1

Primer Cicle

Educaci Primria

Projecte Nova Msica

Educaci Artstica

Illes Balears

Currculum de lEducaci Primria. Bases legislatives

Currculum de lEducaci Primria. Fonaments terics

Currculum de lEducaci Primria. Competncies bsiques

Currculum de lEducaci Primria. Orientacions metodolgiques

Currculum de lEducaci Primria. Descripci dels components del Projecte Curricular

Currculum de lEducaci Primria. Atenci a la diversitat

Currculum de lEducaci Primria. Objectius Generals

Projecte Nova Msica: Objectius Generals del Primer Cicle

Educaci Primria. Desenvolupament de les Competncies Bsiques

Projecte Nova Msica: Educaci Artstica: Msica. Contribuci al desenvolupament de les Competncies Bsiques del Primer Cicle: Primer Curs i Segon Curs

rea de Educaci Artstica. Objectius de lEducaci Primria

Projecte Nova Msica: Educaci Artstica: Msica. Objectius del Primer Cicle

rea de Educaci Artstica. Continguts del Primer Cicle

Projecte Nova Msica: Educaci Artstica: Msica. Seqenciaci de Continguts del Primer Cicle

rea de Educaci Artstica. Criteris dAvaluaci del Primer Cicle

Currculum de lEducaci Primria

Bases legislatives

ELEMENTS INTEGRANTS DEL CURRCULUM:

Objectius.

Competncies bsiques.

Continguts.

Mtodes pedaggics.

Criteris davaluaci.

FINALITAT:

Assegurar una formaci comuna a tots els alumnes i totes les alumnes que permeti:

Consolidar el seu desenvolupament personal i el seu benestar.

Adquirir les habilitats culturals bsiques relatives a lexpressi i la comprensi oral, la lectura, lescriptura i el clcul.

Desenvolupar habilitats socials, hbits de treball i estudi, sentit artstic, creativitat i efectivitat.EDUCACI ORIENTADA A DESENVOLUPAR LES COMPETNCIES BSIQUES:

Ladquisici de les competncies bsiques permet:

La realitzaci personal.

Lexercici de la ciutadania activa.

La incorporaci a la vida adulta de manera satisfactria.

El desenvolupament dun aprenentatge permanent al llarg de la vida.

A cada rea es descriu la manera en qu contribueix al desenvolupament de les competncies bsiques.

Els centres garantiran la incorporaci duna estona diria de lectura, no inferior a trenta minuts, al llarg de tots els cursos de letapa.

ATENCI A LA DIVERSITAT:

Els mecanismes de refor seran tant organitzatius com curriculars.

Les adaptacions buscaran el mxim desenvolupament possible de les competncies bsiques.

CRITERIS DAVALUACI:

Lavaluaci ser contnua i global. Tindr en compte:

El progrs de lalumne/a en totes les rees del currculum.

Els diferents elements del currculum.

Ladquisici de les competncies bsiques.

La necessitat destablir mesures de refor educatiu.

Quan finalitzi letapa selaborar un informe individualitzat sobre el grau dadquisici dels aprenentatges.

Avaluaci de diagnstic:

Es dur a terme quan sacabi el Segon Cicle.

T carcter formatiu i orientador.

Servir per analitzar els processos daprenentatge de cada alumne/a i densenyament de cada centre.

Disposar de programes de refor perqu lalumnat adquiresqui les competncies bsiques.NIVELLS DE CONFIGURACI:

1. Caracterstiques del currculum estatal

Ensenyaments mnims establerts pel Reial Decret 1513/2006.

2. Currculum comunitats autnomes

Determinen:

El 45% si hi ha llengua oficial prpia.

El 35% a les restants.

3. Projecte curricular de centre - Programaci curricular de laula

Adaptaci als alumnes i a la seva diversitat.

Autonomia pedaggica i organitzaci dels centres.

Treball en lequip docent.

Investigaci de la seva prctica docent.

REES DE CONEIXEMENT:

Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural.

Educaci Artstica.

Educaci Fsica.

Llengua Castellana i Literatura.

Llengua Catalana i Literatura.

Llenges Estrangeres.

Matemtiques.

Educaci per la ciutadania i els drets humans, amb especial atenci a la igualtat entre homes i dones. (En un dels cursos del Cicle Superior.)

Rebran especial atenci les rees que tenguin carcter instrumental per a ladquisici daltres coneixements. En totes les rees es treballar:

La comprensi lectora.

Lexpressi oral i escrita.

La comunicaci audiovisual.

Les tecnologies de la informaci i la comunicaci.

Leducaci en valors.PROMOCI DALUMNES:

Al final de cada cicle.

Un cop assolit el desenvolupament de les competncies bsiques i el grau de maduresa adequat.

Es destinaran els suports necessaris per recuperar els aprenentatges no assolits.

Un alumne podr romandre un any ms en el mateix cicle una sola vegada al llarg de lEducaci Primria. Disposar dun pla especfic de refor o recuperaci.

RELIGI CATLICA:

Oferta obligatria per als centres.

Voluntria per als alumnes (segons manifestin els pares al centre).

No computar per optar a beques.

El centre establir les formes ms adequades de proporcionar latenci educativa adequada als alumnes que optin per no cursar ensenyaments de religi.

Currculum de lEducaci Primria

Fonaments terics

El Projecte Curricular Nova Msica -Vicens Vives- per al Primer Cicle de lEducaci Primria es fonamenta en el que fixa el Reial Decret 1513/2006 del Ministeri dEducaci i Cincia, de 7 de desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments mnims de lEducaci primria, i en el Decret ....../2007 de la Conselleria dEducaci i Cultura de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears, de ............., pel qual sestableix el Currculum de lEducaci primria per a aquesta Comunitat.

El nostre projecte proposa un model densenyament-aprenentatge comprensiu que semmarca dins el paradigma de leducaci universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir xit a la vida, a travs de ladquisici i el desenvolupament de les competncies bsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instncies nacionals i internacionals, entre els quals destaquen el projecte DeSeCo de lOCDE, linforme Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funci de lensenyament s facilitar laprenentatge dels nins i les nines, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competncies bsiques que els permetin integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els rpids avenos cientfics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competncies sentn, en un sentit ampli, la concatenaci de sabers que articulen una concepci del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com sindica en linforme de la UNESCO de la Comissi Internacional sobre lEducaci per al Segle XXI (Delors, 1996).

La inclusi de les competncies bsiques en el currculum t com a finalitat que els nins i les nines: a) facin possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referncia; b) construesquin un projecte de vida satisfactori; c) adquiresquin un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat, i d) accedesquin a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties dxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes dun individu varien duna situaci a una altra i dun moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competncia holstic, dinmic i funcional que sorgeix de la combinaci dhabilitats prctiques, coneixements (incls el coneixement tcit), motivaci, valors tics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal dassolir una acci efica.

Ser competent, des daquest punt de vista, significa que lalumne s capa dactivar i fer servir els coneixements que t davant un problema. Aquesta concepci est relacionada amb els principis de laprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p. ex., Ausubel et al.,1978).

Considerem que noms a partir daquestes premisses s possible laplicaci dun dels eixos fonamentals del Projecte Curricular Nova Msica -Vicens Vives- per al Primer Cicle: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competncies puguin ser aplicades i transferides a situacions i contexts diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensi a aquesta funcionalitat: que els alumnes i les alumnes aprenguin a aprendre. Un aprenent competent s el que coneix i regula els seus processos de construcci del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i en pot fer un s estratgic, ajustant-los a les circumstncies especfiques del problema al qual senfronta (Bruer, 1993).

Leficcia daquests principis quedaria incompleta si no fssim capaos de presentar els continguts de les diferents matries o rees de coneixement de manera articulada per facilitar el procs daprenentatge i el desenvolupament de les competncies bsiques.

Tenint en compte que cadascuna de les rees contribueix al desenvolupament de diferents competncies i, al seu torn, sadquirir cadascuna de les competncies com a conseqncia del treball en diverses rees o matries, el Projecte Curricular Nova Msica -Vicens Vives- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca els aprenentatges que es consideren imprescindibles des dun plantejament integrador i orientat a laplicaci dels sabers adquirits.

Aix, laprenentatge de les competncies bsiques, tot i que va lligat a les rees de coneixement, s global i sadquirir a partir de la seva contextualitzaci en situacions reals i prximes a lalumne perqu pugui integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resultin necessaris en diferents situacions i contexts.

Volem manifestar, tamb, el carcter ldic que hem procurat donar a tots els materials del nostre Projecte Curricular Nova Msica -Vicens Vives- per al Primer Cicle. Lactivitat ldica s un recurs didctic important, especialment en el Primer Cicle de lEducaci Primria. Considerem que el joc i el treball sn complementaris i que tot dos han de resultar motivadors i gratificants perqu lalumnat construesqui els seus aprenentatges.

Si a tot aix hi afegim la presncia duns continguts que, a causa de lespecial importncia que tenen en la nostra societat, han dimpregnar moltes de les activitats daprenentatge i linters per fomentar la capacitat de lalumne per regular el seu propi procs daprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat lactual Projecte Curricular Nova Msica -Vicens Vives- per al Primer Cicle de lEducaci Primria.

Currculum de lEducaci Primria

Competncies bsiques

Les competncies bsiques

Les competncies bsiques sn els aprenentatges conceptuals i procedimentals que ha dhaver desenvolupat lalumne quan acaba lensenyament obligatori per assolir la seva realitzaci personal, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactria i ser capa de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

En el marc de la proposta de la Uni Europea, sestableixen vuit competncies bsiques:

1. Competncia en comunicaci lingstica

Aquesta competncia fa referncia a la utilitzaci del llenguatge com a instrument de comunicaci oral i escrita, de representaci, interpretaci i comprensi de la realitat, de construcci i comunicaci del coneixement i dorganitzaci i autoregulaci del pensament, les emocions i la conducta.

2. Competncia matemtica

Consisteix en lhabilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les seves operacions bsiques, els smbols i les formes dexpressi i raonament matemtic, tant per produir i interpretar diferents tipus dinformaci, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el mn laboral.

3. Competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsics lhabilitat per interactuar amb el mn fsic, tant en els aspectes naturals com en els generats per lacci humana, de manera que es possibilita la comprensi desdeveniments, la predicci de conseqncies i lactivitat dirigida a la millora i a la preservaci de les condicions de vida prpia, de les altres persones i de la resta dssers vius.

4. Tractament de la informaci i competncia digital

Consisteix a disposar dhabilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informaci, i per transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de laccs a la informaci fins a la transmissi daquesta informaci en diferents suports, inclosa la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

5. Competncia social i ciutadana

Fa possible comprendre la realitat social en qu vivim, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democrtica en una societat plural, com tamb comprometres a contribuir a millorar-la. Integra coneixements diversos i habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i les decisions adoptades.

6. Competncia cultural i artstica

Suposa conixer, comprendre, apreciar i valorar crticament diferents manifestacions culturals i artstiques, utilitzar-les com a font de plaer i considerar-les part del patrimoni dels pobles.

7. Competncia per aprendre a aprendre

Consisteix a disposar dhabilitats per iniciar-se en laprenentatge i ser capa de continuar aprenent de manera cada vegada ms efica i autnoma dacord amb els objectius i necessitats propis.

8. Autonomia i iniciativa personal

Aquesta competncia fa referncia a ladquisici de la conscincia i laplicaci dun conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverana, el coneixement dun mateix i lautoestima, la creativitat, lautocrtica, el control emocional, la capacitat de triar, de calcular riscs i dafrontar els problemes, com tamb la capacitat de demorar la necessitat de satisfacci immediata, daprendre dels errors i dassumir riscs.

El desenvolupament de les competncies bsiques

El treball en les rees i les matries del currculum, a fi de contribuir al desenvolupament de les competncies bsiques, sha de complementar amb diverses mesures organitzatives i funcionals:

Lorganitzaci i el funcionament dels centres i la participaci de lalumnat.

Ls de metodologies i recursos didctics determinats.

Lacci tutorial permanent.

La planificaci de les activitats complementries i extraescolars.

Lavaluaci de les competncies bsiquesLavaluaci de les competncies es dur a terme a travs dels punts segents:

El desenvolupament de la matria.

El reconeixement de la prpia competncia bsica.

El nivell daptitud assolit en cadascuna de les vuit competncies:

El domini de la llengua oral i escrita en mltiples contexts

Expressar pensaments, emocions, vivncies i opinions; donar coherncia i cohesi al discurs; gaudir escoltant, dialogant, llegint i expressant-se de manera oral i escrita.

Ls espontani de raonaments matemtics

Conixer i fer servir els elements matemtics bsics en situacions reals o simulades de la vida quotidiana, i posar en prctica processos de raonament que conduesquin a la soluci dels problemes, a lobtenci dinformaci i a la presa de decisions.Ls responsable del medi ambient i dels recursos naturals

Ser conscient de la influncia que t la presncia humana en lespai i de les modificacions que introdueix, adoptant una actitud crtica en lobservaci de la realitat i en lanlisi dels missatges informatius i publicitaris, com tamb uns hbits de consum responsable en la vida quotidiana.

Lautonomia i leficcia en el tractament crtic de la informaci

Utilitzar les tecnologies de la informaci i la comunicaci per organitzar i processar la informaci, i resoldre problemes reals de manera eficient, mostrant una actitud crtica i reflexiva.

La participaci social i la valoraci de la democrcia

Exercir activament i responsable els drets i els deures de la ciutadania, valorant les diferncies i reconeixent la igualtat de drets entre diferents collectius, especialment, entre homes i dones.

La capacitat dexpressar-se artsticament i gaudir fent-ho

Desenvolupar la iniciativa, la imaginaci i la creativitat per dur a terme creacions prpies; conixer les diferents manifestacions culturals i artstiques; interessar-se per la conservaci del patrimoni.

El control de les capacitats daprenentatge prpies

Ser conscient del que se sap i del que sha daprendre; conixer les potencialitats i les mancances prpies, aprofitant les primeres i cercant motivaci i voluntat per superar les segones.

La capacitat descollir i de tirar endavant projectes individuals i collectius

Marcar-se objectius, planificar, mantenir la motivaci, prendre decisions, actuar, autoavaluar-se, extreure conclusions, aprendre dels errors, valorar les possibilitats de millora, etc.

Currculum de lEducaci Primria

Orientacions metodolgiques

En el marc del seu Projecte Curricular, els centres han de precisar, a cada cicle, els objectius que garanteixen les competncies bsiques segons el currculum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participaci de cadascuna de les rees del currculum en la consecuci de les competncies.

El carcter multidisciplinari de moltes de les competncies sallunya de la concepci del currculum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses rees i matries i, per aix, requereix una coordinaci dactuacions docents en les quals la feina en equip ha de ser una constant.

Aix, el desenvolupament del Projecte Curricular de Centre requereix tant processos de formaci i elaboraci reflexiva i intellectual per part de lequip docent, com diversos mtodes de treball cooperatiu. Aquests mtodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, per han de generar illusi per collaborar en un projecte com en el qual cadasc aportar la seva millor experincia professional i aprendr i compartir coneixements amb altres companys.

El currculum de cada centre no es limitar a les competncies bsiques, tot i que les inclou. En el currculum hi haur competncies bsiques i daltres que no ho seran tan perqu cada alumne pugui desenvolupar al mxim les seves potencialitats. No sha oblidar que la funci de lescola s garantir uns mnims per a tots i, al mateix temps, el mxim per a cada alumne. Les competncies permeten una gradaci, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seva avaluaci.El desenvolupament de competncies va acompanyat duna prctica pedaggica exigent tant per a lalumnat com per al professorat. Per a lalumnat, perqu sha dimplicar en laprenentatge i ha dadquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el mn on viu, construir la seva identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perqu haur de desplegar els recursos didctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de lrea com a components de les competncies bsiques, i poder assolir els objectius del currculum. Per, malgrat que les competncies tenen un carcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadmiques, aix no ha dimpedir que des de cada rea es determinin aprenentatges especfics que resultin rellevants en la consecuci de competncies concretes.

El docent haur de cercar situacions prximes als alumnes perqu aquests puguin aplicar, en diferents contexts, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competncies (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Aix mateix, crear contexts i situacions que representin reptes per als alumnes, que els convidin a qestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguin a ampliar la perspectiva i a contrastar les seves opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.Per treballar les competncies bsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificaci i dexecuci de tasques en grup que afavoresquin el dileg, lescolta, la cooperaci i la confrontaci dopinions.

La forma davaluar el nivell de competncia assolit ser a travs de laplicaci dels coneixements i les habilitats treballades. Ara b, les competncies suposen un domini complet de lactivitat en qesti; no sn noms habilitats, malgrat que aquestes sempre hi estiguin presents. Per tant, a ms a ms de les habilitats, tamb es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de lavaluaci rau en lobligaci dobtenir uns resultats concrets, perqu les administracions educatives faran una avaluaci general de diagnstic la finalitat de la qual ser comprovar el grau dadquisici de les competncies bsiques a cada nivell educatiu.

Currculum de lEducaci Primria

Descripci dels components del Projecte Curricular

El Projecte Curricular Nova Msica -Vicens Vives- per al Cicle Inicial dEducaci Primria de lrea Educaci Artstica: Msica comprn els materials segents:

1. Llibre de lAlumnat

2. Guia de Recursos Didctics

1. Llibre de lAlumnat

El Llibre de lAlumnat consta de 18 temes per a cadascun dels dos cursos que formen el Primer Cicle de lEducaci Artstica: Msica de lEducaci Primria.

2. Guia de Recursos Didctics

La Guia de Recursos Didctics del Primer Cicle de lrea dEducaci Artstica: Msica de lEducaci Primria cont una proposta de desenvolupament dels temes. Per a cadascun dells, sinclou:

Un apartat general en el qual sexposen:

Les Competncies Bsiques.

Els Objectius Didctics.

Els Continguts.

Els Criteris dAvaluaci.

Un segon apartat en el qual es detallen:

Les Activitats dAprenentatge.

Les Orientacions Didctiques de com treballar els diferents materials que sinclouen al Projecte Curricular.

Les Activitats de Refor i dAmpliaci.

Per tal de facilitar la feina del docent, presentem una Guia de Recursos Didctics per al Primer Curs i una altra per al Segon Curs del Primer Cicle.

Currculum de lEducaci Primria

Atenci a la diversitat

En el Projecte Curricular Nova Msica -Vicens Vives- sha tengut en compte el tractament de la diversitat de lalumnat pel que fa als diferents ritmes daprenentatge que desenvolupa cada alumne a laula.

Sha partit de la concepci global que cada docent ha dorientar la seva intervenci depenent de la diversitat de formes daprenentatge que hi pugui haver entre els alumnes.

En els materials del Projecte Curricular Nova Msica -Vicens Vives- sinclou un conjunt dactivitats de refor i dampliaci per tal doferir, precisament, els recursos bsics perqu cada professor o professora pugui desenvolupar diferents estratgies densenyament i facilitar aix que tots els alumnes puguin arribar al desenvolupament mxim de les competncies bsiques i dels objectius de letapa.

Currculum de lEducaci Primria

Objectius Generals

a) Conixer i apreciar els valors i les normes de convivncia, aprendre a obrar dacord amb elles, preparar-se per a lexercici actiu de la ciutadania, respectant i defensant els drets humans, aix com el pluralisme propi duna societat democrtica.

b) Desenvolupar hbits de treball individual i dequip, desfor i de responsabilitat en lestudi aix com actituds de confiana en si mateix, sentit crtic, iniciativa personal, curiositat, inters i creativitat en laprenentatge per descobrir la satisfacci de la tasca ben feta.

c) Desenvolupar una actitud responsable i de respecte pels altres, que afavoresqui un clima propici per a la llibertat personal, laprenentatge i la convivncia, aix com fomentar actituds que afavoresquin la convivncia i evitin la violncia en els mbits escolar, familiar i social.

d) Conixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilitzaci, les diferents cultures i persones, la igualtat de drets i oportunitats dhomes i dones i la no discriminaci de persones amb discapacitat.

e) Conixer i utilitzar de manera apropiada la llengua catalana i la llengua castellana, valorant les seves possibilitats comunicatives des de la seva condici de llengua comuna de totes les persones espanyoles i didioma internacional, i desenvolupar hbits de lectura com instrument essencial per a laprenentatge de la resta de les rees.

f) Adquirir en, almenys una llengua estrangera, la competncia comunicativa bsica que els permeti expressar i comprendre missatges senzills i desenvolupar-se en situacions quotidianes.

g) Desenvolupar les competncies matemtiques bsiques i iniciar-se en la resoluci de problemes que requeresquin la realitzaci doperacions elementals de clcul, coneixements geomtrics i estimacions, aix com ser capaos daplicar-les a les situacions de la seva vida quotidiana.

h) Conixer els fets ms rellevants de la histria dEspanya i de la histria universal.

i) Conixer i valorar el seu entorn social, natural i cultural, i situar sempre en el seu context nacional, europeu i universal, aix com les possibilitats dacci i cura daquest i iniciar-se en el coneixement de la geografia dEspanya i de la geografia universal.

j) Iniciar-se en les tecnologies de la informaci i la comunicaci, desenvolupant un esperit crtic davant dels missatges que reben i elaboren.

k) Valorar la higiene i la salut, conixer i respectar el cos hum, i utilitzar leducaci fsica i lesport com a mitjans per afavorir el desenvolupament personal i social.

l) Comunicar-se a travs dels mitjans dexpressi verbal, corporal, visual, plstica, musical i matemtica, desenvolupant la sensibilitat esttica, la creativitat i la capacitat per gaudir de les obres i les manifestacions artstiques.

m) Conixer el patrimoni cultural dEspanya, participar en la seva conservaci i millora i respectar la seva diversitat lingstica i cultural.

n) Desenvolupar tots els mbits de la personalitat, aix com una actitud contrria a la violncia i als prejudicis de qualsevol tipus.

o) Conixer i valorar els animals i les plantes i adoptar comportaments que afavoresquin la seva cura.

p) Fomentar leducaci vial i el respecte a les normes per prevenir els accidents de trnsit.

Projecte Nova Msica

Objectius generals del Primer Cicle

1.Apreciar la importncia dels valors bsics que regeixen la vida del grup i de la comunitat i actuar-hi en conseqncia. (a, c)

2.Desenvolupar la capacitat de tenir iniciatives personals i en grup. (b)

3.Collaborar en la planificaci i en la realitzaci dactivitats en grup acceptant les normes establertes. (b)

4.Respectar els punts de vista i els interessos daltres membres del grup. (c, n)

5.Comprendre els valors de la civilitzaci occidental i conixer i valorar positivament altres cultures diferents a la prpia. (d)

6.Comprendre la importncia del coneixement i del respecte pels drets humans. (d, a)

7.Comprendre i produir missatges orals i escrits en catal i en castell com a llenges ds habitual en la comunicaci i en ladquisici daprenentatges. (e)

8.Valorar la importncia del coneixement tant del catal com del castell, aix com de la iniciaci en lhbit de la lectura. (e)

9.Interpretar breus missatges en una llengua estrangera i reproduir oralment o per escrit missatges amb una estructura similar. (f)

10.Resoldre problemes matemtics senzills relacionats amb la realitat quotidiana. (g)

11.Aproximar-se als esdeveniments histrics que han determinat levoluci histrica de la societat occidental i del territori espanyol. (h)12.Analitzar les caracterstiques del medi ambient prxim, valorar la seva importncia i contribuir a la seva defensa i la seva millora. (i)

13.Comprendre i establir relacions senzilles entre fets i fenmens de lentorn natural i social, en general, i de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears, en particular. (i)

14.Familiaritzar-se amb ls de les noves tecnologies com a mitj per rebre i transmetre informaci. (j)

15.Conixer i identificar el propi cos i adquirir hbits de salut i dhigiene. (k)

16.Fer servir diferents mitjans dexpressi (verbal, corporal, plstica, musical, matemtica) per comunicar i expressar missatges senzills i sentiments. (l)17.Conixer les obres ms representatives del patrimoni artstic, cultural i histric dEspanya desenvolupant actituds que contribuesquin a la seva conservaci. (m)

18.Comprendre i valorar positivament la diversitat lingstica i cultural dEspanya. (m)

19.Actuar amb autonomia en el desenvolupament de les activitats habituals de tipus familiar, escolar, grupal i ciutad. (n)

20.Establir relacions afectives amb persones de diferents edats i sexe, superant qualsevol tipus de discriminaci basat en les caracterstiques personals i socials. (n, d)

21Respectar als animals i desenvolupar actituds que afavoresquin una relaci afectiva amb els animals domstics del nostre entorn. (o)

22.Adquirir conscincia de la importncia de les normes de seguretat vial per a la nostra integritat fsica i la dels altres. (p)

Les lletres entre parntesis (a, b, c...) indiquen lObjectiu dEducaci Primria al qual fa referncia cadascun dels Objectius del Primer Cicle.

Educaci Primria

Desenvolupament de les competncies bsiques

Competncies prpies de lrea

Els continguts dels dos blocs desenvolupen directament les competncies comunicatives i, en especial, la competncia artstica i cultural, atenent a la manera que lart commou, el que suscita i el que explica de les dones i els homes en general i de nosaltres mateixos i mateixes en particular.

El coneixement dels diferents codis artstics i ls de les tcniques i recursos que sn propis de lrea ajuden lalumnat a iniciar-se en la percepci i comprensi del mn que els envolta. Tamb li permeten ampliar les seves possibilitats dexpressi i comunicaci amb els altres per mitj dels recursos que li proporcionen els llenguatges artstics, promovent la iniciativa personal, la imaginaci i la creativitat.

Lapropament a les diverses manifestacions culturals i artstiques que propicia lrea educa en el respecte per altres formes dexpressi i pensament, ja que dota lalumnat deines per valorar-les i formular opinions fonamentades que contribueixen a configurar criteris personals vlids en relaci amb els productes culturals i ampliar aix les seves possibilitats de lleure.

Contribuci de lrea a les competncies bsiques

Lrea dEducaci artstica contribueix, a ms, al desenvolupament daspectes que configuren la competncia del coneixement i interacci amb el mn, ja que lrea se serveix del medi com a mitj per a la creaci artstica.

Els intercanvis lingstics, les canons i les senzilles dramatitzacions contribueixen a la competncia comunicativa, i ls de la tecnologia relacionada amb la msica, les arts visuals i la cerca dinformaci sobre manifestacions artstiques contribueix al tractament de la informaci i la competncia digital.

Lrea desenvolupa tamb la competncia social i ciutadana, ja que la interpretaci i la creaci suposa el treball en equip i contribueix a la sociabilitzaci dels infants en la mesura que comparteixen experincies i manifestacions culturals.

Participa tamb en el desenvolupament de la competncia daprendre a aprendre i de lautonomia i iniciativa personal, pel que fa a la reflexi sobre els processos en la manipulaci dobjectes, lexperimentaci amb tcniques i materials, la capacitat dobservaci, la indagaci i la planificaci. Finalment, participa en la competncia matemtica, ja que aborda conceptes i representacions geomtriques i es treballa el ritme i les escales musicals.

Projecte Nova Msica: Educaci Artstica

Contribuci al desenvolupament de les competncies bsiques: Primer Cicle

Primer Curs

1.Competncia cultural i artstica

Llegir, reconixer, interpretar i improvisar frmules rtmicomeldiques amb la veu, amb el cos i amb instruments escolars.

Interpretar peces musicals marcant la pulsaci.

Reconixer instruments musicals visualment i tmbricament.

Diferenciar i classificar els instruments musicals segons la famlia a la qual pertanyen, el material de qu sn fets i la manera com es toquen.

Introduir el comps de dos temps, la lnia divisria i la doble barra final.

Discriminar i interpretar sons dintensitat, direccionalitat, durada i altura diferent.

Llegir, dibuixar i interpretar les figures de negra, corxera i silenci de negra en bigrames.

Introduir la digitaci del sol3 i el mi3 amb la flauta dola i interpretar les notes do3, re3, mi3, sol3 i la3 amb la veu.

Aprendre a escoltar peces musicals clssiques i populars.

2.Autonomia i iniciativa personal

Crear sries grfiques i interpretar-les amb la veu i amb instruments musicals.

Imitar gestualment la interpretaci dinstruments musicals observant-ne la posici de lintrpret.

Crear i interpretar sries grfiques de sons dintensitat, direccionalitat i altura diferent.

Esmentar els sons descriptius escoltats en una narraci o audici.

3.Competncia social i ciutadana

Valorar les interpretacions individuals per al bon desenvolupament de les activitats collectives.

Respectar i valorar les creacions i les interpretacions dels companys dacord amb les seves possibilitats.

Organitzar una dansa popular, valorant les possibilitats expressives del gest individual i del grup.

Valorar i respectar les decisions, les respostes i els gustos dels companys.

Respectar les regles en la interpretaci dun cnon.

4.Competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic

Manipular diferents instruments musicals per interpretar frmules ritmicomeldiques.

Preveure la manipulaci de diferents materials per construir instruments.

Interactuar amb elements de lentorn per dur a terme jocs de discriminaci auditiva.

Manejar correctament els adhesius del quadern en la resoluci de diverses activitats

5.Competncia per aprendre a aprendre

Relacionar el nom dinstruments musicals amb la imatge corresponent.

Analitzar lestructura duna dansa a partir dun musicograma.

Reconixer i interpretar laltura, la durada i la intensitat del so en frmules ritmicomeldiques.

Comprendre els conceptes de comps, lnia divisria i doble barra final.

Representar laltura dels sons amb fonommia.

Practicar la posici dels dits per tocar notes musicals diferents amb la flauta dola.

6.Competncia en comunicaci lingstica

Escriure i llegir correctament els noms de les notes i dels instruments musicals.

Llegir, entendre i interpretar la lletra de canons populars en la llengua prpia i en altres llenges.

Descriure oralment els diferents elements que apareixen en una imatge.

7.Tractament de la informaci i la competncia digital

Valorar el CD com a eina per a laprenentatge musical i per a la transmissi del folklore musical propi i daltres pasos.

8.Competncia matemtica

Entendre les diferents combinacions de negra, corxera i silenci de negra que poden formar compassos de dos temps.

Segon Curs

1.Competncia cultural i artstica

Llegir, reconixer, interpretar i improvisar frmules ritmicomeldiques amb la veu, amb el cos i amb instruments musicals.

Seguir i interpretar peces musicals marcant la pulsaci.

Reconixer instruments musicals visualment i tmbricament.

Aprendre a escoltar peces musicals clssiques i populars.

Introduir i analitzar els compassos de tres i quatre temps.

Discriminar i interpretar sons dintensitat, direccionalitat, durada i altura diferent.

Interpretar i dibuixar la grafia convencional de blanca, negra, corxera i silenci de negra i blanca en pentagrames.

Practicar la digitaci de les notes mi3, fa3, sol3, la3, do4 amb la flauta dola.

Interpretar vocalment les notes do3, re3, mi3, fa3, sol3, la3, do4.

2.Autonomia i iniciativa personal

Crear sries grfiques i interpretar-les amb la veu i amb instruments musicals.

Imitar gestualment la interpretaci dinstruments musicals observant-ne la posici de lintrpret.

Practicar la lectura ritmicomeldica marcant la pulsaci.

Improvisar petites frmules ritmicomeldiques i escollir un instrument per interpretar-les.

3.Competncia social i ciutadana

Valorar les interpretacions individuals per al bon desenvolupament de les activitats collectives.

Respectar i valorar les creacions i les interpretacions dels companys dacord amb les seves possibilitats.

Organitzar una dansa popular, valorant les possibilitats expressives del gest individual i del grup.

Valorar i respectar les decisions, les respostes i els gustos dels companys.

Respectar les regles en la interpretaci dun cnon musical.

4.Competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic

Manipular diferents instruments musicals per interpretar frmules ritmicomeldiques.

Preveure la manipulaci de diferents materials per construir instruments.

Saber organitzar, en lespai, el moviment adaptat a una dansa popular.

Manipular la flauta dola per interpretar una can.

5.Competncia per aprendre a aprendre

Interpretar la durada del so amb moviments corporals.

Analitzar lestructura duna dansa a partir dun musicograma.

Comprendre el mecanisme per interpretar un cnon musical.

Interpretar i escriure notes i figures musical convencionals en un pentagrama.

Relacionar frmules ritmicomeldiques escoltades amb la seva representaci grfica.Identificar instruments musicals visualment.

Practicar la posici dels dits per tocar notes musicals diferents amb la flauta dola.

6.Competncia en comunicaci lingstica

Escriure i llegir correctament els noms de les notes i dels instruments musicals.

Llegir, entendre i interpretar la lletra de canons populars en la llengua prpia i en altres llenges.

Llegir i comprendre un text instructiu i els enunciats dels exercicis.

7.Tractament de la informaci i la competncia digital

Valorar el CD com a eina per a laprenentatge musical i per a la transmissi del folklore musical propi i daltres pasos.

8.Competncia matemtica

Entendre les diferents combinacions de blanca, negra, corxera i silenci de negra i blanca que poden formar compassos de dos, tres i quatre temps.

rea de Educaci Artstica

Objectius de lEducaci Primria

1. Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so, de la imatge i del moviment i apreciar que lart s una manera de donar forma a les experincies, a les idees i a les emocions

2. Explorar, conixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, lexperincia artstica, la cultura audiovisual, els materials, els mitjans audiovisuals, les TIC, mitjanant els llenguatges artstics i la realitzaci de projectes expressius i de comunicaci

3. Comprendre que les manifestacions artstiques i culturals estan fetes per homes i dones i per a la gent, i representen les seves experincies.

4. Valorar i respectar el fet artstic propi i dels altres entenent que s una manera de comunicar-se i dexpressar els sentiments, les descobertes, les capacitats i peculiaritats de cadasc. Apreciar que les experincies culturals prpies i les dels companys i companyes esdevenen un espai de dileg i enriquiment.

5. Participar, generar i afavorir lintercanvi dopinions, experincies, idees, valoracions i incorporar en el procs creatiu propi i dels altres aspectes de la prpia experincia o inquietud.

6. Valorar i gaudir de la interacci en el grup i el cooperativisme, tot participant conjuntament en la planificaci de les activitats i de la producci per crear un sentit de comunitat, desenvolupant una relaci de confiana en la dinmica de les activitats i compartint amb els companys i les companyes idees, valoracions i projectes.

7. Mostrar curiositat per com les artistes i els artistes indaguen en el coneixement, lexperincia i la imaginaci per fer msica, arts escniques i arts plstiques i arts audiovisuals. Conixer algunes de les institucions i professions dels mbits artstics i culturals i interessar-se per les caracterstiques del seu treball.

8. Compartir i reconstruir histries i pensaments que ens desvetllen les manifestacions artstiques i culturals i descobrir que poden influir en la nostra manera de pensar i en els nostres propsits.

9. Gaudir de laproximaci a les manifestacions artstiques i Desenvolupar una posici crtica i un posicionament pluralista en laproximaci als artistes, als autors i a les manifestacions artstiques i culturals.

10. Conixer els mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informaci i la comunicaci en qu intervenen la imatge i el so i utilitzar-les com a recurs per a la observaci, la recerca dinformaci i per a lelaboraci de produccions, tant de forma autnoma com en combinaci amb altres mitjans i materials.

11. Conixer les intervencions artstiques urbanes, els museus, els teatres, els auditoris, els edificis arquitectnics i culturals del barri, del poble o de la ciutat. Adonar-se de les seves funcions socials vinculades a la vida del barri, del poble o de la ciutat i a la noci de patrimoni.

Projecte Nova Msica: Educaci Artstica

Objectius del Primer Cicle

1.Desenvolupar la discriminaci sonora: escoltar, imitar, reconixer i reproduir els sons i les seves qualitats (altura, durada, intensitat i timbre). (1)

2.Conixer i reconixer els sons i els sorolls de lentorn i de la natura. (1)

3.Muntar i ballar danses. (5, 6, 8)

4.Gaudir amb la prctica del cant, laudici i la dansa. (2, 3, 8)

5.Mostrar inters per assolir precisi i harmonia en el moviment. (1, 2)

6.Cantar individualment o collectiva canons populars i daltres cultures a una veu i cnons a dues veus. (2, 4, 6)

7.Aprendre a distingir els coneixements musicals adquirits, tant en la lectura com en laudici de canons, fragments o obres musicals i danses. (1, 8, 9)

8.Acompanyar canons amb suport timbricortmic. (2)

9.Valorar la veu com un instrument de comunicaci i dexpressi. (1, 4)

10.Esforar-se en la collocaci correcta de la veu (respiraci, articulaci i ressonncia natural). (2)

11.Descobrir les possibilitats motrius i expressives del propi cos en lespai, adquirint una correcta posici corporal en els exercicis rtmics. (1)

12.Esforar-se a adequar el moviment a la pulsaci i a la combinaci de frmules rtmiques en moviments fixats i danses populars. (6)

13.Valorar el silenci com a element essencial del fet musical. (1)

14.Improvisar i interpretar individualment o collectiva amb la veu canons i fragments rtmics i meldics, amb text o sense. (2, 4, 5)

15.Improvisar i interpretar individualment o collectiva amb instruments escolars, obres musicals i fragments rtmics o meldics. (2, 4, 5)

16.Exercitar la memria i laudici interior (reproducci amb la veu o instrument musical) de dissenys rtmics i meldics. (2)

17.Practicar la lectura i la recreaci musical de fragments meldics (afinaci dintervals). (2)

18.Conixer els elements bsics del llenguatge musical: ritme, melodia, mtrica i expressi. (2)

19.Esforar-se en la interpretaci musical rtmica i meldica precisa. (2)

20.Explorar i descobrir les possibilitats tmbriques i sonores del propi cos i dels instruments musicals per interpretar canons i frmules ritmicomeldiques. (2)

21.Reconixer els elements bsics del llenguatge musical i reproduir-los oralment i grficament. (2)

22.Comprendre la funci i els mecanismes de lescriptura musical i esforar-se en la seva aplicaci correcta. (2)

23.Desenvolupar la capacitat sensitiva per al gaudi de la prctica musical. (5, 9)

24.Iniciar el coneixement i la identificaci de gneres musicals, formes i caracterstiques de lobra musical. (7, 10)

25.Adquirir lhbit de laudici musical (msica en directe i enregistrada). (7, 10, 11)

26.Despertar linters i la curiositat pel coneixement dobres musicals, autors, tipus de veu i dinstruments musicals. (7, 10)

27.Llegir, escriure i fer dictats rtmics o meldics a fi de reconixer els elements del llenguatge musical. (2)

Els nombres entre parntesis (1, 2...) indiquen l'Objectiu General de l'rea d'Educaci Artstica: Msica al qual fa referncia cada un dels Objectius del Primer Cicle.

rea de Educaci Artstica

Continguts del Primer Cicle

EXPLORAR I PERCEBRE

Visual i plstica

Observaci, i exploraci sensorial dels elements presents en lentorn natural, cultural i artstic experimentant les sensacions i emocions que provoquen.

Observaci i valoraci dimatges fixes i seriades de contextos propers (historietes, cmics, illustracions, fotografies, cartells, publicitat) que provenen del camp de les arts i la cultura visual.

Expressi oral didees, emocions i experincies, que desvetllen les manifestacions artstiques i culturals per promoure la comprensi crtica.

Inters pel coneixement de les manifestacions populars i tradicionals de Les Illes Balears i de la seva imatgeria i de les cultures dels companys i companyes amb experincies diferents.

Inters i curiositat per descobrir i gaudir les manifestacions artstiques que ofereix lentorn (museus, exposicions, representacions, festes populars).

Apreciaci que els artistes i les artistes conceben i produeixen objectes i imatges a partir del que saben, coneixen o imaginen. Satisfacci pel progressiu coneixement que els objectes i les imatges promouen.

Discriminaci de materials, colors, formes, volums, lnies, grandries, impacte visual... en les imatges, els objectes i les obres artstiques.

Apreciaci dels objectes i imatges produts per un mateix o per altres i valoraci pel progressiu coneixement que promouen.

Percepci que a travs de la participaci artstica i de linters vers els fets artstics sarriba a la satisfacci i lemoci de lexperincia esttica.

Msica i dansa

Escolta, exploraci i discriminaci de sons presents en lentorn natural, cultural i artstic: elements de lentorn que produeixen so, sons que es poden produir amb el cos, sons enregistrats. Percepci del so i del silenci, de les diferents qualitats del so i de la seva combinaci.

Exploraci dels recursos creatius i expressius de la veu i dels instruments.

Exploraci sensorial de les possibilitats de moviment del cos. Adequaci, quan escaigui, del moviment al so i a lespai.

Expressi oral didees, emocions i experincies, que desvetllen les manifestacions culturals i artstiques: audicions, espectacles, festes.

Inters pel coneixement de canons i danses tradicionals catalanes i de canons i danses tradicionals dels pasos don provenen companys i companyes de classe.

Inters i curiositat per participar i gaudir en les manifestacions artstiques que ofereix lentorn: audicions, dansa, espectacles, festes tradicionals.

Comprendre el significat de canons i danses i la seva relaci amb experincies conegudes o imaginades.

Inters en laudici de peces instrumentals i vocals de diferents estils i cultures

Reconeixement dinstruments musicals i de veus masculines, femenines i infantils en audicions musicals

Reconeixement, interpretaci i representaci grfica i corporal delements musicals.

Percepci que a travs de la participaci i de linters sarriba a la satisfacci en lexperincia artstica.

INTERPRETAR I CREAR

Visual i plstica

Experimentaci amb les qualitats visuals i plstiques dels materials dels elements presents en lentorn: manipulaci i transformaci dels materials; utilitzaci de diversos materials i suports; intervenci espacial i compositiva.

Concepci i composici individual i collectiva dimatges i objectes a partir de materials i tcniques per a la representaci bidimensional i tridimensional, la composici dobjectes atenent a lequilibri, la utilitzaci de ritmes visuals.

Us progressiu dels materials, dimatges i dobjectes diversos de lentorn en les produccions prpies i collectives: materials plstics, fotografies, revistes, premsa, cromos, imatgeria popular i fantstica.

Elaboraci de produccions plstiques a partir de la percepci sensorial, la imaginaci, les experincies, la realitat, les TIC, les idees i les emocions, tot preveient els recursos necessaris i les possibilitats dels materials i avanant amb confiana i satisfacci en els diferent processos de producci.

Incorporaci i utilitzaci progressiva de les terminologies prpies dels llenguatges artstics: pintura, dibuix, escultura, illustraci, collage, modelatge, construcci, fotografia, cinema i teatre.

Valoraci de lordre, la cura i latenci en els processos i de producci, i del respecte en el treball.

Inters, valoraci i respecte davant del fet artstic i davant de les produccions artstiques prpies i alienes.

Msica i dansa

Interpretaci de cantarelles, canons a una veu amb acompanyament o sense i danses tradicionals catalanes, daltres cultures i dautor, desenvolupant la tcnica vocal, instrumental i corporal.

Realitzaci de danses, exercicis corporals i jocs motrius, acompanyats de seqncies sonores, canons i obres musicals.

Composici individual i collectiva de produccions musicals i coreografies.

s progressiu de materials sonors i instruments convencionals i no convencionals, desenvolupant ladaptaci corporal i musical a les caracterstiques de cadascun dells.

Incorporaci i utilitzaci progressiva de grafies no convencionals (dibuixos, paraules, smbols) i grafies musicals convencionals en la lectura, la interpretaci i la creaci de partitures senzilles.

Incorporaci i utilitzaci progressiva de la terminologia que sempra en la prctica i vivncia de la dansa i la msica.

Valoraci de latenci i el respecte en les interpretacions i produccions artstiques.

Inters, valoraci i respecte davant del fet artstic propi i dels altres.

Projecte Nova Msica: Educaci Artstica

Seqenciaci de continguts: Primer i Segon Curs

Primer Curs

UNITAT 1

Expressi instrumental.

Els instruments musicals segons la famlia a la qual pertanyen, el material de qu sn fets i la manera de tocar-los: el triangle i el bombo.

Sons i sorolls de lentorn.

Les qualitats del so: altura (agut-greu) i timbre (triangle, bombo).

Pulsaci i ritme.

El moviment bsic com a instrument de percepci de timbres i altures.

UNITAT 2

Les qualitats del so: altura (sol3 i mi3 agut-greu) i timbre (el triangle i el bombo).

La grafia musical: sol3 i mi3 en un bigrama.

El moviment bsic com a mitj de percepci de timbres i altures.

UNITAT 3

Les qualitats del so: altura (el sol3 i el mi3 agut-greu), durada (pulsaci i negra) i timbre (triangle, capsa xinesa i bombo).

La grafia musical: el sol3 i el mi3 en un bigrama.

El moviment bsic com a instrument per a la percepci de timbres i altures.

Expressi vocal i instrumental.

UNITAT 4

Les qualitats del so i del silenci: (el sol3 i el mi3), durada (negra) i timbre (piano).

Expressi vocal i instrumental.

Els instruments musicals segons la famlia a la qual, el material de qu sn fets i la manera de tocar-los: el piano.

La grafia musical: el sol3 i el mi3, i la negra-pausa de negra en un bigrama.

UNITAT 5

Les qualitats del so i del silenci: altura (el sol3 i el mi3), durada (negra-pausa de negra) i timbre (orquestra).

Expressi vocal.

La grafia musical: el sol3 i el mi3 i negra-pausa de negra en un bigrama.

Organitzaci formal duna dansa: muntatge.

Signe de repetici.

UNITAT 6

Les qualitats del so: altura (el sol3 i el mi3 agut-greu) i el timbre (triangle i bombo).

La grafia musical: el sol3 i el mi3 en un bigrama.

El moviment bsic com a mitj de percepci de timbres i altures.

UNITAT 7

Les qualitats del so: altura amb acompanyament fonommic (la3-sol3-mi3), durada (negra, pausa de negra i parell de corxeres) i timbre (capsa xinesa i triangle).

La grafia musical: la3-sol3- mi3 i grup de dos corxeres.

Expressi vocal.

UNITAT 8

Els instruments musicals segons la famlia, el material i la manera de tocar-los: els crtals, les maraques i la timbala.

Les qualitats del so: el timbre (els crtals, les maraques i la timbala).

Expressi instrumental per a lacompanyament.

El moviment bsic com a mitj de percepci de timbres.

UNITAT 9

Les qualitats del so: altura (la3-sol3-el mi3) i durada (negra, pausa de negra i grup de dues corxeres).

La grafia musical: la3-sol3-mi3, grup de dues corxeres i negra-pausa de negra.

Expressi vocal.

Organitzaci formal duna dansa.

UNITAT 10

Els instruments musicals segons la famlia a qu pertanyen, el material de qu sn fets i la manera de tocar-los: el viol.

Les qualitats del so: el timbre (crtals, maraques, timbala, viol i piano).

UNITAT 11

Expressi vocal amb el seguiment de la pulsaci.

Les qualitats del so: altura (la3-sol3-mi3), durada (negra, pausa de negra i grup de dues corxeres), timbre (flauta) i intensitat (fort-suau).

Expressi instrumental: la flauta.

UNITAT 12

La grafia musical: la3-sol3-mi3, grup de dues corxeres, negra-pausa de negra.

Les qualitats del so: altura (la3-sol3-mi3), durada (negra, pausa de negra i grup de dues corxeres) i timbre (capsa xinesa, triangle i timbala).

Expressi vocal.

UNITAT 13

Les qualitats del so: altura (la3-sol3-mi3-do3), durada (negra, pausa de negra, grup de dues corxeres) i intensitat (fort, suau).

La grafia musical: la3-sol3-mi3-do3, grup de dues corxeres, negra-pausa de negra, fort i suau.

Expressi vocal.

UNITAT 14

Expressi vocal amb el seguiment de la pulsaci.

Les qualitats del so: altura (la3-sol3-mi3-do3), durada (negra, pausa de negra i grup de dues corxeres) i intensitat (fort, suau).

Elements constitutius de la msica: la melodia (ascendent i descendent).

La grafia musical: la3-sol3-mi3-do3, grup de dues corxeres, negra-pausa de negra, fort i suau.

UNITAT 15

Expressi instrumental: la flauta (sol3-mi3).

Els sons dels animals.

UNITAT 16

Els instruments musicals segons la famlia a qu pertanyen, el material de qu son fets i la manera de tocar-los: els cascavells, el pandero i el xilfon.

Les qualitats del so: el timbre (cascavells, pandero i xilfon).

Expressi instrumental per improvisar.

El moviment bsic com a mitj per a la percepci de timbres.

UNITAT 17

Les qualitats del so: altura (la3-sol3-mi3-re3-do3) i durada (negra, pausa de negra i grup de dues corxeres).

La grafia musical: la3-sol3-mi3-re3-do3, grup de dues corxeres, negra-pausa de negra.

Expressi vocal.

UNITAT 18

Els instruments musicals segons la famlia a qu pertanyen, el material de qu sn fets i la manera de tocar-los: la trompeta.

Les qualitats del so: el timbre (trompeta).

Elements constitutius de la msica: la melodia (ascendent i descendent).

Segon Curs

UNITAT 1

Els instruments musicals segons la seva famlia, el material de qu sn fets i la manera de tocar-los: el carill, les castanyoles i els platerets.

Les qualitats de so: timbre (carill, castanyoles i platerets), altura (la3-sol3-mi3-re3-do3), durada (negra-silenci de negra i grup de dues corxeres).

Expressi instrumental per improvisar.

El moviment bsic com a mitj de percepci de timbres i diferents frmules rtmiques.

UNITAT 2

Expressi instrumental: la flauta dola soprano (sol3-mi3) i lacompanyament instrumental.

Les qualitats i els elements del so: durada i ritme (grup de dues corxeres-negra-silenci de negra).

La grafia musical: sol3-mi3, grup de dues corxeres-negra-silenci de negra, lnies divisries del comps 2/4 i doble barra final en un bigrama.

UNITAT 3

El pentagrama.

Les qualitats del so: altura (la3-sol3-mi3-re3-do3), durada (negra-silenci de negra i grups de dues corxeres), comps, lnies divisries i doble barra final.

Expressi vocal mondica i amb acompanyament instrumental o corporal.

UNITAT 4

Els instruments musicals segons la famlia a qu pertanyen, el material de qu sn fets i la manera de tocar-los: la flauta travessera i el viol.

Els moviments corporals i els gestos com a mitjans de percepci dexpressi.

UNITAT 5

Les qualitats del so: altura (la3-sol3-mi3-re3-do3-do4) amb acompanyament fonommic, durada (negra-silenci de negra i grup de dues corxeres), comps, lnies divisries i doble barra final.

Expressi vocal marcant la pulsaci.

La grafia musical: la3-sol3-mi3-re3-do3-do4.

El moviment expressiu en un espai de relaci.

UNITAT 6

Els instruments musicals segons la famlia a qu pertanyen, el material de qu sn fets i la manera de tocar-los: el giro, el bongo i els bastons de ritme.

Les qualitats del so: el timbre (giro, bongo i bastons de ritme).

Expressi instrumental per improvisar.

El moviment bsic com a mitj de percepci del timbre i diferents frmules rtmiques.

UNITAT 7

Els instruments segons la famlia a qu pertanyen, el material de qu sn fets i la manera de tocar-los: la flauta dola.

Expressi instrumental: la flauta dola soprano (la3-sol3-mi3).

Les qualitats del so (la3-sol3-mi3-re3-do3-do4), durada (blanca, negra-silenci de negra i grup de dues corxeres), mtrica (comps, lnies divisries i doble barra final) i intensitat (fort-suau).

La grafia musical: la3-sol3-mi3-re3-do3-do4, blanca, negra-silenci de negra, grup de dues corxeres, comps, lnies divisries i doble barra final.

UNITAT 8

Els instruments musicals segons la famlia a qu pertanyen, el material de qu sn fets i la manera de tocar-los: guitarra, maraques.

El moviment i el gest com a mitj de percepci dexpressi.

UNITAT 9

Les qualitats del so: altura (la3-sol3-fa3-mi3-re3-do3-do4) amb acompanyament fonommic, durada (blanca, negra-silenci de negra, grup de dues corxeres), comps, lnies divisries i doble barra final.

Expressi vocal marcant la pulsaci.

La grafia musical: la3-sol3-fa3-mi3-re3-do3-do4, blanca, negra-silenci de negra, grup de dues corxeres.

El moviment expressiu en un espai de relaci.

UNITAT 10

Les qualitats del so: (carill, xilfon, triangle, platerets, timbala).

El moviment en un espai de relaci.

UNITAT 11

Les qualitats del so: altura (la3-sol3-fa3-mi3-re3-do3-do4), durada (blanca, negra-silenci de negra, grup de dues corxeres).

La grafia musical: la3-sol3-fa3-mi3-re3-do3-do4, blanca, negra-silenci de negra, grup de dues corxeres, comps, lnies divisries i doble barra final.

UNITAT 12

Els instruments musicals segons la famlia a qu pertanyen, el material de qu sn fets i la manera de tocar-los: la pandereta, el metallfon, el tambor i la flauta dola.

Les qualitats del so: el timbre de diversos instruments (pandereta, metallfon i tambor).

UNITAT 13

Els instruments segons la famlia a qu pertanyen, el material de qu sn fets i la forma de tocar-los: la flauta dola.

Expressi instrumental: la flauta dola soprano (la3-sol3-mi3-do4).

Les qualitats del so: altura (la3-sol3-mi3-re3-do3-do4), durada (blanca, negra-silenci de negra, grup de dues corxeres), mtrica (comps, lnies divisries i doble barra final), intensitat (fort-suau).

El moviment expressiu en un espai de relaci.

UNITAT 14

Els instruments musicals segons la famlia a qu pertanyen, el material de qu sn fets i la manera de tocar-los: la trompa.

El moviment i el gest com mitjans de percepci dexpressi.

Expressi instrumental: la flauta dola soprano (la3-sol3-mi3-do3).

Les qualitats del so: el timbre (trompa)

UNITAT 15

Les qualitats del so: altura (la3-sol3-fa3-mi3-re3-do3-do4), durada (blanca, negra-silenci de negra, grup de dues corxeres).

La grafia musical: la3-sol3-fa3-mi3-re3-do3-do4, blanca, negra-silenci de negra, grup de dues corxeres, comps, lnies divisries i doble barra final.

UNITAT 16

Els instruments segons la famlia a qu pertanyen, el material de qu sn fets i la forma de tocar-los: la flauta dola.

Expressi instrumental: la flauta dola soprano (la3-sol3-fa3-mi3-re3-do3-do4).

Les qualitats del so: altura (la3-sol3-fa3-mi3-re3-do3-do4), durada (blanca, negra-silenci de negra, grup de dues corxeres) i mtrica (comps, lnies divisries i doble barra final).

UNITAT 17

Les qualitats del so de diversos instruments: timbre (castanyoles, capsa xinesa, crtals, castanyoles, carill, xilfon, maraques, platerets, bombo i metallfon).

Els instruments segons la famlia a qu pertanyen, el material de qu sn fets i la forma de tocar-los: la flauta dola.

Expressi instrumental: flauta dola soprano (la3-sol3-fa3-mi3-do4).

El moviment bsic i la dansa com a mitj de percepci de timbre i ritme, i dexpressi en un espai i un temps de relaci.

UNITAT 18

Expressi instrumental: flauta dola soprano (la3-sol3-fa3-mi3-do4).

La interpretaci a dues veus (dialogades).

Els instruments musicals segons la famlia a qu pertanyen, el material de qu sn fets i la manera de tocar-los: flauta dola, flauta travessera, viol, trompa, metallfon, tambor i xilfon.

rea de Educaci Artstica

Criteris dAvaluaci del Primer Cicle

Reconixer i anomenar algunes de les caracterstiques i de les possibilitats dutilitzaci plstica, sonora i corporal dels elements presents en lentorn natural, cultural i artstic.

Expressar de forma senzilla i compartir amb els companys el que ens desvetlla una experincia cultural o artstica, individual o collectiva.

Realitzar senzilles composicions visuals (imatges i objectes), sonores, i coreogrfiques que representin el mn imaginari, afectiu i social i participar en produccions collectives.

Emprendre processos de creaci i producci artstica i desenvolupar-los amb confiana, satisfacci i respecte.

Mostrar respecte en el treball cooperatiu a lhora de participar en projectes artstics collectius.

Reconixer elements musicals en audicions i coreografies.

Interpretar de memria canons i danses.

Realitzar patrons de moviment, jocs motrius, esquemes rtmics i meldics amb la veu, el cos i instruments.

Llegir petits patrons meldics i rtmics amb els elements apresos.

23