Edició de LleidaDIUMENGE · 10 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14663 - AVUI / Any XL. Núm. 13533 - EL PUNT

2,50€

1515

27-1

1836

83T

1818

70-1

1896

04T

Els CDRper dinsI entrevistes a SergiLópez i Suso deToro, i la moció decensura a Badalona

Avui ambEl Punt Avui

Avui ambEl Punt Avui

BILATERALITAT · “Ens hemguanyat el dret que qualsevolconversa amb l’Estat sigui bilateral”

NEGOCIACIÓ · “Ni presos niexiliats poden ser mercaderia decap negociació; han de tornar”

“El PSOE sempredecep aquells que hiveuen oportunitats”

Aragonès, a la seu d’Economia, on hi ha un cartell amb els dies que fa que Junqueras és a la presó. Avui en fa 220 ■ ANDREU PUIG

Pere Aragonès. Vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda

P6-9

NACIONAL P12

Traperorebutjatornar adirigir elsMossosNo ho veu compatibleamb la seva imputació

L’SNP, amb els presospolítics i els exiliatsEl partit nacionalista escocès aprova lamoció amb Ponsatí de convidada

Europa-Món P24-25

Clara Ponsatí, agraint el suport de l’SNP ■ AFP

Torra ho aplaudeix però recorda elllegat de l’1-O i el 27-O per negociar

Nacional P10

Batet insta a revisarla Constitució en clau federal

Calvet vol ampliar a cincanys el lloguer de pisos

Nacional P18

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE JUNY DEL 2018

ra el desembrede 2003 i l’ales-

hores president delParlament ErnestBenach va haverd’anar a veure el rei

espanyol en visita protocol·lària; li ha-via de comunicar que el Parlament deCatalunya havia escollit un nou Presi-dent de la Generalitat. Era l’èpocaquan les institucions complien les for-malitats i els representants políticsrespectaven la litúrgia del càrrec. Latrobada Benach-Borbó tenia molt in-terès –anava a dir morbo– periodístic;un republicà cara a cara amb el Rei,quan de republicans n’hi havia moltpocs. No havia de ser fàcil per a capdels dos, i en un gest aproximatiuJuan Carlos I va dir a Benach una fra-se que va fer fortuna: “Hablando seentiende la gente.”

Quan el president Benach ho va ex-plicar a la roda de premsa posterior vaaixecar rebombori i va donar peu a tottipus d’interpretacions, fins al puntque ERC la va convertir en l’eslògan dela campanya electoral de 2004 des-

prés de la reunió de Carod-Rovira ambETA. I ERC –i el Rei- tenien raó: mentrevam parlar, ens van anar entenent.

Hi he pensat moltes vegades desd’aleshores. Em va venir al cap quan elsuccessor a la corona, Felip VI, es vanegar a rebre la presidenta Carme For-cadell i li va dir que li comuniqués la in-vestidura per correu. Hi he pensat ca-da vegada que Rajoy s’ha negat a par-lar amb Puigdemont, i ho he recordatara que Inés Arrimadas ha deixat plan-tat el president Torra.

Parlar amb l’adversari no és obliga-tori, ni tan sols en política. Però el méssorprenent del cas és que aquells ques’han negat a seure en una taula acu-sen els que sí que volien seure-hi de ti-rar pel dret, d’“unilaterals”. I encaraque sigui obvi penso que val la penaposar-ho en relleu: el president QuimTorra volia reunir-se amb Rajoy i ambCs i no se n’ha sortit. Potser perquè enel fons volen seguir acusant-lo d’unila-teral o perquè volen evitar parlar perno córrer el perill d’entendre’s, no foscas que la frase feta del rei emèrit foscerta.

E

Keep calmMarina Llansana

Parlant lagent s’entén

Ni Rajoy, ni ara Arrimadas,s’han volgut reunir amb elpresident Torra, potserperquè en el fons volenseguir acusant-lo d’unilateral

La vinyetaFer

na cerveseta a la plaça Roja deMoscou veient la gent com pas-sa. Detallo “de Moscou” perquè

gairebé totes les ciutats de Rússia te-nen una plaça “roja”, com nosaltres te-nim una plaça “major” o al Perú, pla-ces d’“armas” i a Mèxic, “zócalos”. Resa veure amb la revolució bolxevic.“Roig”, en rus, és sinònim de “bonic”,també referit a una persona, perquè ésel color que l’idioma ha trobat méscontrari al blanc de la neu i el gel quemartiritza bona part del país de no-vembre a abril. Davant meu, les mura-lles del Kremlin i la piràmide graonadaque conté la momificació de Lenin. Aldarrere, les galeries GUM, apoteosi delcomerç de marques de moda interna-cionals. A l’esquerra, la catedral deSant Basili. ¿M’agraden aquestes cú-pules amb espirals i protuberànciespintades de tots colors que semblentaps d’ampolles de perfum? El tsarque va manar construir l’edifici en vaquedar tan satisfet que diuen que vafer cremar els ulls de l’arquitecte per-què no en pogués fer cap rèplica. Pot-ser Sant Basili guanya a l’hivern, quanels seus colors, el roig inclòs, emergei-

U

xen de la plaça glaçada. Hauria de tor-nar a l’hivern per comprovar-ho. Fauns dies, a Sant Petersburg, em vanfer la recomanació: “Torni pel fred itrobarà una altra ciutat.” El riu Nevaque la travessa es glaça i la gent vad’un cantó a l’altre passejant-hi a peuo amb trineu, prescindint dels ponts.Pere el Gran, fundador de la ciutat, vadictaminar que a l’hivern el Neva és lagran plaça de Sant Petersburg i deRússia. Una plaça blanca? Que no ha-víem quedat que per ser boniques ha-vien de ser “roges”? Sant Petersburgva al seu aire, Sant Petersburg es vaidear per contradir Moscou i totes les

altres ciutats del país.És maig, i els jardiners han plantat

flors als parterres de Sant Petersburgi Moscou. He fet el trajecte d’una ciu-tat a l’altra per rius i canals. “Totsaquests arbres que veu a les ribes aca-ben de treure la fulla.” La gent ha sor-tit en massa a impregnar-se del bontemps. A Sant Petersburg semblavaque hi hagués convocada una manifes-tació cada dia. Hi havia concerts a lesplaces i cantonades. No s’hi feia foscdel tot. Les nits blanques del solsticimantenen claror al cel tota la nit. Desdel meu punt d’observació de la plaçaRoja de Moscou veig soldats joves des-tacats a la ciutat des de diferentspunts del país que van al darrere deles noies o hi festegen. A Les nits blan-ques, la novel·la de Dostoievski, Nà-tienka, la protagonista, espera a SantPetersburg l’enamorat que fa un anyque ha anat a Moscou i no li escriu ni lidiu res. Al final torna, desgraciada-ment per al narrador, que se n’ha en-amorat en el transcurs de quatre nitsde primavera i que s’haurà de confor-mar a ser-li amiga. Dostoievski sempreva estar més tocat pel blanc hivernal.

““Roig”, en rus,vol dir també“bonic”, en oposicióal blanc

Vuits i nous

El blanc i el roigManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE JUNY DEL 2018

uè li passa, a la líder de Ciuta-dans? Què li passa, que téaquest to tan dur i tan contun-

dent, i que res li sembla bé? S’hi hanfixat? Darrerament (darrerament po-den ser molts mesos, és clar), la líderde l’oposició fa una frase lapidària ca-da cop que obre la boca. No li agradares. A Inés Arrimadas (i qui diu InésArrimadas vol dir Carrizosa o Espejo)li molesta tot. O pràcticament tot. Noli agrada el president de la Generalitatque tenim, no li agrada el que diu Tor-ra, no li agrada el que d’ell troba a l’he-meroteca, no li agrada el Consell Exe-cutiu que ha nomenat, no vol ambai-xades, no li agrada que hi hagi llaçosgrocs a l’hemicicle, troba que els cata-lans votem malament, no li agradatampoc la llei electoral i, suposo, no liagrada que ara Pedro Sánchez sigui elpresident del govern espanyol. No liagrada, és clar, perquè la seva arriba-da a la presidència espanyola l’han fa-

Q “Voleu dir quequan parla de lafamosa i inexistentfractura social elque busca no ésprovocar-la?

cilitat també els independentistes, ino li agrada que ara el president Torrai el president Sánchez hagin quedatper veure’s. No li agrada la programa-ció de Catalunya Ràdio ni de TV3 i, su-poso, ara no li deu agradar que la set-mana vinent Torra es vegi també ambColau. No li agrada que hi hagi estela-des als balcons de les cases de Catalu-nya, ni que n’hi hagi als ajuntaments, iara tampoc li agrada que Batet parli de

reformar la Constitució. Caram, Inés,quin patir, no? Aquesta setmana fins itot el líder del PP, Xavier García, hadit que anirà a Palau a veure Torra, iIceta ha dit que, tot i que no li agradala pancarta que hi ha a la façana en fa-vor dels presos polítics, això no li im-pedirà “obrir el diàleg amb Torra”. Ar-rimadas no, diu que no hi anirà. Què lipassa, a Arrimadas? No ha paït encaraels resultats electorals? No ha paït quesigui la llista més votada i sigui a l’opo-sició? No li agrada que Sánchez siguipresident i faci gestos (tot i que jo nome’n crec ni un, no es pensin) amb Ca-talunya? Voleu dir que quan ambaquest to, quan parla de fractura a Ca-talunya, el que fa no és intentar provo-car-la? Voleu dir que treballa per la re-conciliació que diu predicar? Fixin-s’hi. Cada cop que li sento dir algunacosa és per queixar-se. No li agradares. I què s’hi juguen? Probablementtampoc li agradarà aquest article.

Què li passa, a Arrimadas?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El català ha perdut 300.000parlants habituals a Catalu-

nya en els darrers 15 anys però un5% més de persones joves el tenencom a llengua habitual a Catalunya,i ja són el 36,4% del total. Són duesdades, la negativa i la positiva, querecull l’InformeCAT 18 que elaborala Plataforma per la Llengua. Sobrela base de l’informe anual, aquestaONG de la llengua assegura que caltreballar en la línia de conscienciarla població, ja que el 70% dels cata-lanoparlants encara canvien dellengua quan el seu interlocutor enparla una altra, però també en lamillora del marc legal. L’entitat tétota la raó ja que una part impor-tant de la responsabilitat de la su-pervivència d’una llengua és delsseus parlants, d’uns parlants quemoltes vegades no tenen clar queparlen una llengua minoritzada.

La segona part dels seus ob-jectius però, es fa difícil de compliren l’actual Estat espanyol. Fa unsmesos, el Tribunal Constitucionalva sentenciar, per exemple, que noes pot imposar que la meitat de lespel·lícules que s’exhibeixen a Cata-lunya estiguin doblades o subtitula-des en català. I va considerar in-constitucional que els immigrants,abans de rebre formació en espa-nyol, la rebin en català. L’Estat, amés, continua obviant la nostrallengua en àmbits com la justícia.

La solució implica una gestióúnicament i exclusivament catala-na, feta amb tot el respecte enversla resta de llengües que es parlen alnostre país. Ara, perquè això passi,cal o que l’Estat ho accepti i no du-gui al Constitucional qualsevol lleique afecti la llengua, en la majoriade casos per la pressió de la ultra-dreta mediàtica, o que Catalunyas’organitzi com a república, la for-ma idònia per defensar els seusdrets.

Més suportlegal per al català

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’alcalde de Verges, Ignasi Sabater, va dir el que,veient un mapa de la zona i resseguint els llocs onels brètols van punxar centenars de rodes la nitdel 3 al 4 d’octubre, tothom pensava. Però l’Estatusa el delicte d’odi al seu gust i, en cap cas, perprotegir les minories, pel que va ser creat.

PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

Dir les coses pel seu nom

Trump va arribar a la cimera del G-7 amb el seu toprovocador habitual, defensat els aranzels comer-cials i el retorn de Rússia. Allà, però, es va trobaramb una Unió Europea que havia fet els deures i liva replicar amb dades. Ell ha de defensar el quecreu, però serà capaç de rectificar si s’equivoca?

-+=

-+=

Valentia políticaMeritxell Batet

Cabut fins al final?Donald Trump

-+=

Ignasi Sabater

El primer pas per solucionar un problema és ad-metre’l. Ahir, Batet, no com a membre d’un partitde l’oposició sinó ja com a ministra, va admetresense embuts que existeix una crisi d’estat i vaconcretar: crisi territorial, social i democràtica.Ara calen les propostes per revertir-la.

MINISTRA D’ADMINISTRACIONS TERRITORIALS

ALCALDE DE VERGES

De reüllMontse Oliva Vilà

El PP ‘style’perilla

emà el PP donarà el tret de sortida a un congrésextraordinari que ha de substituir el lideratge de

Mariano Rajoy. Una successió que l’encara president delpartit fa poc més de quinze dies no hauria imaginat quees precipitaria d’aquesta manera. Els conservadors hanpatit una rebregada que ni el dirigent més pessimista espodia imaginar. Però tret de l’afició de José María Aznar aexhibir la seva rancúnia, els populars no són gaireaficionats a esbudellar-se en públic. Són més sibil·lins. Ésper això que resulta inimaginable el ball de bastons que

acostuma a organitzar l’esquerraquan es posa en perill un lideratge.Històriques són les querelles a IU;sonades les guerres al PSOE i fins itot, en un partit tan nou com Podem,ja les han vist de tots colors. Aquestspartits han omplert horesd’informació amb les seves batallescampals. Res a veure amb un PP que

ara sí que està en crisi de veritat i que, fidel al seu estil,hauria d’aspirar a fer una transició sense fer gaire soroll.Tot això, però, amb el permís de María Dolores deCospedal, Soraya Sáenz de Santamaría o Íñigo de laSerna, els quals amb les seves aspiracions noconfessades públicament introdueixen suspens a unasuccessió que no hauria de tenir cap misteri. AlbertoNúñez Feijóo hauria de ser president per aclamació. Peròuna vegada s’obre el ball és difícil que alguns no es deixinarrossegar per la música. I n’hi ha que ja han començat amoure els peus. Perilla el PP style?

D

Un cop s’obreel ball, ésdifícil nodeixar-searrossegarper la música

http://epa.cat/c/6ft3vn

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE JUNY DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El govern, acompanyat delsdiputats de JxSí i de la CUP,concreta la data i la preguntadel referèndum en un actesolemne al Pati dels Tarongers.

10anys

20anys

La vaga seguida pel 90% delstransportistes estén el col·lapsepel país. El gasoil i la gasolinas’exhaureixen a les estacions deBarcelona.

L’exagent del Cesid JuanAlberto Perote intenta implicardirectament Felipe González iNarcís Serra en la trama delsGAL.

El referèndum Paràlisi La trama dels GALTal diacomavui fa...

ortosament, cor-ren aires de dis-

tensió. No sabem onens duran ni si la pa-raula diàleg tindràcontingut o serà tan

buida com la d’aquella operació quevan idear a La Moncloa i que havia depilotar Soraya Sáenz de Santamaría.L’exvicepresidenta es va reunir ambCiutadans, amb el PP català, amb elPSC, amb Societat Civil Catalana... vaja,que ja està bé que quedi amb els amicsper fer petar la xerrada, però d’inter-canvi de propostes, idees diferents, es-coltar i debatre... poc. En tot cas, i en unmoment de cruïlla també per a l’inde-pendentisme en què no és clar quin ésel full de ruta (perdonin que faci serviraquesta expressió un cop demostratque de full de ruta no n’hi va haver encap moment, però trobo que ajuda afer comprensible el que vull dir), en quèels partits sobiranistes miren més decara a les municipals i a la resituacióque pot generar i en què no és clar quinpaper farà el govern de la Generalitat,un executiu, certament, marcat per

l’amenaça judicial permanent, cal con-tinuar avançant.

I una forma de no normalitzar la si-tuació, de no normalitzar el mal al corque ens fa escoltar els familiars delspresos polítics, de no banalitzar la sevasituació amb imatges indignes, és man-tenir la flama al carrer. La flama de sem-pre, la imaginativa i pacífica. Aquest es-tiu farà cinc anys de la Via Catalana,d’una forma de protesta, de reivindica-ció, que ens va projectar al món. I calseguir projectant-se al món. Des delConsell de la República? Segurament,però no només. Aquest estiu, cada diamilers d’europeus passaran per l’AP-7,milers de persones que poden ser infor-mades, positivament, de què passa aCatalunya. Digueu-li CDR-AP-7 o di-gueu-li com vulgueu, però estaria moltbé que cadascun d’aquests turistess’endugués una imatge del que passa,ha passat i passarà al nostre país. Totesles accions, pacífiques, són bones i te-nen el seu moment. Però no cal tallarles autopistes o aixecar els peatges peraprofitar les oportunitats que ens brin-den. I que ens brinda el turisme.

S

Full de rutaJoan Rueda

El CDR del’AP-7, ja!

Aquest estiu farà cinc anys de la Via Catalana i caldriaseguir internacionalitzant el conflicte. I l’AP-7 és un bon lloc on fer-ho

i ha en la nostra societat euro-pea occidental un corrent hu-manitarista que pretén contí-

nuament salvar el món. Jo sempre hedubtat de salvar ningú, a menys quem’ho demani o estigui en perill demort, i encara més he dubtat d’imposarals altres “el meu bon criteri”, conside-rant que els altres són uns salvatges.No és que no tingui opinió, la tinc, gai-rebé sempre; però no estic gens segurque hagi d’agradar als altres. En gene-ral, no els agrada gairebé mai.

ENTRE UNA D’AQUESTES salvacions, n’hiha una de general urbi et orbi que és sal-var la dona. Una part important del gè-nere femení ara s’ha posat d’acord en elfet que els homes som un necis, i les hemsotmès durant tota la història de la hu-manitat, i que per tant s’ha de fer justí-cia. No ho negaré, la majoria som moltnecis i les hem utilitzat en tots el sentits.Una altre cosa seria esbrinar per què haestat així, i quin paper ha jugat la donaancestralment. Però com que tot això éspassat, i ara hi ha condicions per a laigualtat, no només de les dones, també

H dels homes que volen ser lliures i inde-pendents, doncs entenem que tot plegatestà bé.

UN DELS OBJECTIUS d’aquesta justícia ésla paritat, entesa com a igualtat de mem-bres de sexe femení i masculí a tot arreu:càrrecs directius, metges, presidents,etc. I ara, l’última, que el futbol femenísigui tan important com el masculí. Noseré aquell que dirà que els homes ser-veixen per a unes coses i les dones, perd’altres; en absolut. Tothom serveix pera tot, si s’hi esforça i té les qualitats. Arabé, l’obsessió per la paritat em sembla unerror, perquè crec que hem de parlar depersones, individus, i no de gènere. Lafeina o el que sigui ha de ser per al més in-dicat, independentment del sexe. En-tenc que moltes dones poden partir ambhàndicap, a causa de la maternitat. Per-fectament, que es facin lleis de paterni-tat que ho equilibrin, però la legislació dela paritat em sembla completament in-justa. Entenc que calgui guardar feinesper a discapacitats, per exemple, peròplaces de feina per gènere? No hem que-dat que volem i hem de ser iguals? Quina

mena de nova discriminació és aquesta?Fet i fet, per què no fem paritat entre elsminers o els mariners mercants? I entrela gent de la neteja, per què no fem pari-tat i deixem de parlar de les dones de laneteja?

LEGISLAR SOBRE PARITAT o exigir-la ensporta a una seriosa disfunció. Les campa-nyes perquè les dones siguin científiqueso informàtiques són absurdes. La dona éslliure, no? Doncs ella ja farà. Mireu si faque pràcticament el 100% dels mestres iel 70% dels professors de secundària sóndones. És un desequilibri completamentantipedagògic. Algú protesta? En un tri-bunal d’oposicions recent només hanaprovat dones. Moltes dones es fan mes-tres i professores pel fet de ser un ofici pro-per a la maternitat, i això és un error greu.Precisament el mestre o professor ha deser qui equilibri els excessos o els proble-mes de la relació materno-filial. Que aixòara es reprodueixi a les aules, sense cap fi-gura paterna, tampoc és que ens ajudi gai-re. Què hem de fer, lligar els nois i portar-los a fer de mestres? Perquè, si hi ha d’ha-ver paritat, que n’hi hagi a tot arreu, no?

Josep Maria Uyà. Doctor en filologia i ensenyant

La paritatTribuna

Paritat

b Aquesta setmana he vistamb els meus alumnes el do-cumental Colors d’Europa, dela sèrie Colors en sèrie (2007).Amb imatges metafòriques,s’hi explica el simbolisme quepoden tenir a Europa algunscolors: el blanc de la democrà-cia, el marró de la terra, el ver-mell de la solidaritat, el verd dela natura, el blau de la unitat, elnegre de la memòria... Però undels colors de què més simbo-lisme s’ha amarat dels nostrestemps és el violeta de la pari-tat. Hi ha un moment al docu-mental que apareixen les imat-ges de dones vestides de viole-ta fent un castell i el narradordiu: “L’esforç és el mateix. A lafita s’hi arriba igual, però enca-ra el reconeixement no és comel dels homes.” I més endavantdiu: “S’està reaccionant davantla desigualtat històrica, peròqueda molt camí per recórrer.L’objectiu és la igualtat. Laigualtat arriba amb la llibertat.”

La paritat als dos nous go-verns, tant al català com alcentral, indica una nova inten-ció cap a aquesta igualtat en-tre homes i dones. Són dosfets importants perquè la in-tenció de la paritat es tradueixen realitat i no només en la vo-luntat d’arribar-hi. Calen enca-ra moltíssims fets comaquests per arribar-hi del tot.EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZTorroella de Montgrí (B. Empordà)

Una escola enextinciób Dijous 31 de maig AMPESUNIDES de les Corts es va re-unir amb el Consorci a la seudel districte per valorar comhavien anat les inscripcions iseguir el tema de les adscrip-cions de centre. L’escola Au-siàs March, que té sols 12 pla-ces de P3 ja que s’ha de fusio-nar amb l’escola Anglesola, hatingut 6 inscripcions a P3 i elConsorci no vol oferir ni per ofi-ci ni per matrícula viva les 6

places disponibles. Atès que aBarcelona hi ha barris amb dè-ficit de places públiques, talcom succeeix a l’Esquerra del’Eixample, volem fer palès atots els pares i mares que teniutot el nostre suport per lluitarper aquestes places i estaremmolt contents de donar-vos labenvinguda a la nostra escola.Elena Ràfols Crestani. Membrede l’AMPA Ausiàs March.ELENA RÀFOLSBarcelona

Et trobaré afaltarb El dia 22 de maig, el meuamic Pepe Torrents ens va dei-xar. Va ser una pèrdua irrepara-ble i significativa per a mi, jaque li tenia un immens afecte iens unia una sincera amistat,des que vàrem treballar juntsd’educadors socials fa unsanys. Era un excel·lent com-pany de professió, un excep-cional amic i un gran pare. Vaser de les poques persones

que em van obrir de seguida laporta de casa seva. Aprofitoaquest diari per enviar un copmés les meves sinceres con-dolences a la seva dona i elsseus fills. A més d’educador ipedagog, en Pep tenia moltsbons coneixements culinaris,informàtics i de ceràmica. Talcom va dir William ArthurWard: “L’educador mediocreparla. El bon educador explica.L’educador superior demostra.El gran educador inspira.” ElPep era un gran educador, ca-paç d’inspirar companys/es,infants i joves, gràcies a la sevasaviesa intuïtiva, la seva empa-tia i capacitat de crear vincle.Per altre costat, es va destacarper la seva lluita necessària du-rant molts anys per la dignitatde la nostra professió al Col·le-gi d’Educadores i EducadorsSocials (CEESC) i en altres or-ganitzacions sindicals i reivin-dicatives. Que en pau descansi,amic.CHEJ AYADSils (la Selva)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE JUNY DEL 2018

Sísif.JordiSoler

Carles Riera, PORTAVEU DE LA CUP AL PARLAMENT

“Cal tornar a la desobediència”La frase del dia

“L’independentisme no nacionalistacatalà és unfenomen creixent...Pensa que ressubstancial canviaràa l’Estat, hi hagi quihi hagi, PP o PSOE.No s’encararà unanova organitzaciófederal o confederald’un país format pernacions diferents, nies respectaran i espotenciaran lesseves llengües icultures, ni esredistribuirà lariquesa generada deforma més equitativa

independentisme creix per-centualment a tot arreu delssectors socials, és majoritari

–més del 70 %– entre la joventut, és ac-ceptat pels analistes que és l’única pro-posta política renovadora propositiva al’Estat que és atractiva de cara als vo-tants. No cal dir que hi ha nuclis con-traris, sectors polítics adversaris quevan des de la dreta extrema a l’extremadreta, ambdós, en graus diferents, quepotencien la confrontació. Una tensióde característiques que recorden ac-tuacions del franquisme en retrocés,de caràcter totalitari espanyolista ex-cloent. Un espai polític que mai no haamagat el desig d’usar fins i tot la vio-lència per aconseguir els seus propò-sits. Ara el PSOE pot congelar els seusactes. Aviat es veurà.L’independentisme no nacionalista ca-talà és un fenomen creixent, que cal te-nir molt en compte. Ha obert tota me-na de reflexions. Una opinió que a pa-rer de certs analistes es basa en el prag-matisme més descarnat. La seva raó,ras i curt, és de caire econòmic i polític.Espanya, creuen, no canviarà, optenper la independència en no voler for-mar part d’un estat que no els ofereix,ni oferirà, cap futur sòlid.

EL NACIONALISME CATALÀ es basa en eldret, la història, la justícia, la cultura,el voler ser, la pertinença a un grup. Elsentiment i un passat comú. El nacio-nalisme català té memòria col·lectiva.L’eina per ser República i per tenir unestat propi és la democràcia i el dret adecidir. Uns valors canviants en eltemps que han permès mantenir-secom a poble propi des de 1714 ençà,malgrat tots els atacs soferts. Del’anul·lació de les pròpies institucions asofrir la imposició de lleis alienes, d’uncontinuat intent de genocidi cultural ilingüístic a règims dictatorials.

L’INDEPENDENTISME CATALÀ no naciona-

L’ lista es mou en l’empirisme. Si hom ésindependentista és per la manca abso-luta de resposta per part dels governsespanyols a les demandes i reivindica-cions catalanes més lògiques i necessà-ries. Creuen que Espanya no canvia, nicanviarà. Que no s’enfrontarà al mons-tre anticatalà que ha creat. D’aquí pro-vé la determinació de l’independentis-

ta no nacionalista; si ho pensem bé noés massa lluny del pensament majori-tari de la població en els estats inde-pendents.

L’INDEPENDENTISTA NO NACIONALISTA

pensa que res substancial canviarà al’Estat, hi hagi qui hi hagi, sigui PP oPSOE. No s’encararà una nova organit-zació federal o confederal d’un país for-mat per nacions diferents, ni en el res-pecte i potenciació de les seves llengüesi cultures, ni una redistribució mésequitativa de la riquesa generada. Ni enla igualtat salarial entre l’home i la do-na. L’Espanya de sempre seguirà ambuna monarquia borbònica no avaladaper la voluntat popular. L’Estat espa-nyol està conformat per un poder eco-nòmic, social o cultural, per una visiódel món que sempre s’ha imposat a lamajoria de la població. Per uns sectorseconòmics que són els mateixos de fasegles, amb l’evolució lògica del temps,res més. El poder econòmic, financer,ideològic i cultural està posseït per unaclasse política aferrada a Madrid i quedes de Madrid ho modela tot al seu ser-vei i profit.

AQUESTS INDEPENDENTISTES no naciona-listes són el sector creixent del sobira-nisme. És el percentatge i gruix de vo-tants que es decanten per la indepen-dència com constaten les enquestes.És la gent que creu que en una Catalu-nya independent les oportunitats per-sonals i col·lectives serien molt millorsper a si mateix i per als seus.

NO CAL ESCANDALITZAR-SE, no eren pasnacionalistes els colons anglesos, esco-cesos o alemanys que van independit-zar-se d’Anglaterra per formar els EUA.I així a Cuba i tants i tants altres llocs.La raó bàsica era econòmica. Doncs ai-xò. És el que pensen els nounats inde-pendentistes no nacionalistes, optenper l’esperança. Opten pel futur.

J.M. Solé i Sabaté. Catedràtic d’història contemporània (UAB)

No nacionalistesTribuna

l’hora de mirarles notícies a

l’època ja distant delgovern de la Sra.Thatcher, un bon amictenia el costum de dir,

cada cop que hi sortia qualsevol delsseus ministres espantosos –de tan ar-rogants i hipòcrites i mentiders queeren–: “Que content que estic queaquest no és el meu pare” (una fraseque també es podia aplicar a la SraThatcher mateixa). Si hi ha algun avan-tatge innegable del canvi de Gobiernorecent, és el fet de no haver de veure,dia sí i dia també, una colla de políticstant o més espantosos que els col·le-gues de la Thatcher. Com ara la Sáenzde Santamaría quan va dir, a l’1-O, que

la seva policia havia actuat d’una ma-nera professional i proporcional men-tre al nostre entorn aquesta mateixapolicia estomacava milers de personespacífiques; o el Dastis, que, davantd’uns periodistes estrangers estupe-factes, negava que hi havia hagut poli-cies antiavalots a Catalunya i que esvantava de no haver llegit els informespertinents de Human Rights Watch; ola De Cospedal, que va afirmar –des-prés que el seu partit radicalment le-galista havia estat qualificat d’organit-zació delinqüent pel TS– que “els jut-ges no són infal·libles”; o el Zoido, quees va negar a retirar una medalla delmèrit a un policia que havia torturatdesenes de persones. Quin descans,poder dir bon vent a aquesta gent. Iquina llàstima que el PSOE hagi deciditdonar tot un ministeri d’Afers Exteriorsa un home bacteriofòbic igual d’espan-tós. Que content que estic que no erael meu pare.

A

De set en setMatthew Tree

Espant

Quin descans, poder dir bonvent a aquesta gent (delgovern del PP)

Xevi XirgoBARCELONA

ere Aragonès és, des de fa unasetmana, el nou vicepresidentdel govern català en substituciód’Oriol Junqueras. En aquesta

entrevista, feta divendres a la seu de laconselleria d’Economia i Hisenda, i queés un resum de la que avui emet El PuntAvui TV (a les 14 h i a les 22 h), el repu-blicà repassa l’actualitat política.

Com està?Tinc una sensació agredolça. Tinc unasensació dolça perquè tornem a posar vi-da i llum als departaments, però agraperquè qui hauria d’estar exercint lesresponsabilitats de vicepresident i deconseller d’Economia i Hisenda és OriolJunqueras, i no ho pot fer perquè és a lapresó.

Que hi hagi govern és un descans desdel seu punt de vista?Un descans? En tot cas, els que ens hiposem no descansarem, perquè estemdisposats a treballar i a deixar-hi el mi-llor de nosaltres mateixos.

Li deia si és un descans perquè tantOriol Junqueras com vostè mateix feiamesos que parlaven de la necessitat denomenar un govern efectiu. S’han per-dut quatre mesos, segons vostès?

PNo és temps perdut, tot i que hem tardatmolt... potser podríem dir que massa. Pe-rò la responsabilitat ha estat del governde l’Estat. Això, no ho hem de perdre maide vista. Qui ens ha impedit constituir elgovern a la primera han estat el governde l’Estat i el jutge Llarena. I hem de re-cordar que, quan amb el 155 es van con-vocar les eleccions del 21-D, l’Estat ensva reptar a les urnes. Volien que l’inde-pendentisme fos derrotat a les urnes i nose’n van sortir. No van guanyar i han in-tentat boicotejar el resultat.

La CUP va dir que el president Torra haclaudicat nomenant aquest govern.No ho puc compartir. El govern té moltclar els objectius, i la base de tot el quevindrà en aquest país és l’1-O, que és elmoment fundacional del país que volemconstruir. Estic convençut que amb laCUP tindrem punts de trobada, i que enstrobarem com ho vàrem fer en el passat.

Els serà complicat governar sense laCUP, i sense els vots delegats de l’exili.L’aritmètica és l’aritmètica.No per això renunciarem a governar.Pensi que al Parlament català tenim unaaritmètica molt més favorable al governque no pas la que té el govern espanyol alCongrés dels Diputats.

Preferiria que la CUP entrés al govern?M’agradaria que se sentís tan identifica-da amb el projecte de govern que hagués-

sim pogut fer un acord d’investiduraabans, sense necessitat d’una segona vol-ta per investir president.

Els oferiran entrar al govern?Ara el govern ha de començar a caminar,i la voluntat de la CUP és situar-se enl’oposició. En tot cas, més endavant po-dríem prendre-ho en consideració.

Entenc que enguany continuarem ambel pressupost prorrogat i que vostè jaencararà el pressupost del 2019, no?Sí. Si ara ens poséssim a fer pressupostper al 2018 l’acabaríem aprovant al de-sembre i no tindria cap sentit. Ens cen-trarem a presentar el pressupost del2019.

El negociarà prèviament amb la CUP?De moment, hem de parlar i elaborar elpla de govern i marcar les prioritats decada departament. Un cop tinguem aixòelaborarem el pressupost i parlaremamb tots els grups, començant pels quiens han facilitat la investidura.

Quan s’hauria d’aprovar?S’hauria de dur al Parlament a principide novembre perquè sigui aprovat abansde final d’any.

El Tribunal Constitucional ha tombat unmunt d’impostos que havien estat propo-sats pel govern català: l’impost sobre lesnuclears, el dels dipòsits bancaris, el del

cànon digital, el dels habitatges buits...Els inclourà en el nou pressupost?El que s’ha de recuperar és com aplicar-los, però no s’han de recuperar posant-los com un ingrés en el pressupost i quees quedi en el paper. S’ha de veure ambquines fórmules exactes es poden posaren marxa.

Però si estan suspesos pel TC...Hi ha situacions diferents. Alguns estansuspesos i d’altres estan anul·lats. En elsque estan suspesos, ara hi ha un nou go-vern a l’Estat que podria retirar recur-sos. Veurem què passa. I amb relació alsque estan anul·lats, haurem de veurecom els tornem a posar sobre la taula.Però, al pressupost, hi han de figuraraquells ingressos que puguem asseguraral 100% que hi seran. Si no, quedarandespeses per pagar o dèficit no cobert.

Confia, doncs, que el govern de PedroSánchez retiri els recursos als impostosque va voler imposar la Generalitat?Confiança no seria el concepte que em veal cap quan parlem del govern espanyol.Hauria de ser així, però no tinc gaires es-perances. Crec que dependrà molt mésdel treball que nosaltres siguem capaçosde fer, també en el camp jurídic, que nopas de la voluntat política del govern es-panyol, del que jo soc molt escèptic.

Vostè reclama gestos al govern espa-nyol. Quins?En tenen un catàleg, si en volen fer. Per-què acumulem tants anys d’agressionscontinuades a la voluntat del Parlamentque tenen un catàleg complet per comen-çar a fer això que ells en diuen distensió.Però des d’un punt de vista racional socpessimista. Al final el PSOE és el que és, iPedro Sánchez és el que és; la composiciódel seu govern, la correlació de forces in-ternes... tot plegat em porta a ser pessi-mista. Ara, sempre s’ha de ser optimista.Si realment creuen que cal rebaixar latensió i obrir una nova etapa, han de serells els que comencin a fer gestos.

Quants diners deu la Generalitat?Al voltant de 78.000 milions d’euros,més de 60.000 o 65.000 milions delsquals estan relacionats, és un deute quetenim respecte al FLA.

S’ha acabat el 155 i s’ha acabat la inter-venció financera.El que ha caigut amb el 155 és una inter-venció que era il·legal, que nosaltres vamdenunciar als tribunals, i ho guanyarem;i quan guanyem demanarem responsabi-litats a Cristóbal Montoro pel mal que hafet aquesta intervenció: no podíem mou-re diners dels bancs, no podíem accedirals comptes corrents, el govern de l’Estates quedava els ingressos del model de fi-nançament... Ens van bloquejar 400 mi-lions d’euros del pressupost...

Què vol dir, ”demanar responsabilitats aMontoro pel mal que els han fet”?

Vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda

Pere Aragonès“La negociacióamb l’Estat hade ser bilateral”

CONVERSES · “Ens hem guanyat el dret que a partir d’ara qualsevol conversa amb l’Estatsigui bilateral” SISTEMA DE FINANÇAMENT · “Un any abans d’eleccions, serà molt difícilqualsevol reforma” 1-O · “No oblidarem l’1-O a canvi d’un nou model de finançament”

El president Torrai el conseller Buchli agraeixen “el seuservei exemplar ala ciutadania”

La ministra fa unacrida general aldiàleg i el consensper solucionar“la crisi d’estat”

Traperodescartadirigirels Mossos

Batet creu queuna reformaconstitucionalés urgentNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE JUNY DEL 20186 |

Primer hem de guanyar el cas al Su-prem. La intervenció era il·legal perquèes va utilitzar una llei d’estabilitat pres-supostària que va venir imposada per laUE per reduir l’autonomia financera deCatalunya. Nosaltres estàvem amb supe-ràvit, quan van fer aquella llei. No hi hahavia cap motiu. O només un: que éremindependentistes i volíem fer l’1-O. No hihavia cap base legal. Un cop guanyat elcas, haurem d’avaluar veient la sentèn-cia si hi ha hagut prevaricació o no. Es vaaprovar la intervenció de setembre sensecap informe jurídic. Aquí algú va actuar

conscientment contra la llei. Haurem dedemanar responsabilitats; ells no parende demanar-nos-en a nosaltres.

Montoro va prevaricar?Van utilitzar la llei d’estabilitat pressu-postària conscients que la llei no empa-rava el que estaven fent.

Ha parlat amb la nova ministra d’Hisen-da, Maria Jesús Montero?Encara no. Acaba de prendre possessió iho faré en els pròxims dies. La conec per-què era consellera d’Hisenda a Andalu-

sia, i en els consells de política fiscal erauna gran opositora a Montoro. Veurem sil’oposició que manifestava aleshores esveu ara...

S’hi haurà de veure per encarar la refor-ma del sistema de finançament.Crec que una reforma del sistema de fi-nançament serà molt difícil que es duguia terme perquè falta un any per a elec-cions autonòmiques en molts llocs del’Estat, i no hi haurà els incentius per ar-ribar a un acord. I també és veritat que hiha disparitat de criteris. El que pot anar

bé a territoris com ara Andalusia i Caste-lla-la Manxa, si es fixen determinats cri-teris a l’hora de determinar la despesa,pot no anar tan bé a comunitats amb po-blació més urbana i menys dispersa, comara Catalunya, Madrid, les Balears i elPaís Valencià. En tot cas, el primer quecal és diàleg, una negociació de fons queper a nosaltres implica el dret a l’autode-terminació. Hi tenim dret? Nosaltres cre-iem que sí. Espanya està disposada a ac-ceptar-ho? Nosaltres partim de l’1-O i ai-xò no és intercanviable per res. No ensoblidarem de l’1-O a canvi d’un nou model

ANDREU PUIG

Paraula de ministraL’APUNT deral, millor– és inèdit i d’una importància considera-

ble. Afegir-hi, a més, que és “urgent, viable i desitjable”en la primera aparició pública és una actitud valenta.Fer-ho a Barcelona, agraït. Caldrà veure com evolucio-na aquesta declaració d’intencions dins del partit, elgovern i el país per certificar si la reforma federal, araparaula de ministra, arrossega majories.Emma Ansola

La proposta de reforma federal del PSC i del PSOE haentrat en una nova dimensió. No per repetit, el discursd’ahir a la seu del PSC deixava de tenir importància.Ans al contrari. Escoltar ahir, per primer cop, en bocad’una ministra, que l’Estat està en crisi, que el proble-ma és triple –territorial, social i democràtic– i que lasolució és una reforma de la Constitució –si pot ser fe-

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE JUNY DEL 2018 | Nacional | 7

117077/1188459L

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE JUNY DEL 20188 | Nacional |

de finançament.

Si els convoquen a reunió amb totes lescomunitats autònomes per parlar delnou sistema de finançament hi anirà?El primer que demanarem és que escompleixi el marc de finançament que hiha vigent. Ens deuen 700 milions de mo-del de finançament dels Mossos d’Esqua-dra, de la disposició addicional tercera,dels anys 2008 i 2009... Quin sentit té re-novar un contracte amb algú que t’ha in-complert l’anterior? El primer que hande fer és parlar Sánchez i Torra, perquèel problema de fons entre Catalunya il’Estat no és d’IRPF o d’IVA; evident-ment que és un problema de finança-ment, però el problema és de sobirania.La societat catalana té dret a l’autodeter-minació i aquesta és la nostra línia ver-mella. Si diuen que això s’ha d’arreglaramb un nou model de finançament ésque no han entès res.

Per tant, si un nou model de finança-ment no arregla res, insisteixo, no val lapena anar a la reunió?No. En tot cas, les converses haurien deser bilaterals. Ens hem guanyat el dretque qualsevol conversa amb l’Estat siguibilateral. El marc actual ja ho preveu. Jaho vam fer el 2009, quan abans de feraquelles trobades multilaterals el conse-ller Castells va negociar bilateralmentamb Pedro Solbes d’una manera molt in-tensa. Però, insisteixo, el problema defons no és el finançament. Hi ha un con-flicte entre Catalunya i l’Estat que ara ésmolt més dramàtic, perquè tenim exi-liats i presos, i això no pot ser una merca-deria per negociar. No han de ser objectede negociació. És una qüestió de drets.Han de sortir de la presó i tornar.

Vostè demana gestos. Nomenar JosepBorrell ministre en deu ser un. Com el vainterpretar, aquest nomenament?Interpreto que Sánchez vol fer contenttothom i potser també segar l’herba aCiutadans. D’aquests nomenaments, elsfets seran més importants que el noms.No estic d’acord amb el que pensa Bor-rell, però tampoc amb les seves formes.Un pot fer afirmacions dures dels seus ri-vals polítics, però quan un d’ells és a lapresó no pots fotre-te’n. I això és el queva fer amb Junqueras. Demostra quinaés la seva moral. Els criteris ètics de Bor-rell són molt definitoris del personatge.

Reclamen la llibertat dels presos ol’acostament a presons catalanes?Reclamem la llibertat dels presos. L’acos-tament és un dret que tenen; però el quenosaltres reclamem és la llibertat; no hiha cap raó perquè estiguin empresonats.És surrealista que estiguin tancats allà.No té cap mena de sentit. Només un, va-ja, que és reprimir la voluntat d’una ma-joria de catalans i catalanes. És indigne.

Confia poc en els gestos del govern Sán-chez, però li van donar suport en la mo-ció de censura a Rajoy...Ho vam fer perquè hi havia l’oportunitatde tombar un govern corrupte, que haafavorit una línia repressiva. El nostre sía la moció de censura va ser fonamental-ment un no a Mariano Rajoy. No era unaval a Pedro Sánchez, de cap manera. Entot cas, ells ara tenen l’oportunitat de de-mostrar si són diferents o no. De mo-ment, no ho sabem.

Meritxell Batet és la nova ministra d’Ad-ministracions Públiques. És una gran de-fensora del federalisme. Què en pensa,del federalisme vostè?Que ha estat una opció que s’ha defensata Catalunya durant dècades i que mais’ha pogut aplicar. Hem sentit en massaocasions un federalisme de paraula i pocde fets. Ara, Batet té l’oportunitat de de-mostrar si hi ha un federalisme de fets.

Vol dir que seria una solució?No. La solució és el reconeixement deldret a l’autodeterminació. És el reconei-xement de l’exercici del dret a l’autode-terminació que ja vam fer l’1-O. Que siguireconegut que aquest país pugui decidirquè vol ser. Qualsevol solució que no tin-gui en compte la voluntat dels catalansno serà una solució. Serà comprartemps, allargar el problema, xutar la pi-lota endavant...

I mentrestant, com es pot governar fentRepública? Si no té les eines per decidir-ho i no volen córrer riscos, el seu serà ungovern de gesticulacions?Jo soc més de fets que de gesticulacions,i crec que la meva trajectòria al Parla-ment i a Economia ho demostren. I si nopodem governar amb normalitat és per-què hi ha presos, exiliats, i perquè cadados per tres hi ha acusats de delictesd’odi i del que sigui. Ara hem de recupe-rar el govern, tot i que per si sol això no

ens permetrà desbloquejar tots els obsta-cles. Perquè hi hagi la República que esva votar l’1-O i que es va proclamar el27-O, necessitem majories àmplies i unsuport internacional molt més clar. Comfarem República? Doncs fent republi-cans, sumant cada cop més gent aaquest projecte. Cada cop que el PSOEarriba al poder de l’Estat hi ha una partde la societat catalana que creu, legíti-mament, que hi ha una nova oportuni-tat. I cada vegada el PSOE els decep. Dela decepció de l’Estatut va venir tot elmoviment de les consultes populars, id’aquí va sorgir l’ANC... Ara hi ha qui tor-na a veure-hi una oportunitat, i crec queel PSOE els tornarà a decebre.

Diu que l’1-O Catalunya ja es va autode-terminar però governen una autonomia.El resultat no es va poder implantar.No hem tingut la força suficient per apli-car el resultat. Hi ha elements de la cor-relació de forces que el mes d’octubreens van fer veure que, un cop obert elmeló, teníem davant nostre un Estat dis-posat a tot. Quan plantejàvem el referèn-dum hi havia qui deia que, només que laGuàrdia Civil tragués una sola urna, jahauríem guanyat. I no ha estat així. Ensha sorprès la capacitat de l’Estat de pas-sar vergonya davant d’Europa. Rubalca-ba ho va dir: “Estem disposats a assumirel cost... Hem de ser més forts.”

Quan sent el Cercle d’Economia propo-sant un nou Estatut, què pensa?Que està bé que després de tants anysd’inexistència de propostes n’hi hagi al-guna. Però amb relació al contingut... emsembla que no podem agafar una màqui-na del temps i tornar al 2006, quan elsindependentistes érem el 15%. Ara somel 50%.

ERC es planteja renunciar a la unilatera-litat com es diu en la ponència que esdebatrà en la conferència nacional delseu partit el mes vinent?Això no ho diu, la ponència. La ponènciadiu que no serà només amb la unilaterali-tat que s’avançarà. La solució serà multi-lateral. El que diu és que el que fem a par-tir d’ara ha de servir per consolidar lesposicions.

Llistes conjuntes per a la República en lesmunicipals de l’any vinent és una manerad’eixamplar la base? Ho veu factible?

ANDREU PUIG

Quan guanyem el cas,demanaremresponsabilitats aMontoro pel mal que ha fetla intervenció econòmica

❝

❝Cada cop que el PSOEarriba al poder hi ha qui hiveu una nova oportunitat, icada cop el PSOE decep. Iho tornarà a fer

❝ERC no ha renunciat a launilateralitat. El que hem de fer a partir d’ara ha de servir perconsolidar les posicions

La fiscalia general del’Estat és jeràrquica. I ara hipot haver un nou fiscal quedigui que aquí no hi hahagut ni rebel·lió ni res

❝

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE JUNY DEL 2018

No. Perquè cada realitat municipal és di-ferent. I quan ERC i l’antiga CDC hemanat junts, per exemple, hem tret menysdiputats dels que hauríem tret per sepa-rat.. Separats i amb diversitat d’ofertes,el conjunt independentista obté més su-ports. La CUP també ho entén així.

A Barcelona tampoc?A Barcelona el nostre candidat és AlfredBosch, i nosaltres ens volem presentarcom a ERC perquè creiem que és millor.Totes les enquestes diuen que ERC ha fetun gran paper i que podria guanyar. Fal-ta un any, ja ho veurem. De moment, elque veiem és que Colau no ha complertles expectatives que va generar.

Abans de les municipals, sembla que hihaurà els judicis dels presos polítics. Elsveu ja condemnats?No ens hem de resignar que hi hagi unacondemna. En el judici s’ha de poder de-mostrar que, això de la rebel·lió, s’ho haninventat, com la malversació. La violèn-cia va ser de la policia, l’1-O.

Confia, doncs, que seran absolts?No. En el Suprem i en el jutge Llarena,no hi confio. Però nosaltres hem d’enca-rar el judici.I si el Suprem no ens dona laraó ens la donaran els tribunals euro-peus, com ja estan fent a Bèlgica i confioque facin a Alemanya. No hi va haver caprebel·lió.

El processament ja està comunicat i hiha poc marge de maniobra. Espera algungest del govern Sánchez, en aquest sen-tit?La fiscalia general de l’Estat es canvia i lafiscalia és jeràrquica. De la mateixa ma-nera que el fiscal José Manuel Maza es vainventar això de la rebel·lió, pot haver-hiun nou fiscal de l’Estat que retorni al Co-di Penal de veritat i que la fiscalia diguique aquí no hi ha hagut rebel·lió, que nohi ha cap prova de malversació i que pertant no té cap mena de sentit el que es-tan fent.

El jutge Llarena ha prevaricat?Això ho hauran de decidir els tribunals.Però crec que s’ha excedit, quan entraper exemple en valoracions polítiques so-bre la ideologia dels empresonats per de-cidir si els deixa o no en llibertat. Aquestjutge no està actuant com les facultats dedret diuen que s’ha d’aplicar el dret penal.

ere Aragonès (Pineda de Mar, 1982)només tenia 24 anys i ja era diputatal Parlament. I ara, amb 36, és el

conseller més jove del govern. La mà dre-ta de Junqueras (“ell és intuïtiu, jo socmés cartesià, i això fa que ens enten-guem bé”, diu) ha estat regidor de Pineda–a l’oposició–, parlamentari i alt càrrecdel govern. I ara, vicepresident i consellerd’Economia i d’Hisenda. Treballador, obe-dient i disciplinat –sembla que tambéamb ell mateix–, Aragonès havia treballatfins ara molt més rere les bambolines dela política que no pas a primera línia. Lapolítica, però, l’ha mamat des de petit. Elseu avi va ser el darrer alcalde franquistade Pineda (o el primer de la democràcia,depèn de com es vulgui explicar, perquèva ser alcalde del 1966 al 1987) i el seupare va ser regidor independent a la llistade CiU. “De fet, el meu avi es va morirquan jo tenia deu anys, i el recordo moltmés com a avi que no pas com a alcalde”,matisa. “Tingues seny i fes el que cre-guis”, li va dir el seu pare quan li va expli-car que es dedicaria a la política, peròque ho faria a les files republicanes. Hi vacomençar militant a les JERC –des d’onfaria batalla perquè ERC defensés el noen el referèndum de l’Estatut– i s’hamantingut sempre en el costat guanya-dor, en alguns moments al costat d’UrielBertran, en d’altres de Joan Puigcercós idesprés amb Oriol Junqueras. “Semprehe estat allà on m’he sentit més útil per alpartit”, resumeix ell.

Llicenciat en dret per la UOC (primerho va intentar per la UPF però es va pas-sar a la UOC perquè la universitat virtualli permetia compaginar els estudis i la se-va dedicació a la política), en realitat hau-ria volgut estudiar història; però a casa liho van treure del cap. “El meu pare em vadir: millor que facis una carrera que etdoni un ofici.” I ho va fer. Però després esva treure l’espina cursant un màster enhistòria econòmica. Alguns l’han batejatcom l’alumne aplicat de Junqueras, peròsentint-lo parlar –amb el seu posat se-riós, meticulós i ordenat, sense expres-sions fora de lloc– fa la sensació que, enel seu cas, aplicat no és un adjectiu sinóuna manera de ser.

I si avui és diumenge i Aragonès no técap acte, probablement el trobaran a lacuina. “Em relaxa”, diu. Hi ha qui rebaixala tensió anant-se’n a córrer o al gimnàs.Aragonès ho fa a la cuina. La seva espe-cialitat? L’arròs a la cassola, intentantque s’assembli al que feia la seva àvia.“De fet, cuino de tot, i quan tenia hort feiaconserves.” Un hort? Sí. Aragonès viu enun bloc de pisos al centre de Pineda –sónsis veïns– i, com que ell i la seva dona–no tenen fills– viuen a la planta baixa, téun hortet. De tot; tomàquets, enciams ifins i tot calçots. “Boníssims. Els plantaval’11 de Setembre i els collia a finals de fe-

P

brer o principi de març; no hi ha res comcollir-los i fer-los el mateix dia.” A mesuraque la feina política ha anat en augment,però, qui n’ha patit les conseqüències di-rectes ha estat justament l’hortet. “Man-tinc la cuina, però ara l’hort és una selva”,ironitza mentre se li escapa un dels pocssomriures de tota la conversa. Ara mateixestà llegint Moments estel·lars de la hu-manitat, de Stefan Zweig, i quan li reco-mano que d’aquest autor no es perdi laperla Fouché: Retrat d’un home polític,somriu. “És el proper de la llista; mel’acaba de regalar Josep Maria Jové.” Araté, però, molt poc temps per llegir. I en al-

gun moment prefereix distreure’s mirantalguna sèrie a Netflix, de l’estil House ofCards o The Crown. “Ara, un capítol a lasetmana com a molt.” La prioritat, ja hoendevinen, és la feina. No nega que té unpunt de satisfacció per haver estat no-menat vicepresident (“hi ha un punt dereconeixement, quan assumeixes res-ponsabilitats”), però tampoc que aques-ta responsabilitat pesa molt. “Són tempscomplicats, i molta gent del meu voltantés a la presó, està investigada o proces-sada, i això sempre ho tens present”. I laseva dona, què diu?, li pregunto. “Pateixuna mica, però no m’ho diu.” ■

Xevi XirgoBARCELONA

El cuiner aplicat— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

EN CLAU PERSONAL

Pere Aragonès, a dalt, a casa seva amb productes recollits del seu hort. A sota, votant enla consulta del 9-N a Premià de Mar, i fotografiat de petit. A la dreta, ell i un seu amic,fotografiats amb una estelada al pic de les Salines, entre Maçanet de Cabrenys i Ceret.

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE JUNY DEL 201810 | Nacional |

La ministra de PolíticaTerritorial i Funció Públi-ca, Meritxell Batet, va de-butar ahir en públic i ho vafer a casa, en un acte queella mateixa havia estatorganitzant setmanesabans com a secretàriad’impuls federal del PSC.

Batet va arribar a la citaamb un missatge pensat,el portava per escrit, sensedeixar gaire marge a la im-provisació, clar i directe:“Hi ha una crisi d’estat queens afecta a tots”, va sen-tenciar, que cal solucionarafrontant la reforma de la

Constitució. Una tascaque, al seu parer, és, a mésa més, “urgent”, “viable idesitjable”. I com? De mo-ment, a través del “diàleg iel consens”. On? Un bonespai per a la ministra se-ria la comissió que es vacrear el novembre del2017 al Congrés dels Dipu-tats per estudiar una pos-sible reforma de la cartamagna i que a hores d’araestà en via morta.

Potser per això últim,Batet va voler aprofitarl’acte d’ahir per fer una cri-da a dirigents i represen-tants d’institucions i co-munitats autònomes per-què participin i retornin a

la comissió, rebatejadades d’ahir com la “del dià-leg”, tenint en compte queen el moment de la sevacreació no tots els grups hi

van participar i alguns finsi tot la van abandonar enles primeres sessions. Ba-tet havia advertit tan bonpunt va iniciar la seva in-

tervenció per inaugurarles jornades socialistes–precisament sobre la re-forma federal– que caliarestablir “la confiança i la

lleialtat” que “s’havia per-dut” entre els governs itambé entre els ciutadansi les seves institucions.

Batet no va estalviartemps en explicacions i vaargumentar les raons perles quals considera que lareforma és viable. Primerde tot, perquè totes lespersones que han compa-regut fins ara en la comis-sió de treball en el Congréshan coincidit a assenyalarque “l’actual sistema ésmillorable” i, segon, per-què es una llei de fa 40anys i ara “disposem d’unademocràcia consolidada”per afrontar aquesta re-forma “profunda”. Tambéva justificar que sigui unareforma “desitjable”, jaque permetria “renovar”el pacte territorial” i fer unesforç per millorar els ser-veis públics i els serveis so-cials.

El camí que volen ence-tar el PSOE i el PSC, però,no s’albira gaire fàcil i aixího va insinuar la ministraapel·lant diverses vegadesa la necessitat que hi hagiun canvi d’actitud que esbasi a escoltar i dialogaramb l’altre per arribar aconsensuar la sortida.“És l’única manera de ferpolítica del segle XXI.” Ba-tet tampoc va obviar quetota reforma ha de seguirel que marca l’ordena-ment jurídic. Per als so-cialistes, el nou model dela Constitució hauria deser federal, però ahir Batetva prioritzar la participa-ció i el diàleg entre totesles parts per fer una bonadiagnosi.

Batet va compartir l’ac-te amb el primer secretaridel PSC, Miquel Iceta, queva elogiar el nou govern dePedro Sánchez i va adme-tre que fins i tot ell s’haviasentit sorprès. “L’onadadel 8-M ha arribat a la plat-ja”, va dir el també dipu-tat, que va voler realçar elmissatge que s’ha enviat aEuropa. “Espanya no ésItàlia”, va resumir Iceta.“Esperem molt d’aquestafinestra que s’ha obert”, vaindicar un Iceta cofoi queva avisar que el PSC ajuda-rà, però “no serà equidis-tant”. ■

Emma AnsolaBARCELONA

a La ministra creu que la proposta és “viable i desitjable” per solucionar la “crisi d’estat” a Convidatotes les institucions a “escoltar, dialogar i consensuar” per restablir la “confiança i la lleialtat”

Batet insta a reformar laConstitució, i la vol federal

“Fa 40 anys i ja somuna democràciaconsolidada per poderafrontar una reflexióprofunda”Meritxell BatetMINISTRA DE POLÍTICA TERRITORIAL

“Es pot parlarde reformar laConstitució, peròno per satisfer elsindependentistes”Xavier García AlbiolPRESIDENT DEL PP

La ministra Meritxell Batet i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ahir en las jornades sobre federalisme a Barcelona ■ JOSEP LOSADA

“Cal reforçar la nacióde ciutadans lliures iiguals, suprimir elsaforaments i reformaro tancar el Senat”Albert RiveraPRESIDENT DE CIUTADANS

“Apareixen novespropostes i lesdiscutirem, peròl’Estat coneix lanostra: l’1-O i el 27-O”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Sánchez opta perrebaixar la tensióterritorial enfront elmodel policial del PPi l’incendiari de Cs”Pablo EcheniqueSECRETARI D’ORGANITZACIÓ PODEM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“El PSC no és unmediador, no ésequidistant. És elsocialisme a Catalunyai de Catalunya”Miquel IcetaPRIMER SECRETARI DEL PSC

El president de la Generalitat,Quim Torra, va celebrar les“propostes concretes” de laministra de Política Territo-rial, Meritxell Batet, amb rela-ció al canvi “urgent” de laConstitució Espanyola. Torra,però, va deixar clar que calpartir del “mandat popular”de l’1-O, i de la declaració polí-tica del 27 d’octubre. “Igual

que amb la del Cercle d’Eco-nomia, donem la benvingudaa totes les propostes, perquèsobre això hem de debatre”,ha reblat Torra. El presidentva explicar que encara no hiha data fixada per a la reunióamb el president del governespanyol, Pedro Sánchez, pe-rò ha remarcat que no seràper “fer-se la foto”, i que es

debatran “continguts que im-porten al país”: “Els dosequips estan preparant inten-sament la reunió i volem par-lar de drets civils, polítics i deldret a l’autodeterminació.”

Qui també va reaccionar ales paraules de Batet va ser ellíder de Ciutadans, Albert Ri-vera, favorable a una reformamés centralitzadora.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Torra dona la benvinguda a totes les propostes

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE JUNY DEL 201812 | Nacional |

El futur del treball: utopiao distopia és el lema triatper la Universitat Progres-sista d’Estiu (UPEC) per ala seva catorzena edició,que tindrà lloc a la sala deles Brigades Internacio-nals de la UGT entre el 4 iel 6 de juliol i que, com ja éstradicional, inclourà undebat amb la presènciadels partits d’esquerra delpaís. Aquest cop el dijous 5de juliol a les 12 del migdia,

la consellera de Justíciaper ERC, Ester Capella, elprimer secretari del PSC,Miquel Iceta, el presidentde Catalunya en Comú,Xavier Domènech, i l’exdi-putada de la CUP MireiaVehí debatran sota el títolI ara, què cal fer?

“Qui controla el treballcontrola la vida. I és obvique, en el nostre món, laimmensa majoria de la hu-manitat té cada cop me-nys control sobre el seutreball i, per tant, sobre lesseves vides”, assegura elmanifest de la UPEC d’en-guany. El rector de la uni-versitat, Jordi Serrano, vaexplicar en la presentacióde les jornades que “el fu-tur del treball és un dels

temes més complexos pe-rò també més estructu-rals i que defineixen mésla vida de la gent”. Serra-no va afegir-hi que laUPEC pretén defugir “de-bats sobre qüestions fu-gisseres, que ara passenperò que després ja no hiseran”, però assegura que“aquest any ha estat difí-cil tancar el programa”,atesa la gran convulsió po-lítica dels darrers mesos.En aquest sentit, el rectorde la UPEC va assegurarque l’entitat “celebra” queCatalunya ja tingui go-vern i diu que “és una bo-na notícia el canvi de go-vern a Espanya tot i què ésinquietant que es poguéshaver produït fa dos anys i

que no passés”.Pel que fa al programa,

amb moltes sessions dematí i tarda, els secretarisgenerals de CCOO i de laUGT, Javier Pacheco i Ca-mil Ros, l’alcaldessa deBarcelona, Ada Colau, elmembre de la Diputació

de Barcelona Oriol Lladó iel mateix rector seran elsencarregats d’obrir la uni-versitat el dia 4 a dosquarts de deu del matí.Just rere seu, la conferèn-cia inaugural serà unaxerrada entre el periodis-ta i escriptor John Carlin i

la periodista Laura Rosel.Aquest format és repetiràamb el diputat d’ERCJoan Tardà i la d’En Ma-rea Yolanda Díaz i entre elcatedràtic de dret consti-tucional Javier PérezRoyo i l’exconsellera d’In-terior Monserrat Tura. ■

a La universitatinclourà l’habitualdebat amb tots elspartits d’esquerra

El futur del treball centrala 14a edició de la UPEC

Joan RuedaBARCELONA

Anna Gabriel i Marta Rovira, ara totes dues exiliades, i Xavier Domènech i Núria Parlón aldebat de l’esquerra de l’any passat ■ DANI RIOS

El major dels Mossos d’Es-quadra Josep Lluís Trape-ro, que va ser destituït pelgovern espanyol el mesd’octubre passat en aplica-ció de l’article 155 de laConstitució i que està pro-cessat per sedició per l’Au-diencia Nacional, ha rebut-jat tornar a comandar elcos de la policia autonòmi-ca.

El cos dels Mossos infor-mava ahir, a través d’un co-municat, que el presidentde la Generalitat, QuimTorra, i el nou consellerd’Interior, Miquel Buch, esvan reunir divendres pas-sat a Palau amb el majorTrapero per oferir-li tornara exercir les funcions decap del cos dels Mossosd’Esquadra. Trapero vaagrair l’oferiment, però varefusar tornar al capda-vant de la policia catalanaperquè considera que “noseria convenient per al bonfuncionament de l’organit-zació policial” ni tampoc

per a la seva persona assu-mir aquesta responsabili-tat davant la seva situacióprocessal. Trapero conti-nuarà desenvolupantaquelles funcions que li en-comanin els responsablesdel departament d’Interiori el comissari en cap delsMossos, càrrec que encaraocupa Ferran López, no-

menat pel govern del PP.El president Torra va

agrair, en nom del govern,la labor desenvolupada pelmajor Trapero, “sobretoten l’exercici del seu càrrecde servei exemplar a la ciu-tadania”, va assegurar enuna piulada. Després ho vafer el conseller Buch: “La te-va tasca al servei de la ciuta-

dania de Catalunya i el teurespecte cap al cos és exem-plar.”

El major Trapero estàprocessat per dos delictesde sedició i per pertinença auna organització per la su-posada passivitat dels Mos-sos durant la concentraciócontra els escorcolls al de-partament d’Economia i

per haver permès la votacióde l’1-O. La investigació jaestà acabada i només faltaque la sala penal de l’Au-diencia Nacional, a Madrid,fixi la data del judici amb laresta de la direcció d’Inte-rior, tot i que encara hi harecursos pendents.

Denunciat a EstremeraD’una altra banda, l’advo-cat d’Oriol Junqueras i Ra-ül Romeva, el penalistaAndreu van den Eynde, vainformar ahir, a través deTwitter, que han denun-ciat al jutjat de guàrdiad’Arganda del Rey l’internde la presó d’Estremeraque suposadament va en-registrar amb un rellotgeespia tots dos polítics i Joa-quim Forn durant les se-ves activitats dins el penal.Les imatges van ser difo-ses pel diari Ara i la direc-ció del centre penitenciaritambé té oberta una inves-tigació

Finalment, l’entitat fin-landesa Artists at Risk,que busca residències perartistes amenaçats, perse-guits o amb risc de ser em-presonats als seus païsoscom a conseqüència de laseva obra podria acollir Jo-sep Miquel Arenas, Valto-nyc, si aquest ho desitgés.Així ho han confirmat elsseus fundadors, MaritaMuukkonen i Ivor Stodols-ky, que van visitar Barce-lona aquesta setmana perinaugurar el festival Bar-celona Creative CommonsFilm Festival (BccN). ■

Trapero rebutja l’oferta detornar a dirigir els Mossosa El president Torra i el conseller d’Interior van fer pública la seva proposta i li van agrair el seu “serveiexemplar a la ciutadania” a El major va descartar el càrrec perquè és a un pas de ser jutjat per sedició

RedaccióBARCELONA

“Respecto la sevadecisió. Però vullagrair-li la seva tascade servei exemplar ala ciutadania”Quim TorraPRESIDENT DEL GOVERN (PIULADA ATRAPERO)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Josep Lluís Trapero, amb la seva advocada, Olga Tubau, i la lletrada de la Generalitat, van a declarar, el febrer passat ■ ACN

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE JUNY DEL 201814 | Nacional |

118091-1187445T

i algú creu que és normalaixecar-se un matí i des-cobrir que al teu pobles’han punxat 164 rodes

de cotxes, que aixequi la mà. AVerges, aquest acte vandàlic or-questrat no només ha quedatimpune sinó que, a més, el seualcalde, Ignasi Sabater, n’haquedat escaldat amb una acusa-ció que el portarà als tribunalsde justícia acusat per presump-te delicte d’incitació a l’odi con-tra “la nació espanyola” i laGuàrdia Civil per haver vinculataquest cos amb la punxadamassiva de rodes que es va pro-duir al municipi l’octubre del’any passat.

En aquesta era d’excepciona-litat que vivim, ahir els veïns iveïnes del seu poble i de locali-tats properes –que van arribar

Sal miler– van organitzar un actede suport a Sabater, pocs diesabans de la seva declaració alsjutjats de la Bisbal d’Empordà. Iquè hi ha més simbòlic que l’ac-ció que van portar a terme, por-tant, una a una, les 164 rodes ala rotonda de l’entrada del pobleen una acció reivindicativa i deprotesta per la injustícia. L’ac-ció, de caràcter de performan-ce, va ser molt aplaudida durantels vint minuts que va durar ique va alentir el trànsit de laGI-634. I ovacionada, quan l’úl-tim veí que la va col·locar a la pi-la aplegada va ser ni més ni me-nys que el mateix alcalde. “Esticmolt agraït per l’escalf de lagent. Actes com aquest ajuden aenfortir llaços entre les locali-tats veïnes”, va ser tot el que vadeclarar Sabater.

Els parlaments van venirdesprés, durant l’acte presentatper l’actriu Sílvia Bel, en el qual

van participar-hi Montse Bassai Pau Surroca –germana i fill deDolors Bassa, que va enviar unmissatge– i Sergi Porter –la pa-rella de Toni Comín–, que tam-bé van agrair que “no es norma-litzi la situació injusta que vivimtots plegats” i van declarar:“Ens ho han tret tot, fins i tot lapor.” A més d’actuacions musi-cals –R4 Jazz Trio i MiquelAbras cantant una versió d’Unpaís tan petit– va haver-hi sor-preses, com la lectura de mis-satges de Lluís Llach, que és alSenegal i no va poder assistir al’acte, o de la periodista i amigade la família Mònica Terribas.Tot va transcórrer amb ordre icivisme, fins al punt que, mig enbroma, un dels participants vadeixar anar un “tant de seny,tant de seny, hauríem de cre-mar la pila”. Això no va passar i,en tot cas, no serà cap CDR queho faci. ■

Una pila de rodes, a VergesJordi Camps i LinnellVERGES

ACTE · Un miler de persones donen suport a l’alcalde, investigat per un delicte d’odi contra la Guàrdia Civil SUPORT · IgnasiSabater es mostra “agraït per l’escalf de la gent” en un acte que va comptar amb la presència de familiars de Bassa i Comín

Ignasi Sabater, agraint el suport de veïns i veïnes ■ MANEL LLADÓ