Penedès Econòmic 13

32
ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A JORDI FERRI GÜELL President de la Unió Empresarial del Penedès pàg. 18-19 EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS Preu: 1,00Núm. 13 juny 2012 PENEDÈS ECONÒMIC Després del boom immobiliari moltes finques podrien estar per sota del seu valor cadastral pàg. 2-3 L’atur dóna un respir a la comarca abans de l’arribada de l’estiu pàg. 10 L’Alt Penedès suspèn el 2011 en sostenibilitat mediambiental pàg. 06 La morositat veïnal es dispara en els darrers dos anys de crisi pàg. 4 RESSACA IMMOBILIÀRIA

description

Penedès Econòmic, el mensual de negocis de l'alt penedès que arriba amb tota la informació relacionada amb l'economia que afecta a la comarca...

Transcript of Penedès Econòmic 13

Page 1: Penedès Econòmic 13

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

JORDI FERRI GÜELLPresident de la Unió Empresarial del Penedès

pàg. 18-19

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈSPreu: 1,00€ Núm. 13 juny 2012

PENEDÈS ECONÒMIC

Després del boom immobiliari moltes fi nques podrien estar per sota del seu valor cadastral pàg. 2-3

L’atur dóna un respir a la comarca abans de l’arribada de l’estiu pàg. 10

L’Alt Penedès suspèn el 2011 en sostenibilitat mediambiental pàg. 06

La morositat veïnal es dispara en els darrers dos anys de crisi pàg. 4

RESSACA IMMOBILIÀRIA

Page 2: Penedès Econòmic 13

2 Penedès Econòmic juny 2012

1. Cabrils 287.2992. Matadepera 239.7053. Ametlla del Vallès, l’ 233.0124. Tiana 213.7725. Campllong 210.0176. St. Cugat del Vallès 205.1047. Vall-llobrega 184.9748. Regencós 180.9049. St. Vicenç Montalt 176.97110. St. Feliu Codines 174.00011. Vilanova del Vallès 172.80312. Font-rubí 168.48513. Sant Mori 167.74914. Olesa Bonesvalls 165.48015. Òdena 164.46216. Caldes de Montbui 163.24117. Premià de Dalt 159.67118. Pera, la 159.60819. Colomers 158.95620. Teià 157.56421. Papiol, el 155.48222. Argentona 155.39623. Cunit 154.64524. Sta. Perp. Mogoda 153.93325. Cerdanyola Vallès 153.30726. Begues 153.10927. St. Cugat Sesgar. 151.09528. Cruïlles i Monells 151.04429. Llívia 146.32030. Pallejà 143.52331. Bossòst 142.88132. Folgueroles 142.74033. Avinyonet del Penedès 142.64234. Alella 139.43435. Castelldefels 138.11736. Castell de l’Areny 137.28537. Tagamanent 136.93838. Vilanova del Camí 135.49339. Molins de Rei 135.43040. St. Fost de Camp. 135.37541. Flaçà 134.37742. Vilajuïga 134.14143. Les 133.83744. Manresa 132.79545. Lliçà d’Amunt 132.79346. Vidreres 132.72547. Moià 131.89448. Madremanya 131.05049. Breda 130.39650. Sant P. de Torelló 129.84351. Sta. Col. de Cervelló 128.74652. Viladecavalls 128.70853. Sant Quirze del Vallès 127.58754. St. Vicenç dels Horts 127.08555. Collbató 127.04256. Terrades 126.78857. Sant Joan Despí 125.71658. Vilamòs 125.02159. Vallromanes 124.00160. Almoster 123.93861. Aguilar de Segarra 123.91962. Bòrdes, Es 123.02863. Palau-solità i Plega. 122.48564. St. Climent de Llob. 121.51465. Altafulla 121.44966. Santa Cristina d’Aro 121.42067. Falset 120.74468. Montcada i Reixac 120.50369. Cardedeu 120.45770. Campins 120.37571. Viladecans 120.24872. Aiguafreda 119.87873. Secuita, la 119.75474. Rajadell 119.74675. Espolla 119.71076. Llagostera 119.62277. Montgat 119.61778. St. Feliu de Llobregat 118.74479. Navàs 117.40380. Arres 117.25481. Torelló 116.72782. Castellar de n’Hug 116.59383. St. Fruitós de Bages 115.13684. Bigues i Riells 114.11185. Fonollosa 112.98486. Mataró 112.62287. Gallifa 112.45388. Puigdàlber 111.77089. Olot 110.86090. Bausen 110.54891. Sant Boi de Llobregat 109.63492. Foixà 109.17893. Roda de Ter 108.91194. Alcover 108.44895. Borredà 107.80996. Porqueres 107.55097. Sant Just Desvern 107.46498. Vilanova i la Geltrú 107.31799. Mieres 107.096100. Canejan 106.278101. Calders 106.189102. Vallirana 105.937103. Tàrrega 105.828104. Setcases 105.814105. Garidells, els 104.838106. Cabrera de Mar 103.174107. Cornellà Llobregat 102.516108. Boadella i Escaules 102.508109. St. Cebrià de Vallalta 102.427110. St. Carles Ràpita 101.921111. St. Joan Abadesses 101.597112. Masllorenç 101.419113. Rosselló 101.106114. Òrrius 100.550115. Rodonyà 100.471116. Castellbisbal 100.358117. Vilamaniscle 98.719118. Llinars del Vallès 98.685

L’ANÀLISI

119. Benavent de Segrià 98.060120. Castell-Platja d’Aro 97.681121. Prades 97.019122. Cassà de la Selva 96.485123. Bolvir 95.510124. Polinyà 95.442125. Vilablareix 95.268126. Lliçà de Vall 95.082127. Palamós 94.522128. Sta. Eulàlia Riuprimer 93.460129. Borges Blanques, les 93.372130. Cardona 92.993131. Solsona 92.869132. Castellterçol 92.412133. Navarcles 92.282134. Garriga, la 92.009135. Canyelles 91.480136. Piera 91.476137. Cànoves i Samalús 91.475138. Nou de Berguedà, la 91.163139. Cervera 90.999140. St. Salvador Guardiola 90.324141. Vall de Cardós 89.856142. Parets del Vallès 89.839143. Forallac 89.600144. Vallfogona de Ripollès 89.480145. Sant Llorenç Savall 89.335146. Alcarràs 89.202147. Vilada 88.520148. Tírvia 87.974149. Vic 87.475150. Lleida 87.427151. St. Joan Vilatorrada 87.400152. Hostalric 87.248153. Pobla de Claramunt 87.203154. Tremp 86.799155. Sta. Maria Palautor. 86.668156. Castellgalí 86.423157. Igualada 86.250158. Santpedor 85.799159. Pujalt 85.499160. Castellnou de Bages 84.819161. Artesa de Segre 84.792162. Agramunt 84.587163. Riudellots de la Selva 84.576164. Sant Martí Sarroca 84.549165. Pont de Suert, el 84.397166. Bell-lloc d’Urgell 83.856167. Brunyola 83.760168. St. Vicenç Castellet 83.689169. Masnou, el 83.282170. Sant Martí de Tous 82.713171. Monistrol de Calders 81.664172. Montornès del Vallès 80.599173. Carme 80.171174. Torre-serona 79.574175. Malla 79.375176. Sallent 79.334177. Castellfollit del Boix 79.309178. Pineda de Mar 79.283179. Begur 79.144180. Sant Iscle de Vallalta 78.982181. Albatàrrec 78.689182. Orpí 78.100183. Artés 77.863184. Torrefarrera 76.730185. Das 76.665186. Pobla de Segur, la 76.478187. Sta. Cecília Voltregà 76.235188. Artesa de Lleida 75.499189. Barcelona 75.492190. Balsareny 75.447191. Santa Maria d’Oló 75.250192. Llançà 75.020193. Sant Quirze Safaja 74.800194. Calella 74.772195. Canovelles 74.488196. Riudoms 74.110197. Castellbell i el Vilar 73.670198. Bagà 73.571199. Castellar del Vallès 73.123200. Alpens 72.867201. Almacelles 72.151202. Avinyó 72.136203. Gualba 71.630204. Talamanca 71.518205. Mont-ras 71.152206. Foradada 71.144207. Ullastret 71.081208. Pau 70.616209. Prats i Sansor 70.062210. Pont de Vilomara 69.744211. Fontanilles 69.018212. Vila-rodona 68.969213. Monistrol Montserrat 68.747214. Roses 68.411215. Vilassar de Dalt 68.161216. Piles, les 68.153217. Sant Julià del Llor 68.067218. Serra de Daró 67.373219. St. Esteve Sesrovires 67.301220. Dosrius 67.187221. Sta. Coloma Farners 66.801222. Borges del Camp, les 66.745223. Sarral 66.579224. Sta. Eulàlia Ronçana 66.569225. Manlleu 66.566226. Sant Pol de Mar 66.414227. Puig-reig 66.334228. Maçanet de la Selva 66.175229. Naut Aran 65.891230. Alpicat 65.882231. Vilafant 65.551232. Callús 65.098233. Tiurana 65.093234. Arenys de Munt 64.453235. Caldes d’Estrac 64.076236. Estany, l’ 63.473

EL R

ÀN

QU

ING

DEL

S VA

LOR

S C

AD

AST

RA

LS

El valor del sòl:Dades extretes del Ministeri d’Hisenda corresponents al 2011 permeten veure quin és el valor cadastral mitjà de cada població. És a dir, el que resul-ta de dividir el valor cadastral total d’un municipi entre el nombre de finques urbanes que el componen.

Què és una valoració col·lectiva del valor cadas-tral?És el procés pel qual s’actualitzen simultàniament els valors cadastrals de tots els immobles d’un municipi d’una mateixa tipologia per tal de fer-los més equiparables i ques estiguin en consonància amb els valors de mercat.

Qui promou una revisió ca-dastral?S’inicia d’ofici o a instàncies de l’Ajuntament quan es posa de manifest que hi ha diferèn-cies substancials entre els va-lors de mercat i els que van servir de base per determinar els valors cadastrals vigents.

Com es fixen els valors?Es calcula amb un procedi-ment reglat que es fixa pre-nent com a referència el valor del mercat, sense que el pugui excedir. L’integren el valor del sòl i el de les construccions, i es corregeix en funció de les característiques particulars de l’immoble.

Cadastre més alt és igual a IBI més alt?No forçosament. Tot i que el valor cadastral de les finques és un component molt impor-tant a l’hora de fixar la contri-bució, ja que és la base sobre la qual es calcula, hi ha un segon element important. És el coeficient que decideix apli-car cada Ajuntament (mínim 0,4%, màxim 1,1%) sobre el valor cadastral per calcular el rebut final.

PUNTS CLAU

Després de la borratxera del boom immobiliari molts són els municipis que han de posar al dia els valors cadastrals, una revisió que, fins fa uns anys, produïa més mal de caps als ciutadans que be-nestar. Després d’uns anys en els quals el sòl estava en auge, el cert és que avui dia el preu dels habi-tatges i locals, menor que ara fa uns anys, ens deixa albirar un res-pir per a les nostres butxaques. La comarca de l’Alt Penedès re-gistra un valor cadastral mitjà de 61.592,6 euros, segons les da-rreres dades oficial del Ministeri d’Hisenda, que daten del 2011.Font-rubí i Olesa de Bonesvalls són els municipis de l’Alt Penedès que tenen un valor cadastral mitjà més elevat, superior als 165.000 euros. Tot i que aquest cadastre és molt alt, cal dir que l’any de re-visió pot influir notablement en el càlcul de les xifres i pot situar els municipis que hagin revisat per última vegada a la part alta de la llista.

Segons les últimes dades que ha facilitat el Ministeri d’Hisenda, Vilafranca es manté a la meitat de la llista entre els municipis de la comarca. Torrelles de Foix és el que té un valor cadastral més baix amb 24.609 euros, que el si-tua en la posició 700. A excepció dels primers sis municipis altpe-nedesencs, el cadastre de la resta oscil·la els 24.000 i 55.000 euros, unes xifres que donen marge a les famílies de classe mitjana perquè puguin viure a la comarca sense fer grans dispendis en habitatge. Sorprèn la posició dels primers sis municipis de l’Alt Penedès, sobretot dels quatre primers, que registren un valor cadastral superior als 142.000 euros amb una població que no arriba als 1.800 habitants. Si bé poden ser poblacions idònies per establir una segona residència per als ha-

El valor cadastral mitjà a l’Alt Penedès supera els 60.000 euros

l’actual crisi econòmica, agreuja-da per l’explosió de la bombolla immobiliària, podria fer dismi-nuir el valor dels immobles en la propera revisió, al contrari del que havia passat històricament.

M. BARELLA - L. OÑATE

Les darreres dades situen a Font-rubí i Olesa de Bonesvalls com els municipis més cars a la comarca

bitants de l’Àrea Metropolitana, el cert és que amb la darrera re-visió el cadastre ha quedat força elevat. Aquest preu podria ser un impediment important a curt termini, ja que podria ralentir la construcció de segones vivendes i, per consegüent, el creixement econòmic dels municipis. El valor cadastral d’un immoble es determina per les dades de cada propietat. L’estudi es realit-za una per una i es té en compte la seva localització en el territori, les circumstàncies urbanístiques que afecten el solar, el cost de les edificacions i la seva antiguitat, a més dels valors de mercat.Algunes poblacions s’han vist afectades per la bombolla immo-biliària, ja que certs ajuntaments van fer les revisions en un dels períodes on el sòl estava molt revaloritzat com van ser el 2006 i 2007. D’uns anys ençà les crí-tiques dels ciutadans d’aquestes poblacions com Moià o Collbató, han anat en augment, ja que és possible que actualment el valor de les finques superi el valor de mercat, cosa que per llei està pro-hibit. En aquests casos ha de ser el propi consistori el que dema-ni a la gerència del cadastre una altra revisió d’aquests valors per tal d’adequar-los als nivells reals. Legalment, però, aquesta revisió no es pot efectuar fins que no ha transcorregut un període determi-nat des que es va fer la darrera.Si comparem el valor cadastral urbà de mitjana amb altres comar-ques, veurem que l’Alt Penedès ha mantingut un creixement força notable, però no tan significatiu com en comarques com la del Ba-ges, que ha vist com en la darrera dècada el valor mitjà augmentava fins els 81.382 euros. A l’Alt Pe-nedès se situa en els 61.592 euros, per sobre del de l’Anoia, que registra 52.853 euros, i bastant superior al d’Osona, amb 44.966 euros. Quant a capitals de comar-ca, Manresa lidera el rànquing de Catalunya amb una mitjana de 132.795 euros. Si mirem les capi-tals de l’àmbit del Penedès, Vila-nova i la Geltrú es troba en la 98a amb 107.317 euros, Igualada, en la 157a amb 86.250 euros, el Vendrell, en la 335a amb 47.296 euros, i, just després, Vilafranca en la 336a amb 47.276 euros.De cara a futures revisions nin-gú pot assegurar que el valor cadastral segueixi a l’alça, ja que

VILAFRANCA ÉS LA CAPITAL DE COMARCA MÉS ECONÒMICA DE L’ÀMBIT PENEDÈS

Page 3: Penedès Econòmic 13

Penedès Econòmic 3juny 2012

709. Milà, el 24.202710. Alàs i Cerc 24.071711. Vallclara 24.038712. Cabanelles 24.029713. Vilaplana 23.944714. Anglès 23.901715. Alfés 23.654716. Camarles 23.591717. Montgai 23.509718. Gisclareny 23.480719. Solivella 23.440720. Osor 23.421721. Granja d’Escarp, la 23.398722. Massalcoreig 23.371723. Fatarella, la 23.355724. Albi, l’ 23.251725. Camprodon 23.203726. St. Martí Sesgueioles 23.148727. Mont-ral 23.050728. Beuda 23.013729. Sant Ferriol 22.988730. Horta de Sant Joan 22.952731. Guiamets, els 22.891732. Guardiola Berguedà 22.712733. Masdenverge 22.673734. Vilanova Escornalbou 22.668735. Vilagrassa 22.639736. Pobla de Mafumet 22.626737. Isona i Conca Dellà 22.471738. Figuerola del Camp 22.468739. Llosses, les 22.446740. Granera 22.338741. Biosca 22.316742. Alins 22.243743. Alforja 22.203744. Blancafort 22.193745. Sarroca de Bellera 22.174746. Torre de l’Espanyol 22.099747. Pobla de Lillet, la 22.061748. Pontils 21.978749. Calonge de Segarra 21.965750. Oluges, les 21.690751. Olvan 21.647752. Ribes de Freser 21.581753. Algerri 21.530754. Pinell de Brai, el 21.425755. Preixens 21.415756. Savallà del Comtat 21.367757. Sarroca de Lleida 21.190758. Soleràs, el 21.130759. Sant Ramon 21.114760. Vilanova de Prades 21.092761. Lluçà 21.031762. St. Guim de la Plana 20.907763. Llorac 20.856764. Albagés, l’ 20.805765. Ribera d’Ondara 20.761766. Capafonts 20.741767. Coll de Nargó 20.666768. Galera, la 20.665769. Aleixar, l’ 20.635770. Montmajor 20.611771. Espunyola, l’ 20.580772. Rabós 20.416773. Forès 20.336774. Constantí 20.257775. Palma d’Ebre, la 20.122776. Farrals 20.102777. Febró, la 20.079778. Camarasa 19.917779. Cornudella Montsant 19.904780. Albanyà 19.891781. Esterri de Cardós 19.855782. Saldes 19.837783. Ulldemolins 19.829784. Cercs 19.768785. Ginestar 19.731786. Riner 19.697787. Aldover 19.595788. Mas de Barberans 19.492789. Sagàs 19.488790. Maspujols 19.477791. Vinaixa 19.449792. Puigverd d’Agramunt 19.377793. Àger 19.367794. Miravet 19.290795. Vinebre 19.269796. Vilaller 19.249797. Riba-roja d’Ebre 19.227798. Guingueta d’Àneu, la 19.112799. Montclar 19.085800. Rubió 19.064801. Caseres 19.061802. Portbou 19.038803. Vilallonga de Ter 19.013804. Oristà 18.993805. Xerta 18.992806. Castelló de Farfanya 18.960807. St. Mateu de Bages 18.946808. Torrebesses 18.779809. St. Pere Sallavinera 18.726810. Colldejou 18.640811. Duesaigües 18.603812. Pont d’Armentera, el 18.433813. Benifallet 18.334814. Vilalba dels Arcs 18.306815. Vilaverd 18.288816. Belianes 18.276817. Avellanes i Sta. Linya 18.234818. Alòs de Balaguer 18.213819. Queralbs 18.026820. Tivenys 18.010821. Rasquera 17.962822. Quar, la 17.896823. Lloar, el 17.698824. Barberà de la Conca 17.639825. Ascó 17.593826. Passanant i Belltall 17.590

473. Palau d’Anglesola, el 36.399474. Darnius 36.380475. Deltebre 36.241476. Canonja, la 36.044477. St. Bartomeu del Grau 35.940478. Ordis 35.934479. Castellserà 35.823480. Orís 35.694481. Cervià de Ter 35.541482. Campelles 35.500483. Montblanc 35.346484. Cadaqués 35.285485. Crespià 35.245486. St. Julià Cerdanyola 35.228487. Oliana 35.096488. Sant Adrià de Besòs 35.094489. Masarac 35.089490. Girona 35.081491. Granollers 35.046492. Sant Jordi Desvalls 34.974493. Penelles 34.956494. Alcanar 34.939495. Granada, la 34.825496. Montoliu de Lleida 34.802497. Salou 34.699498. Fogars de Montclús 34.641499. Tavèrnoles 34.639500. Blanes 34.600501. Sta. Maria de Corcó 34.401502. Balaguer 34.271503. Olius 34.220504. Masies de Voltregà 34.217505. Soses 34.212506. Sales de Llierca 34.144507. Creixell 34.082508. Gombrèn 33.951509. Vila-seca 33.899510. Tornabous 33.871511. Ullà 33.856512. Garrigàs 33.853513. Botarell 33.756514. Tortellà 33.659515. Ripoll 33.657516. Arbeca 33.636517. Maçanet de Cabrenys 33.559518. Vilobí d’Onyar 33.546519. Vilanova de la Barca 33.513520. Salt 33.475521. Linyola 33.413522. Riumors 33.301523. Corbins 33.285524. Vilanant 33.194525. Palafolls 33.056526. Hostalets de Pierola 33.035527. St. Vicenç de Torelló 33.033528. Pontós 33.011529. Castellar del Riu 32.957530. Badalona 32.875531. Besalú 32.575532. Sta. Llog. d’Àlguema 32.515533. Montagut i Oix 32.475534. Torre de Claramunt 32.289535. Vallfog. de Balaguer 32.213536. Selva de Mar, la 32.184537. Salomó 32.133538. Valls 32.073539. Bellver de Cerdanya 31.927540. Fuliola, la 31.853541. Llavorsí 31.841542. Térmens 31.784543. Torres de Segre 31.690544. Perafita 31.606545. Ivars d’Urgell 31.567546. Mollet de Peralada 31.552547. Torroella de Montgrí 31.535548. Mont-roig del Camp 31.532549. Vespella de Gaià 31.449550. Bàscara 31.447551. Anglesola 31.356552. Sant Martí Vell 31.258553. Badia del Vallès 31.150554. Nou de Gaià, la 31.104555. St. Quirze de Besora 31.074556. Centelles 31.035557. Vallbona d’Anoia 31.016558. Barbens 30.889559. Torrelavit 30.883560. Riu de Cerdanya 30.851561. Castellnou de Seana 30.814562. Riudarenes 30.809563. Aldea, l’ 30.696564. St. Martí de Llémena 30.642565. Cantallops 30.629566. St. Miquel Campmajor 30.570567. Galiana 30.563568. Sta. Eugènia Berga 30.552569. Torrelameu 30.436570. Riudecanyes 30.398571. Ultramort 30.393572. Puigpelat 30.369573. Balenyà 30.350574. Albesa 30.257575. Avià 30.257576. Vallmoll 30.255577. Corbera d’Ebre 29.901578. Prats de Lluçanès 29.865579. Massanes 29.854580. St. Hipòlit de Voltregà 29.797581. Vajol, la 29.786582. Sta. Col. de Queralt 29.673583. Guissona 29.603584. Vilalba Sasserra 29.556585. Vilanova de Segrià 29.521586. Cabanes 29.436587. Jorba 29.433588. Perelló, el 29.428589. Santa Pau 29.415590. Montferri 29.339

237. Castellcir 63.463238. Roca del Vallès, la 62.710239. Mura 62.492240. Guils de Cerdanya 62.128241. Gavà 62.088242. Masquefa 61.140243. Olivella 60.217244. Rupià 59.974245. Arenys de Mar 59.947246. Móra d’Ebre 59.871247. Corbera de Llobregat 59.689248. Vilopriu 59.640249. Ullastrell 59.587250. Calafell 59.236251. Sant Julià de Vilatorta 59.126252. Albiol, l’ 59.094253. Borrassà 58.910254. Aiguaviva 58.661255. Brull, el 58.493256. Sta. Maria Martorelles 58.055257. Esparreguera 57.990258. Vacarisses 57.522259. Tallada d’Empordà, la 57.510260. Sabadell 57.425261. Seva 57.326262. Garcia 57.169263. Esplugues Llobregat 56.699264. Sentmenat 56.422265. Port de la Selva, el 55.759266. Rubí 55.693267. Móra la Nova 55.606268. Palau-sator 55.425269. Vilobí del Penedès 55.054270. Mollerussa 55.040271. Santa Susanna 55.030272. Súria 55.024273. Sta. Mgda. Montbui 55.008274. Os de Balaguer 54.903275. Torrent 54.832276. Castellvell del Camp 54.769277. Torredembarra 54.675278. Llambilles 54.653279. Vila-sacra 54.622280. Vilamacolum 54.574281. Llorenç del Penedès 54.379282. Peralada 54.170283. Torrelles de Llobregat 53.914284. Banyoles 53.912285. Vall d’en Bas, la 53.583286. Sant Pere de Ribes 53.116287. Esponellà 53.032288. St. Llorenç d’Hortons 52.888289. Sant Sadurní d’Anoia 52.691290. Sénia, la 52.683291. Ivars de Noguera 52.655292. Avinyonet Puigventós 52.533293. Banyeres del Penedès 52.311294. Parlavà 52.117295. Abrera 52.056296. Seu d’Urgell, la 52.033297. Vilaür 51.525298. St. Andreu de Llav. 51.467299. Marganell 51.323300. Sitges 51.247301. Barberà del Vallès 50.877302. Gimenells 50.662303. Pals 50.614304. Ger 50.564305. Sant Joan les Fonts 50.406306. Gelida 50.350307. Arbúcies 50.266308. Palau-saverdera 50.198309. Palafrugell 50.133310. Bordils 50.073311. Llers 49.950312. Sant Celoni 49.607313. Figueres 49.465314. St. Jaume Domenys 49.332315. Navata 49.241316. Bisbal d’Empordà, la 49.219317. Ripollet 49.147318. Fontanals Cerdanya 48.949319. Vielha e Mijaran 48.835320. St. Andreu de la Barca 48.713321. Copons 48.698322. Garrigoles 48.630323. Castellví de Rosanes 48.517324. Pardines 48.510325. Vilassar de Mar 48.506326. Bisbal del Penedès 48.472327. Preses, les 48.243328. Prullans 48.156329. Sant Jaume Frontanyà 47.976330. Fornells de la Selva 47.974331. Pacs del Penedès 47.958332. Vilamalla 47.638333. Fortià 47.450334. Tordera 47.403335. Vendrell, el 47.296336. Vilafranca del Penedès 47.276337. Urús 47.275338. Benissanet 47.246339. Sant Joan de Mollet 47.205340. Cervelló 47.203341. Rellinars 47.192342. Cabanyes, les 47.138343. Ogassa 46.897344. Viladrau 46.756345. Amposta 46.740346. Calonge 46.721347. Vall de Boí, la 46.444348. Cambrils 46.325349. Santa Oliva 46.104350. Tarragona 46.065351. Riells i Viabrea 45.916352. Fontcoberta 45.883353. Viladasens 45.862354. St. Esteve de Palaut. 45.479

L’ANÀLISI

355. Albinyana 45.428356. Sant Miquel de Fluvià 45.308357. Gurb 45.074358. Malgrat de Mar 44.955359. Canet d’Adri 44.934360. Sant Gregori 44.924361. Martorelles 44.851362. Sant Feliu de Guíxols 44.840363. Vila-sana 44.774364. Tossa de Mar 44.757365. Sant Feliu de Pallerols 44.701366. Bellvei 44.661367. Cellera de Ter, la 44.467368. Torre de Cabdella, la 44.248369. Caldes de Malavella 44.169370. St. Pere de Vilamajor 43.867371. Bruc, el 43.666372. Jafre 43.625373. Pedret i Marzà 43.516374. St. Antoni Vilamajor 43.514375. Rialp 43.179376. Alt Àneu 43.134377. Jonquera, la 42.928378. Cabrera d’Anoia 42.894379. Poal, el 42.877380. Sant Julià de Ramis 42.876381. Vilademuls 42.854382. Siurana 42.686383. Vallgorguina 42.457384. Palol de Revardit 42.338385. Ventalló 42.327386. Olesa de Montserrat 42.135387. Roda de Barà 42.130388. Terrassa 42.108389. Ampolla, l’ 42.041390. Castellet i la Gornal 42.013391. Far d’Empordà, el 41.987392. Torroella de Fluvià 41.934393. Campdevànol 41.875394. Quart 41.869395. Castellolí 41.861396. Viladamat 41.726397. Torregrossa 41.529398. Esterri d’Àneu 41.401399. Castelló d’Empúries 41.316400. Sta. Mgda. i Monjos 41.304401. Sta. Fe del Penedès 41.231402. Prat de Llobregat, el 41.211403. Cubelles 41.204404. Montferrer i Castellbò 41.142405. Sant Pere Pescador 41.141406. Golmés 41.122407. Vall de Bianya, la 41.022408. Escala, l’ 40.987409. Masies de Roda, les 40.874410. Meranges 40.874411. Calldetenes 40.629412. Garriguella 40.456413. Capmany 40.414414. Pont de Molins 40.331415. Collsuspina 40.271416. Montmeló 40.149417. Berga 40.082418. Figaró-Montmany 40.061419. St. Llorenç Morunys 40.052420. Saus i Camallera 39.977421. Armentera, l’ 39.970422. Pontons 39.881423. Corçà 39.688424. Sidamon 39.636425. Hospitalet Llobregat 39.607426. Isòvol 39.589427. Fogars de la Selva 39.571428. Serinyà 39.493429. Catllar, el 39.451430. Puigverd de Lleida 39.328431. Vilabertran 39.310432. Olèrdola 39.271433. Reus 39.219434. Sarrià de Ter 39.150435. Taradell 39.129436. Ametlla de Mar, l’ 38.995437. Mollet del Vallès 38.975438. Cistella 38.779439. Flix 38.771440. Albons 38.751441. Bellcaire d’Urgell 38.536442. Espot 38.376443. Franqueses Vallès 38.340444. Ponts 38.290445. Juià 38.285446. Lladó 38.229447. Pallaresos, els 38.176448. Sils 38.130449. Mediona 38.123450. Bescanó 38.057451. Tona 38.045452. Sort 38.001453. Canet de Mar 37.813454. Bellcaire d’Empordà 37.789455. Biure 37.782456. Muntanyola 37.758457. Vidrà 37.718458. Verges 37.640459. Argelaguer 37.601460. Subirats 37.584461. St. Climent Sescebes 37.178462. Montmaneu 37.102463. Lloret de Mar 37.031464. Fondarella 37.027465. Sudanell 36.944466. Pla del Penedès, el 36.728467. Juneda 36.714468. Arboç, l’ 36.653469. Premià de Mar 36.595470. Sta. Col. Gramenet 36.537471. Cornellà del Terri 36.428472. Camós 36.412

591. Lles de Cerdanya 29.307592. Bellvís 29.278593. St. Llorenç de Muga 29.245594. Martorell 29.034595. Sant Jaume d’Enveja 29.034596. Alamús, els 29.026597. Ribera d’Urgellet 28.961598. Cabra del Camp 28.862599. Alp 28.797600. Sant Hilari Sacalm 28.784601. Palau de Sta. Eulàlia 28.779602. Gandesa 28.749603. Vilanova de Bellpuig 28.744604. Planes d’Hostoles 28.736605. St. Feliu de Buixalleu 28.687606. Gironella 28.555607. Vilallonga del Camp 28.546608. St. Guim de Freixenet 28.443609. St. Pau de Segúries 28.436610. Puigcerdà 28.423611. Miralcamp 28.422612. Toses 28.317613. Montellà i Martinet 28.271614. Alguaire 28.263615. Gualta 28.137616. St. Martí de Centelles 28.114617. Sunyer 28.070618. Pira 28.030619. Aitona 28.005620. Celrà 28.001621. Pobla de Montornès 27.994622. Castellví de la Marca 27.918623. Tavertet 27.907624. Aiguamúrcia 27.871625. Organyà 27.834626. Menàrguens 27.811627. Riudaura 27.810628. Riba, la 27.703629. Montmell, el 27.677630. St. Quintí de Mediona 27.659631. Morell, el 27.563632. St. Pere de Riudeb. 27.546633. Portella, la 27.423634. Riera de Gaià, la 27.379635. Querol 27.209636. Cubells 27.187637. Vilanova de Sau 27.182638. Casserres 27.156639. Estaràs 27.138640. Bellmunt d’Urgell 27.049641. Perafort 27.049642. Montbrió del Camp 26.951643. Pratdip 26.948644. Bellpuig 26.936645. Castelldans 26.881646. Agullana 26.844647. Bonastre 26.802648. Olost 26.772649. Sant Boi de Lluçanès 26.658650. Calaf 26.567651. Alcoletge 26.461652. Espluga de Francolí, l’ 26.439653. St. Aniol de Finestres 26.410654. Preixana 26.389655. Montseny 26.383656. Nulles 26.358657. Planoles 26.348658. Sant Feliu Sasserra 26.275659. Massoteres 26.230660. Llanars 26.210661. St. Jaume de Llierca 26.195662. Vimbodí i Poblet 26.167663. Torà 26.143664. Vandellòs 26.110665. Maià de Montcal 26.053666. Valls de Valira, les 25.991667. Masó, la 25.982668. Santa Bàrbara 25.937669. Batea 25.892670. Ulldecona 25.805671. Capellades 25.782672. Gósol 25.648673. Tortosa 25.638674. Llagosta, la 25.579675. Vinyols i els Arcs 25.566676. Molló 25.538677. Coma i la Pedra, la 25.535678. Puiggròs 25.533679. Roquetes 25.531680. Sta. Maria de Miralles 25.503681. Riudecols 25.494682. Montesquiu 25.480683. Rourell, el 25.402684. Castellfollit de la Roca 25.338685. Aspa 25.317686. Pla de Santa Maria 25.309687. Argençola 25.241688. Alcanó 25.228689. Prats de Rei, els 25.209690. Espinelves 25.181691. Llacuna, la 25.176692. Sta. Maria de Besora 25.036693. Alfarràs 25.018694. Alió 24.933695. Vilabella 24.880696. Almenar 24.851697. Renau 24.824698. Amer 24.808699. Selva del Camp, la 24.636700. Torrelles de Foix 24.609701. Vallfogona de Riucorb 24.552702. Bràfim 24.471703. Sant Andreu Salou 24.468704. Bot 24.454705. Rupit i Pruit 24.447706. Colera 24.427707. Seròs 24.336708. Sentiu de Sió, la 24.318

827. Masroig, el 17.463828. Tivissa 17.410829. Bisbal de Falset, la 17.401830. Sora 17.369831. Marçà 17.309832. Josa i Tuixén 17.293833. Gaià 17.271834. Sta. Maria de Merlès 17.243835. Godall 17.136836. Estamariu 17.097837. Freginals 17.061838. Granadella, la 17.048839. Paüls 17.048840. Sobremunt 16.993841. Arnes 16.947842. Rocafort de Queralt 16.908843. Senterada 16.894844. Talarn 16.828845. Conesa 16.786846. Argentera, l’ 16.589847. Sanaüja 16.489848. Lladorre 16.485849. Montoliu de Segarra 16.351850. Vallcebre 16.255851. Bellprat 16.227852. Pobla de Massaluca 16.142853. Torms, els 16.139854. Salàs de Pallars 16.058855. Navès 16.047856. Capolat 16.040857. Vilanova de Meià 16.039858. Pont de Bar, el 16.038859. Morera de Montsant 15.942860. Alfara de Carles 15.915861. Pradell de la Teixeta 15.903862. Capçanes 15.882863. Cervià les Garrigues 15.844864. Baix Pallars 15.841865. Torrefeta i Florejacs 15.804866. Cabacés 15.519867. Poboleda 15.505868. Vilosell, el 15.435869. Gratallops 15.418870. Margalef 15.398871. Vilella Alta, la 15.284872. Maials 15.260873. Plans de Sió, els 15.256874. Soriguera 15.255875. Viver i Serrateix 15.202876. Cogul, el 15.171877. Sant Martí d’Albars 15.126878. Granyena Garrigues 15.115879. St. Agustí Lluçanès 15.102880. Montornès de Segarra 15.090881. Omellons, els 15.039882. Torre de Fontaubella 15.037883. Farrera 14.951884. Porrera 14.884885. Ivorra 14.819886. Llobera 14.746887. Castellfollit Riubregós 14.737888. Torroja del Priorat 14.582889. Oliola 14.400890. Tarrés 14.281891. St. Sadurní Osormort 14.277892. Granyena de Segarra 14.259893. Valls d’Aguilar, les 14.219894. Fígols 14.159895. Clariana de Cardener 14.146896. Veciana 14.129897. Llardecans 14.080898. Molsosa, la 13.987899. Conca de Dalt 13.932900. Prat de Comte 13.930901. Arsèguel 13.802902. Peramola 13.772903. Figuera, la 13.511904. Bassella 13.447905. Castell de Mur 13.432906. Verdú 13.052907. Talavera 13.039908. Juncosa 12.599909. Almatret 12.545910. Fígols i Alinyà 12.434911. Tarroja de Segarra 12.396912. Sant Martí de Riucorb 12.364913. Baronia de Rialb, la 12.292914. Pobla de Cérvoles 12.172915. Guimerà 12.106916. Lladurs 11.974917. Pinós 11.873918. Espluga Calba, l’ 11.703919. Arbolí 11.610920. Bovera 11.597921. Ossó de Sió 11.522922. Guixers 11.357923. Vilella Baixa, la 11.329924. Floresta, la 11.157925. Granyanella 11.145926. Cava 11.100927. Fulleda 11.090928. Senan 11.082929. Vilanova de l’Aguda 10.966930. Vallbona les Monges 10.745931. Susqueda 10.558932. Gavet de la Conca 10.555933. Ciutadilla 10.339934. Nalec 9.830935. Maldà 9.763936. Llimiana 9.650937. Castellar de la Ribera 9.019938. Abella de la Conca 8.980939. Omells de na Gaia, els 8.931940. Cabanabona 8.551941. St. Esteve de la Sarga 8.497942. Vansa i Fórnols, la 8.257943. Bellmunt del Priorat 7.911944. Bellaguarda 7.769945. Cabó 7.739946. Pinell de Solsonès 7.256947. Odèn 6.707

Page 4: Penedès Econòmic 13

4 Penedès Econòmic juny 2012

ACTUALITAT

De veïns que no paguen la seva quota a la comunitat, els ano-menats morosos, sempre n’hi ha hagut, però arran de la crisi la morositat veïnal s’ha disparat fins a duplicar-se els casos en el darrer any en algunes finques de Vilafranca i comarca. En els úl-tims dos anys, els problemes per impagaments a les comunitats de propietaris han augmentat nota-blement. Davant la reincidència, les finques intenten solucionar-ho a través de la mediació, és a dir, contactar amb el propietari morós per sa-ber quina és la manca de liquidi-tat que pateix i com pot efectuar els pagaments en el futur. Des de les finques, intenten adaptar-se a la situació econòmica del client, tot i que no sempre és possible, ja que “són molts els que ens de-fugen i no tenen intenció de pa-gar”, explicava l’administrador de les finques JM Assessors, de Vila-franca. Arribats a aquest punt, la finca envia l’advocat per iniciar el procés judicial. “És llavors quan

molts dels propietaris es posen en contacte amb nosaltres per trobar una solució”. Des de JM Asses-sors afirmen al Penedès Econòmic que, fins al moment, no han re-querit la via judicial per resoldre casos de morositat veïnal. Una sort que no han conegut altres finques de l’Alt Penedès, ja que paral·lelament als conflictes veï-nals en les comunitats de propie-taris han anat els impagaments de les quotes. És el cas d’una de les finques vilafranquines, Consul-ting Finques Penedès, des d’on

admeten haver necessitat l’ajut de la justícia per cobrar els paga-ments pendents. La majoria de propietaris morosos s’han decla-rat insolvents, molts d’ells arran de la crisi i l’elevada taxa d’atur,

LÍDIA OÑATE

que cada dia ofega més les famí-lies. “Intentem ajustar al màxim el preu de les quotes, i esgotar fins on puguem la via amistosa”, ens comentava l’administradora de Consulting Finques Penedès, Irene Novillas, “però a vegades no tenim més remei que iniciar la via judicial”, afegia. Però no és l’única administració de fin-ques, ja que el retorn de rebuts per manca de saldo està a l’ordre del dia i l’única manera de solu-cionar-ho és perseguint el morós. “En aquests casos posem totes les facilitats que estiguin al nos-tre abast perquè puguin complir amb els pagaments”, ens explica l’administradora d’una assesso-ria vilafranquina. Tot i això, des de les finques ens comenten que s’han trobat amb certs propieta-ris d’immobles que, tot i dispo-sar de diners en el seu compte corrent, decideixen no pagar. “Si s’incrementa la morositat i sabem que té ingressos, el portem a ju-dici”, afirmen des de l’assessoria. A Consulting Finques Penedès critiquen la barra d’aquelles per-sones que aprofiten la crisi per no pagar les quotes de la comunitat, “se sumen al carro de la crisi”, afegeix Novillas.En el pitjor dels casos, s’acaba amb l’embargament del pis o de part de la nòmina (si en té) del propietari morós per poder abo-nar els deutes pendents. Com a ultimàtum, molts propietaris decideixen pagar les quotes enda-rrerides per no perdre el pis. En

La crisi econòmica està fent trontollar l’economia domèstica, fins al punt que la morositat veïnal ja suposa el 25% dels retards en algunes finques

Creixen els casos de veïns morosos en les comunitats de Vilafranca i comarca

SI LA MEDIACIÓ NO FUNCIONA ES PROCEDEIX A L’EMBARGAMENT DEL PIS O NÒMINA aquests casos, tant les comunitats

de propietaris com les finques i assessories han d’actuar amb cele-ritat, ja que la llei estipula que el propietari morós només està obli-gat a pagar els rebuts del darrer any en curs, excepte en el cas que hi hagi proves de que en aquell pe-ríode ja s’havien fet reclamacions per pagaments pendents. Moltes comunitats acostumen a tardar un any a reaccionar en aquestes

situacions, però és important que denunciïn abans del segon any, ja que podrien perdre la possibilitat de rebre les quotes acumulades. “A molts veïns els sap greu les paraules de denúncia, via judicial o embargament”, ens explica No-villas, però davant de la morosi-tat reincident cal fer gestions tan aviat com sigui possible. En els últims anys els impaga-ments en les comunitats de pro-pietaris s’han anat incrementant, i des de les finques no esperen que

millori, just el contrari, ja que l’atur i el cost de la vida estan a l’alça. “De morositat sempre n’hi ha hagut, però l’any que ve no mi-llorarà”, comenta l’administrador de JM Assessors. Un dels canvis que s’han produït en aquest pa-rell d’anys és el de la tipologia de propietari morós. Si bé abans es tractava d’immigrants, ara el perfil és el d’un cap de família autòctona, que pateix dificultats econòmiques i no pot fer front als pagaments habituals. Aques-ta situació també repercuteix en els costos de les finques i asses-sories que gestionen comunitats de veïns, ja que es duplica la feina cada vegada que han de perseguir més propietaris morosos. A nivell català, el 2011 un 23,5% de les comunitats de propietaris tenien com a mínim un veí mo-rós. Aquest percentatge s’ha vist ampliat en els darrers dos anys, ja que el 2009 era d’un 16,2%, mentre que el 2010 va créixer fins el 20,2%. En les provín-cies de Barcelona i Tarragona l’increment en aquest període ha estat del 5,3% i del 7,6%, respec-tivament. En aquestes dues pro-víncies, l’impacte més fort de la morositat va ser del 2009 al 2010, quan el percentatge va augmentar un 3,9% a Barcelona i un 4,7% a Tarragona. Però on s’ha disparat la morositat veïnal, especialment en el darrer any, és a la provín-cia de Lleida amb més d’un 9% d’increment des de 2009, mentre que a Girona ha estat del 7,6%.

La morositat en el Codi Civil Català

LA MAJORIA DE MOROSOS TENEN POCS RECURSOS ECONÒMICS, TOT I QUE ALGUNS APROFITEN LA CRISI PER EVADIR ELS PAGAMENTS

Font: Arrenta

El Codi Civil Català conté una regulació pròpia de la propietat a la qual queden subjectes els edificis situats a Catalunya. La llei preveu diversos meca-nismes de protecció contra la morositat. El primer és l’ afec-tació real dels pisos o locals, que responen de les quantitats que deguin a la comunitat els

seus propietaris. Un segon mecanisme es produeix en les transmissions dels pisos: el venedor, en el moment d’atorgar l’escriptura pública de venda davant del notari, haurà de declarar que està al corrent en el pagament de les despeses generals de la comu-nitat o, en cas contrari, l’estat dels seus deutes amb la comu-nitat, excepte si el comprador hi renuncia expressament.En tercer lloc, la constitució d’un fons de reserva, que té com a finalitat atendre despe-ses imprevistes de reparació de caràcter urgent o la contracta-ció d’una assegurança, cons-titueix una garantia en favor del patrimoni comunitari, ja que permet disposar de forma immediata d’una quantitat no inferior al 5 % del pressupost anual, sense necessitat d’ exi-gir derrames addicionals als propietaris.

Page 5: Penedès Econòmic 13

Penedès Econòmic 5juny 2012

Page 6: Penedès Econòmic 13

6 Penedès Econòmic juny 2012

ACTUALITAT

La comarca de l’Alt Penedès ha ascendit una posició i ja és 13a amb 35,8 punts de 100 possibles, en el rànquing de competitivitat a Catalunya de l’Índex ADEG, que elabora la consultoria Actíva Prospect. Aquesta és la vuitena edició de l’Índex, que realitza una anàlisi en profunditat dels factors de competitivitat de les 41 comar-ques catalanes. El Garraf (12è) està just per davant de l’Alt Pene-dès, amb 35,9 punts, mentre que el Baix Penedès (29,6) retrocedeix dues posicions i se situa 23è. En total, es detallen 45 indicadors socioeconòmics englobats en deu dimensions. Al capdavant es troba el Barcelonès (65,2) per tercer any consecutiu, seguit del Vallès Occi-dental (47,3) i el Baix Llobregat (46,3), que ocupen la segona i ter-cera posició. L’Alt Penedès és una de les co-marques amb més indústria de Catalunya, alhora que també de les que més innovació i valor afe-git aporta. Un dels factors claus es troba en les sinèrgies entre els sectors, ja que el primari, amb una bona part del terreny dedi-cat a l’agricultura, complementa l’industrial, no només de fàbri-ques, sinó també de cellers, i re-percuteix en el terciari, el de ser-veis, a través del turisme o venda de productes. Sens dubte, la diver-sificació de l’economia és un punt a favor a tenir en compte, ja que genera moltes economies diverses que permeten obtenir nous béns i oferir nous serveis. Malgrat la destrucció d’empreses i ocupació arran de la crisi, pel president de l’ADEG, Xavier Cardona, “aquest és un model d’èxit que cal man-tenir i millorar”. Entre els factors que més destaca l’Alt Penedès hi ha la bona disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestruc-tures (4a posició) i la innovació i desenvolupament tecnològic (6a posició), cosa que augmenta les opcions de sortir de la crisi amb més possibilitats. També dispo-sa d’un bon accés als mercats de clients i proveïdors, cosa que aju-da a l’exportació. Per la comarca passa un dels principals eixos del transport de mercaderies cap al mercat europeu, l’AP-7; la xarxa viària i ferroviària està connectada

amb les províncies de Barcelona i Tarragona; i l’Eix Diagonal con-necta amb l’interior. En un futur pròxim es milloraria encara més amb el corredor mediterrani. La sostenibilitat social (salaris, l’atur i l’ocupació...) es manté en bona posició (13a). L’Alt Penedès és la quarta comarca catalana on es destrueix menys ocupació i la no-vena, de teixit empresarial.

La formació i la sostenibilitat me-diambiental són els factors com-petitius que cal millorar amb més necessitat. Tot i que en els darrers anys han augmentat els universi-taris, des de l’ADEG apunten que s’hauria d’incrementar el segui-ment d’estudis post-obligatoris com el batxillerat o la formació professional. L’emprenedoria és un àmbit que també caldria fo-mentar. Des del punt de vista me-

LÍDIA OÑATE diambiental els reptes són majors. La comarca presenta indicadors força negatius en termes compa-ratius i, tot i els avenços que s’han produït, continua perdent posi-cions respecte al conjunt de co-marques catalanes. Els indicadors mostren com l’Alt Penedès és de les comarques on es registra un menor índex de valorització dels residus industrials (la 39a), on els serveis mediambientals estan menys desenvolupats (la 36a) i on l’impacte de l’activitat industrial per km2 és més elevada (35a). Pel que fa a la resta d’elements analitzats, el consum d’aigua i la generació i tractament de resi-dus municipals, la situació de la comarca és menys negativa, tot i que també suposa un dels àmbits en què s’han de produir millores per garantir la sostenibilitat futu-ra del model de desenvolupament actual. Tot i aquests factors negatius, Cardona està convençut que l’Alt Penedès sortirà abans de la cri-si i millor que les comarques del Garraf i el Baix Penedès, ja que “la seva economia està molt di-versificada, i té més valor afegit”, cosa que li permetrà augmentar el teixit empresarial i reduir l’atur. Un problema addicional amb el

La comarca ha millorat la seva competitivitat en l’últim any i ja és 13a a Catalunya, just després del Garraf i 10 llocs per davant del Baix Penedès

Sostenibilitat mediambiental i formació, assignatures pendents de l’Alt Penedès

L’ALT PENEDÈS DESTACA EN LA DISPONIBILITAT DE POLS PER CRÉIXER I LA INNOVACIÓ

qual es troben les comarques cos-taneres és, precisament, l’alta taxa d’atur en la construcció. Mentre que durant els anys de bonança a l’Alt Penedès l’ocupació en el sec-tor de la construcció representava el 7% del total, al Garraf i el Baix Penedès ascendia fins el 20%. Des de l’ADEG també destaquen que

l’Alt Penedès manté un bon equi-libri entre l’activitat econòmica i la residencial, cosa que permet a la població trobar feina a prop de casa. Aquest aspecte és força rellevant, ja que això permet a la població comarcal trobar feina a prop de casa, sense haver de bus-car-ne fora.

Page 7: Penedès Econòmic 13

Penedès Econòmic 7juny 2012

ACTUALITAT

El Centre Àgora de Vilafran-ca va celebrar el 29 de maig la 10a edició de la Jornada de l’Emprenedor en el marc de les accions del Creajove 2012, un programa promogut per l’Ajuntament de Vilafranca per incentivar la creativitat i l’emprenedoria entre els joves de la comarca. Un total de 92 candidatures es van presentar en aquesta edició, 18 de les quals ho van fer a la catego-ria de millor projecte empre-sarial i la resta a la categoria d’idea més creativa. El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca, Joan Manel Montfort, va clo-ure la jornada indicant que des de l’organització hi ha ha plena satisfacció per la respos-ta obtinguda i va assenyalar la importància de fer una aposta decidida per l’emprenedoria. Montfort va referir-se a les idees creatives que es van pre-sentar: “Crec que poden ma-durar en projectes empresarials de futur”, va assegurar. Al llarg

de la jornada es van poder se-guir dues ponències relaciona-des amb l’emprenedoria, a cà-rrec del promotor de l’empresa Nine! Creative Agency, Jordi Calaf, que va exposar les seves experiències de jove empre-sari. Artur Massana i Vander Lemes, de l’empresa Lead Learning Lab, van oferir una segona conferència sobre l’art de persuadir en paraules. Per tancar l’acte es va fer el lliu-rament dels premis Creajove 2012 als alumnes de l’IES Ja-cint Verdaguer Carles Pérez i Dani Carripio. L’empresa DCookies va guanyar per la millor iniciativa empresarial. El jurat, compost per cinc representants de les entitats col·laboradores del programa (Jove Cambra Internacional de Vilafranca, ADEG, UEP i Ajuntament de Vilafranca) i un professor de l’IES Milà i Fontanals, va assenyalar la difi-cultat d’elecció a causa de l’alt nivell de creativitat de les pro-postes presentades.

Es lliuren els premis Creajove 2012

La Generalitat de Catalunya està enllestint la modificació de la llei de Caixes catalana que pretén donar pas a nous mecenes en les fundacions que derivaran fons a l’obra social de les antigues caixes d’estalvi. Es preveu que en un termini de dos setmanes l’avantprojecte de llei arribi al Parlament de Catalunya.Aquestes fundacions heretaran la tasca que realitzaven les obres socials de les caixes d’estalvi, tot i que veuran notablement reduïts els seus ingressos. Les fundacions perdran el vincle amb les caixes, que no hi faran ingressos.La nova normativa afecta a les antigues caixes de manera dife-rent. “La Caixa” és l’única que no quedarà subjecta a aquesta llei, com a mínim de moment, ja que encara és titular de la majoria del capital de CaixaBank i només li afectaria en cas que en perdés el control.De les vuit caixes que hi havia a Catalunya, totes han perdut el seu pes en favor dels bancs amb els quals s’han fusionat. L’excepció és Caixa Penedès, que es va integrar en una SIP i manté un 28% de Mare Nostrum. Això podria generar algun dividend per a l’Obra Social de l’entitat, però igualment ha de constituir-se en una fundació.“La Caixa” mantindrà el seu pres-supost d’Obra Social inalterable, xifrat en 500 milions d’euros. Pel que fa a la resta de fundacions, la seva dotació és tota una incògnita a hores d’ara.

Només al 2008, aquestes entitats van destinar més de 135 milions d’euros a cultura, educació, sa-nitat i assistència. Ara, les caixes

hauran de captar recursos d’altres institucions o ser autosuficients.Amb aquest canvi legislatiu, que serà analitzat pel Consell de Tre-ball Econòmic i Social de Cata-lunya (CTESC), la Generalitat s’assegura que sigui ella mateixa la que supervisi i controli les fundacions especials de les caixes

d’estalvi. Quan al febrer el govern espanyol va aprovar la primera reforma financera d’aquest any, va prendre el control d’aquestes fundacions a les comunitats au-tònomes per quedar-se’l. Al Con-grés dels Diputats, però, el grup parlamentari de CiU va pactar un canvi legislatiu que permetés els governs autonòmics mantenir el control de les fundacions. En el patronat de les fundacions especials, a més de les entitats aportadores de recursos, hi hau-rà uns altres tres grans grups: les entitats públiques o privades tra-dicionals de les caixes d’origen, entitats privades que promoguin activitats similars i persones de reconegut prestigi.Al tancament d’aquesta edició, el Fons de Reestructuració Ordena-da Bancària (FROB) havia convo-cat una assemblea pel proper 9 de juliol, amb l’objectiu d’aprovar la transformació de l’Obra Social de la Caja de Ahorros del Mediterrá-neo (CAM) en una fundació de caràcter especial. En cas contrari, dissoldre-la i liquidar-la.

Les Obres Socials de les caixes passaran a ser fundacionsLa Generalitat vol aprovar una normativa que permeti fiscalitzar els comptes de les entitats

REDACCIÓ

“LA CAIXA” ÉS L’ÚNICA QUE MANTINDRÀ LA SEVA OBRA SOCIAL, JA QUE CONTROLA LA MAJORIA DE CAPITAL DE CAIXABANK

Page 8: Penedès Econòmic 13

8 Penedès Econòmic juny 2012

ACTUALITAT

Desenes de joves emprenedors de tot Catalunya participaran en el 14è Fòrum de Joves Empre-nedors, que enguany organitza la Jove Cambra de Vilafranca (ja ho va fer el juliol de 2006, amb gran èxit de resultats) i que tindrà lloc el 13, 14 i 15 de juliol a La Fassina i l’Alberg Municipal de la capital de l’Alt Penedès.Seran uns dies molt intensos, en què joves de 18 a 35 anys amb in-quietuds emprenedores de qual-sevol àmbit -empresarial, social, cultural, educatiu, etc.- rebran formació molt pràctica per po-tenciar les habilitats directives i de lideratge i el treball en equip.Per participar-hi, només calen “joves amb empenta, amb ganes d’aprendre, disposats a entregar-se a un cap de setmana amb un ritme alt de formació, però també de treball en grup, de convivèn-cia, d’aprenentatge i diversió”.El període de preinscripció és de l’1 al 30 de juny, a través del web www.forumdejovesempre-nedors.cat. S’han ofert 40 places, algunes dirigides a treballadors d’empreses. El preu s’ha rebaixat a 245 euros per ajustar-se a la conjuntura actual. Gràcies a una col·laboració amb Càrites, a més, ofereixen una matrícula gratuïta per a un jove amb situació de risc d’exclusió social. El programa de treball del Fòrum està dirigit per l’Institut de For-mació de la Jove Cambra de Ca-

Vilafranca acollirà el 14è Fòrum de Joves Emprenedors

vitats per potenciar les habilitats directives i l’esperit emprenedor de manera pràctica i dirigides a projectes per a la comunitat. La Jove Cambra de Vilafranca for-ma part de la Federació de Joves Cambres de Catalunya.

IVET BOLTÀ

La Jove Cambra de Vilafranca ofereix formació i diversió en les jornades, els dies 13, 14 i 15 de juliol

talunya i es basa en una metodo-logia que combina les sessions teòriques dels seminaris amb conferències d’experts i activitats pràctiques a l’aire lliure en un Team Working que permet estrèn-yer llaços i intercanviar idees i ex-periències amb els companys.Perquè la jornada sigui encara més motivadora, un dels semina-ris s’impartirà en anglès i anirà a càrrec d’una formadora de la Ju-nior Chamber International.Els seminaris principals, sobre motivació i lideratge, direcció de projectes, tècniques de negocia-ció i comunicació dins l’equip, són impartits per professionals de primera línia, amb reconegut prestigi. Els docents més destaca-ts són l’emprenedor, formador i comunicador Albert Riba, cofun-dador de inPreneur; l’especialista en coaching comunicacional Jordi Simón; i el director de la Fun-dació Jaume Casademont, Enric Sucarrats.A més d’aprendre les habili-tats directives, un altre dels ob-jectius del Fòrum és fomentar l’emprenedoria al Penedès i a Catalunya. La Jove Cambra de Vilafranca considera que “amb l’organització del Fòrum, la Jove Cambra i l’Ajuntament de Vila-franca donen un pas més cap a la consolidació d’aquesta activitat i d’aquest tarannà emprenedor a la nostra comarca”. La Jove Cambra és una associació sense ànim de lucre, apartidista i aconfessional, amb presència internacional, que organitza acti-

DIVENDRES 13DE JULIOL:18.00 Benvinguda als par-ticipants: arribada, inscrip-cions i cerimònia obertura19.00 Conferència22.00 Sopar23.30 Formació Equips Treball

DISSABTE 14DE JULIOL:08.00 Esmorzar09.00 Seminari11.00 Coffee Break11.30 Seminari13.30 Dinar15.30 Seminari17.30 Coffee Break18.00 Seminari20.30 Cloenda Seminaris22.00 Sopar23.30 Reunió Equips Treball

DIUMENGE 15DE JULIOL:08.00 Esmorzar09.00 Team Working14.00 Dinar16.00 Acte de Cloenda

PLANNING

Caixa Penedès-BMN ha con-cedit crèdits ICO a empreses catalanes per un import su-perior als 125 milions d’euros durant el primer quadrimestre de l’any, cosa que representa un 84% més respecte a la xifra registrada en el mateix període del 2011. Caixa Penedès forma part del Grup BMN que, en els primers quatre mesos del pre-sent exercici, ja s’ha posicionat

com un dels bancs més actius en finançament ICO amb 442milions d’euros, cosa que el si-tua en el sisè lloc del rànquing nacional en aquest apartat.L’objectiu de BMN, que treba-lla amb més de 100.000 em-preses, tant grans corporacions com pimes, és concedir nous crèdits per un valor superior als 1.000 milions d’euros al llarg de l’actual any.

BMN incrementa en un 84% els ICO

L’operador logístic Prologis, un dels majors propietaris i gestors d’immobles industrials del món, ha adquirit al fons d’inversió immobiliària P2 Value, de Morgan Stanley, tres naus al municipi de la Grana-da. Aquesta operació d’inversió compren un total de 61.000 metres quadrats de zona in-dustrial segons ha informat Jones Lang LaSalle, que ha

assessorat Morgan Stanley en la venda de les tres naus, que “estan ocupades al cent per cent per inquilins de primer nivell”. El primer magatzem està arrendat per les empreses Bruneau, Coral Transports & Stocks, Frigicoll i FCC Logís-tica, companyia que també és inquilina de la nau número tres. El segon immoble està to-talment ocupat per Camper.

Prologis compra tres naus a l’Alt Penedès

Els joves empresaris reivindiquen tenir més presència en les institucions empresarials

La Federació d’Associacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya (FAJEEC) va pre-sentar el passat maig a Barcelona l’estudi en què es fa palesa l’escassa representació que la generació de joves empresaris de 30 a 45 anys té en l’actualitat en les institucio-ns empresarials de la societat civil a Catalunya i la manca de relleu generacional a les patronals i als organismes de concertació social.

La campanya #arajovesempresaris neix amb la voluntat de provocar un debat i la sensibilització envers la situació actual entre l’opinió pública i de difondre aquestes reivindicacions, per tal que arri-bin a tots el àmbits de la societat.El vilafranquí Jordi Solé Tuyà, president de la FAJEEC, destaca el suport pràcticament unànime del col·lectiu de joves empresaris i emprenedors de Catalunya a la campanya i que ja te l’adhesió de 14 associacions de joves empresa-ris i emprenedors del país, altres

col·lectius com els joves d’UGT, CCOO, etc. Van assistir a l’acte els presidents i representants de: Nous Empre-saris i Emprenedors de Catalunya (NEEC), Ecoemprenedors, Xarxa Onion, Joves Advocats de Ca-talunya, Associació Tecnològica de Joves Emprenedors (ATJE), Joves d’Empresa de l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf (ADEG), Institut Sallarès i l’Associació d’Emprenedores i Emprenedors del Baix Montseny entre d’altres.

REDACCIÓ

Page 9: Penedès Econòmic 13

Penedès Econòmic 9juny 2012

EMPRESA

L’empresa de productes alimen-taris Especialitats Masdéu, si-tuada a Puigdàlber, va exportar l’any passat al mercat interna-cional la meitat de la seva pro-ducció. Aquest percentatge s’ha incrementat notablement des que l’empresa penedesenca va decidir ampliar el seu mercat a l’exterior, ara fa cinc anys. En el primer any ja es va exportar el 5% i el segon un 12%, i així paulatinament fins arribar al 50% que exporta avui dia als principals països europeus, nord-amèrica i oceania.Especialitats Masdéu és una em-presa familiar que ven productes alimentaris molt diversos. Amb un ampli catàleg de bases per a galetes com els mini-cons i els famosos macarons (galetes ro-dones tintades), i productes se-lectes com melmelades, postres o entrants, Especialitats Masdéu vol fer arribar a arreu del món els

seus productes, en especial, als mercats emergents com la Xina o l’Índia. “El nostre objectiu és ven-dre als hotels i cadenes de restau-rants internacionals, on encaixen els nostres productes amb el tipus de cuina que ofereixen, ja que en

l’autòctona no acostumen a tenir cabuda”, explica David Masdéu, director de màrqueting i vendes de l’empresa.Una de les vies per guanyar en difusió és promocionar l’empresa en salons i fires d’alimentació. Recentment, Especialitats Mas-déu va tenir presència a les fires

d’Itàlia i Dubai, on es van fer més de 200 contactes. En l’espai d’estand, situen una petita cuina on Joan Morell, cuiner i propie-tari del restaurant Cal Diari, de Sant Martí Sarroca, realitza els farcits dels diferents productes de Masdéu. “A l’estand mostrem com es pot consumir el produc-te i l’assortiment de sabors amb els quals es combina la galeta”, explica Masdéu, “és llavors quan el producte té eficàcia, sinó els vi-sitants no acaben d’entendre com es consumeix”. A l’octubre seran a la fira Food&Hotel de Shangai, i de cara a l’any que ve tenen pen-sat estar presents a les fires de Lió, Tòquio i Hong Kong. Especialitats Masdéu produeix prop de 100.000 mini-cons i 60.000 macarons diàriament, dos dels productes que tenen més sortida. “Produïm mecàni-cament i el màxim automatitzat possible per poder arribar al mer-cat tenint el mínim d’incidència de mà d’obra i així no haver de

deslocalitzar la producció”, ex-plicava Masdéu. Des que es va fundar, l’empresa penedesenca ha primat la qualitat en tots els seus productes, un aspecte que en els països emergents costa trobar. “Cada mes sorgeixen problemes sanitaris arran d’algun produc-te adulterat o matèries primeres que no mantenen els bàrems de conservació”, comenta Masdéu. Aquesta preocupació juga a favor seu, ja que els clients dipositen

L’empresa penedesenca Especialitats Masdéu s’expandeix al mercat exterior

més confiança en la seva marca. L’any passat Especialitats Mas-déu va aconseguir la qualificació de seguretat alimentària de BRC (British Retail Council), que és l’equivalent a l’IFS (International Food Standard), creat el 2002 per la Unió Federal de l’Associació del Comerç alemany i que s’ha con-vertit en una referència a l’Europa occidental. El mateix 2011 Mas-déu va obtenir l’IFS, cosa que li ha obert més mercat europeu.

LÍDIA OÑATE

L’OBJECTIU ÉS EXPORTAR ALS PAÏSOS EMERGENTS COM LA XINA, L’ÍNDIA O DUBAI

El cuiner Joan Morell farceix galetes d’Especialitats Masdéu

Page 10: Penedès Econòmic 13

10 Penedès Econòmic juny 2012

ACTUALITAT

La por al fracàs és quelcom intrínsec en la societat espan-yola i catalana. Aquí tendim a considerar el fracàs com una vergonya social, com quelcom menyspreable. S’ha arribat al punt que s’ha estigmatitzat la experiència del fracàs i això acaba atacant l’autoestima dels pocs emprenedors del país. I és que el 50% dels empresaris espanyols tenen por del fracàs i això talla qual-sevol iniciativa d’emprendre algun projecte.Espanya té una taxa d’emprenedoria del 5,1%, segons les últimes dades dis-ponibles de la Comissió Euro-pea, en canvi a Estats Units la taxa ronda el 10,3%. Aquesta diferència tant significativa té molt a veure amb la concep-ció del fracàs en cada una de les cultures.Mentre els professionals nord-americans tenen un apartat en el seu currículum per des-tacar els fracassos com una experiència més, aquí tot fra-càs s’intenta ocultar per no ser assenyalat com un perdedor. I és que aquest concepte que qui fracassa és un perdedor per tota la vida, és totalment erroni. Una famosa cita de Charles Dickens exemplifica aquesta visió positiva sobre el fracàs: “Cada fracàs ensenya a l’home quelcom que ne-cessitava aprendre”. I és que l’aprenentatge que s’obté de l’experiència d’haver emprès

un projecte i haver fracassat, és únic i el més valuós que ningú pugui adquirir. Això no t’ho ensenya cap universitat.Seguint amb aquesta com-paració entre la societat es-panyola i la nord-americana, en aquest sentit, segons els experts, un emprenedor nord-americà experimenta 3,75 fracassos empresarials abans d’aconseguir un èxit. D’altra banda, d’aquest 5% d’emprenedors espanyols dels quals abans parlàvem, el 64% dels que fracassen en un negoci, ja no tornen a inten-tar-ho una segona vegada. És per això que en la conjun-tura de crisi actual en què ens trobem és essencial canviar aquest concepte que tenim del fracàs, ja que ara més que mai es necessita gent emprenedora, amb empenta i creativitat per dur a terme projectes que creïn benefici a la societat. Però això, com ja vaig es-criure en un article anterior, quan parlava sobre l’actitud emprenedora, no és quelcom que es pugui canviar en dos dies. Cal transmetre aquests valors des de la base, des del sistema educatiu perquè així les noves generacions perdin aquesta por a la paraula “fra-càs”.Ja que, com va dir Franklin Roosevelt, “A la vida hi ha quelcom pitjor que el fracàs: el no haver intentat res”.

L’altra cara del fracàs

JOAN MARCHAN VIDAL

President 2012 Jove CambraInternacional de Vilafranca

catàleg d’ofertes que recull més de 120 immobles de tot tipus.Els compradors podran gaudir d’importants avantatges com ara finançaments fins al 100% i descomptes en el preu de venda de fins a un 30%.

BMN COMERCIALITZA MÉS DE 120 HABITATGES DE LA COSTA DAURADA

Aprofitant l’inici de la tempora-da estival, l’oficina de Caixa Pe-nedès-BMN a Cunit ha habili-tat un espai d’atenció comercial per a la venda d’immobles que romandrà fins al 31 de juliol. Aquest espai atendrà els clients interessats a adquirir vivendes en destacats municipis de lito-ral tarragoní com ara el mateix Cunit, Calafell, Altafulla, Cam-brils o Sant Carles de la Ràpita. L’entitat posa a disposició dels potencials compradors un variat

NOU ESPAI COMERCIAL A LA RAMBLA NOSTRA SRA.

El Casal de Vilafranca busca nou llogater per als baixos de l’edifici situat al número 37 de la rambla de Nostra Senyora. Una operació que transformarà la planta baixa de l’edifici amb un doble objectiu; per una ban-da crear un espai comercial amb 140m2 al centre de la Rambla i per una altra, modificar l’accés a l’edifici de seccions de l’entitat, ordenant la seva comunica-ció vertical, creant un espai d’atenció al soci a peu de carrer i dotant-lo d’un ascensor.

aleví del Base Olèrdola. Per ha-ver donat la sort s’emporta un val de material esportiu. Aquest mateix premi també el va obtenir el jugador Arnau Álvarez, en aquest cas per haver estat qui més butlletes va ven-dre.

EL CLUB BASE OLÈRDOLA SORTEJA UN CITROËN C1

Coincidint amb els partits de cloenda de temporada progra-mats el cap de setmana del 16 i 17 als camps municipals d’Els Pins de Moja, dissabte al matí el Base Olèrdola realitzava l’acte de lliurament del cotxe que ha-via sortejat davant notari el 8 de juny. El vehicle, un Citroën C1 del concessionari Auto Garatge Figueras, va ser per a Vicenta Arnal, veïna de Canyelles. Ella havia obtingut el número guan-yador, el 3.535, gràcies al seu nebot, Carles Muntané, jugador

L’atur ha baixat a l’Alt Penedès en un 0,26% aquest mes de maig respecte a l’abril, situant-se a un total de 8.751 persones que no te-nen feina en aquesta comarca. És el tercer mes de descens con-secutiu, igual que a Catalunya, on el nombre d’aturats ha dismi-nuït en un 0,75% aquest mes de maig, el que representen 4.789 persones menys a les llistes dels desocupats. Aquesta bona notícia s’explica per la proximitat de la campanya d’estiu, que també ha beneficiat la nostra comarca, on aquest mes hi ha 145 persones menys aturades.

El perfil més comú és el d’un home d’entre 35 i 44 anys. De l’Alt Penedès, el municipi més afectat per l’índex d’atur és Torre-lles de Foix (22,31%), mentre que els que més ocupació presenten són Les Cabanyes, amb una taxa del 9,04%, Torrelavit (9,06%) i Vilobí del Penedès (9,12%).L’Alt Penedès ha vist millorar la seva situació d’atur els tres da-rrers mesos. El gener i febrer, la situació empitjorava, ja que l’atur anava a l’alça, tal com s’afirmava en l’Informe ADEG de Conjun-tura Econòmica per a les comar-

ques del Penedès i el Garraf, ben al contrari que a Catalunya on es mostrava cert optimisme.De gener a març, la indústria i la construcció van seguir perdent ocupació en aquestes comarques, i a l’Alt Penedès es van notar molt els efectes de la reordena-

ció del sistema financer. També a l’administració pública es van notar els ajustos pressupostaris, mentre que les retallades en la sanitat i educació sembla que es van estabilitzar. Al maig, tots els sectors han reduït l’atur menys el dels serveis, que s’ha estabilitzat.

La taxa d’atur baixa per tercer mes consecutiu a l’Alt Penedès IVET BOLTÀ

TOT I QUE L’ANY VA COMENÇAR AMB POCA PERSPECTIVA DE MILLORA, A LA PRIMAVERA S’HA CREAT MÉS OCUPACIÓ

Page 11: Penedès Econòmic 13

Penedès Econòmic 11juny 2012

EMPRESA

Pastissos d’ensomni, d’aquells que van començar a aparèixer a la societat americana als anys 60, i que ens van arribar a través de les pel·lícules, quan vèiem les mares passant les tardes a casa fent delí-cies per tota la família. Aquest és l’esperit que inspira Pink Sugar, una nova empresa a Vilafranca que uneix tres negocis en un: pas-tisseria, cafeteria, i botiga. Impulsada per una manresana, Rosemary Fernández, i un vila-franquí, Àngel Sendra, el nou lo-cal d’uns 180 m2 és la bogeria de qualsevol addicte als dolços. No-més entrar per la porta, la botiga presenta un reguitzell de pastissos fondant, cup-cakes, push-up cake i galetes fondant, els principals productes de Pink Sugar.Tot està calculat al mil·límetre. D’estil profundament americà,

Fernández reconeix que tot ha estat obra seva, ja que feia temps que tenia la decoració en ment. “Volia traslladar la dolçor i el romanticisme dels pastissos a la decoració de la botiga”, ens co-menta Fernández.

El cert és que, a simple vista, pot semblar un negoci arriscat, però Pink Sugar té molt clar que la seva competència no és la pas-tisseria convencional. “Nosaltres oferim un producte que abans no

LÍDIA OÑATE hi era pràcticament a Espanya”. Per assegurar-ne l’èxit, Pink Su-gar ha explotat l’estètica i rebos-teria americana, però l’ha adaptat al paladar mediterrani, ja que “si s’importés la rebosteria americana tal com és seria un fracàs, perquè no estem acostumats als sabors tan empalagosos”. Una de les característiques que més sorprèn és la diversificació del negoci. El local de Pink Sugar té tres línies de negoci diferenciades (botiga, cafeteria i pastisseria) però que es complementen entre si. A més, ofereix cursos de formació de rebosteria americana, per tal de donar a conèixer aquest tipus de pastisseria. Es tracta d’un negoci molt complet, ja que Fernández i Sendra han volgut abarcar diver-sos serveis i productes, com el de la joieria amb motius pastissers.Emprendre una empresa avui dia no és una tasca fàcil; i així ens ho confirma Fernández, que les ha vist de tots colors abans de poder obrir Pink Sugar. “Avui dia és molt complicat iniciar un negoci. Les empreses estan molt escarmentades i no et fien res”, ens explica la propietària, que ad-met que ho ha hagut de pagar tot “amb anterioritat i al comptat, ja que temen no cobrar.” Aquest ha estat un handicap molt impor-tant per a l’empresa que, a més de reformar el local i adaptar-lo a les seves necessitats, ha hagut d’invertir tot el pressupost en els productes alimentaris i de deco-ració que han necessitat per tirar el negoci endavant. “Hem trobat a faltar poder iniciar el negoci es-

A principis de juny va obrir Pink Sugar, una nova pastisseria-cafeteria a Vilafranca centrada en rebosteria americana, però de paladar mediterrani

Pastissos americans a la catalana, una nova via de mercat en temps de crisi

glaonadament, és a dir, pagar a mesura que el negoci va avançant i donant fruits”. A tot això, cal sumar l’alt preu del lloguer dels locals de Vilafranca, que giren

entorn els 40euros/m2, gairebé el doble que a d’altres ciutats com Vic, Vilanova o Igualada.Fins al moment sembla que ha valgut la pena, ja que en el dia de la inauguració, el passat 2 de

juny, les impressions dels que van passar pel local van ser d’allò més il·lusionants. “La gent va quedar molt sorpresa, no esperaven que obrís una botiga d’aquest tipus a Vilafranca”, confessa Fernán-dez. L’originalitat i la novetat són conceptes indispensables per Pink Sugar que, des que ha obert, ofereix productes innovadors i di-ferents que no es troben a altres llocs. Sap que ampliar el negoci en els temps que corren és difícil, “aspirar molt alt” diu ella, però en un futur pròxim li agradaria obrir una nova botiga-cafeteria a Vilanova i la Geltrú. De moment, però, esperen consolidar la bo-tiga que han obert a Vilafranca, “però tant aviat com puguem i veiem clara l’expansió anirem a Vilanova”. L’objectiu és exportar el mateix concepte i productes a una altra zona, en aquest cas, la costanera.

PINK SUGAR TRASLLADA LA DOLÇOR DELS PASTISSOS A L’AMBIENT DEL LOCAL

“AVUI DIA ÉS MOLT DIFÍCIL EMPRENDRE UN NEGOCI. HO HAS DE PAGAR TOT ABANS I AL COMPTAT”

Page 12: Penedès Econòmic 13

12 Penedès Econòmic juny 2012

ACTUALITAT

L’ecosistema emprenedor

ERIC ENGUITA ALBET

Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Fa poc vaig reflexionar so-bre què m’ha portat de cap al món de l’emprenedoria, i d’entre moltes raons, una era clau, si vols ser empre-nedor, crea’t el teu ecosis-tema emprenedor.Segurament hi ha molta gent que vol emprendre, però se’n veu incapaç, per por, per inexperiència empresarial. Els aconse-llo que a poc a poc, vagin introduint-se en diferents associacions o entitats que es rodegin de gent empre-nedora, que n’hi ha moltes, a la nostra vila, a la nostra comarca, o fins i tot a nivell de Catalunya per als més aventurers.Podria enumerar tots aquests elements que compondrien un ecosiste-ma, però no es una qüestió matemàtica, sinó que ca-dascú busqui el seu camí, i, sobretot, el seu lloc per conformar una vida rodeja-da d’emprenedoria. Realment, i segons la meva experiència, quan tens un ecosistema equili-brat, com a la naturalesa, la conjuntura actual és fa més petita, i se li dóna la justa importància que té. Veure idees, joves empre-nedors, ganes de menjar-

se el món, i estar rodejat de gent i situacions on no pares de veure brots verds, forma part d’un camí esco-llit, molt millor que altres grisos, d’impotència, de caiguda lliure, com podria ser quedar-se a casa.No cal que tinguis una em-presa, ni tant sols una idea, per estar en associacions i entitats d’emprenedoria, tothom hi és benvingut, i sobretot, les idees seran el tret important. Per tant, es-tiguis a l’atur, treballant en algun lloc que no t’agradi, posa’t al Google, tecleja “Entitats emprenedoria” i comença a moure’t, el re-sultat pot ser com l’efecte papallona.La teoria de l’aprenentatge ens diu que de primeres som inconscientment in-competents, per tant, que no som conscients que podem ser emprenedors, el següent estadi, incons-cientment competents, te-nim les competències però encara no ho sabem, i tot, fins arribar a la consciència competent, que gràcies a un ecosistema, paciència i esforç, tots podem ser em-prenedors, i això seria una gran notícia per al nostre país!

Vilafranca assessorarà en cas d’impagament de la hipoteca

El secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat, Car-les Sala; el director de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt, i l’alcalde de Vila-franca, Pere Regull, van signar un conveni per crear el Servei d’assessorament sobre el deute hi-potecari al municipi vilafranquí.La Generalitat té des de gener de 2010 amb l’Ofideute, un servei de mediació entre parti-culars i entitats financeres creat per pal·liar els efectes de la crisi en l’àmbit de l’habitatge i evi-tar l’exclusió social per motiu residencial. Amb aquest acord, Vilafranca disposarà d’un servei d’assessorament per solucionar problemes amb el pagament de la hipoteca. L’Ajuntament, a través dels Serveis Socials, ha detectat una demanda ciutadana creixent d’informació sobre aquest tema. Davant la impossibilitat de fer front a la hipoteca, el consistori aconsella adreçar-se ràpidament

a l’Oficina Local d’Habitatge, on analitzaran el cas amb tota la informació que aporti la persona amb problemes econòmics. Des-prés, es transmetrà un informe al servei Ofideute i aquest farà una proposta d’acord entre el propie-tari de l’habitatge i l’entitat finan-cera per evitar el procés judicial amb el consegüent desnonament.El de Vilafranca és el tercer ajun-tament, després de Reus i Sant Celoni, amb el qual l’Agència de l’Habitatge signa un conveni per

coordinar la mediació hipotecària a nivell local. En poc més d’un any i mig, l’Ofideute ha atès 1.045 famílies i ha iniciat 732 processos de me-diació, dels quals ha resolt prop del 66%. Cal dir que en aquest reduït període de temps els casos s’han quadriplicat. Fins al mo-ment, a Vilafranca n’han comptat una quinzena, tot i que esperen que augmentin en els propers mesos per la llarga estada de les persones a l’atur i la crisi.

REDACCIÓ

renovat el 50%, amb la parti-cularitat que els nous consellers estan vinculats al Penedès. Mar-tí Solé i Bordes és llicenciat en dret per la Universitat de Bar-celona i porta més de 30 anys exercint l’advocacia.

MARTÍ SOLÉ I BORDES, NOMENAT NOU PRESI-DENT DE CAIXA PENEDÈS

El passat 24 de maig, el Con-sell d’Administració de Caixa Penedès va nomenar per unani-mitat Martí Solé i Bordes com a nou president de l’entitat, en substitució d’Albert Vancells i Nogués, que ha renunciat al cà-rrec després de considerar que ja s’han complert els compro-misos que va adquirir en assu-mir la presidència provisional el novembre passat. El Consell d’Administració ha passat de te-nir 17 membres a 10 i se n’ha

comprometen el nostre model de desenvolupament”. En el mateix document es llegeix que “el Pacte Fiscal esdevindria un important element de reacti-vació econòmica, amb efectes directes sobre el desenvolupa-ment de l’economia productiva i un estímul pel creixement, la millora de la competitivitat i la cohesió social.”

L’ADEG ADVOCA PEL PAC-TE FISCAL A CATALUNYA

La Junta Directiva de l’ADEG ha acordat que l’entitat faci ex-pressió pública del seu posicio-nament favorable al pacte fiscal. En el text de la proposta, apro-vada per unanimitat, s’exposa que “l’ADEG és conscient dels greuges que actualment pateix el nostre país, com ho és tam-bé dels problemes que afecten molt especialment l’àmbit te-rritorial de la nostra Associació, castigat per altes taxes d’atur, fustigat per gravàmens a la mo-bilitat i d’altres servituds que

PROJECTE D’AJUDA A EM-PRENEDORS ALS MONJOS

L’Ajuntament dels Monjos mi-llora i amplia el servei de suport a l’emprenedoria amb la incor-poració d’un assessorament per-sonal, a càrrec de tècnics del Ser-vei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat. L’actual si-tuació de manca de feina fa que des de l’Ajuntament es plantegi com prioritari reforçar aquest servei per assessorar, informar i acompanyar les persones que vulguin tirar endavant una acti-vitat econòmica que els ajudi a sortir de l’atur.

El Maig Gastronòmic ha augmentat les vendes del sector de la restauració i l’alimentació

L’entitat comercial Som Sant Sa-durní (SSS) ha fet una bona va-loració de l’edició del Maig Gas-tronòmic 2012, que va finalitzar el passat 31 de maig. Durant prop d’un mes 33 establiments de Sant Sadurní s’han unit per oferir pro-ductes gastronòmics exclusius: menús de 20 i 30 €, delicatessen

per 6 €, i una tapa més copa per 2 €. En total hi han participat 18 bars i restaurants i 15 establiments d’alimentació. “Els productes que han tingut més èxit han estat els menús”, explicava Susana Dua-so, gerent comercial de SSS, tot i que “les tapes també han funcio-nat força bé”. Les delicatessen no han acabat de convèncer el pú-blic, però Duaso confia que l’any que ve puguin millorar-ho. En

la vessant comercial l’entitat està molt satisfeta, ja que molts esta-bliments han augmentat notable-ment les vendes. Al llarg del Maig Gastronòmic s’han venut 50 dels productes que s’ofertaven. La ma-joria dels establiments han apro-fitat la fira per fidelitzar els seus clients, però també n’han captat de nous. De cara a l’any que ve volen mantenir el format i poten-ciar les activitats paral·leles.

REDACCIÓ

Page 13: Penedès Econòmic 13

Penedès Econòmic 13juny 2012

EMPRESA

L’empresa Autocars del Pe-nedès ha adquirit una unitat Wing amb bastidor Iveco 70C17. El vehicle té 28 places i reuneix les característiques d’un microbus de luxe (doble vidre tintat, butaques amb reposacaps de polipell, ràdio CD, pantalla TFT, aire con-dicionat, etc.) juntament amb les característiques pròpies d’un vehicle de línia.Al lliurament, van assistir-hi Josep Sivill, director d’Autocars

del Penedès; Sebastià Lage, d’Autodistribucion; i Josep Riumalló, en representació d’Indcar. Josep Sivill ha des-tacat la versatilitat d’aquesta carrosseria i la comoditat de les dimensions per moure’s per qualevol espai, tan urbà com interurbà. Amb aquesta nova adquisició, Autocars del Penedès reafirma la seva relació amb Autodis-tribucion i aposta per Indcar, com a carrosser de minibusos.

Nou vehicle per a Autocars del Penedès

Durant tot el present mes de juny i fins al pròxim 20 de juliol, BMN està desenvolupant una intensa campanya comercial dirigida es-pecíficament a micro empreses i PIMES que realitzen activitats de comerç exterior o que desenvolu-pen plans d’internacionalització. Com a aspectes fonamentals d’aquesta acció, destaca una lí-nia específica de finançament, diversos productes financers i serveis d’assessorament. Amb tot això BMN pretén donar un valor afegit al seu suport als empresa-ris i emprenedors que comen-cen a dirigir la seva activitat a l’exportació.En el disseny i posada en marxa d’aquesta campanya conflueixen dos aspectos considerats estratè-gics per a BMN. D’un costat el seu suport permanent a les em-preses, en especial a les petites i mitjanes empreses, i als em-prenedors. I d’una altra banda, l’evident compromís del grup amb l’activitat exportadora. Els dos factors conflueixen perquè

BMN desenvolupi un decidit impuls al comerç exterior, acti-vitat clau en l’actual conjuntura per al rellançament econòmic del país. Així ho evidencien els indi-cadors; els últims anys, malgrat la crisi, les exportacions espan-yoles han seguit creixent; i d’una manera destacada a les zones d’implantació de BMN: Cata-lunya-Aragó un 13%, Llevant un 8%, Andalusia més d’un 21% i a Madrid per damunt del 15%. La campanya inclou diversos pro-ductes específics com prefinança-

REDACCIÓ

El Grup BMN reforça el seu suport a les pimes exportadores

ments i finançaments, remeses simples i documentàries, trans-ferències, crèdits documentaris, targetes business i cobertura en divises, entre d’altres.El Grup BMN és un dels princi-pals grups financers d’Espanya, referent a l’arc mediterrani i amb una presència destacada a Madrid. Per tant, la seva zona d’actuació concentra més de dos terços de la població del nostre país i del PIB nacional, on BMN compta amb més de 3,6 milions de clients.

El parc logístic Saba Parcs Lo-gístics Penedès ha arribat recent-ment a un acord amb Michelin per al lloguer de 25.000 m2 que aquesta empresa destinarà a em-magatzematge de pneumàtics per a turismes, vehicles industrials i motocicletes. El contracte sig-nat amb Michelin suposa situar el 92% l’ocupació d’aquest parc Logístic ubicat a Sant Sadurní d’Anoia. La incorporació de Michelin s’emmarca en l’estratègia de Saba Parcs Logístics de primar, a curt termini, l’optimització de la ges-tió dels actius i privilegiar la rela-ció amb els clients.Els objectius són buscar-ne la fi-delització i proporcionar les mi-llors solucions a les seves neces-sitats apostant per la flexibilitat,

la ubicació estratègica de la seva xarxa de parcs logístics i la quali-tat dels serveis que s’hi presten.Aquestació operació ha estat as-sessorada per la consultoria im-mobiliària Estrada & Partners,

especialitzada en els sectors logís-tics i industrials. Saba Parcs Lo-gísctics Penedès va iniciar la seva activitat el 2002 i té una superfí-cie de 14 hectàrees i una superfí-cie construida de 89.000m2.

Michelin lloga 25.000m2 alSaba Parcs Logístics Penedès

REDACCIÓ

Saba Parcs Logístics Penedès, ubicat a Sant Sadurní d’Anoia, té una superfície de 14 hectàrees

Saba Parcs Logístics Penedès, ubicat a Sant Sadurní d’Anoia

La Fundació Mas Albornà va organitzar el passat 30 de maig un acte de celebració dels seus deu anys de treball per als ajuntaments de l’Alt Penedès. Aquest esdeveniment va comptar amb la presèn-cia de l’Honorable Conseller d’Empresa i Ocupació, Fran-cesc Xavier Mena; la partici-pació de representants dels ajuntaments de la comarca, del teixit empresarial de l’Alt

Penedès, així com persones vinculades al sector de la dis-capacitat. Aquesta fundació va encetar, ara fa just deu anys, les seves activitats per als ajun-taments (fins al moment, tre-ballaven només per empreses privades), els quals amb aquest temps han esdevingut uns dels principals clients. Han passat, doncs, de ser 2 ajuntaments clients el 2002 a ser-ne 22 a dia d’avui.

Mas Albornà, 10 anys de treball municipal

Page 14: Penedès Econòmic 13

14 Penedès Econòmic juny 2012

EMPRESA

Hi havia una vegada... du-rant l´Edat de Gel, molts animals van morir a causa del fred.Els eriçons, adonant-se de la situació, van decidir unir-se en grups. D’aquesta manera s’abrigarien i pro-tegirien entre si, però les espines de cada un ferien els companys més pro-pers, els que just oferien més calor. Per tant van decidir allunyar-se els uns dels altres i van començar a morir congelats. Així que van haver de prendre una decisió, o acceptaven les espines dels seus com-panys o desapareixien de la Terra.Amb saviesa, van deci-dir tornar a estar junts. D’aquesta manera van aprendre a conviure amb les petites ferides que la relació amb els altres els ocasionaven, ja que el més important era la calor de l’altre i així, van poder sobreviure.

Bonic relat d’autor des-conegut que ens ensen-ya que l’esperit d’equip és l’habilitat, la voluntat i, l’actitud decidida i indivi-dual, per treballar junts en vista una meta comuna.Avui es bàsic, per a la supervivència de moltes empreses, més que mai, aquest esperit d’equip. Cal anar, tots a una. Tots junts, sumant esforços.

Cal deixar de banda frecs i rancúnies. Hem de fomen-tar, més que mai una co-municació real, fluida, clara i honesta, de cara.El treball en equip es basa en les “5 c”:-Complementarietat: cada membre domina una parcel·la determinada del projecte. Tots aquests co-neixements són necessaris per tirar la feina endavant.-Coordinació: el grup de professionals, amb un líder al capdavant, ha d’actuar de forma organitzada.-Comunicació: el treball en equip exigeix una comuni-cació oberta entre tots els seus membres, essencial per poder coordinar les diferents actuacions indivi-duals.L’equip funciona com una maquinària amb diversos engranatges, tots han de funcionar a la perfecció, si un falla el grup fracassa.- Confiança: cada persona confia en el bon fer de la resta dels seus companys. Aquesta confiança li supo-sa acceptar anteposar l’èxit del conjunt al propi lluïment personal.-Compromís: cada membre es compromet a aportar el millor de si mateix, a posar tot el seu esforç en tirar la feina endavant.Teories a banda, el més bonic de treballar en equip és que sempre tens els al-tres al teu costat.

Esperit d’Equip

AGUSTÍ ROMEO HUGUET

Emprenedor i Fundador deMotivation Training

PENEDÈS ECONÒMIC

Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

ingressos realitzats en comptes corrents o llibretes d’estalvi, o mitjançant talons d’altres enti-tats, entre el 4 de juny i el 6 de juliol (ambdues dates incloses).

NOVA CAMPANYA PERALS CLIENTS DE BMN

Caixa Penedès-BMN ha llançat la campanya “La màgia està ser-vida”, que ofereix als seus clients la possibilitat d’aconseguir una exclusiva coberteria de 24 peces dissenyada per la presti-giosa Agatha Ruiz de la Prada. L’entitat regalarà aquesta cober-teria a aquells clients que aug-mentin en 3.500 euros el saldo del seu compte i ho mantinguin durant 90 dies, així com els nous que obrin un compte, com a mínim, amb aquesta quanti-tat. La promoció és vàlida per a

EL PRÉSSEC DEL PENEDÈS ARRIBA ALS MERCATS

El cap de setmana del 2 i 3 de juny ha engegat una nova campanya del préssec. Motiu pel qual diversos mercats de la comarca com el de Vilafranca, Sant Sadurní, els Monjos, etc. ja disposen de parades d’aquests productors. L’Associació per la Defensa dels Vegetals (ADV) Fruita Dolça de l’Alt Penedès valora la campanya de normal quant a producció i, a la vegada, de gran qualitat quant a gust de la fruita, pel fet no haver patit excessives pluviometries.

El president de la Gene-ralitat, Artur Mas i el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Jo-sep Maria Peregrí, van ser el 2 de juny a Monistrol d’Anoia (Sant Sadurní) per inaugurar els nous hivernacles d’I+D d’Agromillora, Iberia dels més avançats tecnolò-gicament a Europa. Mas va afi rmar que aquesta em-presa té la fórmula d’èxit per superar la crisi: innovació tecno-lògica, economia productiva i ex-portació, i va declarar que Cata-lunya és la que més preparada del sud d’Europa per sortir de la crisi gràcies al seu teixit empresarial.

En aquest sentit, creu que seria “imperdonable” que Catalunya no donés la volta a la situació.De la seva banda, l’alcalde de Sant Sadurní, Josep Maria Ribas, també va posar Agromillora com a exemple per sortir de la crisi, al costat del sector del cava, i va re-clamar “esforç i resistència” a les empreses, i no “adormir-se” mal-grat els èxits. Agromillora Iberia és una re-

ferència mundial en l’àmbit vi-verístic, subministrant materials vegetals al sector agrícola des de 1986. Carles Sumarroca, el seu president, va explicar durant l’acte d’inauguració dels nous hi-vernacles que al començament la seva intenció era produir 150.000 plantes a l’any i ara ja produeixen un milió de plantes empeltades cada mes. Sumarroca reconeix que als seus inicis tenien dubtes, però que al cap de tres anys ja tenien benefi cis i al cap de 10 ja s’implantaven a l’estranger.La companyia exporta a la conca Mediterrània europea, a França, Itàlia i Grècia. Té 12 fi lials en nou països; destaquen Turquia, Tuní-sia, Marroc, Estats Units, Brasil, Xile, Argentina i Austràlia.Una de les claus que ha fet que la companyia esdevingui líder mundial és que, com afi rma Sumarroca, no van a un país a instal·lar-se si no veuen “algu-na innovació que oferir, quant a tecnologia i producte acabat”. Sobre les noves instal·lacions a Monistrol d’Anoia, el president

de la companyia agrícola ressal-ta “la dimensió, les instal·lacions tècniques amb tecnologia punta i l’ecologia”, ja que tot el material que utilitzen és biodegradable, i utilitzen l’aigua de la pluja, reco-llida en una gran bassa.La nova planta de Monistrol d’Anoia, de les més avançades d’Europa, està dotada de molta mecanització de processos com el rec, la temperatura i el trasllat de porta-empelts. La companyia té seu a Subirats i instal·lacions també a Can Bosch (Subirats) i Monistrol, té 350.000 metres quadrats d’hivernacles, cinc laboratoris ‘in vitro’ i 500 treballadors. El 2011 va facturar 40 milions de dòlars i va produir 32 milions de plantes, principal-ment empelts de fruiters, oliveres i vinyes. Com a plans de futur, el president d’Agromillora Iberia no té inten-cions immediates d’expandir-se: “Ara el que farem és consolidar el que tenim i després ja veurem si ens implantem en algun altre lloc”.

Artur Mas posa Agromillora com a model davant la crisiEl president de la Generalitat va inaugurar el 2 de juny els nous hivernacles de l’empresa a Monistrol

ARTUR MAS VA DESTACAR-NE LA INNOVACIÓ TÈCNICA, LA PRODUCTIVITAT I L’EXPORTACIÓ

IVET BOLTÀ

Page 15: Penedès Econòmic 13

Penedès Econòmic 15juny 2012

La Burricleta va arribar a Vila-franca i al Penedès per les Fires de Maig, allà la vàrem conèixer. El David, juntament amb la Pau, han engegat un projecte que va més enllà d’un projecte empresa-rial. És una passió per la bicicleta i pel Penedès, és una nova manera de conèixer els camins, les vinyes i la varietat d’un paisatge tant ric com divers.Burricleta és una xarxa d’emprenedors que va néixer al Lluçanès amb el Joan i la Regina que en van ser els impulsors. Avui en trobem al Pla de l’Estany, a les Gavarres i recentment a casa nos-tra, a l’Alt Empordà, Alt Urgell- La Cerdanya,Burgos, la Sierra de Madrid, Arre-Pamplona i Beriz.

Per què la Burricleta al Penedès?Sóc afi cionat, des de fa molts anys, a la bicicleta i cada cop més, la meva dona i jo hem anat ad-quirint molta sensibilitat per tot allò que és ecològic i sostenible. Una cosa i l’altra ens van fer veure que la Burricleta era un projecte a la nostra mida, un projecte on volíem invertir els nostres estal-vis, temps i esforços.El Penedès té unes condicions òp-times per poder-lo passejar en bi-cicleta. Té molt poc desnivell, una gran xarxa de camins i corriols, i molta varietat de paisatges. Hi ha molta vinya però també trobem, fi ns i tot, un petit bosc de pollan-cres que s’assembla a una mena de fageda a la Fanga.Sempre ensenyem el Penedès a través del vi i el cava, però no ens aturem a mostrar la terra que els produeix.La Burricleta vol reivindicar el “dret a badar” a passejar sen-se pressa per uns itineraris que, prèviament, he programat a tra-

vés del GPS que acompanya les bicicletes. Els qui ens lloguen les bicicletes fan una ruta adaptada del tot a les seves possibilitats, prèviament els faig unes preguntes que m’ajuden a pensar i a dibuixar el seu itine-rari. Van sense guia, només amb el GPS i descobreixen d’una for-ma íntima tot el que els envolta, aquesta és la idea. Què tenen d’especial les “Burri-cletes”?És una bicicleta rural elèctrica que permet descobrir l’entorn de manera respectuosa i sense can-sar-te, perquè és una bicicleta de pedaleig assistit: cal pedalar però és com si t’ajudessin empenen-yent-te.L’únic requisit per anar en burri-cleta és saber anar en bici, i això la fa apta per a tothom, grups o famílies d’edats i nivells diferents puguin compartir un passeig. Els nens i nenes, a partir de 1,40, també tenen la seva minibu-rricleta, i per als més petits, els col·loquem les cadiretes.Els cascs homologats que van amb el lloguer de la bicicleta tenen la seva simpatia, de fet són gorres o barrets que enfunden el casc ho-mologat. Les bicicletes van també equipades amb les alforges, que estan fetes expressament i de for-ma totalment artesana a Jaen.De fet, és la primera bicicleta concebuda per al lloguer. El fa-bricant català ECOBIKE les ha fabricades tenint en compte que una bicicleta elèctrica amb aques-ta fi nalitat ha de ser dura i alhora fàcil de mantenir.Però el projecte de la Burricleta va més enllà. D’una banda és llo-guer i ruta pel Penedès. Tant com podem, estem intentant lligar les

rutes amb el pícnic, amb la gas-tronomia, amb els allotjaments rurals. Però sovint costa perquè sembla que manqui vocació de servei, i en el turisme i l’oci això és bàsic.També venem bicicletes elèctri-ques en tindrem més de 60 re-ferències. I l’altre element inte-ressant del projecte són els Punts Burricleta, llicències d’ús que podem donar als establiments d’interès turístic de la zona (bo-degues, restaurants...). És una prolongació de la llicència d’ús de la burricleta. Un “claus en mà” que fa que l’establiment pugui disposar de les pròpies rutes cir-culars que surten i arriben al seu establiment i gaudir dels avantat-ges d’estar a la xarxa burricleta.Què t’aporta estar en aques-ta xarxa d’altres Burricletes en

tenir una presència conjunta pel que fa a la publicitat, i sobretot ens permet innovar constant-ment. La bicicleta elèctrica vol encara molta recerca. La millora en les bateries és un element molt clau. Tenim un equip de recerca i desenvolupament que assisteix a totes les fi res del sector per buscar aquesta millora. No podem per-dre pistonada, hem de conèixer què s’està fent a fora i millorar les nostres bicicletes.

No et fa por la incertesa del mo-ment?Si no havia muntat res abans és perquè no havia trobat res que m’agradés prou. La Burricleta m’apassiona, crec que quan un projecte aconsegueix motivar-te d’aquesta manera el client ho aca-ba notant i això genera valor.El Penedès té encara molt camí per recórrer en el camp del turis-me. Hi ha molta sensibilitat tant per part de les administracions com dels particulars, però cal do-nar un pas endavant en la vocació de servei i entendre que els caps de setmana i els festius és quan cal obrir i treballar.El David encomana entusiasme i passió per la seva feina. L’entorn i el local de les burricletes convi-den a pujar-hi i sortir a recórrer els camins.

Burricleta: passió pel Penedès i la bicicleta

MARIA BATET ROVIROSA@ mariabatetrwww.valorsdemprendre.org

d’altres territoris...?M’aporta molts avantatges...El fet de que siguem un grup d’emprenedors que compartim no només un projecte sinó sobre-tot la passió pel paisatge i per la bicicleta, fa que tinguem interes-sos molt semblants.Però per al funcionament del ne-goci és clau el fet de ser un grup amb una matriu. Això ens permet

1- L’enamorament pel projecte, s’encomana: el que més convenç d’un projecte es veure convençut el qui el lidera. Sense perdre rigor i sentit crític en allò que fem, resulta clau apassionar-se per aquella idea, aconseguirem així, transmetre i contagiar el nostre entusiasme.2- Malgrat la crisi, hi ha sectors encara per explotar: La intel•ligència contextual és aquella que fan anar molts emprenedors quan són capaços de descobrir elements de l’entorn i transformar-los en oportunitats. El turisme al Penedès és una d’aquests oportunitats. 3- La família és un element clau quan l’emprenedor comença: l’inici d’un projecte emprenedor no resulta fàcil. El suport de la família és un element essencial per engegar-lo. Començar un negoci representa un canvi de vida que afecta tota la família.4- Innovar, innovar, innovar: La millora constant ens permet buscar noves i millors maneres d’oferir els nostres serveis. Com diu Franc Ponti, expert en creativitat, “ si una cosa funciona, canvia-la!.

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

Page 16: Penedès Econòmic 13

16 Penedès Econòmic juny 2012

DOSSIER EMPRESARIAL

30 autònoms amb camió propi i que col·laboren de forma assídua. A més de la superfície de Lavern, disposen de més de 12.000 m2 repartits en les plataformes logís-tiques de Sant Pere Molanta, Su-birats i Torrelavit. L’empresa va obrir l’any 2005 una plataforma logística a la Vall d’Uixó (Caste-lló), la primera fora de Catalunya. Allí hi ha una nau de 2.000 m2, carretons, personal de magatzem,

tres camions de tres eixos i sis ca-mions tràilers. Aquesta delegació a la zona de Castelló permet co-brir les comandes de tota la zona de Llevant, una de les principals àrees de transports per a aquesta empresa penedesenca. La xarxa de transport de mercaderies abasta tot Espanya i està capacitada per fer arribar els productes dels seus clients a qualsevol punt d’Europa i del món. A nivell internacional, A. Plazas manté molt bones rela-

cions comercials amb Anglaterra i França, els dos països on realit-zen més expedicions de transport. Una de les claus per dur a terme un bon servei és la xarxa de 100 col·laboradors externs que tenen en diversos punts d’Espanya, cir-cumstància que els permet arri-bar molt més lluny i atendre més clients mantenint la qualitat del transport.Abans de tenir tot aquest ampli conglomerat de naus i platafor-

mes logístiques, Deixalles i Trans-ports A. Plazas era una petita empresa, situada a Sant Sadurní. En créixer l’empresa es va decidir adquirir unes naus a Can Bas, on hi ha la seu central. A mesura que ha crescut l’activitat, s’han anat adquirint noves naus necessàries per poder complir amb les de-mandes dels clients. L’ampli espai ha permès oferir un bon servei i tenir cura de les mercaderies que els són confi ades.

EL LEMA DE L’EMPRESA ÉS MAI TENIR UN NO PER RESPOSTA, SERIETAT I COMPLIMENT

Ja fa 50 anys que l’avi Joan Plazas va començar a reciclar, un con-cepte que ara es troba a l’ordre del dia. Llavors era l’ofi ci entran-yable de drapaire, però més enda-vant, va passar a ser l’actual gestor de residus, un element clau de la societat moderna. Joan Plazas i el seu fi ll, Àngel Plazas, van adquirir el seu primer camió, un fl amant Avia, i amb ell van començar a compaginar la gestió de residus i el transport de mercaderies, els dos eixos centrals que han fet a l’empresa créixer any rere any. Amb el camió es va iniciar la tra-jectòria empresarial del que avui coneixem com la Societat Anò-nima de Deixalles i Transports A. Plazas, constituïda fa 26 anys per Àngel Plazas, amb càrrec al Consell d’Administració, i la seva dona, Ramona Torné, gerent de l’empresa. Actualment és una de les grans empreses del Penedès, que genera prop de 80 llocs de treball i una facturació anual d’11 milions d’euros.Situada al polígon Can Bas de Lavern, a Subirats, Deixalles i Transports A. Plazas disposa de més de 20.000 m2 de superfí-cie, segmentats en diverses naus diferenciades on hi ha ofi cines, magatzems i el parc de vehicles de transport. L’empresa penedes-enca té una fl ota de 45 vehicles, que se sumen als que disposen els

Transports A. Plazas celebra 50 anys de servei al Penedès i arreu del mónL’empresa penedesenca, situada al polígon Can Bas de Lavern, a Subirats, diversifica la seva activitat en transport de mercaderies per carretera, emmagatzematge, i gestió de residus. Actualment és una de les grans empreses familiars del territori, amb 20.000 m2 de superfície

S’OFEREIX ALS CAVISTES UN SERVEI LOGÍSTIC INTEGRAL DES DE LA VINYA FINS A LA TAULA

Àngel Plazas al costat del primer camió, un Avia L’empresa disposa de diverses naus per emmagatzemar tot tipus de productes

Page 17: Penedès Econòmic 13

Penedès Econòmic 17juny 2012

DOSSIER EMPRESARIAL

És el 1986 quan el matrimoni Plazas, format per Àngel Pla-zas i RamonaTorné, decideixen constituir una societat anònima únicament de capital familiar. Des de fa uns anys, l’empresa ha incorporat al davant de la gestió i direcció la tercera generació.De sempre, la innovació ha estat el punt fort on s’ha sustentat el seu lideratge. Un exemple és el primer camió porta-contenidors que van adquirir el 1986, arran d’un viatge a Reims (França) on van descobrir-lo i que va perme-tre millorar l’efi ciència en el siste-ma de càrrega i descàrrega. Enmig d’aquest procés de canvis i innovació, va arribar l’autorització de l’Agència de Residus per transportar residus i ser-ne ges-tor. Per Deixalles i Transports A. Plazas, disposar dels certifi cats sempre ha estat molt important, ja que obtenir-los marca la di-ferència de qualitat entre una i una altra empresa, “sobretot en aquests moments en els quals hi ha tanta competència deslleial”, explica Ramona Torné. Des de 1999, tenen la certifi cació ISO 9002-94 amb l’abast d’agència de transport de mercaderies i magatzemista distribuïdor, a més d’oferir transport de mercaderies per carretera nacional i interna-

cional i ser gestor i transportista de residus. El 2003, la certifi cació d’ECA es va ampliar per gestio-nar i transportar residus no peri-llosos. Al 2010, van implantar la certifi cació ISO 14001.Deixalles i Transports A. Plazas presta serveis en sectors molt diversos. Clients dels ram de l’alimentació, la cons-trucció, la ceràmica o l’automoció forman part de l’extensa car-tera que abrasa molts més sectors. A la nostra comarca, per exemple, destaquen els serveis que ofereixen al sector cavista per la seva trans-versalitat. Intervenen en tot el procés viníco-la, ja que tranporten el raïm, recullen la brisa de la verema, porten les ampolles buides, recullen el tàblex i els palets buits, porten les caixes de cartró buides, emmagatzemen l’estoc i, si cal, fan el picking. Es tracta d’un servei logístic integral que comença a la vinya i fi nalit-za a la taula. Quant a la recollida de deixalles, també recullen els residus habituals caves i cellers com cartró, plàstic, xapes, vidre, i altres elements sobrants. Una

de les seves màximes, ens comen-ta Torné, “és endur-nos tot allò aprofi table per evitar més residus a l’abocador, ja que quan menys cosa hi pugui anar, millor”. A tot aquest reguitzell de serveis, cal sumar un servei personalitzat les 24 hores que tenen en actiu des del 2002. El client es con-

necta a la pàgina web i amb la seva contrasenya pot accedir a la informació relacionada sobre els seus albarans i la situació actuali-tzada de la mercaderia. Al llarg de la seva trajectòria em-presarial, Deixalles i Transports A. Plazas ha rebut diversos pre-mis i reconeixements com el del passat dilluns 14 de maig, de

mans de l’ADEG, per haver cele-brat 50 anys de servei en actiu. El 2002, van rebre el premi ADEG al Medi Ambient, que va ser lliurat pel Ministre d’Afers Ex-teriors, Josep Piqué, i pel llavors conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs. En la línia de

sostenibilitat, Deixalles i Transports A. Plazas sempre ha fet un pas més enllà i contribuït a pral medi ambient a través de la reducció de CO2. Una manera per aconseguir-ho són els carretons elèctrics que abans feien servir gasoil. Tant és el com-promís mediambiental de Deixalles i Trans-ports A. Plazas que, l’any 2004, van ser els pioners a l’Alt Penedès d’incorporar el biodièsel

com a combustible per a la seva fl ota de vehicles. Més endavant, també van dedicar els seus es-forços en la maquinària elèctrica, que donava un millor rendiment. Des de llavors, l’empresa segueix la línia de sostenibilitat amb l’ús de l’electricitat.L’any següent, el 2003, Deixalles i Transports A. Plazas va tornar

a ser protagonista en la Nit de l’Empresari de l’ADEG, quan va rebre el premi al Desenvolupa-ment Empresarial, de mans del llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol. El 2004, l’empresa que gestiona l’abocador de Va-carisses, Hera Segasa, va atorgar als penedesencs el premi al Mi-llor Transportista de Residus de l’any. Per Àngel Plazas, aquest “és un guardó molt important, ja que realça el treball i dedica-ció de la nostra empresa, que és oferir el millor servei a la vegada que mantenir les mercaderies en el millor estat possible fi ns a la recepció per part del client”. Són 50 anys de recollides i trans-ports, als quals s’ha sumat tam-bé la logística. Sempre amb un objectiu concret: adaptar-se a les necessitats del client per ofe-rir-li el millor servei, fent propi el lema de “mai tenir un no per resposta, serietat i compliment”, Deixalles i Transports A. Plazas S.A. encara el futur ple de reptes, gestionant el relleu generacional i els canvis no només en el sector, sinó també en l’àmbit global, on la crisi econòmica està fent tron-tollar-ho tot, excepte els valors d’esforç, treball i constància que des del seus inicis ha caracteritzat l’empresa penedesenca.

Els carretons elèctrics formen part de la flota innovadora de l’empresa

La logística d’A. Plazas s’inicia amb el transport de raïm Una nau destinada a la gestió de residus, totalment independent

Àngel Plazas i Ramona Torné, propietaris d’A. Plazas, S.A.

Page 18: Penedès Econòmic 13

18 Penedès Econòmic juny 2012

L’ENTREVISTA

presarial que, afortunadament, no està format per grans monstres d’empreses, sinó que permet la convivència i varietat amb el sec-tor vitivinícola. La suma dels dos factors fan del Penedès una zona molt atractiva. Correspon als pe-nedesencs fer que això sigui cada vegada més atractiu i treure’n més benefi ci. Des de la UEP ajudarem en tot allò que faci falta perquè hi creiem.

Artur Mas va dir que “calia es-tar més pendents del que es fa i menys pendents del que es diu”. No creu que molts empresaris estan més pendents de les pri-mes de risc, del deute públic i del pacte fi scal, que no pas de tirar endavant les empreses?No hem d’oblidar que estem en una societat molt mediatitzada. Cada dia rebem milers d’inputs que no entenem. Estic d’acord amb el president Mas, ja que ens hem de dedicar més al que co-neixem i sabem fer que no pas en fets en els quals no podem infl uir. Cal dedicar les energies en allò que puguem controlar i en el que som forts. Catalunya és un país potent, amb gent i empreses molt bones, i tenim capacitat de lide-ratge. Ara bé, si ens comencem a lamentar, al fi nal plorarem tots. Queixa’t, si vols, però al cap de 24 hores posa’t a treballar.

el 2001 amb molt d’entusiasme i il·lusió, i ha fet una feina molt important dins del que és tot el territori penedesenc. La UEP és una riquesa que tenim i el que cal fer ara és adequar totes les coses que encara tenim vives als nous temps.

Abans d’acceptar la presidèn-cia, va estar un parell d’anys de vicepresident. Què va aprendre del llavors president Albert Cal-zada?He après molt al costat del presi-dent Calzada, tant a nivell profes-sional com personal. He procurat agafar totes les coses bones i que creen un valor afegit important. Un dels aprenentatges és saber lidiar situacions diferents, ni difí-cils ni fàcils. Cal saber veure com es poden combinar els diferents interessos de la millor manera possible, i detectar on són les necessitats. Hem de sumar entre tots.

Quina és la situació econòmica actual que afronta al capdavant de la UEP? La mateixa que afronta qualsevol empresa avui en dia. Estem en una societat molt canviant. No-més cal veure les notícies de cada dia. Totes les crisis passen, for-men part del cicle vital i econò-mic. A més, de les crisis sempre en surten oportunitats.

N’ha vist alguna pel Penedès? El Penedès té diverses oportuni-tats, ja que té un parell de coses molt interessants. La primera és el senyal d’identitat basat en la vitivinicultura. Això dóna un caràcter molt especial i una sèrie d’oportunitats al voltant seu, que ja s’estan duent a la pràcti-ca. La gent ja comença a creure en aquest camí. Això es combina amb un conjunt d’activitat em-

El petit empresari no pot infl uir en la prima de risc, però sí en fer les coses bé, buscant mercats ex-terns, controlant els costos, anant creixent de mica en mica amb seny, seguint la nostra manera de fer, que ha funcionat fi ns ara i seguirà funcionant. Perquè les coses senzilles i simples sempre funcionen.

Per què els espanyols treballem més hores i som menys compe-titius?No depèn només d’una cosa. A Espanya es reconeix que es treba-llaven més hores, però la pregunta és: les hores les treballes o les pas-ses? Quantes en fas d’efectives? Això ho he pogut veure a Holan-da. Allà no és que treballin molt en el sentit que ho entenem aquí, sinó que es tracta que les hores que facin siguin molt més pro-ductives. És l’efi ciència dins de la feina. Els espanyols haurien de ser més efi cients i fer les coses més correctes i en menys temps. Això és el que genera credibilitat davant els altres.

Sovint es diu que per ser compe-titius els treballadors espanyols han de cobrar menys, però en la majoria de països europeus els sous són molt més elevats.En temps de crisi hi ha qui pensa que cal baixar els sous per seguir endavant, però aquest no ha de ser el punt de partida, sinó fer les coses bé i de forma correcta. Ha-ver de baixar els sous és una con-seqüència que les coses no s’han fet bé.

S’ha comentat algunes vegades que el tarannà dels penedesencs, més conservador, precabut i tre-ballador, li ha permès capejar la crisi. Què hi ha de cert en totes aquestes qualitats?Jo no vull entrar en els típics tò-

JORDI FERRI GÜELL President de la Unió Empresarial del Penedès

“Les coses no s’arreglen soles, has de posar de part teva”Amb el nou president de la Unió Empresarial del Penedès, Jordi Ferri, analitzem la situació econòmica actual i les claus perquè l’àmbit penedesenc se’n surti amb èxit. A cavall d’Espanya i Holanda pel seu càrrec de director general de DSM Resins al país, Ferri ha pres el relleu de la mà del fundador de l’entitat, Albert Calzada, en un moment crític i al capdavant d’un sector empresarial minvat per la crisi, però amb oportunitats i fortaleses per sortir endavant

LÍDIA OÑATE

Jordi Ferri Güell (Mataró, 1951) és enginyer químic i ha centrat la major part de la seva trajectòria laboral i empresa-rial en els sectors químic i far-macèutic.El 1987 va començar a treballar a l’empresa holandesa DSM Resins, on ha exercit diferents càrrecs, des de tècnics fi ns a la direcció general a Espanya, si-tuada a Santa Margarida i els Monjos. Actualment, s’ocupa de la planta dels Monjos i de la de Parets del Vallès (Vallès Oriental).La seva feina l’ha dut per di-versos països, entre ells Holan-da, la Xina, Taiwan i els Estats Units, on ha pogut conèixer de prop el seu teixit empresarial i la seva manera de fer.Vinculat a la Unió Empresarial del Penedès des dels seus ini-cis, Ferri va assumir-ne la pre-sidència el passat 22 de maig.

pics, és a dir, un és estalviador, l’altre és malgastador… Penso que els catalans i els penedesencs som gent que estem acostumats a treballar dur, a ser emprene-dors, i ser conservadors fi ns a un límit. Per avançar també cal arriscar, però anem pas per pas.

No s’explicaria el mercat vitivi-nícola sense aquesta fi losofi a. No hi ha un estereotip defi nit, sinó que tenim unes maneres de pen-sar diferents i som fi dels en això, i ens anem adaptant a les noves situacions.

Però aquesta manera de ser ens pot ajudar a sortir abans de la crisi?Segur, perquè si tu treballes més i poses més esforç, sortiràs més aviat del pou que d’altres, que els que intenten que la pròpia inèrcia els tregui. Jo prefereixo tirar que esperar que tot s’arregli per si sol. L’experiència em diu que per si soles les coses no s’arreglen, has de posar de part teva.

Durant aquestes primeres setma-nes de presidència haurà parlat amb l’empresariat del Penedès. Quines són les inquietuds que ha pogut copsar?La gran incertesa que hi ha, les

DE LES CRISIS SEMPRE SURTEN OPORTUNITATS. ENS HEM DE DEDICAR AL QUE CONEIXEM I SABEM FER

Quin és el llegat que s’ha trobat assumint la presidència de la UEP?M’he trobat una organització que realment està consolidada dins de l’àmbit del Penedès. Va ser creada

SI TREBALLES MÉS I POSES MÉS ESFORÇ SORTIRÀS ABANS DEL POU. LES COSES PER SI SOLES NO S’ARREGLEN

Page 19: Penedès Econòmic 13

Penedès Econòmic 19juny 2012

L’ENTREVISTA

Com a associació empresarial, és capaç d’ajudar els empresaris del Penedès per tal que siguin més forts i tinguin més possibilitats de fer negoci. També vol defensar els seus interessos a l’exterior i vol que puguin mostrar-se potents per així vendre els seus produc-tes.

A l’Alt Penedès hi ha dues en-titats empresarials: la UEP i l’ADEG. S’ha fet algun apropa-ment per unir-les?En aquests moments de crisi ens ho hauríem de replantejar tot en funció de la situació, que és can-viant. Estem sotmesos a molts inputs i hem de donar respostes ràpides per adaptar-nos. Un dels temes claus és veure quins apropa-ments podem fer no només amb l’ADEG, sinó també amb altres organitzacions del territori i fora d’ell. Penso que avui en dia qual-sevol organització s’ha de plante-jar el camí a seguir en els propers anys. Hi ha moltes associacions, però cal veure si poden complir amb les necessitats de la gent. Falta un procés d’apropament entre unes i altres, i aquest és un dels punts que estem explorant. Ens hem de fixar més en els punts que ens uneixen que no pas els que ens puguin separar.

El president espanyol, Mariano Rajoy, es resisteix a afirmar que Espanya ha estat rescatada. Té cabuda el dubte?A Espanya ens costa acceptar les coses. A l’expresident Zapatero li costava acceptar que hi havia una crisi, i ara al president Rajoy li costa acceptar que es tracta d’un rescat. Ho volen dissimular amb paraules dolces. Penso que les co-ses són com són i si es necessita ajuda, cal reconèixer-ho i dema-nar-la. Si ho vols vendre d’una altra manera, és cosa teva.

Amb la injecció de 100.000 mi-lions d’euros del Fons de Res-tructuració Ordenada Bancària (FROB) que es preveu propera-ment, podríem començar a par-lar de recuperació econòmica amb més credibilitat?El que estem fent ara és netejar la casa, fent dissabte. Quan estigui neta haurem de posar les coses al seu lloc. Evidentment, perquè hi hagi recuperació, els diners han de fluir i canviar de mans. Això no serà possible fins que no s’hagi netejat tot el sistema. Però cal una política molt estricta del que es pot i no es pot fer.

A Espanya li serà positiva la in-tervenció?La intervenció, com a tal, no agra-da a ningú. No és bo que et vin-guin de fora i et diguin el que has de fer. Però cal aplicar una sèrie de mesures sense les quals és molt difícil aixecar-se. Des d’aquest punt de vista sí que és bona.

coses que abans eren segures ara deixen de ser-ho… Però per l’altre costat, també he vist gent que té les coses clares. Segueix fent el que feia i apostant pel que sap fer, amb un risc controlat. Mentre hi hagi ganes de tirar endavant, a mi no em fa por. El més perillós és que el país estigui deprimit.

Sortirem d’aquesta actitud de depressió constant?Una vegada se sanegi tot i la gent comprengui que hi ha un nou ordre, tot tornarà a funcionar. Aquests darrers anys havíem vis-cut en una bombolla, i no precisa-ment la immobiliària. Pensàvem que duraria 40 anys i no és així. Per això hem de tocar de peus a terra, com bons catalans que som. Molta gent ja ho està fent, el que passa que només veiem la part negativa. Hi ha empreses que es-tan lluitant, exportant, que tenen beneficis, i no les veiem.

Vostè és l’actual director general de DSM Resins a Espanya, la qual cosa l’obliga a viure a cava-ll d’Holanda i Espanya. A grans trets, què diferencia el teixit empresarial d’Espanya amb el d’Holanda? En els països del nord d’Europa la part racional impera sobre la part emocional. Aquí hi ha conceptes que els són difícils d’entendre. Són ètiques i formes d’entendre diferent, ni millor ni pitjor. Les cultures mediterrànies són dife-rents de les del nord d’Europa, de la mateixa manera que l’americana i l’europea.

L’eficiència és el que troba més a faltar quan torna a Espanya?He viscut als Estats Units, a la Xina, a Holanda, i quan torno aquí noto aquesta diferència.

I, per contra, que troba a faltar quan és a fora?Tot allò que ens fa diferents a la resta. La manera de viure, la part hedonista de la vida, perquè no només podem treballar. L’ideal és tenir un equilibri entre fer la feina ben feta i gaudir de la vida. Jo no renuncio als meus orígens mediterranis, no es pot.

Quins són els reptes que afronta la UEP a curt i llarg termini?

D’HOLANDA TROBO A FALTAR L’EFICIÈNCIA A LA FEINA I D’ESPANYA LA MANERA DE VIURE, LA PART HEDONISTA

Foto

: Fèl

ix M

iró

Page 20: Penedès Econòmic 13

20 Penedès Econòmic juny 2012

OPINIÓ

política econòmica, vam tenir la mala sort que estigués en mans de persones que mancaven d’una mínima capacitació tècnica i de responsabilitat. N’hi ha prou de recordar les se-ves reproduïdes manifestacions i comparar-les amb el gràfic, per

comprovar que el que estava pas-sant en l’economia, els era aliè. Solbes: Agost de 2007: “Els efec-tes de la crisi hipotecària tin-dran un impacte relativament petit en l’economia espanyola”. Febrer de 2008: “Els que augu-ren el risc de recessió no saben gens d’economia… L’economia creixerà en la pròxima legislatura a un ritme proper al 3% cosa que

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

ESPANYA FEIA TANTS HABITAT-GES EL 2005COM FRANÇA,ALEMANYA IREGNE UNIT JUNTS

“Per continuar el nivell de vida del qual hem gau-dit últimament gràcies a

les facilitats creditícies, ara que han acabat, hem de tornar a la via clàssica, la de treballar més i millor que els nostres competi-dors”. Al final del primer semestre de l’any 2006, va començar la reces-sió del sector immobiliari que, fins llavors, s’havia convertit en el principal motor del creixement de la nostra producció, de l’ocupació i dels ingressos públics. La seva evolució va ser paral·lela amb la del finançament, van pujar i van caure plegats.Abans de la crisi immobiliària d’Estats Units, teníem una crisi pròpia, previsible i profunda, que es va aconseguir que romangués oculta per a gran part de la pobla-ció. Prova d’això és que, a finals del 2007, havien tancat la meitat de les agències d’intermediació immobiliària (de Cinco Días: en tot l’any 2007 van tancar 22.000 oficines, el 40% del total) i ho van fer, no pels 3 o 4 mesos úl-tims des d’agost del 2007, sinó perquè duien un llarg termini an-terior amb una crisi de vendes. Us proposo que feu un cop d’ull als gràfics sobre l’evolució de la nostra bombolla immobiliària i ho comprovareu. El país va multiplicar per tres el pes de la construcció en el PIB i en l’ocupació, en el cim de la seva expansió. Per tant la seva caiguda tindria unes conseqüències le-tals sobre el seu futur. L’activitat constructora va tenir un efecte motriu no només sobre el sector privat, sinó també sobre el públic que va incrementar els ingressos i amb ells els seus pressupostos. L’ocupació pública va créixer en 600.000 persones en aquest pe-ríode (de 2.300.000 a 2.900.00) en bona part, per l’efervescència del creixement en aquest sector.Com va ser possible que es pro-duís el disbarat que fèiem tants habitatges, en el 2005, tants com la suma de tres grans països euro-peus, França, Alemanya i Regne Unit? Segons va denunciar, en el primer semestre del 2006, l’Observatori de la Sostenibilitat, que va popu-

LA BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA,L’ATUR I L’ESTAT DEL BENESTAR

Fons Monetari Internacional o l’OCDE, pensa que la caiguda important d’activitat que es pro-dueix a Espanya hauria de tocar fons en el primer semestre de l’any que ve i hauria de permetre’ns començar a remuntar a partir del segon semestre. 2010 encara serà un any de creixements per sota del 3%, però la nostra idea és intentar tornar entre el 2010 i el 2011 un creixement del 3%, que és el potencial d’aquesta eco-nomia”.Però el potencial anterior venia de la sobredimensió del sector de la construcció que estava a la ruï-na. Amb quins sectors confiava per compensar l’enorme reducció que suposava en la producció, en l’ocupació i en els ingressos pú-blics, el daltabaix del sector de la construcció? Quina política acti-va havia promogut per potenciar la resta de sectors de l’economia? En qualsevol empresa en què es produís una caiguda en ven-des d’una secció, la facturació i l’ocupació es poden mantenir, si les altres incrementen les seves comandes. Al no fer un diagnòstic correcte del que estava succeint, va arrossegar tots els sectors de l’administració pública que s’havien beneficiat del creixement de la construcció, a l’abisme. Si el que tenia la responsabilitat dels pressupostos fixava un objec-tiu de creixement X, la resta del sector públic autonòmic i local van fer els seus sobre aquestes previsions. Cap autoritat econò-mica els va advertir que els seus ingressos provenien d’unes cir-cumstàncies cícliques que havien acabat l’any 2006 i que ajustessin les seves despeses a la reducció d’ingressos corresponent.Al contrari, el 28 de novembre del 2008, quan el seu potencial d’ingressos, especialment lligats a la construcció, s’havia reduït al mínim, es va aprovar un pla per sortir de la crisi, el Plan E, amb un gran finançament que cobria l’enorme balafiament publicitari i electoralista que comportava. Jo m’imagino que, si fos alcalde i veiés les previsions de creixement tan optimista i que m’obliguen a fer inversions tan supèrflues i

laritzar la cita anterior, la meitat de l’oferta de cases no s’ajustava a la demanda i s’estava cons-truint per motius especulatius. De fet fins a l’any 2000 s’havien construït una mitjana anual de 350.000 habitatges i van passar a 812.294 en el 2005. Mentre en la majoria de països del nostre entorn, l’índex de la construcció d’habitatges anuals rondava els 5 habitatges per cada mil habitants, a Espanya se’n van arribar a construir més de 15, du-rant els anys 2004, 2005 i 2006.Si intentem repartir la responsa-bilitat, comprovarem que, per-què es produís semblant desastre, havia de participar molta gent de diferents sectors informatius, so-cials i econòmics. Però, si fóssim justos, la distribució de responsa-bilitat hauria de ser piramidal. On estava l’autoritat monetària que havia de controlar i evitar la generació d’una immensa bom-bolla especulativa provocada per la ingent entrada de diners exte-riors i el comportament del sector financer? El deute exterior es va multiplicar per tres en molt pocs anys, vam passar de 0,6 bilions en el 2002 a 1,76 el 2009. I, quant als responsables de la

permetrà crear 1,6 milions de nous llocs de treball i mantenir la taxa d’atur entorn del 8% de la població activa.” Les declaracions de Zapatero eren encara més optimistes: Set-embre de 2007: “Espanya ha en-trat en la Champions League de l’economia mundial”. Gener de 2008: “la crisi és una fal·làcia, pur catastrofisme”. Març de 2008: ”Espanya està en condicions per a arribar a la plena ocupació”.Quan arriba la crisi financera in-ternacional, al setembre de 2008, la producció immobiliària estava per sota de quan va començar la bombolla. Però, segons sembla, tampoc aquesta crisi anava a eva-porar el conjunt d’il·lusions dels que dirigirien la nostra econo-mia En aquest mes Zapatero pronun-ciaria una de les seves frases més cèlebres “superarem a França en renda per càpita en tres o quatre anys, això no ho vol escoltar ni el meu amic Sarkozy, però és així” i el seu optimisme es va allargar fins que el va despertar Obama (Abril de 2009: “És probable que el pitjor de la crisi econòmica ha passat ja“). Solbes, a l’octubre de 2008 “tot el món, inclòs el

Page 21: Penedès Econòmic 13

Penedès Econòmic 21juny 2012

OPINIÓ

“per a mi, que he viscut la crisi del 1993-94 i algunes altres in-directament, aquesta és possible-ment la crisi més complexa per la quantitat de factors que estan damunt de la taula”, per als que havíem analitzat la gestió i els re-sultats de l’economia, en aquells anys, no ens estranyava que el sobrepassés.Solbes va entrar en el Govern de Felipe González el 1991 com Ministre de Comerç (després va passar a Economia) amb Rub-alcaba, amb un atur del 16,7% i quan se’n van anar ambdós, l’atur s’havia elevat al 22,2%, havent sobrepassat el 24% en el 1994, sense que acreditessin que haguessin trobat un mètode efi-caç per donar solució a l’atur i la recessió. I això que la progressiva devaluació de la pesseta, a partir del setembre del 1992, va perme-tre millorar la competitivitat, en preus, de la producció interior. Ja l’anterior crisi internacional, ”del petroli”, la vam viure amb la mateixa confusió sobre el seu origen i els remeis per a la seva solució, cosa que va contribuir al seu agreujament. Tal com ha succeït amb aquesta es va acon-seguir edulcorar la informació, que es convertís en una espècie de fenomen de la naturalesa, un huracà o un cicló, de procedència

de cada país en la propietat dels recursos energètics, vam donar la següent interpretació: “No va haver-hi una crisi especí-ficament d’energia que va incidir en els països consumidors, sinó una crisi que es va encebar en societats dirigides per polítics in-competents i mancats de pragma-tisme, en pobles sense esperit de treball i amb escassa preparació i en models intensius en gestió pú-blica o poc competitius, obsolets per donar resposta adequada als problemes econòmics que se’ls van plantejar.”No era el preu del petroli el que va provocar la crisi sinó la falta de resposta política i social als rep-tes que generava a les nacions la globalització de l’economia i la informació. I és que el nivell d’ingressos d’un país depèn de l’èxit de la col·locació dels seus productes en els mercats. I la facturació deter-mina el treball i la renda dels seus habitants, el grau de satisfacció dels seus ciutadans i la base im-posable dels ingressos que finan-cen els serveis públics. És, doncs, en el grau de compe-titivitat de l’economia, on tro-barem l’arrel de la solvència i la qualitat de l’estat de benestar, com és la renda salarial o empre-sarial la determinant del nivell de

despesa i de vida familiar.Com més aviat aconseguim crear un marc legal empresarial ho-mologable (en fiscalitat, recur-sos financers, qualitat educativa, règim laboral i productivitat, costos energètics, unificació nor-mativa per a la producció nacio-nal…) que ens permeti expandir l’economia i compensar el des-cens de la producció d’habitatges, abans sortirem de la crisi.Llavors, quan sortirem de la crisi? Quan abans substituïm el model especialment centrat en la pro-ducció de cases pel de producció de coses (béns i serveis), compe-titius internacionalment en preu i qualitat, única manera perquè, amb la generació de renda i ocu-pació en altres sectors, s’asseguri el futur del sector de la construc-ció i les seves branques auxiliars i complementàries”. Un ciutadà no deixa de comprar immobles quan canvia de treball sinó quan el perd o veu que se’n van a l’atur els altres. Perquè, si no aconseguim aprovar un sistema legal sobre l’empresa, competitiu internacionalment, estarem condemnant els nostres fills a emigrar, per aconseguir treball en països que la producció es desenvolupa en un marc més atractiu que el que ens neguem a modificar.

exterior i en el qual els dirigents nacionals no tenen res a veure. El que el país era, entre tots, el que tenia un índex d’atur major i una més intensa degradació econò-mica, no va portar a cap reflexió autocrítica.Com era un fenomen exterior i l’origen no el teníem en el nostre interior, la ciutadania estava en

una situació semblant a la de les tribus que dirigeixen la mirada cap al cel esperant que escampi el temporal ja que els governants res podien fer. A la vista que les dades de l’economia mundial no guarda-ven relació amb la participació

luxoses com les que es van fer, no em cabria en el cap que estava en una situació de fallida.El que no sabia és que mentre teníem diners per a voreres, ba-ranes metal·litzades, camps de futbol, piscines i molt anunci de “Gobierno de España”, les nos-tres empreses estaven tancant per la falta de crèdit per a les seves renovacions i el funciona-ment normal de la seva activitat econòmica. Sent aquesta falta de liquiditat del sector empresarial, especialment de la petita i mitja-na empresa i la morositat general, el que va ampliar els efectes nega-tius de l’ajustament del sector de la construcció, expandint la ca-tàstrofe a la resta de l’economia, que s’havia mantingut allunyada de la bombolla immobiliària.El mateix va passar amb les auto-nomies, que van ajustar els seus pressupostos a un plantejament general totalment allunyat de la realitat. I les més penalitzades van ser les que tenien una major proporció d’activitat immobi-liària. Encara que, de cara al fu-tur, les enclavades en zones ma-rítimes tinguin un futur (per els seus immobles i la seva activitat turística) més prometedor que en aquests moments. Encara que ja en el mes de juliol del 2008 havia reconegut que

UN CIUTADÀ NO DEIXA DE COMPRAR IMMOBLES QUAN CANVIA DE TREBALL SINÓ QUAN EL PERD O VEU QUE SE’N VAN A L’ATUR ELS ALTRES

Page 22: Penedès Econòmic 13

22 Penedès Econòmic juny 2012

OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGAQuímic i MBA per ICADEColumnista d’Expansión

TUITS, RESCATUITS Y BRANDING PERSONAL

El sábado por la mañana es-tuve trabajando, igual que el sábado anterior. En esta

ocasión estuve en Alicante, mi tie-rra de adopción, impartiendo una clase para el Curso de Communi-ty Manager de la Universidad de Alicante. La vuelta por la tarde la hice en tren y en el trayecto me enteré del rescate a los bancos. La película que ponían era Thor (¿Cómo encargan una película de superhéroes a Kenneth Branagh?) así que pasé de superhéroes y me puse a seguir los comentarios en Twitter sobre la noticia.A medida que avanzaba la tarde y se multiplicaban los comentarios sobre el rescate y la intervención del ministro me surgían algunas ideas sobre la influencia sobre la Marca Personal de lo que se tui-tea en situaciones como la del sábado.Ante todo tengo que decir algo obvio, innecesario y casi ridícu-lo. Me refiero a que La Red en general y Twitter en particular son medios libres en los que cada uno puede decir lo que le plazca. Dicho esto también hay que te-ner claro que, como digo siem-pre en mis intervenciones, para una Marca Personal, todo lo que hacemos cuenta. Todas nuestras opiniones y acciones van aumen-tando, reduciendo o modificando la percepción que se tiene de no-sotros, la reputación.El sábado fue uno de esos días en los que un asunto importante pa-rece que fomenta la incontinencia tuitera y casi nadie (incluido yo mismo) es capaz de mantener sus deditos alejados de un teclado para dar su opinión o como decían en otros tiempos, para “significarse”. Lo que me interesa aquí no es el rescate o las cuestiones políticas sino el efecto de las opiniones en el posicionamiendo de quien las expresa. Estas son algunas de las ideas que me surgieron.

RelevanciaEl contenido es el rey. Ese es uno de esos mantras que se han ex-tendido por dospuntocerolandia. Siempre he considerado que para que alguien pueda posicionarse, atraer seguidores o ganarse el respeto profesional debe aportar

que me haya leído un par de ar-tículos se habrá dado cuenta de mi tendencia a la crítica. Pero una de las mejores lecciones que he aprendido es que si dices que algo está mal, inmediatamente después debes proponer una so-lución. Entiendo que 140 carac-teres no dan para mucho, pero si crees que algo no está bien hecho, deberías, además de criticarlo, ofrecer alguna alternativa.Cuando surge una situación en la que las opiniones de unos rea-limentan las de quienes opinan del mismo modo y ocultan las de quienes no piensan igual parece que lo de menos es ofrecer solu-ciones. Parece que lo importante es echar leña al fuego de Twitter y así sentirse parte de la manifes-tación. Es muy estimulante sentir que formas parte de un grupo y ver como te jalean (RTs, Favori-tos,…) cuando repites el argu-mento de la mayoría (que sea co-rrecto o no, es lo de menos).No es mi intención hablar del res-cate en sí mismo pero, por poner un ejemplo, una de las cosas que se criticaba era la opacidad en la negociación. Se decía que no se tenían todos los datos o que se habían dicho unas cosas y luego hecho otras. Eso es cierto. Lo que ocurre, y de esto sé un poco, es que cuando se negocia no puedes mostrar todas tus cartas, especial-mente en un entorno en el que todo lo que se dice o se supone tiene influencia en los “merca-dos”.Si sigues a personas cuyo trabajo consiste en ayudar o en ofrecer soluciones y ves que a la hora de la verdad sólo saben poner a parir a quienes no piensan como ellos, los reubicas en otro lugar en tu mente.Estas son sólo algunas ideas que fueron surgiendo en mi cabeza en mi viaje de vuelta del sábado. A veces miraba las pantallas, la del monitor y la del movil y me pare-cía estar viendo lo mismo, gente que cogía su martillo o martwit-tillo y se dedicaba a golpear a sus enemigos. Eso queda muy bien en una película de superhéroes (aunque sea de Kenneth Brana-gh), pero no tanto cuando lo lees en tu Timeline.

algo valioso. Siempre he tratado de seguir ese principio a rajatabla y por eso tiendo a limitar mis in-tervenciones en La Red a aquello que puede aportar valor y evitar la conversación intrascendente o los agradecimientos públicos.En las Redes Sociales trato de se-guir a aquellos que ofrecen algo útil. Una buena estrategia de Branding Personal debe tratar de especializarse en un asunto, debe estar enfocada porque eso facilita el trabajo a tus seguidores. Evidentemente eso no siempre es posible y hay ocasiones en las que apetece soltarse un poco y decir algo intrascendente o superficial. Creo que, por ejemplo, un toque de humor, un chascarrillo, huma-niza al que lo expresa si se dosifica adecuadamente.El problema es que en dospunto-cerolandia es muy facil desviarse y hablar de todo lo que a uno le apetece impulsivamente (o com-pulsivamente) animado por la corriente mayoritaria sobre un asunto en un momento determi-nado. Parece que hay dospuntoce-rolenses a los que les ocurre como a algunas estrellas del espectácu-lo o del deporte, consideran que como tienen muchos fans eso les convierte en opinadores válidos sobre cualquier asunto, desde el rescate hasta la gestión de una crisis nuclear en Japón.Como decía antes, eso es algo que deberá decidir cada cual, pero para una estrategia de posiciona-miento, opinar sobre todo lo divi-no y lo humano suele ser letal. El

sábado fue uno de esos días en los que gente a la que yo consideraba muy enfocada se dedicó a desva-riar. El problema es que cada día es más frecuente abandonar tu “tema” y considerarte capacitado para ofrecer tu “solución” a cual-quier cosa.

SintoníaConfieso que el sábado dejé de seguir a dos o tres personas en Twitter. La razón puede ser dis-cutible, pero acabó mosqueán-dome el tono de sus tuits. Antes hablaba de relevancia, de utilidad de los contenidos. Puedo admitir que sigo sin problema a alguien que no aporte nada a mi profe-sión si comparte algunos valores conmigo. El problema es que el sábado (y en otras ocasiones en estos tiempos turbulentos) vi como muchas personas a las que aprecio y sigo sacaron su lado más visceral.Durante meses lees cosas sensatas de una persona. Parece que habla con unos razonamientos impe-cables. Ves que predica el amor fraternal y se pasa el día evange-lizándonos a los más primitivos con sobredosis de buenismo. Pero cuando sucede algo como lo del sábado parece que sale su verda-dero yo y ese mundo de pájaros y flores, de Hello Kittys desapa-rece y se convierte en el Coronel Kilgore (“Amo el olor del napalm por la mañana”).

SolucionesCreo que a estas alturas todo el

PARECE QUE LO IMPORTANTE ES ECHAR LEÑA AL FUEGO DE TWITTER Y ASÍ SENTIRSE PARTE DE LA MANIFESTACIÓN

Page 23: Penedès Econòmic 13

Penedès Econòmic 23juny 2012

LLIBRES

Hi ha cert tipus de persones que són innovadors nats, oi? Sense aparent esforç desco-breixen genials idees per a nous productes, serveis i negocis sencers. Sembla, doncs, que els innovadors neixen, no es fan. Doncs no. La bona notícia és que, segons els autors d’aquest llibre, qualsevol persona pot convertir-se en innovadora.

Com? Dominant les eines que distingeixen un cap normal dels emprenedors i executius amb visió innovadora. Aquest llibre, avalat per un extens estudi rea-litzat pels seus autors, l’ajudarà a associar, qüestionar, observar, experimentar i crear una xar-xa de contactes, elements que conformen l’ADN de qualsevol innovador.

El ADN del innovador de Jeff Dyer, incideix sobre la inno-vació disruptiva per mostrar com es poden desenvolupar les habilitats necessàries que permeten consolidar amb èxit qualsevol projecte, des de la concepció d’una idea fins a la seva culminació. Mitjançant la identificació de les caracte-rístiques pròpies d’alguns dels millors innovadors del món com els fundadors d’Amazon, Apple, Google, Skype i el Grup Virgin, els autors destaquen

cinc habilitats que distingeixen als empresaris i directius inno-vadors: Associació, Qüestiona-ment, Observació, Networking i Experimentació. Una vegada dominades aquestes competèn-cies, els autors expliquen com es poden concebre noves idees, col·laborar amb companys per a implementar-les i crear habi-litats d’innovació que potencïin la competitivitat. Aquest avan-tatge innovador pot traduir-se en un increment del valor de les accions de la companyia.

¿Qué te detiene?ROBERT KELSEYEMPRESA ACTIVA15,00€

Què et deté? Per què no acon-segueixes desenvolupar el teu potencial? És possible que gran part de la culpa la tingui una autoimposada por al fracàs, un problema del qual molts ni tan sols en som conscients, però que ens immobilitza i ens fa disminuir la nostra quali-tat de vida. En conseqüència, al deixar d’actuar, molts dels

nostres problemes s’agreujen, disminueix el nostre benestar, i la nostra vida i les nostres ex-periències són cada vegada més reduïdes. Les respostes a aques-ta problemàtica les podrem trobar a ¿Qué te detiene? Un llibre presentat el passat 11 de juny, el qual ens explica per què les persones no sempre treiem el màxim de profit del nostre

potencial i què podem fer per aconseguir-ho.Aquest llibre ens fa enten-dre quines són les causes dels nostres problemes i acceptar qui som en realitat enlloc de d’aconsellar-nos petits trucs, tal com succeeix en altres lli-bres, per convertir-nos en qui no som. En resum, és un ins-pirador text que farà que ens plantegem quins són els frens interns que ens impedeixen desenvolupar tot el nostre po-tencial. Entre ells segur que

està la por al fracàs, la qual no es pot eliminar però si gestio-nar amb la finalitat d’arribar a ser el millor que un pot ser.Robert Kelsey ha treballat com a banquer de la City de Lon-dres i com a periodista de te-mes financers abans de crear la seva propia empresa. Es consi-dera un expert en fracassos que ha sabut sobreportar gràcies a convertir-se en un expert en conèixer les seves pròpies limi-tacions, acceptar-se a si mateix i en saber actuar per canviar.

El ADN del innovadorJEFF H. DYERDEUSTO19,95€

Les persones intel·ligents no sempre aconsegueixen tot el seu potencial

Un referent essencial per qui vol enfortir les habilitats innovadores

El naixement d’una nova era en les comunicacions està marcat per les xarxes socials. Aques-ta realitat ha atorgat una veu molt potent als consumidors, obligant les empreses a ser més transparents i visibles. Per agradar els seus clients i crear una marca de forta identitat, és imprescindible no només la presència a les xarxes socials

sinó convertir-se en una re-ferència en elles. El secret per tenir èxit en les xarxes socials és molt senzill: cal agradar. Els consells que en aquest llibre ofereix Dave Kerpen per acon-seguir que una marca tingui la confiança dels seus clients i gau-deixi de popularitat a Facebook, Twitter i altres mitjans socials, són brillants. L’autor ensenya

com manejar una gran quan-titat de trànsit i com atreure l’atenció sobre els seus missat-ges centrals. Aquest llibre és un bestseller als Estats Units per les recomanacions que ofereix als interessats en promocionar, de manera atractiva i efectiva, una marca o un producte. No es limita a les xarxes sinó que estableix les pautes per acon-seguir que una empresa estigui en boca de tothom. Prescindeix de qualsevol argot propi del màrqueting i de de-

talls tècnics per centrar-se en el que realment és necessari com-prendre de les comunicacions. Dave Kerpen és cofundador i, a la vegada, director general de l’empresa Likeable Media, una companyia guanyadora de múl-tiples premis relacionats amb les xarxes socials i el màrqueting amb delegacions a Nova York, Boston i Chicago. Un exemple dels prestigiosos premis que ha rebut, és el premi WOMMY a l’excel·lència aconseguit durant tres anys consecutius.

Conseguir el éxito en las redes socialesDAVE KERPENANAYA19,90€

Consells pràctics per tenir èxit i popularitat a Facebook i Twitter

Page 24: Penedès Econòmic 13

24 Penedès Econòmic juny 2012

OPINIÓ

Nom i cognoms:

DNI:

Adreça:

C.P.: Població:

Telèfon:

Email:

Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència Càrrec en compte:

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Signatura:

Enviï aquest cupó a:

PENEDÈS ECONÒMICC/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès,

al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic:[email protected]

PEN

ED

ÈS

EC

ON

ÒM

IC

ISIDRE ALSO TORRENTSSecretari general ADEG

EL CAS DE MAS ALBORNÀ Vaig assistir a la festa de

Mas Albornà, ara fa uns dies, a Cal Figarot. El pre-

text de la convocatòria m’havia cridat l’atenció. Era qüestió de celebrar que ja fa deu anys que tenen ajuntaments entre la seva clientela. No tothom ho pot feste-jar, això de servir a les municipa-litats; fins i tot, alguns proveïdors agrairien el fet de no dependre’n, de les administracions locals. I és que, en general, la majoria de consistoris paguen malament i fan patir abans no cobres.L’excusa de la celebració, per tant, potser era d’allò que se’n diu “agafada pels pèls”. Els que ens hi vàrem aplegar, però, vàrem endevinar ben aviat que es trac-tava d’una mena de reivindicació assossegada i assenyada per part d’una empresa que s’emmarca, sense ampul·lositat, en l’epígraf de serveis d’integració social i la-boral. A l’acte no li va sobrar res, com tampoc no li va faltar el caliu em-presarial i la deguda sensibilitat d’uns i altres. El conseller Mena va fer prou bé el seu rol institu-cional, de la mateixa manera que l’inesmenable Cristóbal Colón, el de La Fageda, proclamava els amaneraments i els valors afegits de les empreses socialment con-tributives; és a dir, tothom en el seu paper. Entre uns i altres, se’n va despren-dre de manera gairebé espontània un homenatge a la gent que ges-tiona Mas Albornà i a tots aquells que han fet possible que aquesta

empresa penedesenca avui sigui un referent, per tot el que fa i per com ho està fent. Cal tenir en compte que parlem d’una or-ganització dedicada des de fa més de 40 anys a la integració social i laboral de persones amb discapa-citat i trastorn mental, i cal posar l’accent en el fet que avui dia en el seu llibre de visites es compten 270 treballadors en plantilla. Per això, la celebració era molt més que un pretext. Lluny de la fri-volitat i dels discursos fútils, en l’ambient de Cal Figarot hi bate-gava una torre de satisfacció per la feina ben feta i per les fites as-

solides. També va ser prou reco-neguda la tasca dels patrons de la Fundació, representats al faristol pel periodista Ricard Rafecas.De la mateixa manera que no és un bon moment per a la lí-rica i que en aquesta tempesta d’actituds obscenes no hi ha ma-jor rebel·lia que el silenci dels poetes, tampoc no s’albiren bons temps per a l’economia solidària. L’excessiva dependència del sec-tor públic i de les consegüents transfusions de recursos dineraris segur que preocupa els gestors de Mas Albornà, com els de tan-tes altres empreses que, com ells

mateixos proclamen, han apostat pel treball com a eina d’inserció. El conseller Mena va ser especial-ment cru en aquest sentit, quan en la seva intervenció blasmava les retallades del Govern de Ma-drid pel que fa a les parcel·les que fins ara procuraven l’encaix socie-tari de les persones amb discapa-citats. Des d’ara, aquests ciutadans tampoc no tenen dret a sentir-se útils a la societat, a les famílies, a ells mateixos, com si ells en fos-sin culpables, en primer grau, de l’estultícia dels governants i les malfeineries de la innominable

colla de la bombolla. Ells tampoc no en tenen la culpa.Vet aquí que la festa de Mas Al-bornà tenia molt de sentit: rei-vindicar la seva contribució social i el seu caire penedesenc -des del seu bressol de les Cabanyes, ens recordava Francesc Olivella-, però sobretot calia cridar l’atenció pel que fa a les maneres de fer, la porfídia per la feina ben feta i la consecució d’un catàleg de serveis competitius. El mateix Pere Re-gull ho expressava sense embuts quan deia que Mas Albornà és proveïdor de l’Ajuntament de Vi-lafranca del Penedès perquè fa bé la feina encomanada i que, si no fos així, no tindria massa sentit. Ho saben, i així ho reconeixen, fins a 80.000 vilatans i vilatanes d’una vintena de municipis de la nostra comarca, tots ells testi-monis de la competència dels tre-balladors i treballadores de Mas Albornà. Els màxims responsables de la Fundació, amb la seva bran-ca Nou Verd, havien encetat el mes de maig amb la notícia de l’atorgament del Premi ADEG en l’àmbit del Compromís i la Sostenibilitat, guardó que els fou lliurat de mans del president Ar-tur Mas. De tots nosaltres, no només dels ajuntaments, en depèn que aquesta organització comprome-sa i competitiva mantingui les se-ves capacitats d’inserció i progre-ssi en la seva tasca diària. No ho tindran fàcil però els necessitem, i molt.

Page 25: Penedès Econòmic 13

Penedès Econòmic 25juny 2012

VINS&CAVES

En aquesta mateixa colum-na del passat mes d’abril parlava sobre la història de la granota sorda, la qual va poder sortir del pou i sal-var-se en no sentir els mals auguris que les seves ami-gues li deien sobre el seu futur. Vaig acabar l’article amb la reflexió que nosal-tres havíem de fer el mateix que la nostra protagonista: lluitar i lluitar malgrat to-tes les males notícies que rebem des de la premsa, ràdio o televisió.El cert és que aquesta pe-tita faula va agradar molt, ja que es tractava d’una història senzilla però molt didàctica, motiu pel qual aquest mes tornaré a ex-posar-ne una altra, no de granotes, en aquest cas, però si d’un pou.

“Un dia, el burro d’un pagès va caure en un pou molt profund. L’animal va plorar fortament durant hores i hores, mentre el pagès in-tentava fer alguna cosa per treure’l.Finalment, va decidir que el burro ja era molt vell, que el pou estava sec i que tard o dora necesitava ser tapat. Per tant, tot i la seva resignació, no valia la pena treure el burro del pou. Va anar a buscar els seus veïns per a què el vingues-

sin a ajudar. Cada pagès va agafar la seva pala i van començar a tirar terra al pou. El burro es va adonar del que estava passant i va començar a plorar de nou fins que, després d’unes quantes palades de terra, per sorpresa de tots, va callar. El pagès intrigat, va mirar al fons del pou i es va sorprendre del que estava veient... Amb cada pala-da, el burro feia una cosa increïble: es treia la sorra del damunt i la trepitjava formant un pis cada cop més alt. Molt aviat tots van veure admirats com el bu-rro va arribar fins la boca del pou i va poder sortir-ne tot trotant i rient.”

Estem en uns moments en què no hem d’esperar que ningú ens rescati ni ens empenyi per sortir de la cri-si, hem d’esforçar-nos en realitzar les nostres metes, doncs ningú coneix millor que nosaltres les nostres possibilitats. Cada proble-ma que tenim és una opor-tunitat per créixer. Podem sortir dels pous més pro-funds, per més difícil que sembli, si no ens donem per vençuts i aprofitem els petits entrebancs que te-nim, per fer-los servir com a esglaons per sortir del forat.

La faula del pagès i el burro

MARC BARELLA HERNANDEZ

Director Penedès EconòmicEconomista

Els vins tranquils són els que més creixen en el lliure servei

Segons el nou informe Scan Trends de la consultora Nielsen, les vendes en valor de vins tran-quils en lliure servei van créixer un 2,1% durant els quatre primers mesos de 2012, mentre que les d’escumosos van caure un 0,9%. Si comparem aquestes xifres amb les registrades al tancament de 2011, podem comprovar que els vins tranquils han millorat lleu-gerament, quan van créixer un 1,2%. No obstant això, aquestes noves dades ens mostren que les vendes de vi escumós comencen l’any lleugerament pitjor de com ho havien fet l’any anterior, quan van caure un 0,6%. Respecte a l’evolució de les ven-des del conjunt de begudes en lliure servei, un mes d’abril do-lent va fer que, durant els quatre primers mesos de 2012, baixessin un 0,9%, fins els 1.873 milions d’euros. Aquest percentatge trenca amb el primer trimestre de l’any, quan es va registrar un lleuger

creixement del 0,1%, i es pitjor encara si comprovem que, a final de l’any 2011, es va assolir un in-crement en les vendes de l’1,4%. Pel que fa a les altres begudes, les vendes d’aigua van oferir una va-riació positiva (1,2%) si bé empi-tjoren les dades del final de l’any 2011 (2,3%). Només les aigües i els vins tranquils registren creixe-ments durant els primers quatre mesos de l’any; i únicament els vins tranquils milloren les xifres de 2011, d’entre la totalitat de les

begudes. D’altra banda, destaca la caiguda del 0,5% registrada per les cerveses, un producte que al tancament de l’any 2011 mos-trava un creixement del 3,5%, el més gran d’entre totes les begu-des. Tant les vendes de begudes refrescants (-1,7%), com les de sucs (-3,2%) en lliure servei van caure en el conjunt dels quatre primers mesos de 2012, mentre que les begudes alcohòliques ofe-reixen la variació més negativa (-3,4%).

REDACCIÓ

Editor: Josep Barella i PuigDirector: Marc BarellaSubdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Ivet Boltà, Imma Pulido i Daniel Sancho ParísDisseny i maquetació:Abdelghafour EddalaiFotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina HernándezGestió comercial: Montse Calzado

NÚM. 13 - JUNY 2012

PENEDÈS ECONÒMIC

El Cargol Publicacions, S.L.General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64http://www.penedeseconomic.comE-mails: [email protected]@penedeseconomic.comImpressió: ImprintsaDistribució: Tel. 610 794 780Dipòsit legal: B-21217-2011

PENEDÈS ECONÒMIC ÉS UN MITJÀ PLURAL I NO HA DE COMPARTIR,NECESSÀRIAMENT, LES OPINIONS DELS SEUS COL·LABORADORS.

La Guía Peñín veu amb bons ulls l’aposta pel vi ecològic

L’equip de la Guía Peñín de los Vinos de España va ser a principis de juny a Vilafranca per catar els vins de la DO Penedès. En total van qualificar uns 400 vins, dels quals van destacar els blancs per “la seva expressivitat, equilibri i encert”, explicava Carlos Gonzá-lez, director de la Guía. Aquesta temporada els vins rosats i negres s’han vist una mica per-judicats per les altes temperatu-res, explicava González, però “els blancs han sabut capejar-ho i fer una bona anyada, sobretot les va-rietats de xarel·lo i moscatell”.Tot i això el nivell de la DO Pene-dès és molt bo, amb puntuacions que oscil·len els 85 i 95 punts.Des de la Guía Peñín veuen amb bons ulls l’aposta dels elaboradors penedesencs pels vins ecològics. “Creiem que és una bona idea i que hi ha molt de mercat interes-sat”, afegia González. En els da-rrers tres o quatre anys han notat un canvi al Penedès, ja que ara es potencia molt més la varietat

autòctona i l’ecologisme. “Veiem com s’ha conolidat l’elaboració ecològica, una molt bona idea per diferenciar-se enmig de tanta competència”, ens explicava el di-rector d’una de les guies que més vins recull de tota Espanya.La Guía Peñín també va aprofitar l’ocasió per enaltir la varietat de xarel·lo, una de les més preuades al territori penedesenc. “Tant el xarel·lo com les varietats parella-da i macabeu, són molt elegants, expressives i aromàtiques, sense ser excessivament afruitades”. Per

això recomanen usar-les el 100% en un vi, i no mesclar-les amb cap altre, sobretot la de xarel·lo i moscatell, ja que “es mengen els matisos de la varietat amb la que es mesclen”, advertia González. Quant al grau d’alcohol, també han trobat un bon equilibri, una qualitat que valoren molt a l’hora de qualificar un vi o cava. De cara a noves anyades, la Guía Peñín aconsella apostar pel vi blanc com fins ara, però també pel vi rosat, ja que “hi ha molt camp per aprofitar”.

LÍDIA OÑATE

Page 26: Penedès Econòmic 13

26 Penedès Econòmic juny 2012

VINS&CAVES

Miquel Torres Maczassek assu-mirà la direcció general de Bo-degues Torres el proper mes de setembre, tal com es va decidir re-centment en una reunió familiar. El fill de Miquel Agustí Torres es posarà al capdavant de l’empresa donant continuïtat a la cinquena generació. Actualment, Torres Maczassek, de 38 anys, resideix a Xile, ja que des del passat gener de 2010 és el director del celler andí del grup. Es preveu que tor-ni a Espanya al setembre, quan es faci efectiu el relleu, i s’incorpori al consell d’administració, que avui integren els germans Mi-quel Agustí, Joan Maria i Mari-mar Torres Riera, que controlen la totalitat del capital.El procés de transició generacio-nal de Bodegues Torres ha du-

rat diversos anys. Durant aquest temps s’han desvinculat l’enòleg Raül Bobet, que havia estat direc-tor general adjunt a la presidència els darrers dos anys; el director comercial del Grup Torres, Jordi Vinyals, i el d’exportació, Joan Ramon Pujol. Des del primer moment hi havia dos candidats

clars per ocupar la direcció gene-ral, els germans Miquel i Mireia Torres Maczassek, que han anat ocupant diversos càrrecs per pre-parar-se per prendre les regnes. Amb la nova decisió, Mireia To-rres continuarà com a directora de les bodegues Jean Leon i To-rres Priorat.

Miquel Torres Maczassek serà el successor de Bodegues Torres

REDACCIÓ

El fill de Miquel Agustí Torres es posarà al capdavant del celler penedesenc el proper setembre

Miquel Torres Maczassek encapçalarà la 5a generació

El Quart Sopar Solidari de Vallformosa se celebrarà el proper 13 de juliol, en con-veni amb Ampert i l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Amb l’objectiu de recaptar fons per la lluita contra el càn-cer, Vallformosa oferirà l’espai de les seves bodegues per a l’esdeveniment, que comença-rà a les 20h.Les tres institucions que or-ganitzen el sopar tenen com a missió millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer. Una de les vies per fer-ho reali-

tat és a través de la comunica-ció. Per això, des de l’ICO vo-len dissenyar una plataforma virtual en format de xarxa so-cial privada per a supervivents del càncer i avalauar-ne la seva eficàcia. Amb els fons recaptats Ampert també vol guanyar en difusió a través d’un vídeo pro-mocional que expliqui la tasca de transport de malalts onco-lògics que realitzen. Els interessats a assistir al so-par o col·laborar-hi poden contactar al 93 897 82 86 o [email protected].

Quart Sopar Solidari al celler Vallformosa

Una delegació de tècnics de la consultoria Rius&Rius va ser re-buda el passat 24 de maig per les màximes autoritats de la Funda-ción Jerez - Control y Certificación, amb l’objectiu d’intercanviar ex-periències i coneixements sobre sistemes de control i certificació en l’àmbit vitivinícola. La Fundación Jerez - Control y Certificación és responsa-ble d’assegurar els interessos col·lectius de la protecció de l’origen i la qualitat dels produc-tes de les DO de l’àrea geogràfica del Marco de Jerez. En definitiva, aquest òrgan de control i certifica-ció té cura de la correcta aplicació dels plecs de condicions (abans reglaments) de les diferents DO, és a dir, exerceix les mateixes fun-cions que, a nivell de Catalunya, ha de portar a terme el Consorci d’Inspecció i Control (CIC), que donarà servei a diverses denomi-nacions d’origen a la vegada.“Les noves disposicions intro-duïdes a la darrera revisió de l’Organització Comú del Mercat

(OCM) del vi suposen un canvi important, on caldrà l’aportació de professionals coneixedors del sector, del territori i del tarannà de les comarques vitivinícoles de Catalunya, per a la seva eficient implantació”, va explicar Miquel Rius, gerent de Rius&Rius, que va assegurar que “la vocació de servei” que caracteritza la con-sultora i “la inquietud per estar a l’avantguarda de les necessitats del sector” els han motivat a ce-lebrar aquesta trobada, que van qualificar com a “satisfactòria i enriquidora”.

REDACCIÓ

Rius&Rius va conèixer de prop com treballen les DO a Xerès

Les auditories que porta a terme el Consorci d’Inspecció i Control es focalitzen en les instal·lacions de l’operador, i sobre els pro-ductes emparats per cada DO, incloent totes les fases del procés de producció (elaboració, emma-gatzematge i criança), envasat i etiquetat. El CIC ha organitzat al maig fins a cinc sessions informatives a di-versos indrets de Catalunya, que han reunit una gran assistència de representants de les empreses del sector, cosa que evidencia l’interès que el tema genera.

El Consell Regulador del Cava ha iniciat una campanya per promocionar el vi escumós en qualsevol dels àpats del dia.Per tal de rebatre la creença general que el cava és un pro-ducte apte per consumir no-més per postres i en ocasions especials com Nadal o Sant Joan, el CR Cava ha engegat una campanya per recoma-nar diferents tipus de cava per cada moment del dia. El brunch (cita dominical dels

matins), l’aperitiu, el dinar, el còctel de la tarda i el sopar són les cinc ocasions del dia que el CR Cava proposa un escumós diferent: brut nature, brut, ro-sat, jove o Gran Reserva són les grans propostes. Un dels lemes que més defineix aquest nou rumb, “El aperitivo, me-jor con cava”, pretén atraure no només els adeptes al cava, sinó aquells que, per seguir els preceptes de la multitud, es re-sisteix a consumir-ne.

Campanya d’estiu per beure cava a tot hora

Page 27: Penedès Econòmic 13

Penedès Econòmic 27juny 2012

VINS&CAVES

El celler Miquel Pons va pre-sentar a Nova York la seva ga-mma de vins i caves durant la primera quinzena de juny en la cata organitzada per l’agència per a la competitivitat ACC1Ó de la Generalitat a Nova York. Ha estat a través d’una jorna-da de Catalan Wines USA, la plataforma creada per ACC1Ó per promocionar i comercia-litzar els vins i caves catalans als Estats Units. Més de 120 professionals del sector viní-cola dels Estats Units, entre empresaris, importadors i dis-tribuïdors, van poder tastar els vins i caves de Miquel Pons i de sis cellers catalans més que van participar en la presenta-ció que es va fer al centre The Carriage House.El celler de la Granada va presentar als empresaris ame-ricans tota la seva gamma de productes i va realitzar cates del seu cava de referència, Eulàlia de Pons Brut Reser-va, el nou Cava Brut Reserva, i els vins Cabernet Natur i el Montargull Xarel·lo fermentat en bota que van tenir una molt

bona acceptacióMiquel Pons, durant aquests dies, va poder establir contac-tes empresarials diversos amb agents interessats a importar els seus productes als Estats Units. El celler Miquel Pons, dedicat al conreu de la vinya i a la producció de vins des de fa 250 anys, exporta a nou paï-sos de tot el món. L’exportació

als Estats Units és un dels ob-jectius més importants per al celler de la Granada per als pròxims anys dins la seva es-tratègia d’expansió internacio-nal, ja que esperen augmentar l’exportació fins al 30% i arri-bar a facturar més de dos mi-lions d’euros anuals.

El celler Miquel Pons, present a Nova York

EL CELLER DE LA GRANADA VA PRESENTAR TOTA LA SEVA GAMMA DE PRODUCTES

El director de la Denominació d’Origen Penedès, Francesc Oli-vella, va assegurar que l’òrgan regulador està estudiant que tots els vins sota aquesta etique-ta siguin ecològics. Ho va dir a la “Jornada sobre perspectives econòmiques de la producció vitivinícola ecològica al Pene-dès”, on va deixar constància del lideratge del territori en aquesta producció més saludable, de més qualitat i més respectuosa amb el medi ambient. Els experts van destacar que Cata-lunya ha estat pionera i “està ben posicionada en l’àmbit interna-cional”, però a Espanya en gene-ral encara manca més consciència a l’hora de consumir aquests vins, sobretot en comparació amb al-tres països del món, com els nòr-dics o els Estats Units. El director de la DO Penedès no va voler concretar el termini que es marcaran per aconseguir aquest propòsit de fer que tots els vins regulats per ells siguin ecolò-gics perquè “està en debat intern del consell regulador”. Olivella sí que va fer referèn-cia a la capacitat del territori per liderar aquesta producció, amb 10.000 hectàrees de vin-yes ecològiques de les 25.000 ha. que té en total la DO. “Per l’empenta, l’emprenedoria i l’afany d’innovació que tenen els empresaris penedesencs”, ha dit.La directora del Consell Català de la Producció Agrària Ecolò-gica (CCPAE), Amaya Prat, va confirmar aquest posicionament

com a líders. En primer lloc, la vinya és el principal conreu eco-lògic de Catalunya, amb un 27% del total de la superfície de con-reus d’aquest tipus.A tot Catalunya, segons les dades del CCPAE a 31 de desembre del 2011, hi havia 56.321 hectàrees

de cultiu de vinya, de les quals un 9,44% eren de conreu ecològic (5.316 hectàrees). I de les vinyes ecològiques catalanes, un 57,62% estan regulades per la DO Pene-dès (3.063 hectàrees).També ho indica el nombre de ce-llers. De 116 cellers que té Cata-lunya que elaboren vins ecològics,

la comarca de l’Alt Penedès en té 42. Segueix el Priorat amb 21. I en tercera posició del rànquing de les comarques amb cellers ecolò-gics estaria la Terra Alta, amb 10 empreses.

Per què vins ecològics?Segons els experts, fer vins eco-lògics implica adaptar-se a una normativa de certificació molt estricta, que alhora està vista pels consumidors com un segell de protecció i confiança. I és que el fet que els vins ecolò-gics estiguin allunyats de produc-tes químics aporta beneficis sobre el consum, són més saludables, de més qualitat i amb millors sensacions aromàtiques. A ban-da, són sostenibles i respecten el medi ambient. A més, el consum d’aquest tipus de vins també pot associar-se amb una filosofia de vida. Aquest tipus de producció també està considerada com un valor afegit a l’hora de vendre el producte, ja que té millor imatge i dóna prestigi i eleva el posicio-nament de la marca.

La DO Penedès vol aconseguir que els seus vins siguin ecològics La zona és pionera i a la vegada líder en la producció d’aquesta versió més saludable del producte

REDACCIÓ

DE LES VINYES ECOLÒGIQUES CATALANES, UN 57,62% ESTAN REGULADES PER LA DO PENEDÈS

MIQUEL PONS TREU AL MERCAT EL NOU CAVA BRUT NATURE RESERVA

Les caves Miquel Pons de La Granada han iniciat la comer-cialització del seu nou cava Brut Nature Reserva, sense licor d’expedició afegit. Fa uns mesos ja es va llançar al mercat el cava brut reserva. Tots dos tenen una criança mínima de dos anys a la cava i s’ha dissenyat un nou etiquetatge per a les ampolles, el qual ofereix una imatge més moderna i original de la marca, pensant en l’expansió als merca-ts internacionals.

Investidura Internacional del Cava. Abans d’Eduardo Paes, altres figures públiques van rebre el títol: Pau Gasol a Los Angeles, el 2009; l’arquitecte Toyo Ito, homenatjat el 2010, a Tòquio; i Valentí Fuster a Nova York el 2011.

EDUARDO PAES, INVESTIT CONFRARE D’HONOR

Una comitiva de la Confraria del Cava Sant Sadurní es va des-plaçar el passat mes de maig fins al Brasil per nomenar l’alcalde de Rio de Janeiro, Eduardo Paes, Confrare d’Honor.En l’acte d’investidura el presi-dent de la Confraria del Cava Sant Sadurní va manifestar que “amb aquest acte, la germanor homenatja la ciutat seu dels pròxims Jocs Olímpics de 2016, establint així un vincle amb Bar-celona, seu de les competicions el 1992 “. Aquesta és la quarta

Cata de Miquel Pons realitzada a Nova York

300 persones van poder gaudir d’un extraordinari sopar espec-tacle en el marc de La Societat La Principal El Casal, que va comptar amb les intervencio-ns de Max Miret, president del Rotary Club de Vilafranca, Ahmed Benallal, president de l’Associació Ressò de Vilafranca i l’alcalde Pere Regull.

ÈXIT DE LA 8a NIT SOLI-DÀRIA DEL ROTARY CLUB

El passat 15 de juny es va ce-lebrar la 8a Nit Solidària del Rotary Club de Vilafranca del Penedès, un esdeveniment ja clàssic a Vilafranca i que des de 2005 recull diners per a dife-rents projectes solidaris. Enguany el projecte escollit per rebre els beneficis de la Nit Soli-dària ha estat el banc d’aliments de l’Associació Ressò de Vila-franca, una entitat de nova crea-ció que aglutinarà els esforços d’entrega d’aliments de primera necessitat a la vila. Així, quasi

Page 28: Penedès Econòmic 13

28 Penedès Econòmic juny 2012

HISTÒRIA

RAY-BAN CELEBRA ELSEU 75è ANIVERSARI

Els anys 20 van ser una dècada de grans avenços en l’aviació civil i militar. Els avions volaven més alt i això va comportar unes con-seqüències: els pilots patien mals de cap i nàusees a causa de la llum del sol. Així que el 1929 el general MacCready va demanar a la casa Bausch & Lomb que fabriqués unes ulleres que protegissin dels reflexos del sol però permetessin visibilitat.L’any 1936 naixien. Es deien Anti Glare (anti reflexos). Eren verdes, de plàstic i amb la clàssica forma d’aviador. La denominació Anti Glare era massa genèrica, de ma-nera que el 1937 les van registrar com a Ray-Ban (Ray, que vol dir raig, i Ban, que significa prohi-bir). El model, Large Metal, es va fer famós en un tres i no res amb el nom Ray-Ban Aviator.De seguida el màrqueting va fer acte de presència cercant la prac-ticitat de les ulleres. i dirigint-les a un públic esportista i amant de l’aire lliure. El 1938 van començar a treure models adaptats, pels afi-cionats a la caça, el tir, la pesca, etc. Les feien servir policies, pi-lots… Eren, en part, una icona miliar. Però al carrer ja comença-

va a ser una moda, influenciada pel món de Hollywood, on eren més aviat un signe de rebel·lia (tots tenim en ment la imatge de l’actor James Dean amb les seves Ray-Ban).Als anys 40, en plena segona Guerra Mundial, els pilots de l’aviació dels EEUU continuaven portant les Ray-Ban en les seves

missions. Se seguien investigant les ulleres amb fins bèl·lics però es va crear un tipus de lent d’ús co-mercial, graduada, que tenia un revestiment a la part superior per a una major protecció però sense revestiment a la part inferior per si calia fer servir qualsevol instru-ment.Van arribar els anys 50, una dè-cada marcada pel creixent interès per la moda, que va fer que les ulleres es comencessin a percebre

com un accessori per lluir i anar l’última moda.L’any 1951, a petició de la Mari-na nord-americana, la casa Ray-Ban va produir un vidre gris. Dos anys més tard van fabricar una nova lent també grisa però que deixava pasar un 15% de llum, i era apta per a ús genèric. El 1957 apareixia un nou model que era l’alternativa de la forma d’aviador. Aquest tenia forma quadrada. Ja s’anava marcant un camí que s’obria a noves formes... i també a nous públics. I és que el 1958 van sortir per primer cop unes ulleres dedicades a les dones, amb muntures de plàstic originals al ritme de la moda.Amb aquesta evolució tan cons-tant tant en disseny com en usos i la seva acceptació en mercats cada cop més amplis, ja es veia a ve-nir el que finalment va passar: als anys 60, les Ray-Ban es van con-vertir en líders mundials perquè oferien qualitat i durabilitat i, a més, disposaven d’un catàleg amb una àmplia oferta de models, ja 50, dirigits a homes, dones i nens. També disposaven d’una gran va-rietat de preus, cosa que permetia arribar a un espectre més ampli de la població.A Hollywood van entrar amb gran força el 1961. Per exemple, es van portar molt durant el ro-datge de la pel·lícula Desayuno con diamantes, protagonitzada per Audrey Hepburn. Aquest any es van introduir a la publicitat, i van crear uns expo-sitors per mostrar-les als compra-dors a les botigues. També durant aquest any 1961 es van posar a la venda uns models

d’estoigs de gran qualitat, de pell o vinil, amb dissenys adaptats a cada model d’ulleres. Un any des-prés, la firma llençava les prime-res lents resistents als cops.Així arribem als anys 70, quan el mercat resulta ser més sofisti-cat. Com sempre, la companyia nord-americana buscava mane-res d’adaptar-se a la situació i va treure una línia per a esportistes esquiadors i una altra col·lecció per a escaladors, amb protectors laterals que no deixaven passar la llum i el vent. El preu de les ulleres va augmen-tar: a principis dels 70 es venien per entre 8 i 27 dòlars, al final de la dècada entre 14 i 38 dòlars. En aquests mateixos anys es van començar a produir les ulleres graduades. El 1974, la innovació van ser uns vidres que canviaven de color segons la meteorologia, perquè cap esportista, escala-dor, esquiador, etc. se les hagués de canviar davant d’un canvi de

temps. L’èxit no va parar de créixer als anys 80, gràcies a la creació de col·leccions i a l’atracció de la pre-msa i el món del cine, que vivia un moment dolç amb la produc-ció d’obres com Granujas a todo ritmo o Top Gun. Precisament en aquests anys 80 es va dissenyar la primera línia del model antifaç.L’any 1999, el grup Luxottica va adquirir el sector de muntures de Bausch & Lomb, que incloïa fir-mes com Ray-Ban.El 2003 van sortir dues noves col·leccions, les graduades, que van tenir una gran acceptació des del principi, i les Junior, ulleres de sol per a nens de 8 a 12 anys.L’any 2010 es van llençar sis ver-sions renovades del clàssic model Aviator. L’any 2012, amb motiu del 75è aniversari de la firma, s’ha rein-ventat el clàssic model amb la col·lecció Legends, amb millors qualitats i més colors. La llegenda continua.

Tornen a estar molt de moda, però de fet mai han deixat d’estar-ho. Parlem de les ulleres Ray-Ban, aquelles que s’assemblen a les dels aviadors. I és que no és que s’hi assemblin, sinó que són les que portaven els pilots de l’aviació militar dels anys 20. Aquí comença una història de fa 75 anys de la casa d’ulleres de sol líder a nivell mundial

Dos dels models més emblemàtics: Wayfarer i Aviator

IVET BOLTÀ

EL NOM RAY-BAN SORGEIX DE LA UNIÓ DE LES PARAULES RAY (RAIG) I BAN (PROHIBIR)

Jack Nicholson Jennifer Aniston Tom Cruise Barack Obama Michael Jackson

Page 29: Penedès Econòmic 13

Penedès Econòmic 29juny 2012

VIATGES

Lisboa, ciutat dels descobridors

Lisboa, o Lisbona (segons alguns especialistes en toponímia), és la capital i la ciutat més gran de Portugal. Està situada a l’estuari del riu Tajo i es troba a la latitud 38°43’ nord i longitud 9°8’ oest, cosa que la converteix en la ca-pital més occidental de l’Europa continental. A més de la capital del país és també la capital del Districte de Lisboa, de la regió de Lisboa, de l’àrea metropo-litana de Lisboa, i és també el centre principal de la sub-regió estadística de la Gran Lisboa. La ciutat té un població de 564.657 habitants, i l’àrea metropolitana 3 milions, una quarta part de la població del país. La ciutat està connectada a l’altre marge del riu Tajo per dos ponts: el pont 25 d’Abril, a la part sud, inaugurat el 6 d’Agost de 1966, que connecta Lisboa i Almada, i el pont Vasco de Gama, inaugurat l’abril de 1998, que connecta el nordest de la capital (Sacavém) amb la ciutat de Montijo.Lisboa té un clima mediterrani tot i ser a l’oceà atlàntic donada la infl uència de la Corrent del Golf. En destaca un total de pluja anual relativament alt (750 litres) i una forta secada estival. Com a mit-jana, hi ha 3300 hores de clima assolellat a l’any i 100 dies amb pluges. Rarament baixa la tempe-ratura de 5 °C, que normalment roman en una mitjana de 10 °CCom a monuments i llocs d’interès turístic, destaquen, de la Lisboa medieval: el Castell de Sant Jordi, al turó més alt del cen-tre de la ciutat, el barri d’Alfama,

edifi cat per ordre del rei Manuel I i la Torre de Belém, construcció militar de guàrdia a la desembo-cadura del Tajo.Des de l’inici del segle XVIII el monument més signifi catiu és

l’aqüeducte de les Aigües Lliu-res. Després del terratrèmol de 1755, segons el pla en quadrícula aprovat pel marquès de Pombal per a la zona central de la ciutat (a l’anomenada “Baixa pombali-na”), van construir-se les places del Comércio, a prop del Tajo, i la de Dom Pedro IV (antigament conegut com el Rossio). A les proximitats, i amb interès his-tòric o artístic, es troben la Praça dos Restauradores i l’Elevador de Santa Justa, ascensor projectat al fi nal del segle XIX per Mesnier du Ponsard, un deixeble d’Eiff el.

La majoria de les expedicions portugueses de l’era dels descobriments van partir de Lisboa durant elsS. XV i XVI, incloent la sortida de Vasco de Gama

LISBOA

País:Portugal

Idioma:Portuguès

Població:564.657 habitants

Superfície:84,9 km²

Moneda:Euro

Clima:Lisboa és una de les capitals europees més càlides. Té un clima mediterrani per la corrent del Golf

ECONOMIA:Les seves indústries principals són el refi nament de petroli, la indústria tèxtil, les drassa-nes, la siderúrgia i la pesca, tot i això el sector terciari és predominant. Lisboa és la ciu-tat més rica de Portugal amb un PIB per capita superior a la mitjana europea.

Torre de Belém

de carrers estrets, que va sobre-viure al terratrèmol de 1755, la Catedral i el Convent del Carme.De la ciutat de l’època dels Des-cobriments podem veure avui, a la zona de Belém, dues construccio-ns classifi cades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humani-tat: el Monestir dels Jerònims,

Plaça del Rossio

REDACCIÓ

Page 30: Penedès Econòmic 13

30 Penedès Econòmic juny 2012

TECNOLOGIA

Segons una enquesta realitzada per The Economist a 567 direc-tius de tot el món entre setembre i octubre de 2011, i patrocinada per la firma japonesa Ricoh, els entorns de treball el 2020 seran completament virtuals.Ja des del 2000, internet i els entorns virtuals s’han convertit en una eina indispensable per al món laboral. Això ha fet reduir la necessitat de la presència a les oficines encara que, de moment, encara resulten necessaris els es-pais reals per prendre algunes de-cisions estratègiques.Hi ha dues versions d’aquesta ma-teixa notícia amb les seves dues conseqüents opinions adherides. Mentre alguns consideren que els treballadors es convertiran en màquines merament productives, altres veuen una oportunitat en la virtualització del treball. Una oportunitat de reduir costos i de poder conciliar molt més, i mi-llor, la vida familiar.El que està clar és que els em-presaris coincideixen en les seves respostes i, ja per endavant, han donat poca vida a l’oficina, tal com l’hem entès fins ara. Els ele-ments que possibilitaran aquesta conversió són bàsicament quatre. En primer lloc el núvol i la facili-tat d’intercanviar documents. En segon lloc el big data i la possi-bilitat que tenen les empreses per gestionar grans quantitats de da-des. Els altres dos elements són la càmera de vídeo i la mobilitat. En resum s’ha acabat anar al treball.Un fet que pot col·laborar enca-ra més al treball virtual és el re-clutament 2.0, que constitueix un estalvi important per al de-partament de Recursos Humans de qualsevol empresa. El cost d’hores-treballador, invertit en la revisió de currículums i en la rea-lització de nombroses entrevistes, es redueix, en alguns casos fins i

tot fins a un 60%.Ja no és necessari posar ofertes de treball a portals. La metodologia del reclutament digital permet trobar de forma òptima el millor candidat per a cada lloc, reduint, així, la taxa d’abandonament i el cost de contractació. Encara que no hi ha un percentatge d’estalvi prefixat per a totes les empreses, es podria arribar fins a un terç d’estalvi global en el sumatori de costos associats als processos de reclutament, selecció i contracta-ció en general.

Segons les dades recollides per l’Institut d’Innovació Digital de les Professions (Inesdi), el 64% de les empreses utilitzen com a mínim dues xarxes socials per conèixer els seus candidats i un 40% n’utilitza tres o més. Linke-din és definitivament la xarxa més utilitzada (un 87% de les empreses l’empren), però també s’utilitza Facebook com a eina de contrast per un 55% de les em-preses, i un 46% es dirigeix a la xarxa de microblogging Twitter, per ser una bona eina per a la re-cerca de perfils específics.Pedro Rojas, Director de Projec-tes Formatius i Social Media a Inesdi, assenyala que “són mol-tes les empreses que ja recluten i capten a través de la Xarxa, però no professionalment, sinó com aficionats i triant una metodo-logia errada, en estar focalitza-da en mètodes tradicionals. La majoria necessita aprendre una

metodologia de Reclutament i Selecció 2.0 professional. Cada vegada més, les xarxes professio-nals s’estan convertint en xarxes col·loquials per als aspectes per-sonals del candidat, que difí-cilment s’aconsegueixen en un currículum tradicional. I al ma-teix temps, xarxes com Facebook s’estan professionalitzant a causa de l’interès de les empreses, cosa que confirma la sortida al mercat d’aplicacions com: jobandtalent.com i branchout.com afirma Pe-dro Rojas, també autor de Com-munity Management per Dum-mies i de Reclutament i selecció 2.0. Aquestes dades estadístiques mostren els beneficis que les em-preses poden aprofitar si se sumen als grans canvis que porten amb si l’economia digital i el creixement del seu entorn. Un exemple d’aquestes noves oportunitats laborals en els ac-tuals entorns canviants els tro-bem en els serveis low cost. El context econòmic en què ens mo-vem, sense cap mena de dubte, no és el més adequat per a la recerca de feina, i ens trobem davant de nivells d’atur francament preocu-pants. Però aquesta complicada situació està provocant, a la vega-da, l’aparició de noves oportuni-tats a la xarxa, com són els ano-menats microserveis i que estan suposant una autèntica revolució laboral.Tot va començar al febrer de 2010 als EUA amb el llançament de Fi-verr (www.fiverr.com). Consistia en un autèntic mercat de treball alternatiu, en el qual, qualsevol persona amb coneixements per realitzar una determinada tasca, podia oferir els seus serveis a un preu fix de 5 dòlars. Al cap d’un any, ja tenia més de 500.000 anuncis publicats i fruit de l’èxit, van començar a aparèixer inicia-tives similars en diferents països. Un exemple el tenim a Espanya en Porunbillete (www.porun-billete.com), amb un concepte

una reputació online, de mane-ra que tots els treballs realitzats són valorats pels compradors. S’aconsegueix així incentivar la prestació de serveis de qualitat, ja que l’obtenció de bones valora-cions suposarà facilitar l’obtenció de nous clients, a més d’unes ma-jors garanties per als futurs com-pradors.Només estem davant el comença-ment d’aquest canvi, abastant de moment únicament petits serveis o treballs. No obstant això, veiem com cada vegada s’estan dema-nant més professionals freelance per a la realització de diferents treballs. Les noves tecnologies es-tan contribuint que el teletreball sigui una realitat, i sigui ja utili-tzat en molts sectors. En aquest sentit Internet, un cop més, se’ns presenta com una fantàstica eina per a la creació d’autèntics merca-ts de treball freelance.És clar que les relacions laborals tal com les coneixem ara no se-ran reemplaçades totalment per aquest nou model, però sens dub-te és un fenomen que creixerà en els propers anys i que serà una gran alternativa per a molts tre-balladors, bé com a mitjà de tre-ball principal o simplement com una forma de complementar els seus ingressos. La seguretat del cobrament, la facilitat de vendre o oferir, consultar la satisfacció d’antics compradors, un preu just, la rapidesa del servei... són valors que a poc a poc s’estan in-troduint en la nostra consciència i que aquest tipus de plataformes ofereixen als usuaris.

similar i dirigit principalment al mercat hispanoparlant d’Espanya i Amèrica Llatina. Porunbillete acaba d’aterrar a Internet però ha entrat amb força amb el seu sistema de serveis presencials i online.El terme revolució laboral que hem utilitzat abans pot semblar excessiu, però realment és el més adequat. S’han trencat les cade-nes entre treballadors i empresa-ris, tenint ara els primers el poder de treballar de manera directa amb els seus clients, aconseguint la independència dels segons. En definitiva, estem davant d’una autèntica democratització del mercat laboral. Tots tenim una habilitat, una cosa que se’ns dóna

bé, o coneixements per realitzar tasques que altres persones no saben o simplement no volen fer. Iniciatives com Fiverr, o Porunbi-llete, ens ofereixen la possibilitat de posar aquestes habilitats a dis-posició de qui les necessiti.Alhora, aquestes xarxes de micro-serveis permeten desenvolupar

Les no oficines Els entorns laborals a l’any 2020 seran completament virtuals segons The Economist

JOSEP BARELLA

INTERNET ÉS UNA EINA FANTÀSTICA PER A LA CREACIÓ DE MERCATS DE TREBALL FREELANCE

Els ordinadors ens mataran Potser el títol d’aquesta notica és una mica sensacionalista. No en va és un diari amb voluntat de ser llegit i fins que no es descobreixi una fórmula miraculosa, la millor manera per fer que ens llegeixin és impactar en la psicologia.Potser és exagerat, el que no ho

és tant és l’estadística aportada per la companyia Fellowes en què es revela que el 89 per cent dels espanyols ha patit algun tipus de malaltia per culpa de l’excessiu ús de l’ordinador durant els últims tres anys.Espanya és un dels estats euro-

peus en què els ciutadans passen més hores davant l’ordinador o les tablets. Amb una mitjana de 7,2 hores diàries estem al capdavant de la Unió Europea. És normal, llavors, que els espanyols siguin els que més dolors pateixin per culpa de l’ús tecnològic.Una altra xifra interessant que la investigació aporta és la del temps emprat pels espanyols in-

tentant buscar la posició correc-ta al davant de l’ordinador. La xifra puja a 67 minuts per dia. Això es tradueix en 5,6 hores d’improductivitat a la setmana. Aquestes últimes xifres, com el nostre títol, exagerades.En resum, l’ordinador potser no mati, de tota manera crearà una població que quan sigui gran mo-rirà de dolor d’esquena.

LES EMPRESES CADA COP UTILITZEN MÉS LES XARXES SOCIALS PER FER LA SELECCIÓ DE PERSONAL

Page 31: Penedès Econòmic 13

Penedès Econòmic 31juny 2012

Page 32: Penedès Econòmic 13