PERE TURULL I SALLENT I LA MODERNITZACI~ TECNOLOGICA DE LA IND~STRIA ~ ~ X - T I L LLANERA, 1841-1845*

JOSEP MARlA BENAUL BERENGUER

La manca d'una biografia rigorosa de Pere Turull i Sallent (1796-1869) ha donat lloc a interpretacions simplistes i esbiaixades de l'activitat economica i po- lítica d'aquest personatge basilar del Sabadell vuitcen- tista. Sabem que era comerciant de Ilanes, pero nin- gú no ha estudiar a fons I'abast del negoci, la xarxa de proveidors, la clientela, les formes de comerciaiit- zació i de transport, etc. Fou també fabricant, i de fet provenia d'una de les famílies locals amb arrels més profundes en la parairia, pero la seva activitat indus- trial només és coneguda parcialment.' L'arrencada economica de la família Tumll, tot i l'exist?ncia d'unes bases sdlides al llarg del set-cents, s'origina amb Pau Tunill i Font (17??-1844). A diferencia d'altres empre- saris locals, que es limitaren a ésser fabricants i pro- pietaris, Pau Turull desenvolupi un ventall molt més ampli d'activitats, si bé en totes elles sobresurt la par- ticipació del fill, Pere, reconeguda en la denominació -aimenys des de 1819- de l'empresa: Pau Tunill i fill.2

Una de les activitats, desconeguda fins ara, de

* Comunicació llegida a la Fundació Bosch i Cardellach en la sessió del 10 de mar5 de 1989.

' Refersncies parcials a l'activitat industrial i comercial de Pere Tumll a RANZATO (1987), p. 149-179.

Arxiu Histdric de Sabadell, Arxiu Tumil, (d'ara endavant AHS, AT) Llibre de Comptes de la Casa de Pau lúrull y Fzll co- mensunt en lo any 1819.

Pere Turull i Sallent fou la importació de maquinaria textil de Franca i de Belgica, iniciada el 1841, arran d'un viatge a aquests paisos, els darrers mesos de I'any, i que es perllongi fins el 1845. A partir de Ilavors, ni el copiador de cartes de I'empresa ni la correspondencia rebuda, molt incompleta en aquests anys, no reflec- teixen la continuitat d'aquesta activitat. En el context de I'inici de la decada de 1840, la indústria llanera local vivia importants transformacions energetiques (in- troducció del vapor) i tecnoldgiques (des de la maquina jacquard fins als batans de cilindres), i s'iniciava, al costat de la draperia tradicional, la fabricació de les unovetatsn. '

Per l'agost de 1841, Pau Tumll informava Pau Sar- di, comerciant sabadellenc establert a Sevilla, que qnvestro Pedro está para salzr para las meiores fábri- cas de Francia y tal vez de Inglate~au.~ Malaurada- ment no consta que, durant els dos mesos de viatge, Pere escrivís al seu pare i, per tant, les dades que en tenim són sernpre indirectes. Segons el seu propi pas- saport, Pere Turull va passar pel Portús el 17 d'octu-

' Només ñANZAm (1987). p. lSI, s'havia referir tangenciai- ment a aquest viatge. CASEITUS (1975) fa referencies imprecises a la importació de maquinaria, 1.22. a partir de LINARES (1974). Sobre la indústria Llanera en aquesta epoca vcgeu BENAUL (1986).

AHS. AT, Copiador de curtes de Pau TuruLL i PiLL 1824-1847, 18-VllI-1841.

ARRAONA. >. ííl EPOCA. TMDOR 1989

bre de 1841 i va retornar pel mateix pas fronterer exac- diversos industrials i pels controls del passaport de Tu- tament dos mesos després, el 16 de desembre.' A la rull. L'estada a Rouen, Inuviers, Lieja i Verviers esta fi, no visita Anglaterra, pero sí Be lg i~a .~ a bastament documentada en la posterior relació epis-

Pere Turull no viatji sol, I'acompanyi un fabri- cant terrassenc, Sagret. El 16 de mar$ de 1844, Pau Turull escrivia a Mercier Fils, de buviers: << ... cuando estuvo en ésa nuestro socio con Sagret. ..» (vegeu la cana 13). Tot i que el seu nom no és mai esmentat en la documentació, creiem que es tractava de Josep Sagret i Pou, jaque el seu pare, Joan Sagret i Surís -un fus- ter que s'inicia en la fabricació drapera en la decada de 1820-, tenia una edat forca avancada -havia nas- cut el 1778- i era analfabet. Joan Sagret es dedicava també, encara que no en coneguem I'abast, a la cons- trucció de milquines. Josep Sagret, i a& reforca la nos- tra argumentació, arrenda, el 1843, juntament amb Josep Galí i Pere Couzinet la fotca de 20 CV -d'ener- gia hidraulica- al molí d'en Bros de Martorell per tal d'insta1,lar-bi dotze noves miquines de batanar. Com veurem més endavant, la importació d'aquestes maquines era un dels objectius perseguits per amb- dós viatgers.'

El viatge, per via terrestre, tant d'anada com de retorn, es realitzava, en aquells anys, en diligencies, amb I'excepció de les primeres -i poc extenses- Ií- nies ferroviiries construtdes a Franca i, sobretot, a 851- gica.Qs ciutats que Turull i Sagret visitaren només ens són conegudes pels contractes que establiren amb

AHS 7.3.3. Passaports 1800-1876, 633. No hi ha cap referencia a les causes que els van fer decidir

a no visitar Anglaterra. ' En diverses ocasiuns Joan Sagret manifesta no saber signar;

AHT (Arxiu Histdric de Terrassa), Regi~iio de pasapoiter, 1823, il-IX-1823: ~ o a n Daura, Protocolo, 1841, conxreni entre el prevere Miquel Roca i Joan i Joscp Sagret sobre construcci6 de maquines, f. 97.98. Pcr I'arrendament del molí d'en Bros vcgeu el mateix notari d'Olesa. Joan Daura, Sexto Protocolo, 1843, f. 123-124. La fibrica Sagret esdevingué una de les més imporrants de Terrassa: vegeu I'inventari de 1813 puhlicat per BENAUL (1987). p. 272. Aquest mateix any Joan Sagret i Surís es defineix com a constmc- tor de maquines en un conveni signat amh el seu fill; AHT, Ja- cint Soler i Oliveras. Protocolo octavo, 1853, 22-11-1813.

CAMERON (1971). p. 196-200. El 1842, Franga tenia 600 km. de ferrocarril i, cl 1841, Belgica va acabar la construcrió de la seva primera xarxa ferroviaria: Ansers-frontera francesa i Osicnde- frontera pmssiana (Aachen).

9 Vegeu la nota 1. Francesc Oller i Xatarr s'havia establerr a París, juntament amb el seu pare, arran de I'cspectacular fallida

rolar que mantingueren amb industrials d'aquests Ilocs. El passaport reflecteix també I'estada a París, on visitaren el terrassenc Francesc Oller i Xatart, a Elbeuf -un altre important centre Ilaner-, el pas, camí de Belgica, per Lille i, el retorn, per Valenciennes.9 Els viatges no eren cap novetat per Pere Turull, acostu- mat a viatjar per I'interior d'Espanya, scgurament en pitjors condicions, a causa de la seva dedicació al co- mer$ de I l ane~ . ' ~

Turull i Sagret visitaren fabriques textils Ilaneres, ens consta la visita a la fabrica Favrel de Louviers (car- tes 13 i 16), pero el seu objectiu essencial eta la nova maquinaria i, per aixo, els testimonis escrits es refe- reixen només als constructors de maquinaria. Lacroy i John Hall Pouvell de Rouen, Mercier Fils -també filador de llana- de Louviers, i Scribe Freres de Lilla, a Franfa. Houget et Teston de Verviers, i Poncelet, Saint Léonard i Cockerill de Lieja, a Belgica. A Lieja, Tu- rull i Sagret contactaren amb Charles Bicheroux. an- tic representant a Espanya, en les decades de 1820 i 1830, de Charles, James & Jobn Cockerill. Bicheroux vengué, el 1826, la primera tondosa transversal que s'instal.li a Catalunya, a la fabrica manresana Miral- da i companyia." Aquests constructors, i molt espe- cialment Cockerill, representaven la punta de Ilanca

de laimportant fabrica terrassenca Oller Germans i companyia, a la darreria de la decada de 1830; el seu fill, Josep Oller i Roca, esdevingué un important empresari d'espectacles i fou. entre ai- tre coses. fundador del Moulin Rouge i de I'Olympia. Sabem d'aquesta visita gricies a una carta de Turull a Oller, AHS, AT, Copiador.., 3-11-1842.

'O El 1839 i el 1842, per exemple, Pere efectu2 viatges a Madrid: AHS AT, Copladol-.. carta a Antonio Vidal de Ma- " drid, 2-V-1839. En el mateix passaport de 1841, consta que li fou lliurat un nou passaport per a Madrid, e1 20-V-1842. El 1834, sc- gons la font citada abans, Pere Turull visita Sevilla per primera vegada.

" Tot i que no consta que Tunill realitzés cap contracte amb la Saint Léonard, I'esmenta a.ibíd.. cana a Houger et Teston, 10-IX-1842. Quan vaig llegir aquesta comunicació a la Fundació Bosch i Cardellach. vaig situar equivocadament (una deducció pre- cipitada a partir de la carta 1) la fabrica Scribe Freres a Carcassona i a mes la vaig considerar una fibrica textil. Segons documenta- ció de I'Arxiu Alegre de Sagrera, de Terrassa, era una fabrica de construcció de cardes de Lilla; vegeu Copiador de carta^ del a-

PERE TIIRULL 1 SALLENT 1 LA MODERNITUCI~ TECNOLOGICA DE LA INDÚSTRIA TEXTIL U N E R A . 1841-1845

FIGURA 1. Pa11apoí1 uh/ikaf pCr Pere Tunr// i Sa//enf, expedt a Barcelona, el 14X-1841.

83

ARRAONA, 1. 111 EPOCA. TARDOR 1989

de la tecnologia textil continental.'Xockerill havia portació de plaques i cintes de cardes amb Mr. Gou- intentat. en la decada de 1830, establir una fabrica telle, de Carcassona." a Barcelona, pero -segons Carrera Pujal- desistí a partir de la violencia que destruí la fabrica «El Vaporr, el 1835.''

En aquest viatge, el paper de Pere Turull sembla haver estat molt més decisiu que el de Sagret, així com també la seva activitat comercialitzadora posterior, si ens atenim a les dades, malauradament les úniques, de I'Arxiu Turull. Durant el viatge, Pere Turull i Jo- sep Sagret adquiriren 4 tondoses i una miquina de p e m a Houget et Teston, de Verviers, 2 miquines de filar de 200 fusos i una tondosa a Regnier Ponce- let, de Lieja, 4 miquines de filar i una tondosa a Char- les Bicheroux (agent de Cockerill), de Lieja, 6 cardes i 4 miquines de filar de 200 fusos a Mercier Fils, de Louviers, i 6 maquines de batanar a John Hall Pou- vell, de Rouen.I4 Tanmateix, sabem que Turull va re- tornar a Sabadell, no solament amb una carda i una miquina de filar de Mercier (carta 2), sinó també amb un bata de Lacroy (carta 6). Des de la seva arribada a Sabadell i fins al 1845, Turull realitza -en alguns casos juntament amb Sagret- noves comandes als constructors i mantingué una intensa activitat d'im-

1818-1822, carta a Benet Lacot de Camprodon, 10-XII-1818. El 1826, Pan Turull i fill havien demanat informació sobre la tondo- sa transversal i els batans a Chades Bicheroux, que liavors es tro- bava a Akoi; ibíd., 1-V-1826, 18-V-1826 i 9-X-1826. La informació sobre la primera tondosa transversal a Catalunya prové d'una car- ta de Bicheroux a la fahñca Sagrera de Terrasa, el 23-IV-1826; Aniu Alegre de Sagrera, LLtbre de compter, 1791-1800, papers solts. En els primers anys de la decada dc 1830. Bicheroux encara operava a Alcoi; vegeu ARACIL 1 GAKCIA (1974), p. 232, nota 18.

Sobre la industrialització de B?lgica, vegeu CAMEKON (1971). de p. 303-337 i LEBRUW (1948 i 1961). Sobre la importan- cia de I'empresa CoLkeriil vegeu BERGERON (1971), LEBRUN (1748), p. 245 i ss. i (1961). p. 613-615. Per a la indústria textil francesa, bé que en el període immediatament posterior, vegeu FOLHBN (1956). Una excel.lent perspectiva de la difusió de la tecnologia

: en aquests anys, al capítol4 de UNDES (1979). Sobre la inciden- cia de la tecnologia belga en una area molr més oberta a d'altrcs influencies exteriors, com és el Piemont, vegeu CASTRONOVO (1964). ps. 187-253. Pel que fa a altres viatges tecnics i a la im- portació de maquinaria textil ilanera francesa i belga. en aquests mateixos anys, a d'altres zones industrials d'Espanya, vegeu PA- REJO BARRANCO (l987), p. 279 i ARACIL (1974). p. 233.

') CARKERA PUJAL (1961). 11, p. 361 i 363-364. A continuació d'una carta a Pau Sarda de Sevilla, el

A patt de la venda directa, Turull estimula altres fabricants que compressin maquines als seus matei- xos proveidors francesas i belgues, aix6 li reportava co- missions o tractes comercials més avantatjo~os.'~ Sen- se esdevenir el representant oficial d'aquests cons- tructors, Turull resulta un importador fo r~a estable, tot i que per un període relativament breu. A partir de 1843, la seva activitat es reduí substancialment. Pel juny de 1843, en plena agitació antiesparterista a Ca- talunya, escriu a Houget et Teston: <&r razones de las tzlrbulencias de este desgraciado país no hacemos más pedzdos, que cuando estará en paz, haremos mayores remesam." Tanmateix, I'activitat importadora conti- nua fins el 1845. Pel desembre de 1845, Pere Turull respongu6 secament una carta de Bicheroux: «en la ac- t d i d a ' n o qzleremos nikgzlna maqainanh. A par- tir de Ilavors, tot fa pensar que Turull es centra en ac- tivitats més rendibles, especialment el comer$ de Ilanes. De fet, Turull tingué certes dificultats per a vendre les tres darreres tondoses que li trameté Houget et Tes- ton el 1845: una es vengué el mateix any, pero les al- tres dues ho foren el 1846 i el 1847.ln D'altra banda,

19-1V-1842, Pere Turull relaciona totes aquestes compres i les data entre 1'1 i el 8 d'octubre de 1841, tot i que no inicia el viatge fins el 16 d'octubre. D e d u h que inclouen rambé les compres de Sa- grrt, perque XruU demana a Bicheroux un cenificat en que constés que abans de 1'1 de novembre -per evitar l'aplicació del nou aran- re1 que funcionava a partir d'aquella data- qunto con S a p t /e hicimor un pedido de 4 muigenins de 200 usos y una tondu- ia...a; AHS, AT, Copiado7-.., 20-1\3-1842.

" Les noves comandes, exclusivament de Tumll, que hem pogut localirzar a través del Copiador són: 1 carda repassadora a Mcrcier Fils (6-1-1842). 1 cardanbrisoin> a Mercier Fils (23-11-1842) 3 tondoses a Houget et Teston (25-3-1843) 1 aparell de ehoudin continuu a Mercier Fils (16-3-1843) i 3 tondoses a Houget et Tes- ton (24-10-1844). Els contactes amb Goutelle es poden seguir a través del Copiadox.. Les plaques i les cintrs entraven sovint a Ca- tafunya per Ocrja; ibíd.. cartes a Goutelle de Carcassona, 15-1X-1842 i 28-11-1843.

l6 AHS AT, Copiadoz.. carta a Mercier Fils de Louvien, 14-XI-1842: aEstü bien que haya abonado Los I S 9 f i . 7S por /a comixión del surtido de Marcas.

" Ibíd., 28-VI-1843. '* Ibíd.. carta a Carlos Bicheroux a B-arceloria, 13-XIl-1845. " AHS AT Correrpondinck, 1841-1849, nota de Turull a la

factura d'Houget et Teston del 8-111-1845,

PERE TURULL 1 SALLENT 1 LA M O D E R N I T U C I ~ TECNOLOGICA DE LA INDOSITUA &TIL i.LANER.4, 1841.1841

FIGURA 2. Carta d'emba~ament, dutudu a Anvers e/ 2-1V-1843, de muquinanu udquinda per Pere Tunr(( i Sd/ent

segons que es desprtn de la correspondtncia. Tumll no era I'únic proveidor -directe o indirecte- dels fabricants sabadellencs (vegeu. per exemple, les car- tes 12 i 14). En anys posteriors, sabem que certs fabri- cants compraven ais mateixos constructors amb qui ha- via tractat T u N ~ ~ . ~ ~ A tot a, cal afegir que, des del julio1 de 1845, com a conseqütncia de la revolta de les quintes. Tumil ocupava I'alcaldia de la vila i que el ckrec era en aquelles circumstincies, segons les se- ves propies paraules, aun mal bocaa'ow."

La documentació sobre les vendes de maquini- ria que reaiitza Tumil és molt in~uficient.~' En aiguns

'O Ibíd.. .Ccrtiticado dc dcspacho. dc la duana dc Barcclo- na dc miquina dc filar i utillatgc. proccdcna dc la ciutat. a nom d3Antoni Casanovas. 7-N-1841. Antoni Casan- i Erran, dc 23 anys i fill d'Antoni Casanovas Bwh. marni a Franca a la tardor dc 1844; AHS. 7.3.3. Passupom 1800.1876, 851. rcgistrc dc pu- saports de 1844, 29-M-1844. El 1861.Joan Giralt i Lluch haguí dc vcndrc un vsortimcnt complct p r poder pagar un deutc con- trct m b Antoinc Mcrcicr dc buvicn: AHT. Francev Viladot. Mu- nud 1861. 11. cscripmra núm. 388. 24-X-1861.

" AHS Copiudo r.... cana a Francisco Planas d'Alcoi. 7-VIII-1845.

" A mís dc Ics mancanccs dc la corrcspondtncia rcbuda, cal tcnir cn compte quc Tumll rcalitzan vcndcs a Sabadcll que

casos, Pere Tumil anota els noms dels destinatatis de les miquines a les mateixes factures dels provei'dors. pero malauradament no s'han conservat totes les fac- tures. Tanmateix. sabem que Pau Tumil i fill vengue- ren a Vallhonrat de Terrassa una miquina de filar ') i un bata a Josep Herp i Petera de Manresa. A cadas- cun d'aquests fabricants de Sabadell els vengué una tondosa d'Houget et Teston: Francesc Cirera, Doria i Vilaseca, Miarons (soci de Josep Duran i compa- nyia)," Manuel i Carles (Saladich?) i Joan Giralt, i també a Sagret. " A més, Tumll va aconseguir que altres fabriques com Francesc Marca i companyia, de Terrassa, s'adrecessin directament als cons t~c to r s .~~

no deúlvcn cap rastrc en la corrcspond?ncia o que podia utilit- zar (carta 6) aitrcs pcrsoncs corn a agcnts comcrcials, pcr cxcrnplc cl scu gcrmi Joan.

" AHS. AT. Cophdor.., anotació sota una carta adrccada a Antonio Mcstrcs dc Madrid. 19-1-1843: 'Deu Vd/bonrut vdor de una mdquinu de filpr S80 d .

" La venda del bar& a Herp, ihíd.. 29-WI-1842 i 21-X-1842. L s tondoscs foren vcnudcs cntre juny i ocmbrc dc 1844; anota- ci6 a la facmra d'Hougct et Teston cl 11-VII-1843; AHS. AT. Cor- rcrpon&nciu, 1841.1849.

" Vegcu la nota 19. l6 AHS. AT. Copiudor.., cana a Mcrcicr Fils. dc Louvicn.

9-1-1842.

ARRAONA, 5 . 111 EPOCA. TARDOR 1989

Quines eren les característiques tecniques de les miquines importades per Turull? Les miquines de car- dar comprades a Mercier Fils disposaven de I'aparell de <<boudin continu~ (cartes 2 , 9, 13 i 16). i les mi- quines de filar de la mateixa casa també es prepara- ven opcionalment pera aquest mecanisme. Ha resul- tat difícil, a partir només de la informació de la correspondencia de Turull, esbrinar en que consistia aquest mecanisme. Tanmateix, amh I'inestimable aiut de Joan Farell i de bibliografia referida a la historia de la tecnologia textil, en general -diguem-ho de passada- poc sistemitica i consistent, ens sembla que ho hem aconseguit. Les cardes meciniques produien, ja fossin sistemes de dues o tres cardes, metxes dis- contínues -uboudin» 6s metxa en frances- que pos- teriorment havien d'ésser unides, amb una operació «ad boc» realitzada amb un torn manual, per tal d'ar- ticular finalment la metxa contínua a la miquina de filar. Des de 1826, amb les invencions del nord-americi John Goulding, va comenCar a produir-se aquesta met- xa contínua des de la miquina cardadora. " El siste- ma arriba a Europa en la decada de 1.830 i fou objecte de diversos perfeccionament~.~~ El sistema de ubou- din cotinu» de Mercier Fils, que aquesta casa de Lou- viers perfeccioni al Ilarcr de la seva relació amb Turull. - consistia en uri sistema de dos llevadors de discos i de bosses «rotafregadores, per tal d'arrodonir i cohesio- nar les metxes. Era, en una paraula, la idea bisica de la carda dels nostres dies. Pocs anys després, el 1848, trobem a l'inventari de Joan Vallhonrat, un impor- tant fabricant terrassenc, «Un arsurtiment compost de diable, eemborradora, repassadora y cardadora ab su m2- quzna de metxa contínzla».2v Mercier Fils també fabri-

" SODANO (1947), p. 17-18. DERXY i WILLIAMS (1977). p. 832.

28 SODANO (1947). p. 18-20. Un manual frances de l'spoca -BAP\ON (1819), p. 10- ddinia així el cardatge: *Le cardage comprend un assortiment de plusieuri cardes dan, iesquellei ia laine pasre su~cerrioement La premi&e, nommée la plaqueuse, la déchire en parher plus fines que n'a p u le faire le loup; la se- conde, dile la repasseure, sert 2 I'adoucir ei a La mélanger davan- tage; la irosi?me, la carde 2 boudin, la fiit soitir en fil et przte a iivrer aufileuren gror ou en f o m e de nrbanr sl~7 des bobinei, puis on la parse a la carde @=re, &o2 eMe sorb przte a iivrer au fleur en &s. BORRINO (1925) confon, en la nostra opinió, l'apa- rició dels boudins ddisconrinus i la invenció del boudin continu el 1837, p. 106-107.

cava, tal com hem dit, mecanismes alimentadors que permetien passar la metxa contínua a les miquines de filar. Uns mecanismes, no sabem si el de Mercier o el d'un altre constructor, que trobem el 1844 en un sotsarrendament al molí d'en Torrella; Jnaquim Ca- sanovas Bosch cedeix a Josep Peig i Noguera les se- güents miquines: un diable, una emborradora, una cardadora i dues miquines de filar llana de 200 pues cada una «ab lo 106 de metja continuao, )O

Les miquines de filar adquirides a Cockerill eren mule-jennie de 200 fusos (cartes 10 i 11). pero el des- coneixement que tenim sobre les miquines de filar habitualment emprades en aquella epoca, ens dificulta asenyalar-ne la singiilaritat. Més endavanr, Tumll tam- bé demani a Bicheroux, I'agent d'aquests construc- tors belgues, el croquis del «aparato sajón» (cartes 10 i 11), que Es, amb tota probabilitat, el ccontinu sa- xnnr, un altre sistema de metxa contínua, i no com interpreta David S. Landes una contínua de filar, des- enrotllat per l'alsacii Richard Hartman a Chemnitz. Turull opinava que I'aparell saxó era equivalent al uboudin continu~ que havia adquirit a Mercier Fils i

del qual ja disposava, el 1842, la fabrica manresana de Miralda i companyia (carta lo).)'

Un d'aquests sistemes, o tal vegada el sistema en general, era anomenat a I'epoca «carda d'aranye~. En unes notes inedites, redactades a la darreria del segle XIX, I'historiador terrassenc Josep Ventalló i Vintró escrivia: «Elaño 1840 vióse introducir l a p r k e r a má- quzna cont2nua de cardar la lana conocida con elnom- bre de máquina o carda de arañas, pues de ella saLta ya La mecha de u n modo continuo, la czal, como hoy

2 Q ~ u e ~ r a definició, extreta de I'amic Joan Farell. és rnolr srmblant a la carda de Gotze descrita per BORRINO (1925). p.108

"

i a la carda de dos llevadors, ndeita divisore arnerhno-sassonen de SODANO (1947), p.17 rinventari de Vallhonrar a AHT, Jacinr Soler, Protocolo Tercero 1848, fols. 158-163.

'O AHS, Camil Mimó, Manual 1844, fols. 403.405. j' LANDES (1979). p. 189 es rdereix a I'adopció del continu

raxon. a Verviers, el 1840, pera I'inrerpreta corn una filadora con- tínua. Sobre Hartman vegeu SODANO (1947), p. 19. Anteriorment Tumll havia demanar a Bicheroux seimapa deinuevo sistema de (illegible) la lanas: AHT, AT, Copíudor.., 20-1\3-1842. Tumll con- testa a Bicheroux. el 19-1-1843: rRecibirnos el mapa del aparato pero sin explicación a pesar que conbarnos es e/ miimo ristema que comprarnos en Louvierra. iliíd., 19-1-1843.

PERE TURüiL 1 SALLENT I LA MODERNITZACI~ TECNOLOGICA DE iA IND~%IRIA TEXTIL LLANERA. 1841-1841 - I 1

, ->->Jc- ...--... - " ' mJj)wflT&z u& g$, r q y ~ ? , ~ & @ ~ @ j $ j ~ . -

- ... ....... . . h...' . .S- a

... . . __ -1' . . - ~..... J

d ?,A 4 <,,y 0 h.,> ,Mi% ' ,

I I

FIGURA 3 . Fucturg de frer fondorer rDériréerr i eir rlccerson~, adquinZer a J.D. Houget et Chr. Terton de i'éwierr, 1845.

ARRAONA. 5 . 111 EPOCA. TARDOR 1989

se efectiía, iba enrollando en la bobina, que también se introdujo a l mismo tiempo, y se aplicó con gran ventaja a la máquina mufe-iennyn.>' De fet, uns anys més tard del viatge de Turull i de Sagret, el 1855, a l'inventari del fabricant Joan Sol i Farriols, de Saba- dell, hi trobem: aun assortrment de araña compost de un dkbfe, una emborradora, una repassadora, una car- da de araña, una maquina dejilar de dos centas cua- ranta p ~ a s . . . » . ~ j

De fet, l'america i el saxó, i també algun altre sistema que els combinava, eren els sistemes de met- xa contínua que s'imposaren a Catalunya en les dka- des de 1840 i 1850, tal com recolliaJosep Oriol Ron- quillo en el seu diccionari."

D'altra banda, Pere Tunill també introduí mi- quines de perxar d'Houget et Teston (carta 3) i des- greixadores de John Hall (carta 8).

La diversitat de preus d'aquestes miquines, tot i que només disposem de dades esparses, planteja I'existSncia de notables diferencies en un mateix ti- pus de miquines. Així, per exemple, les tondoses d'f-iouget et Teston costaven, lliures de ports i emba- latges, entre 700 i 750 francs, mentre que la tondosa adquirida a Regnier Poncelet en vdia 2.850. Els trans- ports, les despeses i els aranzels encarien aquestes ma- quines en gairebé un quinze per cent. Així, el bata de John Hall, que a Rouen costava I'equivalent de 10.260 rals, Turull el venia per 11.780 r a l ~ . ~ ' De fet, com palesa la llista de preus de Mercier Fils, ['oferta de cardes o de maquines de filar d'un mateix cons- tructor podia ésser molt diversifi~ada.~~

Algunes d'aquestes miquines plantejaren proble-

AHT, Papers de Josep Ventalló i Vinrró. " AHS, Camil Mimó,Manua/ 2811, fols. 461-463. '4 R o ~ ~ u l u * , (1811.57). 111, p. 180-181, diu: %en España es-

tán en uro la cardas deí sistema amen¿ano y lar del ~z'rrema sa- jón, llamadar de mecha continua, y que /a lana antes de parar a la máquina defino para sucesivamente por /as tres card'ar dis- tintar y eliurtido de estas tres cardar constituye lo que se /lama un ~urtido del que sale la mecha o hdo en grueso ya firmados.

" AHS, AT, Copiador.., cana a Joaquín Marín, de Saragos- sa, 10-VIII-1842.

36 AHS, AT, CorrespondZncia 1841-2849. aPrix courant des différentes Machines construires dans les atelicrs de Mercier Fils, constnicreur et filateur de laine a Louviers (Eure)~, sense datar. peto dins una carta de 1845.

mes de muntatge. Així, Turull suspengué la tramesa d'una tondosa Cockerill de 113 cm perquS temia que els operaris de la fabrica no sabessin fer-la funcionar, ja que només n'hi havia una altra a Béjar (carta 5). El muntatge de les maquines de cardar de Mercier Fils també topa amb dificu1tats.j' El resultar, pero, d'aquestes miquines fou satisfactori. Els batans de ci- lindres de John Hall Pouvell, que donaren molt bon resultat, foren segurament dels primers a ésser apli- cats a Catalunya (carta i els antics batans de mas- ses no resistien la comparació amb aquests nous ba- tans de cilindres (carta 6). L'aplicació d'aquestes miquines va millorar la qualitat dels draps, pero no va abaratir-los immediatament, almenys si ens atenim a la fabrica Tunill que, el 1842, n'augmenti el preu en un vint per cent, npor razón de ser batanados con los nuevos batanes y tener otra clase de máquinas para hilar y dar operaciones ... » . jP La difusió d'aquestes miquines fou rapida i la seva aplicació ja es preveia en alguns arrendaments de molins del 1843, com aquest del molí d'en Font, on es fa constar que l'arren- datari por treure els batans de masses «si lisera nece- sari per servirse del puesto per col.locar en el¿ altres noves maquznes de batan5 qze alpresent re coueixen de mis utilitat per la fabriCa~ió».~~ Cal tenir en compte que la capacitat de I'energia de vapor a Saba- del1 era insignificant a I'inici de la decada de 1840: les dues petites miquines, si encara sobrevivien, de Josep Ermosa i de Magí Planas i el petit vapor de Joan Salt. Per aixo, aquesta maquinaria fou instal.lada als molins.

La relació de Pere Tunill amb els industrials fran- cesas i belgues serví també per adrecar cap aquells in-

j7 AHS. AT, Copiadox.., carta a Mercier Rls, de Louviers, 18-X1-1842: "Vd hizo muy mai de no mandar las bagues en /os ''

peigneurs, porque no sabemos ponerlasporque ha de ser una cora muy a/us~ada ... 2.

j8 Ibíd., a John Hall Pouvell et Srot de Rouen. Il-VI-1842: nRecihimos lor hatanes en buen ertado y trabajan perfictamen- ter. A Joaquín Marín li deia: aElbatán que ofieció nuertro Pedro a Dn. Vnentín es del sistema de HaL igual al de los SS Gal? y Vinyals, igualalde los SS Sagret e igualalde /os SS. T6as y Ama!, que son losfihniantes de másfima de Tamasaa. Vegeu la nota 35.

39 Ibíd., carra a Juan Antonio García Díez, de Valladolid, 29-X-1842.

" Francesc Viladot, Manual 1843. fols 77-79; arrendameut del molí d'en Fonr.

PERE 'IURULL 1 SALLENT 1 LA MODUIMTUCIÓ TECNOLOGICA DE LA INDÚSTRIA LLANEM. 1841-1841

10 DE-181 - 'ICAM) DE - DES

D. & Z " J 4' -1, - 2'- esta P~vvincia.

ie Adua

: p e Dz~ &-=-=--- -a despachado con de- c mero f/p 'de lmpomcian - los gdoems fni_ tos y efectos qoe i contiouacion se espreson conducidos en e l y - - A "s/ &M-- capitan .,y7- - procedente d e x k - ctiyoa d iechos importantes Fe ,+&4?~--=7 'L SFL /;~d<--o-? - -7'

.

fueron satisfechos n la Tesoreria de esta Pmviocia d, 2 ~ ~ ' En cuya virtiid, se espide este Ceniíicado, para anotar á wntinuacion las bajas que respe

so resguarr deban hace

1 I FIGURA 4 . Ccrtij%at d'imporlació de mriquincs de fiar i dtres i~tcessorirperparz dAntoni Casanovas i Bosch, am%ades a Bane/ona des de La Ciotat, porl pmper a Marsella, 77-V184j.

ARRAONA. 5. 111 EPOCA TARDOR 1989

drets alues sabadellencs que desitjaven coneixer la nova rull plenament actiu i emprenedor als quaranta-cinc maquinaria o realitzar-hi estades d'aprenentatge. Pel anys, a l'entorn del qual cristal.litzava I'afany innova- gener de 1844, Pere Turull trameté a Mercier Fils de dor d'altres conciutadans, en un moment decisiu de Louviers una carta de presentació d'Andreu Duran i la industrialització textil flanera, que conegué, sobretot Mimó, fill de Josep Duran i Sors, celcuaLpasa a esta a partir de la decada seguent, una notable expansió. para colocarse en dguna fábrica de paños, ya ha apren- &o bastante en una de las mayores fábricas de Car- JOSEP MARIA BENAUL BERENWER

casonner." En aquest cas, cal no oblidar que l'em- presa Josep Duran i companyia es trobava a I'avant- guarda, des de la darreria dels anys trenta, de la fa- B~BL~OGRAFIA bricació dels teixits de n o ~ e t a t , ~ ~ tot i que Andreu Duran s'establí després, sense gaire sort, pel seu comp te. Mesos més tard, Turull presentava Pere Casanovas

Rafael ARACIL i Mirius GARCIABONAFE (1974). Indus- tnalització al Pafs Valencd: Alcoi. Valencia, Eli-

a Houget et Teston, de Ve~iers, ceL cual esperamos seu Climent.

lo recibirá como si fuesemos nosotros mismos»." Pere Casanovas, el primer manya de Sabadell que es dedi- F.D. BARON (1859). Traté théo+ue etpratique de la c i exclusivament a la reparació i la construcció de mi- fabrication des draps nnir et noveautés. Elbeuf. quines pera la indúsrria textil, viatji a Franca i Belgi-

Josep M. BENAUL (1986). xLa indústria llanera catala- ca acompanyat del seu fill, Pere Casanovas i Pou, de na, 1814-1914n, en curs de publicació dins Hist6- 17 anys, i compra utiilatge i maquinaria a Verviers i

n i econ6mica de la CataLunya contempor2nia. a Louvier~.~' Una carta de Mercier Fils a Turull fa su-

Barcelona, Enciclopedia Catalana. posar que el fill perllonga la seva estada a Louviers, el 1845, segons q;e es d;spren de la referencia a cent (1987). <~Industrialització i liberalisme, 1808.1874~ francs prestats a "iMr: Casanovasfilr occupé dans mes dins Josep M. BENAUL i altres. HistOI-kz d8 lém- atelterssu.') Per les mateixes dates també mama a sa. Terrassa. Aiuntament de Terrassa. Franca, tot i que no hi consta la intermediació de Tu- rull, el jove fabricant Antoni Casanovas i Ferran, fill Louis BERGERON (1972). aDouglas, Ternaux, Cockerill:

aux origines de la mécanisation de I'industrie lai- d'Antoni Casanovas i J30sch.~~ niere en France~. Revue Historique, 501, gener-

En tot cas, aquest episodi ens mostra un Pere Tu- rnar~, p. 67-80.

" Ibíd.. carta a Mercier Fils, de Louviers, 3-1-1844, 42 RONQIIILU) (1851-57), IV, ps. 373-381 li arribueix I'inici

de la fabricació a Espanya, el 1837, del castor, de les Ilanetcs, del patén i del setí de llana.

43 Ibíd., carta a Houget et Teston, dc Verviers, 24-X-1844. Segons el seu passapon, Pere Casanovas va passar la frontera el 2-X-1844 i va retornar per via marítima des de Marsella, d'on sorú el 7-XL-1844: AHT, 7.3.3. Pa~saports, 1800-1876, 632. En e1 re- gistre de passaports de 1844, consta la destinació -~Borce/ona para Fmnch- del pare i el fill Casanovas; ibíd., 851, 29-IX-1844.

44 Pere Cuanovas (Sarria, c. 1801-Sabadell, 1855) vivia a Sa- badell aproximadamenr des de 1810. A les matiícules industriafs de 1850 i de 1811 era I'únic ccompoporitor de máquinasa i la seva quota contributiva de 300 tals era.enormemenr alta en relació a

les dels artcsans del ferro i del metal1 i de les més elwades a la contribució industrial de Sabadell, superada només persis ;%ti- cants Ilanets. La casa i el taller de Perc, al carrer de la Salut (núm. 72, en el padró d'habitants de 1850). tenia, el 1855, a més de les primcres materies (ferro colat, ferro verge. acei fos, coure ..)

i diverses peces (morllos de rodes i engranuges, fulles i aitres eie- ments de rondoses, pues de filar), el següent utillatgc i maquini- ria: dues fornals. tres encluses, cinc bancs amb llimes i cargols, una miquina de foradar, una miquina de planejar, un rorn de barres per tornejai cilindres, quatre torns d'engravació per torne- jar ferro, dos opotros,, de foradar a mi, eines diverses, i un vogi i transmissions per moure els torns. La casa disposava de dormi- '' tori pcr als aprenents; AHS, Camil Mimó, Manuaii815. f. 467-471. La resta de dades provenen dels padrons i les matiícules citats. que es conserven a I'AHS.

" AHS, AT, Correrpond&tc:a., 1840-1849, cana de Mercicr Fils a Pau Turuil i fill, 16-IV-1841. Embé hi ha la possibilirat que el cMr. Casanovas fils» fos Antoni.Casanovas i Ferran, citat a la nota 20, pero ho descanem, perque no hi ha cap referencia en La corresporidencia de Tunill i perque sembla forra improbable .que Antani Casanovas i Ferran hagués de recórrer a demanar di- ners a Mr. Mercier.

'" Vcgeu la nota 20.

PERE TURIJU 1 SAUEPjT 1 LA MODERNlTZACIÓ TECNOLOGICA DE LA INUÚSTRlA TEXTIL LLANERA. 1841-184>

Ferdinando BORRINO (1925). Lafilatura della lana car- data e pcttinata. Mila. Ulrico Hoepli.

Rondo E. CAMERON (1971). Francia y e l desavoll'o eco- nómico de Europa, 1800-1914. Madrid, Tecnos.

Jaime CARRERA PUJAL (1961). La economía de Catalu- ña en e l sigh XiX, 4 vols. Barcelona, Bosch.

Andreu CASTELLS (1975). Sabadell, infirme de l'opo- sikó. LProlcg6me?zs. Sabadell, Edicions Riutort.

Valerio CAS~RONOVO (1964). L'industria laniera in Pie- monte nel secolo XIX Torino, ILTE.

T.K. DERRY i Trevor 1. WIWAMS (1977). Historia de la tecnologfu. VoL 3. Desde 17S0 hasta 1900 (11). Madrid. Siglo XXI de España.

Claude FOHLEN (1956) L'industrie rextile au temps du Second Empire. París, Presses Universitaires de France.

David S. LANDES (1979). Progreso tecnológico y ?evo- lución industrial. Madrid, Tecnos.

Pierre LEBRUN (1948). L'industne de la laii2e 2 P2ruzer.r pendant le XVII et le début du XIXri2cle. Lieja.

Les cartes que publiquem, extretes del copiador de cartes i de la correspondencia rebuda, provenen de I'Arxiu Turull, que es conserva a I'Atxiu Historic de Sabadell. Les cartes han estat seleccionades a partir de I'interes historic que hom por trobar en una corres- pondencia comercial com aquesta: característiques tec- niques de la maquinaria i els seus probfemes, contac- tes establerts per Turull i importancia industrial dels corresponsals, relacions comercials i formes de paga- ment, etc. Les dues cartes trameses pels constructors de miquines tenen I'interes afegit de ser respostes a sengles cartes de Turull.

(1961) «La rivoluzione industriale in Belgio. Stmt- turazione e destrutturazione delle economie re- gionali*. Studi Storici (Roma), 3-4, juliol- desembre, p. 548-657.

Juan Esteban LINARES (1974). Plataforma socio- económica de la industrialización en Sabadell en e l siglo XIX (1832-188j). Tesi de Ilicenciatura. Universitat Autbnoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres.

Juan Antonio PAREJO BARRANCO (1987). Industria dis- pena e industnaliizacón en Andalucía. El textil antequerano (17j0-1900). Malaga, Universidad de Málaga.

Gabriele RANZATO (1987). La aventura de una ciudad industnaL Sabadell entrp e l Antiguo Régimen y la modernidad. Barcelona, Península.

José Oriol R O N Q U I ~ (1851-1857). Diccionario de ma- te& mercantil; indastrialy agniola, 4 vols. Bar- celona. Agustín Gaspar.

Mario SODANO (1947). Riassnnto storico della carda- lura, delle carde e degli scardassi Roma-Biella. ELSA.

En la mesura que la copia de cartes en aquests anys implicava escriure una segona vegada la carta que hom trametia, la pressa i la deixadesa empitjoraven encara rnés la minúscula cal.ligrafia de I'escrivent, ge- neralment el mateix Pere Tumll. En la tanscripció hem optat per accentuar correctament les paraules i per es- tablir la puntuació allí on era necessaria, per tal de facilitar la comprensió de les cartes. Ultra aquests can- vis, els mots sempre han estat transcrits tal i com fo- ren escrits. Només a la cana 4, on el mateix Tumll dub- t i , en la traducció de vaixell, entre «batiment» i abateauu, hem optat per la paraula correcta.

ARRAONA. 1. 111 EPOCA. TARDOR 1989

CARTES TRAMESES (AHS, AT, Coplador de carter, 1824-1847)

(Resum d'una carta a Mr. Goutelle de Carcassona)

A 31 Dbre. 1841, juntos con DonJuan Sagret remitimos a Mr. Goutelle de Carcasona una la. de cunhio de 2.000 francos y cargo de Dn. Antonio Barriere de Marsella a cuenta de las car- das le tenemos pedidas. Las susodichas cardas las remite a la con- signación de los S.S. Vida1 Hermanos y Casades de Barcelona de tránsito para Sahadell o Tarrasa. Que los llevadores tengan 7 pla- cas más anchas conforme los vimos en la fábrica de Scribe Freres. Que haya (il-legible) para poder dar conocimiento de dichos gé- neros a todo el Reyno y después le haremos grandes pedidos y le (il.legible) a (il.legihle) cardas en otros sugetos que (il-legible).

Sabadell Janvier 611842

Monsieur Mercier fils 2 Louviers

Monsieur: Notrc Pierre il est arrivér dans cette ville avec per- fectement santé. A plus de la carde y un métier de 200 broches que nous vous avons acheté, vous nuus envoyairez una carde re- passeuse á qnatre travailleurs avec peigneur de tambour en bois de chene de 38 112 de large et les travailletirs er volani cn fer, ausi one filateur de 200 broches dispossé pour le boudin continu egal i les otres machin nous vous avons acheté y vous la anvoyai- rez toute promptement i fin de que otres fabricants vous fairan demande. A trente joun de date va une premiere de change de 957 francs y charge de Messieur J.A. Blanch Colin & Compa. de Paris que vous abonera en compre. Dans la attenre de vos ordres nous ussant vos tout de vous.

Sabadell Enero 1511842

A Dn. Carlos Bicheru Lisje

Muy Sr. mím Luego de mi feliz regreso, me he ocupado. con- forme le ofrecí. a dar a entender al amigo Sagret qe las máquinas de la casa Chockerill son las que hacen m& para siis fábricas. y así es que he logrado pidiesen dos máquinas de hilar de 200 usos como igualmente nosotros otras dos máquinas de hilar iguales de los mismos 200 usos. Siendo así espero nos servirá con puntuali- dad y que procurará que el precio lo arreglen a 9 francos cada uso, pues ya ve usted que pedir 4 máquinas no es lo mismo que pedir una y le prometo Sr. Don Carlos que no se arrepentirá la casa de hacernos un arreglo, porque procuraremos acreditarla y sabe V. mi posición favorable para hacerlo. También espero pro-

curará que los embalages salgan con más economía de la nota que Vd. me di6 y si los embalages de la tondusa no salen a más de 50 francos podrá V. remitir para nosotros una igual a la de Pablo Roca con sus cuchillas agusadas con esmero. También podrá po- ner un juego de cuchillas suplementarias para dicha tondusa y a más. Hembras de tondusa sistema francés ........................... 12 De silindro de dicho sistema .................................. 48 Pues o broches finas con polea y collar iguales a las que pondrán a las máquinas de hilar ............................ 200

Sabadell 22 Janvier 1842

Monsieur J.D. Houget & Chs. Teston (Verviers)

Pour Monsieui Sagrer j'ai su qur vous avais envoyé sa com- mande de trois tondeuses y que norre comande de 1 machin 2 laine' avec 140 fer y 1 tondeuse égal del toute 2 les de Monsieur Sagret 7 accesoires vous été emballé pour envoyez promptement a fin de arriver a Maneiiie o Barcelona avec le mem bateau. puis j'ai seutirai heaucoup si no arriver pas notre comande dans le m8m- bateau que la marchandise de Mr Sagret. Y I'est mes convenienr por vous porquoi il y a plusiers de fabrirants que si la machine ii lainer va bien se vos fairain demande. Ayez la honre de nous cnvoyer le prix que vous donneré 5 o 10 tondeuse prenant de une fois.

Sahadell Enero 2211842

A Mr. Rcguier Poncelet Lieje

Muy Señor Nuestro: Contestamos a su favorecida de 5 del corriente diciendo que el Sr. Sagret ya le ha manifestado el por- qué no habíamos sido prontos a escribirle y remitirle el primer pago de las máquinas comandadas. Y pues vemos V. le hace me- moria que las máquinas de Cockerill dan cerca de 1 pie más de hilo cada vez que anda la máquina, por consiguiente esperamos ' que procurará que las que nos remita tengan toda la periección y que den el mismo hilo de largo porque de este modo trabajan más perfección, pues si Vd. nos sirve bien tendrán proposición de hacerle vender muchas máquinas. Nosotros creíamos que D. An- tonio Galí de Tarrasa tenía una tondosa de 113 cm. y este S i dice que se la llevaron los SS. Olleros de Béjar, y como en esta no hay ninguna y nos tememos que los oficiales dc la fábrica no sabrán hacerla marchar, si no es inconveniente podrá Vd. suspender la venida de dicha tondusa, pero no dejará de hacerlo si se ha de

PERE TURULi 1 SALLENT 1 LA MODERNITZACIÓ TECNOLOGICA DE LA INDÚSTRIA GXTIL LLANERA, 1841.1845

seguir perjuicio. Pero en este último caso ha de ser muy bien tra- fer, tour Le m2.m que la carde repasseuse, me ¡le convenient que bajada y para poder clavar los nrillos en la parte derecha, es decir, vous envovez notre comande immediatement.

~ ~

de donde empieza a andar la máquina que haya plancha como En castellano le pedimos una guía de hierro para tornear y

en las máquinas sistcma francés en lugar de clavos, pero la parte que venga todo bien y pronto, si puede ser por todo el próximo

de abajo que sean clavos. marzo en Barcelona.

Acompañamos a V. una la. de camhio de 1.000 francos a 141 dlg a cargo de los SS. Aymeric Freres de Paris a 145 dlg, los mis- mos que los dejarán cargados en cuenta cual letra ya verá Vd. la teníamos 6 días antes y no la habíamos remitido por esperar nos comunicase haherlo hecho el Sr. Sagret.

Dirigirá Vd. la máquina en el mismo barco que la de Sagret y a los mismos sugetos y sobre todo buena construcción y supe- rior (ii.legihle).

Sabadell Febrero 711842

A los SS. Vte. Juan Espinosa e hijos Alcoi en nombre de mi hermano

Muy Sr mío: Contesto a su favorecida de 30 dlp diciendo, que mi hermano hizo un viage en Francia y Bélgica para infor- marse y examinar los adelantos de la fabricación y estuvo en casa de los SS. Lacroy y los SS. Hall y tomó hatanes de las dos casas. Y todavía no se ha podido saber qué sistema es el mejor y el que necesita m& fuerza, pues concepruamos que tanto ei uno como el otro para hacerlos andar mejor necesitan un poco más de fuer- za que dos pilas antiguas. Si se quiere, van más ligeros no dándo- le tanta presión, pero tampoco batanan tanto. El trabajo de di- chos batanes es muy pedecto, de manera que los panos ganan una calidad. Si van seguidos hatanan canto como rres pilas antiguas, y en cuanto al coste, los de Lacroy son a 3.000 francos puestos a Rouen y los de Hall de 2.500 a 2.600 fr3.

Si VV. quieren estos batanes de cada clase o sistema, mi her- mano se los proporcionará. El Lacroy al mismo precio que cuesta a los SS. Terol y les puede servir inmediatamente, porque tiene uno embalado en ésta, y los de Hall se los arreglará a 2.600 o 2.100 frs., pagando W los gastos de Rouen en ésta, pero tendrán que aguardar su llegada.

(carta escrita per Joan Turull i Sallcnt)

7

Sabadell Février 2311842

Monsieur Merciei Fils (Louviers)

A fin d'avoir un assorriment complet vous nous envoyairez un brisoir de 38 112 de large a quarre travdilleurs et volant en

Sabadell Marzo 2411842

A los SS. John Hall Pouvell et Scot (Rouen)

Muy SS. Nuestros: Estrañamos infinito que habiéndole re- comendado tanto nuestro Pedro y Dn. Juan Sagret que temirie- sen luego luego a lo menos un fulon ' por cada uno y le machin pour degrater,' que habiendo pasado tanto tiempo no lo hayan hecho, pues nos hacen tanta falca que es preciso que luego de re- cibida la presente las remita immediatamente porque tienen que trabajar de cualquier manera, pues hácennos falta dichas máqui- nas y una falta extraordinaria

Sabadell Junio 111842

A los SS. Mercier hija Louviers

Muy Sr. Nuestro: Con su favorecida del 22 dlp vemos que el retardo del envío de las máquinas no es culpa de V. sino no ser Las planchas de hierro para cubrir los trabajadores, pues eso devía V. prevenirlo, porque el retardo de las máquinas a nosotros nos ha sido un perjuicio de consideración y también lo ha sido para V. porque si otros fabricantes de ésta hubiesen visto andar bien nuestras máquinas, habrían hecho inmediatamente pedidos, de manera que hay fabricantes que han ya comprado el aparato del Buden para aplicar a sus surtidos viejos. En fin. espero nos procurará hacernos inmediatamente la remesa.

Estando blcn persuadidos que el aparato del Buden sale mejor con bobina que con la correa se servirá arreglarlo con bobina y cordones para hacerlo andar rebajándonos del precio los 161 francos que pagábamos de más por tener los dos sistemas.

La guía de rourner le cilindre y émery es indisprnsablc que Vd. lo remite pero que sea más sencillo que no cueste la 3z parte de lo que Vd. nos dice, porque en ésta lo ceden a precios más arreglados. Los silindros de hierro g volant es menesrer que ven- gan bien arreglados a fin de no tener quc tornearlos.

Sobre todo que venga todo bueno y pronto a fin de que otros fabricantes le hagan otros pedidos.

' Carde brisoir: einhoiradoia. Machine i dégrakrer- diigicixadora. ' Foulon: hala ' Érniii: crrniiil.

ARRAONA. 5 . 111 EPOCA. TARDOR 1989

Sabadell Junio 1611842

A Dn. Carlos Bicheroux LiSge

Muy Sor. Nuestro: Obran en nuestro poder sus favorecidas de 30 de Mayo y 1 dlc con las cuales remos están ya embarcadas las dos mulgenis le teníamos a i? encargadas y según su factura importan 4.200 francos los mismos que abonamos en su cuenta.

Quedamos enterados de que las máquinas son construidas con toda la perfección, pero desearíamos que si en el modo de plantarla puedc haber alguna dificultad que la indique.

Adjunta le acompañamos una 1% de cambio a 90 dlg cargo de Dn. C(I1.legible) Calver de Paris, la misma que procurará co- bmr y abonar de 2.000 francos en nuestra cuenta y los otros 2.000 francos en la cuenta de los SS. Sagret de Tarraia.

Esperamos nos remitir& el diseño del aparato sajón, porquc en casa Miralda no será fácil por ahora poderlo ver.

Sahadeil Ocrubre 1711842

A Dn. Carlos Bicheroux Lifge

Muy Sr. Nuestro: A su devido tiempo recibimos su favorcci- da de 30 de junio y en este correo Ia de 5 dic. a la la no damos personal constestación esperando que de un día a otro llegarían las mulgenis y de otra parte las cuchillas de cilindro para ver si seríaii de mejor calidad que las 12 hembras que recibirnos de los SS. Llacer y Gosalvez de Alcoy y a pesar de que las mulgenis es- tán ahora arreglándolas y no poder decir nada todavPa, contesta- remos a la vez diciendo que le abonamos en cuenta por las dos rnulgenis según su factura de 1 de junio 4.200 francos. Tus gastos hasta Anvers es regular que los SS. Simonet se los habrán reem- bolsado del Que recibió las máouinas en Marsella.

Hoy hemos mandado a Dn. Carlos Torrents y Miralda los Rs. Vn. 2.500 que V. nos encarga.

Luego que las mulgenis vayan trabajando, que será dentro breves días, remitiremos lo que estamos adeudando.

En las cajas no hemos encontrado ninguna lama.

De maquinista para montar las mulgenis creemos no será ne- cesario. No encontramos en dichas máquinas el resorte de plegar ellas por si solas el hilo conforme V. nos había insinuado.

Ni hemos recibido ningún diseño del aparato sajón

Sabadell Marzo 2511843

A Los SS. J.D. Houget & Ch. Teston Verviers

Muy SS. Nuestros: Con el objeto de dar a conocer más am- pliamente las máquinas se servirá remitir seis tondusas más, esto cs tres a nosotros y tres al Sr. Sagret, pero a más las arreglará al pricio de 750 francos incluso el embalage. Debe a lo menos dai- nos un juego de ojas de reca~nbio por el mismo precio a fin de animar a los fabricantes que comen máquinas de las de W Los fabricantes de ésta han recibido de ese país otras tundosas. que no sabemos de que fábrica, a un precio muy arreglado y sentiría- mos que pidiese más y prefiriesen aquellas a las de W. y vendic- scn a los fabricantes con más ventaja que nosotros hacemos las de V. A ese ohjero les incluimos una primera de cambio de mil francos a cargo de Dn. C. Calvct de Paris. Todavía no hemos reci- bido las otms rundosas, pero tenemos no~iria son en Gibralrar. (contestada el 6-IV-1843: vegeu la carta 15 d'aquesta selecció)

Sabadell Marzo 1611844

Al Sr. Mercicr hijo I~uviers

Muy Sr. Ntro: Sirve la presente para manifesrarie que tene- mos un surtido de máquinas de Choqucril y desearíamos poner a la cardadora un anarato semeiante al aue V. nos vendió. sólo que lo desearíamos sencillo, es de&, que las bobinas donde pa-

Las 12 cuchillas que recibieron los SS. Liacer y Gosalvez no sen los hilos se moviesen por medio de cordones, dcl mismo modo

pueden servir por ser demasiado delgadas, por consiguiente po- que. cuando estuvo en ésa nuestro socio con Sagret, tenía un sur-

drá V. disponer de ellas y abonarnos 26 rs. por los gastos basta tido el Sr Fabrel, principal de casa Fonranet. Dicho surtido tiene

ésta. Por las 48 cuchillas de cilindro le abonamos 193 frs. i0lca 86 centímetros de ancho, por consiguiente, devería tener 40 hi-

pesar que tampoco gustan a los fabricanter porque tienen la ola los, 20 en el afinador de arriba i 20 en cl de abajo. Si puede V.

angusta. proporcionarlo nos dirá cl último precio que quiere por dicho

Escribimos que suspendiese V. remesar la tondusa respecto surtido. que el sujeto que nos la había encargado mudó de intento. (contestada el 10-IV-1844: vegeu la carta 15 d'aquesta selecció)

Sabadell Febrero 811845

Sr. Teston Verviers

Muy Sr. Nrro.: A su tiempo recibimos su favorecida de 5 de Noviembre pdo. con la cual nos acusa el recibo de nuestra 1" de cambio sobre Paiis de 1.380 francos cobradera el 8 dic. Con aquclla fecha nos decía Vd. que dentro quince días a tres semanas nos remitiría las tres tondusas y lamas que le renemos pedidas y como hasta ahora no lo ha V. avisado. estimaremos lo haga al momento porque algún amigo que se está esperando. si no llegan pronto, comprará en otra parte.

CARTES REBUDES (AHS, AT, Correspondencia, 1842-1847)

Vcrviers le 6 Avril 1843

Mrsieurs Paul Turull & fils a Sabadell

Nous recwons e honorée lettre du 25 Mars dcr de la quelie rious avons retiré sur Paris. a 90 jours de date. frs. 1.000, dont nous soignerons le nécessaite 2 v. ctédit.

11 nous est impossible d'accepter la commande que vous nous faires de 6 rondeuses pareilles a celles qui sont pour vous & pour MI. Sagrer a Gibraltar, au prix de frs. 750 y compris l'emballage plus une garnirure de lames de rechange graris.

Déji en vous envoyant 6 rondeuses emballées au prix de frs. 710, nous avons fair un sacrifice que nous ne voudrions pas re- nouvcler; mon nom le dcvions par la promisse que vour nous fai- sicz que vous feriez connaitre dans le pays de plus en plus les ton- deuses qui viennent de nous. Nous ne craignons pas la concurrcnce de ceuv qui fournissent a meillcur maiché quc nous, pcrsuadés que nous sommes qu'on ne peut le faite que par des moyens qui nuisenr a la solidité & a la perfecrion qui doivent nécessairement avoir ces machines.

Nous avons écrir de suite a Anvers pour nous piaindre de ce que le capitain a abmdonné nos machines a Gibraltar sans rem- plir ses engagements & aussitbt que nous en aurions de nouvelles nous en Ccrirons a Mr. Sagret, en réponse a sa letrre.

Agréez, Messieurs, nos salurations bien dévouées.

D. Houget & Ch. Testan

iauviers le 10 Avril 1844

Mcsieurs Pablo Turuli & Fils Sabadell

J'ai sous les yeux votre honorée du 16 mats a la quelle ja viens repondre.

Si j'ai bien compris le scns de vorre lettre vous désireriez avoir un apparcil 3 boudins continus 5 de- peigneurs produisant 40 boudins tecevant leur tonion au moyen de bobinaux ou tuber crea mis en mauvement par des cordes a broche, en fin un appareil en- ti5rement conforme & ceiui que possedait Monsieur Favrel iorsque j'ai eu i'honneur de recevoir vorre visite. Le prix d'une machine semblable est de frs. 1.150, les frais d'emballage et de transpon 3 votre charge. Je dois cependanr, dans votre intértt, vous avenir que Monsieur Favrei au que1 j'ai fourni 4 machines continus, de- puis votre voyage a Louviea, dont le boudin resoir la torsion par des bobineaux mis en mouvemenr par une courroic. c'est a dire, d"apr?s le meme sysremc que votre machine continue a depuis cetre époque changé le systeme de torsion de sa lCre machine pour lui appliquer celui des bobineaux mis en mouvement par une cou- rroie comme érant de beaucoup préférable 2 cause de sa regulariré et de sa semplicité. Je vous consellerai done d'imitcr son exemple et d'abandonnei votte idée de ptendre une machine dont les bo- bineaux seraicnt mis en mouvement par des cordes. Depuis que je vous ai forni votres dernieres machines, j'ai changé toiis mes mo. deles et aujouid'hui je puis vous certifier que mes machines ne craig- nent la concurrcnce d'aucune autre. J'ai égrlernent apporté dans les machines a boudins de grands perfecrionemenrs qui consistcnt principalement dans I'applicacion de deux peignes cylindriques en f a entre les peigneurs et les hobineaux. De cette maniere. les peig- neun sonr bien plus réguli¿.remenr dechargés de leur laine er les houdins ne soufírcn~ presque jamais. Une aurre amélioration que j'ai enrorc aponé a cette machine c'csr de commander séparément les deux pcigneun 2 fin de pouvoir rallenter ou activer la viresse de l'un d'eux sans changer I'autre, de cene maniete on peut avoir du boudin égal sur les deux peigneuct avec des laines iongues ou counes. En vous adressanc la machine. dont vous ave2 besoin, je pourrai vous fournir routes les pieces nécessaires pour operer ces niodifications sur votre lere machine. Le prix d'une machiie 2 hou- dins consrniite d'apres les nouveaux perfectionements. dont je viens vous entretenir. la torsion du boudin se donnant au moyen de bo- bineux mis en mouvement par une bande, esr de frs. 1.300. Les frais d'emballage et de transporr sont 2 votre charge, Ce prix est le plus has que puisse vous faire.

Ci inclus je vous rcmcrs un croquis donr vous voudrez bien rem- plir les cbres. II m'est indispensable pour la consrmtion de l'appa- ccil que MUS me demandez. Ayez bien soin dani votre reponse de m'indiquer si les poulies de commande sont 2 droite ou 2 gauche eri se plasant devanr le peigneur de la carde. Vous me direz aussi si ics bobines de cettcs machines seraienr entierement conformes 2 celles dont vous vous servez pour la carde boudineuse que je vous ai fournie. Dans ce demiet cas dites moi ... (cana incomplcra)

(Mercier Fils)