1

Perllongament Metro del Vallès a Sabadell

Les obres de perllongament dels FGC a Sabadell consisteixen en l'ampliació de la línia que

finalitza a l'actual estació de Sabadell Rambla fins al nord de la ciutat (barri de Ca n'Oriac),

refent el traçat des de Sabadell Estació i passant per la plaça Major, l'Eix Macià-Creu Alta i

l'estació de Sabadell Nord de la xarxa de via ampla, on hi haurà un intercanviador entre les

dues línies. L’actuació abasta en total una longitud de 5,2 quilòmetres. Així, es crearà un nou

tram de línia de prop de 4,4 km, dels quals 2,9 km seran pròpiament de túnel amb tuneladora,

i 0,7 km seran túnel entre pantalles. El tram excavat amb tuneladora comptarà amb dos túnels

de 6,75 metres de diàmetre cadascun, excavats amb dues tuneladores. Els túnels van des del

pou d'atac del parc del Nord a Ca n'Oriac fins a l’estació de Sabadell Estació, on es situa el pou

de sortida. A més, també se soterra aquesta darrera estació i la traça actual direcció Barcelona

en 450 metres més (executats entre pantalles) fins superar el passeig de Can Feu. El tram entre

Sabadell Estació i la terminal de Sabadell Rambla actual quedarà en desús.

Les obres es van iniciar el març de 2008, tenen un import de 400 MEUR i finalitzaran l'any

2015, després de diverses aturades i canvis de plans. Actualment s'estan perforant els dos

túnels entre Ca n'Oriac i Sabadell Estació i s'està treballant en les estacions. A més també

s'està treballant en el desviament provisional de la línia actual a Sabadell Estació per poder

executar el nou túnel.

Infraestructura, traçat i túnel

Traçat

Imatge 1. Mapa en planta del traçat.

2

Imatge 2. Perfil longitudinal del traçat.

El traçat dissenyat comença en el PK 9+606, d’acord amb el quilometratge de la via 1, entre les

estacions de Sant Quirze i Sabadell Estació actuals. La línia perd cota i en 200 metres s'endinsa

en el recorregut subterrani, amb túnel executat entre pantalles des del passeig de Can Feu fins

l'actual Sabadell Estació, que passa a ser subterrània. A partir d'aquest punt el túnel passa de

ser únic per a les dues vies a ser amb dos túnels paral·lels executats amb tuneladora. La línia

gira a la dreta i descriu una llarga corba a l'esquerra fins arribar a la nova estació de Sabadell

Plaça Major, situada en ple centre urbà de Sabadell. El traçat es dirigeix cap al nord i gira

novament cap a l'esquerra lleugerament per encarar la recta que la menarà fins a Sabadell Eix

Macià. Des d'aquest punt es dirigeix cap a la plaça Espanya, on es situa l'intercanviador amb la

línia de via ampla de Sabadell Nord. Fins a Ca n'Oriac descriurà un traçat amb corba a

l'esquerra i una de més curta a la dreta.

La via anirà sobre llosa flotant i la catenària serà rígida. Hi haurà una passarel·la d'evacuació a

tot el llarg del túnel.

Infraestructura i túnel

Imatge 3. Secció transversal del túnel.

3

La totalitat de la nova línia serà en traçat soterrat, perforats en gran part mitjançant

tuneladora. Es fan dos túnels paral·lels d'una única via, de 6,75 metres de diàmetre, amb

galeries d'interconnexió entre ells (com a via d'evacuació d'emergència un de l'altre) cada 250

metres. El dipòsit de trens, les noves estacions i el tram entre Sabadell Estació i el passeig de

Can Feues fa una excavació entre pantalles i posteriorment es tapa. Les dues tuneladores

perforen des del pou del parc del Nord fins al pou de Sabadell Estació.

La tuneladora (TBM, Tunnel Boring Machine)

Les dues tuneladores que perforen cada un dels dos túnels de 4,9 quilòmetres del

perllongament de Terrassa procedien del Canadà.

Els dos túnels en paral·lel es situen a 10 metres de

distància mínima entre eixos i es van perforar des

del dipòsit de Can Roca fins a Terrassa Rambla. Les

característiques tècniques d’ambdues màquines

eren similars, amb un diàmetre d’excavació de 6,86

metres, 90 metres de longitud i 715 tones de pes

cadascuna. Les tuneladores eren tipus amb escut

de balanç de pressió de terres (EPB). El material és

extret de la cambra de terres mitjançant un vis

sense fi. Variant la força d'empenta d'avanç i la

velocitat d'extracció del cargol, s'aconsegueix controlar la pressió de balanç de les terres, per a

què aquesta garanteixi l'estabilitat del front i es minimitzin els assentaments en superfície. Per

facilitar l'evacuació de productes poc plàstics amb cargols, sovint s'han d'injectar productes

químics per augmentar la plasticitat dels terrenys. Les dovelles són de 0,30 metres de gruix.

Nova Sabadell Estació subterrània

La nova estació subterrània de Sabadell Estació (Gràcia-Can Feu) es situarà al PK 10,0 de la línia

Sant Cugat-Sabadell (sense passar per l'Autònoma), al mateix indret que l'actual a cel obert

però subterrània, entre els carrers de la Reina Elionor i la Rambla Ibèria. El soterrament permet

l’alliberament de tot l’àmbit de l’estació i convida a una reordenació dels usos dels espais

pròxims. En aquest sentit, la llosa de cobertura de la estació s’ha projectat amb obertures a

l’exterior per la implantació de lluernaris que permetin l’accés de llum natural a l’estació. La

profunditat d’aquesta estació ve condicionada pel col·lector de Rambla Ibèria i per tant és

bastant superficial amb una fondària de vies de l’ordre de 7 metres. A més, aquesta

profunditat obliga a intercanviar el trànsit viari i ferroviari a Rambla Ibèria. En conseqüència,

s’haurà de “reomplir” la Rambla Ibèria amb la prèvia execució dels murs que permetin el pas

lliure per sota el ferrocarril.

Donat que la construcció de la nova estació requereix l’enderroc de la existent, el projecte

preveu la construcció d’un traçat i d’una estació provisional que permeti mantenir el servei fins

a Sabadell Rambla durant la pràctica totalitat de l’obra. A diferència de la resta d’estacions, en

aquest cas es disposa de tres vies. Les vies principals 1 i 2 i una via morta d’apartat (Via 4). En

Imatge 4. Tuneladora utilitzada.

4

conseqüència, disposa de dues andanes, una lateral per a la vies 1 de 5.50 m de amplada i altra

entre les vies 2 i 4 de 6.50 m. La longitud útil es de 120 metres.

L’estació disposa d’un accés al costat Ca’n Oriac amb una escala i ascensor des del carrer

situats molt a prop dels actuals accessos a l’estació i orientats cap a Barcelona. Aquest

accessos arriben al vestíbul de control tarifari i des d’aquí s’accedeix a les andanes mitjançant

escales mecàniques i ascensor. El vestíbul, des d’on també s’accedeix a les àrees tècniques, és

una superfície rectangular de 27 x55 m i disposa d’espais comercials. Pel seu emplaçament

permet disposar d’un mirador a les vies procedents de Barcelona.

S’aprofita el tram de túnel entre pantalles entre l’estació i el pou d’extracció de la tuneladora

per construir les sales tècniques que s’utilitzaran durant la utilització de la estació provisional i

que s’utilitzaran per la estació definitiva.

Imatge 5. Mapa en planta de l’estació.

Imatge 6. Secció transversal de l’estació.

5

Estació Sabadell – Plaça Major

L'estació de Sabadell-Plaça Major es situarà al PK 11,1 de la línia Sant Cugat-Sabadell (sense passar per l'Autònoma) i substituirà l'estació actual de Sabadell Rambla, situada a molt poca distància de la nova. Sabadell-Plaça Major es situa sota la plaça d'aquest mateix nom, en ple centre de la ciutat. Els accessos s’ubiquen a l’eixamplament creat per la intersecció amb el carrer de les Roses. Aquesta estació s’ha projectat per poder coexistir amb la ampliació de l’aparcament proper existent. Aquesta necessitat fa que al tenir que permetre la futura execució de dos nivells de forjat per sobre del nivell de vestíbul, aquest estigui a la cota 177.56, bastant profund respecte la cota de carrer: 191.70. El desnivell a salvar és doncs de 14.14 metres que implica un desenvolupament significatiu de les escales. La comunicació entre carrer i vestíbul es resol amb dues escales mecàniques, una escala fixa i dos ascensors. S’ha aconseguit ubicar l'escala fixa dintre del rectangle que conforma l’àmbit de l’estació. Aquesta solució ha permès distanciar el límit de les escales de la línia de façana, deixant una considerable amplada de pas en superfície. Els ascensors exteriors, al salvar un desnivell superior als 11 metres, han de tenir una possibilitat d’evacuació intermitja, i es resol amb un forjat de servei a cota 182.56 que comunica amb el nivell vestíbul. Des d’ell també es dissenya una escala per accedir al forjat a cota 171.69 sota vestíbul i que serveix com espai tècnic. El vestíbul s’ha dissenyat com espai rectangular de 18 x 35 metres, amb una distribució simètrica que manté l’eix de la barrera tarifària coincident amb l’eix dels ascensors que el comuniquen amb el nivell 166.00 de l’andana central. Sobre el mateix eix es desenvolupen les escales, la fixa cap a Ca n’Oriac i les mecàniques cap a Sant Cugat. El forjat tècnic de la cota 171.69 té la mateixa geometria del vestíbul. Serveix a més com nivell de evacuació dels ascensors. A aquest nivell s’ha previst la implantació d’una de les dues substacions que seran necessàries pel perllongament. Aquest espai s’ha concebut de forma que els accessos pels tècnics es puguin realitzar des del nivell tècnic i des de la sortida d’emergència i, per altra banda, l’accés dels transformadors es pugui realitzar per la reixa de ventilació. Cap al costat Sant Cugat es planteja l’escala d’emergència i cambres tècniques de ventilació. Sota l’escala es col·loca el pou d’esgotament. Al costat Ca n’Oriac es situen cambres tècniques de ventilació. L’andana és central de 120 m de longitud i 9 m d’amplada. La distància entre eixos de via és de 12 m i la distància lliure entre pantalles de 19.44 m.

Imatge 7. Mapa en planta de l’estació.

6

Imatge 8. Secció transversal de l’estació (1).

Imatge 9. Secció transversal de l’estació (2).

Estació Sabadell – Eix Macià

L'estació de Sabadell-Eix Macià (Creu Alta) es situarà al PK 12,2 de la línia Sant Cugat-Sabadell

(sense passar per l'Autònoma).

Aquesta estació s’ubica en el creuament entre els carrers de Pi i Margall i els carrers de Borràs i

Pius XI , molt a prop de l’Eix Macià. La comunicació entre el carrer situat a la cota 196.00 i el

vestíbul a cota 187.50 es resol amb dos accessos que es plantegen sobre un eix paral·lel al

carrer Pi i Margall, alineats amb la línia de vorada i enfrontats entre ells. El buit del ascensor es

col·loca entre aquests dos accessos que disposen cadascun d’una escala fixa i una mecànica.

El vestíbul es conforma com un espai diàfan, d’ús molt clar, sent un rectangle de 18 x 29

metres de superfície que s’ estén en direcció cap a Ca n’Oriac. Limitant aquest espai comú, i en

sentit oposat a la barrera tarifària, es distribueixen dues superfícies de 5 x 16 metres

7

adossades, pel seu costat més llarg, a les parets de regularització de les pantalles i que s’

utilitzen com a dependències tècniques i de servei. Aquestes dependències deixen en el centre

un espai tipus mirador cap als nivells preandana i andana. Creuada la barrera tarifària es

conforma, paral·lela a les pantalles i sobre la via en direcció Ca n’Oriac, l’escala fixa que

comunica el nivell vestíbul amb el nivell preandana a cota 186.76; i sobre la via en direcció Sant

Cugat el buit de pas de las dues escales mecàniques Des del nivell preandana , a l’eix geomètric

de la estació, es reparteixen, direcció Ca n’Oriac, les escales mecàniques de comunicació amb

l’andana; i direcció Sant Cugat, l'escala fixa. L’andana es troba a cota 175.00. Cap al final de

l’andana, direcció Ca n’Oriac, es dissenya l’escala de emergència que tindrà la sortida en la

actual zona d’aparcaments. A la cota 180.76 aquesta escala comunica amb la passera de

possible evacuació de l’ascensor, que comunica els nivells vestíbul i andana. En el nivell

preandana s’ubiquen unes cambres tècniques en la mateixa posició i de las mateixes

característiques que las definides en el nivell vestíbul. En els extrems de l’estació es

construeixen els forjats per col·locar els elements de ventilació.

L’andana és central de 120 m de longitud i 9 m d’amplada. La distància entre eixos de via és de

12 m i la distància lliure entre pantalles de 18.40 m.

Imatge 10. Mapa en planta de l’estació.

Estació Sabadell Nord

L'estació de Sabadell Nord (Plaça Espanya) es situarà al PK 12,9 de la línia Sant Cugat-Sabadell (sense passar per l'Autònoma). Aquesta estació quedarà integrada dins la futura estació intermodal amb intercanvi amb la línia Barcelona- Manresa de la xarxa de via ampla (Rodalies de Catalunya). Això facilitarà els transbordaments entre les dues línies. Aquest intercanviador es realitzarà amb anterioritat al perllongament dels FGC. En el seu disseny, s’ha tingut en compte aquest condicionant, per la qual cosa només és necessari incloure el vestíbul dels FGC. Aquest vestíbul aprofita part del vestíbul de d’intercanviador. S’ha dissenyat l’ampliació del mateix de tal manera que permeti encabir la barrera tarifària de FGC. El vestíbul compta amb dues barreres tarifàries: per FGC i

8

per Rodalies. Tindrà una forma de sector circular de 75 graus i 50 metres de radi, amb el centre coincident amb el de la Plaça d’Espanya. Des del vestíbul hi haurà accés a les andanes de Rodalies (que són laterals), amb ascensor i escales tant fixes com mecàniques, a través de d’intercanviador. La cota de les andanes de Renfe és la 209.32. Aquesta estació està situada sota la Plaça d’Espanya de Sabadell, la qual cosa permet tenir més espai disponible. La tipologia de l’estació és d’andana central de 9 metres d’ample i 120 metres de longitud. La cota d’andana és la 194. La distància lliure entre pantalles és de 19.44 m. Hi ha una sortida per punta, pel costat Sant Cugat, amb escales mecàniques en un costat i una escala fitxa a l’altre. També compta amb el corresponent ascensor per a PMRs. Les escales condueixen a un nivell intermedi situat a la cota 205.7, on les escales giren 180º per guanyar desenvolupament i arribar fins al nivell vestíbul, situat a cota 216 m. En resum, l’estació de Plaça d’Espanya té 3 nivells: - FGC, situat en la cota 194 - Rodalies, que es troba a la cota 205,69 - Vestíbul comú per FGC i Rodalies, a cota 216 m Hi ha una única sortida a l’exterior, amb escales mecàniques, ascensor, i escales fixes. La sortida es troba a l’interior de l’anell de la Plaça d’Espanya. El nivell del carrer és el 219.5. Per tant, la diferència de cota amb l’andana és de 25,5 metres. Per altra banda, hi ha una sortida d’emergència, des de l’andana central dels FGC. La sortida és per punta, pel costat Sabadell Estació. El tram d’estació sota l’actual estació de Sabadell Nord de Rodalies es construeix d’una manera “artesanal” per evitar cap afecció de moviments en ella.

Imatge 11. Mapa en planta de l’estació.

Estació Sabadell – Ca n’Oriac i dipòsit de trens

L'estació de Sabadell-Ca n'Oriac es situarà al PK 14,4 de la línia Sant Cugat-Sabadell (sense

passar per l'Autònoma) i serà el final de la línia.

L’estació està ubicada sota el carrer Himàlaia, pròxima al Parc del Nord i propera a la zona de

cotxeres. L’accés es resol des de la cota 233.0 del Parc del Nord amb escales mecàniques i

escala estàtica central, totes dues paral·leles a l’eix del carrer Vinhamala, que defineix un dels

límits del parc .La primera zona de vestíbul -a cota 226.78- està fora de l’àmbit de les pantalles

que formen el conjunt de la estació. És un rectangle de 8.35 x 16.10 metres en el que es troba

l’ascensor de comunicació amb el carrer i el pas de comunicació amb l’aparcament que s’estén

per sobre de les vies de l’estació i de cotxeres. En el límit entre aquest espai d’aproximació i el

9

àmbit de vestíbul ja integrat dintre de la estació es planteja la barrera tarifària. Aquesta zona

té una superfície rectangular de 180.0 m2, i justament en el mig, a eix de les escales d’ accés

des de el exterior i a eix de l’andana, s’ubica l’ascensor que permet la comunicació entre

vestíbul i andana. A la andana, a cota 222.08, s’hi pot arribar a més amb escales mecàniques i

escales estàtiques definides a eix de l’ascensor. Les mecàniques en direcció cotxeres i les

estàtiques en direcció San Cugat. Al mateix nivell del forjat de vestíbul i d’aparcament es

construeix un forjat per permetre la ubicació de les cambres tècniques. En la zona d’escales,

els forjats tenen un encaix per permetre la visió de l’andana des del vestíbul. L’andana és

central de 120 m de longitud i 9 m d’amplada. La distància entre eixos de via és de 12 m i la

distància lliure entre pantalles de 16 m.

Més enllà de l’ultima estació (Ca n’Oriac) es disposarà una bifurcació de la línia en la qual, des

de totes dues vies generals es podrà accedir a una cua de maniobres, pel retorn dels trens, o a

un recinte de cotxeres. En els dos casos, el pendent longitudinal serà de 1,5 mil·lèsimes i es

construiran sota estais públics, entre pantalles a cel obert.

La cua de maniobres (vies 1 i 2) permetrà l’estacionament de dos trens de 80 metres (o un de

100 o 120 m) accedint a qualsevol via mitjançant una doble diagonal. La disposició projectada

permet, si s’escau, el perllongament de la línia cap a Castellar del Vallès. Al final de la cua es

disposarà una sortida d’emergència i un pou de ventilació.

El recinte de cotxeres constarà d’una platja de 8 vies paral·leles que s’obriran en ventall, de

diferents longituds i capacitats en funció de l’espai de que es disposa.

Imatge 12. Mapa en planta de l’estació.

10

Perllongament Metro del Vallès a Terrassa

Les obres de perllongament dels FGC a Terrassa consisteixen en l'ampliació de la línia que

finalitza a l'actual estació de Terrassa Rambla fins al nord de la ciutat (barri de Can Roca),

passant per la zona universitària i l'estació de la xarxa de via ampla, on hi haurà un

intercanviador entre les dues línies. El nou tram, de 3,9 quilòmetres de longitud, comptarà

amb dos túnels de 6,75 metres de diàmetre cadascun, excavats amb dues tuneladores. Els

túnels van des del pou de Can Roca fins a l’estació de Rambla d’Ègara.

En un primer moment, l'actuació s'havia de fer en dues fases: la primera havia d'anar de

l'estació actual de Terrassa Rambla fins a Vallparadís-Upc, excavant el túnel tipus mina. La

segona fase s'havia de fer posteriorment, excavant amb tuneladora fins a Can Roca. A primers

de 2005 es van modificar les previsions i es va decidir fer tota l'obra en una única fase, però

aprofitant tot el què ja s'havia construït fins al moment. Així doncs, el projecte actual

contempla la construcció del túnel des de Terrassa Rambla fins a Can Roca, mitjançant

tuneladora, en una única fase. Les obres es van iniciar l'octubre de 2003, tenen un import de

321 MEUR i finalitzaran l'any 2015, després de diverses aturades i canvis de plans. Actualment

ja hi ha els dos túnels perforats (es van perforar entre gener de 2009 i abril de 2010) i s'està

treballant en l'arquitectura i instal·lacions de les estacions i treballs finals, preveient l'inici de

les proves amb trens l'abril de 2015.

Infraestructura, traçat i túnel

Traçat

El traçat dissenyat comença en el PK 10+000, d’acord amb el quilometratge de la via 1, en

l’estació existent Terrassa Rambla, en ple centre urbà de Terrassa, sota la Rambla d’Egara. Al

sortir de l’estació gira a la dreta amb un radi de 230 m, de 500 m de longitud aproximada,

entre els PK 10+530 i 11+030. A continuació i després d’una recta intermèdia de 125 m de

traçat gira cap a l’esquerra amb un radi de 232 m, entre els PK 11+260 i 11+725. Ambdós girs

es desenvolupen sota el cas urbà de Terrassa, per la qual cosa, al seu pas, el traçat discorre

sota nombrosos bens d’interès cultural, d’acord amb el POUM de Terrassa. Finalment, el traçat

enllaça al voltant del PK 11+800 en l’àmbit del Pla Especial del Parc de Vallparadís, amb

l'estació de Vallparadís Universitat. En alçat, la rasant surt horitzontal de l’estació existent de

Terrassa-Rambla, situada a una cota de 255 m. A continuació la via ascendeix amb 10

mil·lèsimes fins l’estació Vallparadís-Universitat, situada en una rampa de 1,5 mil·lèsimes en

una cota aproximada de 264 m.

Després de sortir de l’estació de Vallparadís Universitat (PK 20+000 de projecte), el traçat gira

a l’esquerra amb un revolt de 214 metres de radi que acaba al PK 20+202, on enllaça amb una

recta de 520 metres de longitud aproximada. Aquesta recta finalitza quan surt de l’estació

intercanviador de RENFE, on gira cap a la dreta amb un revolt de 200 metres de radi, i enllaça

al voltant del PK 20+920 amb una recta de 225 m de longitud que passa per sota del carrer

Independència. A continuació gira a la dreta amb un radi 993 sota l’avinguda de l’Abat Marcet,

i continua amb una altra recta, sota el carrer de l’Ancianitat, fins al final del projecte, al PQ

11

22+475,012. En aquesta última recta se situaran tant l’estació de Can Roca com el dipòsit de

trens que s’han projectat.

En alçat, després de sortir de l’estació de Vallparadís, la via ascendeix amb 40 mil·lèsimes fins a

l’estació d’intercanviador situada a la cota 288 aproximadament, que té una rampa de 1,5

mil·lèsimes. Quan surt d’aquesta estació, la via segueix ascendint amb 37,8 mil·lèsimes fins a

l’estació de Can Roca, situada a la cota 326. A partir d’aquest punt i fins al final del projecte,

segueix ascendint amb 1,5 mil·lèsimes.

La via anirà sobre llosa flotant i la catenària serà rígida. Hi haurà una passarel·la d'evacuació a

tot el llarg del túnel.

Imatge 13. Plantes i perfils del traçat.

Infraestructura i túnel

La totalitat de la nova línia serà en traçat soterrat, perforats

majoritàriament mitjançant tuneladora. Es fan dos túnels paral·lels d'una

única via, de 6,75 metres de diàmetre, amb galeries d'interconnexió entre

ells (com a via d'evacuació d'emergència un de l'altre) cada 250 metres. El

dipòsit de trens, les tres noves estacions i el pas sota el parc de Vallparadís

es fa una excavació entre pantalles i posteriorment es tapa. També

destaca l'espai de connexió entre els nous túnels perforats per les dues tuneladores i la línia

actual a la Rambla d'Ègara. Les dues tuneladores han perforat des del pou de Can Roca fins al

pou de connexió de la Rambla d'Ègara, on s'han desmuntat parcialment mentre que la resta de

la maquinària ha sortit pel Parc de Vallparadís.

12

Imatge 14. Secció transversal del túnel.

La tuneladora (TBM, Tunnel Boring Machine)

Les dues tuneladores que van perforar cada un dels dos túnels de 3,5 quilòmetres del

perllongament de Terrassa procedien del Canadà. Els dos túnels en paral·lel es situen a 14

metres de distància mínima entre eixos i es van perforar des del dipòsit de Can Roca fins a

Terrassa Rambla. Les característiques tècniques d’ambdues màquines eren similars, amb un

diàmetre d’excavació de 6,86 metres, 90 metres de longitud i 715 tones de pes cadascuna. Les

tuneladores eren tipus amb escut de balanç de pressió de terres (EPB). El material és extret de

la cambra de terres mitjançant un vis sense fi. Variant la força d'empenta d'avanç i la velocitat

d'extracció del cargol, s'aconsegueix controlar la pressió de balanç de les terres, per a què

aquesta garanteixi l'estabilitat del front i es minimitzin els assentaments en superfície. Per

facilitar l'evacuació de productes poc plàstics amb cargols, sovint s'han d'injectar productes

químics per augmentar la plasticitat dels terrenys. Les dovelles són de 0,30 metres de gruix.

Punts singulars

Calaix Horta dels Frares (Parc de Vallparadís)

En el tram que es construeix a cel obert, concretament en l'encreuament del traçat a través del

Parc de Vallparadís (també anomenat Horta de Frares, al voltant del PK 11+700), es disposarà

una capa de graves en el trasdós dels caixons a projectar i en el llit de suport dels mateixos (a

més de la pertinent impermeabilització d’aquests), que posin en contacte els diferents estrats

permeables i que permetin la circulació de les aigües subterrànies que puguin circular sota el

llit del cabal, evitant el possible efecte barrera.

Imatge 15. Secció transversal i imatge del punt singular.

13

Embocadura de Rambla d’Ègara

El perllongament dels FGC a Terrassa s’inicia a l’estació de la Rambla d’Egara, i el nou traçat

connecta amb la cua de maniobres existent. En aquesta estació la secció del túnel és única per

a les dues vies, i és necessari construir una embocadura que permeti la transició i divergència

cap a la secció en doble túnel del nou tram. Aquesta embocadura serveix, a més, com a recinte

per a l’extracció de la tuneladora que perfora des de Can Roca i de nova sortida d'emergència.

La forma resultant presenta dos ramals convergents en planta corba de longituds 80 i 50 m

respectivament.

Imatge 16. Mapa en planta i imatge del punt singular.

Estació Vallparadís Universitat

L'estació de Vallparadís Universitat es situarà al PK 21,7 de la línia Les Planes-Terrassa, al

subsòl de la plaça dels Drets Humans i del carrer Salmeron amb l'avinguda Jacquard. Des de la

plaça s'accedirà per un edicle amb portes automàtiques a un petit vestíbul amb màquines

autovenda i les barreres tarifàries. Una vegada passada la barrera tarifària hi haurà 4

ascensors, tenint alguns d'ells parada al vestíbul inferior i d'altres anant directes fins a

l'andana, superant el desnivell de 25,5 metres existent. També es situarà un aparcament per a

bicicletes i taller per a aquestes. El vestíbul inferior (principal) tindrà accés des de l'exterior del

Parc i té màquines de venda de bitllets i barreres tarifàries. Per baixar a l'andana es podrà fer

per un dels ascensors amb parada o bé per dos nuclis d'escales convencionals i una escala

mecànica. L'estació disposarà també de lavabos i un possible bar, entre altres dependències.

Entre el vestíbul superior i l'inferior hi haurà 3 plantes d'aparcament de vehicles.

Els trens circularan pel nivell més inferior format per les dues vies generals i una andana

central doble de 85 metres de longitud (ampliable a 100 metres), amb una amplada de 9

metres. Completaran les instal·lacions una subcentral elèctrica situada al costat del carrer

Igualtat.

L'estació va sofrir diverses demores en la seva construcció degut a les restes arqueològiques

trobades al voltant del fossat del castell cartoixa de Vallparadís.

14

Imatge 17. Mapa en planta de l’estació.

Imatge 18. Secció transversal de l’estació.

Estació Terrassa Estació del Nord

L'estació de Terrassa Estació del Nord es situarà al PK 22,6 de la línia Les Planes-Terrassa, al

subsòl del parc del Nord entre el passeig 22 de Juliol i el carrer Mossèn Pursals. Des del nivell

del parc amb passeig 22 de Juliol s'accedirà al vestíbul de l'estació per dues escales

mecàniques, una escala convencional i un ascensor. El vestíbul principal tindrà la meitat a la

caixa de l'estació i l'altra meitat en l'espai de connexió amb l'estació de Terrassa de la línia de

via ampla de Barcelona a Manresa i Lleida. De fet el vestíbul serà comú per a les dues línies,

amb màquines de venda de bitllets de FGC i de Rodalies, així com informació d'aquests últims.

L'espai es preveu que sigui ocupat per dues botigues i un bar, a més d'un lavabo. Disposarà de

plafons d'informació i seient multifuncional. Per accedir a Rodalies hi haurà les barreres

tarifàries i un cop superades un passadís durà fins a l'altell existent des d'on es pot baixar les

dues andanes. Un cop passada la barrera tarifària de FGC hi haurà dos nuclis de baixada a

15

l'andana, formats cadascun d'ells per una escala convencional i una de mecànica, així com un

ascensor.

Els trens circularan pel nivell més profund format per les dues vies generals i una andana

central doble de 90 metres de longitud (ampliable a 100) i una amplada de 10,42 metres, amb

una alçada a estructura de lluminària de 3,50 metres. No hi haurà fals sostre ja que l'espai és

únic fins al sostre del vestíbul.

Imatge 19. Mapa en planta de l’estació.

Imatge 20. Secció transversal de l’estació.

Estació Terrassa Nacions Unides i dipòsit de trens de Can Roca

L'estació de Terrassa Nacions Unides (inicialment denominada Can Roca) es situarà al PK 23,8

de la línia Les Planes-Terrassa, al subsòl de l'avinguda del Parlament entre l'avinguda Béjar i els

carrers Arenys de Mar i Sabadell. L'estació es situa en un recinte rectangular entre pantalles,

amb 5 plantes intermèdies destinades a aparcament (plantes -1 a -5) entre el nivell del carrer i

el de les vies. De tota manera, l'aparcament inicialment no està en explotació. L'accés a

l'estació es farà des del costat nord-est de la cruïlla entre les avingudes Béjar i Parlament, per

escales fixes i una escala mecànica de pujada. A més, hi haurà un ascensor a la vorera oest de

16

la mateixa cruïlla que també baixarà fins al vestíbul principal (nivell -3). El vestíbul de l'estació

disposarà de les màquines de venda de bitllets, les barreres tarifàries de control d'accés i es

preveu un local destinat a bar, amb un lavabo adaptat. En aquest nivell vestíbul també es

preveu un pas cap a l'aparcament, un espai pel cap d’estació i altres dependències amb el

CCTI, cambra de neteja, de magatzem i lavabo de personal adaptat. Així mateix disposa d’un

espai previst per a zona d’aparcament de 50 bicicletes amb un recinte per a reparació. Des del

vestíbul principal (nivell -3) en surt un tram d'escala fixa i una escala mecànica de pujada que

porten fins al vestíbul mitjà (nivell -5). Un ascensor enllaça directament el vestíbul principal

amb el vestíbul intermedi i l'andana. El nivell -5 acull diverses sales d'instal·lacions, com és la

ventilació dels túnels. Del vestíbul intermedi hi ha una escala fixa i una escala mecànica de

pujada fins a l'andana, accedint a aquesta pràcticament per l'extrem costat Terrassa Rambla.

Des de l'accés a l'estació per l'avinguda Béjar amb Parlament fins a l'andana hi ha un desnivell

total de 19,81 metres.

Els trens circularan pel nivell més profund format per les dues vies generals i una andana

central doble de 80 metres de longitud (no ampliables) i una amplada de 11,08 metres.

L'alçada d'aquest nivell és de 5,25 metres, amb un cel ras a l'andana a 3,35 metres. A l'extrem

de l'andana costat dipòsit de trens hi haurà una sortida d'emergència. A l'entrada de l'estació

hi ha una agulla diagonal entre la via 1 i la via 2 i a la sortida una agulla doble (tipus bretelle)

entre les dues vies.

Al final de la línia hi haurà les cotxeres i dipòsit de trens de Can Roca, a 41 metres de

profunditat en perpendicular a l'autovia orbital B-40, format per quatre vies, tres andanes de

servei i una capacitat total de 8 trens de 4 cotxes. El dipòsit de trens tindrà accés des de

l'exterior per un camí, un muntacàrregues i una escala fixa i disposarà de vestidors, ventiladors

d'extracció i un espai per a una possible futura sots-central elèctrica. El dipòsit de trens va ser

el pou d'atac de les tuneladores, on es va iniciar la perforació dels dos túnels cap a Terrassa

Rambla.

Imatge 21. Mapa en planta de l’estació.

Informació obtinguda de la pàgina Trens de Catalunya, en els enllaços següents:

http://www.trenscat.com/metrovalles/proj_perllterrassa_ct.html

http://www.trenscat.com/metrovalles/proj_perllsabadell_ct.html