01Diari

DiariD E T A R R A G O N A

Perspectives Dimecres, 21 de maig de 2008

La Universitat, mésa prop d’Europa

ENGINYERIA QUÍMICA

Joan Farriol es va endur a l’abril el PremiDow, que en la seva trentena edicióatorga 10.000 euros a un estudiantperquè continuï la seva formació. p. 3

NOVA CULTURA DE L’AIGUA

L’associació d’estudiants I Have a Dreamha celebrat un cicle de conferències perparlar de l’aigua des d’un punt de vistacientífic, social i sostenible. p. 8

COMUNICACIÓ

‘Memòries d’una marxa’, un documentalelaborat per alumnes de la URV, segonamillor filmació al certamen audiovisualuniversitari Proyecta 08. p. 9

NOBADIS

Agenda d’activitats culturals i lúdiquesespecialment pensades per a estudiantsuniversitaris. Art d’avantguarda.Entrevista a l’Oriol Grau. p.10 i 11

La URV aprova el nou mapa de titulacions de grau per adaptar-se a l’Espai Europeu d’Educació Superior(EEES). Així, el Pla de Bolonya es posa en marxa a Tarragona un any abans del que estava previst. P 2

FO

TO

:T

XE

MA

MO

RE

RA

La Universitat, mésa prop d’Europa

02 P E R S P ECT I V E S DiariDimecres, 21 de maig de 2008

PER NÚRIA RIU

El Consell de Govern de la URVaprovava en la sessió del dia 24d’abril el nou mapa d’ensenyamentde graus. Aquesta necessitat ve de-terminada pel model establert pelPla de Bolonya, una declaració deprincipis consensuada de formaconjunta pels diferents ministreseuropeus d’Educació el 19 de junyde 1999.

Amb el Pla de Bolonya les actu-als 47 titulacions –entre diploma-tures i llicenciatures– que ofereixla URV passaran a 37 titulacionsde grau. Dues d’aquestes comen-çaran a impartir-se el curs vinent.Es tracta dels ensenyaments d’His-tòria i Història de l’art, mentre queels altres 35 entraran en vigor decara al curs 2009-2010, segons lesprevisions establertes per la Uni-versitat. D’aquesta manera la refor-ma educativa de Bolonya entraràen funcionament un any abans delque fixa la llei.

Els graus s’estructuraran encinc branques que són: ciències,ciències de la salut, ciències soci-als i jurídiques, arts i humanitatsi enginyeria i arquitectura. D’al-tra banda, un dels canvis signifi-catius estipularà que tots els en-senyaments tindran una duradade quatre anys. Medicina i Arqui-tectura seran els dos únics grausque tindran una durada superiorequivalent a sis i cinc anys, respec-tivament.

Canvis en el plantejamentEl nou marc universitari compor-tarà un canvi en la majoria d’estu-dis. Hi haurà especialitats noves id’altres que desapareixeran. Noobstant, la línia general es man-tindrà i en cap moment el futurmapa educatiu es dóna per tancatdefinitivament, així ho afirmavael vicerector de política acadèmi-ca de la URV, Josep Manel Ricart.

Entre les novetats, hi ha la im-plantació d’un grau de Finances iComptabilitat dins d’un progra-ma formatiu en Economia i Em-presa. Aquest tindrà un curs comúamb el grau d’Economia i dos ambel d’Administració i Direcció d’Em-presa. El procés també comporta-rà canvis organitzatius en algunscentres. És el cas del trasllat delsestudis de Geografia a la seu de Vi-la-seca, per integrar-se en un pro-grama formatiu comú amb els es-tudis de Turisme, compartint granpart dels dos primers cursos.

Un canvi significatiu dins labranca de les ciències socials i ju-rídiques fa referència al pas de sisespecialitats de mestre a dues.

També en aquesta mateixa bran-ca, dues llicenciatures de segon ci-cle com són Pedagogia i EducacióSocial tindran continuïtat en es-tudis de màster oficials. D’altrabanda, Comunicació tindrà tresespecialitats que compartiran ma-tèries en els tres primers cursos idonaran peu als títols de Publici-tat i Relacions Públiques, Comu-nicació Audiovisual i Periodisme.

Pel que fa al camp de les enginye-ries es passarà de les actuals dot-ze titulacions, entre tècniques isuperiors, a una oferta de vuit graus.Finalment la llicenciatura en Arqui-tectura es reformularà l’any 2010,segons les previsions que actual-ment estableix la Universitat.

En l’àmbit de les ciències hi hau-rà quatre graus que compartiranmatèries del primer curs. Aquestssón el de Química, el d’Enologia iels de Bioquímica i Biotecnologia,en un programa de biociències ambmatèries comunes fins al tercercurs.

L’adaptació dels estudisTal com explicava Ricart, a partirdel curs 2010-2011 ja no comença-rannovespromocionsseguintelmo-del d’ensenyament actual. D’aques-ta manera, aquells estudiants queja hagin començat la carrera uni-versitària hauran de valorar si es potportar a terme l’adaptació segonsel nou model d’estudis.

La pròpia universitat s’encarre-garà de dissenyar el pla d’estudisde cadascun dels ensenyamentsque haurà d’incloure variacionssignificatives respecte de l’actualsistema universitari. Entre aquestscanvis hi ha l’obligació d’un tre-ball de fi de grau, una vegada fina-litzin els estudis i les pràctiquesexternes en totes les titulacions.Aquestes pràctiques podran seroptatives i des de la Universitats’insistirà per tal que es puguin re-alitzar a l’estranger.

De moment, la Universitat Ro-vira i Virgili haurà de fer front a laimplantació del model de Bolonyaamb els mateixos recursos pel quefa a personal docent. Tanmateixde cara al nou curs, el Consell de Go-vern de la Universitat va aprovarl’activació de 55 noves places depersonal d’administració i serveis.■ ■ ■

nriu@diaridetarragona.com

E E E S ■ E L P R O P E R C U R S , H I S T Ò R I A I H I S T Ò R I A D E L’A R T J A S E G U I R A N E L N O U P L A A L A U N I V E R S I TAT R O V I R A I V I R G I L I

Camí de BolonyaLa Universitat Rovirai Virgili reordenales actuals titulacionsper adaptar-se alnou espai europeud’educació superior

CIÈNCIES

CIÈNCIES DELA SALUT

ARTS IHUMANITATS

CIÈNCIES SOCIALSI JURÍDIQUES

ENGINYERÍA IARQUITECTURA

QUÍMICA BIOQUÍMICA BIOTECNOLOGIA ENOLOGIA

INFERMERIA MEDICINA FISIOTERÀPIA (2010) PSICOLOGIANUTRICIÓ HUMANA I DIETÈTICA

4 ANYS4 ANYS

4 ANYS 4 ANYS 4 ANYS 4 ANYS6 ANYS

HISTÒRIA

ANTROPOLOGIA ES MANTÉ COM UN SEGON CICLE

DESAPAREIX: MESTRE DE LLENGUA, MESTRE D’EDUCACIÓ ESPECIAL, MESTRE D’EDUCACIÓ FÍSICA, MESTRED’EDUCACIÓ MUSICAL I CIÈNCIES EMPRESARIALS

DESAPAREIX: ENG. TÈC. INF. DE GESTIÓ, ENG. TÈC. INF. DE SISTEMES, ENG. TÈC. QUÍMICA INDUSTRIAL,ENG. TÈC. AGRÍCOLA

HISTÒRIA DE L’ART LLENGUA I LIT. CATALANA ANGLÈSLLENGUA I LIT. HISPÀNIQUES

4 ANYS 4 ANYS 4 ANYS 4 ANYS4 ANYS

MESTRE INFANTIL MESTRE PRIMARIA PEDAGOGIA ADEEDUCACIÓ SOCIAL

4 ANYS

ECONOMIA

4 ANYS

DRET

4 ANYS

REL. LAB. I OCUPACIÓ

4 ANYS

TREBALL SOCIAL

4 ANYS

PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES

4 ANYS

COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

4 ANYS

PERIODISME

4 ANYS

TURISME

4 ANYS

GEOGRAFIA I ORDENACIÓ DEL TERRITORI

4 ANYS

4 ANYS 4 ANYS 4 ANYS

FINANCES I COMPTABILITAT

4 ANYS4 ANYS

ENG. TELECOMUNICACIONS ENG. INFORMÀTICA ENG. ELÈCTRICA ENG. ELECTR., IND. I AUTOM.

4 ANYS 4 ANYS 4 ANYS4 ANYS

ENG. MECÀNICA ENG. QUÍMICA ARQUITECTURA (2010)

4 ANYS 5 ANYS4 ANYS

ENG. AGROALIMENTÀRIA

4 ANYS

4 ANYS4 ANYS

Els graus desprès de Bolònia

UN

IVE

RSI

TAT

RO

VIR

A I

VIR

GIL

I

JOAN CREUS

Comparteixen alguns crèdits

L’A P U N T

Les claus de Bolonya L’adaptació de les uni-versitats catalanes a l’espai europeu d’educació superior ha entrat a larecta final. Tanmateix es tracta d’un model educatiu que començava aprendre forma l’any 1998 i que fou reafirmat l’any següent. Des d’un pri-mer moment ha comptat amb el desacord dels estudiants.

CO M P E T È N C I E S CO N VA L I D AC I Ó L A P O L È M I C A

La implantació delmodel de Bolonyasuposarà l’establi-ment d’un sistema decrèdits similar a l’Eu-ropean CreditsTransfer Sistem. Mit-jançant aquest meca-nisme es facilitarà lamobilitat estudiantilmés àmplia dins elmarc europeu. Tan-mateix cadascuna deles universitats s’en-carregaran de l’ela-boració del pla d’es-tudis que haurà depreveure l’adquisicióde competències pelque fa a idioma, lec-tura i escriptura de lallengua pròpia, ciuta-dania, a més de co-neixements sobresostenibilitat i igual-tat, entre altres.Aquest sistema seràpossible gràcies ales assignatures co-munes entre alum-nes amb graus pro-pers que comparti-ran cicles.

El primer curs a launiversitat haurà deservir com a transicióentre el batxillerat i elpas a uns estudis su-periors i, precisa-ment, en aquestmarc se situaranaquelles assignaturesmés genèriques. Tan-mateix aquells estu-diants que vulguincanviar de branca tin-dran les matèries bà-siques reconegudes.D’altra banda s’esta-bliran programes deformació de grau onl’estudiant pot obte-nir una titulació com-binada. Amb el modelde Bolonya es fomen-tarà aquest tipusd’estudis. És el casper exemple de Turis-me i Geografia, quecompartiran bonapart del primer cicle imés endavant elsalumnes podran de-cidir si es volen de-cantar per una de lesbranques o ambdues.

Els estudiants han es-tat els primers ensortir al carrer, opo-sant-se a la reformauniversitària que su-posarà l’aplicació delprocés de Bolonya. Iés que aquests handenunciat que el noumodel serà més pre-sencial i, per tant, di-ficultarà els estudis aaquelles personesque es troben treba-llant. Els estudiantstambé han denunciatque es tracta d’unareforma que porta ala «privatització» deles universitats, te-nint en compte que,en tractar-se d’unmodel més generalis-ta, l’especialitzacióvindrà a partir delsmàsters o postgraus,una modalitat moltmés costosa que elsestudis de grau.La desaparició detitulacions ha estatun altre dels fetsdenunciats.

La major part delsestudis s’adaptaranal nou modeluniversitari durantel curs 2009-2010

Amb el Pla deBolonya, les 47titulacions actualspassaran a 37estudis de grau

03P E R S P ECT I V E SDiariDimecres, 21 de maig de 2008

G R U P S D E R E C E R C A ( 4 2 )

Grup de Recerca enNanoelectrònica iSistemes FotònicsL’activitat del Grup de Recerca en Nanoelectrònica i Sis-temes Fotònics, NePhoS, es centra en l’estudi dels dis-positius electrònics i fotònics basats en la tecnologia delsilici. L’actual revolució en el món de les comunica-cions i les noves tecnologies ha generat una demanda denous dispositius i sistemes que puguin processar la in-formació a més velocitat, amb un consum energètic mésbaix i una disminució de la mida.

La tasca del grup es pot dividir en tres parts: la pri-mera se centra en els cristalls fotònics. Els cristallsfotònics són estructures que tenen un índex de refrac-ció periòdic i permeten controlar la transmissió de la llumde forma molt eficient i sense pèrdues. La propagacióde la llum és molt mes ràpida que el senyal elèctric i, pertant, pot transmetre més informació.

El grup s’ha dedicat al disseny, simulació i caracterit-zació de dispositius fotònics basats en cristalls fotònicsde silici. La segona és desenvolupar una tecnologia ba-sada en silici macroporós i nanoporós. La idea és que, apartir d’un material molt utilitzat en electrònica com ésel silici, fabricar cristalls fotònics mitjançant l’ordena-ció de micropors.

La infiltració dels pors de materials amb propietatsno lineals donaria lloc a cristalls fotònics dinàmics o ac-tius. També podem obtenir estructures amb nanoporsmitjançant alúmina porosa. La tercera és desenvoluparmodels físics de dispositius electrònics avançats. Lacontínua integració i disminució de la mida dels dispo-sitius electrònics ha fet que se n’hagin de crear nous mo-dels.

LÍNIES D’ACTIVITAT:

- Disseny, modelització i caracterització de cristallsfotònics lineals i no lineals.- Desenvolupament d’una tecnologia basada en silici ma-croporós ordenat i silici nanoporós. També es desenvo-lupa una tecnologia basada en alúmina nanoporosa or-denada.- Desenvolupament de models físics de dispositius elec-trònics avançats: transistor de capa prima (TFT), MOS-FETS de mides nanomètriques i dispositius d’heterou-nió basats en el silici.

CAMPS D’APLICACIÓ:

- Disseny, simulació i modelització de dispositius elec-trònics i fotònics d’altes prestacions.- Desenvolupament d’aplicacions de fibra òptica i filtresactius.- Caracterització elèctrica i òptica de dispositius elec-trònics i fotònics.- Assessorament i cursos de formació.

MÉS INFORMACIÓ D’INTERÈS:

- Actualment participa en els projectes següents : Pho-tonic crystals and gas sensors based on macroporoussilicon. Tunable photonic crystals based on silicon. -Catalan Network of Materials and Photonic Devices. Re-search supported by one European Network of Excellen-ce (SINANO). Techniques of characterization and mo-delling of nanoscale MOSFETs for RF and microwave appli-cations.- Nepho és un grup de recerca consolidat per la Gene-ralitat de Catalunya amb publicacions a més de 70 revis-tes, participació en 135 congressos, i que ha generat 12tesis, tesines i treballs d’investigació.

Responsable: Lluís MarsalDepartament: Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Au-tomàtica

Grup de Recercaen AnatomiaHumanaEl Grup de Recerca en Anatomia Humana treballa actual-ment en dues línies bàsiques, embriologia experimen-tal i anatomia radiològica. En la primera, fins ara s’ha de-dicat a estudiar els efectes que els camps electromag-nètics estàtics tenen sobre els organismes vius endesenvolupament utilitzant com a model experimentall’embrió de pollastre.

Els camps magnètics existeixen des que hi ha vida ala terra, i són uns dels factors mediambientals que haninfluït en l’evolució humana. El resultat d’aquesta influèn-cia és un ajust perfecte entre l’organisme humà i elcamp magnètic de la terra.

En canvi, l’harmonia que s’ha mantingut al llarg de mi-lers d’anys, en l’actualitat està alterada. En nom delprogrés de la indústria, de la medicina, de la ciència engeneral i de la vida quotidiana, l’home ha anat utilitzantaparells i equips que generen camps magnètics estàtics,alterns de diferents freqüències, nivells d’inducció,

però en qualsevol cas més elevats que els generats pelcamp de la terra. Aquests fets van motivar el grup a ob-servar els possibles efectes que els camps tenen sobreels organismes vius.

La segona de les línies fa referència a l’estudi del coshumà mitjançant els mètodes de diagnòstic per la imat-ge. En aquest cas l’enfocament està dirigit tant a la re-cerca com a la implantació de noves tècniques de docèn-cia directament relacionades en la nostra àrea de conei-xement.

LÍNIES D’ACTIVITAT:

- Els seus treballs van dirigits a estudiar els efectes delSEMFs en diferents teixits i òrgans en desenvolupa-ment: teixit ossi, sistema urogenital, sistema nerviós i enconcret, la glàndula pineal (epífisi).- S’ha estudiat l’existència de l’anomenat efecte fines-tra dels camps magnètics. Per aquest motiu s’ha ampliatel ventall d’intensitats aplicades, les quals s’han situatper sota/entre les utilitzades fins ara- Treballa en el camp de l’embriologia experimental,per conèixer com es veu modificat el desenvolupamentde diferents òrgans i sistemes de l’embrió , en funció deles concentracions de vitamina A/àcid retinoic en elseu organisme.

CAMPS D’APLICACIÓ:

- Ampliar el coneixement en l’àmbit de la nostra àrea deconeixement i intentar avançar en la recerca bàsica

MÉS INFORMACIÓ D’INTERÈS:

- El tipus de camp que s’aplica als embrions és un campelectromagnètic estàtic (static electromagnetic fields,SEMFs).

Responsable: Verònica Piera LluchDepartament: Ciències Mèdiques Bàsiques

◗ Tomografia Axial Computeritzada o TAC, mètodede diagnosi per la imatge. FOTO: TXEMA MORERA/DT

◗ Cristall fotònic tridimensional de silici creat pelGrup de Recerca Nephos. FOTO: URV

◗ Joan Farriol, nascut a Vila-seca, té 23 anys. Amb els diners del guar-dó farà un màster sobre processos energètics a París . FOTO: PERE FERRÉ

E N G I N Y E R I A Q U Í M I C A

Joan Farriol s’endúels 10.000 euros del30è Premi DowL’estudiant de darrer curs d’En-ginyeriaQuímicaalaURVJoanFa-rriol, de 23 anys i de Vila-seca, vaendur-se el passat 28 d’abril elPremi Dow, que enguany arriba-va a la seva trentena edició.

El Premi Dow valora els mèritsacadèmics i humans, i els projec-tes professionals i de recerca delsalumnes. Doten l’estudiantguanyador amb 10.000 euros pertal que pugui desenvolupar elprojecte especificat en la sevacandidatura.

El premi el va lliurar MarkusWildi, el president a Europa de lacompanyia Dow Chemical Ibéri-ca, amb una llarga trajectòria decol·laboració amb la URV. En re-lació amb aquesta circumstàn-cia, Markus Wildi va manifestardurant l’acte oficial de lliuramentdel guardó que «l’educació és fo-namental per a la nostra empre-sa. Mirem de comptar amb profes-sionals súmmament qualificats,de tots els indrets d’Europa. Peraixò estic molt satisfet de la re-lació de Dow amb les universitatseuropees més importants».Markus Wildi va afegir que «lafeina feta a Tarragona és un mo-del per imitar».

InnovacióPer la seva banda, el director ge-neraldeDowChemicalIbérica,An-ton Valero, va manifestar que elPremi Dow confirma la idea que«és necessari anar evolucionantfins a una societat del coneixe-ment, on la innovació sigui el queaporti un valor afegit».

L’acte de lliurament va fina-litzar amb una ponència sobre elcanvi climàtic i les oportunitatsi reptes per a la indústria quími-ca, impartida per Russel Mills, di-rector europeu de Sostenibilitati Tecnologia de l’empresa.

Quant al flamant guanyadordels 10.000 euros donats per lamultinacional, Joan Farriol va ex-plicar que des de ben petit va te-nir molt clar que de gran volia serenginyer químic, com el seu pare.Actualment fa el darrer curs d’En-ginyeria Química Superior com aestudiantd’intercanvialaBucknell

University de Pennsylvania, alsEUA. Quan li van comunicar quehavia guanyat el Premi Dow es vasorprendre, perquè, segons vadir, «no m’ho esperava. A la me-va promoció hi havia molt nivelli qualsevol s’hagués pogut endurel premi». «Aquest reconeixe-ment em fa una especial il·lusió,perquè té molt prestigi», afegí.

Abans, va haver de presentarla seva proposta i explicar els seusprojectes de futur per escrit, amés de superar dues entrevistespersonals, mitjançant videocon-ferència, amb els responsablesde Dow i de la URV.

Màster de processosEls 10.000 euros del premi li per-metran estudiar un màster so-bre processos energètics a l’Es-cola Superior de TècniquesAvançades(Entsa)aParís.Aquestsestudis se centren en l’optimit-zació de processos mitjançantles tecnologies disponibles, cri-teris financers i mediambientals.Joan Farriol espera que li servei-xi «de pont per aconseguir unafeina de responsabilitat en unaempresa multinacional en l’àm-bit de les energies renovables ode l’aigua, els grans reptes ac-tuals».–J. DÍAZ PLAZA

Els candidatshan de passardues entrevistes,en anglès i pervideoconferència

El guardó valora elsmèrits acadèmics ihumans delsalumnes, a mésdels projectes

04 PAG I N A S E S P EC I A L E SDiari

Dimecres, 21 de maig de 2008

◗ Imatge de la tercera i darrera Aula de Debat que es va celebrar a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili. FOTO: NINÍN OLIVÉ

PER LAIA RIVEROLA

La Setmana Intercultural de laUniversitat Rovira i Virgili és unespai de reflexió entorn de la di-versitat, la inclusió social i la cons-trucció de ciutadanies pluriètni-ques basades en la responsabili-tat compartida.

Els eixos centrals d’aquestaPrimera Setmana Interculturalhan estat les conseqüències de la

diàspora, la reivindicació delsdrets polítics i culturals, la cultu-ra visual iberoamericana i la ci-nematografia documental cuba-na. Per tractar aquestes temàti-ques es va portar a terme el FestivalInternacional de Cinema Docu-mental i les Jornades sobre Cine-ma, Diàspora i Reivindicació. Ibe-roamèrica: Espanya-Cuba, en lesquals es va debatre la relació queguarden els moviments migrato-

ris i els posicionaments políticsamb la memòria visual en aques-ta regió. L’encreuament de mira-des entre Espanya i Amèrica Lla-tina i la reivindicació de formesdiverses d’entendre el diàleg in-tercultural han estat, per tant, elsingredients principals d’aquestaPrimera Setmana Interculturalde la Universitat Rovira i Virgili.

Un cop d’ull ràpid sobre la rea-litat de l’Estat espanyol suggereixno només un augment geomètricen la quantitat de persones d’ori-gen llatinoamericà immigrades aaquest país, sinó també una mar-cada tendència a associar aquestscol·lectius amb una sèrie d’este-reotips que no afavoreixen el diàlegi l’entesa intercultural. La inclu-

sió del cinema documental enaquestes jornades intenta, pertant, contribuir a l’exercici quo-tidià de repensar el concepte d’in-tegració cultural a partir d’aque-lles necessitats i aspiracionsmútues que es deriven de les re-lacions de proximitat entre dife-

rents comunitats però que com-parteixen un mateix territori.

En sintonia amb la diversifica-ció demogràfica i amb l’enriquimentcultural de la ciutat de Tarrago-na, aquesta Primera Setmana In-tercultural de la Universitat Ro-vira i Virgili pretén potenciar una

E D U C AC I Ó ■ E L S E S T U D I A N T S D E L A U N I V E R S I TAT H A N T R A C TAT E L T E M A D E L A I M M I G R A C I Ó A C ATA L U N YA I A L M Ó N

La URV treballa per millorarla convivència interculturalLes pel·lícules, els debats i les taules rodoneshan estat l’eix central de la Primera SetmanaIntercultural. En cinc dies, s’ha aprofunditen les possibilitats d’una entesa cultural

LA IMMIGRACIÓ A LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

Durant aquestasetmana s’hancreuat miradesentre Espanya iAmèrica Llatina

Amb les jornades,s’ha intentatpotenciar lacomprensió de ladiversitat cultural

05PAG I N A S E S P EC I A L E SDiariDimecres, 21 de maig de 2008

comprensió més profunda i res-ponsable de les diferents diver-sitats culturals que donen formaal teixit social d’aquesta ciutat,així com del paper que juga la cul-tura visual en els processos so-cials contemporanis.

Activitats realitzadesEntre les activitats que s’han por-tat a terme durant la Setmana In-tercultural, es troben les Aules deDebat. Una d’elles va ser Nousveïns: ciutadania, cultures i projec-te de país. Aquest va ser l’últim delstres debats fonamentats en unamateixa fórmula: primer, es pro-jecta una pel·lícula que serveixcom a presentació del tema i, unsdies després, es presenta el debatentorn d’una taula rodona que re-uneix persones amb una posició de-finida sobre la qüestió objecte dedebat.

L’últim d’ells va tractar sobreels orígens de les diferències cul-turals i ciutadanes a Catalunya.En aquesta convocatòria es va in-tentar aconseguir la resposta a lapregunta: Quin és el projecte de pa-ís; reproduir el multiculturalismeexistent, assimilar els nouvinguts ocrear formes d’hibridació i diàleg in-tercultural? Una sessió de cinemaprèvia al debat va iniciar l’activi-tat. En aquesta ocasió es va projec-tar la pel·lícula Quiero ser comoBeckam.

A la taula rodona que es va ce-lebrar posteriorment, van parti-cipar Saliha Raqni, membre de lacomunitat islàmica de Tarrago-na, estudianta de la URV, CarlosYaquinandi, representant de lacomunitat llatinoamericana deReus, i Manuel Cortés, represen-tant de la comunitat gitana a Ca-talunya.

Els tres participants van posarmolt d’èmfasi en la importànciaque es dóna en la societat al colorde pell. També van coincidir enles dificultats socioeconòmiquesque troben els immigrants quanarriben a les destinacions esco-

llides. Tanmateix, els tres ponentsvan deixar clar que les causes dela immigració són un factor essen-cial per entendre aquest fenomen.Per això, és imprescindible recó-rrer a la història. Aquesta permet,segons ells, trobar els factors quehan dut molts pobles i col·lectiusa la situació actual. Els tres creuenque la convivència de diferentsnacionalitats és possible.

Càtedra UnescoPal que fa a la immigració, 80 es-tudiants de la URV han seguit laCàtedra Unesco del Diàleg Inter-cultural al Mediterrani. Se n’han

realitzat dos cursos durant el se-gon quadrimestre. El curs de For-mació sobre el Món Àrab Contem-porani s’estructura en vuit blocs:Context històric i processos po-lítics contemporanis al món àrab(professor Enric Olivé, director dela Càtedra Unesco); Anàlisi so-ciohistòrica de les relacions eu-ro-àrabs (professor Bichara Kha-der); Globalització, modernitati desenvolupament del món àrab.L’exemple de l’alimentació (pro-fessora Paula Durán); Conflictesal món àrab II: el cas del Líban(professors Massimo Digues Rici Erminia Calabrese); L’Islam com

a ideologia d’acció política: elsmoviments islamistes (professorJean-Pierre Filiu); Polítiques mi-gratòries de la UE: el cas del Ma-grib i el Mashreq (professora Ma-ria Olivé); i, finalment, L’Islam aEuropa (professora Anna Peru-cho). El curs va començar el dia 7d’abril i acabarà el 27 de maig.

El curs de Formació sobreDiàleg Interreligiós a la Medite-rrània ordena els continguts tam-bé en vuit blocs: Bases del diàlegintercultural i interreligiós (pro-fessor Robert Roda); Estructu-res culturals teològiques de lestres religions monoteïstes me-diterrànies: Judaisme, Cristia-nisme i Islam (professor EnricOlivé); Migració, identitat i con-tacte intercultural I: salut i cul-tura mediterrània (professoraLourdes Rico); Migració, identi-tat i contacte intercultural II: l’ali-mentació a la Mediterrània (pro-fessora Paula Durán); El cinemamediterrani (professora MartaAndreu); El Mediterrani a la xar-xa; i Els estudiants de països ter-cers mediterranis a la URV (pro-fessor Enric Olivé).

Els estudiants que participenen aquests cursos provenen d’al-tres ensenyaments de la URV. Elscursos tenen el valor acadèmicde tres crèdits de lliure elecció.■ ■ ■

lriverola@diaridetarragona.com

◗ Poques persones van assistir a un dels actes de clausura de les jornades que va tenir lloc el dissabte 10 de maig. Una mica de música i un aperitiu van posar el punt i final. FOTO: PERE TODA

El programa d’actes de laPrimera Setmana Inter-cultural va començar eldilluns 5 de maig amb lapresentació del llibre Cu-ba: cap a on?, de CristinaXalma i Oliver Klein.

La inauguració es vacelebrar a l’Antiga Audièn-cia. A les 20.00 hores es vapresentar el programa dela Setmana. L’acte va anara càrrec de Mar BinimelisAdell i Joaquín Barrien-dos, els dos directors de laSetmana Intercultural.L’Orquestra de CàmeraIberoamericana de Cata-lunya va tancar l’acte.

Al dia següent, la jorna-da va començar amb unasessió de cinema docu-mental a l’Antiga Audièn-cia. Primer es va projectarNova Sinfonia i després,

El Nuevo Tango, Hasta laVictoria siempre, LBJ, 79 Pri-maveras i Los Dragonesde Ha Long. La taula dedebat posterior es va rea-litzar sota el títol L’imagi-nari cubà al cinema espa-nyol. Després de tractar so-bre els cantants es varealitzar una altra sessió decinema documental ambles projeccions de Noti-ciero ICAIC: actualidadescubanas e internacionalesi Now.

El dimecres, 7 de maig,la jornada va començar al’Antiga Audiència ambuna programació a càrrecd’OVNI. Es van projectarVenezuela Bolivariana: Pue-blo y Lucha de la IV GuerraMundial, Por primera vez iThe Gringo in Mañana-land,entre d’altres projeccions.

La taula de debat vacomençar sota el títol Es-panya-Amèrica Llatina: ci-nema, exilis i imaginaristrasnacionals. Entre d’al-tres temàtiques, es vantractar Els moviments mi-gratoris d’anada i tornadaentre Espanya i Llatino-amèrica. A les 19.30 ho-res es va iniciar un debatamb els ponents José Car-los Suárez, José Luis Ba-rrios, María Ángeles Pérezi moderat per Joaquín Ba-rriendos. Després es vaprojectar La Cuna del Dai-quiri.

Dijous dia 8 de maig,durant la sessió de cinemadocumental es van poderveure les pel·lícules Loshijos de Pinochet i Apagay vámonos. A les 17.00, esva presentar el llibre i DVD

Conducta Impròpia. El ci-nema documental va con-tinuar amb Gene en la pla-ya i Almendros, entre d’al-tres produccions.

En la darrera sessió decinema documental, es vafer un homenatge a Nico-lás Guillén i es van poderveure els films En un barrioviejo, Los del baile i Repor-taje, entre molts altres.

El dissabte dia 10 es vaprocedir a la clausura dela Setmana Intercultural ala sala d’actes de la Funda-ció Universitat Rovira iVirgili, a Reus. A les 19.00hores es va dur a terme laprojecció de l’obra Haba-na Solo i PM.

Les paraules de cloen-da van anar a càrrec deMar Binimelis i JoaquínBarriendos.

L’A P U N T

Ampli programa culturalVuitanta estudiantshan seguit laCàtedra Unesco deDiàleg Interculturalal Mediterrani

S’han realitzat tresAules de Debat,precedides perla projecció detres pel·lícules

06 P E R S P ECT I V E S DiariDimecres, 21 de maig de 2008

◗ Al llarg dels dos dies de debats i xerrades van passar pel Castell d’Escornalbou fins a tretze experts en la matèria. FOTO: PERE FERRÉ

PER FRANCESC GRAS

El futur del turisme passa per laseva capacitat d’adaptar-se als can-vis climàtics reduint el seu impac-te en el medi ambient. Aquesta vaser la principal conclusió de la po-nència que va obrir les jornadesdel cap de la secció de Medi Ambi-ent i Qualitat del Departament deDesenvolupament de Turisme Sos-tenible de l’Organització Mundi-al del Turisme (OMT), Gabor Ve-reczi. I per aconseguir-ho «el turis-me ha d’aprendre a diversificar laseva oferta davant el canvi climà-tic, perquè és un dels sectors mésafectats», manifestava en una en-trevista prèvia a la seva interven-ció el mateix Gabor. Les alterna-

tives que ha d’oferir el turisme ala Costa Daurada passen, segonsel mateix ponent, per la promociódels recursos naturals i culturalsmés enllà del sol i la platja. I és que,en un altre aspecte, Gabor tambéconsiderava que el model d’im-plantar una ecotaxa, com la que esva plantejar aplicar a Mallorca perals turistes, «és un concepte moltvàlid per generar més recursos ad-dicionals al turisme i després de-dicar-los a afavorir la natura».

Les terceres Jornades de Debatsobre el Canvi Climàtic, celebra-des al Castell d’Escornalbou i or-ganitzades per la Universitat Ro-vira i Virgili i l’Ajuntament de Riu-decanyes, van analitzar per primeravegada a la demarcació de Tarrago-

na l’impacte que el canvi climàticestà provocant en l’agricultura iel turisme. I ho van fer davant unnombrós públic, eminentment uni-versitari, que omplia la sala del cas-tell.

Destacades figuresAl llarg dels dos dies de jornadesvan intervenir un destacat con-junt d’experts provinents de di-ferents àrees de coneixement im-plicades en la detecció del canviclimàtic. Entre aquests es troba-va el professor de Geografia de laURV Òscar Saladie, que va presen-tar la conferència Els efectes localssobre el turisme i l’agricultura. «L’in-crement de les temperatures estàtenint un efecte devastador en laqualitat dels productes que es con-reen al camp», assegurava Sala-die, que ha portat a terme recent-ment un estudi que demostra coml’augment de les temperaturesdels darrers anys ha afectat la ve-rema. Segons explicava, les raonsclimàtiques han avançat l’èpocade la collita del raïm i la seva qua-

litat, una tendència que també hacanviat per culpa de l’escassetatde pluja.

«La temperatura de la terra potaugmentar entre 1,4 i 5,8 ºC a fi-nals del segle XXI, apujant el ni-vell del mar entre 9 i 88 cm. Un ca-lentament que comportarà can-vis i anomalies climàtiques ambimportants impactes sobre la na-

tura i el benestar de les persones».Amb aquestes paraules arrenca-va la ponència del professor titu-lar d’universitat del Departamentd’Econòmia Aplicada de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona,Emilio Padilla, sobre El canvi cli-màtic i els seus impactes sobre les ge-neracions futures. Padilla va asse-gurar que el canvi climàtic afecta-

R I U D EC A N Y E S ■ L A S A L U T D E L M E D I A M B I E N T, A D E B AT

El turisme és un delssectors més afectatspel canvi climàticEl Castell d’Escornalbou va acollir a principisde mes les III Jornades de Debat sobre el CanviClimàtic amb l’objectiu d’analitzar els efectesque el canvi climàtic està provocant a la zona

◗ El cap de Medi Ambient de l’Organització Mundial del Turisme, Gabor Vereczi, dur

07P E R S P ECT I V E SDiariDimecres, 21 de maig de 2008

PER F. GRAS

Manola Brunet és una personalitatdins del món de la meteorologia il’encarregada de l’èxit que ha su-posat la tercera edició de les Jor-nades de Debat sobre el Canvi Cli-màtic celebrades al Castell d’Es-cornalbou. A més, Brunet seràl’encarregada de dirigir el futurObservatori de Recerca en CanviClimàtic que es construirà a Tor-tosa. Una instal·lació única a Cata-lunya que entrarà en funcionamenta finals d’any.

Quina és la valoració que fa deles jornades d’enguany?La valoració és força positiva, jaque un any més hem comptat ambla presència de grans personali-tats del sector que han analitzatcom ens està afectant el canvi cli-màtic des d’una vessant actual.

Com va néixer el projecte de cre-ar unes jornades centrades en elcanvi climàtic a Riudecanyes?Doncs la idea va sorgir del mateixAjuntament de Riudecanyes i delseu alcalde, Josep Maria Tost, queestava interessat en organitzar unfòrum de debat sobre algun temade gran rellevància per a la socie-tat però del que se’n parlés mésaviat poc. L’alcalde es va posar encontacte amb la Universitat Rovi-ra i Virgili i junts vam decidir tirarendavant unes jornades centradesen parlar sobre el canvi climàtic,per explicar de què es tracta i comafecta. I enguany ja hem celebratla tercera edició.

Durant la presentació de les jor-nades, el delegat del Govern a

Tarragona, Xavier Sabaté, ha po-sat especial èmfasi que el canviclimàtic fa uns anys no importa-va a ningú. Ha canviat lleugera-ment aquesta percepció, no?La veritat és que la societat cadavegada és més conscient de la im-portància del medi ambient i delsefectes devastadors que en ocasi-ons provoquem al planeta. Però,amb la situació actual, queda moltper treballar i millorar.

Catalunya compta amb algun ob-servatori sobre la matèria?En aquests moments encara no.Però està en marxa la creació d’unObservatori de Recerca del Can-vi Climàtic, que es construiria aTortosa dins del campus que laUniversitat Rovira i Virgili estàcreant. En un principi comença-

ríem a treballar en un altre espai,però el nou campus comptarà ambunes instal·lacions definitives. Laprevisió inicial és que l’Observato-ri es posi en marxa a finals d’aquestany.

Quina és la funció d’un Obser-vatori de Recerca del Canvi Cli-màtic?L’Observatori tindrà la funció derecopilar informació per millorarla qualitat de les dades climàti-ques que s’obtenen amb base ins-trumental perquè siguin bones.La seva posada en marxa perme-trà definir millor els escenaris cli-màtics més immediats, tant de ca-ràcter nacional com internacio-nal, per realitzar un estudi mésacurat dels efectes que el canvi cli-màtic produeix ara i produirà en unfutur en el territori.

Un dels conferenciants ha apun-tat que Espanya serà un dels pa-ïsos que més afectat es veurà ambel canvi climàtic.L’Observatori ens permetrà comp-tar amb dades essencials per afron-tar el canvi climàtic. Sí que és ve-ritat que Espanya –i dins d’Espanya,Tarragona– es veurà afectada perl’impacte de la pujada del nivelldel mar, per exemple.

Existeixalguncentremésd’aques-tes característiques a Catalunya?En aquests moments no hi ha capcentre més d’aquests caracterís-tiques a Catalunya, i també ensservirà per formar a futurs profes-sionals en el sector. A l’Observa-tori hi treballarem des de meteo-ròlegs fins a estudiosos del canviclimàtic.

‘L’Observatori facilitarà dadesper afrontar el canvi climàtic’La futura directora del centre, únic a Catalunya i que s’inaugurarà a finals d’any,considera essencial la unió entre meteoròlegs i estudiosos del medi ambient

ENTREVISTA | Manola Brunet Directora de les jornades

◗ Manola Brunet és una de les responsables de l’èxit de les jornades. FOTO: PERE FERRÉ

‘La instal·laciócomptarà amb unaubicació definitiva alcampus de la URV aTortosa’

‘La idea era crear unfòrum de debat d’untema de granrellevància però quese’n parlés poc’

D E TA L L

El pla catalàEn el transcurs de les Jornadesde Debat sobre Canvi Climàtic’celebrades al Castell d’Escornal-bou també es va tractar del placatalà de mitigació del canvi climà-tic. Una ponència que va efectuarla tècnica de l’Oficina Canvi Climà-tic de la Generalitat, Gemma Can-tos. Pel que va explicar la ponent,es tracta d’un pla que es troba enestat d’avantprojecte i també in-clou un programa d’accions deci-dides per impulsar la recerca, la sen-sibilització i la participació. A més,aquest pla català també recull elselements clau per iniciar el procésd’adaptació al canvi climàtic. Can-tos també va assegurar que el Go-vern està estudiant els possiblesefectes i les possibles mesures deprevenció que cal portar a termeal Delta de l’Ebre, una de les zonescosteres més vulnerables. El pla demitigació és posiciona, doncs,«per direccionar les polítiquesfutures a curt, mitjà i llarg termi-ni, com són l’adaptació al canviclimàtic i els reptes que plantegenles negociacions post-Kioto, oncaldrà incorporar a les nostresestratègies de país els acords eu-ropeus de reducció del 20 percent de les emissions per al 2020,o fins i tot del 30 per cent, segonsl’èxit de les negociacions post-Ki-oto», finalitzava la mateixa po-nent que va participar en el se-gon dia de les jornades.

rant la seva ponència a les jornades de Riudecanyes. FOTO: PERE FERRÉ

rà de forma especial Espanya, jaque la seva ubicació produiràgrans costos en termes d’unamenor disponibilitat d’aigua,erosió i inundació de zones cos-teres, més incendis forestals iuna alteració d’ecosistemes. Lesjornades van finalitzar amb unataula rodona sobre el canvi cli-màtic i l’energia, i amb un acte de

cloenda que van portar a termel’alcalde de Riudecanyes, JosepMaria Tost, i els dos membresde la direcció científica de lesponències, Manola Brunet i HugTeixidó, que van valorar moltpositivament els dos dies de con-ferències.■ ■ ■

fgras@diaridetarragona.com

08 P E R S P ECT I V E S DiariDimecres, 21 de maig de 2008

◗ El portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Manolo Tomàs, va pronunciar una de les conferències. FOTO: PERE TODA

PER M. PRATS

L’associació I Have a Dream, que for-men els estudiants de quart cursd’Enginyeria Química de la Uni-versitat Rovira i Virgili, va orga-nitzar la setmana passada un ciclede conferències amb el títol ‘Lanova cultura de l’aigua: ciència,societat i sostenibilitat’. Unes 125persones van participar en aquestcicle, que va portar estudiosos deltema que van tractar la qüestió desde diferents vessants.

Per problemes d’espai, les jor-nades es van desenvolupar a la Sa-la d’Actes de la Facultat de Ciènci-es de l’Educació i s’hi van sumarestudiants de diferents llicencia-tures. Laura Gené, Ivan Carballali Olga Sànchez són tres dels orga-nitzadors d’aquest cicle, que re-coneixia als alumnes 1,5 crèdits delliure elecció al presentar un re-sum d’alguna de les conferènciesi una participació obligada al 80%del seminari. «L’associació I Ha-ve a Dream la formen cada any elsestudiants de quart curs d’Engi-nyeria Química i aquest any vamdecidir organitzar un cicle de con-ferències sobre l’aigua perquè cre-iem que és un tema de molta actu-alitat que podia interessar moltsalumnes, no només de la nostra

carerra», explicava al Diari l’OlgaSànchez. Prop de 20 alumnes d’En-ginyeria Química formen part del’associació i han participat en l’or-ganització d’aquest cicle.

Més feina per als enginyersTota la problemàtica que s’està vi-vint respecte de l’aigua està cre-ant, segons aquests estudiants,noves possibilitats de feina per alsenginyers químics. Dessalinitza-dores, tractaments d’aigua, inves-tigació de membranes... són campsi àrees de treball interessants pera aquests professionals.

I després de les conferències,què pensen aquests estudiants delconflicte de l’aigua? Segons l’Ol-ga Sànchez, «es tracta d’un delsreptes més importants que té lanostra societat actualment, comtambé pot ser la qüestió del canviclimàtic». A més, els tres estudi-ants creuen que, arran de l’actua-litat de la temàtica, hi ha un im-portant «vessant polític». En ai-xò la Laura Gené, l’Ivan Carballali l’Olga Sànchez es mullen: «Es-tem en contra de l’actual transva-sament que s’està fent. Una de lescoses que s’han de fer és sensibilit-zar la gent, per això nosaltres, enla presentació del cicle, vam pre-sentar diversos aparells domès-

tics que ajuden a estalviar aigua»,explica la Laura Gené.

El preu d’inscripció per als es-tudiants que volguessin reconei-xement dels crèdits era de 28 eu-ros. Part d’aquest import es des-tina als mateixos estudiants, queaixí poden també subvencionarpart del viatge d’estudis que du-ran a terme el proper any. De to-tes maneres, també s’hi van poderinscriure alumnes aliens a la Uni-versitat Rovira i Virgili.

E N G I N Y E R I A Q U Í M I C A ■ O R G A N I T Z A D A P E R L’A S S O C I A C I Ó ‘ I H AV E A D R E A M ’ D ’A Q U E S T A N Y

Un cicle de conferències analitzala nova cultura de l’aiguaUnes 125 persones van participar la setmanapassada en un cicle de xerrades que va tractarla problemàtica de l’aigua des d’un punt devista científic, social i sostenible

L E S CO N F E R È N C I E S

Investigació,societat isolidaritatUn dels propòsits del cicle de con-ferències fou el d’intentar compren-dre diferents àmbits relacionatsamb l’aigua, des de vessants tan di-ferents com el social, la investiga-ció, la indústria o la solidaritat.

Les jornades van començar eldilluns dia 12 de maig amb la pre-sentació del cicle a càrrec de l’as-sociació I Have a Dream. Desprésfou el torn de la professora de laURV Marta Schuhmacher, la qualtambé és directora del grup AGA,que es dedica a l’anàlisi i gestiómediambiental, i Montserrat Me-neses, del Grup Simpple, amb laconferència Projectes innovadorsrelacionats amb l’aigua. El mateixdia va participar-hi també l’entitatEnginyeria Sense Fronteres.

El dimarts, dia 13, es va tractarel vessant més social amb Mano-lo Tomàs, portaveu de la Plata-forma en Defensa de l’Ebre, elqual va parlar de la nova cultura del’aigua i del transvasament. Poste-riorment, Enginyeria sense Fron-teres va fer una xerrada sobre elsimpactes de la indústria del petro-li a Equador.

L’últim dia del cicle, el dimecres14, l’investigador de la UniversitatRovira i Virgili del grup Systemic,Carles Torras, va obrir la jorna-da, que va continuar el director d’Ai-gües de Reus, Jaume Cabré, i va tan-car de nou l’organització Enginye-ria Sense Fronteres.

◗ Laura Gené, Ivan Carballal i Olga Sànchez, tres dels organitzadors de la jornada. FOTO: PERE TODA

‘Es tracta d’un temade molta actualitatque podiainteressar moltsestudiants’Olga SànchezOrganitzadora del cicle

‘En la presentaciódel cicle vammostrar diversosaparells per reduirel consum d’aigua’Laura GenéOrganitzadora del cicle

09P E R S P ECT I V E SDiariDimecres, 21 de maig de 2008

PER M. VICTÒRIA BERTRAN

Noèlia Sans, Hèctor Maestro, JoanAlbert Franquet i Josep Juan sónels quatre alumnes que signen eldocumental Memòries d’una mar-xa. La cinta va obtenir el segon pre-mi del Festival Proyecta 08, un cer-tamen universitari de creació au-diovisual que es va celebrar a finalsd’abril a València organitzat per laUniversidad CEU Cardenal Herre-ra. A concurs es van presentar unavintena de filmacions.

La Noèlia, l’Hèctor i el Joan Al-bert, quan van iniciar el projecteara fa un any, cursaven tercer dePublicitat, mentre que el JosepJuanfeia cinquè de Periodisme.

Tots quatre es van decidir perprendre part en el taller de produc-ció audiovisual dels Estudis de Co-municació de la URV, a càrrec delprofessor Antoni Pérez-Portabe-lla, que va coordinar el seu projec-te, al qual havien de dedicar en prin-cipi quatre mesos.

Alternativa a les pràctiquesEl taller de producció audiovisualera, en el curs 2006-2007, el primercop que es posava en marxa a la UPde Comunicació, com a alternativaa les pràctiques externes en empre-ses que realitzen els alumnes. Defet, aquest grup de quatre estu-diants, que no es coneixien entresi, va ser l’únic que aquell any va op-tar per la fórmula del taller per con-frontar amb la realitat els coneixe-

ments adquirits al llarg del curs.«Va ser el Josep Juan el que ens vaentusiasmar a l’hora de triar el te-ma del documental», explica laNoèlia. «Ens va proposar parlar dela Marxa Verda que el Marroc vaemprendre sobre els terrenys delSàhara Occidental l’any 1975, quanencara era una colònia espanyola».

Un conflicte poc conegutResulta que el Josep Juan rep cadaestiu a casa seva, des de fa moltsanys, com moltes famílies catala-nes, nens sahrauís que encara avuiviuen al desert, als camps de refu-giats de Tindouf, a Algèria, arrand’aquella acció iniciada per HassanII per annexionar-se els territoris.La Marxa Verda, pacífica en inici,derivaria en la pèrdua de la colòniaper part d’Espanya i, després, enuna guerra entre el moviment in-dependentista del Front Polisari iel Govern marroquí, tot passantper alt la resolució de les NacionsUnides que proposava la celebra-ció d’un referèndum d’autodeter-minació. La signatura de l’alto elfoc del 1991 no va posar fi a les rei-vindicacions sobiranistes dels sah-rauís ni va millorar la seva situació.

«La nostra intenció amb el do-cumental no era explicar els fetsdes d’un punt de vista històric o po-lític, ni posicionar-nos al respec-te», explica la Noèlia, que reconeixque, a banda del Josep Juan, ningúmés sabia el que havia estat la Mar-xa Verda i es van haver de documen-

tar, «a través d’internet». Més bél’objectiu era donar a conèixer lesvivències personals de tres prota-gonistes directes dels fets, un decada banda: un sahrauí, un soldatespanyol i un marroquí; per tenirtres punts de vista d’un mateix con-flicte. A més, volíem que aquestespersones fossin de la província, aixíque el primer a què ens vam enfron-tar va ser a trobar-les».

Com explica el professor coor-dinador del taller de producció au-diovisual de la URV, Antoni Pérez-Portabella, «una de les coses méspositives del taller és que permetals alumnes viure el procés d’ela-boraciódeldocumentaldesdelprin-cipi fins al final, des que és nomésuna idea fins que tens el DVD a lamà, així que els estudiants toquentotes les tecles: guió, producció,gravació i edició».

Implicació personal«La implicació personal, el desple-gament de creativitat i la formaciótransversal que aquesta activitatcomporta per a l’alumne superaamb escreix el que pot suposar unespràctiques en una empresa deter-minada»,afegeixAntoniPérez-Por-tabella. «El resultat és un produc-te audiovisual amb una repercus-siósocialimportant,totunexempledel que ha de ser una Universitatper al territori, on ha de treballarper la generació de coneixement ila sensibilització dels ciutadans en-vers la realitat», defensa. «Noméscal veure la bona rebuda que ha tin-gut la projecció de Memòries d’unamarxa en llocs com Cambrils, Reus,Torredembarra, on s’han creat unsdebats molt interessants entre elpúblic, amb força població marro-quina, precisament».■ ■ ■

vbertran@diaridetarragona.com

CO M U N I C AC I Ó ■ S E G O N M I L LO R F I L M D E L C E R TA M E N U N I V E R S I TA R I

Un documental del tallerde producció audiovisual,premiat al Proyecta 08Alumnes de Periodisme i Publicitat de la URV hivan presentar una cinta sobre la Marxa Verda delMarroc al Sàhara, amb persones de la provínciaque van viure els fets com a protagonistes

◗ Els sahrauís Sidi Mohamed i la seva dona parlant a casa seva a Tortosaen una imatge del documental ‘Memòries d’una marxa’. FOTO: URV

◗ El reusenc Joan de la Cruz, que tenia 21 anys quan al sorteig de la milili va tocar el Sàhara Occidental, també en una imatge de la cinta. FOTO: URV

◗ El marroquí Ahmed Baba, que viu a Reus amb la seva família, vaprendre part en la Marxa Verda del 1975 quan tenia 18 anys. FOTO: URV

◗ Els autors de la cinta amb dos dels protagonistes i la regidora Empar Pont al Centre de la Imatge de Reus. CIRMI

«Memòries d’una mar-xa presenta treshistòries al voltant d’unmateix fet: la Marxa Ver-da (1975). Joan, un sol-dat espanyol al Sàhara;Baba, un jove marro-quí participant en lamarxa; i Sidi, un sahrauíque va fugir a Algèriaper por als marroquins.Trenta-tres anys des-prés d’haver deixar en-rera el Sàhara Occiden-tal, recuperen els seusrecords des d’una Cata-lunya benestantiparlend’unconflictequeenca-raperdura.Lasevacoin-cidènciaenaquellespai-temps contrasta amb

les diferents vivències,opinions i sentimentsde cadascun d’ells», diula fitxa tècnica deMemòries d’una marxa,que compta amb imat-ges d’arxiu cedides perl’emissorasahrauíRASDTV, i amb música d’Azi-za Brahim & Gulili Man-koo. La intenció és pre-sentar la cinta a méscertàmens, com el Me-morimage de Reus i elDocupolis de Barcelo-na. El segon lloc al Pro-yecta 2008, ex aequoamb Vides pecuàriesde la Universitat deValència,elsvareportar250 euros en metàl·lic i

250 en material. Però,segons diu la Noèlia,l’experiència «ens hapremiat a nivellacadèmic i professio-nal, per tot el procésd’elaboració; i a nivellpersonal, en conèixertant els protagonistesdel documental, queens demostren que da-rrerad’unconflictesem-pre hi ha persones, ique segons quin con-textettocaviureveuslescoses d’una manera od’una altra, com elscompanysdetaller,per-què a banda d’apren-dre a treballar en equip,ens hem fet amics».

L A F I L M AC I Ó A N I R À A M É S C E RT À M E N S

Una experiència, molts guanys

10 P E R S P ECT I V E S DiariDimecres, 21 de maig de 2008

Dimecres, 21 de maig 18.30 hores. Activitat literària:Canta la hierba i El quadern dau-rat, de Doris Lessing. Dins Com-partim la lectura. Biblioteca Pú-blica de Tarragona, carrer For-tuny, 30, Tarragona, tel. 977 240 331.També el 22 de maig.

19 hores. Xerrada: Toponímia ca-talana. Xavier Rull. Aules univer-sitàries. Ajuntament de Constan-tí. Sindicat, Constantí. Informa-ció al tel. 977 521 911.

20 hores. Taula rodona: Conver-sesdequiròfan.FrancescMarsal,Gui-llermo Zapata, Anna Bernadàs iJosé Ignacio Arana. Dins A corobert. Cicle de divulgació de lapràctica quirúrgica. FundacióCaixa Tarragona. Auditori CaixaTarragona, carrer Pere Martell,2, Tarragona.

21 hores. Música: Oscarboles + Di-vide&Wenceslao + Dijeila. Sala ElCau, carrer Trinquet Vell, 2, Ta-rragona, tel. 977 231 212.

22 hores. Cinema: Cantando bajola lluvia. Stanley Donen i Gene Ke-lly (1952). Assoc. Cultural Ariadna.La Vaqueria, carrer Rebolledo, 11,Tarragona, tel. 977 222 428.

Dijous, 22 de maig 18 hores. Cine-club: Rumbo a Orien-te. Elliot Nugent, 1944. Cicle Pa-llassos del cinema. Filmoteca An-drés de Andrés. Centre CulturalEl Pallol, plaça del Pallol, 3, Ta-rragona.

19.30 hores. Audiovisual: Mali,l’Àfrica mítica. Direcció: Enric Ri-poll i Jordi Llorens. Dins Cicled’audiovisuals Viatges pel món2008. Fundació Caixa Tarragona.Auditori Caixa Tarragona, carrerPere Martell, 2, Tarragona.

20 hores. Presentació CD: Trota-mundo, de Carlos Maza. InstitutMunicipal de Museus de Reus.Centre d’Art Cal Massó, carrerPròsper de Bofarull, 7, Reus, tel. 977010 664.

20.30 hores. Música: Audició deldepartament de percussió. Con-servatori de Música de Vilaseca.Auditori Josep Carreras, plaçaFrederic Mompou, 1, Vila-seca,tel. 977 393 812.

21.30 hores. Cine-club: En la ciu-dad de Sylvia, de José Luis Guerín.Ajuntament de Valls i Institutd’Estudis Vallencs-Cine Club Valls.Sala d’actes de l’Institut d’Estu-dis Vallencs, carrer Jaume Hu-guet, 1, Valls, tel. 977 600 660.

23.30 hores. Música: Teje la ban-da (D.O. TGN). La Vaqueria, ca-rrer Rebolledo, 11, Tarragona, tel.977 222 428.

Divendres, 23 de maig 11.30 hores. Lectura tesi docto-ral: Hydroacylation and C-N cou-pling reactions. Mechanistic studiesand application in the nucleosidesynthesis. Patricia Marcé, dirigi-da per Sergio Castillón. Departa-ment de Química Analítica i Quí-mica Orgànica. Sala de Graus dela Facultat de Química, carrerMarcel·lí Domingo, s/núm., Ta-rragona (campus Sescelades).

20.30 hores. Música: Audició. Con-junt de guitarres Emili Pujol, agru-pacions corals, música de cambrai piano. Conservatori de Música deVila-seca. Sala Pare Antoni Soler,Av. de la Generalitat, 27, Vila-se-ca, tel. 977 392 368.

21 hores. Col·loqui: Laïcitat i ac-tuacions de govern. MontserratColl. Ajuntament de Constantí.Centre parroquial, Constantí. In-formació al tel. 977 521 911.

22.30 hores. Música: El Sobrinodel Diablo Band. La Vaqueria, ca-rrer Rebolledo, 11, Tarragona, tel.977 222 428.

Dissabte, 24 de maig 21.30 hores. Cinema: Calígula.Tinto Brass (1979). Introducció:José Carlos Suárez. Cicle de cine-ma històric Roma: de la Repúbli-ca a l’Imperi. Dins Tàrraco Viva.MNAT i Aula de Cinema de laURV. Museu Nacional Arqueològicde Tarragona, plaça del Rei, 5, Ta-rragona. Reserves al tel. 977 251515.

24 hores. Música: THC ReggaeSound System. El Racó de La Pal-ma, carrer Ample -passeig Mata,Reus. AMCA, tel. 977 318 103. Gra-tuït.

Diumenge, 25 de maig 12 hores. Música: Concert. DinsVII edició de Pinzellades Musi-cals. Ajuntament de Tarragona -Escola i Conservatori de Músicade la Diputació de Tarragona. Cen-tre Cultural El Pallol, plaça delPallol, 3, Tarragona.

20 hores. Música: Kandi i els quesón... Contes per a un viatge. ElRacó de La Palma, carrer Ample -passeig Mata, Reus. AMCA, tel.977 318 103. Gratuït.

Dilluns, 26 de maig 17 hores. Música: Audicions decorda. Conservatori de Música dela Diputació de Tarragona. SalaXavier Gols, carrer Cavallers, 10,Tarragona, tel. 977 235 830. Finsal 29 de maig.

18 hores. Cinema: Zelig. WoodyAllen, 1983. Debat: Juan Bellido.VOSE. Dins Cicle Cinema i psi-quiatria: ànimes de cristall. Cen-tre Social i Cultural de la Funda-ció La Caixa, carrer Cristòfor Co-lom, 2, Tarragona, tel. 977 249 871.

19 hores. Música: Audició de cant.Conservatori de Música de la Di-putació de Tarragona. Sala No-ble, carrer Cavallers, 10, Tarrago-na, tel. 977 235 830.

19.30 hores. Música: Recital demúsica. Eric Benito i Eloy Quin-tela. Conservatori de Reus. Infor-mació: tel. 977 235 830.

Dimarts, 27 de maig 17 hores. Música: Audició de cam-bra. Conservatori de Música dela Diputació de Tarragona. SalaNoble, carrer Cavallers, 10, Ta-rragona, tel. 977 235 830. També el28 de maig.

18 hores. Cine-club: Sopa de gan-so. Leo McCarey, 1933. Cicle Pa-llassos del cinema. Filmoteca An-drés de Andrés. Centre CulturalEl Pallol, plaça del Pallol, 3, Ta-rragona.

20 hores. Xerrada: L’estètica, tes-timoni dels seus temps. Ramon Fe-rran. Dins II Xerrades didàctiquesd’art. Centre de Lectura de Reus.Sala d’actes, carrer Major, 15, Reus,tel. 977 773 112.

Dimecres, 28 de maig11 hores. Lectura tesi doctoral:Formación permanente en matemá-tica del docente de primera y segun-da etapas del nivel de educación bá-sica en el municipio Trujillo. Un ca-so: Unidad Educativa MonseñorEstanislao Carrillo ( Venezuela).Elena Josefi na Marrone, dirigi-da per Charo Barrios. Dpt. Peda-gogia. Sala de Graus de l’EscolaTècnica Superior d’Enginyeria,Av. dels Països Catalans, 26, Ta-rragona (campus Sescelades).

20 hores. Activitat literària: Unacasa per compondre, de Núria Per-pinyà. Club de Lectura. Bibliote-

ca, Constantí. Informació al tel. 977521 911.

22 hores. Dansa: Nefert-Art Trou-pe. La Vaqueria, carrer Rebolle-do, 11, Tarragona, tel. 977 222 428.

Dijous, 29 de maig18 hores. Cine-club: El profesorchiflado. Jerry Lewis, 1963. CiclePallassosdelcinema.FilmotecaAn-drés de Andrés. Centre CulturalEl Pallol, plaça del Pallol, 3, Ta-rragona.

18 hores. Música: Audició de gui-tarra. Conservatori de Música dela Diputació de Tarragona. SalaXavier Gols, carrer Cavallers, 10,Tarragona, tel. 977 235 830.

19.30 hores. Audiovisual: El Japó,la terra del Sol Naixent. Direcció:Enric Ripoll i Jordi Llorens. DinsCicle d’audiovisuals Viatges pelmón 2008. Fundació Caixa Tarra-gona. Auditori Caixa Tarragona,carrer Pere Martell, 2, Tarrago-na.

20.30 hores. Música: Vespres mu-sicals. Pau Baiges. Conservatori deMúsica de Vila-seca. Sala Pare An-toni Soler, Avinguda de la Gene-

ralitat, 27, Vila-seca, tel. 977 392 368.

21.30 hores. Teatre: El lleig, de Ma-rius von Mayenburg. Direcció: JuanCarlos Martel. Sala Trono, carrerMisser Sitges, 10 baixos, Tarra-gona, tel. 977 222 014. 12 euros.També els dies 30 i 31 de maig. Eldia 1 de juny, a les 19 h.

23.30 hores. Música: Mamajuanay las Arepas Latinas (D.O. TGN).La Vaqueria, carrer Rebolledo, 11,Tarragona, tel. 977 222 428.

Divendres, 30 de maig18 hores. Música: Audició d’orguei clave. Conservatori de Músicade la Diputació de Tarragona. Au-la 10, carrer Cavallers, 10, Tarra-gona, tel. 977 235 830.

20.30 hores. Música: Audició. Mú-sica afrocubana. Conservatori deMúsica de Vilaseca. Auditori Jo-sep Carreras, pl. Frederic Mom-pou, 1, Vila-seca, tel. 977 393 812.

22.30 hores. Música: Malacabe-za. La Vaqueria, carrer dels Rebo-lledo, 11, Tarragona, telèfon 977222 428.

AG E N D A

Això sí que és art! Amb el NoBadis d’aquest mes volem introduir-nos en diverses disciplines artístiques, des de lesobres plàstiques, musicals, noves tendències i moltes més propostes que no et deixaran indiferent. Coneix les creacionsdel nostre territori i treu-ne conclusions! PER XAVIER ZARAGOZA OLIVÉ

NOBADIS

◗ Oscarboles. DT

◗ El cineasta Woody Allen. DT

◗ Actuació musical a Vila-seca. DT

◗ El cartell és obra de l’alumneFernando Sanz. FOTO: URV

L’alumne Fernando Sanz, estudi-ant de cinquè de Publicitat i Rela-cions Públiques, ha estat el gua-nyador de la campanya universi-tària contra el tabac. Amb laproposta «Als contes, els genis sur-ten d’entre el fum. A la URV, no.Gràcies per no fumar», ha guanyatel premi de 600 euros del concursd’idees convocat entre els alum-nes per a una campanya del curs2008-09.

La idea principal d’aquesta pro-posta, «Als contes, els genis sur-ten d’entre el fum. A la URV, no.Gràcies per no fumar», és asso-ciar els estudiants de la URV ambfuturs genis, que han rebut la se-va formació dins d’una universi-tat sense fum. No obstant, aques-ta aposta també té una segona in-tencionalitat amb la frase «A laURV, no» que a la Universitat noes pot fumar. En darrer lloc,«Gràcies per no fumar», agraeixl’esforç de tots aquells que can-vien els seus hàbits.

En la campanya de FernandoSanz proposa l’aplicació de la ideaa diferents suports: samarretes ixapes. A més, també proposa la ini-ciativa d’ofertar un curs de crèditsde lliure elecció sobre el tabaquis-me, amb tècniques pràctiques perdeixar de fumar; endegar una cam-panya als centres canviant ciga-rretes per caramels com alternati-va, o instal.lar cartells gegants onels joves escriguin avantatges i de-savantatges de fumar dins els edi-ficis.

Una de les idees finalistes vaser «Salut», obra de l’alumna d’Ad-ministració i Direcció d’Empre-sesKarenLisbethCuevasquevaque-dar en segon lloc; i en tercer lloc,«Llibertat», també elaborada perFernando Sanz. –X.Z.

La campanyaantitabac de laURV ja té cartellguanyador

CO N C U R S D ’ I D E E S

11P E R S P ECT I V E SDiariDimecres, 21 de maig de 2008

Comunica’t amb la gent! Bla, bla, bla.

Ara tens l’oportunitat d’explicar-nos la teva. Pots informar-nos d’esdeveniments que t’agraden i fer-los arribar a tothom. A més, si tens cap història que vulguis donar a conèixer,fes-nos-ho saber. A què esperes? L’adreça de correu electrònic? xavier.zaragoza@estudiants.urv.cat.

‘El lleig’, del Marius VonWayenburg, és el seu darrertreball actoral i es podrà veurea Tarragona fins a l’1 de juny.És la primera producció pròpiade la Sala Trono de Tarragona,que enguany celebra el seucinquè aniversari ambuna programació estable.

PER XAVIER ZARAGOZA

Què representa produir la prime-ra obra de la Sala Trono?És fonamental per la consolidaciódel projecte de tenir un teatre enactiu a Tarragona que generi una odues produccions professionalsl’any. El lleig és la primera, peròn’han de venir moltes més.

Qui ha fet possible aquest espec-tacle?Doncs m’atreveixo a dir que és fruitde l’amistat entre l’actor i produc-tor executiu Joan Negrié i el direc-tor Juan Carlos Martel. Ells van tro-bar l’obra a Alemanya i n’han estatels màxims impulsors.

Quins són els obstacles que s’hande superar en aquest tipus de pro-duccions?Trobar els diners necessaris. Quanhi ha idees i talent per fer-les, mo-dèstia apart, l’únic obstacle és laprecarietat econòmica.

Quines són les claus perquè unaobra sigui un èxit?Ningúlessap.Potstenirelmillorguió,els millors actors i la millor produc-ció, i que sigui un fracàs. I a vega-des, la peça menys prometedora éslademésèxit.Manaelpúblic.Aques-ta és la gràcia del nostre ofici. I ladesgràcia, segons com es miri.

Quins canals utilitza una obra depetit format com ‘El lleig’?En ser de petit format, també és depressupost petit, i no ens podempermetre una gran campanya pu-blicitària. Ens promocionem a tra-vés de ràdio, premsa i televisió ambla nostra presència. També convi-dem programadors d’arreu que vin-guin a veure l’obra, tant a Tarrago-na, a la Sala Trono, com a la SalaTantarantana, que és al Paral·lel deBarcelona. Però confíem que fun-cionarà molt el boca-orella.

La faran fora de Catalunya?Sifuncionés molt bé, i veiéssim quehi ha possibilitats d’explotar-la fo-ra del país, la faríem en castellà perles Espanyes; i, si convé, mar enllà.Amb això ens hi guanyem la vida.Quan més la representem, millor.

‘El lleig’ és una obra molt recent,oi?Sí. Es va estrenar a Berlín el 2007, iel seu autor, en Mayenburg, també

és jove, té 36 anys. L’obra s’ha re-presentat a Alemanya, Anglaterrai alguns països de l’Europa de l’Est,així com també a L’Havana i a Bue-nos Aires. Participar d’aquesta mo-guda mundial és molt estimulant.

La Sala Trono s’ha consolidat encinc anys. Què ha estat necessa-ri per aconseguir-ho?Un equip humà que cregués en elprojecte, una coherència amb laprogramació, uns patrocinadorscompromesos i, sobretot, un pú-blic fidel. També ha ajudat molt quel’espai sigui de propietat munici-pal, perquè, amb només 50 cadires,no ens arribaria per pagar un llo-guer.

‘El Lleig’ és...?Una comèdia amb mala llet d’un jo-ve autor alemany, Marius Von Ma-yenburg, que qüestiona de mane-ra constructiva el cànon de la be-llesa física i tot el que això implica.

Actor, director, professor... quinpaper li agrada més interpretar?M’agraden tots. M’agrada variar.No puc aguantar la monotonia, i séde què parlo. Vaig ser funcionari sisanys.

Amb l’obra ‘La ceniza’, peça deteatre que interpreta a domicili(teatrodecerca.com), què és el quemés li agrada o sorprèn?M’agrada la proximitat amb el pú-blic i quedar-me a sopar quan aca-ba la funció. I encara em sorprèntrobar persones adultes que emdiuen que és el primer cop a la sevavida que veuen teatre.

Quin és el proper projecte que téentre mans?El projecte de la Sala Trono creixdia a dia i val la pena concentrar-s’hi. Potser faré alguna cosa de te-levisió en un futur pròxim, però nopuc dir blat fins que no sigui al sac,i ben lligat.Què prefereix, teatre, ràdio o te-levisió?M’agrada fer de tot i, sobretot, anarvariant. Però si he de triar amb unapistola al pit, trio el teatre.

Ara només fa teatre, per què vadecidir deixar la petita pantalla?El projecte de la Sala Trono a Ta-rragona és tan engrescador que, demoment, prefereixo concentrar-m’hi. Però la vida de l’actor no ésprecisament de permanències. Quisap demà què m’oferiran!

Quin consell li donaria a una per-sona que s’iniciés en el món de lesarts escèniques?Primer que, si pot i té ocasió, estu-diï, que és una bona opció. Però quetingui clar que el que és del tot im-prescindible és pujar a l’escenari ique els altres et vegin. Encara quesigui al menjador de casa amb la fa-mília de públic. Jo vaig començaraixí.

Quin ha estat el fet que l’ha mar-cat més en la seva trajectòria pro-fessional?El primer cop que em van contrac-tar professionalment per fer d’ac-tor. Va ser l’Andreu Buenafuente ili estic molt agraït.

Quina és la darrera frase que hallegit i que l’ha marcat?Una del filòsof Bertrand Rusell,que diu: «El problema de la huma-nitat és que els estúpids estan se-gurs de tot i els intel·ligents estanplens de dubtes». És una frase que,per a aquesta època de fanatismesque estem vivint, la trobo moltapropiada.

L’Oriol Grau és...?Aquell que feia de Palomino.

‘Hi ha ideesi talent;l’obstacleper fer teatresón els diners’‘El lleig’ és el seu darrer treball interpretatiu,en cartell a la Sala Trono fins a l’1 de juny

ENTREVISTA | Oriol Grau Actor i director de teatre

◗ Oriol Grau és el codirector de la Sala Trono, que enguany celebra cinc anys de programació estable. P. FERRÉ/DT

PER XAVIER ZARAGOZA

Conèixer la nina més famosa detots els temps, des de diferentsvessants. L’exposició Barbie ver-sus Barbie ens mostra una altra ca-ra d’aquest símbol. Aquesta mos-tra d’art col·lectiva es pot veurefins al 13 de juny, de dilluns a di-vendres, de 16 a 20 hores, a la SalaMiró del Centre Cívic.

Aquesta exposició, amb seu araa l’Antena del Coneixement de laURV a Salou, és col·lectiva. En to-

tal, tretze artistes de la demarca-ció de Tarragona ens mostren unarealitat vinculada a la nina més fa-mosa de la història, la Barbie. Espoden veure les diferents obres dejoves artistes, com Jordi Abelló,Nacho Álvarez, Àlvar Calvet, TinFonts i Sergi Grau, Vanessa Her-nández, Sílvia Iturria, Eduard Mal-donado, Manel Margalef, Lídia Pé-rez, Àngel Pomerol, Francesc Vi-dal i Joan Serramià. L’exposicióBarbie versus Barbie és una mostraartística en què la idea i la coordi-

nació van a càrrec d’Òscar Vives,i que compta amb el recolzamentdel professor de la URV i crític d’artJosé Carlos Suárez, que fa de co-missari.

Un joc convertit en exposició.El treball dels artistes locals re-flecteix la relació amb el seu móninterior, que relacionen amb elsesdeveniments del món exterior.Es mostra la vessant més infantildels creadors i s’aprofita per ex-pressar que l’art, com el joc, és una

acció màgica que desperta la vida.Segons José Carlos Suárez, «l’artés molt més que una cosa bella, téun grau de compromís amb la rea-litat i amb la societat que fa ques’impliqui i actuï com a revulsiudavant l’abstracció i l’absència dela capacitat crítica. Perquè, comdeia el filòsof, la recta via per arri-bar a l’ètica és l’estètica».

La Barbie, una nina creada peruna companyia de joguines delsEstats Units a finals de la dècada delsanys cinquanta, ha esdevingut unaicona. El comissari de la mostra,José Carlos Suárez, afirma que noestaria malament rememorar quela icona és, en primer lloc, repre-sentació d’una realitat a la que sim-bolitza, i mai un fi en si mateix, si-nó un medi. A més, afegeix que

qualsevol nina representa una fi-gura de nena –en aquest cas, de do-na–, la qual cosa la converteix en unsigne que té una relació de sem-blança amb l’objecte representat,el qual serveix de joguina a les ne-nes.

Segons Suárez, el concepte deBarbie ha transcendit els seus pro-pislímitsperpassaraseraplicattam-bé com a sinònim d’un prototip dedona que sota la seva estereotipa-da bellesa i glamurós encant, real-ment no amaga res més.

Junt amb l’exposició s’organit-zen dues conferències i un taller.El conjunt d’aquestes activitatsestà impulsat per l’Antena del Co-neixement de la URV a Salou, i lescoordinadores són Charo Ferrer iCristina Salmerón.

La Barbie, estrella d’una exposicióa l’Antena de la URV a Salou

12 P E R S P ECT I V E S DiariDimecres, 21 de maig de 2008