PEC Escola Puigberenguer

ESCOLA PUIGBERENGUER

1

PRINCIPIS GENERALS DEL NOSTRE PROJECTE EDUCATIU

El nostre Projecte Educatiu de Centre parteix de quatre eixos:

1- Aprendre a ser

2- Aprendre a conviure

3- Aprendre a participar

4- Aprendre a habitar el món

A partir d’aquests eixos es concreten els principis generals:

Educació Integral L’escola practica una educació que engloba tots els aspectes de la formació dels nens i nenes i potencia el seu creixement personal i intel·lectual per fer-los competents per a la vida.

Acollidora L’escola adequa el treball al nivell i necessitats de cada alumne. Ningú no serà discriminat per motiu de la seva ètnia, sexe, religió, llengua, edat o capacitat.

Coeducació L’escola afavoreix que es desenvolupin les potencialitats individuals dels nens i nenes i vetlla perquè la manera d’actuar, els recursos i el llenguatge no siguin discriminatoris

Arrelament al medi L’escola fa l’ensenyament en català que és la llengua pròpia de Catalunya. L’escola procura oferir una educació que permeti als alumnes actuar i viure dins d’una societat, en un medi físic i amb una història i cultura pròpia.

Democràtica i solidària Totes les persones que intervenen en la vida escolar són responsables i participen en el seu funcionament. L’escola fomenta la cooperació i la solidaritat com a contraposició a l’individualisme i la competitivitat i vetlla per la cohesió social.

Sostenible L’escola potencia el reciclatge, la reutilització de materials i l’estalvi energètic i de recursos per a un món millor.


2

Aconfessional L’escola es declara aconfessional, assumint el pluralisme i respectant les diferents creences i ideologies sempre i quan no es vulnerin els drets de les persones.

Educació de l’esperit crític

L’escola potencia el diàleg, la reflexió, la creativitat, la comunicació i la tolerància, la capacitat de triar, decidir i actuar assumint les conseqüències de les decisions preses.


3

INTRODUCCIÓ PEC Entenem com a Projecte Educatiu de Centre aquell document que uneix i compromet tots els membres de la comunitat educativa amb una finalitat comuna: EDUCAR en el més ampli sentit de la paraula. L'Escola entén que l'objectiu de l'educació és ajudar que cada noi i noia aconsegueixi donar el millor de si mateix en el decurs d'una vida personal digna i compromesa amb el altres. L'Escola és conscient que en els nostres dies, i en el nostre medi, és relativament fàcil adquirir instrucció, i que ha de focalitzar els seus esforços en establir un equilibri entre el saber i el ser, per aquesta raó haurà de prioritzar tots aquells aspectes que són l'essència del ser persona, treballant les competències personals i socials que permetin exercir en plenitud les capacitats de cadascú. L'Escola sap que la finalitat última de l'educació és aprendre a viure i que per aconseguir-ho ha de desvetllar l'harmonia personal, l'harmonia amb els altres i

l'harmonia amb la natura. Des dels inicis de l’escola: L’escola obre les portes al 1982, però no és fins a finals del curs 91-92 que no s’aprova el primer Projecte Educatiu en el qual continuava havent-hi una part del Reglament de Regim Intern. Veient la necessitat de separar aquests documents abans esmentats, s’inicia la revisió i ampliació del nou Reglament de Règim Intern que finalment s’aprova a l’abril del 98 pel Consell Escolar. Durant el curs 99-00 es torna a fer una revisió del PEC per tal d’actualitzar-lo. Al llarg del curs 07-08, aprofitant que l’escola preparava el seu 25è aniversari, va semblar que podia ser una bona ocasió per plantejar-se una darrera revisió i actualització d’aquest document. Amb aquest objectiu es va començar un treball d'aprofundiment i estudi dels documents, investigacions i aportacions pedagògiques mereixedores de la confiança dels professionals responsables; es van recollir aquelles pràctiques internes fruit de la tradició pedagògica del centre i que l'experiència ha valorat com a molt positives. El claustre, organitzat en grups de debat, va fer aportacions d'aspectes que caldria aprofundir i desenvolupar, sabedors que un projecte educatiu és una declaració d'intencions i que és a partir del consens, que sorgeix de la reflexió sobre la pràctica, que esdevé el creixement personal i col·lectiu d'una comunitat educativa. Compleix doncs els condicionants d'estudi, participació, reflexió, debat, aportació per innovar i consens.


4

Neix amb voluntat de ser eina de treball i guia per als propers cursos i amb el propòsit de ser tingut present en cada pla anual de centre, dels cicles, dels mestres... , aprofundint, desenvolupant i revisant l'aspecte que es valori oportú. Resta el desig de que sigui conegut, valorat i enriquit per part dels altres components de la comunitat educativa i sobretot viscut per a tots aquells que tenen la responsabilitat d'educar als alumnes-fills, futurs ciutadans del nostre país, habitants d'un món que volem més humà, més capaç, més just i més sostenible, en definitiva un món millor. L'Escola vetllarà perquè els principis que contempla el present projecte traspuïn en l'ambient del centre, es transmetin de la forma més acurada possible als professionals que s'hi incorporin i compti amb el coneixement i complicitat de les famílies. Fet aquest procés l’actual i darrer projecte educatiu (09-10) es vertebra en quatre apartats que desenvoluparem a continuació:

Aprendre a ser Aprendre a conviure Aprendre a participar Aprendre a habitar el món


5

Aprendre a ser 1A- Construir un món interior i afectiu En un món globalitzat, de trajectòria incerta, canvi permanent, amb oportunitats diverses, el ser de cadascú esdevé l'eix vertebrador de totes les actuacions personals i col·lectives, capaç de determinar-les per si mateix i assumir-les amb responsabilitat. L’objectiu és ajudar a formar un ésser harmònic que, havent gaudit d'arrelament i reconeixement, sigui capaç de reconèixer, expressar, comprendre i projectar, amb discerniment, profunditat i pensament propi. 1A.1 Acollir tothom Alumnes, famílies i professionals han de ser acollits i integrats al centre, en particular aquells casos que presentin major dificultat, tenint present el Pla d'Acollida i totes aquelles condicions afavoridores. Tothom ha de ser coneixedor dels trets característics i diferencials de centre i de la cultura del país. Sabedors dels drets i deures, han de poder disposar de la informació necessària per fer-se'n càrrec. 1A.2 Ajudar a tot el personal a integrar-se al centre És l'experiència personal la que ha d'afavorir la integració en una societat plural d'un món globalitzat. Per tant caldrà promoure relacions integradores dins de cada un dels col·lectius que componen la comunitat educativa. Això ajudarà a desvetllar el sentiment de pertinença a un grup humà que convida al creixement personal i a la participació activa. 1A.3 Afavorir la construcció d'un món interior i afectiu El clima, l'ambient, el to, el tracte que porten a la serenor i l'harmonia com a condició indispensable per al coneixement i el gaudi interior i les vivències afectives com a dret dels infants són condicionants que s’hauran de mantenir per respecte a un mateix i als altres. La contemplació artística, la meditació, la relaxació són d’altres recursos que, com a eines per al benestar emocional, poden facilitar el desenvolupament d'una vida sana. 1A.4 Ensenyar a reconèixer i expressar els sentiments

Posar especial cura en l'educació emocional, sent capaços de reconèixer, expressar i conduir els propis sentiments.


6

Desenvolupar l’empatia, la capacitat de comprensió envers un mateix i envers els altres.

Facilitar models diversificats que obrin noves perspectives i serveixin d'orientació.

Construir capacitats que regeixin la pròpia conducta 1A.5 Desenvolupar la curiositat, observació, recerca... per tal d'afavorir l'autonomia de caràcter, pensament i actuació. A partir de l'exposició, anàlisi i debat en el si de les aules, propiciar el pensament autònom i crític que permeti tenir un criteri propi i contrastat. Per això cal:

Capacitar i exercir la presa de decisions Desenvolupar la sensibilitat moral que predisposa a situar-se en front

d'esdeveniments inacceptables. Propiciar el compromís, valorar l'esforç, la transparència i la coherència Demanar responsabilitats

Cercar la consideració i col·laboració de les famílies pactant objectius comuns.

1B- Incrementar el coneixement d’un mateix Per tal d’assolir el major grau d'autonomia i responsabilitat possible cal realitzar un treball formatiu sobre un mateix:

Desenvolupar l'auto-ètica, essent capaç d'adquirir coneixement i acceptació del propi ser físic, intel·lectual i moral.

Ser capaç de copsar, sentir i expressar sentiments i emocions que regulen la conducta humana.

Construir una manera de ser apta per encarar la vida personal i col·lectiva.

1B.1 Facilitar la descoberta del propi cos, l'escolta, les possibilitats, la cura. Considerant el cos com a part fonamental de la pròpia identitat, punt d'entrada de tota informació, mitjà d'expressió dels processos interns, eina de relació i interacció amb els altres, present en qualsevol actuació i per tant eix fonamental de l'acció educativa és necessari:


7

Vetllar perquè durant l’estada de l’infant a l’escola, es tingui present la importància del cos, la conveniència de treballar-lo i la necessitat de tenir-ne cura.

Adquirir coneixements, destreses, actituds i hàbits, partint de la comprensió i el domini corporal.

Treballar amb intensitat l'escolta i la interpretació de les manifestacions corporals, gaudint i valorant les possibilitats que ofereix.

Donar més importància a les experiències educatives de caire vivencial, motriu i sensorial.

1B.2 Procurar una actitud d'atenció, reconeixement i expressió dels sentiments, situacions, necessitats.

Treballar l'escolta i l'atenció com a actituds prèvies i indispensables davant de qualsevol procés d'interiorització, aconseguint un ambient propici a les aules i en altres espais escolars.

Prioritzar l'educació emocional integrant-la en tota activitat escolar: en gran grup, petit grup i sempre que sigui possible, tutoria individualitzada. Aportar testimonis, materials i humans, que exemplifiquin situacions properes.

Ajudar l’alumnat a adquirir criteris per resoldre conflictes entre ells i per tant afavorir la seva autonomia.

Lliurar la informació i cercar la complicitat amb les famílies. 1B.3 Utilitzar l'avaluació i autoavaluació com a eina per al autoconeixement.

Aprofitar les avaluacions per l'anàlisi del procés d'ensenyament, a més a més del procés d'aprenentatge.

Diversificar els estils d'avaluació, considerant les variables presents en el grup classe.

Adequar les avaluacions als alumnes amb NEE Aprofitar la informació que poden oferir els especialistes. Fer partícips a les famílies, a més a més dels resultats, de la

intencionalitat educativa que comporta ser avaluat i avaluar-se. 1B.4 Reconèixer i valorar els orígens i llengua de cadascú, sentiment de pertinença, com a pilar per a la seva autoestima.

L’escola ha de transmetre i defensar la llengua i cultura del país i vetllar per mantenir els costums, tradicions, expressions de la nostra terra, evitant que la influència de la globalització desplaci la nostra cultura.


8

Facilitar la utilització del català i el coneixement de la nostra cultura a les famílies nouvingudes, mostrant els nostres signes d'identitat, implicant a tota la comunitat educativa.

Afavorir la participació i la cooperació en la celebracions lúdico-festives per desenvolupar els sentiments de pertinença i participació.

Valorar la diversitat lingüística i cultural com a patrimoni de la humanitat i motiu d'enriquiment mutu.

Facilitar el coneixement de costums, tradicions, valors de la cultura d'origen dels alumnes nouvinguts.

Buscar estratègies per afrontar la diferència i la integració. Hem de mostrar-nos acollidors, propers i integradors, però arrelats,

desvetllant la voluntat de pertinença. (com a punt final)

1C- Desenvolupar capacitats L'educació comporta desenvolupar capacitats personals i col·lectives que cal treballar des de l’ inici de l'escolarització, fent indispensable la implicació familiar i social. Per aquesta raó esdevé primordial comptar amb la participació, confiança i complicitat de les famílies i la participació ciutadana. Partint de la base de construcció d'un món interior i afectiu, i del procés de coneixement d'un mateix, cal bastir l'autonomia i la responsabilitat, la sensibilitat moral, la regulació de la pròpia conducta, practicar l’auto- observació i enfortir la voluntat que incrementin les capacitats, amb transparència i coherència. 1C.1 Treballar les capacitats reguladores de conducta Tots els adults: pares, mestres, monitors..., han d'ajudar l’infant a reconèixer-se i actuar sobre si mateix amb voluntat de transformació, autodomini i benestar. A partir de l’autoconeixement i la voluntat de canvi és possible la construcció i creixement personal.

Ajudar a expressar i donar nom a les emocions i estats d'ànim, a aclarir els propis valors, a integrar l'experiència biogràfica.

Desenvolupar habilitats per a fer coherent el judici i l'acció Facilitar el bon ús de la raó com eina fonamental per a la vida.

Procurar la comprensió i l'ajut de companys de classe envers els alumnes amb majors dificultats, valorant què està ben fet o mal fet, afavorint l'empatia en diferents formes: diàleg, cooperació..., cercant espais i temps on conduir les situacions quotidianes, ensenyant a gestionar la frustració i el conseqüent control emocional.


9

Treballar amb les famílies el valor educatiu de la frustració, de l’error i de la discrepància.

Tenir màxima cura en la prevenció d'esclats emocionals que poden afectar el clima de l’aula.

1C.2 Treballar les actituds i hàbits afavoridors d'objectius d'aprenentatge. Utilitzar diferents tipus de llenguatges per a la transmissió de consignes, indicacions, recordatoris, continguts... Crear un ambient que afavoreixi el treball escolar i el respecte envers els altres:

Potenciant l’autonomia de treball

Recollint les propostes dels alumnes Plantejant treballs de col·laboració dins la mateixa aula Facilitant els diferents ritmes de treball Adquirint el compromís en projectes comuns Desenvolupant les capacitats cognitives que han de permetre a

aprendre a pensar i a aprendre a aprendre.

Propiciant la cooperació entre alumnes de diferents nivells Compartint experiències, fent intercanvis amb alumnes d'altres centres,

ciutats, països. Valorant l'esforç per damunt dels resultats No permetent la impunitat davant situacions greus o reiterades

Consensuant actituds i hàbits que es creguin oportuns i mantenir la seva exigència per part de tota la comunitat, cercant la coherència pedagògica i d'acord amb la cultura de centre.

1C.3 Implicar l'alumnat en el seu propi procés d'aprenentatge Procurar processos d'aprenentatge significatius, afavorint la manipulació i l'experimentació, diversificant els estils d'aprenentatge per tal de facilitar la implicació, que el saber esdevingui un saber fer.

Ensenyant a gestionar el temps en funció del volum de feina i comprometre's.

Potenciant, valorant i reconeixent l'esforç personal

Impulsant la pràctica de l'ensenyament entre iguals i entre nivells com a mètode d'aprenentatge.

Utilitzant l'avaluació com a eina d’autoconeixement de l'alumne, informant-lo del seu contingut, acompanyant-lo en l'anàlisi de les possibles dificultats i fent-li propostes de regulació.


10

Diversificant els sistemes d'avaluació per tal de facilitar que l'alumne mostri els seus coneixements amb independència de les dificultats que pugui tenir de comprensió i/o expressió.

1C.4 Implicar l'alumnat en el projecte, dinàmica i gestió de l'aula, cicle i centre. La millor manera d'aprendre valors és viure'ls, per això s'implicarà l'alumnat, tant com es pugui, a partir de l'assemblea de delegats, assemblees de classe, grups de treball, de cooperació, grups, nivells..., en propostes, projectes, gestions i valoració dels mateixos. La comunitat educativa ha de procurar fer viure el pas per l'escola com quelcom que va més enllà de l'adquisició de coneixements, més aviat com una experiència rellevant plena de vivències significatives d'arrelament, de participació, cooperació i gestió. Tenir com a objectiu donar a conèixer les actuacions gestionades pels alumnes per tal de fer partícips la resta de l'alumnat i cercar la seva implicació i complicitat. A la mateixa vegada cal crear l'hàbit d'observar i qüestionar-se la realitat, de sorprendre's i commoure's, d'alegrar-se, de proposar, portar a terme i valorar les pròpies iniciatives, el treball col·lectiu, modificant-lo, si s'escau. De la mateixa manera estarem oberts a participar en activitats que expressin valors, dins i fora de l'escola i d’aquesta manera es potenciarà l’adquisició de les competències socials que faciliten una interrelació i una convivència positives amb els altres. 1C.5 Oferir i analitzar models d'actuació. Aprendre dels altres ha estat una constant en el desenvolupament de la humanitat. L'escola ha d'oferir models d'actuació de diferents procedències, estils i àmbits, que plantegin situacions que facin qüestionar la pròpia realitat sigui present o futura, però sempre com a testimonis propers i significatius, que aportin valors humans, personals o col·lectius, en definitiva que siguin motiu d'aprenentatge. Caldrà oferir models pròxims, familiars, professionals, personatges històrics, del món de l'art, de les ciències, personatges destacats..., que serveixin de pont entre l'escola i la realitat exterior, entre l'escola i la vida. Oferir models amb suport literari, cinematogràfic, televisiu, radiofònic...


11

S’ha de donar eines per poder qüestionar els models de fàcil accés: personatges mediàtics, sèries i programes televisius, Internet... Vetllar per a fer partícips a les famílies de la importància dels models al seu abast i cercar la seva col·laboració.

Apartat 2. Aprendre a conviure 2A- La descoberta de l'altre Cal potenciar que l’alumnat sigui competent socialment, és a dir, que sàpiga relacionar-se assertivament amb altres persones, defensant els seus drets i tenint en compte les necessitats dels altres. 2A.1 Adquirir consciència de l’altre S’ha de treballar la capacitat de saber escoltar per tal de comprendre i posar-se en lloc de l’altre. L'escola, en l'aplicació del seu currículum, té procediments, eines per a la pràctica de l'observació, l'escolta, l'anàlisi, el discerniment i el debat necessari per entrar en sintonia entre companys i situacions properes. 2A.2 La diferència com a qualitat i enriquiment col·lectiu Alumnes, mestres i famílies han de tenir com a objectiu que la diferència és font d'enriquiment, de recerca i de progrés, i per tant ha de ser presentat i valorat com a tal. Les diferents capacitats dels alumnes són motiu de recerca psicopedagògica, de flexibilitat i adaptació que repercutirà en benefici del conjunt, a l'hora que afavorirà la comprensió i l’empatia, el fer-se càrrec, la solidaritat, la tendresa..., en definitiva el creixement personal. Les diferències d'origen social, cultural i ètnic permetran l'apropament a diferents estils de vida, valorar la necessitat de promoure una societat i un món intercultural, conèixer i reconèixer que la nostra terra és terra d'acollida i fruit del mestissatge. L'escola no pot aïllar-se de les angúnies i els conflictes que es viuen en el si de les famílies i tindrà especial cura per tal que les activitats que es proposin no siguin motiu per malmetre la convivència. En ser un indicador que aglutina força dificultats, l'escola hi dedicarà els recursos humans, didàctics, materials i econòmics que li siguin possibles, per aconseguir aquest objectiu.


12

2A.3 La tolerància i el diàleg com a eines de convivència La diversitat de l'alumnat, reflex viu de la diversitat social, ofereix una valuosa oportunitat per desenvolupar actituds que afavoreixin el diàleg, la solidaritat, la tolerància en les activitats pròpies de la vida escolar, en els treballs col·lectius, en els objectius comuns, cosa que repercutirà en la convivència pacífica, camp d'entrenament per a una convivència social i ciutadana. Aquesta pràctica demana molta dedicació, paciència i temps. La cooperació entre iguals, entre diferents edats, entre adults i infants, entre col·lectius diversos facilitarà la pràctica d'aquests valors. 2A.4 Sensibilitat humana, consciència del límit social i bé comú. Volem aconseguir que dins la nostra comunitat hi hagi gent compromesa en complir els deures envers el grup. A partir de l’activitat diària, en el sí de l’escola aquest aspecte ha de ser viscut, més que no pas explicat.

2B- Relació i compromís La socialització i la formació de la infància són una de les raons de ser fonamentals de l'escola. El seu abast implica tots els actes educatius. L'escola és, en primer lloc, una comunitat que insereix i en part reflecteix, a petita escala, els valors de la societat democràtica en la que els alumnes hauran de participar i desenvolupar-se. L'escola ha de preparar, doncs, als alumnes perquè esdevinguin ciutadans i ciutadanes actius i compromesos d'una societat que presenta canvis accelerats, però també importants elements de continuïtat. Canvis accelerats per la pròpia dinàmica social i elements de continuïtat pel bagatge històric, cultural i social del que som hereus. Aquesta exigència demana un profund treball de relació i compromís 2B.1 Utilització de la crítica com a eina de creixement La crítica ha de ser practicada com l'expressió de l'observació, anàlisi i valoració d'un fet concret, sigui sobre una producció determinada, persona o col·lectiu. Cal marcar unes pautes per l'anàlisi i donar el vocabulari que permeti matisar i aprofundir en la crítica. S'ha d'entendre i utilitzar com a eina de creixement, és a dir, que permeti trobar i oferir camins innovadors, de millora i progrés, ser exposada des del respecte i desig de col·laboració.


13

També cal un aprenentatge en la recepció de la crítica, i, sent d'ús habitual, valorar-la com a facilitador de la comprensió mútua i el propi coneixement. 2B.2 Equilibri entre defensa i argument d'idees. Opinió contrastada El procés d'aprenentatge ha de permetre la interacció de docents, famílies i estudiants i promoure el diàleg i la participació de la comunitat educativa. Ha de garantir la interacció i cooperació de l'alumnat, però a l'hora tenir present que l'entorn escolar no és l'únic transmissor de la informació i la cultura, per això es fa imprescindible redefinir el paper del mestre que esdevé guia en la tria i selecció de la informació, creant un marc discursiu adequat on el coneixement pugui ser contrastat i discutit, amb voluntat d'entesa. Demana la construcció del pensament formal, cercant i elaborant la informació a partir dels coneixements previs, que permetin construir interpretacions pròpies, argumentant-les, defensant-les i contrastant-les, tot assumint la possibilitat de l'error. En aquest punt la comprensió i expressió oral i escrites, així com l'exercici de l'escolta, són un fet social i cultural de importància fonamental, també l'acceptació dels diferents punts de vista en funció dels diferents contextos. 2B.3 Servei a la col·lectivitat i responsabilitat davant el compromís En les etapes educatives d'infantil i primària és on cal fonamentar els hàbits bàsics de participació en les classes, en les assemblees..., exposant, proposant, acordant situacions, normes, projectes..., que en ser propers, significatius i participats han de generar el compromís responsable. Demanar la paraula, respectar el torn, escoltar als altres, assumir el compromís davant un col·lectiu ha de fer desvetllar el bé comú i normalitzar la pràctica de rendir comptes, assumint la quota de responsabilitat que suposa ser part d'un grup social. Cal presentar models d'actuació. Els alumnes han de saber que qualsevol de les seves actuacions comporten una repercussió personal i de grup, que més tard li ha de fer comprendre el sentit de coresponsabilitat com a ciutadà del país i del món. Fomentar la relació amb el barri, el municipi, associacions i estaments de la ciutat, aprendre a comprometre’s en projectes cívics, impulsant l'aprenentatge- servei. En aquest sentit cal engrescar a l'alumnat en la participació d'activitats en el lleure on poden ampliar la relació, activitat i compromís envers la col·lectivitat. En una cultura de centre que impregni valors a l’alumnat hi ha de ser present l'exercici d'activitats democràtiques, on tots i cadascú tingui l'oportunitat d'expressar el seu parer i que aquest determini una decisió.


14

Cal, per damunt de tot, deixar ben clar el principi d'autoritat que han d'exercir docents i pares, en el ben entès que hi ha aspectes que no depenen de l'opinió dels alumnes, encara que sigui quelcom a tenir present, que hi ha responsabilitats que pertoquen a qui ha d'exercir el principi d'autoritat , deixant palès, en la pràctica més que en les explicacions teòriques, a qui correspon prendre certes decisions. 2B.4 Hàbits de justícia social En pro d'una justícia social i respecte envers els recursos naturals, l'escola ha de plantejar hàbits d'austeritat, regulant la utilització dels materials i recursos de què disposa, tant dels que són costejats per les famílies com els que ens ofereixen les administracions públiques (materials fungibles, bens mobles, equipaments, energies, beques...) Seria bo que l’alumnat conegués la procedència i el valor d’aquests recursos. En actuacions concretes com la celebració d'esdeveniments festius, aniversaris, festes populars..., l'escola pot donar testimoniatge d'una bona praxis en l'exercici raonable d'hàbits d'austeritat i sostenibilitat.

Apartat 3. Aprendre a participar

Civisme i ciutadania activa Les experiències educatives que permeten assolir una convivència cívica amb plenitud, criteri propi i actitud participativa han d'incloure tres tipus de continguts: disposicions personals, tractament de fets i temes rellevants, i cultura civicomoral. L'escola ha d'establir mitjans per portar a terme pràctiques que impregnin valors en l'alumnat, fent que visquin la seva estada en l'escola com una experiència rellevant que va més enllà de la simple acumulació de coneixements. Es tracta doncs de disposar d'un programa d'activitats que facin realitat una comunitat democràtica d'aprenentatge, convivència i animació. 3.1 Elaboració i compliment de les normes de convivència. Sensibilitat humana que generi correcció de les formes. L'elaboració conjunta de normes i la successiva revisió suposa mantenir uns hàbits reflexius que permetin conduir-se en la vida cívica de manera


15

constructiva i favorable per a la convivència democràtica, activant les competències socials que facilitin la interrelació. Ha de permetre observar i qüestionar la realitat, cercar conjuntament plantejaments respectuosos amb l'entorn i desvetllar la sensibilitat per actuar en positiu més enllà de les normes. Ha de garantir l'autonomia personal, entesa com l'objectiu final del procés educatiu, l'esperit crític, la participació i l'autoexigència envers la comunitat i la creativitat personal. Per assolir aquesta autonomia personal resulta especialment important evitar les actituds de sobreprotecció per part dels adults. 3.2 Coneixement dels drets i deures i també de virtuts cíviques per a una bona convivència Conèixer i experimentar els drets i deures els dotarà d'eines bàsiques per a desenvolupar una vida en societat. L'escola ha d'ensenyar, a la pràctica, què és i què significa viure en democràcia, potenciar la igualtat de drets, la convivència i l'oposició a qualsevol forma de discriminació o exclusió social, vetllant per actituds i llenguatges xenòfobs, sexistes o ofensius envers el gènere, condició, origen o creença desvetllant la comprensió i l’empatia. 3.3 Participar activament en diferents àmbits: aprenent a escoltar, a opinar, a respondre, a elaborar una crítica positiva, a acceptar propostes, a tenir un criteri propi... per a la implicació en la realització i la decisió de projectes cívics. L'escola ha de comprendre i fer comprendre la societat d'avui, llegir i interpretar fets socials, els missatges que arriben des dels mitjans de comunicació i plantejar alternatives de futur. Respectant sempre la significació que puguin tenir a cada edat, l'escola no ha de defugir dels temes tabú: divorcis, adopcions, accidents, mort, agressions racistes, sexistes, assetjament escolar, drogues o sexe, que han de ser objecte d'una reflexió educativa. L'estudi de casos i simulacions, visites sistemàtiques a institucions públiques, ajuntament, ambulatori, hospitals..., el comentari sobre programes televisius, pel·lícules, premsa escrita, notícies d'actualitat i altres són un medi adient per a la reflexió i anàlisi de continguts i contextos. 3.4 Cal compromís a favor dels interessos del conjunt de la societat. Solidaritat, responsabilitat, tolerància, professionalitat.


16

Un mitjà fonamental per a l'educació en valors és impulsar l'aprenentatge-servei, l'experiència derivada d'haver ajudat als altres i contribuir al benestar col·lectiu, comprometre i planificar conjuntament una acció, gaudir de la riquesa emocional, de valors i de coneixements que es deriven del voluntariat solidari. Dins el marc escolar, el compromís a favor dels interessos del conjunt i segons la tradició pedagògica del centre, es presenten constants oportunitats: responsabilitats dins l'aula, càrrecs, serveis, activitats organitzatives, cura dels espais, de mediació, de suport, col·laboració, cooperació, difusió... Més enllà del marc escolar, en funció de l'edat i condicions, també es presenten oportunitats molt diverses: a nivell de ciutat, medi ambient, recuperacions d'entorns, institucions assistencials, participació en actes esportius, artístics, ONG's ..., oportunitats a les que cal prestar atenció en pro del desenvolupament personal i social.

Apartat 4. Aprendre a habitar el món

4A Un món més just

Aprendre a habitar el món requereix la comprensió per part de l'alumnat i dels adults, de la realitat que l'envolta, que es reconegui en la seva pertinença al grup i a la societat, interactuï amb l'entorn i es comprometi a la seva millora, convençuts de que un altre món és possible.

En aquests temes, com en tot els altres, l'escola ha de cercar la complicitat i participació dels pares.

4A.1 Es pren consciència de que som part de la Humanitat Atenent a l'evolució psicològica dels alumnes d'educació infantil i primària serà a partir de les inquietuds i interessos personals que desvetllin coneixements, valors, curiositats, habilitats i experiències de pertinença al col·lectiu humà, que facin albirar una mica més enllà de l'egocentrisme propi del seu estadi maduratiu. Els drets humans, la cultura de la pau, el comerç just..., ha de calar en el dia a dia de la vida de l'escola, com un acte de responsabilitat. 4A.2 Detectar valors comuns a les diferents cultures La diversitat ètnica, cultural , social, personal,.., ha entrat a les aules. L'escola ha d'aprofitar el capital humà, l'entorn social i les noves tecnologies de què


17

disposa per afavorir la comprensió i coneixement mutu, servir-se del saber, les tradicions i sensibilitats específiques de cadascú, com a part del patrimoni cultural de la humanitat, evitant la uniformitat. Detectar els valors comuns, que seran, a l'hora, font de confiança i de participació a la recerca d'objectius compartits. L'escola ha d'estar atenta a fer descobrir allò que hi ha d'essencial, allò que ens unifica, en definitiva poder esbrinar allò que tenim en comú i que ens dona categoria d'humanitat: aspiracions, sentiments, necessitats, sofriment, esforç, drets i deures..., sense paternalismes ni proteccionisme, atorgant la dignitat de la persona. 4A.3 Consciència de pertinença al país Els alumnes han de saber-se i sentir-se arrelats a un país, una terra, una cultura i una tradició de la que en són hereus i que han d'estimar i a l'hora fer créixer i transmetre. L'escola ha de ser acollidora, però a l'hora integradora, respectuosa i reivindicativa. Ha de mostrar els trets d'identitat que li son propis, ara més que mai amb dos motius, primer perquè l'arrelament és el que permet a la persona obrir-se amb seguretat al món i segon per no quedar esborrats o absorbits en l'aiguabarreig de la globalització. L’escola ha de tenir present que a través de la llengua, de la cultura i de les actituds d’estima i de respecte per Catalunya, afavoreix l’arrelament al nostre país.

4B- Desenvolupament sostenible L'escola forma als homes i dones que demà regiran la nostra societat i tenen el dret i el deure d'habitar un món sostenible i poder-lo llegar a les generacions futures. 4B.1 Aprenem a potenciar el respecte a la natura

L'escola ha de transmetre el coneixement i realitzar activitats per tal d'afavorir les vivències necessàries que generin el coneixement i sentiment de què som natura, allò que esdevé a la natura esdevé a nosaltres, el tracte que donem a la natura ens el donem a nosaltres. La terra no pertany a l'home, és l'home qui pertany a la terra.

Cal desvetllar l'observació i sensibilitat envers els éssers vius que tenim a l'abast, tenir-ne cura, mostrar respecte, saber adonar-se dels canvis que

presenten, així com les conseqüències de la intervenció humana, convençuts que qui sap apreciar els detalls serà més capaç de respondre a les manifestacions de la natura.


18

Aprendre a viure és també aprendre a refer la relació amb la natura, mostrant responsabilitat individual i col·lectiva.

4B.2 Cal prendre consciència de les conseqüències dels nostres actes amb relació a la natura i al futur.

L'escola ha de treballar principis generals de valor i normes de conducta contextualitzades, així mateix ha de capacitar els educands per a adoptar un tipus de conductes personals coherents amb els principis i normes que hagin construït, i en aquest cas d'estimació, respecte i cura per la natura tenint present que els educadors han d’actuar de manera coherent amb aquests principis.

Cal transmetre, als alumnes i les seves famílies, que res és impune, que ara més que mai, en un món globalitzat les actuacions realitzades en el nostre entorn més privat i domèstic tenen conseqüències a nivell global i que en som responsables.

4B.4 Aprendre a viure és tornar a aprendre una manera sostenible d’habitar L'escola creu que un món millor és possible, però sap que en bona part aquest desig depèn de les generacions que en un futur immediat seran la societat adulta, és a dir els nostres alumnes. Per aquest motiu no ha d'escatimar esforços en ser i oferir testimonis vàlids, cercar la complicitat i col·laboració de les famílies, fer demandes a l'administració, mantenir la coherència pedagògica al llarg de nivells i etapes educatives per tal de fer possible el present projecte.


19

ANNEX BREU RESSENYA HISTÒRICA DEL CENTRE A partir de l’APA de la guarderia Puigberenguer es va formar una Comissió Gestora que, juntament amb l’Associació de Veïns, va començar a fer les gestions oportunes per fer una escola pel barri. D’entrada, al curs 79-80 es va aconseguir que dues aules de Parvulari situades a l’antiga guarderia, passessin a dependre de l’escola St. Ignasi i fossin la llavor de la nostra futura escola. El següent curs, 80-81, eren ja tres aules i a l’altre, al ser-ne 4, van haver d’utilitzar els baixos del Casal de l’Esperança (església i llar parroquial del barri Mion). Simultàniament s’anava edificant l’escola d’alt del turó Puigberenguer. És al setembre del 1982 quan s’inaugurà l’escola i comença a funcionar amb 13 mestres (dues aules de P4 fins a 4t, una de 5è i una de 6è). L’escola creix ràpidament i es desdoblen tots els nivells, fins al punt que els alumnes més grans s’han de desplaçar als locals de la guarderia i als baixos del casal de l’Esperança . Aquesta situació anòmala es va resoldre amb la instal·lació d’unes aules provisionals al pati (“cargoleres”) per als més petits. L’any 1991 estrenem el pavelló esportiu , compartit amb l’Agrupació de Veïns. El setembre del 1994 l’escola obre les portes als nens i nenes de 3 anys. Ens posen més cargoleres.

PEC Escola Puigberenguer

Education

Transcript of PEC Escola Puigberenguer