Penedès Econòmic 38

Preu: 1,00e

La reforma horària es presenta als empresaris com la clau per ser més productius i conciliadorspàg. 4

El Penedès-Garraf iguala Barcelona en eixos comercials amb més poder d’atracciópàg. 6

Freixenet presenta l’anunci de Nadal, protagonitzat per David Bisbal i María Valverde pàg. 13

El Penedès i el Garraf fan el salt a l’estranger per compensar la baixa demanda nacional pàg. 2-3

Entrevista aGonzalo Bernardos Analista i consultor econòmic i immobiliari pàg. 16-17

Núm. 38 - Novembre 2014

PENEDÈS ECONÒMICEl MENSual DE NEgOCIS DEl PENEDÈS I DEl gaRRaF

2 Penedès Econòmic novembre 2014

L’ANÀLISI

és que sigui accessible amb l’ajut de les comunicacions de trans-port, Internet i les xarxes socials”. En aquest sentit, va remarcar que “ara tenim més prestacions i menys temps de viatge d’un lloc a un altre, a més d’una gran capaci-tat per fer arribar els nostres pro-ductes a qualsevol punta del món amb relativa facilitat. Per això crec que cap empresari hauria de renunciar al mercat global”.

Internacionalitzar: un procés més llarg que curt

Exportar no és fàcil, però molt menys ho és internacionalitzar

Abans de la crisi pocs eren els que esmerçaven esforços a donar a conèixer els seus productes a al-tres països. Les empreses gaudien d’una demanda interna suficient i els diferents sectors de mercat encara no mostraven saturació o maduresa extrema. Per tant, no es veia com una necessitat dedicar un pla estratègic a inter-nacionalitzar-se. La caiguda de la demanda del nostre país, any rere any, ha acabat fent un forat en les empreses difícil de supor-tar sense estimular noves vendes a l’exterior. Actualment, Cata-lunya ja exporta mercaderies per valor de 58.382 milions d’euros, un 0,1% més que l’any anterior (2012). Per branques d’activitat,

les exportacions que més van aug-mentar durant el 2013 van ser les del sector del tèxtil, cuir i calçat (13%), mentre que les que més van disminuir van ser la dels pro-ductes energètics (-11,4%). En el cas de les importacions, es van re-duir un 3,2%, fins arribar a un va-lor de 67.101,9 milions d’euros.

Pel que fa a la distribució geo-

gràfica del comerç exterior, desta-ca que la Unió Europea (sobretot França, Alemanya i Itàlia) és la principal zona d’origen (58,5%) i de destinació (62,7%).

A principis de novembre, el Cen-tre Àgora de Vilafranca del Pene-dès va acollir la jornada “El Pene-dès exporta”, durant la qual es va deixar palès el potencial d’algunes de les empreses penedesenques que exporten els seus productes des de fa temps. Pel president de l’Associació d’Empresaris del Ga-rraf, Alt Penedès i Baix Penedès (AdEG), Jordi Solé i Tuyà, “el món ja era global, el que hem fet

Lídia Oñate

LeS empreSeS eS prepAreN durANt SIS meSoS AbANS de veNdre A L’eStrANger

l’empresa. des de Globalider, Roser Colomé, gerent territorial de Barcelona, explica que són “dos processos diferents”, ja que mentre un “suposa un fet pun-tual”, exportar un producte o servei a un client, l’altre, la inter-nacionalització, implica un pas més enllà i “fer que l’activitat ex-portadora es mantingui durant el temps“. Però aquest segon procés és més dificultós, ja que demana a l’empresa un seguit de passos pre-vis abans de llançar-se a la pisci-na. “Normalment passen uns sis mesos entre que l’empresa valora entrar al mercat internacional i

fins que realment ho fa”, explica Colomé, ja que “s’ha de fer una anàlisi dels productes i serveis a exportar, avaluar la capacitat pro-ductiva, decidir el mercat de des-tí, i revisar si cal fer-ne modifica-cions per adaptar-lo, entre altres aspectes que moltes empreses no tenen en consideració”. Precisa-ment, la manca d’informació és un dels primers problemes amb els quals es troba Globalider, una consultora especialitzada en ex-portació que actualment disposa d’una xarxa de contactes a més de 40 països. “Quan els comentes que es necessiten uns mesos de

Alemanya

17,82%França

26,85%Itàlia

12,59%Portugal

9,92%Regne Unit

8,79%Suïssa

6,37%EEUU

4,54%Amèrica central i del Sud*

10,88%Japó

1,65%Xina

3,05%*No s’ha desglossat per països

y Comerç exterior de Catalunya per àrees i països. Any 2013

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Informe anual sobre la indústria a Catalunya, del departament d’empresa i ocupació de la generalitat.

La poca demanda interna ha empès els empresaris a perdre la por a exportar. europa és manté com a primer destí, però Sud-Amèrica i l’Àsia guanyen pes

Moltes empreses del Penedès i el Garraf troben en l’exportació la sortida a la crisi

Penedès Econòmic 3novembre 2014

L’ANÀLISI

marge per preparar el desembar-cament alguns es desil·lusionen. No es pensen en tots els passos que s’han de fer per tenir èxit a l’exterior”, comenta Colomé. Cada empresa és un cas dife-rent, però en la majoria de ca-sos, “l’empresa sol recuperar la inversió en exportació en un any i mig o dos”, explica la tècnica del departament d’Internacional i responsable d’iniciació a l’exportació de la Cambra de Co-merç, Anna Carrasco. Segons la seva experiència com assessora, moltes empreses cometen els ma-teixos errors a l’hora d’optar per l’exportació. Entre ells destaquen la voluntat de vendre fora perquè al propi país no ho fan o escollir un mercat de destí perquè els ho han recomanat o tenen un cone-gut al país. “No s’han de deixar guiar per sensacions o intuïcions, sinó que cal dedicar els esforços en mercats que considerin prio-ritaris i basats en els objectius de l’empresa”, afegeix.

Quant al potencial de les mar-ques sota les quals poden presen-tar-se les empreses, Colomé ho té clar: “la marca Espanya té un re-nom, però el que ha aconseguit la marca Barcelona, gràcies en part

a la força del FC Barcelona, no es pot comparar. Fins i tot hi ha paï-sos que coneixen Barcelona i no saben que està dins d’Espanya”.

Adaptar el producte per garantir l’èxit de vendes

disposar d’un col·laborador al país de destí és una de les claus per fer de l’exportació un èxit. “El procés d’internacionalització s’inicia i continua al mercat de destí perquè hi ha aspectes que considerem lògics aquí i que fora no s’entenen”, afirma Colomé, que s’ha especialitzat més en els mercats sud-africans per tenir un alt potencial importador, ja que “a aquests països falten molts productes i està tot per fer”. Bus-car diferents tonalitats per a les fa-rinetes per acontentar els infants de Mauritània, incloure picant als fuets per vendre-ho a Mèxic o adaptar la moda espanyola a Aràbia Saudí per eliminar escots i allargar les faldilles són alguns

dels exemples amb els quals s’han trobat a Globalider.

Sud-Amèrica, un nou mercat per explorar

Les empreses que inicien l’activitat exportadora acostu-men a fer-ho en mercats propers, sobretot europeus i del nord d’Àfrica, segons han pogut com-provar durant els darrers anys a l’AdEG. Tal com explica el seu secretari general, Isidre Also, “les empreses que ja han consolidat la seva internacionalització cerquen destinacions més agosarades o de major complexitat com fan les del sector vitivinícola i el de l’alimentació”. des de l’AdEG perceben un “fenomen remar-cable pel que fa a empreses que estan trobant una bona acollida en països sud-americans amb una certa efervescència a Colòmbia i Perú, però també a Xile, Brasil i Argentina, entre altres”. Un dels exemples és l’empresa vilafran-quina InVia, especialitzada en maquinària i enginyeria aplicada al sector vitivinícola, que fa uns anys va decidir explorar el mercat sud-americà, on “valoren molt el servei i l’assistència que els pro-porciones, a més de la serietat a l’hora de complir els terminis i el suport al client. Això a Europa ja es pressuposa, i el nostre factor competitiu esdevé la diferència de preu”, explica Xavier Via, gerent de l’empresa. Actualment InVia

centra les seves exportacions en el mercat europeu, amb França al capdavant, i Sud-Amèrica, es-pecialment a Xile, Argentina i Perú, on disposen d’aliances amb col·laboradors. El seu proper ob-jectiu passa per obrir mercat a Alemanya, tot i que també estan esmerçant-se en revifar el mercat nacional. des que van reforçar l’exportació el 2009, quan llavors suposava el 3% de la facturació global de l’empresa, aquesta s’ha anat incrementant i reveuen tan-car el 2014 amb un 25%. “És un

procés que porta uns anys i anem fent de mica en mica”.

L’empresa Especialitats Mas-déu, especialitzada en productes de pastisseria i càtering ubicada a Puigdàlber, també ha decidit obrir mercat a Sud-Amèrica i Amèrica Central. Fins al mo-ment, estan presents a 34 països d’arreu d’Europa, Àfrica i Àsia,

on han fet uns primers contactes per treballar a la Xina i l’Índia. “de moment no hem aconseguit trobar una bona entrada pel nos-tre producte en aquests països, ja que necessiten el seu temps per continuar el seu desenvolu-pament”, detalla Jordi Rodrí-guez, d’Especialitats Masdéu. Entre els principals problemes amb els quals es troben a l’hora d’exportar, sobretot a mercats exòtics com el de Japó o dubai, són “els costums i les normatives alimentàries, que no estan unifi-cades”. Ja fa més de set anys que l’empresa de Puigdàlber va iniciar el seu camí a nivell internacional, i des de llavors el seu creixement ha estat exponencial. Aquest 2014 el volum de producció exportat “arribarà al 55% i les previsions indiquen que l’any vinent assoli-rem 60%, tot i que esperem una millora del mercat intern”.

Cabelge, empresa fabricant de tubs flexibles situada a Vilanova i la Geltrú, ja fa més de dos dè-cades que va començar a exportar els seus productes a l’estranger. Va començar amb una primera experiència amb una empresa dels Emirats Àrabs, que adquiria els productes des d’Anglaterra, i més endavant va seguir exportant a França, Portugal, Alemanya i Finlàndia, entre d’altres, gràcies, en part, a la seva presència en fires. Any rere any va anar am-pliant mercat al nord d’Àfrica, on vol intensificar les vendes de cara el proper any, els Emirats Àrabs, Iran i Mèxic. Actualment les ex-portacions ja suposen el 25% de la facturació, malgrat que encara se’ls resisteix el mercat sud-ame-ricà, ja que “tenim un problema per competir amb els preus, ja que l’euro està molt car”, explica el seu gerent Jaume Tutusaus.

FASES DE LAINTERNACIONALITZACIÓ

Anàlisi de

productes /

serveis

1

2

3

5

proposta de mercat de destí

decisió: exportar? 4

procés d’internaciona-lització

executar l’exportació de manera continuada

l No venc a espanya; és hora de sortir fora

l tinc un amic que ha anat a viure a Anglaterra. Li diré si vol ser el meu agent.

l el meu amic/familiar diu que als estats units hi ha un molt bon mercat. Aniré allà que vendré molt.

IDEES ERRÒNIES

l No s’han de triar els mercats per impuls o rumors

l No s’han d’exportar productes sense tenir en compte la capacitat productiva de l’empresa i la seva competitivitat.

l Cal trobar el factor clau i diferenciador del nostre producte i que el client ho entengui i ho vegi.

CONSELLS

A Sud-AmÈrICA vALoreN mÉS LA SerIetAt I eL ServeI, meNtre Que A europA JA eS preSSupoSA I eS CompeteIX mÉS per preu


ACtuALItAt

Esmorzar una sola vegada, abans d’entrar a la feina, dinar a la una del migdia i sopar a les set de la tarda. Veure el programa de televisió en prime time a les nou del vespre i anar a dormir a les onze de la nit. Aquestes són al-gunes de les claus de la reforma horària que planteja la platafor-ma “Iniciativa per a la Reforma Horària” per conciliar millor la vida laboral i familiar, alhora que s’augmenta la productivitat em-presarial. El grup d’experts que dóna suport a la iniciativa afirma que els ciutadans podran guanyar més en salut i els infants, en ren-diment escolar, a més de disposar de més temps per a les activitats culturals socials o de voluntariat. Algunes veus crítiques ho veuen una utopia desitjable, d’altres, una retallada de llibertats, però el cert és que Espanya és un dels països europeus on més hores es treballa i menys productivitat es genera; el fracàs escolar va en

augment i cap canvi de sistema educatiu sembla millorar-ho, l’extens horari laboral pràctica-ment deixa sense temps per anar al gimnàs o fer activitats, i l’estrès acaba repercutint en la salut d’un alt percentatge de la població.

Aquest mes s’ha complert un any d’ençà que la “Iniciativa per

Reforma Horària” presentés el seu pla per adaptar els nostres horaris als europeus. des de llavors, el grup d’experts que ho promou ha explicat la proposta en diferents reunions amb l’Administració i patronals, com la de la Unió Em-

presarial del Penedès, que ja s’hi ha posicionat a favor.

Tornar als horaris imperants a Espanya fins als anys 30

Aquests horaris tenen el seu ori-gen en la postguerra espanyola, ja que fins els anys 30 a Espanya es dinava cap a la una del migdia, com a la resta de països europeus. “Amb el franquisme es va come-tre un primer error, que va ser ali-near el fus horari amb el de Ber-lín, quan hauríem d’estar amb el de Londres, tal com passa a Por-tugal”, explica Fabián Moheda-no, coordinador de la iniciativa. “Més tard, amb el ‘desarrollismo español’ dels anys 60 comencen a sorgir noves necessitats i els es-panyols comencen a allargar les jornades laborals amb més feines per guanyar més sou”, afegeix. En aquest punt, l’horari es va deses-tabilitzar perquè “s’esperava que arribés el pare a les 21h per po-der sopar i amb el anys s’ha anat allargant”.

La poca productivitat posa en dubte l’horari laboral espanyol

A gairebé tot Europa l’horari la-

Lídia Oñate boral és de 9 a 17h, parant un màxim d’una hora per di-nar a meitat de la jornada. A Espanya, però, és habitual que els treballadors s’aturin dues hores per dinar i que les seves jornades s’allarguin fins a les 19h o 20h del vespre. El resultat és que els espanyols el 2011 van treballar una mitja-na de 277 hores més que els ale-manys, segons dades de l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE) a par-tir d’estadístiques de l’OCdE. A Espanya, però, també es treballen més hores de mitjana que a Fin-làndia, Suècia, Regne Unit o Àus-tria, per exemple. El pitjor de tot és que la productivitat no és més gran amb més hores treballades, i, per contra, aquest horari dificulta la conciliació entre vida personal i familiar, ja que els espanyols te-nen un gran desajust entre l’horari escolar i el laboral. Juntament amb la reforma horària s’han po-sat en marxa diferents iniciatives per racionalitzar horaris i fomen-tar mesures de conciliació com el teletreball, que estalvia temps i

diners en desplaçaments de casa a la feina i permet flexibilitzar la jornada, i l’impuls de les jornades intensives, una de les solucions per les quals s’han decantat més empreses. És el cas de les caves Vallformosa, situades a Vilobí del

La plataforma Ara és l’hora promou una reforma horària per retornar al nostre país els horaris europeus. L’objectiu: guanyar en conciliació familiar, productivitat i salut

Tornar als nostres orígens

Penedès, que fa anys van decidir trencar amb l’horari partit i apos-tar paulatinament per la jornada intensiva. Actualment, disposen d’un horari flexible que permet als treballadors gestionar a la seva manera el temps lliure per dinar

(de dues hores) per ajustar-lo a les seves necessitats en les entrades i sortides de la feina. “El xip és no imposar”, explica Joan Suriol, cap de Recursos Humans de Va-llformosa, “i intentar que, tot i la llibertat que donem, cap departa-ment es quedi sol”.

El comerç és un dels sectors que presenta més problemes per adaptar-se a noves rutines. En aquest cas, Mohedano creu ne-cessari establir una normativa. Gemma Casulleras, de l’empresa Feca de Vilafranca del Penedès, es mostra d’acord amb la inicia-tiva, però alerta del perill que pot suposar per als comerciants si es dóna llibertat per tancar, ja que “alguns podrien aprofitar per fer més negoci tancant més tard”.

Tot i així, Casulleras creu que l’horari continu seria ideal per tancar abans i que cadascú pugui fer la seva vida”. A Feca ja fa temps que apliquen rotacions i al-gun tipus de conciliació fa-miliar com el cas de les do-nes que finalitzen la baixa per maternitat.

Sens dubte, cada empresa és un món, i les pimes tenen més dificultats per adaptar-se a la jornada intensiva, en especial les que es dediquen al sector serveis. “Quan la majoria dels treballadors acabin les seves jornades laborals a les 18h no tindrà sentit obrir la botiga fins les 21h”, afirma Mohedano per tal de tranquilitzar un sector que veu perillar les vendes amb un nou canvi.

El futur de la reforma horària passa per la seva aplicació al 2016La plataforma va néixer amb un pla a tres anys. Fins al moment, ja ha transcorregut el primer d’ells, que se centrava en fonamentar la iniciativa amb anàlisis, propostes, comissions d’estudis i re-unions. El 2015 se centrarà en la sensibilització de la ciutadania i les empreses, mentre que el 2016 serà la prova de foc, ja que és previst que s’apliquin les lleis o mesures del Go-vern de la Generalitat que s’estableixin per posar en funcionament la reforma horària. “Sabem que és un projecte molt ambiciós perquè toca cinc grans àmbits com són el treball, l’administració, la cultura (televisió, teatre, oci...), el comerç i l’educació. Per això demanem anar tots a una. Si no, no funcionarà”, sentenciava Mohedano.

“tot i que tenim un horari partit, intentem donar certa llibertat amb algunes rotacio-ns, perquè tothom té dret a fer les seves activitats. en el cas de la conciliació familiar, també donem certa flexibilitat horària a les dones que aca-ben la baixa de maternitat.”

Gemma CasullerasConsellera delegada de FECA

(Vilafranca del Penedès)

“treballava amb horari partit i tenia clar que volia gaudir del meu segon fill, ja que amb el primer no hi vaig poder es-tar gaire. Amb la flexibilitat horària vaig poder retallar temps en l’hora de dinar i dis-posar de més marge a l’entrar a la feina.”

Olga JovellarCap de RRHH d’AkzoNobel

(Vilafranca del Penedès)

“els nostres principals clients són estrangers i, per tant, ens havíem d’adaptar als seus horaris d’alguna manera. Les reunions amb els clients, agafar comandes, atendre consultes... es va decidir compactar la jornada i a les 15h tornar a casa.”

Lourdes MoixCap de RRHH d’Iberdiam

(Olèrdola)

“Fa anys que vam començar a aplicar canvis d’horaris per fer-los més flexibles. Ara fem jornades intensives i els tre-balladors poden decidir què fer amb l’estona de dinar. Si la mantenen en dues hores o l’escurcen per poder entrar més tard o sortir més d’hora”.

Joan SuriolCap de RRHH a Vallformosa

(Vilobí del Penedès)


ACtuALItAt

La gran majoria de comarques, tant a Catalunya com en qualse-vol part del món, respon a una es-tructura radial, és a dir, el punt de referència de molts habitants se-gueix sent la capital, que general-ment és el nucli més poblat i que més serveis reuneix. d’entre totes les capitals de comarca catalanes, Vilafranca del Penedès i Vilano-va i la Geltrú es troben entre les més ben posicionades en la llista dels principals eixos comercials de Catalunya, gràcies al poder d’atracció comercial de dos dels seus carrers: el de la Parellada i el de Caputxins, respectivament.

El caràcter peatonal és la ca-racterística comuna als deu principals eixos comercials de Catalunya i la immensa majoria dels 50 primers. El principal eix comercial és el Portal de l’Àngel, de Barcelona, amb un Índex d’Atracció Comercial del 87%, segons l’Informe Eixos 2014, ela-borat per l’empresa Planol.info. Aquest informe és una diagnosi exhaustiva del comerç de Cata-lunya elaborada a partir del cens i catalogació, mitjançant el tre-ball de camp realitzat sobre uns 200.000 establiments i locals buits de tot el país. Per detectar els principals eixos comercials s’ha analitzat l’IAC, que és el per-

centatge de comerç no quotidià (equipaments per a la llar i la per-sona, cultura i lleure) respecte al total de locals amb ús comercial. Així doncs, en el cas del Portal de l’Àngel, amb un 87% d’IAC gai-rebé nou de cada deu comerços són de consum no quotidià.

En segon lloc es troba el carrer Barcelona de Mataró (83,3%), se-guit del carrer Magdalena de Llei-da (81,2%), carrer Portaferrissa de Barcelona (79,7%), carrer Llo-vera de Reus (78,7%), carrer Nou de Girona (78,6%), i carrer Sant Antoni de Lleida (75,9%). En vuitena i desena posició es tro-ben el carrer vilafranquí Parellada (75,4%) i el vilanoví Caputxins (74,4%), respectivament, fet que posa en relleu el poder d’atracció a la seva zona. Tanca la llista el

Lídia Oñate

carrer Santa Clara de Girona (75,4%).

Segons l’informe, cal diferen-ciar entre dues tipologies de lo-calització comercial: el model de malla i el de pal de paller. En el cas de Vilafranca del Penedès, per exemple, el model que pre-domina és el de malla, ja que els comerços es localitzen de manera relativament regular i homogè-nia al voltant de tota la trama de carrers. Pel que fa a Vilanova i la Geltrú, és un clar exemple de mo-del de pal de paller, en el qual els comerços tendeixen a localitzar-se principalment en un o diversos eixos comercials principals i la densitat disminueix a mesura que s’incrementa la distància a aquests eixos. Segons Jordi Moisès, ana-lista d’Eixos.cat, “els municipis

els carrers parellada, de vilafranca del penedès, i Caputxins, de vilanova i la geltrú, es troben entre els deu principals eixos comercials

El Penedès-Garraf reuneix dos dels grans pols d’atracció comercial de Catalunya

que toquen el mar desenvolupen aquest tipus de model, ja que la influència del mar acaba creant eixos comercials que s’allarguen pels passeigs marítims.

Les capitals penedesenques aprofiten el teixit comercial

L’informe d’Eixos.cat tam-bé fa una anàlisi de l’índex d’aprofitament del teixit comer-cial de les ciutats catalanes. Entre les quaranta primeres es troben les quatre capitals de l’Àmbit Pe-nedès, juntament amb Sitges, que encapçala la representació pene-desenca amb un 89,1% de per-centatge de locals ocupats respec-te el total de locals que admeten ús comercial (el que es denomina com a índex d’aprofitament).

El segueixen Igualada (86%),

Vilanova i la Geltrú (84,8%), Vi-lafranca del Penedès (78,7%) i el Vendrell (77,4%).

Estructura comercialSi s’analitza l’oferta comercial

de Catalunya per gran sectors s’observa que els serveis comercials (serveis professionals, bancs, perru-queries, consultoris mèdics...) són els que tenen més presència, amb el 33,9% del total d’establiments. El segueixen l’hostaleria i la restau-ració (bars, hotels, restaurants...) amb el 17,8%, els equipaments per a la persona (roba, sabateries, joieries, perfumeries...) amb el 14,9%, i el comerç quotidià ali-mentari (supermercats, fruiteries, forns...), que representa l’11,9%. La resta de sectors se situa per sota del 10%.

Quatre de cada deu consumi-dors espanyols té previst comprar tots els regals abans de desembre, principalment motivat per la cer-ca de millors preu i descomptes. El pressupost per aquestes fes-tes nadalenques es mantindrà estable, tal com es desprèn del ‘Baròmetre de les compres na-dalenques 2015 de vente-privee.com’. Només un de cada cinc es-panyols té intenció de superar la

despesa realitzada durant el 2013 (un 18%), mentre que un 10% afirma que el reduirà. L’import que els espanyols destinaran a la compra de regals i altres tipus de productes propis per aquestes da-tes serà de 524 euros, una quanti-tat pràcticament similar a la de la resta de països europeus, situada en 565 euros.

Si bé en anys anteriors els con-sumidors esperaven els últims

dies per adquirir els seus regals, aquest any l’activitat comercial s’avança. El 39% dels espanyols avançarà les seves compres na-dalenques i el 52% comprarà els seus regals tant als comerços físics com a les botigues online.

La possibilitat de comparar preus (50%), l’estalvi de temps (37%) o l’horari (46%) són al-gunes de les grans avantatges que els consumidor troba quan opta

El consumidor avançarà les compres de Nadal per estalviar

pel comerç electrònic, fet que ha posicionat Internet com un canal a l’alça per a l’actual campanya de Nadal. Les empreses amb botiga

online com Amazon ja han afir-mat que, amb tota probabilitat, aquest Nadal es batran rècords de vendes en el comerç electrònic.

el comerç electrònic preveu batre el rècord de vendes

u Carrer de la Parellada de Vilafranca del Penedès u Carrer Caputxins de Vilanova i la Geltrú


ACtuALItAt

La ventafocs de l’economia, com denominen molts agricul-tors al seu sector, el primari, està donant el seu do de pit en un mo-ment en què la situació econòmi-ca es belluga entre l’estancament i les minses millores camí de la recuperació. Catalunya va tancar el 2013 amb un decreixement del seu Producte Interior Brut (PIB) del 0,48%, una xifra que a les co-marques de l’àmbit Penedès ha estat més negativa, segons es des-prèn del darrer Anuari Comarcal de Catalunya Caixa. És el cas del Baix Penedès, el PIB del qual va retrocedir un 0,85% durant el

darrer any (davant el -1,20% de 2012). Malgrat presentar una bona dinàmica de creixement en el sector primari (+9,91%) i, en menor mesura, la indústria (1,53%), les darreres embestides de la construcció (-6,31%) i un dèbil sector serveis (-0,43%) han acabat per cloure l’any amb nú-meros vermells.

d’altra banda, el Garraf (-0,67%) és la comarca de l’àmbit Penedès que més ha suavitzat aquesta nova caiguda del PIB (davant el -1,48% de 2012). El sector primari és el que més ha aconseguit créixer durant el 2013 (+11,24%), mentre que el sector serveis ha aconseguit mantenir-se estable i esgarrapar unes dè-

cimes de millora (+0,02%). Per contra, la indústria s’estabilitza amb un repunt negatiu (-0,04%) i la construcció pateix una nova caiguda (-7,61%).

Per últim, l’Alt Penedès va pre-sentar l’any passat una davallada del PIB del -0,77% (davant el -0,87% de 2012). Segons l’Anuari els resultats de 2013 reflecteixen la caiguda de la construcció (-

7,74%) i els serveis (-2,10%), només parcialment compensa-da pels augments del primari (9,40%) i la indústria (1,88%).

El poc pes econòmic del sector primari, tot i representar un gran pilar del territori penedesenc, fan estèril el creixement global del PIB, que resta a l’aguait de nous moviments a l’alça. Malgrat les xifres negatives, però, cal desta-

El sector primari i la indústria salven el PIB penedesenc

car que la crisi va començar a per-dre l’agressivitat durant el 2013 i s’espera un 2014 més benèvol i, en alguns casos, amb millores significatives. Pel que fa a la resta de comarques catalanes, la Ribera d’Ebre va liderar el rànquing de creixement amb un augment del PIB del 3,42%, mentre que l’Alta Ribagorça va registrar la contrac-ció més elevada (-2,89%).

Lídia Oñate

el darrer any s’ha reduït la caiguda del pIb al penedès i al garraf, però segueix en números vermells

Font: Anuari Comarcal de Catalunya Caixa (2014)

y Creixement del pIb per sectors en %. 2013


ACtuALItAt

EnoTURISME

ERIC ENGUITA ALBET

Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Sembla que l’enoturisme, perdó, volia dir el turisme a les nostres contrades es troba en una roda de hàmster que qui sap si ens en sortirem. La gran bata-lla de la marca ens fa més petits i és com aquell neci que li assenyalen amb el dit la lluna, i mira el dit i no la lluna.

Sincerament, i des d’un punt de vista personalista, considero que la marca que hem de treballar es Ca-talunya, i per aquí van des de la generalitat. em repe-teixo, però amb la marca penedès (per molt que ens l’estimem) no anem enlloc.

Quin profit trèiem d’una marca enoturisme Cata-lunya...? una gran riquesa de territori i de diversitat de vins, no sabem veure quin privilegi de país que tenim, i que haurem de construir des de zero. És exacta-ment el mateix que quan diem que a Catalunya te-nim platja i tenim neu, te-nim zones vitivinícoles que a pocs llocs del món hi ha, doncs per què no ho ve-nem com a tal?

també sembla evident que s’ha de continuar do-nant suport al consorci enoturisme penedès, per-què si acabem apostant per un paraigües més gran, haurem d’estar el millor posicionats que puguem. Clar està que no oblidem que cadascú ha de fer la seva feina a nivell parti-cular i, aquí sí, mirar-se el melic. La feina que pot fer enoturisme penedès és directament proporcional a les irrisòries quotes que s’hi paguen; què volem? Que per 250€ a l’any ens facin tota la feina? Fan el

que poden de la millor for-ma possible, ah!, i per mi un pèl massa polititzat tot plegat.

Si mirem alguns exem-ples, podríem comparar Catalunya amb bordeus, el penedès amb Saint-Émi-lion... on hi ha el prestigi vi-nícola? Saint-Émilion, quin es el paraigües-marca, bordeus.

Cada cop més reafirmo la tesi que Catalunya es pot vendre al món com un país descaradament ric en vins i en varietat, que cada denominació no farà res per ella sola, excepte el priorat, però la resta de les 11 do’s faríem més feina junts, de la do CAvA ja ni en parlo perquè no és un territori, és un invent que qui sap que vol dir, perÒ... ull, CAvA és el que ens pot diferenciar més respecte de moltes altres regions vitivinícoles, perquè es una cosa única que no-més tenim nosaltres, dife-renciació i posicionament! Ara bé, el nyap que és la do CAvA no afavoreix que es pugui vendre com a tal, veurem expectants els esdeveniments futurs un cop feta la declaració d’independència.

tot plegat, Catalunya, penedès, Cava, barcelona, enoturisme... són moltes marques que poden fer ba-llar el cap als turistes, i no és bo, aquí la generalitat està posant ordre, l’Incavi també i només falta que els d’aquí ho entenguem i fem la nostra mentrestant, no hem de tenir por, ningú ens traurà les castanyes del foc, alguns encara es-peren asseguts al despatx que vinguin turistes.

PENEDÈS ECONÒMIC

Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

en moda i tèxtil per a dona. L’empresa, que pertany al grup 3SI, disposa d’un magatzem de 42.000 m2 que els permet arribar a gestionar un volum de 22.000 paquets diaris. Té una plantilla de 307 persones. En-guany preveuen un increment del 8% en la facturació.

L’ADEG I L’AJUNTAMENT VILANOVÍ VISITEN VENCA

L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras; el regi-dor de Promoció Econòmica i Turisme, Gerard Figueras; i el secretari general de l’AdEG, Isidre Also, van visitar el 12 de novembre l’empresa vilanovina Venca. Els van rebre Jordi Gon-zález, director general de Venca; Jordi Badia, director d’IT i Ma-deleine Rouchout, directora de col·leccions. Venca és empresa líder en e-com-merce a Espanya, tenen 25 anys de trajectòria i són especialistes

PREMI A CARTONAJES DEL PENEDÈS

L’empresa Cartonajes del Pene-dès de Sant Pere de Riudebitlles va rebre el 6 de novembre un certificat IPS de Sostenibilitat, que acredita el compromís de les empreses amb el desenvo-lupament sostenible. És l’únic a Espanya que garanteix que els processos i productes com-pleixen amb els requisits de sos-tenibilitat associats a les fases del procés productiu i als materials que componen els productes.El certificat el va lliurar l’Institut per a la Producció Sostenible.

A l’espera de l’estudi d’impacte econòmic que ha tingut la Fira de Novembre 2014 a Vilanova i la Geltrú, el regidor de Promoció Econòmica i Turisme, Gerard Fi-gueras, ha volgut fer una primera valoració del que ha estat el cer-tamen d’enguany.

L’organització té la percepció que ha estat un èxit de púbic, tot i que el mal temps i les votacions en el procés participatiu del 9N van afectar negativament en el nombre de visitants del diumen-ge. Els dos dies anteriors hi va haver una gran afluència de gent, el que feia preveure que se supe-rarien les previsions inicials.

Sobre el model de fira, Figueras explicava que “està funcionant molt bé. Enguany hi ha hagut alguns canvis al recinte però s’ha mantingut la configuració d’una fira que va des del mar fins el cen-tre de la ciutat. S’ha pogut veure producte de qualitat, un 50% d’expositors locals, i una clara millora a la rambla de la Pau, on s’ha donat pas a les entitats, a les empreses i als serveis, i a la plaça de la Vila amb el maridatge entre Viu Comerç i la Zona Gastronò-

mica”. En aquest darrer aspecte però, va apuntar que seria positiu un nou plantejament d’aquest espai conjunt i millorar algunes lleus disfuncions que s’han pogut veure enguany.

Figueras també va valorar po-sitivament la nova ubicació de les parades d’alimentació al parc de Baix-a-mar, però va lamen-tar la suspensió de la trobada de puntaires al passeig del Carme diumenge matí degut a la pluja. “Hauríem de trobar alternatives a aquesta activitat perquè està molt exposada a la climatologia. També fóra bo connectar millor la zona del passeig Marítim amb el recinte firal o be trobar alguna solució alternativa”, assegurava. El regidor es va mostrar satisfet per la fórmula emprada per la inauguració de la Fira divendres al peu del monument a Francesc Macià o la mobilitat i la facilitat d’estacionament.

L’encarregat d’inaugurar la fira no va ser finalment el conseller de la presidència, Francesc Homs, que va delegar en Jordi Vilajoana,

secretari general de la Presidèn-cia.

Totes aquestes sensacions, va explicar el regidor, seran compar-tides al Consell de Fires per tal d’extreure conclusions que per-metin millorar l’edició de 2015 de la Fira de Novembre. “A més, en breu disposarem d’un estudi d’impacte econòmic, per primera vegada, que ens donarà dades fia-bles sobre quanta gent ens visita, d’on ve, quina repercussió econò-mica té a la ciutat, i quin és el vo-lum de negoci que es genera.”

La fira ocupava 66.000 metres quadrats, 24.000 dels quals des-tinats a la promoció, 10.000 més que l’any passat. Enguany també ha crescut el nombre d’empreses amb un total de 252 estands i 226 expositors, la meitat dels quals de Vilanova. Es van oferir més de 30 activitats a la zona dels tallers, més de 60 activitats als estands dels expositors, a banda de les actuacions i exhibicions a l’escenari del Parc de Baix-a-Mar. Viu Comerç també va organitzar desfilades i showrooms.

La Fira de Novembre va tornar a ser un èxit tot i el mal tempsper primer cop el divendres a la tarda hi va haver més visitants que en alguns moments del diumenge

redacció

eS FArAN CANvIS eN L’eSpAI de LA zoNA gAStroNÒmICA


ACtuALItAt

El grup Banc Sabadell acumula un benefici net atribuït de 265,3 milions d’euros un cop tancat el tercer trimestre de 2014, fet que suposa un 42,5% més que el mateix període de l’any anterior. L’entitat catalana ha efectuat do-tacions per a insolvències i provi-sions sobre la cartera de valors i immobles per un import total de 1.725 milions d’euros.

Coberts els nou primers mesos de 2014, el compte de resultats consolidat manté la tendència de trimestres anteriors i reflec-teix una evolució sòlida, basada en l’increment de l’activitat or-

dinària i la millora dels marges que se n’obtenen, en línia amb el que s’ha previst en el Pla Triple 2014-2016 i superant, un cop més, el que esperava el consens de mercat.

La progressiva recuperació de la demanda de crèdit per part de les petites i mitjanes empreses i els particulars, el manteniment del bon ritme en la captació de nous recursos de clients i el fort

increment dels productes amb més valor afegit caracteritzen un tercer trimestre en què l’entitat ha estat reconeguda com el banc més valorat pels clients a Espanya i la millor empresa espanyola en serveis de pagament per Internet i e-commerce.

El crèdit net a empreses creix i es formalitzen més hipoteques

Transcorreguts els nou primers mesos de l’exercici, els actius totals de Banc Sabadell i el seu grup sumen 162.785,1 milions d’euros.

La inversió creditícia bruta de clients totalitza 121.611,9 mi-lions d’euros. La demanda de crèdit comença a mostrar signes de reactivació: per segon trimes-tre consecutiu, el crèdit net a em-preses creix i, el 30 de setembre de 2014, el total d’hipoteques formalitzades durant l’any su-pera la xifra de les formalitzades durant tot el 2013. d’un any a un altre, el nombre de noves ope-racions augmenta un 57% i el volum, un 63%. Els préstecs amb garantia hipotecària representen actualment el 45% del total de la inversió creditícia bruta i asso-leixen un saldo de 55.169,9 mi-lions d’euros.

El crèdit a empreses evoluciona igualment de manera favorable i en els dotze darrers mesos el fi-nançament del circulant creix un 9% i la resta del crèdit a empre-ses, un 8%.

Baixa la ràtio de morositat, que se situa entorn el 13%

redacció

Per tercer trimestre consecu-tiu, la ràtio de morositat sobre el total de riscos computables es redueix i se situa en el 12,92% en tancar el trimestre, amb una millora de 71 punts bàsics des de l’inici de l’any.

L’entrada d’actius proble-màtics continua disminuint i la cobertura sobre el total de l’exposició creditícia i de la car-tera d’immobles augmenta fins al 13,5% (9,3% ex-EPA) respec-te al 13,3% que hi havia el 30 de setembre de 2013.

per tercer trimestre consecutiu, la ràtio de morositat es redueix i se situa al 12,92%. el marge d’interessos augmenta un 25%, en termes interanuals

Banc Sabadell obté un benefici net de 265,3ME, un 42% més que l’any anterior

Banc Sabadell supera amb èxit l’avaluació del BCE

Aquest tercer trimestre també s’ha confirmat la fortalesa i sol-vència de Banc Sabadell, que, se-gons informa l’entitat, ha superat amb èxit l’avaluació global a què el Banc Central Europeu (BCE), en el marc del Mecanisme Únic de Supervisió, ha sotmès els 130 bancs més grans de l’àrea de l’euro, conjuntament amb les autoritats nacionals i en estreta cooperació amb l’European Ban-king Authority (EBA).

En el cas de Banc Sabadell, l’avaluació ha conclòs que les valoracions dels actius i els seus col·laterals, juntament amb les seves provisions, són adequades i confirmen la fortalesa de Banc Sabadell en termes de capital i de cobertura.

Així, és l’únic banc espanyol -i un dels quinze a tot Europa- que no ha necessitat cap ajust en la seva ràtio de capital de partida un cop feta l’anàlisi de la qualitat dels actius o Asset Quality Review (AQR).

Font: banc Sabadell

“LeS pImeS I pArtICuLArS reCupereN LA demANdA de CrÈdIt”


ACtuALItAt

Les festes nadalenques disparen el consum i cada cop són més persones les que realitzen compres online donada la comodi-tat i gran varietat d’oferta i preus. per això et vull proposar 5 estratègies per vendre més amb la teva botiga online durant aquestes dates.

Defineix bé el teu ob-jectiu

Les eines e-commerce permeten analitzar tot un conjunt de dades (quins productes vens més, quan ho fas, quins hauries de vendre ja que són comple-mentaris d’altres...), això t’ha de permetre plantejar-te un objectiu, una estratè-gia i realitzar accions que t’ajudin a aconseguir que els teus clients potencials vagin a visitar el teu web i s’acabin convertint en clients.

Crea una secció o apartat específic que cri-di l’atenció

un cop saps els pro-ductes amb els que vols centrar la teva campanya, crea una secció especí-fica a la botiga i destaca aquests productes a nivell visual.

Redissenya la capçale-ra i/o els destacats de la teva tenda online

Fes el mateix que fan les botigues físiques amb els aparadors dels seus

comerços i posa elements gràfics a la teva botiga on-line que siguin coherents amb la campanya nada-lenca.

Fes una promoció es-pecífica per venda anti-cipada

Cada cop hi ha més per-sones que fan les seves compres nadalenques de forma anticipada. Aprofita aquest fet per fer una ac-ció promocional dirigida a aquest tipus de públic, potser has d’acabar fent algun tipus de descompte per captar l’atenció, però això et permetrà ingressar uns diners abans i evitar l’estrés dels col·lapses de gestió d’enviaments en aquets dates.

Fidelitza la teva comu-nitat amb una acció de marketing de continguts

ofereix algun contingut beneficiós i interessant a la teva comunitat, per exem-ple, si el teu e-commerce es dirigeix a aficionats al running, les bicicletes... pots crear un calendari de l’any 2015 amb les carre-res més significatives en una determinada regió, o si el teu públic són persones interessades en cosmètica i maquillatge, pots crear ví-deos de maquillatge per la festa de cap d’any. Aques-tes són accions que aju-daran a fidelitzar als teus clients i captaran l’atenció de clients potencials.

Idees per vendre més amb la teva botiga online durant la

campanya de Nadal

ROGER VILLANUEVA

Co-fundador de Social MirrorCo-fundador de Think & Business

L’Ajuntament de les Cabanyes està negociant amb una empresa de lloguer de vehicles la possibi-litat que es traslladi al municipi. de moment, s’estan establint converses amb diferents empre-ses i n’hi ha una amb la qual les converses estan força avanaçades. Si les negociacions arriben a bon port, minvarien els efectes de l’anunciada marxa de la seu de l’empresa BBVA AutoRenting a Madrid a finals d’any, que ha su-posat un dur cop per al munici-pi, ja que perdrà 450.000 euros anuals d’ingressos.

La decisió ha caigut com una ge-rra d’aigua freda. I és que, a partir d’ara, la disminució d’ingressos municipals comportarà una sèrie d’increments d’impostos i ajusta-ments de despeses durant l’any vinent. Així, s’incrementarà l’IBI

un 15%, les escombraries un 10% i es tornarà a girar l’impost de clavagueram. Tot plegat, su-posarà uns cent euros per família. Pel que fa l’impost de vehicles de tracció mecànica, que actualment estava en 17 euros per vehicle, ara passarà a pagar-se uns 200 euros

redacció

La marxa de BBVA AutoRenting a Madrid afectarà les Cabanyes

a l’any. Tanmateix, segons afir-mava l’alcalde, Francesc Olivella, “aquests impostos no són molt diferents dels que paguen els al-tres municipis veïns, el que passa és que teníem una càrrega impo-sitiva molt baixa que ara es posa al seu lloc”.

L’Ajuntament negocia amb una empresa de lloguer de vehicles perquè s’instal·li al municipi

L’ADEG Advising celebra cinc anys i homenatja els impulsors

L’AdEG Advising, promogu-da des del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomu-nitat Penedès-Garraf i l’AdEG, va celebrar el seu cinquè aniver-sari amb un acte a Sitges que va presidir el conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell.des del 2009, més de 30 empre-saris consolidats de diversos sec-tors econòmics formen part de la cartera d’assessors que ajuden a nous emprenedors que són as-sessorats per Servei d’Iniciatives Econòmiques. Aquesta tasca al-truista ha estat reconeguda ara pels promotors amb un lliura-ment de diplomes a una qua-rentena d’empresaris de les dues comarques i a una vintena de tècnics de la mancomunitat i dels consistoris implicats.

El president de la Mancomuni-tat, Pere Pujol, va agrair la im-plicació d’aquestes persones que han ajudat que més d’un miler d’emprenedors hagin rebut con-sells i assessorament professional en els darrers cinc anys. Per la banda, el president de l’AdEG, Jordi Solé, va afirmar que “ens

més d’un miler d’emprenedors han rebut consells i assessorament d’empresaris i tècnics municipals

redacció

enorgulleix tenir entre les nostres files empresaris compromesos que ajuden a tirar endavant idees i iniciatives d’altres. Són l’exemple del que ha de ser un empresari del segle XXI d’una societat avança-da”. després de l’homenatge, va tenir lloc un interessant debat-col·loqui amb el conseller.

PENEDÈS ECONÒMIC

Consulta les anteriors edicions a:



ACtuALItAt

És una frase que cons-tantment sentim en els mit-jans de comunicació.

però per on començar? És la pregunta que es plan-tegen centenars de pImeS, que consideren que el pro-cés de sortida a l’exterior és una missió impossible o no-més accessible per a grans empreses.

tots estem d’acord que vendre els nostres produc-tes o serveis en altres paï-sos és beneficiós i que, sens dubte, fa que la nostra empresa sigui més compe-titiva en el difícil entorn ac-tual.

per una altra banda, l’inici d’operacions internacio-nals tampoc és un camí de roses, i tota empresa ha d’entendre que el procés de creació d’un departament de vendes internacionals supo-sa un canvi important per a l’empresa en si mateixa.

en primer lloc, es tracta d’una decisió estratègica, és a dir, que ha d’estar apro-vada, fomentada i motivada per la direcció de l’empresa. Si aquesta no dóna suport al projecte de manera de-cidida, aquest projecte no arribarà a bon port.

també s’ha de tenir clar, que, el mercat exterior no genera vendes d’avui per demà. Com a mínim, cal considerar un termini mitjà-llarg per començar a veure els primers resultats.

A partir d’aquí, l’empresa pot contractar a una promo-tora de Serveis Internacio-nals que li garanteixi el pro-cés d’internacionalització. o bé assignar un seguit de recursos econòmics i hu-mans per afrontar el procés d’exportació amb una míni-ma base.

Recursos humansLa persona o persones

que dirigeixin el procés han de tenir l’adequada formació i experiència per assumir el repte que anem a iniciar. Cal tenir en compte que aquest personal es farà càrrec de negociar, tancar acords i gestionar les operacions ex-teriors, i que serà la primera impressió que un potencial client o distribuïdor tindrà de la nostra empresa.

Recursos econòmicsAvui en dia, podem comu-

nicar-nos de forma ràpida i àgil amb qualsevol part del planeta. tot i així, per ven-dre a altres països, cal anar-hi, ser-hi. per tant, l’empresa ha de tenir suficient pressu-post per a desplaçaments internacionals.

el mateix que passa en el mercat nacional, cal donar-se a conèixer: participar en fires, anunciar-se en mit-jans, realitzar campanyes de màrqueting...

per tenir una idea clara dels costos associats, és re-comanable realitzar una pla-nificació detallada i elaborar un pla d’internacionalització.

o bé anar a “tiro segur” amb una promotora de ne-gocis internacionals, espe-cialitzada en els processos d’internacionalització, ga-rantint-hi l’èxit. És important que tingui delegacions als països de destí, amb un am-pli coneixement econòmic, social i cultural de la zona. Que ens acompanyarà i as-sessorarà en tot el procés i en l’adaptació del nostre producte o servei als nous clients, si és necessària, perquè, eL CLIeNt Sem-pre tÉ LA rAÓ, encara que sigui “d’allà”.

L’exportació és lasortida a la crisi

ROSER COLOMÉ CASTELLVÍ

Gerent Territorial Barcelona Globalider

PENEDÈS ECONÒMIC


Vilafranca del Penedès està vivint una onada de noves obertures comercials abans de Nadal. La primera, i la que ha generat més expectació, ha estat la de la coo-perativa Abacus al bell mig del carrer de la Parellada, al número 18B, que es va inaugurar el 14 de novembre. L’establiment té 650 m2 en dues plantes. L’acte va comptar amb la presència del di-rector General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat, Xavier López, el director general d’Abacus, Mi-quel Àngel Oliva, i el vicepresi-dent, Miquel Cabré. La segona obertura anunciada és la del segon establiment Esclat, que obrirà el 3 de desembre al po-lígon domenys II. L’establiment tindrà 2.350 m2 i un aparcament de 250 places i hi treballaran 65

persones. També hi haurà una zona infnatil i una benzinera Es-clatoil.d’altra banda, la cadena catala-na de joguines educatives Eure-kaKids obrirà properament una nova botiga al carrer de la Font de Vilafranca i tres establiments més abans de final d’any al cen-tre comercial Gran Via de Vigo, al centre comercial Gran Plaça de Majadahonda i al centre

OLga aibar

Diversos comerços obren portes a Vilafranca abans de Nadal

d’Oviedo. La companyia, amb seu a Riudellots de la Selva (Gi-rona), també va anunciar que a fi-nals de novembre obriria la seva primera botiga a Mèxic, a l’estat de Querétaro, i al desembre a Barranquilla (Colòmbia). d’altra banda, la cadena obrirà dues boti-gues més a França, a les localitats de la Testi-de-Buch i Rouen, i a Roma, amb els quals sumarà 151 punts de venda en onze països.

Abacus ja ha inaugurat al carrer de la parellada i en breu ho farà la franquícia de joguines eurekaKids

Gay de Montellà tornarà a presidir Foment del Treball

L’empresari Joaquim Gay de Montellà, propietari de la Torre del Veguer de Sant Pere de Ribes, entre molts altres empreses i ne-gocis, repetirà com a president de Foment del Treball. Tot i que només s’ha presentat una candi-datura, la patronal catalana cele-brarà les eleccions a principis de desembre per triar la seva nova cúpula. Els comicis a Foment se celebraran abans que les eleccio-ns en la Confederació Espanyola d’Organitzaccions Empresarials (CEOE), ja que la patronal es-panyola ha fixat la seva cita elec-toral per al 17 de desembre.

Serà el darrer mandat de Gay de Montellà ja que, durant el present exercici, s’han reformat els estatuts amb l’objectiu de re-forçar la limitació de mandats dels presidents que, en cap cas,

podrà ser superior a dos.El procés electoral de Foment del Treball tancava el dilluns 24 de novem-bre la presentació de candidatu-res. L’empresari va presentar el mateix dia 276 avals, un suport aclaparador perquè, l’equivalent en vots, representaria més de dos

el propietari de la torre del veguer de ribes és l’únic candidat en no presentar-se cap alternativa

redacció

terços del cens de l’organització. Joaquim Gay de Montellà va as-sumir la presidència de Foment del Treball el març de l’any 2011, quan la junta directiva de l’entitat el va triar per agafar el relleu de Joan Rosell, que va passar a pre-sidir posteriorment la CEOE.


ACtuALItAt

“Un gran espectacle festiu i gratificant protagonitzat per dos grans artistes: david Bisbal i Ma-ría Valverde” i “un espot al més pur estil Freixenet”. d’aquesta manera definia el director de Comunicació de Freixenet, Pe-dro Bonet, l’anunci de Nadal d’enguany, un any molt especial ja que se celebren 100 anys del llançament de la primera ampolla de cava Freixenet, un fet que s’ha volgut reflexar en l’anunci, que inclou algunes de les dates més significatives de la història de la companyia.

El rodatge es va realitzar a les caves, que es van transformar en un gegantesc plató, en pocs dies, a causa de la complexitat de les

agendes dels dos protagonistes. A l’espot Bisbal canta el tema

interpretat en exclusiva per a Freixenet Close Tonight, un tema amb molta força que s’inclourà en el proper àlbum que publicarà per Nadal, mentre María Valverde balla envoltada per les bombolles que duen diferents vestits daurats que recorden els que es portaven durant els anys 20, 50 i 70 i per-meten recórrer el segle i els seus balls més emblemàtics.

durant l’acte de presentació, Valverde afirmava que “sempre havia somniat en ser bombolla Freixenet” i david Bisbal també havia volgut sempre ser prota-gonista de l’anunci. L’actriu as-segurava que “he plorat en veure el Making off perquè és quelcom fora de sèrie” i Bisbal afirmava que la seva germana també havia

plorat en veure’l perquè “cada any miràvem l’anunci per veure qui era el protagonista”.

L’espot, produït per Oxígeno, ha estat dirigit per Kike Maí-llo, de l’agència de comunicació JWT. Maillo explicava que “en temps complexos, cal optimisme, alegria, gaudir una mica del mo-ment”, que és el que havia volgut reflexar.

A preguntes dels informadors, durant la roda de premsa que es va realitzar el dimarts 25 de nov-embre a les caves sadurninenques, el president del Grup Freixenet, Josep Lluís Bonet, va assenyalar que “el talent que hi ha a Espanya és talent en estat pur” i, en respo-ta a la pregunta si aquest anun-ci pot tenir una lectura d’unitat entre Catalunya i Espanya, va afirmar que “si, com diu l’anunci,

som capaços d’estar 100 anys més junts aconseguirem l’èxit”. El president del Grup Freixenet també va assegurar que: “hem creat un símbol que trascendeix més enllà del mateix símbol i que

Freixenet transmet optimisme i il·lusió en l’anunci de Nadal d’aquest any

trasmet la idea de fraternitat, ale-gria de viure i un sentit positiu de les coses, que és el més important de la vida. Hem de creure en el futur, en què es pot arribar a una certa felicitat”.

OLga aibar

david bisbal i maría valverde brinden “pels propers 100 anys junts” envoltats de bombolles en un espot que es va rodar a les caves


ACtuALItAt

tinc present sempre un informe que es va publicar no gaire temps enrere. deia, amb tota la crueltat que això suposa, que prop del 70% de les empreses a espanya in-complia la Llei orgànica de protecció de dades. vaig quedar impressio-nat.

Fent una pensada, ima-ginava el petit empresa-ri que inicia un projecte fent el seu pla de nego-ci, dissenyant les seves estratègies cap a l’èxit, preparant-se per a les amenaces del mercat... tot això en un marc legal d’actuació que no dubto haurà estudiat i valorat per funcionar correcta-ment. No dic ja gran em-preses, instal·lades o que inicien la seva implan-tació en un territori. em sembla una suposició no gaire esbojarrada creure que abans de jugar, sa-ben les regles del joc.

per això, de la impres-sió inicial, vaig passar a la indignació. No m’ho puc creure. L’excusa més estesa quan algú és qüe-stionat pel tema és el “no ho sabia”. Segur? Que el dret a la protecció de da-des de caràcter personal és un dret fonamental és quelcom que la immensa majoria de la població té clar. Si algú ens reclama dades personals pel ca-rrer o si rebem una tru-cada a casa demanant per nosaltres, immedia-tament salta l’alerta: qui ets, per què m’ho dema-nes, què fareu amb això, no et vull donar permís per adreçar-te a mi, qui t’ha facilitat el meu te-lèfon...

Llavors, si fins i tot ens sentim agredits quan veiem que les nostres dades apareixen en una campanya de mailing d’una empresa amb qui no hem tingut mai contac-

te, per què quan toca po-sar-se a l’altra cara de la moneda hi ha qui esquiva la seva responsabilitat?

La pràctica totalitat de relacions, i no només co-mercials, entre empreses, entitats, associacions o professional impliquen l’ús i tractament de da-des de caràcter personal. I ho sabem. I sabem que és una demanda social, pròpia de l’estat de dret on vivim, que ho gestio-nem amb cura. però a la vista dels resultats, no és així i escoltem massa so-vint el “ah, no ho sabia” o “però si ja aviso que re-cullo les dades per enviar emails”... i aquí acaba el seu tractament de da-des.

Això últim em va passar amb una AmpA. una as-sociació de mares i pares d’una escola que recull dades dels seus socis, adults i infants, que ges-tiona proveïdors per a serveis d’extraescolars, festes i formacions, que gestiona una comptabili-tat anual notable –sense ànim de lucre, això sí- però com que les perso-nes responsables de la Junta estan allà tempo-ralment, un o dos anys, de manera altruista i a temps parcial, ningú es responsabilitzava que el tractament d’aquella in-formació personal es fes amb la cura que es me-reix. Ja sabien, ja, que hi havia ‘quelcom de pro-tecció de dades” a com-plir, perquè als papers d’inscripció a l’associació hi havia un petit avís de consentiment de cessió. però i després?... “ah, no ho sabia”. permeteu-me aquest petit exemple. Hi ha massa gent que sí sap què ha de fer per fer les coses bé, però incom-prensiblement opten per l’escut del desconeixe-ment per amagar-ho.

No és desconeixement

JORdI VENTURA MASSÓ

Consultor - direcció estratègia AislopdMembre de la junta directiva de la UEP

El calendari laboral per a 2015 torna a evitar els “macroponts”

Fa un parell d’anys va sorgir el debat sobre la necessitat d’evitar els anomenats “macroponts”, dies de festa que s’ajuntaven amb el cap de setmana per fer un pont llarg. L’any passat el govern cen-tral no va haver de fer cap canvi, i aquest que ve tampoc, ja que els dies susceptibles de canvi com el 15 d’agost, 1 de novembre o 6 de desembre, cauen en cap de setma-na. Fa uns dies es va publicar al Boletín Oficial del Estado (BOE)

el calendari laboral per al 2015, que inclou un total de vuit festes nacionals comunes a totes les co-munitats autònomes, de les quals només tres se celebraran entre setmana. A aquestes caldrà afegir quatre més, les autonòmiques, i dues més, les locals.

En concret, el proper any serà festiu el dijous 1 de gener (Cap d’Any), el dimarts 6 de gener (dia de Reis), el divendres 3 d’abril (divendres Sant), el divendres 1 de maig (Festa del Treball), el dis-sabte 15 d’agost (l’Assumpció), el dilluns 12 d’octubre (Festa

Nacional d’Espanya), el dimarts 8 de desembre (la Immaculada) i el divendres 25 de desembre (Nadal).

A diferència de l’any anterior, el 2014, hi haurà un dia menys de festa.

Amb tota probabilitat, i com ho va donar a conèixer el govern català a través del diari Oficial de la Generalitat el passat 30 d’abril, a Catalunya serà festiu el 6 d’abril (dia de la Pasqua), el 24 de juny (Sant Joan), 11 de setembre (dia-da Nacional de Catalunya) i 26 de desembre (Sant Esteve).

redacció

El concessionari Remm Guitart de Vilanova i la Geltrú va presen-tar el passat 11 de novembre un dels nous models de Renault, el Trafic, que forma part de la reno-vada oferta de vehicles comercials de la marca.

Aquest nou model forma part de la tercera generació de Trafic, del qual s’han venut 1,6 milions de vehicles produïts al llarg dels seus 34 anys d’història. El seu èxit rau en el concepte amb el qual va néixer: ser una autèntica “oficina mòbil”, preparada per incorporar un ventall d’eines com ara supor-ts per a telèfons i tablets digitals, espai per allotjar un ordinador portàtil i un suport desmuntable per dur documents A4.

El nou Trafic també mostra un alt rendiment, ja que consumeix només 5,7 litres per cada 100 quilòmetres, fet que suposa un

estalvi d’1l/100 km respecte al model anterior. Juntament amb el de Trafic, Renault renovarà el model Master, un altre dels pilars que “consoliden a la marca en lí-der del vehicle comercial lleuger a França i a Europa des de 1998”, segons fonts de l’empresa.

el model renovat de la marca francesa es va donar a conèixer al concessionari remm guitart de vilanova

redacció

Trafic encapçala la nova oferta de vehicles comercials Renault

durant l’acte de presentació, Remm Guitart també va acollir una xerrada, a càrrec dels pro-fessionals en màrqueting Juan Merodio i Jaime López Chicheri, sobre els avantatges que ofereix Internet per millorar la marca i aconseguir vendre més.


L’eNtrevIStA

Què li va impulsar a escriure aquest llibre?

des de l’editorial em van dir que calia fer un llibre optimista perquè es vivien uns temps molt pessimistes. Aleshores vaig pensar a explicar a la gent que el futur serà millor que el passat perquè en el sistema capitalista la pro-ductivitat sempre creix. Per tant, el problema que tenim ara és de distribució de la renda, que és molt desigual perquè uns pocs s’aprofiten de l’escàs creixement que hi ha i molta gent que, en comptes d’anar a millor, van a pitjor. El llibre també critica els economistes en general perquè som una professió que ha fet bas-tant mal a la població.

És una mena d’autocrítica?Sí, una crítica dels meus com-

panys i de mi mateix perquè realment ho hem fet molt mala-ment. Hem perdut la credibilitat perquè els economistes hem dit el que interessava a l’Angela Mer-kel, als banquers i als inversors. A més, hi ha una excessiva passió pels diners. Ens venem per diners i estem disposats a fer el que si-gui. Només cal mirar qui paga els estudis que es realitzen. Si no ho haguéssim fet tan malament, no hauríem patit la crisi tan llarga i tan profunda que hem patit.

Què s’ha fet malament?Quan hi ha escassa demanda el

que has de fer és incrementar-la i no minvar-la i, des d’Europa i des de l’Estat espanyol, no s’està

fent res d’això; s’està fent just el contrari.

Les classes mitjanes són les que més estan patint la situació.

Sí perquè es fa una política di-rigida a banquers i inversors. No importen els problemes socials o si la gent normal arriba a finals de mes. des del Fons Monetari Inter-nacional, després de grans baixa-des salarials, ara diuen que encara s’han d’abaixar més els salaris. Per tant tenim un capitalisme que re-corda més l’estil de principis del segle vint i que no té res a veure amb aquell capitalisme que va incrementar substancialment les classes mitjanes, que es va donar en la majoria de països europeus en els anys 50, 60 i 70.

No hi ha canvi de model pos-sible?

Sí que hi ha canvi de model i el veurem perquè, d’alguna manera, les opcions tradicionals queda-ran derrotades políticament i vindran noves opcions. Si aques-tes seran millors o pitjors ja ho veurem, però fins i tot opcions com el PSOE que semblava més, últimament, un partit liberal en materia econòmica que socialista, girarà. Aquest gir farà que sigui més d’esquerres del que era per competir amb noves formacions com Podemos que estan clarís-simament a l’alça. Per mi, que arribi un partit d’extrema dreta o d’extrema esquerra empitjoraria les coses en comptes de millorar-les.

Durant la presentació del lli-bre afirmava que tots els partits

GONZALO BERNARDOS DOMINGUEZAnalista i consultor econòmic i immobiliari

“Els economistes hem fallat perquè hem dit el que els polítics volien”el mediàtic economista gonzalo bernardos va ser l’11 de novembre al penedès per presentar el seu darrer llibre La gran mentira de la economía en un acte organitzat per la Cadena Ser, la unió empresarial del penedès i vallformosa a les instal·lacions d’aquest darrer celler. Hi van assistir una vuitantena d’empresaris i representants de l’administració local.

OLga aibar

Hem perdut LA CredIbILItAt perQuÈ Hem dIt eL Que INtereSSAvA A L’ÀNgeLA merKeL, eLS bANQuerS I eLS INverSorS

Gonzalo Bernardos (Barcelo-na, 1962) és professor titular del departament de Teoria Econòmica de la Universi-tat de Barcelona i vicerector d’Economia de la Universitat de Barcelona (gener 2010- octubre 2012). Va exercir de Comissionat de Recursos Econòmics de la Universitat de Barcelona (desembre 2008-desembre 2009).També és professor de la Universitat Oberta de Cata-lunya i de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals i di-rector del Màster d’Assessoria i Consultoria Immobiliària de la Universitat de Barcelona, del Màster de Creació, Gestió i desenvolupament de Franquí-cies de la Universitat de Barce-lona i del Màster en desenvo-lupament Personal i Lideratge. Assegura d’ell mateix al seu blog que “no tinc ambicions, només vull divertir-me, passar més temps amb la meva famí-lia i gaudir de les meves dues aficions: el cinema i el futbol”. És soci de l’Espanyol.


L’eNtrevIStA

s’assessoren amb algun econo-mista que està al seu servei.

La majoria d’economistes diuen el que els polítics volen escoltar perquè, sinó, no té res a fer amb ells. N’hi ha molt pocs que siguem independents. Jo no persegueixo un lloc en el Banc d’Espanya, ni un lloc en la Comissió Nacional del Mercat de Valors, ni aspiro a treballar per l’administració cata-lana. Per tant, em permeto poder ser lliure. Considero que ens hem de reconciliar amb la societat i els governs han de deixar de fer poí-tiques liberals que no han conduït a res. Catalunya i Espanya neces-siten un model econòmic clar per als propers deu anys.

I com seria aquest model?La productivitat mitjana a

Espanya és més alta que a Ale-manya, el problema és la creació d’ocupació. Qui ho soluciona això? Les petites i mitjanes em-preses, no les grans. Qui incre-mentés l’ocupació hauria de tenir una tarifa social zero o pagar-la més endavant.

Quins són els sectors que po-drien crear més llocs de treball?

Els sectors clau són l’agroalimentari, el turisme, la rehabilitació d’immobles i l’automoció. També cal impulsar les energies renovables, la indús-tria farmacèutica i els serveis.

Sembla que ven més l’economista catastrofista que el positiu.

Quan arriba la castàstrofe, par-lar sobre que la catàstrofe conti-nuarà ven. Quan hi ha bonança dir que continuarà, ven. dir el contrari no ven. Jo deia en el 2006, 2007 que arribaria la crisi i això no era popular. Ara dic que arriba la recuperació i que la cosa anirà millor del que ens pensem i això tampoc és popular. El que hi ha és desconfiança i por, basa-da en el fet que, com que ens han promès diverses vegades que sor-tiríem de la crisi i no hem sortit, al final no t’ho acabes creient.

Els casos de corrupció que veiem cada dia encara indignen més els ciutadans.

Sí, molt. Això ja ho deia un ar-gentí: en el nostre país la gent roba i no li passa res. Com a mínim, aquí alguns van a la presó. Ara s’estan descobrint casos de corrupció que hi ha hagut durant molts anys. Jo no m’escandalitzaria de que descobressin casos de corrupció sinó, al contrari, estaria content. El que intentaria és posar mesures perquè no torni a haver-n’hi.

En un dels articles del seu blog diu que “ens estan governant au-tèntics incompetents”. Es refe-reix als polítics espanyols o als tecnòcrates?

Jo prefereixo un polític dolent

SI eLS eCoNomISteS eNS poSem AL ServeI de LA SoCIetAt I eLS goverNS deIXeN de Fer poLítIQueS LIberALS, totS HI SortIrem guANyANt

eL probLemA Que teNIm ÉS de dIStrIbuCIÓ de LA reNdA, Que ÉS moLt deSIguAL

que un bon tecnòcrata. Perquè un tecnòcrata no mira ni les con-seqüències socials ni què li passa a les famílies, només miren les xi-fres macroeconòmiques. El polí-tic té un nas, encara que el tingui mig tapat, que li permet olorar els temes socials. Els tecnòcrates com el FMI no.

Es considera keynesià o més aviat seguidor de les tesis de Mil-ton Friedman?

Jo sóc d’esquerres i sensat. d’esquerres perquè crec en la jus-tícia social, que no hi ha d’haver persones que guanyin un o dos milions d’euros i que els que guanyen més han de pagar im-postos perquè els que no guanyen tant puguin tenir un nivell de vida digne. Ara bé, no hi ha polí-tiques de dretes o d’esquerres, hi ha polítiques bones o dolentes.

La independència de Catalun-ya seria econòmicament viable?

Potser sí però ningú sap què passaria ni com serà Catalunya d’aquí a cinc o deu anys. En el cas d’una declaració unilateral d’independència caldria finança-ment perquè el pressupost de la Generalitat és d’uns 36.000 mi-lions d’euros. El millor seria tenir una moneda pròpia però això ge-neraria inflació i una disminució del poder adquisitiu dels treballa-dors i de qui té estalvis.

En el cas d’una independència negociada, també ens hauríem d’estrènyer més el cinturó perquè el deute públic de Catalunya fa-ria que el PIB pugés a un 130% i ho passariem malament durant el procés de transició que es pro-duís. El que hauríem de fer és una llista de pros i contres i que la gent decideixi què s’ha de fer i com s’ha de finançar.

Per què els economistes sou cada cop més mediàtics?

Quan l’economia va bé no ne-cessites els economistes. És el mateix que passa quan estàs bé de salut, que no vas al metge. Quan estàs malament de salut, encara que desconfiïs del metge, vas per veure què em diu. Això és el que aquí fem i, encara que no confiïs en els economistes, els mitjans de comunicació i la gent recorren més a nosaltres que el que feien en els últims temps.

A la portada del llibre assegu-ra que el futur serà millor que el passat i al final s’acaba amb un missatge positiu.

El llibre té dues parts. En la pri-mera es critica el paper que han tingut els economistes i en la se-gona s’explica què es pot fer i es dóna un missatge positiu. Estic convençut que el futur serà bas-tant millor que el passat. Hem de canviar els incentius i, canviant-los, estic segur que ho aconsegui-rem. Fè

lix m

iró


opINIÓ

dANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

Els greus problemes ac-tuals del nostre règim autonòmic, crec que es

deuen al desconeixement i per tant, a la falta de preparació de la ciutadania i de gran part dels di-rigents polítics, socials i mitjans d’informació, davant l’enorme repte que ens plantejava aquest procés d’unificació europea, que ha permès que la situació es de-teriori fins a extrems inimagina-bles.

Incomprensiblement, l’entu-siasme que va provocar al nostre país la incorporació a la CEE, en 1985 i la signatura de l’Acta Única Europea, el 1986, no va generar una resposta interna adequada.

No va haver-hi una segona transició que canviés la cultura política popular, reconvertís els programes dels partits polítics, ajustés el marc legal i millorés la competitivitat del nostre sector productiu, única manera que fos viable el nostre ingrés en la Unió Europea.

El procés d’unificació obeïa, no només a raons econòmiques, sinó també a polítiques i socials.

Les noves tecnologies avança-des necessiten grans produc-cions, els costos han augmentat vertiginosament, la qual cosa exigeix que els productes hagin de ser col·locats ràpidament en un gran mercat per cobrir les des-peses i reunir els fons necessaris per a les inversions de la següent ronda de renovació i aquest pro-cés, en l’Europa Comunitària, quedava dificultat per les traves i les polítiques nacionalistes dels Governs.

La revolució afectaria, de ma-nera directa i estructural, als Estats, les atribucions sobiranes dels quals quedaran enormement reduïdes. Es pot parlar d’Estats independents, quan funcions tan importants com la de les fronte-res, seguretat i política exterior, bona part de la regulació econò-mica, política social, fiscalitat, etc. han d’estar concertades amb la resta de membres de la Unió Europea? Es parla que fins a un 80% de les funcions que abans del procés exercitaven indepen-

EL NOSTRE RÈGIM AUTONÒMIC:UN CAMÍ EQUIVOCAT (PART 1)

gim constitucional comunitari.Si una empresa decideix tras-

passar una part important de les seves funcions a una altra, procu-rarà reduir, en la mateixa propor-ció, les despeses de l’escindida amb l’objecte de mantenir l’equilibri econòmic i garantir la viabilitat del procés.

Per aquest motiu, hagi es-tat el sector empresarial el que va entendre perfectament que els increments de costos de l’Administració després de la uni-ficació i la proliferació normativa no quadraven amb els acords que s’havien subscrit en aquesta ma-tèria. Una mostra la podeu tro-bar en la transcendental anàlisi sobre els defectes estructurals de la democràcia espanyola elabo-rat sobre la base de les respostes de grans empresaris espanyols i estrangers que operen al nostre país (“Transforma España”, No-tarios y Registradores).

Com han destacat els organis-mes internacionals que ens han analitzat, el laberint legislatiu, suposava un efecte dissuasori per a la inversió estrangera i un fre per a la competitivitat i la creació d’ocupació.

Si la reduïda dimensió dels grans Estats era una rèmora per al futur dels seus ciutadans, com ens portaria a la mateixa meta la nostra fragmentació? Qui ens es-tava enganyant?

Encara que... Qui té més credi-bilitat de gestors, els grans països europeus amb democràcies con-solidades i eficients, amb sistemes econòmics altament competitius i sense escàndols continuats de corrupció i balafiament de recur-sos públics o els dirigents polítics sense competència acreditada que proposen el contrari?

Però cal fer-se a la idea que, si als grans països democràtics amb alt nivell intel·lectual, universita-ri i tècnic, costa trobar “homes d’estat” quan més es redueix la seva superfície, també acostuma a fer-ho la qualitat de la classe política (si s’ocupa de les ma-teixes matèries) i com la loteria, és cada vegada més difícil que et toqui, un d’ells, al teu petit te-rritori.

eL LAberINt LegISLAtIu SupoSA uN eFeCte dISSuASorI per A LA INverSIÓ eStrANgerA I uN Fre per A LA CompetIvItAt I LA CreACIÓ d’oCupACIÓ

dentment els Estats membres, quedaran desplaçades als òrgans de la Unió Europea.

Aquest procés d’harmonització s’anirà accentuant, ja que la con-secució d’un mercat únic reque-reix una estabilitat monetària, una concertació de polítiques fiscals i una unificació de gran part de la normativa econòmica (règim de societats, institucions mercantils, circulació de capitals, normes tècniques de producció, medi ambient…), tot això dins d’una convergència de polítiques econòmiques. Això ha de pro-vocar una desnacionalització de la gestió pública econòmica que passarà a mans comunitàries

I aquest tema no té una trans-cendència purament material, sinó també social, cultural i po-lítica. Tal com recollia l’informe Poniatowski “de tant en tant es fa un elogi dels valors culturals europeus i aquests són presen-tats com una espècie de consol davant un eventual enfonsament tecnològic del nostre continent. Aquesta fórmula és rotunda-ment inacceptable, la qualitat de vida i la relativa harmonia social que existeixen a Europa, depenen, sobretot, de la seva

capacitat d’oferir condicions de vida raonables a la majoria dels seus habitants; i no serà possible mantenir aquest nivell si Europa no torna a trobar la competiti-vitat. En cas contrari, la major part de l’Europa Occidental està condemnada a la decadència, a la pobresa i a la desocupació estruc-tural.”

O s’actuava immediatament o com assenyalava l’OCdE, Eu-ropa subministraria cada vegada més productes alimentaris, ma-tèries primeres i béns manufac-turats de baixa tecnologia.

Mentre els grans països euro-peus passaven a convertir-se en una espècie de províncies d’un nou Estat, per assegurar el fu-tur econòmic i social dels seus pobles, el nostre país va con-tinuar un procés contradictori amb les obligacions que havia assumit com a soci d’un procés d’integració política i econòmica generant, en paral·lel a la creació de nous òrgans i funcions supra-nacionals amb els seus costos corresponents, una estructura territorial inadequada i inviable econòmicament i desenvolupant una fragmentació legal contrària als fonaments econòmics i al rè-


El Toni Comas treballa des de fa pocs mesos com a freelance en el camp de l’audiovisual perio-dístic. El coneixem per les seves retransmissions de les actuacions castelleres per la Xarxa i el pro-grama setmanal Dosos amunt.

D’on neix la teva afició i pro-fessió de dedicar-te al món au-diovisual?

Sempre m’ha agradat expli-car històries, i fer-ho a partir d’imatges, fent servir fotografies o vídeos. des de sempre ha estat la meva afició i des de fa ja uns anys, a més, s’ha convertit en la meva professió.

de ben petit que vaig començar a escriure i a filmar. Quan tenia 10 anys, ja filmava creant progra-mes de televisió, em muntava el meu plató i els gravava a casa.

després, a l’institut, vaig des-cobrir, a través d’un crèdit varia-ble, que aquest era el meu món... Podia escriure històries, no amb un bolígraf sinó amb una càmera a les mans, que és una forma di-ferent de narrar una història

I totes aquestes històries s’expliquen millor darrere o davant la càmera? Perquè, a tu, t’hi hem pogut veure als dos cantons.

No puc negar que em sento còmode tant si filmo com si sóc filmat, i això és un avantatge, et dóna molta versatilitat. Però on realment tens el control és darre-re la càmera

El que més m’agrada és poder transmetre emocions, tant si es tracta d’un producte periodístic, d’un vídeo empresarial o d’un audiovisual més creatiu; el més important és poder transmetre emocions i tocar la fibra de la gent.

El que vol la gent sentir a través d’allò que veu i escolta.

I com es fa per aconseguir to-car l’emoció a través d’un pro-ducte audiovisual?

Sempre a través de l’empatia, sabent-te posar al lloc del qui t’escolta i éssent capaç de trans-metre la teva pròpia emoció i vi-vència d’allò que estàs explicant.

Explica’ns, quina ha estat la teva trajectòria que t’ha portat fins a iniciar el teu propi pro-jecte.

Mentre estudiava la carrera vaig començar a treballar a Pene-dès TV.

Posteriorment vaig treballar en una productora audiovisual de la comarca durant 10 anys. Tenia ganes de llençar-me a l’aventura empresarial i així ho he fet. Vaig pensar que als 35 era el moment. Posteriorment vaig entrar de ple al món audiovisual, fent repor-tatges i programes per diverses televisions d’àmbit autonòmic i també en la realització de vídeos, especialment en el sector dels vins i els caves. Tenia ganes de llençar-me a l’aventura empresa-rial i així ho he fet. Vaig pensar que als 35 era el moment.

No em veia tota la vida fent aquella feina, tenia ganes de crear els meus propis productes.

Penses que quan una persona és molt creativa té aquesta ne-cessitat de tirar endavant el seu propi projecte?

Evidentment, però, sempre cal una empenta, que de vegades pot ser una circumstància positiva, però d’altres és una de negativa, o senzillament una barreja de les dues. Aquest és el meu cas. Mai no saps si l’opció és per necessitat

o per obligació...Per sort, en el meu sector la

inversió i, per tant, el risc, són mínims.

I quins serveis oferirà la teva empresa?

Justament aquesta versatilitat de la qual parlàvem em permet oferir productes molt personali-tzats, des d’un programa de te-levisió, fins a una feina més de community manager, o un vídeo corporatiu, o també un audiovi-sual interactiu i per internet, o butlletins electrònics, vídeos di-vulgatius, etc.

El que és més interessant és ajudar a descobrir al teu client una necessitat que ni ell mateix sabia que tenia... Potser des d’un canals temàtics per internet o portals audiovisuals sectors molt concrets.

La meva experiència m’ha fet conèixer molt l’àmbit local i és aquí on puc oferir molts serveis on diferents agents s’hi sentin molt còmodes.

Ets una cara molt coneguda per a tots els aficionats al món casteller, aquesta serà també una línia de negoci?

Hi ha molta gent que vol buscar negoci en aquest àmbit, però crec que cal anar en compte i buscar

anys perquè quan miro enrere i veig el que avui faig i el que feia, no té massa a veure...

Em sembla que tan impor-tant és tenir els objectius clars com saber reconduir el negoci si no s’aconsegueix el que volies...i això val pel negoci, però també per la vida.

La democratització de l’audiovisual i això que tothom es pugui fer un bon vídeo, no et fa por?

El món audiovisual, canvia d’un dia per l’altre i les oportu-nitats són enormes si tenim en compte el gran nombre de gent a qui arriba Internet.

Els mitjans tradicionals conti-nuaran però cada cop mirarem més la TV per internet, el sector ha d’anar cap a aquí.

No es buscaran superproduc-cions, sinó originalitat i creati-vitat i capacitat d’emocionar i crec que aquí puc aportar molt.

Amb pocs recursos es poden fer coses ben originals.

Si haguéssis de donar algu-nes recomanacions a persones que vulguin iniciar el seu ne-goci, què els diries?

doncs que si etS professional segur que te’n surts. Crec que encara que faci por, val la pena intentar-ho.

Audiovisuals des de l’emoció

MARIA BATET ROVIROSA@ mariabatetrwww.valorsdemprendre.org

un producte que no només sigui negoci sinó que beneficiï el propi món casteller.

El missatge dels castells és tan potent i té tanta força que es co-rre el risc que es mercantilitzi. No tot s’hi val per fer negoci amb els valors dels castellers.

I quan mires el futur, què hi veus?

El veig incert, però amb opti-misme.

El meu objectiu és fer la feina ben feta i a partir d’aquí sortiran les oportunitats, així ho he pogut comprovar fins avui.

No em sé imaginar d’aquí a 10

Què podem aprendre d’aquesta experiència?1- De les coses que més ens apassionen moltes vegades en surt el talent i la professió i per què no, una empresa?2- La decisió de donar el pas a tirar endavant la pròpia empresa, necessita, moltes vegades, l’empemta d’una circumstància que pot ser positiva o negativa.3- La capacitat d’adaptació i la versatilitat són habilitats que ajuden en un negoci, permet oferir més diversitat de productes i serveis dins d’una mateixa especialitat.4- Quan un negoci ofereix els seus serveis però és capaç de tocar l’emoció dels seus clients té molta més força. El Toni n’és un clar exemple.


ISIdRE ALSO TORRENTSSecretari general AdEG

La gent d’Entrem-hi va signar una convocatòria que diu molt a favor de

la societat penedesenca. Parlem de solidaritat i de generositat en relació amb aquells que per em-bats dissortats de la vida s’han vist desplaçats de la convenció social.

des d’aquesta empresa que es-merça afanys per la inserció labo-ral dels desiguals s’està fent una bona feina i els negocis que fan costat a la iniciativa són el com-plement necessari per “trencar el cercle”. S’hi referia la Maria Batet en la seva més que llegida secció, el mes passat, en aquest mateix Penedès Econòmic.

L’acte d’Entrem-hi, emplaçat al Vinseum el proppassat mes d’octubre, va tenir un ponent convidat d’aquells que es fan es-coltar, el professor Josep Oliver Alonso, catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB i força co-negut com a director de l’Anuari Econòmic Comarcal de Catalun-ya -que publicava o no sé si enca-ra publica Catalunya Caixa, si és que encara es diu així-. El doctor Oliver també és firma habitual en columnes d’opinió d’alguns dels mitjans de major tiratge, per bé que és renuent a la militància de contertulians i caganers que om-plen la programació de ràdios i televisions.

La jaqueta del professor Oliver no insinua excentricitats i el seu posat no té res a veure amb els tics conventuals dels xerrameques que han aflorat des de les facul-tats d’Economia. Cal dir-ho, Jo-

FRETURA

deixarà com a herència un deute abominable: la fractura social. Se’n parla molt que els segments mitjans de la població han patit la maltempsada, que els rics són cada vegada més rics, que els po-bres són cada vegada més pobres i que cada dia hi ha més ciutadans que passen fretura. Se’n parla.

Per molt que ens en sortim d’aquesta crisi, ens ha quedat una societat paroxismal. Els nostres carrers són escenaris d’inanició en què els contenidors d’escombraries són escurats a to-tes hores per escamots d’individus de cap cot i dignitat infecta. Els voluntaris que atenen els men-jadors de caritat es veuen impo-tents davant les allaus d’usuaris famolencs. Amb indolència esfe-reïdora acceptem conviure amb

Nom i cognoms:

DNI:

Adreça:

C.P.: Població:

Telèfon:

Email:

Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència Càrrec en compte:

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Signatura:

Enviï aquest cupó a:

PENEDÈS ECONÒMICC/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès,

al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic:[email protected]

PEN

ED

ÈS

EC

ON

ÒM

IC

sep Oliver va acceptar la invitació dels organitzadors a canvi de res: senzillament va voler contribuir al propòsit de “trencar el cercle”.

En la seva intervenció, davant d’un auditori prou concorregut, el professor Oliver es va mostrar convençut que la recuperació econòmica és a tocar i que, amb certs matisos i amb la deguda prudència, la crisi comença a con-jugar-se en pretèrit. Va completar aquesta visió optimista amb un seguit de prevencions i alertes que, de fer-se emergents, dificul-tarien el reviscolament, sobretot en els substrats de la societat.

El doctor Oliver va barrar el pas de l’entusiasme i va dedicar el terç final de la seva intervenció per abordar el fenomen creixent de la pobresa. Aquesta crisi ens

mÉS eNLLÀ deL geSt I L’eStÈtICA, deLS dISCurSoS I LA vACuïtAt, CAL Fer ACtuACIoNS eN Ferm

gent que ha vist escapçades les se-ves condicions de vida, tant o més les seves voluntats, i que no té res a fer perquè l’endemà del seu ahir no pot ser més inic.

Aquesta no serà una bona ma-nera de cancel·lar la crisi, si acce-ptem el llegat d’un congost afonat pels desequilibris socials. Aquesta pandèmia anòxica no l’hauríem de passar per alt, empresaris i po-lítics, funcionaris i rendistes. No podem mirar de reüll o dispersar l’esguard davant d’aquest esvo-ranc.

Aquí sí que hi podem posar tots de la nostra part. No val a rondinar pel govern de Madrid o per la mediocritat estesa en la po-litiqueria. Individus i organitza-cions tenim responsabilitats, més enllà de l’altruisme i de la moral ciutadana. No hem d’admetre un edifici social en què es dene-guin oportunitats a ningú i hem de mostrar-nos magnànims amb tots aquells que han de menester l’alè dels seus consemblants. Però, més enllà del gest i l’estètica, dels discursos i la vacuïtat, cal fer ac-tuacions en ferm.

Com a exemple, les empreses que fan costat a les iniciatives del grup Entrem-hi estan fent una tasca social remarcable i convé que des de les administracions locals s’estimulin aquestes pràcti-ques. Això sí que és responsabili-tat social. En “trencar el cercle”, les empreses en minúscula donen una lliçó majúscula, sense efectes especials ni pasqüetes amenitza-des. Això sí que és compromís.

I vostè, què farà, a partir d’ara?

opINIÓ


ACtuALItAt

C/. l’Alguer, 8 · tel. 93 890 27 71 · Fax: 93 819 94 0908720 vilafranca del penedès · [email protected]

pINtAt d’AutomÒbILSretoLACIÓ mANuALI ComputerItzAdA

pl. Francesc macià, 2, 1r. vilafranca. tel. 93 817 22 28. Fax 93 890 44 57

ASSESSORIA JURÍDICAI ECONÒMICA

Assessoria i Serveisen Protecció de Dades

Informe #gratuit de situació per la seva empresa-negoci,mencionant #alvostrecostat #penedèseconomic

l Barcelona l Bergal Girona l Manresa l Tarragona l Vic l Vilafranca del Penedès

T. 931 934 001www.aislopd.comtwitter@aislopd

[email protected] 93 818 04 57 www.passbusiness.com

TRASPASSOS I VENDA DE NEGOCIS

FRANqUICIES

GESTORS DE FINqUES

FINANçAMENT DE CIRCULANT

JAUME ESTELLÉNeteJA I deSembuSSoS

w Neteja i desembussos de tot tipus de canonades i desaigües.

w manteniments periòdics de comunitats, naus industrials, magatzems i pàrquings.

w manteniments anuals.

w Servei d’urgències 24h dia, nit i festius.

w tenim detector de traçats de canonades.

w Neteges de pàrquings i inundacions.

mòbil: 687 43 68 22 - Fax: 93 890 51 77vilafranca del penedès

Una de les primeres grans lliçons d’economia és definir el punt d’equilibri entre oferta i demanda, un punt que en els lloguers comercials tendeix cla-rament a una situació d’oferta escassa o pràcticament inexistent i una demanda majoritàriament elevada, sobretot en les zones més comercials. Aquest esquema sembla repetir-se tant en les grans ciutats europees com en les capi-tals de comarca, que aglutinen en pocs carrers l’oferta de comerços més importants.

Segons apunta l’informe Main Streets Across the World, elaborat per la consultora immobiliària Cushman & Wakefield, el Portal de l’Àngel de Barcelona es manté al capdavant de la llista de carrers més cars d’Espanya amb un preu mig de lloguer comercial, situat en 3.249 euros/m2. Al rànquing mundial ha ascendit una posició i

ja ocupa el 14è lloc per davant de ciutats com Àmsterdam, Singa-pur o Sao Paulo. El segon carrer més car d’Espanya ha tornat a ser Preciados, a Madrid, amb un preu mitjà de 2.940 euros/m2, mentre que el tercer lloc l’ocupa

Passeig de Gràcia de Barcelona (2.700 euros/m2).

L’estudi analitza els preus de lloguer durant els darrers dotze mesos dels 330 carrers comer-cials més cars de tot el món (de 65 països). A Espanya, les ciutats

que apareixen al rànquing són Barcelona, Madrid, Màlaga, Bil-bao, València, Sevilla, Palma de Mallorca i Saragossa. Segons Ro-bert Travers, director d’Agència Retail a Espanya de Cushman & Wakefield, “els comerços, sobre-tot del sector de luxe, segueixen demandant localitzacions prime a les principals ciutats espan-yoles, és a dir, carrers cèntrics i centres comercials ben situats, amb una gran afluència de gent”. Però aquests carrers presenten una escassa oferta de grans lo-cals, fet que eleva any rere any el preu dels lloguers. Només l’últim any el preu mig va augmentar un 2,3% a Espanya i es preveu que segueixin a l’alça.

En el cas de les capitals del Penedès i el Garraf, pocs són els locals grans i cèntrics que hi ha disponibles actualment, a causa de l’escassa oferta, però cal afegir també “els preus exorbitants que demanen alguns propietaris”, afirma Max Jané, de les Finques

Anoia-Penedès, sobre els locals del carrer Parellada, el més cotitzat a Vilafranca del Penedès. “El preu dels lloguers comercials és molt relatiu, ja que depèn de l’aparador que tingui, l’estat del local i la seva situació, clar”, afegeix. El preu d’un local estàndard, d’uns 70 o 80 m2, en aquest carrer giraria entorn els 1.800 euros/mes, tot i que la xifra podria augmentar fins als 9.000 i 10.000 euros/mes si es tractés d’un local de més de

El preu dels lloguers comercials segueix a l’alça per l’escassa oferta a ple centre

500 m2. El preu descendeix fins als 700 euros/mes als marges del centre, i fins als 400 euros/mes si fos a un altre barri En el cas de Vilanova i la Geltrú, el preu dels lloguers més elevats es troben a la Rambla Principal, on establir-se pot costar 5.000 euros/mes en un local de 140m2. En el cas del carrer Caputxins, un dels més fre-qüentats, el preu d’un local estàn-dard (d’entre 80 i 120m2) oscil·la els 2.000 i 2.200 euros/mes.

Lídia Oñate

LA mANCA de LoCALS grANS AL CeNtre evItA L’eNtrAdA de NoveS grANS mArQueS AL peNedÈS

Font: Informe main Streets Across the World, de Cushman&Wakefield


Hi va haver una vegada... una estranya assemblea a la fusteria. va ser una re-unió d’eines per arreglar les seves diferències. el martell va exercir la presi-dència, però l’assemblea li va notificar que havia de renunciar. La causa? Feia massa soroll! I, a més, es passava el temps colpe-jant.

el martell va respectar la decisió, però va demanar que també fos expulsat el cargol; va dir que calia do-nar-li moltes voltes perquè servís d’alguna cosa.

davant l’atac, el cargol també va respectar la de-cisió de la majoria, però al seu torn va demanar l’expulsió de la llima. va fer veure que era molt aspra en el seu tracte i sempre tenia friccions amb els al-tres.

La llima va estar d’acord amb la condició que fos ex-pulsat el metre que sempre se la passava mesurant als altres segons la seva me-sura, com si fos l’únic per-fecte.

en això va entrar el fus-ter, es va posar el davantal i va iniciar la seva feina.

va utilitzar el martell, la llima, el metre i el cargol. Finalment, la tosca fusta inicial es va convertir en un bonic moble. Quan la fus-teria va quedar novament sola, l’assemblea va re-prendre la deliberació.

va ser llavors quan va prendre la paraula el xe-rrac, i va dir: “Senyors, ha quedat demostrat que te-nim debilitats, però el fus-

ter treballa amb les nostres qualitats. Això és el que ens fa valuosos. Així que no emfatitzem o ressaltem més en els nostres punts febles i concentrem-nos en la utilitat dels nostres punts forts... “.

L’assemblea va trobar llavors que el martell era fort, el cargol unia i dona-va força, la llima era espe-cial per afinar asprors i van observar que el metre era precís i exacte.

es van sentir llavors un equip capaç de produir mobles de qualitat. es van sentir orgullosos de les se-ves fortaleses i de treballar junts per produir un resultat comú.

malauradament, es ha-bitual veure en moltes em-preses que una competitivi-tat mal entesa, l’enveja o la rancúnia, faci que els punts febles d´entre companys siguin objecte de crítiques i retrets.

Sapiguem que cadascú de nosaltres som portadors de punts forts, aptituds i habilitats. Conceptes molt utilitzats ara com “la gestió del talent humà” o el “des-envolupament personal i professional” es refereixen, precisament a això.

per arribar a ser bons professionals i millors per-sones, cal un canvi de mentalitat, sempre en po-sitiu. Cal centrar-nos en els nostres punts forts. tot passa per descobrir les nostres fortaleses (autoco-neixament) i a partir d’aquí, entrenar i repetir.

Els teus punts forts

AGUSTÍ ROMEO HUGUET

Emprenedor i Fundador deMotivation Training

T. 93 893 70 60www.monbus.cat

empreSA

Sota l’àmbit de la RSC de Ca-fés Novell, aquesta empresa analitzarà els projectes que el Programa Genera proposi re-colzar i que tinguin per objecte l’obertura, traspàs, cessió, etc. d’un establiment relacionat amb el món de l’hostaleria i la restauració.

PINNAE I CAFÈS NOVELL SIGNEN UN ACORD DE COL·LABORACIÓ

El director comercial de Cafès Novell, Francesc Canals, i el President de la Fundació Pin-nae, Martí Solé, van signar el di-lluns 17 de novembre un conve-ni amb l’objectiu de col·laborar en el Programa Genera de la Fundació Pinnae, per facilitar la inclusió social i laboral, i po-tenciar, alhora, l’autoocupació i l’emprenedoria, dins del marc de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de Cafès Novell SA.

VILAFRANCA IMPULSA L’EMPRENEDORIA SOCIAL

L’Ajuntament de Vilafran-ca ha posat en marxa el pro-jecte CoEmprèn destinat a impulsar l’emprenedoria so-cial mitjançant la detecció de necessitats, la formació i l’acompanyament de noves idees de negoci compromeses amb el territori i la ciutadania. durant el mes de novem-bre s’han realitzat quatre ta-llers participatius a l’edifici de l’Enològica, i l’any vinent es treballarà en les noves idees de negoci.

El Consorci per a la Normalit-zació Lingüística (CPNL) impul-sa durant tot l’any l’aprenentatge del català en l’entorn laboral. La campanya “Connecta’t al ca-talà”, ofereix cursos generals i específics orientats a l’empresa i al comerç per als professionals de l’àmbit econòmic. L’objectiu és fer créixer la presència, el co-neixement i la qualitat de la llen-gua catalana en el sector laboral. Els cursos s’orienten als profes-sionals d’activitats diferents que fan l’atenció directa al públic: comerços, restauració, sanitat, entre d’altres i es fan “a la carta”, segons les seves necessitats.

Simultàniament, el Centre de Normalització Lingüística de l’Alt Penedès i el Garraf (CNL) desplega altres campanyes rela-cionades amb l’impuls del català en el sector econòmic, com ara: “Català i empresa. Ja estàs al dia?”, que informa i dóna suport a les empreses perquè puguin complir les disposicions lingüís-tiques establertes al Codi de Consum de Catalunya. durant el 2013, els serveis i oficines de català del territori van fer més de

150 visites als comerços de Sant Sadurní d’Anoia, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Sitges i s’han signat més de vuit acords amb or-ganitzacions del sector econòmic. Segons la responsable del Servei de Català de Vilafranca i de l’Alt Penedès, Teresa Casanellas, “un establiment comercial ha de po-der atendre en català els clients i pot augmentar la seva competiti-vitat si ho fa, ja que contribueix a fidelitzar la clientela i és un ele-ment que dóna proximitat i satis-facció”.

En l’àmbit de l’empresa s’han fet cursos i actuacions, tant a Vi-lafranca del Penedès com a Vila-nova i la Geltrú, per al personal de l’Hospital Comarcal i el Con-sorci Sanitari del Garraf i també s’han desplegat actuacions dels plans lingüístics amb alguns cen-tres que es dediquen a l’atenció a la gent gran, com el Centre Socio-sanitari Ricard Fortuny o la Fun-dació Amàlia Soler, a Vilafranca i la Fundació El Redós, a Sant Pere de Ribes.

d’altra banda, en el darrer tri-mestre de l’any el Consorci de Normaltizació Lingüística està desplegant la campanya “I tu, ju-gues en català?” en els comerços dedicats al lleure i a les joguines per tal de donar a conèixer l’oferta de jocs i joquines en català que hi ha al mercat i fomentar-ne l’ús. Els establiments adherits a la campanya s’identifiquen amb una capsa vermella als aparadors. L’any 2013, a Catalunya, s’hi van adherir 335 botigues de venda de jocs i joguines i es van fer 260 acords de col·laboració. Aquest any a l’Alt Penedès i el Garraf s’hi han sumat 14 establiments i s’han signat 9 acords d’adhesió. La campanya compta amb una web on es poden trobar jocs en lí-nia en català, visitar el catàleg de jocs, consultar els establiments adherits a la campanya, trobar recursos lingüístics en línia (dic-cionari de jocs i joguines o termi-nologia dels videojocs) o conèixer webs per jugar en català. S’hi pot accedir a: http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlaltpenedes/jocs.html.

La majoria de comerços aposten pel català en l’atenció al client Les campanyes del Consorci per a la Normalització Lingüística contribueixen a normalitzar la llengua

OLga aibar

LeS CAmpANyeS ImpuLSeN eL CAtALÀ eN L’ÀmbIt eCoNÒmIC


empreSA

Una oportunitat laboral, però també de normalització i inte-gració. Aquesta és la clau dels en-clavaments laborals que promou la Fundació Mas Albornà i que consisteixen en equips perma-nents d’empleats que treballen a les instal·lacions de les empreses sota la coordinació d’un encarre-gat. Els integrants dels equips són treballadors de Mas Albornà, és a dir, persones amb discapacitat i transtorn mental.

Més de 70 persones treballen actualment en els onze enclava-ments laborals que Mas Albornà té en funcionament a diferents empreses de la comarca. En con-cret, són els de Robert Bosch España Fabrica Castellet S.A., Affinity Petcare S.A., Tres Grife-ría S.A., Masia Vallformosa, S.L, Europac (Papeles y Cartones de Europa, SA), CTC Externaliza-ción S.L.U, Sandhar Technolo-gies Barcelona S.L., Comercial Química Massó, S.A., Mas Rabell (Torres) i Viu la Vinya.

Els equips de treball dels encla-vaments són persones amb disca-pacitat i transtorn mental i la fei-na en un enclavament és per a ells una oportunitat laboral però tam-bé de normalització i d’integració. Pel que fa a les empreses, els treba-lladors de Mas Albornà són també una oportunitat perquè responen a les necessitats productives de cada organització i els permeten gaudir de la màxima flexibilitat i facilitat a l’hora de disposar de

recursos humans d’una manera senzilla, competitiva i en sintonia amb els principis de Responsabili-tat Social Empresarial. A més, les empreses que els tenen gaudeixen dels beneficis fiscals que suposa la contractació de persones d’aquest col·lectiu, tal com marca la LIS-MI (Llei d’Integració del Minus-vàlid). El gerent de Mas Albornà, Xavier Cartanyà, assegurava que “les empreses que han optat per incloure en les seves estructures un enclavament laboral tenen un denominador comú: a totes els han encaixat els números en fer el pressupost”.

Tanmateix, és una alternativa laboral que moltes empreses des-coneixen. Cartanyà, afirmava que “s’han de superar moltes etiquetes i prejudicis que encara tots tenim i que impossibiliten en molts ca-sos i endarrereixen la posada en marxa d’un enclavament”. Tan-mateix, aquestes pors es resolen

OLga aibar

en visitar-los i parlar amb els caps de Recursos Humans de les em-preses que els tenen.

Segons explicava Arnau Martrat responsable dels enclavaments de la fundació “es garanteix un su-port i seguiment als treballadors

per part d’experts de la fundació per tal de garantir la plena integra-ció laboral d’aquestes persones”. En tot moment, doncs, hi ha un acompanyament per si sorgeixen problemes d’adaptació o d’altres tipus. Arnau Martrat apuntava

L’Alt penedès és puntera pel que fa al nombre d’enclavaments laborals en funcionament. La fundació en té onze en diversos sectors econòmics

Els enclavaments de Mas Albornà donen feina a uns setanta penedesencs

que “a l’hora de buscar un treba-llador per als enclavaments que gestionem seleccionem persones amb discapacitats físiques i men-tals de l’àmbit del Penedès, però de vegades, hi ha alguns perfils que costen de cobrir. Aleshores, busquem en la borsa de treball que té la fundació”.

Penedes Econòmic va visitar l’enclavament de l’empresa Gri-feria Tres a Ordal fa unes setma-nes per comprovar-ne in situ el funcionament i vam parlar amb dues de les treballadores de Mas Albornà, Raquel Rodríguez i Va-nessa de Pera, amb l’oficial Yolan-da Soldado i amb el responsable dels enclavaments de Mas Albor-nà. També vam parlar amb el res-ponsable de Recursos Humans de l’empresa, Joan Carles Álvarez.

La Raquel, de 33 anys, treba-lla des dels 18 a la fundació on ha desenvolupat diverses feines: al taller ocupacional del polígon

de Sant Pere Molanta, fent tas-ques de neteja viària a diferents municipis i posteriorment als en-clavaments de Bodegues Torres, Robert Bosch i Tres Griferia. La Vanessa té 21 anys i treballa a Tres Griferia des de fa uns mesos. To-tes dues afirmaven que se sentien satisfetes amb les feines que reali-tzaven. Per la seva banda, Álvarez explicava a Penedès Econòmic que fa tres anys que col·laboren amb Mas Albornà i que n’estan molt satisfets de l’enclavament perquè “els treballadors necessiten un temps d’aprenentatge més llarg però tenen una fiabilitat tan alta o més que qualsevol altre empleat i el nivell de satisfacció final és més gran. Són persones que es fixen molt en el que fan, que són molt autoexigents i que fan una fotocòpia perfecta del producte. A més se senten ràpidament in-tegrats a l’empresa i estan molt motivats”.

LeS empreSeS Que teNeN eNCLAvAmeNtS eStAN SAtISFeteS deLS reSuLtAtS

u treballadors de mas Albornà a tres griferia u Secció de manipulats de mas Albornà a bodegues torres


empreSA

molt greu, es podrà aplicar la suspensió de sou i feina. Segurament aconseguirà un canvi en la conducta del tre-ballador, i en el cas d’haver-lo d’acomiadar, sancionar prèviament li servirà com a prova fefaent dels fets.

Estic embarassada i sóc autònoma, voldria saber quins són els meus drets i si hi ha bonificacions.

per regla general les treballadores autònomes tenen dret a les mateixes prestacions per maternitat i en les mateixes condicions que les del règim general.

podrà sol·licitar la baixa per descans de maternitat sempre que es reuneixin els requisits legals. La prestació serà del 100% de la base re-guladora i tindrà una durada de 16 setmanes. S’haurà de seguir cotitzant com a tre-balladora autònoma durant el període de baixa per ma-ternitat.

existeix bonificació de quotes en el cas de subs-titució durant el permís de maternitat mitjançant els contractes d’interinitat bo-nificats celebrats amb des empleats a que es refereix el r.d.-Llei 11/1998 de 4 setembre amb una bonifica-ció del 100% de les quotes empresarials de la Segure-tat Social i una bonificació del 100% de la quota sobre la base mínima o fixa que correspongui al tipus de cotització establert com a obligatori per a treballadors autònoms.

Últimament un dels meus treballadors falta so-vint sense motius de pes, m’avisa amb molt poca antel·lació i està afectant al meu negoci. No voldria haver-lo d’acomiadar però si la situació continua po-dria fer-ho?

entre les causes d’acomiadament objectiu (art. 52.d et), estan les faltes d’assistència, enca-ra que justificades intermi-tents, que arribin al 20% de les jornades hàbils en 2 mesos consecutius, sempre que el total de faltes en els 12 mesos anteriors aconse-gueixi el 5% de les jornades hàbils, o el 25% en 4 mesos discontinus dintre d’un pe-ríode de 12 mesos. es re-quereix el compliment dels dos requisits plantejats per l’acomiadament i s’haurà de tenir en compte les faltes que computen i les que no segons el mateix article.

també seria conve-nient estudiar el conveni col·lectiu d’afectació, i veure si disposa de permisos re-tribuïts per als treballadors i si els motius de les faltes d’assistència tenen cabuda entre els supòsits.

per tant, si el cas que em planteja s’ajusta a la normativa, seria possi-ble l’acomiadament ob-jectiu. tot i que, abans d’acomiadar, es recomana-ble sancionar segons con-veni, una o vàries vegades amb amonestació per escrit al treballador i en cas de re-incidència amb falta greu o

Esther Garcia Mancebograduada Social

Núm de col·legiada 4.034

Gestió Integral: Fiscal, laboral, gestió administrativa, jurídic, laboral i civil, assegurances, tràmits de Trànsit

C/ torrelles de Foix, local 808720 vilafranca del penedèstel i Fax 93 890 28 32mòbils 610 05 35 61 - 608 79 27 00

[email protected]@[email protected]

ConSUltoRI lEgAlLes teves consultes a: [email protected]

ESTHER GARCIA MANCEBO

Especialista en dret del Treball

Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M

El concessionari Jounou, SA, situat a Vilafranca, Sant Pere de Ribes i el Vendrell, ha rebut aquest any, novament, el premi Repa-rador de l’Any Opel 2014, un reconeixement que atorga Opel Espanya als reparadors autoritzats per la seva tasca “excel·lent” en la

gestió de postvenda i atenció al client durant l’any. Opel va guar-donar 31 reparadors de tot el país en un espai molt singular, el de La Quinta de la Muñoza, a Madrid.

Amb aquest nou premi, Jounou revalida el reconeixement que, des de l’any passat ja lluïa a les seves instal·lacions amb una pla-ca que acredita la professionalitat del seu servei i la cura pel client,

redacció

Jounou revalida el premi Reparador de l’Any Opel 2014

corroborada per l’elevat índex de satisfacció dels seus usuaris.

A l’acte va assistir-hi el director General Comercial de GM Espa-ña, Enrico de Lorenzi, i Joaquín Araújo, director de Posventa, que van entregar les corresponents plaques als representants dels re-paradors premiats, entre els quals es trobava Antoni Jounou, direc-tor de Jounou, SA.

el guardó, atorgat a 31 concessionaris, distingeix l’excel·lència en la postvenda i Atenció al client

Josep Lluís Bonet, presideix la Cambra de Comerç d’Espanya

El president de Freixenet i de Fira de Barcelona, Josep Lluís Bonet, ha estat elegit president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació d’Espanya amb un suport del 88,2% dels membres del ple de la institució. La Cambra de Comerç d’Espanya, que substitueix el Consell Superior de Cambres, té com a principal objectiu la dina-mització del teixit empresarial es-panyol, contribuir al creixement i la creació d’ocupació.

La institució està tutelada pel Ministeri d’Economia i Competi-tivitat i té entre les seves funcions exercir la representació i coordi-nació de totes les Cambres. Així mateix, desenvoluparà els plans de les càmeres sobre competi-tivitat i internacionalització de l’economia, impulsarà la formació

professional dual en col·laboració amb les empreses i actuarà en els àmbits de l’emprenedoria o la mediació i l’arbitratge.

Les empreses i els directius catalans tindran una important presència en el ple de la institu-ció. Entre els membres destaquen Isidre Fainé (La Caixa), Antoni

redacció Brufau (Repsol), Salvador Gaba-rró (Gas Natural), Jorge Gallardo (Almirall), Agustín Cordón (Fira de Barcelona), José Creuheras (Planeta) i Miguel de la Capilla (Mango). Ocuparan les tres vice-presidències del Comitè Executiu la presidenta del Banc Santander, Ana Patricia Botín, i els presi-dents de les Cambres de Comerç de Barcelona i Cantàbria, Miquel Valls i Modest Piñeiro, respecti-vament, mentre que el president de Barceló, Simón Pedro Barceló, serà tresorer. La votació de la can-didatura encapçalada per Bonet al Comitè Executiu, que té 32 membres, ha obtingut un resultat de 67 vots a favor d’un total de 76 vots emesos, un vot nul i 8 sufra-gis en blanc.

Bonet manifestava que inicia un nou projecte “amb grans espe-rances, il·lusió i responsabilitat” i defensa un “potent model insti-tucional de cambres de comerç”.


trIbuNA uep

Sant Sadurní d’Anoia. La Unió Empresarial del Penedès (UEP) està impulsant un front comú entre empreses i adminis-tració per reclamar a Telefónica la instal•lació de fibra òptica als principals polígons industrials del Penedès. La UEP ha co-mençat a canalitzar les queixes de les empreses i ha demanat el com-promís i el suport explícit dels ajuntaments per poder tenir més força davant la companyia i exi-gir-li que doni prioritat a aquest projecte.

Aquesta iniciativa va sorgir du-rant el dinar-trobada que la UEP va organitzar divendres passat a Sant Sadurní amb empresaris locals i l’alcaldessa del municipi, Maria Rosell, dintre del cicle de trobades que la UEP organitza periòdicament amb alcaldes de la comarca per apropar el teixit em-presarial a l’administració local.

durant el dinar de divendres a Sant Sadurní, el president de la UEP, Santi Carda, va traslla-dar la proposta de fer un front comú per reclamar la fibra òptica a l’alcaldessa d’aquest municipi, Maria Rosell, que va anunciar que en breu té previst reunir-se amb responsables de Telefónica als quals traslladarà la inquie-tud expressada pels empresaris.

L’alcaldessa de Sant Sadurní va insistir que la proposta del con-sistori és que el cablejat de la fibra òptica es faci soterrat per evitar l’impacte visual i va com-partir la necessitat que es doti d’aquesta tecnologia els nuclis industrials. En aquest sentit, el gerent de la UEP, Francesc Simó, va explicar que Telefónica prio-ritza l’arribada de la fibra òptica als nuclis urbans abans que als polígons –a tot el Penedès n’hi ha

Front comú de la UEP per reclamar fibra òptica als polígons del Penedès

actualment 105– i va confirmar que en el cas de Sant Sadurní en aquests moments no està previst cablejar cap zona industrial. Al-guns empresaris presents al dinar van denunciar que a Sant Sadur-ní hi ha polígons que actualment tenen 6MB de velocitat, quan en zones industrials d’altres munici-pis de fora del Penedès la veloci-tat mínima és de 20MB.

Pàrquing i àrea de descans per

Vilobí del Penedès. La indús-tria agroalimentària, el turisme, la construcció i l’automoció són els sectors clau per a la creació d’ocupació a l’Estat espanyol, segons va explicar el conegut economista Gonzalo Bernardos en un acte organitzat conjunta-ment per la Unió Empresarial del Penedès (UEP), la Cadena Ser i Vallformosa. Bernardos va presentar el seu llibre La gran mentira de la economía, davant una vuitantena d’empresaris i representants de l’administració local, que després van participar en un networking social a les instal·lacions de Caves Vallfor-mosa, a Vilobí del Penedès.

Bernardos considera impres-cindible que, en el context ac-tual, els economistes busquin la reconciliació amb la societat i re-cuperin la capacitat d’anàlisi més enllà de les seves conviccions polítiques o de qui els encarrega

a camionsAlguns empresaris també van

reclamar a l’alcaldessa l’habilitació d’una zona d’aparcament i àrea de descans per a camions, ja que alguns transportistes pernocten en zones no autoritzades com el pla d’en Mestres. Rosell va assen-yalar que ja existeix una zona ha-bilitada per a aquests usos al cos-tat del cementiri i al polígon Can Ferrer II i va afegir que es millo-rarà la senyalització, tant als llocs

els estudis. Segons ell, aquest és el principal motiu pel qual els economistes han perdut la cre-dibilitat que en algun moment van poder tenir. Per a ell, si els economistes estan al servei de la societat i els governs europeus

Més de vuitanta assistents a la conferència de l’economista Gonzalo Bernardos a Vallformosa

on es pugui aparcar i descansar unes hores com als llocs on està prohibit fer-ho.

Enoturisme amb valor afegitEls assistents al dinar tam-

bé van manifestar la necessitat de millorar la senyalització dels espais enoturístics i d’interès cultural del municipi així com impulsar noves iniciatives que facilitin el desplaçament dels turistes. Concretament, van de-manar que s’instal•li a l’estació de tren un panell amb un mapa on s’ubiquin totes les caves i es-pais culturals i enoturístics i van plantejar a l’alcaldessa la creació d’un circuit que enllaci l’estació de tren i les caves repartides per tot el municipi mitjançant un ca-rrilet turístic o un bus.

A preguntes d’alguns dels as-sistents, Maria Rosell va anun-ciar que l’actual equip de govern pretén donar més valor i contin-gut al fet que Sant Sadurní sigui la capital mundial del cava. En aquests sentit, va anunciar que el consistori reclamarà que la seu del Consell Regulador del Cava es traslladi de Vilafranca a Sant Sadurní i que la Generalitat inclogui la dO Cava en la nova senyalització de la zona vitiviní-cola del Penedès.

deixen de fer polítiques liberals extremes que no porten a res per definir un model econòmic clar i efectiu, que redueixi les desigual-tats i permeti recuperar un cert benestar en les classes mitjanes, tots hi sortirem guanyant.

Si volen augmentar les vendes, les empreses hauran de generar informació especialitzada pel client

Per augmentar les vendes a curt termini, les empreses hauran de generar informació personali-tzada i analitzar acuradament els perfils de cada un dels seus clients, seguir els seus moviments per Internet, rastrejar els seus in-teressos i, finalment, conèixer-los millor que ells mateixos. Aquest és el principal missatge que van llançar els responsables de l’empresa Selligent en el semi-nari organitzat per la UEP Solu-

cions per augmentar les vendes, que va tenir lloc el passat dimar-ts dia 25 de novembre al Centre Àgora de Vilafranca. Una trentena d’empresaris del Penedès van participar en aquest seminari, on les eines infor-màtiques es posen a l’abast de l’empresa per generar els perfils dels seus clients i oferir-los pro-ductes dinàmics que els atreguin cap a l’objectiu final de la compra per Internet.


vINS&CAveS

el passat 21 de novem-bre va acabar la 7a edició del programa de direcció de pimes (pdp) organitzat per l’escola de direcció d’empreses (ede), el resul-tat de l’experiència docent de l’Adeg, amb un bagatge de més de vint anys oferint formació relacionada amb el món de l’empresa.

en el meu cas, quan se’m va proposar la possibilitat de cursar-lo, he de dir que em feia bastanta mandra, no us enganyaré. A més, en ser llicenciat en Administra-ció i direcció d’empreses et sembla que moltes de les coses que et poden explicar en un format tan compactat ja les sabràs i per tant que no t’aportarà res, però la veritat és que no ha estat així. Sobretot perquè, quan estaves a la universitat t’explicaven moltes coses i no les relacionaves amb el món real. en canvi, ara, a l’estar treballant, quan t’expliquen quelcom veus si ho estàs fent bé o si has de rectificar certs aspectes.

pels que no ho coneixeu, el pdp és un programa que té una durada de 8 diven-dres, fent un descans d’una setmana entremig, en el qual s’imparteixen clas-ses de marc legal, fiscal, comptabilitat, comercial,

màrqueting, finances, labo-ral, gestió de costos, planifi-cació estratègica, recursos humans, comunicació, etc. Assignatures impartides en molts casos per docents universitaris de reconegu-da vàlua. tot això com-binat amb una casuística aplicada molt propera amb empreses de les nostres comarques. exemples de casos reals d’aquest pdp han estat els de ramon Novell, gerent de Cafès No-vell; l’exposició de Celestí López, gerent de pastisse-ria La granja; la interessant xerrada de Xavier parra, director de màrqueting de Casa Ametller o la sorpre-nent i prematura carrera de delfí López, gerent de monocrom entre d’altres. també vam fer dos dinars de treball, un al restaurant peixerot de vilanova amb Cristina Fabián, delegada d’ACCIÓ al penedès-ga-rraf i l’altre al restaurant el vivero de Sitges amb Susana Sánchez, directo-ra del Centre d’Innovació i tecnologia de la universitat politècnica de Catalunya.

en definitiva, una expe-riència inoblidable que jo recomanaria a empresa-ris, directius i professio-nals liberals que encara no s’hagin decidit.

Un 10 per l’Escola de Direcció d’Empreses

MARC BARELLA HERNANdEZ

director Penedès EconòmicEconomista

Editor: Josep Barella i PuigDirector: Marc BarellaSubdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel SanchoDisseny i maquetació:Abdelghafour EddalaiFotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Marga Ciscar i Xavier Vallès

Núm. 38 - Novembre 2014

PENEDÈS ECONÒMIC

El Cargol Publicacions, S.L.C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64http://[email protected]@penedeseconomic.comImpressió: LerigrafDistribució: Tel. 610 794 780Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament,les opinions dels seus col·laboradors.

membre de:

El Consell Regulador del Cava, conjuntament amb les dues pa-tronals, Pimecava i l’Institut del Cava, va organitzar el dilluns 17 de novembre el Saló del Cava Premium a l’hotel Barceló Sants de Barcelona. Les més de 60 empreses elaboradores de Caves Premium participants van mos-trar els seus millors productes de llargues criances.

Pere Bonet, president del Consell Regulador del Cava, va avançar que treballa en un es-borrany de la nova distinció del cava “Paratge Qualificat” que reconeixerà l’especial caràcter i qualitat dels “vins de terrer”. També va presentar el “Cava Premium Experience”, una sèrie d’audiovisuals interactius que expliquen l’origen, el paisatge, la maduresa i les sensacions del

cava i que s’exhibiran a diferents actes. Segons va assegurar “es tracta de fer justícia amb un pro-ducte que és excel·lent perquè, a cada franja de preu, el cava és el millor escumós del món”. El president de l’Institut del Cava, Jaume Gramona afirmava que “s’ha d’actuar i fer aquest tipus

OLga aibar

El Saló del Cava Premium reivindica la qualitat del cava

d’accions i promocions per do-nar-los a conèixer”. Per la seva banda, el president de Pimecava, Josep Guilera, va incidir en la im-portància de la unió per promo-cionar el cava. durant l’acte es va fer la taula rodona “Harmonies del Cava” amb cuiners, somme-liers, i periodistes.

el consell prepara una nova distinció pel cava de “paratge Qualificat” i un projecte de comunicació

Clàssic Penedès, el nou concep-te de vi escumós de qualitat de la denominació d’Origen Penedès, es va presentar el 17 de novembre a la Fàbrica Moritz Barcelona da-vant de 200 persones provinents del sector de la restauració, botiga especialitzada i premsa.

Ja són 14 els cellers que formen part d’aquest projecte, que lidera la dO Penedès amb l’objectiu de donar a conèixer un producte amb raïms de les varietats clàssi-ques i de les vinyes de la dO Pe-nedès, que serà 100 % ecològic i que tindrà sempre un mínim de 15 mesos de criança i, per tant, sempre serà reserva.

Fa uns mesos es va aprovar aquesta nova marca amb l’objectiu de transmetre un territori, un mètode tradicional d’elaboració i el renaixement d’un producte.

L’acte de presentació va co-mençar amb una sessió tècnica dirigida per Josep Maria Albet, president de la dO Penedès, Agustí Torelló, enòleg i tècnic en elaboració d’escumosos i Albert Castellón, assessor de la dO Pe-nedès en el decurs de la qual es van exposar les línies bàsiques de Clàssic Penedès, tot relacionant-les amb el projecte de subzonifi-cació de la dO Penedès. Per con-cloure la sessió es va dur a terme un tast de vins base escumós de

Catorze cellers s’han sumat fins ara al nou concepte de vi escumós de qualitat de la do penedès

redacció

El Clàssic Penedès es presenta en societat a Barcelona

les varietats macabeu, xarel·lo i parellada de les diferents subzo-nes de la dO Penedès, i així veure com respon cada una de les varie-tats segons el sòl. Tot seguit, es va fer un showroom d’elaboradors al qual també va assitir el conse-ller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, que va reconèixer “l’aposta per la innovació, la qualitat i la identificació amb el territori que han inspirat aquest producte amb la voluntat de conquerir nous mercats”.


vINS&CAveS

L’empresa de cava sadur-ninenca Gramona llança al mercat la seva col·lecció de xarel·los, una nova collita del seu ja conegut ‘Font Jui’ i dues noves interpretacions, ‘Roent’ i ‘Ovum’.

Es tracta de vins 100% xarel·lo elaborats amb raïms ecològics procedents de la finca ‘Font Jui’, una parcel·la familiar amb sòls argilencs i calcaris molt particulars de la zona del Penedès. Aquest raïm ha estat veremat a mà i esco-llit minuciosament, un a un,

a la seva taula de selecció. Es tracta d’una edició limitada de 7.000, 2.500 i 3.500 unitats respectivament.

Amb aquest nou llançament Gramona aposta per la recu-peració d’antigues varietals com el raïm xarel·lo vermell a la versió ‘Roent’, una varietat molt apreciada per la seva ele-gància i finor. Amb la presen-tació dels vins ecològics ‘Font Jui’, ‘Roent’ i ‘Ovum’ es recu-peren formes de vinificació que des del celler es qualifiquen de “llegendàries”.

Gramona llença una col·lecció de xarel·los

Castell de Pujades va orga-nitzar el 7 de novembre el tast del seu vi novell al Castell de Sant Martí Sarroca i va apro-fitar per fer la presentació del seu escumós Clàssic Penedès, que sortirà al mercat a partir del mes de febrer del 2015.

A l’acte, hi van assistir di-versos alcaldes, restauradors, responsables de cellers i pro-veïdors de raïm de Castell de Pujades. També representants de diverses denominacions d’origen, entre les quals n’hi havia de la dO Manchuela.

després d’un aperitiu de benvinguda, i ja a la Sala Gò-tica del castell, l’enòleg Manel Via va explicar les qualitats del vi novell i es va presentar el Clàssic Penedès. Tot seguit, es va organitzar un col·loqui sobre el futur de les vinyes i el vi ecològic a càrrec de Josep Carbó. El sopar va ser amenit-zat per la Mercè Ferrer, que va cantar una havanera i, ja a les postres, va cantar la sardana del vi novell. L’acte va finali-tzar amb música en directe d’un conjunt manxec.

Castell de Pujades presenta el vi novell

Sant Sebastià va acollir el dis-sabte 15 de novembre la Torres Experience, una cita ineludible per als amants del vi i la gastro-nomia on es van poder tastar més de seixanta vins i destil·lats dels cellers Torres i participar en acti-vitats i tallers de maridatge amb productes autòctons i cocteleria creativa.

Al llarg de la jornada, es van ser-vir més d’11.000 tasts de vins i es van realitzar tallers de maridatge amb pernil, formatges i gula del nord, a més d’altres activitats que tindran com a protagonistes el cafè i els còctels. Una experiència que es va viure en un ambient fes-tiu amenitzat amb música de dJ en directe.

Es tractava del primer esdeveni-ment d’aquestes característiques que Torres organitzava fora de Ca-

talunya. Les dues experiències an-teriors es van celebrar a Barcelona amb un gran èxit de participació. El Palau Kursaal, en ple centre de la ciutat, va ser l’escenari escollit per Torres per desplegar tot el seu ventall de productes, tant els que elabora a Espanya, a les zones vi-nícoles del Penedès, Rioja, Ribera

durant el certamen es van poder tastar més de seixanta vins i destil·lats dels cellers torres

redacció

La Torres Experience va omplir Donòstia de vins de qualitat

del duero, Rías Baixas, Priorat, Terra Alta i Conca de Barberà, com els que produeix als seus cellers de Xile i Califòrnia. A més dels vins, també hi haurà lloc per als brandis i productes d’importació de gama “premium”, com el xampany Lan-son, la ginebra Sloane’s o el vodka Beluga, entre d’altres.

Bodegues Pinord fa un pas més en el seu compromís amb la soste-nibilitat ambiental, quantificant i verificant la petjada de carboni de dos dels vins que elabora a Mas Blanc, el seu celler a la d.O.Q. Priorat, dins del Projecte Vi + Net de la Generalitat de Catalunya.

La Petjada de Carboni és la mesura de l’impacte de les dife-rents activitats humanes sobre el medi ambient. El seu anàlisi en la viticultura i l’elaboració de vi contempla tot el cicle productiu, (des de la vinya i les matèries pri-meres fins al transport del vi als mercats) i permet a les empre-ses conèixer l’impacte dels seus mètodes de producció per modi-ficar-los i poder reduir les emis-sions generades.

El passat 23 d’octubre, en un acte presidit pel Conseller

d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Josep M. Pelegrí, Bo-degues Pinord va rebre el certifi-cat d’emissions de CO2 de cada ampolla segons la norma ISO/TS 14067.

Pinord, pioner en la implanta-ció de cultius ecològics a les seves vinyes i que ja va ser el primer

redacció

Els vins del Priorat de Pinord ja tenen la Petjada de Carboni

celler de tot Espanya d’obtenir la certificació biodinàmica demeter a la seva finca Mas Blanc, uneix així als diversos certificats que acrediten la seva tasca ecològica el d’haver desenvolupat mesures de quantificació i verificació de la petjada de carboni, aplicades a dos dels seus vins.

bodegues pinord fa un pas més en el seu continu compromís amb la sostenibilitat ambiental


teCNoLogIA

Les noves tecnologies estan provocant canvis que van molt més enllà d’una millor comuni-cació i han aconseguit canviar petits hàbits socials adquirits des de fa centenars d’anys. Això és el que pot deduir-se de l’estudi pre-sentat recentment per Samsung Electronics. Segons l’informe, anomenat Torna a escriure, la cultura dels telèfons mòbils ha aconseguit mutar profundament la nostra forma d’escriure. Per elaborar aquest estudi, s’han rea-litzat 1.001 enquestes a individus espanyols amb edats compreses entre els 16 i els 65 anys. Segons es desprèn d’aquest estudi, un 75% dels enquestats afirma es-criure pràcticament diàriament amb el teclat del seu telèfon mò-

bil, però solament un 58,1 escriu a mà habitualment. del 75 per cent dels enquestats que afirmen escriure a diari amb el teclat del seu telèfon mòbil, la majoria són joves amb edats compreses entre els 16 i els 24 anys.

Entre les causes més destacades els enquestats consideren que la conveniència i la comoditat són els principals motius que porten

JOsep bareLLa els espanyols a optar pel mò-bil com opció preferent a l’hora d’escriure. Segons aquest infor-me, el telèfon mòbil ha desbancat l’escriptura a mà en determinades accions, com les notes de recorda-tori o felicitacions. Segons Sam-sung, això és a causa de la facilitat que ofereixen les xarxes socials i alertes de recordatori dels dispo-sitius mòbils ja que eviten obli-dar-se de les dates importants i faciliten una felicitació imme-diata. La majoria de la població segueix usant l’escriptura manual per portar a terme certes tasques molt concretes. d’aquesta mane-ra, fer la llista de la compra, cer-tes qüestions a memoritzar a la feina i subratllar o corregir textos segueixen sent propietat del bolí-graf. En aquests casos, els suports més empleats van des de les lli-bretes fins als Post-it tradicionals.

Espanya és el cinquè país que més pel·lícules descarrega per P2P

Espanya és el cinquè país del món que més descàrre-gues il·legals de pel·lícules realitza a través de servi-dors P2P, amb 6.304.205 arxius compartits, segons un estudi realitzat per MarkMonitor entre el 2 de desembre de 2013 i l’1 de juny de 2014. Segons les conclusions que aporta l’estudi, Es-panya ocupa el cinquè lloc dels països que més films descarreguen de forma il·legal via P2P. En concret, les descàrregues fetes a l’estat suposen un 4,20% de les descà-rregues totals, ni més ni menys que 150.186.156 descàrregues en poc més de mig any. La llista l’encapçala Rússia, amb 21.838.378 descàrregues (14,4 per cent), seguit per Estats Units, amb 12.511.713 descàrregues (8,33 per cent); Itàlia, amb 10.574.981 (7,04 per cent) i Brasil, amb 8.731.485 (5,81 per cent). L’estudi també ha realit-zat una llista dels països que més pel·lícules desca-rreguen via P2P sobre la base de la seva població. Amb la nova variable, els Emirats Àrabs, Israel, Es-tònia, Grècia, Itàlia, Aus-tràlia, Qatar, Suècia, Sin-gapur i els Països Baixos ocupen el top 10.Arreu del món, i durant aquest període estudiat, les pel·lícules més des-carregades són títols que han arrasat en les taqui-lles de tot el món, sense importar el gènere o el pú-blic al qual anaven dirigi-des. En concret, es tracta de Los juegos del hambre: en llamas, El lobo de Wall Street, Frozen, El hobbit: la desolación de Smaug i 12 años de esclavitud.

Què tenim al mòbil?

Un estudi recent fet per Tuenti Mòbil ha posat al descobert els secrets mi-llor guardats dels nos-tres telèfons mòbils. En-tre d’altres resultats, el 69.2% dels enquestats té més de 10 apps en el seu telèfon intel·ligent i el 99% afirma tenir instal·lada alguna app de missatgeria instantània. Així, el 89.8% d’ells indica que està “connectat tot el dia”. Els jocs, en canvi, no són tan populars com les apps de xats, tot i que tot i així tenen el seu públic. Només un 23.2% indica no tenir cap joc en el seu telèfon intel·ligent i, del 76.8% restant, el 43% in-dica que juga cada dia. Pel que fa a aplicacions foto-gràfiques, el 79% dels en-questats indica que té en el seu telèfon intel·ligent com a mínim 1 app per fer, retocar o pujar fotos dels quals un 19% declara utilitzar tots els dies.

Finalment, en relació a altres tipus d’apps que els enquestats tenen en el seu telèfon intel·ligent, destaquen xarxes socials (92.4%), correu electrònic (76.9%), música (76.7%) mapes (73.9%) i apps del temps meteorològic (67.3%), seguides de lluny per apps de vídeos o pel·lícules (44.5%), apps de notícies (42.8%), d’esport (35.7%), de lec-tura (24.2%), de viat-ges (15.7%) i de lligar (12.1%). El perfil de l’usuari enquestat per a aquest estudi es connec-ta diàriament a Internet des del seu smartphone o tablet amb pla de dades o tarifa plana, passa més de 30 minuts xatejant (54.5%), en xarxes so-cials (49.5%) i escoltant música (40.1%) i amb prou feines envia SMS o veu pel·lícules en el dispo-sitiu mòbil.

Fer LA LLIStA deL SupermerCAt SegueIX SeNt eL pArAdíS per ALS boLígrAFS

Les noves tecnologies canvien els hàbits d’escriure. Ho fem més amb el mòbil que amb el bolígraf

El 80% dels usuaris miren el que es parla d’ells a la xarxa

Els comentaris i opinions dels usuaris s’estan convertint en un element clau en la presa de deci-sions tant en l’àmbit professional com en el personal, un canvi de model en la societat que va aga-fant cada vegada més força posant en el punt de mira la reputació online de les persones.

Encara que moltes persones considerin que esborrar, bloquejar o suprimir informació personal en línia comporti un gran esforç, la seva pràctica és més habitual del que es pensava i cada vegada és superior el nombre d’usuaris, gent anònima i personalitats des-tacades, que lluiten per defensar el dret a l’oblit i protegir les seves dades personals. des de The Box Populi, agència de màrqueting en línia, afirmen que la preocu-

pació dels usuaris per netejar la seva imatge personal continua en augment. de fet, al voltant del 80% ha realitzat consultes a la xarxa per conèixer la informa-ció publicada sobre ells i gairebé el 50% ha localitzat el seu perfil a les xarxes socials. Els cercadors registren i emmagatzemen grans quantitats d’informació a inter-net com multes, encara que esti-guin pagades, fitxers amb llistes de morosos, tot i haver saldat el deute o fotos compromeses, entre d’altres. Per aquest mateix motiu, a dia d’avui ja s’han presentat més de 100.000 sol·licituds a Google de cancel·lació de dades pròpies. Eliminant la informació personal a la xarxa la reputació en línia no es veu afectada per continguts no autoritzats assegurant la pri-

vacitat a internet i millorant la imatge personal davant qualsevol consulta de tercers.

Recentment, The Box Populi ha tancat un acord de col·laboració amb el bufet d’advocats experts en dret de les noves tecnologies i privacitat digital Pd Advocats dirigit per Jesús Soler, a través del qual gestionaran serveis de con-sultoria legal i reputació online en relació al dret a l’oblit, protec-ció de dades, ciberdelinqüència i resolució de crisi.


LLIbreS

La mare de totes les batalles es desenvolupa en el camp de la tecnologia i dels recursos ener-gètics. Va intrínsecament lliga-da a la recerca d’energia neta, abundant i assequible. I deixarà grans vencedors i perdedors. El final d’aquesta partida d’escacs arribarà amb la consecució d’energia barata i a la disposi-ció de tots els consumidors. Es-

tem més a prop del que creiem d’un nou règim energètic que doni a les nacions major igual-tat d’oportunitats per a la seva riquesa i prosperitat. Més a prop del que pensem d’un nou ordre mundial. El futur depèn del desenllaç d’aquesta batalla. La guerra continua. Qui guan-yarà?daniel Lacalle és economista.

Casat i amb tres fills, resideix a Londres. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universi-tat de Madrid, posseeix el títol d’Analista Financer Interna-cional CIIA (Certified Inter-national Investment Analyst), postgrau per IESE (Universitat de Navarra) i màster en Investi-gació Econòmica.La seva carrera en gestió de car-teres i inversió va començar en el hedge fund Citadel, a Estats Units i Londres, i va continuar a Ecofin Limited, abarcant ren-

da variable, fixa, capital de risc i matèries primeres. Ha estat votat durant cinc anys conse-cutius en el Top 3 dels millors gestors de l’Extel Survey, el ràn-quing de Thompson Reuters, en les categories general, petro-li i elèctriques. Prèviament a la seva etapa com a gestor va tre-ballar com a analista financer a ABN Amro (avui RBS), i va dur a terme diferents responsa-bilitats a Repsol i Enagás, on va rebre el premi a la millor OPV (IR Awards 2002).

La gran mentira de la economíaGonzalo BernardosdESTINO16,90€

L’economia no és un finalitat sinó un mitjà, com s’ha demos-trat en els últims anys. Segons Gonzalo Bernardos, uns polí-tics amb complex d’inferioritat intel·lectual -especialment els que s’autodenominen d’esquerres- han deixat a inver-sors i banquers -comunament anomenats «els mercats»- diri-gir els assumptes econòmics se-

gons els seus interessos. L’autor assegura que quan sent par-lar als polítics dels mercats, li sembla sentir als caps de tribus mil·lenàries implorar als seus déus. Uns déus als quals cons-tantment cal acontentar inco-rrent en grans sacrificis. Per això ha decidit analitzar en aquest llibre els errors que han comès els economistes atrets

pels diners fàcils o que han cai-gut en el servilisme cap a uns polítics mediocres, i com, tots ells, ens han enganyat durant més d’una dècada. Al principi ens van fer creure que estàvem molt bé, que teníem més diners, quan en realitat els devíem al banc. Últimament ens han fet vessar sang, suor i llàgrimes de forma innecessària. L’objectiu no és econòmic, sinó polític i social. És un model de societat en el qual uns pocs guanyen quan-titats inusitades, l’Estat de be-

nestar és mínim i molts ciuta-dans tenen seriosos problemes per portar una vida digna. No obstant això, Bernardos és optimista, creu que el poble es rebel·larà i exigirà als polítics una millor i més equitativa dis-tribució de la renda. Quan això succeeixi, apareixerà un nou capitalisme i el futur serà molt millor que qualsevol passat.Gonzalo Bernardos és profes-sor titular del departament de teoria econòmica de la Univer-sitat de Barcelona i expert en el sector immobiliari.

La madre de todas las batallasdaniel LacalledEUSTO17,95€

Bernardos ens explica que el futur serà millor que qualsevol passat

Descobreix amb Lacalle qui seran els nous amos del món

En vista de la baixa rendibilitat actual de les eines tradicionals d’estalvi, inversors i estalvia-dors requereixen de mètodes al-ternatius d’inversió per obtenir una major rendibilitat sense per això incrementar el risc contret. Aquest llibre explica amb detall aquestes alternatives, tals com el deute públic (amb rendibili-tats molt superiors a qualsevol

dipòsit) o bé, fons d’inversió.Així mateix, explica minucio-sament tot el que un inversor ha de saber a l’hora de negociar amb el seu banc i, sobretot, tot el que ha de preguntar abans de contractar qualsevol tipus de producte. Preguntes que sovint, ja sigui per desconeixement, vergonya o excés de confiança amb el nostre assessor bancari

deixem de fer, com per exemple: “Puc disposar dels meus diners? Com?” “Hi ha penalitzacions?” o “Quin risc assumeixo?”I és que en l’escenari desinfla-cionista en el qual ens trobem, cal disposar de tota la informa-ció disponible per analitzar tots els avantatges i inconvenients de cada inversió, sense deixar caps per lligar i minimitzant el risc. Per a això, aquest llibre ofereix un kit de supervivència perquè es pugui obtenir una rendibilitat raonable per als

estalvis i, al mateix temps, dor-mir tranquil.Víctor Alvargonzález és director d’inversions (Chief Investment Officer, CIO) de Tressis Socie-dad de Valores, empresa cap-davantera a Espanya en gestió de patrimonis i assessorament financer independent.És col·laborador habitual en alguns dels principals diaris i setmanaris econòmics com elEconomista o Inversión y Fi-nanzas i escriu setmanalment en el blog de El Confidencial.

¿Y yo, qué hago con mis ahorros?Victor AlvargonzálezdEUSTO17,95€

Un llibre fàcil i didàctic que acosta el món financer al petit inversor


HIStÒrIA

MultiAir TCT de 170 cavalls amb canvi automàtic i amb les especificacions internes i exter-nes del 60 aniversari.

Al seu torn, tres motors turbo-dièsel de 105, 150 i 175 cavalls de potència, amb especificacions commemoratives incloses, am-pliaran la gamma, amb caixes de canvi manuals de sis marxes

Seixanta anys després de l’aparició al mercat el primer Alfa Romeo Giu-

lietta Sprint, la marca italiana posa a la venda una versió espe-cífica per commemorar aques-ta data i ampliar la gamma de l’actual Giulietta, el disseny del qual poc té a veure amb la bellesa que tenia el model original.

des del seu naixement, Alfa Romeo ha llançat tres generacio-ns del Giulietta, o millor dit del Sprint. La primera de la qual es van vendre 170.000 unitats va veure la llum en 1954. La segona en 1977 i d’ella es van matricular 380.000 unitats, mentre que de l’actual que va arribar al mercat, Alfa Romeo ha venut 270.000 unitats.

Amb un aire esportiu més que evident, aquesta sèrie especial ve a completar la gamma Giu-lietta amb cinc motoritzacions, dues d’elles de gasolina: una és totalment nova i es denomina 1.4 MultiAir 150 HP MT, en la qual destaca el potent motor de 150 cavalls de potència associat únicament a un canvi manual de sis marxes. d’altra banda, estarà disponible el conegut motor 1.4

ALFA ROMEO GIULIETTA: 60 ANYS DE BELLESA I PASSIÓ

així com el difusor posterior. Els paracops davanters i darrers també s’han canviat per oferir una imatge més esportiva. Les llandes en aliatge lleuger són es-pecífiques per a aquesta versió i compta amb un diàmetre de 17 polzades.

L’interior és, potser, on més s’aprecien els canvis. Amb un ambient molt fosc, criden l’atenció els nous tapissats dels envolupants seients esportius, el disseny del nou volant mul-tifunció amb costures verme-lles, el quadre de comandament i el quadre d’instruments amb il·luminació blanca.

Els preus als quals es vendrà aquesta sèrie especial 60 aniver-sari, a partir d’aquest novembre, començaran en els 24.950 euros de la versió turbodièsel menys potent (105 cavalls), que amb les promocions actuals s’ofereix a un preu final de 18.550 euros, i arriben fins a la versió més po-tent i equipada en gasolina (175 cavalls) amb caixa del canvi au-tomàtica i seqüencial que, tam-bé, amb els descomptes inicials de comercialització es queda en 24.450 euros.

deS de L’ANy 1954 ALFA romeo HA LLANÇAt 3 geNerACIoNS deL gIuLIettA

els dos primers i una automàtica seqüencial en el de superior po-tència.

Canvis a l’exteriorEls canvis més significatius, a

part del nou motor de gasolina, s’aprecien a l’exterior amb faldo-ns laterals, escapament doble i independent sobredimensionat,

La història de la marca Alfa Romeo forma part de les més antigues de cotxes a Europa. Tot i que la data no estigui del tot clara per a tothom, la his-tòria de d’Alfa Romeo comença a la ciutat italiana de Milà, al voltant de l’any 1910.

La marca de cotxes Alfa Ro-

meo va néixer de la trobada de dos homes, Alexandre darracq i Nicola Romeo. Alexandre darra-cq era el patró d’ALFA (Anonima Lombarda Fabbrica Automobili), i Nicola Romeo, un industrial na-polità. Aquest últim va acabar per adquirir la societat ALFA l’any 1915 i afegí la paraula Romeo,

formant la marca Alfa Romeo, nom que s’ha mantingut fins a l’actualitat.

A Itàlia, els fabricants de co-txes conserven fortes arrels a la ciutat que ha vist néixer les seves marques. Així com la his-tòria de Peugeot està molt arre-lada a la ciutat de Sochaux, i la de Renault a la d’Île Seguin, la d’Alfa Romeo está estretament lligada a la ciutat de Milà.

Entre les característiques d’Alfa, el seu logo ocupa un lloc important. El logo d’Alfa Ro-meo, contràriament al d’altres marques de cotxes, amb prou feines ha evolucionat al llarg de la història de la marca. L’última modificació del logo es va reali-tzar l’any 1972.

Al volant d’un cotxe que portava el logo d’Alfa Romeo, un tal Enzo Ferrari es va donar a conèixer com a pilot de carre-res. Els models de cotxe Alfa Romeo s’han declinat històri-cament pels esportius, un valor

y Història d’Alfa Romeo

Fa ara sis dècades naixia l’Alfa romeo giulietta, una autèntica bellesa italiana que va aconseguir destacar entre els coupé de dues portes pel seu inconfusible disseny

que avui dia segueix vigent en els nous models de la marca. Per aquest motiu la premsa especiali-tzada sempre parla d’Alfa Romeo com d’una gran marca esportiva.

Abans de la creació de la seva pròpia escuderia, Enzo Ferrari va fer córrer diversos cotxes Alfa Romeo, fins que més tard es va

posar de ple en la fabricació de la seva pròpia gamma de cotxes de carreres. L’edat d’or dels co-txes Alfa Romeo va tenir lloc en els anys 70 i 80. No obstant això, els anys 90 van ser els anys negres per a una marca, que avui dia és de referència a tot el món.


vIAtgeS

capitalitat des del segle XI. És la seu del famós Festival de Teatre, que se celebra a l’estiu. Està en-voltada per una rica campinya i un litoral bell. dominant la ciu-tat un magnífic castell. Edimburg és una localitat que pot visitar-se en qualsevol època de l’any i la seva oferta d’espectacles i festi-vals és amplíssima.

Si visites Escòcia descobriràs que aquest país és una barreja fantàstica d’imponents paisatges, de flora i fauna i de magnífics productes locals, tot això com-binat amb un panorama artístic i cultural molt arrelat i coronat per la rica història de batalles èpiques i antics castells.

redacció

És el més septentrional dels quatre països constituents del regne unit i forma part de l’illa de la gran bretanya amb Anglaterra i gal·les

Gran Bretanya comprèn l’illa major de l’arxipèlag britànic re-partida per tres regions històri-ques: Anglaterra, Gal·les i Escò-cia, així com Irlanda del Nord i aproximadament 5.000 illes menors. En tots aquests llocs es conserven tradicions de fa segles i costums d’altres pobles, un glo-ssari de cultures fruit d’un passat aventurer que ha sabut barrejar-se amb les tecnologies i idees més modernes aconseguint un pro-ducte únic.

Escòcia és terra de llegenda i té personalitat pròpia. Situada al nord de l’illa més gran del Regne Unit, aquest país amaga miste-ris i llegendes que el visitant ha de descobrir per conquistar i ser conquistat.

Les terres escoceses guarden racons de bellesa incomparable, llacs, maresmes i més de 700 illes de les quals només 130 es-tan habitades. La fauna i la flo-ra d’aquest país són un veritable tresor, paisatges espectaculars i

Escòcia, una terra plena de misteris i llegendes

ESCÒCIA Capital:Edimburg

Idioma:Anglès, escocès i gaèlic

Població:5.313.600 habitants

Superfície:78.782 km2

Moneda:Lliura esterlina (GBP)

Clima:És molt variat de tipus oceà-nic, però rarament extrem

Economia:Tradicionalment estava domi-nada per la indústria pesant, amb el suport de les drassa-nes, la mineria i les indústries siderúrgiques. Actualment el turisme és reconegut com un important factor de l’economia escocesa

verges que difícilment es troben al món. Si els paratges naturals treuen l’alè, les seves ciutats ema-nen un ambient màgic que les fa úniques i, tot això, acompanyat pels escocesos, gent forta i sem-pre ben disposada vers al visitant. El menjar i el whisky amenitzen sempre una agradable conversa i la música cèltica, amb el pro-fund i peculiar so de les gaites, fa evocar a persones valentes amb faldilles a quadres que van saber lluitar pel seu país. Un dels espe-cials atractius d’Escòcia es troba en el llac Ness, amb el misteri del monstre ocult sota les seves profundes aigües. També resulta molt atractiu el llac Tay i els rius

ràpids de les Terres Altes com el dee i el Spey. Les cascades es-coceses ofereixen un espectacle de gran bellesa com les Falls of Rogie, a l’oest de Strathpeffer i a Glen Nevis amb una caiguda d’aigua superior als 300 metres d’altura. Un espectacular paisat-ge muntanyenc descobreix caste-lls, llacs i boniques i interessants ciutats.

Edimburg, situada en el nord del país, és la segona ciutat més turística de Gran Bretanya. La capital d’Escòcia té un animat ambient universitari i també po-lític, ja que la majoria de les seves institucions es troben en aquesta encantadora ciutat que ostenta la

Edimburg

Penedès Econòmic 38

Documents

Transcript of Penedès Econòmic 38