WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 311130416

DE

STA

CAT

P02

Els tarragonins podem volar a 17 ciutats europees

aquest 2016Des de Reus, vols directes al Regne

Unit, Holanda, Alemanya, Irlanda

i Bèlgica

INCÍVICSLA CIUTAT DE TARRAGONA ESTÀ PLENA D’ABOCADORS IL·LEGALS.

LA PRESSIÓ A LES XARXES SOCIALS OBLIGA A AFRONTAR EL PROBLEMAPÀGINA 6

13 d’abril de 2016 | Tema de la setmana2 |

tema de la setmana

L ’aeroport de Reus ha avançat aquest any la temporada de vols i

ofereix diverses possibilitats per a aquelles famílies tarra-gonines que tinguin pensat visitar alguna ciutat euro-pea en els pròxims mesos. Aquest 2016, l’aeroport del territori connecta amb vols directes amb un total de dis-set ciutats de cinc països del vell continent. Les diverses companyies aèries que ope-ren a l’aeroport del Camp de Tarragona han començat ja a fer efectives les rutes des d’inicis del mes d’abril i l’oferta s’anirà ampliant a mesura que s’apropin els mesos d’estiu. Les previsi-ons són que aquest 2016 prop de 826.000 passatgers volin a través de l’aeroport reusenc, tot comptabilitzant vols d’anada i tornada.

Com sempre, el país més ben connectat amb el territori és el Regne Unit. Aquest 2016 des de Reus es pot volar fins a onze ciutats d’Anglaterra (Londres, Manchester, New-castle, Leeds-Bradford, East

Midlands-Nottingham, Liver-pool, Bristol i Birmingham) i a Gal·les (Cardiff ), Escòcia (Glasgow i Edimburg) i a Irlan-da del Nord (Belfast). També es pot volar directament a Irlan-da, en concret a les ciutats de Dublin i Cork. Fora de les illes britàniques,

Reus connecta aquest any amb les poblacions d’Eindhoven (Holanda), Brussel·les (Bèlgi-ca) i Frankfurt (Alemanya). En total parlem de vols directes a disset ciutats –vegeu gràfic de la pàgina següent– a tra-vés de vint aeroports (ja que, per exemple, a Londres i a

Brussel·les es pot viatjar a tra-vés de diverses instal·lacions). Totes les destinacions que hi ha enguany des del territori les ofereixen sis companyies (Ryanair, JET2, Thomas Cook, Thomson Airways, Jetair i Thomas Cook Belgium). Els calendaris i hores dels vols

previstos es poden consultar i comprar els bitllets a través de les webs de les diferents companyies. Aquest 2016, per primera vegada, l’aeroport de Reus no tindrà vol domèstic a cap ciutat de l’Estat espanyol (en anys anteriors hi va haver vols, per exemple, a Palma

Fins al mes d’octubre la població tarragonina pot volar fins a disset ciutats europees des de l’aeroport de Reus

On podem volar aquest 2016?Òliver Márquez,

Tarragona

RECULLel teuregal!!!

| 13 d’abril de 2016 | 3Tema de la setmana

TEMA DE LA SETMANA

de Mallorca). Pel que fa a les previsions d’activitat de la instal·lació aeroportuària, es preveu un increment del 18% en el nombre de passatgers d’arribada en vols amb turis-tes europeus que visitaran la Costa Daurada (en total, unes 420.000 places).

On podem volar aquest 2016?

Aquest any és la primera vegada que l’aeroport del territori no connecta amb cap ciutat de l’Estat espanyol

On podem volar aquest 2016?On podem volar aquest 2016?On podem volar aquest 2016?On podem volar aquest 2016?On podem volar aquest 2016?On podem volar aquest 2016?On podem volar aquest 2016?On podem volar aquest 2016?On podem volar aquest 2016?On podem volar aquest 2016?On podem volar aquest 2016?On podem volar aquest 2016?Manchester

Nottingham

Leeds

Newcastle

Glasgow

BirminghamLondres

FrankfurtBrussel·les

Eindhoven

Dublin

Cork Liverpool

Bristol

EdimburgBelfast

Cardiff

13 d’abril de 2016 | 4 | Sumari i editorial

Diògenes estava menjant un plat de llenties quan passà el fi lòsof Aristip, un gran adulador del rei.–Aprèn a ser submís al rei i no hauràs de menjar llenties, li diu Aristip.–Aprèn a menjar llenties i no et caldrà adular el rei, respongué Diògenes.

Home fàcil a l’adulació, home indefens• L’adulador no dirigeix la paraula en línia recta.• Alguns creuen odiar l’adulació però el que odien és només la manera • d’adular.Engolim d’un glop la mentida de l’adulador i bevem gota a gota la • veritat que ens amarga.La funció essencial de l’adulació és lloar les persones per les qualitats • que no tenen.L’adulador és un enemic amagat.• Qui sap adular sap calumniar.•

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Diògenes

CLAUS DE LA SETMANA

Frase de la setmana

«Els Mossos són una baula fonamental perquè Catalunya sigui un país lliure»

Carles Puigdemont, president de la Generalitat

1413 18

6 9 10Massa abocadors

clandestins a Tarragona

Noves instal·lacions per a la Fundació

Estela

Els mitjans de comunicació sempre han dedicat part de la seva activitat a crear opinió a través de la publicació d’informació. L’enfocament

concret d’una notícia o el fet de posar l’èmfasi en una qüestió determinada sempre ha servit, a banda d’informar, per posar en relleu allò que la línia edi-torial del mitjà vol destacar. Aquest paper de la pro-fessió periodística, però, té des de fa temps una feroç competència en les persones anònimes (i de vegades conegudes) que són capaces de generar opinió a títol individual amb una simple piulada o amb un post amb fotografi es al Facebook. Les xarxes socials, que en el seu dia van ser acollides per la ciutadania com una via per estar connectats amb amistats i com a hobby, s’han convertit en una eina poderosa capaç de crear opinió i de canviar les coses, fi ns i tot amb més força i determinació que un grup polític o el mitjà de comunicació més prestigiós o incident. Un exem-

ple clar d’aquesta nova realitat la veiem aquests dies a Tarragona. Un grupet de ciutadans, amb fotogra-fi es i comentaris a Twitter, han aconseguit que una problemàtica endèmica de la capital tarragonina, els abocadors il·legals que trobem a la ciutat, esti-gui en primera plana de l’actualitat local. La pressió exercida des de la xarxa denunciant l’acumulació de brutícia ha obligat l’Ajuntament a posar-se les piles en aquesta qüestió. Al Notíciestgn, fi ns i tot, li de-diquem la portada.No hem d’oblidar, però, que els primers responsa-bles de l’existència d’abocadors il·legals a la ciutat som els veïns i veïnes de Tarragona, que amb el nos-tre incivisme embrutem sense escrúpols espais que són de tothom. Les xarxes han aconseguit tocar la fi -bra sensible de l’Ajuntament, però és important que aquest poder d’infl uència s’enfoqui també a consci-enciar i a atacar el problema des de l’arrel.

La culpa és nostra

Editorial

Una cinquantena d’establiments a

Sabor Salou

Entrevista a Paco Enlaluna,

cantautor

Creix el tràfi c de vehicles al Port de

Tarragona

Opinió Núria Segú: «Espera en

la sanitat pública»

ÒLIVER MÁRQUEZ | D IRECTOR NOTÍC IESTGN

Bernabé

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Redacció i fotogra� a:noticies@noticiestgn.cat977 25 99 11

Disseny i redacció:Carme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesó

redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit Comunicaciódisseny@noticiestgn.cat

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catJoan A. Canojcano@noticiestgn.cat

Web:O.Montesó

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassi� catsclassi� cats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

25.000 exemplars

Arriben els primers creuers de la temporada 2016

El creuer Saga Pearl II de la companyia Saga Shipping Company visita aquest dimecres per primer cop Tarragona amb 450 cre-ueristes a bord, en el que és el primer creuer de la temporada al Port de Tarragona. Dels 450 passatgers, majoritàriament britànics, 191 han contractat excursions i la resta visitarà el territori de manera lliure. Els que han contractat les activitats es divideixen de la següent manera: 12% a l’abadia de Mont-serrat; 24% visita a la Tarragona romana; un 14% visitaran el Delta de l’Ebre; i el 50% realitzaran un tour per Tarragona. Tarragona Cruise Port Costa Daurada està recollint els fruits de l’estratègia iniciada, ara fa tres anys, i es consolida com una destinació exclusiva i de destí de creuers d’àmbit inter-nacional al Mediterrani. Per aquest 2016, les previsions són rebre 22 creuers, el doble dels que l’any passat van atracar a les instal·lacions del Port.

SÍ

| 13 d’abril de 2016 | 5Opinió

CLAUS DE LA SETMANA

S embla que, a banda de la inoperància política, el tema de moda a Tarragona està relacionat amb els abocadors il·legals. Ara, com per art de màgia, tothom ha descobert que la ciutat Patrimoni

de la Humanitat amaga més porqueria de la que pensem. Un cop més, les xarxes socials han estat fonamentals per denunciar la desídia polí-tica i l’incivisme d’alguns ciutadans que, per allò que intuïm i veiem, se senten més còmodes vivint en una quadra. Passejar per alguns dels paratges del municipi és desolador. Els abocadors il·legals a cel obert han esdevingut part del nostre patrimoni i són protagonistes pràcticament omnipresents en algunes zones del pulmó de Tarragona. El més preocu-pant és que això fa anys que dura i que va ser necessària la pressió de Facebook i del Twitter –i la difusió als mitjans de comunicació– perquè els governants i l’oposició es posessin les piles. Ara sembla que tothom està molt preocupat amb el nostre entorn natural i l’estat de les nostres zones verdes i boscoses. Els polítics es posen de puntetes per sortir a la foto, alguns fent creure que estan íntimament implicats en aquesta llui-ta. Però, com sempre, és només fatxada. Fins fa no res, els importaven ben poc els abocadors, la neteja dels boscos... Els nostres governants, malauradament, només actuen sota pressió i sempre intentant treure rèdit polític i amb molta presència mediàtica pel mig. La regidora de Medi Ambient i Neteja, Ivana Martínez, va fer una crida al civisme ciu-tadà i va insistir que «l’Ajuntament de Tarragona no és el culpable de tot». Té raó, la jove regidora. El govern municipal només és responsable de no fer bé la seva feina i aquesta consisteix a aplicar i fer respectar la llei. Per què tenim ordenances municipals? Per què no crea una brigada d’inspecció (amb agents de paisà)? No hi ha diners? Vinga... no fotem!!! En aquest Ajuntament no hi ha diners per allò que no li convé. És obvi que és responsabilitat de l’ajuntament controlar la brutícia de la ciutat i evitar-la. Només ha de fer complir l’ordenança municipal. No cal que s’hi mati gaire. A parer meu és trist que el consistori hagi de recórrer als tuitaires per saber el mapa dels abocadors il·legals. Els regidors, que suposo que es passegen pels carrers de Tarragona, no veuen la brutícia acumulada a la Part Alta, al centre i a la part baixa de la ciutat? Què fan per evitar-ho? Miren cap al costat o els fan els desentesos? Ah, és clar, és molt més fàcil tenir una brigada tuitaire que faci la seva feina. Més fàcil i més econòmic. Davant d’aquest panorama jo pregunto: per a què serveixen els nostres governants i per què cobren? Potser també s’hauria de fer alguna neteja a l’Ajuntament...

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cog-

noms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport.

Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es

responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publica-

ran íntegres i amb fotografi a de l’autor si aquesta és facilitada.

La brigada tuitaire,la policia dels abocadors

RICARD CHECAPERIODISTA

Q uan els apòstols van demanar a Jesús que els ensenyés a resar no li de-manaven un nou text, una nova fórmula d’oració. En el judaisme n’hi havia diverses: xermà (escolta), xemonè esrè (divuit benediccions), els

salms, etc. El que demanaven era l’actitud bàsica de tota oració, no unes pa-raules noves. Jesús, més que un text per repetir, els dóna un model d’oració.Pare. No és un títol honorífi c, ni grandiloqüent, ni majestuós. L’Evangeli des-coneix els títols honorífi cs. Els títols honorífi cs en l’Església provenen d’altres fonts. Si Déu és el pare, tota la resta som germans... I en família cal que hi hagi respecte, atenció, deferència... però hi ha d’haver sobretot confi ança i fraternitat.Nostre. L’oració mai pot excloure els germans. No ens dirigim al pare «meu», sinó al «nostre».Que esteu en el cel. Si la paraula «pare» evoca proximitat, «que esteu en el cel» manifesta transcendència. Transcendència i presència són característi-ques fonamentals del Déu bíblic. El Déu «que està més enllà» no és un Déu llunyà ni indiferent a l’home. L’oració no ha de servir per informar Déu. I el Déu proper no és un Déu fet a imatge i semblança nostra.Sigui santifi cat el vostre nom. El nom equival a persona. Demanem que Déu es manifesti com és, Jahvè, l’efi caç, el present, el que actua en la història. I nosaltres ens comprometem a santifi car el seu nom reconeixent-lo com allò que és: senyor, amor, veritat, salvació.Vingui a nosaltres el vostre regne. El regne de Déu no és un lloc geogràfi c, ni pot identifi car-se amb cap imperi ni tan sols amb l’Església. És el regne de la veritat, de la justícia, de la llibertat, de l’amor.Faci’s la vostra voluntat. No és l’expressió del conformisme d’aquell que se sotmet passivament. Ens comprometem per part nostra que es faci la seva voluntat salvadora: que se salvi tot l’home i tots els homes.Així en la terra com en el cel. No només aquí i allí, tant aquí com allí, sinó en la mateixa plenitud.El nostre pa de cada dia doneu-nos-el avui. En llenguatge bíblic, el pa ma-nifesta tot allò que l’home necessita per viure: aliment, cultura, salut, treball, llibertat... i també l’aliment de l’esperit. No és, doncs, una petició exclusiva dels països subdesenvolupats, és la petició de tot home o dona que encara no se sent plenament realitzat.Perdoneu les nostres culpes. Si volem ser perdonats, hem de perdonar.No ens deixeu caure en la temptació. No demanem no tenir temptacions, això seria impossible. Sense batalles no hi ha victòries, sense esforç no hi ha mèrit.Resar no és presentar-se davant Déu amb una llista de peticions o exigències. És sentir l’alegria d’estar amb Déu en el caliu dels germans.

JOAN ARAGONÈSMOSSÈN

Parenostre

13 d’abril de 2016 | 6 | Tarragona

tarragona

Com una nafra entre el verd dels pins i els llen-tiscles, un devessall de

deixalles taquen la Budellera. A escassos metres del col·legi Mare Nostrum, un espai que hauria de pertànyer a la na-tura es converteix en llar im-provisada de runes, mobles rossegats i, qui sap si, adés i ara, d’algun transeünt. No és l’únic espai d’aquestes carac-terístiques que acull l’Anella Verda, la zona boscosa que encercla el nucli urbà i que tots els partits es vanten de protegir. Malgrat tot, els en-carregats de donar-ho a conèi-xer no són regidors ni tècnics municipals. Es tracta de setze tarragonins que, fins fa poc, ni es coneixien en persona.

Gràcies a la viralitat de les xarxes socials, els tuitaires de #TgnTT han fet córrer fotogra-fies de setze abocadors il·legals i han obligat el consistori a ac-tuar. El primer pas del Govern municipal va ser netejar d’ur-gència, el 23 de març, un aboca-dor ple de roba ubicat al Llorito que, fins i tot, contenia restes d’amiant, un mineral altament tòxic.El passat 1 d’abril, un parell de mesos després que comences-sin les denúncies dels tuitaires, la consellera Ivana Martínez es va reunir amb una representa-ció d’aquest col·lectiu per infor-mar-los sobre el procediment administratiu que cal seguir per netejar terrenys que són de propietat privada: «l’Ajun-tament demana als propietaris dels terrenys que ho netegin, si no hi ha resposta, és el mateix consistori qui ho fa i passa, pos-teriorment, el cost de la nete-ja». Martínez va remarcar, que en cas que els terrenys siguin de caràcter públic, s’actua de manera automàtica.Malgrat tot, els tuitaires troben a faltar un pla de prevenció i,

per aquest motiu han presentat una moció que es debatrà en el pròxim ple municipal. «Quan una persona denuncia un abo-cador, què es fa?», pregunta Albert Puñet, un dels membres de #TgnTT. «Això no està escrit enlloc. Estem demanant un pla de prevenció que l’Ajuntament ens diu que té però que no el té escrit. Quan una cosa no està escrita és que no existeix».La moció també demana un nou reglament per a la deixalleria municipal que en fomenti l’ús. «Hem d’evitar situacions sur-realistes com portar runa a la deixalleria amb permís d’obres i que no te la deixin abocar

tota. Això genera abocadors il-legals», diu Puñet, que recorda que els usuaris de la deixalleria van disminuir un 57% des del 2008 al 2014. En aquest sentit, els tuitaires proposen emmi-

rallar-se en la ciutat veïna de Valls que bonificarà la taxa de la brossa dels usuaris de la dei-xalleria.La consellera Martínez explica que ja fa sis mesos que s’està treballant en aquest nou regla-ment i que en pocs més estarà enllestit.Tots els grups municipals no in-closos en el Govern de la ciutat ja han donat suport a aquesta moció. Mentrestant, l’equip de Govern, que abans de pronunci-ar-se la vol estudiar, està prepa-rant una campanya de consci-enciació contra l’incivisme per informar sobre els llocs prepa-rats per llençar les deixalles, i

evitar que ho facin en zones on no correspon. Cal recordar que les deixalles de major grandària es poden recollir a casa trucant al Telèfon Verd (977 296 222) o via correu electrònic.Veient la notorietat mediàtica que ha tingut aquesta denún-cia, la gent de #TgnTT ja treba-llen en noves campanyes per empentar l’ens local a soluci-onar problemes de ciutat. Un exemple en són les fotografies de «les escales no mecàniques» de la ciutat. Una obra d’art de l’enginyeria disfuncional a l’es-til aparcament intel·ligent Jau-me I que condiciona negativa-ment els vianants de la ciutat.

Denuncien setze abocadors il·legalsEls tuitaires de #TgnTT han presentat una moció perquè l’Ajuntament modifiqui el reglament de la deixalleria i elabori un pla de prevenció

MEDI aMBIEnt

Els tuitaires denuncien que els usuaris de la deixalleria van disminuir un 57% entre el 2008 i el 2014

Oriol Montesó,Tarragona

Abocador il·legal ubicat a la Budellera a tocar del col·legi Mare Nostrum i el CIFO. / Foto: Tomàs Varga.

| 13 d’abril de 2016 Tarragona | 7

TARRAGONA

Denuncien setze abocadors il·legals

L’Ajuntament prepara una campanya de conscienciació contra l’incivisme per informar la gent dels llocs que hi ha per llençar les seves deixalles

REHABILITACIÓ D’EDIFICI A LA RAMBLA

IAAAAAAAAA A vAAAAA

www.AAAAAAAA.AAA977248080

- PAAAA AA A00AA EN VENDAA AAAAAAAAAAA AA A AAAAAAAAAAA A A AAAAAA AAAAAAAAA AAAAAAAAAA A AAAA AAAAAAA AAA AA AAAAA AAAAAA AAAAAAAAAA AAAAAA AAAAA AA AAAAAAA AAAAAAAA AAA AA AAAAAAAAAA AAAA AA AAAAAAAA AAAAAAAAA A AAAAAAA AA AAAAAAA AAAAAAAAA

Confiï’ns la gestió del seu pis,més de 35 anys d’experiència ens avalen

Aicat 4.746

Cinc representants del col·lectiu de tuitaires #TgnTT registrant a les ofi cines de l’OMAC la moció sobre els abocadors il·legals que es debatrà en el pròxim ple municipal. / Foto: Tomàs Varga.

13 d’abril de 2016 | 8 | Tarragona

tARRAGONA

Artistes de tot Catalunya mostraran les seves obres a la Rambla NovaLa sisena edicio de la Fira d’Art de Tarragona tindrà lloc el dissabte 16 d’abril de 10 a 21 hores amb una cinquantena de parades

ARt

L a Rambla Nova acollirà el dissabte 16 d’abril la sisena Fira d’Art de Tar-

ragona amb una cinquante-na de parades d’artistes vin-guts de tot el país. Aquesta trobada s’ha convertit ja en una cita imprescindible per als participants, així com també pels tarragonins i tar-ragonines que poden passe-jar per la ciutat tot contem-plant l’art al carrer.

Cal remarcar que cada vega-da hi ha més artistes joves que participen en la mostra i exposen peces d’una gran

qualitat i amb tècniques molt innovadores, que es mesclen amb els artistes més veterans que any rere any se sumen a la Fira. Tots presenten els seus treballs més personals i vari-ats que van des de l’hiperrea-lisme fins a l’abstracció i amb una gran varietat de tècniques com oli, collage, acrílic, pastel, aquarel·la, llapis, etcètera.Un dels trets més destacats de les fires d’art és la possibi-litat de parlar amb el mateix artista, la persona que ha fet l’obra. Hi ha la possibilitat de rebre informació detallada de com s’ha fet aquella peça que

moltes vegades no sabem va-lorar i que li dóna encara més valor a l’hora d’adquirir-la.Finalment dir que enguany vindran artistes d’Olot, Cor-nudella, Sitges, Reus, Terras-sa, Girona, Vilanova d’Escor-nalbou, Barcelona, Balaguer, Tarragona, Tortosa, Lleida, Madrid, Manlleu, Vilassar de Dalt, Cubelles, Sant Pere de Ri-bes, Vilanova i la Geltrú, Lliçà d’Amunt; així com d’Andorra, del País Valencià i Aragó.La Fira estarà oberta el dissab-te 16 d’abril de 10 a 21 hores al tram de la Rambla Nova entre Sant Agustí i Sant Francesc.

| 13 d’abril de 2016 Tarragona | 9

tARRAGONA

Noves instal·lacions per als usuaris dels tallers ocupacionals de la Fundació Estela

L a Xarxa de Santa Te-cla ha iniciat les obres d’adaptació necessàri-

es per concentrar en una re-modelada nau industrial del Polígon Riuclar tots els ser-veis ocupacionals que desen-volupa la Fundació Estela, entitat dedicada a la forma-ció i la inserció sociolaboral de persones amb discapaci-tat psíquica a les comarques de Tarragona. La Xarxa de Santa Tecla habilitarà un es-pai més còmode i funcional per a la vuitantena d’usuaris i usuàries dels tallers ocupa-cionals que avui en dia té la institució, amb previsió que puguin traslladar-se i estre-nar les noves instal·lacions el pròxim mes de setembre. En una segona fase a la nau també s’hi desplaçaran els usuaris i usuàries de la bu-gaderia industrial del Cen-tre Especial de Treball Santa Tecla, que en l’actualitat es troba en una nau ubicada al terme municipal de Pallare-sos.

El projecte de la Xarxa de Santa Tecla, entitat a la qual la Fundació Estela va adherir-se l’any 2013, pretén millorar les instal·lacions dedicades als usuaris i usuàries del Servei de Teràpia Ocupacional (STO) i del Servei Ocupacional d’In-serció SOI. Els 83 usuaris i usuàries d’aquests dos serveis (73 del Servei de Teràpia Ocu-pacional i 10 del Servei Ocu-pacions d’Inserció) estrenaran les noves instal·lacions, ubica-des a una nau del Polígon Riu-clar, a partir del pròxim mes de setembre. Més endavant, en una segona fase, s’habilita-rà un espai per al trasllat de la bugaderia industrial del Cen-tre Especial de Treball (CET) Santa Tecla, que actualment té 45 usuaris i usuàries. Les tasques d’arranjament i adaptació de la nau industri-al, pressupostades en 280.000 euros en la seva primera fase,

van iniciar-se la setmana pas-sada. Des del punt de vista tècnic, la nau es distribuirà en quatre usos diferenciats, però amb una vinculació entre ells, des del punt de vista dels usu-aris. La part de la nau que an-teriorment era destinada a les oficines, i que es distribueix en planta baixa i planta pri-mera, acollirà en planta baixa el Servei de Teràpia Ocupacio-nal (STO) de la Fundació Este-la, i en planta primera les ofi-cines d’administració i serveis generals de la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla. La part posterior de l’edifici se sectoritzarà i deixarà com a resultat dos espais diàfans

de superfície útil aproximada de 1.200 m², que seran des-tinats a magatzem general i magatzem de material sani-tari (l’àrea situada a la faça-na nord), i una reserva per a la nova bugaderia industrial i Centre Especial de Treball (l’espai situat en façana sud). La part exterior servirà d’apar-cament i zona de circulació de mercaderies. Els STO tenen per missió dur a terme la teràpia ocupacional necessària per a la integració social de persones disminuï-des que estan en edat laboral i que, temporalment o defini-tivament, no tenen capacitat de treball suficient per cobrir

el cost de manteniment d’una plaça en un Centre Especial de Treball. La teràpia ocupa-cional està orientada cap a la preparació per a la integració laboral. El SOI, per la seva banda, és una alternativa a la integració laboral d’aque-lles persones amb discapaci-tat intel·lectual que, tot i que tenen aptituds laborals i pro-ductives, encara no es poden incorporar als centres espe-

cials de treball per manca de formació laboral o d’oferta de treball. Per tant, aquest servei esdevé un pas intermedi en-tre els centres ocupacionals i els centres especials de tre-ball. Dins l’edifici, es troba en la planta baixa del sector més pròxim a la façana principal. El projecte i dimensions dels espais d’aquesta activitat con-sisteix en:- Aula oberta per a quatre grups de treball (195 m²)- Aula d’usuaris assistits (81 m²)- Aula de musicoteràpia i mul-tisensorial (39 m²)- Aula de psicomotricitat (51m²)- Menjador i sala d’activitats múltiples (133 m²)- Despatx de direcció, despatx de treballador social, despatx de psicòleg i sala de relax. (53m²)- Despatx d’educadors (28m²)- Cinc cambres higièniques i una cambra de neteja (70m²)Aula per al Servei Ocupacio-nal d’Inserció (51m²).

Unes 80 persones amb diversitat funcional es beneficiaran aquest 2016 del nou equipament impulsat per la Xarxa de Santa Tecla al polígon Riuclar

SOciAl

La nau que acollirà els serveis de teràpia ocupacional de la Fundació Estela està situada al carrer Granit del polígon Riuclar. Les obres van iniciar-se la setmana passada i culminaran la seva primera fase aquest estiu. / T.V.

En una segona fase la nau aplegarà també una renovada bugaderia industrial del Centre Especial de Treball Santa Tecla, amb un total de 45 usuaris i usuàries

13 d’abril de 2016 | 10 | Territori

territori

port

El tràfic de vehicles al Port de Tarragona creix un 58% fins al mes de febrerEn termes generals, durant els dos primers mesos de l’any, s’han mogut un total de 5,5 milions de tones, un 4,1% menys que en el mateix període de l’any passat

Entre els mesos de gener i febrer, la terminal del Port de Tarragona dedica-

da al tràfic de vehicles ha mo-gut 26.925 unitats, xifra que re-presenta un increment del 58% respecte al mateix període de l’any anterior, on es van regis-trar 17.045 vehicles. D’aquest volum, 19.339 vehicles han es-tat d’importació i 7.586 unitats d’exportació. Aquestes xifres superen les registrades en els últims anys i posa de manifest que el moviment d’automòbils al Port de Tarragona segueix la tendència a l’alça dels últims mesos, i recupera els índexs de moviment d’anys anteriors a la crisi econòmica.

En termes generals, durant els dos primers mesos de l’any, el Port de Tarragona ha mogut un total de 5,5 milions de tones, un 4,1% menys que en el mateix pe-ríode de l’any anterior, on es van moure 5,7 milions de tones. Les previsions de tancament del pri-mer trimestre del 2016 indiquen que es mantindrà el volum del mateix període de l’any anterior, al voltant dels 8 milions de tones mogudes. A més, es preveu un mes de març amb un creixement d’aproximadament el 7% respec-te al mes de març del 2015.

Augment del tràfic de productes energètics, cereals i siderúrgics

Durant els dos primers mesos de l’any destaca el bon funcio-nament del tràfic de vehicles, cereals, productes siderúrgics i energètics (cru, benzina, gasos energètics del petroli i biocom-bustibles).Pel que fa als energètics, fins al mes de febrer la instal·lació portuària ha manipulat gaire-bé 4 milions de tones d’aquests productes, i destaca l’increment del petroli cru (+25%), la benzina (+8%), els gasos energètics del pe-troli (+139,2%) i els biocombusti-

bles (+229,3%). Segons les dades, es preveu tancar el primer tri-mestre d’aquest any amb un bon comportament dels productes químics i petroquímics, amb un volum que supera els 5 milions de tones.Els productes siderometal·lúrgics també han registrat un augment fins a assolir les 97.908 tones, un 19,1% més que entre els mesos de gener i febrer de l’any anteri-or. L’augment en la captació de tràfics siderúrgics, tant per a la indústria de l’automòbil, com per a la construcció és una mos-tra rellevant de l’aposta per la di-versificació de tràfics del Port de Tarragona. La instal·lació portu-ària manté relacions comercials amb 49 països d’arreu del món per a la importació i exportació de productes siderúrgics, princi-palment amb la Xina, Turquia i Grècia.El comportament de la merca-deria general no conteneritzada

(productes siderúrgics, vehicles, pasta de paper, etc.) continua sent molt positiu. Durant els dos primers mesos de l’any s’han mogut 180.735 tones, un 19,3% més que en el mateix període de l’any anterior.

S’assoleix la xifra de 583.059 tones de cereals

El moviment de cereals és un dels principals tràfics al Port de Tarragona i fins al mes de

febrer, ha augmentat un 51,7% assolint la xifra de 583.059 to-nes. Aquest creixement es deu a l’increment de la importació, i posteriorment, aquesta matèria primera és distribuïda des del Port de Tarragona a les empre-ses productores de pinsos ubica-des al hinterland (zona d’influ-ència), i que representen el 60% de la producció de pinsos de tot Espanya.Pel que fa al moviment global del sector agroalimentari, es preveu tancar el primer trimes-tre amb un creixement del 9,6% respecte gener-març del 2015, amb un volum total de 2,4 mi-lions de tones d’agroalimentari mogudes en la instal·lació por-tuària.

Continuen creixent les exportacions

Les dades d’exportació tam-bé són positives en aquests

dos primers mesos de l’any, i segueixen la tendència dels mesos anteriors. Des del Port de Tarragona s’han exportat a països internacionals 711.952 tones de productes, un 19,8% més que en el mateix període de l’any 2015.Les importacions també han incrementat, un 12,4%. Fins al febrer s’han importat 3,7 mili-ons de tones a través del Port de Tarragona, i destaca l’augment de la importació de mercade-ries en contenidor en un 2,8%, concretament, aquest creixe-ment ve motivat per l’augment de la importació de productes químics, fruites, llegums i al-tres productes alimentaris, en contenidor.El tràfic terrestre també ha augmentat entre gener i fe-brer, concretament un 59,9% i principalment motivat per l’increment dels productes pe-trolífers i químics.

Es preveu tancar el primer trimestre amb més de 8 milions de tones mogudes, el mateix volum que l’any anterior

| 13 d’abril de 2016 Territori | 11

TERRITORI

LA CANONJA

Sis anys de municipalitatLa celebració de l’aniversari tindrà lloc del 14 al 17 d’abrilEl 15 d’abril del 2010, la Canon-ja va aconseguir la municipali-tat perduda i des d’aleshores commemora en aquesta data la fi ta aconseguida. Com cada any, des de la Regidoria de Fes-tes de l’Ajuntament s’han pre-parat tot un seguit d’actes per aquest cap de setmana.El programa de la municipalitat començarà el dijous 14 d’abril amb una conferència, a la sala noble del Castell de Masricart, sobre «Les restes arqueològi-

ques de la plaça de l’església», a càrrec d’Isidre Pastor, arque-òleg director de l’excavació, i Núria Armentano, arqueòloga especialista en exhumacions.El dia 15 d’abril, festa de la municipalitat i festiu local, se celebrarà l’acte més protocol-lari a partir de les 12,30 ho-res quan sortirà el seguici de la corporació en ple des del Castell de Masricart cap a la Rambla 15 d’abril amb l’acom-panyament dels gegants Bià

i Esperança i els Diables de la Canonja. Allí es pronunciaran els parlaments de les autoritats i s’encendrà la tronada. En aca-bar es farà un brindis popular i ballada de sardanes amb la Cobla Cossetània. Durant tot el matí també hi haurà jocs amb elements reciclats a càrrec de Guixot de 8.A les 7 de la tarda, al Castell de Masricart, tindrà lloc la inau-guració de l’exposició de pin-tura Tres persones: tres inquietuds

comuns, amb David Bitel, Tito Figueras i Juan Ramírez. L’ex-posició es podrà visitar fi ns al 29 d’abril en l’horari habitual de biblioteca.A la nit arribarà el torn de la música jove amb el Sebastival, organitzat per la regidoria de Joventut i ACMEA. Des de les 11 de la nit i fi ns a la 5 de la matinada, el Poliesportiu de la Canonja celebrarà la nit alter-nativa a càrrec de Vergüenza ajena i sessió de Dj’s.

El dissabte seguiran els actes, amb un espectacle infantil a la sala d’actes de l’Escola la Ca-nonja, a les 6 de la tarda, i a la nit, ball amb l’orquestra Ve-nus, al poliesportiu municipal.El diumenge es posarà el punt fi nal a la festa de la municipa-litat amb la tradicional paella popular que cada any convoca centenars de canongins al po-liesportiu. I a la tarda, el Club Ciclista la Canonja organitza el II Trofeu ciclista 15 d’abril.

Els canongins es trobaran al poliesportiu municipal per gaudir de la paella popular./Cedida

13 d’abril de 2016 | 12 | Territori

territori

solidaritat

AFANOC de Tarragona participa en la campanya «Tú decides» de DKV SegurosL’entitat es presenta per primera vegada a aquesta iniciativa solidària que té obert el període de votacions fins al 31 de maig a www.tudecides.dkvseguros.com

DKV Seguros és una em-presa especialista en sa-lut que anualment con-

voca aquesta campanya per donar suport a projectes soci-als, de cooperació i mediambi-entals que millorin la salut i la qualitat de vida de les perso-nes desfavorides. Aquest any participa per primera vegada en aquesta iniciativa AFANOC Tarragona, que fa una crida a tota la societat tarragonina perquè votin pel seu projecte.

Des de l’any 2003 AFANOC (As-sociació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya) a Tarragona organitza anualment

la campanya d’informació i sen-sibilització Posa’t la gorra, que té lloc al parc d’oci PortAventu-ra, amb l’objectiu principal de sensibilitzar la societat i donar a conèixer l’existència del càn-cer infantil, amb la finalitat de normalitzar la malaltia i pal·liar les necessitats que es deriven a partir del diagnòstic.La convocatòria de la campanya Tú decides 2016 de DKV Seguros es va iniciar el passat 1 de març i estarà activa fins al 31 de maig. Totes les persones que vulguin donar el seu vot al projecte que presenta AFANOC Tarragona ho poden fer a la web www.tudeci-des.dkvseguros.com.

salut

Joan XXIII aplica una nova tècnica per reduir el nombre de parts de natgesAmb la tècnica «versió cefàlica externa», dos obstetres giren en menys d’un minut el fetus i eviten que l’alternativa al part de natges sigui la cesària

El Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona va

començar a principis del 2016 a aplicar la tècnica «versió cefà-lica externa», que consisteix a girar el fetus, a les 37 setmanes de gestació com a màxim, quan està encaixat de natges. Aquesta tècnica es fa servir quan el fetus ve de natges i els pares volen un part vaginal, i per evitar la cesà-ria, donen el seu consentiment per fer-la. Els factors limitants per realitzar la tècnica són l’edat gestacional (per damunt de 37 setmanes), que la dona tingui poc líquid amniòtic o que el fe-tus no tingui el cap flexionat. Les

maniobres per realitzar la versió (girar el fetus) les han de fer dos obstetres, de manera que, men-tre un intenta desfalcar la natja l’altre aguanta el cap. De forma seqüencial, els dos intenten gi-rar el fetus a poc a poc. Per po-der realitzar la maniobra, inici-alment, la mare ha de posar les cames per damunt del cap per ajudar a desencaixar el fetus. A més, es dóna un fàrmac a la mare per aturar la dinàmica ute-rina (les contraccions) i un tercer professional sanitari vigila amb un ecògraf que el fetus no patei-xi. La versió es pot aturar si el fetus pateix o si la mare té molt dolor. No obstant això, el ginecò-

leg i obstetra del Joan XXIII, Dr. Albert Guarque, assegura que «si el fetus gira, la maniobra es fa en un minut i la mare tolera bé un dolor lleu o moderat».Des de l’any 2000 el part de nat-ges no és recomanable, ja que pot derivar en possibles com-plicacions, com ara fractures o altres seqüeles. L’alternativa al part de natges ha estat la cesària que, per a la mare, «té els riscos propis d’una cirurgia, com el sagnat o possibles infeccions», apunta el ginecòleg. Amb la tèc-nica de la versió, «una tècnica molt segura», s’eviten els riscos del part de natges i els riscos de les cesàries.

| 13 d’abril de 2016 Territori | 13

TERRITORI

SALOU

Uns 50 establiments participen al Sabor Salou 2016

El cap de setmana del 15, 16 i 17 d’abril el passeig Jaume I de Salou, acolli-

rà la sisena edició de la fi ra gastronòmica Sabor Salou, un esdeveniment dedicat a la restauració, i als produc-tes DOP i gourmet que es po-den trobar tant en el munici-pi així com provinents de tot el territori català.

L’any passat Sabor Salou va ar-ribar als 30.000 visitants i es van servir més de 25.000 de-gustacions; aquest any, s’espe-ra arribar a una xifra similar. Segons la regidora de Partici-pació Ciutadana, Júlia Gómez, aquest any el públic «podrà gaudir d’una àmplia oferta de gastronomia local i participar de les moltes activitats i tallers que es realitzaran durant tot el cap de setmana, moltes vincu-lades directament amb l’oferta d’oci en família». Els tallers es podran consultar al web www.saborsalouwordpress.com. Aquest any, hi haurà uns 50 es-tabliments que exhibeixen els seus productes, la majoria dels quals situats a Salou.

ProgramaSabor Salou es realitza el di-vendres 15 d’abril de 17 a 22 hores, el dissabte 16 d’abril d’11 a 22 hores i el diumenge 17 d’abril d’11 a 20 hores. Al Sabor Salou s’intercanvien «sa-louets» (fi txes Sabor Salou) per degustacions. Els «salouets» es podran adquirir als punts d’in-formació de Sabor Salou, a raó de 3 degustacions (Salouets) i una copa per 5 €. L’agenda completa de l’esdeveniment ja es pot consultar a www.sabor-salou.cat

El certamen gastronòmic tindrà lloc els dies 15, 16 i 17 d’abril

13 d’abril de 2016 | 14 | Opinió

OPINIÓ

L es dades que el conse-ller Comín va presen-tar la setmana passada

sobre les llistes d’espera sa-nitàries a data de desembre 2015 han posat negre sobre blanc allò que tots els ciuta-dans que utilitzem el sistema sanitari públic sabem. Des de fa poc més de tres anys, el quid de la qüestió quan par-lem de les difi cultats d’accés al sistema sanitari ha passat de ser el temps d’espera per a intervencions quirúrgiques, a ser el temps d’espera per a ésser diagnosticat.

A hores d’ara, quan parlem de llistes d’espera sanitàries ja no ens referim tan sols, com fa uns anys, al temps de de-mora per la realització d’una intervenció quirúrgica des de la seva prescripció. Les dades fetes públiques constaten que es tarda mesos i mesos a ser di-agnosticat d’una malaltia o bé a rebre la prescripció mèdica d’una intervenció quirúrgica i això és molt greu. Més greu i preocupant que si es complei-xen o no els terminis d’espera –siguin llargs o curts– esta-blerts per la normativa, doncs hom pot tardar més mesos a saber què necessita una opera-ció quirúrgica que a ser ope-rat. Avui, a més de mig milió de catalans el seu el metge de capçalera els ha indicat la visi-ta a un especialista per tal que aquest valori el seu estat de salut o una possible malaltia, encara no han estat visitats, no saben si estan malalts o no, i no hi ha indicis que ho hagin de saber aviat.Les xifres més escandaloses són el nombre de persones que s’esperen per a una primera visita a l’especialista (656.927) i el temps que s’esperen, de mitjana 163 dies quasi el doble del que tocaria, i fi ns a un any en 81.000 casos. Les segueixen les proves diagnòstiques amb

117.235 persones, de les quals, 24.446 superen el màxim de 90 dies i 2.288 esperen un any o més. Són dades totals de Ca-talunya i esperem que aviat es facin públiques les dades per regions sanitàries i per centres sanitaris, així podrem conèi-xer i valorar com estem situats al Camp de Tarragona. De ben segur que és a partir d’aquestes conclusions que el Departament de Salut va establir els objectius del Pla integral per a la millora de les llistes d’espera sanitàries presentat recentment i que cerca l’augment de l’activitat als centres de salut durant un any per reduir a la meitat el temps d’espera en proves diag-nòstiques i en primeres visites a l’especialista; i reduir un 10% el nombre de pacients que es-peren per ser operats o, el que és el mateix, absorbir l’incre-

ment derivat de la reducció del 50% del temps d’espera en proves diagnòstiques i en pri-meres visites especialista per tal de mantenir la situació ac-tual en esperes quirúrgiques. Si s’assoleixen aquestes fi tes, s’haurà posat fi l a l’agulla per avançar en la direcció correcta, però no perdem de vista que encara quedarà molt de camí per fer per revertir les conse-qüències de les retallades en l’accessibilitat als serveis de salut.

Les dades

Identifi cat, localitzat i consta-tat el tap per entrar a les llistes d’espera quirúrgiques, fem una rapida valoració retrospectiva d’aquestes, tot i les difi cultats. Fa algunes setmanes parlàvem dels canvis realitzats pel go-vern a la normativa que les re-

gula i que fa quasi impossible conèixer l’evolució detallada i territorialitzada. De la infor-mació de la web del CatSalut destaquem l’evolució del nom-bre total de persones en espe-ra a Catalunya per alguna in-tervenció quirúrgica: 153.916 (2010); 193.879 (2011); 188.176 (2012); 181.559 (2013); 159.949 (2014) i 153.003 (2015), dades que ens farien pensar que el pitjor ha passat si no fos per les barreres que hem esmen-tat anteriorment. De les dades territorials del Camp de Tarragona, tenim in-formació per analitzar –vegeu els gràfi cs adjunts– l’evolució els darrers cinc anys de tres intervencions quirúrgiques: cataractes, pròtesi de maluc i pròtesi de genoll, els punts ne-gres coincideixen amb la resta de Catalunya i es constata que les esperes per operacions de

pròtesi de genoll amb 219 dies d’espera, 39 més dels que to-carien, són les pitjors i que on més persones s’esperen (1.625) és per ser operats de catarac-tes. Si comparem el nombre de persones que s’esperen avui amb les xifres de l’any 2010, hem de destacar que al Camp de Tarragona estem per sota en nombre de persones que s’esperen per una operació de cataractes i pròtesi de maluc, i es mantenen les xifres en prò-tesi de genoll; cal destacar que aquest escenari és diferent res-pecte al total de Catalunya on hi ha un 7,6% més de persones que s’esperen per a una ope-ració de cataractes que l’any 2010 (19.474 versus 21.070) i un 33,2% més en pròtesi de genoll (5.172 versus 7.741); per contra, ha baixat un 12,9% en pròtesi de maluc (2.533 versus 2.207).

Esperes a la sanitat pública

NÚRIA SEGÚEXDIPUTADA AL PARLAMENT

OPINIÓ

| 13 d’abril de 2016 Opinió

OPINIÓ

| 15

E l 8 d’abril el Departament d’Agricultura va publicar l’Ordre dels ajuts associats al con-tracte global d’explotació 2016. Aquest fet,

que d’entrada pot passar desapercebut, és una mostra més de la mala gestió que fa el DARP d’uns ajuts molt importants per als pagesos i ramaders de Catalunya. Dic això perquè, teòricament, el pe-ríode per sol·licitar aquest suport econòmic s’ini-cià el passat 1 de febrer i fi nalitza el 30 d’abril i, com a molt, es perllongarà fi ns al 15 de maig si ho determina el Ministeri d’Agricultura. Per tant, als pagesos i ramaders catalans ens deixen 15 dies hàbils per analitzar i decidir quins podem o vo-lem sol·licitar.De tota manera, aquesta mostra d’inefi càcia en la gestió d’un tema que es repeteix any rere any i que, per tant, ja podrien tenir més per la mà, no és ni de bon tros el més greu.Allò que realment ens preocupa als de JARC-CO-AG és que la conselleria no sigui capaç d’esmenar els importants errors de base i els repeteixi sense més.El DARP continua sense assegurar els diners que fan falta per donar resposta a les línies de suport més importants per als agricultors i ramaders pro-fessionals de Catalunya. Ens referim a la incorpo-ració de joves, les inversions productives, els ajuts a l’agricultura i la ramaderia ecològica, les indem-nitzacions compensatòries per a zones amb més difi cultats productives i els ajuts agroambientals. Històricament, per exemple, el pressupost per in-versions o competitivitat s’esgota en les primeres dues o tres convocatòries i es deixa penjats molts productors durant anys (entre el 2012 i el 2013 es van denegar 1.440 sol·licituds d’aquest ajut i el 2014 no es van poder ni convocar).Senyors, ha arribat l’hora de fer les coses bé i si realment creuen que s’ha de donar suport al ne-cessari rejoveniment del nostre sector, potenci-ar la competitivitat de les nostres explotacions,

contribuir a la sostenibilitat del model i mante-nir l’activitat agrària en zones on qualsevol altra activitat econòmica és difícil o inviable, han de treure diners d’altres ajuts menys importants i posar-los aquí. No poden seguir enganyant-nos a tots! L’Estat no ens donarà més diners, Brussel·les tampoc no està per la labor i la Generalitat només dedica l’1% del seu pressupost al nostre sector en general. Per tant, considerem que el Departa-ment d’Agricultura té l’obligació de gestionar de manera molt efi cient els recursos econòmics disponibles, i més en la situació actual. Nosaltres tornem a reclamar que és prioritari assegurar els ajuts que arriben realment al camp, a la vena dels productors i ramaders professionals.En segon lloc, demanem que no es deixi penjats els joves que s’han incorporat fa més de 5 anys quan demanen suport econòmic per fer inversi-ons productives per a la millora de les seves ex-plotacions. Ells són la sàvia nova, han de poder ser els emprenedors que empenyin el sector en-davant i el facin més competitiu. Els que ara es queden sense ajut continuen sent joves, malgrat que fa més de cinc anys que han iniciat l’activitat agrària. Ells són els que, amb moltes difi cultats, treballen per mantenir el seu projecte professio-nal, per millorar-lo, per fer-lo més rendible. Està bé pensar amb els que comencen, però no podem oblidar els que ja s’hi estan deixant el llom. No és una bona decisió estratègica de futur. A JARC-COAG estem oberts a tractar una altra vegada aquest tema amb el nou equip de la con-selleria, tal com ho hem fet amb els seus prede-cessors, però, si ens asseiem a parlar, no és per perdre el temps. Obrin la fi txa fi nancera de tots els ajuts inclosos en el PDR 2014-2020 i parlem seriosament de quines partides es poden reduir per blindar el suport als temes que realment con-tribueixen a la millora de les explotacions profes-sionals agràries!

A ltafulla ha viscut unes setmanes molt inten-ses políticament. L’expulsió dels tres regi-dors de l’EINA del govern municipal per part

de l’alcalde va obrir una crisi que ha deixat algunes víctimes pel camí, després de molts moviments. Maniobres que poc han d’envejar al que veiem a la premiada sèrie de l’HBO Joc de Trons. Potser és la proximitat al Castell de Tamarit, un dels espais que els localitzadors de la sèrie van estudiar per gravar part de la sisena temporada. Finalment van descar-tar l’emplaçament de la costa del Baix Gaià i es van decidir per Girona, que, per cert, també va viure el seu joc de trons particular a l’Ajuntament.Però tornem a Altafulla. Amb un alcalde, l’ecoso-cialista Fèlix Alonso, en minoria, el portaveu de Convergència i Unió, Pere Gomés, es va situar en el centre del tauler, i, com ja va avançar el mateix dia de l’expulsió dels republicans, no descartava cap possibilitat per sortir d’aquella situació. La moció de censura contra Alonso va ser una seriosa sortida a la crisi que es va estudiar, tot i que un pacte entre republicans, convergents i Ciutadans hauria estat força difícil d’entendre per molts i ben segur que portada a tota la premsa nacional i estatal. La reu-nió per a negociar l’hipotètic acord a tres bandes es va fer sense cap mena de discreció. La reunió era el missatge.El repartiment d’anys de l’alcaldia no quadrava. Els números tampoc sortien. Una de les regidores de l’EI-NA, Eva Martínez, no estava per la feina, com hem pogut comprovar en el seu comunicat de renúncia a l’acta de regidora. Martínez ha plegat després de gai-rebé una dècada com a regidora, la majoria d’aquest temps amb responsabilitats de govern. Ha estat per discrepàncies amb la línia política de la candidatura de la qual formava part. Un gest que seria normal en un sistema polític de llistes tancades i bloquejades, però que ens resulta estrany. Quan algú aconsegueix una acta de regidor dins d’una determinada llista electoral i, al cap d’un temps no hi acaba de combre-gar, massa sovint deixa de banda la moral i l’ètica i s’empara en una discutible legalitat per aferrar-se al «cadirot». Exemples en tenim molts i ben a prop. L’Eva no ho ha fet i això l’honora.Altafulla ha entrat en una nova temporada del seu particular Joc de Trons. Recordem que en el mandat 2007-2011 fi ns a tres persones van desfi lar per l’al-caldia. Després de la tempesta, Fèlix Alonso conti-nua ocupant el tro de la plaça del Pou amb el con-vergent Pere Gomés com a aliat imprescindible. El cap de fi les republicà, Jordi Molinera, apartat ara de la primera tinença d’alcaldia, inicia una nova etapa com a cap de l’oposició amb ganes de donar molta guerra al seu antic soci durant gairebé un lustre. I l’únic regidor de Ciutadans esdevé un secundari de luxe, més conscient ara que el seu vot podria ser molt important si es produeix algun gir inesperat de guió en aquests tres anys llargs que resten de man-dat.

Passen consellers però es mantenen els mateixos problemes (I)

FRANCESC BORONAT PRESIDENT DE JARC-COAG CATALUNYA

‘Joc de Trons’ a Altafulla

JORDI SALVATPERIODISTA

13 d’abril de 2016 | Cultura16 |

CULTURA

El periodista i escriptor tarragoní Ferran Gerhard presenta ‘Tarraguiguismos’

La veu càlida de Núria Graham, a l’EMMPAC del Vendrell

Qualsevol pensaria que un llibre de 241 relats o ha de ser molt i molt gruixut o està dividit en diversos

volums. El cert és que Tarraguiguismos no compleix cap d’aquestes dues condicions. El periodista i escriptor Ferran Gerhard aposta per una literatura fotogràfica de curta durada que «més que donar informa-ció com en altres obres, pretén provocar emocions al lector». Relats poètics d’entre vuit i vint línies que no s’encabeixen fàcil-ment en cap format literari i que, per això, Gerhard bateja amb el nom de «tarragui-guismos», un neologisme que uneix dues idees que són molt familiars per al perio-dista tarragoní: la seva ciutat, Tarragona i el seu amic traspassat, el Guigui. «Ell era incapaç d’escriure un text literari però, en canvi, podia fer unes frases curtes d’una força impressionant», explica Gerhard.Un altre amic, Josep Anton Sierra, s’ha encarregat de fer l’epíleg d’aquest llibre construït sobre els fonaments d’un nombre primer, el 241. Sierra aprofita l’avinentesa matemàtica per analitzar matemàticament l’obra d’en Gerhard que també s’alia amb el periodista Carlos Izquierdo i el músic Conrad Setó que li escriuen el corol·lari i el pròleg de l’obra. Un llibre que, segons l’autor, «és el millor que he escrit». Recomanable per a «gent a qui li agradi llegir tant la prosa com la poesia» i que «es pot llegir a estones perquè són relats curts i independents».

Per cloure el cicle, aquest any el Sonaprop, organitzat pel Cen-tre del Llorenç del Penedès, oferirà un concert doble a l’audito-ri petit de l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell

(EMMPAC), el diumenge 17 d’abril, a les 19 hores, a càrrec de pianista de soul Eduard Gener i de la guitarrista Núria Graham.

Obrirà el concert el jove músic de Solsona Eduard Gener, que presentarà en solitari el seu disc Les Avingudes (RGB Suports, 2015). Com a cap de cartell del cicle, i només amb dinou anys, serà l’osonenca Núria Graham, que ha guanyat el Premi Enderrock a Millor Disc en llengua no catalana per Bird Eyes (El Segell del Primavera, 2015). La crítica l’ha qualificat com «el diamant en brut més sorprenent del pop català emergent».Si l’any passat la novetat va ser un canvi d’ubicació a la finca d’Heretat Sa-bartès, aquest any l’escenari del Sonaprop ha continuat sent l’antic celler d’aquest palauet situat a l’entrada de Llorenç, però l’últim concert es farà a l’auditori petit de l’EMMPAC. Aquesta novetat ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’entitat llorencenca i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament del Vendrell. Els organitzadors valoren molt positivament la possibilitat que el cicle ofereixi un concert a la capital baixpenedesen-ca, ja que «la voluntat del Sonaprop sempre ha estat la d’oferir música en directe per a l’àmbit del Baix Penedès».La regidora de Cultura, Eva M. Serramià, ha destacat la importància de poder acollir en equipaments del Vendrell les produccions de música en viu per establir un feedback entre el públic i els músics». També ha expli-cat que «com a capital de la comarca, al Vendrell sempre són benvinguts els projectes que es promouen des d’altres municipis del Baix Penedès».Les entrades es podran comprar anticipadament a través d’internet (www.sonaprop.ppcc.cat) o bé el dia del concert, tot i que l’organització adverteix que l’aforament és limitat.

Oriol Montesó,Tarragona

RAmon segúChinChiLLA

Aquesta imatge ens transporta a inicis dels anys 60 i hi podem veure la coneguda Font del Centenari, que aleshores estava dins d’una coca de la Rambla Nova i molt abans de convertir-se en el centre de la gran rotonda que actualment bifurca molts carrers. El més significatiu de la fotografia, però, és la imatge del clàssic troleibús que circulava per la ciutat tot fent el trajecte entre Tarragona i Reus, quan la car-retera que unia les dues ciutats era totalment recta. Aquest mitjà de transport de l’empresa Firtesa circulava per una línia amb dos fils elèctrics, motiu pel qual a mig camí s’havia d’aturar per permetre que el que tornava pogués passar. Com a anècdota en Ramon Segú explica que el viatge tenia els seus «riscos», ja que els dies de puja era freqüent que els passatgers s’emportessin alguna descàrrega elèctri-ca a les mans.

Tarragona en imatges

El llibre està integrat per 241 relats poètics que volen fer pensar el lector

La crítica l’ha qualificat com «el diamant en brut més sorprenent del pop català emergent»

| 13 d’abril de 2016 | 17Agenda

AGENDA

Un repàs a la vida de Lorca mitjançant la seva pròpia obra, amb una selecció dels seus poemes i textos dra-màtics més destacats i representatius. Parlem de Lorca a través de Lorca. Els textos del poeta i dramaturg an-dalús ofereixen a l’espectador una original visió de la vida de l’escriptor.Lloc: Sala Trono Hora: 20.30Preu: 16€ / 12€ Amics de la Sala Trono

La Desbandada presenta Hoy venimos a morir, el seu se-gon disc. Lletres immensament profundes, poètiques i empàtiques. Un disc més potent, amb més guitarra, més directe i senzill però, alhora, elaborat. Estaran acompanyats per la banda Despojos de poeta.Hora: 22.30Preu: 10€ anticipada / 12€ taquilla

Concert en què la banda, acompanyada del quartet vocal Les Fourchettes, mostrarà la seva vessant més jazzística i acústica: temes d’unscrupulousness, composi-cions noves i homenatges als grans del Rock Simfònic. Paissatges sonors que us fascinaran.Lloc: Teatre El MagatzemHora: 20.30Preu : 10-12€ anticipada / 9€ socis

Delafé presenta el seu primer disc en solitari, La fuerza irresistible, després de la seva aventura de més de deu anys amb Delafé y las Flores Azules. El resultat és una liquadora de sons que planeja per diversos estils, sem-pre abraçant l’esperit de la música negra. Un arsenal de cançons vitalistes que consoliden una gran versati-litat. D’altra banda, Carla debuta amb Night Thoughts, un disc d’aura nocturna, de synth pop i electrònica fi na, suggerent i elegant.Lloc: Sala ZeroHora: 22Preu 12 € anticipada / 15€

Perfi l és la primera aventura musical en solitari de Ra-mon Aragall, un artista nascut a Barcelona que fi ns ara s’havia donat a conèixer com a membre de bandes tan consagrades com ElsAmics de les Arts o Dorian. Lloc: Sala El CauHora: 23

DISSABTETarragona Concert. Apple Smell Colour

16

DIVENDRESTarragona Teatre. Lord K

15

TarragonaConcert. La Desbandada + Despojos de poeta

1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30

ABRIL 2016

Compartint la mar amb Instagram.

Concursos Instagram del Museu

En els darrers tres anys, el Museu del Port ha convocat, anualment, un concurs Instagram de temàtica marítima vinculada amb el Port de Tar-ragona. El resultat d’aquests tres concursos són aquesta exposició, integrada per un centenar d’imatges dels participants dels concursos, que estaran exposades en format digital i en paper. Aquestes últimes corresponen als guanyadors dels concursos, així com a les mencions.Lloc: Museu del Port de TarragonaFins al 12 de junyConsulteu horaris

‘Platges de Tarragona. 50 anys després’

Ramon Segú Chinchilla i Rafael Lopez-Monné

La combinació de postals dels anys seixanta de Ramon Segú Chinchilla i les fotografi es actuals de Rafael López-Monné serveixen per valorar les transformacions que s’han registrat en les plat-ges del nostre litoral o bé per comprovar com molts dels espais continuen, sortosament, gaire-bé inalterats..Lloc: Arxiu M2 Espai TabacaleraFins al 29 d’abrilDe dilluns a divendres, de 8 a 15 hores

TarragonaConcert. Delafé + Carla

TarragonaConcert. Ramon Aragall

13 d’abril de 2016 | 18 | Entrevista

gent de casa

Francisco Ortega Már-quez, Paco Enlaluna, va néixer a Tarragona

a la dècada en què John Tra-volta es posava brillantina i és un dels músics més re-coneguts al territori (i fora d’ell) per la seva versatilitat tragicòmica, genialitat mu-sical i profunditat lírica. El pròxim dissabte 16 d’abril, a les 21,30 hores, presenta el seu nou disc ‘Besarse de-risa’, amb algunes sorpre-ses reservades per al pú-blic, ni més ni menys que al Teatre Tarragona, i les entrades ja es troben a la venda al Tarracoticket.

D’on ve el teu nom artístic, Paco Enlaluna?De petit, el meu «profe» de l’EGB deia que estava sempre a la lluna. A mi em feia mol·ta ràbia però amb el temps ho vaig acceptar i vaig desco·brir que a la lluna es poden fer coses molt interessants, com escriure.

Ets indubtablement un dels músics amb més «so-lera» de la província, però

des de quan ets músic?Sóc estudiant de música des que tenia 8 anys (piano i cant) però vaig gravar el meu primer disc l’any 1996 com a Paco Hilaluna. De tota mane·ra, jo considero el 2003 l’any de la meva professionalitza·ció, amb el disc Historias del hueco alegre.

Creus que amb els anys la teva música ha anat evolu-cionant? Si és així, com va-loraries aquesta evolució? És paral·lela a la teva evo-lució personal?Crec que he evolucionat més en la composició que en la interpretació, però el fet de fer tants concerts et porta a evolucionar musicalment i a una simbiosi molt interes·sant amb el teu instrument musical. S’acaba convertint en una mena de parella. També crec que he desenvo·lupat una visió més comple·ta pel que fa a la producció musical.

Quants discos has gravat? Ens pots fer un breu recor-regut per la teva discogra-fia?L’any 1996 vaig gravar Algún asunto entre labios. Era un disc amb lletres interminables,

molt seriós, líric i emotiu. El 2003, Historias del hueco alegre va ser un disc marcat per un treball molt acurat de com·posició. Va ser la meva època de Madrid, on omplia sales. En aquella època va ser molt important la col·laboració amb el grup Leña al mono, de Tarragona, i el Joan Blàz·quez, un músic i amic que té una capacitat interpreta·tiva i de producció de gran qualitat. El 2007 va arribar El país sin maravillas, produït precisament pel Joan. Aquí va tenir un pes significatiu, per primera vegada, la part còmica en cançons com «El

momento equivocado» o la que donava el nom al disc Bufones i antihéroes, el 2012, que té una línia semblant però que em vaig atrevir a produir jo mateix. A aquest nou Besarse de risa he intentat una cosa molt complicada: apostar paral·lelament per la part còmica i per la part emotiva dels primers discos. Hi ha una línia molt feble en la qual es poden unir ambdós vessants i he intentat investi·gar i transitar aquesta línia.

L’humor sempre ha fet part de la teva música i el teu directe. És un vehicle per a l’espectacle o és una peça fonamental del teu llenguatge artístic?Quan vaig començar a can·tar, l’humor va ser una cosa completament inesperada. El públic reia molt quan presentava les cançons i a mi de vegades fins i tot em molestava. Després va ser, com dius, un vehicle perquè la part lírica entrés millor. Ara és una cosa voluntària. M’interessa molt investigar aquest espai on, com deia, conflueix la broma més sal·vatge amb un batec del cor.

També hi ha molta amar-gura, molta nostàlgia en les teves cançons…Jo sóc una persona que ten·deix a la tristor, a l’abisme. Curiosament ho he trobat

amb molts còmics. El fet d’escriure crec que ja pres·suposa certa decepció vital: vols crear un altre món per·què en el que estàs no t’aca·ba de fer el pes.

El teu treball t’ha portat de gira per molts països. Tinc entès que a Lituània, per exemple, ets tot un fe-nomen.No diria tant. La meva sort a Lituània va ser coincidir amb músics de molt prestigi del país, com Jurgis Didziu·lis, i el meu contacte amb el país en l’àmbit cinematogrà·fic. De fet, el guió de la pel·lícula que estem desenvo·lupant és una coproducció espanyola i lituana. Tot això ha fet que tingui un públic considerable allà, que algu·

Paco EnlalunaCantautor

«M’interessa molt investigar l’espai on conflueixen la broma salvatge i un batec del cor»

Miquel Villalba,Tarragona

«Quan vaig començar a cantar, l’humor va ser una cosa inesperada. El públic reia molt quan presentava les cançons i a mi de vegades finsi tot em molestava»

«Sóc una persona que tendeix a l’abisme. El fet d’escriure crec que ja pressuposa certa decepció vital: vols crear un altre món perquè en el que estàs no t’acaba de fer el pes»

| 13 d’abril de 2016 Entrevista

gent de casa

| 19

na cançó hagi aparegut a les ràdios lituanes, etc. Fa poc vaig col·laborar amb Jurgis en una gira on apareixíem de sobte cantant en una bi-blioteca, un balneari... Vaig acabar cantant dins l’aigua amb la guitarra en un balne-ari perdut a terres bàltiques.

Has fet moltes incursions televisives com a guionis-ta i presentador a diverses teles del territori nacional. Com ha estat/és l’experièn-cia?Jo tinc una part professional molt intensa com a guionis-ta des de fa molts anys. Quan ho comento, molta gent em mira de manera estranya o ho pren com una broma per-què la meva part més visible és la musical. Els guionistes sempre estem amagats rere l’ordinador, però és una part molt important de la meva activitat professional que, a més a més, m’apassiona. Per altra banda, l’activitat de guionista i la meva acti-tud de showman m’ha portat a fer d’actor còmic a progra-mes com el mític Noche de fiesta o a presentar un late night, a Ver-T TV, d’A3 Media. Fer d’actor o presentador em diverteix però quan es tracta de trobar-te a tu mateix, de créixer, prefereixo fer-ho es-crivint.

També has irromput en el món del cinema.El cinema ha sigut una gran alegria. La directora Belén Macías, que ja acumula qua-tre nominacions als Goya a la seva carrera, va confiar en mi per escriure i cantar dues cançons a l’última pel-lícula que va dirigir: Juegos de familia. Per una conne-xió molt ràpida entre ella i Juanjo Moscardó, l’autor de la idea original, vaig acabar treballant de coguionista. La pel·lícula s’estrena avi-at i curiosament la primera seqüència és Paco Enlalu-na fent un minimonòleg i cantant. Tarragonins, hem d’anar a veure-la! Ara estic treballant en el nou projec-te cinematogràfic, A Marte sin mí, amb el qual he obtin-gut la puntuació més alta de l’Estat espanyol a les sub-vencions de l’IVAC. Això no passa cada dia. M’està obrint moltes portes i esperem que aviat sigui una realitat a les pantalles.

Parla’ns del teu nou àlbum, ‘Besarse de risa’, i futurs projectes.Com a deferència a la ciutat on he nascut i he crescut, vo-lia fer una presentació en pri-mícia del disc abans de l’es-tiu. Després vindran la resta de teatres i sales dels llocs d’Europa on arribem. Vull fer una aposta per consolidar aquest alter ego que m’acom-panya des de fa tants anys. Jo crec que aquest llunàtic s’ho mereix després de tants anys de feina constant i, en molts moments, dura. A la vessant de guionista també m’espera molta feina. Actualment sóc guionista d’una sèrie de co-mèdia a Castilla la Mancha TV i tinc dos projectes més de sèrie desenvolupant-se. He acabat una novel·la, La teoría del sacacorchos, que també es-tic guionant. Aquest any es-tic invertint il·lusió i esforços per donar activitat a la meva productora, Segundo Acto, gràcies a un nou equip de professionals amb els quals he començat a treballar.

Creus que des de les insti-tucions locals es dóna prou suport als autors del terri-tori?Jo puc parlar del meu cas per-sonal. Sent fidel a la veritat, el suport que he rebut com a artista local és que em cedei-xin el teatre i una actuació a Santa Tecla ara fa quatre anys amb un caixet discret. La res-posta oficial és que no hi ha diners. Com que no conec la realitat econòmica de les ins-titucions ni les preferències pel que fa a la inversió, he de creure el que m’estan dient. Independentment de tot, jo per descomptat porto la mar-ca Tarragona allà on vaig i crec que ho faig amb dignitat i professionalitat.

«Al marge del poc que pugui ajudar l’administració local, jo, per descomptat porto sempre la marca de Tarragona allà on vaig i crec que ho faig amb dignitat i professionalitat»

13 d’abril de 2016 | Gastronomia20 |

GASTRONOMIA

Si la Torre de Cambrils, del segle XVII, situada al centre del passeig Miramar, davant del port de pescadors, és la

icona més destacada de l’skyline de la vil-la marinera, el restaurant Miramar, situat al costat de la Torre, és la icona de la capital gastronòmica de la Costa Daurada.

A començament del 2015 va dur a terme una important millora d’ampliació habilitant el pri-mer pis de l’establiment, al costat de la magnífi -ca terrassa, com a nou menjador per a 50 perso-nes amb vistes al port. Aquest any està renovant la carta de vins, incrementant el celler amb una trentena de nous vins d’alta categoria i presen-tant una carta amb més de 250 referències. No és d’estranyar que la Confraria Gastronòmi-ca de la Costa Daurada l’hagi guardonat fa pocs mesos com el millor dels visitats l’any 2015 va-lorant la cuina i la línia de confort, luxe i ele-gància que caracteritza el Miramar, amb el nou menjador que gaudeix d’una selecta decoració on destaquen les grans fotografi es a la paret que reprodueixen la torre veïna, i els quadres d’en Queralt. El restaurant que van obrir per primera vega-da l’any 1957 els avis (Agustí i Irene) de l’actu-al propietari, Joan Gómez Colom, inicialment com a pensió i casa de menjars a la seva pròpia casa, s’ha convertit en un dels millors restau-rants de Cambrils, per la seva impecable cuina tradicional de producte Km. 0, a càrrec de So-corro Montoro i Ángel Fernández. Preciós marc

físic, amplíssima bodega a cura del sommelier Antonio Martínez i un servei amable i profes-sional. Cal recomanar els entremesos de Cambrils des de 1.957 km, un dels àpats que van marcar se-gell a la vila (amb 5 serveis, anxoves, safata de marisc, safata de fregits, gambes vermelles i fi -deus rossos), 68,50 €; el menú degustació, 68 €, i el menú tradicional del caldo de pescadors de Cambrils, 49 €, que són els reis de la casa. Tam-bé ofereix diàriament el menú Miramar, 35 €, sense oblidar els arrossos, en 9 varietats, 19/40 €; caldereta de llamàntol amb patates, 80 €/kg.; bullabessa per encàrrec, 56,50 €; i l’exquisida rebosteria casolana, 7,50 €.

Qui vulgui una bona cuina, al Tiberi heu d'anar. Des de 1981, bufet típic català. Només sabem fer la cuina casolana i ara també carns a la brasa incloses. Laborals 11,25€

Dissabtes, nits i festius 12,50€

C/ Martí d’Ardenya, 5 - TARRAGONA

Tel. 977 242896/ 977 235 403 Horari de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 24:00 (tanquem dilluns)

BUFFET CATALÀ

MIRAMARPasseig Miramar, 30. Cambrils

Tel.: 977 36 00 63Horari: de 13 a 16 i de 19.45 a 23 hores

restaurant@miramar-cambrils.comwww.miramar-cambrils.com

Miramar, guardonat per la Confraria Gastronòmica de la Costa Daurada

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

La recepta d’Encarna Martínez

Elaboració

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

Si teniu algun dubte sobre la receptapodeu trucar al 977 66 26 51

El Molí de Cal TofAv. Santa Oliva, 2 | El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Bajoques amb ventall de pastanagaIngredients BajoquesBacó

AllOli

PastanagaJulivert

Posem les bajoques en una olla amb aigua. Quan bulli, comptem 10 minuts de cocció perquè quedin al dente. Les refredem amb ai-gua freda i gel –perquè quedi el color intens. En una paella posem el bacó a tires i el sofre-gim. Tallem els alls a làmines (un per persona) i els afegim al bacó. Hi afegim les bajoques i ho barregem. Es bull la pastanaga i es posa en forma de ventall amb una mica de julivert.

| 13 d’abril de de 2016 | 21Gent

GENT

Diumenge passat va tenir lloc una nova caminada popular a la Pobla de Mafumet, en aquest cas en el marc del Dia Mundial de l’Activitat Física, que va reunir uns 400 veïns i veïnes, els quals van poder recórrer tres circuits de 3, 5 i 10 quilòmetres. A més, l’Ajuntament va obsequiar tots els assistents amb una bossa d’avituallament, a fi que tothom tingués l’energia suficient per afrontar aquesta activitat. La caminada va comptar amb la presència de Gemma Solé, exrepresentant territorial de l’Esport a Tarragona, a més d’un grup de voluntaris dels Jocs Mediterranis 2017.

Gairebé 60 persones hana participat en la Festa de l’Arbre del Catllar en què s’han plantat les alzines d’en Bigas Luna, 15 exemplars i diferents plantes del bosc de ribera, tot explicant el projecte El gran capital (www.elgrancapital.com) que reparteix alzines dedicades a en Bigas Luna arreu. Segons els organitzadors, «volem que aquests espais deixin enrere la canya americana, espècie exòtica di-fícil d’eradicar, i donin pas a plantes pròpies de la vora del riu, amb tamarius, freixes, matabous o roser salvatge». Tot plegat ha quedat molt bonic i coronat amb les alzines.

Un total de 32 balladors de les seccions infantil i juvenil de l’Esbart Dansaire de Tarragona es va desplaçar, el passat dissabte 9 d’abril a Osca (Aragó) per participar en la tercera edició del Encuentro Nacional de Escuelas de Folklore José Rodrigo d’Osca organitzada per l’Agrupación Folklórica Santa Cecilia de la capital arago-nesa, i juntament amb diferents agrupacions folklòriques de l’Estat espanyol. El grup Faktoria Folk va ser l’encarregat de posar les notes musicals als balls de l’esbart.

El Ball de Diables de la Riera de Gaià va participar el passat cap de setmana al festival cultural Folk Lore 2016, convidat per l’entitat Amaiur Dantza Tal-dea. Els carrers més emblemàtics del centre històric de Pamplona van ser l’escenari d’un autèntic correfoc que va finalitzar amb la representació del ball parlat a la plaça de los Burgos de la capital navarresa.Tot seguit, el Ball de Diables es va desplaçar a Uharte on també va realitzar una cercavila pel centre que va acabar amb una nova representació del ball parlat amb els tradicionals versots.

400 pobletans caminen pel Dia Mundial de l’Activitat Física

El Catllar celebra la Festa de l’Arbre

Els petits de l’Esbart Dansaire de Tarragona triomfen a Osca

Els Diables de la Riera porten el foc i la festa a Iruña i Uharte

13 d’abril de 2016 | Classi� cats22 |

CLASSIFICATS

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, � ns i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2. 215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. - 708-A Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. Pis de 121 m2 i 4 habitacions, 1 bany, terrassa, a 100 m de l’ESTACIÓ D’AUTOBUSOS. 165.000€ Tel. 977 079 600

TARRAGONA. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn.

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Pis tot exterior i molt assolellat, davant mateix d’un parc, 50m2, 2 habitacions, balcó, traster i aire condicionat. 65.000€. Tel. 977252052

LA SECUITA. (Ref. 6653). Chalet impecable. 2 plantas. 3 habitaciones, 1 baño y 1 aseo. Jardin con barbacoa. A/a. Vestidor, despensa y trastero. Terraza y porche. Se valoraría alquiler con opción a compra. 190.000€ / Tel: 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. PL. DE LA FONT. Pis en venda totalment reformat, de 2 dormitoris, cuina oberta al menjador i bany. 110.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV078

SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dormitoris, 2 banys, ampli menjador i terrassa. Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977 079 600

CONSTANTÍ. (Ref. 7061). Piso con cierta reforma. 60m2. 2 habitaciones amplias y 1 baño con plato de ducha. Cocina con despensa. Salón muy amplio con chimenea. Ventanas aluminio. Exterior. Suelo gres. Azotea. 2º sin ascensor. 38.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.- Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. JAUME I. Pis en venda d’un dormitori, cuina oberta al menjador i bany gran. Es una quarte planta amb ascensor. Preu: 80.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. Oportunitat! Pis de 89 m2, 4 dormitoris, balcó amb vistes al MERCAT CENTRAL. 69.500€ Tel. 977 079 600

TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. Por: 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

SALOU. CAP SALOU. (Ref. 7079). Apartamento / estudio. Cocina of� ce reformada. 2 camas. 1 baño (bañera). Armario empotrado. A/a, terraza. Amueblado y equipado. Ascensor. Zona comunitaria con parque infantil y piscina. Muy próximo a la playa. 83.000€. Tel.: 977 23 30 11 / 648 695 217

TORREDEMBARRA. ZONA CLARA-TARRAGONA. (Ref.7066). Chalet de una planta. 85m2 + 250m2 de par-cela. 3 habitaciones, 1 baño completo y aseo. Semiamueblado. Cocina equi-pada con salida a zona de barbacoa y trastero amplio. Zona aparcamiento descubierta. Instalación calefacción. Porche. Ventanas doble acristalami-ento. Próximo a estación y comercios. 165.000€. Tel.:977 23 30 11 / 648 695 217

TARRAGONA. HIGINI ANGLÈS. Al costat de l’estació d’autobusos. 100m2, 4 habitacions, 2 dobles, una àmplia tipus suite, bany, lavabo, cuina reformada amb galeria, molt lluminós, menjador amb parquet, aire condicionat, calefacció, porta blindada. Opció a pàrquing i traster. Per entrar a viure ja. Preu: 155.000€ Tel. 600 854 520

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Àtic en venda al centre, de 3 dormitoris, cuina independent, menjador i bany. Per reformar. Preu: 110.000€ Tel. 977 24 80 80

LA MORA (TARRAGONA). (Ref. 7073). Chalet adosado. 3 alturas. 3 habitaciones, 1 baño completo y aseo. Porche, 2 terraza y balcón. Calefacción gas-oil. Garaje particular con trastero y zona de ocio. Piscina. Zona tranquila próxima a playa. Piscina. Bus. Oportunidad. Por: 195.000€. Tel. 977-233011 / 648.965.217

TARRAGONA. C/HIGINI ANGLES. Amb mobles, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys. 600€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV594

BUSCO PISO DE ALQUILER en Tarragona. Tel. 639 894 658. Mª Carmen

TARRAGONA. C/ SANT AGUSTÍ. Reformat, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, balcó amb vistes a la Pl. Verdaguer. Per 510€ (Ref. A210). Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ AUGUST, reformat, amb mobles, estudi amb cuina independent, sofà, llit de matrimoni, terrassa gran interior, 1er pis sense ascensor. Per: 300€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM125

TARRAGONA. C/ LOPEZ PELAEZ. Reformat, sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balcó, 2n pis sense ascensor per 400€. Tel. 977 25 20 52. Ref. A047

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany, pàrquing. Per 450€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM181

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció, pàrquing opcional. Per: 850€/mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, pati. Per 500€ Tel. 977 25 20 52. Ref. A212

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Semi-nou, amb mobles, una habitació, menjador-cuina i bany. Per 395€/mes Tel. 977 25 20 52 (Ref. AM144)

TARRAGONA. C/ SEVILLA. Amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i lavabo, pati. Per 450€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM254

TARRAGONA. AV. ANDORRA. Amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina i bany. Parking. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52 (Ref.: AM176)

TARRAGONA. C/ ASSEMBLEA DE CATALUNYA. Amb mobles, 3 hab, menjador, cuina, bany i aseo. 525€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV351

TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local en lloguer o venda. Acabat d’obra, 53m2, 300€ lloguer i 70.000€ en venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 105.000€ Tel. 654 092 540

COMA-RUGA. Venda de negoci de plats cuinats i càtering (superfície entre botiga i cuina de 330 m2). Negoci en ple rendiment. Venda per jubilació. Tel. 663 966 564

TARRAGONA. JAUME I. Aparcament en lloguer per cotxe mitjà. Preu: 16.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540

TARRAGONA. FCO. BASTOS. Parking en venta, buen acceso. Para coche grande. 20.000€ Tel 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. O� cina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ZONA PERE MARTELL / TORRES JORDI. Parking en venta, coche grande, buen acceso. Coche y moto. 16.300€ Tel. 654092540

TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Locales comerciales. Super� cies, desde 155 a 500 m2. Salida de humos. PROM. JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. C/ VIDAL I BARRAQUER, 16-18-20. Local de 220m. Acondicionado como o� cina. PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA-Se traspas Taberna/Restaurant céntrico (Zona Plaça La Font-Ayuntamiento) en pleno funcionamiento. 629 383 666

TARRAGONA. Zona PLAÇA DE BRAUS. Traspàs d’un BAR-RESTAURANT, 90m2, dues terrasses, cuina totalment muntada, traspàs de 22.000€ i renda de 1.400€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edi� cio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. Por: 35.000€ negociables. Tel. 618 567 142 (Paco)

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda, de 120 m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalmemt. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 54.000€ Tel. 654 092 540

EL VENDRELL. Venta o traspaso de bar/restaurante en pleno funcionamiento. Por jubilación. Mvl: 616 855 328 Tel. 977 18 21 80

GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. De 1993. Muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. En muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Por: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

CURSOS OBTENCIÓ I RENOVACIÓ. MMPP (ADR), MERCADERIES PERILLOSES. Bàsic, cisternes, explosius, radiaoctius. Cursos mensuals. Tel. 977 24 71 58. www.autoescolajordi.com

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

Empresa del sector inmobiliario precisa de personal con experiencia para la zona de Tarragona. Con altas comisiones. Interesados llamar al tel. 610 500 017

Se necesita vendedora con experiencia en muebles, sofás y sistemas de descanso, sueldo � jo y grandes comisiones para tienda muy importante del sector. Enviar C. V. para entrevista con responsable. Tel. 616 965 231

¿Tiene pasión por el sector inmobiliario? ¿Capacidad de negociación? ¡Excelente! Estamos buscando agentes inmobiliarios para Cambrils. Responsables con habilidades de comunicación y organización, conocimientos en idiomas e informática, excelente conducta y profesionalidad. Enviar CV a: cambrils@engelvoelkers.com

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Tel: 977 24 19 64 / 648 272 933

CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetecta-bles y oncológicas, prótesis capila-res y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Tel. 877 06 97 69 / 619 492 969

¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN AL-QUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓR-MESE SIN COMPROMISO! Adminis-tramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alqui-ler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Tels: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Tel: 977 666 753

Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman...) y otros objetos de colección. Tel: 658 029 146

Seguros de todo tipo: de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Estamos en: Av. Rep. Argentina, nº 17 - TGN . Tels: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

HABITATGESCompra/Venda

IMMOBLES MOTOR TREBALL FORMACIÓ

ANUNCIS CLASSIFICATSclassi� cats@noticiestgn.cat616 728 550 / 686 703 910

HABITATGESLloguer

LOCALSLloguer/Venda

MOTORNàutica

MOTORCotxes

MOTORMotos

FORMACIÓCursos

TREBALLProfessionals

VARISAltres ofertes

Vespa DN 200-200cccVendo moto Vespa DN 200-200ccc. Año 1984.Precio a consultarTel. 691 429 567 / 616 728 550

Vendo Golf V-2.0-TDI.De color azul marino, con 5 pu-ertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje.Precio: 7.200€Tel. 616 728 550

| 13 d’abril de 2016 | 23El temps

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 14

Dies càlids i serens

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 13

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 25º / min. 8º

DIVENDRES 15

DIUMENGE 17

DIMARTS 19

DISSABTE 16

DILLUNS 18

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 112Mossos d’Esquadra 112Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 112Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIXBAC / 90.4FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2ROCK FM / TARRAGONA / 91.0RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

Aquesta se tmana ens espera una setmana mol t ca lmada en qüest ions meteoro lòg iques . E l ce l res tarà serè o poc ennuvo la t , acompanya t de tempe-ra tures que pu jaran mol t l l eugerament i osc i l · la ran ent re e ls 25 graus de màx ima i e ls 8 de mín ima.

DOLCE EN ADOPCIÓ! La Dolce és una mare que vam recollir del carrer amb els seus petitons. És una gate-ta molt afectuosa i bona, sana i desparasi-tada. Busquem adopció per a ella. Vine a conèixer-la i te n’enamoraràs!Jennifer 639 451 296info@tarracogats.orgwww.tarracogats.org

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN!El Curry és un gosset molt simpàtic i ca-rinyós. Va ser rescatat del carrer. És jove-net i de mida petita. Un company que es fa estimar. És urgent trobar-li una acollida o una adopció.Contacte: gaiatgn@gmail.com

13 d’abril de 2016 | Contraportada

termòmetre de la setmana

tempus fugit

Setze abocadors il·legals

Sopar solidari per a la Fundació Bona nit

El ‘Titànic’ atraca a Tarragona

Repsol treballa en clau ambiental

Un grup de tuitaires de Tarragona posen sobre la taula un problema mediambiental en forma de residus incontrolats

El Club Lions celebrarà un sopar solidari per a la Fundació Bonanit el 22 d’abril a l’hotel Imperial Tàrraco

L’exposició itinerant Titanic: the Reconstruction arriba al Port de Tarragona. La rèplica de l’històric vaixell es pot visitar al Refugi 1

Repsol compleix el seu Pla de sostenibilitat enllestint un 97% de les accions que s’havia fi xat pel 2015

Elchicotriste

Tastos d’història amb gust de raïm

Un viticultor romà dóna el tret de sortida a una experiència que oferi-

rà la possibilitat de conèi-xer i tastar la història de les nostres comarques. Amb el vi com a fi l conductor neix aquesta iniciativa impulsada per dues vinícoles del terri-tori que aposten per l’enotu-risme. El producte, fruit de la iniciativa privada però amb el suport de Tarragona Turisme, ofereix una ruta que combina reconstrucció històrica i tas-tos de vins, caves i olis de la terra.

La ruta s’iniciarà a l’amfi teatre romà de la ciutat, continuarà a

Mas Vicens enmig de la ruta del Cister, seguirà fi ns a la coopera-tiva de Nulles i acabarà, de nou, a Tarragona. Es tracta, doncs, d’un recorregut per la història del vi amb quatre etapes que co-mença amb l’arribada d’aquest beuratge tan preuat a la Tar-raconense i continua amb els monjos de l’edat mitjana que en perfeccionen l’elaboració. «Els monjos en aquell moment porten la tecnologia del vi, l’afi -nen. Posen els trulls, les prem-ses…», explica Vicenç Ferrer, propietari i fundador del Celler Mas Vicens.El viatge en el temps avança fi ns al modernisme, que converteix els cellers en obres d’art arqui-tectòniques. Segles després que aquells monjos plantessin els milers de vinyes al nord de l’Alt Camp, la cooperativa de Nulles

alimenta tot un poble amb l’ela-boració dels seus vins cada cop més reconeguts.«Es visiten dos cellers molt dife-renciats: Mas Vicens, un celler familiar amb un clima més fred que el de Nulles, que és més temperat i amb una terra dife-rent», diu Francesc Boronat, cap de departament d’enoturisme de la Vinícola de Nulles, «i això fa que els vins dels dos cellers siguin molt diferents».La ruta acaba un altre cop a Tarragona, on els assistents po-dran gaudir de la capital anant als restaurants que col·laboren amb la iniciativa.Les edicions programades del ViTour comencen ja aquest cap de setmana i tenen un preu de 28 euros i mig. Per a més infor-mació podeu consultar el web vitourtarragona.com.

ViTour ofereix un maridatge entre reconstruccions històriques i degustacions

Un dels per-sonatges del ViTour. / T.V.

Oriol Montesó,Tarragona