Penedès Econòmic nº7

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

GUSTAU GARCIA GUILLAMETPresident del Consell Regulador del Cava

Caixa Penedès viu un dels moments més convulsos de l’entitat en cent anys d’història pàg. 4

pàg. 16

45’ DE MANRESA A VILANOVA

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈSPreu: 1,00€ Núm. 7 desembre 2011

PENEDÈS ECONÒMICLa baixada de clients posa els taxistes contra les cordes i amb poca perspectiva de millora pàg. 6

Els alcaldes de l’Eix Diagonal valoren les possibilitats que ofereix la nova via pàg. 2 i 3

De Liza Minnelli a Sara Baras: 33 Nadals compartits amb les bombolles de Freixenetpàg. 28-29

La construcció registra dos dels pitjors trimestres de la història aquest 2011pàg. 8

2 Penedès Econòmic desembre 2011

L’ANÀLISI

A fi nals de novembre es van con-cloure les obres de l’Eix Diago-nal, la carretera que unirà la costa amb l’interior de Catalunya en només 45 minuts i que connecta les comarques del Bages, Anoia, Alt Penedès i Garraf. El president de Catalunya, Artur Mas, acom-panyat pel conseller de Territori i Sostenibillitat i els alcaldes de Manresa, Valentí Junyent; Igua-lada, Marc Castells; Vilafranca, Pere Regull; i Vilanova, Neus Lloveras; va inaugurar el passat 2 de desembre l’Eix Diagonal, després d’un recorregut per tota la carretera. Al llarg de la trobada, tant el pre-sident com els alcaldes van coin-cidir en el fet que la nova xarxa viària podrà ajudar a accelerar la recuperació econòmica i perme-trà crear riquesa i llocs de treball, “un dels grans objectius del país”, va comentar el president.Aquesta és una xarxa viària de 67 quilòmetres de longitud (35 dels quals són nous i la resta són trams millorats) que connectarà

quatre capitals de comarca amb un objectiu en comú: aprofi tar al màxim les oportunitats que l’Eix Diagonal pot proporcionar per obtenir-ne el millor rendiment. Per Regull, “els ajuntaments de les quatre ciutats tenim la volun-tat de convertir l’Eix Diagonal en un veritable eix de comunicació i d’intercanvi, cal potenciar les possibilitats de relació que ens ofereix, ja que tenim un alt nivell de desenvolupament i un creixe-ment econòmic prometedor”. Tot i ser similars entre si per les seves funcions com a capitals de comar-ca, els alcaldes estan d’acord que cal buscar la diferenciació, però també complementar-se “perquè creiem que és possible confi gurar una oferta que aplegui les quatre capitals i el seu entorn”, ha fet sa-ber Junyent al Penedès Econòmic. Per Manresa, aquesta és una opor-tunitat per donar a conèixer els atractius patrimonials, històrics i artístics, juntament amb el po-tencial gastronòmic i l’oferta co-mercial. Junyent confi a d’atraure “un bon nombre de visitants, pel nostre potencial de dinamització turística de la ciutat”.

En relació al moviment que es produirà per la nova via, Regull estableix com a prioritat acon-seguir que la gent que passi per Vilafranca “pari i busqui alguna cosa diferent a la que troben a les seves ciutats, com per exemple la Fira del Gall, una fi ra autòctona que no trobaran enlloc més”. Re-gull va més enllà i afegeix amb les noves possibilitats econòmiques i comercials que s’obren, “no hi haurà tanta dependència amb la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana”. Castells també ha parlat de mo-bilitat, tant a Igualada com a la comarca de l’Anoia. “Si el costum era moure’ns d’Est-Oest (Lleida i Barcelona), per la proximitat de l’autovia A2, ara se’ns oferiex una alternativa Nord-Sud molt interessant”. Igualada es troba en la confl uència de grans eixos gra-tuïts de transport, com són l’A2 i l’Eix Diagonal i aviat ha de te-nir, a més, l’aeroport corporatiu de Catalunya, “així que tindrem bons valors a oferir”.En clau empresarial, tant la Unió Empresarial del Penedès com l’Associació d’Empresaris del Pe-

nedès i Garraf coincideixen en els benefi cis que comporta l’Eix Diagonal al seu pas per Vilafran-ca. “Ens brinda millors connexio-ns amb les comarques veïnes i el Port de Tarragona o el futur Corredor del Mediterrani, cosa que propiciarà noves àrees de ne-goci”, ha afi rmat Albert Calzada,

president de la UEP. Per això, un dels objectius plantejats passa per “convertir-nos en una entitat que impulsi projectes dinamitzadors que benefi ciïn el territori.” Un dels motors més importants de desenvolupament econòmic és el turisme, una activitat econòmi-ca que el president de l’Adeg, Xa-

LÍDIA OÑATE

“L’Eix Diagonal toca de ple la vena econòmica de Cata-lunya; no s’ha fet només per passejar sinó per treballar, connectar indústries, àmbits comercials i territoris, i que la gent vegi que aquests són una bona oportunitat de ne-goci.”

Artur Mas, president de la Generalitat

“Hem d’aconseguir sin-gularitzar la nostra zona. L’enoturisme és un camp que hem de potenciar i una con-nexió ràpida i fàcil, especial-ment amb la costa del Garraf i Tarragona. Hem d’atraure el turisme de platja interessat en activitats enoturístiques.”

Pere Regull, alcalde de Vilafranca

“L’Eix Diagonal és un actiu que potenciarà Manresa com a nucli central de comunica-cions dins el territori català. S’afegirà als eixos del Llobre-gat, Transversal i del Carde-ner i augmentarà les possi-bilitats de desenvolupament econòmic de la ciutat i la comarca del Bages.”

Valentí Junyent, alcalde de Manresa

Els alcaldes de les capitals de comarca i empresaris del Penedès confi en que l’Eix Diagonal potenciï el desenvolupament al territori

SERRA COROMINAS - VALLÈS ALBORNÀ

Plaça de l’Estació, 5, 1r, 2ª 08720 Vilafranca del Penedès

Tel./Fax: 93 890 32 93JURISTES GRUP

RESPONSABILITAT CIVIL DERIVADA DE: Assetjament laboral/Mobbing- Accidents de treball - Faltes o delictes Accidents de circulació - Responsabilitatprofessional i Patrimonial dels serveis públics

DRET DE FAMÍLIA: - Parelles de fet - Pactes en previsió d’una ruptura matrimonial o de parella - Règims econòmics matrimonials i/o de parella- Mediació: resolució de confl ictes en l’àmbit familiar i de parella - Separacions i divorcis - Modifi cació d’efectes de sentència de separació i divorci- Divisions del patrimoni familiar

Dret Urbanístic i AdministratiuDret Conjugal, Mercantil i TributariDret Penal i LaboralDret Civil i de família

PILAR BLASCO: GUILLEM MONT:

TORCUATO MARTINEZ:DAVID SANS:

RECLAMACIÓ A LES ENTITATS ASSEGURADORES PER ASSEGURANCES DE:- Robatori - Incendis - Vida - Malaltia i assistència sanitàris - Defensa jurídica- Responsabilitat civil de l’automòbil - Accidents de circulació - Consorci de compensació, etc.

Penedès Econòmic 3desembre 2011

L’ANÀLISI

“L’empresari trobarà una llarga tradició industrial, una bona oferta de sòl i bones connexions, mentre que el vi-sitant trobarà gent acollidora, una excel·lent gastronomia, una gran oferta comercial, paisatges espectaculars, po-bles pintorescs i una gran proposta de lleure.”

Marc Castells, alcalde d’Igualada

NOUS TRAMS EN SERVEI

- Vilanova i la Geltrú – variant de Vilafranca (13 km)Disposa de quatre carrils per a la circulació, i discorre entre la C-31 a Vilanova i l’enllaç sud de Vilafranca, a la zona de la Serreta. El traçat inclou 5 túnels (dobles), el major dels quals correspon al del Montgròs, amb 1,6 km de longitud cada tub, que a la vegada confor-ma el túnel més gran de l’Eix Diagonal. - Vilafranca – Font-rubí (9,7km)• Variant de Vilafranca (5km): Carretera convencional amb amplis vorals. De les 7 noves estructures que s’han construït, cal remarcar el viaducte mixte que creua la línia d’alta velocitat i la línia de tren conven-cional, amb una longitud de 64 metres.• La Granada - Font-Rubí (4,7km): aquest tram ha aprofitat la carretera existent per fer-ne una de nova, més ampla i amb un millor traçat, que incorpora dos semi-enllaços a la Granada i un enllaç complet a Puigdàlber. - Sant Salvador de Guardiola – Eix Transversal (5,5km): Carretera convencional de dos carrils. Inclou tres túnels: Salelles (222 metres), el túnel artificial de Suanya (116 metres), i el doble túnel artificial de la Morera (120 metres). Com a estructura més rellevant trobem un gran viaducte, de 740 metres de longitud.

TRAMS EN SERVEI DES DE L’ESTIU

- Igualada – Castellfollit del Boix (6,9 km): tram de nova construcció que s’inicia a l’enllaç amb l’N-IIa i finalitza abans de l’enllaç de Maians. Inclou un túnel, el de Can Jorba (154 metres), tres enllaços i cinc viaductes.- Sant Salvador de Guardiola – Castellfollit del Boix (10,6 km) i Igualada-Puigdàlber (21,3 km): s’han reatasques d’adaptació i millora de la carretera ja existent, en concret s’ha renovat el paviment, s’ha mi-llorat la senyalització i implantació de nous elements de seguretat viària, com noves barreres de seguretat i faldons de protecció per a motoristes.

L’Eix Diagonal, una via que beu del passat per mirar el futur

vier Cardona, creu que “la nova infraestructura ajudarà a anar en-davant tant en el turisme de costa com en l’enoturístic”. Les obres, que es van iniciar al fe-brer de 2010 i han finalitzat mig any abans del que estava previst, tenien un pressupost de 368,4 milions d’euros, tot i que la Gene-

ralitat estima que el cost total pot arribar als 1.399 milions d’euros, que que es finançaran amb el sis-tema de peatge a l’ombra. Aquest sistema estableix que la Generali-tat haurà d’abonar a la concessio-nària Iridium, del grup ACS, un import fix per cada vehicle que transiti per l’Eix Diagonal.

“L’Eix Diagonal és un canvi. Que es compleixin les expec-tatives generades dependrà de com ens adaptem i apro-fitem el repte. El Penedès té molt a oferir i el primer que hem de fer és creure’ns-ho. Tenim molt de potencial i per aprofitar-lo hem de treballar la nostra identitat.”

Albert Calzada, president de la UEP

“L’ADEG continuarà fent la funció que desenvolupa, que és la particular d’una associa-ció d’empresaris, i l’Eix Dia-gonal ens facilitarà la nostra tasca al territori. A mig i llarg termini, la nova infraestruc-tua tindrà un evident impacte positiu sobre el PIB territorial”

Xavier Cardona, president de l’ADEG


ACTUALITAT

El darrer mes ha estat un dels més convulsos en la trajectòria i el prestigi de Caixa Penedès. Gaire-bé cada dia ha estat notícia en els mitjans de comunicació després de fer-se públic que cinc directius de Caixa Penedès tenien reservats fons de pensions per valor de més de 23 milions d’euros en una en-titat externa, dels quals cap mem-bre del Consell d’Administració ni de l’assemblea general tenia coneixement. Cinc noms que ja són ben cone-guts per tothom: el president, Ricard Pagès; el director general, Manel Troyano; l’exdirector ge-neral, Joan Caellas; l’exdirector de recursos humans, Jaume Jor-ba; i l’exdirector general adjunt, Santiago Abella. Les seves pre-sumptes actuacions han deixat l’entitat d’estalvis penedesenca en una situació complicada.

Segons fonts del Consell d’Administració, citades a través dels mitjans de comunicació, Ri-card Pagès s’hauria assignat per-sonalment al voltant d’11 milions d’euros, dels quals 10’2 estarien en un fons extern i 800.000 euros en un altre fons d’aportació defi-nida. Pagès va utilitzar una altra entitat financera per a aquesta maniobra, sense l’acord del conse-ll. El segon que millor se n’hauria sortit seria Manel Troyano, que podria haver-se assignat sis milio-ns d’euros. El tercer investigat és Joan Caellas, destituït a principis d’agost, que podria haver-se fet amb 1’5 milions, igual que Jaume Jorba. Pel que fa a Abella, no s’ha concretat la quantitat exacta que s’hauria assignat quan es va jubi-lar l’any 2007.Els cinc exdirectius investigats podrien haver comès els delictes d’administració deslleial i apro-piació indeguda. També podrien ser investigats per un presumpte delicte de malversació de fons públics pel fet que Caixa Pene-

dès, integrada en el Banc Mare Nóstrum (BMN), hauria rebut, juntament amb els actuals so-cis, ajudes públiques del Fons de Reestructuració Ordenada Ban-cària (FROB) per al seu saneja-ment, per import de 916 milions d’euros.Les reaccions a la notícia que pu-blicava La Vanguardia el 24 de novembre no es van fer esperar. El Consell d’Administració de Caixa Penedès, reunit la mateixa nit que es feia pública la notícia, va exigir la dimissió de Pagès i Troyano, després de comprovar la veracitat de les informacions, dimissió que van fer efectiva el mateix dia. En aquella convulsa assemblea, els representants de CC.OO van demanar explicacions i van acusar la direcció de “falta de transparèn-cia en la gestió”, a més de criticar “l’opacitat i la irresponsabilitat mostrada en l’autoassignació de salaris i fons de pensions sense l’aprovació del consell”.La Fiscalia Superior de Catalun-ya va obrir immediatament una investigació al respecte. Les di-ligències es van remetre a la Fis-calia Provincial de Barcelona. Tanmateix, el 2 de desembre, el fiscal Anticorrupció de Barcelona va assumir-ne la investigació.La Fiscal Superior de Catalun-ya, Teresa Compte, examinarà la documentació sobre els plans de pensions i després podria prendre declaració dels exresponsables de Caixa Penedès.Un dia abans, l’1 de desembre, el Consell d’Administració va desig-nar Ricard Banquells com a nou director general de Caixa Penedès i va convocar una Assemblea Ge-neral Extraordinària el 29 de des-

REDACCIÓ

embre per sotmetre a aprovació dels seus membres la ratificació del nou director general i la mo-dificació dels estatuts. Aquesta modificació hauria d’obligar a examinar els processos de control que tenia la caixa i el coneixement dels membres de la comissió de retribució sobre les partides. D’altra banda, l’exdirector ge-neral de Caixa Penedès, Manel Troyano, va demanar fa uns dies, a través d’un burofax, retornar a la feina. Sol·licitava una desti-nació en alguns del departaments de l’entitat, ja que, tot i que havia estat cessat com a director gene-ral, continuava com a empleat de l’entitat bancària. Caixa Penedès va respondre la petició obrint-li un expedient disciplinari que no estaria rela-cionat amb les pensions, sinó, segons sembla, amb unes opera-cions irregulars de finançament

entre empreses participades per la caixa, la majoria relacionades amb el negoci immobiliari.Un dia després, es va procedir a l’acomiadament. En ser un acomiadament disci-plinari, Troyano no tindria dret a indemnització, només en el cas que denunciés l’empresa i així ho determinés un jutge.

L’escàndol dels fons milionaris dels directius de Caixa Penedès fa trontollar el prestigi de l’entitat

Mes convuls a Caixa Penedès per la gestió dels seus directius

Novembre 2011

25-11-11: CC.OO demana al BMN que reclami els diners de les pensions dels directius de Caixa Penedès.

Novembre 2011

25-11-11: La Fiscalia Supe-rior de Catalunya investiga les pensions milionàries dels quatre directius.

Novembre 2011

28-11-11: El Consell d’Administració del Grup BMN reclama que els di-rectius tornin els diners.

Novembre 2011

29-11-11: S’incrementa a cinc el nombre de directius beneficiats pels plans de pensions.

Gener 2011

31-01-11: Caixa Penedès, Caja Murcia, Caja Grana-da i Sa Nostra traspassen l’activitat financera al BMN.

Maig 2011

30-05-11: Les assemblees de les caixes del BMN aproven segregar el seu patrimoni a favor del banc.

Juliol 2011

19-07-11: ICV i la CUP presenten la moció “Per un canvi en la gestió de Caixa Penedès” al ple vilafranquí.

Agost 2011

03-08-11: Troyano i Ve-nancio, nomenats director general i director general adjunt de Caixa Penedès.

Octubre 2011

25-10-11: BMN dóna en-trada a un 20% de capital privat mitjançant obligacio-ns convertibles en accions.

Octubre 2011

25-10-11: El ple vilafranquí se suma al “Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de CEP”.

Novembre 2011

07-11-11: El manifest sobre la vinculació territorial de Caixa Penedès s’obre a les adhesions populars.

Novembre 2011

14-11-11: El Consell Comar-cal aprova, amb l’abstenció de CiU, la moció per adhe-rir-se al manifest.

Novembre 2011

24-11-11: La Vanguardia publica la notícia sobre els plans de pensions dels di-rectius de Caixa Penedès.

Novembre 2011

24-11-11: El president i el director general de Caixa Penedès forçats a dimitir en el Consell d’Administració.

EL CAS ESTÀ SENT INVESTIGAT PEL FISCAL ANTICORRUPCIÓ DE BARCELONA

EL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE L’ENTITAT AFIRMA QUE NO EN SABIA RES

Novembre 2011

29-11-11: Regull anuncia el compromís de Caixa Pene-dès a renovar l’assemblea i el Consell d’Administració.

Novembre 2011

29-11-11: Ricard Pagès surt del Consell d’Administració de l’empresa Grupo Miquel y Costas.

Desembre 2011

01-12-11: Ricard Banquells és nomenat nou director general de Caixa Penedès pel consell d’Administració.

Desembre 2011

Desembre 2011

14-11-11: Les oficines de Caixa Penedès s’aturen 10 minuts com a protesta per les pensions dels directius.

Desembre 2011

16-12-11: Troyano, un dia després de demanar la rein-corporació, és acomiadat per causes disciplinàries.

01-12-11: Un centenar de persones protesten davant de CEP per demanar la renovació de l’entitat.


ACTUALITAT

El sector del taxi de la comarca tancarà l’any amb poca perspectiva de milloraEls taxistes de Vilafranca denuncien casos d’intrusisme d’altres taxistes de poblacions de l’Alt Penedès que aprofiten els seus viatges a la capital

Una situació delicada és la que viu el sector taxista a l’Alt Pene-dès, en concret a Vilafranca. La baixada de clients, l’augment del preu del gasoil, i la dificultat per arribar a final de mes són proble-mes que cada dia pesen més. Des de 2008, els taxistes a la comarca penedesenca han experimentat un lent degoteig de la feina, que s’ha vist amenaçada per l’arribada de taxistes d’altres poblacions de la comarca.A Vilafranca, hi ha atorgades 21 llicències de taxi, que donen servei al municipi i sortides només des del municipi. Alguns dels taxistes que operen a Vilafranca amb els quals Penedès Econòmic ha pogut conversar comenten que, arran de la crisi, s’han vist afectats per la in-tromissió de taxistes que disposen de llicència a d’altres poblacions de la comarca, però que aprofiten per treballar a la capital. “Poca fei-na que hi ha i, a sobre, tenim in-trusisme d’altres taxistes”, comen-tava un dels taxistes que es troben a l’estació de trens de Renfe a la vila. Aquest és un problema que els preocupa greument. Per aquest motiu, han contactat amb els Mos-sos d’Esquadra i l’Ajuntament de Vilafranca perquè evitin que això es produeixi. Normalment, quan algun taxista d’una població peti-ta porta algun client a Vilafranca, aquest intenta aprofitar el viatge i recollir algú que vulgui sortir de la vila. En aquest cas s’està infringint la llei, ja que la llicència no els per-met operar fora del seu nucli urbà amb punt de sortida des d’un altre lloc. Aquest és un problema afe-git a la seva feina que ha obligat a alguns a deixar el taxi “perquè no es guanyen la vida”, ens explicava un altre taxista de l’estació. “Ara hem de fer més hores que abans per facturar el mateix, i a vegades ni hi arribem”. Molts han ha-gut d’augmentar de 8 a 10 hores diàries la seva jornada, tot i que això no acaba garantint una mi-llor facturació, ja que els costos i el temps també corren en contra dels seus números. Actualment, un taxista de Vilafranca acostuma a donar servei a 7 persones, i en al-gun dia bo, poden arribar a les 10 persones. Unes xifres força infe-riors a fa tres anys, quan la factu-

ració se situava entre un 30 o 40% més que l’actual. Al 2011 s’ha mantingut respecte a l’any passat, però les previsions és que encara disminueixi més. El tancament d’empreses i l’augment de parats han estat dos factors que els han perjudicat força, ja que els clients habituals procedien d’empreses que es dirigien a l’aeroport o a Barcelona, uns viatges que s’han reduït molt en els darrers anys. Entre altres destinacions des de la vila es troben les Cabanyes, Sant Martí Sarroca o Santa Margarida i els Monjos, mentre que a dins del municipi, els clients solen dema-nar per anar a algun dels polígons o a l’Hospital Comarcal.

El sector del taxi viu uns moments difícils també a l’àrea metropoli-tana de Barcelona, tal com es va poder apreciar a mitjan de nov-embre durant la Fira del Taxi, que va acollir més de 12.000 visitants. Per primera vegada es va realitzar una consulta no vinculant per de-cidir sobre la necessitat de regular els horaris dels taxis, ja que en els darrers tres anys s’ha multipli-cat l’oferta dels taxis que operen les 24h., passant de 800 a 3.000 taxis. Per facturar més, molts taxistes han decidit operar les 24 hores, una decisió que ha afectat tot el sector, ja que l’oferta s’ha so-bredimensionat, i s’ha creat greus problemes de facturació a la resta. La majoria dels consultats van vo-tar a favor de limitar la jornada la-boral a 16 hores, per tal de reduir l’oferta de taxis. Tot i que el resul-tat de la votació no és vinculant, sí que pot donar pistes a l’Institut Metropolità del Taxi per enfocar la regulació en un futur.Un altre dels punts de debat va ser la pujada de taxes per al 2012 a l’àrea metropolitana. En concret, s’incrementarà un 2,9% les tarifes

del taxi, i repercutirà en el preu de la baixada de bandera (de 2,05 euros), en l’hora d’espera (uns 20 euros), i en el preu del quilome-tratge. En el cas de Vilafranca, l’Ajuntament ha decidit augmen-tar enguany un 2% les tarifes, que s’havien congelat durant els da-rrers cinc anys. Tot i això, els taxis-tes s’afanyen a dir que l’augment és força simbòlic, ja que es troba per sota de l’IPC anual, situat en un 3%, i recorden que les tarifes han estat congelades durant mol-ts anys, cosa que els ha suposat un esforç afegit. D’altra banda, també reconeixen que cal “mirar per la pobre gent del poble”, ja que si s’apugés un 3% cada any, “no podrien permetre’s anar amb taxi”. Actualment, la tarifa estàn-dard dins de Vilafranca és de 7,24 euros, que permet anar a qualse-vol lloc dins del municipi. En cas de sortir a l’exterior, les taxes són les que determina la Generalitat, que dependran del quilometratge realitzat. El gran augment de taxis que ha patit l’àrea metroplitana lliga amb la idea que es té del sector: una via alternativa per la persona que es troba a l’atur i que busca una forma de guanyar-se la vida per compte propi. A la comarca s’ha produït algun cas esporàdic, però alguns d’ells coincideixen a afir-mar que, ara per ara, farien just el contrari, és a dir, es vendrien la lli-

LÍDIA OÑATE

cència. “El problema és trobar algú que te la vulgui comprar”, ens co-menta un dels taxistes de l’estació, rient escèptic. Els preus oscil·len entre els 100.000 i 120.000 euros, una xifra que s’ha vist doblada en els últims deu anys, quan una lli-cència girava entorn dels 40.000 o 50.000 euros. Sens dubte, unes xifres importants d’inversió, te-nint en compte que cal amortit-zar-les si es vol fer negoci. En el

cas d’altres ciutats com Sitges, la llicència pot arribar als 200.000 euros, per la seva activitat turística tant a l’estiu per la platja com a l’hivern per les convencions i ac-tes que hi tenen lloc. Aquest és un altre dels factors que pica al sector dels taxis a Vilafranca i comarca. La rutina i el poc moviment a ni-vell turístic són les grans crítiques d’un sector que opera en una ciu-tat tranquil·la. Per això demanen que s’organitzin més esdeveni-ments per tal que tots els sectors

econòmics, inclòs el dels taxistes, se’n puguin beneficiar. “Ja seria hora, perquè Vilafranca està dor-mida completament”, es queixava un d’ells. En aquest sentit, estan d’acord que “com més coses es fa-cin i més moviment hi hagi, mi-llor”.De cara al futur, veuen difícil que la cosa millori i es preparen per passar més dificultats en els pro-pers dos o tres anys. “Aquests anys han estat dolents, i no és que la cosa s’hagi estancat, sinó que cada vegada va a pitjor”, ens comenta un altre taxista que s’afegeix a la conversa. Tot i el poc optimisme, creuen que els nous vehicles que estan sortint al mercat permetran estalviar en costos, com és el cas dels innovadors “trifuels”, que funcionen amb electricitat, gas i benzina i permeten estalviar fins a un 40% del consum del vehicle. Alguns d’ells tenen assumit que, a la llarga, compraran un vehicle d’aquestes característiques, tot i que cal esperar que els preus si-guin més assequibles i que l’Estat decideixi aportar més ajuts en les compres. Tot i això, “encara no hi ha mo-dels suficientment macos o pràc-tics per a taxis”, comenta un d’ells que troba que són més idonis per a traçats urbans i no tant per la comarca de l’Alt Penedès, que té més recorregut de carretera, i no tant de ciutat.

EL TANCAMENT D’EMPRESES I L’AUGMENT DE L’ATUR HAN AFECTAT MOLT AL SECTOR TAXISTA A L’ALT PENEDÈS

ELS TAXISTES DEMANEN MÉS DINAMITZACIÓ ECONÒMICA I TURÍSTICA A LA COMARCA

La majoria dels taxistes que operen a Vilafranca estacionen davant l’estació de trens de Renfe


EMPRESA

L’any 2004 va entrar en vi-gor el sistema jurídic que es coneix amb el títol que he posat a l’encapçalament. Una institució jurídica, mi-llor dit, un procés judicial que organitza una situa-ció econòmica. La situa-ció econòmica més difícil amb les que les persones i empreses es poden tro-bar, aquella en la qual els problemes de manca de tresoreria posen en perill la continuïtat de patrimonis, actius, projectes, llocs de treball, ... totes elles activi-tats humanes que, un cop s’han perdut, provoquen situacions tal vegada irre-versibles. Després d’aquests anys d’aplicació d’aquest siste-ma judicial, el balanç del concurs de creditors és de-cebedor: només el 10% de les empreses concursades supera el procés. En millor expressió, el 90% de les empreses que concursen entra en liquidació i des-apareix.En funció dels resultats an-teriors, el concurs de cre-ditors es podria assimilar doncs a la liquidació. No-més que la liquidació ja es-tava organitzada pel nostre sistema jurídic, quan el concurs del 2004 va entrar en vigor. Aquesta duplicitat d’institucions té algunes diferències. Una de molt vistosa és la diferència de costos, sent la liquidació societària molt més econò-mica que el concurs de creditors.Podria ser que intentem solucionar un problema eminentment econòmic amb un sistema judicial? Per què el 74% d’empreses sueques que concursen sobreviuen? És un èxit as-tronòmic, comparat amb el 10% d’empreses espanyo-les que “superen” el con-curs.Com no podia ser d’altra manera, la inoperància del concurs de creditors en aportar solucions a la situació de crisi financera d’empreses i persones ha cridat l’atenció del legisla-dor, que li ha fet dues refor-mes a la Llei Concursal, la primera al 2009 i la segona al 2011, que acaba d’entrar en vigor. Totes dues refor-mes han estat obsequia-

des amb fortes crítiques per part del sector, i conti-nuen basant el concurs en la decisió d’un Jutge.Posades blanc sobre negre aquesta pinzellada pàl·lida sobre el concurs de cre-ditors i després d’aquests anys d’exercici com opera-dor jurídic en aquest àmbit, cada vegada més, prenc consciència que la solució a les crisis financeres de persones i empreses no pot ser només un procés judicial.Les causes que porten a una empresa a la crisi fi-nancera vénen determi-nades per diferents situa-cions les quals no podrem enumerar en aquest espai: crisi de mercat, de produc-te, productiva, de costos, de manca de crèdit ... Com és possible portar davant del Jutge totes aquestes qüestions, aquestes reali-tats, aquestes situacions? Com és possible que un text legislatiu aporti solu-cions a una casuística que pot ser tan complexa, tan diferent, en funció de sec-tors econòmics, mercats, etc.?L’única conclusió a la que arribo, sense cap intenció de pontificar en la matèria, és que un dictamen econò-mic previ a la judicialització de la crisis financera d’un negoci evitaria aquesta pèrdua de teixit empre-sarial. Abans de portar els balanços al Jutjat, cal determinar si no és més convenient una liquidació societària, o una reestruc-turació de línies de negoci, o una venda parcial d’unitat productiva... Quan els res-ponsables de prendre la decisió tindran aquesta in-formació, estaran en con-dicions de determinar si la via és el concurs, o la liquidació, decisió que cal prendre només en funció de que l’activitat sigui via-ble o no.El concurs de creditors és un instrument molt potent, quan l’empresa té viabili-tat. La quitança de saldos i l’espera en els pagaments, són eines formidables en moments de crisis empre-sarials. Però no poden ser les úniques motivacions per presentar un concurs de creditors.

El Concurs de Creditors

GUILLEM MONT BARCELÓ

Advocat Mercantil de Juristes Grup

Naulover, l’empresa textil ca-talana de moda, amb fàbrica a Mediona, ha executat un pla d’expansió per a internacionalit-zar i diversificar els seus produc-tes. La firma ha invertit 500.000 euros en la seva primera flagship -la botiga més important mono-marca- situada al costat del Pas-seig de Gràcia de la capital cata-lana i tres milions d’euros en la nova planta logística.El nou espai compta amb una su-perfície de 130 metres quadrats dissenyats per l’italià Luca Lanci-ni. Es tracta d’un espai boutique amb les col·leccions, interrelacio-nat amb un altre d’assessorament personal decorat amb quatre fenomenals butaques inspiració de l’arquitecte Le Corbusier, evo-cant dècades daurades de la moda i la bellesa femenina. Fins ara Naulover tenia 90 cor-ners en els Corte Inglés tant d’Espanya com Portugal, a més de la distribució dels seus pro-ductes en més de 6oo punts de venda per tot el món i el canal de

venda online. El 20% dels guanys en vendes de l’empresa provenen dels Estats Units, Canadà i Por-tugal. El 80% restant el genera el consum nacional.La producció de Naulover es con-centra en la seva totalitat a Es-panya, dins de l’extensió de 9.000 metres quadrats que disposa a l’Alt Penedès, donant feina a més de 170 treballadors directament i a més de 200 indirectament. L’empresa assegura que en 15 dies poden posar a la venda una

prenda en el mercat, ja que no disposen d’estoc i treballen sota comanda.Naulover va ser fundada fa 55 anys per l’exmuller del pare de Carme Noguera, actual dissen-yadora i directora general de l’empresa, amb un llarg recorre-gut en el sector tèxtil. L’avi de la Carme, Josep Noguera, era pro-pietari de la coneguda marca de l’època, La Samaritana, i en el 1915 tenia dues botigues a Bar-celona.

L’empresa familiar de moda ha invertit 3,5 milions d’euros per internacionalitzar i diversificar productes

REDACCIÓ

Naulover de Mediona obre la seva primera botiga a Barcelona

Bonpreu obrirà al gener un nou supermercat a Sant Sadurní

Actualment l’empresa Bonpreu compta amb una plantilla forma-da per 4.202 treballadors, xifra que ha augmentat en un 4,2% des de novembre del 2010. El creixe-ment en nombre de treballadors va estretament vinculat al desen-volupament que any rera any està vivint el grup alimentari. Enguany, la xifra de treballadors ha crescut, principalment, per co-brir les vacants de treball genera-des per noves obertures. Seria el cas del nou Bonpreu de Girona, situat al C.Migdia, 104-110; del nou Bonpreu de Barcelona, situat a la Rambla de Josep Tarrade-llas, 35-45, i, principalment, de l’Esclat de Malla, que el mes de juny es va reobrir reformat i am-pliat de manera molt significativa.

Concretament des de fa un any, el nombre de nous treballadors supe-ra els 170 i es preveu que segueixi creixent amb noves obertures. El mes de gener, per exemple, es té previst obrir un nou supermercat Bonpreu a Sant Sadurní d’Anoia. L’empresa valora molt positiva-ment aquest creixement constant

en la plantilla, ja que s’asseguren llocs de treball en un moment en què la situació econòmica del país realment ho necessita. A dia d’avui el Grup Bon Preu compta amb 152 supermercats de les ensenyes Bonpreu i Esclat i 17 benzineres Esclatoil arreu de Catalunya.

REDACCIÓ

Interior de la primera botiga de Naulover a Barcelona


ACTUALITAT

Tocat i enfonsat

Sequera, caiguda, paràlisi, blo-queig..... La crisi del sector im-mobiliari a Espanya segueix col·leccionant adjectius negatius. El mercat no es belluga. No es ve-nen pisos perquè no hi ha diners -la banca cada cop té l’aixeta del crèdit més tancada- o senzilla-ment perquè la gent no vol com-prar, no té com accedir al finança-ment, té por de perdre la feina o simplement estan esperant que els preus encara caiguin més. El futur és poc esperançador. Són diversos els factors que estan llas-trant a la baixa la compravenda

d’habitatges a Espanya. D’una banda estan els qui volen comprar habitatge però no troben finança-ment -els nous crèdits concedits per les entitats financeres per a l’adquisició d’habitatge es van desplomar a l’octubre el 39%- i per una altra, els que descarten adquirir-ne una bé sigui perquè pensen que el banc no els dona-rà crèdit o perquè pensen que els preus continuaran baixant. De fet, segons una enquesta recent elaborada pel Centro de Inves-tigaciones Sociológicas (CIS), revela que només un 4% dels en-questats es planteja comprar un habitatge durant el pròxim any i el 40% dels espanyols espera cai-gudes addicionals dels preus. Mentre que a Espanya el pa-norama és desalentador, a l’Alt Penedès, les dades semblen in-dicar una possible aturada en la caiguda de vendes; però les xifres de transaccions segueixen sent lamentables, especialment tenint en compte que a partir de l’agost ja s’havia començat a aplicar el descompte de l’IVA. Es tracta del

segon pitjor tercer trimestre de la història a l’Alt Penedès, només superat, de forma negativa, pels registres que es van donar el pas-sat 2010. Però si del total de les transaccions a la comarca que hi ha hagut enguany hi restem els casos excepcionals que s’han do-nat a Sant Martí Sarroca i Gelida, amb 15 i 34 transaccions respec-tivament, es tractaria del pitjor període des que es tenen dades. En el conjunt de l’Alt Penedès es van fer 136 taxacions entre juliol i setembre de 2011, o el que és el mateix: cada dia se’n van fer 1,5. Molt lluny queden les dades que hi havia fa només uns anys. En el trimestre idèntic, l’any 2005, se’n feien més de 5 al dia. A ban-da d’això, el més preocupant és que en 10 municipis de l’Alt Pe-nedès no s’ha registrat cap tran-sacció durant els darrers 90 dies. Una situació que, en els casos d’Avinyonet i Santa Fe s’allarga des de principis d’any.A la capital de la comarca, la marxa del sector de la construc-ció sembla que ha estabilitzat la caiguda. En cada trimestre s’ha superat el número de transac-cions de l’anterior, amb 37, 49 i 53 respectivament. No es tracta d’uns registres per tirar coets, ja que segueixen sent les pitjors da-des de tota la història, però po-dria ser que indiqués un princi-pi d’estabilització de la caiguda.

Resta per veure el comportament del sector en el darrer trimestre de l’any per establir si es tractarà del pitjor any de la història. De moment, al llarg dels primers nou mesos, es tracta del pitjor. L’any 2010, ja en plena crisi im-mobiliària, entre gener i setembre es van fer 257 transaccions a Vila-franca (0,95 al dia), mentre que, en el mateix període, aquest 2011

La construcció registra enguany dos dels tres pitjors trimestres de la història

se n’han fet només 139 (0,51 al dia) en una població de més de 38.000 habitants.El més greu d’aquesta situació

és la recent denúncia que ha efectuat l’Asociación de Afec-tados por Embargos y Subastas (AFES). Segons aquest col·lectiu,

històrics. Es van endeutar per sobre de les seves possibilitats induïts per una falsa expectativa de revaloració de l’habitatge i la creença d’una estabilitat laboral indefinida. Mai van pensar que perdrien l’ocupació i que el preu del seu habitatge cauria en picat’, indiquen des d’AFES. Atenent-nos a les dades que la mateixa associació ha facilitat, entre 2004 i 2008 es van vendre un total de 8.828 habitatges a l’Alt Penedès, dels quals 1.556 entraran en pro-cés d’execució hipotecària -pas previ al desnonament-, abans de dos anys, cosa que, a banda de les evidents conseqüències per a les famílies afectades, també influi-rà en els preus, el mercat immo-biliari (que augmentarà l’estoc disponible procedent dels desno-naments) i les entitats financeres (que disposaran de més immobles dels que ja tenen ara).

el 17,63% de les hipoteques que es van signar entre 2004 i 2008 són d’alt risc i entraran en exe-cució hipotecària abans de dos

anys: ‘la gent va comprar molts habitatges a l’època del boom immobiliari residencial, quan els preus marcaven els seus màxims

JOSEP BARELLA

1.556 FAMÍLIES DE LA COMARCA PODRIEN PERDRE EL SEU HABITATGE ABANS DE 2014

EN 10 MUNICIPIS DE LA COMARCA NO S’HA VENUT NI UN SOL PIS DE JULIOL A SETEMBRE


d’altres cares conegudes.Guess és una empresa nascuda a Los Ángeles propietat dels ger-mans Marciano, que van néixer al Marroc i créixer al sud de França, on es van establir, creant dife-rents botigues de moda que van tenir molt d’èxit a la població de Sant Tropez. Els germans i la seva marca Guess van fer-se famosos creant tot un món al voltant dels texans, donant-los una nova em-branzida i la seva pròpia essència.

EMPRESA

L’any 2011 s’acaba i en fer-ho en comença un de nou, el 2012. La tradició, els bons costums i l’educació ens han ensenyat que a mesura que s’acosta el 31 de desembre, i encara durant els primers dies del nou any, desitgem a cone-guts, amics i estimats, uns dotze propers mesos ven-turosos.Però enguany aquesta ima-tge “de pessebre” sembla haver-se transformat. No és estrany que en desitjar un “bon any” rebem com a resposta: “però si diuen que el 2012 serà pitjor....” i així l’encarem.Aquest escrit que és d’opinió, vol ser-ho també d’expressió de dos desitjos. El primer és un desig que demana més creativitat per al 2012. L’eina més potent de què disposem els éssers humans és la imaginació, i la creativitat és aquesta imaginació posada a tre-ballar. Manllevo una idea de l’expert en creativitat Sir Ken Robinson, que diu que és la creativitat indivi-dual i col·lectiva la que ha CREAT la vida que avui te-nim, i és justament aques-ta creativitat la que ha de

fer possible RECREAR de nou la vida que volem.I si com ell diu, la creativitat s’aprèn igual que s’aprèn a llegir, doncs aprenem-ne, el moment ho reclama!I l’altre desig per al 2012 és el de foragitar el pessi-misme. Aquest estat que fa que exagerem la part més catastròfica de qualsevol esdeveniment, i que s’està convertint ràpidament en la forma com els més jo-ves contemplen el món i el seu futur. Em sembla del tot necessari evitar que el pessimisme s’atrinxeri en la nostra ment. El precur-sor de la psicologia positi-va, Seligman, explica com el pessimisme, lluny de ser fluctuant, s’enforteix amb cada contratemps i ben aviat acaba éssent inde-pendent de les causes ex-ternes que l’han provocat.En resum, idees i més optimisme, que no vol dir veure-ho tot de color rosa, sinó ser capaços d’explicar de forma més realista les causes del que ens passa. Més creativitat i menys pessimisme per a aquest 2012. La societat ho ne-cessita, i les futures gene-racions encara més.

Dos desitjos per al nou any: més creativitati menys pessimisme

MARIA BATET ROVIROSA

Formadora especialitzada en creacióde metodologies per emprendre

Expert de Vilafranca no està afectat per la crisi d’Unecsa

En l’anterior edició de Penedès Econòmic, vam publicar una no-tícia en la qual s’explicava que el soci d’Expert a Catalunya, Unec-sa (Unió Electrodomèstica Cata-lana, SA), la central de la qual es troba a Sant Llorenç d’Hortons, havia presentat un concurs de creditors. A la notícia, apareixia la fotogra-fi a de l’establiment que Expert té

REDACCIÓ al carrer de la Lluna en la qual es veia la botiga tancada. La imatge va donar peu a equívocs per part d’algunes persones, que creien que la botiga havia tancat a cau-sa de la situació d’Unecsa. Da-vant d’aquest fet, des de Penedès Econòmic volem aclarir que la bo-tiga continua oberta i que el con-curs de creditors que va presentar Unecsa no l’afecta en cap sentit. Segons el propietari de la franquí-cia vilafranquina d’Expert, Josep Joan de la Cruz, “a nosaltres el

concurs de creditors no ens per-judica, no tenim res a veure amb la situació d’Unecsa”.El concurs de creditors només afecta la setenta treballadors que té la central hortonenca, que encara desconeixen quin serà el seu futur laboral. Un mes des-prés, continuen a l’espera de l’assessor judicial assignat per tal que l’empresa li presenti el pla de viabilitat que han elaborat i que l’assessor els digui què han de fer a partir d’ara.

Blanca i Borja Th yssen van brin-dar fa uns dies amb el cava rosat Microcosmos Rosé de les Caves Llopart de Subirats, en el marc de la inauguració d’una nova bo-tiga de la coneguda marca de roba Guess a Barcelona. Els Th yssen júnior, després de fer unes contundents declaracions a la premsa sobre la difícil relació que mantenen amb la baronessa i sobre molts d’altres temes rela-cionats amb el Nadal, van desitjar amb la copa en alt: “Molta salut per a tothom i que acabi la crisi”. El cava Microcosmos Rosé és un sofi sticat rosat fruit del sin-gular emplaçament geològic i microclimàtic de l’Heretat can Llopart, perfecte per a tot tipus d’ocasions. A l’acte també hi eren presents l’ex Miss Espanya 2006, Elizabeth Reyes, Alejandra Prat i Cristina Piaget, entre moltes

Els Thyssen júnior brinden amb el cava Microcosmos Rosé de Llopart

Actualment, la marca dissenya, produeix i distribueix col·leccions d’home, dona i nen i accessoris. Es distribueix als EUA i al Cana-dà i té llicències i distribuïdors a Sudamèrica, Europa, Àsia, Àfrica, Austràlia i l’Orient Pròxim. A la nova botiga que es va inaugurar a Barcelona, els bolsos, sabates, rellotges, joies i ulleres llueixen enmig de mobles de cristall i pell de color negre, prestatgeries metàl·liques i llum fl uorescent.

REDACCIÓ


EMPRESA

El banc BMN (integrat per Caja Murcia, Caixa Penedès, Caja Gra-nada i Sa Nostra) va obtenir en els nou primers mesos d’aquest any un benefi ci net de 120 milio-ns d’euros, un 13,6% menys que en el mateix període de l’exercici anterior, després d’haver destinat més de 197 milions d’euros a do-tacions per enfortir el seu nivell de sanejament i a altres fons de provisió. El banc ha aconseguit reduir el seu risc immobiliari en un 18% fi ns el setembre, en ha-ver subrogat, cancel·lat o venut 8.453 immobles de la seva car-tera, mantenint la previsió d’un descens superior al 20% al fi nal d’aquest exercici.

En la reunió del consell d’administració de BMN, cele-brada el passat 28 de novembre, el president de l’entitat, Carlos Egea, va informar de l’evolució del grup, destacant el notable avenç en el seu procés d’integració i reestructuració. En el transcurs d’aquest, es va referir a l’evolució del compte de pèrdues i guanys, amb l’obtenció d’un marge brut de 829 milions d’euros, un 25% menys, amb unes despeses

d’explotació un 5,8% inferiors als de l’any anterior.En aquest sentit, des de l’òptica de la gestió dels principals ris-cos, i davant la difícil conjuntura econòmica i fi nancera, el grup continua millorant la seva posició de liquiditat i reduint la seva ex-posició al sector immobiliari.Cal destacar que, en els primers nou mesos de l’any, s’ha reduït el fi nançament majorista al voltant dels 1.000 milions d’euros, grà-cies a l’absorció dels venciments en els mercats fi nancers amb ge-neració interna de liquiditat i una millora del gap comercial en línia amb els objectius marcats.A la vegada, els actius líquids dis-ponibles es mantenen en un ni-vell confortable de 6.180 milions d’euros.Així mateix, el grup ha comple-tat amb èxit el seu procés de re-capitalització, en haver col·locat més d’un 20% del seu capital

entre inversors privats, a través d’obligacions necessàriament convertibles, de manera que, en fi nalitzar la col·locació, el seu ca-pital principal se situa per sobre del 9,2%, enfront del 8% exigit.Respecte al procés d’integració fi nancera, convé destacar que es va culminar el passat 30 de set-embre, després de completar-se la segregació total dels actius i passius de les quatre caixes que el constitueixen -Caja Murcia, Caixa Penedès, Caja Granada i Sa Nostra- en favor del banc.També a fi nals de setembre, es va procedir a la plena integració de la xarxa de Madrid de BMN, amb la implantació de la nova platafor-ma informàtica del grup i d’una marca única en una xarxa de 45 ofi cines. Això ha permès que els clients es puguin benefi ciar d’una més àmplia oferta de productes i serveis d’acord amb l’estratègia del grup.

BMN obté un benefi ci net de 120 milions d’euros fi ns al setembreL’entitat ha completat la seva integració financera i arriba ja al 74% de la reestructuració prevista

REDACCIÓ

EL BANC BMN ÉS UN DELS GRUPS BANCARIS LÍDERS A L’ARC MEDITERRANI

Hi havia una vegada, ... Dos amics entranyables que compartien gairebé tots els instants de distrac-ció, on anava un, l’altre l’acompanyava, eren companys inseparables. Si algú els reconeixia al carrer, en els seus enjo-gassaments interminables no sabria distingir si eren amics o germans, ja el fet d’estar sempre junts els havia començat a mimeti-tzar l’un amb l’altre.Un dia, aquests dos nens patinaven sobre un llac glaçat. Era una tarda en-nuvolada i freda, però els nens jugaven sense pre-ocupació. De sobte, el gel es va rebentar i un d’ells va caure a l’aigua. L’altre nen, veient que el seu amiguet sófegava sota el gel, va prendre una pedra i va començar a col-pejar amb totes les seves forces fins que va acon-seguir trencar el gel i així salvar el seu amic.Quan van arribar els bom-bers i van veure el que havia succeït, no podien entendre el que veien els seus ulls. Es va preguntar:- Com ho ha fet? El gel és molt gruixut. És impossible que l’hagi pogut trencar amb aquesta pedra i les seves mans tan petites.En aquell instant va apa-rèixer un ancià i va dir:- Jo sé com ho ha fet!- Com? Li van preguntar a l’ancià, i ell va contestar:- No hi havia ningú al seu voltant per dir-li que no po-

dia fer-ho.Es tracta d’un petit relat d’autor desconegut que m’ha semblat molt adient per aquestes dates. No només per l’escenari, tí-picament nadalenc, sinó pel fet que són dates en què tots tenim més temps per sensibilitzar-nos amb aquests temes relacionats amb els valors humans.I quin valor!, el de la capa-citat humana de creure en el nostre propi potencial i el de l’esperit de supera-ció. Tot està relacionat amb la teoria del “si vols, pots”, del “yes, we can” o, del que avui es coneix com a “des-envolupament personal i professional”; conèixer mi-llor tot el nostre potencial per arribar a ser aquella persona i professional que som capaços de ser.Thomas Edison va ser ex-pulsat de léscola per “mal estudiant”; educat pel seu pare, va arribar a paten-tar prop de 1.000 invents. Michel Jordan va arribar a sentir del seu professor de gimnàs que no tenia futur en el bàsquet. A la mateixa Montserrat Caballé, el seu professor de cant li va va-ticinar que no tenia cap futur a la professió. I tants dáltres exemples reals de la nostra història. Vagi, doncs, en aquesta ocasió, el meu convenci-ment que podem ser millors persones i per tant, millors professionals. És com no, una qüestió d’actitud.

Els nens i el gel

AGUSTÍ ROMEO HUGUET

Emprenedor i Fundador deMotivation Training

PENEDÈS ECONÒMICConsulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

volen sol·licitar un préstec hi-potecari. El CCAP ha editat també un Manual de la Hipote-ca on s’expliquen amb un llen-guatge planer conceptes com el càlcul de la quota a pagar, les comissions, les compensacions, les despeses que es deriven de l’obertura del préstec, etc.

NOU SERVEI GRATUÏT D’ANÀLISI D’HIPOTEQUES DEL CONSELL COMARCAL

El conseller comarcal de Joven-tut i Habitatge, Sergi Vallès, va explicar el passat 28 de novem-bre en roda de premsa que s’ha posat en marxa un nou servei per part del Consell Comarcal de l’Alt Penedès per fer con-sultes i gestions relacionades amb l’habitatge. El personal del Servei de Joventut i Habitatge ha rebut formació especialitza-da per tal de poder assessorar en profunditat els usuaris que volen fer una compravenda o

ADEG 2012: OPTIMIT-ZACIÓ DELS RECURSOS ENERGÈTICS

L’any 2012 l’ADEG dedica-rà el seu exercici temàtic a l’optimització dels recursos energètics. En els anteriors s’ha prioritzat les temàtiques se-güents: 2005, noves tecnologies; 2006, ètica empresarial i bones pràctiques; 2007, empresa i des-envolupament sostenible; 2008, les claus per a la internaciona-lització; 2009, infraestructures i mobilitat; 2010, actitud empre-nedora i cultura del risc, i 2011, talent emprenedor.


EMPRESA

“De Roquetes vinc, de Ro-quetes vinc, de Roquetes baixo”. És la tornada d’una molt tradicional jota de la quinta província, la meva Tortosa natal. Potser us en recordeu d’una versió dels Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, fa poc més de deu anys. Poseu-li música mentre transiteu per la nova autovia del Xató, onerós peatge a l’ombra que paga-reu tant sí com no.Amb la flamant C 15 els pe-nedesencs estem més a prop del mar. Els garrafencs estem menys lluny de la vin-ya. El temps s’ha escurçat com si al particular rellotge de sorra se li haguessin es-poliat uns quants polsims, i això ens fa sentir millor per-què arribarem abans, que és la síndrome de l’èxit. I perquè la distància tampoc no és la mateixa. Ara bé, els d’aquí i els d’allà, tampoc no ens assemblem més que ahir; ni tan sols som capaços de sintonitzar els dials. Potser és l’interior del túnel del Montgrós, que no té cobertura per a les radiofre-qüències...Tots aquells que ens sen-tim com a casa, estiguem a un extrem o a l’altre del nou corredor granpenedesenc, frisem per un nou eix imagi-nari, un cordill de mil corran-des que relligués els parers d’aquests, dels de mig camí i dels de més enllà. Ens hau-ria agradat que des de la pri-meria d’aquest mes de des-embre el castell d’Olèrdola, el de Subirats i el de Sant Martí Sarroca s’arroguessin l’estatus de noves Penyísco-les i es vanessin de llepar la sal del mar, tan a prop. Hau-ríem volgut que el Margalló i el Cep fossin de la mateixa ventrada i el Gall festegés amb la Gamba, a la balcona-da de Font-rubí.Siguem sensats. El traçat que acabem d’estrenar ens aportarà més que no pas ens restarà; hi afegirà, més que no pas en sostraurà; hi sor-tirem guanyant, no ho dub-teu. La dimensió del guany només depèn de nosaltres mateixos; bé, de les nostres institucions i de la seva capa-citat d’establir lligams saluda-bles i interaccions positives. Aquesta mateixa C-15 és com el solc d’una mà este-

sa que una saberuda gitana llegeix amb més especulació que no pas encert. La de-pressió quiromàntica hi és; la interpretació és lliure, però. Cal posar-li ciència.La posada en marxa del recent bypass ha coincidit amb un repunt màxim de l’estadística d’aturats. El Ga-rraf i l’Alt Penedès sumen un total de 21.761 perso-nes desocupades inscrites en els serveis públics. Les dues comarques donen fei-na a 72.245 persones, men-tre que la població activa la componen 133.352 ciuta-dans. Se’n deriva una taxa del 16% d’aturats en relació amb la força laboral disponi-ble, tot just a tocar de la mi-tjana catalana, si us hi voleu consolar; però no oblideu que tenim al costat de casa dues de les comarques amb una taxa d’atur més alta del país: el Baix Penedès i l’Anoia, amb percentatges del 24%.Aquesta carretera del se-gle XXI hauria de suposar un abans i un després per al conjunt del territori. El mateix territori s’hauria de veure d’aquesta manera: com un conjunt, més enllà de les futileses pàtries i de les collonades folklòriques. Els uns sense els altres ens quedarem igual com es-tàvem, cada vegada pitjor. El nou canal d’oportunitats ens convida a aprofitar les com-plementarietats que sempre han existit i aquelles de no-ves que siguem capaços de generar. Hi ha qui saluda com a favora-ble el fet que els ajuntaments de Vilafranca del Penedès i de Vilanova i la Geltrú siguin del mateix color. Ja ho hem vist abans, això, quan també eren del mateix color, i el re-sultat va ser gris. Se m’acut que les entitats que formem part de l’anomenada societat civil -tossut pleonasme- te-nim la vaselina a les mans per procurar una menor fric-ció i afavorir el degut emme-txat. Plataformes com la del Consell Econòmic i Social de l’Alt Penedès, en què prenen part els sindicats, les orga-nitzacions empresarials i la institució cultural per anto-nomàsia, hi tenen molt a dir i ara és el moment de dir-ho. És clar que aquestes, però, també s’ho han de creure.

Un cordill de mil corrandes

ISIDRE ALSO TORRENTS

Secretari general ADEG

McDonald’s celebra 30 anys a Espanya amb 429 restaurants

La franquícia d’hamburgueses i menjar ràpid McDonald’s ha celebrat a finals d’any el 30è ani-versari des que va instal·lar-se a Espanya, en un local de la Gran Via de Madrid, al 1981. Des de llavors ha anat ampliant el seu negoci, cosa que li va permetre inaugurar un establiment a Vila-franca, el primer a l’Alt Penedès.Actualment, el negoci del gegant de les hamburgueses disposa de 429 restaurants, que han generat prop de 21.000 llocs de treball directes.McDonald’s creix cada any pro-gressivament i durant el present exercici la seva xifra de negoci ascendeix a 851 milions d’euros, un 6,2% més respecte de l’any passat. Present en totes les comu-nitats autònomes, McDonald’s segueix amb la seva voluntat d’expandir-se i arribar a tots els punts del país. McDonald’s pre-veu obrir 55 nous restaurants durant el període 2011-2013, la qual cosa suposa una inversió de 104 milions d’euros i la creació de

2.700 nous llocs de treball direc-tes. Cal dir que cada un dels seus restaurants contracta prop de 50 empleats de mitjana i es gestiona com una pime dirigida per un empresari local. Actualment, 137 empresaris locals gestionen res-taurants McDonald’s a Espanya. A tot això cal sumar l’ocupació indirecta que el negoci d’aquesta franquícia genera, ja que el 75% dels proveïdors de la companyia estan ubicats al país.

El desemborsament inicial per en-gegar una franquícia oscil·la entre el 820.000 i 1.450.000 euros, unes xifres força elevades en un principi, però que permeten ràpi-dament amortitzar el cost, ja que és una de les franquícies que més bons resultats de negoci presenta. Amb motiu del 30è aniversari, el canal You Tube de l’empresa ha incrementat un 75% les visites, mentre que el Facebook ha cres-cut un 19% en fans.

El McDonald’s de Vilafranca es troba a l’Av. Tarragona, 130

REDACCIÓ

Mercadona obrirà al maig un nou supermercat a Sant Sadurní

L’empresa Mercadona obrirà un supermercat al centre de Sant Sa-durní d’Anoia el maig de l’any vi-nent, concretament a la carretera de Sant Quintí cantonada amb el carrer Alacant, a la zona del Pla d’en Mestres. Segons fonts municipals, l’empresa està buscant unes 25 persones de la vila per treballar a les futures instal·lacions i 17 més per acabar les obres. Els 42 llocs de treball que es crearan estan sent gestionats pel Servei Català d’Ocupació i per la regi-doria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament sadurninenc.La regidora de Foment de l’Ocupació, Sílvia Chavarri, es mostrava satisfeta de la notícia perquè l’empresa donarà feina als sadurninencs i perquè la majoria de contractes que realitza Merca-dona són indefinits.Pel que fa al centre logístic que es troba al polígon Molí del Racó, el trasllat a Abrera es farà a partir de

l’any 2014 d’una forma progre-ssiva. Els motius principals del canvi són que el centre necessita ampliar-se i modernitzar-se i, en la ubicació actual, no pot fer-ho.Els 800 treballadors que Mer-cadona té actualment a les instal·lacions de Sant Sadurní d’Anoia marxaran al nou centre logístic. D’aquests, només una cuarentena viu a la capital del

cava, però, la majoria, han optat per marxar enlloc de quedar-se treballant al supermercat que s’obrirà al maig.De moment, ja hi ha tres empre-ses interessades en la compra o el lloguer dels terrenys. També s’ha apuntat la possibilitat que una empresa de cava estigués a punt de tancar un acord amb l’empresa valenciana.

Obres del nou supermercat Mercadona de Sant Sadurní

OLGA AIBAR


EMPRESA

Conèixer el Penedès es por fer de moltes maneres, però la que ofereix l’empresa sadurninenca Buggyrutes esdevé força innova-dora. De fet, conèixer la comarca en vehicles especials per anar so-bre la sorra o terrenys igualment complicats.Un buggy és un vehicle dissenyat per anar per la sorra. Sol tenir un xassís lleuger, una carrosseria sense sostre, rígida i rodes grans. Bug vol dir “bitxo” en anglès i buggy n’es el diminutiu carinyós. Inicialment extret de l’escarabat de Volkswagen. Actualment hi ha models de producció artesanals. Per qüestions de costos, els més barats són fabricats a la Xina.Unes vacances a Peñíscola va obrir els ulls al matrimoni que formen Manel Linares i Mercè

Hortoneda. A l’istme castellone-nc, la parella va adonar-se que una empresa com la que els lloga-va quads i buggys podia traspas-sar-se al Penedès. Concretar-la no va ser fàcil, sobretot per les carac-terístiques especials de l’orografia pendesenca.

Es va optar per utilitzar buggys biplaça, descartant els quads, ja que tenen molta més estabilitat i són més senzills de conduir (di-

fícilment volquen) i això permet els nens acompanyar llurs pares en les excursions que es monten. L’empresa va adquirir, directa-ment a Xina, vuit vehicles que el Manel, que és serraller d’ofici, ha adaptat i reforçat la seva estructu-ra i els ha fet encara més segurs.L’oferta de Buggyrutes contempla rutes diferents, per hores, d’una a quatre, o de dia sencer. Des de 55 euros per vehicle (la ruta d’una hora) es pot voltar per les vinyes, ja sigui en un viatge planificat amb guia o en una ruta per lliure que afegeix al preu una fiança de 200 euros i la benzina a càrrec del client.Les rutes més llargues inclouen l’esmorzar en un restaurant tí-pic de la comarca i la visita a una cava (Codorniu és una de les que es poden triar). Fins i tot, la ruta d’un dia sencer (té un cost de 270 euros) inclou el dinar, a més de la

Buggyrutes proposa una manera divertida i diferent de descobrir i recòrrer el Penedès en cotxes buggy

JOSEP MARIA ROCA

Recórrer passatges ignots, visites a caves de la comarca i esmorzars o dinars en restaurant típics configuren la variada oferta d’aquesta novella empresa sadurninenca

visita a la cava. El fet d’anar amb guia permet que els grups senars puguin fer igualment la ruta, ja que la persona desaparellada pot anar de copilot amb el guia de l’expedició. Òbviament, les ru-tes estan limitades als vuit buggys que té l’empresa, que funciona des del mes de juliol. Des de la central, al carrer Triola, 31 de

Sant Sadurní, es treballa per crear rutes atractives per a grups fami-liars o d’empresa. Es demana que la reserva es faci amb, almenys, un dia d’antelació per preparar la ruta (609 63 61 71), ja que la que es prepara depèn de l’època de l’any i la durada. Això sí, sempre per llocs permesos i a velocitats moderades.

LA SEGURETAT DELS BUGGYS PERMET QUE ELSNENS PUGUIN ANAR AMB ELS PARES


El model Veloster, de la firma sudcoreana Hyundai, ha estat es-collit el “Cotxe Elle 2012” en la dissetena edició dels premis de la revista ‘Car & Driver’. Aquests premis es concedeixen a un vehi-cle pel seu disseny, i també per la seva tendència i per les seves no-ves tecnologies.

El nou Veloster és un model que representa la filosofia de la marca ‘New thinking, New possibili-ties’, i també el nou llenguatge de disseny de la marca, denominat ‘Escultura Fluídica’.El director del concessionari Hyundai al Penedès i Garraf, Vi-cenç Jiménez, explicava a Penedès Econòmic que la companyia està molt orgullosa pel fet que els lec-tors de les revistes del grup Hearst hagin premiat el Veloster com a “Cotxe Elle 2012”. També ens comentava que el Veloster és un “cotxe dinàmic, esportiu i amb uns colors atrevits i llampants que potser ens acosten més a un públic femení”. A més, tot i ser un esportiu, té una petita porta al darrere que és molt pràctica per poder introduir amb comoditat els nens al vehicle.El Hyundai Veloster pretén guan-yar un espai en el segment dels compactes esportius actuals, com el Volkswagen Scirocco, el Ren-ault Megane Coupe i altres que vindran com el nou Opel Astra GTC. La diferència d’aquest serà el seu contingut preu, que estarà

EMPRESA

Amb l’aprovació de la mar-ca turística “Costa Barce-lona” és dóna un pas més en la promoció del territori costaner de la província i de l’Alt Penedès; una zona que gaudeix d’una recone-guda qualitat i maduresa turística guanyada al llarg de molts anys de treball. La marca neix de la necessi-tat manifestada pels sec-tors públics i privats de les comarques de l’Alt Pene-dès, Garraf, Baix Llobregat i Maresme, representats pels seus ajuntaments i les entitats empresarials i del comerç, d’unir esforços i treballar coordinament per tal de millorar el posiciona-ment de l’oferta turística a nivell nacional i internacio-nal. Amb l’esperit de cooperació que sempre ha caracterit-zat a la Diputació de Barce-lona s’ha aconseguit donar resposta a les necessitats públiques i privades en sentir-se representats per una denominació que pos-sibilita l’objectiu comú de desenvolupar econòmica i turísticament el territori que representem. El procés de treball conjunt impulsat des de la Delegació de Turisme de l’Àrea de Desenvolupa-ment Econòmic i Ocupació de la Diputació de Barcelo-na permet integrar en una única marca les zones cos-taneres del nord i el sud de Barcelona substituint dues de les deu marques exis-

tents a Catalunya: Costa Garraf i Costa de Barcelo-na-Maresme. L’objectiu de la fusió és que tots junts puguem donar un major impuls a la promoció, es-pecialment la internacional, aprofitant l’atractiu d’una marca reconeguda al món com és Barcelona.“Costa Barcelona” ens po-siciona per longitud de plat-ges com la segona marca turística catalana i la terce-ra en oferta d’allotjament. Ens situa amb una capa-citat d’acollida similar a la Costa del Sol i força per sobre de la Costa Blanca. Si a l’oferta costanera del Garraf, Baix Llobregat i Maresme afegim la poten-cialitat que aporta el turis-me enològic de l’Alt Pene-dès, amb prop d’1.000.000 de visitants, és evident que la marca “Costa Barcelo-na” irrompeix al mercat po-sant de relleu un potencial turístic i un posicionament com a destinació que obri-rà noves portes per a la promoció i comercialitza-ció, permetent captar nous visitants. I tot això ho hem fet sense oblidar les identi-tats i singularitats dels po-bles, ciutats i comarques de cadascun dels territoris de la marca i el treball de promoció a un públic de proximitat de l’entorn de Barcelona amb 4,5 milions de persones. Junts farem més que separats i podrem fer-ho millor.

Costa Barcelona, una oportunitat

ALBERTO FERNÁNDEZ DÍAZ

Vicepresident primer i president delegat de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació de la Diputació de Barcelona

El nou Hyundai Veloster, ha estat escollit el “Cotxe Elle 2012”

molt per sota dels seus rivals al mateix nivell de potència i equi-pament. El Veloster, comparteix platafor-ma i motors turbo amb el Hyun-dai Accent i ve equipat amb una caixa de doble embragament de sis velocitats i té motors amb po-tències compreses entre els 138cv i 200cv més endavant.

REDACCIÓ

Cilindrada: 1591

Potència màx: 140/6.300

Acceleració 0/100: 9.7”

Combustible: benzina

Consum urbà: 8.1

Consum carretera: 5.3

Consum mixt: 6,5

Longitud: 4,220

Alçada: 1,339

Pes: 1.185

Pneumàtics: 215/40/R18”

Hyundai Veloster1.6 GDI Sport


EMPRESA

En aquesta ocasió inicio l’article recordant què és l’entitat a la qual represento enguany, la Jove Cambra Internacional de Vilafranca del Penedès: és una asso-ciació sense ànim de lucre, formada per joves empre-nedors i empresaris, pre-sent a més de cent vint paï-sos d’arreu del món i que té com a objectiu el des-envolupament d’habilitats directives i de lideratge en-tre els seus socis a través de la realització de forma-ció i el desenvolupament de projectes socials, amb l’objectiu de potenciar el caràcter emprenedor de cadascun d’ells tot aportant valor afegit a la societat.Volia fer esment d’aquesta definició sobretot per tot allò que fa esment a l’aportació de valor afegit a la societat i al fet de no existir ànim de lucre. En uns moments en els que l’aprimament o eliminació de partides pres-supostàries en les diferents administracions esdevé un fet palpable i més que ho serà en els propers temps, caldria destacar les accions d’entitats com JCI Vilafran-ca. Allí els seus membres treballem de forma desin-teressada amb l’objectiu d’assolir l’èxit en projectes

la majoria dels quals tenen una repercussió directa en aspectes de la societat ci-vil.És aquí on caldria establir punts de contacte i coordi-nació amb les administra-cions, sobretot les locals. I no és una qüestió exclu-siva de moments de crisis com l’actual, sinó que con-sidero que seria una bona pràctica incorporar-la com a modus operandi habitual. No sembla sostenible que col·lectius sorgits de la so-cietat civil es dediquin de forma altruista a generar valor a nivell local i que al-hora des de l’administració es destinin recursos hu-mans i materials amb els seus corresponents costos a generar valor en les ma-teixes àrees. Faig doncs una crida per a que es passi de la re-flexió a l’acció en aquesta temàtica. Les necessitats d’evolució de la societat ci-vil són moltes i els recursos per donar-hi resposta per part de les administracions són i seran cada vegada més escassos. Aprofitem doncs aquells que ja exis-teixen i que porten temps demostrant-ho. No està el panorama com per despil-farrar res més.

Racionalitzar els recursosdisponibles i evitar duplicitats

DAVID DELGADO VENDRELL

President 2011 Jove CambraInternacional de Vilafranca

El passat divendres 9 de desem-bre es va inagurar la nova botiga de 1000bebes.com situada al po-lígon industrial de Sant Pere Mo-lanta (Olèrdola). La nova botiga disposa de 600m2 i es converteix en la botiga de puericultura més gran de Catalunya, on els clients hi poden trobar una àmplia ex-posició de productes i marques especialitzades en tot el que pot necessitar un nadó i la seva famí-lia.D’altra banda, 1000bebes.com diversifica els seus serveis a l’ampliar la seva oferta de pro-ducte al sector de la gent gran i dels infants amb minusvalies, ja que s’ha associat amb l’empresa Clubmayores, botiga especialit-zada en donar servei a aquests dos sectors. A més, 1000bebes.

Nousumape, antic Expert, nou associat del Grup Carrera

Nousumape d’Olèrdola, distri-buidor especialista en material de construcció i lampisteria amb una sala de vendes de 500m2 de-dicada a electrodomèstics, s’ha incorporat com a nou associat de Grup Carrera, deixant Expert a causa del concurs de creditors. Amb aquesta incorporació, ja són 61 els punts de venda associats. Les noves incorporacions del Grup Carrera a Catalunya són: Marin (Puigcerdà), Instelec (Sant

REDACCIÓ

com ha posat en marxa una boti-ga virtual de productes per aquest segment de la població que porta per nom 1000abuelos.com.El divendres de la inauguració, la botiga es va convertir en un punt de trobada per a clients, proveïdors i amics de 1000bebes.com. La seva gerent, Carmina Cabestany, va agrair tothom la

1000bebes.com inaugura una botiga de 600m2 a Olèrdola

seva assistència i va destacar el fet que després de 10 anys donant servei 1000besbes.com és líder en la venda online de productes per al nadó d’Espanya. D’aquesta manera amb l’obertura d’aquesta nova botiga complementa la ven-da virtual amb la venda directa i ofereix servei també a la gent gran i als infants amb minusvalies.

REDACCIÓ

Hipòlit de Voltregà) i Electro-domèstics Xena (Santa Maria de Palautordera). Algunes d’elles, ja

llueixen la nova imatge de Grup Carrera per a la campanya nada-lenca d’enguany.


L’ENTREVISTA

pany, i perquè sempre va associat a la idea de distinció. El cava ha arribat molt després i s’ha d’obrir camí de mica en mica.

Abans parlava de no fer passos enrere. En quin sentit?Doncs en el dels preus low cost que tenen alguns caves. Cadascú és lliure de posar els preus que vol, no podem impedir-ho, però hauríem d’intentar no rebentar-los i que els mateixos empresaris se n’adonessin que aquesta pràcti-ca ens fa mal a tots.

Doni’m tres raons per consumir cava enlloc de xampany.En primer lloc, que el cava és un producte nostre i, al darrere, hi ha uns cellers, uns enòlegs, uns empresaris, unes vinyes i uns viticultors; així que, quan el be-bem, donem vida a tots. En se-gon lloc, tenim excel·lents caves que no justifiquen pagar més per un altre producte i, finalment, el preu és més assequible que el del xampany. El cava és cada cop més conegut i consumit al món per la

estan molt per sota del preu que haurien de tenir.

Quan vas a l’estranger, el cava no és tan conegut com el xampany. A què es deu?En els dos darrers anys s’ha ex-portat més cava que xampany i, en aquests nou primers mesos de l’any, sembla que també, la qual cosa és un bon indicador de que anem pel bon camí. El segment del preu del xampany és molt superior al del cava quan hi ha alguns escumosos que no són tan bons, en canvi, quan vas pel món veus que el preu del cava està molt per sota de la qualitat que s’ofereix.

Cal una major promoció al mer-cat exterior?Aquest any hem fet, per primera vegada, una campanya publici-tària en revistes del cor com Vani-ty Fair, Vogue, Hola, adreçades al món del glamour, per tal de situar el cava on ha de ser. La campanya s’ha desenvolupat entre els mesos de juny i de novembre perquè, al desembre, les marques ja fan la seva pròpia publicitat. L’efecte es veurà a llarg termini, aquesta ha estat només una primera llavor que hem plantat. Volem que soni el nom del cava i incentivar-ne el consum. Tenim clar el camí a se-guir, però hem d’intentar no do-nar passos enrere.

Quants anys d’avantatge ens porta França en el posiciona-ment del xampany?Ens porta centenars d’anys d’avantatge perquè antigament només existia i es bevia xam-

seva relació qualitat-preu i això ens fa conquerir cada cop més mercats. A Bèlgica, per exemple, que són grans consumidors de vins escumosos, és espectacular el creixement que hem tingut en els darrers anys. Hem passat de ven-dre 700.000 ampolles l’any 2001 als més de 21 milions que vam vendre l’any passat.

També han pujat molt les vendes a França.Sí, i n’estem molt satisfets perquè és el país del món que més coneix i valora els vins escumosos, els consumeix tot l’any i són molt xo-vinistes, és a dir, que sempre con-sumeixen els seus productes. Per tant, que en aquest difícil mercat hàgim tingut creixements d’un 17% en els nou primers mesos de l’any ens omple de satisfacció.

Els gustos i les preferències en els tipus de cava es reparteixen per igual o canvien segons la zona geogràfica?Els vins escumosos més dolços ja no són tan apreciats i ho són més els bruts i bruts nature. També, i malgrat la bondat i la complexitat d’un cava amb una criança molt llarga, hi ha una tendència cada cop més gran a consumir produc-tes més joves i frescos.

A Espanya sempre s’ha consumit més cava sec i semisec. També ha començat a canviar la tendèn-cia?Sí, cada cop hi ha més tirada pels bruts, tot i que encara es consu-meix molt semisec. L’equivocació és servir caves bruts amb les pos-tres perquè no lliguen gens. El

GUSTAU GARCIA GUILLAMETPresident del Consell Regulador del Cava

El futur del cava passa per prestigiar-lo més en el mercat internacionalFa uns dies es van donar a conèixer les previsions de vendes de cava per aquest Nadal a Espanya, xifrades en uns 37 milions d’ampolles, un milió més que l’any passat. Una dada molt positiva que indica que, tot i la crisi, el consum de cava segueix creixent. El president del Consell Regulador ens explica les claus d’aquest èxit i com veu el futur del cava.

OLGA AIBAR

ENS PREOCUPA MOLT QUE ES VENGUIN CAVES A PREUS IRRISORIS, QUE NO REFLECTEIXEN LA QUALITAT DEL PRODUCTE

Aquest Nadal espereu vendre al mercat interior un milió d’ampolles més que en el mateix període de l’any passat, unes xi-fres molt positives en plena crisi. Com s’entèn?S’ha aconseguit en base a ajus-tar molt els preus i que, tot el raïm que s’ha produït, ha pogut ser comprat pels cellers elabora-dors. Tanmateix, tot i l’augment en el nombre d’ampolles venu-des, els resultats dels comptes d’explotació de les empreses no seran tan bons com voldrien.

La disminució de preus del cava els preocupa?Té un doble vessant. Per una banda, és bo vendre tot el raïm, però no ho és la baixada de preus, perquè repercuteix en la imatge del cava. Existeix la teoria que és bo vendre menys ampolles, però a un preu més car, pràctica que ja es fa però hi ha d’haver caves en un segment de preus i d’altres en un altre. Si no tenim una gamma gran de productes i només ens de-diquéssim a elaborar caves de ga-mma alta, molt raïm es quedaria per veremar.

Però els preus a què es venen al-guns caves en els supermercats són adequats?Ens preocupa molt que es ven-guin caves a preus irrisoris, que no reflecteixen la qualitat del pro-ducte. Dóna molt mala imatge. Hi ha moltes diferències de preus entre els caves, alguns són escan-dalosament alts però, d’altres,


L’ENTREVISTA

tindrà un color més pujat i perdrà qualitats.

Fa un temps parlàvem del boi-cot al cava català. Quin efecte va tenir aquí i quin a la resta d’Espanya?Va causar un gran sotrac en les vendes de cava. Donar-li el tomb a aquesta situació ha estat una tasca molt dura i complicada,

que s’ha fet amb molta prudència perquè la gent entengués que era una guerra en la qual ens havien implicat sense que hi tinguéssim res a veure. Nosaltres estàvem encantats amb la possibilitat que els Jocs Olímpics del 2012 es fes-sin a Madrid perquè, de retruc, s’hauria consumit més cava, però algú va fer unes manifestacions que no tocaven donant suport a la candidatura de Londres i ens va perjudicar.

El mercat ja s’ha recuperat?Ara ja està resolt, però sempre queda la por que, en qualsevol moment, pugui tornar a saltar algú amb alguna declaració que no toca i tornar a perjudicar-nos així que, quan s’acosten les dates nadalenques, creuem els dits per-què tot vagi bé.

Fa temps que es parla del trasllat del Consell Regulador a Sant Sadurní d’Anoia. Per quan està previst?Abans de traslladar-nos a Can Guineu, el primer que cal fer és que l’edifici sigui de titularitat

del Consell Regulador del Cava. Ara encara és patrimoni de tres cavistes: Freixenet, Codorniu i Juvé & Camps, que volen donar-lo al Consell Regulador perquè representem tots els viticultors i

problema és que s’acostuma a fer l’aperitiu acompanyat de cava, un primer plat amb vi blanc i un se-gon amb vi negre i, a les postres, si se serveix un cava brut no agra-da, perquè no és adequat i perquè tens el paladar atabalat.

Quin és el valor afegit del cava respecte a productes d’altres paï-sos?La relació qualitat-preu del cava és excel·lent i explica el nostre creixement. A països com els Es-tats Units, Anglaterra i Bèlgica cada vegada més persones desco-breixen que en el cava tenen un producte que ofereix una satisfac-ció plena i a un preu més assequi-ble i aquí és on hem d’incidir més.

Quins creixements teniu a països com el Japó o la Xina?Al Japó ens coneixen més perquè es realitzen moltes promocions a través de la Confraria del Cava, i als països emergents com la Xina o Rússia hem tingut creixements molt importants, però els per-centatges no són tan significatius perquè el nombre d’ampolles que es venen encara és petit.

El consum dels caves rosats tam-bé s’ha incrementat molt en els últims anys. És una nova ten-dència?Sí, és cert que en els darrers anys hi ha hagut un boom però ara se n’ha estabilitzat més el consum. Hi ha moments en els quals està més indicat, com ara en els ape-ritius perquè és més fresc i lleu-ger. Nosaltres sempre canviem de caves en cada àpat i busquem el més indicat per a cada plat. Tam-bé fem molta formació. L’altre dia, per exemple, a Madrid vam fer una presentació de canapès i els caves amb els quals es po-dien combinar, que va tenir molt d’èxit. També hem fet actes amb someliers a diferents ciutats del món.

Cada cop estan més de moda els vins i caves ecològics. És un seg-ment de mercat a explotar?Sí estan de moda, però en un àmbit molt més reduït. Necessi-ten uns controls molt exhaustius que realitza la pròpia administra-ció. Les produccions no són gaire grans i estan adreçades només a un segment de la població, així que el mercat és limitat.

Personalment, quin tipus de cava prefereix vostè?Un reserva amb una criança míni-ma de 15 mesos i un bon brut.

Quant de temps pot tenir-se el cava emmagatzemat?Nosaltres aconsellem que no si-guin més de 12 mesos. Si el cava no està emmagatzemat en bones condicions, evolucionarà, envelli-rà i patirà un procés d’oxidació;

REFERENT AL BOICOT AL CAVA CATALÀ, CREUEM ELS DITS PERQUÈ NO HI HAGI CAP DECLARACIÓ QUE PUGUI TORNAR-LO A PROVOCAR

SERVIR UN CAVA BRUT AMB LES POSTRES ÉS UNA EQUIVOCACIÓ PERQUÈ NO LLIGA GENS

elaboradors. Els nostres assessors jurídics estan gestionant tota la documentació necessària.

Però ja disposa de pressupost?Nosaltres ja hem destinat una partida de 200.000 euros per re-dactar el projecte executiu. Tam-bé haurem de buscar fonts de finançament externes perquè, tal com estan les coses actualment, no podem demanar un esforç addicional als nostres cellers. L’Ajuntament volia que compar-tíssim Can Guineu amb el centre tecnològic del cava de la universi-tat Rovira i Virgili, però aquesta idea, finalment, s’ha rebutjat per-què hagués estat molt complex.

Continuarà com a president del Consell Regulador?Ho sóc des del 2001. En teoria, cada quatre anys, hi hauria d’haver eleccions, però, l’any 2005, el Mi-nisteri d’Agricultura va publicar l’elecció del nou reglament de la vinya i el vi, que prorrogà el man-dat de l’actual consell sine die, així que continuem els mateixos. Aquesta serà una de les primeres coses que haurem de plantejar al nou govern perquè s’hauria d’obrir un nou procés electoral.

Vostè voldria continuar-ne al ca-pdavant?Jo tinc l’obligació de ser-hi men-tre no es convoquin unes noves eleccions i, si se celebren, seran els membres del Consell qui de-cideixin, no jo.

En els 10 anys que fa que és pre-sident, quins aspectes destacaria de la gestió que s’ha fet?El primer tema imporant va ser la discussió sobre com ens havíem d’adaptar a la nova llei espanyo-la del vi, que afectava l’estructura del Consell Regulador del Cava; després superar la complicada situació del boicot del cava i ara la nova organització comuna dels mercats de la Unió Europea, en la qual es pretenia que canviéssim alguns aspectes organitzatius.

En quin sentit?Hem tingut moltes discussions amb el Ministeri i amb Brusel·les, perquè no voliem que ens to-quessin res del que estem fent. L’estructura que tenim funciona molt bé i ens va costar molt de construir com perquè ara la des-trueixin. Ara sembla que el sentit comú s’imposarà i que ens deixa-ran continuar amb la nostra feina tal com l’hem fet sempre, però ha costat molt de fer-ho entendre.

Quin és el futur del cava?El futur passa per prestigiar en-cara més el cava en el mercat in-ternacional, i aquí tenim molt de camí a recórrer. Ara tot just estem posant les primeres pedres, però jo crec que, fent les coses amb se-riositat, s’aconsegueixen.


dels ciutadans, que s’havien re-duït per la introducció de l’euro i l’increment de la inflació real per sobre dels creixements nominals dels salaris i ingressos anuals, sinó pel finançament bancari en una proporció exagerada en relació a la mitjana de la zona euro, que havia mantingut els seus percen-tatges de creixement i no havia relaxat els criteris de la concessió

del crèdit als seus clients. El procés expansiu s’anava a extin-gir conforme es generalitzés entre la ciutadania l’accés al crèdit, ja que, si a les minvades rendes se’ls deduïen les quotes dels préstecs, el poder adquisitiu residual amb prou feines podria arribar a al mí-nim vital. I, quant a l’adquisició d’immobles, s’extingiria quan els bancs reduïs-sin a percentatges més prudents

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

LA NOSTRA CRISI ECONÒMICA ERA ANTERIOR A LA D’EUA I A LA FINANCERA INTERNACIONAL

Si preguntem als nostres con-ciutadans, que s’alimenten informativament pels ca-

nals tradicionals, sobre l’origen de la nostra crisi econòmica, una gran part contestaria que tot pro-cedeix de la crisi immobiliària d’Estats Units que es va generar a l’agost del 2007, i fins i tot tro-barem, sens dubte, bastants que ens respondran que prové de la gran crisi financera internacional que es va desenvolupar en l’últim quadrimestre del 2008, i que sor-gint, també, del mateix país es va globalitzar, sorprenent a tots els dirigents polítics del món, sense exclusió. No obstant això, no va ser aques-ta l’experiència que vaig viure des del meu despatx professional. Jo tenia el costum d’ordenar i lle-gir les estadístiques i els estudis sobre l’evolució del mercat im-mobiliari. Quan es van publicar les da-des corresponents a l’any 2006 (80/85.000 de mitjana mensual) vaig comprovar que el nombre de vendes d’habitatges s’havia reduït en aquell any. El descens es va anar agreujant en el 2n semestre fins a arribar a una xifra final d’un 7,2% per a tot l’exercici.En l’any 2007 la reducció es va anar accentuant, fins a concloure l’any amb una caiguda total d’un 13,93%. I el mateix va passar amb el nom-bre d’hipoteques, el declivi es va anar intensificant d’una manera paral·lela i partint d’un sostre, en el 2006, de 1.896.515 hipoteques, que suposaven una mitjana men-sual de 158.043. Quan arribem a agost de 2007 i es destapa la crisi a EUA, el nombre d’hipoteques havia baixat fins a un nombre de 129.961. Com que jo continuava al corrent de les estadístiques mensuals, m’estranyava que les persones que tenien la responsabilitat de la política econòmica, fessin ma-nifestacions tan allunyades de la realitat. L’única explicació possi-ble era la seva falta d’informació sobre la veritable situació de l’economia, la qual cosa els esta-va portant a un gravíssim error d’anàlisi que els impediria fer un diagnòstic precís i prendre les

UNA VISIÓ DIFERENT DE LA CRISI(La crisi viscuda des d’una notaria)

rial i laboral, energia…) i dirigint tots els recursos financers del país per assegurar aquest procés de re-conversió.”Com que era una tasca àrdua, tècnica, complexa i que planteja-va riscos electorals, es va escollir la via còmoda i més rendible po-líticament de jugar amb recursos fàcils i demagògics amb l’objectiu d’entretenir a la població, espe-rant que vingués la reactivació anunciada per persones i insti-tucions que van ser incapaces d’anticipar la crisi i de justificar la manera de com milloraria, en preu i qualitat, la competitivitat dels nostres productes. En un article, amb l’experiència del seguiment de l’anterior crisi dels 90, que vam publicar el 25 de setembre de 2008, vam avisar del que suposaria, per a l’ocupació i el futur del país, el drenatge de liquiditat al sector productiu. “El diner per a les empreses és com la llavor per a la sembra, no es pot tocar. Si aquest problema de liquiditat no se soluciona imme-diatament, la destrucció del teixit empresarial serà irrecuperable…”Si tots els diners que en aquesta època es van destinar a finali-tats electorals i improductives s’haguessin destinat a la recon-versió del sector empresarial, hi hauria la meitat de crisi i d’insatisfacció social. Quan van arribar les eleccions al març, el nombre d’hipoteques havia descendit fins a la xifra de 104.690 i les compravendes eren 45.659, aquestes últimes supo-saven gairebé la meitat de la mi-tjana de l’any 2006. Per aquest motiu, el debat de Solbes i Piza-rro, el vaig veure de manera dife-rent a la dels mitjans d’informació general. Amb les dades que tenia, vaig deduir que la diferència en-tre ambdós era que Pizarro tenia una millor informació. Per aquest motiu, el seu diagnòstic era més correcte: ”Espanya tenia una crisi de model que estava basada en el consum i en el totxo; i estava per-dent la batalla de la competitivitat i de la confiança dels ciutadans i els mercats internacionals”, cosa que li va permetre fer unes pro-postes més competents. El futur brillant del país i la ple-

mesures correctes, especialment, quant al control del creixement del crèdit intern, que no es va di-rigir a la promoció ni a la millora de la qualitat del sector produc-tiu, sinó que s’estava concentrant, bàsicament, en el sector immobi-liari, generant una bombolla que elevaria el risc no només del siste-ma financer i del sector de com-pradors, sinó del futur de tota la societat.En el primer article que vaig es-criure sobre la crisi, el 28 de maig del 2008, donava la següent in-terpretació sobre el que estava succeint, en base a les dades que em proporcionava la meva activi-tat professional: “Amb la introducció de l’euro, es va produir la consolidació dels tipus d’interès a un nivell mí-nim desconegut des de feia 25 anys. Espanya, per les seves dades econòmiques i la seva pertinença a la Unió Europea, gaudia d’una gran reputació exterior que va arribar al seu màxim el 2002. Això va facilitar l’obtenció de grans re-cursos financers de totes les ins-tàncies i mercats internacionals, en un moment d’abundància de liquiditat i baixos tipus d’interès. El creixement del consum i les in-versions en el sector immobiliari no es van finançar amb les rendes

el finançament i els particulars haguessin d’aportar el 30/40% del valor de l’immoble perquè cobrís el diferencial de finança-ment, els impostos, les despeses i l’acondicionament de l’habitatge. A això es va sumar la reducció del flux de capital exterior en paral·lel a la pèrdua de confiança de l’economia espanyola en els mer-cats internacionals per l’elevada inflació, el gran desequilibri exte-rior, la pobra competitivitat de la seva economia i els problemes del sector immobiliari. Per mantenir la producció, la ren-da i l’ocupació, i fins i tot el ni-vell d’ingressos públics, s’havia de potenciar el sector productiu fent un gran esforç perquè es consti-tuís en alternativa per a un sector de la construcció sobredimen-sionat i a prop d’un ajustament, incentivant tots els processos de reducció de costos i millora de la qualitat, intentant assegurar la competitivitat arruïnada per la revaluació de l’euro sobre el dòlar, l’increment del diferencial d’inflació en relació als països competidors de la zona euro des de la seva introducció i pel dèfi-cit de qualitat en tants sectors que afecten la producció (ex. in-fraestructures, educació tècnica, investigació, marc legal empresa-


dia justificar aquest optimisme.”Quan la crisi financera internacio-nal esclata, al setembre de 2008, el nombre d’hipoteques i vendes d’immobles estava en mínims, la mitjana mensual de l’últim tri-mestre havia descendit a 88.822 per a les hipoteques i a 36.686 per a les vendes, l’enfonsament important es va produir anterior-ment. Per aquest motiu vam con-cloure que la nostra crisi econò-mica era anterior a la d’EUA i a la financera internacional, ja que te-nia unes bases diferents, cosa que justificava que el deteriorament intern fos major que el d’altres economies.A partir d’aquest moment, el nombre d’hipoteques va conti-nuar reduint-se, i també el seu valor (en el 2006 se’n van fer 1.896.515 per un import total de 297.114.754.000 euros i en el 2010 havien baixat a 956.127 però el valor encara havia descen-dit més, a 122.161.751.000) i també el nombre de compraven-des que, excepte els repunts de la pujada de l’IVA i el final de la des-gravació de la compra d’habitatge del 2n i 4t trimestre de 2010, compensats per la gran reces-sió de vendes en l’actual exerci-ci, han portat a la construcció a una situació catastròfica. En el primer semestre del 2011 es van

miques, la regressió va anar en paral·lel, per exemple la creació de societats, en el 2006 es van cons-tituir 148.964 societats i en el 2010, 79.963. Així mateix, quant al crèdit de consum, la inversió nova es va reduir a la meitat en tres anys, des del 2007 al 2010, i la participació del finançament d’automòbils va descendir des del 28% en el 2007 al 22% en el 2009 i es va incrementar la pro-porció del crèdit concedit a través de targetes de crèdit.Aquesta profunda caiguda s’explica no només per les res-triccions creditícies o per la pu-jada dels tipus d’interès, sinó, fonamentalment, per l’extensió de l’angoixa a la població com a conseqüència de l’impressionant creixement de l’atur i de la dete-rioració de l’economia.El problema de l’atur, quan s’agreuja d’una manera tan inten-sa, és que els seus efectes s’estenen dels nous parats a les altres capes socials: sobre els que estaven a l’atur i mantenien l’esperança de trobar ocupació, sobre els con-tractats temporals als quals es marceix la il·lusió de la pròrroga dels contractes, sobre els que te-nen contractes en vigor però que viuen l’experiència traumàtica de sofrir com l’atur arruïna les expec-tatives personals i professionals

dels seus companys i familiars i posa dubtes al seu futur econò-mic i, finalment, dels jubilats i els treballadors pròxims a retirar-se, que veuen com s’esquerden les garanties de les seves prestacions socials. Tot això anava a afectar, greu-ment, al consum privat. Els consumidors, per temor o per prudència, intenten estalviar el màxim possible, posposen tota compra de valor, en especial dels sectors motrius (construcció i au-tomòbil) ja que, l’ajornament del pagament, requereix una segure-tat en les rendes futures i es van centrant en l’adquisició de pro-ductes i serveis vitals, encara que cada vegada de menor qualitat i preu. I és que ningú consumeix més que l’imprescindible quan té el seu futur en la incertesa. Al final d’aquest període, en els despatxos notarials, les plantes de la recessió (poders de plets, li-quidacions, notificacions…) van acabar substituint les d’inversió lliure tradicionals. Amb la peculiaritat que, bona part de les que es feien en l’àmbit financer i immobiliari, es forma-litzaven per assegurar i/o com-pensar els crèdits dels clients de les entitats financeres i liquidar l’immens estoc d’habitatges acu-mulat durant la crisi.

realitzar 165.286 compravendes d’habitatges, cosa que suposava que la mitjana mensual havia descendit a 27.548 i el nombre d’hipoteques s’havia reduït en un 25% pràcticament. Per fer-nos una idea de la ruïna d’aquest sector motriu, el nom-bre d’habitatges lliures iniciats que va ser de 664.923 en el 2006, va passar a 63.090 en el 2010 i al següent any va continuar agreu-

jant-se amb un descens, en el pri-mer trimestre, d’un 13,8%. El 14 de juliol d’aquest 2011, La Van-guardia publicava que el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya es-timava que, la construcció, que representava entre el 10 i el 13% del PIB de Catalunya, actualment se situava entre un 1 i un 2%.En la resta d’operacions econò-

na ocupació eren un miratge. ”A l’haver descendit tan catas-tròficament el nombre de ven-des, s’estava generant un estoc d’habitatges que seria impossi-ble de col·locar i que provocaria un ajustament espectacular en el nombre de treballadors del sector de la construcció ja que treballa-ven, directa i indirectament, tres vegades més que en altres països. I això s’anava a produir, encara que no hagués esclatat una crisi financera internacional, al re-tornar les entitats financeres als criteris tradicionals de concessió de crèdits, i sent més estrictes i ri-gorosos en l’estudi de la capacitat real d’estalvi d’una població que, en més de les seves dues terceres parts, no guanyava més de 1500 euros al mes.Si el sector estava condemnat a un inevitable ajustament laboral, en quin sector de la indústria, dels serveis o de l’agricultura ger-minarien tants llocs de treball per recol·locar els sobrants del sector de la construcció i garantir la pro-mesa electoral de crear dos milio-ns de llocs de treball i aconseguir la plena ocupació en la pròxima legislatura? Només havent creat, anteriorment, les condicions le-gals i financeres que establissin un nou marc provocador de mas-sives vocacions empresarials, po-

NINGÚ CONSUMEIX MÉS QUE L’IMPRESCIN-DIBLE QUAN TÉ EL SEU FUTUR EN LA INCERTESA

OPINIÓ


EMPRESA

El poder d’una gran marca

Barba blanca, panxeta, vestit ver-mell, botes i aspecte jovial... Si es tractés d’una endevinalla, no ne-cessitaríem gaires més pistes per descobrir que es tracta de Santa Claus. O almenys, en la visió moderna que en tenim, perquè no sempre havia tingut aquesta aparença. Va ser gràcies als anun-cis de Coca-Cola que s’ha forjat la imatge actual.L’any 2011 ha significat el 80è aniversari del famós Santa Claus de Coca-Cola. Començant l’any 1931, els anuncis en premsa de l’empresa d’Atlanta presentaven Santa Claus com un home simpà-tic i jovial, vestit de vermell. Grà-cies al fet que els anuncis van ser àmpliament vistos, i es van publi-car durant més de tres dècades, la imatge que tots tenim avui dia de Santa Claus està basada, sense que ho sabéssim, en la publicitat de la beguda creada pel farmacèu-tic John Pemberton l’any 1886. Abans, la seva imatge variava en funció dels països i tant podia ser petit, gran, gras, prim, vestit de verd o blau, amb aparença d’elf ,i fins i tot amb cara de trapella. Al llarg dels segles, ha vestit roba d’animals, roba de pobre... Segons diverses fonts, la figura del Pare Noel tenia el seu origen al se-gle IV en un bisbe cristià d’origen grec o turc, anomenat Nicolau, que fou el primer bisbe de Myra a l’Àsia Menor (l’actual Turquia) i que es va donar a conèixer per les bones obres amb els nens i els més necessitats. Encara que, òb-viament, el seu aspecte no tenia res a veure amb l’actual Pare Noel que hom coneix avui en dia. La Coca-Cola company va co-mençar la seva publicitat, basa-da en Santa Claus, el Nadal de 1920, amb anuncis en premsa. El primer va ser al The Saturday Eve-ning Post, on es representava el personatge nadalenc, basat en els dibuixos que va fer Thomas Nast, un famós dibuixant de l’època de la guerra civil nordamericana. En aquells temps, la majoria de gent considerava la Coca-Cola com una beguda només per a les èpo-ques més caloroses de l’any. La companyia va voler llençar una campanya per recordar als con-sumidors que la beguda era una magnífica elecció per a qualsevol època de l’any. Així, l’any 1922 va llençar l’eslògan Thirst Knows No

Season (‘La set no co-neix estacions’), que va continuar amb una campanya en la qual es connectaven una ícona de l’hivern -Santa Claus- amb la beguda. Uns any després, Archie Lee, una executiva de publicitat de D’Arcy Advertising Agency, que treballava amb Coca-Cola, va voler que el següent anunci de la beguda mostrés un Pare Noel realment simbòlic i molt rea-lístic, que es pogués identificar fàcilment amb la beguda. Així, va encarregar-li a Haddon Sun-dblom, un dibuixant de Michi-gan d’origen suec, la creació d’un Santa Claus amb aparença real, no com s’havia fet fins aquell mo-ment. Per inspirar-se, Sundblom va agafar un poema de Clark Mo-ore, de l’any 1822, titulat A Vi-sit From St. Nicholas, en el qual es descrivia Santa Claus com un personatge amigable, rodanxó, tendre i humà, en el qual n’havia d’aparèixer, de forma destacada, els colors blancs i vermells tant característics de l’empresa. El Santa Claus de la marca més famosa del món va fer el seu de-but l’any 1931 al The Saturday Evening Post i va aparèixer re-gularment en revistes com La-dies Home Journal, National Geographic, The New Yorker i d’altres. Les populars campanyes es van anar repetint any rere any, reflectint els canvis que s’anaven produïnt a la societat de cada mo-ment. Fins i tot, durant la con-questa de l’espai, es va col·locar Santa Claus enfilat en un coet. Segons s’explica, per crear la ima-tge de Santa Claus, Haddon Sun-dblom es va inspirar en Lou Pren-tiss, un veí seu que era un agent comercial retirat. Anys més tard, fins i tot s’inspiraria en si mateix per adaptar el personatge als can-vis d’edat. El mateix va fer amb els nens i els gossos dels quadres, que estaven inspirats en els dels seus veïns. La imatge de Santa Claus va co-mençar a aparèixer als cartrons de les ampolles de Coca-Cola l’any 1931, quan Sundblom va crear-ne la primera imatge. En els primers anys, aquests cartrons pràctica-ment cobrien l’ampolla sencera (com si anessin dins d’una caixa) i tenien una nansa a la part de dalt. Aquest sistema de caixa va ser creat -i patentat- per Coca-Cola. Introduït el 1923, permetia

La imatge i la indumentària actual de Santa Claus van ser creades per Coca-Cola ara fa 80 anys

la gent portar més d’una ampolla a la vegada. Durant els 33 anys se-güents, Sundblom va se-guir pintant Santa amb la imatge que avui viu a la ment de gent de totes les edats de tot el món. Així, entre 1931 i 1964, els anuncis de Coke mostraven Santa Claus lliurant (i jugant) jo-guines, fent pauses per llegir les car-tes dels nens mentre gau-dia d’una Coca-Cola, jugant amb els nens que en-cara no dormien, i mirant a les neveres de totes les cases per saber si hi havia la beguda. Les pintures originals en oli de Sundblom estaven adaptades per a anuncis en revistes, displays de boti-gues, pissarres, pòsters, ca-lendaris i fins i tot nines. Molts d’aquests ítems avui són molt populars com a col·leccionables.Aquestes pintures, precisa-ment, són algunes de les més valuoses que es conserven a la la col·lecció d’art de Coke Company’s Archives Depart-ment, i han estat exhibides arreu del món, en escenaris com el Lo-uvre de París o el Museu Reial Ontario a Toronto. Avui en dia, la majoria de les pintures es poden veure en una paret al World of Coca-Cola d’Atlanta.

JOSEP BARELLA


VINS&CAVES

Comença l’hivern, i amb ell tam-bé s’inicia la temporada baixa dels caves i cellers, que en aquesta època registren un menor volum de visites respecte l’estiu, Aquest hivern, però, l’oferta enoturística a l’Alt Penedès s’ha vist incre-mentada, ja que són moltes les empreses elaboradores de vi i cava que volen augmentar el nombre de visitants i aprofitar els mesos d’hivern per oferir altres activi-tats, adequades a la temporada en concret.Una de les vies per potenciar i reforçar l’oferta enoturística és a través del web del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Pene-dès, on es recull la major part de les activitats que organitzen les ca-ves i cellers. Núria Sala, directora del Consorci, comentava al Pene-dès Econòmic que durant aquest any “hem aconseguit alimentar l’apartat de propostes enoturísti-

ques, ja que constantment els ce-llers ens en fan arribar”. Tot i que la major part del públic procedeix de l’àmbit més pròxim, comarca i Catalunya, però també de la resta d’Espanya, cada vegada puja més l’interès d’estrangers que deci-

deixen fer una estada al Penedès.Tradicionalment, en els mesos de fred i passada la verema, els visitants solen baixar. Per aquest motiu, els cellers busquen canviar aquesta dinàmica adaptant-se millor als productes de la tempo-rada o a esdeveniments puntuals. En aquest sentit, un dels exem-ples actuals són les calçotades o

les propostes nadalenques. En el cas de la Fira del Gall d’enguany, des del Consorci s’han programat més activitats que en d’altres edi-cions per tal de complementar la Fira, i promocionar a la vegada les diferents propostes enoturís-tiques.Des de Caves Freixenet admeten que el turisme vacacional, típic de l’estiu, baixa molt entre els mesos de novembre i març, però, d’altra banda, aconsegueixen mobilitzar aquell turisme més familiar, de cap de setmana, que també realit-za compres a la botiga. L’enoturisme aglutina un ampli ventall d’activitats i cada celler busca adaptar-les a les seves pos-sibilitats. Segons Sala, “els visi-tants busquen la proximitat amb la cava o l’elaborador. Les acti-vitats que prefereix més la gent, en general, són aquelles que im-pliquen el visitant, és a dir, que li permetin participar de l’activitat: tastar el raïm, saber quines parti-cularitats pot trobar a través del

seu sabor…”. Aquest treball amb el públic també serveix a l’hora de crear una identitat. No només és el producte, sinó que cal singula-ritzar l’activitat, ja que la que més bé pugui ressaltar el tret diferen-ciador i connectar amb el públic aconseguirà més visitants. El Penedès és la zona més visitada de tot Espanya, seguida de Jerez i la Rioja, un reclam que ajuda els cellers autòctons a obtenir més vi-sibilitat a nivell nacional. Aquesta

Els cellers penedesencs amplien l’oferta d’activitats enoturístiques a l’hivern

classificació s’obté del recompte de visitants de la zona en qüestió, que s’envia a Rutas del Vino de España, l’organisme que determi-na quina ha estat la zona més visi-tada. Ja són dos anys consecutius que el Penedès obté aquest títol, i de cara al 2011 és probable que si bé no el renova, es mantindrà en una segona plaça, ja que a la comarca se situen tres dels cellers que més produeixen a Espanya: Freixenet, Codorniu i Torres.

LÍDIA OÑATE

ELS CELLERS S’ADAPTEN A CADA ESTACIÓ PER MANTENIR ELS VISITANTS


OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGAQuímic i MBA per ICADEColumnista d’Expansión

Nom i cognoms:

DNI:

Adreça:

C.P.: Població:

Telèfon:

Email:

Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència Càrrec en compte:

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Signatura:

Enviï aquest cupó a:

PENEDÈS ECONÒMICC/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès,

al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic:[email protected]

PEN

ED

ÈS

EC

ON

ÒM

IC

DÍA DEL ORGULLO AUTÓNOMOHistoria nº1: Cuando me

despidieron de la última empresa en la que traba-

jé y decidí que jamás volvería a ser “empleado” de nadie, una de las preguntas más repetidas era: “En-tonces, ¿cuando vas a montar una empresa?”. Esta pregunta me la so-lían hacer personas de mi entorno más cercano. Han pasado los años y mi familia ya no me lo pregunta tanto, sin embargo, mucha de la gente que voy conociendo da por supuesto que tengo una empresa. Parece que no hay término medio, o eres empleado o eres desemplea-do o eres empresario.Historia nº2: Cuando escribo un artículo como alguno de los más recientes en los que hablo de la necesidad de entender que hay que encontrar formas de ganarse la vida más allá del empleo por cuenta ajena, siempre hay varias personas que me dicen que no quieren ser emprendedores ni empresarios. Entonces yo suelo repasar lo que he escrito por si lo he sugerido en algún sitio, pero veo que nunca se me ha ocurrido plantear algo así. Mi planteamien-to suele ser mucho más simple, hay formas sencillas (y legales) de intentar ganarte la vida sin tener que montar una empresa.Historia nº3: La Red, los medios de comunicación, los organismos oficiales, los políticos locales, re-gionales y nacionales no paran de hablar de los emprendedores y los empresarios. Parece que, de pron-to, todo el mundo debe ponerse a montar algo que genera empleo o va a crear una nueva “tontá” tec-nológica que les va a convertir en

millonarios.Mientras tanto, un ejército de profesionales a los que nadie hace caso, normalmente despreciados y ninguneados, por no decir mal-tratados, salimos a la calle a pecho descubierto, seguimos trabajando, luchando contra los elementos y pagando religiosamente nuestras cuotas e impuestos. Somos los AUTÓNOMOS.Me da la sensación que, en nues-tro entorno, el término autónomo es percibido como una especie de profesional superviviente que ca-rece del glamour de un emprende-dor o, por supuesto, de un empre-sario. Pero estoy convencido que si en nuestro país desapareciesen los aútónomos, esto no duraba ni dos días.Ocurre como con los documenta-les de animales. Son muy chulos esos reportajes de tiburones, leo-

nes o elefantes. Pero si desapare-ciesen las abejas, los autónomos de la naturaleza, el planeta se iba al carajo.

Este es un país de autónomos. Apenas hay empresarios. La ma-yoría de las personas de negocios que aparecen en los medios no son empresarios, son directivos, “sim-ples” asalariados con sueldos obs-

cenos, pero asalariados al fin. Se habla mucho de apoyar a las em-presas liberándolas de las cuotas de la Seguridad Social a los nuevos contratos, pero, si se pretende que la gente se busque la vida, ¿No se-ría más lógico liberar de esas cuo-tas a los nuevos autónomos?Me siento orgulloso de ser autó-nomo. Me gusta ganarme la vida con lo que sé hacer. Trato de me-jorar cada día. Quizás algún dia decida montar una empresa y me gustaría dar empleo. Pero de mo-mento soy feliz no dependiendo de nadie ni preocupándome de que otros dependan de mí.Hay personas que me escriben co-mentarios algo ofendidas porque suponen que cuando les digo que se busquen formas de ganarse la vida más allá del “empleo” dedu-cen que les propongo que se ha-gan autónomos. Y parece que eso

es una especie de ofensa. Parece que hay quien piensa que ser un profesional que tiene autonomía implica un nivel social inferior al de un empleado o, por supuesto, un emprendedor o un empresa-rio.Vamos a dejarnos de eufemismos y vamos a devolver a la marca Au-tónomo su valor y su dignidad.Un autónomo es un profesional que ha tenido los huevos-ovarios de salir a la selva a ganarse la vida con su trabajo sin esperar que na-die le solucione la vida. Un autónomo, en demasiadas ocasiones, se parece mucho a un desempleado. Solo hay una di-ferencia, mientras el desemplea-do COBRA un subsidio aunque no busque trabajo, el autónomo PAGA una cuota, aunque no ten-ga trabajo. Un autónomo es una forma de entender la vida para los profe-sionales con Marca Personal. En nosotros es muy dificil separar los elementos: el envase, el producto, la marca,… Hoy, 6 de diciembre, es “fiesta”, pero yo, como muchos otros au-tónomos, llevo despierto desde antes de las 6:00. A veces dormi-mos poco porque tenemos traba-jo. Otras veces porque andamos dándole vueltas a nuevas ideas. Y otras muchas porque estamos preocupados por algo. Pero os aseguro que no cambiaría esto por nada. Me entran sudores fríos solo de pensar en volver a un cubículo. Me siento orgulloso de ser autó-nomo y no pienso ocultarme tras eufemismos u otras etiquetas más “cool”.

EL AUTÓNOMO ES PERCIBIDO COMO UN PROFESIONAL SUPERVIVIENTE QUE CARECE DEL GLAMOUR DE UN EMPRENDEDOR


El cava Gramona III Lustros cele-bra el seu 50è aniversari; un dels més emblemàtics del nostre país tant pel seu caràcter com per ser una de les criances més llargues del mercat. Per a celebrar les no-ces d’or d’aquest cava, conside-rat unànimament per la premsa internacional com un gran xam-pany, s’ha dissenyat una edició especial de l’ampolla, amb una

placa i un estoig commemoratiu d’aquest 50è aniversari.El cava III Lustros neix el 1961 sota el nom de II Lustros Brut, que feia referència a la novedosa -en aquell moment- llarga criança

Editor: Josep Barella i PuigDirector: Marc BarellaSubdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Imma Pulido, Daniel Sancho ParísDisseny i maquetació:Abdelghafour EddalaiFotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina HernándezGestió comercial: Montse CalzadoLlorenç Claver

Núm. 7 - desembre 2011

PENEDÈS ECONÒMIC

El Cargol Publicacions, S.L.General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64http://www.penedeseconomic.comE-mail redacció: [email protected] publicitat:[email protected]ó: ImprintsaDistribució: Tel. 610 794 780Dipòsit legal: B-21217-2011

Quan tothom està parlant de mercats globals, noves tecnologies, exportacions, etc., ara, aquí, a casa nos-tra, amb la nova C-15 sem-bla que hàgim descobert el nou món com el 1492, quan Colom va descobrir Amèri-ca.Els nostres polítics, igual que els jefes de les tribus índies, parlen que estem més a prop dels altres po-blats i que això ens com-portarà no sé quants avan-tatges. Tot seran flors i violes amb aquest nou eix: vindran els pobladors de les altres tribus a comprar a les nostres cabanes, ja que tenen millors camins per venir i dalt dels seus cavalls i diligències es podran des-plaçar més ràpidament per proveir-se de tots els estris i eines que necessitin.Haurem de proveir d’estocs els nostres magatzems perquè és molt possible que, amb l’allau de compra-dors que vindran, s’esgotin tots els nostres productes. S’ompliran els restaurants, ja que tots els que vinguin dinaran a casa nostra; tam-bé aprofitaran per anar als nostres cinemes gràcies a la gran oferta que tenim; s’ompliran els nostres ca-rrers amb gent vinguda d’arreu de les tribus del vol-tant amb les alforges ben plenes de diners per gas-tar-los en el nou poblat tan estratègicament situat.És possible que tinguin raó

els nostres polítics, però el que no han pensat ni valorat és que amb la nova C-15, els mateixos quilòmetres hi ha entre Igualada i Vila-franca que entre Vilafranca i Igualada, com també hi ha els mateixos quilòmetres de Vilanova a Vilafranca que de Vilafranca a Vilanova.El que no sembla normal és que l’any 2011, les rutes i vies de transport també s’hagin fet imitant les de fa 200 anys. Un sòl carril en la majoria del trajecte, que pot convertir la ruta en una autèntica processó de Setmana Santa quan els tu-ristes de l’interior vinguin a passar els caps de setma-na i els estius a la costa. O en cas de trobar-nos un ve-hicle més lent, els dies de cada dia, anant a treballar. I per fer-ho més semblant als temps del Llunyà Oest, les velocitats també s’han adequat a les diligències i als cavalls: a 80km per hora com a màxim en una via de dos carrils, en el tram entre Vilafranca i Vilanova.Hem de tenir en compte tot això, i que la reducció de distàncies pot ser un efecte benèvol o malèvol; tot depèn de com nosaltres estiguem de preparats per afrontar aquesta nova si-tuació. La disminució de mi-nuts per trobar ofertes més bones només beneficiarà qui tingui les ofertes més bones. Doncs ja sabeu què heu de fer: no fer l’índiu.

No fer l’índiu

MARC BARELLA HERNANDEZ

Director Penedès EconòmicEconomista

VINS&CAVES

Mas Bertran inaugura un nou celler a Sant Martí Sarroca

El conseller d’Agricultura de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, va ser l’encarregat d’inaugurar el passat 14 de desembre el nou celler que l’empresa Mas Bertran Viticultors ha construït a Sant Martí Sarroca, concretament a la carretera BP 2121, km. 7,7. Pele-grí va plantar un cep de sumoll al costat d’una placa commemorati-va de l’acte i va visitar les noves instal·lacions acompanyat de la família Carbó i els germans Santi i Eva Ventura a més de l’alcalde de Sant Martí Sarroca, Ramon Carbó, el director general de l’Incavi, Jordi Bort, el president i el director de la DO Penedès i re-presentants de diferents entitats i institucions vinculades al sector del vi. Mas Bertran Viticultors va aprofitar la rellevància de l’acte per presentar el nou escumós

Argila Rosé (sumoll) i el vi blanc Nutt (xarel·lo) juntament amb el nou logotip de la bodega i els nous packagings dels productes.El nou celler, que ha suposat una inversió aproximada de dos mi-lions d’euros, té una capacitat aproximada de 150.000 ampolles en gàbies i consta de dues plantes

i la cava. La distribució s’ha pen-sat per poder-hi conviure un ce-ller d’uns 400 m2 i una cava sub-terrània a 7 metres de profunditat de 500 m2, amb unes atractives instal·lacions enoturístiques amb una botiga de 55 m2, sales de re-unions i tastos amb tots els equi-paments i una terrassa solàrium.

REDACCIÓ

de deu anys. A finals dels 60, a causa d’un conflicte de patents, canvia el seu nom a III Lustros, adopta el concepte de Brut Natu-re i redueix la seva criança a uns prudents 7 anys, sent així durant molt de temps el cava Brut Na-ture amb més llarga criança del mercat. El llistó dels deu anys el va acollir un altre cava estrella de Gramona, el Celler Batlle, un cava Brut que, juntament amb el III Lustros, ha fet una tàndem capaç de donar innombrables re-coneixements al món del cava en general, i en particular a la petita bodega familiar Gramona, dedi-cada al món del vi i el cava des de fa més de 130 anys.Gramona III Lustros està elaborat majoritàriament amb la varietat Xarel·lo, considerat el raïm blanc amb més antioxidants, inclús més que varietats negres com la Pinot Noir. En la seva criança el tap de suro passa no menys de 6 anys en el silenci i la penombra de la cava. D’un color daurat, al nas mostra una gran definició i intensitat, amb aromes a tarta tatin, peres, cítrics, fruits secs garrapinyats,

GRAMONA ES DEDICA AL MÓN DEL VI I EL CAVA DES DE FA MÉS DE 130 ANYS

El cava Gramona III Lustros celebra el seu 50è aniversari

avellanes i vainilla. En definitiva és un cava d’enorme elegància que és capaç de maridar amb un ampli ventall de plats. Segons declaracions de la família “és un orgull per aquesta petita bodega que, després de 50 anys, la nostra innovadora aposta de caves de llarga criança, surti a la llum, i se segueixi reconeixent el nostre treball i dedicació”.

Gramona dissenya una edició commemorativa de les noces d’or d’un dels seus caves més emblemàtics

REDACCIÓ

24 Penedès Econòmic

VINS&CAVESnovembre 2011

ció és un cava semisec o dolç, que aporta la frescor i la suavitat ne-cessàries per després del dinar o sopar.6. Com se serveix? És molt im-portant evitar qualsevol movi-ment brusc que pugui agitar el seu contingut. Per servir el cava s’agafa l’ampolla pel cos, mai pel coll, ja que resulta incòmode i antiestètic. El cava ha de relliscar sobre la paret de la copa sense sobrepassar els 2/3 de la seva ca-pacitat.7. A quina temperatura servir-lo? La temperatura ideal per servir els caves joves és de 6° a 8°, i els criances entre els 8° i 10°, tenint en compte que a l’hora de servir-lo pateix un increment de 2° ó 3° i que, com a mitjana, la seva temperatura ascendeix 1° cada tres minuts.8. Com refredar-lo? La millor forma és introduint les ampolles

en un recipient que contingui la meitat de gel i la meitat d’aigua, com a mínim mitja hora abans del seu consum. També es pot utilitzar el frigorífic, tenint en compte que com a mínim calen tres hores per refredar-lo.9. En quina copa beure’l? Les co-pes idònies per servir-lo són de vidre blanc i transparent, altes i preferentment en forma de tuli-pa per visualitzar la columna de bombolles que forma i gaudir del seu aroma. És aconsellable sub-jectar les copes pel seu peu per no escalfar el cava.10. Com consumir-lo? El cava s’ha de degustar, admirar les seves petites i fines bombolles, la rique-sa del seu aroma, la complexitat del seu gust, amb la qual cosa no s’ha de beure amb presses. Sense fer un ús abusiu, és bo per a la salut i dóna grans satisfaccions a qui el consumeix.

El cava, la beguda que no pot faltar per les festes de NadalGaudeix i sorprèn tothom seguint aquestes deu recomanacions del Consell Regulador del Cava per omplir de bombolles aquestes Festes

REDACCIÓ

Per aquestes dates ja comencem a pensar en el menú per als dinars i sopars de Nadal. Símbol de ce-lebració i d’ocasions especials, el cava mai pot faltar en les taules nadalenques, però quin cava es-collir per cada plat i quina és la manera idònia de servir-lo? Quin és el millor per acompanyar el marisc? I si optem per un rostit? Segueix aquests consells pràctics i senzills, que segur que aportaran glamur a la teva proposta nada-lenca: 1. El cava, l’acompanyant amb més glamur: gràcies a la seva ver-satilitat, la seva lleugera presèn-cia de bombolles, el seu aroma delicat i el seu moderat contingut alcohòlic, el cava és el vi escumós preferit per acompanyar els di-nars i sopars nadalencs.2. A cada plat, un cava: tingues en compte els aliments del menú per escollir el cava idoni per a cada plat, jugant amb l’edat del cava, si és d’anyada o no, el temps de criança i el tipus en funció del seu contingut en sucre. 3. Per a aperitius i entrants com el marisc, les ostres o el peix es re-comana el sabor afruitat i el punt d’acidesa propis del cava brut o extra brut jove.4. Per a les carns, rostits i ali-ments més condimentats i de més elaboració opta per un cava gran reserva extra brut o brut nature de certa criança per aportar més cos a aquests plats.5. Per a les postres, la millor op-

Intentarem transformar els 3 grans i típics desitjos, en quelcom que sigui aplica-ble a l’època que ens ha tocat viure.

Felicitat = Innovació

Fa temps que tot i la situa-ció econòmica actual, molts emprenedors, empresaris, botiguers, continuen fent el mateix que feien abans, i els hi reprodueix els ma-teixos problemes i infelici-tat. El paradigma actual ha canviat, han aparegut xar-xes socials, el consumidor es mira i remira productes per encertar en la decisió de compra més encerta-da, per tant s’està tornant més exigent. Tot plegat fa que hàgim de, segons en quin sector econòmic, co-mençar a introduir la pa-raula Servucció (Servei + Producció, mireu Google per més info), que ens per-metrà millorar molts aspec-tes dels nostres serveis de venda, CRM, en definitiva ser més eficaços i innova-dors.

Amor = Col·laboració

Primer que tot, ens hem d’estimar una miqueta més, i començar a creure que no estem tant malament, que qui ha jugat bé els diners i ha fet els deures de bon

empresari sense especu-lar (especular=risc, tant per les bones com per les dolentes), pot tenir ja un amor propi immens! A part, amor vol dir, començar a col·laborar, a estimar al competidor, a fer compe-tència, i quan hi comences te n’adones que té més de bo que de dolent, s’han de trencar ja els vells estereo-tips empresarials. Fa molt i molt de fred econòmica-ment parlant; si anem junts ens donem calor mútua-ment.

Prosperitat = Joventut

Deixeu-nos pas! Ho vaig comentar extensament en l’article del número an-terior, però va sent hora, de qui ha de vigilar per la prosperitat, no pot ser gent major de 60 anys, com el futur president d’Espanya. Espero que la confiança que demanem als “grans”, sigui recompensada amb una correcta actitud i moti-vació dels joves, que tot i pensar que som uns ni-ni, n’hi ha que s’ho han tre-ballat i n’hi ha de molt ben formats i preparats.

Amb aquests desitjos per al 2012 us vull felicitar les festes i desitjar-vos, lectors, un feliç, amorós i pròsper any nou!

La carta als reis

ERIC ENGUITA ALBET

Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

vi Chardonnay Col·lecció 2010 va obtenir una medalla d’argent i el Blanc XXV 2010 i el cava brut nature Gran Reserva 2008 van ser guardonats amb meda-lles de bronze. El lliurament de les medalles es farà al gener.

SET MEDALLES PER ALS VINS D’ALBET I NOYA

El celler Albet i Noya ha acon-seguit 7 medalles en un dels dos concursos internacionals de vins ecològics més reconeguts a nivell mundial, el Milléssime Bio, en el qual es van valorar 834 vins. En aquesta edició, cap altre celler, dels 10 països que han presentat mostres, ha obtingut tres medalles d’or. En concret, els tres premis han estat pels vins Syrah Col·lecció 2008, Lignum negre 2009 i Tempra-nillo Clàssic 2010. A banda d’aquestes tres medalles d’or, el

TORELLÓ BY CUSTO BRUT, MILLOR CAVA 2012

El cava Torelló by Custo-Barce-lona Brut Gran Reserva 2006 ha estat mereixedor de la distinció “Millor Cava 2012” segons la Guía Vivir el Vino 2012. Amb 97 punts, ha estat considerat un vi excepcional i “Magnífico 2012” , sent el millor en la seva categoria.És la segona ocasió que un cava Torelló resulta guanyador en la Guia Vivir el Vino, ja que l’any 2005 aconseguí aquest reco-neixement el Torelló Brut Na-ture.

PINORD REP LA MEDALLA GRAN OR A VINHORECA

El vi Marqués de Pluma de Bodegues Pinord, elaborat en el marc de la D.O. Ribera del Duero, ha guanyat la medalla Gran Or en el Concurs Vinho-reca 2011. En aquest concurs de vins de nivell nacional, es valora la rela-ció qualitat-preu i la presentació dels vins espanyols.De les 21 medalles atorgades, només quatre van ser Gran Or, una de les quals la va aconse-guir el Marqués Pluma criança 2007.


VINS&CAVES

La crisi no ha afectat massa les vendes de cava ja que, en els nou primers mesos de l’any, aquestes s’han incementat un 2’8% res-pecte a l’any passat. Segons dades facilitades pel Consell Regulador del Cava, les vendes en el mercat interior van ser de 57.369.159 ampolles (un 2,45% més que l’any passat), mentre que en el mercat exterior se’n van vendre 94.724.397, un 3,01% més.Pel que fa al Nadal, les previsions són que els espanyols consumiran uns 37 milions d’ampolles, un milió d’ampolles més que en el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra és una previsió, cal-culada segons les dades de vendes dels nou primers mesos de l’any 2011 i les variacions habituals de l’últim trimestre de l’any que so-len produir-se. Davant d’aquestes dades, el presi-dent del Consell, Gustau Garcia

Guillamet, afirmava que: “tot i la crisi que estem vivint, les xifres ens demostren que els espanyols no prescindeixen del cava en els moments especials”. Tanmateix, reconeixia que la crisi també ha afectat el sector del cava, que “aquest any ha aconseguit aques-tes xifres gràcies a l’esforç de les bodegues i de tot el sector, que s’estan veient obligats a ajustar els preus, fet que ha afectat tota la cadena de producció”. Un ajus-tament de preus que preocupa el consell i que vol analitzar un cop es tanquin les dades del 2011. Alemanya continua liderant el mercat exterior, amb 23.802.963 ampolles venudes durant els pri-mers nou mesos de l’any i un increment del 3,8% respecte a l’any passat. En segon lloc se si-tua el Regne Unit, on s’han ve-nut 19.018.296, que suposen un descens del 3,1%; Bèlgica ocupa el tercer lloc amb 14.587.821 ampolles venudes i un increment del 2,3%. França és un cas signi-

ficatiu perquè s’hi han venut 2,9 milions d’ampolles, amb un in-crement del 16,9%, un augment que es valora molt positivament des del Consell Regulador del Cava perquè “França és el país més bon coneixedor de les bon-dats dels vins espumosos, motiu pel qual per a nosaltres aquesta dada té molt de valor, mèrit i sig-nificat”.Pel que fa al Grup Freixenet, les previsions són que vendrà uns 15 milions d’ampolles de cava a Espanya durant Nadal, pràctica-ment el mateix que l’any pass-at. El grup anticipa una millora de la facturació per a l’exercici 2011-2012 gràcies l’estirada de l’exportació, per superar els 500 milions d’euros de 2010-2011.El president del Grup Freixenet, José Luís Bonet, ha indicat que a la companyia li afecta la crisi, però menys que a altres empreses, i que veuen amb “optimisme” el futur davant “la competitivitat que demostra el cava en els mer-

cats internacionals”. Al seu parer, l’escumós espanyol superarà de nou “amb claredat” el champagne en vendes durant 2011, excepte a França, encara que en aquest úl-tim país el creixement està sent “espectacular” i la diferència “se seguirà retallant”. Segons apun-tava en declaracions a Efeagro,

Es consumiran 37 milions d’ampolles de cava a Espanya aquest Nadal

les vendes creixen en tots les des-tinacions d’exportació, inclosos els països asiàtics, encara que en aquest cas tenen encara consums incipients. De fet, el Japó es con-solida com client fonamental de Freixenet, amb un total de més de cinc milions d’ampolles de cava adquirides.

REDACCIÓ


LLIBRES

Si treballes per compte aliè o ets professor, consultor, escrip-tor, dissenyador, pintor, arqui-tecte, estàs jubilat, ets freelance, lampista, electricista o de qual-sevol altre gremi, o tens un pe-tit comerç i encara no tens clar com posicionar-te en les xarxes socials i treure’n un rendiment professional, aquest és el teu llibre. En molt poc temps pots

tenir un bon posicionament en les xarxes socials perquè et trobin amb facilitat per temes professionals del teu interès, per donar la imatge professio-nal que desitges, per estar al dia en noves tecnologies i aprofitar així totes les oportunitats que aquestes et brinden o simple-ment per compartir experièn-cies i aprenentatges amb altres

persones.Internet ha revolucionat la vida a nivell personal, però sobretot a nivell professional. Indústries senceres estan modificant el seu model de negoci com a con-seqüència d’això, i qualsevol persona que treballi ha de tenir una certa presència a la xarxa si vol progressar.Avui en dia, la pregunta ja no és si ets a la xarxa o no. Mol-tes vegades, encara que no vul-guis, el teu nom apareix allà i és qüestió d’escollir com hi vols estar i on vols estar. Por dónde

empiezo 2.0 és un llibre amè i senzill que t’ajudarà a decidir quina presència vols tenir en les xarxes socials i et guiarà pas a pas per aconseguir-ho en po-ques hores. L’autora, Natàlia Gómez del Pozuelo, és llicenciada en Cièn-cies Empresarials Europees, amb un postgrau en màrque-ting per la Universitat de Berke-ley. Ha treballat més de 15 anys en diversos llocs d’alta direcció en empreses multinacionals. És professora en ICADE, a la Uni-versitat Antonio de Nebrija.

Tú puedesJOAQUÍN LORENTEPLANETA17,95€

Tú puedes es la continuació de Piensa, es gratis, en el qual aquest creatiu proposava 84 idees pràctiques per promoure el talent aconseguint així estar durant sis mesos en els primers llocs de venda en la categoria de no ficció a Espanya, va ser best-seller en països com el Japó i traduït a onze idiomes.En aquesta ocasió, el llibre edi-

tat per Planeta dóna un pas endavant en el seu estudi de la capacitat fumana i s’endinsa en la disciplina de l’estudi del cer-vell. Es tracta d’un conjunt de noves idees i reflexions amb el mateix to que l’anterior llibre, centrades en cinc grans concep-tes, cinc grans eixos que són els fonamentals per triomfar a la vida. Es tracta d’un text molt

útil, ja que els seus consells, orientacions i conceptes són de profit per a la vida personal, so-cial i laboral.Original, brillant i intel·ligent, Tú puedes proposa al lector que conegui i exploti les seves pos-sibilitats, sigui proactiu i lluiti per aconseguir l’èxit.L’autor, Joaquín Lorente, és un publicista i escriptor barceloní de 68 anys. És el creador de la imatge i desenvolupament de múltiples marques -Osborne, Central Lechera Asturiana, Allianz, Dodot, Kas- i d’algunes

empreses espanyoles que avui són referències mundials com BBVA, Iberdrola, Camper, Fa-gor, etc.Ha estat també assessor dels presidents Felipe González i Jordi Pujol, i ha exercit una important tasca docent a tra-vés de nombroses conferències i articles.La seva labor creativa ha rebut més de cent premis internacio-nals, entre els que destaca, amés de Cannes, Fiap i Sant Sebastià i també el de millor creador de la dècada.

Por dónde empiezo 2.0NATÀLIA GÓMEZ EMPRESA ACTIVA12,50€

Tú puedes, no es tracta un llibre d’autoajuda sinó d’autoconvicció

Consells bàsics per vendre i vendre’s un mateix per Internet

Homo Economicus és una lúci-da i interessant aproximació al món que ens envolta a través de l’economia, ciència capaç de donar resposta a moltes de les nostres inquietuds i interro-gants sobre temes tan dispars com la política, les relacions socials i el treball. No obstant això, no és un llibre d’anècdotes banals i curiositats vàries, si bé

els seus plantejaments puguin resultar sorprenents, polèmics, divertits i, moltes vegades, apa-rentment inversemblants.A les seves pàgines, l’autor re-bat idees molt establertes però no per això certes, i ens explica una sèrie de qüestions que ens ajudaran a entendre els temes d’actualitat i els mecanismes econòmics que regeixen el nos-

tre sistema, tals com per què costa tant trobar treball, quines mancances té el nostre siste-ma parlamentari o quines són les principals causes de la crisi econòmica, entre moltes altres.Un llibre, en definitiva, amb el qual aprendràs qüestions fona-mentals de l’economia i en el qual trobaràs respostes a pre-guntes com les següents:• Què tenen en comú els vene-dors de mòbils i els traficants de drogues?• Per què hauria de legalitzar-se el tràfic d’algunes substàncies

il·legals?• Per què haurien de tirar-se a la muntanya els porcs, els po-llastres i les vaques?• Per què els governs gasten més del que ingressen?• Per què els països autosufi-cients no poden créixer?• Per què les subvencions a l’agricultura perjudiquen als països pobres?• Per què hauria d’haver-hi més multinacionals als països po-bres?• Per què no veiem Kaká com un emigrant?

Homo economicusANXO PENALONGAGESTION 200017,95€

Possibilita entendre tots els camps de la vida a través de l’economia


HISTÒRIA

Els torrons, el tió, el Pare Noël i l’anunci de Freixenet, uns clàssics imprescindibles per Nadal

La màgia de la dansa i la fusió amb el fl amenc són els protago-nistes del darrer anunci nadalenc de Freixenet que es va presentar el 28 de novembre a l’Escola de Música Reina Sofi a de Madrid. En aquest espot, Freixenet fusiona el fl amenc de la balla-dora i coreògrafa Sara Baras amb la dansa del director artístic de la Compañía Na-cional de Danza, José Carlos Martínez, amb l’objectiu de destacar la importància de l’esforç i l’afany de superació, fi lo-sofi a de l’empresa sadur-ninenca. Des de Penedès Econòmic hem volgut retornar als origens i recordar la his-tòria de tots els anuncis nadalencs de Carta Neva-da que hi ha hagut des del 1977, l’any que el va prota-gonitzar una impressionant Liza Minnelli, en aquell mo-ment en el cim de la seva ca-rrera, després de l’èxit de Ca-baret. El següent anunci es va emetre l’any 1980 amb quatre protagonistes: dos artistes es-panyols i dues actrius nordame-ricanes: Sydney Rome, Bárbara Rey, Lorenzo Santamaría i Mar-gaux Hemingway. L’any 1981, el reputat actor i ballarí Gene Kelly va ballar els seus millors passos juntament amb les bombolles Freixenet, un dels anuncis més re-cordats. D’altres artistes destacats són Paul Newman (1989), Sharon Stone i Antonio Banderas (1992), Kim Basinger (1993), Meg Ryan (1997) o Pierce Brosnan i Nieves Álvarez (2004). Pere Bonet, director de Comuni-cació de Freixenet, en destacava també la Raquel Welch (1985) una sex symbol internacional, coneguda com a el cos, la Shir-ley McLaine i també l’Anthony Quinn per la seva “qualitat hu-mana i el seu tracte encantador i entranyable”, i assegurava que “no són artistes tant distants com podria semblar. Són molt pro-fessionals i col·laboren molt en

l’espot. Recordo que, fi ns i tot, en Gene Kelly ens va donar indi-cacions de com posar les càmeres per captar els seus moviments, va ser com una classe mestra”. La idea de la bombolla com a pro-tagonista dels

anun-cis de Carta Nevada va sorgir

l’any 1971. Aleshores “apareixia una bombolla explicant com és el cava i com s’ha de beure. De mica en mica, es va anar fent popular, i aleshores vam decidir posar-li una cara coneguda”, afi rmava. Al principi, la iniciativa podia sem-blar complicada d’aconseguir, però, segons assegura Bonet, “de vegades és més senzill als Estats Units que aquí, perquè allà estan més acostumats a tractar amb els famosos. Amb els representants de la primera, Liza Minnelli, vam arribar a un acord bastant ràpid, perquè no era un anunci molt co-mercial, sinó que es veia com ella cantava i actuava, més que no pas

la marca del cava”. Pel que fa a la resta d’artistes, “un cop ja vam tenir alguns anuncis pro-tagonitzats per estrelles de Ho-llywood o del món de la música, van ser més fàcils de convèncer”. Fins al punt que, ja abans de l’agost, diverses companyies nor-damericanes el truquen per ofe-rir-li artistes per a protagonitzar l’anunci nadalenc.L’any 2007, van intentar donar un gir a la publicitat tradicional i deixar de banda la bombolla que tants anys havia protagonitzat l’espot. Aleshores, es va optar per fer un curt dirigit per un director

de prestigi com Martin Scorsese que es pogués veure per Internet i amb una versió curta per a la televisió. Es va titular Th e Key to Reserva i durava uns 10 minuts. La idea no va acabar de quallar perquè van ser moltes les veus que es van alçar demanant la tornada de les bombolles a l’anunci. Així que aquestes van tornar el Nadal següent amb més força que mai i, d’una manera o d’una altra, ja no han tornat a desaparèixer.

OLGA AIBAR

El glamour i la màgia de l’anunci de Freixenet tornen a la petita pantalla

1993Kim Bassinger

1993Kim Basinger

de Freixenet que es va presentar el 28 de novembre a l’Escola de

tagonista dels

l’afany de superació, fi lo-sofi a de l’empresa sadur-

Penedès Econòmichem volgut retornar als origens i recordar la his-tòria de tots els anuncis nadalencs de Carta Neva-da que hi ha hagut des del 1977, l’any que el va prota-gonitzar una impressionant Liza Minnelli, en aquell mo-ment en el cim de la seva ca-rrera, després de l’èxit de Ca-baret. El següent anunci es va emetre l’any 1980 amb quatre protagonistes: dos artistes es-panyols i dues actrius nordame-ricanes: Sydney Rome, Bárbara Rey, Lorenzo Santamaría i Mar-gaux Hemingway. L’any 1981, el reputat actor i ballarí Gene Kelly va ballar els seus millors passos juntament amb les bombolles anun-

2010

Shakira

2004

Nieves Álvarez

i Pierce Brosnan

Shakira

la marca del cava”. Pel que fa a la resta d’artistes, “un cop ja vam tenir alguns anuncis pro-tagonitzats per estrelles de Ho-llywood o del món de la música, van ser més fàcils de convèncer”. Fins al punt que, ja abans de l’agost, diverses companyies nor-

de prestigi com Martin Scorsese que es pogués veure per Internet i amb una versió curta per a la televisió.

2001Penélope Cruz

1977 Liza Minnelli

1989 Paul Newman


HISTÒRIA

1977: Liza Minnelli

1978 i 1979: BombollesFreixenet

1980: Bárbara Rey, Lorenzo Santamaría, Sidney Rome i Margaux Hemingway

1981: Gene Kelly

1982: Norma Duval, Cheryl Ladd i Ann Margret

1983: Miguel Bosé i Shirley MacLaine

1984: Plácido Domingoi Ana Obregón

1985: Raquel Welch

1986: Alexander Gudunovi Jacqueline Bisset

1987: Victoria Principal

1988: Josep Carreras

1989: Paul Newman

1990: Inés Sastrei Christopher Reeve

1991: Don Johnson

1992: Antonio Banderasi Sharon Stone

1993: Kim Basinger

1994: Actors de Belle Époque (Ariadna Gil, Gabino Diego, Jorge Sanz, Maribel Verdú, Miriam Díaz Aroca i Penélope Cruz)

1995: Nacho Duatoi Andie MacDowell

1996: Anthony Quinn, Lorenzo Quinn, Mar Flores, Sofía Maza-gatos i Juncal Rivero

1997: Meg Ryan

1998: Maribel Verdú, Alejandro Sanz, Laura Ponte i Ainhoa Arteta

1999: Montserrat Caballé, Joaquín de Luz, Tamara Rojo, Carlos Nuñez, Cristina Pato, Ketama, Estrella Morente, Íngrid Rubio i Lorena Bernal

2000: Lorin Maazeli les Bombolles de Freixenet

2001: Penélope Cruz

2002: Pilar López de Ayala

2003: Paz Vega

2004: Nieves Álvarezi Pierce Brosnan

2005: Gabino Diegoi Demi Moore

2006: Ángel Corellai Gwyneth Paltrow

2007: Curt Th e key to reserva dirigit per Martin Scorsese

2008 i 2009: Selecció espanyola de natació sincronizada

2010: Shakira

2011: Sara Baras i JuanCarlos Martínez

Cronologia de les estrelles protagonistes de l’espot nadalenc de Freixenet

1993Kim Bassinger

1993Kim Basinger

1997 Meg Ryan

2004

Nieves Álvarez

i Pierce Brosnan

2001Penélope Cruz

1989 Paul Newman

1981 Gene Kelly1989:

1990:i Christopher Reeve

1991:

1992:i Sharon Stone

1993:

1994:(Ariadna Gil, Gabino Diego, Jorge Sanz, Maribel Verdú, Jorge Sanz, Maribel Verdú, Miriam Díaz Aroca i Penélope Cruz)

1995:i Andie MacDowell

1996:Quinn, Mar Flores, Sofía Maza-gatos i Juncal Rivero

1997:

1998: Sanz, Laura Ponte i Ainhoa ArtetaArteta

1999:Joaquín de Luz, Tamara Rojo, Joaquín de Luz, Tamara Rojo, Carlos Nuñez, Cristina Pato, Ketama, Estrella Morente, Íngrid Rubio i Lorena Bernal

2000:i les Bombolles de Freixenet

Nieves Álvarez

i Pierce Brosnan

1992 Antonio Banderas i Sharon Stone


TECNOLOGIA

Més europeus que espanyols

La primera dècada del segle XXI ha estat la dècada d’Internet a cau-sa de l’espectacular introducció que ha tingut a les llars. La dispo-nibilitat d’ordinadors ha evolu-cionat en una dècada en paral·lel a la incorporació d’Internet a les llars, fins a convertir-se en dos conceptes indissolubles. Caprabo i el Centre d´Estudis Demogràfics de Catalunya van presentar recentment el “Primer informe capraboacasa.com” que analitza el comerç electrònic a la primera dècada del segle XXI, co-incidint amb el desè aniversari de l’engegada del supermercat per Internet de Caprabo. L’informe analitza l’evolució de la compra per Internet amb una perspectiva sobre Europa, Espan-ya i Catalunya, a més de les dades de compra d’alimentació, que ha estat l’últim sector d’incorporar-se al comerç electrònic. El correu electrònic i la recerca d’informació sobre béns i serveis són els principals usos d’Internet, mentre que la compra online està experimentant un creixement gradual, especialment entre els que ho fan de manera habitual.

COMPRES ONLINECatalunya és la segona comuni-tat autònoma d’Espanya on més es compra per Internet, després de les Illes Balears i per davant de Madrid, encara que encara està lluny d’alguns països nòrdics com Dinamarca i Suècia, els Paï-sos Baixos i del Regne Unit, que presenten els índexs de compra online més elevats. En el con-junt dels països de la Unió Euro-pea, un 40% d’usuaris d’Internet

compren online, mentre que a Catalunya aquesta xifra és del 30% i a Espanya del 24%.

ÚS D’ORDINADOR I ACCÉS A INTERNET En ús d’ordinador i en accessibi-litat a Internet, Espanya se situa a

la cua dels països europeus, men-tre que entre les comunitats autò-nomes, Catalunya ha mantingut indicatius similars als europeus. L’ús d’ordinador és generalitzat avui dia a Europa, si bé fa tan sols quatre anys el panorama era molt heterogeni i en la zona euro podíem trobar diferències abis-mals entre països. En la majoria d’indicadors, la posició de Cata-lunya és semblant al conjunt de la Unió Europea, i clarament per sobre de l’observada al conjunt d’Espanya. El 30% de les llars de l’Europa comunitària no dis-posen d’ordinador, una xifra que comparteix Catalunya però que en el cas de la mitjana d’Espanya se situa en el 40%. Mentre que l’ús de l’ordinador, fins el 2006 estava dissociat de l’accés a In-ternet, avui dia, en el 96% dels casos, són conceptes que no es poden separar. En comparació dels països europeus, els països del sud d’Europa han estat els que han registrat una menor pe-netració d’Internet a les llars. L’ús d’Internet a la zona euro, que in-clou 27 països, se situa al 70% de les llars, un valor molt pròxim al que es registra a Catalunya, men-tre que a Espanya aquesta xifra és del 59%. En països com Islàndia, Països Baixos, Luxemburg o No-ruega el percentatge ascendeix fins al 90%. El major increment d’ús d’Internet es registra en paï-sos d’Europa de l’Est. Els ordinadors portàtils han pas-sat d’estar presents en un 12% de les llars que disposen d’algun ordinador, a penetrar en el 62% d’aquestes llars en 10 anys: ac-tualment més de la meitat de llars

Catalunya se situa en la mitjana europea en compres online i connexions a Internet i supera, de llarg, la resta d’Espanya

que disposen d’un ordinador de sobretaula disposen també d’un portàtil.

CONNEXIÓ A IN-TERNET La gran protagonis-ta de l’increment d’accés d’Internet a la llar ha estat la banda ampla, tant a Europa com a Espanya i també a Cata-lunya. I ha estat protagonista pel seu enorme creixement en una dècada. Les diferències entre els diferents països de la zona euro són evidents. La banda ampla es troba plenament introduïda a les llars, mentre que la banda estre-ta està localitzada encara al 2% de les llars. En relació a la ban-da ampla, l’ADSL està present al 87% de les llars avui dia, amb un creixement espectacular, atès que al 2003 només el 3% de les llars ho tenia. La connexió a través del mòbil de banda ampla ha superat al cable o fibra òptica, amb una previsió de creixement futur. D’altra banda, els espanyols que declaren no disposar d’Internet ho justifiquen perquè no ho consideren “interessant” o “útil”, en una majoria del 70%. Avui dia, l’ús d’Internet està ple-nament integrat al fet de tenir un ordinador.

ÚS D’INTERNET És evident la clara evolució ascen-dent de l’ús de l’ordinador per a connectar-se a Internet. A Cata-lunya, el 68% de la població es connecta a Internet almenys una vegada per setmana. Un percen-tatge que a Espanya és del 58%. El correu electrònic i l’accés a les xarxes socials són els principals usos d’Internet. En un tercer lloc la recerca d’informació sobre viat-ges i allotjaments. En xifres simi-lars se situa la recerca d’actualitat a través dels mitjans de comuni-cació. En següent lloc es troba

COMPRA D’ALIMENTACIÓ PER INTERNET L’alimentació és un dels sectors que s’incorpora de manera més tardana al comerç electrònic. Això succeeïx en la majoria dels països europeus amb percentatges enca-ra molt baixos: en alguns països la població que en l’últim any ha comprat alimentació per Internet, no arriba ni a l’1%. En el conjunt de la Unió Europea, en els últims 3 anys la compra d’alimentació per Internet només ha crescut dos punts, amb l’excepció del Regne Unit que presenta un percentat-ge especialment alt, del 16%. A la resta de països el percentatge és inferior al 7%.

la compra de béns i serveis per Internet, al costat de la recerca d’informació sobre temes de salut, educació, formació, a més de l’ús de la banca electrònica -que ha crescut de manera important en els últims anys-. Altres usos resi-duals són la descàrrega de progra-mari, la venda de béns i serveis, les trucades i els cursos online. Els productes i serveis de major consum en Internet es troben re-lacionats amb l’oci, ja sigui vaca-cional o amb activitats puntuals, com és la compra d’entrades. En un segon pla comprem roba, lli-bres, revistes o periòdics, mentre que l’alimentació es troba encara en els seus inicis.

JOSEP BARELLA

EL 68% DELS CATALANS ES CONNECTEN UN COP PER SETMANA A INTERNET. A ESPANYA, NO ARRIBA AL 58%.

A CATALUNYA, EL 30% DE LES LLARS NO TENENORDINADOR. A ESPANYA, SÓN EL 40%

MOTIUS PER ENTRARA INTERNET

1. Correu electrònic2. Xarxes socials3. Viatges i allotjaments4. Mitjans de comunicació5. Compra de béns i serveis6. Salut7. Educació8. Formació9. Banca electrònica10. Descàrrega de programes


Dinamarca, un país escandinau

Dinamarca, ofi cialment el Regne de Dinamarca és un país escan-dinau de l’Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàn-dia i que inclou els territoris autò-noms de Grenlàndia i les Illes Fa-roe. El territori continental limita al sud amb Alemanya, i amb el Mar del Nord a l’oest i el Mar Bàl-tic a l’est. L’estret de l’Skagerrak, al nord, separa Jutlàndia de No-ruega, mentre que, a l’est, el Kattegat, l’Øresund i l’estret de Bornholm separen Dinamarca de Suècia. Dinamarca és un país molt urbanitzat, el 86% de la població viu en zones urbanes. Al voltant del 40% de la població habita a l’illa de Sjælland, on hi ha l’àrea metropolitana de Copenhaguen o Hovedstadsområdet; l’altra gran regió urbana és la regió metro-politana de l’est de Jutlàndia, que representa un 23% de la població del país. Dinamarca és una monarquia constitucional amb un sistema parlamentari de govern. A més del govern federal hi ha governs locals en 98 municipis. Dinamar-ca és membre de la Unió Europea des de 1973, però no forma part de l’Eurozona, la unió monetària dels estats membres de la Unió que han adoptat l’Euro com llur moneda ofi cial. Dinamarca és membre fundador de l’OTAN.Dinamarca té una economia capi-talista de mercat amb un estat de benestar extens, i ocupa, segons algunes publicacions, el nivell més elevat d’igualtat de la renda del món. Dinamarca és un país ric i modern, amb un dels estàndards

na. Quasi el 9% de la població és estrangera, la gran majoria provi-nents dels Balcans i l’Àsia.Quant a l’economia, la taxa d’atur és baixa (4,20%), i el govern ha aplicat polítiques àmplies de be-nestar. Tot i ser un petit país,

Dinamarca és un exportador net d’aliments i energia, i gaudeix d’un superàvit en la seva ba-lança de pagaments. Dinamarca és l’economia més competitiva i dinàmica de la Unió Europa, se-gons el Report del Fòrum Econò-mic Mundial del 2008. A més, ha estat catalogat com el millor país del món per fer negocis. Copenhaguen és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca. La població és d’1.181.000 habi-tants. El nom de la ciutat prové de la deformació de Købmandshavn que signifi ca “port dels merca-ders”, en referència a l’estratègica localització de la ciutat.

L’1 de gener de 2007 el 91,1% de la població danesa era d’ascendència danesa i el 8,9% eren immigrants, principalment dels Balcans, i de l’Àsia

DINAMARCACapital:Copenhaguen

Idioma:El danès és l’ofi cial, però l’anglès és àmpliament conegut per la població. En altres territoris danesos, com les Illes Feroe o Grenlàndia es parlen idiomes autòctons

Població:5.515.575 habitants

Superfície:43,094 km2

Moneda:Corona danesa

Clima:A l’estiu hi ha una mitjana de 16°C. A l’hivern les tempera-tures es mantenen a prop del punt de congelació, uns 2°C

Economia:L’economia danesa és moder-na, amb tècniques agrícoles d’alta tecnologia, una moneda estable i una alta dependència del comerç internacional.

Sireneta de Copenhaguen

de vida més elevats d’Europa.La llengua nacional, el danès, està molt relacionada amb el suec i el noruec, llengües pròpies dels al-tres països escandinaus amb els quals Dinamarca té enllaços cul-turals i històrics molt importants. El 82% de la població de Dina-marca, i el 90,3% dels danesos són membres de l’Església lutera-

Canal Nyhavn de Copenhaguen

REDACCIÓ

VIATGES

Penedès Econòmic nº7

Documents

Transcript of Penedès Econòmic nº7