PEC SA FORCANERA 2011

Escola Sa Forcanera -PEC Página 1

ÍNDEX

1. Introducció Plana 2

2. Trets d’identitat Plana 5

3. Estructura organitzativa Plana 6

4. Objectius generals Plana 9

5. Organització del currículum Plana 12

6.Confecció i barreja de grups-classe Plana 15

7. Metodologia Plana 15

8. Com ens organitzem: educació infantil Plana 23

9. Com ens organitzem: cicle inicial primària Plana 28

10. Com ens organitzem: cicle mitjà de primària Plana 31

11. Com ens organitzem: cicle superior de primària Plana 35

12. Avaluació Plana 38

13. Horaris Plana 39

14. Aules temàtiques Plana 45

15. Projectes d’escola Plana 47

16. Funcions dels mestres especialistes Plana 50

17. Personal d’administració i serveis i de suport socioeducatiu Plana 53

18. Comissions Plana 55

19. Coordinadors/es Plana 59

20. Coordinació primària-secundària Plana 62


1. INTRODUCCIÓ L’escola Sa Forcanera és un centre d’Educació Infantil i Primària públic que depèn de la

Generalitat de Catalunya.

L’escola va començar a funcionar el curs 2005/06; és de nova creació i de tres línees.

Durant el curs 2005/06 va estar situada provisionalment en dos mòduls pre-fabricats, el

curs 2006/07 n´hi va haver quatre, el curs 07 / 08 sis, el 2008/09 vuit, el 2009/2010 nou i

el 2010/11 deu.

Aquesta escola es va iniciar amb 74 alumnes el primer curs i s’ha començat el curs

2010/11 amb 442 alumnes distribuïts en: 1 aula de p-3, 3 aules de p-4, 3 aules de p-5, 3

aules de primer de primària, 3 aules de segon de primària, 3 de tercer i una de quart de

primària i una de cinquè de primària.

L’escola va començar a funcionar amb el nom provisional de C.E.I.P. Mas Enlaire-Costa

Brava i al llarg del curs 2005/06 es va triar el nom definitiu de Sa Forcanera, el qual va

estar aprovat pel Consell Escolar del centre i pel Ple Municipal de l’ajuntament de

Blanes. La resolució definitiva del nom quedà publicat al DOGC nº4675 amb data

13/07/2006.

El nom que es va proposar respon a les següents raons: - La Cala Sa Forcanera és un indret emblemàtic de la nostra ciutat. - L’article Sa és característic de l’antiga parla salada de la Costa Brava que

darrerament s’ha anat perdent en el llenguatge col.loquial. - La nostra escola té el caire mariner típic de la nostra vila. Els curs 2005/06 l’eix

d’animació va ser el mariner Peret; un mariner que a l’agost va arribar amb la seva

barca al port de Blanes i un cop aquí ens va convidar a tots a venir a l‘escola. Al llarg

del curs ens va anar portant molts coneixements i continguts del currículum que els

infants van aprendre de manera lúdica. L’interior dels moduls està decorat amb

motius mariners: xarxes, peixos, rems...

Els noms de les classes segueixen el mateix fil conductor. Els petits de P-3 són

mariners, els alumnes de P-4 són pirates, els de P-5 pescadors, els de primer biòlegs

i els de segon de primària exploradors.


1.1. SITUACIÓ FÍSICA

L’escola està ubicada al barri de Mas Enlaire, a la plaça 11 de setembre s/n. El barri de Mas Enlaire és un barri annex al centre del poble i en un futur, l’escola

definitiva estarà ubicada en uns terrenys que pertanyen al Pla Parcial Costa Brava.

1.2. NIVELL SOCIO-CULTURAL DEL BARRI

El nivell socio-cultural de les famílies és de classe molt variada. Podríem diferenciar dos

tipus d’alumnes: els matriculats a l’escola de famílies del poble i els altres procedents de

diferents cultures i països .

1.3. ESTRUCTURA DE L’ESCOLA L’escola el curs 2005/06 va estar integrada per dos mòduls pre-fabricats: un de gros i un

de petit. En el mòdul gros hi va haver situades les dues aules de P-3, l’aula de P-4/P-5 i

l’aula polivalent del vaixell on s’hi va dur a terme música, psicomotricitat, les assembles,

la distribució dels tallers i totes les activitats conjuntes i 2 lavabos dels nens i nenes. En

el mòdul petit hi ha situat el menjador i la cuina, el despatx de direcció, la sala de

mestres, l’aula d’informàtica i els lavabos de les mestres. L’ajuntament de Blanes va

dotar a l’escola de dues pèrgoles pel pati, dues sorreres, una caseta de fusta, l’hort i un

conserge a jornada completa. A final de curs, una família va donar una barca que està

situada al pati del centre.

Al llarg d’aquests quatre cursos l’escola ha anat creixent. Actualment el curs 2010/11

l’escola disposa de 10 mòduls pre-fabricats: dos de grans i vuit de petit

En el primer mòdul gran hi ha les 2 aules de P-5, 1aula de P3 i l’aula polivalent de

psicomotricitat i educació física.

En el segon mòdul gran hi ha les 3 aules de P-4 i una aula de P5.


En el primer mòdul petit hi ha 2 aules de 1r de primària.

En el segon mòdul petit hi ha l’aula d’acollida, l’aula d’informàtica i l’aula d’educació

especial.

En el tercer mòdul petit hi ha la tutoria d’infantil, una aula de 1r de primària i l’aula de

mestres.

En el quart mòdul petit hi ha dues aules de 2n de primària i la biblioteca.

En el cinquè mòdul petit hi ha la cuina i el menjador.

En el sisè mòdul petit hi ha una aula de 2n de primària, una aula de 4t de primària i

el despatx de direcció.

En el setè mòdul petit hi ha una aula de 3r de primària i una aula de 5è de primària i

el despatx d’administració.

En el vuitè mòdul petit hi ha dues aules de 3r de primària i una tutoria


2. TRETS D’IDENTITAT Escola Catalana: Com a llengua pròpia i vehicular d’ensenyament i aprenentatge.

Escola aconfensional i pluralista : respectem les diferents maneres de pensar i és

oberta a tothom. Eduquem per a la llibertat, la responsabilitat i pe r l’adquisició d’hàbits i conductes

que fan dels nostres alumnes persones socials dignes de la comunitat on viuen. Escola coeducadora i no sexista: eduquem per la convivència i el respecte als altres

basant-nos en la coeducació sense cap mena de discriminació per raça i/o sexe. Escola solidària i tolerant : fonamentada en els valors de la justícia, la solidaritat i la no

discriminació.

Educació integral: a l’escola descobrim en el treball les aptituds de cadascú aprenent a

desenvolupar totes les capacitats personals i a respectar les dels altres, fomentant

l’autoestima. Escola dialogant i democràtica: afavoridora del diàleg mantenint una bona relació

entre pares, mestres, alumnes i altres professionals implicats dins de la comunitat

educativa. Ensenyament personalitzat i de qualitat: a l’escola aspirem a un ensenyament de

qualitat i personalitzat, que ensenyi a aprendre, a consultar i a adaptar-se a la constant

evolució social. (aprenentatge significatiu). Ensenyament actiu i innovador: a l’escola fomentem l’experimentació, el

descobriment, l’aprendre a aprendre.

Escola respectuosa amb l’entorn i compromesa amb el medi ambient : a l’escola

fomentem una actitud reflexiva sobre la influència de l’activitat humana en el medi

ambient per a preservar-lo i cuidar-lo. Ensenyament de vida saludable: fomentem la pràctica dels hàbits d’higiene tant

personals com de l’entorn, d’alimentació, de ritme de vida, d’activitat física i de descans.


3. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

3.1. ÒRGANS DE GOVERN UNIPERSONALS Director/a, cap d’estudis i Secretari/a formen l’equip directiu, els quals són responsables

de la gestió i administració diària del centre, de les relacions amb les diferents

administracions i de la coordinació pedagògica.

3.2. ÒRGANS DE GOVERN COL·LEGIATS

3.2.1. Consell escolar És l’òrgan màxim de participació i decisió dels diferents estaments de l’escola. El

Consell Escolar està compost per:

-El director/a l’escola que n’és el president/a. -

El/la Cap d’Estudis .

-Un representant de l’ajuntament. -

Representants del claustre de mestres.

-Representants del pares dels alumnes elegits entre ells. -Un representant del Personal d’Administració i Serveis del centre. -El secretari/a del centre que actua del secretari del consell amb veu però sense vot.

3.2.2. Claustre És l’òrgan de participació de tot el personal docent que treballa a l’escola. Està integrat

pels mestres del centre i és presidit pel director/a. Els membres del claustre de mestres

seran electors i elegibles en les eleccions dels representants dels mestres al Consell

Escolar del centre.

3.2.3. A.M.P.A. Està formada per pares i mares dels alumnes. Col·labora amb el professorat en la

organització d’ activitats extraescolars, festes , venda de llibres, bates i equipament

esportiu. Participa en el Consell Escolar.


3.3. ALTRES SERVEIS

3.3.1. Menjador Escolar L’Escola disposa del Servei de menjador escolar pels alumnes i mestres de l’escola.

Està gestionat pel Consell Comarcal de la Selva i l’empresa que s’encarrega del

Catering i del monitoratge és Scolarest. El nombre de nens usuaris d’aquest servei fixes

és de 160 més els eventuals. Les persones que s’encarreguen d’oferir el servei són dues

manipuladores d’aliments i vuit monitores que atenen a la mainada en la franja horària

de 12 a 15 hores. Dins d’aquest horari els monitors ofereixen i vigilen el servei de

menjador i organitzen altres activitats lúdiques. L’organització del menjador és distribuïda en dos torns: el primer torn està format pels

alumnes d’educació infantil que entren a les 12:15 i el segon torn està format pels

alumnes de primària que entren a les 13:30 hores.

3.3.2. Administratiu/va Al llarg del curs 2005/06 l’escola no es va disposar de cap administratiu/va degut a que

la ràtio de nens no arribava al mínim establert per llei. A partir del curs 2006/07 es va

disposar d’una administrativa compartida amb un altre centre de la població. A partir del curs 2009/10 l’escola disposa d’una administrativa del departament

d’educació a jornada completa ja que el nombre d’alumnes supera la ràtio dels 400.

3.3.3. Neteja

Aquest servei el porta a terme una empresa contractada per l’ajuntament de Blanes. La

periodicitat de neteja és diària, fora d’horari escolar.

3.3.4. Manteniment/Consergeria

L’escola disposa d’un conserge contractat per l’ajuntament a jornada completa. Les

seves funcions resten recollides al Conveni Laboral i en el reglament del personal de

l’ajuntament.


3.3.5. Serveis educatius Des del curs 2006/07 l’escola ha comptat amb la presència d’un membre de l’Equip

d’Assessorament Psicopedagògic de la Selva II. El nombre d’hores que aquest

professional ha vingut al centre s’ha anat incrementant paral·lelament al nombre

d’alumnes de l’escola. Actualment ve els matins dels tres primers dimarts de cada mes

de 9 a 14 hores i el quart divendres de mes de 15 a 18 hores. Així mateix, l’escola també compta amb d’altres professionals dels serveis educatius que

atenen a alumnes amb necessitats concretes:

- Fisioterapeuta - Assessora ELIC - Serveis Educatius específics: CREC-ONCE

CREDA Aquests professionals cada curs elaboren un pla de treball que es signa de manera

conjunta amb l’equip directiu que varia en funció dels alumnes que atenen i les

necessites del centre.


4. OBJECTIUS GENERALS L’escola té com a finalitat que l’alumne es desenvolupi en equilibri i harmonia tots els

seus aspectes personals i les seves possibilitats mitjançant els següents objectius:

4.1. ÀMBIT ORGANITZATIU I GOVERNAMENTAL

4.1.1. Objectius relatius a l’organització i al govern int ern

-Aconseguir que els mestres, pares, treballadors no docents i alumnes participin en el

control i gestió del centre de forma adequada a les seves capacitats i competències. -Vetllar per a que cada òrgan de gestió assumeixi les competències que li són pròpies.

-Agilitzar la gestió escolar concretant, planificant i temporalitzant les tasques. Establir

clarament les funcions de cada membre dels diferents òrgans. -Definir els canals formals que permetin que tots els grups i sectors de l’escola actuïn de

forma coordinada.

-Potenciar la participació activa dels mestres en totes les tasques del centre, sense

limitar-la a l’àmbit del grup, nivell o cicle.

-Fer un ús correcte de l’edifici, el mobiliari i els recursos i instar a les autoritats

competents a mantenir-los i millorar-los.

4.1.2. Objectius relatius a la projecció externa de l’esco la

-Establir i mantenir relacions de coordinació i col·laboració amb els altres centres

educatius de la població.

-Participar en activitats culturals i educatives proposades per altres institucions sempre

que siguin coherents amb el Pla Anual de Centre.

4.1.3. Objectius relatius a l’àmbit administratiu

-Mantenir actualitzats els inventaris del centre en tot moment. -Executar una gestió econòmica transparent atorgant a la comissió econòmica el paper

que se li escau.

-Desenvolupar i utilitzar mètodes i instruments per a una bona comunicació externa i

interna.


-Fer un seguiment acurat i coordinar tota la documentació de l’escola (expedients dels

alumnes, avaluacions, actes de reunions i inventaris).

4.1.4. Objectius relatius a l’àmbit de recursos i serveis (objectius relatius a les

activitats que es realitzen fora de l’horari lectiu dintre del recinte escolar amb els alumnes del centre). -Potenciar una bona relació i coordinació amb les activitats extraescolars que

conflueixen amb la tasca docent: menjadors, activitats extraescolars, i altres activitats.

4.2. ÀMBIT PEDAGÒGIC Es pretén: -Afavorir les estratègies que permetin a l’alumne/a assolir el grau de seguretat afectiva i

emocional que correspon al seu nivell maduratiu.

-Potenciar l’assertivitat i l’expressió dels propis sentiments com a via d’evitar i resoldre

conflictes.

-Treballar d’acord amb uns hàbits i normes que els portin cap a una autonomia personal

i cap a la col·laboració amb el grup social.

-Potenciar una actitud tolerant en la diversitat de l’entorn social. -Fomentar en l’alumne/a una actitud curiosa, crítica i investigadora que mitjançant la

comunicació i el treball esdevindrà la base de la seva formació i de l’adquisició

d’aprenentatges.

-Potenciar la utilització dels diferents llenguatges de comunicació: oral, escrit, corporal,

musical, visual, plàstic, matemàtic i audiovisual…

-Afavorir el coneixement de diferents eines, recursos i mitjans de comunicació. -

Integrar i normalitzar les TIC´s a l’escola.

-Desenvolupar l’interès per la cultura. -Integrar l’aprenentatge de la llengua anglesa des de P-3 com a part del currículum. -

Potenciar les activitats d’entorn (sortides) com a complement i reforç del treball de l’aula. - Prioritzar l’assoliment de les competències bàsiques que afavoreixen l’autonomia

necessària per a l’aprenentatge i per al desenvolupament personal i social.


4.3. ÀMBIT HUMÀ -Potenciar les relacions interpersonals positives entre els diferents membres de la

comunitat educativa, respectant en tot moment les característiques i competències de

cadascú. -Afavorir el respecte i compliment dels documents normatius de l’escola (P.E.C., R.R.I,

P.C.C…).

-Homogenitzar criteris entre tot el personal que atén els alumnes a l’escola, tant en

horari escolar com extraescolar.

-Orientar i ajudar als alumnes en l’aprenentatge dels valors d’una societat democràtica:

la pau, la convivència, la solidaritat, la tolerància, la no discriminació, la llibertat, el

respecte, potenciant el desenvolupament d’una actitud critica envers el que els envolta.

-Fomentar la participació i la implicació de tots els membres de la comunitat educativa en

les diferents activitats escolars.

-Facilitar la participació dels mestres en activitats de formació permanent, sobretot quan

aquestes reverteixen en un benefici per a la totalitat de l’escola.


5. ORGANITZACIÓ DEL CURRICULUM 5.1. NORMATIVA D’APLICACIÓ A partir del curs 2009-2010 són d’aplicació en l’organització del currículum, el decret

181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del

segon cicle d’educació infantil ( DOGC nº 5216 de 16.9.2008) i l’ordre EDU/484/2009, de

2 de novembre (DOGC nº 5505, de 13.11.2009), per la qual es determinen el

procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació del segon cicle

d’educació infantil, el decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels

ensenyaments de l’educació primària (DOGC nº4915 de 29.6.2007) i l’ordre

EDU/296/2008, de 13 de juny (DOGC nº 5155, de 18.6.2008), per la qual es determinen

el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació

primària.

5.2. A EDUCACIÓ INFANTIL El currículum del segon cicle de l'educació infantil presenta una estructuració del

desenvolupament de les capacitats que ha d'assolir l'alumnat organitzant-les en quatre

eixos: aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma; aprendre a

pensar i a comunicar; aprendre a descobrir i a tenir iniciativa; i aprendre a conviure i

habitar el món. Aquests quatre eixos tenen continuïtat a l'educació primària mitjançant

les competències bàsiques. En el currículum les finalitats de l'etapa es concreten en les capacitats que ha d'assolir

l'alumnat. Més enllà de l'adquisició de determinats coneixements i habilitats, les

capacitats impliquen la possibilitat d'utilitzar aquests coneixements i habilitats, de manera

transversal i interactiva en contextos i situacions diferents. Per aconseguir l'assoliment de les capacitats, és convenient que la intervenció dels

mestres sigui eminentment activa i que s'orienti a estimular experiències i potenciar els

processos maduratius, amb els recursos que siguin més precisos i en concordança amb

els nivells evolutius respectius i el context sociocultural dels infants.

L’acció educativa del centre respecta els següents principis bàsics: • tenir en compte les diverses maneres d’aprendre de l’alumnat.


• adequar l’ensenyament a les diverses característiques personals i socials que

condicionen els aprenentatges.

• seleccionar i organitzar de manera adequada els continguts que es pretén que els

nens i les nenes aprenguin.

• potenciar que l’activitat de classe discorri en les millors condicions possibles perquè

cada alumne i el grup en conjunt s’esforci per aprendre, raonar i expressar el que se sap,

per plantejar els dubtes, per reelaborar el coneixement; i per actuar amb autonomia i

responsabilitat.

• posar els mitjans necessaris perquè cada infant se senti atès, orientat i valorat, quan ho necessiti i sense cap tipus de discriminació. En el desplegament del currículum considerem especialment rellevants els aspectes

següents:

• el desenvolupament d’hàbits bàsics d'autonomia. • el desenvolupament emocional i afectiu. • el desenvolupament de la capacitat d'aprendre amb els altres i a través dels altres. • el desenvolupament de l'expressió i la comunicació amb diferents llenguatges, especialment el llenguatge oral. • el desenvolupament de pautes de convivència i col·laboració amb el grup. 5.3. EDUCACIÓ PRIMÀRIA El currículum de l'educació primària implica una continuïtat en el plantejament educatiu

d'aquesta etapa, però a la vegada presenta les competències bàsiques com a eix central

del currículum de tot l'ensenyament obligatori.

En l'educació primària, el currículum centrat en les competències bàsiques pretén

aconseguir, en primer lloc, integrar els diferents aprenentatges tot impulsant la

transversalitat dels coneixements. En segon lloc, el fet de partir de les competències

afavoreix que l'alumnat posi en relació els diversos tipus de continguts i els utilitzi de

manera efectiva en diferents situacions i contextos. I, en tercer lloc, les competències

orienten el professorat, en permetre identificar els continguts i criteris d'avaluació que

tenen caràcter bàsic per a tot l'alumnat i, en general, donen una pauta per a les

decisions relatives al procés d'ensenyament i aprenentatge. En el desplegament del currículum considerem especialment rellevants els aspectes

següents:

• el desenvolupament de la igualtat de drets i d'oportunitats entre dones i homes,


l'autonomia personal, la corresponsabilitat i la independència personal.

• el desenvolupament de la llengua oral. • l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. • el desenvolupament de la lectura. • el desenvolupament de competències matemàtiques. • la potenciació de les llengües estrangeres. En cada cicle de l'educació primària es realitzem, com a mínim, un treball o projecte

interdisciplinari de caire competencial, sobre un aspecte de la realitat, amb activitats que

requereixin l'aplicació de coneixements de diverses àrees.

5.3.1. Impartició de la sisena hora La impartició de la sisena hora no ha de suposar, en cap cas, increment dels continguts

curriculars de l’educació primària, sinó la disponibilitat de més temps per al

desenvolupament d’aspectes fonamentals dels currículums vigents. És a dir, les

activitats que es programin a la sisena hora s’han d’entendre com un complement que ha

d’ajudar a l’assoliment de les competències bàsiques. A l’escola Sa Forcanera es va començar a impartir la sisena hora lectiva a primària el

curs 2008/09.

Dins de l’esmentada hora els alumnes d’educació primària fan: -Cicle inicial: 2 hores de tallers interaula, 1 de càlcul global – quinzet i una de

comprensió lectora. L’hora de càlcul global és impartida per mestres de parvulari. - Cicle mitjà: 2 hores de projecte interdisciplinar, 2 de tallers i una de càlcul

global/quinzet. L’hora de càlcul global també és impartida per mestres de parvulari.


6.CONFECCIÓ I DISTRIBUCIÓ DELS GRUPS-CLASSE A l’iniciar l’escolarització dels/les alumnes de p-3 es fan tres grups repartint de manera

equitativa els nens/es segons: data de naixement (inici i final d’any) , germans i cosins,

assistència a la llar d’infants, lletra inicial del nom, nens/nenes, llengua materna i països

de procedència.

Si malgrat tots aquests criteris, l’equip pedagògic d’educació infantil creu que els grups

no han sortit equitatius, els alumnes es tornen a barrejar a l’inici de p-4. Així mateix, si al finalitzar qualsevol dels cursos i/o cicles d’educació infantil i/o primària

es creu pedagògicament adient, es tornaran a barrejar els grups classe per tal que siguin

el més homogenis possibles.

7. METODOLOGIA Es treballa partint de la concepció sòcio-constructivista, la qual entén l’aprenentatge com

la capacitat d’elaborar una representació personal sobre un objecte de la realitat. L’infant

n’és el protagonista amb l’ajuda de la xarxa social que té al seu voltant. Està motivat i viu

el procés de manera global i significativa per tal que li sigui funcional. La pedagogia que es porta a terme està integrada dins de la societat actual.

Per això la manera de treballar és:

-Activa : potencia la iniciativa i la creativitat de l’alumne/a. -

Personalitzada : es té en compte les necessitats de cada alumne/a.

-Investigadora : permet que l’alumne/a a través de l’observació, l’experimentació i la

reflexió construexi el seu propi aprenentatge.

-Significativa : les programacions didàctiques incorporen el coneixement del seu entorn

més proper.

-Globalitzadora : l’alumne/a desenvolupa la capacitat d’aplicar els aprenentatges en

diverses situacions i contextos.

7.1. UTILITZACIÓ D’EDITORIALS L’escola no utilitza llibres a educació infantil i a educació primària se n’utilitzen molt pocs.

A partir del curs 2009/10 l’escola ha començat a fer reciclatge de part dels llibres de text:

els tres de lectura per curs (dos en llengua catalana i un de llengua castellana fins a 4t

de primària i tres en llengua catalana a cicle superior), el Find Out (Pupil’s book)

d’anglès, el llibre de text (part de lectura) de llengua catalana i el llibre de text de llengua

castellana.


A primària l’àrea de medi es treballa a través de centres d’interès, els quals faciliten: el

treball cooperatiu, l’autonomia dels alumnes, la recerca i tria d’informació i l’exposició

oral a la resta de companys . Per tal de treballar el medi competencialment, a les aules

de primària hi ha llibres de consulta socialitzats de diferents editorials amb la finalitat que

els alumnes busquin i extreguin informació i l’expliquin a la resta de companys/es.

A educació infantil cada nivell té una matriu de fitxa horitzontal amb el logotip

corresponent (graduades en dificultat de p-3 a p-5) on els mestres hi composen les fitxes

segons l’àrea a treballar. Així mateix, també hi ha dissenyades unes matrius per a

composar les fitxes de tallers.

A educació primària també hi ha fitxes matrius verticals amb el logo de l’àrea que s’està

treballant. En la mesura del possible, s’aprofita la part de davant i de darrera del foli.

Les matrius de les fitxes estan digitalitzades a la xarxa informàtica del centre; d’aquesta

manera, tots els mestres poden composar les fitxes des de qualsevol ordinador del

centre. Seguint el decret 142/2007 de 26 de juny DOGC núm. 4915 de 29 de juny de 2007 el

claustre de mestres va dissenyar el curs 2008-2009 unes graelles per realitzar les

programacions de les diferents matèries curriculars i/o unitats de programació partint de

les capacitats i competències marcades en el decret anteriorment citat. Aquestes graelles estan digitalitzades i a l’abast de tots els docents. 7.2. FEINES PER EMPORTAR A CASA Al llarg d’educació infantil cada dia l’encarregat de passar llista s’emporta la bossa

viatgera, a P3 aquesta bossa comença a utilitzar-se a finals del primer trimestre. Dins

d’aquesta bossa els alumnes hi troben una petita tasca a realitzar amb les famílies. La

bossa s’ha de tornar a l’endemà al matí a l’escola.

Els divendres a la tarda tots els alumnes d’educació infantil s’emporten a casa un llibre

de la biblioteca d’aula amb la finalitat que gaudeixin de la lectura des de les primeres

edats.

A final de cicle es comença a introduir la responsabilitat de fer una petita tasca a casa.

Un dia a la setmana s’emporten una fitxa i un altre dia s’emporten el llibre de lectura de

l’elefant blau.


7.3. ÀLBUMS

A final de cada trimestre, els/les alumnes s’emporten a casa un recull de les activitats

escrites realitzades al llarg del mateix que té format d’àlbum el qual va enquadernat amb

un enquadernador de plàstic a educació infantil i “fastener” a educació primària.

Cada àlbum té: -Portada amb nom i cognoms de l’alumne/a, nom de l’escola i mes/any de realització.

-Introducció/presentació on s’anomenen a grans trets totes les activitats realitzades al

llarg del trimestre. A educació infantil aquesta presentació la realitza el personatge

dinamitzador: Carmeta, Peret i Superpatró. A educació primària la realitzen els tutors.

-Les fitxes ordenades per matèries/apartats. Al davant de cada apartat hi ha un

separador de color i al darrera les fitxes ordenades per data de realització. -Fulls-recull

amb imatges de festes i sortides del trimestre. - Explicació dels continguts treballats per cada especialista aquell trimestre en

cas que no hi hagi fitxes.

- Un article dirigit als pares.

A part dels àlbums de trimestre, al llarg de cada curs cada nen/a s’emporta a casa altres

àlbums:

P3: àlbum-recull dels tallers, carpeta de plàstica i Forcanart a final de curs, projecte de

curs (al tercer trimestre relacionat amb els mar), Quais i àlbum del nom. P4: àlbum-recull dels tallers, carpeta de plàstica i Forcanart a final de curs, projecte/s (1

d’ells relacionat amb els pirates).

P5: àlbum-recull dels tallers, carpeta de plàstica i Forcanart a final de curs, projecte/s (un

d’ells relacionat amb els pescadors i la pesca). A primària carpeta de plàstica i Forcanart a final de curs. A final de curs queda una mostra de tots els àlbums realitzats a l’arxiu de l’escola. 7.4. LLIBRETA DE PROGRAMACIÓ Per tal de registrar totes les activitats dutes a terme al llarg del curs; els/les mestres

tutors, especialistes i suports tenen una llibreta de programació que s’entrega el primer

dia del mes de setembre on hi ha: - Dades del centre i persones amb càrrec. - Comissions. - Calendari del curs escolars amb els dies de lliure disposició, jornada intensiva i festes

local.

- Organització horària de primària i infantil.


- Horari del mestre. - Horari del grup classe. - Com ho hem de fer? ( Si hem de faltar, si hem de fer fotocòpies…). - Recordem. - Arxivadors d’aula. ( Dades, entrevistes, avaluació i Segarra) - Pactes caps d’estudi (per a mestres de primària): hàbits d’estudi (agendes i control de

deures), tècniques d’estudi i metodologia (llibretes i presentació de treballs), avaluació

(controls, criteris i qualificacions) i deures. - Tasques a fer de cada trimestre: paperassa, avaluació i d’altres). - Calendari de cada mes per anotar-hi el Planning general: claustres, comissions, cicle,

treball personal, atenció als pares…

-Programació de mes: a nivell de cicle s’acorden poemes, dites, endevinalles, cançons

…

-Programació setmanal: les mestres de cada nivell acorden les activitats que realitzaran

al llarg de la setmana (activitats orals, fitxes, racons, plàstica.. ). Els/les mestres

especialistes i/o suports programen les activitats que fan a cada nivell.

7.5. CARPETES D’AULA

A cada classe hi ha quatre carpetes que no poden sortir mai de l’escola ja que la

informació que contenen és confidencial. És per aquest mateix motiu que s’han de situar

en un lloc no accessible als alumnes. Les carpetes van passant de curs en curs amb el grup classe des de p-3 fins a 6è de

primària:

7.5.1 Carpeta de dades on hi ha: -A la contraportada de la carpeta llistat de nens/es amb al·lèrgies i/o malalties cròniques

+ famílies separades amb sentència judicial i dies de recollida dels fills/es per part dels

diferents membres de la família. -Llistat de classe amb telèfons actualitzats, direccions i data de naixement. -

Full de fotos de carnet dels alumnes de l’aula.

-Quadre de sortides d’entorn i llargues fetes a cada curs per tal que quedi clar on s’ha fet

la visita i què s’ha treballat per tal que no es repeteixin al llarg de l’escolarització a

l’escola. -Recull de contes, dites, poemes, endevinalles treballades a cada curs des de p-3


fins a 6è pactades a nivell de cicle. -Llistat de projectes i centres d’interès a cada curs. -Músics i/o compositors, cançons i artistes treballats (Forcanart). -Enquesta al començar l’escolarització dels alumnes. -Quadre on es recollirà el llistat d’alumnes i al grup on es troben: nivell 1 ( grup aula) nivell 2 (alumnes de suport i educació especial) i grup 3 alumnes PI i PII -Una graella on es contemplaran les possibles adaptacions i /o adequacions que es faran a l’aula per aquells alumnes que ho requereixin. 7.5.2 carpetes d’entrevistes on hi ha el resum de les entrevistes personals amb cada família (cada nen té un plàstic). -P-3: Entrevista inicial període d’adaptació + entrevista feta al llarg del curs. A partir de P-4 fins a 6è anar afegint els fulls d’entrevistes (mínim 1 per curs). -Cada curs s’ha d’anar actualitzant i/o obrir el quadre de serveis . (Només el tenen

aquells alumnes que han estat atesos per professionals externs/interns).

7.5.3 carpeta d’avaluació on hi ha: -Resum final de curs dels alumnes (full de les dues ratlles): al llarg dels cursos es van

acumulant.

- Còpia de les actes d’avaluació de final de curs. Els originals i la resta d’actes queden

arxivades al despatx de direcció.

EDUCACIÓ INFANTIL : -Proves d’avaluació inicial i final de cada curs de llengua, mates i recull de l’esquema

corporal a educació infantil (1 plàstic per alumne/a). Cada mes es fa un dibuix des de P3

a P5 i a final de cicle es fa un àlbum que s’entrega a les famílies. A l’escola només hi

queda el darrer dibuix fet al mes de juny de P-5. EDUCACIÓ PRIMÀRIA: -Recull de proves inicials i finals de matemàtiques, llengua, comprensió lectora i la

graella amb els gràfics de la velocitat lectora de cada trimestre. Les proves inicials i finals

realitzades pels alumnes es guarden a les carpetes; a final de segon de primària es

destrueixen les de parvulari , a final de quart de primària es destrueixen les de cicle

inicial i a final de sisè de primària les de cicle mitjà i cicle superior.

-Graella de registre de notes de cada trimestre (buidatge de les avaluacions)


7.5.4. Carpeta Segarra on hi ha: -BITS. (P-3 20 làmines, P-4 22 làmines, P-5 36 làmines i 1r/2n 40 làmines). - Fotocòpies dels problemes graduats pel tractament de càlcul global (Quinzet). - Graella d’avaluació Quinzet. Un cop els alumnes acaben l’escolarització a sisè de primària les informacions de les

carpetes de dades, entrevistes i avaluació es passen per la destructora de documents.

7.6. TREBALL PER CENTRES D’INTERÈS /PROJECTES INTE RDISCIPLINARS Amb aquest sistema de treball els alumnes proposen, argumenten, trien, elaboren

objectius, fan hipòtesis, les verifiquen cercant informació, consultant llibres, revistes,

videos … fent-se preguntes i buscant respostes a les seves inquietuds. Entre tots es

consensua, s’analitza, es decideix … en definitiva, s’aprèn a aprendre. És per això que

es proposa als alumnes el treball per projectes.

A infantil cada grup classe ha de realitzar un projecte al llarg del curs. Al final del

projecte s’elabora un àlbum-recull de tot el procés seguit: què en sabem, que volem

saber i què hem après i de totes les activitats realitzades. A primària aquesta metodologia es treballa a l’àrea de medi . Els mestres que

imparteixen aquesta àrea informen a les famílies dels centres d’interès que es treballaran

a cada trimestre i indiquen una bibliografia de consulta. Els centres d’interès que es

treballaran a cada curs són: a primer de primària l’hort, a segon de primària l’Univers, a

tercer de primària El meu poble, a quart de primària La meva comarca, a cinquè de

primària La meva província i Catalunya i a sisè de primària Catalunya, Espanya i Europa.

Aquests centres d’interès estan recollits en uns dossiers que l’escola ha elaborat i que a

inici de curs es repartirà a cada nen/a

7.7. TALLERS INTERAULA Dins de la metodologia socio-constructivista abans explicada l’escola treballa part del

currículum establert a través dels tallers.

Els tallers són una dinàmica del treball on es fomenta la interacció entre els alumnes i

permet treballar amb un grup més reduït d’alumnes.

Cada curs s’escull un eix d’animació que serveix per fer la distribució dels grups i cada

grup està format per alumnes de totes les classes del cicle. Els grups d’alumnes són

fixes i passen de manera rotativa pels diferents tallers.


A l’inici de curs s’estableixen els diferents tallers, les activitats i les normes. Cada

mestre/a té una carpeta que consta de: graella de la distribució de grups, calendari de

tallers i descripció de les activitats (títol, material utilitzat i descripció de la mateixa).

L’objectiu principal dels tallers és gaudir tots plegats fent coses diferents. La pràctica dels tallers interaula és molt positiva per diverses raons:

-Es fomenta el treball cooperatiu de tot l’alumnat.

-L’alumne/a consolida aprenentatges i a la vegada, ho transmet a d’altres de

diferents edats.

-Es fomenta el lligam i l’amistat entre tots els alumnes.

-Augmenta i reforça la coneixença entre les diferents mestres de l’escola. -Es potencia la necessitat de treballar de forma rigurosa amb una mestra que no és

l’habitual de cada dia i en un espai diferent al de l’aula normal.

-Es trenca la rutina de cada dia. -Afavoreix la socialització i l’autoestima ja que els gran ajuden als petits i als petits els hi

agrada que els companys/es més grans es preocupin per ells i els ajudin.

EDUCACIÓ INFANTIL: Els tallers es realitzen un matí a la setmana. Després de passar llista cada tutor surt al

pati amb els seus alumnes i es barregen amb altres companys/es d’altres aules i acaben

formant el seu grup. Cada alumne porta penjada una medalla de diferent colors segons el grup al que

pertany. Així mateix cada mestre/a porta un rètol amb el color del grup que ha de fer el

seu taller. Cada nen ha de buscar el rètol que coincideixi amb el color de la seva

medalla.

Un cop fets els grups cada mestre/a s’ubica en un espai de l’escola i comença a fer el

seu taller.

Cada taller té dues parts. Una de més manipulativa i lúdica i l’altra més de treball escrit.

Totes les activitats que es realitzen queden unificades en una mateixa fitxa -

matriu seguint l’eix d’animació dels tallers.

Al final dels tallers s’elabora un àlbum-recull de les diferents activitats que s’han realitzat.

Cada nen s’emporta un àlbum a casa i en queda una còpia al despatx de direcció com a

registre de les activitats realitzades.


CICLE INICIAL, MITJÀ I SUPERIOR Com s’ha explicat anteriorment els alumnes d’aquests cicles de primària realitzen els

tallers dos dies a la setmana dins la franja horària de la sisena hora lectiva. Es fan dos

grups de treball, un de cicle inicial on es barregen els alumnes de primer i segon i un

altre grup de cicle mitjà i superior on es fan subgrups de tercer, quart i cinquè. Els alumn Cada tutor/a explica als alumnes a quin grup pertanyen. Abans de començar els tallers

recorda a cada grup quin taller ha de fer i l’espai on es realitza.

Cada grup d’alumnes surt de l’aula i busca el seu taller. Un cop acabat el taller els

alumnes tornen a la seva classe.

Aquell mestre/a que realitzi una part del taller escrita pot utilitzar les fitxes matrius que hi

ha digitalitzades per aquesta finalitat.

Al final dels tallers s’elabora una fitxa recull de cada taller amb una explicació de les

activitats que s’han realitzat i un recull de fotos del mateix. Aquest recull de fitxes

s’adjuntarà a l’àlbum del tercer trimestre. Així mateix, a la mostra de l’àlbum arxivat al

centre també hi haurà un apartat amb totes les fitxes recull dels tallers.


8. COM ENS ORGANITZEM: EDUCACIÓ INFANTIL 8.1 PATRULLES DE TREBALL A educació infantil, es procura no fer activitats escrites amb tot el grup classe per tal de

poder d’oferir una atenció personalitzada a cada nen/a i respectar el seu ritme

d’aprenentatge . El grup de nens/es es divideix en quatre patrulles de 6 o 7 nens/es,

cada una de les quals té una bandera. Cada setmana hi ha una cap de patrulla diferent,

el qual és el “responsable” del grup: porta la bandera, reparteix el material i les carpetes i

agenda a la tarda… Cada patrulla està en un racó diferent de l’aula i la mestra està en el racó de treball

orientant i assessorant als infants de la patrulla pertinent.

Part de la primera franja horària del dilluns al matí es destina a explicar a la mainada el

planning de setmana i les activitats que es faran a cada racó.

8.2. DISTRIBUCIÓ DE LES AULES D’EDUCACIÓ INFANTIL Les aules d’educació infantil estan distribuïdes en 5 espais: - Espai de conversa col·lectiva i assemblea amb la tele com a eix d’animació. - 4 espais destinats a racons de treball: racó de llengua, matemàtiques, traç i lúdic. 8.2.1.Espai de conversa i assemblea amb el racó de la televisió

8.2.1.1 Espai de conversa Donada la importància de la llengua oral en els primers anys d’escolarització de la

mainada, i per tal d’afavorir les relacions entre els infants i els adults, es prioritza dins de

la primera franja horària el racó de la tele.

Es comença el dia fent un treball col·lectiu basat en les rutines quotidianes, que ocupen

una gran part del temps i aporten seguretat als infants.

Les activitats que es fan cada dia són:

-Penjar jaquetes al penjador tots sols/es.

-Treure l’agenda de la carpeta, deixar-la sobre la taula de la mestra i anar a guardar la

carpeta a la seva safata.

-Deixar l’esmorzar dins la panera corresponent a la seva patrulla. -Un cop tots asseguts a la catifa fent una rotllana, canten la cançó del bon dia i l’himne

de l’aula.

-La mestra tria el nen/a que serà l’encarregat d’ajudar-la i farà de presentador a la tele i

els/les nens/es que aquell dia faran de canalista i discjokey al racó de la tele i que també


seran els primers de la fila i ho anota en una graella; d’aquesta manera s’assegura que

tots els nens/es, facin totes les funcions. -El/la nen/a encarregat/da passa llista i mira els nens que es queden al menjador. També

s’aprofita per treballar el menú. Un cop passada la llista es fa un treball oral de comptar

els nens que hi ha a la classe, els que s’han quedat a casa, quants n’hi ha de cada

patrulla..

-Es treballa el calendari : es mira el temps que fa, el dia de la setmana i el número de

mes i l’any. Es comença a fer un treball d’estadística.

-El primer dia del mes es presenta la dita i el poema del mes i es va recordant

diàriament.

-El treball de llengua es completa amb rodolins, endevinalles, embarbussaments, altres

cançons…

-Es miren els bits que es canvien quinzenalment: Segarra, números, lletres, imatges i

noms.

-Al llarg del curs es poden anar realitzant jocs diversos tant de mates com de llengua:

classificació del noms, joc de les inicials, joc visual dels noms, agrupar segons una

qualitat,fer descomposicions amb xapes.

8.2.1.2 Racó de la tele La tele és una carcassa real buida d’una tele vella sense pantalla. En el lateral hi ha els

números dels canals i el nom dels mateixos (bona cuina, notícies locals, esports,

culturals, el temps .. ) movibles i un micròfon que utilitzen els presentadors i els

periodistes.

No és un racó de joc; al llarg del dia només s’utilitza quan es fa conversa oral. Un cop realitzades les primeres rutines, es comença la conversa a través de la tele.

L’objectiu d’aquest racó és potenciar:

-La curiositat ( explorar, buscar, indagar, esbrinar)

-Concentració : no perdre el fil fins al final.

-Respecte als companys/es. -L’autonomia i la inventiva.

-El càlcul mental. -L’expressivitat: parlar correctament i de forma clara i entenedora seguint l’estructura: “ Bon dia, companys i companyes, us vull dir una notícia…. ….

Fins aquí la meva notícia. Gràcies per haver-me escoltat”


-Comença el discjokey posant la sintonia de les notícies i el presentador obre

l’edició d’aquell dia:

“Bon dia, comença l’edició del telenotícies d’avui dia … i us presento a (diu el nom

i el cognom del company/a) un fort aplaudiment”

-A continuació el canalista li pregunta:“Quin canal vols? De què vols parlar?”posa

el número i el nom del canal a dalt de la tele.

- El periodista (nens que surten voluntàriament a explicar una notícia i/o vivència)

explica la notícia seguint l’estructura.

-El presentador l’acomiada amb “un fort aplaudiment”

Quan ja no queden nens, tanca l’edició dient “ Fins aquí, l’edició d’avui de les

notícies. Bon dia i fins demà/dilluns”

De les notícies que porten els nens i les nenes se’n deriven activitats de llengua segon el

nivell dels alumnes: escriure el titular, redactar la notícia, dibuixar el que els suggereix la

notícia, fer el diari d’aula … Les notícies que porten els nens també queden classificades en el PLAFÓ DEL DIARI

que hi ha a l’aula. En aquest plafó hi ha una portada amb les seves parts: nom del diari,

notícia important (titular i fotografia),anunci… i diferents carpetes

relacionades amb els diferents canals de la tele: esports, de prop, de lluny, locals,

anuncis i el temps.

8.2.1.3 Espai d’assemblea És el lloc privilegiat de participació on tothom (mestres i alumnes) pot dir la seva i ser

escoltat.

A cada aula hi ha el racó de l’assemblea amb tres sobres: jo felicito, jo critico i jo proposo

on els alumnes i mestres hi van depositant les seves notes que són llegides el dia que

dins l’horari de cada nivell està destinat a l’assemblea. Dels conflictes que poden haver

anat sorgint al llarg de la setmana s’arriba a un pacte final que s’ha intentar complir entre

tots. Els acords els escriuen el secretari i el seu ajudant i queden a l’abast dels alumnes per

tal que es vagin recordant al llarg de la setmana. D’aquesta manera es fomenten i

consoliden els valors. A prop d’aquest espai hi ha un petit racó per a resoldre conflictes , en aquest espai hi ha

dos elements que guien els alumnes per tal de marcar el torn de paraula ( targeta de la

boca) i el torn d’escolta ( targeta d’una orella). Aquest racó s’ha d’utilitzar per aquells

petits conflictes que els alumnes han de resoldre immediatament.


8.2.2 Racons de treball

Dins les franges horàries de racons de treball s’intenta que hi hagi dos mestres a l’aula.

Es comença fent el repartiment de les patrulles: es diu a cada una on li toca anar.

Seguidament, el/la cap de patrulla agafa la bandera i la situa al mig de l’espai on s’han

d’ubicar, la resta de companys /es el segueixen. Posteriorment el/la cap de patrulla

reparteix les fitxes i agafa el material comú que necessiten. Un/a mestre/a es situa al racó llengua i l’altre al racó de matemàtiques. Aquests racons

són on els alumnes necessiten més l’ajuda de l’adult. En els altres dos racons els/les

alumnes treballen més autònomament. Cada racó té una graella d’avaluació on els mestres hi tenen marcat un indicador

relacionat amb el treball realitzat setmanalment.

8.2.2.1 Racó de llengua Aquest racó està situat al davant de la pissarra. En aquest espai hi ha l’abecedari penjat

amb diverses tipologies de lletres segons el nivell dels alumnes. per tal que tots els

alumnes segueixin la direccionalitat correcta a l’hora de realitzar el traç de les lletres

majúscules, a nivell de centre hi ha les pautes per fer cada lletra. Veure annex 1. A través d’aquest racó es treballa per escrit amb una fitxa els poemes, dites,

endevinalles, notícies… programats. A mesura que els alumnes van acabant el/la mestra

pot ampliar el contingut a la part de darrera de la fitxa. L’ampliació dels continguts anirà

en funció del nivell maduratiu i de coneixements de cada infant. En aquest racó també hi ha els calaixos on els alumnes guarden les fitxes quan la

mestra els dóna el consentiment de la feina acabada. Cada nen /a guarda tot/a sol/a la

fitxa en el seu calaix. El material que utilitzen els alumnes (llapis, retoladors,

plastidecors…) està al mig de la taula i es comparteix. Dins del racó de llengua hi ha també el racó de la biblioteca. És un espai on els nens es

poden posar còmodes i gaudir de la lectura. Cada divendres els alumnes s’emporten a

casa un llibre de préstec per tal de poder-ne gaudir durant el cap de setmana amb la

família.


8.2.2.2 Racó de matemàtiques Dins de cada aula hi ha un espai reservat al racó de matemàtiques. A la paret hi ha

enganxats tots els nombres que es treballen a cada nivell.

En aquest racó, els/les mestres de cada nivell programen les activitats a realitzar-hi.

Aquestes activitats són conegudes per la mainada ja que el/la mestra l’ha presentat amb

anterioritat. A mesura que els alumnes van acabant el/la mestra pot ampliar el contingut

a la part de darrera de la fitxa. L’ampliació dels continguts anirà en funció del nivell

maduratiu i de coneixements de cada infant.

El/la mestre ha de procurar que hi hagi tot el material necessari per a realitzar tant les

activitats escrites com les activitats manipulatives.

Dins d’aquest racó hi ha d’haver un petit espai per poder treballar amb els materials de

construcció i/o experimentació de volum de la metodologia Segarra.

8.2.2.3 Racó de traç

En aquest racó les mestres programen les activitats a realitzar amb la finalitat de reforçar

la motricitat fina.

L’objectiu d’aquest racó és el de tenir una motricitat cada vegada més acurada per tal de

fer el salt a la lletra lligada el darrer trimestre de P4.

Per tal de reforçar el traç d’una manera més lúdica en el racó hi podem trobar material

plastificat on la mainada pot fer el traç amb retoladors vileda.

8.2.2.4 Racó lúdic En aquest racó les mestres programen les activitats a realitzar des d’una vessant lúdica:

manipulació de materials, observació d’elements naturals, jocs…

8.2.3 Petit espai de plàstica A cada aula hi ha un espai destinat a l’educació visual i plàstica amb un cavallet de

pintura i un carro on s’endreça tot el material bàsic que poden utilitzar dues patrulles

alhora. Cada aula té 12 unitats de felpes, punxons, tisores, pinzells i enganxaments. Si el mestre/a necessita algun material que no té a l’aula pot anar a la sala de mestres

on hi ha el material comunitari.

En el cas que s’estigui treballant un artista, les seves obres estaran penjades en el racó

de forcanart.


8.3. ARMARIS DE CICLE

Cada cicle disposa d’un armari de color. L’armari d’educació infantil és de color vermell.

En aquest armari hi ha guardat tot el material de consulta, material socialitzat, material

de cicle, material específic de racons i altres...

Aquests armaris s’intentarà que estiguin ubicats en les tutories o espais propers als

nivells que els han d’utilitzar.

9. COM ENS ORGANITZEM: CICLE INICIAL DE PRIMÀRIA 9.1. PATRULLES DE TREBALL A cicle inicial, es procura seguir en la mesura del possible la metodologia utilitzada a

educació infantil per tal que els alumnes no notin tan el canvi d’etapa. El grup de nens/es

es continua dividint en cinc patrulles d’entre 4 i 6 nens/es. Cada setmana hi ha una cap

de patrulla diferent, el qual és el “responsable” del grup: reparteix el material i les fitxes

de treball. Cada patrulla té una panera de material fungible per compartir: llapis, gomes,

colors, retoladors… Cada dia/ setmana hi ha un encarregat de passar llista, mirar el temps i saber quants

nens/es es queden al menjador.

9.2. DISTRIBUCIÓ DE L’AULA Les aules de cicle inicial de primària estan distribuïdes en un únic espai : - Cada patrulla forma un grup de treball i té dues o tres taules. - A cada aula hi ha un moble fet a mida on cada patrulla té un espai per guardar-hi:

carpetes de dues anelles de fitxes, llibres de text, llibretes, paneres de material

fungible… així mateix a la part superior del moble hi ha diversos espais mida DIN A3

on el/la mestre/a pot guardar-hi les feines fetes pels alumnes. - Seguint la línia d’educació infantil a cada aula hi ha una carcassa de televisió que es

fa servir per fer l’expressió oral en llengua castellana. - L’espai de plàstica es manté amb la mateixa organització que a educació infantil. - Dins de cada aula també hi ha un moble on es guarden tant els llibres de préstec

com els llibres de lectura socialitzats.

9.3. HORA DE TUTORIA


Una hora a la setmana es destina a fer treball de tutoria. Aquesta hora és duta a terme

pel tutor/a de l’aula i el seu objectiu és la reflexió col·lectiva. Les activitats que es

realitzen tenen per finalitat:

- treballar valors - resoldre els conflictes apareguts - enfortir la cohesió de grup. Per aconseguir aquests objectius es tenen eines com: - l’assemblea - dinàmiques de grup - contes, relats, paràboles… Aquestes eines permeten arribar a acords que comprometen a infants i adults a millorar.

9.4. PACTES DE CAP D’ESTUDI El curs 2005/06 tots els caps d’estudi de Blanes van pactar un hàbits d’estudi comuns a

tots els centres de primària per tal que l’alumnat quan arribi a Secundària tingui assolits

els hàbits de treballs bàsics. Els pactes als quals es van arribar són:

9.4.1. Hàbits d’estudi

9.4.1.1. Agendes: Una part de la pissarra es dedica a l’agenda per recordar les feines. Els tutors han de

portar un control de l’agenda. Els pares l’han de signar cada dia.

9.4.1.2.control del treball diari i deures: Cada mestra revisa la feina de la seva assignatura i després cal fer el traspàs

d’informació al tutor. Per fer el control de deures a cada aula hi ha un llibre de control

(llibreta de comportament). La constància escrita a l’hora de controlar les feines pot

servir de justificació davant les famílies.

9.4.2.Tècniques d’estudi i metodologia

9.4.2.1. Llibretes: S’utilitza una llibreta petita sense espiral per als dictats i les redaccions.

A segon de cicle inicial hi ha una petita llibreta de quadres per exercicis complementaris

de matemàtiques.

9.4.3. Avaluació


9.4.3.1. Proves

Es realitzen avaluacions inicials i finals.

Es fan proves per avaluar la velocitat lectora dels alumnes a inici de curs i en acabar

cada trimestre.

9.4.3.2. Criteris d’avaluació No només es tenen en compte les notes dels exàmens sinó també com fan els treballs,

l’esforç, l’actitud, les intervencions a classe..

9.4.3.3. Qualificacions a primària La terminologia utilitzada és: Excel·lent, notable, bé, suficient, insuficient. A nivell de

centre es va acordar que hi ha nota de cada bloc de continguts i un apartat

d’observacions d’àrea.

9.5 DEURES Un cop per setmana tots els alumnes d’educació primària s’emporten a casa un llibre de

la biblioteca d’aula amb la finalitat de continuar gaudint de la lectura. Cada llibre va

acompanyat d’una targeta de lectura on els pares han de signar el nombre de planes que

ha llegit l’alumne.

La finalitat d’aquesta targeta és que si un alumne no ha acabat el llibre el pugui continuar

llegint la propera setmana.

A nivell de centre es va pactar: PRIMER DE PRIMÀRIA: Primer i segon trimestre 2 dies a

la setmana de deures. Tercer trimestre 3 dies a la setmana de deures.

SEGON DE PRIMÀRIA: Primer i segon trimestre 3 dies a la setmana de deures i feina

esporàdica de mestres especialistes. Tercer trimestre 4 dies la setmana de deures i feina

esporàdica de mestres especialistes

9.6. RACONS A MATEMÀTIQUES

Una hora a la setmana es dedicarà a fer racons matemàtics. Aquesta hora s’intentarà

que estigui desdoblada o que hi hagi suport a l’aula per tal que el treball en petit grup

sigui més eficaç i més ben atès. Els racons estan dividits en 4 blocs: lògica i geometria,

càlcul i numeració, mesura i problemes.

A cada aula hi ha una carpeta on es troben les graelles d’autoavaluació, la programació

dels diferents racons de cada sessió i el model de fitxa a omplir o les instruccions per

treballar cada racó.


9.7 INTERCANVI HORA CASTELLÀ Aquells grups que tenen més d’una línea impartiran sempre que es pugui l’àrea de

llengua castellana un/a mestre/a del mateix nivell o especialista però que no sigui el/la

tutor/a del grup, per tal que als alumnes els sigui més fàcil interioritzar en quina llengua

s’han d’adreçar a cada adult.


Cada cicle disposa d’un armari de color. L’armari de cicle inicial és de color verd. En

aquest armari hi ha guardat tot el material de consulta, material socialitzat, material de

cicle, material específic de racons i altres...



10. COM ENS ORGANITZEM: CICLE MITJÀ DE PRIMÀRIA. 10.1. PATRULLES DE TREBALL A cicle mitjà es va canviant la metodologia de treball respectant l’evolució i maduració

dels alumnes; és per aquest motiu que ja s’eliminen les patrulles de treball i es comença

a encarar el treball cap al final de l’etapa educativa.

10.2. DISTRIBUCIÓ DE L’AULA Les aules de cicle mitjà de primària estan distribuïdes en un únic espai: - Cada alumne/a té una taula individual per a treballar. Cada mestre/a tutor/a fa la

distribució de l’aula segons creu convenient.

- Part del material fungible es continua compartint. Així mateix, cada alumne porta de

casa un estoig personal per guardar-hi els estris més habituals d’escriptura: llapis, goma

i bolígrafs que el/la tutor/a entrega a principi de curs.

- A cada aula hi ha un moble fet a mida on els alumnes tenen un espai per guardar-hi:


fungible… així mateix a la part superior del moble hi ha diversos espais mida DIN A3 on

el/la mestre/a pot guardar-hi les feines fetes pels alumnes. - Dins de cada aula també hi ha un moble on es guarden tant els llibres de préstec

com els llibres de lectura socialitzats.


10.3.HORA DE TUTORIA Una hora a la setmana és destinada a fer treball de tutoria. Aquesta hora és duta a

terme pel tutor/a de l’aula i el seu objectiu és la reflexió col·lectiva. Les activitats que es

realitzen tenen per finalitat: - treballar valors - resoldre els conflictes apareguts - enfortir la cohesió de grup. Per aconseguir aquests objectius es tenen eines com: - l’assemblea - dinàmiques de grup - contes, relats, paràboles… Aquestes eines permeten arribar a acords que comprometen a infants i adults a millorar.

10.4. PACTES DE CAP D’ESTUDI

10.4.1. Llibretes:

S’utilitzarà llibretes grans de quadres sense espiral 1 per cada àrea. Les fitxes

d’ampliació s’enganxen a la llibreta o es classifiquen a la carpeta d’anelles. Es copiarà

l’enunciat en bolígraf blau o negre indistintament amb bona cal·ligrafia. S’utilitzarà el

bolígraf vermell per a les correccions. Resposta en bolígraf o llapis indistintament. Es

farà un ús mínim del llapis. Posar la data curta per a matemàtiques i llarga per a la resta

d’àrees. Títols destacats en color però sense passar-se en guarniments innecessaris.

Donar valor a la llibreta: s’avaluarà la presentació, l’organització…

10.4.2. Presentació de treballs:

Parts d’un treball: portada(títol, nom i curs), índex, introducció, cos del treball, conclusió i

bibliografia. Insistir en els marges: esquerre, dret, dalt i baix. Treballs a una cara.

Indistintament a mà o ordinador. També es parla d’ensenyar a treballar en petits grups

(de 4 o més). Fomentar a fer resums, recollir i analitzar la informació.


10.4.3. Avaluació

10.4.3.1. Proves i controls Es realitzen avaluacions inicials i finals amb la finalitat d’avaluar els coneixements dels

alumnes en les àrees de llengua catalana, castellana i matemàtiques


cada trimestre.

En els controls s’avaluen els continguts d’una o dues unitats didàctiques. El tipus de

control solen ser variats en funció del tema i de la matèria: controls pràctics,

memotècnics, amb preguntes curtes, d’escollir verdader/fals, tipus test, preguntes orals i

preguntes de redactar.

10.4.3.2. Criteris d’avaluació

No només es tenen en compte les notes dels exàmens sinó també com fan els treballs,

l’esforç, l’actitud, les intervencions a classe...




10.5. DEURES Els alumnes de cicle mitjà es continuen emportant a casa un cop per setmana un llibre

de la biblioteca d’aula amb la targeta de lectura amb la finalitat de continuar gaudint de la

lectura. A nivell de centre es va pactar: TERCER: Deures cada dia de la setmana, estudiar pels controls

QUART: Deures cada dia de la setmana , estudiar pels controls En aquest cicle es segueix mantenint l’ús de la llibreta de comportament on quedarà

registrat el dia a dia del grup classe, d’aquesta manera el tutor té la informació

immediata de qualsevol incident a les hores de classe on ell/a no hi és.









treballar cada racó.

10.7. INTERCANVI HORA CASTELLÀ

L’àrea de llengua castellana es continua impartint seguint els mateixos criteris que a cicle

inicial: aquells grups que tinguin més d’una línea impartiran l’àrea de llengua castellana

un/a mestre/a del mateix nivell o especialista però que no sigui el/la tutor/a del grup, per

tal que als alumnes els sigui més fàcil interioritzar en quina llengua s’han d’adreçar a

cada adult.


Cada cicle disposa d’un armari de color. L’armari de cicle mitjà i superior és de color

taronja. En aquest armari hi ha guardat tot el material de consulta, material socialitzat,

material de cicle, material específic de racons i altres...




11. COM ENS ORGANITZEM: CICLE SUPERIOR DE

PRIMÀRIA. 11.1 PATRULLES DE TREBALL A partir de cicle mitjà ja no existeixen les patrulles de treball. Ara ja es prepara a

l’alumne/a pel pas a secundària obligatòria.

11.2. DISTRIBUCIÓ DE L’AULA Les aules de cicle superior de primària estan distribuïdes en un únic espai: - Cada alumne/a té una taula individual per a treballar. Cada mestre/a tutor/a fa la

distribució de l’aula segons creu convenient.

- Part del material fungible es continua compartint. Així mateix, cada alumne porta de

casa un estoig personal per guardar-hi els estris més habituals d’escriptura: llapis, goma

i bolígrafs que el/la tutor/a entrega a principi de curs.

- A cada aula hi ha un moble fet a mida on els alumnes tenen un espai per guardar-hi:


fungible… així mateix a la part superior del moble hi ha diversos espais mida DIN A3 on

el/la mestre/a pot guardar-hi les feines fetes pels alumnes. - Dins de cada aula també hi ha un moble on es guarden tant els llibres de préstec com

els llibres de lectura socialitzats.

11.3. HORA DE TUTORIA Una hora a la setmana és destinada a fer treball de tutoria. Aquesta hora és duta a

terme pel tutor/a de l’aula i el seu objectiu és la reflexió col·lectiva. Les activitats que es

realitzen tenen per finalitat: - treballar valors - resoldre els conflictes apareguts - enfortir la cohesió de grup. Per aconseguir aquests objectius es tenen eines com: - l’ assemblea - dinàmiques de grup - contes, relats, paràboles… Aquestes eines permeten arribar a acords que comprometen a infants i adults a millorar.

11.4. PACTES DE CAP D’ESTUDI


11.4.1. Llibretes:

S’utilitzarà llibretes grans de quadres sense espiral 1 per cada àrea. Les fitxes

d’ampliació s’enganxen a la llibreta o es classifiquen a la carpeta d’anelles. Es copiarà

l’enunciat en bolígraf blau o negre indistintament amb bona cal·ligrafia. S’utilitzarà el

bolígraf vermell per a les correccions. Resposta en bolígraf o llapis indistintament. Es

farà un ús mínim del llapis. Posar la data curta per a matemàtiques i llarga per a la resta

d’àrees. Títols destacats en color però sense passar-se en guarniments innecessaris.

Donar valor a la llibreta: s’avaluarà la presentació, l’organització…

11.4.2. Presentació de treballs: Parts d’un treball: portada (títol, nom i curs), índex, introducció, cos del treball, conclusió i

bibliografia. Insistir en els marges: esquerre, dret, dalt i baix. Treballs a una cara.

Indistintament a mà o ordinador. També es parla d’ensenyar a treballar en petits grups

(de 4 o més). Fomentar a fer resums, recollir i analitzar la informació.

11.4.3. Avaluació

11.4.4.1. Proves

Es realitzen avaluacions inicials i finals amb la finalitat d’avaluar els coneixements dels

alumnes en les àrees de llengua catalana, castellana i matemàtiques.


cada trimestre. En els controls s’avaluen els continguts d’una o dues unitats didàctiques. El tipus de

control solen ser variats en funció del tema i de la matèria: controls pràctics,

memotècnics, amb preguntes curtes, d’escollir verdader/fals, tipus test, preguntes orals i

preguntes de redactar.

El Departament d’Ensenyament envia als centre unes proves per a realitzar als alumnes

de cicle superior. A començament de cinquè de primària es passen les proves de

diagnosi i a finals de 6è de primària es passen les proves de competències bàsiques.


11.4.4.2. Criteris d’avaluació No només es tenen en compte les notes dels exàmens sinó també com fan els treballs,

l’esforç, l’actitud, les intervencions a classe..











treballar cada racó. 11.6. DEURES Els alumnes de cicle superior es continuen emportant a casa un cop per setmana un

llibre de la biblioteca d’aula amb la targeta de lectura amb la finalitat de continuar gaudint

de la lectura. A nivell de centre es va pactar: CINQUÈ: Deures cada dia de la setmana, estudiar pels controls

SISÈ: Deures cada dia de la setmana , estudiar pels controls En aquest cicle es segueix mantenint l’ús de la llibreta de comportament on quedarà

registrat el dia a dia del grup classe, d’aquesta manera el tutor té la informació

immediata de qualsevol incident a les hores de classe on ell/a no hi és.

11.7 INTERCANVI HORA CASTELLÀ

L’àrea de llengua castellana es continua impartint seguint els mateixos criteris que a cicle

inicial: aquells grups que tinguin més d’una línea impartiran l’àrea de llengua castellana

un/a mestre/a del mateix nivell o especialista però que no sigui el/la tutor/a del grup, per

tal que als alumnes els sigui més fàcil interioritzar en quina llengua s’han d’adreçar a

cada adult.



Cada cicle disposa d’un armari de color. L’armari de cicle mitjà i superior és de color

taronja. En aquest armari hi ha guardat tot el material de consulta, material socialitzat,

material de cicle, material específic de racons i altres...



12. AVALUACIÓ

12.1. Actes d’avaluació

A final de cada trimestre s’ha de presentar les actes d’avaluació. Document on quedarà

recollit per escrit tot allò que s’hagi parlat referent al grup classe en la reunió d’avaluació.

En aquesta reunió es mirarà d’avaluar a cada alumne tenint en compte l’actitud i els

continguts assolits en les diferents àrees.

En aquesta reunió el tutor disposarà d’una graella on recollirà les diferents qualificacions

i observacions que puguin fer tots els assistents referent a cada alumne/a. Aquesta

graella la guardarem a la carpeta d’avaluació que es troba a cada aula.

12.2. Informes

Els informes és el document que s’entregarà a cada família i que recollirà les

qualificacions de totes les àrees.

Els informes a infantil s’entreguen al febrer i al juny. Durant el curs s’ha de fer almenys

una entrevista per família.

Els informes a primària s’entreguen a final de cada trimestre.

En aquests informes hi constarà un apartat d’observacions específiques que s’omplirà a

aquells alumnes d’aula d’acollida i educació especial que necessitin informe obert.

Aquests informes s’han digitalitzat i cada mestre tindrà un USB amb l’excel corresponent

al seu nivell.


13. HORARIS: 13.1. ALUMNES D’ INFANTIL I PRIMÀRIA Els alumnes d’educació infantil i educació primària tenen horaris diferents. Els

alumnes d’EDUCACIÓ INFANTIL:

Al matí tenen dues franges horàries de treball (de 9 a 10’15 i de 10’45 a 12) i una

d’esbarjo (de 10’15 a 10’45h).

A la tarda tenen: P3 una franja de treball de 15 a 16-16:10 hores, esbarjo de 16:10 a 16:40 i una estona

de recollida i comiat de 16:40 a 17 hores.

P4 una franja de treball de 15 a 16:20-16:30 hores, esbarjo de 16:20 a 16:40 i una

estona de recollida i comiat de 16:40 a 17 hores.

P5 dues franges de treball de 15 a 16 i de 16 a 17 hores. Els alumnes d’EDUCACIÓ PRIMÀRIA: Al matí tenen quatre franges horàries de treball: dues abans del pati (de 9 a 9’55 i de

9’55 a 10’45) i dues després del pati (d’11’15 a 12’05 i de 12’05 a 13) i una d’esbarjo

(d’11’15 a 11’45h). A la tarda tenen dues franges horàries de treball: de 15 a 16 i de 16 a 17 hores. 13.2.MESTRES INFANTIL I PRIMÀRIA Els mestres tindran l’horari laboral setmanal establert amb caràcter general per als

funcionaris de la Generalitat de Catalunya, horari que actualment és de 37 hores i 30

minuts. La distribució setmanal d’aquestes hores és la següent: Docència: 23 hores, que inclouran: • Activitats docents amb grups classe. • Activitats de suport: intervenció de dos mestres dins l’aula, agrupaments flexibles,

ampliació d’àrees, ensenyament optatiu d’una segona llengua estrangera…

• Atenció a la diversitat: atenció a grups reduïts, atencions individualitzades, reforç dins i

fora de l’aula, atenció específica a alumnes que romanen un any més al mateix curs o

cicle. • Activitats de tutoria individual i de grup. • Esbarjo. • Substitució d’absències de curta durada, inferiors a 4 dies.


• Activitats de la sisena hora. Quant a la substitució d’absències de curta durada, la direcció del centre haurà de

preveure les activitats de suport docent que els mestres faran dins el seu horari de

docència, quan no sigui necessària la substitució.

Activitats d’horari fix: 7 hores, que inclouran: • Coordinació docent: reunions del claustre, de revisió i adequació del

projecte, de coordinació de cicle o d’àrea, d’avaluació, del consell escolar

i de les seves comissions, etc. • Activitats relacionades amb la tutoria (atenció individual als alumnes, entrevistes i

reunions amb pares i mares, documentació acadèmica, etc.), l’adaptació del currículum a

les necessitats i a les característiques de l’alumnat, etc. • Activitats relacionades amb la col·laboració amb altres professionals que intervenen en l’atenció a l’alumnat nouvingut i amb necessitats educatives especials.

• Activitats incloses en el Pla de formació permanent del professorat. • Encàrrecs o responsabilitats específiques. • Coordinació amb altres centres. Dins l’horari de tots els mestres del centre (tant d’educació infantil com de primària) hi ha

7 hores de dedicació exclusiva sense classe. D’aquestes 7 hores se’n dediquen dues a

reunions de caràcter intern: cicles, claustres, comissions, programacions.... A nivell de

centre es va acordar que es realitzarien els dimarts i els dijous de 13 a 14hores. D’altra

banda, totes les tutores que imparteixen classe al mateix nivell coincideixen dues hores

lliures per programar la setmana i així garantir que tots els alumnes del mateix nivell fan

les mateixes activitats. Per tal de facilitar que els mestres de primària tinguin una hora més a la setmana per

poder trobar-se i coordinar-se tots els mestres d’educació infantil imparteixen una hora

de docència a educació primària (els dilluns de 12 a 13 hores) en la qual reforcen el

càlcul global i mental dels alumnes a través del “quinzet” i del “quinze són quinze”. Altres activitats relacionades amb la docència: 7 hores i 30 minuts • Entre aquestes activitats cal entendre-hi preparació de classes, correccions, formació

permanent, reunions pedagògiques, preparació de programacions i d’intervencions

educatives individualitzades, etc., que no han de ser realitzades necessàriament en el

centre ni cal que tinguin horari fix.


13.3. DISTRIBUCIÓ HORÀRIA DE MATÈRIES Seguint la normativa i tenint en compte les peculiaritats i manera de funcionar del centre,

l’escola Sa Forcanera ha prioritzat la següent distribució horària de les matèries:

P3 3 franges horàries de televisió més rutines 2 franges horàries en les quals fan 30 minuts d’anglès i 30 minuts de matemàtiques

manipulatives

4 hores de racons de treball 2 hores de plàstica 1 hora de projectes 1 hora d’educació musical 1 hora de psicomotricitat 1 hora de conte i assemblea A partir del segon trimestre cada divendres al matí es fan tallers.

P4 3 franges horàries de televisió més rutines 1 franja horària de matemàtiques manipulatives i càlcul mental 4 hores de racons de treball 2 hores de plàstica 2 hora de projectes 1 hora de llengua anglesa 1 hora d’educació musical 1 hora de psicomotricitat 1 hora de conte 1 hora d’assemblea A partir del segon trimestre cada divendres al matí es fan tallers.

P5 3 franges horàries de televisió més rutines

1 franja de matemàtiques manipulatives i càlcul mental.

4 hores de racons de treball

1 hora de llengua escrita

1 hora de lectura

2 hores de plàstica

2 hores en les quals mitja classe fa projecte en llengua angles i mitja classe fa

projecte amb la tutora.


1 hora d’educació musical

1 hora de psicomotricitat

1 hora de conte

1 hora d’assemblea A partir del segon trimestre cada divendres al matí es fan tallers.

PRIMER DE PRIMÀRIA

5 hores de matemàtiques

1 hora de càlcul global (sisena hora)

5 hores de llengua catalana dins de les quals n’hi ha una de comprensió lectora (sisena

hora)

1 hora de biblioteca

2 hores de llengua castellana

2 hores de llengua anglesa

2 hores d’educació física

1 hora d’informàtica


2 hores de medi

2 hores de música

1 hora de tutoria

1 hora d’estructures lingüístiques comunes

1hora de projecte (sisena hora)

2 hores de tallers (sisena hora).

A l’horari de l’aula hi ha de constar la mitja hora de lectura diària i una hora de expressió

escrita.

SEGON DE PRIMÀRIA


1 hora de càlcul global

5 hores de llengua catalana dins de les quals n’hi ha una de comprensió lectora

1 hora de biblioteca (sisena hora)







3 hores de medi

1 hora de música

1 hora de tutoria

1 hores d’estructures lingüístiques comunes.

2 hores de projecte interdisciplinar (sisena hora)

2 hores de tallers (sisena hora).


escrita.

TERCER DE PRIMÀRIA




1 hora de biblioteca (sisena hora)






2 hores de medi

1 hora de música

1hora de biblioteca

1 hora de tutoria


2 hores de tallers (sisena hora)

2 hores de projecte interdisciplinari (sisena hora).


escrita.

QUART DE PRIMÀRIA




1 hora de biblioteca(sisena hora)







3 hores de medi

1 hora de música

1 hora de tutoria


2 hores de tallers (sisena hora)

2 hores de projecte interdisciplinari (sisena hora).


escrita.

CINQUÈ DE PRIMÀRIA

4 hores de matemàtiques 1 hora de càlcul global 4 hores de llengua catalana dins de les quals n’hi ha una de comprensió lectora

1 hora de biblioteca (sisena hora) 3 hores de llengua castellana 2 hores de llengua anglesa 2 hores d’educació física 1 hora d’informàtica 2 hores de plàstica 3 hores de medi 1 hora de música 1 hora de tutoria 1 hores d’estructures lingüístiques comunes. 2 hores de projecte interdisciplinari (sisena hora). 2 hores de tallers (sisena hora) A l’horari de l’aula hi ha de constar la mitja hora de lectura diària i una hora de expressió

escrita.


14. AULES TEMÀTIQUES Al llarg del curs 2005/06, a part de les aules de referència de cada grup classe, hi havia

l’aula del vaixell, com a espai comú de tot el parvulari la qual s’utilitzava per: música,

psicomotricitat, assemblees i distribució de tallers i projecte. Aquest fet ens permetia tenir un espai de trobada que afavoria les relacions

interpersonals, tant a nivell d’alumnes com dels infants amb els adults.

El curs 2006/07 hi ha hagut les aules temàtiques de música i joc simbòlic, biblioteca, aula

de psicomotricitat/educació física i aula d’informàtica. L’aula del vaixell ha continuat sent

el punt de trobada de l’escola. A mesura que han anat avançant els cursos i l’escola ha anat creixent s’han anat perdent

espais comuns ja que ens hem hagut d’anar adaptant a les necessitats existents.

Aquestes aules temàtiques s’intentaran tornar a recuperar el més aviat possible ja que

faciliten la línea pedagògica del centre.

El curs 2010/11 l’escola ha disposat d’una aula d’acollida i d’una nova aula d’informàtica

molt més gran.

14.1. AULA DE MÚSICA I JOC SIMBÒLIC AULA DE MÚSICA: L’aula de música està pensada per a que sigui un espai on viure la

música. Per tant, no hi haurà ni taules ni cadires per tal de poder realitzar diferents jocs,

danses i tocar els instruments. A final de cada trimestre, els alumnes s’emporten el recull de les activitats realitzades a

l’àrea de música.

ESPAI DE JOC SIMBÒLIC: En aquest espai els nens juguen, s’expressen tal i com són,

adquireixen determinades habilitats personals, desenvolupen la seva capacitat de relació

amb els altres i donen sentit a allò que aprenen del seu entorn.

El joc els produeix plaer i satisfacció. Posen en pràctica totes les seves experiències i

avancen en el procés d’autonomia.

Cada vegada que l’infant va a l’aula de racons tria el racó on vol anar a jugar. Aquests dos últims cursos per manca d’espais les aules de música i joc simbòlic han

desaparegut, però esperem poder-les recuperar aviat.


14.2. BIBLIOTECA D’ESCOLA Al llarg del curs 2005/06 es va demanar a l’ajuntament una subvenció per crear la

Biblioteca d’escola que es va crear el curs 2006/07 amb llibres bàsicament de consulta. S’ha procurat que sigui un espai acollidor i tranquil per tal de captar l’atenció i l’interès

dels infants. A partir del fil conductor de l’escola que és el mar, hi ha el personatge del

peix irisat que anima a la lectura.

14.3. AULA DE PSICOMOTRICITAT/EDUCACIÓ FÍSICA Amb l’educació psicomotriu, l’infant decobreix el món i els altres passant per tres etapes:

exploració, coneixement i representació.

Les sessions de psicomotricitat són un lloc adequat per resoldre emocions i conflictes.

És en aquest ambient on l’infant ha d’aprendre a compartir, demanar ajuda, proposar,

crear i controlar els impulsos. Es proposa una manera de treball vivencial, lúdica i dinàmica; potenciant les activitats en

les que els nens/es es coneguin, s’acceptin i juguin lliurement.

Per a poder realitzar de manera còmode les sessions de psico o educació física és

obligatori que la mainada porti l’equipament adequat: xandall i sabates esportives. Els

alumnes d’educació primària han de portar un necesser amb estris de neteja per tal de

fomentar els hàbits d’higiene un cop finalitzen les sessions. El/la nen/a que no porta l’equipament correcte el/la mestra especialista li enganxa una

nota a l’agenda per tal que la família en tingui constància i al tercer avís consecutiu no

pot fer la classe.

14.4. AULA D’INFORMÀTICA S’ha ampliat l’aula d’informàtica. Es treballa de manera individual o per parelles, per

aquest motiu cada classe disposarà d’un horari fix setmanal per poder assistir a l’aula

temàtica d’informàtica on es treballarà amb mig grup; de manera que el nombre

d’alumnes no sigui superior a 13 nens/es.

Per organització d’horaris només hi assisteixen els alumnes de primària.


15. PROJECTES D’ESCOLA A mesura que l’escola ha anat creixent s’han anat realitzant projectes amb la implicació i

participació de tot l’alumnat i professorat del centre. La finalitat d’aquests projectes és

anar adaptant els ensenyaments i aprenentatges a la nova llei (LEC) basada en les

capacitats que s’han d’assolir al finalitzar l’etapa d’educació infantil i les competències

que s’han d’assolir al finalitzar l’etapa d’educació primària.

Per a la realització d’aquests projectes, que amplien el bagatge cultural dels nostres

alumnes és sempre molt important la col·laboració de les famílies; les quals amb la seva

implicació afavoreixen els aprenentatges de llurs fills/es.

15.1. APADRINAMENT Com a activitat de coordinació entre educació infantil i primària es realitza un

apadrinament de lectura entre els grups de p-5 i el grup del nivell més alt de primària. Els

padrins ajuden als seus fillols a conèixer la nova etapa educativa que faran el curs

vinent; d’aquesta manera s’aconsegueix que el pas d’una etapa a l’altra es realitzi sense

pors. A través d’aquesta activitat es treballa: -Conèixer i compartir amb altres nens/es de l’escola. -

Aprendre a guiar i tenir cura dels alumnes de p-5. -Prendre model de les actituds i aptituds positives dels padrins. -Intercanviar valors, actituds i normes per tal de ser més tolerant davant de la diversitat.

15.2. PELE (PLA EXPERIMENTAL DE LLENGÜES ESTRANGERE S) Learn with English és un projecte per introduir la llengua anglesa i portar-lo a terme a

l’etapa de l’educació infantil. El motiu d’aquest projecte és el de millorar la capacitat

comunicativa en llengua anglesa de l’alumnat, tot introduint-la al primer curs del segon

cicle de l’educació infantil.

Per millorar la capacitat comunicativa hem de donar als alumnes totes les eines

necessàries que els ajudi a sentir-se segurs en qualsevol situació comunicativa en

llengua estrangera. És per això, que es considera molt important que el contacte amb

aquesta llengua sigui el més aviat possible.

El projecte es divideix en dos blocs: Let’s start the day i I want to learn about...


Let’s start the day! (P3) o Let’s get ready! (P4 i P5) A P3 s’introduirà l’anglès en forma de rutines les quals es durant a terme dues franges

de mitja hora setmanal a primera hora del matí. A P4 i P5, es continuarà ampliant les

rutines segons la franja horària en la que ens trobem, durant una hora setmanal amb tot

el grup.

D’aquesta manera s’ha volgut introduir la llengua com a part de la vida quotidiana de

l’alumnat i es pretén fer de l’anglès una eina per accedir a la realitat que l’envolta. El projecte d’introducció de la llengua anglesa s’ha plantejat a Educació Infantil a través

de les rutines i hàbits perquè són fonamentals tant pel que fa a l’adquisició de

coneixements i aprenentatges com per a la convivència, al desenvolupament de la

iniciativa i autonomia personal.

A Educació Infantil resulta molt important treballar les rutines perquè constitueixen un

marc de referència que els dóna seguretat i llibertat ja que un cop après com s’han de fer

les coses no tenen necessitat de dependre de l’adult. Degut a que les rutines són

activitats o conductes que es realitzen de manera repetida, amb curta freqüència i

sempre de forma similar resulten ideals per l’aprenentatge de l’anglès. Hi ha moltes rutines i hàbits a treballar, però per dur a terme aquest projecte ens

centrarem en les rutines que fan referència al moment d’entrada i sortida (rebuda dels

alumnes al matí, saludar, cantar el bon dia, observar el temps, fer presentacions, posar

l’abric, agafar la carpeta, fer la fila...) i els moments relacionats amb els hàbits de la vida

quotidiana: rentar mans, esmorzar, ordre,... ja que afavoreixen les destreses motrius,

l’autonomia, el coneixement del cos, la convivència, la socialització, l’ordre i el treball.

I want to learn about... Perquè l’aprenentatge sigui significatiu i formi part de l’aprenentatge global del nen o la

nena, l’àrea de llengua anglesa no serà una àrea com a tal. Per tant, a P4 i a P5 (sempre

i quan sigui possible organitzativament) es treballarà l’anglès a través del treball per

projectes trimestrals durant una hora setmanal amb mig grup per tal d’atendre totes les

necessitats de tot l’alumnat. Segons la línia metodològica de l’escola durant l’etapa

d’infantil es treballa un projecte (ja que és una metodologia engrescadora i significativa

on el mestra guia l’aprenentatge tot filtrant la informació més adequada i proporcionant

als alumnes les eines necessàries per a que l’aprenentatge sigui eficient) per trimestre i

s’ha considerat que podem treballar una part d’aquest en anglès.


15.3. UN CURS, UN POETA El curs 2008/2009 els alumnes d’educació primària també van començar a realitzar el

projecte ”Un curs, un poeta” amb la finalitat de conèixer d’una manera més detallada la

vida i obra de l’autor /a escollit/da amb la finalitat que els alumnes puguin ampliar el seu

bagatge cultural dins de la literatura .

El curs 2009/2010 s’ha reconduït el projecte amb la finalitat de treballar-lo tots els

alumnes del centre (tant d’infantil com de primària) de manera més intensa al llarg de la

setmana cultural (que coincideix amb la setmana de Sant Jordi) en comptes de fer-ho al

llarg de tot el curs.

15.4. FORCANART El curs 2008/2009 es va engegar el projecte Forcanart (paraula formada per la

combinació de les paraules Forcanera i Art) amb la finalitat de treballar part de l’àrea

d’educació visual i plàstica a través de l’estudi de la vida i obra d’un pintor, un escultor i

un cineasta diferent a cada curs des de p-3 fins a 6è de primària (curs 2011-2012).

Aquests autors, artistes i cineastes poden ser tant locals com amb reconeixement

europeu i/o mundial.

Amb la realització d’aquest projecte, els alumnes van ampliant els seus coneixements i

el bagatge cultural des d’una perspectiva, lúdica, dinàmica i enriquidora.

15.5.PROJECTE INTERDISCIPLINAR Partint de la necessitat d’ajudar als nostres alumnes a aprendre a treballar de forma

autònoma i per tal que els coneixements siguin funcionals i s’interrelacionin entre ells

s’ha iniciat a l’escola un treball basat en el desenvolupament de les competències

bàsiques. El primer projecte que es va dur a terme fa referència al coneixement del poble de

Blanes, aquesta aproximació s’ha fet tant a nivell social com cultural, natural i històric.

A partir del curs 2010/11, cada aula elabora el seu propi projecte interdisciplinar (mínim

un al curs)

El treball per projectes és una metodologia que exemplifica els plantejaments exposats

en relació amb l’adquisició de les competències bàsiques atès que:

• Parteix d'un tema, problema o centre d'interès negociat amb l'alumnat.

• Fa protagonista l'alumnat en la construcció del propi coneixement perquè focalitza el

desig de saber coses noves, la formulació de preguntes, la reflexió sobre el propi saber,


la recerca de nous coneixements i la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge.

• Dóna gran rellevància al treball cooperatiu. S’elaboren preguntes o hipòtesis, es prenen

decisions sobre el repartiment de tasques i es posa en comú el resultat de les tasques

individuals i s’elabora col·lectivament el resultat.

• Incentiva processos d’investigació que suposen cercar, seleccionar i interpretar

informació a través de fonts diverses, formular nous dubtes i noves preguntes i establir

relacions amb altres problemes.

• Es transfereixen estratègies per aprendre: es representa el procés de construcció de

coneixement, s’avalua el que s'ha après i com s’ha après.

• S’activa la comunicació, el diàleg i la discussió en petit i gran grup per construir

coneixement de forma compartida.

16. FUNCIONS DELS MESTRES ESPECIALISTES Les àrees de música, educació física i llengua estrangera, així com l’educació infantil i

l’educació especial, hauran de ser assignades als mestres que disposin de l’especialitat

corresponent. Els mestres especialistes atendran, prioritàriament, les tasques docents

pròpies de la seva especialitat, i després la docència d’altres àrees, les de tutor/a i les

pròpies de la condició de mestre/a que se’ls hagin pogut encomanar. Amb caràcter

general, l’especialista col·laborarà en els àmbits següents:

- Coordinació, suport tècnic i educatiu i assessorament als altres membres del claustre

en aspectes de la seva especialitat.

- Assessorament, en els aspectes relacionats amb la seva especialitat, de les

programacions que elaborin els equips de mestres de cada cicle. En la mesura en què convingui a l’organització del centre, la direcció podrà assignar

àrees d’especialitat a mestres no especialistes del centre.

16.1. MESTRES ESPECIALISTES DE MÚSICA L’especialista de música exercirà les funcions següents, en l’ordre de prioritats que

s’indiquen:

- Coordinar les activitats curriculars musicals del centre, fins i tot en aquells cicles en què

no sigui preceptiva la seva intervenció directa com a docent.

- Impartir les classes de música de l’educació primària, segons les dedicacions horàries

establertes.


Si el seu horari li ho permet d’acord amb la programació de centre, l’especialista de

música podrà impartir classes de música al parvulari.

16.2. MESTRES ESPECIALISTES D’EDUCACIÓ FÍSICA L’especialista d’educació física exercirà les funcions següents en l’ordre de prioritats que

s’indiquen:

- Coordinar les activitats curriculars de l’educació física del centre. - Impartir les classes d’educació física en l’educació primària i psicomotricitat en

educació infantil.

Si l’especialista no pot impartir amb intervenció directa totes les hores assignades a

l’àrea, haurà d’assessorar i secundar convenientment el mestre o mestra no especialista

que s’encarregui de les hores restants.

16.3. MESTRES ESPECIALISTES DE LLENGUA ESTRANGERA Els especialistes en llengua estrangera, conjuntament amb els mestres amb titulació de

coneixements adients per impartir idiomes, atendran prioritàriament la docència de la

primera llengua estrangera en l’educació infantil i primària. Satisfetes aquestes necessitats i les coordinacions derivades del seu caràcter

d’especialista, es dedicaran a altres activitats pròpies de la seva condició de mestres.

16.4. MESTRES ESPECIALISTES D’EDUCACIÓ ESPECIAL Els mestres especialistes en educació especial han de prioritzar, d’acord amb l’equip

directiu i la comissió d’atenció a la diversitat, l’atenció a l’alumnat discapacitat i a

l’alumnat amb necessitats educatives específiques, donant suport al professorat en la

planificació i desenvolupament de les activitats del grup classe per afavorir la participació

de tot l’alumnat en les activitats a l’aula ordinària.

Els mestres especialistes en educació especial duen a terme les funcions següents: • Identificació, amb la col·laboració de l'EAP, de les necessitats educatives d’aquest

alumnat i col·laboració en la concreció del corresponent pla d’intervenció. • Col·laboració amb els tutors i tutores en la concreció d’adaptacions del currículum i en

la preparació i adaptació d’activitats i materials didàctics que facilitin l’aprenentatge


d’aquest alumnat i la seva participació en les activitats del grup classe ordinari.

• Suport en la participació de l’alumnat amb discapacitat en les activitats del grup classe

ordinari.

• Desenvolupament de les activitats i programes específics que aquest alumnat

requereixi.

• Col·laboració en el seguiment i avaluació d’aquest alumnat. • Col·laboració amb els tutors i tutores en la formulació de propostes d’adaptació del

currículum i plans individualitzats, quan l'alumnat ho requereixi.

L’atenció als alumnes per part dels mestres especialistes en educació especial es pot

dur a terme:

• dins l’aula ordinària, conjuntament amb el tutor o tutora, per tal d’oferir a aquest

alumnat oportunitats de participar en els entorns i activitats el més normalitzats possible, • en grup reduït o atenció individual fora de l’aula ordinària. Sempre que es pugui i es consideri adequat, es prioritzarà que l’atenció

educativa específica es faci a l’aula ordinària.


17. PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS I DE SUPORT

SOCIOEDUCATIU.

17.1 AUXILAR D’ADMINISTRACIÓ Correspon als auxiliars d’administració ( o administratius) les següents funcions: • la gestió administrativa dels processos de preinscripció i matriculació d’alumnes, • la gestió administrativa dels documents acadèmics: llibres d’escolaritat, historials

acadèmics, expedients acadèmics, títols, beques i ajuts, certificacions, diligències...

• la gestió administrativa i la tramitació dels assumptes propis del centre. Aquestes funcions comporten la realització de les tasques següents: • arxiu i classificació de la documentació del centre, • despatx de la correspondència (recepció, registre, classificació, tramesa, preparació de

documents per compulsar, franqueig…),

• transcripció de documents i elaboració i transcripció de llistes i relacions, • gestió informàtica de dades (domini de l’aplicació informàtica que correspongui en cada

cas),

• atenció telefònica i personal sobre els assumptes propis de la secretaria

administrativa del centre,

• recepció i comunicació d’avisos, encàrrecs interns i incidències del personal (baixes,

permisos…),

• realització de comandes de material, comprovació d’albarans..., d’acord amb

l’encàrrec rebut per la direcció o la secretaria del centre,

• manteniment de l’inventari, • control de documents comptables simples, • exposició i distribució de la documentació d’interès general que estigui al seu abast

(disposicions, comunicats…).

17.2. T.E.I. ( Tècnic/a d’educació infantil ) El tècnic/a d’educació infantil col·labora amb els mestres tutors de P3 en el procés

educatiu de l’alumnat, principalment en el desenvolupament d’hàbits d’autonomia i en

l’atenció a les necessitats bàsiques dels infants. Correspon al tècnic o tècnica d’educació infantil: - Participar en la preparació i el desenvolupament d’activitats d’ensenyament i

aprenentatge: organització de l’aula, elaboració de materials didàctics, suport al


desenvolupament de les sessions. - Col·laborar en la planificació i el desenvolupament d’activitats d’ensenyament i

aprenentatge d’hàbits d’autonomia de l’alumnat.

- Dur a terme activitats específiques amb alumnes pautades pel mestre/a tutor/a. - Col·laborar en les activitats d’atenció a les necessitats bàsiques dels infants. - Participar en processos d’observació dels infants. Els tècnics especialistes en educació infantil han de participar en les reunions de

claustre, cicle i de nivell i en les activitats de formació que es realitzin relacionades amb

les seves funcions i poden participar en les entrevistes amb les famílies, sempre en la

presència del tutor/a.

El pla de treball del tècnic/a d’educació infantil forma part de la programació general del

centre.

17.3 AUXILIAR D’EDUCACIÓ ESPECIAL (VETLLADORES) Correspon als educadors i educadores les següents funcions: - Donar suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials perquè pugui

participar en les activitats que organitzi el centre educatiu, així com aplicar programes

de treball preparats pel tutor/a o especialistes i participar en l’elaboració i aplicació de

tasques específiques relacionades amb: autonomia personal, adquisició d’hàbits

d’higiene, habilitats socials, mobilitat i desplaçaments, estimulació sensorial, habilitats

de vida …

- Participar en el projecte educatiu del centre.

- Conèixer els objectius i continguts dels programes per tal de poder adequar de la

millor manera possible la seva tasca de col·laboració amb els tutors i

especialistes.

- Proporcionar als tutors i especialistes elements d’informació sobre l’actuació de

l’alumnat, a fi d’adaptar i millorar el seu procés d’aprenentatge.


18. COMISSIONS Per tal d’agilitzar el funcionament de l’escola, les tasques queden repartides en les

diferents comissions de treball.

Hi ha comissions de les quals en formen part tots el claustre de mestres i d’altres que hi

ha mestres dels diferents nivells i/o cicles de l’escola. Dins de les comissions

amb mestres de diferents cicles s’intenta que hi hagi representació de tots els cicles

de l’escola i així després de treballar, es pot traspassar la informació als coordinadors/es i aquest/a pot passar la informació a tots els/les mestres del seu cicle.

Així tots els/les mestres poden tenir informació del que s’està treballant a cada comissió. Cada comissió té un coordinador/a. El treball fet per cada comissió al llarg del curs queda registrat a la memòria de final

curs.

18.1.COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA És la comissió encarregada de coordinar les activitats generals per tal que el centre

aconsegueixi els objectius establerts als documents del centre. Els coordinadors han de

traslladar la informació, les propostes, els acords presos de direcció o de la pròpia

comissió als cicles.

En formen part tots els/les coordinadors/es de cicle , el/la directora del centre i el/la Cap

d’estudis.

Aquesta comissió es reuneix setmanalment els dilluns a la tarda per tal d’anar

organitzant i acordant el funcionament del centre.

18.2. COMISSIÓ DE FESTES I MATERIAL És la comissió encarregada d’organitzar les festes de l’escola. Hi ha mestres d’educació

infantil i de primària.

S’encarreguen de preparar i organitzar les diferents festes populars que es celebren al

centre. Proposen les activitats a realitzar al claustre de mestres, sota el vist-i-plau de

l’equip directiu. Un cop s’han acordat les activitats a realitzar, la comissió s’ha de reunir

amb la comissió de festes de l’AMPA per concretar la seva col·laboració en el cas que

sigui necessari.


Segons acord del Consell Escolar, totes les festes de l’escola s’organitzen a portes

tancades excepte el festival , altres activitats puntuals que es puguin fer per Nadal,

setmana cultural… Després de celebrar cada festa, cada cicle en fa una valoració per tal que en quedi

constància a la memòria de curs.

Aquesta comissió també s’encarrega a final de cada trimestre de fer la comanda per

cicles d’aquell material fungible necessari pel següent trimestre. A final de curs els

mestres de cada nivell fan la comanda del material que necessiten per començar el

proper curs. Del material comú que es necessita per cicle en fa la comanda la comissió.

18.3. COMISSIÓ DE FOTOS I PLANA WEB És la comissió encarregada d’anar fent el recull de les fotos i notícies de les activitats

realitzades cada trimestre que els/les mestres han seleccionat i descarregat a la boca P:\

de la xarxa. També s’encarreguen del manteniment i actualització de la plana web de

l’escola.

Tots els mestres del centre poden fer fotos amb la càmera de l’escola a les activitats

fetes pel seu grup. Per tal de fomentar la igualtat entre tots els alumnes, les fotos han de

ser col·lectives, mai individuals procurant que hi surtin tots els alumnes de l’aula i quan

hi hagi una activitat conjunta de tota l’escola, seran els mestres de la comissió qui faran

les fotos generals procurant que hi surtin tots els grups classe del centre.

Cal tenir en compte, els alumnes que no tenen l’autorització signada per la seva família;

per tant no poden sortir-hi sota cap concepte.

18.4. COMISSIÓ DE REVISTA És la comissió encarregada d’elaborar la revista de l’escola que s’edita a finals de curs:

“La Rosa dels Vents” amb la col·laboració de l’AMPA que hi té un espai reservat. La

primera edició de la revista es va realitzar el curs 2006/07. Els/les mestres que formen part de la revista, en fan el redactat, el recull d’imatges i

supervisen la seva edició sota el vist-i-plau de l’equip directiu que va orientant la seva

confecció. Per tal d’elaborar la revista cal la participació de tots els/les mestres i alumnes

de l’escola.


18.5.COMISSIÓ DE BIBLIOTECA I PLEC És la comissió encarregada de vetllar per la cura i manteniment tant de l’espai físic com

dels llibres de la biblioteca.

En formen part representants de cada cicle. Al llarg del curs van revisant els inventaris dels llibres i contes i en cas necessari, es fan

les comandes necessàries en funció del pressupost.

D’altra banda, són els encarregats d’elaborar el PLEC (Pla lector del centre) per tal de

fomentar el gust i l’animació per a la lectura.

18.6. COMISSIÓ DE TALLERS És la comissió encarregada d’organitzar i planificar tot allò referent a tallers, com ara:

- preparar graelles amb els noms dels alumnes. - preparar matrius dels tallers/rètols. - elaborar la graella d’objectius de cada taller. - distribuir i agrupar els alumnes. - preparar l’organització de l’àlbum. 18.7. COMISSIÓ DE NOUS CURSOS Està formada pels tutors dels cursos més elevats del centre i la cap d’estudis.

La finalitat d’aquesta comissió és:

- anar elaborant i revisant les proves inicials i finals de matemàtiques, llengua catalana i

castellana materials nous.

- elaborar materials nous per a aquests cursos. 18.8. CAD A fi de planificar, promoure i fer el seguiment d'actuacions que es duguin a terme per

atendre la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat, es constituirà en cada centre

una comissió d’atenció a la diversitat presidida pel director/a o el/la cap d’estudis.

Llevat que el centre n'aprovi una altra composició equivalent, la comissió d’atenció a la

diversitat està formada per:

• el/la director/a o el/la cap d’estudis. • els/les mestres d'educació especial i, si escau, els/les mestres d'audició i llenguatge, • el/la coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social del centre, • els coordinadors de cicle o altre professorat que el centre consideri


convenient,

• els professionals de la USEE, si s'escau, • el o la professional de l’equip d'orientació i assessorament psicopedagògic (EAP) que

intervé en el centre.

Correspon a la comissió d’atenció a la diversitat la concreció de criteris i prioritats per a

l’atenció a la diversitat de l’alumnat, l’organització, ajustament i seguiment dels recursos

de què disposa el centre i de les mesures adoptades, el seguiment de l’evolució de

l’alumnat amb necessitats educatives especials i específiques i la proposta dels plans

individualitzats i les altres funcions que en aquest àmbit li atribueixi el centre mateix.

18.9 COMISSIÓ CONVIVÈNCIA (inici 2010-2011)

Aquest curs s’iniciarà el projecte de convivència del centre seguint les instruccions del

Departament d’educació d’inici de curs 2009-2010. De cares al curs vinent es crearà

l’esmentada comissió per a fer el seguiment del projecte. El projecte de convivència (PdC) és el document que reflecteix les accions que el centre

educatiu desenvolupa per tal de capacitar tot l’alumnat i la resta de la comunitat

educativa en les bases que han de permetre l’èxit personal i social i la gestió positiva de

conflictes. Aquestes accions poden anar adreçades a la millora del clima a l’aula, al

centre o a l’entorn, en el benentès que la permeabilitat entre aquests tres àmbits

d’intervenció afavoreix la transferència d’aprenentatges, valors, creences, actituds i

hàbits relacionals. El projecte de convivència és un document viu, d’acord amb els principis del projecte

educatiu de centre i del seu saber fer quotidià. És per això que la seva elaboració no

respon a terminis concrets sinó a la necessitat percebuda col·lectivament amb tota la

comunitat educativa, és a dir, és fruit d’un procés d’aprenentatge organitzatiu.


19. COORDINADORS/ES Per tal d’establir una estructura organitzativa jeràrquica, s’estableixen diferents

equips docents de coordinació. D’altra banda, seguint la normativa vigent, l’escola té

diferents coordinadors:

19.1 COORDINADOR/A DE CICLE Els cicles són els nuclis bàsics de l’organització interna dels/les mestres de les

qüestions pròpies del seu cicle. Els componen tots els mestres que imparteixen

classes en el cicle; tant els tutors/es, com els suports i especialistes . Una d’aquestes

persones és la coordinadora de cicle.

Els coordinadors de cicle es reuneixen amb l’equip directiu amb la finalitat d’acordar

els temes a tractar a les reunions de cicle i d’informar dels acords presos a les

reunions anterior. Las coordinadora de cicle ha de donar un ordre del dia abans de començar la reunió

i ha d’anar prenent nota dels acords presos per tal que en quedi constància escrita.

Les actes de cicle, queden penjades a la sala de mestres.


19.3 .COORDINADOR/A DE RISCOS LABORALS Correspon al coordinador/a de riscos laborals promoure i coordinar les actuacions en

matèria de salut i seguretat en el centre i, per tant, haurà de:

- Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com promoure i fomentar

l’interès i la cooperació dels treballadors en l’acció preventiva, d’acord amb les

orientacions del Servei de Prevenció de Riscos Laborals.

- Col·laborar amb la direcció del centre en l’elaboració del pla d’emergència, i en la

implantació, la planificació i la realització dels simulacres d’evacuació.

- Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb el pla

d’emergència, amb la finalitat d’assegurar la seva adequació i funcionalitat. - Revisar periòdicament el pla d’emergència per assegurar la seva adequació a les

persones, els telèfons i l’estructura.

- Revisar periòdicament els equips de lluita contra incendis com a activitat

complementària a les revisions oficials.

- Promoure actuacions d’ordre i neteja i fer-ne el seguiment. - Emplenar el full de notificació d’accidents i trametre’l als serveis territorials . - Col·laborar amb els tècnics del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en la

investigació dels accidents que es produeixin en el centre educatiu.

- Col·laborar amb els tècnics del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en

l’avaluació i el control dels riscos generals i específics del centre. - Coordinar la formació dels treballadors del centre en matèria de prevenció de riscos

laborals.

- Col·laborar, si escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins del currículum de

l’alumnat, dels continguts de prevenció de riscos.

El/la coordinador/a de riscos laborals haurà d’assistir a les activitats formatives i les

reunions que es convoquin des dels serveis territorials per planificar i programar les

seves tasques.

Una vegada s’hagi fet el simulacre, el director o directora emetrà un informe i el farà

arribar al director dels serveis territorials. Formaran part d’aquest informe les fitxes 1, 26,

27, 28 i 29 del pla d’emergència del centre degudament emplenades i tres còpies dels

plànols del centre actualitzats.


19.4 . COORDINADOR/A D’INFORMÀTICA. Correspon al coordinador o coordinadora de TIC del centre: - Impulsar l’ús didàctic de les TIC en el currículum escolar i assessorar el professorat per

a la seva implantació, així com orientar-lo sobre la formació en TIC, d’acord amb

l’assessorament dels serveis educatius de la zona. - Proposar a l’equip directiu els criteris per a la utilització i l’optimació dels recursos TIC

del centre.

- Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i telemàtics

del centre, en coordinació amb el servei de manteniment preventiu i d’assistència

tècnica. - Assessorar l’equip directiu, el professorat i el personal d’administració i serveis del

centre en l’ús de les aplicacions de gestió acadèmica i economicoadministrativa del

Departament d’Educació i Universitats. - Aquelles altres que el director/a del centre li encomani en relació amb els recursos TIC

que li pugui assignar el Departament d’Educació i Universitats.

19.5 COORDINADOR/A DE LLENGUA, INTERCULTURALITAT I COHESIÓ SOCIAL

DEL CENTRE. (CLIC)

Per tal de potenciar el Pla per a la llengua i la cohesió social el coordinador/a de llengua,

interculturalitat i cohesió social, nomenat pel director/a del centre, ha de desenvolupar

les funcions següents:

• Promoure en la comunitat educativa, coordinadament amb l’assessor/a LIC, actuacions

per a la sensibilització, foment i consolidació de l’educació intercultural i de la llengua

catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe. • Assessorar l'equip directiu i col·laborar en l’actualització dels documents d’organització

del centre (PEC, PLC, RRI, , Pla d’acollida i integració, programació general anual del

centre, etc.) i en la gestió de les actuacions que fan referència a l’acollida i integració de

l’alumnat nouvingut, a l’atenció a l’alumnat en risc d’exclusió i a la promoció de l’ús de la

llengua, l’educació intercultural i la convivència en el centre.

• Promoure actuacions en el centre i en col·laboració amb l’entorn, per potenciar la convivència mitjançant l’ús de la llengua catalana i l’educació intercultural,

afavorint la participació de l’alumnat i garantint-ne la igualtat d’oportunitats.


• Col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut i/o en risc

d’exclusió, participar en l’organització i optimització dels recursos i coordinar les

actuacions dels professionals externs que hi intervenen. • Participar amb l’equip directiu en les actuacions que es deriven del Pla educatiu

d’entorn.

• Assumir funcions que es deriven del Pla per a la llengua i la cohesió social, per delegació de la direcció del centre.

20. COORDINACIÓ PRIMÀRIA-SECUNDÀRIA. La coordinació entre els centres implicats (escola primària i secundària) ha d’incloure

tant aspectes relatius al coneixement de l’alumnat (desenvolupament personal, situació

familiar, capacitats i habilitats bàsiques) com aspectes relatius al desenvolupament del

currículum (priorització d’objectius i continguts, estratègies didàctiques i metodològiques i

criteris d’avaluació de l’alumnat) i aspectes de l’organització del centre i de l’alumnat.

Pel que fa al traspàs d’informació sobre l’alumnat, les escoles han de lliurar, a petició del

centre d’educació secundària, una còpia de l’historial acadèmic de l’alumne o alumna

juntament amb l’informe individualitzat, per garantir una atenció personalitzada a la nova

etapa educativa.

Per facilitar una adequada atenció als alumnes en el moment d’incorporar-se a cursar

l’educació secundària, cal que el traspàs d’informació, en especial tot allò que faci

referència a l’alumnat amb necessitats educatives especials, es faci abans del 30 de

juny.


ANNEX 1 A: pujo, baixo i la tallo. B: Un gegant amb dues panxes petites. C: Mitja lluna. D: Un gegant amb una panxa grossa. E: Un gegant que es pentina el cap, la panxa i els peus. F: Un gegant que es pentina el cap i la panxa. G: Un cuc que gira. H: Dos gegants que es donen la mà. I : Un gegant amb un barret. J: Un gegant que xuta K: Un gegant que puja i baixa. L: Un gegant amb una cama. M: Pujo, baixo, pujo i baixo. N: Pujo, baixo i pujo. O: Una rodona. P: Un gegant amb una panxa petita. Q: Una rodona amb una cua. R: Un gegant amb una panxa petita i una cua. S: Una serp. T: Un gegant i una teulada. U: Baixo, culet i pujo. W: Baixo, pujo, baixo i pujo. X: Una creu Y: Un gegant aixecant els braços Z:


La modificació del PEC de L’escola Sa Forcanera ha estat aprovat pel Consell Escolar

del Centre celebrat el dia 9 de juny de 2011

Per tal que en quedi constància als afectes oportuns, signen la directora i la secretària

del centre.

PEC SA FORCANERA 2011

Documents

Transcript of PEC SA FORCANERA 2011