Penedès Econòmic nº5

Les farmàcies ingressen a la UCI a causa de les retallades pàg. 15

El Penedès es col·loca en el vagó de cua del creixement econòmic pàg. 7

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

PERE BONET FERRERPresident de la Confraria del Cava de Sant Sadurní

Els robatoris amb força en comerços penedesencs baixen un 32% pàg. 6

La construcció de nous habitatges cau un 90% en cinc anys al Penedès pàg. 3

pàg. 16

LES FARMÀCIES EN GUÀRDIA

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈSPreu: 1,00€ Núm. 5 octubre 2011

PENEDÈS ECONÒMIC

2 Penedès Econòmic octubre 2011

L’ANÀLISI

de l’Alt Penedès era el 2004 la 36a població de Catalunya, mentre que el 2010 era la 49a.Respecte a les dades que ens ofe-reix l’anuari sobre les oficines bancàries, es poden observar dos períodes molts diferenciats. Un primer, que es podria anomenar d’expansió (1997-2008), en el qual només a Vilafranca es va pas-sar de 40 a 55 oficines bancàries, augmentat així un 37,5%. I l’altre període, que comença a partir de 2008 i sembla no tenir fi, en el qual es van tancar 6 oficines bancàries a Vilafranca. Cal recor-dar, que l’anuari no contempla les dades de 2011. Per tant, malaura-dament, el nombre de tancaments d’oficines encara serà major a cau-sa de les fusions entre entitats. Segons l’anuari de La Caixa, l’activitat de bars i restaurant s’ha incrementat a la capital de l’Alt Penedès en el període 2005-2010 el 5,6 percentual, i es converteix en un dels 4 municipis de la co-marca, juntament amb Torrelavit, Sant Sadurní i la Granada, on ha augmentat aquesta activitat.

Vilafranca perd tres llocs en un any en el rànquing nacional de quota de mercatLa capital de l’Alt Penedès ha perdut més posicions en quota de mercat en l’últim any que en el període 1997-2009, quan en va perdre dues

Vilafranca del Penedès ha caigut a la posició 174 de les ciutats d’Espanya en quota de mercat, segons l’Anuari Econòmic de La Caixa corresponent a l’any 2010. El 1997, el primer any del qual hi ha dades d’aquest índex, la capital de l’Alt Penedès figurava en el ràn-quing com la 169a ciutat, amb 82 punts, 4 menys que el 2010. Tot i augmentar un 4,87% en els úl-tims 13 anys en el barem utilitzat per l’entitat d’estalvi, altres ciutats com la Orotava, Granadilla de Abona i San Fernando de Henares han crescut més i han fet passar Vilafranca de la 169a posició del 1997 a la 174a de 2010.La quota de mercat és un índex que expressa la capacitat de compra o de consum comparativa dels mu-nicipis de més de 1000 habitants d’Espanya (un total de 3.252). La quota de mercat s’elabora mi-tjançant un model equivalent a una mitjana de nombres i índexs de les següents sis variables: pobla-ció, nombre de telèfons fixos (d’ús domèstic), automòbils, camions (camions i furgonetes), oficines bancàries, i activitats comercials minoristes. És a dir, la capacitat de consum d’un municipi es mesura no només en funció de la impor-tància de la població, sinó també en funció del seu poder adquisi-tiu. Aquests índexs expressen la participació (en tant per 100.000) que correspon a cada municipi so-bre una base nacional de 100.000 unitats.

Segons La Caixa, la quota de mercat constitueix un orientació adequada per valorar i ponderar la quantitat de productes i serveis que, teòricament i en igualtat de condicions, poden absorbir els municipis, especialment quan es tracta de productes o serveis que són objecte d’una distribució ho-mogènia. Per tant, pot resultar d’utilitat per a la gestió i planifi-

cació comercial de les empreses. A més a més, en agrupar en un sol indicador diverses variables resul-ta de fàcil interpretació i també d’aplicació.En aquest índex, Madrid ocupa la primera posició, amb 6.952 parts sobre 100.000. Barcelona és la se-gona d’Espanya, amb 3.505 parts sobre 100.000.Pel que fa a les ciutats veïnes, Igua-lada va perdre un punt el 2010, respecte del 2009. Des del 1997, la caiguda percentual de l’índex en el cas de la capital de l’Anoia ha estat del 4,35%. En canvi Vi-lanova i la Geltrú i el Vendrell van tenir un augment del 9,30% i del 31,03% respectivament.En el conjunt de municipis cata-lans de més de 25.000 habitants (una relació de 46 municipis), les ciutats amb una caiguda més re-llevant de la quota de mercat des de l’any 1997, són Hospitalet de Llobregat (amb una davallada propera al 20%), Santa Coloma de Gramenet (-19%), Esplugues de Llobregat (-18%), Barcelo-na (-18%), Sant Adrià de Besòs

(-17%), el Prat de Llobregat (-16%), Badalona (-13%), Sant Boi de Llobregat (-12%), Premià de Mar (-11%), Cornellà de Llobre-gat (-10%), Sabadell (-9%) i Gra-nollers (-7%). En canvi, la quota de mercat va créixer de manera rellevant a Lloret de Mar (41%) i Cambrils (31%). A Martorell, la quota de mercat també va experi-mentar un salt des del 1997, amb un creixement del 13%. El de Vic va ser proper al 4%. En canvi, Manresa se situava com la capital de la Catalunya central amb una pitjor evolució de la capacitat de consum en el període 1997-2010. Una situació agreujada pel fet que alguna municipis de la seva àrea d’influència van estar entre els que van experimentar una pitjor evo-lució en el conjunt de Catalunya en aquest mateix període. Segons l’últim anuari de La Caixa, Vilafranca també ha registrat de-vallades en els índexs turístic i d’activitat econòmica respecte dels últims anys. El primer d’aquests índexs s’obté en funció de la quota o impost d’activitats econòmiques

corresponent a les activitats turís-tiques; mentre que el segon pro-vé de la comparació de l’impost corresponent al total d’activitats econòmiques empresarials (in-

dustrials, comercials i de serveis) i professionals. En índex turístic, Vilafranca va perdre 7 punts en el període 2004-2010, mentre que en índex d’activitat econòmica va registrar una pèrdua de 18 punts.Amb relació al rànquing del con-junt de poblacions catalanes, Vi-lafranca ocupava el 2004 la 76a posició en índex turístic i la 88a el 2010. Per altra banda, la capital

VILAFRANCA ES VA SITUAR COM LA 174a CIUTAT EN CAPACITAT DE CONSUM DE TOTA ESPANYA

MARC BARELLA

LA QUOTA DE MERCAT NACIONAL ÉS LIDERADA PER MADRID, AMB 6.952 PUNTS

Font: Anuari Econòmic d’Espanya de La Caixa

Penedès Econòmic 3octubre 2011

L’ANÀLISI

La bombolla immobiliària espan-yola va explotar fa tres anys i, com a mínim de moment, no sembla que hi hagi ningú capaç de tornar-la a inflar. En cada nova estadística que apareix no deixen de sorgir nous símptomes de debilitat i el pa-norama es mostra cada cop més negre. El sector immobiliari s’està enfrontant, doncs, a curt ter-mini, a la debilitat de l’activitat econòmica, a les altes taxes d’atur i a les dificultats per a accedir al finançament. Per això, les previ-sions de l’evolució en el mercat de l’habitatge apunten a una prolon-gació de la tendència negativa dels darrers anys. El nombre de viven-des iniciades i acabades es mantin-drà en uns nivells molt baixos, fins que l’actual estoc hagi estat total-ment absorbit pel mercat. Ningú es vol aventurar a endegar noves construccions, mentre hi hagi mi-lers de pisos pendents de trobar comprador. Els constructors han de tractar de vendre primer els habitatges que no han pogut ven-dre dels seus projectes anteriors, abans d’arriscar-se a començar-ne de nous.A l’Alt Penedès, la situació és idèn-tica a la resta del país. Al llarg de l’any passat es van iniciar a la co-marca un total de 305 habitatges lliures i 78 de protecció oficial, amb una baixada superior al 90%

respecte a les dades que hi havia fa cinc anys. L’any 2005, es van ini-ciar 3.249 habitatges lliures i 195 de protecció oficial. I l’any 2007, quan ja es començava a albirar la crisi en el sector, se’n van iniciar 2.073, per 181 de protecció ofi-cial. Ens hauríem de remuntar a mitjan de la dècada dels anys 80, l’any 1985 concretament, per tro-bar uns nivells pitjors en l’inici de nous habitatges en un any. La situació al conjunt de la comar-ca encara seria pitjor de no haver aparegut l’efecte Sant Llorenç d’Hortons. En aquest municipi penedesenc es van iniciar quasi el 60% del total dels habitatges de la comarca (i més del triple dels que es van començar a la capital de la comarca). Amb una població de poc més de 2.400 habitants, es van iniciar, al llarg de l’any 2010, un total de 177 habitatges en diverses promocions, que han permès ma-quillar lleugerament les estadísti-ques d’habitatges nous iniciats a l’Alt Penedès. Avui, però, alguns d’aquests pisos estan pendents d’acabar, se’n troben molts a la venda encara i diversos habitatges han estat fins i tot ocupats. Segons diverses fonts consultades, alguns embolics tant legals com amb les constructores, poden provocar un retard important en la finalització d’alguna d’aquestes promocions. Si nos fos pel miratge hortonenc, s’haurien iniciat només 128 ha-bitatges en una comarca d’uns 100.000 habitants en tot un any.

La part positiva, però, és que grà-cies a aquestes promocions hor-tonenques, respecte l’any 2009, ha crescut el nombre d’habitatges nous iniciats. Fa dos anys se’n van iniciar 198 de lliures i 159 de pro-tecció oficial. Els habitatges de protecció oficial tampoc poden tirar del carro i sem-bla que perden força. Al llarg de l’any 2010 només se’n van iniciar en dos municipis de la comarca, Sant Sadurní d’Anoia i Vilafranca del Penedès, i representen un per-centatge de només el 20% de les vivendes iniciades. L’any 2009 re-presentaven el 44 %, i el 2008, els habitatges de protecció oficial van suposar, també, el 44% del total d’habitatges iniciats. Això sí, si ens remuntem un any més enrere, al 2007, en ple boom immobiliari, els habitatges de protecció oficial iniciats tenien una incidència mí-nima respecte al total d’habitatges iniciats, amb un 8%. I encara menys el 2005, quan només van representar el 5,6% del total.Respecte als habitatges acabats l’any 2010, que provenen d’obres iniciades també en anys anteriors, se’n van acabar un total de 298 a la comarca. Gelida, Sant Sadurní, Vilafranca i Santa Margarida i els Monjos, els municipis amb més habitants, són els que encapçalen la llista. Però la Granada i Sant Martí Sarroca, tot i tenir pobla-cions molt menors, no es queden enrere i, després dels anys de bo-nança econòmica, encara veien

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat. Secretaria d’Habitatge

com s’anaven finalitzant habitat-ges. Pel que fa a les vivendes de protecció oficial, només se’n van acabar 69, repartits entre Santa Margarida i els Monjos i Vilafran-ca del Penedès.Amb la crisi, la construcció és un dels sectors que ha frenat en sec i ha destruït més llocs de treball -es calcula que més d’un milió a tota Espanya-. A curt termini, no hi

La construcció de nous habitatges cau a l’Alt Penedès un 90,6% en cinc anys Al llarg de l’any 2010 es van iniciar un total de 305 habitatges lliures, dels quals, un 58% ho van fer a Sant Llorenç d’Hortons

ha perspectives que la construcció de nous habitatges torni a nivells d’abans de la crisi i, per això, el sec-tor està mirant, un altre cop, cap a la rehabilitació. Una pràctica, que en anys de bonança, havia quedat pràcticament oblidada, però que ara -gràcies en part a l’augment de les desgravacions fiscals per als consumidors- està a punt de supe-rar el nombre d’obres noves.

JOSEP BARELLA


L’ANÀLISI

La subàrea d’atracció comercial de Vilafranca és la vuitena de Catalunya

L’Anuari Econòmic d’Espanya de La Caixa identifica a Catalunya un total de vuit àrees de gravitació comercial (Barcelona, Tarragona, LLeida, Girona, Manresa, Vic, Fi-gueres i Olot).Les àrees de gravitació comercial configuren un mapa d’atraccions entre municipis del qual resulta un dibuix d’estrelles al voltant d’un cert nombre de centres. L’estudi distingeix entre àrees i subàrees, segons la potència i autonomia de cada ciutat de capçalera, i admet que un mateix municipi formi part de dues àrees i, en uns quant casos, fins i tot se senti atret de forma perceptible per tres centres de gravitació diferents. Aquest da-rrer, per exemple és el cas de Torà, que és estirat simultàniament per Manresa, Igualada i Cervera; o de Castellterçol, que ho és des de Manresa, Vic i Granollers.La ciutat de Barcelona estén la seva capacitat de gravitació co-mercial directa o indirecta cap a tot Catalunya, de manera que molts municipis que pertanyen a altres àrees també es considera que graviten sobre la capital. Els 5,5 milions d’habitants de la seva àrea així ho demostren. Gairebé tota la subàrea de Blanes (Girona) també pivota cap a Barcelona. Les seves subàrees abasten tot el Penedès i arriben a poca distància de Tarra-gona. Els 10.506 milions d’euros de potència comercial de Barcelo-na equivalen al triple de totes les altres àrees juntes. Aquestes altres àrees tenen les següents potències comercials, segons l’anuari: Lleida, 696 milions; Girona, 598 milions; Tarragona, 449 milions; Manresa, 379 milions; Olot, 141 milions i Vic, 131 milions.L’anuari de La Caixa, identifica un total de 77 àrees a tota Espanya. El primer centre de gravitació co-mercial d’Espanya és Madrid amb 16.264 milions d’euros de poten-cial. Després de Barcelona, que és al segon lloc, ve València amb 4.542 milions, Sevilla amb 3.593 milions, Saragossa amb 3.415 mi-lions, Màlaga amb 2.966 milions, Bilbao amb 2.191 i Valladolid amb 2.173. En l’extrem contrari l’àrea de Ciudad Rodrigo, a Sala-manca, té un potencial de mercat de 56 milions d’euros i és a la cua d’aquesta classificació.L’Alt Penedès gravita majoritària-ment al voltant de Vilafranca, que

l’estudi converteix en cen-tre d’una subàrea de l’àrea de Barcelona. Aquesta subàrea és poblada per 97.330 habitants. Sant Llorenç d’Hortons es considera que gravita directament cap a Bar-celona i que no forma part de la subàrea vi-lafranquina. El ma-teix succeeix amb Gelida, que segons l’estudi, considera que curiosament gravita cap a la subàrea de Saba-dell-Terrassa. Castellet i la Gornal, per la seva banda, gravita cap a la subàrea de Vilanova i la Geltrú.En canvi, Olive-lla, el municipi del Garraf, gravita cap a la nostra subàrea, és a dir, la subàrea de Vilafranca del Penedès.L’Anoia gravita majo-ritàriament al voltant d’Igualada. Una part de la comarca, a la qual pertanyen Piera i Mas-quefa, es considera que gra-vita directament cap a Barcelona i que no forma part de la subàrea igualadina. En canvi, s’adscriuen a Igualada municipis d’altres co-marques com Torà i Sant Guim de Freixenet de la Segarra; Collbató i el Bruc del Baix Llobregat; i Santa Coloma de Queralt, de la Conca de Barberà. Respecte al Baix Penedès, no es disposa d’informació detallada ja que dita comarca no forma subàrea i s’engloba dins de l’àrea de Tarragona. L’únic cas des-tacable és el de Cunit, que gravita cap a la subàrea de Vilanova i la Geltrú.Aquesta última subàrea de Vilanova, tampoc pre-senta dades destacables, simplement la gravita-ció, ja citada anterior-ment, d’Olivella cap a la de Vilafranca. El detall curiós i poc com-prensible és que Vila-franca no graviti cap a la subàrea de Vilanova i la Geltrú, ja que anar al cinema o passejar un dissabte per la tarda per la capital del Garraf sembla que ho estiguem fent per Vilafranca.

L’Anuari Econòmic d’Espanya, editat per La Caixa, delimita les àrees i subàrees de gravitació comercial que atrauen els municipis de Catalunya

MARC BARELLA

MEDIONA

PONTONS TORRELLESDE FOIX

ST. PERERIUDEBITLLES

ST. SADURNÍD’ANOIA

SUBIRATS

CASTELLETI LA

GORNALÀREA DETARRAGONA

IGUALADASubàrea de Barcelona

SANT MARTÍSARROCA

VILOBÍ

PACS

LESCABANYES

EL PLA

PUIGDÀLBER

SANTA FELA GRANADA

SANT CUGATSESGARRIGUES

STA. MARGARIDAI ELS MONJOS

OLÈRDOLA

AVINYONET

OLIVELLA

VILAFRANCASubàrea de Barcelona

FONT-RUBÍ

ST. QUINTÍMEDIONA TORRELAVIT

CASTELLVÍDE LA MARCA

SABADELL-TERRASSA

Subàrea de Barcelona

ÀREA DEBARCELONA

OLESA DEBONESVALLS

GELIDA

ST. LLORENÇD’HORTONS

Mapa de la gravitaciócomercial a lescomarques del

Penedès, Garraf i Anoia

VILANOVASubàrea de Barcelona

ANOIA

BAIX PENEDÈS

GARRAF


L’ANÀLISI

En els últims 12 mesos els delic-tes en global comesos a la comarca de l’Alt Penedès han disminuit un 5,8%, una xifra optimista que con-trasta amb la sensació d’inseguretat ciutadana que planeja en aquests temps de crisi. L’índex de delin-qüència baixa un 2,77%, mentre que l’eficàcia policial augmenta fins a un 4,18%, és a dir, es deté més que abans amb el mateix nombre de delictes.En els dos darrers anys, els delictes segueixen una dinàmica a la baixa, i només augmenten aquells tipus de delictes més lleus com els danys per un valor inferior a 400 euros (un 12,2% més), els furts de més de 400 euros (un 5,2% més), i aquells delictes relacionats amb el trànsit (un 6,5% més). Una de les prioritats de la comis-saria dels Mossos d’Esquadra de l’Alt Penedès és evitar que aug-mentin els delictes amb força tant a domicilis com a establiments comercials o empreses, ja que re-sulten molt violents per la inti-mitat i generen inseguretat en la població. Els robatoris amb força a domicilis representen un 6,7% dels delictes totals, un 3,8% més que ara fa un any. En la majoria dels casos, el delicte es produeix quan les persones no es troben al domicili, tot i que si es tracta de cases, acostuma a produir-se tam-bé el robatori silenciós, aquell que es produeix mentre els inquilins dormen. En el cas de tractar en establiments comercials el modus operandi més habitual és entrar a la força al comerç i robar tot el que hi hagi a la caixa enregistradora. Tot i que aquest tipus de delicte és cada vegada menys freqüent a la nostra comarca, són molts els comerciants que deixen les caixes enregistradores obertes (amb una quantitat reduïda de diners) per facilitar la tasca dels lladres i evitar mals majors. En l’últim any han disminuït un 32%, i ja només re-presenta un 2,6% dels delictes to-tals a la comarca penedesenca. Per Ramón Chacón, cap de la comis-saria dels Mossos d’Esquadra de l’Alt Penedès, “tot i que el pes sigui inferior en percentatges, els donem molta prioritat, ja que les empre-ses i comerços han de funcionar bé, no pot ser que les persones que munten un comerç o empresa

hagin d’estar arreglant els desper-fectes del seu local, presentar una denúncia o atendre els problemes causats per delinqüents”. Normal-ment, el que substreuen és de poc valor, diners que hi hagi a la caixa, productes que es puguin vendre al mercat de segona mà..., però aquests delictes ajuden que creixi la percepció d’inseguretat. En el cas de robatoris a les empreses si-tuades a l’Alt Penedès, cal dir que es troben a la cua dels delictes co-mesos, i només representen l’1%. Aquest baix percentatge està molt relacionat amb la desaparició de bandes organitzades, que s’havien establert a la comarca set anys en-rere. Aquestes bandes acostumaven a estar formades per persones pro-cedents de l’estranger i treballaven per territoris. Chacón comentava al Penedès Econòmic que aquestes bandes empràven un mètode ano-menat ‘butró’, que consistia a fer un forat al sostre. Després tren-caven l’alarma, la inutilitzaven, entraven a l’empresa, buscaven la

caixa forta i s’emportaven el que hi havia al seu interior. Abans de la crisi econòmica “es podia forçar una empresa i trobar molts diners, fins a 10.000 o 20.000 euros, però avui en dia les empreses no tenen liquiditat, gairebé tot es fa per transferències”. Per aquest motiu, les bandes organitzades han deixat d’actuar a la comarca, ja que man-tenir tota l’estructura per accedir a l’empresa en concret costa molt i no és rendible. Malgrat aquests casos puntuals, la comarca de l’Alt Penedès és una zona força tranquil·la en de-linqüència, ja que no acosuma a registrar delictes amb violència i intimidació a les persones. Un dels handicaps que ha de fer front la policia és la gran dispersió te-rritorial, ja que la comarca té una

extensió de gairebé 600 km2, re-partits per 27 municipis. Aquest territori tan ampli permet que es produeixin més furts a masies o empreses allunyades dels nuclis més habitats. Des de la comissaria dels Mossos tenen classificats dos tipus de de-linqüents: els autòctons i els fora-nis. Tal com explica Chacón, “els primers coneixen el territori, però els foranis és molt difícil que robin als pobles o barris amagats o de menys activitat”. El més comú en el segon cas és que es dirigeixin a municipis més propers a les grans vies de comunicació, és a dir, la C-15 i la N-340, ja que van de pas i necessiten fugir ràpidament.Cal tenir en compte que l’Alt Pe-nedès té actualment més de 100 polígons, un fet que dificulta la tasca policial, ja que molts dels polígons només tenen un pare-ll d’empreses. En el cas dels més rellevants com el de l’estació de Vilafranca o el del Clot de Moja, l’activitat delinqüent no és gaire freqüent i es localitzen pocs inci-dents al llarg de l’any. En altres comarques com el Baix Llobregat, és força usual que es produeixin robatoris als camps, un delicte que no es reprodueix pràc-ticament a la comarca penedesen-ca. El fet que es tracti de productes difícils de collir o que requereixin maquinària especialitzada per la collita com serien els casos de la

vinya, les oliveres o els presseguers, fan que moltes bandes optin per passar de llarg i no endur-se els productes dels pagesos penedes-encs. A més, cal afegir que aquesta tipologia de conreus disposen d’un cercle comercial difícil d’accedir, ja que les empreses compradores de raïm tenen constància de la proce-dència i propietari del raïm.

Una altra cosa són els robatoris a masies, uns fets puntuals, però que es produeixen més sovint que els robatoris als camps o empreses. En el cens de masies a l’Alt Pene-dès n’hi ha registrades unes 3.000 (incloses les cases aïllades del nucli urbà), un gran problema per la po-licia, ja que, tot i repartir patrulles per zones de la comarca, és difícil evitar furts per part dels delin-qüents que accedeixen a propietats alienes. Generalment, s’enduen ferralla, coure, material que pu-guin revendre,... Segons Chacón, “aquests robatoris són complicats

de perseguir, ja que els delinqüents fugen ràpidament una vegada han comès el furt”. D’altra banda, la policia ha per-cebut que, en els darrers mesos, l’incivisme entre la ciutadania ha crescut, ja que la crispació entre veïns és cada vegada més freqüent amb casos de discussions en les comunitats de veïns, pel tràn-sit, el soroll,... Tot i no tractar-se d’una comarca d’oci i turisme, la ciutadania es mostra més ner-viosa i inquieta que abans. Però Chacón també reconeix que, a di-ferència d’altres llocs, com pot ser l’Hospitalet de Llobregat o Barce-lona, on hi ha més aglomeracions de població, l’Alt Penedès registra pocs delictes en relació amb l’Àrea Metropolitana. Un dels avantatges del territori penedesenc és precisa-ment l’espai, ja que permet evitar molts problemes amb la ciutadania com l’aparcament, la relació amb els veïns, etc. Aquestes situacions més avantatjoses es produeixen en els municipis petits o les urbanit-zacions. El nombre d’operacions i dispositius s’ha mantingut, mentre que les detencions han disminuit un 1,64%, sent la violència en la llar el motiu pel qual es detenen més persones, amb un 14,1% del total de detencions. Els robatoris amb violència com les estrebades pel carrer representen el 8,6% i els furts, el 7%, dues de les detencio-ns més comunes a la comarca.

A DIFERÈNCIA D’ALTRES COMARQUES, EL PENEDÈS REGISTRA POCS FURTS ALS CAMPS

EL GRAN PROBLEMA DE L’ALT PENEDÈS ÉS LA DISPERSIÓ TERRITORIAL, AMB GAIREBÉ 600 KM2 I UNES 3.000 MASIES

Els delictes més comuns són els petits furts, els robatoris als interiors de vehicles i els petits danys, mentre que els robatoris a empreses es mantenen en un 1% del total de delictes comesos a la comarca

LIDIA OÑATE

Els robatoris amb força als comerços de l’Alt Penedès baixen un 32% al 2011


16,8 i el 8,6%, respectivament. El porcí també va incrementar un 1,5%. Quant a la indústria, va ac-celerar el seu creixement respecte al 2009, si bé encara va mostrar un resultat agregat negatiu (-0,5%). Això és conseqüència del descens del subsector de l’alimentació, les begudes i el tabac, d’un 3,7%, da-vant el 9,5% del 2009, cosa que va repercutir en el mercat de tre-ball sectorial, amb una caiguda del 4,4%, que, tanmateix, millora els resultats del conjunt de Catalun-

ya, amb caigudes d’un 5,5%. La construcció va mostrar un ritme de caiguda menys intens que el 2009, amb un retrocés del nom-bre d’habitatges en construcció d’un 22,7%, davant la davallada d’un 74,2% el 2009, motivada pel descens dels acabats d’un 53,4%, respecte al -60,5% del 2009, i per la pujada dels iniciats d’un 54,0%. En aquest context, el nombre d’afiliats al règim de la Seguretat Social en el sector de la construc-ció va disminuir d’un 11,8%, in-

L’ALT PENEDÈS SE SITUA COM LA VUITENA PITJOR COMARCA EN RECUPERACIÓ ECONÒMICA

L’ANÀLISI

Catalunya creix mentre l’Alt Penedès decreix un 0,7%

Segons l’Anuari Econòmic Co-marcal 2011 de Catalunya Caixa presentat el passat 17 d’octubre, el 2010, l’activitat econòmica de l’Alt Penedès va tornar a caure (un 0,7%) però de forma menys acu-sada que al 2009, quan va baixar un 5,2%. Malgrat aquesta recu-peració, la comarca es troba per sota de la mitjana catalana, que ha crescut un 0,1%. Aquest resultat s’explica per la dinàmica industrial, amb un de-crement del valor afegit del 0,5%. Addicionalment, el primari va pre-sentar uns mals resultats, amb una pèrdua de l’1,2%, davant l’1,0% del 2009. Alhora, la construcció també va contribuir al descens de l’activitat de la comarca amb un retrocés del 10,7%, contra el -15,2% del 2009. Quant al ter-ciari, es va accelerar (1,2%, davant el -1,9% de l’any anterior). Amb aquestes dades, el creixement acu-mulat entre el 2000 i el 2010 se situa en un 13,9%, inferior a l’alça acumulada del conjunt català (20,2%). El retrocés del sector pri-mari va ser resultat del descens en la producció de vi (-2,0%), amb un pes del 81,5% sectorial. Per contra, la fruita fresca va créixer d’un 13,7%, si bé el seu pes dins el sector és molt més reduït, del 3,3%. En la ramaderia, l’aviram va caure del 0,9%, compensat per la carn i el bestiar d’altres animals i el vacum, amb un creixement del

L’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia se situen a la cua del creixement econòmic de Catalunya

tensitat menor a la de la mitjana catalana (-13,5%). En el sector terciari, els subsectors del comerç, immobiliàries i serveis empresa-rials i intermediació financera van presentar taxes del 2,7, -0,1 i el 3,3%, respectivament. El mercat de treball d’aquest sector va pre-sentar uns registres en el nombre d’afiliats d’un 0,7%. Respecte de l’atur, el de la indústria va avançar d’un 4,2%, davant el 49,0% del 2009. En el sector de la construc-ció va augmentar d’un 7,2%, da-vant l’increment del 110,1% de l’any anterior, i en el sector serveis ho va fer d’un 12,3%, menys que el 2009 (57,9%). Agregadament, el nombre d’afiliats al règim de la Seguretat Social va presentar un descens de l’1,9%, davant del-2,0% de Catalunya.El 2010, l’eix metropolità va deixar enrere la forta contracció del 2009 (caiguda del 4,4%), tot i que va mostrar un creixement molt proper a zero (0,2%), lleu-gerament per sobre els registres catalans (0,1%). Aquest canvi de sentit vers taxes ja positives ex-pressa, en especial, la recuperació de la indústria, estimulada per les exportacions, que, al conjunt de la demarcació de Barcelona, van augmentar, en termes nominals, d’un 16,9%. Així, la indústria i l’energia (amb un 20,0% del VAB total d’aquestes comarques) mos-tren un creixement lleugerament positiu, de l’1,3% (davant l’1,8% de Catalunya), però ja molt allun-yat del col·lapse observat el 2009 (caiguda del 14,5%).

REDACCIÓ


L’ANÀLISI

Mòbil o fix

Sense adonar-nos-en, a poc a poc, estem canviant la tendència i estem substituint lentament la telefonia fixa per la mòbil. Amb un creixe-ment més lent que en les darreres dècades, el número d’aparells fixos per persona ha iniciat una lenta desacceleració, motivada, en part, per la baixada de preus de la tele-fonia mòbil. Les diferències, tant de quota com de cost per minut, s’estan igualant, i l’aparició de no-ves companyies rebentant preus, estan fent dubtar sobre el tipus de telèfon més convenient per a cada cas. Si a principis de l’any 2001, el preu per minut en telefonia mòbil era de 26,85 centims, a finals de 2010, el preu era de només 14,89 cèntims. Amb descensos de preu

així, cada cop són més les perso-nes que decideixen prescindir del telèfon fix i aprofitar les possibili-tats que ja estan oferint els telèfons mòbils, amb accés a Internet en la majoria dels nous aparells.Segons les informacions facilitades per la Comisión del Mercado de Telecomunicaciones (CMT), l’any 2010 al conjunt d’Espanya es van produir augments en la penetració i en l’ús de la major part dels ser-veis finals. Les línies de banda am-pla per a xarxes fixes van augmen-tar el 8,6%, les línies de telefonia mòbil, l’1% i els abonats a televi-sió de pagament el 7,7% al llarg de l’any. Els majors creixements, tant en línies com en ingressos, es van donar en la banda ampla pres-tada per xarxes 3G/UMTS; les datacards -o línies d’accés a ban-da ampla mòbil- van augmentar el 71% i es van situar a finals de l’any passat en 3,3 milions. En un entorn encara molt marcat pel context de recessió econòmica, les xifres del sector de les teleco-municacions l’any passat no van

ser bones pel que fa a la factura-ció (3,5% menys en ingressos per a les companyies) però van apor-tar algunes dades molt positives, com la recuperació de la inversió (amb un augment del 4,6%, fins arribar als 4.480 milions d’euros), l’arrencada indiscutible d’Internet mòbil a Espanya o l’augment de la competència en tots els segments d’activitat. Els ingressos del sector de les telecomunicacions a Espan-ya van disminuir el 2010 un 3,5%, fins arribar als 39.787,3 milions d’euros, un descens emmarcat en la situació de crisi econòmica, encara que inferior al registrat un any abans, quan el descens va ser del 6,6%. Una altra de les claus de l’any passat va ser el fort creixement de l’accés a la banda ampla a tra-vés de les xarxes mòbils, gràcies a l’augment de nombre de datacards actives al mercat (línies de trans-missió de dades a alta velocitat) i a la forta penetració dels smar-tphones. El 2010 es van registrar més altes netes de datacards (1,39 milions) que de línies mòbils de contracte (1,3 milions). Els acce-ssos de banda ampla mòbil dedi-cada van créixer un 71% fins arri-bar als 3,3 milions de línies i una penetració de 7,1 línies per cada 100 habitants. Aquest augment en el nombre de smartphones està provocant una nova conseqüència, desconeguda en els darrers anys: una caiguda brutal en el nombre

Vilafranca se situa en el vagó de cua de la banda ampla i Torrelles de Foix es troba molt per sota de la mitjana en telefonia fixa

d’enviaments de SMS. L’aparició de serveis com el What’s up, els xats interns d’alguns smartpho-nes o els correus electrònics que ja ens arriben al telèfon mòbil, estan provocant una caiguda exagerada en l’enviament de missatges de text de pagament.La competència mereix també un capítol a part en el resum de l’any passat. Es van registrar nive-lls rècord en l’intercanvi de clients entre operadors. Una mitjana de 400.000 usuaris al mes a Espanya van canviar d’operador de telefo-

nia mòbil, mentre que 140.000 ho feien de la fixa. En total, la xi-fra de línies portades va ascendir a 4,8 milions en telefonia mòbil (325.076 més que el 2009) i a 1,7 milions de nombres en el cas de la fixa (s’ha multiplicat gairebé per tres des de 2007). Una de les conseqüències de tot aquest moviment ha estat la re-ducció en un 6% de la despesa mi-tjana per llar al mes dels serveis de

Així, dels municipis majors de 1.000 habitants estudiats en el darrer informe de l’Anuari Econò-mic de La Caixa de 2010, només Mediona (46), Olèrdola (62), el Pla del Penedès (46), Sant Llorenç d’Hortons (46), Sant Sadurní d’Anoia (50), Torrelavit (44), Vi-lafranca del Penedès (46) i Vilobí del Penedès (45) superen els 43 te-lèfons per cada 100 habitants. De la resta de municipis, tots es tro-ben, sorprenentment, per sota de la mitjana espanyola. I del total de línies fixes, el 35,4% dels clients d’accés directe tenia contractat el servei de telefonia fixa amb un operador alternatiu o de cable. Pel que fa a la telefonia mòbil, malgrat que no es disposen de les dades concretes dels municipis penedesencs, l’any 2010 va acabar amb més de 51,6 milions de línies a Espanya, que suposen una mit-jana de 109,7 línies per cada 100 habitants.En banda ampla, amb 3.989,3 mi-lions d’euros de facturació al con-junt del país el 2010, els ingressos finals es van mantenir estancs, en relació als darrers anys, cosa que contrasta amb el dinamisme dels accessos, que encoratjats per una important activitat promocional, van créixer un 8,6%, fins als 10,6 milions. La penetració de la ban-da ampla es va situar en les 22,6 línies per cada 100 habitants. A la comarca, a diferència dels telèfons fixes, quasi tots els municipis estu-diats es troben per sobre de la mi-tjana. Únicament Avinyonet (21), Font-rubí (20), Torrelles de Foix (18) i Vilafranca (20) es troben per sota de la mitjana espanyola.

banda ampla, veu i accés, que ha passat de 42,8 a 40,2 euros segons reflecteix el panell de llars elaborat per la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions i Red.es. En telefonia fixa, amb més de 20,2 milions de línies en el con-junt d’Espanya, els ingressos finals (5.877,2 milions d’euros) van mantenir un comportament simi-lar al dels últims anys, disminuint un 9,0%. La penetració a Espanya de la telefonia fixa era de 43 línies per cada 100 habitants de mitjana en acabar l’any 2010. A l’Alt Pe-nedès, però, diverses poblacions no arriben a la mitjana del país.

JOSEP BARELLA

EN 10 ANYS, EL PREU PER MINUT EN TELEFONIA MÒBIL HA BAIXAT DE 26,85 A 14,89 CÈNTIMS

Font: Anuari Econòmic de La Caixa

NOMÉS 8 MUNICIPIS DE L’ALT PENEDÈS ES TROBEN PER SOBRE DE LA MITJANA ESPANYOLA EN TELÈFONS FIXOS


L’ANÀLISI

El preu del pisos segueix caient. Més que caure, s’ensorra. En el tercer trimestre de l’any 2011, el preu del metre quadrat a Vilafran-ca ha tornat a baixar (un 1,1%) respecte al trimestre passat, i s’ha situat en els valors més baixos des que es controlen aquestes dades. Després que s’arribés a uns valors de 2.446 euros el metre quadrat tot just fa cinc anys (el tercer tri-mestre de l’any 2006) en plena bombolla immobiliària, avui el preu ha baixat fins situar-se als 1.706 euros en el tercer trimestre de 2011. Un descens garratibador, si pensem que un pis mitjà de 100 metres quadrats, fa només 5 anys costava 244.600 euros, i avui el preu és de 170.600 euros. Una caiguda de 74.000 euros (o de més de 12 milions per als que encara compten amb pessetes) en menys de cinc anys. Davant de la baixada de preus en el metre quadrat, les vendes de pi-

sos i les taxacions, no acompanyen i segueixen la mateixa tendència, batent rècords de forma negati-va. Respecte al segon trimestre, el descens en l’activitat immobiliària ha estat demolidor: les taxacions han baixat un 44,3%. I si donem un cop d’ull al passat, de les 360 taxacions que hi va haver a Vila-franca en el darrer trimestre de l’any 2005, s’ha passat a les 39 que hi hagut en el tercer trimestre d’aquest 2001. O el que és el ma-teix, si ens atenem a les fredes esta-dístiques: entre els mesos de juliol i setembre, a Vilafranca, hi ha ha-gut una taxació cada tres dies. Poc, molt poc, per a una població de quasi 40.000 habitants i amb més de dos milers d’habitatges buits per vendre. Comparant-nos amb algunes po-blacions dels voltants de Vilafran-ca o de similars habitants, els preus mantenien uns descensos i uns va-lors semblants als de la capital pe-nedesenca: Igualada (1.864 euros), Manresa (1.478 euros), Martorell (1.843 euros), Vic (1.145 euros),

Vilanova i la Geltrú (2.054 euros) i el Vendrell (1.702 euros). En to-tes aquestes poblacions es van pro-duir descensos en els preus respec-te al segon trimestre de 2011, amb una única excepció: la capital de l’Anoia. A Igualada, els preus han augmentat un sorprenent 20,2% en els tres darrers mesos.

Al conjunt d’Espanya, la tònica encara és més dramàtica. Amb un estoc total de 700.000 habitatges disponibles per vendre, la baixada de preus del metre quadrat ha es-tat del 5,6% de mitjana l’últim tri-

mestre. La situació, però, sembla que no té tendència a la millora i els experts encara pronostiquen més baixades. Els pisos cada cop valen menys, però les vendes cada cop són més minses. On està la clau, doncs? Manca de confiança, preus con-siderats encara massa elevats, risc de perdre la feina, dificultats per accedir al crèdit... Tot plegat està fent que la situació del ‘totxo’ no millori. A banda, les entitats fi-nanceres no estan disposades a col·laborar fàcilment. Davant d’una morositat del 7,14% l’últim mes, el nivell més alt des de 1995 (i que pot arribar al 8% abans d’acabar l’any segons el Banc d’Espanya), els bancs neces-siten cobrir-se les espatlles abans de concedir una hipoteca, que no ajuda de cap manera a la resurrec-ció del mercat immobiliari. És per això que les hipoteques segueixen marcant mínims històrics, com ho demostra la caiguda de l’agost passat, quan van baixar un 41,7%, batent el rècord negatiu des que

El preu mitjà d’un pis a Vilafranca cau 74.000 euros en només cinc anys

se’n tenen dades. Estar segurs i, alhora, aplicar unes comissions desmesuradament altes, per les seves gestions. Unes comissions que, en alguns casos, poden arri-bar a suposar un increment en el preu base de més del 38%. Perquè ens entenguem, amb un exemple pràctic. Durant una de les darre-rament famoses jornades de portes obertes, en una entitat financera nascuda de la fusió de tres caixes menors catalanes (i no precisa-ment la que té més oficines a l’Alt Penedès), un pàrquing que tenia un preu de 10.000 euros segons la publicitat, a l’hora de la veri-tat, se’n demanaven quasi 14.000 de bones a primeres. Però com s’arribava a aquest preu? Sumant comissions, doblant les depeses notarials, i acumulant gestions de l’entitat financera per concedir el crèdit de més de 3.800 euros, se-gons hem pogut comprovar des del Penedes Econòmic. Unes co-missions per concedir crèdits, que allunyen cada cop més els com-pradors.

JOSEP BARELLA

DE JULIOL A SETEMBRE HI VA HAVER UNA TAXACIÓ CADA 3 DIES A VILAFRANCA


EMPRESA

Dinosaures i neandertals penedesencs envaeixen els museus de tot el món

Quagga, a l’Alt Penedès, és una empresa que es dedica a fer escul-tures de tot tipus d’animals i éssers humans. Els seus treballs, a mida natural o ampliada (poden ser ge-gantins) són sempre espectaculars. Ramon López, el propietari, és biòleg de carrera i artista de vo-cació i ha aconseguit compaginar les seves dues passions en aquest projecte professional ubicat a Sant Martí Sarroca. Del taller surten grandiosos dinosaures, fòssils an-tediluvians o homes de Neander-thal -entre molts altres- recons-truïts amb la màxima fidelitat per a prestigiosos museus d’Europa, fundacions... Només treballa per encàrrec i té en el mercat interna-cional els seus clients més impor-tants.Per al món científic, però, la qua-gga és el nom d’una subspècie de la zebra comú que habitava la Su-dàfrica dels boers, l’extinció de la qual aquests colonitzadors holan-desos va ser provocada cap a finals de 1883, data en què va morir a Amsterdam l’últim exemplar en captivitat. Es diferenciava de la zebra que coneixem que les ratlles només les lluïa a la cara i al coll, mentre que el llom era rogent i les quatre potes blanques. El fet que es disposi del seu ADN i les noves tècniques de reproducció fan que una universitat sud-africana treba-lli per aconseguir-ne la recupera-ció per tècniques de cría selectiva, tot i que es podria fer també per clonació.“Sóc un enamorat dels cavalls, de tots els equins en general, d’aquí que cerqués en el mon científic

un per a l’empresa. Quagga és un nom difícil de dir, té moltes as i sonava bé”. Ramon López és un biòleg vilanoví que treballa en allò que li agrada, i això es nota quan parla de la seva feina. “El nostre treball és sempre per encàrrec. Els museus o institucions demanen que els fem un model, ja sigui d’un animal, un humà, o bé d’un microorganisme ampliat i engran-dit perquè els alumnes o visitants el puguin estudiar. Ens faciliten la informació de què disposen, ens diuen el que volen i nosaltres ho fem”.Els seus clients són tant espanyols com estrangers, però hi ha una diferència important entre ells. “A fora saben més el que volen, treballen amb temps. Ara mateix estic preparant uns mamuts per a una exposició que no es farà fins al 2014. Els d’aquí, en canvi, sempre van amb presses, gairebé et dema-nen les coses per abans d’ahir”. És una característica d’una feina pe-culiar i que fan habitualment tres persones. “Quan hi ha hagut força encàrrecs hem arribat a ser fins a set al taller”. També han fet encà-rrecs importants en coordinació amb altres tallers i empreses. Però això no és el normal.Quagga associats s.l. factura anualment una quantitat propera als 200.000 euros, tot i que la xi-fra depèn molt dels encàrrecs i ara estem en una crisi greu que afecta el sector cultura, de manera que es retallen sovint els costos en aquest tipus d’exposicions suntuàries. “Tenim sort del mercat interna-cional. Justament ara no tenim cap encàrrec de l’estat espanyol. No vol dir que no ens n’arribi algun, però aquí és un mal moment”.

Ramon López considera la seva empresa de St. Martí Sarroca un taller d’escultura on es fan per encàrrec reconstruccions de l’habitat terrícola

Des de la fundació de l’empresa, l’any 2000, la clientela ha estat

repartida entre clients d’aquí i de fora. Les peces que s’elaboren es creen i munten al taller de Can Quinto, al barri Romaní de Sant Martí, però les peces més grans, de volums gegantins, han d’acabar-se

al lloc, per un problema logístic de transport. “Les nostres peces són fetes de manera artesanal, molt acurades i buscant sempre els detalls. Per això treballem per a museus i organismes oficials”. Les escultures poden costar, depenent del tamany, dels 5.000 als 60.000 euros. Un home de tamany real en pot costar uns 5.000. Res tenen a veure amb les figures que poden veure’s en alguns jardins, fabrica-des més en sèrie, sense tan detall i més barates. “La nostra feina és més especialitzada. El fet que jo si-gui biòleg i m’apassioni tant la bio-logia com l’escultura, fa que cada projecte sigui especial i disposi de la màxima similitud amb el que es coneix de cadascun dels animal o

J.M. ROCA

humans que esculpim”. El plàstic, però més la plastilina, la resina i la silicona, conjuntament amb la fusta i el metall són els materials que s’empren per construir les pe-ces que a vegades són de l’animal sencer, de vegades només del cap i en ocasions de reconstruccions d’escenes. Holanda, Suïssa, França i Alemanya són els països per als quals més treballa Quagga asso-ciats fora d’Espanya. En Ramon López va néixer el 1963, ha estudiat Ciències Bio-lògiques a la UB, i és germà del reconegut actor Sergi López. D’entrada defineix Quagga com a un taller d’escultors que treballa per encàrrec elaborant reconstruc-cions d’animals, vius o extints.

QUAGGA RECREA ANIMALS I HOMES ANTEDILUVIANS PER A EXPOSI-CIONS I MUSEUS


EMPRESA

El banc BMN -entitat formada per Caja Murcia, Caixa Pene-dès, Caja Granada i Sa Nostra- va tancar amb èxit, el passat 24 d’octubre, el pla de recapitalizació pactat amb el Banc d’Espanya per reforçar els seus nivells de solvèn-cia i evitar així l’entrada de diner públic del Fons de Reestructura-ció Ordenada Bancària (FROB). I ho farà superant amb escreix els nivells mínims exigits de capta-ció de nou capital. El banc BMN n’hauria tingut prou obtenint uns 212 milions d’euros, que equiva-len al 20% del seu capital una ve-gada aplicat al seu valor en llibres (2.660 milions) un descompte del 60%, similar al de les sortides a borsa de Bankia i Banca Cívica. No obstant això, el comitè execu-tiu de BMN, presidit per Carlos Egea, va aprovar el passat dia 24 a la tarda, a la seu central de Ma-drid, una emissió de bons conver-tibles en accions per import d’uns 250 milions d’euros, per a la ven-da dels quals ja disposa d’acords tancats amb nombrosos inversors. Aquesta emissió de bons, conver-tibles en accions en un termini màxim de tres anys, podria fins i tot ampliar-se fins als 300 milions d’euros a causa de la bona acollida que ha tingut entre els inversors. Després d’aprovar-se l’operació per part del comitè executiu de BMN, l’entitat va informar-ne a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).Amb la captació dels 250 milions

d’euros d’aquesta emissió, Mare Nostrum disposarà de més d’un 20% del seu capital en poder d’inversors privats, per la qual cosa no haurà d’elevar el seu nivell de capital principal del 8,8% al 10% i evitarà també haver de recórrer a les ajudes del FROB, que hauria suposat l’entrada en el seu consell d’administració de representants del Banc d’Espanya. El banc del qual forma part Caixa Penedès ha establert per a aquesta emissió una inversió mínima de 150.000 euros, preu que coin-cideix amb el d’un títol, per als quals oferix una rendibilitat del 8%. L’emissió de BMN estava di-rigida exclusivament a inversors institucionals i professionals, i està previst que cotitzi en el mercat Euro MTF, dependent de la Borsa de Luxemburg. El passat 30 de setembre, el Banc d’Espanya va donar per finali-tzat el procés de recapitalizació del sistema financer, i va prendre el control de tres entitats que no van poder complir amb aquest

pla, Unnim, NovacaixaGalicia i CatalunyaCaixa, a més de Caja Mediterráneo (CAM), que ja va ser intervinguda el passat mes de juliol. Les entitats podien arribar a el capital necessari mitjançant sortides a borsa, operacions cor-poratives, ampliacions de capital o fusions. El Banc d’Espanya va concedir una pròrroga fins al 25 d’octubre per reforçar el seu capital a BMN i Liberbank, format per Cajastur, Caja Cantabria i Caja Extrema-dura. També Liberbank conclourà la seva recapitalizació amb èxit, ja que la setmana passada va anun-ciar un acord amb el fons de ca-pital-risc nord-americà Carlyle Group, que va adquirir un 85 % de l’operadora de telecomunica-cions Telecable. Amb la venda de la seva participació en l’empresa de telecomunicacions, Liberbank ultima la recapitalizació de 325 milions d’euros exigida pel Banc d’Espanya. Amb això, igual com BMN, tampoc caldrà injecció de diners públics a través del FROB.

BMN compleix amb escreix el capital exigit pel Banc d’EspanyaEl banc eleva el capital per damunt del 9,2% després de comercialitzar 250 MEUR en obligacions

REDACCIÓ... com ens volen fer veure. L’Obama i la seva admi-nistració han corregut a involucrar el vell continent com un dels problemes del deute financer que està en boca de tots. Fa uns dies llegint “El Blog Salmón, economía y finanzas en su color natural” quelcom em va sorprendre i us ho transmeto de la forma més amena possible:Els Estats Units tenen un deute financer de 750 bilio-ns de dòlars (10 vegades el PIB mundial), dels quals el 80%, 600 bilions, són de derivats financers, ob-tinguts de la desregulació de l’apalancament financer a nivell mundial, on un sol dòlar, el multiplicaven per art de màgia en 100 o 200 dòlars; per tant, creant di-ners del no res. El famós deute Europeu, o el rescat del Euro, està valorat en menys de 1 bi-lió de dòlars, per tant, una mil·lèsima part del deute americà. Podem enten-dre ara la preocupació de l’administració Obama de solucionar el deute Grec, ja que una fallida del país hel•lè, provocaria en cas-cada tensions en la banca Francesa i Alemanya (prin-

cipals avaladors del deute Grec) i aquests arribarien a través del atlàntic als EEUU, pressuposant la fa-llida de JPMorgan Chase, Citigroup, Bank of Ameri-ca y Goldman Sachs, els principals culpables de tot plegat.Per tant, una gran bombolla està a punt d’explotar, i és només qüestió de temps, ja que és impossible amagar més temps un deute finan-cer de la magnitud expre-ssada a l’inici d’aquest ar-ticle. Què passarà? No ho sé, però lliguem-nos fort el cinturó perquè el peix gros està a punt d’arribar. Pos-siblement passi o no passi res, però està clar que in-tentaran amagar-ho tot.Acabarem amb 3 o 4 bancs com a molt, i esperem que sigui aviat, ja que aquesta regulació bancària portarà certa estabilitat en els dife-rencials dels interessos en els crèdits i dipòsits. Mentrestant, ens queda el futbol, el Sálvame i les eleccions (totalment in-transcendentals) del pro-per 20-N. Ho deien els Ro-mans: al poble, pa i circ.

Fonts: www.marketwatch.com, The New York Times

El problema no és Europa...

ERIC ENGUITA ALBET

Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA


EMPRESA

Nom i cognoms:

DNI:

Adreça:

C.P.: Població:

Telèfon:

Email:

Enviï aquest cupó a:

PENEDÈS ECONÒMICC/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès,

al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: [email protected]

Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Signatura:

gado Vendrell, president de la JCI Vilafranca. Així mateix, van ser finalistes en altres categories l’equip vilafranquí “Digitals”, en el concurs nacional de debat i Àlex Duran, júnior del JCI Vi-lafranca, en el de Jove Creatiu Emprenedor de l’Any, per Nas Volador.

LA JCI DE CATALUNYA CELEBRA EL SEU 43è CONGRÉS NACIONAL

La Jove Cambra Internacio-nal de Catalunya va celebrar el 43è Congrés Nacional a la ciu-tat de Barcelona els dies 21, 22 i 23 d’octubre. En aquest acte que representa el punt de tro-bada de totes les joves cambres d’arreu de Catalunya, a banda de l’assemblea general va tenir lloc el sopar de gala i el posterior lliu-rament de premis, entre els quals el de Millor President Local de les Joves Cambres de Catalunya 2011 va recaure en David Del-

participació, Caixa Penedès, ara BMN, disposa de dues cadires en el consell. L’altre membre del consell és Jordi Nadal, directiu de l’entitat d’estalvi. Ricard Pa-gès ocuparà un lloc com a vocal dominical en el consell i vocal a la comissió de Recursos Humans, Nomenaments i Retribucions.

RICARD PAGÈS S’INCOR-PORA AL CONSELL DE MIQUEL Y COSTAS El consell d’administració de Miquel y Costas & Miquel ha nomenat nou membre del con-sell Ricard Pagès, president de Caixa Penedès, en substitució de Joan Caellas, fins a l’agost di-rector general de Caixa Penedès i sotsdirector general del Banc Mare Nostrum, la SIP on s’ha integrat Caixa Penedès. El Banc Mare Nostrum arrossega la par-ticipació del 18,11% que fins abans de la fusió freda mantenia Caixa Penedès. Amb aquesta

FAJEEC I ESADECREAPO-LIS SIGNEN UN CONVENI DE COL·LABORACIÓ

L’aposta per la innovació i pel desenvolupament de projectes emprenedors és el denominador comú de les empreses residents a ESADECREAPOLIS. I és per això que, el passat 27 de setem-bre, el centre d’innovació i la FA-JEEC (Federació d’Associacions de Joves Empresaris i Emprene-dors de Catalunya) van arribar a un acord de col·laboració amb l’objectiu d’impulsar el dinamis-me empresarial i la millora com-petitiva.

Joan Marchan, nou president de la JCI Vilafranca per al 2012

La tercera setmana d’octubre va ser una setmana d’intensa activitat a la Jove Cambra Internacional de Vilafranca del Penedès. El passat 13 d’octubre es va cele-brar a l’Agrícol l’assemblea gene-ral extraordinària d’eleccions de la JCI Vilafranca. En el decurs de l’acte, Joan Marchan i Vidal va ser elegit president electe de la JCI Vilafranca per al 2012. Després de l’acte es va gaudir, com ja és habi-tual en les reunions mensuals de Jove Cambra, d’un sopar de cele-bració a la mateixa seu.D’altra banda, el dissabte 15 d’octubre es va dur a terme el pro-grama Joves a Debat, que va con-sistir en un curs previ de Tècni-ques de Debat impartit pel júnior Gerard Santos, durant la primera meitat del matí, on els participants van rebre formació de cara al pos-terior concurs de debat. Van parti-cipar en aquest concurs tres equips de gent molt jove de la comarca. Pel nombre d’equips participants, es va decidir realitzar un triangular

entre ells, d’aquesta manera cada equip va tenir l’oportunitat de de-batre dos cops.Després d’una llarga delibera-ció feta pel jurat, constituït per l’actual president de la Jove Cam-bra Internacional de Vilafranca, David Delgado, Jordi Galimany com a membre de l’ADEG i Joan Solé i Bordes del St. Elies, l’equip guanyador va resultar ser els ano-menats “Digitals”, format pel

capità Jordi Calaf, l’Ernest Gili i l’Èric Senabre, que van rebre una ampolla de cava cadascú, a més del dret de participar al Concurs de Debat Nacional que es va dur a terme durant el Congrés Nacional de la JCI de Catalunya el passat 22 d’octubre a Barcelona. El jurat va distingir també Albert Olaya com al millor orador de la jornada, i se’l va obsequiar amb una ampolla de cava.

Nomenament de Joan Marchan com a futur president

REDACCIÓ

L’actual situació so-cioeconòmica que ens en-volta fa més necessari que mai que el professional estigui altament motivat i plenament identificat amb “la seva” empresa.Estem immersos en un cli-ma gris, d’apatia, desil·lusió i desmotivació que cal re-conduir per al bé de tots: empleats, empresaris i con-seqüentment, els resultats. En qualsevol organització, i a qualsevol nivell.No ens podem permetre encomanar al mercat o als nostres clients aquest clima. Ben al contrari: és quan mes hauríem de transmetre seguretat, con-fiança i una actitud positi-va; lluitar mes que mai per la diferenciació del nostres productes o serveis i bus-car, ara mes que mai, la cobejada excel·lència. La principal càrrega en una empresa, petita, mitjana o gran, és la seva massa sa-larial.És per això que és on més s’ha d’invertir, per mantenir en tot moment el capital humà altament motivat.De fet, es constata la ten-dència que les grans em-preses estan ja invertint més en les actituds que en els coneixements dels seus empleats.

Hem anat molt de pressa en molts aspectes i labo-ralment veig una “deshu-manització” galopant a les empreses. En aquesta cur-sa, ens hem deixat coses enrere. La motivació labo-ral, no es pot sustentar úni-cament en valors dineraris.Al cap i a la fi, els majors plaers de la vida són abso-lutament gratuïts: l’amistat, els fills, les estampes que ens ofereix la natura, els dons dels sentits, la salut,... fins i tot, la pròpia vida.Poder treballar és avui un privilegi que hem de saber valorar.Cal apel·lar i recordar “vells valors” com:- La felicitat i orgull, de sen-tir-se bé treballant- La cultura de l’esforç indi-vidual per a la consecució d’un èxit col·lectiu- La plena identificació amb “la meva empresa”- La bona educació i co-rrecció professional- ...Per què tant costa donar el bon dia?. I un breu gràcies davant un gest amable? En pocs anys hem passat de viure amb unes normes potser massa estrictes a fer-ho menyspreant les regles bàsiques de l’ edu-cació i les bones maneres. Modals

Actitud abans que aptitud

AGUSTÍ ROMEO HUGUET

Emprenedor i Fundador deMotivation Training


EMPRESA

FCC Logística ha signat, per un període de 48 mesos, el lloguer de dues naus logístiques de superfí-cie total de 21.962m2, edificades sobre dues parcel·les, la superfície conjunta de les quals ascendeix a 32.895m2, en el parc logístic del Fons de l’Estació, situat en el terme municipal de la Granada. L’operació ha estat intermediada per les consultores immobiliàries ProEquity i Estrada & Partners.La superfície contractada es distri-bueix en dues naus de 16.452m2 i una altra de 5.510m2. A aquesta superfície se li sumen les respec-tives zones exteriors per a ma-niobres, aparcaments, accessos i jardí que tenen respectivament 9.913m2 i 3.528m2.Amb la contractació dels mencio-nats immobles, FCC no només tindrà una nova base operativa a

Catalunya, sinó que reforçaran la seva presència i prestació de ser-veis a la zona nord-est peninsular, ja que la seva proximitat a l’AP-7 facilitarà el moviment de merca-deries en el procés distributiu.Segons fonts de l’empresa “amb aquesta nova ubicació es dóna un pas més en la política de millora de la qualitat i dels serveis”.

FCC Logística és una de les prin-cipals empreses logístiques a ni-vell nacional, i un operador de referència en la gestió integrada de la cadena de subministrament, prestant serveis a Espanya i Portu-gal, amb una facturació que supe-ra els 330 milions d’euros, 3.700 empleats i més de 900.000 metres quadrats de naus logístiques.

FCC Logística trasllada la seva activitat a la Granada

REDACCIÓ

Les inversions per modernitzar equipaments i mitjans mecànics han estat properes als 500.000€

El principal fabricant nacional de taps de plàstic, Guala Closu-res Ibérica, va finalitzar el passat exercici amb unes vendes netes de 37,95 milions d’euros, un 3% més sobre la xifra aconse-guida un any abans. D’aquesta dada, les exportacions van su-posar uns ingressos de 23,99 milions, dels qual uns 20,42 milions corresponen a vendes intracomunitàries.

Guala Closures és filial del grup italià homònim i gestiona un total de quatre factories a Espanya, ubicades a Olèrdola, L’Hospitalet, Alcalá de Henares i Jerez de la Frontera.A més de taps de plàstic, també fabrica envasos de PET en la seva planta madrilenya. Dispo-sa d’uns fons propis de 19,36 milions d’euros i una plantilla de 162 empleats.

Guala Closures Ibérica creix un 3%

Nau de FCC logística al pol·ligon industrial de la Granada


EMPRESA

l’associació Centre Vila anual-ment. Per la seva banda, el Pa-tronat Municipal de Comerç i Turisme hi col·labora mitjançant el conveni anual que té signat amb l’Associació Centre Vila per al foment d’actuacions de dina-mització i promoció comercial durant l’any 2011.

CONVENI PER A LA DINA-MITZACIÓ DEL COMERÇ DEL CENTRE VILA

El passat 4 d’octubre es va signar a la Casa de la Vila un conveni entre el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalun-ya, organisme del Departament d’Empresa i Ocupació de la Ge-neralitat de Catalunya, el Patro-nat Municipal de Comerç i Tu-risme de Vilafranca i l’Associació de Comerciants Centre Vila. En virtut d’aquest conveni, la Generalitat aportarà 25.000 euros per a les accions de foment del comerç que tira endavant

L’ADEG PROMOCIONA L’ÚS DEL VIDEOCURRÍCULUM

La Borsa de treball de l’ADEG funciona des de fa quinze anys i la seva operativa sempre ha des-tacat per la immediatesa i la fia-bilitat. Ara l’Associació, de la mà de la productora Sintagmes, posa en funcionament el primer banc de videocurrículums promogut per una organització empresa-rial. Tothom que vulgui dispo-sar d’un format professional de vídeocurrículum es pot acollir a l’oferta proposada per l’ADEG, a preus molt ajustats i amb servei d’assessorament inclòs.

El Consell Econòmic i Social de l’Alt Penedès va celebrar, el pass-at 18 d’octubre al Castell de Sant Martí Sarroca, la primera jorna-da de ponències i debats sobre el futur de la comarca. Sota el títol “Alt Penedès: factors de compe-titivitat”, els sectors empresarial, sindical i cultural van fer sentir la seva opinió sobre la situació actual de la comarca per analitzar les ei-nes i recursos de què es disposa per combatre la crisi.La jornada, que va tenir una molt bona acollida, es va estructurar al voltant de sis àmbits: Estadística socioeconòmica, Tecnologies de la Comunicació, Mobilitat, En-senyament, Recursos energètics i Qualitat de vida.

En els darrers quatre anys, l’Alt Penedès ha registrat un augment del nombre de parats del 167%, passant de 3.000 als 8.000 actuals, segons les últimes dades del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf. Aquestes xifres obliguen a redefi-nir el sistema econòmic i focalitzar l’atenció en la creació de nous llocs de treball. Una de les propostes que es va debatre gira entorn d’un sistema de formació professional que respongui a la demanda i re-

estructurar-lo de manera que per-meti atendre les persones que es trobin a l’atur. Actualment, l’Alt Penedès disposa de set centres de formació professional, que cal “ali-niar amb entitats i empreses per fer una oferta adequada”, afirmava Josep Franci, director de Delega-cions de la Cambra de Comerç de Barcelona. Xavier Cardona, president de l’ADEG, va comentar que la jor-nada va permetre “saber els recur-sos de què disposem i establir les propostes de futur”, que han de servir perquè el Penedès pugui sortir de la crisi, ja que “la nostra comarca té mitjans suficients i una estructura econòmica més saluda-ble que les comarques costaneres”. Un dels pilars econòmics de l’Alt Penedès és el sector secundari, ja que un 30% dels treballadors en formen part, amb un subsector de recerca i innovació força desenvo-lupats; mentre que només el 8% es troba en la construcció. Sens dubte, el sector que s’ha d’explotar és el turístic, que només recull un 5% d’ocupació a tota la comarca.

“Aquest és un camp per recórrer”, comentava Cardona, que veu el sector com un revulsiu per aconse-guir sortir de les dificultats en què es troba l’Alt Penedès. Pere Guile-ra, coordinador del Congrés d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme, va assenyalar “el vi com un element d’exportació i el valor que represen-ta el paisatge per al territori”. Tan-mateix, es va posicionar en contra del Corredor del Mediterrani per al Penedès, ja que “cal preservar l’enoturisme a la comarca”. La segona part de la jornada va reunir 16 ponents de diferents sectors econòmics per plantejar propostes de futur en l’àmbit pe-nedesenc. D’entre les principals idees que es van compartir, va des-tacar el potencial del sector turístic i la creació d’una marca “Penedès” que aglutini tot el territori, des de l’Alt i el Baix Penedès, fins el Ga-rraf i l’Anoia. A més es va incidir d’arrelar el talent del territori per evitar la fugida dels emprenedors, ja que en aquests temps difícils l’enginy és una de les grans eines per seguir endavant.

El CESAP veu en l’enoturisme una via per generar ocupacióEn la jornada “Alt Penedès: factors de competitivitat” diversos sectors van debatre el futur de la comarca

LÍDIA OÑATE

Representants de l’ADEG, UEP, CCOO, UGT, IEP i Cambra de Comerç de Barcelona a la roda de premsa sobre la jornada

CAL OPTIMITZAR ELS RECURSOS PER SORTIR DE LA CRISI ACTUAL

El passat 18 d’Octubre vaig tenir l’oportunitat de participar activament en la jornada del CESAP (Con-sell Econòmic i Social de l’Alt Penedès) titulada “L’Alt Penedès, factors de competitivitat”, celebrada al Castell de Sant Martí Sarroca. L’objectiu de la trobada era debatre sobre les propostes de futur per assolir un territori competi-tiu i sostenible econòmica-ment i socialment al territori penedesenc.Val a dir que va ser un acte digne d’elogi des del punt de vista d’aconseguir aplegar entitats tan con-trastades i representatives del territori com ho són les diferents patronals empre-sarials, els propis impul-sors l’IEP (Institut d’Estudis Penedesencs) des de la vessant cultural, els sindi-cats i alguna representació política. Aquesta última cal dir, això si, que va desta-car per l’escàs interès en l’assistència.De l’anàlisi del matí, molt exhaustiu i transversal, es va passar a una tarda marcada per l’opinió, les reclames i les propostes. N’hi va haver de variades i algunes d’interessants en la taula rodona “Penedès en l’horitzó de 2020”, fet a no menystenir. Però, sens dubte, la mancança més evident, i em pertoca dir-ho per l’entitat que represento, va ser la poca presència i participació del col·lectiu jove, en aquest cas enca-pçalada per poc més d’un 10% dels assistents i po-nents. Si realment volem

debatre, perfilar, treballar i, al capdavall, liderar les pro-postes de futur del nostre territori en termes de pros-peritat, cal que els joves estiguin presents en forums com aquest. No pot ser, així ho crec, que l’escenari de futur sigui només debatut sota l’exclusiva vessant de l’experiència aportada pels qui ara decideixen. Molts dels ara joves, en deu o quinze anys haurem de ser per imperatiu generacional els encarregats de dur les regnes de les nostres ciu-tats i territoris.Podríem analitzar les cau-ses d’aquesta absència, però preferiria donar èmfasi en què podem fer els joves per tenir veu en aquests fòrums i en tants d’altres de la nostra societat i esta-ments. Ens hem d’implicar, mullar, responsabilitzar-nos i proposar. Un molt bona forma de fer-ho és empre-nent iniciatives en el propi territori i difonent-les en aquests fòrums. L’actitud crítica sumada a la visió innovadora, pressuposada inherent a la joventut, hau-ría de ser una molt bona fórmula de començar a fer més permeables als joves les estructures de presa de decisió, i debat del que fins ara estàvem habituats. I de ben segur que aquesta ac-titud serà molt positiva per al nostre esdevenir com a territori. Per la prosperitat de la nostra economia i sostenibilitat faig una crida a tots els joves amb ganes d’emprendre perquè es converteixin en els actors del seu futur!

Els joves d’avui,el Penedès del demà

DAVID DELGADO VENDRELL

President 2011 Jove CambraInternacional de Vilafranca

PENEDÈS ECONÒMIC

Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com


EMPRESA

Preocupació a les farmàcies del Penedès per garantir l’expedició de medecines

Els farmacèutics de l’Alt Penedès es troben en situació crítica. El passat 5 d’octubre no van rebre la transferència habitual del CatSa-lut (Departament de Sanitat de la Generalitat) i han hagut de fer front a les factures del proveïdors sense aquest ingrés. La decisió del govern català d’ajornar 30 dies el pagament dels medicaments a les farmàcies suposa la tercera mesura en contra dels interessos comer-cials del col·lectiu, després de re-comanar la prescripció de medeci-nes genèriques –molt més barates i amb menys marge- i d’imposar unilateralment un descompte d’entre el 7 i el 15 per cent en el preu dels medicaments. La darrera mesura ha deixat els farmacèutics tocats, tot i que, si ja no hi ha més “retocs”, diuen que podran aguan-tar. No perilla la dispensa dels medicaments, de moment; però aguantar aquest sotrac no serà senzill per a alguns. “Les farmàcies vilafranquines poden tenir proble-mes econòmics a causa d’aquesta demora”, assegura el subdelegat de les farmàcies de Vilafranca, Romà Bosch.Penedès Econòmic ha parlat amb una part de les de farmàcies col·legiades de la comarca i la sensació dels seus propietaris és majoritària: si no hi ha més mesu-res, podran aguantar, alguns fent autèntics malabarismes; però una nova mesura que els torni a tocar la butxaca podria resultar letal. “Han estat tres mesures consecutives que han minvat la capacitat de negoci d’un col·lectiu que formem petits empresaris autònoms”, manifesta-va a Els matins de TV3 el president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Jordi de Dalmases. El representant de les farmàcies cata-lanes explicava així el darrer pro-blema: “El concert que tenim amb el CatSalut diu que hem de cobrar els medicaments que dispensem a 35 dies de la data de factura, que és a final de cada mes. A l’octubre no ens han pagat i ens pagaran el mes següent”. D’aquesta manera, el pagament es produirà als 65 dies teòrics. Els propietaris d’algunes farmàcies re-corden que per a aquelles medici-nes venudes a primers de mes, el temps de cobrament arriba, amb la nova fòrmula als 95 dies. La Ge-neralitat declara a través del servei

Reducció d’estocs, negociar amb proveïdors i crèdits bancaris són algunes de les solucions que plantegen els farmacèutics de la comarca

J.M. ROCA de premsa del Departament de Salut -els responsables polítics no fan declaracions a mitjans comar-cals- que “es tracta d’una mesura temporal que continuarà mentre la situació econòmica es mantin-gui igual”. En definitiva, el CatSa-lut “no té data final” per mantenir aquest ajornamentPer al president del Col·legi, “els farmacèutics no són empreses; són autònoms i la seva capacitat econòmica és limitada, sobretot si hi afegim la dificultat que hi ha de trobar finançament banca-ri”. Jordi de Dalmases creu que

l’Administració, que és qui ha causat el problema ha d’ajudar a solventar-lo. “Ens asseurem sem-pre a parlar amb el govern, perquè hem de negociar i arribar a acords. Crec que la Generalitat pot ajudar a obtenir crèdits als qui ho neces-sitin”. Entre el col·lectiu hi haurà de tot, farmacèutics que podran aguantar-ho i altres als quals els serà més difícil, “penso, sobretot, en les farmàcies més petites i les dels pobles”.

El volum més important del ne-goci d’una farmàcia, segons els propietaris, es produeix per la venda de medicaments prescrits pels metges a través de les receptes de la Seguretat Social. En alguns casos, la quantitat arriba a ser del 80% del total de la facturació, i això passa més sovint en les pobla-cions petites. Totes les farmàcies de la comarca consultades han re-conegut que la mesura els afecta. En alguns casos, hi havia desco-neixement exacte sobre la mesu-ra. Altres esperaven les properes reunions amb responsables del Col·legi per posar-se al dia, i una bona part ja havien pres mesures per aconseguir passar el tràngol el menys dolorosament possible, en l’aspecte econòmic. Per posar en comú els darrers esdeveniments, el gremi de farmacèutics de l’Alt Penedès i el Garraf es van reunir dijous passat en un acte que va tenir lloc a Sitges. Bosch va ser-hi present, juntament amb 200 persones implicades del sector far-macèutic d’ambdues comarques, en una reunió on es va informar sobre els pagaments que la Gene-ralitat durà a terme en els propers mesos. La Generalitat aplaçarà tres mesos aquests pagaments, cosa que suposa que el mes de no-vembre les farmàcies cobraran la quantitat corresponent a l’agost; mentre que al desembre cobraran el que s’hauria d’haver cobrat al setembre, i al gener, es farà el ma-teix amb la quantitat d’octubre.

Tot això representa per als farma-cèutics un desgavell econòmic que els ha obligat a prendre mesures diverses per poder superar aquest ajornament. N’hi ha que tiraran dels estalvis en espera de recu-perar-los quan les coses tornin a ser normals. Fins i tot hi ha qui ja s’ho veia venir. “Quan van ve-nir els primers retocs i decrets que ens tocaven els ingressos ens vam ensumar que això podria passar i ho hem tingut en compte”. No tothom ha tingut aquesta visió. Altres buscaran un crèdit que al-guna entitat enviada pel Col·legi ja els ha ofert, a un 4,5 per cent d’interès. La majoria, però, mira-rà de passar com pugui i intentarà allargar el termini de pagament als proveïdors.En el cas del crèdit, hi ha qui s’ha trobat amb la negati-

va del seu banc. “Diuen que no es fien de l’administració, que és la que ens ha de pagar els diners, i, per contra, no tenen cap problema per rebre els ajuts que els donen”, es queixa un farmacèutic de la rea-litat bancària actual. El fet que les distribuïdores fan el repartiment diari dels fàrmacs i que aquests estiguin disponibles en hores, farà que els clients, so-bretot els de les farmàcies dels po-bles més allunyats de la capital ha-gin d’esperar unes hores per tenir el que els han receptat. “Els que tinguin malalties cròniques i ja sa-piguem què demanen regularment no tindran cap problema”, afirma la llicenciada d’una farmàcia rural. Això sí, la impressió generalitza-da és que els estocs de medicines baixaran.

EL CATSALUT HA AJORNAT 30 DIES EL PAGAMENT DELS MEDICAMENTS


Com ha anat la Setmana del Cava?Fantàsticament bé. Penso que la trentena edició ha estat excel·lent tot i l’actual conjuntura econòmi-ca. Encara ens queda la cursa soli-dària del País del Cava en suport de la Marató de TV3 i hem hagut de tancar les inscripcions per la quantitat de gent que teníem. I, per la resta, tots els actes han es-tat molt bé. Hem tingut la sort de tenir un gran confrare d’honor: el molt honorable president de la Generalitat, Sr. Artur Mas i uns confrares de mèrit excel·lents. El congrés del cava ha tingut un altí-ssim nivell tècnic i la reina del cava i els pregoners han estat fantàstics. A més la presentació que vam fer aquest any al Molino va ser molt desenfadada i va tenir un gran res-sò, com tots els actes.

La crisi també l’afecta?L’afecta com a tot. El nostre prin-cipal patrocinador és el Consell Regulador del Cava, perquè, de fet, els actes de la Setmana del Cava ajuden a promoure aquest producte, però també hem de tenir present que l’organització d’aquests actes comporta moltes despeses i això ens obliga a buscar diverses fonts de finançament que ens han ajudat.

S’han de canviar coses?Hi ha qui considera que la Setma-na del Cava no s’hauria de centrar tant aquí, on el consum del cava ja està força estès i el producte és molt conegut, però els actes sem-pre s’han fet aquí i penso que és important mantenir-los. El que sí fa la confraria és donar a conèixer el cava a altres zones d’Espanya amb l’agermanament amb dife-rents denominacions d’origen.

I la reina? En continuarà havent-n’hi?En alguna ocasió ens han pressio-nat força perquè algun any hi hagi un rei del cava i ens han acusat de classistes, però jo penso que les coses estan bé així, i sóc partidari de deixar-les com estan. A més, el conjunt actual permet oferir un espectacle festiu amb la coronació i els pregons de caire teatral.

L’any vinent acaba el seu segon mandat a la Confraria del Cava. Continuarà presidint-la?Crec que amb vuit anys al capda-vant de l’entitat hauré cobert una etapa. Faig la feina amb molta il·lusió i tots els membres de la junta dediquem moltes hores els dilluns als vespres i altres dies per preparar les activitats, però crec en els relleus i penso que seria bo que una altra persona agafés el re-lleu de la confraria per emprendre nous projectes.

PERE BONET FERRERPresident de la Confraria del Cava de Sant Sadurní

El consum de vi a Espanya és ridícul i la culpa la té, en part, la nostra generacióTé la perspectiva privilegiada del sector del cava que li dóna el fet de ser director de comunicació de Freixenet i alhora presidir des de fa set anys la Confraria del Cava de Sant Sadurní. Anuncia que vol deixar aquest darrer càrrec per donar pas a noves persones al capdavant de l’entitat i, per tant, aquest podria ser el seu darrer any de presidència. Acaba de tancar una exitosa Setmana del Cava que ha complert enguany la seva trentena edició i continua treballant per la promoció del cava amb la vista posada sobretot en la internacionalització i el suport a les empreses.

IMMA PULIDO

L’ENTREVISTA

EN ALGUNA OCASIÓ ENS HAN PRESSIONAT FORÇA PERQUÈ ALGUN ANY HI HAGI UN REI DEL CAVA

PENSO QUE SERIA BO QUE UNA ALTRA PERSONA AGAFÉS EL RELLEU DE LA CONFRARIA


L’ENTREVISTA

Ha aconseguit tot el que s’havia plantejat, en aquests anys?Penso que hem tirat endavant tots aquells objectius que inicialment m’havia plantejat. En primer lloc, volia normalitzar la imatge del cava, que venia del boicot, i, en segon lloc, volia internacionali-tzar la confraria, cosa que hem aconseguit amb les tres investi-dures internacionals que hem fet. La primera als Estats Units, a Los Angeles, la segona al Japó i la da-rrera de nou a Nord-America, a Nova York, on vam situar el cava al màxim nivell i va tenir un fort ressò, especialment al Japó, on la litúrgia de la confraria lliga molt amb el caràcter del país.

Jo anava a dir-li que veia aquesta litúrgia precisament obsoleta.I potser molts de nosaltres també des de dins la hi veiem, però quan vas per aquests móns veus que el cerimonial dóna prestigi a l’acte, i és molt ben valorat. A més són actes d’investidura que solen durar 45 o 50 minuts i que qui els veu per primera vegada es mostra inte-ressat, és clar que si portes 30 anys veient-ho és més avorrit.

I la propera investidura interna-cional?La farem l’any que ve al Brasil. Un país on, malgrat que l’economia ara mateix ja no creix tan especta-cularment, està considerat un país emergent i té un gran potencial per al cava, ja que el consum del nostre producte creix cada any, S’ha d’aprofitar. L’exportació és la solució a la crisi.

Quan surten a l’estranger, tenen quantificada econòmicament la repercussió d’aquestes accions mediàtiques i promocionals?És molt difícil mesurar la causa-efecte, però el que aconseguim és que es parli del cava. A més, les es-tadístiques es poden llegir de mol-tes maneres, però, per exemple, quan vam arribar al Japó, el cava havia experimentat una lleugerís-sima davallada de 300.000 ampo-lles i, quan vam marxar, a l’any se-güent, vam augmentar a un milió. Ho va fer la Confraria? No, segur que no. Però vam aconseguir que es parlés del cava a molt alt nive-ll, prestigiar el cava i, sens dubte, ajudar les marques que venguessin millor els seus caves. O sigui, que una mica de mèrit sí que podem tenir.

De quin tipus de cava estem par-lant?Quan la Confraria surt a l’estranger sempre fa promoció dels caves de gamma alta. És cert que el gran volum d’exportació el formen els caves de la gamma mitjana però, a banda de les investidures, organi-tzem també actes especialitzats on donem a conèixer els millors caves entre el públic especialitzat, fem introduccions tècniques al cava, parlem i expliquem la nostra di-ferencia en relació a altres zones, els avantatges del nostre territori, la qualitat dels nostres enòlegs i,

finalment, degustem grans caves amb harmonia amb la seva gastro-nomia. Són conferències i posades en escena molt qualificades.

I a l’estat espanyol?Aquí la imatge del cava està molt estandarditzada, tot i que cada ve-gada es valora més el producte de qualitat. Actualment cada celler té, com a mínim, un cava rosat de gamma alta i un gran reserva, o dos o tres. El cava és un vi molt especial que ha sabut declinar-se en una gamma que molt pocs vins tenen al món. Hem de saber po-sar-lo en valor.

Com veu la Jove Confraria del Cava?Fan una feina excel·lent i, a més, molt difícil, ja que ells promouen el cava en un ambient, els dels jo-ves, que no està acostumat a beure vi. La culpa la tenim nosaltres, els de la meva generació, que durant anys hem dit als nostres fills que vagin en compte amb el vi i quan s’han fet grans han acabat be-vent altres coses i han abandonat la cultura del vi en favor d’altres cultures menys nostres i no tan saludables com el vi, que és part de la Dieta Mediterrània. Això està provocant que el consum de vi en aquest país sigui ridícul. De-vem estar a hores d’ara en els dotze litres de vi per persona i any a Es-panya, comptant els turistes, que també beuen. És ridícul si tenim en compte que som el país amb major superfície de vinya. I bona part de la culpa la tenim els de la nostra generació.

El futur del cava a curt termini és positiu?La situació és delicada i ens n’estem sortint amb uns esforços importantíssims. Possiblement aquest any el tancarem amb un lleuger augment en volum aconse-guit amb molt de treball i esforç per part de tots els elements que conformen la cadena, des del pa-gès, que està cobrant preus baixos pel raïm, a l’elaborador. Però tots hem de fer aquest esforç per man-tenir el lloc de treball de moltes famílies, el paisatge o l’entorn.

Un agricultor podria dir-li que cobra el mateix ara que quan les coses anaven econòmicament bé al sector.Jo entenc l’agricultor, però també entenc l’elaborador, que ha de fer esforços importants per mante-nir-se en l’actual situació, i a ho-res d’ara no es pot fer millor. No obstant això, hem de pensar a mig termini i començar a rectificar per millorar el futur de tot el sector.

I de cara a la campanya de Na-dal, l’acabarem bé?Aquest 2011 està sent un any molt difícil i acabarà amb unes eleccions, cosa que no ajuda mas-sa, però penso que podem acabar l’any de forma positiva treballant molt i sobretot gràcies a l’esforç d’exportació que estan fent les empreses del sector.

EL CAVA ÉS UN VI MOLT ESPECIAL QUE HA SABUT DECLINAR-SE EN UNA GAMMA QUE MOLT POCS VINS TENEN AL MÓN

ENTENC L’AGRICULTOR, PERÒ TAMBÉ ENTENC L’ELABORADOR, QUE HA DE FER ESFORÇOS IMPORTANTS PER MANTENIR-SE EN L’ACTUAL SITUACIÓ


OPINIÓ

Potser si les autoritats haguessin conegut les lleis d’entorn econò-mic-social, i haguessin deixat d’intervenir com ho van fer, els fets podrien haver tingut el se-güent procés: els extraordinaris be-neficis haurien animat altres em-prenedors, incrementant l’oferta d’aliments i baixant els preus d’aquesta manera s’hauria aconse-guit el més important en aquells moments: la defensa de la ciutat i la reducció de preus s’hauria ob-tingut per una llera més natural i més efectiu. Com la funció de contrabandista, era lliure per a qualsevol persona, si la població hagués estat més previnguda, s’hauria assegurat el subministrament, obligant els propulsors del nou ordre a tras-passar el límit dels preus fixats per ells, transformant els dirigents de somnis i de paraules en emprene-dors al servei del poble. Si a l’anterior li donem un valor més general, recordarem que el nom-bre d’experiències empresarials va generalment lligat a les condicions de l’entorn empresarial. Com més favorables siguin les condicions, major nombre d’activitats em-presarials s’engegaran. Tot això és una garantia per al manteniment i expansió de l’oferta de productes, per al creixement de l’ocupació i l’estabilització de preus. Una política agressiva en relació al món empresarial pot satisfer, mo-mentàniament, certs sentiments i frustracions de la població, però a mig termini es converteix en una política enormement negativa per al progrés i el nivell de vida de les nacions. No és estrany, doncs, que les po-lítiques econòmiques antiempre-sarials a mig termini degenerin en processos inflacionistes, al minvar l’oferta de béns, en elevacions de les taxes d’atur, al contreure el nombre d’experiències producti-ves, en la reducció de les bases im-posables dels impostos i dels seus contribuents al finançament de les despeses socials i, en definitiva, en fer inviable l’estat del benestar. Això, potser expliqui el fracàs dels projectes utòpics en l’economia, que van servir més per afiançar el progrés social i econòmic de les classes dirigents de la utopia, que per assegurar i millorar el nivell de vida i de llibertat dels seus pobles.

Fa temps, ens vam fer ressò d’un article del professor José Carlos Jarillo (Visión

ecológica del paro) publicat en la revista Actualidad Económica. Dins de l’article es recollia el següent fet històric: “el setge d’Anvers per les tropes espanyoles, el 1.584. Uns quants habitants de la ciutat i els pobles propers, van trobar el procediment per burlar aquesta pressió sobre la ciutat, que irremeiablement anava a provocar la rendició per falta d’aliments. Lògicament, el preu a què es ve-nien els aliments era astronòmic, per la qual cosa les autoritats, a re-queriment dels ciutadans, van de-cidir intervenir per evitar aquesta especulació a costa de l’explotació de gran part de la població. La Junta Provisional de Govern d’Anvers va decretar la pena de mort per als que gosessin ven-dre els productes per sobre d’uns llistats de preus màxims. Els ha-bitants d’Anvers van respirar tranquils pensant que, d’aquesta manera, els productes tindrien un preu més just i a l’abast de tots. Però sense l’incentiu d’una gran benefici, els contrabandistes van deixar de jugar-se la vida, buscant, com la resta de ciutadans, una activitat més tranquil·la, i sense aquesta via de avituallament, la ciutat es va rendir en poc temps”.D’aquest cas podem extreure un conjunt de reflexions sobre la rela-ció entre Utopia i Economia.Convé, prèviament, recordar la importància de l’economia en la vida dels pobles.La producció d’un país és el que determina el seu nivell de vida i amb ell el seu nivell cultural i edu-catiu, el grau de llibertat dels seus habitants i fins i tot a la qualitat del seu sistema polític.Un país que descuida la seva pro-ducció està condemnant els seus habitants a un futur decadent, amb el consegüent perill per a la seva estabilitat social i política in-terna i fins i tot per a la seva inde-pendència nacional, i això ho han entès dirigents de tots els colors des dels socialistes de Brasil als comunistes de Xina, que van fer una poda dels seus principis ideo-lògics per treure als seus països de la misèria.L’èxit dels productes de les empre-ses nacionals als mercats és l’única

INDIGNACIÓ SOCIAL:UTOPIA I ECONOMIA

molt més just que l’anterior, en el qual desapareixerien les injustí-cies, l’explotació i l’especulació. Era viable el nou ordre econòmic? Si seguim l’exemple, comprova-rem que no. El nou ordre va aca-bar amb les vides i el patrimoni dels seus habitants. Com és pos-sible que els ciutadans no previn-guessin aquest desgraciat final?Crec que, en aquests casos, fa falta la coincidència d’una minoria ha-bilidosa en l’exposició d’un idea-ri atractiu emocionalment i una població poc intel·ligent i dejuna d’experiència. La primera fa so-miar els seus oients que el submi-nistrament no s’interromprà amb el nou ordre i que, a més, es be-neficiaran d’uns productes a preus baixos i a l’abast de tot el món. Normalment, aquests antecedents deriven en una situació de desen-cantament social quan la població comprova que aquests planteja-ments no es compleixen, veient com es va empobrint el seu nivell de vida. Però quan adquireix l’experiència de la realitat dels plantejaments utòpics, acostuma a ser tard. El que succeeix és que els compor-taments humans solen habituar-se ràpidament a les noves circums-tàncies, i privats els riscos d’una

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

llavor (el sector públic ja no pot ser l’assecant de l’atur) que farà brotar nous llocs de treball en les seves economies i la qualitat de la formació dels seus treballadors la que evitarà que aquests passin a mans exteriors, en un món globa-litzat i amb espais geogràfics amb lliure circulació de béns i de per-sones. L’acceptació d’aquests punts ante-riors per la gran majoria de ciuta-dans, és fonamental per assegurar la prosperitat d’un règim polític democràtic.No té sentit que tot el món com-prengui que el turisme tindrà un bon any, donada la situació favo-rable del nostre país en relació a altres destinacions turístiques pro-peres amb problemes i que això suposarà, segons les nostres auto-ritats, un creixement de la produc-ció i de l’ocupació i no s’entengui que això es podria reproduir en tots els sectors si els governants milloressin les condicions finan-ceres i legals del sector productiu nacional fent-lo més competitiu i traient-lo de l’asfíxia financera actual. Anem a l’exemple anterior. Un grup de ciutadans pressiona les autoritats i aquestes imposen un nou ordre econòmic, en principi,

compensació adequada, és lògic que ningú volgués assumir-los. Aquest exemple ens evidencia la limitació de l’ordenació del com-portament humà en l’economia. El bon governant és el que s’adapta a la psicologia dels ciutadans i els treu el màxim de profit per a la comunitat. La manera que els ciutadans assu-meixin voluntàriament funcions complexes i d’alt interès social, és el que trobin una recompensa als seus esforços, sinó deixaran d’atendre-les, ja que el nombre de ciutadans desinteressats és mí-nim.El culpable de la situació de desproveïment no és, com nor-malment solen dir els dirigents fracassats, dels que van deixar de jugar-se la vida per realitzar una funció de vital importància, sinó del nou ordre, imposat per ells, que ho va impedir.La intervenció de les autoritats, en principi ben intencionada, fina ment va ser nefasta per als interes-sos de la col·lectivitat, ja que va provocar la seva ruïna total, El que les autoritats i la població indignada van evidenciar, és un desconeixement de les lleis econò-miques i de les normes que re-geixen el comportament humà.


EMPRESA

El passat mes de setembre a la Masia Cabanyes de Vila-nova, en un acte organitzat per l’ADEG, vàrem sentir a parlar de talent. Una jornada en què professionals del món de l’empresa van parlar i re-flexionar sobre aquest bé tant preuat que s’anomena talent.Si fem cas a la saviesa d’Horaci, entendrem per què en moments complexos com l’actual, escoltem reflexions, més que mai, sobre aquest concepte: “L’adversitat té el do de despertar talents que en la prosperitat haurien romàs dor-mits”Talent prové de la paraula llati-na “talentum” i s’utilitzava com a moneda imaginària valorada en equivalències en pes (mai no se’n van encunyar mo-nedes). Tampoc avui es pot mesurar objectivament però també l’utilizem com a mesura de valor.És bonica l’expressió “desper-tar talent”, i ho és perquè ens suggereix que tots podem te-nir un “dormilega” com aquest a dins. És tracta de descobrir-lo i treballar molt perquè aflori. I això és necessari en el món de l’empresa, és clar, però ho és encara molt més en el món de l’educació. Cap nen o nena no hauria de sortir de l’escola sense haver descobert en què pot desenvolupar el seu ta-lent. Els experts ens diuen que aquest valor s’expressa en l’acció; és a dir, veiem que una

persona, una organització o un territori tenen un determinat talent quan fan alguna cosa ben feta. I sabem que també té coordenades en l’espai i en temps; vol dir que talents que en un lloc i una època determi-nades són molt preuats poden no tenir tant valor en un altre lloc o moment.Tradicionalment hem posat en valor talents relacionats amb la lògica, amb el llenguatge, amb l’expressió corporal, amb l’art, amb l’esport... i hem elevat a la categoria quasi d’herois aquells que l’han desenvolu-pat i mostrat amb genialitat.Si el moment actual és d’adversitat, que ho és... quins talents caldria desenvolupar i despertar?, ens preguntem...La resposta no deixa gaire lloc a dubtes: talents fins avui poc contemplats esdevenen bàsics per un moment actual i també de futur de profunda incertesa.La intuïció, la creativitat i els talents socials (com la capa-citat de dialogar i comunicar-se) ens seran necessaris per afrontar canvis i inestabilitats laborals dels propers temps.I el que és bo a nivell indi-vidual, ho és encara més a nivell col·lectiu. Una societat sense talent aixafa els talents individuals. És feina de tots aconseguir que aquest territori nostre generi les oportunitats suficients perquè tothom s’hi pugui desenvolupar.

Despertar talents...

MARIA BATET ROVIROSA

Formadora especialitzada en creacióde metodologies per emprendre

deració de Treballadors Autò-noms Dependents i el Departa-ment d’Empresa i Ocupació de la Generalitat amb el suport del Fons Social Europeu. El Consell Comarcal, col·laborarà en la di-fusió dels objectius i els serveis que ofereix el projecte.

EL CCAP S’ADHEREIX AL PROJECTE “REINICIA’T. TORNA A EMPRENDRE” Reinicia’t és un projecte adreçat a les persones empresàries i autò-nomes que han viscut una expe-riència empresarial fallida, amb la voluntat d’ajudar-les a accep-tar la seva situació i ajudar-les a tenir la confi ança, les habilitats i els recursos necessaris per tornar a emprendre.Les entitats promotores d’aquest projecte són la patronal Cecot, la Fundació PIMEC, Acció Social, la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya, la Fe-

MOTIVATION TRAINING

Agustí Romeo, dissenyador in-dustrial i màster en màrqueting, ha endegat un projecte a la co-marca anomenat Motivation Training, que se centra en les actituds personals per augmen-tar la motivació i implicació de les persones amb la seva empresa i, per tant, millorar el seu ren-diment. Es tracta de sessions de training personalitzades a mida de cada empresa, basant-se en el sentit comú i treballant les eines adients per a poder aplicar-les. Per a més informació: [email protected]

de l’extraordinària programació d’espectacles produïts per “La Principal”. El protocol de la signatura ha es-tat fet pels dos presidents, Miquel Àngel García, per part del Casal de Vilafranca, i Xavier Cardona, per part de l’organització empre-sarial.

L’ADEG I EL CASAL SIG-NEN UN CONVENI DE COL·LABORACIÓ

L’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEG) i la Societat “La Principal”, el Casal de Vila-franca han rubricat un acord de col·laboració amb el propòsit de promoure actuacions conjuntes i compartir recursos. Entre altres acords de coopera-ció, es contempla l’intercanvi i la compartició de recursos, com ara la disposició d’espais socials i la cessió d’aules de formació. A banda, l’ADEG servirà d’altaveu

L’empresa de ciment Uniland, a Santa Margarida i els Monjos, ha fet una aposta per reduir l’impacte de la seva activitat en el medi am-bient a través de l’anomenada va-lorització energètica dels residus. Es tracta d’un mètode més sos-tenible que aprofi ta l’energia dels residus alternatius com fustes, plàstics o llots, entre d’altres, per poder usar-los com a combustible. D’aquesta manera s’aconsegueix substituir el coc de petroli, un combustible fòssil no renovable altament contaminant. Tal com vam donar a conèixer en l’anterior número del Penedès Econòmic, Fomento de Construc-ciones y Contratas (FCC) ha des-tinat una partida de 3,5 milions d’euros per a la construcció d’una

planta a Castellbisbal especialitza-da en la transformació de residus industrials no perillosos en com-bustibles per a plantes cimenteres. Això ha permès a Uniland signar un contracte de subministrament amb FCC per tal de poder usar aquests residus com a combustible alternatiu en els forns de les seves fàbriques als Monjos i Vallcarca,

al Garraf. Aquest subministra-ment permetrà abastir el consum dels forns d’Uniland, un dels pi-lars bàsics d’aquest nova etapa que suposarà una reducció global de les emissions de CO2. Amb la valorització també disminueix el volum de residus als abocadors, evitant les emissions de metà as-sociades i la contaminació del sòl, una de les peticions de la població de la zona. Segons el director de la fàbrica d’Uniland als Monjos, Enric Ma-carrón, “la valorització no només reporta energia i menys residus, sinó que, a diferència de la incine-ració, no s’han de destruir residus, ja que els aprofi tem”. Macarrón també comenta que els primers residus que van usar per a la com-bustió van ser les restes de poda vegetal triturada, fa sis mesos, mentre que al juny van començar a treballar amb el rebuig aprofi -table de la brossa inorgànica. Al gener, és previst que incorporin les farines càrniques procedents de l’escorxador.Per tal de poder adaptar l’activitat de la fàbrica al mètode de la valo-

rització, Uniland ha invertit prop de 4,5 milions d’euros en la substi-tució de l’electrofi ltre que redueix les emissions de partícules, i 4,2 milions d’euros en la construcció de les noves instal·lacions, una nova zona de descàrrega de camio-ns i emmagatzematge. Tot plegat suposa un pas enda-vant d’Uniland per acostar-se a les directrius de la Unió Europea en la seva iniciativa de lluitar con-tra l’escalfament global. Al 2009, només un 22% de les empreses europees usava combustibles alter-natius, una xifra que a dia d’avui és més que probable que hagi augmentat. El Director de Medi Ambient d’Uniland, Jordi Flores, afi rmava amb convicció que Cata-lunya ja es pot trobar entre el 10 i 12%, una dada inferior a la mi-tjana europea, però molt positiva si tenim en compte que al 2009 només un 6% de les empreses catalanes apostaven pels residus alternatius. En l’actualitat, les sis empreses cimenteres de Catalunya ja han iniciat el procés de valorit-zació, una notícia positiva de cara al futur.

Uniland aposta pels residus alternatius per ser sostenible L’empresa cimentera aplica, des de fa uns mesos, el mètode de la valorització a la fàbrica dels Monjos

LÍDIA OÑATE

Les noves instal·lacions de la fàbrica d’Uniland als Monjos

UNILAND REDUIRÀ LES EMISSIONS DE CO2 I L’ABOCAMENT DE RESIDUS AMB LA VALORITZACIÓ


OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGAQuímic i MBA per ICADEColumnista d’Expansión

Tengo que confesar una cosa, me cuesta mucho escribir, me da una pereza enorme.

Con demasiada frecuencia tengo ganas de tirar la toalla y pasar de todo. Cuando alguien me envía un correo electrónico pidiéndo-me que escriba algo que suponga redactar más de cuatro líneas, me entran sudores fríos. Cuando ten-go que contestar comentarios a un post, me cuesta mucho encontrar el momento… y las ganas.No sé si a ti te pasa lo mismo, su-pongo que sí. Quizás sea pereza, como en mi caso, o quizás es pu-dor, o quizás es que no tienes un momento para sentarte a pensar y escribir. Y ahí está el problema y también la oportunidad.Escribir es algo que implica tiem-po, esfuerzo y concentración y esas son cosas de las que no solemos disponer. Por lo tanto, el número de personas que quieren, y sobre todo, pueden permitirse el lujo de dedicar tres o cuatro horas a la semana a escribir se reduce terri-blemente. Pero cuando eso ocurre, las posibilidades de destacar, dife-renciarse y posicionarse aumentan muchísimo. Por eso, escribir es una de las armas más poderosas para una estrategia de Branding Personal.Hace poco decía que es curioso que precisamente en un entorno tan visual, tan interactivo y tan multimedia como dospuntoce-rolandia lo que triunfe sean los “clásicos”: Leer, escribir, hablar. No sé si esto cambiará cuando los buscadores sean capaces de identi-ficar, ordenar y priorizar algo dis-tinto al texto, pero de momento la mejor herramienta está en nues-tras manos, nunca mejor dicho. La tecla, el bolígrafo, el rotulador o la pluma de ave sigue siendo el mejor “interface” para tu Marca Personal.Cuando hablo de Marca Personal, creo que todo el mundo entien-de que no hay que ser Ingeniero Astronaútico para diseñar una estrategia de posicionamiento. El problema es otro: es el de hacer algo para que te conozcan. Lo que ocurre es que las mejores formas de darte a conocer, aparte del Net-working, implican escribir, prepa-rar documentación y poner argu-mentos sobre un papel y, siempre

TODO LO QUE NECESITAS:LEER, ESCRIBIR, HABLAR

que puedas, subirte a un escenario y contarlo. Esto se aplica a La Red (Blogs, Twitts) o al mundo físico (artículos, libros, presentacio-nes,…).Con frecuencia, en eventos de esos que tanto abundan, veo a personas obsesionadas por las herramientas tecnológicas que van aparecien-do. Se pasan el día viendo lo que hacen otros o las “tontás” que la gente sube a La Red. Sin embargo, parece que no se dan cuenta que lo realmente importante no es el instrumento virtual o el tipo de dispositivo que utilices sino lo que tu aportas, los contenidos valiosos que eres capaz de crear.Creo que para dejar una huella profunda e indeleble, para dejar una Marca Personal sólida y va-liosa hay que volver al principio. Creo que es muy difícil posicio-narte como alguien relevante y memorable si no se cumplen las siguientes condiciones:• Hay que LEER mucho (y de todo). Parece que ahora todo está en Google y eso es ¡mentira! No solo no está todo en La Red sino que además, lo que hay suele es-tar desordenado, repetido hasta el aburrimiento y muy posiblemente equivocado. Hay que leer libros (en papel o digital) porque son las mejores herramientas creadas hasta ahora para tener una visión general de un tema.

• Hay que ESCRIBIR mucho (y equivocarse). Poner tus ideas y opiniones por escrito es la mejor forma existente para llegar a mu-cha gente. Al sentarte delante de un folio o pantalla en blanco tie-nes que estrujar tus neuronas y eso te obliga a replantearte tus creen-cias y tus argumentos. Cada frase que escribes te ayuda a mejorar y eso fortalece tu Marca Personal. • Hay que HABLAR mucho (y ante personas distintas). En cuanto terminas de escribir hay que salir y dar la cara. El papel lo soporta todo. Parapetarte tras una pantalla y un teclado parece que te protege de todo. Pero la validez o la aceptación de tus ideas la com-pruebas cuando tienes que argu-mentar ante otras personas. Yo he leído bastante. Pero hasta que puse en marcha este proyec-to no he escrito casi nada. Y hasta hace siete años no tuve muchas oportunidades de hablar a una audiencia. Así que solo cumplía la primera de las tres condiciones. Sin embargo, poco a poco, a base de pruebas y meteduras de pata he ido cogiendo soltura suficiente como para defenderme escribien-do y hablando.Creo que la clave no está en hacer muy bien una de las cosas sino en practicarlas todas manteniendo un nivel digno.Si quieres hablar en público pero no lees ni te actualizas, pronto tendrás poco que decir y te repe-tirás además de quedarte fuera de juego.Si lees mucho pero no escribes, eso se notará cuando te dirijas a un grupo de personas porque tus ideas no estarán estructuradas. Po-siblemente tengas mucha pasión, pero lo que digas será fácilmente rebatible.Si lees y escribes mucho, pero no das la cara, te perderás una de las mayores satisfacciones que puede tener alguien, ver como reaccio-nan otras personas ante tus ideas y argumentos.Así que, si quieres que tu estrate-gia de Branding Personal sea efi-caz, olvídate un rato del rollo tec-nológico y vuelve a Grecia, Roma, al Renacimiento… Aquella gente no tenía Twitter, pero todavía es-tán con nosotros porque supieron leer, escribir y hablar.

PARECE QUE AHORA TODO ESTÁ EN GOOGLE Y ESO ES ¡MENTIRA!

PARAPETARTE TRAS UNA PANTALLA Y UN TECLADO PARECE QUE TE PROTEGE DE TODO


EMPRESA

El passat 13 d’octubre va fi nali-tzar el projecte EMPENTA, dut a terme des del Servei de Foment de l’Ocupació de l’Ajuntament de Vilafranca i emmarcat dins del programa Noves Cases per a Nous Ofi cis, del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).Aquest projecte, que es va iniciar l’octubre de l’any passat, ha con-tribuït a formar a la comarca de l’Alt Penedès un total de 50 jo-ves inscrits a l’Ofi cina de Treball com a demandants d’ocupació. Al llarg d’aquest any, aquests joves han tingut l’oportunitat d’especialitzar-se en un ofi ci i d’adquirir més professionalització de cara a la incorporació al món laboral. Al llarg del desenvolupament de l’EMPENTA, els participants han passat per un procés d’aprenentatge

on els primers sis mesos han rebut formació professional relacionada amb l’especialitat i, a més, han adquirit un seguit d’hàbits de tre-ball i responsabilitats de cara a la feina. Així mateix, s’ha ofert una formació bàsica complementària de català, càlcul, habilitats socials, d’alfabetització informàtica, de sensibilització mediambiental i

riscos laborals. Durant el darrer semestre els alumnes-treballadors han posat en pràctica en forma de treball productiu les diferents competències adquirides i han rebut una orientació i suport per a la inserció laboral, reforçant continguts formatius dedicats a l’autoocupació individual i el fo-ment del cooperativisme.

Finalitza el projecte EMPENTA formant 50 joves en atur

REDACCIÓ

Aquests joves han tingut l’oportunitat d’especialitzar-se en un ofici i adquirir més professionalització

El Tribunal de Justícia de la UE de Luxemburg va dictami-nar el passat 20 d’octubre que l’empresa penedesenca Freixe-net pugui registrar com a mar-ques comunitàries dos tipus d’ampolles, de cristall esmeri-lat, com a característica distin-tiva del seu producte. La sentència anul·la les decisio-

ns de l’Ofi cina d’Armonització del Mercat Interior (OAMI) i del Tribunal de Primera Instàn-cia Europeu, que en el 2007 va denegar el registre de les dues ampolles de Freixenet al consi-derar que l’envàs d’aquests pro-ductes no tenia sufi cient caràc-ter distintiu com per poder-lo patentar.

Freixenet guanya el pleit en la UE de les esmerilades

Diem que sí a tot. Sí a treballar més del compte, sí a fer les coses que no volem fer, sí als desigs dels demés. ¿Quantes vegades has dit sí? ¿Una? ¿Cent? ¿Mil? Aprèn adir no. Digues no a allò establert, digues no al conformisme i troba un vehicle que no s’assembla a cap altre. Descobreix el Citroën DS4 i digues no a l’automòbil convencional.¿Cupé, berlina, SUV? ¿O tot a la vegada? La seva línia potent i sobreelevada, el converteix en una silueta única. Treu el cap al parabrises panoràmic, al seu acurat interior, a laseva polifacètica gamma de motors i gaudeix d’una sensació completament nova al conducir.

ESP, AJUDA A LA SORTIDA EN PENDENT I CONTROL DE TRACCIÓ INTEL·LIGENT | LLUMS LEDS DIURNES DAVANTERES I TRASERES | CLIMATITZADOR AUTOMÀTIC BI-ZONA | FRE D’ESTACIONAMIENT ELÈCTRIC AUTOMÀTIC | SISTEMA DE VIGILÀNCIA D’ANGLE MORT | REGULADOR-LIMITADOR VELOCITAT PROGRAMABLE | FARS ANTIBOIRA AMB FUNCIÓ “CORNERING LIGHT” | PARABRISES PANORÀMIC GRAN ANGULAR | CONNECTING BOX | CITROËN eTOUCH | AJUDA A L’ESTACIONAMIENT | 4 LLANDES DE FINS 19”


OPINIÓ

XAVIER CARDONA TORRANDELLPresident de l’ADEG

No sortirem de la crisi es-talviant recursos escassos, sinó optimitzant-los. Es-

talviar com a objectiu primordial només condueix a exacerbar el fenomen de la crisi en escanyar el consum que es tradueix en una contracció de la inversió que rebo-ta sobre el consum i, per repetició, en un pervers amplificador de la crisi que provoca l’anorèxia del sis-tema econòmic.La semàntica de l’argument pot semblar irrellevant, però cal dir que hi ha una diferència coper-nicana entre estalviar i gestionar l’optimització de recursos escas-sos. D’optimitzar, se’n pot derivar la conseqüència d’un estalvi de recursos, però basar l’estratègia de la sortida de la crisi exclusi-vament en retallar-los, pot ser causa d’amputació traumàtica d’elements essencials per la recu-peració del ritme econòmic. En aquests moments de descon-cert i de divorci entre l’economia real i la financera, caracteritzada aquesta per profundes ziga-zagues que fan veritat l’aforisme “avui més que ahir i molt menys que demà”, l’empresariat es troba inerme da-vant d’aquestes escomeses, perquè el risc calculat propi de l’activitat empresarial es fa risc incalculable que fa naufragar o arronsar les ini-ciatives emprenedores. Malgrat la generalitzada escassetat de recursos que patim avui, n’hi ha un, potencialment disponible, que cada vegada més hauria de contribuir a optimitzar-los: la me-ravellosa facultat individual que és el talent humà batega en el si de la societat, disponible per ser localitzat, desenvolupat i gestio-nat en l’aventura de la generació de coneixement. L’aportació es manifestarà en l’obertura de nous horitzons de creativitat en el camp de la ciència i la tecnologia, en el món de l’art i la cultura i, en con-seqüència, en el desenvolupament econòmic i en el benestar social. El talent humà és també un fac-tor escàs, primordial perquè és el principi actiu que fa possible la gestió i l’optimització de la resta de factors escassos. Paradoxalment el talent, que hauria d’estar al vèr-tex dels recursos disponibles, es malbarata a dojo fent molt poc per posar-lo de manifest per tal

EL GENI, UNA RARESA; EL TALENT, UNA NECESSITAT SOCIAL

que provoqui la necessària eclosió en el camp de qualsevol activitat humana. Tal vegada, en ser un actiu intangible que per la seva naturalesa no té unitat de mesura física, els agents socials passem de llarg preocupats en la immediate-sa d’arguments que, en relació a la importància de la localització i la utilització del talent humà, són simples futeses. És clar que podem mesurar les tones de carbó extretes d’una mina, la potència d’una reacció nuclear, els quirats d’un diamant, la velocitat del so i de la llum... però som incapaços d’acotar en termes de dimensió l’abast de l’enginy humà. Només estem en condicions d’entendre -i no sempre- els efectes del talent: la teoria de la relativitat, la teoria del “big bang” el genoma humà... Una mica -permeteu-me la digres-sió- el talent és com una màquina de la qual coneguéssim l’energia generada, però no pas la potència. Avui el talent humà és el filó de creativitat que ens hauria de, per-metre sortir del marasme a que ens ha portat l’avarícia i l’especulació humanes. En definitiva, la part més transcendent de l’home con-

tribuint a apaivagar la insolidari-tat i l’egoisme. Tampoc hem de ser massa optimistes i caure en el parany de fórmules màgiques ba-sades en l’únic imperi del talent, doncs aquest només es farà palès pel sacrifici, l’esforç, el risc i la res-ponsabilitat de tota la societat, els que tenen talent i els que en tenen menys. Perquè el talent tampoc és un manà tan abundant que brolli de tot arreu. De genis pocs, mitja dotzena cada dos o tres segles amb prou feines. Alguns d’irrepetibles com Aristòtil, Copèrnic, Leonar-do ó Einstein, per citar paradig-mes, no pas els únics, tanmateix. L’escassetat de genis, categoria su-perlativa del talent, és equipara-ble, en un ordre físic, a la troballa de grans diamants a través de la història. Tal vegada el més famós, és el Koh-i-noor, Muntanya de llum, que fou trobat al segle XIII a l’estat d’Andra Pradesh a l’Índia, la història de la qual està vinculada a la crònica del poder i l’ambició humana que el van fer canviar de mans amb freqüència i amb l’abundant vessament de sang dels qui mai el posseirien i potser mai l’haurien vist. Avui és una de les

NO SORTIREM DE LA CRISI ESTAL-VIANT RECURSOS ESCASSOS SINÓ OPTIMITZANT-LOS

Joies de la Corona de la Monar-quia anglesa. Després pedres enca-ra més espectaculars foren trobades al segle XVIII al Brasil, i més tard al XIX al Transvaal a l’Àfrica dels Sud. La Golden Jubilee ó la Mille-nium Star de més de 700 quirats són exemples del miracle de llum i transparència que són aquestes gemmes després que un tallador expert hagi evidenciat els eixos de simetria i les facetes en un exercici de gran precisió i habilitat. El paral·lelisme entre la disponi-bilitat de l’intangible concepte del talent i l’escassetat de pedres pre-cioses -escassetat menys evident en el cas de topazis, safirs, robís o aigües marines- resideix en la difi-cultat de la seva localització per la gran quantitat de roques que s’han de moure i la minuciositat amb què s’ha de fer. A l’inextricable laberint de la societat, localitzar els individus amb talent, que pu-guin desplegar creativitat generant coneixement intensiu, no és gens senzill. S’ha de moure molta roca per part dels agents socials, i de la simbiosi d’esforços de la “triple hèlix” -Universitats, Empreses i Administració- en poden sortir individus amb talent i amb enginy que aportin cabal a la generació de coneixement de suficient abast per fer prosperar la societat.El talent és la prioritat per tal de generar innovació, que és el mo-tor de l’activitat empresarial, i concretament, la productiva. Avui més que mai cal captar el talent, formar-lo, excel·lir-lo i conservar-lo, perquè és un factor escàs que paradoxalment podem multipli-car si els agents socials són capaços d’accedir al filó inexhaurible de talent potencial que representa el col·lectiu social. La generació de coneixement -diguem-li recer-ca- i la innovació són la resultant de dos components transversals: la internacionalització, és a dir, pensar, ser i fer globals, i la socia-lització, fent que la tecnologia i la innovació estiguin inserides a la nostra societat. Corol·lari de tot el que s’ha expo-sat pot ser dir senzillament: donem el poder al talent per salvar-nos del naufragi en què es troba sub-mergida la nostra economia però sobretot la nostra societat, Quan abans ho entenguem, millor.


Editor: Josep Barella i PuigDirector: Marc BarellaSubdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Imma Pulido, Daniel Sancho ParísDisseny i maquetació:Abdelghafour EddalaiFotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina HernándezGestió comercial: Montse CalzadoLlorenç Claver

Núm. 5 - octubre 2011

PENEDÈS ECONÒMIC

El Cargol Publicacions, S.L.General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64http://www.penedeseconomic.comE-mail redacció: [email protected] publicitat:[email protected]ó: ImprintsaDistribució: Tel. 610 794 780Dipòsit legal: B-21217-2011

Immersos en una constant lluita per evitar la creixent fugida de clients a la com-petència, la majoria de les empreses dirigides al client final desenvolupa accions de fidelització, destinades a retenir el client i recompen-sar-lo per la seva lleialtat.Avui en dia, el client mitjà s’ha tornat cada vegada més intel·ligent i estudia, examina, escull i decideix. Les taxes d’abandonament per part del client es dispa-ren en quasi totes les com-panyies i sectors d’activitat. Un estudi recent difós en el Regne Unit assegura que les operadores de teleco-municacions britàniques afronten, de mitjana, taxes d’abandonament d’entre el 25% i el 35% dels seus clients tots els anys. En aquest marc, retenir el client, principal actiu de qualsevol empresa, s’ha tornat absolutament crí-tic. Fidelitzar és un terme molt emprat. Tan emprat, que s’utilitza pràcticament per tot, per indiscriminada i massiva que sigui una acció de màrqueting. En els últi-ms anys, han proliferat els “programes de punts” en tot tipus d’empreses, inundant les carteres dels consumi-dors de targetes de fidelit-zació. Concebudes inicial-ment per recompensar a aquells clients més fidels, amb descomptes i preus

avantatjosos, les Loyalty Cards han perdut gran part del seu atractiu perquè, en molts casos, tracten tothom d’igual a igual, perdent així la seva vocació inicial de constituir un “plus”. Aquest és un problema al qual s’estan enfrontant certes companyies del sector del turisme i de l’oci, que no han sabut transformar les seves targetes en eines de segmentació, vinculació i fidelització. Fidelitzar no només és re-tenir o vincular el client. Aquest concepte ha d’anar molt més enllà: solament sabent quant val un client per a l’empresa, serà pos-sible aplicar estratègies rendibles que el retinguin, recompensin o l’invitin ama-blement a abandonar. En definitiva, el client té l’última paraula. Mentre se-gueixi percebent que el ser-vei prestat no està a l’altura de les seves expectatives, seguirà sent un potencial abandonista. I mentre les empreses segueixin creient que els clients no se’n van, no descontents amb el ser-vei, sinó únicament moti-vats pel factor preu, per-sistiran en un greu error. Fidelitzar encertadament consisteix, entre altres fac-tors, a entendre per què un client està amb nosaltres i què és el que el pot portar a anar-se’n.

Fidelitzar els clients

MARC BARELLA HERNANDEZ

Director Penedès EconòmicEconomista

VINS&CAVES

Freixenet celebra aquest 2011 el 25è aniversari de les bodegues Gloria Ferrer, situades a la vall de Sonoma, Califòrnia (EUA). En aquest quart de segle de vida, el que va començar com una petita bodega amb poc més de 130.000 ampolles anuals, ha esdevingut, amb una producció que frega ara els dos milions d’ampolles i un vo-lum de negoci de gairebé 20 mi-lions de dolars, un dels referents

del grup Freixenet en el mercat americà i internacional. Coneguts són de Gloria Ferrer, sobretot, els caves, tot i que cada vegada estan prenent més rellevància els vins.El creixement en volum de pro-ducció i de negoci d’aquestes bo-degues ha anat en paral·lel al reco-

neixement i als guardons que han obtingut les seves marques per part de revistes especialitzades i en cer-tàmens enològics, cosa que dóna fe de la qualitat del producte.Per citar alguns dels reconeixe-ments obtinguts pels productes elaborats a Gloria Ferrer, diversos vins han estat inclosos entre els Top 100 de la prestigiosa revista enològica Wine Spectator. L’any 2003, Wine&Spirits, una altra re-vista enològica va nomenar Gloria Ferrer “Bodega de l’any”. En els

EN 25 ANYS ARRIBA FINS ALS 2 MILIONS D’AMPOLLES I ELS 20 MILIONS DE XIFRA DE NEGOCI

Gloria Ferrer de Freixenet celebra els 25 anys als EUA

darrers dos anys (2009 i 2010), la bodega de Somona ha obtingut 140 medalles d’or en certàmens enològics, amb l’afegit d’haver es-tat reconegut un dels seus enòlegs “Enòleg de l’any” en el prestigiós concurs de vins de San Francisco.Com a curiositat, dos antics pre-sidents dels EUA, Bill Clinton i George Bush Jr., van servir vi de Gloria Ferrer al rei Joan Carles i al president Jose María Aznar res-pectivament, quan van vistar els Estats Units.

Guardons i creixement exponencial en producció i negoci beneeixen l’aposta pel mercat americà

REDACCIÓ

Bodegas Torres duplicarà el nombre de botigues a la Xina

Bodegas Torres està consolidant la seva posició en el mercat del vi a la Xina, ja que preveu augmentar la seva xarxa de botigues de les 17 actuals fins a les 37 en el que que-da de l’any.Torres va augmentar un 40% les seves vendes a la Xina i va iniciar la venda directa a través d’Everwiness, la divisió de consum de Torres China. Així Everwiness té 8 botigues pròpies distribuides per Shangai, Xi’an, Guangzhou, Hangzhou, Chengdu i Nanjing i sis concessions en grans superfí-cies, a més de tres corners. Els propers mesos es preveu am-pliar la presència de Torres China amb obertures en centres comer-cials: a través de la cadena Hola, i la resta gràcies a un acord amb la cadena de supermercats Spar. El repte és seguir extenent la ca-dena i les previsions que maneja el

grup passen per aconseguir els 62 punts de venda el 2013, dels quals 21 seran propis, 17 concessions i 24 espais diferenciats o corners en grans superfícies.Torres China, amb 217 treballa-dors i 6 oficines repartides pel país asiàtic, s’ha convertit en la tercera major importadora i distribuïdora

de vins del país, tant propis com de tercers. El 21% dels seus ingressos procedeixen d’Everwiness. També ha desenvolupat un canal de ven-da per internet, que va créixer un 143% el 2010. Les exportacions a Xina suposen l’1% de les vendes totals del grup Torres, el qual va facturar 205 milions l’any passat.

Botiga d’Everwiness situada a la ciutat xinesa de Shanghai

REDACCIÓ

24 Penedès Econòmic

VINS&CAVESsetembre 2011

Aquells dibuixets tan estranys

Uns dibuixets extranys pintats de color negre, de formes curioses, amb tres quadradets a les cantona-des i amb fons blanc, que a simple vista no s’entenen en absolut, es-tan començant a assaltar-nos da-rrerament. Els estem veient per tot arreu. Es tracta dels codis QR. El codi QR és un codi de barres en 2 dimensions (codi matriu) que pot emmagatzemar fins a 7.089 caràcters numèrics o 4.296 caràc-ters alfanumèrics (contràriament al codi de barres “tradicional” que només pot emmagatzemar de 10 a 13 caràcters). Els clàssics i tradicionals codis de barres que veiem a pràcticament tots els productes que comprem van ser inventats als Estats Units l’any 1952, però no va ser fins a mitjan de la dècada dels 80 que es van començar a fer populars. Avui més d’un 85% de tots els produc-tes del món vénen amb el seu codi de barres imprès. Un dels llocs on més veiem el seu benefici és als su-permercats, ja que en lloc d’haver d’ingressar manualment el preu de cada producte al passar per caixa, ara només llisquen el producte so-bre un lector làser que automàti-cament l’identifica, agregant-lo al nostre compte i descomptant-lo de l’inventari. Però els codis de barra tradicionals són molt limi-tats, podent contenir només una seqüència de números molt curta i, a més, no tenen un sistema de correcció d’errors -raó per la qual veiem a les caixeres intentant pas-sar un producte múltiples vegades pel lector per finalment desistir i ingressar manualment la seqüèn-cia de nombres-. Per millorar el tradicional codi de barres, els japonesos van inventar a mitjan de la dècada dels 90 el codi QR, dissenyat especialment perquè funcioni sempre i ràpid i incorporant un sistema de correc-ció d’errors. Això significa que si alguna part del codi QR està tacat, danyat o doblegat, el lector és ca-paç d’interpretar-lo de la mateixa manera.Té l’avantatge de poder emmaga-tzemar moltes informacions tot i ser petit i ràpid d’escanejar. Així, les sigles ‘QR’ deriven de ‘Quick

Response’, ja que el creador, la companyia japonesa Denso-Wave, aspirava que el codi permetés que el seu contingut es llegís a alta velocitat. Els codis QR són molt comuns a Japó i de fet són el codi bidimensional més popular en aquest país.Per accedir a la informació contin-guda o encriptada en un qr-code, és necessari un dispositiu digital de captura d’imatges, ja sigui una càmera de fotos d’un mòbil amb l’aplicació adequada o una web-cam, i un software específic lector de qr-codes. Malgrat que inicial-ment es va usar per registrar re-canvis en l’àrea de la fabricació de vehicles, avui, els codis QR s’usen per a administració d’inventaris en una gran varietat d’indústries. Ara, amb la popularització dels telèfons mòbils intel·ligents, els smartphones, la lectura d’aquests codis QR s’ha tornat molt senzi-lla, ja que només exigeix enfocar el codi en la pantalla del dispositiu,

ja sigui un iPhone, Black Berry o qualsevol altre marca compatible. L’ús d’aquest codi està sent utili-tzat per les empreses per atreure i retenir als clients. Segons les xifres publicades recentment per Mobio, entre els mesos de juliol i desem-bre de l’any passat, la utilització del codi QR va créixer un massiu 1200%.Entre els avantatges principals d’aquests codis, segons els seus creadors, poden destacar: -Els codis QR són una fantàstica manera d’oferir més informació als consumidors i es pot col·locar sobre els productes, prestatges, punts de venda, o fins i tot en els cartells fora de la botiga. -Amb els codis QR no només s’ha

Un codi QR en una ampolla permet que el comprador pugui accedir a un catàleg sencer de les característiques del producte

d’oferir descomptes i estalvis. Es poden col·locar al costat dels pro-ductes per proporcionar informa-ció addicional. -Es pot fer intervenir a l’instant el consumidor en una competició, o que els dugui a una pàgina web on poden inscriure’s en premis.

-També es poden utilitzar per en-tretenir els consumidors, ja sigui al transport públic o a les sales d’espera, a banda de portar en-llaços cap a pàgines de descàrrega de música i vídeo. -Els codis QR també poden ser incorporats a les targetes de visi-

tés, col·locant un codi QR a la finestra de la seva botiga, perme-trà que els consumidors puguin accedir als productes que té a la venda l’establiment, i permet que vegin vídeos o informacions de la botiga. -I darrerament, està prenent més força la utilització dels codis per permetre els consumidors connec-tar-se en forma directa a l’activitat de Facebook, Twitter, YouTube i altres serveis socials.

ta tradicional, permetent que en l’espai reduït d’una targeta, s’hi in-corpori un catàleg tan ampli com es desitgi. -A banda, permeten que qualse-vol lloc es converteixi en un espai publicitari: tatuatges temporals en festivals o exposicions, sama-rretes, anuncis en premsa, tràilers de cinema, posavasos, tovallons, tiquets de caixa, el collaret de la mascota... -Com si d’una pàgina web es trac-

JOSEP BARELLA

UN CODI QR POT EMMAGATZEMAR FINS A 4.296 CARÀCTERS ALFANUMÈRICS

Amb un lector de QR, aquesta imatge ens portarà al web penedeseconomic.com

Amb l’arribada dels codis QR, qualsevol ampolla de vi o cava, es pot convertir en un autèntic catàleg publicitari ambulant. Per poc espai que hi hagi, ja sigui a l’etiqueta o a la contraetiqueta, sempre quedarà espai per inse-rir-hi un codi QR, que servirà de potent eina de promoció i de publicitat, farà més interessant l’experiència del consum i serà com tenir un catàleg tan extens com es desitgi i que pot contenir tota la informació imaginable.Així, diverses bodegues de la comarca han començat a des-cobrir els beneficis d’incoporar aquests codis a les etiquetes, ja que permeten una major inte-racció amb el consumidor. Amb la inserció del codi, qualsevol comprador tindrà, al moment, informació del producte, de la bodega, de la pàgina web, de l’any, les característiques del vi.... tot el que es desitgi. Fins i tot diverses bodegues han co-mençat a incoporar les possibi-

litats de maridatge que ofereix el producte, amb fotografies de plats i suggeriments de consum.Ja fa dos anys que la DO Mont-sant va incorporar el codi QR

identificatiu de la Denominació d’Origen, que permet conèixer to-tes les característiques de la zona, marques, elaboradors, caracte-rístiques dels vins, etc. Recent-ment, les ampolles de ‘Tio Pepe’, de González Byass, també han començat a incorporar aquests

codis, oferint informació de les vinyes, la història, la superfície que ocupen, les varietats que s’hi cultiven, la climatologia i les propietat del sòl.Fora de les nostres fronteres, on els QR estan gaudint d’una major acceptació és a les bo-degues argentines, que l’estan col·locant en gran mesura. Per Victoria Rey Petit, gerent de Cepas Argentinas, ‘apliquem el QR per tal de generar comuni-cació innovadora entre la marca i els consumidors. Hem de tenir en compte que el 64% dels escaneigs de codis QR el realitzen dones d’entre 35 i 44 anys, amb la finalitat d’obtenir la informació d’un producte. I es tracta d’un target molt desitjable’. La utilització de codis QR no es limita només a begudes alco-hòliques. Coca Cola també els està començant a incorporar en les noves llaunes de 25 centili-tres.

Un catàleg sencer inclòs en una ampolla


VINS&CAVES

Jordi Bort, que va tancar l’acte. Una cinquantena d’empresaris destacats del món vitivinícola van participar d’aquesta jornada de treball de l’AVC, que va con-cloure amb una visita guiada per les instal·lacions de Vallformosa a Vilobí del Penedès.

L’ASSOCIACIÓ VINÍCOLA CATALANA ES REUNEIX A VALLFORMOSA

Les instal·lacions de Vallformosa, a Vilobí del Penedès, van ser les escollides per l’Associació Viní-cola Catalana per celebrar aquest dilluns 17 d’octubre la jornada anual de treball de l’AVC dedi-cada a concretar les estratègies de futur.Un cop finalitzada l’Assemblea de l’Associació Vinícola Catala-na, els assistents van traslladar-se a la sala de la Cúpula on es va celebrar el dinar presidit pel Director General de l’INCAVI,

CONCURS FOTOGRÀFIC DE CAVES NADAL

Caves Nadal ha posat en marxa un concurs fotogràfic dirigit tant a professionals com a aficionats de la fotografia, amb l’objectiu d’apropar el Penedès al món. Aquesta primera edició està do-tada amb 1000€ en premis, tres càmeres fotogràfiques Canon SX 230 HS cedides per Fotoprix, i l’edició de les quatre fotografies finalistes de cada categoria en un calendari de col·lecció de Ca-ves Nadal. Les fotografíes s’han d’enviar al nou web www.nadal.com abans del 30 de novembre.

cava lleuger i fresc, en què res-salten les notes fruitals que ca-racteritzen tant el seu sabor com els seus fins i intensos aromes. El cava està preparat per ser degus-tat directament de l’ampolla.

CUSTO BARCELONA VESTEIX LES AMPOLLES MINIBLACK FREIXENET

El dissenyador català Custo Dal-mau ha estat l’encarregat de ves-tir, amb un disseny innovador i trencador, les noves ampolles de “MiniBlack by Freixenet”. “Per a dissenyar les mini ampo-lles m’he inspirat en el calidos-copi, que dóna als estampats un aspecte tridimensional. És la mateixa tècnica que he desen-volupat per a la col·lecció que acabo de presentar a Nova York” afirmava Dalmau. “MiniBlack by Freixenet” és un

El grup Freixenet preveu tan-car l’exercici 2011-2012 repe-tint els resultats de l’anterior, quan van facturar 500 milions d’euros a nivell global. Una xifra que la família Ferrer asse-gura que són bones “si es té en compte que les coses estan molt malament”, en paraules del seu vicepresident , Enrique Hevia.A Espanya, el segon país en vendes, en els cinc primers mesos del seu exercici fiscal -acaba a l’abril- ha crescut un 5,5% en volum de negoci i un 3,9% en facturació. Un resultat que s’explica “per l’excel·lent campanya turística. Hem tin-gut unes vendes molt bones en tot l’arc mediterrani i les illes”, ha explicat el director comercial de la companyia, Josep Maria Ferrer.En l’exercici de Freixenet torna-ran a destacar les vendes a nivell internacional. On venen més és a Alemanya, un dels territoris menys afectats per la crisi de

deute de l’eurozona. D’altra banda, ressalten els bons re-sultats obtinguts a França, el tercer país en vendes seguit del Regne Unit.

També tenen els ulls posats en els mercats emergents. Per al Brasil, Rússia i l’Índia afirmen que de moment no tenen una estratègia molt definida, això sí, hi volen ser presents, però des de la prudència, ja que reconeixen que els projectes en nous països comencen a funcionar entre 10 i 20 anys després d’haver posat un peu en el territori. Per tant, són projectes a llarg termini.

Freixenet arriba als 500M de facturació El volum de negoci al mercat espanyol ha crescut un 5,5%

establir criteris homogenis que no compliquin el procés més del compte. En definitiva, es tracta d’un document que, en poques paraules, allò que vol evitar és que cada Certificadora pretengui imposar exclusivament el seu pro-tocol.

Ja en aquests moments s’estan donant una gran quantitat de casos d’empreses Certificadores disposades a oferir el seus serveis i signar contractes, probablement previ pagament d’una bestreta i emprant com a argument la ne-

cessitat d’aquest contracte inicial per inscriure’s al DAAM. En tot cas, cal tenir en compte que els diners avançats no garanteixen el certificat, sinó tan sols l’obertura de l’expedient.És per això, des de Rius & Rius no dubten a afirmar que “com a pro-fessionals podem recomanar aque-lles Certificadores que demostrin el major grau de coneixement del sector, del territori, i del tarannà de les comarques vitivinícoles de Catalunya, sense perdre de vista, els criteris d’eficàcia i eficiència”. En aquest sentit, Rius & Rius in-forma que “en coherència amb la vocació de servei que ens caracte-ritza després de 50 anys de servei al sector vitivinícola, hem configurat un equip tècnic, sòlid, professional i amb contrastada experiència per a la formació, consultoria, imple-mentació i acompanyament fins a l’acreditació d’entitats, d’empreses i de productes”.

Nova normativa sobre varietals i anyades en vins sense DOL’aplicació d’una nova normativa comunitàriapermet incorporar la varietat de raïm a l’etiqueta

REDACCIÓ

Freixenet ha crescut un 3,9% en facturació

Dr. R. Viader, J. Juanola i Miquel Rius

Els vins sense denominació d’origen (o altra indicació geo-gràfica o de qualitat) ja poden optar a fer constar en la seva eti-queta la varietat de raïm de la qual procedeixen i, fins i tot, l’any de la verema. Així ho determina una nova normativa comunitària sobre varietats i anyades en vins sense DO o IGP, i es regula a partir del Reglament CE Nº1234/2007, se-gons informa la consultoria Rius & Rius.Miquel J. Rius, gerent de Rius & Rius, explica que “en compliment i aplicació de les disposicions vi-gents sobre la matèria, algunes comuniats autònomes ja han pro-cedit al seu desplegament norma-tiu mentre que altres el tenen en procés” (és el cas de Catalunya). No obstant això, “a partir de la ve-rema d’enguany, aquells operadors que ho desitgin ja hi podran optar, tenint en compte, en cada cas, les guies o protocols que tingui fixats cada Entitat Certificadora”, afe-geix Rius. Aquestes entitats certifi-cadores han d’estar acreditades per la norma UNE EN 45011.Aquesta és, precisament, la dificul-tat que caldrà salvar per part dels operadors: el compliment al peu de la lletra de les guies i protocols que hagin establert cadascuna de les Certificadores, un requisit im-prescindible perquè aquestes enti-tats emetin els certificats i, fins i tot, comuniquin els resultats.Davant d’aquesta tessitura, l’equip de Rius & Rius ha elaborat i con-figurat un protocol (plenament contrastat amb diverses Certifica-dores) que serveix com a base per

FREIXENET TÉ LA VISTA POSADA EN PAÏSOS EMERGENTS COM BRASIL I L’ÍNDIA L’EQUIP DE

RIUS & RIUS HA ELABORAT I CONFIGURAT UN PROTOCOL


LLIBRES

Des de la crisi financera de 2008, molts hem hagut de replantejar-nos les nostres conviccions sobre els mercats i la globalització. En quin grau han d’estar integrades les economies realment? Fins a quin límit es adequada la regu-larització? És cert que la Terra es plana, tal com afirmava Thomas Friedman, i la globalització un procés imparable?

A “Mundo 3.0”, el galardonat escriptor Pankaj Ghemawat proposa una política mundial en què la regulació i la integra-ció transfronterera convisquin i es complementin. Comença per exposar les suposicions que s’argumenten amb més freqüèn-cia al voltant a la globalització, confrontant-les amb les dades reals. Amb això desmostra que

el món no està, tan globalitzat com creiem, i explica per què els beneficis potencials d’una major integració són molt més elevats del que els defensors de la globa-lització acostumen a creure.Tracta també els errors i temors del mercat -pèrdues del lloc de treball, degradació mediambien-tal, volatilitat macroeconòmica i desequilibris comercials i de ca-pital- que els detractors de la glo-balització argüeixen sovint. Par-tint de dades i xifres concloents demostra que una major globali-tzació podria realment alleugerir

alguna d’aquests problemes. Pankaj Ghemawat és doctor en Ciències Empresarials i Econì-miques per la Universitat de Harvard i anterior consultor de McKinsey & Cia. a Londres, desenvolupa la seva activitat en el camp de les dinàmiques de la globalització aplicades a estra-tègies empresarials. És autor de tres publicacions Commitment (1991), Games Businesses Play (1997) i Strategy and the Busi-ness Landscape (1999), a més de numerosos articles i casos pràc-tics en el camp dels negocis.

Yo me he llevado tu quesoDEEPAK MALHOTRAEMPRESA ACTIVA7,60€

Fa dotze anys, l’editorial Em-presa Activa va néixer amb una pregunta: ¿Quién se ha llevado mi queso? L’objectiu d’aquest llibre (el de major èxit en la història dels llibres d’empresa), d’Spencer Johnson, era conscienciar la gent que havia d’acceptar el canvi, no s’havia de perdre el temps pre-guntant-se per què havia succeït, sinó concentrar-se a buscar in-

tensament el formatge dins del laberint. Ara, els temps han can-viat, el context econòmic i social és un altre i, necessàriament, la resposta a aquesta pregunta és una altra. Aquesta petita fàbula, d’escasses setanta pàgines, i escrita per l’economista americà, Deepak Malhotra, Yo me he llevado tu queso dóna un pas més enllà i ens

proposa trencar les regles. Ja no es tracta de buscar el formatge pel laberint sinó de sortir-ne. Els nous temps requereixen inno-vació, creativitat i, sobretot, fan imprescindible que no donem per fets els límits i que siguem ca-paços de saltar qualsevol barrera. Per tant Max, Zed i Big, els rato-lins de Yo me he llevado tu queso, trencaran les normes, desafiaran els límits que els altres han acce-ptat i crearan le seves pròpies i noves realitats. Però, per a acon-seguir-ho, hem d’entendre la forma en què, inconscientment,

ens limitem a nosaltres mateixos. Tal com Zed explica a Max, “el problema no és que el ratolí es-tigui en el laberint, sinó que el laberint està dins del ratolí”. Deepak Malhotra és expert en administració d’empreses i exer-ceix la docència en la Universitat de negocis Harvard, on és pro-fessor d’estratègia de negociació dels alumnes d’MBA, i d’una sèrie de programes per a execu-tius. Ha publicat en les princi-pals revistes del camp de la gestió empresarial, de la psicologia i de la política exterior.

Mundo 3.0PANKAJ GHEMAWATDEUSTO22,50€

Ja no es tracta de buscar el formatge sinó de sortir del laberint

Ofereix un punt de vista innovador sobre la integració transfronterera

Basat en les entrevistes, con-ferències i intervencions públi-ques que Steve Jobs va realitzar al llarg de la seva vida, aquest llibre recull els pensaments sagaços i brillants d’aquest visionari que revolucionà la nostra manera de veure el món: més de dues-centes cites que són de lectura essencial per a tots aquells que desitgin trobar solucions, innovadores i

plenes d’inspiració, aplicables a tots els àmbits de la vida.Qualificat com el director i em-presari més important de la nos-tra època o fins i tot com la per-sona més important de la dècada, des de 1976, any en què va fun-dar Apple, fins a la seva dimissió a l’agost de 2011, Steve Jobs va desenvolupar una de les carreres més impressionants de la història

i ha deixat una empremta imbo-rrable en múltiples indústries. Va ser l’impulsor dels ordinadors personals i d’aplicacions per a múltiples dispositius; i les seves creacions més recents, l’iPhone, l’iPod, o l’iPad, passaran a la me-mòria col·lectiva pel seu poder per transformar radicalment la nostra forma de treballar i dis-frutar de l’oci. Però la seva apor-tació va més enllà: Steve Jobs va ser un veritable geni, els seus pensaments i idees desperten l’admiració de milions de perso-nes i la seva influència es deixarà

notar en els propers anys. Aquest llibre de 130 pàgines, que sortirà publicat el proper 27 d’octubre, serà font d’inspiració per a tots aquells que persegueixin un somni, ja que és una recopila-ció única que ofereix l’essència de la filosofia vital i empresarial d’aquest geni creador. L’autor, George Beahm, és un escriptor americà conegut per a les seves obres literàries sobre Stephen King o J.K. Rowling, a més és conegut pels seus llibres sobre pel·lícules i sobre grans perso-natges dels nostres temps.

Yo, Steve JobsGEORGE BEAHMPAIDOS IBERICA10,95€

Les inspiradores i innovadores paraules del creador d’Apple


HISTÒRIA

L’economia d’un segle en imatges

Tant com una forma artística o un mitjà per difondre massivament els productes de consum, el car-tellisme és el retrat d’una època i forma part, també, de la memòria sentimental de cadascun de no-saltres, sempre que es tingui certa edat. Durant més de cent anys, els cartells van ser el principal su-port publicitari del capitalisme. Així que una acurada repassa-da a les seves imatges permet entreveure el progrés de les diferents societats al llarg del temps.La Fundació de les Caixes d’Estalvis (FUNCAS) acaba de publicar Carteles de la Eco-nomía Española 1870-1960, un volum, amb un breu text introductori del prestigiós historiador econòmic Pedro Tedde, que és fruit de la tasca de col·leccionisme del profes-sor d’Economia Aplicada de la UNED Carlos Velasco, qui al llarg dels anys ha acon-seguit reunir 7.500 car-tells en paper, cartró o xapa. De tots ells, el llibre en reprodueix una selecció de 200, dos dels quals co-rresponen a empre-ses de la comarca: Cementos y Cales Freixa (dels Monjos) i Rómulo Bosch y Alsina (de Vilafranca).Velasco apunta que el carte-llisme és una pràctica publici-tària en veritat antiga. Ja els egipcis i els romans utilitzaven aquest mi-tjà de comunicació per anunciar els seus comerços i tavernes. És clar que amb menys sofi sticació. El cartell pren carta de naturale-sa i es desenvolupa realment amb el capitalisme comercial a mitjan segle XIX, al mateix temps que la industrialització va estenent-se per les potències europees i als EUA i es fan necessàries fórmules per do-nar a conèixer els productes que es fabriquen de manera massiva.A Espanya arribarà en aquesta

mateixa època, encara que viurà la seva millor etapa en els feliços vint i en els anys de la República. Com explica Velasco, és un moment de desenvolupament de l’economia espanyola després de la seva no bel·ligerància durant la Primera Guerra Mundial, que, per aquest precís motiu, va donar un impuls a la indústria i les exportacions del país. Aquesta bonança es tra-dueix en una profusió de cartells on s’anuncien productes propis d’una societat en avenç –xocola-

tes, rellotges, cotxes- que no tindrà

cap relació amb el que succe-

REDACCIÓ

irà després de la guerra civil. I és que no cal oblidar que la renda per càpita espanyola del 1936 no es va recuperar fi ns el 1953.L’etapa del franquisme es veu con-dicionada sobretot per l’autarquia, que durarà fi ns a mitjan anys cin-quanta. Les fronteres estan pràc-ticament tancades a productes de l’exterior i, per això, els pocs articles estrangers que es venen es publiciten com a autòctons: Pirelli Nacional. Eren temps de misèria i, com recorda Ve-lasco, els cartells de l’època

refl ecteixen penúria, austeritat i tristesa. Les xocolates i els cotxes de l’etapa anterior donen pas a anuncis de sabons, aliments bàsics i articles farmacèutics.

Tant com una forma artística o un mitjà per difondre massivament els productes de consum, el car-tellisme és el retrat d’una època i forma part, també, de la memòria sentimental de cadascun de no-saltres, sempre que es tingui certa edat. Durant més de cent anys, els cartells van ser el principal su-port publicitari del capitalisme.

mateixa època, encara que viurà la seva millor etapa en els feliços vint i en els anys de la República. Com explica Velasco, és un moment de desenvolupament de l’economia espanyola després de la seva no bel·ligerància durant la Primera Guerra Mundial, que, per aquest precís motiu, va donar un impuls a la indústria i les exportacions del país. Aquesta bonança es tra-dueix en una profusió de cartells on s’anuncien productes propis d’una societat en avenç –xocola-

tes, rellotges, cotxes- que no tindrà

cap relació amb el que succe-

irà després de la guerra civil. I és que no cal oblidar que la renda per càpita espanyola del 1936 no es va recuperar fi ns el 1953.L’etapa del franquisme es veu con-dicionada sobretot per l’autarquia, que durarà fi ns a mitjan anys cin-quanta. Les fronteres estan pràc-ticament tancades a productes de l’exterior i, per això, els pocs articles estrangers que es venen es publiciten com a autòctons: Pirelli Nacional. Eren temps

refl ecteixen penúria, austeritat i tristesa. Les xocolates i els cotxes de l’etapa anterior donen pas a anuncis de sabons, aliments bàsics i articles farmacèutics.

Un llibre recentment publicat per la Fundació de les Caixes d’Estalvis (FUNCAS) repassa la història econòmica espanyola entre 1870 i 1960 a través dels cartells publicitaris


HISTÒRIA

Eren nombrosos els cartells que venien productes contra els pe-nellons –comuns en aquella freda Espanya-, contra la sarna, ara un mal oblidat, o contra el raquitis-me que patia una població escas-sament alimentada.És simptomàtic sobre això, com apunta el col·leccionista Velasco, un anunci que adverteix dels pe-rills de trepitjar un clau. I és que molts ciutadans de la postguerra no tenien diners per a un calçat amb soles prou protectores i, com que tampoc hi havia vacunes, el perill de perdre una cama era real.Amb els plans d’estabilització del 1957, l’economia espanyola s’obre a l’exterior i comença l’anomenat “desenvolupament”, que tindrà la

seva màxima expressió en la dè-cada dels seixanta. El cartellisme canvia radicalment els seus contin-guts i refl ecteix ara l’emergència de la societat espanyola. Tornen els automòbils –primer el Biscuter i el motocarro i des-prés el SEAT 600- i es comencen a universalitzar els electrodomèstics –la televisió, la neve-ra, la rentadora-, els refrescos de cola o de xocolata i calçats tan comuns (i a prova de claus i xinxetes) com les espor-tives Wamba.Tot això per confi gurar com era

aquesta vida de la gent; com vi-vien, treballaven i es vestien les persones normals en els seus di-ferents ambients. En defi nitiva, a

través dels anuncis comercials, es po-dia apreciar com eren les formes d’estar al carrer, a casa o al bar, i observar així el nivell econòmic canviant.Al fi nal, aquestes breus referències

a cada època, i els comentaris (no exempts de con-tingut anecdòtic, amb freqüència curiosos i fi ns i tot entranyables)

que de forma successiva s’inclouen per cada cartell, permeten un pas-seig nostàlgic, agradable, entretin-gut i pintoresc que no exclou, de cap manera, l’interès i rigor aca-dèmic que pot aconseguir-se amb aquesta proposta alternativa per a veure l’economia durant aquests cent anys.Explica Velasco –la col·lecció del qual es pot visitar a www.loscarte-les.es- que, fi ns al 1965, “el cartell era el rei dels anuncis publicitaris”, però a partir d’aquell moment en-tra en declivi amb la irrupció de la televisió. Aquí s’atura el recorregut que fa el llibre. Podrà fer-se’n un de similar d’aquest món nostre dominat per internet?


TECNOLOGIA

Microsoft ha presentat recent-ment algunes de les característi-ques fonamentals que tindrà el seu nou sistema Windows, anomenat Windows 8, en la primera jornada de Build, un cicle de conferències per a desenvolupadors de progra-mari de Microsoft que va tenir lloc al llarg del mes de setembre al centre de convencions d’Anaheim, al sud de Califòrnia. “Hem reima-ginat Windows, des dels xips fins a l’experiència dels usuaris. Win-dows 8 porta una nova gamma de capacitats”, va dir el president de la divisió de Windows, Steven Sinofsky, encarregat de la sessió inaugural de l’esdeveniment. Windows 8, encara en fase de des-envolupament, ha estat dissenyat per ser usat en pantalles tàctils, encara que es podrà utilitzar tam-bé amb teclat i ratolí i funcionarà en dispositius que aniran des dels tradicionals ordinadors de taula i portàtils de nova generació fins a tablets de 10 polzades. El nou sistema operatiu disposarà d’un menú principal format per aplicacions i estructurat en blocs, anomenats ‘piles’ que es desplaça-ran per la pantalla i que l’usuari podrà personalitzar al seu gust. Windows 8, que durà integrat Internet Explorer 10, permetrà, a més, el funcionament d’aplicacions de forma simultània amb la pos-sibilitat de dividir la pantalla en dues i farà desaparèixer els menús de control dels marges inferior i dret del monitor, que podran ser activats passant el dit per aquesta zona. Microsoft va confirmar que Win-dows 8 serà compatible amb els programes de Windows 7 i que la seva arquitectura de xips, la ma-teixa que s’empra per als disposi-tius mòbils de gamma alta actual-ment existents al mercat, farà que “‘s’encengui de forma instantània” i “funcioni tot un dia amb una sola càrrega de bateria”, segons un comunicat de l’empresa. Windows 8 millorarà el rendi-ment del seu predecessor al ma-teix temps que reduirà la memòria requerida pel sistema per “deixar més espai a les aplicacions”, que seran el centre del sistema Windo-ws a partir d’ara. Microsoft va anunciar que enge-garà el seu propi espai comercial perquè els desenvolupadors de programari puguin vendre les se-ves aplicacions als consumidors, un servei que va anomenar Win-dows Store i que segueix l’exemple de l’App Store d’Apple o el seu

homòleg Android de Google. El nou sistema ha estat pensat per a la multitasca. Des de Microsoft han assegurat que al Windows 8 “les aplicacions es comuniquen entre si”, i com exemple es donava la interacció de serveis amb xarxes socials. “Pot seleccionar i enviar fà-cilment per correu electrònic foto-grafies des de diferents llocs, com Facebook, Flickr o el disc dur”. A través de Windows Live i SkyDrive, els usuaris que tinguin diversos dispositius amb Windows 8 podran tenir els seus continguts sincronitzats de forma virtual i ac-cedir-hi des de qualsevol navega-dor d’internet o aparell amb aquest sistema operatiu. Amb Live, “tots els continguts dels serveis a la xarxa que més s’utilitzen (fo-tos, correu, calendari i contactes) “s’actualitzen en els dispositius”. I

a més de sincronitzar aquests con-tinguts, amb SkyDrive, els usuaris tenen accés a qualsevol document o arxiu que s’emmagatzemi en el seu compte de Microsoft. La versió prèvia de Windows 8 per a desenvolupadors ja està disponi-ble per a ser descarregada a través del Windows Developer Center (http://dev.windows.com). Microsoft no va donar detalls so-bre quan arribarà el nou sistema operatiu al consumidor final, si bé s’especula que podria veure la llum a principis o a mitjan de 2012 .Fora de la teoria, a la pràctica, el nou sistema operatiu ens ha demostrat que Windows 8 usa menys memòria que Windows 7 estant ambdós sense cap aplicació oberta. I tampoc funciona gens malament amb un bon nombre d’aplicacions en marxa. A més, per moltes aplicacions que estiguin enceses, el sistema segueix man-tenint una fluïdesa increïble. Les transicions i scrolls són perfectes. L’arrencada també és molt ràpida. En poc més de tres segons el siste-ma s’encén des d’un apagat total. S’ha acabat haver d’esperar que l’ordinador s’engegui tot fent un cafè o anant al bany. Windows 8 també hereta la suspensió dels te-

lèfons. Es manté en un ús mínim de potència quan el bloquegem, i només es desperta “lleugerament” per actualitzar notificacions en segon pla. Així pot durar dies i, al mateix temps, desbloquejar-se immediatament quan vulguem usar-lo. Les icones que fins a ara representaven les aplicacions han estat substituïdes per uns blocs de major grandària als quals han denominat ‘piles’. Un concepte que es va deixar veure primer en el Windows Phone 7, l’aposta de la companyia per als telèfons mòbils. Es tracta d’uns espais que, a més d’identificar de forma inequívoca una aplicació o funció del sistema, permeten mostrar actualitzacions o informació addicional. Aquestes ‘piles’, presentades com uns rec-tangles de colors que s’encaixen uns amb uns altres, formen un bloc que l’usuari pot moure a dre-ta i esquerra per a accedir a nous espais. Microsoft assegurava que només hi haurà una versió de Windows 8 que funcionarà en una gran i heterogènia família de dispositius. Aquesta és probablement l’aposta més arriscada. El nou Windows

feble del nou sistema, però, és que el gestor d’arxius és el mateix que amb Windows 7 i els programes que no hagin estat adaptats, se-guiran funcionant en una manera de compatibilitat que manté les finestres clàssiques en una barreja de difícil digestió. A banda de parlar de Windows 8, Sinofsky va repassar les xifres del Windows 7, l’ús del qual és ja més gran que l’aconseguit pel seu po-pular Windows XP i les vendes es-tan prop d’arribar als 450 milions de còpies a tot el món.

sembla dissenyat per ser usat amb els dits. No obstant això, la idea dels seus creadors és que funcioni per igual en tot tipus d’ordinadors i tablets, pel que caldrà compro-var si el seu ús es igual de còmode amb el ratolí. Amb el nou siste-ma, en una pantalla tàctil, passar d’una aplicació a una altra no pot ser més fàcil. N’hi ha prou amb arrossegar el dit o el cursor des del marge esquerre cap al centre per alternar entre elles. Per a accedir al menú d’inici, el gest és el mateix, però des del costat dret. El punt

El nou sistema operatiu, que arribarà al llarg de l’any 2012, pot ser engegat en només 3 segons, segons els responsables de Microsoft

WINDOWS 7 HA SUPERAT EL SISTEMA XP I ESTÀ A PROP D’ARRIBAR ALS 450 MILIONS DE CÒPIES VENUDES

JOSEP BARELLA

El lideratge dels productes d’Apple segueix sent indiscu-tible, i tot apunta que conti-nuaran en aquesta línia en els pròxims anys. Més concre-tament l’iPad, ja que serà el producte de la companyia de la poma que dominarà el mer-cat dels dispositius tablets fins a l’any 2014. Així ho ha de-mostrat un estudi realitzat pels analistes de Gartner. L’estudi, recollit pel periòdic britànic The Guardian, ha establert el creixement que tindrà Apple en el que queda de 2011, les seves perspectives de creixement fins a 2014 i el que passarà el 2015. La supremacia d’Apple en el mercat dels tablets seguirà sent indiscutible al llarg de 2011. S’espera que les vendes de l’iPad suposin el 73,4 per cent de les vendes mundials (46,7 milions d’iPads venuts), seguit a una

distància considerable pels ta-blets d’Android (17,3 per cent), cosa que suposa 11 milions de tablets venuts. Gartner no espera que la resta de plataformes tinguin més del 5 per cent de quota de mercat el 2011. “S’espera que Apple mantingui l’avantatge en la quota de mercat, al menys fins a 2014-15. Apple es mantindrà fins al 2014 amb vendes supe-riors al 50 per cent”, assegura la vicepresidenta d’investigació de Gartner, Carolina Milanesi. “Això es deu al fet que Apple

L’iPad d’Apple dominarà el mercat dels tablets fins al 2014

REDACCIÓ

Microsoft presenta el Windows 8

ofereix una experiència d’usuari superior i unificada a través de la seva maquinària, programari i serveis”. Segons apunta Mila-nesi, a partir de 2015 és quan es veurà una menor diferència de quota de mercat entre Apple i Android, ja que les vendes d’Apple baixaran. Segons les previsions, d’aquí quatre anys es vendran 326,3 milions de tablets, dels quals 148,6 milio-ns seran iPads (44,9 per cent del total). Pel que fa a Android, s’espera que aquesta quota de mercat creixi fins a arribar al 35,6 per cent, cosa que repre-sentarien 116,4 milions de dis-positius. Igual que ocorre en el mercat de tablets actualment, la resta de plataformes continua-ran amb un ritme de creixe-ment lent. Per exemple, el sis-tema operatiu de Microsoft estarà present en 34,4 milions de tablets el 2015 i en el cas del sistema operatiu MeeGo, en 197.000.


VIATGES

Viena, la ciutat de la música

Viena és la capital d’Àustria, al-hora que un dels seus nou estats federats. Està situada a l’est del país, a prop de la frontera amb Es-lovàquia, als marges del riu Danu-bi. Viena està envoltada per l’estat federal de Baixa Àustria. Amb una població d’uns 1,6 milions d’habitants, Viena és la ciutat més gran d’Àustria, i també el seu cen-tre cultural i polític.És seu de diverses companyies i institucions internacionals, entre d’altres l’OSCE, l’OPEP i diver-ses agències de les Nacions Uni-des, o l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica. Cada any, l’1 de gener, s’hi celebra el Concert d’Any Nou de Viena.La ciutat té una llarga història, ja que és una de les capitals més anti-gues d’Europa, cosa que explica el seu important patrimoni artístic. Durant el segle XIX fou una de les grans capitals musicals del món i a començaments del segle XX, meca de la fi losofi a i el debat polític d’occident, a més d’un dels princi-pals centres culturals mundials.Turísticament, la ciutat ofereix moltes opcions. La Unesco va de-clarar el centre històric Patrimoni de la Humanitat. Un dels símbols de la capital és el Palau Imperial d’Hofburg, el qual va ser seu del regne dels Habsburgs.També destaca el Palau Schön-brunn, amb la Casa de les Pal-meres, l’Òpera i la catedral gòti-ca de Sant Esteve, amb 850 anys d’antiguitat. Després de 343

l’església de Sant Ruprecht hi ha tot de carrers i espais que confi gu-ren el casc històric medieval de la ciutat. Un altre punt d’interès és la plaça Karlsplatz, on hi ha els pa-vellons del metro d’Otto Wagner,

amb les famoses cases en la Linkle Wienzeile. Un dels pavellons és un cafè i l’altre acull el Wien Mu-seum. Relativament a prop d’aquí hi ha el mercat Naschmarkt.Per anar de compres, hi ha dos carrers recomanats: el Graben i la Kärtnerstrasse, amb el seu passeig peatonal, que segueix fi ns a Ju-gendstil, peça clau del’arquitectura modernista vienesa. En aquests vials trobarem les botigues de moda de les marques més presti-gioses i també agradables cafès.

Viena és una de les capitals d’Europa més antigues. Durant el segle XIX va ser un dels centres mundials de la música, i s’hi celebra el Concert d’Any Nou

REDACCIÓ

Palau d’Hofburg

Catedral de Sant Esteve

VIENAPaís:Àustria

Idioma:Alemany

Població:1.712.903 habitants

Superfície:414,90 km²

Moneda:Euro

Clima:Viena presenta un clima oceànic amb tendència a con-tinental, amb una temperatura mitjana anual de 9,5 °C

Economia:Àustria és un dels 10 països més rics del món en termes de PIB per càpita i té un nivell de vida molt elevat.

graons s’arriba a la Torre Sud, des d’on es poden contemplar vistes irrepetibles de la ciutat. L’església més antiga de Viena és la de Sant Ruprecht, que data del segle VIII. Des d’aquest punt hi ha una bona vista sobre el Canal del Danu-bi i el carrer de Franz-Josefs-Kai. Entre la catedral de Sant Esteve i

Penedès Econòmic nº5

Documents

Transcript of Penedès Econòmic nº5