Desitjos i estrès Pàgina 2 Il·lusions que venen d’Orient Pàgina 4 Diferents tradicions per començar bé l’any Pàgina 6

Especial NadalDies plens d’emocions

PEXELS.COM

el Periòdicd'A

ndo

rra

25dt.24dl.

És desembre, cau la nit so-bre el país dels Pirineus i els carrers s’il·luminen de tons blaus, blancs i grocs. Ja és Nadal i Andor-

ra s’impregna de la màgia inherent a aquest període de l’any. La gent pas-seja pel Poblet de Nadal i els més gor-mands s’escalfen les mans mentre beuen un got de xocolata desfeta. Els infants esperen amb il·lusió que arri-bin els Reis des de l’Orient i les ments crítiques pensen que és l’època més consumista de l’any.

El Nadal ja ho té això: o t’agrada molt o l’odies, és aquell període de l’any que ens emplena d’alegria i es-très. Anar de botigues, carrers plens de gom a gom, fer cues més llargues per pagar que les que es fan a Port Aventura. Però, alhora, implica fer trobades fami-liars, riure amb els cosins que fa dies que no veus, que els més me-nuts encoma-nin alegria i fer sobretaules llar-gues. En defi -nitiva, dedicar temps als nos-tres i oblidar-nos del ritme de vida que portem ha-bitualment.

Dinars , so -pars, brindis, torrons, polvo-rons... tots sa-bem que de cara al gener tocarà tornar a cuidar-se però, de moment, aprofitem del desembre i els seus ex-cessos mentre puguem. Ja ha arribat el Nadal i, siguis dels que a mitjans de novembre comença a cantar na-dales o dels que ja fa dies que esbu-fega, de ben segur que has pensat i preparat els regals per a les persones que estimes perquè, al final, el més important és arrencar-los un som-riure i acumular bons records. Però, si ets dels que sempre espera a últi-ma hora, ara ja toca córrer.

El tió i el Pare Noel són els primers a aparèixer per casa. Aquesta nit els més petits tindran problemes dor-mir perquè estaran nerviosos, però demà seran els primers a llevar-se. I és que se sap que tot el que implica el Nadal val la pena quan veiem la il-lusió als ulls dels més menuts quan estripen el paper que embolica els seus desitjos.

Avui es dona el tret de sortida a les festes nadalenques i comença una marató d’àpats. El sopar del 24, el di-nar del 25 i el de Sant Esteve són les tres primeres proves a superar. No és tan evident fer-ho si teniu parella o els pares estan divorciats, aleshores poder quedar bé amb tothom és com fer un sudoku on sempre s’enfada algú. Per sort encara quedaran Cap d’Any (si no el celebreu amb amics), el primer dinar de l’any i el del 6 de gener, amb el típic tortell, el rei, la corona, la faba i més regals. Si amb aquesta quantitat de dies durant els

quals es permet la sobredosi de men-jar no en teniu prou per coordinar-ho tot... segur que la iaia decideix fer canelons o escudella i ja tindreu una altra excusa.

Amb la darrera nit de l’any co-mençaran les bones intencions i la llista de propòsits. «Aquest 2019 dei-xaré de fumar, aniré al gimnàs i co-mençaré la dieta», «estudiaré de va-lent i portaré la feina al dia» o el tí-pic «estalviaré i em deixaré estar de despeses supèrflues». Sovint dins de la llista de les ‘despeses supèrflues’ s’hi afegeix el gimnàs perquè cap al mes de febrer ja hem deixat d’anar-hi perquè «no tinc temps». Sigui com sigui, el Cap d’Any és una de les fes-tes preferides i menjar raïm és tota una tradició. Però, quan va comen-çar? Hi ha dues teories al respecte.

La primera diu que tot va comen-çar el 1882 perquè en aquella època

la classe burgesa bevia xampany i menjava raïm durant el sopar de Cap d’Any i un grup de ma-drilenys van de-cidir burlar-se’n menjant-ne a la Puerta del Sol amb el so de les campanades . L’altra diu que la tradició es re-munta al 1909, quan hi va haver una collita molt abundant i van decidir vendre-les com a ‘raïm de la sort’.

Els costums varien i es van po-lint. També ens impregnem de tra-dicions d’altres països, però el més important és poder compartir mo-ments amb la família i els amics. H

Amb l’arribada del Nadal, Andorra s’impregna de la màgia inherent a aquestes dates tan assenyalades

Desitjos i estrèsANNA RIBAS

2 el Periòdic d’Andorranadal 2018 DILLUNS, 24 DE DESEMBRE DEL 2018DIMARTS, 25 DE DESEMBRE DEL 2018

El Nadal implica dedicar temps als nostres i oblidar-nos del ritme de vida que portem

Avui es dona el tret de sortida a les festes i comença una marató d’àpats

Bones Festes

3el Periòdic d’Andorranadal 2018DILLUNS, 24 DE DESEMBRE DEL 2018DIMARTS, 25 DE DESEMBRE DEL 2018

4 el Periòdic d’Andorranadal 2018 DILLUNS, 24 DE DESEMBRE DEL 2018DIMARTS, 25 DE DESEMBRE DEL 2018

Tots coneixem la histò-ria. Fa molts i molts anys, existien tres reis: Melcior, Gaspar i Baltasar. Un era europeu, l’altre asiàtic i

el darrer africà. Van veure una es-trella que els va guiar al naixement d’un nou rei al qual van portar or, encens i mirra. I per això, cada 5 de gener deixem menjar pels Reis i els camells i esperem llevar-nos l’ende-

mà amb regals sota

l’arbre de Nadal. O amb carbó, en funció de si ens hem portat bé o ma-lament durant l’any.

Però, els reis arriben a tot el món? Per què el Pare Noel arriba fins i tot a Rússia, en una versió una mica adap-t a -da,

mentre que els Reis no ho fan?Aquesta tradició tan nostrada es

troba en alguns països del centre d’Europa com Bèlgica, Àustria Po-lònia i Alemanya. També en

alguns territoris de França, Itàlia i Portugal. Ara bé, el territori més fi-del als Reis Mags és Espanya, per ai-xò també se celebra a alguns països llatinoamericans.

Hi ha dos factors que condicio-nen al fet que els Reis Mags no arri-bin arreu del món: la religió i la pro-ducció cultural. L’origen d’aquesta festivitat és el naixement de Jesús i la seva adoració. És una tradició que només es contempla al catoli-cisme, es narra a l’evangeli segons Sant Mateu. Tot i això, ni anglicans ni protestants celebren l’Epifania perquè no consideren que els Reis siguin personatges vàlids, ells són més de Sant Nicolau.

Ara bé, la religió no ho és tot. Si-nó, per què celebrem nosaltres el Pare Noel? Tot va començar el 1931 quan Sant Nicolau va deixar de ban-da la roba de co-lor

verd i va decidir que el vermell li afavoria més. Va deixar de banda la part religiosa, va contractar elfs i va ensinistrar rens perquè el portes-sin volant arreu del món per colar-se per la xemeneia de les cases dels infants repartint regals. En defini-tiva, el va fitxar Coca-Cola en una campanya de màrqueting que va ser molt exitosa.

Però, l’American Way of Life no només entrava per la xemeneia si-nó per la televisió. Milers de pel-lícules ens han ensenyat com tam-bé s’obren regals el dia de Nadal. Ar-reu del món s’ha acceptat que un home grassonet i vestit de vermell s’escoli per la xemeneia i ens por-ti regals mentre que els Reis només se celebren en alguns territoris. Tot i això, els que surten guanyant són els infants de les cases on se cele-bren les dues tradicions. H

ANNA RIBAS

Il·lusions que venen d’OrientEls Reis han carregat els regals als camells, però no aniran a tots els països perquè no els esperen arreu del món

5el Periòdic d’Andorranadal 2018DILLUNS, 24 DE DESEMBRE DEL 2018DIMARTS, 25 DE DESEMBRE DEL 2018

Agafa una bola del món, fes-la girar, tanca els ulls i atura-la amb el palpís del dit. Quin país ha to-cat? Allà, en aquell terri-

tori, de ben segur que tenen una tra-dició diferent de la nostra per canvi-ar d’any. Estem molt acostumats al raïm i la roba interior vermella però, com ho fan a altres països?

ESTATS UNITSLes pel·lícules ho expliquen correc-tament. Després del compte enrere, toca fer un petó apassionat perquè, tal com assenyala a tradició, si no ho fan, els esperen 365 dies de soledat.

JAPÓMentre que en la religió cristiana hi ha set pecats capitals, els budis-

Estem acostumats a arrencar l’any menjant raïm però hi ha moltes maneres de fer-ho

Diferents tradicions per començar bé l’any

ANNA RIBAS

6 el Periòdic d’Andorranadal 2018 DILLUNS, 24 DE DESEMBRE DEL 2018DIMARTS, 25 DE DESEMBRE DEL 2018

ritat de cara a l’any vinent. A més, qui practica aquest ritual, creu que com més llenties es mengin, més di-ners es guanyaran.

FILIPINESSi bé a Itàlia creuen que les llenties els portaran riquesa pel fet de ser ro-dones, a Filipines tenen una tradi-ció diferent per aconseguir exacta-ment el mateix. Viatjar a Filipines per Cap d’Any és com aparèixer a la Feria d’Abril perquè es vesteixen amb roba clapejada. En aquest pa-ís creuen que vestir d’aquesta mane-ra porta bona sort, ja que relacionen els punts del teixit amb monedes. A Filipines creuen que arran d’aques-ta tradició, atreuen salut i prosperi-tat. A més, acostumen a portar algu-nes monedes a la butxaca i les fan sonar a mitjanit amb la mateixa fi-nalitat.

ALEMANYA I ÀUSTRIA

En aquests dos països la tradició

d i c t a q u e s ’ h a d e fondre una figura de

plom amb l’escalfor d’una espelma. Un cop s’aconsegueix,

es vessa el plom en un cubell d’aigua freda. D’aquesta manera, recupera la consistència i, en funció de la forma que adopti, es preveu el futur. La tradició s’anomena Bleigießen i és una mica perillosa, ja que el plom és un metall molt tòxic.A més, també tenen el costum de veure un curtmetratge britànic: Dinner for One. Aquesta, no és una tradició exclusiva d’alemanys i austríacs perquè alguns danesos, suecs i finlandesos també ho fan. La nit del 31 de desembre veuen aquest clàssic d’11 minuts on un majordom pren cura d’una anciana que compleix 90 anys. MÈXIC, PERÚ I VENEÇUELAEn aquests territoris es crema un ni-not vell fet de draps i teles, a l’inte-rior del qual hi ha material pirotèc-nic. Així doncs, quan l’encenen se sent el soroll de tots els petards i sur-ten esteles de colors pels focs artifi-cials. La tradició dicta que aquesta és una manera d’acomiadar-se dels mals moments de l’any i així atreu-re bones experiències de cara a l’any que ens espera.

URUGUAIS’ha d’anar amb compte si es cami-na pel carrer l’última nit de l’any perquè és tradició llençar un cu-bell d’aigua freda per la finestra. D’aquesta manera, es neteja la casa de males vibracions. H

tes en compten fins a 108. Aquest és el nombre de campanades amb què el país asiàtic s’acomiada de l’any. Quan arriba la mitjanit, els temples budistes nipons fan sonar les cam-panes per cadascun dels 108 pecats dels quals l’ésser humà és culpable des que neix, segons les seves creen-ces. L’objectiu és rebre l’any nou lliu-res de pecat i a punt per iniciar una nova etapa. Aquesta tradició s’ano-mena ‘Joya no kane’.

ITÀLIAMentre que nosaltres mengem el ra-ïm, a Itàlia es mengen llenties du-rant la nit de Cap d’Any. Aquesta tra-dició es remunta a l’Antiga Roma, quan es considerava que aquests lle-gums eren un símbol de riquesa per la seva forma. Per això, algunes per-sones s’acomiaden de l’any d’aques-ta manera i així s’asseguren prospe-

A Itàlia acomiaden l’any menjant llenties per tal d’assegurar-se prosperitat

Si camineu per Uruguai la nit de Cap d’Any, compte perquè llencen cubells d’aigua

7el Periòdic d’Andorranadal 2018DILLUNS, 24 DE DESEMBRE DEL 2018DIMARTS, 25 DE DESEMBRE DEL 2018