6Cultura|sLa

Vanguardia

Dimecres,2juliol2014

ESCR

IPTU

RES

ALFONSO ALEGRE HEITZMANNHi ha pocs moments tan emo-cionants en una biografia comaquells que ja no guarda ningú a lamemòria i que, de sobte, ens sor-prenen. El 18 de juliol de 1937, esressenyava en aquest diari un mí-ting antifeixista internacional ensuport a la causa republicana, enun centre cultural barceloní. Vetaquí, sobtada, la imatge: “El poetamexicano Octavio Paz dio lecturaa un poema escrito en los mo-mentos más críticos de nuestralucha, cuando los voceros fas-cistas engañaban a todo el mundodiciendo que las tropas llamadasnacionalistas habían entrado enMadrid.Dichopoema, admirable-mente versificado, se titula: ‘Nopasarán’”.En diverses ocasions, Octavio

Paz va declarar la seva profundavinculació ambBarcelona i la cul-tura catalana. Hi ha, tot i això, unampli parèntesi en la seva vida enel qual es trenca aquesta relació.Es tracta dels anys que van desdel final de la Guerra Civil fins amitjan anys seixanta. Sens dubtela causa d’aquest buit es deu al fetque Paz, que va viure el drama dela Guerra Civil com a propi, sem-pre es va sentir unit a l’exili quevanpatir tants intel·lectuals espa-nyols desterrats i que, acollits el1939 pel govern mexicà de Láza-ro Cárdenas, van ajudar a obriruna nova etapa en la història dela cultura mexicana. Octavio Pazhavia arribat a Barcelona el 2 dejuliol del 1937, per assistir al IICongrés Internacional d’Escrip-tors en defensa de la Cultura ques’havia de celebrar a València.L’emoció del document citat estorna admiració quan sabem queaquest poema s’havia publicatgairebé un any abans a Mèxic,quan Paz tan sols tenia vint-i-dosanys, en un petit fullet amb unepígraf d’Éli Faure que resa: “Es-paña es la realidad y la concien-cia del mundo”. L’edició, de3.500 exemplars, “fue cedida alFrente Popular Español en pren-da de simpatía y adhesión para elpueblodeEspaña, en la luchades-igual y heroica que actualmentesostiene”.AValència, Paz assisteix al con-

grés com un dels representantsde Mèxic. Allà coneix gran part

dels intel·lectuals que s’agrupavaentornde la revistaHoradeEspa-ña, en la qual van col·laborar,entre altres, Antonio Machado,José Moreno Villa, Rafael Alber-ti, José Bergamín, Luis Cernuda,Carles Riba, Antonio SánchezBarbudo, Emilio Prados, ManuelAltolaguirre, JuanGil-Albert, Ra-món Gaya, María Zambrano i elmateix Paz.Acabat d’arribar a Mèxic, i

recollint el testimoni de la revistaespanyola, Paz dirigeix Taller(1938-1941), el consell de redac-ció de la qual estava format permexicans i espanyols, un fet quees repeteix en altres revistes tanrellevants en la cultura mexicanad’aquells mateixos anys comRomance, Letras de México, Elhijo pródigo o Cuadernos ame-ricanos.D’altra banda, l’obra de poetes

catalans tan importants comJosep Carner, Agustí Bartra, oRamonXirau no es podria enten-dre sense tenir en compte la sevaestreta vinculació amb Mèxic i laseva cultura. Paz va apreciar sem-

pre Carner, que va publicar aMèxic el 1940 una de les sevesobres fonamentals: Nabí. Bartraja havia publicat durant la GuerraCivil, però és a Mèxic on creixveritablement com a poeta i tra-ductor, i on funda la seva revistaliterària Lletres. És un cas dife-rent, i en molts sentits excepcio-nal, el de Ramon Xirau, una figu-ra clau de la literatura mexicanacontemporània que ha escrit totala seva obra poètica en català, iqueva tenir una amistat i una rela-ció intel·lectual amb Paz llarga ipròspera. Un altre dels artífexsessencials de la cultura mexicanacontemporània, la relació delqual amb Paz troba pocs pa-ral·lels, és el pintormexicàVicen-te Rojo. Nascut a Barcelona el1932, és un dels artistes plàsticsque va participar més activamenten les aventures editorials i poèti-

Escriptures

RecuperacióEl granpoetamexicà (1914-1998)va arribar a laBarcelona enguerrade 1937.Per a ell, va acabar sentuna autèntica ciutat-talismà

OctavioPaziCatalunya

Xirau, Tàpies, Brossa,Vicente Rojo oGimferrer van serimportants enla seva trajectòria

LES NOVETATSEl centenari delnaixementd’Octavio Paz veacompanyatper la recentreedició de l’ObraPoètica del premiNobel (GalaxiaGutenberg), laselecció ‘El fuegode cada día’(Seix Barral),la publicacióde conferènciesinèdites, ‘Itinerariopoético’ (Siruela),a més d’‘Unaintroducción aOctavio Paz’d’Alberto RuySánchez, ‘OctavioPaz en la derivade la modernidad’de Jacques Lafayei ‘Octavio Pazcuenta de sí’de Julio Hubard(tots tres a Fondode CulturaEconómica).Disponibles tambéles seves ‘ObrasCompletas’en vuit volums(Galaxia Guten-berg/Círculode Lectores)

EXPOSICIÓEscritura indelebledel incendio. Octa-vio Paz y Catalunyas’inaugura el mesde setembre alConsulat General deMèxic a Barcelona.S’hi exposencartes inèdites,llibres singularsi altres objectesque evidencienla intensa ifructífera relacióque Octavio Pazva mantenir ambartistes com Tàpies,Miró o Brossa,escriptors comCastellet, Gimferrer,Palau i Fabre ieditors com HansMeinke i NicanorVélez. Comissaris:Aurelio Major–coordinador delprograma delcentenari aEspanya– y BerenicePardoPATROCINAT PER

7Cultura|sLa

Vanguardia

Dimecres,2juliol2014

ESCR

IPTU

RES

Brillan como monedas las hojas del otoñoen el penúltimo peldaño de la escaleraque lleva al mar de polvo o de ceniza.Llegan de un cielo muy lejano, encendidaspor la pasión de eternidad, las palabrasde Octavio Paz esculpidasahora en mi corazón: abrela mano, coge esta riqueza,corta los frutos, come la vida,tiéndete al pie del árbol, bebe el agua.Y el agua está podrida. El tiempoestá vacío. Los recuerdos se extinguenen la cueva. Arrastra el vientolas sombras de la vida. Gimeel silencio en la laguna. Sí: el cieloes otro abismo más alto. Los peldañosse pierden en la bruma.Las hojas del otoño, como monedaso palabras, permanecen ajenasal dolor, reposan en la luz. Sí:ver duele. Y la ausencia duele.La mano del poetaque encendía palabras en la nochepara recobrar la ignoranciabuscan temblorosas la llaveque brilla ciegamenteen un mar de ceniza. Ya nada queda,sólo andrajos y comida y soporbajo el mediodía impío como cacique de oro.Brillan las palabrascomo día estériles en la escaleradel tiempoy sí, el viento del mardelira en voz alta por las azoteas.

J.A. MASOLIVER RÓDENAS

ques d’Octavio Paz. D’aquestacol·laboració van néixerDiscos vi-suales (Mèxic, 1968) iMarcel Du-champ o el castillo de la pureza(Mèxic, 1968).L’any 1969 s’edita a Barcelona

l’antologia poètica La centena(1935- 1968), el segon llibre d’Octa-vio Paz publicat a Espanya; el pri-mer, editat aValència, havia apare-gut el 1937, amb el títol de Bajo tuclara sombra y otros poemas sobreEspaña. Però el “retrobament” gra-dual del poeta mexicà amb el nos-tre país s’havia iniciat el 1961.Aquell any, Paz –que havia cone-gut Carlos Barral a través de MaxAub– va acudir aMallorca per for-marpart del jurat del Prix Interna-tional des Éditeurs, convidat perl’editor català. A Mallorca, Paztambé va tenir l’oportunitat de co-nèixer Jaime Gil de Biedma i Jai-me Salinas i mantenir una amistatduradora amb ells.Paz va afirmar que cada vegada

que els espanyols han rebut les re-volucions poètiques d’Europa noha estat directament, sinó a travésd’Amèrica: “Primero tuvo que irRubén Darío a contarles lo quepasaba en elmundo. Y después Vi-cente Huidobro”. Al congrés deMallorca, s’adona que està assis-tint de nou a un procés similar. APaz el decep el poc coneixementque els escriptors espanyols teniende la literatura hispanoamericana,i així ho comenta a Jaime GarcíaTerrés, en una carta datada a Parísel 23 de maig de 1961: “Encontréque en España (hasta donde pudedarme cuenta) ignoran casi total-mente la literatura hispanoameri-cana”. Però s’alegra que els únicstres noms hispànics tinguts encompte per al premi fossin ameri-cans: Borges, Carpentier i Rulfo.

“Para mí, la importancia de todoesto reside en que los españolesquizás empezarán a descubrir laexistencia de la literatura hispano-americana”. Aquestes paraules sónd’allò més premonitòries, perquèal cap de poc temps va esclatar aBarcelona el boom de la novel·lahispanoamericana.Hi ha un altre moment d’aques-

ta estada a Mallorca especialmentreveladora.Emrefereixo al contac-te que Paz estableix amb CristóbalSerra, unescriptor singular i excèn-tric respecte a la cultura espanyoladel moment. Sobre ell escriu, el1961, el text “Un ermitaño: Cristó-bal Serra”. La trobada va tenir, amés, una conseqüència inesperadai fonamental en la seva relació ambla literatura catalana. Serra va serel primer que va parlar a OctavioPaz de Pere Gimferrer, que enaquell moment tenia vint-i-un

L’últim cop que vaig parlar amb Octavio Pazper telèfon el vaig trobar molt abatut. Em varenyar perquè no el visitava quan anava aMèxic i em va dir que havia deixat d’escriure.Així que vaig acomiadar-me d’ell, vaig pensarque havia d’escriure un poema d’homenatgeen què tracés el cicle vital, sobre el poeta hedo-nista i la consciència del pas del temps. Vaigfer un recorregut per tota la seva poesia i vaigtriar els versos que millor podien reflectir laseva trajectòria humana i poètica i els vaiganar teixint en un poema que vaig escriureperquè el llegís i apreciés el deute que teniaamb ell. Però no va poder ser. El poema vaaparèixer l’endemà de la seva mort a La jor-nada de Mèxic i més tard en el número d’ho-menatge de la revista –la seva revista– Vuel-ta. Amb ell es tanca la meva Poesía reunida ivaig tenir ocasió de llegir-lo en un dels actesorganitzats a Madrid amb motiu del centena-ri del seu naixement. J.A.M.R.

“Cada vegada queens sentim tristospensem que potserens podríem escaparcap a Barcelona”

Palabras fundidas

El poeta va venir a Barcelona el 1992 per assistir alCongrés de Literatura Iberoamericana. A la foto, enun acte de la fundació Van der Rohe J. VALLS / EFE

>

8Cultura|sLa

Vanguardia

Dimecres,2juliol2014

ESCR

IPTU

RES Revisiód’unaobraUnautor en rotació

Depoeta agranprosistaJUAN MALPARTIDAOctavio Paz (1914-1998) va realit-zar al llarg d’una laboriosa vidaunaobraunitàriadinsde la plurali-tat. Poeta, crític (literari i plàstic),biògraf, traductor, pensador, poli-tòleg… la seva producció podriasemblar dispersa si amés tenimencompte que li van interessar el bu-disme, l’antropologia i la ciència,especialment la física i la biologia.Però aquesta pluralitat va estarmarcada per una passió regida perl’analogia, per la idea delmón coma correspondència. Paz va ser,d’una banda, un pitagòric: hi haproporció i número en l’univers.En aquest sentit, va ser platònic,no perquè cregués en el món deles Idees sinó perquè va acceptar,de manera molt lliure, la noció dela cadena de l’ésser: un món demajors o menors intensitats enrelació amb lapresència.No lapre-sència de l’Ésser, com en el seumestreHeidegger, sinó de la vasti-tud de l’altre. Heidegger rectificatper Machado. Per a Paz la poesiava ser la casa de la presència. Poe-ta per damunt de totes les coses, idels més alts, Paz, hereu de laIl·lustració i al temps del romanti-cisme, contemporani tardàdel sur-realisme, va creure que la poesiahavia d’encarnar en la Història.D’una banda, va ser un defensorfins als seus darrers dies de la críti-ca, en el sentit que li va donar

Kant: demolidora dels dogmatis-mes de la metafísica; de l’altra, dela crítica de la crítica, que es tornaafirmació. Des de molt jove va vo-ler mirar la realitat de cara, el queuneix i el buit, l’ésser i el no-res, lacomunió i la solitud (Juan de laCruz i Quevedo, Mallarmé i Bre-ton). La poesia és imatge i ritme iaquests no són, pensava Paz, sinóanalogies del ritme universal. Lapoesia, més enllà dels seus contin-guts, diu sempre sí a una realitat

heterogènia. Tot poema, signifiquiel que signifiqui, és un acte de con-templació d’una realitat no verbalque, gràcies al poema, percebem,per un instant, en la seva plenitudbuida.Paz no només ha estat un dels

poetes més importants del segleXX, sinó un dels seus millors pro-sistes. Obres com El arco y la lira,Conjunciones y disyunciones, SorJuana Inés de la Cruz o las trampasde la fe o La llama doble, a més depertànyer al més selecte de la nos-tra crítica literària i de la reflexióintel·lectual, formen part d’una co-

anys i acabava de publicar Arde elmar. En una carta de 17 d’abril del1966, Paz escriu: “Gracias por ha-berme hablado de Gimferrer. Leísu libro y me encantó. Un verda-deropoeta: susmejores poemas re-velan una nueva actitud de arte enla poesía. Escribí a Gimferrer paraagradecerle el envío de un peque-ño pero viviente libro”. La relacióepistolar i d’amistat que llavorss’inicia entre Paz i Gimferrer du-rarà fins a la mort del poeta mexi-cà i és d’una rellevància excepcio-nal. A partir d’aleshores, l’acosta-ment d’Octavio Paz a la cultura ca-talana i a la ciutat de Barcelona vaanar sempre en augment; al llargde la seva vida i en les diverses visi-tes, aprofundirà vincles d’amistat icol·laboració amb Antoni Tàpies,Joan Brossa, Josep Palau i Fabre iJosep Maria Castellet, així comamb altres escriptors i artistesmésjoves, com Andrés Sánchez Ro-bayna o Frederic Amat. Així ma-teix, el vincle editorial que durant

aquells anys es crea entrePaz iBar-celona, amb la publicació d’algu-nes de les seves obres a Seix Bar-ral, culminarà amb l’edició de lesseves obres completes a cura del’escriptor colombià i català Nica-nor Vélez a Galaxia Gutenberg.En una carta a Pere Gimferrer

del juliol de 1974, tornantd’un viat-ge a la capital catalana, Octavio iMarie-José Paz escriuen unes lí-nies que bé poden servir de colofó:“Barcelona se ha convertido enuna suerte de ciudad-talismán: ca-da vez que nos sentimos tristes odesesperados pensamos que talvez podríamos escapar hacia Bar-celona”. |

La carta adjunta i manuscrita serveix de precedent al llibre d’artista que Tàpies iPaz van fer junts (Galeria Maeght, 1978) FUNDACIÓ TÀPIES

Lectura delpoeta alparanimf dela Universitatde Barcelonal’any 1982FOTO: GUILLERMINA

PUIG / ARXIU

La poesia és imatgei ritme i aquests són,pensava el mexicà,analogies del ritmeuniversal

A Paz el decep el pocconeixement que elsescriptors espanyolstenien de la literaturahispanoamericana

9Cultura|sLa

Vanguardia

Dimecres,2juliol2014

ESCR

IPTU

RESsa que les transcendeix i que, per

moments, fa que ens freguem elsulls: la bellesa. Pocs han escrit ipensat amb un encert tan grand’imatges i capacitat sintètica. Unpensador veloç, que reuneix, ambcent braços i cent ulls, realitatsmúltiples en una rotació de disjun-cions i conjuncions sota el signe dela lucidesa.Paz va néixer en plena revolució

mexicana, va estar-se al nostrepaís amb la seva primera dona,Elena Garro, el 1937, donant su-port a la República. Va passar elsúltims anys de la Segona GuerraMundial als Estats Units i, així queva acabar, es va instal·lar a París,on va entrar en contacte (de vega-des assistit pel que podríem deno-minar afinitats conflictives) ambels existencialistes, surrealistes i elnou pensament antropològic. Vadialogar ambSartre, peròPaz jaha-via estudiat Husserl i Heidegger iel seu existencialisme li va semblarun solipsisme. Amés, aviat va veu-re que Sartre no estimava la poesiani, en realitat, la literatura, sent,afirma Pau, sobretot un literat. Vaestar a prop de Camus, amb qui vatenir amistat i complicitat, i, espe-cialment, de Breton, aquest maganalogista. Antropòlegs, comMar-cel Mauss, o assagistes com Ba-taille, Raymond Aron, Castoriadis,Cioran i Kostas Papaioanou, vanalimentar les seves inquietuds.

Dues estades, a començamentsdels cinquanta, a l’Índia i el Japó, livan obrir les portes a Orient. Peròés a partir del 1962, quan s’instal·laa Delhi (allà coneix la seva dona,Marie-José) com a ambaixador delseu país, quan fructifica el seu dià-leg d’occidental mexicà amb el ves-sant Est. En els següents deu anys,Paz es converteix en un espai dina-mitzador.Assistit peruna cultura li-terària immensa i un saber sintèticde la filosofia, aliè apedanteries uni-versitàries o narcisistes, Paz s’en-dinsa en el budisme (i llegeix l’hin-duisme des de la crítica budista),mira aOccident des del vessant ori-ental (Mallarmé,MarcelDuchamp,l’estructuralisme de Levi-Strauss) iescriu un grapat de llibres de refle-xió i poemes que el converteixenenundels grans interlocutors i crea-dors del seu temps. Per aquella èpo-ca entra en contacte amb Espanyade nou, a través de Barcelona: PereGimferrer, Carlos Barral, Jaime Gilde Biedma i d’altres. Posterior-ment, ja en la democràcia, Paz am-plia la seva relació aMadrid. Se sen-tia bé a Espanya, entre altres cosesperquè tota la seva família maternaera espanyola (de Cadis), malgratque, afirmava, no era un país que elfes pensar. A Espanya va ser admi-rat i de vegades injuriat per perso-nes grolleres unamica casposes. Laseva obra, lentament, va anar pene-trant en el món dels més joves, isens dubte són ells els que reinven-taran Paz, un escriptor d’una rique-sa que, com va dir Marc Fumarolirecentment, encara està, en granpart, per descobrir. |

JuanArnauLlunyd’oferir veritats i sistemesben rígids, la veritablenaturalesadel pensament assenyala lamobilitat i tambéal joc.Hemde tornar aunareflexióque tingui la lleugeresadels viatges

Filosofia enmoviment

IVAN PINTOR IRANZO“Els filòsofs no són personatgesconsagrats a la recerca de veritatseternes.La filosofia ésunadiscipli-na molt modesta. Com s’enfrontael filòsof al problema de la lliber-tat, per exemple? No es tracta depreguntar-se si som lliures o no, sidéu existeix o no, sinó que allòque la filosofia busca és una pre-gunta d’un altre ordre: què signi-fica ser lliure? Això és el que fa lafilosofia, determinar quin és l’ho-ritzó implícit d’enteniment”. Enuna de les seves intervencionsmés celebrades,milers de vegadescompartida a YouTube, el filòsofeslovè Slavoj Zizek formula, desdel seu llit i amb actitud burlesca,la qüestió fonamental que el seupensament comparteix amb elManual de filosofía portátil deJuanArnau: la filosofia, com la vi-da, no té cap altre propòsit que elde ser viscuda.Lluny d’oferir veritats i sistemes

ben inamovibles, la veritable natu-ralesa de la filosofia és el movi-ment, cadascun dels racons del diaa dia. Si, com ha assenyalat ItaloCalvino, escriure és sostreure pesa la vida, fer-lamés lleugeraper po-der narrar-la, Arnau ha aconseguitconvertir la història de la filosofiaoccidental enun esplèndid relat deviatges, des del pensament salvat-ge de Lévi-Strauss al segle XX finsals turons d’Efes a l'Àsia Menor.Amb un gest arqueològic que aca-ba fent contemporanis Nietzsche,Hegel i Novalis amb Empèdocles,

Plató i Aristòtil en un mateix ban-quet, Arnau esquiva, a més, ambrigor qualsevol temptació de fos-cor erudita.L’erudició, aquesta “forma apa-

ratosa denopensar” a la qual es re-feria Macedonio Fernández, esveu atallada a Manual de filosofíaportátil per seqüències que, ambuna cadència cinematogràfica, por-ten Ludwig Wittgenstein des deles trinxeres en les quals va redac-tar el Tractatus fins a la costa deGalway, on es divertia ensinistrantocells; a Nietzsche des del sol deSorrento fins a l’esclat final de laseva demència abraçat a un cavallaTorí, i a Sòcrates fins al llindar dela pena capital. Va ser l’acusació dedesatendre els déus d’Atenes i cor-rompre la joventut amb les sevesidees el que li va posar davant elvas de cicuta.Potser la vida pòstuma de tot

pensador consisteix a corrompre,a transmetre la seva visió delmón,a fer-se, com volia Nietzsche, in-tempestiu al seu temps i contem-porani al seu futur. La preguntaque travessa Manual de filosofíaportátil no és tant què pensa lanostra època sobreNietzsche sinómés aviat tot el contrari: què pen-saria Nietzsche sobre nosaltres?Contra què es revelaria? Si al pre-faci d’Ecce Homo proclamava que“ambaquest llibre comença lame-va campanya contra la moral” pertrencar contra un present que jut-java a les pitjorsmans, cal advertirque, al llarg de la història, tots els

grans noms del pensament hanorientat les seves reflexions cap aun objectiu cabdal: el futur.Amb la nostra fe en el futur

malmesa i segrestada per la crisicontemporània, tornar a les fontsdel pensament amb la lleugeresadel caminant hauria de servir perdonar forma al futur a partird’una crítica del present. Que lafilosofia no és nomésunadiagno-si, sinó el suport antropològic detotes les altres disciplines i delnostre horitzó social, del futur,és una idea que sovint convé re-cordar en un moment en què leshumanitats són desterrades del’educació i a la universitat es ve-uen, cada cop més, sotmeses a ladictadura del paper acadèmic i laburocràcia.

El Manual de filosofía portátil,de Juan Arnau constitueix unainvitació al viatge sota un signeque, en literatura, va insistir a sub-ratllar Enrique Vila-Matas en lasevaHistoria abreviada de la litera-tura portátil: la lleugeresa. Allòquemillor pot caracteritzar la idead’una filosofia portàtil no és nomésla lleugeresa del pensar, sinó tam-bé la ironia i el joc. Si, com haassenyalat Zizek en relació amb elcinema, les imatges no ens pre-mien amb allò que desitgem sinóque ens ensenyen com desitjar,l’abast i el vol del pensar, la sevadiligència i el seu joc ens han dedonar, també, la mesura de l’exis-tència, la possibilitat de rescatar elnostre futur. |

Juan ArnauJORDI ROVIRALTA

Juan ArnauManual defilosofía portátil

EDICIONES ATLANTA576 PÀGINES27,50 EUROS