Penedès Econòmic nº8

La Generalitat invertirà un 75% menys que ara fa tres anys pàg. 2-3

Baixen les taxacions, les vendes i els preus: un 2011 horrible per al totxo pàg. 10

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

JOAN AMAT SOLÉPresident de la delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona a la comarca

El descens en publicitat i inversions posa les TV locals a la corda fl uixa pàg. 6

Els penedesencs es fan emprenedors per la crisi i els problemes d’atur pàg. 4

pàg. 16

CAU LA INVERSIÓ A LA COMARCA

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈSPreu: 1,00€ Núm. 8 gener 2012

PENEDÈS ECONÒMIC

2 Penedès Econòmic gener 2012

L’ANÀLISI

La inversió per càpita a l’Alt Penedès ha caigut un 75% en els últims 3 anys

L’Alt Penedès rebrà 10.662.823,65 euros en inversions a la comarca durant aquest 2012, segons la proposta del Govern de la Ge-neralitat en els pressupostos que s’aprovaran al febrer. Tot i les grans obres que s’han inclòs i que s’esperaven des de feia anys com el segon Centre d’Atenció Primària a Vilafranca, la xifra total s’ha reduït pràcticament a la meitat respecte el 2011, exac-tament un 48,5%, una xifra que ja va disminuir-se un 58% en els anteriors pressupostos en relació al 2010. Amb aquesta reducció, la inversió que farà la Generalitat per cada penedesenc serà de 101 euros, mentre que tot just fa un any va ser de 198 euros. Però si mirem tres anys enrere, era de 409,8 euros. Així doncs, els pene-desencs han vist disminuïts en un 75,35% la seva inversió per part de la Generalitat. Si bé és cert que són moments di-fícils per a grans despeses, també cal destacar que hi ha obres que no es poden fer esperar gaire més. La necessitat del segon CAP per a Vilafranca és des de fa anys una evidència. La mitjana catalana de metges de capçalera d’adults se situa en 1.420 pacients per met-ge, mentre que al Penedès la xifra ascendeix a 1.790. En el cas dels pediatres, la mitjana a Catalunya és de 1.057 pacients per pediatre, i a l’Alt Penedès, segons dades del mes de maig de 2011, es trobava en 1.350 infants per metge. El segon CAP, un projecte realit-zat per l’empresa GISA, se situa-rà a la zona del Parc de Llevant, al barri de l’Espirall, i acollirà serveis d’atenció a la salut men-tal i la delegació de l’Agència de la Salut a l’Alt Penedès, que ac-tualment es troba a Sant Sadurní. Els terrenys tenen una superfície de 2.700 m2 que van ser cedits per l’Ajuntament vilafranquí al Servei Català de la Salut. El pres-supost total de l’obra supera els 7 milions d’euros, que es frac-cionarà en dues parts. En el pri-mer any, la Generalitat destinarà 3.072.411,20 euros i s’espera que a l’exercici de 2013 s’aboni la resta. El passat 10 de gener el Diari Ofi cial de la Generalitat va publicar la licitació de l’execució

de les obres de construcció, un pas que apropa, més si cap, el nou CAP a Vilafranca. En aquest moment, el projecte es troba en procés de concurs, en el qual s’hi han de presentar les empreses in-teressades a dur-lo a terme. Una vegada es decideixi quina el cons-truirà, disposarà de 18 mesos per construir el CAP. L’alcalde de Vi-lafranca i diputat de CiU al Parla-ment de Catalunya, Pere Regull, es va mostrar satisfet de saber que l’obra ja s’havia licitat, després d’anys d’espera. “Espero que to-thom sigui conscient de la impor-tància i transcendència d’aquesta notícia. Serà un servei comarcal, i no només ens posarem al dia en atenció primària, sinó que assoli-rem el nivell que ens toca per nú-mero d’habitants.” Des de l’òrbita socialista, el diputat al Parlament,

Roberto Labandera, veu amb bons ulls que el Govern hagi do-nat un pas en ferm en relació al CAP vilafranquí, però alerta que faran “un seguiment de l’execució de l’obra i del desenvolupament del projecte que s’havia aprovat inicialment, ja que és complex i inclou diversos serveis”. En re-lació a aquest projecte tan am-biciós, amb més de 7 milions d’euros de pressupost, Regull ha explicat que “el gran avantatge és que s’ha adjudicat la totalitat de l’obra, primera i segona fase. La licitació és per tota l’obra, fi ns al fi nal. Això ens dóna la seguretat que en els pressupostos del 2013 hi haurà la segona fase.”Sota els criteris d’austeritat, prio-ritat en la despesa social, credibi-litat fent un ajust planifi cat per dos anys, i corresponsabilitat, l’equip de Govern liderat pel president Artur Mas ha presen-tat una proposta de pressupostos que es debatrà en els propers 15 i

El segon CAP de Vilafranca és la inversió estrella dels pressupostos de la Generalitat per al 2012 que no inclouen l’escola Els Pins de Moja

LÍDIA OÑATE

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

1 Nou CAP Vilafranca del Penedès. ABS: 3 obres3.072.411,20€

2 Cens emfitèutic vinculat a l’immoble de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès2.068.227,48€

4 Línia elèctrica Els Vin-yets - Sant Quintíde Mediona773.378,00€

6 Obra del CEIP Antoni Grau Minguell681.125,03€

8 Obra del CEIP Les Graus (Font-rubí)486.093,28€

10 Obra de l’Agència Catalana de l’Aigua a Sant Pere Sacarrera a Mediona87.987,84€

12 Depuradora d’Aigües residuals a Lavern70.399,18€

3 Material sanitari1.276.483,74€

5 Construcció escola Montcau (Subirats)750.031,44€

7 Inversions demaquinària a l’Hospital Comarcal589.095,89€

9 Obra del CEIPRossend Montané(Olèrdola)135.265,74€

11 Retorn d’imposts per solars no edificats(Institut Català del Sòl)81.100€

13 Inversions en l’Incavi37.480€

14 Inversions enmaterial al laboratori del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès20.000€

1

LA MITJANA DE PACIENTS PER METGE A L’ALT PENEDÈS SUPERA EN 300 PERSONES A LA CATALANA

Penedès Econòmic 3gener 2012

L’ANÀLISI

16 de febrer. La crisi s’ha fet no-tar arreu de Catalunya, ja que la majoria de comarques han vist minvades les seves inversions en termes absoluts. Només 12 de les 41 comarques que conformen el territori català rebran més diners respecte el 2011. Es tracta de l’Alt i el Baix Empordà, l’Alt Urgell, el Baix Ebre, les Garrigues, la Ga-rrotxa, Montsià, Pallars Jussà, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Urgell i Vallès Occidental. D’entre elles destaca l’Alt Empordà que passarà d’ingressar d’un 0,9 a un 3,1% del pressupost general i el Baix Empordà, d’un 1,8 a un 4%.En el cas de l’Alt Penedès, ha vist reduït un 0,4% respecte al total de Catalunya, cosa que l’ha situat com la 19a comarca que rep més ingressos de la Generalitat, dos posicions més enrere que al 2011. El diputat Labandera veu aques-ta nova posició com “una pèrdua d’importància” respecte el marc català, “per les inversions en ma-tèria d’educació, transport i salut que no s’han inclòs en els Pres-supostos de 2012”. Labandera reconeix que “el Govern ha prio-ritzat altres obres, cosa que no ens sembla malament, però nosaltres defensem que es facin les nostres, que també són urgents”. Per la diputada del PPC Dolors Montserrat, aquests pressupostos són “totalment insolidaris amb l’Alt Penedès” i recorda que aquest any és el tercer consecutiu que la Generalitat disminueix dràstica-ment el pressupost per ala comar-ca. “L’Alt Penedès necessita molts ajuts i suport per tot l’enoturisme i la proximitat amb Barcelona”, comentava Montserrat. La construcció del CAP és l’única nova inversió de cara al 2012, ja que la resta són inversions de continuació. L’àmbit educatiu és el que s’emporta la millor part. Al pressupost s’ha inclòs una partida de 486.093,28 euros pel CEIP Les Graus de Font-rubí; una altra de 135.265,74 euros pel CEIP Rossend Montané a Olèrdola;

una tercera, de 681.125,03 euros pel CEIP Antoni Grau Minguell a Sant Quintí de Mediona; i una última de 750.031,44 euros per l’escola El Montcau de Subirats. Tot i les inversions en educació, Labandera troba a faltar quatre escoles més que ja tenen un pro-jecte aprovat i es troben a l’espera de saber la disponibilitat econò-mica. Es tracta de les escoles de Sant Joan de Mediona, Sant Ma-rçal, Torrelles de Foix i els Pins de Moja. En aquesta última, el Govern ha donat a conèixer re-centment que no té intenció de construir-la, tot i que els terrenys ja estan a disposició per fer-hi l’edifici. L’escola ja fa 6 anys que es troba en funcionament amb barracons, una situació que es veu

agreujada per la negativa del Go-vern a complir amb el compromís de construir-la i l’acord al qual van arribar els grups parlamen-taris de PSC, PPC, ICV, ERC i C’s, el 14 de juliol de 2011. Tots ells donen suport a la construc-ció de l’escola per tal de donar continuïtat al projecte educatiu que des de fa anys desenvolupen l’AMPA, els docents i les famílies. Per això, presentaran una esmena conjunta al Parlament, i el PPC una de pròpia, per tal que el Go-vern rectifiqui la seva posició i inclogui l’escola Els Pins al pres-supost de 2012.De l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) apareixen dues partides,

per al mateix concepte que en el pressupost de 2011 però amb inversions menors. La primera d’elles està destinada a l’estació depuradora d’aigües residuals a Lavern (Subirats), per a la qual es destinaran 70.399,18 euros. Quant a la segona, és una obra que l’ACA realitzarà al nucli de Sant Pere Sacarrera, a Mediona, dotada amb 87.987,84. Per La-bandera aquest pressupost hauria de contemplar també les depura-dores de Cantallops i Castellet i la Gornal, ja que “hi ha un pro-cés judicial obert contra els seus alcaldes perquè aquestes depura-dores no hi són”, referint-se a la denúncia als Ajuntaments de Su-birats i Castellet i la Gornal per contaminació al medi ambient. Una de les grans apostes de l’Ajuntament de Vilafranca és el projecte del Centre de Coneixe-ment i Gestió del Vi i el Cava, que vol ser l’escola universitària dels negocis del vi amb seu al Penedès. Per aquest 2012, la Ge-neralitat destinarà cinc partides a l’Institut Català de la Vinya i el Vi en inversions d’edificis, màquina-ria, instal·lacions, mobiliari, es-tris, utillatge, informàtica i mate-rial divers. En total, seran 37.450 euros que sumats als 1,2 milions d’euros del consistori vilafran-quí, aprovats en els pressupostos municipals de 2012, permetran iniciar les reformes a l’edifici de l’antic Incavi i posar, així, els fo-naments del projecte de formació vitivinícola. Una altra de les sorpreses ha estat l’absència d’inversions per a pro-jectes de la llei de barris, cosa que afectarà el desenvolupament del barri de l’Espirall de Vilafranca. L’Ajuntament vilafranquí ja ha-via inclòs una partida d’1 milió d’euros en els seus pressupostos municipals de 2012 per iniciar les obres de construcció del centre cí-vic, però arran de la decisió de la Generalitat el consistori ha optat per paralitzar el projecte fins que se n’asseguri el finançament.

DESPRÉS DE 6 ANYS EN BARRACONS EL GOVERN HA DESCARTAT LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESCOLA ELS PINS MOJA

El segon CAP de Vilafranca es construirà al Parc de Llevant, al barri de l’Espirall

A la taula de Nadal, el Govern de la Generalitat hi va posar el trinxant per servir-nos el nostre pla territorial. Abans d’abordar la planificació de la marca panpenedesenca, des de Barcelona volen saber d’una vegada i per totes amb qui es pot comptar i qui no vol ser comptat.La publicació del projecte de decret del passat 23 de desembre pot tenir tantes lectures com es vulgui –n’he llegit de tots colors; unes més extravagants que les altres i les altres més ingènues que les primeres. I no és pas tan complicat, la qüestió és sen-zilla: gent de l’Anoia, què vo-leu fer?Quan es tracta de qüestions polítiques no estem acostu-mats a tanta cuita, la veritat, i el cas és que s’ha obert una imminència de dos mesos per tal que els ajuntaments anoiencs decideixin si volen pertànyer a l’àmbit de les Co-marques Centrals o a la regió penedesenca. La pregunta és d’una frivolitat que esgarri-fa, vaja, com si es tractés de decidir entre una escudella i un cap i pota. Ja ho sentirem a dir.Des del principi he pensat que aquest mateix bimestre de gràcia podria tenir una dis-sort inesperada i que algun alcalde, potser del Baix, tard o d’hora sortiria de l’armari i di-ria que no, i que, posats a de-cidir, amb ell no hi comptem, i que la identitat tarragonina el posa més catxondo que no pas el sainet del cep i el margalló. Ens hi farem mal si no avan-cem en paral·lel. Conti-nuo trobant a faltar un acte d’afirmació contundent i unà-nime per part dels nostres polítics, començant pels 47 comendataris del Penedès i el Garraf. Necessitem aques-ta posada en escena irrefu-table i inequívoca. Fins avui s’havien sumat adhesions a la vegueria com qui promet fidelitat al seu cònjuge; ara s’acosta el moment d’anar més enllà del gest i la paraula fàcil. I em temo que hi haurà episodis de banyes.El debat panpenedesenc no ha estat mai homogeni, di-guem-ho clar. Hi ha parcel·les en què el personal s’ho ha pres amb el degut rigor patri i n’hi ha d’altres en què s’ho han mirat amb displicència, i encara unes altres, a mig

camí, en què ho han vist amb escepticisme. Tot i aquesta dispersió de criteris i mane-res de veure-ho, s’ha volgut tirar pel dret sense fer un necessari proselitisme que calés fins al moll de l’os dels diferents estaments i sectes de la suposada societat del Gran Penedès. Res a dir, quedi clar, pel que fa als banderers de la Plata-forma per la Vegueria Pròpia. Ells han estat conseqüents amb les seves idees i han perseverat en les seves ac-tuacions. Tant de bo se’n prengués exemple d’aquest moviment endegat des del subsòl civil.La gent d’empresa no estem ni deixem d’estar per una pà-tria incerta, amb afeccions cu-tànies i litúrgies de poca sal. Aquells i aquelles que tots els dies s’hi juguen els quartos estan disposats a apostar per un mercat amb interrelacions sinceres, que ens faci més eficients i promogui el pro-grés dels conterranis. Hem de bastir un escenari real en què les iniciatives germinin amb plètora.Des de l’ADEG hem dit sí a la unitat penedesenca perquè els fets, tant o més que les idees, ens demostren que la nostra és una regió amb lliga-ms econòmics i empresarials inextricables i que tenim mol-tes oportunitats per maldar i moltes amenaces per com-batre, plegats. Però la gent de la política ens fa dubtar. N’hem sentit de tots colors, des del ditirambe més exacerbat al miserere més indolent. Segons el flanc po-lític i segons ha convingut, el discurs ha estat un o un altre, partidari o advers. Trobem a faltar, una vegada més, un consens polític que avali la continuïtat del projecte; d’una altra manera tot quedarà amb un brindis sense esperit, i aquesta, com és sabut, és una terra d’esperits. Escolteu, si penseu que hi ha un fet penedesenc, que hi ha una cultura penedesenca, que hi ha un tot que ens re-ferma, fem-ne proclama, sen-se dubtar-ho. I si no ho pen-seu, digueu-ho clar. Perquè el pitjor del cas és que ara, a partit del decret del Govern, haurem deixat els assajos a porta tancada i sortirem a plaça, amb espectadors, i no podem fer el ridícul amb una camisa de cada color.

La forquilla trinxant

ISIDRE ALSO TORRENTS

Secretari general ADEG


ACTUALITAT

Des de la crisi, els penedesencs confien en l’emprenedoria per esquivar l’aturAl 2011 es van crear 107 empreses noves a l’Alt Penedès, la majoria d’elles amb una inversió petita i amb un sol treballador, l’emprenedor

En vista de l’alta taxa d’atur, les dificultats econòmiques i la poca perspectiva de millora, al-guns penedesencs han optat per l’emprenedoria com a valor refu-gi de la crisi. Crear una empresa petita amb poca inversió i amb només un o dos treballadors és el negoci més comú que escullen els penedesencs que s’apropen al Centre Àgora de Vilafranca, la seu del Servei de Promoció Econòmi-ca de l’Ajuntament. Els emprenedors per necessitat es-tan guanyant la partida a aquells que busquen en l’emprenedoria una oportunitat per fer negoci o omplir un nínxol de mercat. Així ho corrobora la directora del Cen-tre Àgora, Rosa Figueras, “cada ve-gada s’apropen més persones pro-cedents de l’atur, d’edat avançada i amb poca formació”. El perfil de l’emprenedor a l’Alt Penedès, com en d’altres comarques, era aquell jove d’entre 25 i 35 anys, amb estudis universitaris o cicles formatius de grau mig o superior, que deixava la feina per iniciar el seu projecte empresarial. La crisi també està modificant els perfils més comuns dels emprenedors i la creació d’empreses petites de poca durada està proliferant molt més en els darrers anys, sobretot en el sector serveis. Aquest canvi s’ha anat fent palès a través de la mitjana d’inversió, que respecte al 2002 ha disminuït un 41,9%, passant de 69.321 a 40.275 euros. Tot i això, el 2010 va ser un any excepcional, tant en la

mitjana d’inversió, que va arribar als 61.770 euros, com en la creació d’empreses (rècord de 114) i les consultes d’emprenedors (també rècord, 342). En el passat 2011 la situació es va mantenir respecte a la creació d’empreses (107) i con-sultes (335), però la inversió mi-tjana va baixar als 40.275 euros. De les 1.378 empreses situades a la comarca de l’Alt Penedès, un 7,76% van ser de nova creació.El servei que ofereix el Centre Àgora des de 1989 completa les diferents fases per les quals pas-sa l’emprenedor, és a dir, des de l’assessorament inicial, l’estudi del projecte i el model d’empresa adequat, fins als recursos necessa-ris per crear l’empresa. A més de la informació sobre ajuts i finança-ment, el Centre també realitza

activitats formatives relacionades amb les eines i la capacitat empre-nedora, habilitats directives, de màrqueting o la comunicació 2.0.L’Àgora també disposa d’equipaments molt útils per l’arrencada d’empreses. Es tracta de vivers d’empresa i naus de 40, 80 i 140 m2 (una d’elles amb des-patx) que permeten situar-hi els

negocis dels emprenedors. Fins al moment, l’Àgora només pot oferir aquesta opció a nou emprenedors, ja que té una capacitat limitada. En aquest cas, l’assessorament és directe, ja que l’Àgora recolza l’empresa perquè es pugui conso-lidar en el mercat. Aquest període té una durada aproximada de cinc anys, en el qual l’emprenedor llo-ga una de les naus per desenvolu-par l’empresa a un preu molt més baix que en el sector privat. Per Figueras, l’Alt Penedès es tro-ba en una bona posició dins del territori emprenedor català, i així ho reflecteix la seva situació en el rànquing de competitivitat co-marcal, que avalua les condicions

LÍDIA OÑATE

pel desenvolupament empresa-rial. L’Alt Penedès es troba en la 14a posició de la llista d’entre les 41 comarques catalanes, que en-capçala el Barcelonès, seguit del Baix Llobregat.A banda de la capital de comarca, Sant Sadurní també aglutina un sector serveis i d’indústria força

important dins de l’entramat em-presarial penedesenc, amb 297 comerços i 95 empreses especia-litzades en el sector industrial. Santa Margarida i els Monjos és dels municipis amb un volum d’empreses més alt en indústria, ja que el 23,73% del total formen part d’aquest sector. En concret són 42 de 177 empreses. En el cas de Gelida, tot i tenir una població similar a la dels Monjos, registra moltes menys empreses. Malgrat això, manté el percentatge en rela-ció al volum d’empreses al sector industrial (22,22%). L’Associació d’Empresaris de l’Alt i el Baix Penedès, i el Ga-

rraf (ADEG) també posa a dis-posició d’emprenedors un ser-vei d’assessorament i promoció d’iniciatives empresarials anome-nat Adeg Advising. Aquest asses-sorament personal permet mante-nir contacte directe a llarg termini mentre l’empresa es troba en fase de creació i consolidació.Al 2010 l’Activitat Emprenedora Total (TEA) a Espanya es va situar en el 4,3%, és a dir, només 4 de 100 persones d’entre 18 i 64 anys havien iniciat un negoci entre els 3 i 42 mesos anteriors al moment de fer-se l’estudi de Global Entre-preneurship Monitor (GEM). Per la seva banda, Vanuatu, Uganda, Ghana i Bolivia són els països amb una TEA més elevada que supera el 30%. En el cas de Vanuatu, una petita illa de 200.000 habitants si-tuada al Pacífic Sud, és el país amb la TEA més alta, ja que més de la meitat de la població en edat de treballar està emprenent un nego-ci. Aquest fet s’acostuma a produir en països subdesenvolupats i amb un producte interior brut negatiu. Als països europeus, en canvi, la TEA amb prou feines supera el 5% com a Alemanya, Itàlia o Bèl-gica. Per això, l’Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos (OCDE) ha reforçat l’interès per l’emprenedoria com un element essencial per pro-moure la recuperació econòmica i el creixement de l’ocupació.

EL PERFIL ACTUAL D’EMPRENEDOR ÉS UN HOME A L’ATUR, D’EDAT AVANÇADA I AMB POCA FORMACIÓ

L’ACTIVITAT EMPRENEDORA TOTAL DE 2010 A ESPANYA VA SER DEL 4,3%


ACTUALITAT

Algunes televisions locals, a la corda fluixa a causa de la situació econòmicaEl pressupost de Penedès Televisió es reduirà un 16% l’any 2012 a causa de la disminució de la publicitat i de la reducció de les inversions

La crisi econòmica ha afectat du-rament els mitjans de comunica-ció locals, molts dels quals han hagut de tancar portes. Les més perjudicades darrerament han estat les televisions locals. Aquest és el cas, per exemple, de TVL’H (Televisió de l’Hospitalet), Tele-visió Mallorca, però també d’un dels dos Canals de Mataró o Gavà Televisió, entre molts d’altres. L’Ajuntament de Gavà va anun-ciar fa unes setmanes el tanca-ment de la cadena de titularitat pública, que emetia a través de la TDT, a causa dels elevats costos que suposava. De fet, la situació financera dels ajuntaments del Maresme està obligant a replan-tejar el projecte de televisió públi-ca comarcal.Al Penedès, Josep Alsina, director de SERCOM SL, l’empresa pú-blica que engloba Ràdio Vilafran-ca i Penedès Televisió, explicava a Penedès Econòmic que algunes televisions locals, tant públiques com privades, estan a la corda fluixa, però “també n’hi ha mol-tes, com la nostra, que funcionen bé, tot i que la crisi ha obligat a fer alguns petits ajustos”. El cost anual dels serveis públics de comunicació és de 900.000 euros i l’aportació de l’Ajuntament és d’uns 640.000 euros. La resta es finança a través de la venda de programes i de la publicitat, una font d’ingressos que s’ha vist cla-rament minvada en els darrers temps. Un clar exemple és que el pressupost de l’emissora per al 2012 ja s’ha vist retallat un 16% per la disminució de la publicitat i la retallada de les inversions pú-

bliques. Alsina recordava que “les televisions locals fan una funció que no realitzen els mitjans més grans, que és la cobrir la informa-ció de proximitat. Aquestes emis-sores han de ser canals temàtics d’informació local, de qualitat, però modestos i ben dimensio-nats, sense pretendre competir amb les grans cadenes”.Tanmateix, mantenir-les és molt costós perquè les estructures s’han d’anar actualitzant i millo-rant amb els anys, adaptant-les als canvis i a les noves tecnologies. En el cas de Penedès Televisió la prioritat són els informatius, els reportatges locals, els castells i els esports.

La situació actual de les televisio-ns implica que hauran d’esforçar-se per sobreviure amb menys o passar a emetre per Internet.Davant del panorama actual, ràdios i televisions han apostat per agrupar continguts per tal d’estalviar costos. La Xarxa de Televisions Locals (XTVL) dis-tribueix programació entre 44 cadenes televisives, entre les quals s’inclou les que emeten via TDT i Internet. Segons Alsina “nosaltres som de

les televisions que més programes produeix per a la xarxa”. En con-cret, “Solidària”, “Va de castells” i “L’última troballa”. Tanmateix, la xarxa també ha notat els efectes de la crisi i ha hagut de retallar costos. Per això, actualment es fan menys connexions per satèl·lit, es compren menys programes a les productores i es prioritzen els programes propis.De fet, la primera reestructura-ció d’aquest mitjà es va fer amb la implantació de la TDT, quan van desaparèixer part de les 111 cadenes locals existents. Tanma-teix, els costos van anar creixent, així com el nombre dels consorcis que es van crear per agrupar te-levisions de diferents municipis. Una situació a la qual s’ha afegit el descens d’ingressos dels ajun-taments. En el cas del Penedès, quan es va aprovar la nova llei de la televisió digital a Espanya, es va crear una demarcació on hi ha dos canals públics: un al Garraf i un al Penedès, que és el Con-sorci Penedès TV. Tanmateix, contràriament al que va passar al Garraf, pocs municipis del Pene-dès es van mostrar interessats a formar-ne part, un fet que Alsi-na lamenta i que atribueix al fet que “Vilafranca està acostumada a incloure partides per a la tele-visió, però la resta no ho veuen tan necessari”. Aquest consorci, constituït el 14 de setembre de

OLGA AIBAR

2007, està format per quatre en-titats públiques: els ajuntaments de Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Gelida i la Granada. Malgrat que la in-corporació del Vendrell al con-sorci es va acordar l’any 2007, les al·legacions van provocar que no ho fes realment fins al març del 2010.

El canal començà a emetre a tra-vés de la televisió digital terrestre l’11 de desembre de 2009 amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. En aquest moment, les negociacions per la incorpo-ració d’El Vendrell TV a Penedès TV ja estan molt avançades.La televisió més antiga de la co-marca és Gelida TV, que va ser fundada l’any 1983. Des de la re-dacció de Penedès Econòmic hem intentat obtenir informació sobre la situació d’aquesta emissora lo-cal però la regidora responsable de l’àmbit no ens ha facilitat les dades en el moment de tancar l’edició.

D’altra banda, La Granada TV, que va ser fundada l’any 1985, continua les emissions malgrat les dificultats actuals, amb la participació d’una vintena de col·laboradors. Actualment es pot sintonitzar pel canal 37UHF a la Granada, Santa Fe, Sant Cugat Sesgarrigues, Subirats, Puigdàl-ber, el Pla, Vilafranca (barris Bar-celoneta-St. Magí i Espirall), les Cabanyes i Daltmar (Olèrdola). El seu pressupost anual és d’uns 5.500 euros i l’aportació que fa l’Ajuntament és del 90%, la resta es cobreix via publicitat. Segons el director de l’emissora, Pere Boix,“la televisió fa una funció sociabilitzadora important” i ex-plicava que “tots els periodistes de la Granada que avui exerceixen van fer les seves primeres pràcti-ques al mitjà local”.Els estudis actuals daten de l’any 1995. Des de l’any 1983 fins al 1994 La Granada TV no tenia estudis fixes i sovint s’utilitzaven espais públics com a platós im-provitzats. La Granada TV ha produït els programes VIP’s, un espai ideat i presentat per l’Antoni Antràs en què entrevis-ta a un personatge rellevant del municipi, i també el programa La Granada Esports, un noticiari esportiu amb entrevistes, repor-tatges i resultats esportius dels diferents equips, atletes i entitats del municipi.

EL CONSORCI PENEDÈS TV ESTÀ FORMAT PER DOS CANALS PÚBLICS: UN AL GARRAF I UN AL PENEDÈS

EL PRESSUPOST DE LA GRANADA TELEVISIÓ ÉS D’UNS 5.500 EUROS ANUALS

Centre de control de Penedès Televisió a Vilafranca del Penedès

Estudis de La Granada Televisió


ACTUALITAT

Les carreteres de l’Alt Penedès cada vegada tenen menys risc d’accidentsEl 2011 els accidents de trànsit van disminuir prop d’un 4%. 7 de cada 10 accidents laborals de trànsit es van produir a l’anar o tornar de la feina

El risc d’accidentalitat a les carre-teres de l’Alt Penedès ha dismi-nuït en els darrers anys, en con-cret un 3,93% en el 2011. L’any passat només es van registrar dos trams amb un risc d’accident moderat, sis amb risc baix i tres de molt baix, segons les dades de l’estudi EuroRAP 2011 que reali-tza RACC (Reial Automòbil Club de Catalunya), juntament amb el Servei Català de Trànsit (SCT) i el Departament de Territori i Soste-nibilitat de la Generalitat.Els trams que generen més con-fl icte a la comarca penedesenca són el que va des de l’enllaç de la C-32 fi ns a l’inici de la variant a Vilafranca per la N-340, i la carre-tera BV-2244 al seu pas per Sant Sadurní. En el primer dels trams anomenats, de 14,3 quilòmetres de longitud, hi ha una afl uèn-cia mitjana de trànsit (IMD) de 19.185 vehicles diaris i al llarg del passat any es va comptabilitzar una mitjana de 6,87 accidents, un 0,57% més que al 2010. El segon dels trams és més curt, només 2,6 quilòmetres, però té una freqüèn-cia de pas força elevada amb un registre de 10.242 vehicles i 0,67 accidents de mitjana, pràctica-ment igual que fa dos anys.Al llarg de l’any passat es van produir més de 65.000 accidents laborals de tràfi c amb víctimes arreu d’Espanya. El 70% d’ells es van produir a l’anada o tornada de la feina, mentre que la resta van tenir lloc durant la jornada de tre-

ball, segons les dades de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene al Treball del Ministeri de l’Interior. Quant al nombre de morts, 264 treballadors van perdre la vida en accidents laborals de trànsit, 165 dels quals es van produir durant el trajecte entre el domicili i la fei-na. Segons l’estudi d’Interior, els accidents de trànsit van represen-tar un terç dels accidents laborals mortals en l’any 2011.En els darrers nou anys, els acci-dents de risc molt elevat i elevat a Catalunya han baixat un 28%, i només suposen l’11% de la xar-xa analitzada. Els de risc moderat només han disminuit un 5%. Les noves mesures de trànsit han per-mès reduir aquest risc, que s’ha reconvertit en riscos baixos o molt baixos, tal com indiquen les últi-mes dades de l’informe d’Eurorap.

En total, aquests tipus de risc han pujat un 27%. Per aquest motiu, al llarg de tots els trams analit-zats a Catalunya, un 51,7% dels km i un 86% de mobilitat, només s’ha detectat un tram de risc molt elevat. Es tracta dels 2,8 km de la

carretera BV-1433 que hi ha entre l’Ametlla del Vallès i Llerona (Va-llès Oriental), que va registrar una mitjana d’1,67 accidents amb una freqüència de pas de 7.890 vehi-cles.Dels trams analitzats en l’última tongada a l’Alt Penedès, només quatre augmenten la seva mitja-na accidental, especialment els de casos moderats. L’exemple més pronunciat és a la C-15, entre Vilafranca i Vilanova, on en un tram de 13,3 km de longitud es va produir una mitjana de 6,79 acci-dents, un 1,6% més que al 2010. Cal dir que aquesta és una de les carreteres més transitades pels ha-bitants tant de l’Alt Penedès com del Garraf, amb una freqüència de

LÍDIA OÑATE

pas de 21.122 vehicles. Des del SCT s’espera reduir aquesta mit-jana amb l’Eix Diagonal, sobretot amb la part d’autovia, que actual-ment té dos carrils d’anada i dos de tornada.Com a cas més positiu, trobem el tram que va entre el fi nal de la va-riant de Vilafranca fi ns a l’inici de la B-24 cap a Cervelló, que ja s’ha mencionat anteriorment, i que ha disminuit un 3,4% la seva inci-dència en casos d’accidents. Sens dubte, les dades respecte al 2002, any en què es va iniciar aquest recull de dades, han millo-rat força. Amb un total de 6.312 km analitzats de la xarxa viària catalana, l’estudi constata que els accidents amb víctimes mortals

o ferits greus en els 422 trams ha disminuït un 8,5%, però que la mobilitat també s’ha reduït en un 2,48%, per la qual cosa el risc mi-tjà de patir un accident ha descen-dit un 6,2% en el darrer trienni.A la demarcació de Barcelona també va baixar al 2011 el nom-bre de morts i ferits greus en les carreteres en un 9,34%. En total, se’n van produir 534 a la xarxa interurbana. En el cas dels morts, en l’última dècada s’han reduït un 73,8%, passant de 271 de l’any 2000 als 71 de 2011. Per franges d’edat, només creix la compresa entre els 35 i 44 anys (+22,12%), mentre que la que més disminueix és la dels menors de 0 a 14 anys (-66,67%).

NOMÉS 4 TRAMS DE L’ALT PENEDÈS VAN AUGMENTAR LA MITJANA D’ACCIDENTSAL 2011

SERRA COROMINAS - VALLÈS ALBORNÀ

Plaça de l’Estació, 5, 1r, 2ª 08720 Vilafranca del Penedès

Tel./Fax: 93 890 32 93JURISTES GRUP

RESPONSABILITAT CIVIL DERIVADA DE: Assetjament laboral/Mobbing- Accidents de treball - Faltes o delictes Accidents de circulació - Responsabilitatprofessional i Patrimonial dels serveis públics

DRET DE FAMÍLIA: - Parelles de fet - Pactes en previsió d’una ruptura matrimonial o de parella - Règims econòmics matrimonials i/o de parella- Mediació: resolució de confl ictes en l’àmbit familiar i de parella - Separacions i divorcis - Modifi cació d’efectes de sentència de separació i divorci- Divisions del patrimoni familiar

Dret Urbanístic i AdministratiuDret Conjugal, Mercantil i TributariDret Penal i LaboralDret Civil i de família

PILAR BLASCO: GUILLEM MONT:

TORCUATO MARTINEZ:DAVID SANS:

RECLAMACIÓ A LES ENTITATS ASSEGURADORES PER ASSEGURANCES DE:- Robatori - Incendis - Vida - Malaltia i assistència sanitàris - Defensa jurídica- Responsabilitat civil de l’automòbil - Accidents de circulació - Consorci de compensació, etc.


ACTUALITAT

El president i el director general de Caixa Penedès, Albert Vancells i Ricard Banquells, respectivament, afirmen sentir-se “traïts” pels directius afectats per l’escàndol de les pensions milionàries de l’entitat en el decurs d’una compareixença a la seu del Consell Co-marcal per manifestar el suport de la institució comar-cal a Caixa Penedès per millorar en la seva vinculació social i territorial.

Alguns alcaldes socialistes de la comarca fan una decla-ració pública sobre l’assemblea ordinària que s’havia de celebrar el 29 de desembre en la qual expressen el seu suport als treballadors de l’entitat d’estalvis i con-demnen la “perversa utilització” per part de la cúpula directiva sortint de la vigent legislació reguladora de les caixes d’estalvi.

L’assemblea de Caixa Penedès ratifica el nomenament de Ricard Banquells com a director general

Darrer dia en què es podia publicar els sous dels di-rectius de les set entitats espanyoles que han rebut ajudes públiques del Fons de Reordenació Ordenada Bancària (FROB).

Caixa Penedès no publica la quantia dels fons de pen-sions que van auto-adjudicar-se els directius sense el coneixement del Consell d’Administració de l’entitat.

El portaveu del govern de la Generalitat, Francesc Homs, declara sentir-se “sorprès” per les retribucions de les cúpules directives de les entitats d’estalvi que han rebut ajuda de l’Estat.

Mor Jaume Jorba, excap de Recursos Humans de Caixa Penedès, d’un atac de cor.

28/12/11

27/12/11

29/12/11

31/12/11

12/01/12

Cronologia dels darrers fets destacables relacionats amb Caixa Penedès

Els directius de Caixa Penedès cobraven més que el president del banc BMN

El dia 31 de desembre acabava el termini màxim que havia donat el Banc d’Espanya a les set entitats espanyoles que han rebut ajudes públiques del Fons de Reordena-ció Ordenada Bancària (FROB) per fer públiques les retribucions dels seus equips directius. Entre elles, Caixa Penedès, com a in-tegrant del Banc Mare Nostrum. Tot i la obligació, algunes dades no les ha facilitat emparant-se en la investigació que està duent a terme la Fiscalia Anticorrupció de Barcelona i, d’altres, per la no autorització dels afectats.

Segons les dades a les quals ha pogut accedir Penedès Econòmic a través de fonts de BMN, pel que fa al comité de direcció de Caixa Penedès, format per cinc persones, Manel Troyano va co-brar durant l’any passat 450.000 euros en sous, als quals s’han de sumar 26.000 corresponents a un sistema d’estalvi a llarg termini i 30.000 per pertànyer a consells en d’altres societats del grup o

societats participades. En total, es va endur 506.000 euros du-rant l’exercici 2011, 50.000 més que el president del Banc Mare Nostrum, Carlos Egea Krauel, el qual va guanyar 456.000 euros en l’exercici 2011. Egea també té un sistema d’estalvi a llarg termini a càrrec de l’entitat per un import de 2,15 milions d’euros i té dos préstecs hipotecaris per a habi-tatge amb un saldo de 93.000 i 12.000 euros, a un tipus d’interès del 3,37% i del 2,87%, en cada cas. Pel que fa a Troyano, també disposava d’una clàusula de blin-datge en contractes d’alta direcció per un salari fix de 1’8 milions d’euros. Un altre dels directius del co-mitè de direcció de Caixa Pene-dès, Joan Caellas, va rebre l’any passat 238.000 euros en sous, a més de 1,2 milions d’euros d’indemnització en ser destituït el 3 d’agost, 4.000 euros d’aportació en sistemes d’estalvi a llarg ter-mini i 37.000 euros en concepte de dietes per la seva pertinença a consells d’altres societats del grup o societats participades. En total, es va enbutxacar 1.572.000 euros. El tercer presumpte implicat en l’escàndol dels fons de pensions milionaris, Jaume Jorba, va per-cebre 136.000 euros en sous, més 12.000 d’aportació al pla de pen-sions, un total de 148.000 euros. Finalment, dos membres més del consell de direcció de Caixa Penedès, Josep Mª Cuscó i Rai-mon Sabaté, no van autoritzar la publicació de la seva informació

La publicació de les retribucions dels equips directius de les entitats que van rebre ajudes del FROB deixa al descobert sumes escandaloses

retributiva. Respecte al Consell d’Administració, integrat per 18 persones, i encapçalat per Ricard Pagès, aquest va rebre 661.000 euros de l’entitat durant l’any 2011 més 44.000 corresponents a dietes devengades per la perti-nença a consells d’altres societats del grup o societats participades. En total, va guanyar 705.000 euros.

Dies després de transcendir el que cobraven a l’any els directius d’entitats que han rebut ajuda de l’Estat, el portaveu del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, va afirmar que “ens xoca que man-tinguin aquest nivell directius que reben diners públics com a conseqüència de la gestió”. Un-nim i Catalunya Caixa han estat intervingudes, mentre que Caixa Penedès es va integrar en una “fu-sió freda” amb entitats de la res-ta de l’Estat (Caja Múrcia, Caja Granada i Sa Nostra) formant el Banc Mare Nostrum, que va re-bre préstecs públics. El sou de les cúpules de les tres respectives entitats es va fer pú-

blic a finals de desembre: el pre-sident de Catalunya Caixa, Adolf Todó, va percebre l’any 2011 1,55 milions d’euros de retribu-ció i, en cas de ser cessat, hauria cobrat 2,4 milions.El president d’Unnim, Jordi Mes-tre, va guanyar a l’any 963.000 euros, mentre que Ricard Pagès, antic president de Caixa Penedès, com s’ha dit, va rebre al 2011 un total de 705.000 euros. A finals d’any també es va donar a conèixer que el president de Banco Financiero y de Ahorros (BFA) i de Bankia, Rodrigo Rato, va guanyar 2,34 milions d’euros a l’exercici 2011. El salari anual del conseller delegat de Bankia, Francisco Verdú, es va elevar a

OLGA AIBAR

TROYANO VA REBRE 506.000 EUROS L’ANY 2011 DE CAIXA PENEDÈS I PAGÈS 705.000

DOS MEMBRES DEL CONSELL DE DIRECCIÓ NO HAN AUTORITZAT A PUBLICAR ELS SEUS SOUS

1,57 milions d’euros. Rodrigo Rato va cobrar 2,05 mi-lions per la seva tasca a Bankia, uns altres 254.000 euros pel seu treball a la matriu de la cotitzada i 40.000 euros més de Caja Ma-drid. D’aquesta manera, la retribució de Rato se situa a la banda baixa de les corresponents als presidents de les cinc entitats financeres més grans d’Espanya. Només figuraria per sota el president del Popular, Ángel Ron, amb 1,234 milions. Dels altres, la retribució més elevada correspon al del BBVA, Francisco González (5,3 milions), seguit del del Santander, Emilio Botín (4,9 milions), i del de La Caixa, Isidre Fainé (2,6 milions).

10/01/12

2/01/12


ACTUALITAT

La banca té immobles adjudicats per un valor de gairebé 65.000 milions d’eurosLes entitats en les quals les propietats immobiliàries tenien un alt pes en els actius han estat absorbides, intervingudes o fusionades

Les entitats financeres espanyoles tenien immobles adjudicats per valor de gairebé 65.000 milions d’euros en acabar l’any 2010, se-gons les dades de l’investigador de l’Instituto Valenciano de In-vestigaciones Económica (IVIE) Joaquín Maudos a partir dels ba-lanços de final d’exercici que pu-bliquen la patronal de les caixes, la CECA, i l’Asociación Española de Banca (AEB). La xifra podria fre-gar els 70.000 milions, atès que, com recorda Maudos, la CECA no va facilitar les dades corresponents

al Banc Base, on estava integrada la CAM i la ruptura del qual va de-terminar la intervenció de la caixa alacantina i la seva posterior venda al Banc de Sabadell. Els esmentats 65.000 milions equivalen a un 1,9% dels actius totals del sector. No obstant això, el percentatge va-ria segons les entitats, i en alguns casos és molt elevat, com succeeix amb CatalunyaCaixa, que enca-pçala l’escalafó amb un 8,55%. El també catedràtic d’Anàlisi Econò-mica de la Universitat de València

apunta una dada significativa: la gran majoria de les caixes i bancs que ocupen les vuit primeres posi-cions d’aquest rànquing han estat nacionalitzats (CatalunyaCaixa, Unnim, NovacaixaGalicia), absor-bits (Pastor), intervinguts (Banc de València i Cajasur) o fusionats (Kutxa). L’entitat amb un volum més gran d’immobles adjudica-ts, gràcies a la notable aportació de Bancaixa i Caja Madrid, és BFA/Bankia, amb 10.355 milions d’euros, que equivalen al 3,15% dels seus actius. Caixa Ontinyent, la segona més petita d’Espanya i l’única que li queda a la Comuni-tat Valenciana, està lleugerament per damunt de la mitjana amb 22

milions, que representen el 2,43% dels seus actius.Maudos considera que allò es-mentat és un indicador que anti-cipa problemes a les entitats, per-què, “quan un banc o una caixa té problemes de morositat, intenta no reconèixer-ho per no haver de fer dotacions i evitar així l’impacte en el seu compte de resultats. S’adjudiquen els immobles per no dotar”, una pràctica que sí que fa amb els crèdits morosos i els sub-estàndard. L’inconvenient és que el balanç de l’entitat és recent, en-tre d’altres motius perquè el preu comptable sol estar molt per sobre del de mercat.És per això que l’expert de l’IVIE

REDACCIÓ opina que l’anunci del nou presi-dent del govern, Mariano Rajoy, de propiciar el sanejament dels balanços amb la venda dels immo-bles acabats, segurament a preus de mercat, tal com va anunciar en el seu discrurs d’investidura, tindrà efectes determinants per al sector i, segurament, donarà peu a aquesta segona fase del procés de reestructuració prevista per al primer semestre de 2012, que els experts consideren indispensable perquè flueixi d’una vegada el crèdit. Joaquín Maudos considera que si Rajoy porta endavant el seu pla i força la banca a desprendre’s dels immobles que té en el seu ba-lanç per dació en pagament, obra

pròpia o acords de refinançament amb promotors l’obligarà a fer provisió i, en conseqüència, que reconegui les pèrdues reals. La conseqüència immediata serà que aquelles entitats que no tinguin capital suficient per fer provisió es convertiran en insolvents i no els quedarà més remei que recórrer

als diners del FROB o fusionar-se (deixar-se absorbir) per una altra entitat més gran i amb més recursos de capital. L’investigador de l’IVIE admet que aquest fór-mula, d’alguna manera, suposa crear quelcom semblant a un banc dolent. Del que no hi ha dubte és que forçaria més concentració en el sector. En aquest sentit, fonts financeres valencianes van tornar a posar a la palestra una operació sobre la qual s’ha especulat molt: la intenció del PP de crear un gran banc a partir dela unió entre Ban-kia i BBVA. En sortiria un gegant encara inferior, en mida, al líder, el Santander, però facilitaria que el segon assumís els problemes del primer.

BANKIA ÉS L’ENTITAT QUE ACUMULA UN MAJOR NOMBRE D’IMMOBLES

IMMOBLES ADJUDICATS A LA BANCA ESPANYOLA (Dades en milions d’euros)

HI HA ENTITAS QUE S’ADJUDI-QUEN IMMOBLES I AIXÍ EVITEN QUE HI HAGI UN INCREMENT DE MOROSITAT

Els candidats júniors d’aquesta edició són Joan Ollé, Imma Oli-vella i Joan Marchan.A més, el mateix dia, la JCI Vi-lafranca celebrarà l’Assemblea de traspàs per fer el relleu del president fins ara, David Del-gado, i donar la benvinguda a Joan Marchan com a nou presi-dent de 2012.

LA JCI VILAFRANCA CELEBRA LA 8A EDICIÓ DEL PREMI JÚNIOR 2011

El proper 3 de febrer la Jove Cambra de Vilafranca lliurarà el 8è Premi al Millor Júnior 2011: Gualbert Carrasco, durant el sopar de gala que se celebrarà a la Masia Torre del Gall de Sant Cugat Sesgarrigues, a les 22h. Amb aquest guardó la JCI Vi-lafranca reconeixerà l’esforç i la feina ben feta realitzada durant tot l’any 2011, però també po-sarà en relleu el treball de tots els joves que realitzen dia a dia per a generar canvis positius.

en la prestació del serveis.El nou web no neix acabat del tot. En aquesta primera fase s’ha fet un traspàs de la infor-mació i continguts de l’anterior web i, s’ha deixat per a una se-gona fase l’optimització de totes les funcionalitats.

NOU WEB DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CA-TALUNYA

Aquest mes de gener ha entrat en funcionament el nou web del Col·legi d’Economistes de Ca-talunya. Aquest web és la part visible del canvi en el sistema d’informació que el col·legi ha dut a terme en el 2011 i que ha consistit en la migració a una ERP lligada amb una platafor-ma web que a més de millorar substancialment la comunicació bidireccional entre el col·legi i els seus membres permet millo-rar la funcionalitat i l’eficiència

LA UEP MANTÉ LES QUOTES D’ASSOCIAT PER AQUEST NOU ANY 2012

La Unió Empresarial del Pene-dès ha decidit no augmentar les quotes d’associat per aquest nou any 2012. Des del passat any 2008 la UEP té congelades les quotes dels so-cis amb l’objectiu de donar el màxim de suport possible a les empreses en aquests moments difícils.Més informació sobre les quotes al web www.uepenedes.com, al telèfon 93 892 54 04 o al correu electrònic [email protected]


ACTUALITAT

quadrat s’ha situat en els 9,54 euros, lluny dels 12,44 euros que es van assolir el 2007. Lleida és la província que presenta un ín-dex del preu de lloguer més baix, mentre que Barcelona continua mantenint les xifres més elevades.

De fet, les poblacions on el preu dels habitatges de lloguer és més barat són Lleida, Igualada, Reus, Manresa i el Vendrell.Les dades financeres, per la seva part, també són esfereïdores. La constitució d’hipoteques ja acumula més d’un any i mig en

els crèdits dubtosos del sistema financer concedits a particulars i empreses van pujar fins al 7,51%, una dècima més que a l’octubre. És la xifra més alta dels últims 17 anys després que el novembre del 1994 va marcar un 8,01%.Centrant-nos en l’Alt Penedès, la tònica és la mateixa que s’ha regis-trat a la resta d’Espanya. És a dir, horrorosa. El preu dels lloguers a Vilafranca s’ha situat en els 6,97 euros/metre quadrat, amb una baixada en el darrer trimestre del 4,1%. El preu de compra, el des-embre de 2011, es va situar en els 1.720,4 metre/quadrat, el mateix que hi havia a principis de l’any 2005, i molt lluny dels 2.247 que es va arribar el primer trimestre de 2008. I si necessitem una dada per assegurar que el món ja s’ha acabat per al sector immobiliari, el podem trobar en el nombre de taxacions de pisos de menys de

Des dels màxims, que Foment situa en el conjunt d’Espanya en el primer trimestre del 2008 (2.101 euros el metre quadrat), l’ajustament hauria estat del 19%, per sota del que apunten altres fonts oficials com l’INE, que assenyala un 26%. A final de 2011, el preu del metre quadrat es trobava en 1.701 euros de mitja-na segons Foment, un 6,8% més barat que fa un any i un 1,5% per sota del tercer trimestre. Les dades de l’INE, per exem-ple, anuncien un ajustament encara major. Manca conèixer el tancament de l’exercici, però les estadístiques del tercer trimes-tre reflecteixen una correcció del 7,4% en l’habitatge lliure respec-te al mateix període de 2010. A més, mostren com, des que va començar 2011, s’ha accelerat la tendència a la baixa, especialment en el segment de l’habitatge de segona mà. En el cas dels lloguers, els preus van caure un 5,3% el 2011 a Ca-talunya, segons un estudi elabo-rat pel portal immobiliari Foto-casa.es i l’escola de negocis IESE. Aquest fet suposa que el metre

descens. La dada del novembre, la darrera publicada, diu que el nombre de noves hipoteques es va reduir el 35,8% i encadena dinou mesos de baixades en termes inte-ranuals. Són dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, que durant el mes de novembre va comptabilitzar 28.113 noves hipoteques.L’import dels préstecs sobre habi-tatges va ser, de mitjana a tot Es-panya de 106.140 euros, un 5,1% menys que fa un any i un 5,2% menys que el que es va registrar al setembre. A Catalunya, el preu mitjà de les hipoteques consti-tuïdes entre finques urbanes i rús-tiques ha estat de 144.800 euros. A banda, continua pujant la mo-rositat de bancs, caixes, coopera-tives i establiments financers de crèdit (EFC), que es manté a nive-lls màxims. El Banc d’Espanya as-segura que el novembre del 2011

El món s’acabaEls maies preveien la fi del món el 21 de desembre de 2012. El que no van preveure és que per al sector del totxo seria un any abans

JOSEP BARELLA

ELS PREUS DELS PISOS TORNEN ALS VALORS DE L’ANY 2005

Després de molt temps mostrant-nos signes catastròfics, el 2011 ha estat l’any en què s’ha confir-mat el pitjor presagi. L’apocalipsi dels preus, vendes, taxacions, índex de morositat i concessio-ns d’hipoteques demostren que la fi del món ja ha arribat per al sector immobiliari. Les dades oficials han confirmat el que al-tres fonts oficials i extraoficials ja venien avançant des de feia mesos. L’exercici que acabem d’acomiadar ha estat el pitjor any per al totxo des que va punxar la bombolla immobiliària.El Ministeri de Foment xifra en un 6,8% la caiguda de preus regis-trada el 2011 a Espanya, situant els preus als nivells que hi havia l’any 2005. És el descens anual més intens des que van començar a caure els preus fa quatre anys. Aquest percentatge supera les reculades del 3,5% el 2010, del 6,2% el 2009 i del 3,2% el 2008. Entre 2006 i 2007, els preus van registrar encara un augment del 4,7%.

Nombre de taxacions

Font: Ministerio de Fomento


ACTUALITAT

la decisió dels bancs respecte als seus actius immobiliaris. Seran ells els que ralenteixin o accele-rin l’ajustament dels preus i els venedors particulars haurien de rebaixar també les seves expecta-tives, marcades no solament per un entorn econòmic d’incertesa sinó per l’evolució dels preus dels

pisos dels bancs. Fins ara estan sent les entitats financeres les que estan marcant el ritme de vendes i el preu de l’habitatge en el mercat perquè són els que tenen en el seu poder el control del finançament i perquè més de la meitat de les transaccions són d’immobles que tenen la banca.

Mariano Rajoy, encaminades to-tes elles a incentivar la compra, com el manteniment de l’IVA superreduït o la recuperació de la deducció per compra d’habitatge habitual, semblen, segons els ex-perts, que no seran suficients per reactivar el sector. Els promotors les qualifiquen de conjunturals i necessàries però insuficients, mentre que altres veus asseguren que no “mouran” les famílies a adquirir una casa. En el que coincideixen a assenya-lar totes les parts és que els bancs tenen en les seves mans marcar quina serà realment la velocitat de la caiguda. ‘Els preus han se-guit baixant a Espanya i no hi ha cap factor que ens faci pensar que aquest any que comencem pugui canviar”, apunta Fernando En-cinar, cap d’estudis d’Idealista.com. ‘Amb aquest escenari, aque-lles persones que estiguin pensant comprar un pis (un 4% dels es-panyols), tenen una bona opor-tunitat de presentar ofertes a la baixa’. La intensitat de la baixa-da dependrà en bona mesura de

mateixes que es van fer en un sòl trimestre l’any 2010, quan sem-blava, aparentment, que el sector del totxo ja estava tocat de mort. Però res més lluny de la realitat. Les coses, encara podien anar pi-tjor.Després d’acomiadar un any te-rrorífic per al mercat immobiliari amb caigudes en les vendes, pa-ràlisis en la construcció i un major ajustament de preus, tot apunta que les correccions de preus con-tinuaran marcant aquest exercici. Són moltes les veus que des del sector reconeixen que el preu de l’habitatge segueix “sobrevalorat” i és previsible que segueixi caient durant, almenys, els pròxims tres anys, tal com s’apuntava en un in-forme recent des d’Ernst&Young. Bankinter, per la seva banda, pro-nosticava caigudes addicionals d’entre el 5,5 i el 6%, almenys fins a finals del 2013, davant del fort

L’ANY 2011 ES VA FER UNA SOLA TAXACIÓ DE PISOS NOUS A VILAFRANCA

augment de l’atur i la consegüent deterioració de la demanda. De fet, les mesures aprovades fins a ara pel nou executiu de

dos anys, efectuades al llarg de tot l’any 2011 a Vilafranca: cap el primer trimestre, una el segon, cap el tercer i cap el quart. Una sola taxació de pisos de menys de dos anys d’antiguitat en 365 dies, en una ciutat de quaranta mil habitants. Això significa que no hi ha vendes, que els bancs no concedeixen hipoteques per com-prar pisos d’altres entitats i ja no s’arriben a fer les taxacions, i que els immobles que es venen són tots procedents de bancs i ja te-nen la taxació realitzada. Mai fins ara s’havia assolit un nombre de taxacions tant baixes a la capital de la comarca i, sorprenentment, molt allunyats de la resta de capi-tals de les comarques veïnes, que es van aguantant amb prou fei-nes. Per la seva part, les taxacions d’immobles de més de dos anys d’antiguitat han estat de 253 al llarg de tot l’any. Exactament les

Preu dels lloguers a la província de Barcelona

Evolució en el preu de les vivendes a Vilafranca del Penedès

Habitatges de menys de 2 anys

Habitatges de més de 2 anys

Font: Fotocasa

Font: Ministeri de Foment


ACTUALITAT

Hi havia una vegada, ... en un carrer d’una gran ciutat, cinc sabaters que com-petien de manera ferotge entre ells per aconseguir el màxim de clients.Això va portar a una “gue-rra” de cartells anunciant els seus negocis.El primer a anunciar-se va retolar: “El millor de la ciu-tat”.El segon va posar el se-güent cartell: “El millor del país”.El tercer, incrementant l’exageració: “El millor de la terra”.El quart ja es va passar amb la seva publicitat: “El millor de l’univers”.Mentre que el cinquè, va ser més honest: “El millor del carrer”.

És una anècdota, però, tan real i repetitiva en el nostre entorn...L’honestedat és una quali-tat humana que consisteix a comprometre’s a expre-ssar-se amb coherència i autenticitat (dir la veritat). En el seu sentit més evi-dent, l’honestedat es pot entendre com el simple respecte a la veritat.Avui ens trobem amb mul-titud de productes, que vés a saber com han estat fa-bricats, d´una “alta, gran o màxima qualitat”. “Serveis immillorables”, personal “altament qualificat”, “trac-te personalitzat”, ... amb un únic i ja repetitiu objectiu: “La satisfacció del client”.Son ja tòpics com el “pa

cuit en forn de llenya”, els “productes naturals” o, les “receptes tradicionals de l’àvia”.Sort que vivim en un país capdavanter en màrque-ting i publicitat, amb els millors creatius, ... és veri-tat, però, què hi ha de cert en les campanyes que ens envolten?.Som ja una societat prou madura en el consumis-me com per començar a reconèixer la “publicitat enganyosa”. Una cosa és exaltar els punts forts, i l’altre, és copiar per copiar incorrent en el més vulgar tipisme. Avui sembla que una em-presa no pugui tirar en-davant sense una pàgina web. A més, ha d’estar “molt ben posicionada”, i si no ets a les xarxes socials, no vendràs res.D´acord que poden ser ei-nes que ajudin, però, no traiem les coses de lloc. Són simplement això: ei-nes, però que, tanma-teix, se’n fa mal ús i se n’abusa,...Ara són temps de consum responsable, que haurien d’anar acompanyats de campanyes responsables o almenys, més honestes i creatives. Cal triar bé, i les nostres inversions publicitàries potser, més necessàries que mai, però amb seny i honestedat, sentit comú i pensant que la simplicitat té més garanties de correcció i èxit que les complexes.

Els excessos del màrqueting

AGUSTÍ ROMEO HUGUET

Emprenedor i Fundador deMotivation Training

PENEDÈS ECONÒMICConsulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

La Cambra de Comerç de Barce-lona va presentar el dimecres 18 de gener el Club Cambra, una plataforma de negocis adreçada a les seves 250.000 empreses. La iniciativa té com a objectiu promoure l’activitat econòmica i empresarial i fomentar la interna-cionalització, la competitivitat i la formació mitjançant productes i serveis de suport a les empreses i autònoms. El Club Cambra, amb el suport de les empreses i institucions lí-ders del país, servirà per apropar l’activitat de la Cambra a empre-saris i autònoms, per tal d’erigir-se com a punt de referència a l’hora de fer negocis. La iniciativa

va adreçada a les més de 250.000 empreses de la demarcació, que representen 40 sectors diferents, i permetrà l’accés a una xarxa de 1.500 cambres de comerç d’arreu del món, presents a 180 països. El Club Cambra facilitarà l’accés als serveis i productes de la Cam-bra de Barcelona amb condicio-ns avantatjoses, i també a des-comptes en serveis i productes de tercers. La Cambra de Barcelona,

en la seva nova etapa, també ofe-rirà serveis de les administracions públiques gràcies a l’acord en-tre la Cambra i la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Un dels aspectes més signifi ca-tius del Club Cambra serà la Comunitat Cambra online, que permetrà als socis del Club Cam-bra integrar-se en una comunitat empresarial virtual, on seran pre-sents les 250.000 empreses de la Cambra. La xarxa social dispo-sarà d’una intranet on els socis tindran disponible tot un conjunt de funcionalitats i continguts per fer negocis.La iniciativa del Club Cambra neix amb el suport d’empreses i institucions líders en els seus respectius sectors, que oferiran productes i serveis en condicions avantatjoses. Destaca, en aquest sentit, l’acord signat amb “la Caixa”, que permetrà l’accés dels socis de la Cambra, en exclusiva,

a una línia de fi nançament de fi ns a 2.000 milions d’euros per a pi-mes i autònoms. Totes les empreses de la Cambra de Comerç de Barcelona rebran gratuïtament per correu un carnet de color grana (color corporatiu de la Cambra) que els acreditarà com a membres del Club Cam-bra. Només caldrà que l’activin i passaran a ser socis en la categoria Member. Per activar el carnet no-més caldrà que truquin al telèfon 902 448 448 o entrin al web del club (www.clubcambra.com). També podran fer-ho adreçant-se a qualsevol de les 12 delegacions de la Cambra. La Cambra, a més, ha creat una categoria Business per a empreses que vulguin serveis addicionals. En aquest cas, disposaran d’un carnet de color gris plata que també hauran d’activar. Aquest carnet té un cost de 145 euros a l’any.

La Cambra de Comerç crea un club de negocis per a empresesEls socis del Club Cambra gaudiran d’una línia de finançament de “la Caixa” de fins a 2.000 MEUR

REDACCIÓ

LA NOVA VISA CLUB CAMBRA TINDRÀ MOLTS AVANTATGES PER A LES EMPRESES

Les tres sessions es faran a la sala d’actes del Consell Comar-cal de l’Alt Penedès els dies 30 de gener i 6 i 13 de febrer, de 10 a 13h. Les persones interessades s’han d’inscriure prèviament al Servei de Productes de la Terra del Consell Comarcal (Tel. 93 890 00 00 ext. 133).

OFERTA FORMATIVA PER A EMPRESES ARTESANES AGROALIMENTÀRIES

L’Àrea de Promoció Econòmica i Comarcal, a través de la Xarxa de Productes de la Terra, orga-nitza tres sessions gratuïtes de formació i assessorament comer-cial per a les empreses artesanes agroalimentàries de la comarca. Els temes que es tractaran seran la venda i la seva difi cultat en el mercat actual, com comunicar el producte, tècniques de co-municació aplicades a la venda; Publicitat i xarxes socials i Com fi delitzar els clients.

CURSOS DE MANIPU-LADORS D’ALIMENTS A L’AULA DEL PENEDÈS

Properament, a Aula de Forma-ció del Penedès, començaran un conjunt de cursos de manipula-ció d’aliments, totalment gra-tuïts, per a qui vulgui treure’s o necessiti renovar el seu carnet de manipulador dins del sector de l’hostaleria. Per més informació sobre hora-ris cal trucar al telèfon 93 890 20 47 o bé entrar al web aula-penedes.com. L’Aula es troba al Passeig Camp dels Rolls, 9 1 a planta de Vilafranca.


ACTUALITAT

L’Alt Penedès és la cinquena co-marca de Catalunya que mostra un major PIB per habitant, amb 31.900 euros, cosa que suposa 1.900 euros més que la mitjana catalana de l’any 2008, situa-da en 29.000, segons les dades d’Idescat. La Ribera d’Ebre encapçala la llista de comarques amb 57.500 euros per habitant, seguit de la Vall d’Aran (36.300 euros), el Barcelonès (34.000 euros) i el Tarragonès (33.100 euros). Entre les comarques amb menys PIB per habitant se situen el Priorat (14.200 euros), Montsià (17.500 euros), i Terra Alta (18.300 euros), totes elles de la província de Tarragona. En relació al PIB total que genera una comarca, l’Alt Penedès ocupa la 14a posició de 41 comarques, mentre que el Barcelonès recull el major PIB català amb 76.332,3

milions d’euros, un 35,47%. Cert és que el Barcelonès genera molta més activitat que qualsevol altra zona de Catalunya. Les co-marques del seu voltant, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, sumen 48.250,9 MEUR que afegides al que genera el Barce-lonès representen un 80,21% del PIB total a Catalunya. En el cas de l’Alt Penedès només suposa l,53%, amb 3.290,1 MEUR.Aquestes dades han millorat res-pecte al 2001, any en què es van iniciar a recomptar dites xifres. El PIB total de l’Alt Penedès ha aug-mentat un 68,63%, que traduït en milions d’euros són 1.384,4. Quant al PIB/hab. també ha mi-llorat en l’interval de set anys, augmentant un 26,08%. Per sectors, el valor afegit brut (VAB) de l’Alt Penedès que més pes té és el de serveis amb un 52,7%, seguit de la indús-tria (36,1%) i la construcció (9,5%). Tot i ser una comarca eminentment agrícola, el sector

de l’agricultura només represen-ta un 1,8%. L’impacte del sector del turisme a la comarca, dins del sector serveis, es tradueix en un 3,1% del PIB, una xifra que es podria veure incrementada fins al 6%, si es manté la política de promoció enoturística i de defen-sa dels productes del Penedès, tal com s’està duent a terme en els darrers anys. A nivell local, entre els munici-pis de més de 5.000 habitants a la comarca penedesenca Santa Margarida i els Monjos és dels que té el nivell de PIB per habi-tant més alt, amb 61.400 euros, tot i que ha disminuït respecte al 2006 amb una diferència negati-va de 3.400 euros. Sant Sadurní registra un PIB/hab. de 33.500 euros (puja 200 euros) i Vilafran-ca, 29.700 euros (1.600 més). En el cas de Gelida és l’únic mu-nicipi a la comarca amb més de 5.000 habitants que ha baixat el seu PIB/hab. i se situa en 18.100 euros (1.200 menys).

Si observem el pes del VAB per municipis arreu de Catalunya, Santa Margarida i els Monjos es torna a situar entre les primeres posicions, juntament amb Cas-

L’Alt Penedès augmenta el seu PIB per habitant un 68% i se situa en 31.900 €

tellbisbal, Guissona, Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant, ja que presenten una participació del sector industrial superior al 70% del VAB total del municipi.

LÍDIA OÑATE


ACTUALITAT

A principis de gener van sortir publicades les dades de l’atur de Vilafranca del Penedès i de l’Alt Penedès. El total de parats, a finals del 2011, a Vilafranca era de 3.675 persones, 2.004 homes i 1.671 dones, men-tre que a la comarca era de 8.508 persones, 4.458 ho-mes i 4.050 dones. Les dades d’ocupació per contractes realitzats a Vila-franca en el quart trimestre ha estat de 1.998 persones, repartides en 932 homes i 1.066 dones, a la comarca ha estat un total de 7.156 persones, 4.570 homes i 2.586 dones. Com a reflexió, caldria as-senyalar que el perfil més alt de desocupats, tant a Vilafranca com a la co-marca, correspon a homes que vénen de sectors com la indústria, la construcció i l’agricultura. Tot i que el més afectat és el sector serveis, que englobaria el col·lectiu home- dona. Quant als contractes for-malitzats, es constaten més contractacions entre els homes que entre les dones. Aquest fet podria estar motivat per la facili-tat dels homes a accedir a més sectors com; ser-veis, indústria, construcció o agricultura. Les dones, per contra, queden més emmarcades en el sectors serveis. Entre els sectors econòmics en recessió destaquen l’agricultura, la construcció i les acti-vitats complementàries d’aquesta com són la fus-teria, l’electricitat, etc.Caldria fer un esforç per mantenir l’ocupació en sectors de l’economia pe-

nedesenca com la indústria derivada de l’automòbil, el comerç o la guarda i cura de les persones grans, en-tre d’altres. Entre els nous sectors emergents de la comarca, que poden ser futur motor de l’economia del Pene-dès, tenim les energies al-ternatives i la indústria del vi i del cava, amb les seves activitats complementàries: l’enoturisme.L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha encarre-gat un estudi a la Fundació CIREM, per tal d’adequar la formació -ocupacional, professional i continuada- a tots aquests nous sectors emergents de l’economia penedesenca. Aquest estudi, amb títol Estudi per a la creació d’un centre de formació profes-sional de l’enoturisme i la cultura del vi, ha de ser un referent en l’ensenyament dels nostres joves i dels nostres desocupats. Aquest estudi ha d’estar en plena consonància amb la futura universitat del vi, que es-tudiarà la importància del vi i el turisme, el seu pes econòmic, la seva capacitat emprenedora, per anar cap a la creació d’ocupació en un mercat de treball vincu-lat a l’enoturisme en plenes capacitats professionals. Aquesta és l’aposta de fu-tur que hem endegat des de l’Ajuntament de Vila-franca del Penedès, amb la intenció que els diferents sectors de l’economia s’impliquin per assolir els objectius econòmics per a la comarca: emprenedoria, ocupació i ser un referent a Catalunya.

Noves ocupacions del Penedès

M. JOSEP TUYÀ I MANZANERA

Regidora d’ocupació de l’Ajuntamentde Vilafranca del Penedès

L’1 de gener es va complir un any de vigència de la nova Llei anti-tabac, que prohibeix el consum de tabac en qualsevol establi-ment. Aquesta mesura ha revifat l’enginy de l’hostaleria a l’Alt Penedès, en especial a Vilafranca, que ha experimentat un canvi en la via pública. En temporada es-tiuenca les terrasses són freqüents al costat de qualsevol bar, cafete-ria o restaurant, però en el darrer any es van superar les 120 a tota la vila. Amb la nova regulació, un terç d’aquestes, més de 40, s’han mantingut en el que portem a l’hivern, tal com ens ha facilitat l’Ajuntament de Vilafranca. Els

permisos de terrasses han aug-mentat respecte al 2010, sobretot arran de la nova llei.Molts establiments que sol·liciten el permís no disposen d’un espai adequat per instal·lar taules i cadi-res. Per això el propi consistori ha cedit alguns espais d’aparcaments de vehicles per situar-hi terrasses. Actualment d’aquest tipus n’hi ha 15, però tal com explica el regidor d’Hisenda i Urbanisme, Aureli Ruiz, “no suposen cap ti-

pus de perill, ja que les terrasses han d’estar senyalitzades, i estan situades en carrers de baixa den-sitat de trànsit. En moltes viles i ciutats de tot el món és habitual trobar terrasses a la via pública”. Tot i això, alguns ciutadans s’han queixat de la poca visibilitat que hi ha quan volen sortir d’un apar-cament o garatge. Segons Ruiz, “les queixes han estat molt pun-tuals, i sempre s’han resolt. No-més en algun cas de terrasses que són en una illa de vianants, i a la nit, però ja s’ha actuant reduint horaris”. L’horari de terrasses a l’hivern s’allarga fins a les 00h, però a l’estiu l’Ajuntament aplica una limitació horària més flexi-ble. En general, l’horari permès és fins les 00.30h els dies laborables, mentre que les vigílies de festius i divendres és fins a les 01.30h i les 02.30h en els locals situats a la rambla de Sant Francesc i la de Nostra Senyora. La taxa actual per disposar d’un espai per terrassa està fixada en 6,53 euros/m2 a l‘estiu, i 2,65 euros/m2 a l’hivern, i normal-

ment s’actualitza anualment al mateix nivell que l’IPC, és a dir, un 3%. Amb el creixement tan alt que s’ha produït a Vilafran-ca, l’Ajuntament ha incrementat també la recaptació que fa per aquest concepte. En tot el 2011, va reunir prop de 90.000 euros, uns 25.000 euros més que al 2010. Si bé per al consistori la nova normativa suposa ingressos addi-cionals, per als establiments de l’hostaleria i restauració suposa un cost afegit al seu negoci, que també ha patit una disminució de clients arran de la prohibició del consum de tabac. El Gremi d’Hostaleria i Turisme de l’Alt Penedès calcula que les ven-des han baixat entre un 10 i un 12% aproximadament a causa de la nova Llei antitabac i la cri-si econòmica. Si abans els clients acostumaven a fer els cafès o una copa després del dinar, ara moltes persones surten a fer el cigarret i ja no tornen. Això, a la llarga, ha acabat afectant un sector que no viu els seus millors moments.

L’hostaleria ocupa més via pública per no perdre clients La baixada de vendes per la nova Llei antitabac ha deixat Vilafranca amb 40 terrasses en ple hivern

LÍDIA OÑATE

L’AUGMENT DE TERRASSES VA DEIXAR A L’AJUNTAMENT 25.000 EUROS MÉS EL 2011

ASSESSORAMENT FINAN-CER EXCLUSIU PER ALS SOCIS DE L’ADEG

ADEG i la consultoria Kreedit promouen un servei exclusiu i particularitzat d’assessorament financer per a les empreses as-sociades. Es tracta d’unes ses-sions individualitzades en què, una a una, el consultor analit-za la documentació aportada i dóna la deguda orientació per tal de solucionar els problemes financers. Cal concertar horari de visita, bé per al 3 de febrer a ADEG Vilanova o bé per al 24 de febrer a l’ADEG Vilafranca.

www.penedesdiari.com www.penedesdiari.cat

El diari on-line del Penedès

rendibilitat a tres anys. D’altra banda, el fons Fonpenedès Bor-sa USA, que inverteix en les majors companyies dels Estats Units a través d’una cartera al-tament diversificada per sectors i amb baixa exposició al sector bancari, ha acabat l’any amb una rendibilitat del 9,21%.

ELS FONS DEL BANC BMN, ENTRE ELS MÉS RENDI-BLES DEL MERCAT

Els fons de la gestora BMN Gestió d’Actius S.G.I.I.C., S.A. es troben entre els més rendi-bles del mercat espanyol dins de les seves respectives categories d’inversió. Entre els més destacats figuren Fonpenedès Garantit VII OR, que acumula una rendibilitat del 35,72% des de novembre de 2008 fins al 17 de gener de 2012, i Fonpenedès Dipòsit, el millor fons d’Espanya dels de-nominats “Fondepósitos”, per


ACTUALITAT

Els Premis ADEG 2012 tindran dues categories més al palmarès

L’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf obre la convocatòria dels Premis ADEG 2012. Aquesta serà la tretzena edició d’aquests tradicionals premis que tenen per objectiu reconèixer les millors pràctiques i les fites més relle-vants assolides per les empreses del Penedès i el Garraf.S’hi poden presentar totes les em-preses del Penedès i el Garraf, tot i que les candidatures només po-dran ser suggerides per empreses o entitats associades a l’ADEG. Per participar en la convocatòria cal omplir un formulari que es troba a l’espai: www.adeg.cat/pre-mis. Hi ha temps fins al divendres 9 de març. Enguany s’han obert dues catego-ries noves: Entorn laboral, que re-coneixerà les empreses que hagin consolidat un entorn laboral favo-rable per a les persones que hi tre-ballen, i Eficiència energètica, que

en el marc de l’Any ADEG 2012 dedicat a l’Optimització dels re-cursos energètics, premiarà aque-lla empresa que acrediti una mi-llor planificació d’actuacions amb la finalitat d’assolir l’eficiència energètica en tots els processos de l’organització.El lliurament dels Premis ADEG 2012 tindrà lloc durant La Nit

de l’Empresa, que se celebrarà el proper 27 d’abril, a la Finca Mas Solers de Sant Pere de Ribes. A més, com ve sent habitual any rere any, l’ADEG també entre-garà els Ducs de reconeixement a empreses i entitats associades que aquest 2012 celebrin un ani-versari prou destacat de la seva creació.

L’entrega dels Premis ADEG 2011 celebrada a Sitges

REDACCIÓ

El vilafranquí Carlos Moreno presidirà la JCI Catalunya

El vilafranquí Carlos Moreno, de 34 anys, va ser escollit, el passat 14 de gener, President Electe Na-cional de la Jove Cambra Interna-cional Catalunya en substitució del president sortint, Jordi Plens. Es tracta de l’única candidatura que es presentava de les 12 joves cambres catalanes. El traspàs de poders es farà efec-tiu el 28 de gener en el decurs de l’Assemblea General que tindrà lloc al Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barce-lona (COACB), ubicat al Carrer Casp, 130. Moreno es mostrava molt satisfet i agraït pel suport que ha obtin-gut durant el procés de presenta-ció de la candidatura i apuntava a Penedès Econòmic que un dels seus objectius és “millorar la in-terrelació amb d’altres organit-zacions catalanes del territori per tal d’aprofitar les sinergies que ens uneixen i crear una xarxa de relacions més gran”. D’altra banda, també ens explica-va que, per a ell, una de les coses més importants de la JCI és que és

“una escola d’emprenedoria” que ofereix formació als seus mem-bres per tal d’aconseguir millorar les seves habilitats. El seu lema és “acció, reacció i repercussió”, és a dir que et dóna oportunitats per créixer i progressar i que, aquest fet, tingui una repercussió en la

societat. Vilafranca és de les po-ques ciutats que ha tingut dos presidents nacionals de la JCI Catalunya. En concret, Jordi Solé, també va ser president de la Jove Cambra Internacional de Catalunya l’any 2007.

OLGA AIBAR

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimenta-ció i Medi Natural (DAAM) ha concedit 460.588 euros en ajuts a 16 joves pagesos de la nostra comarca per instal·lar-se en una explotació agrària. Pel que fa al conjunt de Cata-lunya, s’han atorgat prop d’11 milions d’euros a 326 benefi-

ciaris. Aquesta dada, segons el Departament d’Agricultura, representa “el major nombre d’expedients de joves agricul-tors aprovats en una convoca-tòria de tot el que es porta de període de programació 2007-2003 del Programa de Desen-volupament Rural de Catalun-ya (PDR).

Setze joves pagesos rebran ajuts per incorporar-se al camp

L’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Pene-dès i el Garraf, ADEG, acaba de treure al mercat un nou segell especialitzat en llibreria d’economia i empresa. Lli-bresdempresa.cat ja està ope-ratiu a la xarxa i ofereix serveis d’entrega arreu de Catalunya. El client pot fer la seva co-manda alhora que fa efectiu el pagament per mitjans elec-trònics. En aquest cas rebrà els títols sol·licitats amb la major brevetat, fins i tot el mateix dia

o en un termini de 24 hores. D’una altra manera, també via online, el client pot demanar un determinat títol i farà efec-tiu el pagament en el moment de la seva entrega, bé en el seu propi domicili o bé en qual-sevol de les dues seus socials de l’ADEG a Vilanova i a Vi-lafranca. A banda d’això, una altra opció és la de fer servir el web per encarregar un lli-bre com a obsequi d’empresa i fer-lo entregar directament al domicili de l’obsequiat.

Llibresdempresa.cat, la nova botiga online de l’ADEG


L’ENTREVISTA

Quins són els reptes de la delega-ció de la Cambra de Barcelona a la comarca per a aquest any?El meu personal és intentar que els empresaris ens coneguin i es trobin a la Cambra com a casa seva. La Cambra sempre s’ha vist com una cosa llunyana, una en-titat que no és prou coneguda ni a la comarca ni a nivell de país, quan s’ha ajudat moltes empreses a tirar endavant. Nosaltres hem de ser capaços de donar a conèixer els diferents serveis que oferim, que són molt diversos.

En aquest sentit, el nou Club Cambra pot ser un revulsiu i un al·licient perquè s’hi interessin?Aquest és l’objectiu principal del Club, a banda de promoure l’activitat econòmica i empresa-rial. La Cambra de Barcelona està lligada a estitats, empreses i ins-titucions molt potents del país, que poden ajudar les empreses en diferents aspectes. També es faciliten serveis i productes de la Cambra i d’altres institucions amb condicions avantatjoses, així com descomptes.

Per començar, “la Caixa”ha obert una línia de fi nançament de 2.000 milions d’euros per a pimes i autònoms.Sí, aquesta és una acció molt im-portant en aquests moments difí-cils que estem patint, en els quals costa molt d’accedir als crèdits. Aquesta nova línia permetrà l’accés dels socis a un crèdit per millorar o ampliar els seus ne-gocis, cosa que suposa una ajuda inestimable.

Per accedir-hi, s’ha de ser soci de la Cambra de Comerç?S’ha de ser membre del Club Cambra, l’adhesió al qual és gratuïta durant aquest any. Per apuntar-se, només cal entrar a la web www.clubcambra.com.

Quants socis té la delegació de la Cambra de Comerç actualment? És complicat de dir-ho perquè ara estem en un procés d’impàs. El motiu és que, fi ns l’any pas-sat, qualsevol empresa s’havia d’afi liar a la Cambra de forma obligatòria. Ara, l’eliminació de les quotes camerals, adoptada per llei el desembre de l’any 2010, eli-mina aquesta obligació per a les pimes, mentre que les empreses que facturin més de 10 milions d’euros encara hauran de cotitzar a la Cambra. Aquest fet compor-tarà una reducció d’ingressos i un replantejament del paper de la Cambra, fet que ha motivat la creació del Club Cambra.

Quines quotes es pagaven fi ns ara?Es pagaven unes quotes anuals molt baixes, en concret, els autò-noms pagaven entre 10 i 20 euros a l’any, les pimes, uns 100 euros i les empreses més grans, en funció del que tributaven per l’impost de societats i per l’IAE.

Quins són els serveis més utilit-zats pels socis?Principalment, les certifi cacions de les exportacions, que només realitzem nosaltres. Per exemple, ajudem a buscar i trobar empreses que importin vins i caves i facili-

JOAN AMAT SOLÉPresident de la delegació de la Cambra de Comerç a la comarca

Volem que els empresaris es trobin a la Cambra com si fossin a casa sevaEl sadurninenc Joan Amat és el president del Consell de la Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona a la comarca de l’Alt Penedès. Una delegació que vol obrir-se més als empresaris i a la societat en general i donar a conèixer tots els serveis que ofereix, que molts desconeixen. La intenció del nou president és canviar aquesta inèrcia i que els empresaris se sentin la Cambra com a seva. Per això, aquest any es duran a terme diverses accions.

OLGA AIBAR

Nascut a la capital del cava ara fa 67 anys, té tres fi lls. És el president de l’Institut del Cava des de l’any 2010, vicepresi-dent de les caves sadurninen-ques Raventós i Blanc, mem-bre de la junta de la patronal Foment del Treball i president del Consell de la Delegació de la Cambra de Barcelona des del 2011. Va entrar com a regidor de l’Ajuntament de Sant Sadur-ní d’Anoia per Convergència l’any 1979 i, després d’un pa-rèntesi de quatre anys, l’any 1995, va encapçalar la llista de CiU del municipi, aconseguint guanyar les eleccions. Des d’aleshores, i fi ns l’any 2011, va ser alcalde de Sant Sadurní d’Anoia. Aquesta llarga i in-tensa trajectòria municipal és una etapa de la qual se sent “especialment orgullós” per-què ha pogut “fer realitat mol-ts projectes que han transfor-mat la fesonomia de la ciutat i que ha millorat la qualitat de vida dels seus ciutadans”.

LA CAMBRA DE COMERÇ ESTÀ LLIGADA A EMPRESES DEL PAÍS MOLT POTENTS


L’ENTREVISTA

tem l’accés a potencials inversors i socis, finançament per a projec-tes internacionals o licitacions a l’estranger. També assessorem en el procés de creació de noves em-preses, ajudant a elaborar plans de viabilitat, expedició de documen-tació, pla de finançament, etc.

I els nous que ofereix el Club?N’hi ha molts i molt diversos. Proporcionem les eines per em-prendre nous projectes, oferim solucions globals en formació, acompanyem les empreses per fer-les més competitives i les ajudem a projectar-les al món, a interna-cionalitzar-se. En aquest sentit, es crearà una comunitat empresarial virtual, en la qual estaran presents les 250.000 empreses de la Cam-bra, cosa que permetrà als socis tenir disponibles diferents con-tinguts per fer negocis.

Per poder accedir a una sèrie d’avantatges exclusius, s’ha creat la targeta Visa Business Cambra de “la Caixa”.Sí, aquesta targeta, que no té cap quota anual, ofereix descomptes del 2% en carburants a les esta-cions de servei SOLRED (Repsol, CAMPSA i Petronor), l’accés a les sales VIP de l’Aeroport de Bar-celona a meitat de preu, Caixa-Protect (un servei que cobreix les operacions fraudulentes), as-segurances d’accidents en viatges o descomptes en aparcaments SABA, entre d’altres.

També existeix una categoria bu-siness dins del club. Sí, aquesta targeta empresarial, que té un cost de només 145 euros a l’any, va destinada a em-preses que necessitin més serveis, sobretot en l’àmbit de la interna-cionalització. Incorpora la tecno-logia Contactless a Barcelona, que està considerada com la forma de pagament amb targeta més ràpida que existeix.

I no us solapeu en els serveis que oferiu amb altres institucions co-marcals com l’ADEG o la UEP?Nosaltres no som una competèn-cia d’altres organismes o associa-cions, però podria passar que es dupliquessin serveis, fet que hem d’evitar. Hem de ser capaços de compartir i sumar sinèrgies i es-forços. Cadascú ha de prioritzar els que sap fer millor. Per exem-ple, nosaltres tenim a la Cambra grans professionals que ofereixen cursos d’internacionalització.

Quantes delegacions de la Cam-bra hi ha actualment?Una desena. N’hi ha a l’Alt Pene-dès, Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès Nord, el Berguedà, el Garraf, L’Hospitalet de Llobre-gat, el Maresme, Osona i al Vallès Oriental. La Cambra de Barcelo-na fa un gran paper acostant els seus serveis a les comarques. Tan-

APOSTEM PER LA MARCA COSTA DE BARCELONA PERQUÈ EL NOM I EL PRESTIGI DE LA CIUTAT SÓN UN REVULSIU PER ATRAURE ELS TURISTES A LA COMARCA

LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA FORMA PART D’UNA XARXA MUNDIAL DE MÉS DE 1.500 CAMBRES DE TOT EL MÓN

mateix, cal potenciar-la encara molt més.

Existeix un contacte habitual en-tre delegacions?Sí, estem en contacte permanent. Ara vull iniciar una ronda de con-tactes a nivell de les institucions i empreses de la comarca i de la res-ta de delegacions per incentivar encara més les accions que podem oferir conjuntament.

Quina relació hi ha entre les Cambres?La Cambra de Barcelona forma part d’una xarxa mundial de més de 1.500 cambres de comerç de tot el món, presents a 180 paï-sos, en les quals participa activa-ment com ara l’Eurochambres, la Cambra de Comerç Internacional (CCI), l’Associació de Cambres de Comerç de la Mediterrània (Ascame) o l’Associació Ibero-americana de Cambres de Co-merç (AICO).

Tanmateix, estem en un moment en el qual moltes associacions empresarials estan perdent afi-liats.Sí, moltes empreses han optat per reduir costos. Si abans formaven part de dues o més associacions o organismes, ara només en són d’una, perquè així només pagues una quota. Nosaltres recomanem a les empreses que es facin socis de la cambra perquè els avantat-ges són molt grans.

Com valoreu els últims esdeve-niments que han fet que Caixa Penedès surti habitualment als mitjans de comunicació?És una llàstima, perquè ha com-portat una gran desconfiança en una entitat que va néixer aquí i que és molt representativa de casa nostra. Cal que torni a recupe-rar-se aquesta confiança perquè Caixa Penedès ha donat molt de servei a la comarca. Els canvis que s’han produït al si del consell d’administració poden ajudar en aquest sentit.

I sobre la marca Costa de Barce-lona quina opinió en teniu?Nosaltres hi apostem plenament perquè el nom i el prestigi de la ciutat són un gran revulsiu per atraure els turistes a la comarca. Quan viatges, t’adones que el nom que té Barcelona és molt im-portant, fins i tot més que Cata-lunya. I això no és anar en contra del Penedès. Ens hem d’enganxar a un carro gran perquè vingui més gent a la comarca. Per això no entenc les crítiques que s’han fet als cinc productes turístics de l’Alt Penedès que promociona la nova marca turística “Barcelona és molt més” (Freixenet, Codor-niu, Bodegues Torres, els Caste-llers de Vilafranca i la Festa Major de Vilafranca) perquè són els nos-tres principals atractius.


OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

EL DESASTRE PERFECTEFa uns mesos, estava veient

a casa l’entretinguda pel·lícula La tempesta per-

fecta sobre els violents fronts tempestuosos (un d’ells l’huracà Grace), que a l’octubre de 1991 van col·lisionar formant una de les tempestes més aterridores del passat segle. I em vaig recordar de l’article que, partint del mateix tema i amb el mateix nom, havia pu-blicat Xavier Sala i Martín en el periòdic La Vanguardia el 8 de gener de 2008. Metàfora marí-tima que després completaria en l’excel·lent article Els Músics del Titanic, publicat en el mateix pe-riòdic i el mes següent, el 17 de febrer, en què comparava el que estaven fent, en matèria econò-mica, Zapatero i Solbes amb els músics del Titanic, que tocaven el violí aliens a l’enfonsament del transatlàntic, per calmar els àni-ms.Anticipava, en el primer article, que s’anava a produir una pro-funda crisi econòmica durant el 2008, per la confluència de 6 factors: la crisi financera de les subprime, que havia creat un enorme forat de dimensions des-conegudes, la caiguda dels preus de l’habitatge, l’augment del preu del petroli, la revalorització de l’euro, el risc del debilitament del dòlar i la incertesa de la situa-ció geopolítica. Mentrestant, en somnis, revivia la pel·lícula de la lluita titànica dels vaixells per resistir en aque-ll entorn tan dramàtic i vaig co-mençar a generar dins de mi una

enorme angoixa.M’imaginava que era passatger d’un d’aquests vaixells en el qual el capità no cessava de repetir que “el vaixell no tenia risc de la crisi marítima”, que “el model era un exemple internacional de solvència i eficiència”, que “en sortiríem a velocitat de creuer i superant la resta de vaixells”, que “la tempesta era una fal·làcia, pur catastrofisme”, que “l’actitud dels que exageren sobre l’abast de l’actual tempestat és antipatriota, inacceptable i demagògica” i que

per pintar-lo amb vius colors. En lloc de millorar la capacitació tècnica dels mariners per afrontar una situació tan complicada, els formava per entretenir el públic. I, en lloc d’explicar als passatgers la greu situació perquè s’anessin preparant per mesures extremes, els distreia amb festes, futbol i jocs de mans.Mentrestant, els altres vaixells que estaven dirigits per capitans més seriosos i capacitats, que havien fet un diagnòstic més adequat de la tempestat i havien invertit els seus diners i les seves energies a dotar els seus vaixells de dimensions competitives, ana-ven sortint de la crisi marítima, amb dificultats però sense pausa. Això no passava amb nosaltres, que ens estàvem enfonsant en el nucli de la tempestat i deixant per als estudiants d’economia una experiència excepcional: de com una societat pròspera, en una tempesta financera històri-ca pot, per una gestió incom-petent, potenciada per la falta d’independència i responsabilitat d’una gran part dels seus mitjans d’informació i d’institucions de representació social i l’apatia de bona part de la seva població i, perquè s’oblida del principi fona-mental de la navegació econòmi-ca, el que diu que la competiti-vitat del seu sector productiu és la que determina la producció, la renda, l’ocupació i fins al nivell d’ingressos públics i la seguretat de les prestacions socials, pot aca-bar en el que es s’anomenarà: EL DESASTRE PERFECTE.

“l’actual adreça era la que més havia encertat en les seves predic-cions”. El problema era que, en no veure els riscos d’aquest temporal, i això que era un dels més impor-tants de la història, les mesures que prenia distaven de ser les més adequades. En lloc d’utilitzar els recursos per millorar la potència del motor, reforçar l’armadura del vaixell i dotar-lo dels últims avenços tecnològics, es gastava els diners per reparar la piscina i les pistes de tennis i de ball, i

UNA SOCIETAT PRÒSPERA EN UNA TEMPESTA FINANCERA HISTÒRICA POT ACABAR EN EL DESASTRE PERFECTE

Nom i cognoms:

DNI:

Adreça:

C.P.: Població:

Telèfon:

Email:

Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència Càrrec en compte:

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Signatura:

Enviï aquest cupó a:

PENEDÈS ECONÒMICC/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès,

al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic:[email protected]

PEN

ED

ÈS

EC

ON

ÒM

IC


EMPRESA

Les grans marques no s’escapen de la crisi. Si fa uns dies va ser el gegant de la fotografia Kodak, que va presentar la suspensió de pagaments, ara li ha tocat el torn a la cadena alemanya de drogue-ries Schlecker, que va presentar declaració d’insolvència davant l’audiència de la ciutat alemanya d’Ulm, el dilluns 23 de gener.L’empresa alemanya havia anun-ciat recentment que tenia pro-blemes de finançament per continuar amb el pla de reestruc-turació que va començar el 2010. No obstant això, la seva intenció seria la de continuar amb la seva activitat, ja que, de fet, en la de-claració d’insolvència presentada s’inclou un “pla de sanejament”, tal com ha assegurat la compan-yia, per conservar “l’empresa en el seu conjunt amb el major nombre de botigues i empleats possibles”. El grup Schlecker té 9.000 establiments, va facturar 6.550 ME el 2010 i té 47.000 treballadors. A Espanya, el grup de drogueries té uns 1.100 punts

de venda, dels quals 9 es troben a la comarca (Vilafranca, Sant Sadurní, els Monjos i Gelida), té una plantilla de 3.200 persones i va tancar el 2010 amb una factu-ració de 403,39 ME (-4,9%). Se-gons fonts de la filial espanyola, sembla que no s’hauran de veure afectats per la mesura adoptada per la seva matriu, ja que afirmen que ‘la societat espanyola és in-dependent, no està afectada per aquest procés i seguirà complint amb totes les seves obligacions de pagament’. De fet, segons les ma-

teixes fonts, per al present 2012 l’empresa té previst invertir en la remodelació d’un centenar de bo-tigues i en l’obertura de nous lo-cals. Al fil dels seus establiments a Espanya, des de 2009, la cadena de drogueries ha anat patint un clar retrocés que ja dura 3 anys. El 2009, Schlecker va obrir 62 botigues i en va tancar 91; el 2010 en va obrir 8 i en va tancar 99 (una de les quals a Sant Llorenç d’Hortons), i el 2011, a manca de les dades oficials, va obrir 6 noves botigues i en va tancar 22.

La cadena de drogueries té 9 establiments a la comarca i 1.100 al conjunt d’Espanya

REDACCIÓ

El grup Schlecker presentala declaració d’insolvència

Luis de Guindos, del Consell de BMN a ministre d’Economia

El Consell d’Administració del Banc Mare Nostrum (BMN), l’entitat sorgida de la fusió de Sa Nostra, Caja Murcia, Caja Grana-da i Caixa Penedès, es va quedar sense un dels seus pesos pesants: el conseller independent Luis De Guindos, que va renunciar al cà-rrec el mateix dia que va ser pro-posat per Mariano Rajoy com a ministre d’Economia i Competi-tivitat, el passat 22 de desembre.De Guindos també va abandonar el Comitè executiu i la comissió d’auditoria de l’entitat i el seu lloc com a membre del Comitè de nomenaments i retribucio-ns d’Endesa. De Guindos havia entrat a formar part del Consell d’Administració de BMN, el 3 de desembre de l’any 2010. El BMN considera un “gran encert”

l’elecció de De Guindos, de qui destacaven que és “una persona excel·lent, un gran economista, intel·ligent i amb determinació, que ha aportat “molíssim va-lor” en els mesos que ha estat al Consell de BMN”. Nascut a Ma-drid el 16 de gener de 1960, De

Guindos és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials i tècnic comercial. També pertany, des dels 23 anys, al Cos de Tèc-nics Comercials i Economistes de l’Estat i va ser Secretari d’Estat d’Economia en el darrer govern de José María Aznar (2002-2004).

REDACCIÓ

Botiga Schlecker del carrer Tossa de Mar de Vilafranca

L’últim dia de l’any 2011, el nou govern espanyol publi-cà al BOE el Reial Decret-Llei 20/2011, de 30 de des-embre mitjançant el qual aprovava una sèrie de me-sures de caràcter pressu-postari, financer i tributari amb l’objectiu de reactivar l’economia de l’estat es-panyol, reduir-ne el dèficit i augmentar la recaptació. Sense dubte, l’apartat que ha sorprès més d’aquest Decret i que afecta un ma-jor nombre de ciutadans és la ja coneguda “la pujada d’impostos”. Pel que fa a l’IRPF, i amb efectes a partir del dia 1 de gener de 2012, s’estableix un gravamen complemen-tari que serà d’aplicació temporal durant els exer-cicis 2012 i 2013 sobre els rendiments del treball (sa-laris, pensions, prestacio-ns d’atur, entre altres). És a dir, que durant dos anys, i pel que fa a aquesta font d’ingressos, s’aplicarà un gravamen addicional del 0,75% a les rendes més baixes (fins a 17.707,20 euros) passant pel 2,3,4,5 i 6% per als diferents tra-ms de l’escala general, fins a un 7% per a les rendes superiors a 300.000,20 euros. Els rendiments de capital mobiliari tam-bé s’han vist afectats per aquesta mesura del grava-men complementari tem-poral: tindran un augment addicional del 2% per als primers 6.000,00 euros, del 4% per als 18.000,00 següents i del 6% per a les rendes de capital superiors a 24.000,00 euros.L’altre impost a destacar que ha estat objecte de reforma és l’impost so-bre béns immobles (IBI). S’estableix l’aplicació transitòria durant els anys 2012 i 2013 per als immo-bles urbans d’un increment del tipus impositiu de l’IBI. Amb aquesta reforma, el

govern ha previst un incre-ment de la recaptació dels ens locals de 918 milions d’euros.Aquest increment s’ha es-tablert d’una manera pro-gressiva (4, 6 i 10%) en base a l’antiguitat de la revisió cadastral: a major antiguitat del valor, més pujada. Per tal d’evitar penalitzar les rendes més baixes, s’ha exclòs de l’increment el 50% dels ha-bitatges de menys valor de cada municipi, sempre que els seus valors cadastrals hagin estat actualitzats després de l’any 2001. També estan exempts els habitatges amb un valor cadastral revisat durant el període 2005-2007.Amb aquestes mesures, el govern espanyol pretén reduir el dèficit però hi ha molts economistes que afir-men que un augment de la pressió fiscal no implicarà un augment de la recap-tació basant-se en la ja famosa corba de Laffer. Al contrari, abaixar impostos permetria una liberalització de recursos a disposició de les famílies i de les em-preses per tal de posar en marxa de nou el motor de l’economia. Afegint el fet que les mesures siguin de caràcter temporal i, tenint en compte que les rendes del treball i de capital més elevades poden ser varia-bles en el temps, aquestes es podrien posposar dos anys per tal que tributin als tipus reduïts anteriors a la reforma, sent les rendes mitjanes les que rebrien l’important augment impo-sitiu. Finalment destaquem una dada positiva, es re-cupera la desgravació en l’IRPF per l’adquisició de l’habitatge habitual en les mateixes condicions que hi havia fins el 31 de desem-bre de 2010 i amb caràcter retroactiu per al 2011.

Novetats fiscals del 2012

MARIONA CABALLÉ SAULA

Advocada de De Cara Assessors,empresa associada a la UEP


OPINIÓ

PROPÓSITOS PARA EL AÑO QUE HA TERMINADO

Pues ya estamos de vuelta. Aunque no me he movido fisicamente, he conseguido

desconectar bastante de dospun-tocerolandia y me ha cundido bastante. He dado un empujón potente a mi trabajo. Pero ya iré contándolo poco a poco.Como en años anteriores, estos días hemos visto y leído un mon-tón de buenos propósitos para este año que empieza. Supongo que, hace unos meses, tu también te planteaste hacer algunas cosas, pero entre los follones diarios, la percepción del tamaño del objeti-vo o simplemente la dejadez, en el día de hoy estás igual que hace doce meses excepto en una cosa, tienes un año más… (o menos, según se mire).Así que se me ha ocurrido hacer un ejercicio tipo Regreso al Futu-ro tratando de ver lo que habría pasado si, hace un año, hubiéses puesto en marcha un plan de Branding Personal. En realidad, lo que sale se parece mucho a la subasta del ”1,2,3 Responda otra vez” cuando a los concursantes les enseñaban lo que habían perdido (con un ¡Ohhhhhhh! muy gran-de)

Autoanálisis. (Tiempo necesario: Indefinido)Una de las cosas más difíciles a la hora de diseñar tu Plan de Marca Personal es decidir una serie de cosas sin las cuales no es posible posicionarse de una forma sólida. En algún momento de tranquili-dad, pudiste haber reflexionado sobre tus objetivos, tus valores, tus prioridades. Si no tienes una visión, si no haces un análisis claro de aquello que te apasiona o que te motiva, no puedes dejar una huella en nadie. La mayoría de la gente a la que me dirijo no tiene ni idea de lo que quiere ni hacia donde se diri-ge. Y sin esto no es posible trazar ningún plan. Esto no es filosofía ni autoayuda, es pura estrategia. Lo que te propongo es lo mismo que propondría cualquier con-sultor de empresa, ¿Qué narices quieres? No lo sabías hace un año, pero hoy sigues sin decidirlo.

Aprendizaje. (Tiempo necesario: 4-5 horas/semana)Seguramente cuando terminaste tu licenciatura, tu MBA y nose-cuantos programas de especializa-

ción más, pensaste que te ibas a comer el mundo. Pero el mundo está a punto de comerte a tí… si no lo ha hecho ya. Lo que nos en-señan en nuestro sistema educa-tivo suele ser bastante inútil para la vida “real”, así que es necesario aprender y actualizarse constante-mente.Siempre suelo decir que cada año habría que incorporar dos “pro-ductos” nuevos al “portfolio”. Me refiero a aprender algo nuevo sobre tu profesión, conocer una herramienta o desarrollar una ha-bilidad. En este momento tene-mos los medios para aprender o actualizarnos a un coste ridículo o nulo. Hay conferencias por todas partes, hay documentos gratui-tos,… El que no quiere aprender

es porque no le da la gana. ¿Cuan-tas cosas útiles (no gilipolleces de dospuntocerolandia) has aprendi-do este año?

Blog. (Tiempo necesario: 1-2 horas/semana)Te pasas el día leyendo blogs y viendo lo que dicen los demás. Pero seguro que tienes algo que decir. En algún momento te has planteado crear un blog, pero siempre lo acabas dejando. Crees que no se te va a ocurrir nada, o piensas que se van a reir de lo que dices, o crees que no vas a tener tiempo. El caso es que ha pasado un año y aquí estás, leyendo esto en lugar de escribirlo tú.Si hubieses puesto en marcha tu blog hace 365 días y hubieses es-crito una cosa a la semana, en este momento tendrías 52 post escri-tos, que es más de lo que suele escribir la mayoría.

Ponencias. (Tiempo necesario: Preparar, 4-8 h. Impartir, 1h)Seguramente has asistido a alguna charla, conferencia o ponencia en los últimos meses. Puede incluso que la hayas visto por “streaming” sin moverte de tu casa o de tu ofi-cina. Y quizás has pensado que tu podrías hacerlo mejor o decir cosas más interesantes. Pero si es otro el que está hablando y tu

quién está escuchando, la respon-sabilidad es sólo tuya.Que te inviten a hablar en público es tan sencillo (o tan complicado) como ofrecerte a hablar sobre un tema interesante. Y si no cobras nada, no te quiero ni contar. No tienes que aparecer en Expoma-nagement, puedes coger “tablas” en el colegio de tus hijos o en la universidad en la que estudiaste hablando a los alumnos.

Poco a poco vas entrando en el “circuito”, puedes utilizar tu blog o tus redes sociales para divulgarlo (grabar vídeo, hacer fotos) y pue-des conseguir que otros hablen de tu conferencia en sus propios blogs. Si te hubieses puesto las pi-las podrías haber dado una charla cada dos meses. No es demasiado, ¿verdad?

Networking. (Tiempo necesario: 2 horas/semana)

Todos los días comes. Segura-mente irás con la misma aburrida gente de siempre para hablar del trabajo. Pero hay formas más úti-les de establecer contactos.No puedes pretender desarrollar una Marca Personal potente si siempre te diriges a la misma au-diencia. Es necesario diversificar, conocer gente interesante en otros sitios. Vale, ya sé que da pereza (al menos a mí), pero si solo tuviese tiempo para hacer una cosa me quedaría con esta.Intenta asistir al menos una vez al mes a algún evento interesante. En este momento podrías haber conocido a unas cincuenta per-sonas interesantes (4 por evento). Pero no te quedes callado en una esquina, haz el esfuerzo de cono-cer gente. O llama a aquellos ami-gos de los que hace tiempo que no sabes nada. Y sobre todo, no lo hagas para pedir o para llorar. Hazlo cuando no necesites nada o aún mejor, cuando puedas dar algo.

Libro. (Tiempo necesario: 3 ho-ras/semana)Lo he dicho aquí alguna vez, pero lo repito, no me gusta escribir, aunque no lo parezca. Cuando he escrito los dos libros he sufrido mucho, especialmente porque soy muy perezoso. Pero un libro típico suele tener unas 150-200 páginas. Eso significa que si le dedicas un rato cada día (1 hoja/día), podrías escribir dos o tres libros al año.La mayor dificultad a la hora de escribir es… escribir. Si tienes un blog, dedicas un tiempo para aprender, preparas conferencias y conoces gente, te aseguro que el libro está casi escrito.Estas son solo algunas ideas. Po-dría darte algunas más, pero ya las iré compartiendo poco a poco. Lo que quiero dejarte claro es que de-bes dejar de llorar por la leche de-rramada y ponerte las pilas. Nadie te va a regalar nada, más bien al contrario.No digo que lo hagas todo, pero debes comenzar por algo. Así que más vale que empieces ya (que el público se va) o dentro de un año podrás leer de nuevo este artículo y deprimirte.

ANDRÉS PÉREZ ORTEGAQuímic i MBA per ICADEColumnista d’Expansión

EL QUE NO QUIERE APRENDER ES PORQUE NO LE DA LA GANA

NO TE QUEDES CALLADO EN UNA ESQUINA, HAZ EL ESFUERZO DE CONOCER GENTE


EMPRESA

Les bodegues Vallformosa, de Vilobí, ultimen un pla estratègic amb l’objectiu d’aconseguir ma-jor qualitat, prestigi i notorietat de marca. Després d’invertir un milió d’euros en la robotizació dels pro-cessos productius i en un projecte integral d’estalvi energètic, el pla de inversions previst per al perío-de 2012-2015, és d’uns 700.000 euros a l’any. Les noves inversio-ns es destinaran a instal·lar un sistema de control integral de la producció, actualitzar les línies d’embotellament i potenciar el departament de màrqueting, co-municació i enoturisme.El grup ha tancat l’exercici 2011 amb unes vendes de 25,2 mi-lions d’euros, fet que suposa un increment del 14,5% respecte a l’exercici anterior. L’any 2010, la facturació ja havia augmentat un 21% més que el 2009. Les exportacions suposen el 80% de la producció, d’un total de 10 milions d’ampolles anuals, 8 mi-lions de les quals són caves.

Vallformosa exporta a més de 50 països, entre els quals destaquen Bèlgica, la Xina, el Japó, Aleman-ya, Holanda, Mèxic, els Estats Units i el Canadà. Pel que fa al mercat interior, s’hi destina un 20% del total de vendes. D’altra banda, l’empresa va re-modelar, fa uns mesos, la cúpula directiva en nomenar president d’honor el primer accionista i president executiu, Josep Domè-nech, de 82 anys. La seva filla Queta, que feia d’administradora

de la firma, ha assumit la presi-dència executiva i els seus ger-mans Oriol, Xavier i Àngels con-tinuen en els mateixos càrrecs que tenien fins ara.Entre les activitats que organit-zen, proposen, fins al 31 de març, una jornada enoturística amb una visita a les bodegues i una calço-tada. Aquesta experiència es pot realitzar de dilluns a diumenge per 36 euros per persona. Per a reserves cal trucar al telèfon 93 897 89 99.

El grup, que va facturar 25,2 MEUR l’any passat, destina el 80% de les vendes a l’exportació

REDACCIÓ

Vallformosa ultima un pla per aconseguir més notorietat

Caixa Penedès ven a Suma les accions de la consultora GEC

Caixa Penedès, fins ara un dels socis de referència de la firma GEC (Gestió del Coneixement) a través de la seva filial Vector Ca-bdal, ha sortit de l’empresa i ha venut les seves accions a la gestora de cabdal risc Suma Cabdal. Gestió del Coneixement és una consultora catalana dedicada a la formació online per a empre-ses, i una de les companyies cap-davanteres del sector a Espanya. Tant Vector com Suma tenien, cadascun, el 48,5% del capital de GEC. La resta està en mans de l’equip directiu que lidera Francesc Fàbregas. Després de l’operació, de la qual no ha trans-cendit l’import, Suma arriba a prop del 98% del capital. La sortida de Caixa Penedès de GEC seria conseqüència de les

necessitats de capitalització de BMN, el banc en el qual participa la caixa catalana juntament amb Caja Murcia, Sa Nostra i Caja Granada. GEC va néixer a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) l’any 1996. El 2009, la institució

universitària, que tenia el 65% de la firma, i La Caixa, titular del 35% restant, van vendre la com-panyia a Suma, Vector i l’equip directiu. Segons fonts de Suma, GEC va registrar, durant el passat exercici, una facturació propera als deu milions d’euros.

REDACCIÓ

Imatge de les bodegues Vallformosa, de Vilobí del Penedès

En la mesura que sigui pos-sible, a la pràctica processal concursal cal evitar posicio-naments i personalismes que no hagin de ser útils als pressupostos del concurs, ja que són aquests els que garantiran la continuïtat de l’empresa, o la millor solu-ció als crèdits generats en situacions d’insolvència.Normalment, per presentar un concurs de creditors, necessitem un advocat que confeccioni la petició de concurs i que coordini la documentació que cal-drà entregar al jutjat. En l’elaboració d’aquesta do-cumentació serà útil dispo-sar de la col•laboració d’un economista. Això, però, no es pot generalitzar, ja que hi ha advocats que tenen la formació suficient per aten-dre ells sols el tràmit amb tota garantia.Com tot tràmit judicial a Es-panya, és necessari comptar amb un procurador per acu-dir als tribunals. Això signi-fica que ja tenim tres actors en el concurs: l’empresa, el seu advocat i el procurador, si bé aquest últim esdevé un col·laborador habitual de l’advocat.Admès a tràmit el concurs, el jutge nomenarà un admi-nistrador concursal. En el cas més habitual, que és el de les petites i mitjanes empreses, l’administrador concursal serà només una persona. Ara ja tenim de-finits els actors principals en un concurs. Repassem: el concursat, també nome-nat deutor, el seu advocat, i l’administrador concursal. En una propera entrega (si la direcció d’aquesta mag-nífica publicació ho vol, és clar), parlaré de la part ju-dicial i l’administració de justícia en el que pertoca a aquesta disciplina apassio-nant que és el Dret Concur-sal.L’altre dia, un col·lega, ad-ministrador concursal per més informació, em va explicar una situació vis-cuda que traspassa la lí-nia vermella, aquella en la qual convé que empresari i administrador concursal estiguin alerta. La situació no us l’explicaré, ja que consideraríeu que estic re-

latant una escena de vo-devil. Però, en un moment determinat, l’advocat de l’empresa va afirmar en to de sentència tot dirigint-se a l’administrador concursal: “Tu i jo som enemics”.Tant si sou empresaris com persones físiques, si esteu fent un concurs de creditors o penseu fer-lo, si sentiu que el vostre advocat (que és qui ha de coordinar la dificultat de la travessia concursal) té aquests sen-timents... estigueu alerta! Estigueu alerta, i dema-neu-vos si aquesta perso-na serà útil per a la tasca que ha de dur a terme. No es pot simplificar el tràngol concursal en el clàssic der-bi dels plets, allò tan tronat del guanyar o del perdre.Tal com ho veig, en el pro-cés concursal tothom ha de tenir molt clara la seva po-sició i els seus interessos, però tots han de compartir un mateix objectiu: la con-tinuïtat de l’empresa i la mi-llor solució per als creditors. No hi ha lloc per a posicions diferents d’aquesta. No hi ha lloc per els egos desme-surats.El 90% dels concursos de creditors espanyols (dels quals el 24% es produeixen a Catalunya) acaben en la desaparició de l’empresa i, per tant, de l’empresari; dels llocs de treball, del fons de comerç, de tota la riquesa que comporta un negoci en explotació. Això és indicador de l’esforç i enginy que són necessaris per formar part del 10% de mercantils que concursen i sobreviuen. I no es pot fer sense una implicació sin-cera i entregada de tots els actors esmentats.Personalment no confiaria mai un procés d’aquesta envergadura a una persona que fes aquestes simplifica-cions. Encara més: no con-fiaria res de res, per més in-significant que ho consideri, a cap persona que cregui que té enemics. Si realment els té, que siguin els seus, no sigui que per associació esdevinguin meus. I si no els té, vol dir que els fabrica ell mateix en el seu magí i això, tal vegada, costarà molt car.

Alerta! (El concurs de creditors, 2a part)

GUILLEM MONT BARCELÓ

Advocat Mercantil de Juristes Grup


EMPRESA

Sempre m’he preguntat per què és més noticiable el nombre de llocs de treball que es destrueixen que no pas els que es creen, o el nombre d’empreses que tanquen i no pas les que s’obren.Un exercici simple de posar en el buscador de Google la paraula “atur” ens dóna 16.900.000 referències i en canvi la paraula “contrac-tació” només ens en dóna 3.630.000; si fem el mateix exercici amb l’expressió “tancament d’empreses” trobem 6.360.000 entrades, mentre que “noves empre-ses” només ens retorna 3.740.000 referències. Tot un símptoma de la realitat, però també d’aquesta ten-dència a fer més notícia del que és negatiu que no pas del que és positiu.Les notícies diàries sem-blen competir per veure quines aconsegueixen de-teriorar cada dia més el nostre estat d’ànim fins a fer-nos creure que el país està paralitzat i que cada dia centenars de persones es queden sense feina. Bona part d’això és cert, però també ho és que cada dia hi ha gent que troba fei-na i cada dia n’hi ha que la creen, però això no és titu-lar.A la comarca de l’Alt Pe-nedès, segons dades del Servei d’Iniciatives Econò-miques de a Mancomunitat Penedès Garraf, en el da-rrer trimestre es va arribar a 8.500 aturats a l’Alt Pe-nedès (un 15,43%). Efec-tivament és una dada que

no convida a l’optimisme, però també és cert que en el mateix període es van assolir més de 7.000 contractes. No puc fer la comparativa amb el nom-bre d’empreses que es van tancar i les que es van obrir en el mateix període simplement perquè no tinc aquesta dada i dubto que ningú la tingui.Això ens indica que, mal-grat tot, hi ha gent que con-tracta, n’hi ha que troben feina, n’hi ha que obren nous negocis, malgrat tot hi ha idees, hi ha projec-tes... i això s’ha d’explicar i s’ha d’explicar ben fort. És ben cert que la balança està avui descompensa-da, i pesa més el que es destrueix que el que es crea. Però potser per això encara té més valor cada contracte nou, i cada nova empresa.La meva feina em porta a estar en contacte amb moltes persones que estan a l’atur, gent que hi porta mesos, alguns anys,o amb emprenedors que lluiten in-cansablement per tirar en-davant els seus projectes. Gent tots ells que planifi-quen, que pensen, que es relacionen, que busquen, que canvien, que fugen de la rutina, que posen en va-lor les seves habilitats i els seus coneixements, que s’atreveixen, que es for-men, que cauen i es tornen a aixecar, que tenen objec-tius i que lluiten.Perquè com deia Honoré de Balzac, malgrat que res no canviï, si nosaltres can-

I malgrat tot....

MARIA BATET ROVIROSA

Formadora especialitzada en creacióde metodologies per emprendre

PENEDÈS ECONÒMICConsulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Carrefour descompta l’IVA a les persones majors de 65 anys

La cadena de supermercats Ca-rrefour ha impulsat una iniciativa que descomptarà l’IVA a les per-sones majors de 65 anys en més de 4.000 productes. L’anomenat “Pla65+” va co-mençar a posar-se en funciona-ment, a tots els establiments que l’empresa té a Espanya i també al comerç electrònic, el passat di-marts i cap al març se’n farà una primera avaluació. El descompte s’aplicarà a productes de les sec-cions de carnisseria, peixateria, forn de pa, xarcuteria, fruiteria, pastisseria, verdures, ous, horta-lisses, formatges i plats preparats. Segons Carrefour, aquests pro-ductes representen el 65% de les compres d’alimentació que duen a terme els majors de 65 anys, i tenen un IVA del 4 o del 8%. L’objectiu principal és ajudar el grup de la tercera edat, que ja arriba a 7,9 milions de persones a Espanya, que suposen un 16,9%

de la població. Només a Vilafran-ca se’n podran benefi ciar més de 6.000 persones, i a l’Alt Penedès, més de 16.000, cosa que suposa un 15,17%. A la comarca només hi ha un establiment Carrefour, situat al polígon de Sant Pere Mo-lanta, a Olèrdola. Per poder bene-fi ciar-se del descompte, els majors de 65 anys hauran de donar-se d’alta al Club Carrefour i acre-ditar l’edat corresponent. Així,

en presentar la targeta a caixa, es descomptarà als clients l’IVA de forma automàtica en el moment del pagament. Amb la iniciativa, Carrefour calcula que una llar es podrà estalviar entre 225 i 250 euros anuals. Amb el “Pla65+” també es potenciarà l’agricultura i la ramaderia d’arreu d’Espanya, ja que prop d’un 82% d’aquests 4.000 productes procedeixen de proveïdors nacionals.

REDACCIÓ

La delegació de Tips@ a Vilafran-ca, empresa dedicada al transport integral de paqueteria, ha traslla-dat les seves instal·lacions al ca-rrer Font de Sant Llorenç, 25 del polígon industrial de Mercaderies de Vilafranca, per tal d’oferir un millor servei.Segons José Manuel Sos, gerent de la delegació de Vilafranca, “oferim una àmplia gamma de serveis en funció de les neces-sitats dels nostres clients, amb diferents complements de servei d’alt valor afegit. La nostra mis-sió és oferir la millor relació qua-litat-preu, amb un tractament proper i professional, garantint aquest compromís mitjançant una adaptació constant a les de-mandes del mercat”. Per altra banda, Sos destacava que “amb un modern sistema informàtic de comunicació entre tots els punts

de la Xarxa i tecnologia de clas-sifi cació de mercaderies d’última generació, gestionem totes les expedicions amb dobles rutes pròpies d’enllaç diari, garantint la rapidesa i fi abilitat en tots els nostres enviaments.Tips@, és una companyia espe-cialitzada en serveis de transport urgent de paqueteria i documen-

tació amb més de 250 agències a tot Espanya, Portugal i Andorra.Actualment es troba posicionada entre les empreses líders a Espan-ya, amb una evolució continua que ha propiciat la seva expansió internacional; i que ha aconse-guit que més de 13.000 clients confïin diàriament en els seus enviaments.

La companyia Tips@ té més de 250 agències a tot Espanya, Portugal i Andorra, i més de 13.000 clients

REDACCIÓ

Tips@ de Vilafranca es trasllada al polígon de Mercaderies

Noves instal·lacions de la delegació de Tips@ a Vilafranca


EMPRESA

La productora d’envasos i emba-latges de cartró ondulat Rafael Hinojosa, amb instal·lacions a Pacs del Penedès i Xàtiva (Valèn-cia), ha obtingut la certificació ISO 22000:2005, específica per a aquells productes que estan en contacte amb aliments i que ga-ranteix el compliment dels requi-sits més exigents.Per aconseguir la certificació, la companyia ha col·laborat amb l’assessoria i consultoria del De-partamento de Calidad y Sis-temas de Gestión del Instituto Tecnológico del Embalaje, Lo-gística y Transporte (Itene).L’empresa, que ja tenia la ISO 9001:2000, garanteix amb aquest nou segell de qualitat la inoqüitat dels processos i enva-sos destinats a la indústria agroa-

limentària, des de l’elecció de les matèries primeres fins al produc-te final. L’objectiu principal amb aquesta implantació ha estat el de “respondre a les altes exigèn-cies de molts dels nostres clients quant a seguretat alimentària dels productes, i oferir-los així un servei més competitiu”, segons ha explicat el conseller delegat de la companyia, Enric Bacourt.

A més, aquest segell suposa tam-bé “oferir als clients una garantia de conformitat amb les seves exi-gències a nivell d’eliminació del risc de contaminació dels produc-tes”. La norma ISO 22000:2005 contribueix a millorar els meca-nismes de control en la indústria alimentària i a optimitzar els processos d’inspecció al llarg de la cadena de subministrament.

Hinojosa certifica la seguretat alimentària dels seus envasos

REDACCIÓ

L’empresa ha obtingut la certificació ISO 22000:2005, que contribueix a millorar la seguretat alimentària

Durant l’any 2011 Bon Preu ha assolit una xifra de vendes abans d’IVA de 697 milions d’euros, que suposa un creixe-ment del 8,6% respecte al 2010, dos mesos abans de tan-car el seu exercici fiscal. El bon comportament de les vendes durant la campanya de Nadal ha contribuït positiva-ment a aquest resultat. Actualment l’empresa té un total de 152 supermercats

Bonpreu i Esclat i 17 benzi-neres Esclatoil arreu de Cata-lunya. Després del creixement assolit l’any 2010, amb la incorporació d’una trentena d’establiments Intermarché, enguany l’empresa ha obert dos nous supermercats Bonpreu, a Girona i a Barcelona. El proper 29 de febrer el grup preveu tancar l’exercici fiscal, que va de març a febrer, amb una xifra superior als 700M€.

Bon Preu creix un 8,6% durant el 2011

Instal·lacions d’Hinojosa al polígon La Xarmada de Pacs

24 Penedès Econòmic

EMPRESAgener 2012

Els contribuents de la majoria de municipis de la comarca hauran de fer front a un increment extra de l’Impost de Béns i Immobles (IBI) d’un 10%. Aquest augment en el rebut va ser decretat pel go-vern estatal mitjançant el Reial Decret-llei 20/2011 de 30 de des-embre. Es tracta d’un increment molt superior al de la inflació i el qual ha generat moltes crítiques en els municipis catalans.Aquesta mesura extraordinària de recaptació implicarà una di-ferència en l’aplicació de l’impost segons els municipis, en funció de l’any en què es revisarà el valor cadastral de les vivendes. Tenint en compte aquest barem, en les poblacions en les quals l’entrada en vigor dels seus valors cadas-trals és anterior al 2002 s’aplicarà aquest increment del 10%. Els municipis on aquests valors es van aplicar els anys 2003 i 2004 registraran un increment extra del 6% del rebut; en els que es va fer el 2006, 2007 o 2008, no hi haurà augment per part del go-

vern central i en el dels anys 2009 a 2012 la pujada serà del 4%. A la nostra comarca, a pobla-cions com Vilafranca del Pene-dès o a Sant Sadurní d’Anoia, l’increment serà del 13% (el 3% corresponent a l’IPC català que es va aprovar en les Ordenances Municipals i els Preus Públics pel 2012 més el 10% ara preceptiu). En canvi, a d’altres municipis com ara Santa Margarida i els Monjos l’increment serà del 10% ja que en el debat de les ordenan-

ces es va decidir congelar la taxa, tal com es venia fent en els anys anteriors. Segons estimacions de la Fede-ració d’Usuaris i Consumidors Independents (FUCI), l’augment previst de l’IBI d’entre un 4 i un 10% suposarà un increment mig per immoble de 42 euros a l’any.Tanmateix, les entitats munici-palistes han criticat la mesura perquè consideren que “no so-luciona el problema de finança-ment local”.

L’aplicació del Reial Decret-llei 20/2011 obliga a aplicar un 10% d’increment extra en el rebut de l’IBI

REDACCIÓ

El rebut de l’IBI pujarà un 13% a Vilafranca i a Sant Sadurní

Honda CR-Z i Jazz Hybrid, els cotxes més ecològics de 2011

Els models híbrids d’Honda CR-Z i Jazz Hybrid encapçalen dues de les dotze categories de vehicles més ecològics de 2011 elabora-des per l’institut alemany ÖKO Trend, entitat científica indepen-dent que analitza i avalua les ten-dències en l’àmbit medioambien-tal de les empreses. L’híbrid Honda CR-Z ocupa la primera posició de la categoria coupé amb 90,8 punts, per davant del Volkswagen Scirocco 1.4 TSI (90,2 punts) i el Peugeot RCZ HDI DAP 165 (89,5 punts). Per la seva banda, la versió híbrida de l’Honda Jazz, presentada la tar-dor de 2011 a Espanya, ha estat el vehicle amb major puntuació en la categoria d’utilitaris, amb 93,0 punts, seguit del Volkswa-

REDACCIÓ

Imatge d’un edifici de Vilafranca al barri de la Girada

gen Polo BlueMotion (92.8) i el MINI One D (92.7). Lluís Bruna, gerent d’Styl Auto SL, concessionari Honda a Vila-franca del Penedès, apuntava a Penedès Econòmic que Honda és “una de les marques amb una de les gammes de vehicles híbrids més àmplia del mercat”. Els hí-

brids que més van vendre l’any passat van ser el CR-Z i l’Insight. El primer és un esportiu de dos places amb una transmissió ma-nual de 6 velocitats. Pel que fa a l’Insight, la primera generació del model, del 1999, era capaç de recórrer 35 quilòmetres amb un consum d’un litre de gasolina.

El fabricant de productes d’EPS Knauf Miret, amb seu a Vilafranca del Penedès, va tan-car el 2011 amb uns ingressos de 20,3 milions d’euros, millo-rant en un 13% els 18 milions obtinguts en el 2010, tornant així a les xifres que la compan-yia movia en el 2009.L’empresa va inaugurar durant

el passat mes de desembre al polígon Malpica de Saragossa la seva quarta fàbrica a Espan-ya, la qual donarà feina a una vintena de treballadors, que se sumaran als 130 empleats que hi ha a les plantes de Vilafran-ca del Penedès, a Aoiz (Nava-rra) i al municipi valencià de Bonrepòs i Mirambell.

Knauf Miret tanca el 2011 amb uns ingressos de 20,3M€

Establiments Miró va aixecar el passat 23 de desembre el con-curs voluntari de creditors que va presentar al maig. Ho va fer després d’aprovar-se el conve-ni anticipat amb el vot favora-ble del 72,8% dels crèdits. El conveni contempla la devo-lució de la totalitat del deute (uns 282 milions d’euros) en un termini de deu anys. El concurs de creditors va su-posar l’aprovació d’un Expe-dient de Regulació d’Ocupació (ERO) extintiu que va afectar 493 treballadors, al voltant

d’un terç de la plantilla, i 53 botigues d’una xarxa d’un to-tal d’unes 150. Un dels arguments esgrimits de l’empresa per presentar-lo va ser la caiguda de les ven-des. Tanmateix, l’informe dels administradors concursals d’Establiments Miró va de-tectar diverses “irregularitats comptables” en els comptes dels últims exercicis i un dèficit patrimonial de 120,94 milions d’euros, mentre que el deute total arribava a els 282,67 mi-lions.

Establiments Miró aixeca el concurs voluntari de creditors


VINS&CAVES

Benvolguts lectors, per fi tenim detectat el virus que envaeix el sistema financer i una possible solució. Crec que els nostres dirigents també se n’han adonat!És molt fàcil: resulta que tot el secret recau a intro-duir el sistema de la por als mercats. Un cop els especuladors ja no van poder introduir més por a l’empresa privada, es van adonar que portant els paï-sos a una possible fallida, ells hi podien guanyar mol-ts diners. Com?Des de la fallida de Lehman Brothers, la borsa de Nova York i la City londinenca, van crear uns productes anomenats SWAP (permu-tes financeres), que tenen el gran avantatge de poder jugar amb diners abans de disposar-ne -especulació al més gran nivell-. A més, aquests SWAP, tenen una prima o assegurança de risc per les operacions que es duen a terme.Total, que amb aquest producte, hi guanyen quan les borses baixen, ja que cobren les primes d’assegurança, i en treuen més diners que el valor que perden per la baixada de la

borsa. Per tant, els especu-ladors, a dia d’avui, guan-yen quan hi ha tendències baixistes a la borsa.Per tant, el principal interès a dia d’avui és mantenir la tendència baixista; i com ho fan? Doncs rebaixant les qualificacions del risc dels països, cosa que fa augmentar la prima de risc i, de rebot, fer retrocedir els principals parquets euro-peus. Sorgeixen moltes preguntes: com, per què no s’atreveixen amb Ale-manya? Fins on arribaran els especuladors amb la seva fam de lucrar-se? Es-tic tranquil, perquè el que no poden fer, és arribar a una fallida total d’un país, ja que seria contraproduent per a ells mateixos, però sí que ens posaran la por al cos tot el que puguin.Ara bé, fa poc que el tàn-dem Sarkozy-Merkel ha dit prou i ha fet públic els dubtes sobre les agències de qualificació, i que una rebaixa de la mateixa, no canvia res. Bon senyal, ja que evitarà donar tot el poder als especuladors. És un primer brot verd i es veuen nous borrons latents que començaran a brotar.

De la AAA+ al bo brossa,passant pels SWAP

ERIC ENGUITA ALBET

Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

(tots dos de la DO Ribera del Duero); Viña Eguía 2007 Re-serva i Viña Olabarri 2004 Gran Reserva (tots dos de la DOQ Rioja); Emilio Rojo 2009 (Ribeiro) i Exaltos 2007 de Do-minio de Tares (Bierzo).

UN VI DE TORRES, AL TOP 100 DE WINE ENTHUSIAST MAGAZINE El vi Salmos 2008 de Bodegues Torres és l’únic vi català que forma part del Top 100 de la prestigiosa revista nordamerica-na Wine Enthusiast. Aquest vi del Priorat tanca la llista dels vins espanyols in-closos entre els 100 millors de la revista, en concret està en el número 96. La resta de vins es-panyols inclosos són Alfa Spiga 2006, del celler O. Fournier, il’Erial Tradición Familia 2007, de Bodegas Epifanio Rivera

DOS VINS DEL PENEDÈS OBTENEN 92 PUNTS A LA GUIA VINO 2012 DE L’ABC

El Reserva Martí 2006 del ce-ller Albet i Noya i el Mas Irene 2005, de Parés Baltà, són els dos vins que han obtingut la nota més alta dels vins del Penedès que figuren a la Guia Vino 2012 de l’ABC. En concret, van obte-nir 92 punts. Entre els 430 vins recomanats per aquesta guia, n’hi ha sis més del Penedès que han obtingut 90 o 91 punts. Aquests pertan-yen als cellers AgustíTorelló, Avgvstvs, Jean Leon i Torres.

MAS COMTAL OFEREIX VINS SINGULARS

Gran Angular és un nou pro-jecte del celler Mas Comtal que s’inicia amb la verema 2010, i que té com a objectiu el desen-volupament d’una nova línia de microvinificacions amb caràcter experimental, amb la voluntat d’oferir vins singulars. Els dos nous vins de Gran Angular són un monovarietal d’Incroccio mazoni, i un altre amb un 80% d’aquesta varietat i un 20% de Chardonnay, amb criança en bóta. Se n’han elaborat 1.540 i 1.388 ampolles respectivament.

Noruega, Xina, Japó i Bèlgi-ca. Tot i valorar la dinàmica en el mercat exterior, cal tenir en compte que el gruix de vendes i, per tant, el focus dels principals objectius, es troba en el mercat interior espanyol i principal-

ment Catalunya com a mercat de proximitat.El mercat espanyol representa per als vins del Penedès el 73,8 % del total de vendes, i s’ha in-crementat un 2.45 % respecte a la campanya anterior.

Augmenten les vendes dels vins del Penedès al mercat exteriorREDACCIÓ

L’evolució de les vendes dels vins de la campanya 2011 respecte de la campanya 2010 ha estat positi-va per als vins de la Denominació d’Origen Penedès. El mercat exterior, ha augmentat en un 5.36% les seves vendes, amb Alemanya com a mercat lí-der. Augments en mercats emer-gents com Brasil (18.29%), do-nen bones expectatives pel futur fora de les nostres fronteres. Dels 114 països del món on s’exporten els vins de la Denomi-nació d’Origen Penedès, desta-quen Alemanya, Suècia, Canadà, Finlàndia, Estats Units, Cuba,

que la conformen. 11.250 és una creació única. Un vi irrepetible. 11.250 podria ser teu. Com?”. Per aconseguir una d’aquestes ampolles especials l’usuari hau-rà de registrar-se al web i revelar un secret que sempre hagi tingut amagat i mai hagi explicat. Quan l’ampolla arribi a 11.250 secrets es durà a terme el sorteig.L’etiqueta d’11.250 és una repro-ducció de Doble Perfil, l’obra de l’autor català Josep Puigmartí. En ella, l’artista intenta desvetllar de manera gràfica la complexitat de l’ésser humà. Un dels perfils simbolitza la raó, el control i el domini dels sentiments. L’altre, la part visceral, íntima i inscons-cient plena d’anhels i debilitats.

Bodegas Jean Leon presenta 11.250, un vi únic ple de secretsREDACCIÓ

Bodegas Jean Leon ha començat aquest 2012 amb la presentació d’un nou vi, l’11.250, i un nou portal web, www.jeanleon.com. Sota el lema “11.250 són les gotes que caben en un Jean Leon”, el celler situat a Torrelavit, convida els visitants del portal a participar en el sorteig de l’edició especial d’11.250 un vi únic que combina les varietats Cabernet Sauvignon, Cabernet Franc i Merlot. Quan entrem al portal de Jean Leon un missatge d’allò més enigmàtic ens dóna la benvingu-da “11.250 són les gotes que ca-ben en un Jean Leon i els secrets


VINS&CAVES

Editor: Josep Barella i PuigDirector: Marc BarellaSubdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Imma Pulido, Daniel Sancho ParísDisseny i maquetació:Abdelghafour EddalaiFotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina HernándezGestió comercial: Montse CalzadoLlorenç Claver

Núm. 8 - gener 2012

PENEDÈS ECONÒMIC

El Cargol Publicacions, S.L.General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64http://www.penedeseconomic.comE-mail redacció: [email protected] publicitat:[email protected]ó: ImprintsaDistribució: Tel. 610 794 780Dipòsit legal: B-21217-2011

L’economia té moltes cares ocultes. Una de les quals és la submergida, que a països com Espanya ha arribat a tenir un pes tan desconegut com important. Es tracta d’un terreny pan-tanós sobre el qual s’han estudiat innumerables xi-fres. Les darreres, potser les més encertades per la profunditat de l’informe, les va facilitar Funcas, després de la investigació de diver-sos professors de la Uni-versitat Rei Joan Carles: l’economia que s’escapa del control d’Hisenda repre-senta el 21,5% del produc-te interior brut (PIB).Aquestes xifres fredes sig-nifiquen que, en la dècada anterior, les arques públi-ques de l’estat van deixar d’ingressar fins a 32.000 milions d’euros en impos-tos, l’equivalent al 5,6% del PIB oficial, que representa, per fer una comparació, gairebé el percentatge de dèficit previst per al tanca-ment de l’any 2011.També hi ha una altra part de l’economia molt poc co-neguda, un gegant amagat el pes del qual al PIB és encara més gran que el de la submergida: el treba-ll no remunerat. Es tracta del treball fet a casa, con-siderat com “un taller de producció i prestació de serveis” que inclou, entre altres activitats, la cura dels nens, malalts i gent gran.

Segons estudis del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), el PIB espanyol augmentaria el 54% si es comptabilitzés aquest treball no remunerat a raó de vuit euros l’hora treballada, una dada que dóna idea del volum econò-mic que representa.A Catalunya, actualment es dediquen de mitjana de mitjana 22 hores setmanals al treball remunerat i 26 al no remunerat. Les illes Balears és la comunitat amb un nombre més elevat d’hores dedicades al treball remunerat, amb un total de 23 hores setmanals, mentre que es col·loca com la cin-quena amb més temps de-dicat a tasques no remune-rades, amb una mitjana de 26,5 hores. Paral·lelament, Andalusia és l’autonomia amb més hores de treball no remunerat, amb 27,13, mentre que només té 18,03 hores de feina remunerada. Malauradament aquestes dades seguiran en aug-ment ja que, si algú no pot pagar la seva hipoteca se li embargarà l’habitatge i aquest es posarà en subhasta per un preu molt inferior que no cobrirà el deute pendent i per tant la resta de la deuta se segui-rà devent al banc, cosa que provocarà l’embargament del sou i que hagi de treba-llar en negre por poder tirar endavant.

La cara oculta de l’economia

MARC BARELLA HERNANDEZ

Director Penedès EconòmicEconomista

8 empreses del sector vitivinícola s’interessen per Cavas Hill

Vuit empreses del sector vitiviní-cola han mostrat el seu interès per adquirir l’empresa de Moja Cavas Hill, elaboradora de caves i de vins emparats en la D.O. Penedès i propietat de Nueva Rumasa. Es tracta d’empreses del sector de Catalunya i fora de Catalun-ya, que han de formalitzar la seva oferta en els jutjats a mitjans de febrer, segons fonts del jutjat del Mercantil núm. 3 de Barcelona.Uns dies més tard, els interessats seran convocats i es procedirà a l’obertura de les pliques, i es deci-dirà a partir d’aleshores, quina de les ofertes és la més interessant. Es preveu que l’adjudicació es porti a terme entre finals de fe-brer i principis de març.La unitat productiva de Cavas Hill es podrà adquirir sencera o per parts, i l’adjudicació depen-drà del preu ofert, les garanties hipotecàries i del compromís de mantenir la plantilla, examinant tant el nombre de treballadors

subrogats com compromisos de permanència d’aquests. D’altra banda, el jutjat del Mer-cantil número 3 de Barcelona ha estimat en 7,7 milions d’euros el valor dels actius de la unitat pro-ductiva de la societat Cavas Hill. D’aquests, un total de 5,3 milio-ns corresponen a l’immobilitzat material (terrenys, maquinària, mobiliari, instal·lacions tèc-

niques, entre d’altres), 1,2 a l’immobilitzat intangible (marca i aplicacions informàtiques) i 1,1 milions d’euros a existències.Entre els principals creditors de Cavas Hill es troba l’empresa de publicitat Carat i, per les garan-ties hipotecàries, figurava, en el seu moment, el Banc Santander, que va cedir el contracte a Pro-montoria Holding.

OLGA AIBAR

La cooperativa penedesenca Co-vides Vinyes i Cellers i la facultat d’Enologia de la Universitat Ro-vira i Virgili (URV) van lliurar la primera Beca Covides al millor estudiant del Màster d’Enologia de la URV, dotada amb 1.800 euros. La guanyadora va ser l’alumna Ana Maria Pecero, que amb la beca podrà fer una estada d’un

quadrimestre a la universitat francesa de Bordeus-Segalen, cosa que li atorgarà una doble titulació del Màster per part de les dues universitats. El jurat va valorar-ne l’expedient acadèmic, el currícu-

lum i un informe de la Comissió d’Ensenyament d’Enologia de la URV.A l’entrega del guardó van assistir el gerent de Covides, Ricard Gil; el director comercial de Covides i professor associat de la Facultat d’Enologia de la URV, Christo-phe Marquet; la coordinadora del Màster d’Enologia de la URV, Gemma Beltran; el degà de la Facultat d’Enologia de la URV, Albert Mas, i el coordinador d’intercanvis de la Universitat de Bordeus-Segalen, Pierre-Louis

AMB LA BECA COVIDES ES PRETÉN FORMAR ELS MILLORS PROFESSIONALS DEL MÓN DEL VI

Covides i la URV promocionen alumnes del Màster d’Enologia

Teissedre.Aquesta beca és la primera ini-ciativa que Covides i la facultat d’Enologia de la URV organitzen conjuntament després de la signa-tura, el 27 de setembre de 2011, d’un conveni de col·laboració per facilitar l’intercanvi d’informació i desenvolupar activitats per fo-mentar la investigació i la recerca, i millorar la qualitat de vins i ca-ves catalans. La convocatòria per a la Beca Covides 2013 sortirà a l’octubre d’aquest any.

REDACCIÓ


VINS&CAVES

Rosé, de Caves Juvé & Camps. En la categoria de vins blancs s’ha classificat Milmanda 2009, de Bodegas Torres. En total, a Catalunya només han passat a la final 11 vins en la cate-goria d’escumosos, una xifra que

realça, encara més, el prestigi i la importància de la DO Penedès en el territori tant català com espan-yol pel que fa a aquesta categoria de vins. Però en aquesta edició serà difícil que es repeteixi l’èxit de l’anterior, en la qual diversos vins penedesencs van aconseguir el primer lloc de la majoria de ca-

tegories i altres van obtenir la se-gona o tercera posició. És el cas de Iohannes Reserva 2006, de Caves Juvé & Camps, que va guanyar com a millor vi negre amb més de 9 mesos de criança; Parató Pinot Noir 2010, de Bodegues Parató com a millor vi rosat; o Gramona Imperial Gran ReservaBrut 2006, de Bodegues Gramona, com a millor vi escumós. El certamen La Nariz de Oro està compost per set categories de vins: generosos, escumosos,

El prestigiós concurs de somme-liers i vins La Nariz de Oro ha do-nat a conèixer els vins que aniran a la final de la XXIa edició, que se celebrarà entre els dies 15 i 16 de juny a Madrid.D’entre tots els vins participants, catats per més de 400 sommeliers, 8 vins procedents de la DO Pe-nedès han estat classificats per a la gran final. Es tracta dels vins escumosos Reserva de la Propie-tat Oriol Rosell Cava O.R. 2007, de Caves Oriol Rossell; Blanc de Noirs Juvé i Camps Reserva Pi-not Noir, de Caves Juvé i Camps; 1915 by Canals & Munné Gran Reserva, de Caves Canals & Munné; Juvé i Camps Reserva de Familia 2008, de Caves Juvé i Camps; Agustí Torelló Mata Brut Nature Gran Reserva, de Caves Agustí Torelló Mata; III Lustros Gran Reserva 2005, de Bodegues Gramona; Juvé & Camps Brut

8 DELS 11 VINS CATALANS EN LA CATEGORIA D’ESCUMOSOS PROCEDEIX DE LA DO PENEDÈS

Categoria de vinsescumosos:- Reserva de la Propietat Oriol Rosell Cava O.R. 2007, de Caves Oriol Rosell.- Blanc de Noirs Juvé i Camps Reserva Pinot Noir, de Caves Juvé i Camps.- 1915 by Canals & Munné Gran Reserva, de Bodegas Canals & Munné.- Juvé i Camps Reserva de Familia 2008, de Caves Juvé i Camps.- Agustí Torelló Mata Brut Na-ture Gran Reserva, de Bodegas Agustí Torelló Mata.- III Lustros Gran Reserva 2005, de Bodegas Gramona.- Juvé & Camps Brut Rosé, de Bodegas Juvé & Camps.

Categoria de vins blancs:- Milmanda 2009, de Bodegas Torres.

Finalistes penedesencs Nariz de Oro 2012

La DO Penedès tindrà 8 vins finalistes a la final del concurs Nariz de Oro 2012LÍDIA OÑATE

blancs, vins negres amb menys de 9 mesos de criança, vins negres amb més de 9 mesos de criança, vins dolços, i destil·lats (una de ginebra i l’altra de roms). Abans d’arribar a la final, des del passat novembre s’han reali-tzat un circuit de semifinals per les següents ciutats espanyoles: Bilbao, València, Barcelona, Ma-drid, Santiago de Compostel·la i Màlaga, d’entre les quals s’han se-leccionat els vins més prestigiosos del moment.


LLIBRES

Qui, davant una situació on es requereix una tercera part, no ha dit “jo tinc un contacte” o “jo conec algú que podria aju-dar”? Tal vegada el seu amic de l’ànima li va presentar el que avui és el seu soci en l’empresa o el seu millor client. Tots te-nim contactes, i tots ens en va-nagloriem. Però ens atrevim a gestionar aquests contactes de

forma conscient per construir i desenvolupar vincles que supo-sin un benefici mutu?El networking o gestió de con-tactes no és simplement un acte social, sinó que és una habilitat fonamental tant en el plànol personal com en el professional. Una xarxa de contactes efectiva pot obrir portes, accelerar can-vis en la carrera professional,

resoldre conflictes o situacions complicades, o fins i tot trobar-nos parella. És tan important que deixar-ho a la mera sort és gairebé una bogeria.Amb El éxito en seis cafés podrà treballar les seves dues dimen-sions fonamentals: un enfo-cament sistemàtic i conscient de la seva gestió de contactes mitjançant el qual avaluarà la qualitat de la seva xarxa actual i engegarà nous comportaments per millorar-la; i una dimensió més abstracta, que li ajudarà a comprendre els factors que

condicionen tot tipus de re-lacions personals i quin tipus d’emocions i estructures entren en joc.Replet de consells, exemples pràctics i les experiències en primera persona d’algunes de les personalitats empresarials més destacades del país, l’autora construeix una obra imprescin-dible i pionera al nostre mercat que, sens dubte, li farà veure la seva xarxa de contactes perso-nal des d’un punt de vista molt diferent del que pugui tenir fins al moment.

Contra la culturadel subsidioMARC VIDALGESTIÓN 200017,95€

Als Estats Units els estudiants d’Economia volen crear la seva empresa. A Espanya aspiren a ser funcionaris. Què és el que està succeint? Per què està tan arrelada la idea de viure de l’estat? Els polítics se serveixen del pou sense fons de la hisenda pública i nosaltres exigim sub-vencions sense ser conscients del cost que tenen.

Vidal carrega contra aquesta actitud empobridora. Posa els punts sobre les is i assenyala els culpables del fet que siguem el país amb un dels índexs més alts d’intervencionisme, amb més traves per a la creació d’empreses i amb menys em-prenedors de l’OCDE. Arre-met contra el que crida mi-croburgesia low cost, ciutadans

conformistes sense ambició per créixer. No obstant això, també dóna les claus per sortir d’aquest anquilosament, divulgant les característiques de l’esperit em-prenedor i les polítiques que haurien d’implementar-se per-què Espanya sigui un país amb iniciativa.Marc Vidal és analista econò-mic, especialitzat en Nova Economia. Actualment és soci director de Cink, empresa pionera a Europa en la gestió professional de xarxes socials i col·labora en mitjans de comu-

nicació caracteritzant-se per la seva gran intuició i visió global de l’actualitat socioeconòmica. El seu blog és un dels més se-guits en llengua castellana i va ser guardonat amb el tercer premi dels EuroBlogs Awards al millor blog europeu de 2009.És membre del grup d’investigació en el projecte Tendencias Nueva Economía de la Universitat Politècnica de Madrid i director del post-grau en Community Manager & Social de la Universitat de Barcelona.

El éxito en seis cafesPINO BETHENCOURTGESTIÓN 200019,95€

Un llibre polèmic que critica amb vehemència l’estat paternalista

Un llibre per construir relacions de confiança i un networking efectiu

En psicologia, el terme resi-liència es refereix a la capacitat dels subjectes per sobreposar-se a períodes de dolor emocional i traumes. Quan un subjec-te o grup (animal o humà) és capaç de fer-ho, es diu que té una resiliència adequada, i pot sobreposar-se a contratemps o fins i tot resultar-ne emfortit. Actualment la resiliència és

considerada com una forma de psicologia positiva, no enqua-drant-se dins de la psicologia tradicional. En definitiva, la resiliència és la clau per tenir una vida saluda-ble i productiva. Basat en el seu profund co-neixement de la nova ciència de la resiliència, el Dr Al Siebert explica com i per què algunes

persones són més resistents que unes altres i com pot aprendre’s a ser resistent a qualsevol edat.Mitjançant anècdotes, exercicis i exemples, el Dr. Siebert de-talla un original programa en cinc etapes per incrementar la resiliència. Aprendrà com:• Conservar la salut, l’energia i les emocions positives en els pitjors moments.• Millorar la seva capacitat ana-lítica, creativa i pràctica per re-soldre problemes.• Reforçar la seva confiança, la seva autoestima i el concepte

que té de si mateix.• Desenvolupar els atributs i habilitats concrets característics de les persones molt resistents.• Construir el seu talent per la serendipitat –la capacitat de convertir els accidents i les des-gràcies en esdeveniments afor-tunats i bona sort.Amb aquest llibre li podrà treure partit a la resiliència, li permetrà recuperar-se ràpida-ment dels contratemps, aprofi-tar l’adversitat i enfrontar-se a tots els afers de la vida en gene-ral amb el cap ben alt.

La resilienciaAL SIEBERTALIENTA14,00€

Una poderosa recepta per enfrontar amb fortalesa els reptes vitals


TECNOLOGIA

Comprus interruptus

Passejar, mirar, provar, agafar un producte, però, al final, res. La llibertat que comporta el mitjà en línia a l’hora de comprar fa que, moltes vegades, l’usuari abandoni el site, omplint el carret, però sen-se adquirir res. Per tal de detectar quines són les millors pràctiques perquè això no passi, Multiplica, consultora d’estratègia en línia, màrqueting digital i persuabili-tat, ha dut a terme un informe en el qual ha analitzat diferents sites nacionals i internacionals i ha desenvolupat quins són els prin-cipals aspectes a tenir en compte en el disseny d’una botiga en línia efectiva.- Importància al fet en si de la compraLa compra ha de ser entesa com una experiència i, com a tal, han de quedar clars, en tot moment, els passos que dóna el comprador en ella. Per això, a l’hora d’afegir un producte a la cistella, no ha de quedar en un segon pla, sinó que s’ha de concretar, especificar, etc. Moltes vegades, per no ha-ver introduït de forma correcta les característiques del producte, aquest no s’ha afegit a la cistella.De la mateixa manera, els pas-sos han de ser reduïts i ràpids, com a molt, dos. Les finestres han de carregar-se de forma àgil. Això que a priori, sembla obvi, és un dels motius a destacar de l’abandonament dels compra-dors, un 18% se’n van del site per descàrregues lentes de les pàgi-nes.- Claredat i control en el procésL’usuari ha de ser en tot moment, “amo i senyor” de la seva compra. Ha de conèixer què és el que està adquirint (informació i detall), rebre ajuda si la necessita i perce-bre seguretat i control en el site,

sense distraccions. Per això, els gràfics, missatges, etc, han de ser clars sempre, que no donin lloc a dubtes.Ningú demana les dades a un client abans de comprarHi ha, de vegades, un excessiu zel per sol·licitar les dades de contac-te de l’usuari, fins i tot abans que aquest hagi realitzat la seva com-pra. El registre, s’ha de fer al final, un cop el comprador hagi acabat de manera satisfactòria la seva ad-quisició.

- Formularis humanitzats i in-tuïtiusEls formularis de compra no han de ser interminables, i costosos. Sempre s’hi haurà de buscar la humanització, que siguin més semblants a una conversa, que a un fred qüestionari. Ja que a la botiga en línia no hi ha un de-pendent; cal traslladar una mica d’aquesta naturalitat al procés, oferint ajuda en tot moment i do-tant de facilitat en la manera de pagament.- Cost total, forma de devolució, comprovant i signaturaEl cost total de la compra, despeses de transport, etc. s’han de detallar de forma visible al client. De la mateixa manera, és important que en el moment de fer l’adquisició

El 80% dels usuaris que visiten una botiga online, abandonen el site omplint la cistella de la compra però sense adquirir res

la sensació de seguretat sigui ab-soluta. Cal anar amb compte amb les finestres emergents d’Explorer en què s’adverteix “this page con-tains insecure Elements”. Així mateix, un dels principals motius d’abandonament de la botiga on-line, són els costos de transport. Caldrà evitar-los en la mesura del possible i incentivar l’usuari amb descomptes en compres su-periors.De la mateixa manera, igual que en un establiment on el client s’emporta el seu comprovant, a la botiga online, cal confirmar la compra d’una manera immediata i donar la seguretat que tot s’ha realitzat correctament.- Opció a gravar la compraSi el comprador se’n va de la boti-ga sense comprar res, pot donar-la opció de gravar la seva compra per reprendre-la més endavant. Es tracta d’aprofitar les possibi-litats d’Internet. En una compra física, aquella persona que no-més va a mirar a la botiga i se’n va sense adquirir, no es pot “re-prendre” i induir-lo que finalitzi la seva compra d’alguna manera. No obstant això, en el mitjà en línia sí que es pot fer, per què no aprofitar-lo? D’altra banda, si no s’ha materialitzat la compra, hi ha solucions via mail o publicitat en línia per intentar que ho faci en un altre moment. - El 89% de les dones espanyoles realitzen compres en líniaSegons es desprèn d’un estudi realitzat per Womenalia, la gran protagonista de les compres és la dona. Així el 89% de les dones professionals d’Espanya afirma que realitzen compres a través d’Internet.Una altra de les dades significati-ves de l’estudi és que són les do-nes les que decideixen en un 75% les compres que es realitzen a la llar. Són elles les que gestionen

segueix sent l’ordinador, el mò-bil cobra força perquè el 59% es connecta indistintament des del mòbil o des de l’ordinador.- Massa dades i molt lent a Es-panyaL’intens ritme de creixement a Es-panya del comerç electrònic, tot i que encara lluny dels nivells asso-lits als EUA, segueix, però, llastat per uns procediments de lliura-ment molt rígids, que alenteixen els lliuraments de mercaderies, i a més exigeixen massa dades per-sonals al comprador. Així ho ha manifestat el director general de la multinacional PayPal a Espan-ya i Portugal, Estanis Martín de Nicolás, després que la Comissió Europea (CE) hagi impulsat una consulta pública per facilitar els pagaments per internet, mòbil o targeta a tot Europa.Segons les últimes dades oficials, el comerç electrònic a Espanya va obtenir un nou rècord de factura-ció en el segon trimestre de 2011, en augmentar per novè trimestre consecutiu fins als 2.322 milions d’euros.

i decideixen el que es compra a la casa, en més d’un 60%. De la mateixa manera, a l’hora de com-prar, les dones demanen consell a altres dones en un 29%, mentre que només el 2’7% consulta no-més un home. Més del 67% afir-ma que es deixa aconsellar tant per homes com per dones.D’altra banda, la recerca d’informació, viatges i produc-tes, és el que més ocupa el temps que dediquen a Internet. Així ho afirmen un 95% de les dones pro-fessionals. La consulta del correu electrònic és un altre dels grans bastions en l’ús de la Xarxa, ja que el 63% dedica a aquest me-nester el temps que està connec-tada a Internet.Com a conclusió general de l’estudi realitzat per Womenalia es desprèn que Internet és actual-ment la principal eina de la dona professional en la seva vida diària. De fet, gairebé el 40% l’utilitza de 3 a 4 hores diàries i el 22% es declara com heavy users, amb 8 hores al dia d’utilització. Encara que l’accés majoritari a la xarxa

JOSEP BARELLA

EL COMERÇ ELECTRÒNIC A ESPANYA VA SUPERAR ELS 2.300 MILIONS D’EUROS EL SEGON TRIMESTRE DE 2011

El 30% dels espanyols interrompen el dinar si reben un SMS

El so d’un telèfon mòbil vibrant sobre una taula és semblant al mugit d’una vaca, però en una versió molt més aguda. És per això que és tan insuportable quan enmig d’un àpat distès sona el soroll del infinitesimal moviment

sísmic copejant contra la taula.Per què els éssers humans mo-derns no som capaços de descon-nectar el telèfon mòbil en aquest sagrat acte del dia? La ciència en-cara no té explicacions a aquest misteri. De moment tan sols te-

nim xifres sobre això. Un 30 per cent dels espanyols reconeixen que interrompen una conversa o un menjar quan reben un missat-ge curt de text.La situació era fins avui soste-nible. Desgraciadament amb l’entrada dels nous dispositius d’última generació els menjars s’han tornat un acte, per a alguns, ratllant al insofrible.Els Smartphone permeten la

recepció de correus electrònics i SMS (en altres vies com el WhatsApp) d’una forma total-ment indiscriminada i gratuïta. Si a això li sumem que el 30 per cent reconeix que els àpats i xerrades s’interrompen per la tecnologia, això fa considerar que qualsevol menjar a tres bandes sigui del tot impossible sense les interrupcio-ns. Sens dubte, són inconvenients del nostre món hiper tecnològic.


VIATGES

Sicília, una illa de contrastos

Poques zones del món tenen tants contrastos com aquesta illa medi-terrània situada al sud d’Itàlia i només separada per 3 quilòmetres de l’històric estret de Messina.L’illa ha estat habitada des de la prehistòria i encara es conserven restes paleolítiques i neolítiques. Per aquí han passat fenicis, grecs, cartaginesos, romans, pobles ger-mànics, bizantins, normands... I evidentment tots aquests pobles conqueridors van deixar el seu lle-gat en sòl sicilià, i avui és possible veure vestigis que ens recorden la seva presència a l’illa.Amb tota aquesta història a les seves esquenes no és estrany que estiguem davant d’un dels llocs del món amb més zones declara-des Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.Encara que sigui una illa, Sicília té moltes coses a veure i el visitant acostuma a quedar-se amb la sen-sació que no ho ha vist tot. Una bona forma de recórrer l’illa és fer-ho amb cotxe, cosa que es pot convertir en tot una aventura.Per molt acostumat que s’estigui al caos circulatori de qualsevol gran ciutat, el de la capital sicilia-na sorprèn. Palerm és una barreja entre l’opulència i la decrepitud, en la qual majestuosos edifi cis contrasten amb barris obscurs. La ciutat està tractant de recobrar el seu aspecte del passat, quan fou una esplèndida capital norman-da. D’aquest període, en donen perfecte testimoni el conjunt de la catedral i el palau dei Norman-ni, avui convertit en l’Assemblea Regional de Sícilia, que consti-

la ciutat i ha superat en populari-tat el famós mercat de Vucciria.Molt a prop hi ha Quattro Canti (les quatre cantonades), l’encreuament de la via Maqueda

i el corso Vittorio Emanuele, dos dels carrers principals del centre de Palerm, on la ciutat històrica es divideix en quatre barris tradi-cionals i d’interès per al visitant. Sicília ha guanyat popularitat com a destí turístic de sol gràcies a les seves platges cristal·lines i poc massifi cades al nord. A aquest atractiu, se li ha d’afegir un repertori gastronòmic ric en carns i verdures, ingredients bà-sics de la cuina tradicional local, peixos, dolços i per suposat pasta en innumerables varietats.

L’illa més gran del Mediterrani ofereix per una banda un destí perfecte per a una escapada cultural i per l’altra un lloc idíl·lic per disfrutar de les platges

SICÍLIAPaís:Itàlia

Idioma:Molts sicilians són bilingües, parlen italià i sicilià, una llen-gua romanç amb infl uències del grec, àrab, català i castellà

Població:5.044.900 habitants

Superfície:25.711 km2

Moneda:Euro

Clima:L’illa es benefi cia d’un clima mediterrani, amb hiverns suaus i humits i estius càlids i molt àrids.

Economia:Ben coneguda és la cultura del cultiu de taronges, llimo-nes, mandarines, hortalisses, llegums i fruits. El cultiu de la vinya i la producció de vins són majorment coneguts a l’estranger

Platja cristal·lina

tueixen la millor representació d’art àrab-normand.Aquesta majestuositat con-trasta amb els carrers del barri d’Albergheria, de façanes de-crèpites, però amb un misteriós encant. Aquí ens trobem amb el bulliciós mercat de Ballaró. És el més antic dels quatre mercats de

Plaça Beati Paoli de Palerm

REDACCIÓ

Penedès Econòmic nº8

Documents

Transcript of Penedès Econòmic nº8