del permís de conduir per puntsInformatiu

Els fabricants d’automòbils sónactors socials fonamentals pel

que fa a la reducció de la sinistralitata les carreteres. En la complexa illarga cursa de fons que suposa lareducció dels accidents de trànsit,no haguessin estat massa eficaçosla intensa campanya informativa deles administracions, l’esforç forma-tiu de moltes institucions ni l’aplica-ció de noves lleis i normatives si to-

tes aquestes mesures no s’hagues-sin reforçat amb una millora cons-tant dels sistemes de seguretat delsvehicles.Cal dir que les infraestructures tam-bé han millorat molt. El risc de patirun accident a les carreteres catala-nes ha disminuït un 7,4% durantl’últim trienni, segons dades de l’es-tudi EuroRAP difoses el desembrede l’any 2010.

A aquestes dades esperançadoress’ha sumat també el desenvolupa-ment de noves tecnologies destina-des a reduir els accidents. La indús-tria automobilística treballa des de fa mig segle per tal de minimitzar lesconseqüències d’un accident (segu-retat passiva) i, des de fa algunes dè-cades, per mirar de reduir també elrisc de patir un accident (seguretatactiva).

Aquest sistema a bord dels vehicles combinala telefonia mòbil i el GPS per realitzar unatrucada automàtica als serveis d’emergència112 en detectar que s’ha produït una col·lisió(per exemple, en accionar-se el coixí deseguretat), indicant de forma automàtica lalocalització GPS del vehicle. D’aquestamanera es redueix el temps de resposta de

l’atenció mèdica, una millora clau perminimitzar les lesions o fins i tot les morts.Es preveu que l’eCall evitarà fins a unes2.500 de les 40.000 morts actuals produïdesa les carreteres europees. La UE ja ha instatals països membres a que impulsin la sevaimplantació a tots els vehicles nous a partirdel 2014.

eCALL. TRUCADA AUTOMÀTICA D’EMERGÈNCIA

Les emissions de CO2

derivades del trànsit a

Catalunya han baixat el

2009 als nivells de l’any

2000 per la crisi i la

reducció de viatges.

Les emissions van arribar

fins a 14 milionsde tones davant dels

15,1 milions del 2008.

Les xifres encara estan

molt lluny de l’objectiu

establert per a Catalunya

per a l’any 2026, fixat

en 10-11 milionsde tones de CO2.

Aquest objectiu equivaldria

a les xifres de fa 20 anys,

quan el CO2 llançat a

l’atmosfera pels vehicles

a Catalunya era de

10,3 milions detones.

143 g/km és lamitjana d’emissions de CO2

dels cotxes nous venuts a

Catalunya de gener a

octubre del 2010, segons

les dades de l’Agència

Tributària.

El trànsiten xifresEmissions de CO2

NOUS SISTEMES DE SEGURETAT APLICATS A L’AUTOMÒBIL

Sistemes eSafety: tecnologies intel·ligentsque ajuden a salvar vides

2n SEMESTRE 2010

∞

1

2

3

Els quatre sistemes eSafetymés avançats

Cal remuntar-se a finals dels anyscinquanta del segle passat per trobarel primer avenç i també el més signi-ficatiu en aquesta matèria: lainstal·lació el 1959 per part de Volvodel primer cinturó de seguretat detres punts en un turisme, un fet no-més comparable a l’arribada, dèca-des després, de dispositius coml’ABS, el coixí de seguretat o l’ESC.

DESENVOLUPAMENT I APLICACIÓ Tanmateix, a la història de la segure-tat viària encara li queda un gran ca-mí per recórrer. Les xifres d’acciden-talitat són millorables i els noussistemes intel·ligents aplicats als au-tomòbils més moderns han demos-trat ja la seva gran eficàcia, tot i quesón molt pocs els vehicles que els hiduen. L’esforç tecnològic de les mar-ques de cotxes i dels seus proveïdorsde components està donant com aresultat una nova generació de siste-mes intel·ligents de seguretat englo-

bats a les anomenades tecnologieseSafety. Les proves de xoc del consorci euro-peu Euro NCAP, que analitzen l’efec-tivitat dels elements de seguretat alsautomòbils, han permès identificarels punts febles dels cotxes en casd’accident (segons diverses catego-ries d’impacte) així com les necessi-tats de protecció d’ocupants i de via-nants en cas d’atropellament. A partir de la valuosa informació obtinguda en aquests tests, queconstaten la progressiva millora delsvehicles, s’han fet evidents altres as-pectes que cal millorar que passen,per exemple, per la generalitzaciód’alguns sistemes i per la implanta-ció de mecanismes electrònics cadavegada més sofisticats però més efi-caços. Són molts els organismes, ad-ministracions públiques, institucionsinternacionals i clubs d’automobilis-tes els quals reclamen una accelera-ció de la investigació i l’evolució d’a-

INFORMATIU DEL PERMÍS DE CONDUIR PER PUNTS

∞

ALERTA DE VELOCITAT

Una càmera situada a l’automò-bil distingeix els senyals de velo-citat a la carretera, a més de re-bre informació sobre els límitsde velocitat des d’un sistema denavegació. Aquestes dades escomparen amb la velocitat quemanté el vehicle i el sistemaemet una advertència si la velo-citat supera el límit màximpermès a la via.

MONITORATGE D’ANGLES MORTS

Mitjançant un radar, una càme-ra o ultrasons monitora els an-gles morts. Si detecta un objec-te en moviment dins de la zona,emet un senyal d’advertència,però no actua sobre cap disposi-tiu del vehicle. En funció del mo-del, poden ser senyals visuals,sonors o tàctils, o una combina-ció de tots tres.

ADVERTÈNCIA I FRENADA D’EMERGÈNCIA

Combinació de sistemes: ad-vertència de col·lisió (un radardetecta el risc i n’avisa el con-ductor); frenada d’emergència(si el conductor frena, incremen-ta la pressió; si no frena, el vehi-cle frena per si mateix); i mitiga-ció de col·lisions (si la col·lisió ésinevitable, retreu els cinturons deseguretat i prepara el vehicle pera l’impacte).

CONTROL ELECTRÒNIC D’ESTABILITAT (ESC)

Introduït en vehicles de passat-gers per primera vegada l’any1995, detecta quan el conduc-tor està a punt de perdre el con-trol sobre el vehicle i aplica ma-jor o menor pressió de frenadade forma autònoma sobre cadaroda per ajudar a estabilitzar elvehicle i evitar el derrapatge obolcar.

questes aplicacions, a més d’una le-gislació sobre la seva instal·lació –nonomés en els models de gamma alta,sinó en tots, d’una forma massiva iobligatòria– perquè redundin al mésaviat possible en la seguretat delsciutadans i en benefici de la societat. Les citades tecnologies eSafety es ba-sen en sistemes i dispositius intel·li-gents capaços d’anticipar situacionsde risc potencial i actuen en dos sen-tits: directament sobre el vehicle oalertant el conductor sobre el risc depatir una col·lisió.

Entre els sistemes més avançats n’hi ha quatre que cal destacar: l’alerta de velocitat, l’advertència ifrenada d’emergència, el monitorat-ge dels angles morts i el més impor-tant: el control electrònic d’estabili-tat (ESC). Aquest dispositiu és molteficaç i és precisament per això queun reglament europeu establirà l’obligació d’instal·lar-lo de sèrie atots els vehicles nous, tant de pas-satgers com comercials, que es ma-triculin a la UE a partir del novembredel 2011. ●

Les tecnologies eSafety sónsistemes intel·ligents capaçosd’anticipar situacions de perillpotencial. Actuen sobre el vehicleo alerten el conductor sobre elrisc de col·lisió

El 54% delsconductorspateixen ansietatSegons l’estudi ‘L’ansietat ila seva influència en elsconductors espanyols’, dut aterme per Attitudes i laUniversitat Autònoma deBarcelona, el 54% delsconductors espanyolspateixen algun tipusd’ansietat quan condueixen,en un 22% dels casos en ungrau elevat (“bastant” o“molta”). L’estudi tambéconté dades com ara que el41% de les persones ambcarnet de conduir evitenagafar el cotxe sempre quepoden i que el 4% delsconductors presentensímptomes d’amaxofòbia(por a conduir).

Notificacióelectrònica dedenúncies

El Servei Català de Trànsitha posat en marxa elprocediment de notificacionselectròniques de denúncies através d’Internet. Ambaquest sistema, operatiu desdel passat mes de novembreen l’aplicació de la tercerafase de la nova llei detrànsit, s’agilitzen i essimplifiquen els tràmits peral ciutadà. La notificació percorreu electrònic és gratuïtai té els mateixos efectesjurídics que la de paper.Altres tràmits que es podranfer de forma electrònica sónla identificació del conductori la presentació d’al·legacionsi recursos.

Detector de fatigade Bosch

El cansament és una de lesprincipals causes delsaccidents greus de trànsit,especialment en vehiclesindustrials, perquè els seusconductors passendiàriament moltes hores alvolant. Per combatre aquestcansament Bosch hadesenvolupat un softwareque es pot utilitzar enturismes i en vehiclesindustrials lleugers i ques’integra en els diferentsmòduls de control delvehicle, com la direccióservoelèctrica que informa,entre altres coses, de l’anglede gir. Determinatsmoviments del volant podenser un indici que elconductor s’està adormint.

Barcelona, aGoogle Transit

Google Maps ha integrat elsistema de transport públicde l’àrea metropolitana deBarcelona a Google Transit,el seu sistema de planificacióde rutes de punt a punt, ambitinerari i horaris. El sistemainclou autobusos urbans imetropolitans, metro,tramvia i Ferrocarrils de laGeneralitat de Catalunya.

Seguretat viària en marxa

2n SEMESTRE 2010

La seguretat viària requereix uncanvi cultural. Segons la respon-

sable d’Educació i Formació Viàriadel Servei Català de Transit, nomésamb la implicació i el compromís detota la societat es poden aconseguiravenços en l’educació dels nens inenes i dels joves per a una mobilitatmés segura. En què ha de consistir l’educació vià-ria a les escoles?Hi ha moltes maneres d’interpretar-la. Hi ha qui la veu com a civisme, al-tres com a convivència. Per a nosal-tres tot això és cert, però abans caleducar per a la salut, entesa com a lasalut d’un mateix i la dels demés.L’objectiu prioritari és prevenir els ac-cidents de trànsit i les seves conse-qüències. Però també hi ha altresobjectius importants, com la con-vivència, el civisme, el respecte pel

medi… que poden ajudar a aconse-guir aquest objectiu principal. Què fa el SCT per impulsar l’educacióper a la mobilitat segura? Es treballa conjuntament amb el Departament d’Educació per tal detrobar les millors vies d’intervenció ales escoles. Aquest any hem realitzatuna prova pilot en onze centres esco-lars i els hem assessorat perquè de-senvolupin un model propi d’Educa-ció Mitjana Superior. Cada escola téuna estructura, uns col·laboradors iuna manera de treballar pròpia, és adir, no hi ha només una via d’inter-venció. Això pot generar diferències en elstemes o continguts que cal treballar?Nosaltres partim de la GEMS, unaguia didàctica elaborada per unacinquantena d’experts, la majoriamonitors d’educació viària, de forma

voluntària. En el cas de les escoles iels instituts, és a dir, en el cas denens i nenes i joves, la nostra pro-posta es basa en la percepció delrisc, el grau d’influència i la concièn-cia d’un mateix. Quants accidents hi ha per culpa delnostre estat d’ànim?L’alegria, la tristesa, la ira, la por… Sisabem com ens influeixen els senti-ments i el nostre estat físic i psíquicen la conducció, podem anar méssegurs. En resum, ensenyar senyals inormes és fer EMS però d’una ma-nera limitada. Cal dirigir-se als fac-tors personals de risc. Qui fa EMS a Catalunya?Evidentment, el mateix professorat ales escoles. Però si mirem qui són elscol·laboradors externs, hi trobem elsmonitors d’educació viària de les po-licies locals i els Mossos d’Esquadra.Són agents molt importants perquèaporten la seva experiència i s’hanespecialitzat en educació a travésdels cursos que organitzen el SCT il’Institut de Seguretat Pública de Ca-talunya.Hi ha altres actors socials importants?Hi ha fundacions amb un paper moltrellevant. Un clar exemple en seria laFundació RACC, que constitueix unbon suport per a les escoles, o laFundació Institut Guttmann, que téun conveni amb el SCT per realitzarintervencions a secundària. I moltsmés col·laboradors: professors i pro-fessores de formació viària, associa-cions de víctimes, mutualitats deconductors… Quin paper han de tenir les escoles?Des del SCT editem material didàcticper a tots els nivells escolars i els facilitem de forma gratuïta. Hi ha re-cursos molt diferents per treballar entotes les àrees i matèries. I a més estracta de propostes molt dinàmiquesque fan que els alumnes s‘hi impli-quin molt. S’ho passen bé a l’aulaperquè poden treballar, participar,experimentar, reflexionar i opinar so-bre situacions amb les quals es tro-ben cada dia. Quin és el pròxim repte?Adaptar alguns dels materials per-què es puguin treballar des de l’ordi-nador. Ja tenim algun recurs en líniai veritablement té molt èxit, però cadavegada més haurem d’ampliar lespossibilitats perquè es treballi en au-les en les quals l’ordinador pugui serun element clau. ●

FARNERS DE CRUZ I PUIG, RESPONSABLE D’EDUCACIÓ I FORMACIÓ VIÀRIA DEL SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT

“Amb propostes d’educacióviària dinàmiques, elsalumnes s’hi impliquen”

Conduir amb gel i neu1. Si no ha de conduir,deixi la neu sobre el cotxe;és el millor aïllant.

2. Si ha de conduir, netegitot el que s’hi acumuli(també al sostre) per evitarproblemes de visibilitat.

3. Eviti viatjar de matinadao a primera hora del matí,el gel és més freqüent.

4. Presti especial atenció azones amb ombra, a propde rius i en els ponts.

5. Sobre neu o gel,disminueixi la velocitat ieviti girs bruscos.

6. Sobre neu o gel,tripliqui la distància deseguretat.

7. Circuli sobre lesmarques a la neu de lesrodes de cotxes anteriors.

8. A les baixades, redueixia una marxa inferior perutilitzar el fre motor.

9. A les pujades, augmentiuna mica la velocitat icirculi a mig règim. Nocanviï de marxa a mitjapujada.

10. Si el seu vehicle esqueda atrapat a la neu,balancegi’l amb la marxaenrere i la segona, fins queel pugui treure.

Consells deconducció

JAU

ME

CO

SIA

LLS

INFORMATIU DEL PERMÍS DE CONDUIR PER PUNTS 2n SEMESTRE 2010