del permís de conduir per puntsInformatiu

Segons les dades del 2007 delServei Català de Trànsit (SCT),

les distraccions al volant van repre-sentar un factor concurrent en el20,1% dels accidents amb víctimesgreus i mortals que es van registrar ales vies interurbanes a Catalunya.D’aquesta manera, la manca d’aten-ció en la conducció com un factordesencadenant d’un accident se si-tua per sobre fins i tot de les infrac-

cions de circulació (19,4%) i de lavelocitat inadequada (15%). Al llargde l’any passat es van obrir a Cata-lunya un total de 15.804 expedientsa conductors per parlar per telèfonmòbil mentre anaven al volant(11.990 el 2006), així com 645 de-núncies per altres distraccions, comconduir sense prestar l’atenció ade-quada (512 el 2006). A conseqüèn-cia de les distraccions i d’altres cir-

cumstàncies, el 2007 van ser 521les persones que van morir a les car-reteres i a les autopistes catalanes, iunes altres 333 a les zones interur-banes, segons les estadístiques deTrànsit. I és que apartar la vista de la carrete-ra un instant es tradueix en cente-nars de metres recorreguts “sensecontrol”. Quan ens distraiem aug-menta el temps de reacció de frena-da, és a dir, el temps que triguem enpercebre una situació de perill i co-mençar la maniobra de frenada. Du-rant només dos segons de distrac-ció, si se circula a 80 quilòmetresper hora, es perd de vista la carrete-ra durant 44 metres; si la velocitat

Prevenció, concentració i anticipació són elstres elements essencials per evitar lesdistraccions al volant, segons un estudirecent elaborat pel RACC. L’informe aportadades quantificades segons diferentsparàmetres que demostren que lesdistraccions mentre es condueix són elprimer factor concurrent d’accidentalitat a

Espanya. De fet, intervenen en el 34% delsaccidents de trànsit a l’estat espanyol però,els conductors segueixen sense percebre elrisc. L’informe alerta que la majoria creueque factors com el consum d’alcohol i dedrogues, infringir les normes de circulació oconduir de manera agressiva són mésconcurrents en els accidents de trànsit.

ESTUDI SOBRE LES DISTRACCIONS

A les zones urbanescatalanes, hi va haver el

200717.275 accidents

amb víctimes, el 66% deltotal d’accidents.

166 catalans van morir

en aquests accidents, 12menys que el 2006.

87 de les persones morteseren vianants.

Del 2000 al 2007 la xifrade morts en àrees urbanes

va descendir un 21%mentre que en carretera vabaixar un 47,8%.El parc mòbil de la ciutat deBarcelona consta de

991.151 vehicles,

dels quals el 62% sónturismes.

Per les principals vies de lacapital catalana hi circulen

fins a 884.397vehicles al dia.

A Espanya es produeixenmés positius en alcohol en

vies urbanes (2,95%)

que en carretera (1,24%).

El trànsiten xifresAccidentalitat a la ciutati a les vies urbanes

Les distraccions, primeracausa d’accidentalitat ESTAN PRESENTS EN EL 20% DELS SINISTRES AMB VÍCTIMES

°

NÚM. 2 • DESEMBRE 2008

CARNET PUNTS2 diciem#FF2248.qxd 17/12/08 13:34 Página 1

Com reacciona el vehicledavant una distracció

és de 100 km/h, ja són 55 els me-tres recorreguts. Al límit legal, 120km/h, són 66 metres. Quatre segonsde distracció a 140 quilòmetres perhora impliquen 155 metres senseatendre la conducció. Una frenadad’emergència en aquestes condi-cions necessita 294,5 metres peraconseguir aturar el vehicle comple-tament.Davant la creixent detecció de dis-traccions al volant, el SCT va posaren marxa durant l’estiu passat la pri-mera campanya enfocada a la re-ducció de la sinistralitat provocadaper petites desatencions durant laconducció. Coincidint amb els me-

sos estiuencs (juliol i agost són elsde major índex d’accidentalitat) lacampanya "Quan condueixis, mirala carretera" incidia en el risc quesuposa una distracció derivada demanipular el GPS, posar-se ulleresde sol o utilitzar el telèfon mòbil.Les normes de circulació establei-xen que no està permès conduir so-ta els efectes de l’alcohol, utilitzant elmòbil, mirant un mapa o indica-cions, manipulant una pantalla delGPS, un aparell de música o men-jant i bebent. D’una altra banda,existeixen altres activitats no reco-manades per ser considerades peri-lloses si es duen a terme durant la

Quan se circula a 120 km/h,apartar la vista de la carreteradurant només 2 segons suposarecórrer 66 metres sense uncontrol visual del nostre entorn

°

0 50 100 150 200 250 300

101,2

284,2

227,0

12,3

70,9

49,2

DISTRACCIONS AMB RISCLlegir un mapa al volant és la distracció de més risc.Quan es pregunta als conductors, situen lesdistraccions com el quart factor d’accidentalitat.

CADA SEGON COMPTAQuan ens distraiem incrementa la distànciarecorreguda en metres en funció del tipus de distracciói de la velocitat de circulació. Alguns exemples:

Distància de distracció Distància de reacció Distància de frenada

Alcoh

olidrogu

es

Infra

ccions

Con

ducció

agressiva

Distraccion

s

Son

ofatiga

Error s

volunta

ris

Mala

senyalitza

ció

Prob lem

esa

lavia

Factors

meteorològics

Falla

da

delv

ehicle

100%

90%

80%

70%

60%

50%

40%

50100

120

k

00000

50

100

120

k

12

50

100120

k

00

59,6

184,2

143,7

50100

120

k

00000

50

100

120

k

12

50

100120

k

00

50100

120

k

00000

50

100

120

k

12

50

100120

k

00

45,6

150,9

115,9

50100

120

k

00000

50

100

120

k

12

50

100120

k

00

Font: RACC, 2008

54,5•

57,1•

59,9•

61,3•

79,1•

81,4•

81,7•

87,9•

90•

93,8•

Sense distracció

Marcar tel. mòbil

Manipular CD/ràdio

Encendre cigarret

INFORMATIU DEL PERMÍS DE CONDUIR PER PUNTS

CARNET PUNTS2 diciem#FF2248.qxd 17/12/08 13:34 Página 58

conducció, com ara circular cansat,amb somnolència o estrès, fumarmentre es condueix, girar el cap perparlar amb un passatger o mirar-seal mirall retrovisor.

EL MÒBIL, ENEMIC DE LA CONCENTRACIÓSegons un estudi dut a terme perl’Observatori Nacional de SeguretatViària el 2006, utilitzar el mòbil demanera manual mentre es condueix–activitat que confessa que realitzal’1,6% de conductors– impedeix alconductor percebre un 50% de lainformació de la carretera. A Espa-nya, eradicar per complet aquestaconducta, que suposa una infracciósancionable amb una multa de 150euros i la pèrdua de 3 punts, com-portaria una reducció de la mortali-tat per accidents de trànsit entre un7 i un 8% segons la DGT. El 2006 –itambé segons aquest organisme–,1.467 persones van morir al nostrepaís per causes imputables a dis-

traccions durant la conducció, fetque va ocasionar el 35% dels acci-dents a la carretera.

ESTRÈS I ANSIETATPerò les distraccions no depenenexclusivament de factors externs od’accions indegudes que es realit-zen durant la conducció. Un estudielaborat per Attitudes, la iniciativade seguretat viària d’Audi, posa demanifest que fins el 77% dels con-ductors es posa al volant sotmès aalgun tipus d’estrès.De la mateixa manera, l’informe re-vela que un de cada cinc pateixsímptomes de depressió i un altre11% condueix sota estats d’ansietat.Aquestes “circumstàncies perso-nals” poden generar agressivitat, im-paciència o tendència a no respectarles normes de trànsit, no obstantaixò, legalment no es consideren fac-tors que incapacitin per conduir, tot ique haurien de ser considerats «fac-tors rellevants del risc d’accident». l

El Congrés dónallum verda ainstal·lar l’AlcolockAquells conductors que hagin

estat sancionats diverses

vegades per superar la taxa

d’alcohol podran optar per

instal·lar aquest dispositiu

en el seu vehicle, que es

connecta a l’arrencada i que

en cas que detecti que el

conductor supera el nivell

d’alcohol permès –o no bufi–

impedeix que el cotxe es posi

en marxa.

Leatt-Brace,un “casc” per al collEl Leatt-Brace Adventure és

un nou protector cervical

que ofereix el mateix nivell

de protecció que els de

gamma superior utilitzats en

competició, però més senzill i

econòmic. El preu és de 225

euros.

SRS, la novageneració d’airbagd’HondaLa nova generació d’airbag

presentada pel fabricant

japonès, denominat SRS,

millora la velocitat de

desplegament i, sobretot,

crea una gran superfície de

protecció encara amb un

volum baix de gas dins de

l’airbag. A més a més, es

millora la protecció des del

primer moment i s’elimina la

separació entre etapes de

desplegament.

Premi de SeguretatViària per aAntena 3La campanya “Ponle Freno”

ha merescut el Premi

Honorífic de Seguretat

Viària, creat amb motiu del

cinquè aniversari dels

Premis Periodístics de

Seguretat Viària que atorga

Línea Directa Aseguradora.

El premi reconeix la tasca

d’aquelles entitats, de

fundacions socials o de

personalitats que destaquin

per haver-se compromès

amb la seguretat viària.

El SCT, a favor delsllums encesostambé de diaEl Servei Català de Trànsit

dóna suport a la

recomanació de la DGT de

portar encensos també de

dia els llums d’encreuament.

La recomanació es limita de

moment a les vies

interurbanes i al període

d’horari hivernal. Segons

alguns estudis, si a Espanya

tots els automobilistes

seguissin aquest consell, es

podrien arribar a evitar fins

a 225 morts cada any.

Seguretat viària en marxa

NÚM. 2 • DESEMBRE 2008

CARNET PUNTS2 diciem#FF2248.qxd 17/12/08 13:34 Página 59

L’Associació per a l’Estudi de la Le-sió Medul·lar Espinal (AESLEME)treballa en la prevenció d’accidentsque provoquen lesions medul·lars icerebrals. Un dels seus principalscamps d’actuació és la seguretatviària, amb l’organització de cam-panyes i de jornades divulgatives, larealització d’estudis o la participacióen els cursos de recuperació depunts. La seva directora, Mar Cogo-llos, va patir fa vint anys un accidentde trànsit que li va provocar una te-traplegia. Avui alerta sobre la neces-sitat de no abaixar la guàrdia.¿Comparteix l’optimisme sobre la re-ducció de la sinistralitat viària?La tendència a la baixa és molt posi-tiva, però prop de 4.000 morts a lescarreteres i a les zones urbanes se-gueix sent un nombre molt elevat.Cal evitar que la societat cregui queel problema ja està resolt, perquèfins i tot als països europeus quesempre han estat un referent s’hi re-gistren repunts.¿També s’ha reduït la xifra de lesio-nats medul·lars i cerebrals?És una dada que desconeixem. Al’any 2001 es va elaborar un estudibasat en el creuament de dades en-tre ferits de gravetat i tipus de lesions,però des de llavors no hi ha xifres ofi-cials. Una de les nostres demandesal Ministeri de Sanitat és que es du-guin a terme estudis d’aquestes ca-racterístiques amb regularitat.¿Quina responsabilitat atribueix alpermís per punts en la reducció del’accidentalitat?La seva implantació ocupa un espaicentral, però la clau és la suma d’al-tres factors: la reforma del Codi Pe-nal, la creació del fiscal de trànsit, laComissió de Seguretat Viària al Con-grés de Diputats o la tasca d’asso-ciacions, de clubs d’automobilisteso d’empreses. També resulta fona-mental la implicació dels mitjans decomunicació. Cal enfortir la idea quela seguretat viària és responsabilitatde tots perquè encara queden moltsaspectes per millorar.¿Quins senyalaria?A AESLEME seguim apostant perl’educació: hem d’actuar sobre els

menors per evitar conductes de riscquan siguin conductors. També s’hade fomentar la seguretat viària a lesempreses i agilitzar la implantacióde les innovacions tecnològiques,tant en els vehicles com a les carreteres.AESLEME participa en els cursos derecuperació de punts...Nosaltres treballem amb la idea se-güent: “Ets afortunat per poder estaraquí, però has de conèixer les con-seqüències que pot arribar a tenirun accident”. Disposem d’una horade xerrada en la qual mostrem tresde les lesions més greus que es pro-dueixen en un accident (les lesionsmedul·lars, els traumatismes cra-nioencefàlics i les amputacions), a

partir del testimoni dels lesionats idels familiars. També oferim una vi-sió global, des del punt de vista físic,psicològic, social, laboral o econò-mic. ¿Com reaccionen els participants?En principi amb sorpresa, perquèno saben què es trobaran. Seguida-ment, la reacció és positiva i en mol-tes ocasions agraeixen la tasca delseducadors. El millor del carnet perpunts és que s’obliga els conductorsadults a passar per un curs centraten els factors de risc i en les conse-qüències d’un accident. És un cursque hauria de ser obligatori per a to-tes les persones que vulguin acon-seguir el carnet i també per a tots elsconductors. l

MAR COGOLLOS, DIRECTORA DE L’AESLEME

“Tots els conductors haurien de realitzarels cursos de sensibilització i reeducació”L’hivern

El fred i les condicionsmeteorològiques adversesexigeixen extremarl’atenció i la precaució.

Deu recomanacionsbàsiques per a l’hivern

1. Informi’s abans de laprevisió meteorològica i del’estat de les carreteres.

2. Mantingui la velocitatadequada a la via i a lescondicions meteorològiques.

3. En cas de vent, vigiliespecialment en avançar ia l’entrada o la sortida dezones exposades al vent.

4. Si plou, minori i evitil’hidroplanatge.

5. En cas de neu o de gel,circuli amb suavitat iutilitzi marxes curtes.

6. Amb boira, utilitzi elsllums antiboira del davant idel darrere.

7. Asseguri’s que l’aiguade l’eixugaparabrises contéanticongelant.

8. Eviti el baf dels vidresamb l’aire condicionat ialcohol.

9. No elimini el gel ambaigua calenta perquèpodria trencar el vidre.

10. Porti el dipòsit ple:guanyarà estabilitat i, siqueda immobilitzat, tindràcalefacció unes hores.

Consells deconducció

“Els cursos de recuperació depunts ensenyen als conductorsa identificar els factors de riscd’un accident i les sevesconseqüències”

JOSE

IRÚ

N

INFORMATIU DEL PERMÍS DE CONDUIR PER PUNTS NÚM. 2 • DESEMBRE 2008

CARNET PUNTS2 diciem#FF2248.qxd 17/12/08 13:34 Página 60