Per canviar-ho totDIA · El moviment feminista,que avui prendrà de nou el carrer,és cada cop més potenti obliga els partits a definir-se

FET · A la bretxa salarial del 23,4%s’hi suma que les dones tenen un30% menys de probabilitats de sercontractades que els homes

L’editora d’El Punt Avui i els seus treballadors i treballadores donen suport a la vaga convocadaamb motiu del Dia Internacional de la Dona per reclamar una societat més justa i igualitària, i po-sar fi a les discriminacions per raó de gènere. Aquest suport queda reflectit en l’edició d’avui, enla qual s’ha deixat la meitat de l’espai en blanc en correspondència amb el fet que el cinquanta percent de la plantilla són dones.

P2-5

DIVENDRES · 8 de març del 2019. Any XLIV. Núm. 14931 - AVUI / Any XLI. Núm. 13801 - EL PUNT

1,20€

1115

91-1

1527

83®

3830

24-1

1106

53®

NACIONAL P18

El partit dona un cop d’efecte persubstituir Tardà i l’escull perquèsimbolitza la lluita contra la repressió Junqueras, al Suprem ■ EFE

Junqueras, capde llista d’ERC aMadrid i a Europa

NACIONAL P10-14

La direcciópolicialespanyolajustifica lescàrreguesAl·leguen la resposta“activa” dels veïns

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MARÇ DEL 20192 |

Mobilització sense precedentsDia de la Dona

Com reivindica el lema deles manifestacions femi-nistes d’avui, queden mésde 1.000 motius per mobi-litzar-se i reclamar una so-cietat més justa, però algu-na cosa ha canviat, enaquest últim any. El clampopular del 8 de març del2018, el que va marcar unpunt d’inflexió en la lluitaper la igualtat de gènere,va remoure consciències,va apoderar les dones i vaevidenciar que no existeixuna bretxa entre les con-dicions de vida d’homes idones sinó un esvoranc i,evidentment, els partitspolítics no han perdut pis-tonada. Segons el darrerbaròmetre del CIS, de totsels votants indecisos, el60% són dones, així que jasigui per convicció, perquèveuen absolutament ne-cessari legislar per deixarenrere segles de discrimi-nació, o per necessitat,perquè no poden obviar untema que pot donar tantsvots, el debat feminista haentrat a l’arena política.

“El 8-M de l’any passatva generar un rebuig so-cial tan gran cap al siste-ma masclista i patriarcalque tots els partits políticss’han hagut de definir; defet, el dia 8 a la tarda, ve-ient l’èxit de la convocatò-ria, tots presumien de serels més feministes”, iro-nitza Montse Sanahuja,responsable de polítiquessocials de gènere a la se-

cretaria de dones i políti-ques LGTBI de CCOO deCatalunya. Hi està d’acordla sociòloga Marina Sub-irats, per a qui és “clarís-sim que ha arribat un mo-ment en què tothom ha deprendre partit”, però ma-tisa que això es deu tambéa l’“evolució interna” delfeminisme. Aquesta histò-rica activista, que va diri-gir l’Institut de la Dona alsanys noranta, reflexiona:“El feminisme s’està con-

vertint en un factor políticperquè, de fet, és gairebél’únic moviment socialque planteja un món mi-llor, ja que no només vo-lem ser iguals sinó que vo-lem canviar la societatperquè puguem seriguals.”

Per aconseguir impul-sar aquesta transforma-ció, Subirats dona una im-portància cabdal a l’educa-

ció afectivosexual, bàsicaper construir des de baixun món més equitatiu. Ésper això que assegura:“Mai perdonaré al PP quela prohibissin, per moltque treguin pit ara dientque són feministes, els fetssón els fets.” I és que, comrecorda Eva Gajardo, se-cretària d’igualtat de laUGT de Catalunya, “unacosa és l’estratègia de màr-queting que tenen els par-tits polítics perquè saben

que toca parlar ara de do-nes i igualtat, i l’altra, la se-va història, el que han fetfins ara.” “No em serveixde res –exemplifica, en lalínia de Subirats– que elPP estigui dient que voluna llei d’igualtat, quan ésel partit que sempre s’haoposat a legislar contra labretxa salarial.”

Moviments sospitososEfectivament, el líder delPartit Popular, Pablo Ca-sado, acaba de demanarun pacte d’estat per posarfi a la bretxa salarial, i elseu rival ideològic, AlbertRivera, de Ciutadans, se-cunda aquest any la vagadel 8-M, quan l’any passatno hi donava suport per-què, afirmava el partit,“les dones són més útilstreballant”. Paraules decrítica cap a movimentsd’aquest tipus té la profes-sora de dret constitucio-nal de la Universitat deBarcelona Argelia Que-ralt, que també és directo-ra de l’observatori AgendaPública, amb línia de re-cerca en matèria de gène-re. Com reflexiona, “els

partits d’esquerra, en ge-neral, sempre han estatmés al costat dels drets deles dones, però ara hi hauna utilització bastantburda per part de determi-nats partits”. Posa com aexemple Ciutadans, ques’ha inventat el terme fe-minisme liberal. “La ban-

dera lila té unes bases con-ceptuals ideològiques de-terminades, ni millors nipitjors, però són les seves,no es pot adaptar el dis-curs feminista al discursideològic de cada partit”,adverteix Queralt. Un se-gon avís, fet per totes lesexpertes consultades, és

REACCIÓ · El clam popular contra el sistema patriarcal força els partits adefinir-se DUBTES · Estan en joc molts vots, ja que el 60% d’indecisos són donesEXTREM · L’auge del moviment desperta també les tesis negacionistes

El debatfeminista entraa l’arena política

RedaccióBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MÉS 8 DE MARÇ

Manifestació per la Gran Viafins a la plaça Catalunya

Internet, principal mitjà dedifusió de contingut sexista

Amnistia recordaque la lluita per laigualtat és global

Segons un informe presentatdimarts passat pel ConsellAudiovisual de Catalunya(CAC), internet és el mitjà dedifusió amb més contingutsexista a Catalunya. En pa-raules del president del CAC,Roger Loppacher, “ens tro-bem amb una allau de publi-cacions que reprodueixen es-

Amnistia Internacional ha re-cordat aquests dies que lalluita per la igualtat és un mo-viment internacional. L’asso-ciació destaca la suma a laconvocatòria de dones de pa-ïsos com ara Síria, l’Iran o Xi-le, i reflexiona que en 104 pa-ïsos encara està prohibida,per llei, la paritat laboral.

Manifestació del 8 demarç de l’any passat aBarcelona ■ JUANMA RAMOS

La gran manifestació femi-nista es farà avui a Barcelonasota el lema “Ens aturem percanviar-ho tot”. Hi haurà dosblocs: un de dedicat al movi-ment feminista amb dones,lesbianes i transsexuals quesortirà a les sis del carrer En-tença, i el grup mixt, que sor-tirà a dos quarts de set de la

tarda des de la plaça Espanyapassant per la Gran Via. Estrobaran a la plaça Catalunya,on es faran els parlaments.

La vaga està secundadaper 150 organitzacions femi-nistes i també 550 entitatsde la societat civil, entre ellesels sindicats UGT, IAC, CGT ila CNT.

tereotips de gènere, algunsde gravetat extrema, i que te-nen una difusió massiva”. En-tre aquests continguts, elCAC fa referència a les pàgi-nes que justifiquen la violèn-cia física contra les dones ovídeos que expliquen com hoha de fer un home per pegar ala seva dona. ■

Una dona siriana refugiada,en un descampat ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El govern dePedro Sánchez hafet avenços, peròinsuficients

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El PP vol aralegislar contra labretxa quan ho habloquejat sempre

| 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MARÇ DEL 2019

que el votant no es deixienganyar: per esbrinar siels partits estan a favor dela igualtat cal analitzar lesseves propostes i, en el casque hagin estat en el go-vern, si les han tirat enda-vant o no (i amb quins re-cursos, consensos i nivelld’èxit).

En general, hi ha duespercepcions clares: que aCatalunya el debat femi-nista no ha agafat voladaperquè la crisi política fados anys que ho monopo-litza tot, i que, al conjuntde l’Estat, la legislatura delsocialista Pedro Sánchezha fet avenços, però insufi-

cients. Sánchez va comen-çar amb bon peu, formantel Consell de Ministresamb més dones de la histò-ria (11 d’un total de 17 car-teres, el 65%) i, malgrat elsentrebancs, ha aconseguitimpulsar propostes com elpacte contra la violènciamasclista o l’allargament

de la baixa de paternitat,però no n’hi ha prou. La re-forma dels delictes se-xuals al Codi Penal, la im-plantació de l’educacióafectivosexual a les esco-les, atacar la parcialitat ola temporalitat que tantafecta els sous i la jubilacióde les dones o una llei de

transparència salarial sónreivindicacions priorità-ries. I, com destaca la pro-fessora Queralt, despréss’han de dotar totes aques-tes propostes de continguti recursos. “No només calaprovar lleis, sinó desple-gar-les, perquè si no, es ba-nalitzen; queden molt béal DOG o al BOE, però nosón efectives”, destaca.

No repetir errorsTothom posa com a exem-ple d’errors que no s’hande repetir la llei d’igualtatentre dones i homes, apro-vada a Catalunya fa dotzeanys amb decebedors re-sultats. Estableix que lesempreses més grans de250 treballadors han detenir un pla d’igualtat, pe-rò no s’ha fet res per com-provar si es compleixen i sirealment són efectius, en-tre altres mancances.

Al costat dels partitsque –per ideologia o més omenys oportunisme– de-fensen la igualtat de gène-re, també han agafat vola-da les tesis negacionistes,impulsades per la ultra-dreta a través de Vox o pla-taformes com Hazte Oír,que aquest dies passejaamb autobús el trista-ment famós eslògan de

StopFeminazis. Com re-corda la sociòloga MarinaSubirats, “passa en totmoviment social, quequan és minoritari no fagaire nosa, però quan es faample genera unes reac-cions que es van fent mésfortes a mesura que el pro-pi moviment s’enforteix”.

Sobre la vaga, la presi-denta de Vox a Madrid,Rocío Monasterio, ha as-segurat que les dones es-tan en situació de plenaigualtat, així que no hi hacap motiu per “protestar”.El PP ha decidit finalmentno ser a la manifestacióperquè lamenta que “elspartits d’extrema esquer-ra vulguin monopolitzar”la convocatòria. Podem i elPSOE donen suport a lesreivindicacions. A Catalu-nya, tant el PDeCAT comERC, el PSC, la CUP iEn Comú Podem partici-paran en les mobilitza-cions d’avui, que es preve-uen multitudinàries. Mésenllà de l’ús partidista quese’n pugui fer i el maqui-llatge que es vulgui ven-dre, la demanda d’una so-cietat equitativa que posifi a la discriminació i el pa-timent diari de la meitatde la població no té marxaenrere. ■

Un estudi publicat dimartspassat pel Centre d’EstudisDemogràfics de la UAB (CED-UAB), mostra com la desigual-tat de gènere es fa palesa tanten les parelles en què l’homeingressa més com en les pare-lles en què qui ingressa més ésla dona. Segons l’estudi, la de-sigualtat es produeix ja des del’adolescència, quan les noiesdestinen trenta minuts diarismés que els nois a les tasquesdomèstiques, diferència ques’incrementa fins als 45 mi-nuts entre els 18 i els 29 anys.

En els casos de parelles ambfills menors en què tots dosestan ocupats, la bretxa de gè-nere en treball domèstic arri-ba fins a 1:40 hores, i es re-dueix 15 minuts en els casosen què la dona té un nivell edu-catiu superior a l’home. Els in-vestigadors constaten tambéuna “tradicionalització decomportaments” amb l’arri-bada de nadons; en aquestcontext les mares dediquende mitjana 3,5 hores més atreball domèstic i una més a lacura de les criatures.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

A través d’un vídeo penjat ales xarxes socials, vuit mongesvan anunciar la seva adhesió ala vaga general feminista. En elvídeo reivindiquen la seva pre-sència en la vaga de l’any pas-sat i demanen la fi de la violèn-cia contra les dones, tant dinsl’Església com en la restad’àmbits de la societat.

Diverses mongess’afegeixen a lavaga feminista

Els serveis mínims dictatsper al metro, les línies d’auto-busos i les de Ferrocarrils dela Generalitat són d’un 50%de l’habitual en les horespunta (de 6.30 a 9.30 i de 17 a20 hores) i del 25% la restadel dia. TMB ha anunciat queno pot garantir el funciona-ment del Bus Turístic ni el te-

Les donessón un 11%dels sensellar

Fundesplai ha impulsat unaproposta educativa per a es-coles i esplais que treballa laigualtat de gènere a través deles històries d’algunes brui-xes sàvies injustament trac-tades. El projecte és una re-flexió sobre “dones que vanser executades pels poderspolítics i religiosos”. ■

Fundesplai, per laigualtat de gènereamb les bruixes

La Fundació Arrels recordaque l’11,6% de les personessense llar que viuen al carrera Barcelona són dones. Elsvoluntaris d’Arrels han visitat,des de començament d’any,251 persones que dormen alras a la capital catalana. I el60% d’aquestes dones hanpatit delictes d’odi. ■

Serveis mínims de metro,bus i FGC entre el 25 i el 50%

lefèric de Montjuïc, i FGCtampoc ho fa amb les instal-lacions de les estacions demuntanya i l’explotació deMontserrat. D’altra banda,també es preveuen altera-cions en la circulació deltransport de superfície ambmotiu de les concentracions imanifestacions. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Desigualtat en tots els nivells

Fundesplai va començar laseva iniciativa ■ FUNDESPLAI

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MARÇ DEL 20194 |

Mobilització sense precedentsDia de la Dona

n home abans que una do-na. La discriminació en elmercat laboral començades de la primera trucada.

Així ho constata un estudi en quès’analitzen els resultats desprésd’enviar 5.600 currículums ficticisper a 1.372 ofertes de feina a em-preses de Madrid i Barcelona. Elsprimers a ser convocats a una en-trevista personal van ser homes,sense excepció. En la mateixa igual-tat de condicions, amb currículumsequivalents que només es diferen-ciaven en el sexe, en el fet de tenirfills o no i en el grau de qualificació,les dones quedaven com a darreraopció per ocupar el lloc de treball.“S’ha vist amb l’ordre de les truca-des que hi ha una penalització cap aelles, encara que no tinguin fills i es-tiguin millor formades que els seuscompanys”, indica un dels autors del’estudi, Jorge Rodríguez.

A igualtat de condicions, les do-nes tenen una mitjana del 30% me-nys de probabilitats que les cridinper a la feina quan tenen el mateixperfil. La discriminació per raonsde gènere s’acosta al 40% quan lescandidates tenen fills. “És una do-ble penalització per ser dona i ma-re, mentre que a ells se’ls reconeixque tinguin fills com un plus de res-

Uponsabilitat”, planteja Rodríguez.Segons assenyala l’estudi, la discri-minació de les dones no desapareixdel tot, però sí que es redueix quanels candidats estan millor preparatsper al lloc de feina.

L’estudi publicat per l’Observato-ri Social de La Caixa conclou que ladiscriminació ve motivada sobretotpels estereotips sobre una producti-vitat inferior de les dones, més queno pas prejudicis. “Es dona per fetque ella s’haurà de fer càrrec delsfills i faltarà més a la feina. Tenimun problema social en què s’hand’igualar l’aportació de les tasquesque fa l’home a la casa”, assenyalaRodríguez.

La discriminació laboral entrehomes i dones va més enllà de lesdesigualtats en la contractació, coms’encarreguen de denunciar insis-tentment des dels sindicats.

Tenint en compte que la taxad’ocupació és més baixa per les do-nes, s’ha d’analitzar el tipus de fei-na i la remuneració de les treballa-dores. “Tot ho tenim en contra i enspenalitza. Res canviarà si no es

trenquen els estereotips i es valorenmillor llocs de treball que s’han fe-minitzat i que estan més mal pa-gats”, denuncia la responsable de laUGT, Eva Gajardo. La bretxa sala-rial se situa en el 23,4%, però elssindicats alerten que la xifra es dis-para deu punts quan parlem de so-us més baixos. Segons les xifres, 7de cada 10 persones que cobrenmenys de 1.000 euros són dones.

Les xifres que dona a conèixer enun darrer estudi CCOO assenyalenque hi ha un 23% de les dones tre-ballant a temps parcial, una dadaque en el cas dels homes es redueixal 8%. A l’hora de cobrar les pen-sions, les diferències són del 34%.La responsable de CCOO a Catalu-nya, Montse Ros, reclama més re-cursos per executar les mesures ur-gents aprovades pel govern espa-nyol. “S’han de fer diagnosis a lesempreses, però si no se supervisenamb inspeccions no servirà de res”,indica.

Amb el coixí socialLa igualtat de gènere s’ha d’instau-rar en tots els àmbits, no només enel mercat laboral. “No serveix de resel reconeixement legal si no hi hauna cultura de no discriminació i elcoixí social per després poder re-ivindicar amb èxit els drets de la do-na”, explica l’advocada de Dones Ju-ristes Laia Serra. Sense el suport de

la societat, les denúncies per discri-minació entren, segons Serra, en“una croada legal que porta al fra-càs”. Les juristes i lletrades amb al-tres col·lectius professionals s’hanorganitzat a títol individual i volun-tari per oferir assessorament i es-pais de consulta a les dones coinci-dint amb la jornada d’avui.

La militància dels homesLa manifestació massiva del 8-M del’any passat va ser un punt d’inflexióper als col·lectius feministes i un tocd’atenció a la societat. “Ho tenimmés clar que mai, i les joves que noho tenen fàcil i pateixen l’assetja-ment pugen amb molta força”, afir-ma la presidenta de DonesxFutur,Núria Viñas, que insisteix en el pa-per de l’educació, tant a les escolescom a les famílies, per no repetir itrencar amb els rols sexistes. “Elshomes han de fer militància perquèells estan molt còmodes en la sevaposició i s’han d’implicar per renun-ciar als seus privilegis”, hi afegeixaquesta empresària que lidera l’as-sociació, convençuda que “ara mésque mai” toca avançar en la igualtatde gènere.

“No pot ser que hi hagi diferènciesquan som igual de vàlides i responsa-bles, o fins i tot més que ells, perquèla situació de desigualtat ens portasempre a esforçar-nos més que elsnostres companys”, conclou. ■

Les últimes a trucarINFORME · Un estudi revela que les dones tenen un 30% menys de probabilitats de ser contractades i que abans se sol·licitaun home encara que estigui menys format o tingui fills BRETXA · Més enllà d’una diferència salarial del 23,4% entre homes idones, s’ha de trencar amb els estereotips de gènere i fer complir les lleis per evitar situacions de discriminació laboral

Lleis reals. Elssindicats reclamenque es faci complirla llei d’igualtat ca-talana i espanyola.Altres exemples aseguir serien leslleis pioneres deFrança i Bèlgica iles que fa poc hanestat aprovades aAlemanya i Islàndiaper dotar-se d’unallei de transparèn-cia salarial queobligui les empre-ses a fer accessi-bles els salaris di-rectes i indirectes,així com els criterissalarials i de pro-moció.

RedaccióBARCELONA

Percentatge de candidatscridats a una entrevista de feina

HOMES DONES

10,9%7,7%

HOMES

AMB DOS FILLS

DONES HOMES

SENSE FILLS

DONES

HOMES

QUALIFICACIÓ ADEQUADA

DONES HOMES

QUALIFICACIÓ SUPERIOR

DONES

Segons sexe

Segons sexe i si tenen fills

Segons qualificació de lloc de treball

10,3%6,6%

11,5%8,8%

8,5%4,9%

13,1%10,1%

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Segons les xifres, 7 de cada10 persones que cobrenmenys de 1.000 euros sóndones

| 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MARÇ DEL 2019

Mobilització sense precedentsDia de la Dona

L’any 2011 els Mossosd’Esquadra van registrar521 casos de violènciamasclista fora de l’àmbitde parella. L’any 2018,aquesta xifra es va tripli-car fins arribar als 1.981casos. Tot i que aquestessón dades que estan moltlluny dels casos de violèn-cia de gènere que es donenen l’àmbit de la parella–l’any passat va haver-hi12.877 víctimes peraquest concepte, de lesquals 7 van ser mortals–,l’increment de casos enl’àmbit social i comunitari–que inclou des de les vio-lacions al carrer fins als as-setjaments laborals– ésprou significatiu per il·lus-trar un canvi de tendèn-cia, marcat per més de-núncies fruit d’una majoridentificació i sensibilitza-ció de la violència masclis-ta. Montse Aguilera, tècni-ca del gabinet de seguretatdel Departament d’Inte-rior de la Generalitat, re-corda que a l’última en-questa sobre violènciamasclista feta a Catalunyael 2016, amb una mostrade quasi 10.000 dones, “java sorprendre que hi haviamés dones que reconei-xien haver estat víctimesde violació per part de laseva exparella”. Aquestfet, segons Aguilera, de-mostra que “hi ha una ma-jor sensibilització social,que sumada a les campa-nyes institucionals estàaconseguint que les donesidentifiquin de maneramés clara comportamentsde violència masclista i elspuguin verbalitzar i tambédenunciar”.

Tant és així que el nom-bre de denúncies per vio-lència masclista ha anataugmentant progressiva-ment des del 2009 fins asuperar la xifra de 23.000el 2018. La variació inter-anual de denúncies méssignificativa es va produirentre els anys 2016 i2017, amb un incrementdel 17%, fet que torna aevidenciar, segons remar-

ca Interior, “aquesta crei-xent sensibilització de lasocietat catalana”. Tot i ai-xí, encara s’està lluny deles xifres reals, segons ad-verteix Aguilera, que re-corda que, segons l’últimaenquesta, “només un13,1% de les dones acabenpresentant denúncia”.

Les dades de violènciamasclista de l’any passattambé posen de manifestl’augment de casos entreels adolescents, un fet so-bre el qual estan alertantels experts els últims anys.L’any passat, el 42% de les

víctimes (837 del total) te-nien menys de 20 anys,quan l’any 2011 els casosdenunciats per dones ado-lescents van ser de 210. Defet, aquest fort incrementde denúncies presentadesper adolescents és el queexplica també l’incrementde casos fora de la parella.Pel que fa a l’edat delsagressors, segons les da-des del 2018, quasi el 50%són menors de 30 anys.

Trucades al 900900120L’últim informe presentatper l’Institut Català de laDona sobre la base de lestrucades rebudes al telè-fon contra la violència do-mèstica, el 900 900 120,també posa de manifestaquesta sensibilitzaciócreixent. El 21,8% de les9.325 trucades rebudesles van fer persones prope-res a la dona víctima deviolència masclista. Id’aquestes, un 11% les vanfer els fills. La presidentade l’Institut Català de lesDones, Núria Balada, opi-na que aquestes dadesmostren que “ l’entorn so-cial s’està implicant acti-vament perquè la violèn-cia masclista es coneixmés, i s’identifica més i mi-llor”.

Del total de trucades re-budes, el 99,3% van serper violència masclistapsicològica; el 39% per vio-lència masclista física; el10,8% per violència mas-clista econòmica i el 3,8%per violència masclista se-xual i abusos. Balada vadestacar que les denún-cies per abusos han cres-cut un punt en un any, i ai-xò confirma que “les do-nes s’estan atrevint a ver-balitzar i denunciar elsabusos i les violències se-xuals”. Tot i així reconeixque “moltes situacionsqueden ocultes i tot i elsavenços queda un llarg ca-mí per recórrer. ■

V.P.BARCELONA

Més denúncies de violènciamasclista fora de la parellaa L’any 2018 els Mossos van registrar-ne 1.981 casos, més del triple que el 2011 a Les trucades altelèfon d’atenció a les víctimes confirmen que la violència masclista cada cop s’identifica més

Àmbit de la parella 13.467

Víctimes

2011

12

Fora de la parella 521 -

Morts

12.877

Víctimes

2018

7

1.981 -

Morts

Trucades al 900 900 120. Catalunya 2018

Trucades per sexe

93%Dona

71,1%La mateixadona

26,9%Familiar o

personapropera

2%Professional 35,3%

Exparella

7%Home

Dones en situació de violència masclista per edats

Persona que truca Agressors en l’àmbit de la parella

Taxes de les formes de violència exercida Víctimes de la violència masclista

1,5%Menys de 18 anys

17,9%Entre 18 i 30 anys

38,6%Entre 31 i 40 anys

27%Entre 41 i 50 anys

8,6%Entre 51 i 60 anys

5,8%Més de 60 anys0,6% No consta

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

120,0%

Física Psicològica Sexual Econòmica

39%

99,3%

3,8% 10,8%

FONT: INSTITUT CATALÀ DE LES DONESGRÀFIC: EL PUNT AVUI

FONT: DEPARTAMENT D’INTERIOR

521 -

13.467 12

Víctimes

2011

Moorrtttssss

1.981 -

12.877 7

Víctimes

2018

Moorrttssss

Fora de la parella

Àmbit de laa parella

64,7%Parella

Un de cada quatre condem-nats per violència masclistareincideix. Segons les dadesfacilitades pel Departamentde Justícia de la Generalitat,el perfil dels condemnats a lapresó per un delicte de vio-lència de gènere respon ald’un home (98,2%) amb fills(88,6%). Pràcticament non’hi ha cap que tingui antece-dents familiars d’activitat de-lictiva i la majoria entren a lapresó amb una edat entorn

dels 35 anys, per complir unacondemna curta, d’un màximde dos anys (91,1 %).

El perfil dels penats queno entren a la presó perquècompleixen una mesura pe-nal alternativa és molt simi-lar. La mesura penal alterna-tiva més imposada per delic-tes de violència masclista ésun programa formatiu(55,7%), seguit de la pena detreballs en benefici de la co-munitat (39,3%), amb una

durada d’entre sis mesos i unany.

El govern ha creat l’Obser-vatori Català de la Justícia enViolència Masclista, un òrganque analitzarà la respostadels òrgans judicials, delsserveis penitenciaris, de lajustícia juvenil, de les mesu-res penals alternatives i delservei d’atenció a la víctimaamb l’objectiu de millorar-nel’efectivitat en la lluita contrala violència masclista.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un de cada quatre condemnats reincideix

“Les dones s’estanatrevint a verbalitzar idenunciar abusos i lesviolències sexuals”Núria BaladaPRESIDENTA DE L’INSTITUT CATALÀ DELES DONES

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La sensibilitzaciósocial ajuda a fer queles dones identifiquinmillor els casosd’agressió masclista”Montse AguileraTÈCNICA D’INTERIOR

6 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MARÇ DEL 2019

l’inici d’aquestjudici polític in-

fame, amb les decla-racions dels acusats,semblava que l’acu-sació anava comple-

tament a cegues. Alguns dels mésben pensats cantaven victòria i, fins itot, hi havia qui s’atrevia a lloar la tem-prança del jutge Marchena, que, no hooblidem, és considerat un home deconfiança pels membres del PP. A me-sura que han anat passant els dies ique han aparegut determinats testi-monis és quan es veu on hi ha la tram-pa. Una instrucció feta per càrrecs po-licials que es dedicaven a insultar l’in-dependentisme des de les xarxes so-cials. Una secretària judicial, presen-tada com a víctima traumatitzada,que feia exactament el mateix. Situatsben lluny de la neutralitat funcionarial,el sistema presumeix veracitat als queja venien de casa amb el partit pres. Elfals testimoni és una falta molt greuen la nostra tradició cultural. La Bíbliamateix s’hi refereix diverses vegades.Sentències com ara “No escampis fal-

sos rumors. No vagis a favor del cul-pable donant un fals testimoni”, “Quidiu la veritat proclama la justícia; elfals testimoni, la impostura”, o bé, “Unfals testimoni no quedarà impune, nos’escaparà el qui calumnia”, en són al-guns exemples. És clar que no calanar als textos sagrats per trobar ar-guments, sinó que n’hi ha prou amb lallei vigent, que estipula penes de pri-vació de llibertat per a qui menteixideliberadament en el testimoniatged’un judici. Esperarem asseguts lapresó i la inhabilitació per a qui s’in-venta allaus humanes, llançamentsd’objectes, sent veus de persones queno eren al lloc dels fets i posa paraulesimaginades en boca dels altres. Dadesperfectament comprovables, no passubjectes a interpretacions o opi-nions, de les quals n’esperarem la in-vestigació en una butaca orellera persi ens agafa son. Perquè la llei són ells,que se la fan i se la desfan, que se lasalten quan convé i que la sacralitzencontra qui calgui. Un record especial,avui dia 8 de març, per les preses polí-tiques i les exiliades.

A

Keep calmAndreu Pujol

Fals testimoni

Esperarem asseguts lainvestigació, la inhabilitació ola presó per a qui s’inventaallaus humanes illançaments d’objectes

ots els Nogueras que conec–amb as final– provenen de Dos-rius, Canyamars, Arenys de

Munt..., la zona muntanyosa i centraldel Maresme, amb alguns exemplars ala vessant del Vallès Oriental. Els No-gueras de Mataró hi descobreixen elsorígens per poc que indaguin la memò-ria dels avis. Consol Nogueras va néi-xer a Dosrius el 1882. La família vapassar a Argentona, nucli de més enti-tat, i finalment es va establir a Mataró.Un itinerari habitual. Feminista mili-tant, en les eleccions municipals del1932 va sortir elegida regidora perERC. Era la primera dona que accediaa aquest càrrec i una de les quatre detot Catalunya en aquells comicis. Lavan destinar al que ara en diríem ser-veis socials. “A primera vista, una res-ponsabilitat subalterna”, diu Margari-ta Colomer, la historiadora que ha es-tudiat Consol Nogueras. “S’ha de teniren compte la situació de les personesdesassistides en aquells moments, so-bretot els avis, que depenien de la be-neficència religiosa.” Consol Noguerasva municipalitzar l’assistència, va ferque els avis i les àvies, que vivien en

T

centres separats per molt que fossinmatrimoni, es poguessin reunir. La re-sistència va ser enorme. L’Ajuntamentva caure després dels Fets d’Octubredel 1934. L’alcalde, també d’ERC, i al-guns regidors van ser empresonats.Margarita Colomer no ha pogut docu-mentar que entre ells hi hagués Con-sol Nogueras. Com sigui, el febrer del1936 el govern municipal es recom-pon. Esclata la guerra. Els “serveis so-cials” de Consol Nogueras es fan mésnecessaris que mai: la Clínica l’Aliançaatén els ferits de guerra, l’Hospital, elsinfecciosos, al col·legi dels Salesians hivan a parar els ferits de les Brigades

Internacionals, el col·legi Valldemiatambé és un centre sanitari... ConsolNogueras fuig a l’exili amb un delsseus fills quan sap que les tropes deFranco s’acosten a Mataró. Deixa a laciutat el marit i dos fills, que no veuràmés. Va morir el 1951 a Corenc, propde Grenoble, on està enterrada.

Dimecres ens vam reunir en una sa-la d’actes perquè Margarita Colomerens descobrís Consol Nogueras, que sité un carrer a Mataró poca gent en sapel motiu. Al final va prendre la paraulael seu net, que havia vingut de Greno-ble amb la dona i els fills. Està previsttrobar Nogueras a Dosrius, Arenys deMunt o Mataró, però no a França.

Una altra Nogueras de Dosrius, Mí-riam, del PDeCAT, aspira a una regi-doria a l’Ajuntament de Mataró en lespròximes eleccions. La llista d’ERC,com les dels altres partits, és plena dedones. Mentrestant, el paper de la do-na en la vida pública i laboral torna aser qüestionat per partits semblants ala Falange que en l’època de ConsolNogueras ja treien el cap i es van im-posar amb el règim de Franco. Hi hapolítics catalans a la presó...

“Va ser una deles quatre primeresregidores dones deCatalunya

Vuits i nous

Consol NoguerasManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 7EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MARÇ DEL 2019

Avui es compleixen 44 anysque l’ONU va fixar el 8-M com

a Dia Internacional de la Dona perassenyalar el rumb de la lluita perposar fi a la dominació, la desigual-tat i la discriminació de què són víc-times les dones en la major part delplaneta. També en països com elnostre, on la igualtat està reconegu-da legalment, la discriminació degènere és encara un llast molt pe-sant per a la societat, que es projec-ta de forma injusta en el món labo-ral, amb una profunda bretxa sala-rial respecte als homes, i que adoptaformes tràgiques quan es tractad’agressions sexuals o de la violèn-cia masclista en l’àmbit familiar,amb xifres de morts i de maltracta-ments impròpies d’una societat ci-vilitzada.

L’aplicació de polítiquesd’igualtat en tots els àmbits, des del’empresa fins a l’educació, junta-ment amb l’aprovació de lleis quecombatin les discriminacions, sóneines imprescindibles i inexcusablesper aspirar a una societat justa iavançada. Però també la sensibilit-zació de la societat és fonamental, iaquí és on adquireixen tot el sentitjornades reivindicatives com lad’avui, que preveu mobilitzar mi-lions de dones tant a Catalunya coma l’Estat espanyol, per reclamar co-ses tan bàsiques com la igualtat, lajustícia o els drets humans.

L’Estat espanyol té molta feina enaquest sentit, no només per la xacrade les morts i maltractaments enl’àmbit domèstic o familiar, sinó tam-bé per fets com l’escandalós tanca-ment en fals del judici a l’anomenadaManada, per l’increment de lesagressions sexuals i, en l’àmbit polí-tic, per l’insòlit creixement d’una for-mació d’extrema dreta, ultranacio-nalista i obertament masclista i xe-nòfoba com és Vox, que nega el pro-blema i que aspira a utilitzar el seupes electoral i la seva participació ales institucions per perpetuar-lo.

El 8-M va dedrets bàsics

EDITORIAL

l diari que avui tenen a les mansés un diari diferent. Anòmal.Perquè no és normal que un dia-

ri tingui el cinquanta per cent de lesseves pàgines en blanc. Però tampocho és la situació de la dona No és nor-mal que la vida de moltes dones esti-gui marcada per les desigualtats, laviolència masclista, la precarietat, ol’exclusió social i laboral. Ho saben,que encara ara moltes dones tenenpitjors condicions laborals pel fet deser dones? On s’és vist, això? No ésnormal un diari amb la meitat de lespàgines en blanc, i no ho és la invisibi-litat que encara ara tenen les dones enla nostra societat. Hi ha moltes mane-res, de denunciar aquesta situació. I lad’avui, Dia de la Dona, n’és una. Al dia-ri, com els expliquem a la portada, enshem posat d’acord perquè la nostraadhesió a la vaga i a la protesta d’avuies visibilitzi deixant en blanc el ma-teix percentatge d’espai del diari que

E “

el de dones sobre el total de la planti-lla. El cinquanta per cent. Encaramassa desproporcionat i poc presenten els càrrecs directius. El d’avui és,doncs, i en senyal de denúncia, un dia-ri anòmal, que vol cridar l’atenció.Pensin, però, que encara ho és més lasituació de la dona.

Una situació anòmalaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

L’escriptora acaba de publicar la seva última no-vel·la, El fibló, en què tracta les essències de la fa-mília i els seus secrets. Soler ha aconseguit, en laseva trajectòria literària, premis com ara el Ra-mon Llull (2013) per L’estiu que comença o el Pru-denci Bertrana (2008) per Petons de diumenge.

PORTAVEU DE LA COORDINADORA VAGA FEMINISTA

Nova novel·la

El Dia Internacional de la Dona Treballadora torna-rà a ser una gran mobilització en defensa de laigualtat i els drets de les dones. Vaga Feminista li-dera la mobilització amb l’ambició de repetir i am-pliar l’èxit que ja va tenir la de l’any passat, ara so-ta el lema Ens aturem per canviar-ho tot.

-+=

-+=

Segon premi RaholaTura Soler

Mobilització importantDolo Pulido

-+=

Sílvia Soler

La periodista d’aquest diari va ser proclamadavencedora de la categoria al millor treball infor-matiu o divulgatiu en premsa del premi Carles Ra-hola pel recull d’articles sobre el doble crim alpantà de Susqueda. Aquest és el segon cop queSoler guanya el guardó.

PERIODISTA D’EL PUNT AVUI

ESCRIPTORA

De reüllAdela Genís

http://epa.cat/c/fqc9ko

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MARÇ DEL 20198 | Punt de Vista |

1any

Diada de la Dona mésreivindicativa que mai, ambvaga i manifestacions arreu. Lamobilització depassa l’àmbitlaboral.

10anys

20anys

Un any després del 9-M, la crisii la solitud al Congrés handesgastat la imatge deZapatero, que busca aixopluc al’agenda internacional.

La mort sorprèn StanleyKubrick, un dels directors decinema més creatius i originals,mentre acabava el seu últimfilm.

Es planten Estrella minvant Per sorpresaTal diacomavui fa...

“

Assumpció Cantalozella. Escriptora

TribunaFull de rutaImma Merino

Presos polítics aCatalunyab En ple segle XXI ens tro-bem a Catalunya amb pre-sos polítics. Costa d’enten-dre la repressió brutal queestem rebent per part del’Estat espanyol. Aquestsdies s’estan jutjant nou delsnostres dirigents polítics,per haver organitzat un re-ferèndum d’autodetermina-ció. Per aquest fet fa mésd’un any que estan en presópreventiva. El nostre presi-dent legítim Carles Puigde-mont està exiliat a Brussel-les. Sis consellers més delgovern català van prendretambé el camí de l’exili.Aquesta repressió és degu-da a la inamovible posiciódel govern central, que nopermet que el poble catalàdecideixi sobre la seva inde-pendència.

La setmana passada vandeclarar com a testimonisl’expresident espanyol Ma-

riano Rajoy, l’exvicepresi-denta i l’exministre de l’Inte-rior. Van respondre a lespreguntes dels advocats de-fensors dels presos políticsamb una gran mancança deveracitat. Referent a unescàrregues policials despro-porcionades (amb més demil votants ferits), van res-pondre que no tenien conei-xement dels dispositius po-licials. Tampoc reconeixienla violència per part delscossos de seguretat, tot ique les imatges de tal sal-vatjada van fer la volta almón. Una de les víctimes vaperdre un ull, a causa d’unapilota de goma disparadaper un policia, quan a Cata-lunya aquestes armes estanprohibides.

Els polítics catalans al’exili estan internacionalit-zant aquesta causa, ja que aEspanya li interessa fer invi-sible aquesta gran injustí-cia. Un dels nostres lemesés: “Escolta, Europa”, ja que

sembla que la UE està mi-rant cap a una altra banda.Als lectors d’aquest mitjàde comunicació els convi-daria a llegir l’informe queacaba de publicar el consellde drets humans de l’ONUenvers aquest judici. Hi acu-sen les autoritats espanyo-les de vulnerar els drets hu-mans, i parlen de deficièn-cies en aquest judici. Moltespersones demanem l’abso-lució dels nostres polítics iuna solució democràticaque ens permeti escollir elnostre futur.LOLA SALMERÓN, escriptoraBarcelona

K-pop aBarcelonab El K-pop és un gèneremusical de pop coreà, moltfamós actualment entre elsjoves. Tan famós que té unazona només dedicada a ai-xò, la zona friqui, que és unlloc ple de botigues

d’aquesta temàtica (situadaal costat de l’Arc de Triomf).A més, al maig ve un grupmolt important, Blackpink,format per quatre noies.

Volíem parlar sobre lagran expansió que aquestha tingut, gràcies a BTSamb DNA. Aquest grup téun gran impacte aquí des defa un temps. És per aquestmotiu que no entenem perquè els mitjans de comuni-cació no parlen més sobreaquest tema. Creiem que ésbastant interessant, quemolts adolescents n’estancaptivats.

Si mai no heu escoltataquest tipus de música,aquí teniu algunes recoma-nacions: Tempo (EXO), Lo-ser (Big Bang), Egotistic(Mamamoo), Valkyrie(Oneus), Say my name(Ateez), Butterfly (Loona),Shoot me (Day6) i Beautiful(Monsta X).LARA AVIA I LUCÍA ELENABarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 9EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MARÇ DEL 2019

SísifJordiSoler

ivendres vinent, 15de març, farà 80

anys que a Girona vaser afusellat Carles Ra-hola, erudit, funcionari,periodista que ha do-

nat nom al premi d’assaig més presti-giós de Catalunya. Publicava a L’Auto-nomista, diari d’esquerra catalana mo-derada estudiat pel professor LluísCosta en un llibre ara reeditat. Raholaescrivia quan sortia de la feina a la Di-putació. Allí va ser detingut pels rebelsde 1936. Havien tardat dos anys i mig avèncer. Rahola no va fugir cap a Fran-ça. Tenia la consciència neta. No haviacomès ni violències ni delictes. El vancondemnar a mort per tres articles pa-

triòtics i pacifistes, en la línia del seumestre Joan Maragall. El Tribunal del’estat de dret va dictar una sentènciasàdica recolzat en tres escrits innocusaportats per fiscals i acusadors inep-tes, dropos i rancorosos. És una per-versió de règims autoritaris. En judicispolítics contra demòcrates, la dignitat,la tenen els acusats; i la ignomínia, fis-cals i acusadors que ignoren que a lapresó es pot preparar una defensa no-ble mentre ells “toman copas con losamigos”. Abans de morir, Rahola va en-viar als seus (Rosa, Ferran, Maria, Ca-rolina) aquesta nota: “Podia anar-me’n. Com que no he fet cap mal i hecregut en la justícia, he estat ací, per aservir a la nació. Us he sacrificat, mu-ller i fills! Perdoneu-m’ho! Perdo-neu-m’ho!” El seu cas exhorta a aturartota violència, inclosa la judicial, dequè, avui, Dia de la Dona, cal recordarque en són víctimes físiques o emocio-nals mares, parelles, filles i netes.

D

De set en setJosep Maria Casasús

Rahola màrtir

En judicis polítics contrademòcrates, la dignitat,la tenen els acusats

Caddy Adzuba, ACTIVISTA, ADVOCADA I PERIODISTA CONGOLESA

“La violació és una arma de guerra i el cos de la dona, uncamp de batalla”

La frase del dia

“El tot o res ésun camí que potacabar polaritzant lasocietat perincapacitat oincompetència de lagestió pública

a complexitat de les relacions so-cials, característiques personals, si-tuacions i circumstàncies forcen a

aprendre a simplificar, a liquidar. La socie-tat líquida global n’és el seu gran i pitjor ex-ponent, però en molts altres ordres de la vi-da no hi ha altra manera millor de confron-tar situacions. Aquesta percepció de la im-periositat de prendre decisions reflecteixen tot cas la voluntat de transaccionar fetsi trets en bé de quelcom modulable, adap-table, més manejable. A la política públicael granulat no ha arribat encara i moltesdecisions es prenen amb informació gro-llera: es supera o no una determinada ren-da, la grandària és més gran que un deter-minant llindar, ultrapassa una data fixa-da. No hi ha grisos: o blanc o negre. Sensemulticriteri, sense ponderar dimensions,sense variables multidimensionals, tan re-als a la vida mateixa de persones, circums-tàncies i modalitats.

LES DISFUNCIONS de mantenir l’alternati-va actual, de situacions segmentades, ca-dascuna des d’una lògica diferent i senseun algoritme compartit són enormes. Nogranular vol dir prendre decisions bastesdel tipus “entra / no entra” (per exempleen les prestacions públiques sanitàries): sientra, és totalment gratuït; altrament elcost complet l’ha d’assumir l’usuari. L’edatcom a barrera n’és un altre: així a l’edat dejubilació, sense granular la possibilitatd’una jubilació prèvia o posterior. O tot ores. O pensió o a continuar cotitzant, redu-int així, és clar, la possibilitat d’amortitzarunes contribucions que no per més eleva-des allargaran l’esperança de vida. Ho ve-iem també en els mínims elegibles: supe-rar en un euro la renda que es guanya tre-ballant en pot disminuir molts de subven-ció o simplement et deixa de fer elegible. Al’empresa, passar de cent treballadors od’un determinat volum de vendes marcatot un escenari sindical o fiscal de maneraradical. Mantenir-se com a Pime per fruirde cert aixopluc implica un desincentiuque actua com a fre perquè l’empresa crei-

L xi. Graus i nivells a l’hora de baremar unapersona funcionalment dependent estanmarcats per un estàndard únic: un puntmés o menys fan per prestacions força di-ferents. Tot això atorga drets i deures ambresultats incerts per a aquells beneficiarisque sovint només divergeixen marginal-ment. O és que amb 49 punts no és moltmés proper a 51 que a 24, però ambdós escategoritzen com a diferents al voltant deltall de 50? Aquests salts, discontinuïtats,blancs/negres suposen de fet una pèrduagran d’informació i de sensibilitat per to-nalitats, situacions, circumstàncies quesón a la realitat força contínues.

CONTRA AIXÒ, cal fer espavilar la gestió pú-blica. A la sanitat s’estableix el costum desi entra o no entra en catàleg un medica-ment: si entra, el proveïdor toca el cel, jaque té el finançament garantit; altramentés l’infern de l’aleatorietat del màrquetingper mirar d’aixecar la disposició lliure apagar entre els consumidors; d’aquí que lapressió, lobbies, corrupteles per entrar alcel siguin enormes i de cost benefici nor-malment favorable. A les agències d’ava-luació de noves tecnologies, si el beneficide la prestació no supera un determinatcost, aquesta es considera exclosa. No perefectivitat, sinó a causa d’un cost conjun-turalment no assumible per les finances

públiques. En la mesura que en una “so-cietat lliure” el que l’estat no dona no restaprohibit, el no copagament és pagament,de fet, per al cent per cent. A les pensions,l’experiència mostra que cal granularpunts de drets de manera contínua ja queen la decisió hi intervenen molts factorsinterrelacionats que tenen el criteri únicde decisió en el benestar de l’individu i enel social a l’hora de valorar conjuntamentaspectes intra i intergeneracionals, talscom la llargada de la carrera de cotitza-cions, les bases per les quals es contri-bueix, les puntes i els valls dels guanys alllarg de la vida, les diferències en el cost del’esforç per sufragar-les, la consideraciódels guariments a la llar o maternitat, elscanvis a l’esperança de vida, a la bona sa-lut per continuar o no treballant i en dife-rent ritme i tipus de treball... i sempre desdel gradient social que el tipus d’educaciómarca. A més, en els sistemes de protec-ció social moderns, la justícia de rendesentre actius i pensionistes demanda ajus-tos en els equilibris intergeneracionalsdavant dels impactes demogràfics i deproductivitat.

GRANULAR, VALORAR NOCIONALMENT ovirtualment, graduar continuadamentpermet, finalment, reescalar el valor delspunts, en vista dels recursos disponiblesfent sostenible el seu finançament, tant ales verdes com a les madures, fent-neigualment a totes les parts partícips. Es-tem parlant així de continuïtat contra ladiscreció (en el sentit de les variables dis-cretes, dicotòmiques). El “gra fi” és per ai-xò el terme més adient, que ve de la foto-grafia: com més fi, millor definició i menyspercepció de “pèrdues informatives”. Pe-rò l’assoliment d’unes imatges de gra fi es-tà naturalment associada a qüestionsd’exposició (temps), llum (informació) imoviment (actuar i no només parlar).Granular permet també cohesionar mi-llor: el tot o res és un camí que pot acabarpolaritzant la societat per incapacitat oincompetència de la gestió pública.

Guillem López Casasnovas. Professor a la Universitat Pompeu Fabra

Aprendre a granularTribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MARÇ DEL 201910 |

El Parlamentaprova investigarels excessos dela monarquiaespanyola

La intersindical CSCobté la majorrepresentativitatentre elstreballadors públics

Novacomissiód’investigacióa Catalunya

Eleccionssindicalsentre elsfuncionarisNacional

Els màxims comanda-ments de la policia espa-nyola i de la Guàrdia Civil aCatalunya van tornar a cri-ticar la “passivitat” delsMossos d’Esquadra per noajudar-los a aturar el refe-rèndum d’autodetermina-ció, malgrat que alhoravan admetre que “seriamolt complicat” executar-ho. Ho van exposar ahir,en la tretzena sessió del ju-dici al Tribunal Suprem, iper tapar la seva actuaciópolicial desproporcionadai mantenir el relat de vio-lència a Catalunya, vanculpar els veïns concen-trats als punts de votacióde l’1-O, dels quals van as-segurar que en certs casosla seva actitud es va con-vertir en “virulenta” quanarribaven les unitats poli-cials. Un comissari delsMossos, però, va asseguraral tribunal que van alertartant el govern de Puigde-mont com els responsa-bles espanyols que dur an-tiavalots a les escoles erauna provocació i un xoc,com va passar en un cente-nar de centres.

El llavors comissari dela policia espanyola a Cata-lunya i ara jubilat, Sebas-tián Trapote, i el generalde la Guàrdia Civil ÁngelGozalo, ascendit a tinentgeneral després de l’1-O,van coincidir a relatar unexagerat ambient de con-frontació a les ciutats i po-bles catalans dies abans del’1-O, i tots dos van usar laparaula “virulència”. El ge-

neral Gozalo va arribar aqualificar de “llenguatgeprebèl·lic” els lemes amb laparaula “defensa” delscentres de votació.

Per primer cop, tots doscomandaments van des-velar que, per encàrrec delsecretari d’estat de Segu-retat, José Antonio Nieto,van fer un pla B, “en el casque els Mossos no actues-sin, i intervenir sols”, i, ésclar, d’amagat de la policiacatalana. Van detallar quetots dos cossos es van re-

partir Catalunya “per lesdemarcacions que tenienantigament” abans deldesplegament de la policiacatalana. A dos quarts deset del matí de l’1-O, enveure força veïns concen-trats als punts de votació(vigilància feta per unitatsd’informació i que tambéespiaven els Mossos, alsquals han denunciat defer-ho contra ells), els co-mandaments van trucar aNieto i aquest els va donarel vistiplau d’entrar a les

escoles, amb els antiava-lots, equipats amb escuts iporres. “Era molt difícilconjugar la seguretat col-lectiva i el mandat judicial.Els Mossos van prioritzarla seguretat ciutadana”, vaadmetre el comissari Tra-pote al Suprem.

El balanç de la policia es-panyola, segons Trapote,va ser l’entrada en cin-quanta punts de votació,que no van poder tancar,com també ordenava lamagistrada del TSJC. La

seva distribució va ser: 27centres a Barcelona, 9 aGirona, 7 a Lleida, 7 a Tar-ragona, un a Sabadell i un al’Hospitalet de Llobregat.Precisament, d’aquestapoblació l’advocat Jordi Pi-na va preguntar al comis-sari si sabia que la policiava marxar després de par-lar amb l’alcaldessa socia-lista, i Trapote, és clar, hodesconeixia.

Pel que fa a lesionats, elcomissari va indicar queun total de 65 agents de lapolicia espanyola van patircontusions i va explicarque davant la resistènciatrobada a l’escola FEDACd’Horta de Barcelona vandesistir d’entrar-hi. Pinava recordar-li que l’accióen aquest centre està sotainvestigació judicial perexcés policial. També vapreguntar al comissari sivan intentar entrar en unaescola privada, no recolliten el mandat judicial, i siho van fer perquè era onanava a votar l’expresi-dent de la Generalitat Ar-tur Mas. El penalista tam-

poc va obtenir una respos-ta clara. A preguntes del’advocat Andreu van denEynde, el comissari va as-segurar que no van inten-tar fer tasques de mediacióen cap centre perquè l’acti-tud dels concentrats erahostil i estaven “organit-zats”.

El general de la GuàrdiaCivil també va relatar eldispositiu dels seus agentscom si fos una odissea, i nopas que s’enfrontaven aciutadans no armats i queposaven els seus cossosper fer les ja popularitza-des per la fiscalia “mura-lles humanes”. Gozalo vaindicar que podien escollirentre “1.503 punts de vo-tació” i –va admetre– quesabien que “arribar a totsera una utopia”. Va preci-sar que 55 agents van patircontusions, i va relatar“maniobres actives” con-tra els agents a Sant Este-ve Sesrovires, Sant Carlesde la Ràpita i a Igualada,“on hi havia bombers uni-formats” al costat dels ciu-tadans.

ACCIÓ Els comandaments de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil justifiquenles càrregues per la resposta “activa” dels veïns per protegir els centres de l’1-Oamb els seus cossos AVÍS Els Mossos van alertar el govern de “risc” de violència

RedaccióBARCELONA

“Virulència”ciutadana

L’endemà d’una pel·lícula de por quetenia com a protagonista Montserratdel Toro a la recerca d’un helicòpter al’Eixample, el Suprem va programarahir una pel·lícula de gènere policíacd’aquelles en què els personatges notenen matís: o són bons o són dolents.Com en la Cançó trista de Hill Streetque als anys vuitanta acostava la vidadels agents al públic que no viu amb elso de les sirenes, el cap policial Sebas-tián Trapote i el cap de la Guàrdia CivilÁngel Gozalo van relatar el dia a dia al’oficina per evitar el referèndum de l’1-O com a bons de la trama davant d’undolent oficial i absent contra el qual valtot gràcies a la permissivitat del realit-zador Manuel Marchena: el major delsMossos Josep Lluís Trapero. “Ens la te-nien votada; vam tenir 131 mostres dedesafecte a la Guàrdia Civil”, va dir Go-zalo en una frase melancòlica però queés absolta pel Codi Penal perquè caparticle obliga a professar afecte.

La cançó trista de Trapote i Gozalonomés té un altre bo, Ferran López, pe-rò és un bo instrumental: no ho és perell mateix sinó en la mesura en quèpermet accentuar la dolenteria del seusuperior Trapero. “Afirmatiu”, respo-nien els dos bons de la pel·lícula al fis-cal com si parlessin a través d’un wal-

llllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

EL C

ONTR

APUN

T Cançó trista de Trapote i Gozalokie talkie quan els preguntaven per unindici contra el major dels Mossos. Pera qui va ser un dia difícil era per a Ja-vier Ortega, l’advocat de Vox, a qui elguió li reservava restar assegut i ferpreguntes als testimonis quan el seupersonatge està creat per abraçar elsuniformats sense necessitat de diàleg.

Fidel al gènere, la pel·lícula policíacade l’1-O tenia un final hollywoodià enquè els bons –Trapote i Gozalo– volensubstituir els dolents –els Mossos.“Escolta, que posem en marxa el pla B”,els va dir Diego Pérez de los Cobos aTrapote i Gozalo a les vuit del matí del’1-O com si fos Charlie parlant als seusàngels. I els actors del pla B no escati-men girs escènics per fer plorar. “Sical perquè la situació ho requereix,s’utilitza material antidisturbis”, va direl policia Trapote quan Jordi Pina li pre-guntava per l’ús de pilotes de goma.“No era gas pebre, era un esprai de de-fensa, i la seva funció és incomodar elciutadà per apartar-lo”, revelava elguàrdia civil Gozalo sobre l’atac ambgas de l’1-O a Aiguaviva. Al final de lapel·lícula sortia el mosso Manel Cas-tellví i aviat vindrà Trapero, però la pel-lícula del Suprem no deixa passar undia sense decantar l’empatia del públic.■ DAVID PORTABELLA

Els comandaments policials,l’excomissari Trapote, el coronel Gozalo i elcomissari Castellví, ahir al Suprem ■ EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MARÇ DEL 2019 | Nacional | 11

Visualitzar-lesL’APUNT tualitat política, econòmica i social, sense les quals el

diari s’atura: Elena, Emma, Eva, Laia, Marga, Marta,Mayte, Mireia, Rosa Maria, Tura i Virtudes.

Carles Sabaté

La secció de Nacional acostuma a ser coordinada perla periodista Anna Serrano i pel qui signa aquest in-complet Apunt. Serveixin aquestes ratlles com a reco-neixement a la professionalitat de la meva companyade feina amb qui compartim la tasca de posar en co-mú i valorar les notícies i els reportatges, i també deles periodistes de Nacional que s’encarreguen de l’ac-

Interrogat per Pina “sialgun membre del cos ar-mat va usar gas pebre con-tra veïns amb mans alça-des”, el coronel Gozalo hova negar i es va ofendre, totassegurant que no està enl’equipament de la Guàr-dia Civil aquest material.En citar-li el cas d’Aiguavi-va, el comandament vaaclarir que hi ha unitatsque tenen gas lacrimogenque s’usa en casos de de-fensa, tot i que va validarque el fessin servir contraels ciutadans concentratsen aquella població gironi-na, actuació que també es-tà denunciada als jutjats.

La gran mobilitzacióciutadana per l’1-O era es-

perada per tots els respon-sables policials. Els co-mandaments de la policiaespanyola i de la GuàrdiaCivil eren coneixedors del’ambient que es respiravaa Catalunya, i van admetre

que tenien una unitat quecontrolava les xarxes so-cials. El comissari ManelCastellví, llavors cap de laComissaria General d’In-formació dels Mossos, en

dies previs a l’1-O també ha-via informat de la gran mo-bilització ciutadana els cos-sos espanyols, com va deta-llar ahir en la seva declara-ció al Suprem.

Castellví, amb una inter-venció massa dubitativa(sobretot a parer de les de-fenses), va exposar als setmagistrats que es van re-unir amb el president Car-les Puigdemont, el vicepre-sident Oriol Junqueras i elconseller Quim Forn, a fi-nals de setembre del 2017 iels va exposar els “riscos”de mantenir l’1-O. “Vaig ex-posar-los que hi havia el pe-rill que integrants de l’inde-pendentisme radical esbarregessin als centres i hi

hagués trencadissa de vi-dres i així.” Va afegir qued’aquella reunió en va sor-tir “frustrat” en no convèn-cer els líders polítics. “Elpresident de la Generalitatem va dir que tenia un man-dat popular que havia decomplir, i nosaltres vamdir-los que compliríem l’or-dre judicial”, va exposarCastellví en una clara de-fensa del cos policial català.Per segona vegada, el majorTrapero ho va tornar a in-tentar, segons el comissari.

Castellví també va dei-xar clar al Suprem queva comunicar als respon-sables espanyols el xoc quees produiria si els concen-trats als centres de l’1-Oveien aparèixer agents,sense mediadors com te-nen els Mossos des del2012, i amb antiavalots.“Tots ens vam equivocar enels pronòstics; i hi va haveruna gran mobilització ciu-tadana”, va admetre el co-missari, que ha de tornardilluns al Suprem per res-pondre a les preguntes deles defenses. ■

“Tots els operadorssabíem que seria undia molt complicat. Hiva haver individusamb alta virulència”Sebastián TrapoteEXCOMISSARI DE LA POLICÍANACIONAL (CNP) A CATALUNYA

“El president de laGeneralitat ens va dirque no podiadesconvocar l’1-O, ivaig sortir-ne frustrat”Manel CastellvíCOMISSARI DE LA COMISSARIAD’INFORMACIÓ DELS MOSSOS

El major dels Mos-sos, dijous que veb El major dels Mossosd’Esquadra, Josep Lluís Tra-pero, ha estat citat a decla-rar com a testimoni al Su-prem dijous vinent. Traperoestà processat a l’AudienciaNacional per rebel·lió pelsfets del 20-S i de l’1-S, i espodria acollir al seu dret ano declarar per no patir in-defensió. El mateix dia tam-bé hi està citat a declararcom a testimoni el jutgeSantiago Vidal, que alhoraés investigat al jutjat d’ins-trucció 13 de Barcelona, i espot acollir a no declarar. Pre-cisament Vidal ha demanattornar a declarar en aquestjutjat, i la magistrada l’ha ci-tat pel 22 de març.

Baños i Reguant, ci-tats al TSJCb El lletrat del Tribunal Su-perior de Justícia de Catalu-nya (TSJC) ha citat per alpròxim 19 de març els exdi-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Al centre d’Aiguavivano és va usar gaspebre, però sí un tipusgas lacrimogen perpoder actuar”Ángel GozaloGENERAL DE LA GUÀRDIA CIVIL ACATALUNYA

putats de la CUP AntonioBaños i Eulàlia Reguant percomunicar-los la multa de2.500 euros que els va im-posar el Suprem per haver-se negat a declarar com atestimonis a les preguntesde Vox. Segons va informarahir el TSJC, aquell dia se’lsadvertirà que tenen cincdies per presentar recurs ala mateixa instància. A més,el Suprem va acordar con-cedir cinc dies de termini alsdos testimonis perquè re-consideressin la seva posi-ció, sota l’advertència que,si no ho fan, es deduiria tes-timoni contra ells per un de-licte de desobediència.

Del Toro, al jutjat perles seves imatgesb La lletrada de l’adminis-tració de justícia del jutjatd’instrucció 13 de BarcelonaMontserrat del Toro va de-nunciar ahir al jutjat deguàrdia la difusió de les se-ves imatges a les xarxes.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Trapero, citat al Suprem el dia 14

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Van dissenyar unpla B per actuar abanda dels Mossosi el van executar

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MARÇ DEL 201912 | Nacional |

3854

38-1

2061

82Q

1610

24-1

2055

70L

Generalitat de CatalunyaDepartament de Territorii SostenibilitatSecretaria GeneralSubdirecció General deProjectes i Expropiacions

EDICTEd’1 de març de 2019, pel qual es dona publici-tat a la resolució que assenyala dies per a laredacció d’actes prèvies a l’ocupació de lesfinques afectades d’expropiació per l’execuciódel projecte: FGC Camarasa: “Projecte de su-pressió de Pas a Nivell núm. 24 al PK 37+560de la línia Lleida – la Pobla de Segur delsFGC. Camarasa”, del terme municipal de Ca-marasa.Atès que s’ha publicat la relació dels béns i elsdrets afectats per l’execució del projecte: FGCCamarasa: “Projecte de supressió de Pas aNivell núm. 24 al PK 37+560 de la línia Lleida– la Pobla de Segur dels FGC. Camarasa”, delterme municipal de Camarasa, al DOGC núm.7805, de 7 de febrer de 2019, i al diari El Pe-riódico de 5 de febrer de 2019, d’acord amb elque estableix l’article 17 i següents de la Lleid’expropiació forçosa en relació amb l’article56 del seu reglament i portant implícita la de-claració d’urgent ocupació en l’aprovació delprojecte, segons el que determina l’article 47de la Llei 4/2006, ferroviària, el Departamentde Territori i Sostenibilitat ha resolt, d’acordamb el que preveu l’article 52, Conseqüència2, de la Llei d’expropiació forçosa, assenyalarel dia 26 de març de 2019, a Camarasa, perprocedir a la redacció de les actes prèvies al’ocupació dels béns i els drets que s’expro-pien.Aquest assenyalament s’ha de notificar als in-teressats convocats, que són els que constena la relació exposada al tauler d’anuncis del’Alcaldia corresponent. També es pot consul-tar aquest edicte seguint aquest enllaçhttps://tauler.seu.cat/inici.do?idens=1 Han d’assistir a l’acte els titulars dels béns iels drets afectats, personalment o represen-tats per persona degudament autoritzada,aportant els documents acreditatius de la sevatitularitat i l’últim rebut de la contribució quecorrespon al bé afectat, i poden fer-se acom-panyar, a compte seu, de perits i/o notari.El lloc de reunió són les dependències de l’A-juntament de Camarasa. Tot seguit els assis-tents es traslladaran, si escau, als terrenysafectats, per tal de redactar les actes.

Barcelona, 1 de març de 2019Alfred Rulló GómezCap del Servei d’Expropiacions

130328-1206485L

a

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MARÇ DEL 201914 | Nacional |

LLUÍS MARTÍNEZPER LLOGAR-HI CADIRES

Sembla que ja hi ha sentènciaHi ha mitjans de Madrid que ja handictat sentència. De culpabilitat i perrebel·lió, evidentment. L’ABC afir-ma, després del testimoni de Mont-serrat del Toro: “La condena per re-bel·lió, més a prop.” El Mundo fa pe-riodisme recreatiu. Els aplegats cri-daven: “no passaran”, sí; i també “nosortiran”. Sí? La Razón dictamina ala portada: “20-S: prova de violència” iinsisteix que, segons el testimoni, lagent cridava “no sortiran”. Ara, el co-lumnista Manuel Orio, de La Región,supera tothom. Segons ell, la secretà-ria va fugir “acompanyada pel jutge”,perquè els Mossos se’n van desenten-dre. Quin rigor. Quin nivell.

Calen unes eleccionsurgentmentL’editorial diu: “Urgeix que els ciu-tadans tornin a prendre la paraulaa Catalunya ... Els independentis-tes que van contribuir a la dissolu-ció de les Corts pretenen aplicar-se una altra vara de mesurar.”

Es queixa encara Amador Pérezque l’exministre Zoido no donés lacara en el judici: “Vostè ha quedata la mateixa altura del que va ferdurant el monumental embús del’AP-6 per la nevada el 2017.”

Més crítiques contral’exministre Zoido

El ridícul de demanarun helicòpterRosa Belmonte fa una columnacríptica: “El 20 de setembre és ... eldia que la secretària judicial va de-manar un helicòpter. Va sortir perun pati que la va portar a un altreedifici. És tot molt poc ridícul.”

Sembla que elspartits de la dretaestan trobant elgust a això de bus-car escenaris deconfrontació, ve-jam qui defensamillor Espanya. Laseva. El diari Garadenuncia a la pri-mera plana com

Pablo Casado (PP), Eduardo Inda i AnaBeltrán (UPN) se’n van anar a parlar delpacte entre els dos partits a un bar. Aqualsevol bar? No. De tots els llocs que te-nien a la seva disposició van anar al barKoxka d’Altsasu. És a dir, el lloc on hi vahaver els aldarulls que van acabar ambvuit joves condemnats. Què hi volia Casa-do? No ho sabrem perquè el propietaridel bar el va acompanyar a la porta entreles protestes del periodista Inda.

Casado fa un Arrimadas

José Antonio Zarzalejos exposa a El Confidencial, amb il·lustra-ció de Raúl Arias, un escenari terrible: “Seria dramàtic per a lademocràcia espanyola que el govern del país depengui dels grupspolítics que allotgen Torrent i a Torra, els propòsits dels quals esveurien afavorits si els seus diputats en el Congrés es convertis-sin en àrbitres de la política.” Ull viu amb el que votem, doncs.

Quan l’electorat s’equivoca

a

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MARÇ DEL 2019

1860

60-1

2064

24Q

Junts per Catalunya, ERC,els comuns i la CUP vanaprovar ahir la creaciód’una comissió d’investi-gació al Parlament sobrela monarquia espanyolaamb l’oposició del tripartitdel 155. La cambra inda-garà sobre “les activitatsdelictives o irregulars depersones vinculades ambla família reial, incloses lesdestinades a forçar el tras-llat del domicili social debancs, grans empreses imultinacionals fora de Ca-talunya després de l’1-O”.També es vol posar llumals presumptes comptesirregulars de Joan Carles Ia Suïssa i a altres paradi-sos fiscals a nom de terce-res persones.

El vicepresident primerdel Parlament, Josep Cos-ta (JxCat), espera que lacomissió esdevingui “laguillotina que talli ambuna nissaga de reis impo-sats per designis divins odictatorials”. Per Costa, la

institució simbolitza lacontinuïtat del deep statefranquista, és un “xirin-guito descomunal” i és ca-duca i antidemocràtica,tal com va declarar el Par-lament, a part de ser lamés mal valorada pels ca-talans, per sota de la Guàr-dia Civil, “que ja té mèrit”.“Felip V va ser el primerBorbó i Felip VI ha de ser eldarrer”, va concloure Cos-ta, que va avançar que de-manaran la compareixen-ça de la presumpta amantdel rei emèrit Corinna zuSayn-Wittgenstein i delcomissari en cap de la cla-veguera, José Manuel Vi-llarejo. D’una altra banda,el diputat d’ERC RubenWagensberg desitja que lacomissió retrati una insti-tució que és majoritària-ment rebutjada per la ciu-tadania de Catalunya, “éspropera a l’extrema dreta,anacrònica, masclista,opaca i corrupta i, en lapersona de Felip VI, addic-ta a excedir les seves atri-bucions constitucionals”.El republicà va ironitzar

que la relació de la Casa delRei amb l’extrema dreta“es transmet per via suc-cessòria”, perquè la nebo-da del rei Victoria Federi-ca va assistir a un míting

de Vox i el nebot Froilán vaanar a la manifestació–“fatxa”, segons el PSOE–de la plaça de Colón de Ma-drid amb el consentimentde la monarquia.

Lucas Ferro, dels co-muns, també va denun-ciar la “corrupció” de laCasa del Rei tot recordantque “regenerar Espanyanecessita polítiques valen-

tes capaces de dur davantla justícia els qui per dretde classe i bressol van pen-sar que estaven per sobrede la llei”. “Atès que el Con-grés no vol fer-ho, aquestParlament ha de tenir ladignitat i la decència d’in-vestigar la monarquia”, vadefensar el cupaire CarlesRiera.

Matías Alonso va instarel president del govern es-panyol, Pedro Sánchez, aportar el cas al TribunalConstitucional perquèl’objecte d’investigació ex-cedeix, segons ell, les atri-

bucions de la cambra. Eldiputat de Ciutadans con-sidera que la comissió ésuna “venjança” de l’inde-pendentisme contra el reipel seu discurs del 3-O. Desdel PSC, Ferran Pedret vaafirmar que es crea la co-missió per la proximitatamb el 28-A i, igual que Cs,pensa que ultrapassa l’àm-bit competencial de la Ge-neralitat i el Parlament.Alejandro Fernández, delPP, creu que les millors de-mocràcies són monar-quies parlamentàries. ■

Emili BellaBARCELONA

El Parlament investigarà elsexcessos de la monarquiaa JxCat espera que la nova comissió d’investigació esdevingui una “guillotina” que talli amb unanissaga de reis imposats per designis divins o dictatorials a Cs demana a Sánchez que hi recorri al TC

Un moment del discurs de Felip VI el 3 d’octubre de 2017 ■ EL PUNT AVUI

“La monarquia no ésdemocràtica, no haestat mai votada perningú, va ser decididaper Franco”

Ruben WagensbergDIPUTAT D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

a

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MARÇ DEL 201916 | Nacional |

136209-1206074Q

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MARÇ DEL 201918 | Nacional |

El president d’ERC, OriolJunqueras, serà el candi-dat del partit a les elec-cions espanyoles del 28d’abril. De fet, ho serà a lesespanyoles, a les europeesdel 26 de maig, com ja s’ha-via fet públic fa mesos, i atotes les cites electoralsque vinguin en el futurmentre duri la situació derepressió dels presos i exi-liats polítics. Així ho vaanunciar ahir al vespre laportaveu del partit, MartaVilalta, un cop conclòs almigdia el procés internd’obtenció d’avals, arrandel qual Junqueras ha es-tat l’únic que els ha presen-tat per Barcelona. “És lamillor manera de denun-ciar la situació d’injustíciai retrocés democràtic enquè estem; la democràcia

parlarà altre cop, no es potperseguir”, justificava.

Després que Joan Tardàja anunciés que plega, Vi-lalta confirmava que Ga-briel Rufián també anirà ala llista i, amb el líder a lapresó, serà “la cara visible”al carrer, i en campanya.Evitava, això sí, aclarir enquina posició –les llistesd’ERC són cremallera en-tre homes i dones–, i tam-poc avançava els candi-dats que han rebut prouavals a Tarragona, Girona i

Lleida. Les respectives as-semblees territorials aca-baran de confeccionar,aquests dies, les propostesde llistes, on també entra-ran independents, i seranratificades la setmana queve en un consell nacionalextraordinari d’ERC.

Vilalta defensa que “tèc-nicament” no hi ha cap in-compatibilitat en el fet queJunqueras sigui diputat alParlament –per bé que arasuspès en estar processatper rebel·lió– i alhora can-didat a les eleccions al Con-grés i a l’Eurocambra. Unaaltra cosa és que no és pos-sible ocupar tots tres es-cons alhora, fet que ERC japreveu i que assegura queanirà “desgranant” comho resol en les properessetmanes. Si entrés alCongrés encara sense sen-tència en el judici, la mesali hauria d’habilitar un me-

canisme ex professo pervotar, com ja va fer el Par-lament amb la vènia deljutge Llarena. L’objectiuprincipal, en tot cas, és durla protesta per la situaciód’un pres polític al cor delmàxim d’institucions.

L’ALE, per unanimitatL’anunci va coincidir ambla proclamació, tambéahir, del mateix Junque-ras, per unanimitat en l’as-semblea general de l’Alian-ça Lliure Europea (ALE, oEFA en anglès), el grup eu-ropeu on s’integra ERCamb una quarantena mésde partits, com a candidat

a rellevar Jean-ClaudeJuncker com a presidentde la Comissió Europea,l’anomenat Spitzenkandi-daten. Segons Jordi Solé,president de l’ALE, la can-didatura, presentada a latarda a Brussel·les amb lanúmero 2 a la llista d’ERC,Diana Riba, vol “visibilit-zar la repressió que hi ha al’Estat espanyol” i posar demanifest “la regressió dedrets fonamentals i de de-mocràcia” a tota la UE. Se-gons ell, és una “bona es-tratègia” per “fer aflorar lainjustícia” que faci gairebé500 dies que Junqueras ésen presó preventiva “per

haver permès l’exercici deldret a l’autodetermina-ció”, dret que uneix tots elsmembres de l’ALE. Elscandidats d’altres grupssón Manfred Weber (Par-tit Popular), Frans Tim-mermans (Socialistes),Ska Keller i Bas Eickhout(Verds) i Jan Zahradil(Conservadors i Reformis-tes). És el primer cop quel’ALE, que ara forma grupamb els Verds, presentaSpitzenkandidaten, figu-ra no inclosa en els trac-tats però creada tot just el2014 pels grans grups perreforçar la legitimitat deles eleccions europees. ■

Junqueras seràel cap de llistad’ERC al Congrésa El partit el presentarà a totes les eleccions mentre durila repressió a L’ALE el tria candidat a presidir la comissió

Òscar PalauBARCELONA

“És la millor manerade combatre lasituació d’injustícia idenunciar la situaciód’excepcionalitat irepressió extrema”Marta VilaltaPORTAVEU NACIONAL D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ahir en anunciar Oriol Junqueras com a candidat ■ ACN

a

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —