència al foc Publica concurrència Sobre rasant <15m R90

En quant al local de risc especial integrat en l’edifici, els elements estructurals principals són els forjats, les bigues i els seus suports tindran una resistència al foc, segons la taula 3.2 de l’apartat 3, de: Ús del sector Resistència al foc Risc especial baix R90

13.9.2. Elements estructurals secundaris. L’edifici no disposa d’elements estructurals secundaris.

124


13.10. DECRET 241/1994 SOBRE CONDICIONANTS URBANÍSTICS I DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS ALS EDIFICIS.

13.10.1. Àmbit d'aplicació. Dins de l'articulat inclòs a l'Annex del Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre "Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE CPI 91 (o altres Normatives que la substitueixin)", es consideren els apartats següents : Hidrants per a incendi : S’ha previst la instal·lació d’una xarxa d’hidrants en l'ordenació i urbanització de terrenys. Casos particulars d'activitats que afronten amb la forest. Compleix amb tot el que diu aquest article. Condicions d'entorn i d'accessibilitat per a la intervenció dels bombers i l'evacuació de les persones. Aquestes consideracions seran justificades als apartats següents. Seguretat dels veïns. Segons s'indica a l'Art. 13 del Decret, aquestes necessitats són aplicables als casos d'establiments o locals dedicats a activitats artesanals, industrials o d'emmagatzematge situats en edificis amb altres usos adjacents". No és d'aplicació, donat que l'activitat principal de l'edifici és docent.

13.10.2. Instal·lació d’hidrants L’activitat haurà de disposar d’un hidrant d’incendis, acomplint així les condicions assenyalades en l’Art. 1 de l’annex de condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis que són: - Trobar-se emplaçat en la via pública i a una distància tal que, qualsevol punt de la façana es troba a menys de 100 m.

125


13.10.3. Característiques tècniques del hidrants Els hidrants instal·lats s’ajustaran a les prescripcions tècniques indicades en el RD 1942/1993, de 5 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis. S’instal·laran hidrants de 100 mm., i la xarxa d’abastament permetrà l’ús simultani de dos hidrants immediats durant dues hores, amb un cabal unitari de 1000 l/min. Amb una pressió de sortida de 100 Kpa.

13.10.4. Condicions d'entorn i d'accessibilitat per a la intervenció dels bombers.

13.10.4.1. Nombre de façanes d'accés. D'acord amb allò que s'indica a l'Art. 11 del Decret, i d'acord amb la classificació en funció del tipus d'establiment i del nombre de persones, les condicions que s'exigeixen són les següents : Classificació : 11.6 (Edificis o establiments de cabuda fins a 300 persones). Condicionants : 4. Façana accessible des d'un carrer de 6 m d'amplada amb una via lliure d'aparcament d'almenys 4 m. L’edifici disposa d’una façana accessible. La façana accessible de l'edifici d'acord amb la definició de l'Art. 9, te una amplada, amb una via lliure d'aparcament superior a l'exigida. La pendent màxima és inferior al 10% i la resistència al punxonament es superior als 32 Kg/cm2.

DB-SU SEGURETAT D’UTILITZACIÓ

1.-Lliscament dels terres

classe exigible als terres segons la seva localització i ús

2.-DiscontinuïtasCondicions del terra No discontinuïtats o irregularitats >6mm

Desnivells ≤50mm pendent ≤25% Compleix

3.-DesnivellsBarreres de protecció 0,55<Dh ≤ 6m; h≥0,90 m No recolzament entre 0,2m i 0,7m part inferior barana d≤ 0,05m CompleixDh > 6m; h≥1,10 m Obertures: pas esfera ø<0,10m

4.- Escales

Trams Graonsa≥ 0,80m - 1,15m frontal ≤0,20m a≥ 1m, estesa mesurada a 0,50m costat estret No procedeix

estesa ≥0,22m, a<1m , estesa es mesura a l'eix de l'escala

Tramsfrontal (F) 0,13 ≤C≤ 0,185m Compleix

amplada útil a≥1,0mmínim de 3 graonstram salvarà h ≤3,20medifici públic a ≥ 1,2mReplans Passamans

2costats: amplada >1,20mintermedis: amplada >2,40altura: 0,90 i 1,10m

separats del parament ≥0,04m

edifici públictrams amplada a ≥ 1,2m Compleix

amplada = escalaprofunditat ≥0,8m

Amplada 0,40m ≤ a ≤0,80m Distància entre graons ≤0,30m ≥0,75m davant de l'escala No procedeix

Prolongació barana>4m, protecció circumdant a partir d'aquesta altura>9m, plataformes de descans cada 9m

5.- RampesGeneral

Pendentpendent 6% <p ≤12% No procedeix

2costats: amplada >1,20mReplans

mateixa direcció: a ≥ amplada rampacanvi de direcció: amplada no és reduirà (lliure d'obstacles i escombrats de porta)a distància <0,40m de l'arrencada no hi haurà portes ni passadissos de a<1,2m

edifici públictrams amplada a ≥ 1,2m No procedeix

DB SU Seguretat d'Utilització

aparcament vehicles ipersones p ≤18%

amplada útil A ≥1,0m (el passamà no disminueixl'amplada útil)

1costat: rampa desnivell>0,55m o amplada ≤1,20m

Passamanslongitud maxima l ≤15m

Trams

≥1m quan el tram final suposi un risc de caiguda

En funció de l'alçada

Trams corbats

estesa (E) ≥0,28m

canvi de direcció: amplada no és reduirà

≥0,40m a costats desde l'eix de l'escala

Graons Espai LliureFixes (tasques manteniment)

continus i ferms, la subjecció no interferirà el pas continu de la ma

Configuració

Distància entre la part posterior del graó i l'objecte fix més proper ≥0,16m

Traçat corbat

es garantirà 0,54 ≤ 2F+E ≤0,70m

mateixa direcció: a ≥1,0 i ≥ amplada escala

1costat: escala desnivell >0,55m o amplada ≤1,20m

Col·locació

graons: costat estret ≥0,05m, costat ample ≤0,44m

Ús general

sense frontal -superposició≥ 2,5cm

escales per persones amb mobilitat reduïda:sempre als dos costats

Graons

Ús restringit

Configuració Barrera

SU-1 Seguretat enfront risc de caigudes

h segons desnivell, ≥0,9m o ≥1,10m

franja paviment tàctil a l'arrencada tram descendent

d≤0,4m del 1r graó no portes ni passadissos a≤1,2m

replans de planta

graons: costat estret ≥0,17m, costat ample

≤0,44m

USUARIS CADIRA DE RODESPendent

l< 3m ,p ≤10% No procedeixl< 6m ,p ≤ 8%l≤ 9m ,p = 6% rectes i d'amplada constant

sòcol ≥0,10m si tenen els extrems lliuresReplans

mateixa direcció: a ≥ amplada rampa i l ≥1,50mcanvi de direcció: amplada no és reduirà (lliure d'obstacles i escombrats de porta)a distància <1,50m de l'arrencada no hi haurà portes ni passadissos de a<1,2mPassamansCol·locació 1costat: rampa desnivell >0,15m o amplada ≤1,20m

2costats: amplada >1,20maltura: 0,90 i 1,10mpassamà adicional 0,65m <h <0,75m

Configuració separats del parament ≥0,04m

6.- Neteja vidres

Compleix

general ús restringit Compleixalçada lliure de pas ≥ 2,20m ≥ 2,10mportes ≥2,00m ≥2,00m igualsobresurtins de façana h ≥2,20m igualsortints de parets ≤0,15m, 1m< h < 2,20m igual

Compleix

Portes:àrea compresa entre: - el nivell de terra, - una h:1,50m i

- amplada igal a la

Paraments fixes: àrea compresa entre: - el nivell de terra i - una alçada de 0,90m

tractament de les grans superfícies de vidre (una de les següents opcions)senyalització (en tota la seva longitud) Compleix

muntants (en tota la seva longitud) separats a una distància ≤ 0,60m

col·locació de travesser (en tota la long) situat h, inferior entre 0,85 i 1,10m

distància a qualsevol element fix a ≥0,20m Compleix

des del interioraccessibilitat radi 0,85m des de punt practicable situat h

≤1,30mvidres reversibles equipats amb dispositius per bloquejar

posició invertida

Trams

passadissos <2,50m no envaïts per obertures de portes

Impactes

amplada útil A ≥1,2m (el passamà no disminueix l'amplada útil sisobresurt una d ≤0,12m)

continus i ferms, la subjecció no interferirà el pas continu de la ma

paràmetres per a la identificació de:

portes corredisses d'accionament manual

elements d'obertura i tancaments automàtics disposaran de dispositius adequats al tipus d'accionament i compliran amb les especificacions

grans superfícies de vidre que es puguin confondre amb portes o obertures

portes de vidre que no disposin d'elements que no permetin identificar-les

Enganxades

situada h, inferior entre 0,85m i 1,10m i superior entre 1,10 i 1,50m

nivell 1

dutxes i banyeres: Superfícies vidriada de les seves portes

ΔH > 12m

Elements laminats o trempats que aguantin sense trencar un nivell 3

nivell 2

àrees amb risc d'impacte de les superfícies devidre

desnivell diferència entre costats de la superfície de vidre

ΔH <0,55m

0,55m ≤ ΔH ≤ 12m

amb elements insuficienment imperceptibles

amb elements fixes amb elements practicables

amb elements fràgils

portes vaiven disposaran parts transparents/translúcides com a mínim entre 0,70 i 1,50

nivell impacte a resistir segons norma UNE EN

nivell 3 o roptura de forma segura

SU-2 Seguretat enfront risc d'impactes o enganxades

plataforma de manteniment a ≥ 0,40m iprotecció h≥1,2m

des de l'exterior (h >6m)

força d'obertura ≤150 kndisposaran desbloqueig des de l'exterior Compleixtindran il·lumnació controlada des de l'interior

força d'obertura ≤25 knutilització dels mecanismes d'obertura i tancament de portesel gir en l'interior, lliure de l'escombrada de la porta.

1.- Enllumenat normalzona de circulació

nivell d'il·luminació mínim : zona de circulació interior exterior -mesurat a nivell de terra persones: escales 75 lux 10 lux Compleix -factor uniformitat mig ≥40% resta de zones 50 lux 5 lux

persones i vehicles 50 lux 10 lux

2.- Enllumenat emergència

recintes amb ocupació >100persones recorreguts evaquacióapracaments tancats o oberts Sc>100m2senyals de seguretat

alçada de col·locació a cada porta de sortida i per destacar els equips de seguretat Compleixescales canvi de nivell, de direcciói intersecció que els passadissos

valors mínims il·luminància relació Emax i E min índex rendiment cromàticE ≥1 lux eix centralE ≥0,5 lux banda central

senyalsCompleix

sortidaindicatives primers auxilisindicatives contra incendis

No procedeix

No procedeix

No procedeix

En fitxa annexa

SU-8 Seguretat enfront risc causat per l'acció d'un llamp

SU-7 Seguretat enfront risc causat per vehicles en moviment

SU-5 Seguretat enfront risc causat per situacions amb ocupació alta

SU-6 Seguretat enfront risc d'ofegament

les dimensions de l'espai facilitarà

SU-3 Seguretat enfront risc d'inmobilització en recintes tancats

si tenen bloqueig des de interior

General

Usuaris de cadires de rodes

relació luminàncies dins les superficies: Lmax aLmin serà ≤ 10:1

5segons- 50% del nivell

relació luminàncies entre les superficies: Lblanca a Lcolor serà 5:1≤ relació ≤15:1

60segons- 100% del nivell

luminància il·luminància horitzontalcolor de seguretat: L ≥2cd/m2 valors mínims

il·luminació senyals seguretat

locals on s'ubiquin els equips generals de les instal·lacions de protecció contra incendis i els de risc especial

Ra làmpada 40

60segons- 100% del nivell amplada >2m tractades com a varies bandes d'amplada ≤2m

5segons- 50% del nivell≤ 40:1

amplada ≤ 2m

SU-4 Seguretat enfront risc causat per il·luminació inadequada

condicions de servei

les zones on s'ubiquin els quadres de distribució o d'accionament de la insta·lació de l'enllumenat de les zones anteriors

E a nivell de terra

àmbit d'aplicació

característiques de les lluminàries

≥2m per sobre el nivell del terra

ubicació

DB-HS SALUBRITAT

Versió 2.0 maig 2007 - Oficina Consultora Tècnica COAC 1/ 4

HS SALUBRITAT Paràmetres del DB HS per al compliment de les exigències en el Projecte Bàsic

HS 1 PROTECCIÓ ENFRONT A LA HUMITAT

Exigències bàsiques HS 1: Protecció enfront la humitat (art.13.1 Part I CTE) “Es limitarà el risc previsible de presència inadequada d’aigua o humitat en l’interior dels edificis i en els seus tancaments com a conseqüència de l’aigua provinent de precipitacions atmosfèriques, d’escorrentius, del terreny o de condensacions, disposant de mitjans que impedeixin la seva penetració o, si s’escau, permetin la seva evacuació sense la producció de danys.”

MURS

Coeficient de permeabilitat del terreny Ks (cm/s) ≥ 10-2 10-5<Ks<10-2 ≤ 10-5 Grau d’impermeabilitat (3)

Presència d’aigua Alta Mitja Baixa

TERRES

Coeficient de permeabilitat del terreny Ks (cm/s) > 10-5 ≤ 10-5 Grau d’impermeabilitat Presència d’aigua Alta Mitja Baixa (4)

FAÇANES

Zona Pluviomètrica I II III IV V Grau d’impermeabilitat Zona eòlica Tot Catalunya és zona eòlica C (7) Altura de coronació de la façana sobre el terreny (m) ≤ 15 16-40 41-100 Classe d’entorn E0 E1

COBERTES

El Grau d’impermeabilitat exigit és únic e independent de factors climàtics.

Les condicions de les solucions constructives disposaran dels elements relacionats a l’apartat 2.4.2 del DB HS 1 per tal d’assolir aquest grau d’impermeabilitat.

Els punts singulars dels murs, terres, façanes i cobertes es resoldran d’acord a les condicions dels apartats 2.1.3, 2.2.3, 2.3.3, 2.4.4 del DB HS 1 respectivament.

HS 2 RECOLLIDA I EVACUACIÓ DE RESIDUS Per al dimensionament i ubicació dels elements veure fitxa DB HS 2

Exigències bàsiques HS 2: Recollida i evacuació de residus (art.13.2 Part I CTE) “Els edificis disposaran d’espais i mitjans per extreure els residus ordinaris generats en ells d’acord amb el sistema públic de recollida, de manera que es faciliti l’adequada separació en origen dels esmentats residus, la recollida selectiva dels mateixos i la seva posterior gestió.”

Espais comuns de l’edifici Interior de l’habitatge En funció del sistema de recollida municipal →

Previsió de magatzem o espai de reserva

Espai d’emmagatzematge immediat

Porta a porta L’edifici disposa d’un magatzem de contenidors

Edificis d’habitatges

Contenidors de la brossa al carrer L’edifici té un espai de reserva

Els habitatges disposen en el seu interior d’espais per emmagatzemar les cinc fraccions dels residus ordinaris.

Edificis d’altres usos S’aporta estudi específic adoptant criteris anàlegs als establerts en el DB HS 2

Versió 2.0 maig 2007 - Oficina Consultora Tècnica COAC 2 / 4


HS 3 QUALITAT DE L’AIRE INTERIOR

Exigències bàsiques HS 3: Qualitat de l’aire interior (art.13.3 Part I CTE) “Els edificis disposaran de mitjans perquè els seus recintes es puguin ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produeixin de manera habitual durant l’ús normal dels edificis, de forma que s’aporti un cabal suficient d’aire exterior i es garanteixi l’extracció i expulsió de l’aire viciat pels contaminants. Per tal de limitar el risc de contaminació de l’aire interior dels edificis i de l’entorn exterior de façanes i patis, l’evacuació dels productes de la combustió de les instal·lacions tèrmiques es produirà, amb caràcter general, per la coberta de l’edifici, amb independència del tipus de combustible i de l’aparell que s’utilitzi, d’acord amb la reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques.”

- Dormitoris → 5 l/s persona Admissió d’aire

de l’espai exterior (1) - Sala → 3 l/s persona

- Banys → 15 l/s local

Sistema General

Extracció de l’aire viciat fins a la coberta - Cuina → 2 l/s m2 i

→ 8 l/s local si hi ha aparells de combustió

Cabals mínims: (DB HS3 taula 2.1)

Sistema Addicional

Extracció de l’aire viciat fins a la coberta

- Extractor de l’aparell de cocció:

→ 50 l/s

- Híbrid, o bé - General del conjunt de l’habitatge: - Mecànic

- Complementari: de sala, dormitoris i cuina, mitjançant finestres o portes exteriors practicables (1)

Interior dels habitatges

Sistemes de ventilació: (DB HS 3 apartat 3.1.1)

- Addicional: de cuina, amb extracció mecànica de l’aparell de cocció (2)

- Natural,

- Híbrid, o bé

Magatzem de residus en edificis d’habitatges (3)

Cabal mínim: (DB HS3 taula 2.1)

10 l/s m2 Sistema de ventilació: (CTE DB HS 3 apartat 3.1.2)

- Mecànic

- Natural,

- Híbrid, o bé

Trasters en edificis d’habitatges

Cabal mínim: (DB HS3 taula 2.1)

0,7 l/s m2 Sistema de ventilació: (CTE DB HS 3 apartat 3.1.3)

- Mecànic

- Natural, o bé Aparcaments Cabal mínim: (DB HS3 taula 2.1)

120 l/s plaça Sistema de ventilació: (CTE DB HS 3 apartat 3.1.4) - Mecànic

VENTILACIÓ DELS RECINTES Es garantiran els cabals mínims de ventilació mitjançant la implantació de sistemes de ventilació adequats

Locals d’altres tipus - Cal un estudi específic adoptant criteris anàlegs als establerts en el DB HS 3. (4)

EVACUACIÓ DELS PRODUCTES DE LA COMBUSTIÓ

De les instal·lacions tèrmiques

- Es produirà amb caràcter general per la coberta de l’edifici i es farà d’acord amb la reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques (5)

(1) Espai exterior: És aquell que permet inscriure un cercle de diàmetre D ≥ H/3, sent H l’altura del tancament més baix dels que ho delimiten i D ≥ 4 m.

(CTE DB HS 3 apartat 3.2.1)

* Cal tenir en compte que aquest document DB HS 3 condiciona les dimensions dels patis i espais exteriors als que hauran d’obrir les finestres de les sales, dormitoris i cuines, així com les obertures d’admissió del sistema general de ventilació. Estableix uns valors molt més exigents que el D. 259/2003, d’habitabilitat i que els de les Ordenances municipals.

(2) Encara que l’apartat 3.1.1.3 del CTE DB HS 3 permet fer l’extracció mecànica de l’aparell de cocció amb conductes individuals o col·lectius, el D. 259/2003

d’habitabilitat estableix que l’extracció de les cuines es farà amb conductes independents fins a la coberta de l’edifici. (3) Si en el projecte només es contempla l’espai de reserva per al magatzem de residus, caldria tenir en compte la previsió del sistema de ventilació. (4) Altres normatives que regulen les condicions de ventilació en els recintes són el Reglament d’instal·lacions Tèrmiques, RITE, RD 1751/1998, el RD 486/1997

de Seguretat i Salut en els llocs de treball i, en alguns casos, les Ordenances municipals. (5) Reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques: Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis, RITE (RD 1751/1998), Reglament de

combustibles gasosos (RD 919/2006) i algunes OOMM.



HS 4 SUBMINISTRAMENT D’AIGUA

Exigències bàsiques HS 4 Subministrament d’aigua (art.13.4 Part I CTE) “Els edificis disposaran de mitjans adequats per subministrar a l’equipament higiènic previst d’aigua apta per al consum de forma sostenible, aportant cabals suficient per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d’aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permetin l’estalvi i el control del cabal de l’aigua. Els equips de producció d’aigua calenta dotats de sistemes d’acumulació i els punts terminals d’utilització tindran unes característiques tal que evitin el desenvolupament de gèrmens patògens.”

Qualitat de l’aigua L’aigua de la instal·lació complirà els paràmetres de la legislació vigent per a aigua de consum humà.

Els materials de la instal·lació garantiran la qualitat de l’aigua subministrada, la seva compatibilitat amb el tipus d’aigua i amb els diferents elements de la instal·lació a més de no disminuir la vida útil de la instal·lació.

El disseny de la instal·lació de subministrament d’aigua evitarà el desenvolupament de gèrmens patògens.

Sistemes antiretorn: Se’n disposaran per tal d’ evitar la inversió del sentit del flux de l’aigua

S’establiran discontinuïtats entre:

Instal·lacions de subministrament d’aigua i altres instal·lacions d’aigua amb diferent origen que no sigui la xarxa pública

Instal·lacions de subministrament d’aigua i instal·lacions d’evacuació Instal·lacions de subministrament d’aigua i l’arribada de l’aigua als aparells i equips de la instal·lació

Protecció contra retorns

Buidat de la xarxa: Qualsevol tram de la xarxa s’ha de poder buidar pel que els sistemes antiretorn es combinaran amb les claus de buidat

Cabals instantanis mínims:

Aigua Freda q ≥ 0,04l/s urinaris amb cisterna q ≥ 0,05l/s “pileta” de rentamans q ≥ 0,10l/s rentamans, bidet, inodor q ≥ 0,15l/s urinaris temporitzat, rentavaixelles, aixeta aïllada q ≥ 0,20l/s dutxa, banyera < 1,40m, aigüera i rentadora

domèstica, safareig, aixeta garatge, abocador q ≥ 0,25l/s rentavaixelles industrial (20 serveis) q ≥ 0,30l/s banyera ≥ 1,40m, aigüera no domèstica q ≥ 0,60l/s rentadora industrial (8kg)

Aigua Calenta (ACS) q ≥ 0,03l/s “pileta de rentamans q ≥ 0,065l/s rentamans, bidet q ≥ 0,10l/s dutxa, aigüera i rentadora domèstica, safareig,

aixeta aïllada q ≥ 0,15l/s banyera < 1,40m rentadora domèstica q ≥ 0,20l/s banyera ≥ 1,40m, aigüera no domèstica,

rentavaixelles industrial (20 serveis) q ≥ 0,40l/s rentadora industrial (8kg)

Pressió: Pressió mínima: Aixetes, en general → P ≥ 100kPa Escalfadors i fluxors → P ≥ 150kPa

Pressió màxima: Qualsevol punt de consum → P ≤ 500kPa

Condicions mínimes de subministrament als punts de consum

Temperatura d’ACS: Estarà compresa entre 50ºC i 65ºC (No és d’aplicació a les instal·lacions d’ús exclusiu habitatge)

Dimensions dels locals Els locals on s’instal·lin equips i elements de la instal·lació que requereixin manteniment tindran les dimensions adequades per poder realitzar-lo correctament. (No és d’aplicació als habitatges unifamiliars aïllats o adossats)

PROPIETATS DE LA INSTAL·LACIÓ

Manteniment

Accessibilitat de la instal·lació

Per tal de garantir el manteniment i reparació de la instal·lació, les canonades estaran a la vista, s’ubicaran en forats o “patinets” registrables, o bé disposaran d’arquetes o registres. (Si es possible també s’aplicarà a les instal·lacions particulars)

SENYALITZACIÓ Aigua no apta per al consum

Identificació Es senyalitzaran de forma fàcil i inequívoca les canonades, els punts terminals i les aixetes de les instal·lacions que subministrin aigua no apta per al consum.

Comptatge Cal disposar d’un comptador d’aigua freda i d’aigua calenta per a cada unitat de consum individualitzable.

Xarxa de retorn d’ACS La instal·lació d’ACS disposarà d’una xarxa de retorn quan des del punt de producció fins al punt de consum més allunyat la longitud de la canonada sigui > 15m

ESTALVI D’AIGUA Paràmetres a considerar

Dispositius d’estalvi d’aigua

A les cambres humides dels edificis o zones de pública concurrència les aixetes dels rentamans i les cisternes dels inodors en disposaran.



HS 5 EVACUACIÓ D’AIGÜES

Exigències bàsiques HS 5 Evacuació d’aigües (art.13.5 Part I CTE) “Els edificis disposaran de mitjans adequats per a extreure les aigües residuals generades en ells de forma independent o conjunta amb les precipitacions atmosfèriques i amb els escorrentius”.

Objecte La instal·lació evacuarà únicament les aigües residuals i pluvials, no podent-se utilitzar per a

l’evacuació d’altre tipus de residus. S’evitarà el pas d’aires mefítics als locals ocupats mitjançant la utilització de tancaments hidràulics.

Ventilació Es disposarà de sistema de ventilació que permeti l’evacuació dels gasos mefítics i garanteixi el correcte funcionament dels tancaments hidràulics.

Traçat El traçat de les canonades serà el més senzill possible, amb distàncies i pendents que facilitin l’evacuació dels residus i seran autonetejables. S’evitarà la retenció d’aigües en el seu interior.

Dimensionat Els diàmetres de les canonades seran els adients per a transportar els cabals previsibles en condicions segures.

PROPIETATS DE LA INSTAL·LACIÓ

Manteniment Les xarxes de canonades es dissenyaran de forma que siguin accessibles per al seu manteniment i reparació, per a la qual cosa tenen que disposar-se a la vista o allotjades en forats o “patinets” registrables, o bé disposaran arquetes o registres.

DB-HE 1 ESTALVI D’ENERGIA.LIMITACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA

V3.0.1 - 2008Referència:

Data:

Altura topogràfica: 131

Altura topogràfica: 235

D3 D3

N de 21 a 30

E de 0 a 10

S de 0 a 10

SE de 0 a 10O de 21 a 30SO de 0 a 10

FITXA JUSTIFICATIVA. Limitació demanda energètica. Opció simplificada.CTE - DB - HE. Estalvi d'energia.

Zona ClimàticaProvíncia:

Arquitecte: Laura Juangran Rafel

Dades generalsEdifici: Centre cívic a La Ràpita

Classe de higrometria 3 o inferior

Definició de l'envolupant tèrmica. Fitxes justificatives de l'opció simplificadaPercentatge de buits

1) Els càlculs segueixen la metodologia especificada en el DB HE-12) Les dades climàtiques de les poblacions que no són capital de província han estat facilitades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

3) Els valors de frsi dels ponts tèrmics utilitzats per a la comprovació de condensacions superficials s'han obtingut de la base de dades del programa LIDER versió 1.0 de 10 d'Octubre de 2006.Es recomana consultar també les dades de ponts tèrmics que apareixen en el "Catàleg d'Elements Constructius del CTE", de recent aparició, que pot descarregar-se des de la web www.codigotecnico.org en l'apartat “Documents” o la web d'ajuda del programari.

Emplaçament:

A l'efecte de comprovació de condensacions:Baixa càrrega interna

Zona Climàtica adoptada: Zona Climàtica CTE-HE-1 (taula D.1):

Classificació de l'espai habitableA l'efecte del càlcul de la demanda energètica:

Vallfogona de Balaguer

901Setembre 09

Lleida

D3 X

c_tvfa001 Flv -15, ca -5, aïll- 3, Flnv -5, guix85,0053,690,63

c_tvme001 Flv-5,ca, aïll-3, Flnv, guix

c_tvfa001 Flv -15, ca -5, aïll- 3, Flnv -5, guix30,0018,950,63

UMm = ∑A· U / ∑A =

UMm = ∑A· U / ∑A =

UMm = ∑A· U / ∑A =

UMm = ∑A· U / ∑A =

UMm = ∑A· U / ∑A =

UTm = ∑A· U / ∑A =

∑A · U =UMm = ∑A· U / ∑A =


C-T

ER

∑A =∑A · U =

SO

∑A =∑A · U =

SE

∑A =∑A · U =

S

∑A =∑A · U =

O

∑A =0,6317 18,9496

∑A · U =

E

ZONA CLIMÀTICA:

∑A · U =

0,6082

Fitxa 1: Càlcul dels paràmetres característics mitjos

U (W/m2ºK) A · U (W/ºK) Resultats

Zona alta càrrega interna

A(m2)

Zona baixa càrrega interna

MURS (UMm) y (UTm)

42,00 25,5452∑A =

∑A =

Tipos

53,690785,00 0,6317

N

30,00

D3 X

c_thcs001 Forj-27. aïll-3,rep-3,pav.cer A=200 P=10095,0042,750,45

cobe004 Guix,Fojr-27,aïll-7,fom.pend, imp, grava. Còpia82,2025,680,31

c_oblu001 Vd, PVC 10%(X=2, Y01, Z=0,3)

FLm = ∑A· F / ∑A =

∑A =∑A · U =

Resultats


U (W/m2ºK) A · U (W/ºK) Resultats

TERRES (USm)


A(m2)Tipus

ZONA CLIMÀTICA: Zona baixa càrrega interna

∑A · U =∑A =

25,6837

A · U (W/ºK)

COBERTES I LLUERNES (UCm, FLm)

0,4500

∑A =

F A · F (m2) Resultats

0,4447

∑A · F =

42,7500

Tipus

0,3125

U (W/m2ºK)

Tipus

A(m2)

82,20

Particions interiors en edificis d'habitatges (particions interiors que limiten les unitats d'ús amb sistema de calefacció previst en el projecte amb les zones comunes no calefactadas)


A(m2)

95,00

U (W/m2ºK)Tipus

USm = ∑A· U / ∑A =

UCm = ∑A· U / ∑A =

LLUERNES (FLm)

D3 X

ob002 0901_F1ob003 0901_F2 26,23ob004 0901_F5 52,11ob004 0901_F5 1,99ob004 0901_F5

A (m2) A · U A · F (m2)

ob006 0901_F6 8,86 17,5960 5,1455ob006 0901_F6 3,10 6,1566 1,8003 11,96

23,756,951,990,58

UHm = ∑A· U / ∑A =


N

U (W/m2ºK) ResultatsA · U (W/ºK)


FHm = ∑A· F / ∑A =

FHm = ∑A· F / ∑A =

FHm = ∑A· F / ∑A =UHm = ∑A· U / ∑A =

∑A· F =∑A · U =

∑A =

UHm = ∑A· U / ∑A =

∑A · U =

Resultats

1,9860 0,5808

FHm = ∑A· F / ∑A =

FHm = ∑A· F / ∑A =

Tipus

S

UHm = ∑A· U / ∑A =∑A· F =SO

UHm = ∑A· U / ∑A =

SE

∑A · U =∑A =

∑A · U =∑A· F =

∑A =

∑A· F =O

∑A =1,9860 0,5808

BUITS (UHm, FHm)

A(m2)Tipus

ZONA CLIMÀTICA: Zona baixa càrrega interna

3,005,9610

U

3,00 1,9870

E

∑A =∑A · U =

7,663,00 5,9610

∑A =

∑A· F =∑A · U =

UHm = ∑A· U / ∑A =

F

1,9870

1,98601,9870

19,006015,2204

5,9610


1,9870

9,57

X

Umax (W/m2K)

0,63 ≤≤≤

0,45 ≤≤

1,99 ≤≤

0,61 ≤

≤

UMm UHm UHlim FHm

0,63 ≤ 1,99 ≤ 2,50≤ ≤ 3,50 ≤

0,63 ≤ 1,99 ≤ 2,90 0,58 ≤≤ ≤ 3,50 ≤≤ ≤ 3,50 ≤≤ ≤ 3,50 ≤

UMlim USlim UCm UClim FLm

≤ 0,66 0,49 0,31 ≤ 0,38 ≤

USm

0,66

Terres

Lluernes: vidres i marcsObertures: Vidres i marcs

SSESO 0,66 SO

0,28

UMlim

0,66

FLlim

S

UTm

0,45

NE

Tancaments i particions interiors de l'envolupant tèrmica

D3

≤

Fitxa 2 Conformitat - Demanda energètica

ZONA CLIMÀTICA:

FHlim

TANC CONTACTE TERRENY TERRES

O

Zona baixa càrrega interna

Umax(projecte)


COBERTES I LLUERNES

Murs de façana 0,86

Murs en mitgera 1,00

Primer metre del perímetre de sòls recolzats i murs en contacte amb el terreny 0,86Particions interiors en contacte amb espais no habitables 0,86

3,50

BUITSMURS DE FAÇANA

NEO

0,66

0,660,66

SE


0,64Cobertes 0,49

Particions interiors (edificis d'habitatges) 1,20

3,50

0,84 0,61

0,89 0,61

0,85 0,61

Psat Temperatura interior 2336,95Psat Temperatura exterior mes de Gener 890,29

Temperatura ambient interior (en ºC)Humitat relativa mitjana exterior del mes de Gener % (taula G2 de DB-HE1)


Fitxa 3: Conformitat - Condensacions

Temperatura exterior mitjana del mes de Gener ºC (taula G2 de DB-HE1)Factor de temperatura de la superfície interior mínim f Rsi, min

Classe de higrometria 3 o inferior55%20

83%5,3

0,61

Classe de higrometriaHumitat relatica de l'ambient interior

Particions interiors que limitin amb espais no habitablesTerresCobertes

3.1. Condensacions superficials. En tancaments i particions interiors d'envolupant tèrmica

Murs de façana >Tancaments de l'envolupant tèrmica f Rsi f Rsi,min

Murs en mitgera

exempt de comprovacióexempt de comprovació

>>

Sòls recolzats i murs en contacte amb el terreny

>

3.2. Condensacions superficials. En ponts tèrmicsTipus de pont tèrmic f Rsi f Rsi,min

3.3. Condensacions interticials. En envolupant tèrmica

Tancaments de l'envolupant tèrmica Mesura adoptadaMurs de façana 2 ComprovacióSòls recolzats i murs en contacte amb el terreny exempt de comprovació

Particions interiors que limitin amb espais no habitables 2 Barrera de vapor en la part calenta

Terres 2 ComprovacióCobertes 2 ComprovacióVidres de buits y lluernes No procedeixMarcs de buits y lluernes No procedeixMurs en mitgera 2 Comprovació

4. Permeabilitat a l'aire

Els buits i lluernes són de classe 2, classe 3 o classe 4 (zona climàtica C,D i E)

Capa 1 Capa 2 Capa 3 Capa 4 Capa 5 Capa 6 Capa 7 Capa 8 Capa 9 Capa 10 Capa 11 Capa 12Psat,n 913,58 1048,86 1110,23 1872,78 2105,89 2167,99

Pn 738,94 890,15 895,19 1197,62 1273,23 1285,32T 5,67 7,68 8,51 16,47 18,33 18,79

Psat,n 964,97 1610,85 1861,77 1915,43Pn 738,94 1093,73 1271,13 1285,32T 6,46 14,13 16,38 16,83

Psat,n

Pn

TPsat,n

Pn

TPsat,n

Pn

TPsat,n

Pn

TPsat,n

Pn

TPsat,n

Pn

TPsat,n

Pn

TPsat,n

Pn

TPsat,n

Pn

TPsat,n

Pn

TPsat,n

Pn

TPsat,n

Pn

TPsat,n

Pn

TPsat,n

Pn

TPsat,n

Pn

TPsat,n

Pn

T


Fitxa 3: Conformitat - Condensacions

Tancaments, particions interiors, ponts tèrmics83%5,3

890,29

Humitat relativa mitjana exterior del mes de Gener % (taula G2 de DB-HE1)Temperatura exterior mitjana del mes de Gener ºC (taula G2 de DB-HE1)

Psat Temperatura exterior mes de GenerC. intersticialsPn ≤ Psat,n

c_tvme001 Flv-5,ca, aïll-3, Flnv, guix

c_tvfa001 Flv -15, ca -5, aïll- 3, Flnv -5, guix

Tipus

Solució: c_tvfa001 Cerramiento 1 xxxx

MaterialsCodi Detall Espesor λ R μ g Tipoc_fbc01 BC con mortero aislante espesor 140 mm 14,00 0,3182 0,4400 10 Fábricas de bloque cerámico de arcilla aligeradac_cav01 Cámara de aire ligeramente ventilada horizontal 1 cm 1,00 0,0750 Camara de airec_fhc01 BH convencional espesor 100 mm 10,00 0,6250 0,1600 10 Fábricas de bloque de hormigón convencional

Descomposició de les solucions

DB-HE 3 ESTALVI D’ENERGIA.EFICIÈNCIA IL.LUMINACIÓ INTERIOR

juliol 2007 (v.1) Oficina Consultora Tècnica COAC

HE ESTALVI D’ENERGIA. DB-HE 3: Paràmetres per al compliment de les exigències bàsiques

HE 3 EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LES INSTAL·LACIONS D’IL·LUMINACIÓ

Exigència bàsica HE 3: Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació (art.15.3 Part I CTE) “Els edificis disposaran d’instal·lacions d’il·luminació adequades a les necessitats dels seus usuaris i a la vegada eficaces energèticament disposant d’un sistema de control que permeti ajustar l’encesa a l’ocupació real de la zona, així com d’un sistema de regulació que optimitzi l’aprofitament de la llum natural, en les zones que reuneixin unes determinades condicions”

Edificis de nova construcció

Rehabilitació d’edificis existents Edificis existents amb superfície útil > 1000m2 i en els que es renovi més del 25% de la superfície il·luminada

Reformes de: - locals comercials - edificis d’ús administratiu

quan es renovi la instal·lació d’il·luminació

Edificis i monuments amb valor històric o arquitectònic reconegut, quan el compliment de les exigències del HS-3 pugui alterar de manera inacceptable el seu caràcter o aspecte

Construccions provisionals amb un període d’utilització previst ≤ 2anys Instal·lacions industrials, tallers i edificis agrícoles no residencials Edificis independents amb una superfície total < 50m2 Interior dels habitatges

Àmbit d’aplicació INSTAL·LACIONS D’IL·LUMINACIÓ INTERIOR de:

S’exclouen:

Enllumenats d’emergència

Es garantiran els valors límits fixats a continuació en funció de l’ús de cada zona i del grup al que pertany. (el valor inclou la il·luminació general i la d’accent, exclou la d’il·luminació d’aparadors i zones d’exposició)

ZONES del GRUP 1: zones de no representació VEEI ≤ - administratiu en general

- andanes d’estacions de transport - sales de diagnòstic - pavellons d’exposicions o fires

3,5

- aules i laboratoris 4,0 - habitacions d’hospital - zones comunes

4,5

- magatzems, arxius, sales tècniques i cuines - aparcaments - espais esportius

5,0

- recintes interiors assimilables a Grup 1 i no descrits al llistat anterior 4,5 ZONES del GRUP 2: zones de representació

- administratiu en general

- estacions de transport - supermercats, hipermercats i grans magatzems - biblioteques, museus i galeries d’art

6,0

- zones comunes en edificis residencials 7,5 - centres comercials (s’exclou les botigues) 8,0 - hosteleria i restauració - religiós en general - sales d’actes, auditoris i sales d’ús múltiple i convencions; sales d’oci o espectacle, sales de

reunions i sales de conferències

- botigues i petit comerç - zones comunes

10

- habitacions d’hotels, hostals, etc. 12

VEEI (W/m2) Valor d’Eficiència Energètica de la instal·lació

- recintes interiors assimilables a Grup 2 i no descrits al llistat anterior 10

Per a cada zona Es disposarà, com a mínim, d’un sistema d’encesa i apagada manual, a manca d’un altre sistema de control. (no s’accepta com a únic sistema de control, l’encesa i apagada des del quadre elèctric)

Per a zones d’ús esporàdic El control d’encesa i apagada s’haurà de fer per: - sistema de control de presència, o bé - sistema de temporització

les lluminàries situades sota una lluerna: Sempre

EXIGÈNCIA

SISTEMES DE CONTROL i REGULACIÓ de les instal·lacions d’il·luminació de les zones dels grups 1 i 2

Per a zones amb aprofitament de la llum natural No és d’aplicació a - zones comunes d’edificis residencials- habitacions d’hospital - habitacions d’hotels, hostals, etc.

la primera línia paral·lela de lluminàries situades a una distància < 3m de la finestra: En zones amb tancaments de vidre a l’exterior o a patis/atris on es donin unes determinades relacions entre l’edifici projectat, l’obstacle exterior, la superfície vidrada d’entrada de llum i les superfícies interiors del local. (DB HE-3 art. 2.2b)

DB-HR. PROTECCIÓ ENFRONT EL SOROLL

Documento Básico HR Protección frente al ruido

Cálculo conjunto del Aislamiento Acústico a ruido aéreo y de impactos entre recintos interiores. Recintos adyacentes con 4 aristas comunes.Datos de Entrada

Elemento Separador

3,9 3 11,7

REF m'i (kg/m2) Ri,A REF ΔRD,A REF ΔRd,A

P04.b 161,0 44,0 TR.1.c 11 TR.1.c 11

DnT,A

Dn,ai,A 55 50Svpl (m2) Rvpl,A Transmision Aérea Directa Dn,e,A 0 (aireadores) L'nT,w

0 0 Transmision Aérea Indirecta Dn,s,A 0 (techos suspendidos, conductos y pasillos) 38 65

Recinto Emisor

REF m'F (kg/m2) RF,A Ln,w Ss (m2) REF ΔRF,A ΔLw

Fo.U.5 372,0 55,0 78,0 22,5 S.1.b 3 25

Fo.U.5 372,0 55,0 78,0 R.0.0 0 0

F1.1.a 235,0 49,0 - R.0.0 0 0

P01.a 89,0 36,0 - R.0.0 0 0

Recinto Receptor

50

REF m'f (kg/m2) Rf,A REF ΔRf,A

Fo.U.5 372,0 55,0 S.1.b 3

Fo.U.5 372,0 55,0 R.0.0 0

F1.1.a 235,0 49,0 R.0.0 0

P01.a 89,0 36,0 R.0.0 0

Uniones de los Elementos Conctructivos

REF KFf KFd KDf

C 0.1 3,2 9,5 9,5 Vista en sección

C 0.1 3,2 9,5 9,5 Vista en sección

T 0.1 3,5 5,9 5,9 Vista en planta

C 0.3 21,7 12,1 12,1 Vista en planta

Febrero 2008

Ancho l1(m)

LP 115 + RM + AT + LH 70 + Enl 15 (valores mínimos)

Enl 15 + LHD 70 + Enl 15 (valores mínimos)

Revestimiento

AC + M 50 + AR MW 12

Sin Revestimiento

Sin Revestimiento

Sin Revestimiento

Superficie Ss (m2)

Revestimiento Recinto Receptor

YL 15 + MW 48 + SP

Revestimiento Recinto Emisor

YL 15 + MW 48 + SP

Requisito CTECUMPLE

Elemento F1 (Suelo)

Requisito CTEVentanas, puertas y lucernarios

U_BH 300 mm

Otra unidad de usoElemento Estructural Básico

Alto l2(m)

Elemento Estructural Básico

Elemento f2 (Techo)

Tipo de RecintoProtegido

U_BH 300 mm

LP 115 + RM + AT + LH 70 + Enl 15 (valores mínimos)

Enl 15 + LHD 70 + Enl 15 (valores mínimos)

Elemento F3 (Pared)

Volumen Vr (m3)


Enl 15 + LP 115 + Enl 15 (valores medios)

Tipo de Recinto

Elemento F2 (Techo)

Arista 4 (Unión Elemento-Pared)

Arista 1(Unión Elemento-Suelo)

Arista 2 (Unión Elemento-

Techo)

Elemento f3 (Pared)

Elemento f4 (Pared)

Sin Revestimiento

Elemento F4 (Pared) Sin Revestimiento

Arista 3 (Unión Elemento-Pared)

Elemento f1 (Suelo)


U_BH 300 mm

U_BH 300 mm

CUMPLE

Revestimiento

AC + M 50 + AR MW 12

Esta herramienta facilita la aplicación del método de cálculo de la opción general del DB HR Protección frente al ruido, del CTE.

Unión flexible en + de elementos homogéneos (orientacion 2)

Unión rígida en T de elementos homogéneos

Unión rígida en + de elementos homogéneos

Unión rígida en + de elementos homogéneos

Sin Revestimiento

Documento Básico HR Protección frente al ruido

Cálculo de Aislamiento Acústico a ruido aéreo en fachadasDatos de Entrada

Sección de Fachada Directa

3,8 2,5 9,5

REF m'i (kg/m2) Ri,A REF αw hlm ΔLfs REF ΔRd,A

F1.1.a 235,0 49,0 FF 1 0 0 0 R.0.0 0

S0 (m2) Dn,si,A (dB)

REF Sv (m2) Rv,A Ctr 0 ( aireadores con tratamiento acústico... )

0 0 ( aireadores sin tratamiento acústico )

0 ( techos suspendidos, conductos, pasillos… )

D2m,nT,Atr

44 42

Recinto Receptor

50

REF m'f (kg/m2) Rf,A REF ΔRf,A lf 1(m)

Fo.U.5 372,0 55,0 S.1.b 3 3,8

Fo.U.5 372,0 55,0 R.0.0 0 3,8

P04.b 161,0 44,0 TR.1.c 11 2,5

P04.b 161,0 44,0 TR.1.c 11 2,5

Uniones de los Elementos Conctructivos

REF KFf KFd KDf

T 0.1 5,9 8,7 5,9 Vista en sección

T 0.1 5,9 8,7 5,9 Vista en sección



Febrero 2008

75



Elemento f4 (Pared)


Arista 3 (Unión Fachada-Pared)

Arista 4 (Unión Fachada-Pared)

Arista 1 (Unión Fachada-Suelo)

Arista 2 (Unión Fachada-Techo)



Elemento f3 (Pared)

Elemento f1 (Suelo)

Elemento f2 (Techo)




U_BH 300 mm

U_BH 300 mm

Esta herramienta facilita la aplicación del método de cálculo de la opción general del DB HR Protección frente al ruido, del CTE.

Elemento Estructural Básico Forma de la fachada

LP 115 + RM + AT + LH 70 + Enl 15 (valores mínimos) Plano de Fachada

Volumen Vr (m3)Tipo de RecintoResidencial y sanitario Dormitorios

41

Automóviles

Ancho l1(m) Alto l2(m)

Requisito CTE

Superficie Ss (m2)

CUMPLE

V.34 3

Revestimiento Interior

Sin Revestimiento

Transmision Aérea Directa I Dn,e1,A

Transmision Aérea Directa II Dn,e2,A

Transmision Aérea Indirecta Dn,s,A

-2

Ventana

Doble ventana. DES - DES Ext 4/ Int 4-6-4

Tipo de RuidoLd (dBA)

YL 15 + MW 48 + SP

Revestimiento

AC + M 50 + AR MW 12

Sin Revestimiento

YL 15 + MW 48 + SP

DECRET 201/94. ENDERROCS I ALTRES RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

Memòria.DOCUMENTACIÓ PER EL COMPLIMENT DEL DECRET 161/2001, REGULADOR DELS ENDERROCS I ALTRESRESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ.

PROJECTE TÈCNIC D'OBRES DE CONSTRUCCIÓ

Avaluació i característiques dels residus.

Residus d'excavació

Material Densitat residu aparent

(Tones/m3)

Volum aparent.

(M3)

Pes residus

(Tones)

Terres d'excavació

Residus de construcció

M2 Construïts:

Volum Aparent(m3/m2)

Pes(Tones/m2)

Volum aparent(m3)

Pes(Tones)

Sobrants d'execucióObra de fàbricaFormigóPetrisAltres

EmbalatgesFustesPlàsticsPaper i cartróMetalls

Suma total

Gestió de residus.

Hi haurà residus que es reutilitzaran o reciclaran en la pròpia obra: SII NO

Hi haurà residus d'excavació que es reutilitzaran o reciclaran en la pròpia obrao en una altra autoritzada: SI NO

S'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obra en contenidors o espaisespecíficament reservats per a residus:Petris, obra de fàbrica i formigó SI NOMetalls SI NOFustes SI NOPlàstics SI NOVidre SI NOPotencialment perillosos SI NOAltres no perillosos SI NO

Els residus es gestionaran fora de l'obra en:-Instal.lacions de reciclatge:-Dipòsit autoritzat de terres, enderrocs i runes de construcció:

Nom i adreça de les instal.lacions de dipòsit on es gestionaran els residus:

Als efectes de l'establiment de l'import de la fiança prevista en l'article 12 del Decret:-Pes total dels residus que es gestionaran en instal.lacions de reciclatge o dipòsit autoritzat: Tones

DECRET 21/2006. ECOEFICIÈNCIA EN ELS EDIFICIS

DADES DE L'EDIFICI:

x

USOS DE L'EDIFICI:

AIGUA tots els usos P Ax x

x

%

PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA AMB ENERGIA SOLAR

si per la producció d’ACS s’utilitzen resistències elèctriques amb efecte Joule; a qualsevol zona climàtica:

contribució mínima d’energia solar en producció d’ACS 70

la zona no té servei de gas canalitzat o l’aportació energètica és cobreix ambaltres fonts d’energies renovables

CENTRE CÍVIC A LA RÀPITA

l/dia

edificis amb demanda d’aigua calenta sanitària ≥ 50 l/dia a 600 han de disposar de sistema de producció d’ACS amb energia solar tèrmica

USUARIS DE L'EDIFICI

zona climàtica

al'interior de les unitats privatives

a un espai comunitari X

per protecció patrimoni cultural català

RESIDUS. DOMÈSTICS tots els usos

etiqueta ecològica tipus III (UNE 150.025/2005 IN)

al menys una família de productes de laconstrucció de l’edifici (productes destinats almateix ús), haurà de disposar d'un delssegüents :

envasos lleugers, matèria orgànica, vidre, paper/cartró i rebuig

ALTRES USOS (sense perjudici d’altres normatives)

preveu un espai fàcilment accessible de 150 dm3 per separar les fraccions següents:

HABITATGES (adaptant-se a les ordenances municipals)

RENTAVAIXELLES

ús docent, sanitari o esportiu: aixetes lavabos i dutxes : temporitzadors o detectors de presència

l’edifici no compta amb suficient assolellament

en rehabilitació per la configuració prèvia de l’edifici o de la normativa urbanística

no és d’aplicació quan :

l’aportació energètica solar és cobreix amb altres fonts d’energies renovables

contribució mínima d’energia solar en producció d’ACS % (4)

etiqueta ecològica tipus I (UNE-EN ISO 14024/2001)

etiqueta ecològica de la Unió Europea

distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat deCatalunya

% (5)

marca AENOR Medioambiente

xAdministratiu (centres de l'Administració pública, bancs,oficines)

Gran rehabilitacióNova edificació Reconversió d'antiga edificació

Habitatge

Residencial col·lectiu ( hotels, pensions, residències, albergs )

obertures de cobertes i façanes d’espais habitables amb vidres dobles o similar : Km ≤ 3,30 W/m2K

parts massisses de tots els tancaments verticals exteriors, ponts tèrmics inclosos : Km ≤ 0,70 W/m2K (2)(3)

demanda ACS a 600

en edificis de nova planta per limitacions de la normativa urbanística que impossibilita la superfície de captació

cal justificar-ho adequadament a la memòria

obertures de cobertes i façanes orientades a sud-oest (± 900), disposen d’element o tractament a l’exterior o entre els dos vidres tal que : factor solar de la part envidrada S≤ 35%

PROTECCIÓ SOLAR

La Ràpita (Vallfogona de Balaguer)

AIXETES

SANEJAMENT

ENERGIA tots els usos

PARÀMETRES D'ECOEFICIÈNCIA D’OBLIGAT COMPLIMENT PROJECTE (1)

aixetes de lavabos, bidets, aigüeres i equips de dutxa: cabal Q ≤ 12 l/min; Q ≥ 9 l/min a 1 barcisternes de vàters amb mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible

Mxarxa de sanejament separada per aigües residuals i pluvials fins arqueta fora propietat o limit més proper

x

AILLAMENT TÈRMIC

Dec

ret 2

1/20

06 -

Ado

pció

de

crite

ris a

mbi

enta

ls i

d'ec

oefic

iènc

ia e

n el

s ed

ifici

s. O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

.Col

·legi

d'A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

. D

epar

tam

ent d

e M

edi A

mbi

ent i

Hab

itatg

e. G

ener

alita

t de

Cat

alun

ya.

v 1.

1- A

gost

200

6

ADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS EDIFICIS. DECRET 21/2006

PRODUCTES

MATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS tots els usos

si es preveu la instal·lació d’aparell rentavaixelles: a l’espai previst, hi haurà una presa d’aigua freda i una d’aiguacalenta

Municipi:

les diferents unitats privatives disposen segons el seu ús un sistema d’emmagatzematge per separat dels diferents tipus de residu :

ECOEFICIÈNCIAPROJECTE D'EXECUCIÓ

(JUSTIFICACIÓ DE LES DISPOSICIONS ADOPTADES)

C. Escoles

x

x

La NogueraSituació:

Comarca

Docent (escoles infantils i centres de formació primària, secundària, universitària i professional)

Sanitari (hospitals, clíniques, ambulatoris i centres de salut)

Esportiu ( polisportius, piscines i gimnasos)

1/1

P A

P A

5

5

5

5

6

6

5

4 X

6

8

4

5

4 X

4

5

8

7

3 X11

(1)

(2)

(3)

(4)

(5)

Contribució solar mínima d'energia solar en la producció d'ACS

Cal fer constar el mateix percentatge de contribució solar que a (4)

AILLAMENT ACÚSTIC

MATERIALS

M

sistemes preindustrialitzats, com a mínim al 80% de la superfície dels tancaments exteriors

ECOEFICIÈNCIAPROJECTE D'EXECUCIÓ

AILLAMENT TÈRMIC

DECRET 21/2006

ADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS EDIFICIS.

PARÀMETRES D'ECOEFICIÈNCIA D'OBLIGAT COMPLIMENT

entre interior d’habitatges i espais comunitaris: aïllament mínim a so aeri R de 48 dBA

elements horitzontals i parets separadores entre propietaris o usuaris diferents: aïllament mínim a so aeri R de48 dBAAILLAMENT ACÚSTIC

reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels tancaments verticals exteriors enun 30% de 0,70 W/m2K ; Km ≤ 0,49 W/m2K

reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels tancaments verticals exteriors enun 10% de 0,70 W/m2K ; Km ≤ 0,63 W/m2Kreduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels tancaments verticals exteriors enun 20% de 0,70 W/m2K ; Km ≤ 0,56 W/m2K

PUNTSen la construcció de l’edifici cal obtenir un mínim de 10 punts, utilitzant algunes de les solucions constructives següents:

MATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS tots els usos

PROJECTE

CONSTRUCCIÓ sistemes preindustrialitzats, com a mínim al 80% de la superfície de l’estructura

DISSENY DE L'EDIFICI

façana ventilada a orientació sud-oest (± 900)

PROJECTE

(JUSTIFICACIÓ DE LES DISPOSICIONS ADOPTADES)

PARÀMETRES AMBIENTALS D’OBLIGAT COMPLIMENT

M EDIFICIS D’HABITATGES exclusivament

en edificis d’habitatges que el 80% d’aquests rebin a l’obertura de la sala una horad’assolellament directe entres les 10 i les 12 hores solars, el solstici d’hivern

coberta enjardinada

coberta ventilada

PROJECTE

Cal especificar a quin dels documents: memòria M, planols P o/i amidaments A es justifiquen les solucions adoptades

INSTAL·LACIONS

disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües pluvials de l’edifici

disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües grises i pluvials de l’edifici

utilització d’energies renovables per obtenir la climatització (calefacció i/o refrigeració) del’edifici

enllumenat d’espais comunitaris o d’accés amb detectors de presència, sense que afectinegativament al sistema d’enllumenat

Dec

ret 2

1/20

06 -

Adop

ció

de c

riter

is a

mbi

enta

ls i

d'ec

oefic

iènc

ia e

n el

s ed

ifici

s. O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

.Col

·legi

d'A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

. D

epar

tam

ent d

e M

edi A

mbi

ent i

Hab

itatg

e. G

ener

alita

t de

Cat

alun

ya. v

1.1

- Ago

st 2

006

Per algunes zones climàtiques, els requeriments del CTE, son més restrictius que els del decret de ecoeficiencia

Per tal de no entrar en contradicció amb el Codi Tècnic de l’Edificació, a partir de la data d’aplicació obligatòria del Document Bàsic HE(29/09/2006) la Km s’assimilarà a la UMlim, és a dir, a la Transmitància límit mitjana dels murs de l’edifici (taules 2.2 del CTE)

RESIDUS D'OBRA tots els usos

El projecte d'execució incorpora un pla de residus de la construcció, quantificant els residus generats per tipòlogies ifases d'obra. Defineix les operacions de destriament o recollida selectiva que es preveuen realitzar a obra, especificantla reutilització in situ i/o identificant els gestors de residus autoritzats

en edificis d’habitatges, les obertures dels tancaments exteriors sobreexposats o exposats(NRE-AT/87), disposen de solucions de finestra, doble finestra o balconada, on el conjunt debastiment i envidrament tenen aïllament a so aeri R de ≥ 28 dBA

en els edificis d’habitatges, els elements horitzontals de separació entre propietats i usuarisdiferents, i també les cobertes transitables, tenen solucions constructives en les que el nivelld’impacte Ln en l’espai inferior sigui ≤ 74 dBA

utilitzar al menys un producte obtingut del reciclatge de productes (de la construcció,pneumàtics, residus d’escumes, etc)

en cas de demolició prèvia, reutilitzar els residus petris generats en la construcció del nouedifici

que les diferents entitats privatives de l’edifici disposin de ventilació creuada natural

1/1

PBE D’EDIFICI PER A LOCAL SOCIAL I VESTIDORS AL C/JOAQUIM LLUCH DE LA RÀPITA ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT AJUNTAMENT DE VALLFOGONA DE BALAGUER


ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ

Oficina Consultora Tècnica · Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

La documentació de l’Estudi Bàsic de seguretat ha d’anar acompanyada d’un llistat de normativa de seguretat que podeu trobar actualitzat a l’apartat de normativa de la pàgina web de l’OCT

Dades de l'obra

Tipus d'obra: CENTRE CÍVIC

Emplaçament: LA RÀPITA (VALLFOGONA DE BALAGUER)

Superfície construïda: 190 M2

Promotor: AJUNTAMENT DE VALLFOGONA DE B.

Arquitecte/s autor/s del Projecte d'execució: LAURA JUANGRAN RAFEL

Tècnic redactor de l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut: LAURA JUANGRAN RAFEL

Dades tècniques de l'emplaçament

Topografia: Plana

Característiques del terreny: resistència cohesió, nivell freàtic Consultar estudi geotècnic

Condicions físiques i d'ús dels edificis de l'entorn Edificació consolidada i de construcció recent.

Instal.lacions de serveis públics, tant vistes com soterrades:

Cap

Ubicació de vials:

(amplada, nombre, densitat de circulació) i amplada de voreres

Carrer Escoles de 13 m. d’amplada


Compliment del RD 1627/97 de 24 d'octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document. El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració. Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores. Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra. Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avis a l'autoritat laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret. La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è).

Principis generals aplicables durant l'execució de l'obra L'article 10 del RD 1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats: - El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja - L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la

determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació - La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars - El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal·lacions i dispositius

necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors

- La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses

- La recollida dels materials perillosos utilitzats - L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes


- L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a les diferents feines o fases del treball

- La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms - Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l'obra o prop de

l'obra. Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents: L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals: - Evitar riscos - Avaluar els riscos que no es puguin evitar - Combatre els riscos a l'origen - Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l'elecció

dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut

- Tenir en compte l'evolució de la tècnica - Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill - Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les

condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball - Adoptar mesures que posin per davant la protecció col�lectiva a la individual - Donar les degudes instruccions als treballadors L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal.

Identificació dels riscos Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines. S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi. A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).


Mitjans i maquinaria - Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues...) - Riscos derivats del funcionament de grues - Caiguda de la càrrega transportada - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes - Accidents derivats de condicions atmosfèriques

Treballs previs - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de materials - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) Enderrocs - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Fallida de l'estructura - Sobre esforços per postures incorrectes - Acumulació i baixada de runes Moviments de terres i excavacions - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases - Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes - Accidents derivats de condicions atmosfèriques


- Sobre esforços per postures incorrectes - Riscos derivats del desconeixement del sòl a excavar Fonaments - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases - Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobre esforços per postures incorrectes - Fallides d'encofrats - Fallides de recalçaments - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) Estructura - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobre esforços per postures incorrectes - Fallides d'encofrats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) - Riscos derivats de l'accés a les plantes - Riscos derivats de la pujada i recepció dels materials Ram de paleta - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius


- Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)

Coberta - Interferències amb Instal�lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Sobre esforços per postures incorrectes - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes de pals i antenes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) Revestiments i acabats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) Instal·lacions - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Emanacions de gasos en obertures de pous morts - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobresforços per postures incorrectes - Caigudes de pals i antenes


Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials (Annex II del RD 1627/1997)

- Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars

característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball - Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la

vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible - Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones

controlades o vigilades - Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió - Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió - Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis - Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic - Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit - Treballs que impliquin l'ús d'explosius - Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats. Mesures de prevenció i protecció Com a criteri general primaran les proteccions col·lectives en front les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).

Mesures de protecció col·lectiva - Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l'obra - Senyalització de les zones de perill - Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en relació amb

els vials exteriors - Deixar una zona lliure a l'entorn de la zona excavada pel pas de maquinària - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega - Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal·lacions existents - Els elements de les Instal·lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants - Fonamentació correcta de la maquinària d'obra - Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega

màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc - Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra - Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes) - Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases - Utilització de paviments antilliscants. - Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. - Col·locació de xarxes en forats horitzontals - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) - Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal·lades - Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides - Col·locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes


Mesures de protecció individual - Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules - Utilització de calçat de seguretat - Utilització de casc homologat - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge segurs per

poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria - Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de

talls i punxades - Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos - Utilització de mandils - Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els treballs amb perill d'intoxicació.

Utilització d'equips de subministrament d'aire Mesures de protecció a tercers - Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveure un

passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar. - Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes) - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones)

Primers auxilis Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats. Balaguer,setembre 2009 L’arquitecte, Laura Juangran Rafel

OFICINA CONSULTORA TÈCNICA Novembre 2004

NORMATIVA DE SEGURETAT I SALUT

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD QUE DEBEN APLICARSE EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN TEMPORALES O MÓVILES

Directiva 92/57/CEE 24 Junio (DOCE: 26/08/92)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

R.D. 1627/1997. 24 octubre (BOE: 25/10/97)Transposició de la Directiva 92/57/CEE

LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

Ley 31/1995. 8 noviembre (BOE: 10/11/95) Ley 54/2003. 12 diciembre

(BOE: 13/12/2003)

REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN

R.D. 39/1997. 17 de enero (BOE: 31/01/97). Modificacions: RD 780/1998 . 30 abril (BOE: 01/05/98)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO EN MATERIA DE TRABAJOS TEMPORALES EN ALTURA

R. D. 2177/2004, de 12 de novembre (BOE: 13/11/2004)

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEÑALIZACIÓN, DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO

R.D. 485/1997. 14 abril (BOE: 23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES DE TRABAJO

R.D. 486/1997 . 14 de abril (BOE: 23/04/97)

En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS A LA MANIPULACIÓN MANUAL DE CARGAS QUE ENTRAÑE RIESGOS, EN PARTICULAR DORSO LUMBARES, PARA LOS TRABAJADORES

R.D. 487/1997 .14 abril (BOE: 23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS AL TRABAJO CON EQUIPOS QUE INCLUYEN PANTALLAS DE VISUALIZACIÓN

R.D. 488/97. 14 abril (BOE: 23/04/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES BIOLÓGICOS DURANTE EL TRABAJO

R.D. 664/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES CANCERÍGENOS DURANTE EL TRABAJO

R.D. 665/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD, RELATIVAS A LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL

R.D. 773/1997.30 mayo (BOE: 12/06/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO

R.D. 1215/1997. 18 de julio (BOE: 07/08/97) transposició de la directiva 89/655/CEE modifica i deroga alguns capítols de la “ordenanza de seguridad e higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

PROTECCIÓN A LOS TRABAJADORES FRENTE A LOS RIESGOS DERIVADOS DE LA EXPOSICIÓN AL RUIDO DURANTE EL TRABAJO

R.D. 1316/1989 . 27 octubre (BOE: 02/11/89)

PROTECCIÓN CONTRA RIESGO ELÉCTRICO

R.D. 614/2001 . 8 junio (BOE: 21/06/01)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-APQ-006. ALMACENAMIENTO DE LÍQUIDOS CORROSIVOS

R.D 988/1998 (BOE: 03/06/98)

REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE DEL TRABAJO EN LA INDUSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓN

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) modificacions: O. 10 diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. 23 septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) ART. 100 A 105 derogats per O de 20 gener de 1956

Derogat capítol III pel RD 2177/2004

ORDENANZA DEL TRABAJO PARA LAS INDUSTRIAS DE LA CONSTRUCCIÓN, VIDRIO Y CERÁMICA

O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º, 183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE: 17/10/70

SEÑALIZACIÓN, BALIZAMIENTO, LIMPIEZA Y TERMINACIÓN DE OBRAS FIJAS EN VÍAS FUERA DE POBLADO

O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)

REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES PARA OBRAS

O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) modificació:O. de 7 de marzo dE 1981 (BOE: 14/03/81)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-AEM 2 DEL REGLAMENTO DE APARATOS DE ELEVACIÓN Y MANUTENCIÓN REFERENTE A GRÚAS-TORRE DESMONTABLES PARA OBRAS.

R.D. 836/2003. 27 juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d’octubre de 2003. (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90))

REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO

O. de 31 octubre 1984 (BOE: 07/11/84)

NORMAS COMPLEMENTARIAS DEL REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO

O. de 7 enero 1987 (BOE: 15/01/87)

ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO

O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) correcció d'errades (BOE: 06/04/71) modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997

S'APROVA EL MODEL DE LLIBRE D'INCIDÈNCIES EN OBRES DE CONSTRUCCIÓ

O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

CASCOS NO METÁLICOS

R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1

PROTECTORES AUDITIVOS

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2

PANTALLAS PARA SOLDADORES

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: modificació: BOE: 24/10/75

GUANTES AISLANTES DE ELECTRICIDAD

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4 modificació: BOE: 25/10/75

CALZADO DE SEGURIDAD CONTRA RIESGOS MECÁNICOS


BANQUETAS AISLANTES DE MANIOBRAS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS. NORMAS COMUNES Y ADAPTADORES FACIALES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS MECÁNICOS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: MASCARILLAS AUTOFILTRANTES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS QUÍMICOS Y MIXTOS CONTRA AMONÍACO


PBE D’EDIFICI PER A LOCAL SOCIAL I VESTIDORS AL C ... · L’edifici està format per una planta...

Documents

Transcript of PBE D’EDIFICI PER A LOCAL SOCIAL I VESTIDORS AL C ... · L’edifici està format per una planta...