PG 1996 1997 1129 - Liceu-ARA JA NO ES TRACTA D'UNA SERENATA CALANT PER ENCECAR UNA AVENTURA, SINÓ...
42
Transcript of PG 1996 1997 1129 - Liceu-ARA JA NO ES TRACTA D'UNA SERENATA CALANT PER ENCECAR UNA AVENTURA, SINÓ...
I
,
�
AJORlCAJoyas y Perlas
Jewellery & Pearls
®GRAN TEATRE DEL LICEU
Temporada 1996-97
CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
GENERALITAT DE CATALUNYA
AJUNTAMENT DE BARCELONA
MINISTERIO DE CULTURA
DIPUTACIÓ DE BARCELONA
®II harhiere di Siviglia
Òpera còmica en dos actes
Llibret de Cesare Sterhini,sobre el text de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais
Música de Gioacchino Rossini
(amb sobretitulat)
Teatre Victòria
Dilluns, 16 de juny, 21 h, funció núm. 25, torn A
Dijous, 19 de juny, 21 h, funció núm. 26, torn E
Diumenge, 22 de juny, 17 h, funció núm. 27, torn T
Dimecres, 25 de juny, 21 h, funció núm. 28, torn D
Dissabte, 28 de juny, 21 h, funció núm. 29, torn e
Dilluns, 30 de juny, 21 h, funció núm. 30, torn B
GRAN TEATRE DEL LICEU-
150e AniversariEl Liceu fa 150 anys.
Moltes felicitats a tothom que ho ha fetpossible.junts en farem molts més!
Societat, Consorci i Fundació del Gran Teatre del Liceu.
IL·LUSIONATS AMB EL NOU LICEU.1 8 4 7 / 1 997
IIARGENTARIA
IICentral Hispano
-
ctlV[ R
VINSA
11GrupoEndesa
AThvssen Boettlcher
WAAGNE�1ïl�
IL·LUSIONATS AMB EL NOU LICEU.
Generalitat de Catalunya, Ministerio de Cultura,Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona,Societat del Gran Teatre del Liceu i Consell de Mecenatge
w
u
...J
::J
O
Z
...J
w
l
e(
z
O
...J
...J
� Autopistas C.E.SA
Banco
Santander
••••TURISME DE
BARCELONA-
.-
� Erkimia
winterthur
c�
w
u
...J
::J
O
z
...J
w
l
e(
Z
O
...J
...J
®
�BanesfQ
Cambra Oficialde ComerçIndústria i Navegacióde Barcelona
:
�f�i,
lli!�IJf!YARIJiO
j\igües de Barcelona
MANTENIMIENTOS ESPECIALES
RUBENS, S.A.
GRAN TEATRE DEL LICEU
150è Aniversari
w
u
...J
::J
O
Z
...J
W
...J
...J
BANCO BILBAO VIZCAYA
# BANCACATI'JANA
fiii·Borsa de Barcelona
-
�Dragados
wgasNajural
l
e(
Z
O
e PHILIPS
Telefónica
IIHELLI
Índex
11Repartiment
12Resum argumental
26D'Arleq�í a Figaro
38Cent vuitanta-un anys, ja, però sempre jove
57Biografies
74Enregistraments
..... : .
FiorelloBerta
Un oficial
®II barbiere di Siviglia
II conte d'AlmavivaDon Bartolo
Rosina
FigaroDon Basilio
Direcció musicalDirecció d'escena
Realitzada per
Escenografia i vestuari
Il·lurninacióServei ele sabateria
Servei de perruqueria
Producció
Bruce Ford
Enzo Dara (16, 19, 25 i 28)Enric Serra (22 i 30)Carmen OprisanuVladimir Chernov
Stefano Palatchi (16, 25 i 28)Paata Burchuladze (19, 22 i 30) .
Francisco VasItxaro MentxakaAntoni LIuch
Josep Pons
Jonathan Miller
Henry Little
Tanya McCaHinTom ManningsCornejoMario Audello
English National Opera (ENO)
ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
Director del cor Andrés MásperoViolí concertino Manuel Villuendas
Fortep iano Osias Wilenski
Materials musicals BIVIG Ricordi Spa.
Amb la col·laboració tècnica cie Roland Electronics de Espatla, S.A.
i el suport cie Oido, S.L.
Emile Bagard:Bazile.
de Le barbier cie
Séville de
Beaurnarchais.
Pàgina següent:Emile Bagard:Bartholo, de
Le barbier cie Séville
de Beaumarchais.
Resum argumentalL'acció d'aquesta òpera, basada en l'obra teatral de BeaumarchaisLe Barbier de Séville (1775) -amb llibret de Cesare Sterbini- se situa
a la Sevilla de la segona meitat del segle XVII/. Beaumarchais havia
obtingut un gran èxit amb la trilogia iniciada pel Barbier i continuada
per Le mariage de Figaro (1784) i La mère coupable (1792), on els
mateixos personatges són sorpresos en diferents moments de les seves
vides. La popularitat d'aquestes obres donà lloc -entre moltes altres
a dues de les òperes més decisives de la història del gènere, Le nozze di
Figaro de Mozart i la que avui es presenta. La música enjogassada de
Rossini subratlla genialment la comicitat de les situacions, però esbrava
la força crítica que feia la grandesa del text de Beaumarchais i queencara es mantenia poc a molt, en Mozart.
[I-lustració
Eobertura que Rossini destinà a Il barbiere di Siviglia havia
format part de dues altres òperes del compositor, Aureliano in
Palmira (1813) iElisabetta d'Inghilterra (1815), amb algunesmodificacions pel que fa a la instrumentació. Sovint es destaca amb
sorpresa que Rossini fos capaç de traslladar una pàgina destinada a
crear un clima expressiu sever i seriós en un context radicahnent oposat.
anònima del Conte
d'ALna vi va i
Rosina.
141 H E S u M ARC U M E \¡ TAL
«Espero que vostè es
trobi en un d'aquestsmoments feliços en què,lliure de preocupacions,content de la seva salut,
dels seus negocis, delsseus amors, del seu men
jar, del seu estómac,pugui trobar plaer en lalectura del meu Barbierde Séville, ja que calen
totes aquestes condicions
per ser un home que es
presti a la distracció i un
lector indulgent.Però si cap accident ha
pertorbat la seva salut, si
la seva situació és
compromesa; si la dona
que estima hafaltat als
seus juraments, si el seu
sopar va ser dolent a laseva digestió pesada, ai!
llavors deixi a un costat
el meu Barbier; no és elmoment oportú per
ocupar-se 'n»CAnON I)E BEAUMAnCIlAIS
Prefaci de l'autor a Le barbier de Séoille
Louis-Léopold Boillv.
A e T E I
Quadre I
Ens trobem en una placeta de Sevilla, on hi ha la casa de Don
Bartolo, .amb el balcó a les fos.ques. i tancat� Hi arriben Fio
rello, cnat del Conte Almaviva, 1 uns musics llogats peracompanyar l'arno en la serenata que cantarà tot seguit sota el balcó.Almaviva ha arribat d'incògnit a Sevilla atret per l'amor que sent perRosina, la jove i bella pupil-la de Don Bartolo, i ara li canta els seus
sentiments en la refinada cavatina «Ecco ridente in cielo». R o S S I N I
CONSTRUEIX UNA pACINA VOLCUDAMENT CONVENCIONAL, EN LA
QUAL LES VOCALITZACIONS SEMBLEN MÉS ESTEREOTIPADES QUE
S I N CER E s. Però Rosina no apareix al balcó i comença a fer-se de dia.El Conte fa que Fiorello pagui els músics, que marxen en desordre i
sorollosament (<<Mille grazie, mio Signore»), i resta decebut i desorientat.
«(.. .) Però suposem quea vostè tot li funciona bé,
que té un bon estómac,un bon cuiner, una
amant honesta i un
descans impertorbable.En aquest cas, parlem, i
concedeixi una audiència
al meu Barbier»
H E S U \'1 A H G u M E x TAL 115
Freudeberg:Comèdia del segle XV!.
Se sent des de fora el taralIejar de Figaro, el barber fanfarró, queentra en escena amb una guitarra a la mà i, ple de vitalitat, alegria i
autosatisfacció, canta la famosa ària d'entrada «Largo al factotum
della città ... », on es vanta dels seus oficis i també de la seva insubstituïble funció corn a protector de tota intriga amorosa que tingui lloca la ciutat.
Reconeix el Conte Almaviva, el qual havia servit en altre temps,però aquest li demana discreció i li confia l'enamorament que l'ha
portat a la ciutat i a sospirar en va sota el balcó de l'estimada. De
sobte, Rosina surt al balcó amb un paper a la mà, seguida de Don
Bartolo, suspicaç. Rosina li vol fer creure que el paper és còpia d'una
ària, «La inutil precauzione», però en realitat és un bitllet en quèdemana al Conte qui és i què vol. Fa veure que li cau, el recull el
Conte, i Don Bartolo surt al carrer inútilment. Ple d'irritació, torna a
la casa i fa entrar-hi Rosina.
Figaro llegeix el bitllet i explica al Conte la voluntat del vell, avar i
desconfiat tutor, de casar-se amb Rosina, posseïdora d'una herència
considerable. Surt de la casa Don Bartolo, que vol avançar el casa
ment i dóna ordres perquè no s'obri a ningú. El Conte ho aprofita percantar de nou, ara amb l'atenció explícita de Rosina que hi intervé
CAIlON DE BEAUMAItCIiAIS
Prefaci de l'autor a Le barbier de Séoille
«"Largo alfactotum" ens
diu tot el que cal saber
del barber de Rossini
(. .. ). És ego pur (.. .). En
la seva ària catalogaaquells talents, anomena
els seus clients i en general els lloa (. ..).
Pràcticament manca de
vida emotiva. Per exem
ple, no té interessos
sexuals ni romàntics (. . .).Com més l'estudiem més
es redueix a una solaemoció: autoglotificacio»
PAUL ROlliNSON
Enlightenment and Heaction
Longhi:Comèdia del segle XflJl.
16 I n [ S li -�! fi n e L y! [ N T fi L
«L'escena del balcó, al
Barbiere, és divina per la
música; és d'una gràciaingènua i tendra. Rosina
l'esquiva per arribar al
superb duetto buf"All'idea di quel metallo! "
Els primers compassos
expressen de manera per
[ecta l'omnipotència de
l'or als ulls de Figaro.L'exhortació del Conte
"Su, vediam di quel me
talio" és pròpia, en canvi,d'un jove de qualitat que
no està prou enamoratperno divertir-se, de passada,
amb la golafreriasubalterna d'un Figarodavant la visió de l'or.
Considero elfinal d'aquestduetto, des de "La bottega?Non si sbaglia" superior a
qualsevol elogi. Aquestduetto matarà la gran
òpera francesa. Cal
reconeixer que mm un ene
mic més feixuc no haurà
sucumbit sota un assaltant
més lleuger»STENllllAL
Vida de Rossini
Caricatures dels personatges de /I barbiere di Sioigliaa l'estrena a l'Opéra Cornique, de Paris (1884)_
A pàgina següent:Domenico Tiepolo (1795).
des de dins, i fer-li creure que és un pobre estudiant sense diners,però tendrament enamorat d'ella, a fi que la noia pugui estimar-lo
per si mateix i no influïda pel seu rang. ÉS LA FAMOSA I ELECANT
CANÇÓ «SE IL MIO NOME SA'PER VOl BRAMATE», AMB ACOMPANYA·
MENT DE CUITARRA, QUE CONTRASTA AMB LA CAVATINA INICIAL
DEL CONTE PEL SEU MELODISME, NUESA I ABSÈNCIA D'ARTIFICIS
VOCALS: ROSSINI ASSENYALA AiXí QUE LA CONVERSIÓ DEL CONTE
-ARA JA NO ES TRACTA D'UNA SERENATA CALANT PER ENCECAR
UNA AVENTURA, SINÓ D'AUTÈNTIC SENTIMENT A!'vIORÓS- I�S
L'INICI DE LA HISTÒRIA DE L'OBRA_ La cançó és bruscament inte
rrompuda per una indesitjada presència dins la casa.
El Conte i Figaro decideixen preparar una estratègia per posar-se en
contacte amb Rosina. És un duo esplèndid, «All'idea di quel metalla
portentoso, onnipossente .... », C o N S T R U ï T S O B R E O a S E L E M E N T S
T E M À TIC S O E B A S E, L' U N R í T M I C I L' ALT R E M E L Ò O I C, en el qual elbarber confessa amb cinisme els efectes meravellosos que l'or té sobrela seva inventiva, i decideix que el millor estratagema és que el Conte es
disfressi de militar, aprofitant l'arribada a Sevilla d'un regiment, que
exigeixi allotjament a casa de Don Bartolo (a l'època, els militars de pastenien dret a allotjament a les cases principals) i que simuli trobar-se
ebri per aconseguir que el tutor no desconfií. La passió amorosa i la
passió per l'or marquen el final del duo que tanca aquest quadre.
18 lilE S U M fi 11 G U M E N TAL
La cavatina de Rosina''Una voce poco fa"
és picant i viva, peròmassa fanfarrona. Hi haen el cant d'aquesta jove
pupil-la perseguida molta
seguretat i molt poc amor.
No hi ha ni el més mínim
dubte que amb tanta
empenta podria vèncer el
seu tutor»
STENDIIALVida de Rossini
«Rosina revela un caràc-
ter que en realitat és
impossible de distingirdel de Figaro. És a dir,ella també té una sola
emoció, i és la mateixa
que exhaureix la vida
interior de Figaro:l'egoisme (. .. ). Si hi ha
una diferència entre
l'egoisme de Figaro i el
de Rosina, és que el
primer recorre sobretot a
la fanfarroneria, i el
segon a l'astúcia»PAUL RDBINSON
Enlightenmenl and Reaction
«El duetto "Dunque io,. . ?"son ... tu non ID lngannl.
ens presenta una dona
boruca de vint-i-sis anys,
força galant i molt vivaç,que consulta un confidentsobre les maneres de con-
cedir una cita a un home
que li agrada. No podrécreure mai que l'amor
d'una noia, ni que sigui a
Roma, estigui tan mancat
de melangia id'allò quem'atreviré a qualificar de
certa flor de delicadesa i
de timidesa»
11 I� S U M A 11 G U M E N T fi L 119TA�'IENT ALLÒ MtS GENU[ DE
L'ESTIL HOSSINIA EL SIL·LA
BISME VOGAL I LA HEPETIGIÓ
OBSESSIVA DE FÓHMULES BÍT
MIQUES I MELÒDIQUES.
Don Bartolo insisteix a dir quela solució és fer d'immediat un
contracte de casament i se'n va
amb el capellà. Figaro surt de
l'amagatall, informa Rosina de
les intencions del tutor i, en un
joc doble d'astúcia, on cadascú
pretén passar per ingenu, s'ini
cia un duo (<<Dunque io son ...
tu non m'inganni?») ON ELS
DOS PEHSONATGES DIALOGUEN
SENSE PEHDHE LES MANEHES
PEBÒ ENS DESCOBHEIXEN, EN
SENGLES APABTS, QUE SÓN MENYS INGENUS QUE NO VOLEN APABEN
TAB EN AQUESTS APART, nOSSINI REconBE -TAMBÉ l'EH A FIGARO
A DIFíCLLS FIGUHACIONS /3ELCANTfSTES. El barber i la noia tramen
la trobada secreta entre els amants, i ella li dóna el bitllet que jatenia preparat.
Don Bartolo intenta trobar en falta Rosina i aclarir a qui ha escrit
els bitllets amorosos i respon a les poc convincents excuses de la noia
amb una ària contundent, «A un dottor della mia SOlte queste scuse,
signorina!», plena de sarcasme i amenaces. ES THACTA D'UNA AHIA
D'UNA DIFICULTAT INSÒLITA l'EH ALS BAIXOS /3UFFOS DE
L'ÈPOCA, FINS AL PUNT QUE SOVINT ES VA HAVEH DE SUBSTITUIH
l'EH UNA DE MI�S l'ACIL SOBnE UN TEXT PERTINENT PEBÒ POC
INSpIHAT, ,MANCA UN FOGLIO», COMPOSTA l'EH PIETRO HOMAN I
EN EfECTE. EL SIL LABISME HAplD HEQUEHEIX AQuí UN VIHTUO
SLSME IMPHESSIONANT PEH PART DEL BAIX.
Uns forts trucs a la porta marquen l' arribada del Conte Almaviva
disfressat de militar en avançat estat d'embriaguesa. Comença el
final del primer acte amb l'exigència d'allotjament i la burla
despietada del Conte davant un Don Bartolo desconcertat, en un duo
Domenico Tiepolo (1727-1804).
Quadre II
Al'interior de la casa de Don Bartolo, a la saleta de música,Rosina escriu un nou bitllet. S'alça i canta l'ària més cone
guda de l'òpera, en la qual mostra un caràcter ferm i decidit,la indomable voluntat de casar-se amb Lindoro, bona capacitat demaniobra i un fi sentit de l'humor: A < U N A V O CEP O C O F A» E LS
AHTIFICIS /3ELCANTfSTES NO SÓN LLICÈNCIES DE LA INTÈHPHET
-NO SÓN ELEMENTS «OHNAMENTALS,- SINÓ ELEMENTS EXPIlES
s I U S S U B S T A N C I A LSD ELL L E N G U AT G E M U S I CAL Entra en escena
Figaro, que aviat s'amaga davant l'arribada de Don Bartolo.
Aquest discuteix amb Rosina, que li planta cara i defensa el barber.Entra Don Basilio, vell sacerdot confident de Don Bartolo i pro
fessor de música de la noia i adverteix al tutor de la presència delConte d'Almaviva a la ciutat i li proposa una acció de descrèdit del
pretendent a partir d'una difamació que ell mateix posarà en
circulació. E s T HAC TAD E L A F A M O S A A R I A «L A CAL U N N I A E U N
VENTICELLO», L'ESPECTACULAH CRESCENDO DE LA QUAL -QUE
ESCLATA EN .THEMUOTO, 1 .TEMPOHALE,- SIMBOLITZA PEHFEC-
STENOIIAL
Vida cie Rossini
Domenico Tiepolo (1727 -1804).
20 I Il lè S L' \1 A u c r \1 E .\ T A I.
«L'estructura musical
d'aquest conjunt és
extremadament
complexa. És la mena de
composicio vocal que de
vegades s'anomenainstrumental: les veus
són tractades en bonamesura com .sifossin ins
truments individuals en
un sextet de vent a de
corda. Els papers són
molt mecànics (tot i queel de Figaro, veritable
ment, ho és una mica
menys: després de tot, ellés conscient del que està
succeint), i donen lloc a
una coloracio elaborada
però estrictament
ritmica. El resultat és
que els cantants sonen
com titelles, com si llurs
processos mentals
haguessin estat reduïts alnivell de subsistència»
PACI, HOIlINSON
Enlightemnent and Reaction
grotesc que es converteix en trio amb l'arribada de Rosina i el dissimulat reconeixement dels amants. El Conte estripa el document
que addueix Don Bartolo d'exempció del dret d'allotjament i
amenaça amb l'espasa el vell tutor. Entren en escena Berta, una
criada, i Don Basilio, que pretén donar la lliçó de música, i, final
ment, Figaro, que completa el brillant i endimoniat sextet final.
L'aparició de la guàrdia, atreta per l'escàndol, que en un primermoment atemoreix els presents, augmenta l'efecte còmic de la situació quan tots intenten explicar alhora els seus greuges. fi I� F I 1\ ti L
D.
fi C T E O H I C I N fi L DEL T E X T DEB E ti L' ,vi fi li C 1-1 A I S S.
II I ti F E C E I X
-PEB SATISFEI1 LES EXICI�.'\CIES D U� FI,\AL D ACTE OPEIIÍSTIC
DE L ÈPOCA- L EPISODI DE LA IHHUPCIÓ DE LES rOHCES DE
L'OHDHE I DE LA CO.\\EBSIÓ DELS PEHSOSATCES E� HEPHESE.\I
TACIO.'\S CflHICATUHESQUES DE LA CALEHIA DE L ÒPEHA BCrrA
THADICIO.\flL.
L'oficial reconeix el Conte dAlmaviva i la guàrdia es quadradavant I'aristòcrata, fet que provoca I'estupor dels protagonistes idóna lloc a la divertida reflexió col·lectiva final, «Freddo ed immobile come una statua, fiato non restami da respirar», puntejada pelscops de mall d'una estrepitosa farga que retrunyen dins el cap dels
presents.
Pantalone. Cravat francès
del segle XVIII.A pflgina scgiicnt:
Louis-Léopoldl3oillv.
22 I H e s l_; .\'1 fi H e l_; .\1 E S T ¡\ L
«Hi ha un boniccontrast entre la feixugavanitat de Bartola, que
repeteix tres vegades demanera tan marcada, .
"Dotter Bartolo! dottor
Bartolo! ", i l'apart del
Conte: "Ah! venisse il
caro oggetto!?? Aquestdesig deljove amant és
d 'una galanteriadeliciosa, no hi ha res
de més lleuger i de més
graciós que aquestfinale; només en aquest
passatge hi ha prouidees per a tota una
òpera de Feydeau. De. "
mica en mica, i a
mesura que s'avançacap a la catàstrofe,
aquestfinal va prenentun to de seriositat
molt acusat»
STENDIIAL
Vida de Rossini
Pàgina següent:Lernercier: Escena de la lliçó de música
de Le barbier de Séoille.
El Cante dAlmavivn en uniforme de cavalleria.Gravat. Collecció particular.
ACTE II
Ala mateixa sala de música de la casa de Don Bartola, es presenta ara el Cante disfressat de seminarista, Don Alonso, ambactitud mel·líflua, que irrita l'amo de la casa i que dóna pas a
un duo hilarant (<<Pace e gioia sia con voi ... ») en què l'enamorat es fa
passar per substitut de Don Basilio, malalt, i convenç el tutor que, aprofitant la lliçó de música, desenganyarà la ingènua Rosina de la fidelitatdel Conte tot mostrant-li un bitllet amorós que ha robat casualment.
Els dos amants dissimulen el mutu reconeixement i Rosina canta,acompanyada al clavecí pel fals seminarista, l'ària a rondó de la«Inutil Precauzione» que ha donat lloc als estratagemes inicials i ques'alterna amb dissimulades confidències mentre Don Basilio s'enso-
peIX. LAC A V A T I N A DE H o S I N A. E S CHI T A E N U N HEC I S THE E S PE -
CIALMENT CHEU, HA ESTAT SOVINT SUBSTITUÏDA PEH FHAGMENTS
D'ALTl�ES PROCEDÈNCIES AMB L'EXCUSA QUE ES TRACTA D'UNA
LLIÇÓ DE CANT. PERÒ ,coNTRa UN c o n . TÉ UN PAPER IMPOHTANT
EN L'OBRA PEH DUES HAONS: AL TEXT SENTIM LES PRIlvlEHES
PAHAULES AFECTUOSES E:'-ITHE ELS ENAMOHATS; ¡ A LA MÚSICA
241 H E S r ,\1 ti H c: t ,\1 E" T ti I.
«Rossini explica que va
voler donar una mostra
de la música antiga a
l'ària del tutor: "OuandoIni sei vicina" '1 caram, es
pot ben dir que li he fetjusticia', afegeix.
Probablement és de bona
fe. Efectivament, és
música de Pergolesi a de
Logroscino, menys el genii la passió. Rossini veu
aquests grans mestres
com en temps de
Metastasio (1760) es veia
Dant, la glòria del qualsucumbia llavors sota els
esforços dels jesuïtes»STENDIIAL
I ido de Rossini
F ragonarcL La lliçó de música,
Collecció particular.
SEI\TI1\1 QUE liOSSINI BUSCA UNA OPOSICiÓ INTENCJONADA AMB
L'dTILE ANTICO» DE L ÀlilA SECGE:\T DE DO.'! BARTOLO,
En despertar-se, Don Bartolo té encara ànim de criticar les noves
modes musicals i enyorar el famós castrat Caffariello mentre canta
una arietta al gust antic «Quando mi sei vicina, amabile Rosina»,que recorda Paisiello. D 0:\ BAH TOL o A F I H l'I A Q Li E ,L A .101 U S I C A
A'MIEI TEMPI EHA ALTHA COSA» I CANTA UNA All/ETTA MIT
JANÇANT LA QUAL HOSSJNI SEMBLA HECOHDAH-NOS El" SALT
ABISMAL QUE ELL HA FET FEH A LA MÚSICA OPEHíSTICA,
Entra en escena Figaro, que aconsegueix: convèncer Don Bartolo perafaitar-lo ara i no l'endemà, com estava previst. Abans, quan va a
buscar les tovalloles, aprofita per robar la clau de la gelosia del balcó.La inoportuna arribada de Don Basilio es resol comprant-lo amb una
bossa de diners i convencent-lo que se'n vagi perquè es troba moltmalalt M E N T Ii E C A N T E N U 1\ F A NI Ó S Q U I .'! TEl' E _'! E L Q U A L E L S
PEHSONATCES DIUEN UNA COSA PEHÒ EN VOLE.'! D1H U.'!A ALTliA.
UNA VECADA MI�S ELS DI¡\EHS COHHUPTOHS FAHAN CALLAH LA
CONSCIÈNCIA (AQUESTA VECADA LA CONSCIÈ:\CIA DE DON BASI
LiO) I DON BAHTOLO CO:\TliIBUEIX INCOSSCIE,'!l'MENT AL FINAL
H I' S L' �I /\ H e L' �·I ¡.: :\ T fi L I 25
QUE ,VIE,'!YS LI CO!\VI� DUHA!\T L ESCENA DE L'AFAJTAT DE BAH-
TOLO, BOSSI¡\I PHOPOSA U;\ DELS BAHS l'lOMENTS DE TENDHESA
EN EL DIALEC FUHTILJ E,'!THE ELS ENAMOHATS
El Conte i Rosina decideixen fugir la mateixa nit, però Don Bartolo
s'adona de l'engany. Insulta amb energia els amants i Figaro (<<Bricconi, birbanti ... !») que es burlen despietadament del tutor.
El Conte i Figaro fugen i Don Bartolo envia el criat a buscar Don Basi
lio i ordena a la criada Berta que vigili, o C A S I Ó Q U E A P li O F I TA
AQLESTA l'EH CA:\TAH L Ú:\ICA ARIA QUE SE LI ASSIC�A A LA
pAHl'lTUHA (<<IL VECCI-II01'TO CEHCA MOCLIE») LAME'iTA,'!T-SE
DE LA SITUACiÓ.
Don Bartolo convenç Don Basilio d'anar a cercar elnotari. El tutor
decideix d'utilitzar el bitllet del fals Don Alonso, en realitat, el que ha
escrit Rosina, i la convenç momentàniament que Lindoro és un
impostor al servei del Conte d'Almaviva, ajudat per Figaro. La indignació fa que Rosina confessi els plans de fugida i accepti el casament
amb Don Bartolo, mentre s'inicia una tempesta Q U EL' O H Q U E S T H A
S ENCAHBECA DE SUBHATLLAH EN Li'lA BHEU I FA,VIOSA pÀCI!\A
SIMFÒNICA.
Entren pel balcó el Conte i Figaro, i Rosina l'increpa pel seu engany.Però el Conte descobreix la seva veritable identitat i desfà l'equívocdavant l'alegria de la noia, E x I' H E S S A D A E N U N M A C ,'i í F I C T H I O (<< A 1-1 !
QUAL COLPO INASpETTATO!») E:\ QUÈ L ÈXTASI AMORÓS DELS
AMA!\TS ES CO¡\l'HApOSA A LA BUHLA CíNICA DEL BARBER. ELS DOS
JOVES CANTEN LA SEVA FELICITAT FOHA DEL MÓ.'!, Il\SENSIBLES A
LES INCHEPACIONS DI� FICAHO, QUE HECOMANA FUCIH IMMEDIATA
M E N T Decideixen finalment fugir pel balcó en sentir veus, que corres
ponen a Don Basilio i el notari, però l'escala ha desaparegut. Figaro deci
deix aprofitar l'avinentesa i convenç al notari, amb la complicitatforçada de Don Basilio, que els nuvis són el Conte i Rosina.
Quan arriba Don Bartolo amb l'oficial de guàrdia i tillS soldats ja és
massa tard. L'oficial es quadra de nou quan el Conte d'Almaviva es dóna
a conèixer i el vell tutor ha d'acceptar els fets. EL HITME DE BOLEHO
l'HIAT PEH BOSSINI I�S L ÚNICA -I MOLT VACA- HEFEHÈNCIA A
Iltusrració anòuuua
cic Figaro.
ESPANYA QUE HI I-IA Ei\' TOTA L OBHA. ELS pEHSONATCES PRINCIPALS
CANTEN LA «MOHAL, DI� LA I-IISTÒHIA TOT TANCANT L OBBA
Figurí de Fabià Puigserverpel' Quiriquibú de Joan Brossa,
Aliança elel Poble Nou (1976).
Pàgina següent:Figurí de Fabià Puigserver per
Arlecchino. seroitore (It: due padroni,Teatro Popular de Barcelona.
n"Arlequí a Figaro«Darrera la màscara de Figaro, Arlequíparla a
la generació de la Revolució Francesa» asseguraNicholas Cronk; «Figaro pot ser considerat com
el descendent d'Arlequí, i els altres personatges,els joves enamorats, el tutor, el malenconiós
mestre de música, tots tenen avantpassats a la
commedia dell'arte».
Arlecchino i Francisquina.Escena ele la Commedia
dell'arte.
«El personatge d'Arlequí és el d'un crim
ignorant. fonamentalment i.llgenu� però quetanmateix ra molts esforços per ser intel-ligent,fins a tal punr. que pot semblar maliciós,
És golafre i covard. però fidel i enèrgic. Pel' por o
per cobdícia. sempre està disposat a intentar
qualsevol menn de berganteria a d'engany, És un
camaleó que adopta tots els colors. I-Ia d'excel-Iiren la improvisació. i la primera cosa que el
públic pregunta sempre (Pun nou Arlequí és si és
àgil, si cabriola bé, si ballà i fa salts mortals»
Calendrier hisrorique des théàtres (1751)
Durantla Segona Guerra Mundial, el govern de Vichy va
prohibir totes les representacions de Les naces de Figaro de. Beaumarchais. Vist des d'una perspectiva més àmplia,Beaumarchais s 'hauria hagut de sentir afalagat pel fet que Figaro fosencara un personatge inquietant un segle i mig després de la seva
creació. El barber de Sevilla (1775) i Les noces de Figaro (1784)sempre s 'han comptat entre les millors comèdies franceses del seu
segle; tanmateix, continuen sent enigmàtiques, i no només pel fet
28 ID· JI Il L r; Q L· í JI F I G JI u O
«El cinisme implacable de
l'obra representa una crí-tica més radical i directa
dels valors de la civilització occidental que no pasl'humanisme racionalista
de Le nozze de Figaro.Il barbiere di Siviglia és
una òpera molt irreverent. No es pren res serio
sament, ni Déu, ni la
societat, ni l'amor, ni la
fidelitat, ni l'enemistat, i
en alguns aspectesimportants ni tan sols la
música. Mostra una micadel nihilisme que asso
ciem amb pensadors com
ara el Marquès de Sade a
Friedrich Nietzsche»P A U I. ROB I N S O N
Enlightenment and Reaction
A dalr:
Pierre-Agustín Caron deBeaumarchais (1732-1799).
autor de Le barbier de Séoil!e.
Cioacchino Rossini
(1792-1868).
que la seva fama com a obres deteatre s 'hagi vist superada per laseva fama com a òperes. APhora de precisar la natura
exacta de la comèdia es plantejaun veritable problema, ja quesembla que aquestes obres, ambun impacte tan vital en la representació, estan construïdes a
partir d'un material altamentconvencional.
Una via per endinsar-se en Elbarber és mirar més de prop lamanera com va evolucionar en
el pensament de Beaumarchaisdurant molts anys. El barber de Sevilla va passar per una sèrie llargai tortuosa de metamorfosis abans d'aparèixer finalment com una
comèdia en quatre actes el 23 de febrer de 1775. Només tres nits
abans, havia fracassat completament en una versió en cinc actes. Siens remuntem a 1772, Beaumarchais havia concebut l'obra com una
òpera còmica, que va ser rebutjada pels Comédiens Italiens, una
companyia que, com el seu nom suggereix, representava originàriament commedia dell'arte, però que llavors ja interpretava en francès.I encara abans, sembla que Beaumarchais, com s 'ha descobertrecentment, pensava en una mena d') intermezzo còmic, anomenat El
Sagristà, «a imitació dels espanyols», una barreja de diàleg i
cançons. Aquesta obra, que data dels anys 1760, apunta ja demanera inequívoca a la comèdia posterior, encara que també téevidents afinitats amb un altre gènere de l'època, la parada.
La parada té els seus orígens en les fires, on
era un espectacle còmic interpretat dalt d'unbalcó per mirar de persuadir la gent queentrés a veure (i que pagués) l'espectacleprincipal, que es feia a dintre. L'estil d'aquestes representacions estava fortament influït
per la tradició de la commedia dell'arte queles companyies italianes van portar a França.
«Quan Mozart arriba al
centre de la seva òpera de
Beaumarchais, componun petit assaig musical
sobre la veritat i l'amor.
Per al mateix lloc exacte
de la seva òpera de Beau
marchais, Rossini componun assaig musical sobre la
mentida i l'hostilitat. El
primer compositor defensal'humanisme, mentre que
el segon exposa la seva
misantropia»PAUL ROIlINS().�
ElIlightenment and Reaction
A dalr:
Cioacchino Hossini.
A la dreta:
PiCl'rc-AI'gusl'inCaron de BCC:lIJlII'.IJ'chais i
el seu pCl'sollafge. Figaro
GIOACCHINO ROSSINI1792 1868
L'argument de la parada era rudimentari, la comè
dia es creava a partir d'intèrprets experimentats i
d'uns gestos i un llenguatge obscens.
En si, la parada és només un exemple més de la
farsa popular d'influència italiana, i ja faria molt
de temps que els historiadors teatrals l'haurien
oblidada si no fos per un gir inesperat dels esdeve
niments. Al començament del segle XVIII, entre la noblesa va esde
venir de bon to freqüentar els teatres populars de les fires. La moda
va portar a la producció de parades en teatres privats de l'aristocrà
cia i, amb el temps, molts autors destacats, i entre ells Beaumarchais,rebran l'encàrrec d'escriure'n. Així, la parada oscil·la d'un extrem a
l'altre de l'escala social, tot i que les circumstàncies cada cop més
refinades de la representació no es corresponen amb un major refi
nament deillenguatge; ben al contrari, aquestes parades d'alta
societat es caracteritzaven principalment pel seu ús vulgar i còmica
ment incorrecte del llenguatge i per una considerable obscenitat.
Podem deduir alguna cosa de la seva atmosfera en una carta de 1779
en què Beaumarchais descriu a una dama la representació d'una de
les seves parades: «Era terriblement pintoresca», va escriure, «i a les
senyores els va semblar molt bé, en la mitja claror d'aquell saló poc
il·luminat, a la nit, després de sopar. Senzillament
van dir que jo havia estat una mica impetuós ... ».
Beaumarchais va escriure unes sis parades en
total, entre 1757 i 1763. Fins fa poc havien estat
poc estudiades, i la primera edició completa de les
seves parades no va aparèixer fins al 1977.
Aquesta perllongada indiferència resulta com
prensible. Però són interessants, encara que només
fos perquè Beaumarchais va esbossar les seves pri-meres idees per a El barber mentre les escrivia.
Aquesta recent revaloració dels treballs primerencs de Beaumar
chais ens ajuda a mirar l'obra sota una nova llum. La relació entre El
barber i les parades es pot observar en diversos detalls externs. En
primer lloc, a nivell de l'argument El barber es fa ressò de les para
des en què explica la història d'un senyor que pretén una noia i que
té com a rival un home de posició social més baixa. També la localit-
D.
JI Il I. E Q L· í ¡\ F I G JI Il o I 29
30 ID' fi H L E Q u í fi F I e ti H o
«Il barbiere s 'ha escenificat moltes vegades i tot
hom creu saber com s 'ha
de fer. Hi ha tradicions
sobre la forma de presentar-lo, sobre l'aspecte que
hauria de tenir, sobre
com hauria de sonar i
sobre com hauria de ser
de divertit. Si es volpresentar responsablementcal tenir-ho en compte,però sense deixar-se 'n
dominar (. .. ). Jo veigl'òpera com una comèdia
italiana que es situa a
Espanya d'una manera
molt incidental. Sovint es
recrea una visió molt vul
gar d'Espanya. En reali-
tat, però, l'òpera provédel món de les comèdies
de Goldoni, la commedia
dell'arte. I això és el que
jo subratllo, sense ser
gaire literal. Utilitzo com
a base ninos i titelles
venecians, i, per damunt
de tot, el món de la comè
dia veneciana»JONATflAN MILLEn
A profile
A dalt i a pàgina següent::Escena de la producció de l'English National Opera de
11 barbiere di Sivigüa. Director d'escena: Jonathan Mi.ller. Escenografia. Tanva McCaHill.
zació de l'acció a El barber, en un carrer i davant d'lm balcó, recorda
els orígens de la parada, la fira. I si continuem examinant El barber,comencem a trobar-hi similituds més profundes en la concepciócòmica. Els dos criats de Bartolo, l'un decrèpit i anomenat La Jeunesse (La Joventut), l'altre sempre somnolent i anomenat L'Eveillé
(El despert), procedeixen directament de la farsa popular (podemtrobar-ne els paral-lels moderns en la pantomima). Figaro pot ser
considerat com el descendent d'Arlequí, i els altres personatges, els
joves enamorats, el tutor, el malenconiós mestre de música, tots
tenen avantpassats a la commedia dell'arte. També eillenguatge,amb les seves ràpides agudeses i estirabots, els jocs de paraules, els
proverbis, els dobles sentits, recorden el diàleg d'alt voltatge del tea
tre de les fires, i encara que algunes d'aquestes habilitats lingüístiques es perdessin inevitablement en la transició del text parlat al lli
bret cantat, en queden alguns vestigis, per exemple, en la llargadiatriba de Don Basilio sobre la calúmnia. Per damunt de tot, planal'esperit de la commedia dell'arte en allò que no es pot fixar en un
«I no us [eu cap il-lusio,senyor; si se us veu de
grat al ball, no és pas en
la vostra qualitatd'amant, car vós sou un
marit; és perquè formeupart del ball, i, per tant,
sou una fracció de la
seva nova conquesta; sou
una dècima d'amant; a
bé potser és perquè vós
balleu bé i la fareu lluir;en fi: el que hi pot haver
de més falaguerper vós
en la bona acollida quese us fa, és que ella espe-
ra que, declarant peramant seu un home de
mèrit com ara vós, exci
tarà la gelosia de les
seves companyes; sense
aquesta consideracio, ni
tan solament us miraria»X,\VIEH I)E MAISTHI'
Viatge ell/arn de la meva cambra
Pàgina anterior:
Escena cie la producció cie
l"'English National Opera cie
l/ borbiere di Siuiglia.Director el" escena: Jonathan Miller.
Escenografia: Tanva McCallill.
D II 11 1_ [ Q r í II ¡: 1 G II 11 O 33
Pablo Picasso: Leonide ¡II/ass/ne COlli a Arleqllí.Museu Ludwig. Colònia (1917).
text escrit, en l'estil mateix de la representació, en els lazzí de Figaro,en els nombrosos llocs comuns de l'obra.
En El barber trobem un grau d'autoconsciència teatral que el
distingeix de, posem per cas, Les noces de Figaro. Quan el pseudo-
«Que el poder extreu tota
la seva sublimitat del
terror que generalmentl'acompanya, es des
prendrà evidentment del
seu efecte, en els pocscasos en què es podrà
disminuir uri grau consi
derable de força de la
seva capacitat de fermal. Quan es fa això,
se'l desposseeix de tot el
que té de sublim, i imme
diatament es torna
menyspreable»E I) ,\1 U N IJ B u H K Jo:
IlId(lB'(lció.filos�/¡c(l sobre l'origende les I/as/res idees sobre el sublim i la bellesa
D JI 11 I, E Q L í JI F I G JI il O 35
A dall- i pàgina anterior:
Joan lvlagrin�'à en el ballet Adequí.inspirat en Mikhail Fok ine i amb vestuari
cie Joan Miró. Teatre Barcelona (193.5).
espanyol Bartolo exclama davant Rosina, i davant un públic francès,«Això no és França, sabeu, on les dones sempre tenen la raó», a quanel comte manifesta que el pla de disfressar-lo a ell de mestre de
música és un vell truc «digne d'una comèdia», s'està induint delibe
radament l'espectador que es rigui de les convencions teatrals que
emmarquen l'acció, El crític Jacques Schérer qualifica aquest efecte
com un «joc davant del mirall» i demostra que El barber de Sevilla
és més a prop de les tradicions còmiques populars de la farsa quealtres comèdies «madures» de Beaumarchais:
«Les formes més simples del teatre popular sempre han estat proclius a fer miques la il·lusió de l'escenari i a crear una complicitatentre el públic i el drama. La farsa tradicional n'ofereix: innombra
bIes exemples; se sabia per endavant què era una farsa i què volia
explicar al seu públic despreocupat [ ... J. La parada, que esdevé més
literària, posa molta cura a no perdre aquest amanerament particular de la farsa popular, i la llibertat d'aquesta mena d'obres perreflectir la creació dramàtica va passar de manera admirable a El
barber de Sevilla, el germà més distingit de les parades. Més que capaltra cosa, aquesta autoconsciència teatral revela el deute crucial que
36 I D A H I. E Q L� JI F / G JI H O
«En efecte, no essent la
majoria dels nostres
plaers altra cosa que un
joc de la imaginació, és
esencial de presentar-liun innocent pasturatge
per desviar-la dels
objectes a què hem de
renunciar, sifa no fa, "
com s ensenya una JOgUi-na als infants quan no
se'ls vol donar bombons.
D'aquesta manera es té
temps d'afermar-se en el
terreny de la moderaciósense pensar encara
d'ésser-hi, i s 'hi arriba
pel camí de la follia, la
qual cosa facilitaràl'accés a molta gent»
XAVIEII DE iVIAISTIlE
fïalge entorn de la fi/eua cambra
«L'anv 17,.6 "aristòcrata venecià Angelo ,\¡faria
Labia va decidir most rar la seva riquesa i la seva
generosuar [ern construir Ull teatre complerarnenrnou. un teatre en miniatura. però 110 insignificant.que fos una còpia exacta clcl de San Giovanni
Crisostomo. S'hi van poder presentar tres
temporades d'òpera i:1I11b titelles per a la seva
disrracció privada. A Ics memòries i als diaris
personals cie l'època es recullen alguns esments
admiratius del seu projecte.L'escenari i els decorats eren tllOgUl"S per
màquines i engranatges cxaciamenr igllal que en un
teatre més gran. i quall act lien els personatges no
sels nota gens que ho fan gràcies a un enginy que
porten dins i que cn produeix els rnovirnenrs. Els
seus vestits eren magnífics. i la il-luminació
excel-lent. Les llotges. el pati ele butaques i la
graderia eren plens cic ninos extraordinàriament ben
construïts que reprcscruaven els e.nmascarats i altres
cspeciadors qllc es poden veure al teatre. Fins i tor
hi havia alguns llibrets impresos en format 24 amb
els caràcters més perits cie tors. Una cornpanvia de
cantats escollits. amagats darrera dels decorats i
acompanyats per una nombrosa orquestra.
inrerpreiava Ics òperes amb un nivell que no deixava
res a desitjar»
«A la resta dhàlia. aquesta policia. Ian ridícula en
els clew lis COlli impotent en les grans coses. ha
establert que el bit llet dcntrada al rearre es pagui lin
terç més car per a l'òpera semiseria. com flg-llese.que per a I' òpera còrnica, corn ci Barbiere, la qualcosa demostra quc els necis de rors els països. lírerats
o 110. slmaginen qlle el gènere còrnic és cimés fàcil.
¿DcucII tenir consciència del paper qllc representenen el món i del scu nombre? Van ser precisarncru Ics
primeres idees er aquesta mateixa polida. inventada
fa quaranru anys per Leopold. gran duc de Toscana.
el que ha privat a Itàlia daquesr bonie gèncre de
lireraiura indígena. la commedia dellarte, que es
reprcsenrava improvisant i que Goldoni va voler
reemplaçar amb el sell diàleg carrincló. El poc que
queda encara a lràha de veritable comèdia es troba 1:1
Ics marionetes -que es paden admirar a Cènova, a
Roma, a Milà-. amb obres que. en no ser escrites.
escapen 1:1 la censura i són Filles de la inspiració del
moment i de limcrès del dia. ¿I�s possible creure
(Jup un home d'Estat com el cardenal Consalvi, Ull
home que sap governar en primer lloc el seu senyor i
després lEsiar 110 gaire malament. i que aruigarneruva tenir el talem de ser amic ínt:im cie Cirnarosa. es
passa tres hores expurgant la llerra d un miserable
llibret d'òpera bufa?»
SlT,DIIAL: Vid« de Rossini
\)'JlHL/é(.lL" JI lO/GAllO 37
Pàgina anterior
i a la dreta:
Titelles venecianes:
Preceuorc, Dama i Pantalone.
El barber, a través de les parades i el tea
tre de fira, té amb la commedia deLL'arte» .
«Figaro ha exterminat la noblesa! », va
declarar Danton. Però fins i tot els comen
taris més provocatius que Figaro fa al
comte (<<Un gran home es porta
prou bé amb nosaltres quan no
ens fa el mal! » ). «Si pensemen les virtuts que ha de
tenir un criat, Sa Excel
lència coneix gaire amos
que servissin per fer de
criats? », difícilment farien
d'ell un revolucionari. L'element
veritablement subversiu de les
comèdies de Beaumarchais no
rau en els comentaris socials
explícits de Figaro, sinó més
aviat en la mateixa concepcióde la comèdia. Allò que
Figaro va exterminar, per
parafrasejar Danton, es
l'equilibrada noblesa del teatre
còmic del segle XVIII. La farsa, que
Beaumarchais va prendre, per via de les parades, de la cornmedia
dell'arte, porta amb ella l'esperit alliberador i anàrquic de carnaval.
Si oblidem els orígens vulgars de El barber, correm el rise dinter
pretar malament la naturalesa iconoclasta d'aquesta comèdia.
Darrera la màscara de Figaro, Arlequí parla a la generació de la
Revolució Francesa.N I e II o L A S e II 0:-; K
(de! programo original de lEuglish ,Voliana! Opera, de Londres)
Enric Serra (Don Bartolo)a] Cran Teatre del Liceu.
Temporada 1990-91.
Cent vuitanta-un anys�. , .
J a, pero sempre Jove«Després delfracàs de l'estrena a Roma, el20 defebrer de 1816, II barbieredi Siviglia s 'ha convertit en l'obra més popular de Gioacchino Rossini i una
de les òperes essencials del repertori. A Barcelona arribà al Teatre de laSanta Creu el1818 i al Gran Teatre del Liceu el18 de desembre de 1847.COIn recorda Pau Nadal, el llistat de noms vinculats a la història local del'obra és gairebé inesgotable: des d'Angelo Masini a Gemma Bellincioni,Alessandro Bonci, Maria Galvany, Elvira de Hidalgo, Riccardo Stracciari,Amelita Galli-Curci, Maria Barrientos, Conchita Supervía, Graziella
Paretto, Victoria de los Angeles, Alfredo Kraus, Sherrill Milnes, Eduard
Giménez, Sesto Bruscantini; Paolo Montarsolo a Cecilia Bartoli».
PàgÜ13 següenr:Enzo Dara
(Don Bartolo)al Cran Teatre
del Liceu.
Temporada 1981-82.
Donare. Tirella
veneciana.
En aquest 1997 ja fa cent vuitanta-un anys de l'estrena a
Roma de Il barbíere dí Sioiglia; l'exponent màxim del
geni rossinià. L'obra, però, es manté sempre jove i encisa
dora i les entremaliadures dels personatges, amb la música de Ros
sini!, segueixen encisant els públics d'arreu del món. Un encís que,com és ben sabut, no va produir-se el dia de l'esmentada estrena a
Roma, 20 de febrer de 1816, al Teatre Argentina, amb un repartiment que incloïa els noms de Geltrude Giorgi-Righetti (Rosina), el
40 I (; [ :-; T li Li I T II < T JI - L·:-< fI:-; Y S. .I fl. P [ H Ò S" NI P H [ .I O V E
«Els romans van trobar el
començament de l'òperaavorrit i molt inferior a la
música de Paisiello. Hi
buscaven en va aquellagràcia simple, inimitable,
aquell estil que és el mira
cle de la senzillesa. Es va
dir que, en l'ària de
Rosina, eljove mestre
havia convertit una ingènua en una virago (.).
Finalment, els espectadorsvan fer baixar el teló. En
això, elpúblic de Roma,tan orgullós dels seus
coneixements musicals, va
donarprova d'altivesa
que també va resultar,com acostuma a passar,una prova d'estupidesa.
L'endemà van posarl'obra pels núvols, es van
dignar a adonar-se que, si
Rossini no tenia els mèritsde Paisiello, tampoc
no patia l'esllanguimentdel seu estil, un defecte
cruel que sovint
espatlla les obres»STENDIIAL
ïida de Rossini
':, ¡DE SEyIL1.!A.
.
.¡ Fuuotén IH�rlL hoy domingo 1� rlc Enero..
TARDE
Ópcr3.bufltndos.actos 11 Barbiere Oi Siviglial!ÚSICA. Új)(!oI'll 011 a actos, dctMrro. ROSSI!\ I
REPARTO
J[{/es/rv·Dir"c/or. Giulio falconiEl Ooudc de Alntnvivn. ::)10. CIAROFF
Sr-tn , DE llmet.coltostnu.Sr. 'l'¡'M'A nUFFfl
" ÜOSSATOIt'i�nl'o.·1)�Il·Bnsil¡o.Don Hnrtolo.. DEL LICEO '" HAI.CF.LLS
Srta. CASASSI':(.:Al.r:Olm�;�llAll:uÓNIl;O.DII.t.lIÁTICU II,t.ncllLo::o,'iL'f
Berla.
'\'lol'ello.Urricinlc. :> FHr.!.1.0(;'\
Coro de ntrtcunos y soldados.
¡ � .
IUI'RINTJ l· LICREnl! POLITÉC!lC! DE roU!S GOHeIlS,
)i.·� 1863.
Programacie l'anv 1863.
Programacie la temporada 1886-87.
Prograllla cie la temporada 1911-12.
amb Elvira cic Ilidalgo (Rosina)i Riccardo Srracciuri (Figaro).
gran tenor sevillà Manuel GarcÍa (Almaviva), Luiggi Zamboni
(Figaro), Bartolomeo Botticelli (Don Basilio) i Zenobio Vitarelli
(Don Bartolo). Hom ha dit que aquesta estrena va ser un granfracàs, quan seria millor parlar d'aldarulls sorollosos, no especialment lligats a la qualitat de l'obra. El cas és que un compositor,aleshores, encara viu, i de gran prestigi, havia escrit ja un Barbieredi Siuiglia que gaudia d'una gran popularitat i alguns considerarenuna gosadia del jove Rossini fer servir el mateix tema. El cas és
que, entre els partidaris de Paisiello i els de l'empresari d'un teatre
rival organitzaren un autèntic escàndol, al qual contribuïren un
seguit d'accidents (a Carcia se li trencà una corda de la guitarra en
escena, Don Basilio sagnava pel nas, un gat travessà l'escenari ... imés coses) i P actitud del mateix Rossini, que començà a aplaudir i
dir bravos (ell ho feia als artistes, però alguns van creure que era
una mostra d'orgull intolerable).L'infern del Barbiere, però, durà poc. El dia de la segona repre
sentació (amb el compositor absent) l'acollida j a fou molt bona i a
la tercera arribà el triomf, un triomf que ha seguit sense interrup-
TEMPORADA DE 1915 - 16
Función para hoy martes día 25 de Enero de 1916
32./\ de abono.
La ópera en B actos, del Mero. l{OSSINI
IL BARBIERE DI SIVIGLIAJI Conte ci' Al mavivn Sr. SANTHUI
Don Bartolo » PATlèRNA
[{asilla Srta. PARETO
I"iga.ro Sr. BATTISTINI
Don Hasil io , NICOLETTI
Bcrtlu, Srta. CASASl!'iorello Sr. GAI_LO�'RÉUn uttícialc ID.
Maestro concertador y director de orquesta:
Alfredo Padovanl
Programa cie la temporada 1915-16,amb Manin Barrist¡n¡ (Figaro).
C E i\' T V L· I T fi ,'i T ¡\ - U i\' JI N Y S. .I JI. P" 1\ Ò S E M P 1\ E .I O V E I 41
GRAN TEATRO DEL LICEO--= TEm>o�,\I):\ DE 1911 ,\ 1912 =--
FVNCHJN l'AUA HOY - TARDEr,n preciosa òpera ell 1.1 uctos, del muestro ROSSLNI
IL BARBIERE DI SIVIGUAREPARTO
II COJl/e d'AlmcwiWl. Sigo l'creuDOlL Bartolo, .
.. 'I'revlsunRoshlll. . Sig,"" De llídnlgoFi!jaro. . Sigo Struccuu-lDOli Basilio, .. Nicolcu.í-KormunuBerta, . Sig,l-:I G�\SIlIlprol·ello. Sigo GllJlofréUn: �lfliGi(fre. Id.
DIRECCió" COMM.' EDOARDO MASCHERONI
Programa de la temporada 1912- '13.
amb Elvira de Hidalgo (Rosilla)i Tíua Ruffo (Figaro).
GRl\� 1El\1RO DEL lI(EODia 23 Abril 7.� du ubono
REPARTO
El Conde de ;I/mOl'ill"
Srlll.On.!.:;
Srrll.C�5�:I
Sr.Selul''''• STMIILll
l?cprosolltacrÓI1 orgolli.tada CI7 honor de los
Sres. Excuraiouistas del Domltè f tale-Español de Roma
Opern (;11 ¡¡ aC101i del 1lu'o. HOSSINI .
IL BARBIERE DI SIVIGLIA¡tosiUll
Berlu
Sr:t. Gnlli Cure¡
0011 lJm¡ilio. mncatro de ,,,,j�iC,1
q"n lli/rloJo. n,,¿dieD, .ulor de Ilo>!u • DI!I,P,,'lU
Florenfif/o • !'crn,illdcz
ün correatuor "
.\lguncl1cs,sollllluos,!-:cnlcdclcucuro, CIC, En 51'\'1110, liiO,
Dentífrico - Colonia - Jabón
Programa de la temporada '19'17-18,amb Tilo Schipa (Conte d'Alrnaviva).
� �;, Cnsn�
Cowl..:,lo ,\llUnd\'" Sr, (:, G..:llum!i
• )I, Slahl!c"'lpll'OD, 11,;1'1010
1>,Ill<lllll)
Fiorello
(jrric.lulc
,J.J>I1Ig-ncJ·
�. v. Ikttoni
• re. G:lllotr,;
EJ\ ci 3.�r acte la Srta, G:tlli· Cursi cantará el ariil t:c
IL FLAV'TO M'A.G:Xc.Q.
\IAEST1<c) OlnECTQR \' CO�ClmT xcou
Gaetano JJavagnoti
Programa cie l'any 1914.
amb Amelita Calli-Curci (Rosina).
MODAS BERTRÁNSO�lBREROS
1',\Si':O OI:: GRACU. UO. ax-rneeuar.o. I:'
'l'Er,Fa"ONO (¡·I:!� ...�,
�I���•.�Programa cie la temporada 1923-24,amb Elvira de Ilidalgo (Rosina)i Riccardo Stracciuri (Figaro).
42 I e E N T V U I T A l'oi T A - L' N A l'oi Y S, .J A
REP¡\RTO
Rosa.Berro.. .
Conde da àlmaviva.Flgoro ..
Don BtI:silio •
Don Barroto ...
Oficialde Guardia .
fioreUo.
STII. per ercLucci
Sr ClniscUiGalcm¡o.laslni·PicralllFlorecenorre
Dir�CtJ6n escénlcll: f. Rayer
PEBÓ SEMI'BE .JOVE
SA.ftADO�. )!3.�J;i.xo:v'iE:nn;"E DE 1929
21;' de propie'd,ud )' �bono. .
A lua 9 }' medie' er; pnnto.
,
La ópera cdmica en' Ires ectoe, dclllilleRi�o ROSSI�I,�10NTlNELLI
18,¡rai.
�ll1c.slrod;reClor: Vlncenzo BeUeu.!!.
Programa de la temporada 1924-25,amb Craziella Pareto (.Rosina)i Carlo Caleffi (Figaro),
IL
BARBIERE DI SIVIG�IA,, ,
,
:"i�o .. tro d� ... ct:or,
Alfredo Padovani
Dlroccio:;.n c""Ó-nlca.,·
F, 'I>a.dóREPARTO
ROSlNA. SRTA. Carmen Ascnslo
REPARTO: 'Berla. • LUCCI
SR. jose Nollee
Rosilla.
BCT/a.
Almaviw.
Figura.Do;; Basilio.
DOlI Bartolo.
Oficial.'Fiorello.
A1.MAVlVA
fIQAHO.
DON BASILIO
Don Oarll,lo
oncno'
Fiorello.
Luciano Oonall'lI'lo
JostFfmIlAr.Dl!Z
GAt.t.OI'I!�
• F/IlIOAS
s-« PACL/uCR!." LUCCI'.
Sr. MANURlTTA" G'rILEFFI
BETTONI
FIOR�" GAL�OFRE.." GALLOFRP.
Carlor-lorelll
CORO GENERAL
Coro general POLYDORPRODUCE LOS DISCOS ,
MAS EUFÓNICOSDEL MUNDO
Macstro del coro: A. CAPDEVILA
En Ia escena de la lección, la Srta. PAGLIUGHI cantará las variA�,cienes sobre "El carnaval dé.Venecía".
..... 1I11S1UM. C!a.fON06RAFICA,S.A.-PlazaCataluftl,11
Programa de la temporada 1928-29,amb Conchita Supervía (Rosina)i Carlo Caleffï (figaro),
Programa de la temporada 1929-30,amb Lina PagLiughi (Rosina).
Programa de la temporada 1930-31�amb .losé Mojica (Conte dAlmaviva ).
ció amb el pas dels anys i ha resistit l'embranzida del bel canto, el
wagnerisme, el verisme i qualsevol tendència.És just recordar en aquest moment que els capricis d'una època,
les tradicions i altres circumstàncies van aconseguir desfiguraraquesta obra. I començaríem, en aquest sentit, pel fet que el mateix
Rossini substituí l'obertura original, amb temes espanyols, que sem
bla que es va perdre, per la d'una altra obra, Aureliano in Palmira;que ja havia fet servir també per a Elisabetta, regina d'Inghilterra.A més, el dia de I'estrena, l'autor va permetre a García que cantésuna obra seva, també sobre temes espanyols i acompanyant-se ellmateix a la guitarra, en lloc de 1'«Ecco ridente in cielo». Poc desprésseguiren altres capricis, a vegades provocats per les mancances o lesnecessitats: com que l'ària de Don Bartolo «A un dottor della mia
sorte» és molt difícil, fou substituïda durant molt de temps per una
altra d'un altre compositor, «Manca un foglio», de Romani. Unasolució més radical davant les dificultats de la pàgina fou la de
suprimir l'escena final d'Almaviva, «Cessa di piú resistere», que,amb la transposició pertinent, va passar a ser el rondó final d'Ange-
Programa de la temporada 1941-42.,amb Toti dal Monte (Rosina)i Carlo Caleffï (Figaro),
e E ,'I T V U I T JI l'oi T ¡\ - L' l'oi fi ,'I Y S
PLATERIA
D· GARCIAFABRICA
Fel'nando, 6 - - - - FontaJlclla, 18, pral.
INT�RPRETES
Rosi= Pil",.D".",i"tIl<� E/� ... LHr:.
Alnu,,¡,·a. BIt//IU"" L.,..
Flgul> F,••�isro L./�"NDon B,..;lio Ani!',,! J"d.
Don Buto!a. jQ,! Fu.Á.le{Ofici.! A".fOlJt-1G".{.JoFierelle S" TtJr,,,,
COR.O GDlERAL
Lae óper a e má� celebrada.
cantadas
por lo, arti�ta, mb famosos
EN DISCOS
LA VOZ DE SU AMO
.J A, PEn Ò S E �I I' B E .J a v ro I 43
EL BARBERO DE SEVILLA
REPARTO,!K •• Cl<MIt
.w.v.V1V..
tlo. 1 ... ,�Io. $,: I'o<.'� ������,. GO.':� �:::::'.O!,. 'o,,�,: ��'o �.".<Ol:¡�TTOt'"
�" l ...._ d. lo ... ,.6. I .. �¡ ",u�';.'�!����a. :':;�..0 b.1 "'9�;" ""''''�";... d. lo tp .....
... .,,, .. P¡ ... 'o" .. lfHPO , .. oov .... ,
OI,."I�."i"'", J.VIUIIVIOQ$"
EL DIRECTOR DEL OBSERVATORIO FABR.A DE BARCELONA
nos habla de su receptor de
·_..
,"'up." ......."' ..
y 10'9' c,�,. ••
I. [o"'.,. t< ...
�.'
.
.. ' �.,"'.� "'"olo .. "
...� .. " h""1·1" •• � .....\<_.
d<-.h"O'n"'·
d""�"",,, •
¡¡l" I .. '
Programa cie la temporada 1931-32,
RE pOA R T 0.,
Rosina,'Sra. TOTr OAl MSlN� 'Ol n
. Fígaro.Sr. CARLO GAlE:FFI
Don BasilioSr. Augusto BEUF
Cande,de Almavivo, 'I.lSr. Emilio RENZI
I?on Borto[o. Sr, RlAZA
Berta, Srta. \Val�¡ Hcreuc-cfidcl, Sr. GoazaloCoro t¿_e CobollllrOJ _
Maeslro Oirllclor de Orquelto:ANTONIO CAPDEVILA
_.' ,
Maestro del C�ro Jgs! ANGlAOA-p)r�cci,?� �scénica, J. Vll��VrClOS"En IO!l)5cena de l.ec.dón lo �ra. IQ!I OAL MONTE c.onior6
u,�w,;,:;:d:�¿��:��4;';�O"l' "
ta e:q��;:�:_ ��;lt��f:�¡�i�n08::�(f����lt�;:�o q����1��)!�:6Rossini: '-' :l''>,'
. "
.
Rosa, angelical yvlvaracha muchacha, "esté 'en la-ñor.de ia.juventnd y esta bljjo la tutele de don Bartolo,viejo avaro y ridículo, que quiere cesarse con 11'1 lindamuchacha. 3-_
Cuando se levanta el telón nos hallamos en una
plntcresçá carte. de Sevtüa, y en una serena noche.
UllOS músicos �!'servicio del Conde de AlmHIJ)va. queesta �lUlmontdo'de Rosa, afhum los tustrumemcs paradar ul;a' serenata'. A!m�'Ji:"'¡¡. call el supuesto nombre deLtndoro. canta al pte-de la re]n de Rosa, tennmu la' St!·
tenata y. corno el dia ¡¡V¡U1ZfI, el Condedesptde fi los
músicos. Quèduse el Conde contemplaudc la re]a. cuan
do 0}'e'8 lo lejos CHutar alegremente y aparece ell es
cena el barbem Fíqaro, el hombre de-més buen humor,
qu� hay_-en �e�,�5irile.�lic�¥ Iltt:gre. El Call de, que
PRECISIÓNCe",u�ldo."., I�lifla:�" •• In t. !j.b,;.,., è�
,.d,,,,,,,h ",ode."" del munde. �I tenell'""onlo del R-64'!ne ha sido ''òI�.I�Jo po:
.poo'.'O' d� n,r.guna 0"" ... "'.
Adl�,do!o;dclp"r.."p'". o"e""""o.dQ .Le Vo�dc." "mo' _<on,tru«;"n de
p ...hión T <¡re"i,e superheterodino<omp.n.odo·ne",•• lit-442dCJC'""d,�n·
I.' d••" .. ei""u. �no pa" ond" ",cd .. 'i
"""l"'raondal"gl,y.Orr;Oc!EI.U.,nOv;..,"'" la .�:n'on;. "'"ua! I"'r Iu, n,¡,d ... UI.
C<ln.",cen" •.accl�""Md�l"t.ec:",ol;npB·"UeñOI."r.Ó:nelro.c¡ueoocil.o<;tle"d"V¿.va.s.cog,e"eloun»c".ciónyUeç"" ... ""'r'"
.I:u •• eu�n� \o.!eon1� u..e .,nIOr.:'" e"acl�
.) _ •• I...�" .. <,
.d.h ,r .. ·" .. ·l
0;I'.1>o1 <"'lo!o"'.... "
.. _".<o,dod.''''''''''" .. ?'otd.",._' ... ·
!tIt".l-oplo.I,.�<Io .. ,<fIO
y Io'klol':h<l •• I"o",o-
!:�,!��'::�:� ..-:;::��d.� ...__">OJ,..,·
RADIO DE PRECISIONr:!itlLA VOZ DE SU AMO �
Programa de la temporada 1934-35,amb Mercè Capsir (Rosina)i Carlo Caleflï (Figaro),
EL BARBERO DE SEVILLA
REPARTO
Rel,ne>
S'o. M. CAP SIRConde Almav,ve>'
Sr.l. FORTf'go'",
Poblo VID¡(l
Don lIo.. tio:Sr. A. MONGElli
Don Be>rtolo,Sr RlAZA,Berto, Sro ¡er,,,o. WAlO; Fiorello,Sr lino ••• ;
Oloonl. Sr. GONZALO; COtO d. Ceboll�ro.•.
Matine> O"'Klor de Orc¡ ...."."
NAPOLEONE ANNOVAZZI
Mo81TrO del Co.o, Jo.li ANC.LAO,,",
E� lo e�"no d. lo IKc'o" to Sro. CApsIR. conloró tn
a,;a d. In ",ombro" de lo. 6",,'0 OtNORAH
r()� �� .
.JI¡sum WIlD '
7 -('QrkkK/LO 'NCONTRIIRII 4'n..
-, �. � _¿ft __ • ..;%:.-..��St�;';;--�OtGALOS 'ARA SmJ y JU�UlTLS
Programa de la temporada 1942-43,amb Mercè Capsir (Rosina].
44[ e E ,'I T V L' I T II -' T II - r -' II -' v S, .I II
«Rossini va deure uns
èxits increïbles i afalagadors a una sangfreda i a
un desinterès singulars.L'òpera Il barbiere i 11101-
tes altres em porten a
témer aquests èxits; no
els devia a la manca de
diferència entre lesdones? Temo que aquests
èxits amb les gransdames romanes l'hagin
fet insensible a la gràciafemenina»
STENIJIIALl ido de Hossini
Josep Castells:
Escenografïa per a l'acte I (quadre 2)i lacte II de II barbiere di Sioiglia.
P I; H Ò S I': �I P H E .I O " E
Josep Castells:
Escenografïa per a l'acre I (quadre 1)de II barbiere di Si/)iglio,
Er, BAR.BEHO DE SE\"lLLA R·El�.-lltTO
Ginn Bechi:\lurÚl de los Ango!t.." :\1.
rillesAmerigo GcntiliniTnncredi PMI.'I'OLuis CurbcHuCarmen Gmub!!!!FCTllU"d�J l.inllrt'><
IIEPAHTO,"'iy"ru./(fI.,i'lfJ .
Concle ..\Im(l!';z.u
Sr. KjOLNERDon Bruilio
Sr. CORBELLA
ROJinu
Sna. GRACIA
ffpur(!Sr. GL'ICHA:\nur
()vu(le Aluwviv£.l .
Il,u<ilio o ••
Uurlolu.
Bey/u _, ...
F¡,,,�'J/,, .
Don 80rlO/0
Sr. RiuzaMaestro Direcror¡
.v.·\¡>O{�EO.'I[E A_'!!\'OVA%1.f
Ihyidur de escena: Au¡;ustu ('cldiDecorados dI;' n,,'yolí
.lII/C.1Im del COTO: J. i\nglndl1Mueble", de la COok' Mir,)
Berln, 51:1.. 'Vllid - O:¡{"ial I-'irw,,/lo. Sr. Linares - Cero general
.\faC$tNDirI'CIOrAntonio C¡.\PDF.VILA
Maestre dc� Coro: lo<¡� :\nglada - Dirección escénica- Ju:tn Sanóenis
En h, escena de ln lección, lu Srta. Carmen GRACIA
cnmant el .. Cnruuval de Veneda,.
ARTICUlOS DE PIEL
Y VIAjEj8�6
PASEO DS GRACIA, 35
BARCELONA
Prograrnade la temporada 19-+5--+6,
Programa de la temporada 1948-49,arnb Cillo Bechi (Figaro)i Tancredi Pasero (Don Basilio),
EL B,fBBEBQ DE SEVILLil
opom en tree netos, libreto de Cesaro Steelini. múeice dl.'
Oicecohíuo ROSSINl
Esta opera se t'ftl'cmi ell Rama el 20 cic !el)/-_ero_ de. 1816
y ell el Liceo d 18 de dicip.mbrc de 184.; /¡al)lf�lIdo lm/" llU
190." Y ¡;Itinw re]lresenttlcion, eercs de la., de la l're,�{"lIlc
tempomdr!, III del 25 d.e Ilot;i(:mbrc dI' 1948
Fígaro .
Condft de AlmavlVl.I .
Don Bartolo.Rosina ' ...
Don Ba$l1io .
Fiorello ...
Berta ...
Aldo PROTTI
�ta����{��.l�lAXG.-\�Mtlrín ERiJOCiulio NERI
Diogo MONJOPilar TORRES
.1ltisico.v, IIDldadOR. (lente del p(/cllh).
Coro gCIWf/lJ
Mac.<;t1"o Direclo,.:
AH.l\I,\NOQ r..A ROSA PARODI
UClfir/o¡" de {,,¡:('CI!Il.'
OSCAR �:\XID/l.·SA�Sl
Maestro de coro:
vütorío BARBIERI
VC1Ituario de H. Cornejo, de Madrid. Mnebles : Miní.
�.--------------------_/
Programa de la tompor-ada 1954-55.
amb Alelo l'ralli (Figaro)i Cililio Neri (Doli Basilio),
r
En l a escena de la lección cie música del
Acto 3,0 la soprano MARIA ERATO
cantará .•EL CARNAVAL DE VENECIA-,de GUIULIO BENEDICT
� J
e E -' T V l' I T II x T ti - r: ti 'i y S, .I JI P E H Ò S E ,I P 11 [ .I O V E [45
Ciulio Neri (Don Basilio)al Cran Teatre del Liceu,
Temporada 1954-55,
r:
EL B.4BBERO DE 8EV�LLA
úpcru I'll Inlll UCI�, libreto de Cceure Rt.nrlini, múaien dr
Gioecchino ROSSINI
E .• ta <Ípaa 1If' eJttr'enu C71 !lm'w, el !W de [ebroro de r,ri/(j
'!I en El Licoeu ci 18 de diciembre de 1847; IUfbiclIdo Midu
fU 193 .II liltimctl Hlp1'elfenlu,cicir¡ 111ItC/I de ¡,U! de ". prel/eillc
tempaTfula, la del 14 dol nouiembre de If}¡¡·J.
Fi9aro .
Cl..lflàe de AlmtwitmDOTI IJarlulo .
RlNfina .
M&r_¿B7'O
Rolando PANERAI
AgoRtinn LAZZARICurIo BADIOLIVICTORIA DE LOR
ANGELESMUTL'Ó STEFANONIDiego MONJOLolu PEURE1ï'1
Dun BUlli/iu.
Fiureilu.Hl'r/fl .
1II,;lIi,."". Solr/rlfl"". lIente del ¡"'l'hI". t'lr.
Curo general
Mllt.,tro 1);1'erl/11":
ANC:Bt.() QtlERTA
Rr'flidur de encena :
I"'lIIlI'oiro MEf'�INA
Mm!/lI.rn de CUTO:
UIlI.ltuno RK'CITELLI
MaelllTO apuntadOT:Angel ANOLADA
Dcrul"W08 do UUrgOll, reo.li:rodu6 por López Sevilla,
VtlStuuriu do H. Corntljo du Madrid. Muebles: MinI.
Programa de la temporada 1958-59,amb Victoria de los Angeles (Rosina)i Holanda Panerai (Figaro).
Alfredo Kraus (Conte d'Almaviva)al Gran Teatre del Liceu.
Temporada 1960-61.
Pàgina anterior:
Agostino Lazzari (Conte d'Alrnaviva)i Victoria de los Angeles (Rosina)al Gran Teatre del Liceu.
Temporada 1958-59.
e E :-< T v U I T II NT ¡\ - U N fi N y S. .I II. P E H Ò S E NI P H E .I o V E I 47
EL BABBEBO DE 8ErELLA
r
Opera en tres actos, libreto de Cesare Sterbini, música de
Gioacchino ROSSINI.
Esta ópera se estren6 en Roma el 20 de febrero de 1816
yen el Liceo el 18 de dic.ietnlm:� de /847, habiendo �¡do IU
/97 Y última representaciu� w¡/e.� cie las de III presenle Iem·
parada la del día 23 de diciembre de /958.
En ta escena de [a lección de música del acto 3.n, la soprano
Gíanna D'ANGELO cantarà las célebres �VARIACIONES ...
de PROCH.
ORQUESTA SINFONICA DEL GRAN TEATRO DEL LICEO
REPARTO
_P.ERSON�ESConde de Almavivá .
Don Bar/ola ...
Rosina.Figaro .
Don Basilio .
Fiorello ...
Berla.
Alfredo KRAUSVirgilio CARBONARIGianna D'ANGELORenata CAPECCHIIvo VINCODiego MONJORosa BARBANY
M/ísicos, soldados, gente de/ pueble, ele.
Coro genual.
Maestro Dtrecrcr .
MARIO PARENTI
Regidor de Escena:
Domenico MESSINA
Macslro de Coro:Ricardo BOTTINO
Maes/ro Apwl/lidor:Angel ANGLADA
lNTi!Rl'RIiTl:S
Vestuario de H. Cornejo, de Madrid.
Decorado, de Emilio Burgos, realizados por López Sevilla.
Muebles: Miró
�-----------------------�
Programa de la temporada 1960-61,amb Gianna d'Angelo (Hosina),Alfredo Kraus (Conte d'Alrnaviva),Henato Capecchi (Figaro) i Iva Vinco (Dall Basilio).
Cianna d'Angelo (Rosina)i Renata Capecchi (Figaro)al Cra.n Teatre del Liceu.
Temporada 1960-61.
lina a La Cenerentola. I un cas del tot dife
rent: com que les Rosines consideraven
que «Contro un cop, a l'escena de la lliçóde música, era poc lluïda, en el seu lloc
cantaven allò que els venia de gust.A més, de la mezzo-soprano original la
Rosina trigà molt poc a caure en les mans
de les sopranos lleugeres, protagonistes de
tota una època d'adulteracions i virtuosismes afegits. I no parlem de
les astracanades i les gracietes exagerades. Tot això creà una tradi
ció, que es mantingué durant molts anys, fins que es produí una
reacció que abocà a l'Edició Crítica de la Fundació Rossini de
Pesaro, realitzada per Alberto Zedda l'any 1972. Amb aquesta edi
ció restava fixada la tendència a poder escoltar un Barbiere mes
autèntic, fins i tot enla instrumentació.
Tornant als orígens, Il barbiere di Siviglia arribà a Barcelona, al
Teatre de la Santa Creu (després Principal) el 16 de juliol de 1818,només dos anys després de l'estrena a Roma. Rossini ja era conegut
48 I e E N T V U I T A .'i T A-L·;-¡ ti N y S. JA. PEll Ò S E M PIlE J o V E
ELDE
BARBEROSEVILLA
OPERA EN TRES ACTOS, LffiRETO DE CESARI STERBINI,MUSICA DE GIOACCHINO ROSSINI
Etili. ópera se estrenó en Roma, el 20 de lebrero de J8J6 y on ol LIOlIO, el18 de diciembre de 1847, habiendo 31d:> su 200 y ultima represemecícn,antlli! de In de le presente temporada, la del 24 de noviembre de IQ60
REPARTO,
Conde de Almavrva FRANCO BONISOLU0':>11 Bartolo ENRICO FISSORER031n1l. MARGHERITA RINALDI
Fiqero RICHARD TOilGIDon Baeilíc AiNOLD VOKETAITISFiorello GABilELE DE JULISBerIl! ISABEL R.IV AS
MlI5LC)5, soldados, genre del pueblo ale.
Coro General
MAESTRO DIRECTOR
DIRECTOR DE ESCENA
MAESTRO DE CORO
MAESTRO APUNTADOR
NINO VERCHI.MIGUEL NARROS
RICAR.DO BOTTINO
ANGEL ANGLADA
ORQUESTA SINFONICA DEL GRAN TEATRO DEL LICEO
Decorados de A. Gago, realèaedcs por Vda. de Lépes Muño:!;Vestuario de Peris Hnos. Muebles' MiróMaleriales de Orquesta de Ricard¡ a: C. de Mlh�n.
Programa de la temporada 1967-68.amb Nfigucl Narros (Director d escena)i Pablo Cago (Escenografia).
Franco Bonisolli (Conte d Almaviva)al Cran Teatre del Liceu.
Temporada 1967-68.
e E :-¡ T V L' I T ¡\ ;-¡ T ¡\ - r S ti S Y S .I ti P E H Ò S E �I P H E .I o V E I 49
EL BARBERODE SEVILLA
Conde de Almevrva FRANCO BONISOLLIDon BarJolo ENZO DAiA
BIANCAMARIA CASONISHERRILL MILNES
JOSHUA HECHTDIEGO MONJO
ALiCIA MARASUANRAFAEL CAMPOS
RosinaFigaroDon BasilioFiorelloBerla
MÚRIOOS, soldados, genie del pueblo, etc
Coro General
Meesrro Director OTrAVIO ZIINODirector de E.<;(.'CIIII GIUSEPPE DE TOMASIMaeslro do Cora RICCARDO BOTTINOCcucertlere de clevicémbalo M,' LLUISA CORTADA
o...o,odcad"PabloG.go,relliud""po' Vdl.daL6pe.Mu.tiOL Vftalu.,lo de p.,iIHnoo. Muebl ... Miró. Za,mo'la y pelu_quelll D.,u,,,,.v.Ud.per ••. A,.nw y .. ",.,I.de l. ¡¡"'presa
Orquesta Sinfónica del Gran Teatro del Liceo
Margherita Rinaldi (Hosina) i Richard Torigi (Figaro)al Cran Teal re del Liceu.
Temporada 1967-68.
Programade la temporada 1969-70.
Enza Dara (Don Bartolo)i Joshua Hecht (Don Basilio)al Cran Teatre del Liceu.
Temporada 1969-70.
a Barcelona, on havia arribat per primera vegada tres anys abans
(L'italiana in Algeri, amb Antonietta Mosca com a protagonista, almateix teatre). L'estrena barcelonina del Barbiere va tenir com a
intèrprets principals Adelaida Sala (Rosina), Sabino Monelli (Almaviva), Filippo Galli (Figaro) i Domenico Vaccani (Don Basilio). ElTeatre Principal programà sovint l'obra, fins i tot quan ja haviaestat inaugurat el Liceu, on fou estrenada el 18 de desembre de1847 (el primer any del teatre) amb Manuela Rossi Caccia, el tenor
Verger, el baríton Gaetano Ferri i els baixos Bouché i Rovere.Durant els cinquanta-tres anys de vida del Liceu al segle XIX,
l'obra fou programada vint-i-cinc temporades i alguns dels noms
més sonors que intervingueren en les representacions foren elsd'Antonio Superchi, Constance Nantier-Didié, Adelaida BorghiMamo, Emilio Everardi, Alessandro Moriani, Bianca Donadio, Virginia Femi, Angelo Masini (el tenor rival de Gayarre), Elena Theodo
rini, Gemma Bellincioni (una soprano que cantava Salome, Cavalleria rusticana, Il Barbierel), Roberto Stagno, Antonio Magini Coletti,Regina Pinkert i Alessandro Bonci.
Franco Bonisolli (Conte d'Almaviva)al Cran Teatre del Liceu.
Temporada 1969-70.
Sherrill Milnes (Figaro)al Crall Teatre del Liceu.
Temporada 1969-70.
50 I e E :\ T V t I T ¡\ :'i T ¡\ - t S JI:\ y S, J s . P E H Ò s I: �I P H E J o V E
«Observeu que no és mai,o gairebé mai, en els
moments de sentiment
quan es pot alabar en
Rossini la veritat dramà
tica; aquesta és potseruna de les grans causes
del seu èxit»STENDIIAL
Vicia cie Rossini
RSpi'osenlBciones14.17y19diciembre1976
EL BARBERODE SEVILLA
REPARTO
Conde de ALmavivaDon BenolaRosinaFl{J8roDon BasilioFiorelloBenaUnoficial
Ugo BENElliAlfredo MARIOTTIFiorolla PEDICONI
Alberto RiNALDIPaolo MONTARSOLQ
Manuel GARRIDORosa M· YSASManuel SORO
Coro General
Maestro DirectorDisecter de EscenaM&e$lrode COtODecoladosMaastloApuntador
Franco FERRARISPaolo MONTARSOLO
Riccardo BOTTINOPablo GAGO
Jaime TRIBO
ORQUESTA SINFONICADEl GRAN TEATRO Del LICEO
Programade la temporada 1978-79,
Pàgina següent:Cesare Siepi (0011 Basilio)i Enzo Dara (Doll Bartolo)al Crall Teatre del Liceu,
Temporada 1981-82,
I;l!, I
EL BARBERO DE SEVILLAREPARTO
Como deferencia al público de Barcelona,
el tenorEl Conde Almaviva EDUARDO GIMENEZ
Don Bartolo ANDREA FOLDI
Rosina ROSmA PIZZO
Figaro SESTO ISRUSCANTlNI
Don Basilio PAOLO MONTARSOLO
Ambrogglo DIEGO MONJO
Fiorello ANGEL MOLERO
Berte ISABEL RIVAS
Un oficial JOSE TORRUELLA
EDUARDO GIMENEZ
en la r-epresentecton de hoy de
Coro General
Maestro Director
Director de Escena
Maestro de Coro
FRANCO FERRARISPAOLO MONTARSOLO
RICCARDO BomNO
PABLO GAGO
JAIME TRIBa
ELDE
BARBEROSEVILLA
Oecorados
Maestro Apuntador
ORQUESTA SINFONICA DEL GRAN TEATRO OEL LlCEQ cantaré Integra mente te última aria
del tercer acto. que hace més de un siglo
no se ha interpretado en esta ciudad.
Muebles: Miró. _ Zapatería y peluqueria: nemeret-vendeparas. - Vestuario. atrezzo y armerIa propiedad de leEmpresa.los pl,no, utilluo.a POr lo. m..n,BI .on de .tnllrumentoa Mu.ICIIluMTRO. ANTONIO Call. CASA SORS.
Programa de la temporada 1976-77
i encartament anunciant la interpreï ació
de l'ària final pel tenor Eduard Ciménez.
Alfredo Marioui (Doll Bartolo)i Paolo Montarsolo (DOll Basilio)al Crall Teatre del Liceu,
Temporada 1978-79,
52 I e E x T v L- I T ¡\ x T ¡\ - L- -' ¡\ x y S _ J ¡\ P [; H Ò S I: _\1 P 11 [; J o V E
IL BARBIERE
DI SIVIGLIA
Rosina, Barbara Carter (4 - 6 - S/XII/SI)Karin Olt (lO/XII/SI)
figaro, Vicenç Sardinero (4 - 6/XII/SI)Piero Cappuccilli (S - lO/XII/SI)
Almavjv8: Ernesto Palacio
Basilio: Cesare SiepiBartolo: Enza Dara
Berta: Rosa M.� Ysas
Fiorello: Jesús Castillon
Oficial: Miguel Landino
Director d'orquestra: Gianfranco Masini
Director d'oscena: Fausto Cosentino
Director del cor: Riccardo Bottino
Clavicèmbal: M: Lluïsa Cartada
Decorats: Teatro Communale . GènovaVeltuarl: <Arr'igo» - Milà
ORQUESTRA SIMFONICA I CORDEL GRAN TEATRE DEL LICEU
Programade la temporada 1981-82_
Erizo Dara (Don Bartolo)al Cran Teatre del Liceu.
Temporada -1981-82.
Hosn Maria Ysàs (Berm)al Cran Teatre del Liceu.
Temporada 1981-82.
Ciorgio Tadco (Don Bartolo)i Paolo Moruarsolo (DOli Basilio)al Cran Teatre clcl Liceu.
Temporada 198'1-85.
El segle XX del Barbiere al Liceu comença (1906�1907) amb una
de les grans Rosines ,que imposaren la tradició de virtuosisme lleuger:la granadina Maria Galvany. La temporada 1911-12 va veure una
parella protagonista eminent: la soprano aragonesa Elvira de
Hidalgo (quatre temporades Rosina, que fou la seva creació
màxima) i el baríton italià Riccardo Stracciari (cinc temporadesFigaro al Liceu). A les temporades que seguiren, a més de la granAmelita Calli-Curci, van alternar com a Rosina quatre il·lustres
artistes catalanes: Maria Barrientos, Conchita Supervía (el retorn a
l'original, sense perdre res de la gràcia i la vitalitat del personatge),Graziella Pareto i Mercè Capsir. Amb elles, altres grans noms: Mario
Sammarco, Mariano Stabile, Vincenzo Bettoni, Joan Nadal, Charles
Hacket, els Fígaros immensos de Mattia Battistini i Tita Ruffo, Nico
letti Korman, l'Almaviva modèlic de Tito S chipa, Armand Crabbe,Masini Pierali, Pini Corsi i Viglione Borghese.
La temporada 1920-21 Figaro fou Enrico Molinari, la 1922-23Celestino Sarobe i la 1924-25 un altre gran especialista del perso
natge, el baríton italià Carlo Galeffi, que el representà al Liceu qua-
e E _'i T V r I T ¡\ \ T ¡\ - L· x ¡\ x y s _ JA. PEll ò S E '.1 I' Il E .I o V E I 53
Dalmau González (Conte d'Almaviva)i Leo Nucci (Figaro)al Cran Teatre del Liceu.
Temporada 198'1-85.
Leo Nucei (Figaro)i Eduard Ciménez (Conte d'Almavíva)al Cran Teatre del Liceu.
Temporada 198'1-85_
tre temporades més (la 28-29 amb el retorn a casa seva de Conchita
Supervía, la 29-30 amb Lina Pagliughi, la 34-35 amb Mercè Capsiri la 41-42 amb Toti dal Monte). La tempoprada 1930-31 va veure
l'Almaviva de l'aleshores molt popular estrella elel cinema José
Mojica, després frare franciscà. Toti dal Monte fou Rosina per primera vegada al Liceu la temporada 1930-31. A la temporada 1944-
45, en plena Guerra Mundial, el repartiment fou exclusivament ambexcel· lent cantants espanyols: Carme Gracia, Enrique de la Vara,Pau Vidal, Lluís Corbella i Vicente Riaza.
La temporada 1948-49, un any després d'haver canviat la titulari
tat de l'empresa (de Mestres Calvet a Arquer-Pàmias) destacaren el
Figaro ele Gino Bechi, el Basilio de Tancredi Pasero, la temporada1954-55 altres dos intèrprets dels mateixos personatges (AIdo Prottii Giulio Neri), al cicle 1958-59 la Rosina exquisida de Victoria de los
Angeles amb el Figaro de Rolando Panerai, el 1960-61 la parellajovenívola Gianna D'Angelo i Alfredo Kraus (ella encara cantà les
Variacions de Proch a la lliçó de música), el 1967-68 la Rosina de
Margherita Rinaldi i l'estrena d'una escenografia de Pablo Gago que
®II barbiere di Siviglia
El comte d'Almavlva Dalmau González (20.12.24.16,28i6)WUllam Maneuzzl (3 I 8)
Bartolo. doctor en medicina Eork Sc .... (20. 22. 24. 26 i 28)Enrico fluore (3. 6 i 8)
Rosina. pupilla de Banolo cecine BanoU (lO. 22. 3, 6 ¡ 8)Raquel Pieroni (24, 26 i 28)
figaro. barber Alb"nolUn:ll<1l(20,22.24.16i28)Anthooy Mlcb3ds·Moore (3. 6 i 8)
B�smo. professor de múslc-� Stefano Palatchl (20, 22, 24 i 26)Nlcabl Ghl.:lUrov (28. 3. 6 i 8)
fiorello, servent d·Alm�vi\.. Manuel Garrido
Berta. malordoma de Bartolo Rosa M� Ysb (20. 22, H. 16 i 28)SlIvan:a Banoa! O. 6 i 8)
Iln oficill Joan Tomb
Ambrogio. serven¡ de 8�nolo Jordi 8:anacolocha
Co ocurt Jordi Rebelión
Direc;lor d'orquesu'", P;aolo Olml
Direcció d'escena MIc:h2o:1 H;unpc, re:llil-ada perKal Lurt
Escenogr:¡fia Edo FrlgcrloDisseny vestuar¡ Mauro P2ganO
IHumin:.clÓ naee 'rcejseeee
ïnrecrcr del cor Rom:ll1O G:ll1dolll
suocteectcr del cor Andrf5 M:hperoServei de :I:Ib2terl� Valldeperu-B;lrcelooa
Servei de perruquerla Damnet - B:UCelOrt;lT!':!ducclÓ del sobeertrulat j aume Creus, L'Avc:nç S.Á.·
BarcelOoa
\1loH concefllno J:oume Fr:ll1cesch
Producció Oper dc:r Stadt Kó!n estrenada
l"any 1981 al'Edinburgh festival
ORQUESTRA SIMfÒ1'ICA [ COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
"tateri .. ls d'orquestra G. Ricordl a C. Edltorl·MU:lRevisió d·Albeno Zedd.a
Programa de la temporada 1990-91.
Nicolai (lhiaurov (Don Basilio)i Enric Serra (Don Bartolo)al Cran Teatre del Liceu.
Temporada 1990-91.
Pàgina anterior:
Aruhonv Michaels-Moore (Figaro)i Cecilia Bartoli (Hosina)al Cran Teatre del Liceu.
Temporada 1990-91.
c: E x l' V ,. I T 1\ S T II - L· x II S Y S. J II. P F B Ò S E NI P B E J O V E I 55
fou emprada quatre temporadesmes, el 1969-70 la Rosina
mezzo de Biancamaria Casoni i
el Figaro espectacular de Sher
rill Milnes, el 1973-74 el primer.Almaviva d'Eduard Giménez i el
Bartolo molt personal de Renato
Capecchi (que I'any 1960 havia
fet el Figaro), el 1976-77 una
parella de grans especialistesd'aquesta mena d'obres: Sesto
Bruscantini i Paolo Montarsolo
(aquest repetí el seu gran Don
Basilio la temporada 1978-79).La primera temporada del
Consorci l'obra fou represen
tada amb aquests intèrprets: Barbara Carter/Karin Ott, Ernesto
Palacio, Vicenç Sardinero/Piero Cappuccilli, Cesare Siepi i Enzo
Dara (Dara, que enguany fa el seu inimitable Don Bartolo al Teatre
Victòria, ja l'havia fet al Liceu l'any 1970). La temporada 1984-85,una altra vegada amb Montarsolo al repartiment, Figaro fou Leo
Nucci i con'! a Almaviva alternaren dos grans creadors catalans
d'aquest paper: Dalmau González i Eduard Giménez. Finalment, la
temporada 1990-91, tot assolint la xifra global de dues-centes
trenta-tres representacions, els intèrprets foren Cecilia Bartoli/
Raquel Pierotti, Dalmau González/William Matteuzzi, Alberto
Rinaldi/Anthony Michaels-Moore, Stefano Palatchi/Nicolai Chiau
roy i Enric Serra/Enrico Fissore.
I seguim. La uipera Rosina, el fido Lindara, el factotum della
città, l'imbroglion Don Basilio o el dottor della sua sorte, tornen a
trobar-se amb el seu públic.PAU NADAL
] O S EP P O N S (Director musical)Va néixer a Puig-reig. Estudià a
l'Escolania de Montserrat i, des
prés, a Barcelona. Es diplomà en
piano, composició i direcció d'or
questra amb Josep Soler i Antoni
Ros Marbà. Des de molt jovecomençà l'activitat professional,entre la direcció de cors i petits
grups instrumentals, i també com a
Josep POllS pianista solista o en grups de cam
bra. També exercí la docència.
Fou director de la Coral Càrrnina i des
de Pany 1985 s'ha dedicat d'una
manera fonamental a la direcció
d'orquestra. Fundà, amb altres dos
músics, l'Orquestra de Cambra
Teatre Llime, amb la qual, a partde les temporades a Barcelona, ha
actuat als festivals espanyols de més
prestigi (Granada, Santander, Ca
nàries, Grec de Barcelona, Pam
plona, Peralada, etc.), així com a
les sales de concert més importants.També ha actuat als festivals de
Vicenza i Varese a Itàlia, Metz a
França i Oporto a Portugal.Ha dirigit també l'Orquestra de la
Ràdio Televisió Espanyola, la Sim
fònica de Bilbao, la Philharmonie
de Lorraine i l'Orquestra Nacional
d'Espanya. És director de l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure, de la
Jove Orquestra Simfònica de Cata
lunya i de 1 'Orquesta Ciudad de
Granada.
Ha enregistrat, entre d'altres, la inte-
BiografiesPriDla voce.
CRONOMETRO ROLEX DAY-DATE EN ORO DE 18 QUILATES. ESFERA Y BISEL ENGARZADOS DE BRILLANTES.
O�o Role�. El metal más precioso y el relojm�s pre�lso. A� unísono, en una joya que va
mas alIa del tiempo. Una forma única debrillar. Ellatido más exclusivo.Música para quienes entiendenel idioma de los símbolos.
�ROLEX
ofGeneva
J. QOCA Joyero. Paseo de Gracia, 18. BARCELONA
[3©ultiiqu� Diagonal, 580. BARCELONA
gral de música de cambra de
Manuel de Falla, l'obra orquestralde Mornpou, obres de Gerhard i
I'òpera Pepita [unénez d'Albéniz.
En el camp simfònic ha enregistrat,amb l'OCB, obres d'autors catalans
i amb la Philharmonie de Lorrai
ne obres de Luis de Pablo. Ha estat
distingit, juntament amb l'OCTLI,amb el Premi Nacional de Cata
lunya, el premi Ciutat de Barcelo
na i amb els premis CD de 1991 i
1992. Amb motiu dels Jocs Olím
pics de Barcelona 92' fou nomenat
Director musical executiu de les
Cerimònies Olímpiques.Debutà al Liceu la temporada 1992-93
dirigint un concert de I'OrquestraSimfònica del Gran Teatre del
Liceu. La temporada 1995-96 diri
gí The Lighthouse, La coix humai
ne i The Tum of the Screw.
] O N AT H A N M J L L E R (Directord'escena) Nasqué a Londres i
cursà els estudis de medicina a
Cambridge. Entre 1961 i 1964 pre
sentà i intervingué en l'obra
Beyond the Fringe, a Londres i
Nova York. Participà en The
Merchant of Venice amb Sir Lau
rence Olivier i Joan Plowright al
National Theatre, i també en les
produccions de Les tres germ.anes i
La gavina de Txèkhov, així ¿om
Long Day's journey into Night amb
5811l10CHAFIES
Henrv Little
Tanva McCaliin
Jack Lemmon. Dirigí The Tamingof the Shrew a la Royal Shakes
peare Company, Andromache amb
Janet Suzman, The Tempest amb
Max von Sydow, King Lear i la
comedia The Liar de Corbeille.
El seu debut operístic va ser el 1973
amb Arden Must Die d'Alexander
Coehr. L'any 1978 debutà a l'En
glish National Opera amb una nova
i original producció de Le nozze
di Figaro. Posteriorment dirigíRigoletto, The Mikado, The Turn
of the Screw, Don Giovanni, Die
Zauberflote, Tosca, II barbiere di
Siviglia, Der Rosenkavalier, Car
men i La Traviata.
Les darreres temporades ha dirigit La
fanciulla del West a la Scala de
Milà, Katia Kabanova al Metropolitan de Nova York, Le nozze di
Figaro a la Wiener Staatsoper,Die Zauberflote amb la Filharmò
nica d'Israel, Roberto Devereux
a Monte Carlo, Anna Balena a
Munic i Mitridate al Festival de
Salzburg.
HENRY LITTLE Nasqué a l'Índiai cursà els estudis a la Universitat
de Hull i a la Banff Centre School
of Fine Arts de Canadà. Ha treba
llat als principals teatres d'Anglaterra: Attila i Lafanciulla del West
al Covent Carden i Casi fan tutte i
Ienufa a Clyndebourne.
L'any 1991 entrà a formar part de
l'English National Opera; hi ro
mangué durant cinc temporades i
participà en trenta produccions,entre les quals Khooantxina, Fide
lia, Rigoletto, Tosca i Die Zau
berflote. Ha muntat diverses produccions de l'English National Opera als teatres municipals de Sao
Paulo i Brasil (Xerxes) i a Norue
ga (Rigoletto).Els anys 1993 i 1995 tornà a posar
en escena la producció de Il
barbiere di Sivig1ia de Jonathan
Miller a l'ENO, i també intervin
gué com a consultor artístic en la
gravació d'aquesta òpera, en llen
gua anglesa.
T A N Y A M e e ALL I N (Escenografia i vestuari) Estudià a la Cen
tral School of Art and Design a
Londres. Presentà Dusa, Fish, Stas
and VI al Teatre Hamstead, que
posteriorment es representà al Tea
tre Mayfair i a Paris. Altres pro
duccions per a Hamstead han estat
Abigail's Party de Mike Leigh, The
Elefant Man, Bodies de James
Saunders, The Hard Shoulder i
Sufficient Carbohydrate.Dissenyà l'escenografia de Macbeth,
Oncle Vanya, Betrayal i Mourningbecomes Electra per a la Companyia de Teatre de Melbourne; Bre
ad, They are Dying out, Don Juan
•Central Hispano
Bruce Forci
Enzo Dura
Returns From the War i Who's
Afi·aid of Virginia Woolf per al
National Theatre. Per a l'Oxford
Playhouse A Nightingale Sang,Before the Party- i Women beware
women, i per a la companyia de
teatre de Cambridge School forScandal, The Changelling, Waitingfor Codot, The Homecoming i The
Late Christopher Bean.
Ha intervingut en la nova obra
d'Arthur Miller The Ride Down
Mount Morgart a Wyndhams.¡Hawks and Doves de Louise Pagei I'm no Angel al Teatre Nuffield,
Southampton. El seu treball ope
rístic inclou The Tum of the Screw
iIl barbiere di Sioiglia.L'any 1994 dissenyà l'escenografia
de Hamlet, sota la direcció de
Piggot-Smith. Posteriorment feu
Richard III, dirigida per Brian Cox.
També dissenyà el vestuari de Fool
for love de Shepard, Buried Trea
sure d'Ashton i A perfect Canesh
de McNally.
BRU CE FO RD (Conte d'Almavi
va) Interpreta, bàsicament, els
grans papers de tenor beicantista,sobretot Mozart i Rossini. L'any1990 debutà al Festival Rossini a
Pesaro amb Ricciardo e Zoraide.
Posteriorment, hi ha cantat Otello,Il barbiere di SivigLia i Zelmira.
Ha cantat als principals teatres d'Eu-
Il lOG H ¡\ F I E S 61
ropa papers com ara Uberto (Ladonna del lago sota la batuta de
R. Muti), Paolo Erisso (MaomettoII) i Belmonte (Die Entfuhrungaus dem Serail dirigit per Sawa
llisch a la Scala de Milà). Al Covent
Carden cantà Mitridate, re di Pon
to, Lindoro (de L'italiana in Algel'i) i Mase in Egitto. Interpretà tmll
bé els papers d'Alessandro (Il re
postores a Holanda, Ramiro (LaCenerentolaï a Zuric, Behnonte a
Lausana i Ginebra, Lindoro a
Catània i Florència, Don Ottavio a
les Chorégies d'Orange i Elvino (Lasonnambulai a Catània.
Debutà amb Otello ill barbiere di Sivi-
glia a San Francisco i cantà Don
Pasquale a Chicago. L'any 1993
debutà al Festival de Salzburg amb
Cosifaa tutte. Ha enregistrat nom
broses obres de Meyerbeer, MaYT,Auher, Donizetti i Rossini. Debuta
a la temporada elel Cran Teatre del
Liceu.
E N Z O O A R A (Don Bartolo) Nas
cut a Màntua, ha estudiat cant i
pianoforte amb Bruno Sutti. El
1960 debutà a Fano amb La
Bohème i el 1967 a Reggio Emilia
amb L'elisir d'amare. Aviat inter-
pretà el paper de Bartolo ele Il bar
biere di Sioiglia, sota la direcció de
C. Abbado.
Tornà a la Scala per a la inauguració
62 I B IOC n JI F I E S
Enric Serra
de la temporada 1973-74 amb
L'italiana in Algeri. Posterioment
cantà La Cenerentola, L 'elisir
d'amare, Linda di Chamounix i
Il viaggio a Reims. Ha estat convi
dat a teatres com ara el Metro
politan, el Covent Garden, la
Bayerische Staats opel', al Teatro
Colón, etc.
En el seu repertori destaquen obres
com Il matrimonio segreto, Il
turco in Italia, La pietra dipara
gone, Il mando della luna, L'A/onell'imbarazzo, Don Pasquale, etc.
Al Gran Teatre del Liceu debutà la
temporada 1969-70 interpretantel paper de Don Bartola (Il barblere
di Siviglia). Posteriorment inter
pretà Dulcamara (L'elisir d'ama
re, 1970-71), Don Bartolo (Il bar
biere di Sioiglia, 1981-82) i Pis
tacchio (Il campanello, 1990-91).Al Teatre Grec interpretà el paper
titular de Don Pasquale.
ENRIC S ERRA (DOll Bartolo) Va
néixer a Barcelona, on va estudiar
amb Elsa Scampini, Maria Valls i
Carme Bracons de Colomer. L'any1969 guanyà el Primer Premi del
concurs d'interpretació organitzatper Radio Nacional de España.
Des de l'any 1966 ha participat,ininterrompudament, en totes les
temporades del Gran Teatre del
Liceu, amb personatges com De
Siriex (Fedora, 1993-94), Fabri
zio Vingradito (La gazza ladra,1992-93), Albert (Werther, 1991-
92), Don Bartolo (Il barblere
di Sioiglia, 1990-91), Enrico (Ilcampanello , 1990-91), Lescaut
(Manon Lescaut, 1989-90), Com
te Robinson (Il matrimonio segre
to, 1988-89), Silvio (Pagliacci;
1987-88), Alfio (Cavalleria rusti
cana, 1987-88)., Enrico (Lucia eli
Lamrnermoor. 1986-87), Michon
net (Adriana Lecouureur; 1986-
87), Marcello (La Bohème, 1986-
87), Ubalde (Armide, 1986-87),Creonte/Forbes (Èdip i Iocasta,1986), Masetto (Don Giovanni "
1985-86), Lescaut (Manon, 1985-
86), etc .. , fins a assolir la xifra de
tres-centes dues representacions.Ha actuat, entre d'altres, als Festivals
de Schwetzingen, Montpeller i
Piemonte, Bayerische Staasoper,Deutsche Staatsoper de Berlín, San
Carlo de Nàpols, La Fenice de
Venècia, Carlo Felice de Gènova,
Regio de Torí, Arena de Verona,San Carlos de Lisboa, Òperes de
Frankfurt, Colònia, Bonn, Essen,Zmic, Niça, Madrid, València,Peralada, Santander, etc.
La temporada 1997-98 té previstcantar a Tòkio (L'elisir el'amore) i
al Metropolitan (Il barbiere di
Siviglia).
PRESENTAT PER:
»»«:��I ........ FOMENTO DE
CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS, SA
DIVENDRES, 11 DE JULIOL, 22.30 H.
Auditori Jardins del Castell
Tenor. JAUME ARAGALL - Soprano: HYEJIN KIMBaix: STEFANO PALATCHI
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BALEARSDirector: JAVIER PÉREZ BATISTA
Obres de: ROSSINI, GOUNOD, GIORDANO,LEONCAVALLO, SOROZÁBAL j Cançons napolitanes
,....._"
DISSABTE, 19 DE JULIOL, 22.30 H.
Auditori jardins del Castell
Versió escènica: LA FURA DELS BAUSDirecció escènica: CARLOS PADRISSA I ALEX OLLÉ
Guió i realització d'imatge: MANUEL HUERCA I FRANK ALEUAtrezzo í vestuari: JAUME PLENSA
Coreografia: COMPAÑíA "ERRE QUE ERRE"Narrador: MIGUEL Bast
ORQUESTA DE VALENCIA - CORO DE VALENCIADirector: JAN KOVACEK
,....._"
DIVENDRES, 2S DE JULIOL, 22.30 H.
Auditori jardins del Castell
víotoncel: MSTISLA V ROSTROPÒVITX
JOVEN ORQUESTA NACIONAL DE ESPAÑA (JaNDE)Director: ANDRÁS LIGETI
Obres de: MONTSALVATGE, DVORÁK I BARTÓK
Homenatge al 70 aniuersari de Rostropòvitx
Tenor: ALFREDO KRAUS
ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEUDirector: MIGUEL ÁNGEL GÓMEZ MARTINEZ
Obres de: DONIZETTI, FLOTOW, GOUNOD,MASSENET, SOROZÁBAL I OBRADORS
AMB EL COPATROCI NI DE:
(]]DAUÓI
CasiQos de Cataluqya
�CASTELL
PERALADA
LA VAN( ;UARDIA
UNIA AÈRIA OFICIAL: IBERIA;;'
ROBERTO SACCÀ, OLGA MAKAR INA, STEFANO PALATCHI,LLUls SOLER, MILAGROS POBLADOR, EMILIO SÁNCHEZORQUESTRA DEL FESTIVAL (Orquestra de Cadaqués)
COR LIEDER CÀMERA DE SABADELLDirector d'escena: MARIO GAS
Escenografia i vestuari: GUILLERMO PtREZ VILLALTADirecció musical: GENNADY ROZHDESTVENSKY
�
DIVENDRES, 8 I DIUMENGE 10 D'AGOST, 22.00 H.
Auditori jardins del Castell
SIMON ESTES, HILDEGARD BEHRENS, MATTI SALMINENCOR DEL FESTIVAL DE SAVONLINNA
ORQUESTRA DEL FESTIVAL (Orquestra de Cadaqués)Direcció d'escena: ILKKA BACKMAN
Escenografía i vestuari: JUHANI PIRSKANEN�
Director musical: VELLO PAHNProducció Festival de Saooníínna
,....._"
DISSABTE, 9 D'AGOST, 22.30 H.
Auditori jardins del Castell
ISABEL MONAR, MAITE ARRUABARRENA,FRANCESC GARRIGOSA, ESA RUUTTUNEN
Clarinet: JOAN ENRIC LLUNACOR D'EL FESTIVAL DE SAVONLINNA
ORQUESTRA DEL FESTIVAL (Orquestra de Cadaqués)Director musical: SIR NEVILLE MARRINER
Obres de: WEBER, BEETHOVEN
,....._"
DIMARTS, 12 D'AGOST, 21.00 H.
Església del Carme
Baix-baríton: SIMON ESTES - Soprano: ANNE-MARIE SCHUBERTPiano: VERÓNICA SCULL Y
Lieder de FRANZ SCHUBERT i Espírítuaís negres
Espectacle de CARLES SANTOS sobre música de BACH
OLVIDO LANZA, CARLES SANTOS, ANT(!)NI COMASActors: JAMES THIERRÈE, ANNA CRIADO, LAURA JUSTICIA
COR LIEDER CÀMERA
Guió, direcció i escenografía: CARLES SANTOS
Coproducció Companyia Carles Santos i Festival Castell de Peralada
AMB EL SUPORT DE:
MINISTERIO DE CULTURA
INAEM
Venda d'entrades les 24 hores
i també en el telèfon 902 33 22 11
DIVENDRES, 15 D'AGOST I DIUMENGE,17 D'AGOST, 22.30 H.
Auditori jardins del Castell
BALLET DEL TEATRE NACIONAL DE PRAGA
ORQUESTRA SINFOi":lIETTA ESLOVACA
Coreografia: MARIUS PETIPA - Escenografia: jlRI BLAZEKDirector d'escena: KVETOSLAV BUBENIK
Direcció: SERGEI POLUETKOV (Director resident del Teatre Bolshoi)
,....._"
DISSABTE, 16 D'AGOST, 21.00 H.
Església del Carme
Mezzo�soprano: TERESA BERGANZAPiano: J OSÉ ANTONIO ÁLVAREZ PAREJO
Obres de: ROSSINI, SCHUBERT, BRAHMS, RODRIGO
,....._"
Piano: ALicIA DE LARROCHATOKYO STRING QUARTET: MIKHAIL KOPELMAN,
KIKUEI IKEDA, KAZUHIDE ISOMURA I SADAO HARADA
Obres de: BEETHOVEN, TAKEMITSU I BRAHMS
Amb la participació extraordinàría de JOAN MANUEL SERRAT
ORQUESTA S,NFÓN,CA DE GALICIADirector: VICTOR PABLO PÉR�Z
Música de: GURIDI, SOROZÁBAL, SERRAT, MANCINI,LENNON I MCCARTNEY, JUAN Y JÚNIOR
,....._"
DIMECRES, 20 D'AGOST, 22.30 H.
Auditori jardins del Castell
Soprano: GWENDOLYN BRADLEY - Baríton: KEVIN MCMILLANORFEÓN DONOSTIARRA I ORFEÓ CATALÀ
ORQUESTA S,NFÓN,CA DE GALICIADirector: VICTOR PABLO PÉREZ
,....._"
INFORMACIÓ I VENDA A PARTIR DE L'1 DE JULIOL-
972 - 53 82 92CASTELL DE PERALADA
Ajuntament de Peralada
orcradiante
Carmen Oprisanu
Vladimir Chernov
'Carolina HerreraNew York
e A R M E N OP R I S A N U (Rosina)Nasqué a Brasov (Romania) i es111-
dià a I'Acadèmia de música C.
Dima a Cluj-Napoca. El 1986
esdevé solista a l'Òpera ClujNapoca i canta amb la Filharmò
nica C. Enescu i l'Orquestra de
Ràdio Bucarest.
L'any 1992 va ser guardonada amb el
Tercer Premi del públic al concurs
de Belvedere, a Viena. Al teatre
estatal de Bucarest cantà Carmen
1l10CIlAFIES 1651981 ha estat solista al Teatre
Kírov. El mateix any rebé el SegonPremi del concurs Clinka de Rús
sia i, posteriorment, fou guardonatamb la medalla de bronze al con-
curs Txaikovski a Moscou. L'any1984 guanyà el Primer Premi del
concurs vocal de Miriam Helin a
Hèlsinki, a més del premi especialTito Cobbi en el mateix concurs.
Començà la carrera internacional la
temporada 1989-90 a Los Angelesill barbiere di Siviglia. Al Teatre amb Don Carlo, a Seattle Guerra
Municipal de Lucerna interpretà, i Pau, a Escòcia La forza del des-
del 1993 al 1996, els papers de Isa-tino i a Roma Luisa Miller.
bella (L'italiana in Algeri), Com- La temporada 1990-91 debutà al
positor (Ariadne aufNaxoss, Han- Covent Carden amb el paper de
sel (Hansel und Gretel), Adalgisa Figaro de 1L barbiere di Sioiglia,(Norma), Ramiro (Lafinta giardi- i al Metropolitan cantà Luisa
niera), Suzuki (Madama Butte/fly)i Hermia (A Midsummer Night'sDream). Ha cantat Sigismondo,L'italiana in Algeri a Berlín, Il bar
biere di Sioiglia a Zuric i al con
curs Plácido Domingo, on obtin
gué el Tercer Premi.
També formen part del seu repertorila Rapsòdia per a contralt de
Brahms, Requiem de Dvorak, Kin
dertotenlieder de Mahler, el Re
quiem de Mozart i el Stabat Mater
de Pergolesi, entre d'altres.
V LAD I M I R e HER N o v (Figaro)Estudià al Conservatori de Moscou
i a l'Accademia della Scala. Des de
Miller. La mateixa temporada,participà en la celebració del 25
aniversari del Metropolitan. Ha
interpretat els personatges de Ezio
(Attila a San Francisco), Cermont
(La Traviata) i Rodrigo (Don Car
lo), ambdues a Nova York. Cantà
Pikooaia Dama, sota la batuta de
Seiji Ozawa.
La temporada 1992-93 cantà Il
barbiere di Sioiglia a Seattle,
Laforza del destino a San Fran
cisco, Il Trovatore a Nova York
i Falstaff a Viena. Debutà a Chi
cago amb Un ballo in maschera.
L'any 1994 debutà a l'Opéra de la
Bastille en tilla nova producció de
Simon Boccanegra. Cantà Il
66[ BIOGRAFIES
Stefano Palatchi
Paata Burchuladze
Trovatore i II barbiere di Siviglia Des de 1988 canta també a altres tea-
a Viena, I due Foscari al Covent tres espanyols (Madrid, Sevilla,Garden, etc. La temporada 1995- València, Peralada, Mallorca, Las
96 interpretà Stiffelio a Los Ange- Palmas, Tenerife, Oviedo, etc.) i a
les, Giovanna d'Arco, Laforza del l'estranger (París, Tolosa, Buenos
destino, etc, a més de recitals a Aires, Metropolitan de Nova York,Brussel-les, Kansas City i Viena. Washington, Marsella).
.
Debuta a la temporada del Gran
Teatre del Liceu.
S T E F A N O PAL A T CHI (Don Ba
silio) Nasqué a Barcelona, on féu
els estudis de cant amb Maia
Mayska i els completà amb Jaume
Francisco Puig, Gino Bechi i Etto
re Carnpogalliani. Debutà al Gran
Teatre del Liceu la temporada1985-86 i des d'aleshores ha inter-
vingut en més d'un centenar de
representacions. Ha destacat en
personatges corn els de Rei Ferran
(Cristóbal Colón de Balada), Cres
pel (Les contes d'Hoffmann), Po
destà (Una cosa rara), Don Basi
lio (II barbiere di Siviglia), Colline
(La Bohème), Talbot (Maria Stuar
da), Rochefort (Anna Balena) i
Ferrando (II Trovatore). El març
de 1994 va cantar Timur (Turandot) al Palau Sant Jordi i la tem
porada 1994-95 interpretà Sparafucile (Rigoletto) al Teatre Victò
ria. La temporada 1996-97 ha
interpretat els papers de Banquo(Macbeth) i Conte Rodolfo (Lasonnambula) al Palau de la Música.
P A A TAB URC H U LAD Z E (DonBasilio) Va néixer a Tbilisi, a la
República de Geòrgia, l'any 1955.
La seva mare era professora de
cant i ell començà a cantar de molt
petit. Estudià al Conservatori de
Tbilisi i el primer paper operísticque interpretà, al taller d'òpera del
Conservatori, fou Mefistofeles de
Faust, als vint-i-dos anys. Va cri
dar l'atenció, fins al punt que el
1978 fou un dels quatre o cinc can
tants de la C.E.!. que tots els anys
són triats per poder estudiar a
l'escola de cant de la Scala de
Milà. Giulietta Simionato va ser
una de les seves professores. Quantornà a Geòrgia fou contractat
corn a membre permanent de
l'Òpera de Tbilisi, on cantà el
paper de Gremin (Ievgeni Oneguin)i el protagonista de Bods Godunov.
L'any 1981 guanyà el Segon Pre
mi (el Primer no fou concedit) al
Concurs Veus Verdianes de Busse
to, i el 1982 rebé el Primer Premi
del Concurs Txaikovski de Moscou,la qual cosa li va permetre d'actuar
Francisco Vas
per primera vegada al Bolshoi amb
Leporello (Don Giovanni) i Boris
Godunov, paper en què ha desta
cat especialment al Metropolitan,al Covent Garden i a la Staatsoperde Munic.
El 1984 debutà al Covent Garden amb
Aida, dirigit per Zubin Mehta.
L'any següent debutà a la Scala de
Milà amb el mateix paper de
Ramfis (Aida), i inaugurà la
temporada 1985-86 amb Zaccaria
de Nabucco, dirigit per Riccardo
Muti (després hi ha tornat amb
I Lombardi i Simon Boccanegra).Al Covent Garden també ha in
terpretat Il barbiere di Siviglia,Boris Godunov, El princep Igor i
L'àngel defoc. També ha cantat a
Nova York, Lisboa, París, Gènova,Munic, Madrid, l'Arena de Vero
na, Festival de Salzburg i Festival
de Peralada (concert eI1990). Va
debutar al Liceu la temporada1992-93 amb un concert dedicat a
àries i escenes de Verdi. El març
de 1994 va intervenir a la Gala a
benefici del Liceu que se celebrà al
Palau Sant Jordi, i el mes de junycantà el paper de Zaccaria de
Nabucco al Teatre Grec, en versió
de concert, amb l'Orquestra i
Cor del Liceu. La temporada 1994-
95 cantà Don Pizarro (Fidelia), en
versió de concert, al Palau de la
Música. També cantà Padre
Guardiano (La forza del destino)
Il lOG R II F I E S [ 67
al Teatre Victòria, la temporada1995-96.
FRANCISCO VAS (Fiorello) Estu
dià violí i cant a Barcelona. En la
seva vessant d'instrumentista es
perfeccionà amb la concertista
Eva Graubin. Els estudis de cant,
els inicià amb J. Proubasta, i rea
litzà cursos amb especialistes corn
ara Hilliard Ensemble, Paul Schi
lawsky, AIdo Baldin, Magda Oli
vero i Dalton Baldwin. Actualment
estudia amb Ma. Dolors Aldea i
Margarita Lilowa.
L'any 1989 obtingué el Primer Premi
d'interpretació en el Concurs Na
cional de la ONCE. Corn a solista
d'oratori ha interpretat: David
Penitent de Mozart, Missa en Si
menar, Oratori de Nadal i Magnificat de Bach, Te Deum de Char
pentier, Requiem de C. Saint-Saens,
Crucifixion de John Stainer.
Ha cantat en diferents teatres de
Catalunya Don Giovanni i Cosi
fan tutte de Mozart, El giravolt de
maig de Toldrà, L 'ocasione fa il
ladro de Rossini, etc. Ha participat en el muntatge de II barbiere
di Sioiglia que realitzà El Tricicle
a Barcelona i en l'estrena mundial
de Babel 46 de X. Montsalvatge a
Peralada l'any 1994. Ha pres parten el muntatge de Atlàntida de
Falla que dirigí la Fura dels Baus al
68 I Jl IOC H fi F I r; S
l txa ro Mentxaka
Antoni Lluch
Festival de Granada, i en el de
Pepita Iiménez d'Albéniz en els
Festivals de Peralada i Montpeller.Debutà a Anglaterra l'any 1994 inter
pretant el Conte d'Almaviva de Il
barbiere di Siviglia a Glyndebourne. A França féu el debut amb Rita,i posteriorment interpretà el rol de
Ferrando en Cosifari tutte, amb
l'Òpera de Chambre de France.
ITXARO MENTXAKA (Berta)Nasqué a Lekeitio (Biscaia) i aviat
formà part del cor Itxas-Soinua. El
1983 es traslladà al Conservatori
de Bordeus, on estudià amb Moni
que Florence. Rebé alguns guar
dons importants i col·laborà amb
l'Orquestra d'Euskadi, la Simfò
nica de Bilbao, la Municipal de
València, l'Orquestra de Bordeus,la Scottish Chamber Orchestra i els
Virtuosos de Moscou. Amb aquests
darrers interpretà la Missa de la
Coronaciá de Mozart a la Sala Ple
yel de París. Darrerament ha can
tat òperes i concerts a Bilbao,València i Madrid. Debutà al Gran
Teatre del Liceu la temporada1989-90 amb Beatriz Enriques(Cristóbal Colón), Dorabella (Casifan tutte) i Nicklausse (Les contes
d'Ho.ffinann). La temporada 1992-
93 interpretà Smeton (Anna Bale
na) i novament Dorabella (Cosifantutte). La temporada 1996-97
intervingué, corn a solista, en un
concert dedicat a Falla.
ANTONI LLUCH (Un oficial) Nasquéa Esparraguera. Estudià a Barce
lona amb Lluís Molins, Anna
Militch i Carme Bracons. Debutà
amb "Marina. Ha actuat als teatres
més importants del país amb diver
ses companyies de sarsuela.
En el Gran Price, i patrocinat per
l'Excm. Ajuntament de Barcelona,
protagonitzà l'estrena de l'òperaNausica.
Debutà al Gran Teatre del Liceu la
temporada 1975-76 amb l'estrena
de Rondalla d'esparvers i des d'a
leshores actua regularment amb
títols corn: Poliuto, Mefistofele,I due Foscari, Benvenuto Cellini,Elektra, Wozzeck, Attila, Salome,Die Frau ohne Schatten, Borls
Oodunoo, Khooanxina, Parsifal,entre d'altres, activitat que com
pagina amb diversas actuacions
en diferents teatres d'òpera i sales
de concert.
La temporada 1995-96 cantà a La
forza del destino al Teatre Victò
ria. La present temporada també
ha intervingut en La sonnambula i
Pagliacci.
70 I Jl IOC H A F I E S
Orquestra Sunfònica i COI'
del Crall Teal re del Liceu
COR DEL TEATRE DEL LICEU
El Cor és una peça fonamental
dels espectacles del Gran Teatre del
Liceu i, des de la primera temporada del Consorci, ha experimentat una renovació constant. En
iniciar la temporada 1982-83,Romano Gandolfi es féu càrrec de
la direcció juntament amb Vitto-
.
rio Sicuri. La temporada 1990-91,Andrés Máspero fou nomenat
subdirector del Cor, que ara diri
geix com a titular.
D'entre les seves actuacions cal asse-
O R Q U E S T It A S I JVI F Ò N ] CAD E L que li donés un nou protagonisme.e R A N T E A T It E DEL LI C E u Diferents directors invitats han treba-
El seu primer director titular fou llat en el decurs d'aquests anys amb
nyalar el Requiem de Verdi (Teatro Real de Madrid) i la primeraversió escenificada a Espanya de
l'òpera Moses und Aran deMarià Obiols i en la seva llarga tra
jectòria I'Orquestra ha estat dirigida per Otto Klemperer, Bruno Wal
ter i altres. Des de la creació del
Consorci del Gran Teatre del Liceu,la normalització de l'Orquestra i el
millorament de la seva categoriasimfònica ha estat propòsit principal en els plans de la nova etapa del
Teatre, que es va cloure amb
l'incendi que el gener de 1994 va
destruir l'escenari i la sala. Els
directors titulars de la formació han
estat Eugenio M. Marco i més enda
vant Uwe Mund, que es va imposarcom a objectiu dotar l'Orquestrad'un repertori simfònic (Mozart,Brahms, Mahler, Bruckner, Txai
kovski, Mussorgski, Montsalvatge)
l'Orquestra Simfònica del Gran
Teatre del Liceu, entre els quals cal
citar els mestres Albrecht, Bonynge,Decker, Gatto, Gandolfi, Halffter,Hollreiser, Kulka, Nelson, Perick,Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert,
Schneider, Varviso, Maag, Neu
mann, Muti, Halffter, Robertson,Ros Marbà, Pons i Gardelli.
L'Orquestra ha actuat al Teatro Real
i al Palacio Real de Madrid, les
Arenes de Nimes, l'Òpera de Lud
wigshafen.) el Théátre des ChampsElysées de París, el Palau de la
Música Catalana i el Teatre Grec de
Barcelona, el Festival dOrange,l'Odeon Heroclion Atticus d'Atenes
i el Festival de Peralada, entre
d'altres indrets.
B IOC R A F I E S I 71
Schonberg (Gran Teatre del
Liceu), a més del Requiem de
Mozart, la Missa Solemnis de
Beethoven i la Missa de la Coro
nació de Mozart.
El Cor del Gran Teatre del Liceu ha
actuat a les Arenes de Nimes, en
ocasió de l'estrena a França de
l'òpera de Verdi II Corsaro. Tam
bé ha interpretat Lucia di Lam
mermo or a Ludwigshafen i
Lucrezia Borgia a París. Ha can
tat sota la direcció dels mestres
Albrecht, Decker, Gatto, Holl
r eiser , Kulka, Mun d, Nelson,Perick, Rennert, Rudel, Stein
berg, Weikert, Varviso, Maag i
Neumann, entre d'altres.
ORQUESTRASIMFÒNICA DEL GRAN
TEATRE DEL LICEU
Concertinos
Josep M. ALPISTE
Violins primersMaria Anca ANDREI*
Tobias GOSSMANN*
Margaret BONHAM
Miloslav CAPKA
Andrea CERUTI
Birgit EULER
Piotr JECZMYKDorina MARGINEANTU
Edith MARETZKI
Emilian TOADER
Vessela TOMOV
Guerassim VORONKOV
Violins segonsAnnick PUIG*
Anton ZUPANCIC*Antònia TERRÉSRosa BIOTA
Mercè BROTONS
Elena CEAUCESCU
Rodica Monica HARDA
Marcel NOLL
Jordi PAPS
Sebastian POPESCU
Frederic SBERT
Julius VARADI
Jordi VILARGUNTÉ
Violes
Birgit Renate SCHMIDT*
Marie VANIER*
Florian MUNTEANU
Bettina BRANDKAMP
Mihail FLORESCU
Nicolae GIURGEA
Lluïsa JAIME
Timothy E. McKEITHEN
Victor PETRE
Franck TOLLINI
Violoncels
Pere BUSQUETS*Peter THIEMANN*
Adam GLUBINSKI
Esther Clara BRAUN
Alexandre BÁSCONESCarme COMECHE
Rafael SALA
Juan Manuel STACEY
Georghe TATU
M. Eulàlia VALERO
Matthias WEINMANN
Contrabaixos
Tomàs ALMIRALL*
Josep QUERJaume ALBORS
Francesc LOZANO
Joan MAULEÓNLluís RUSIÑOLRafael de la VEGA
Flautes
Albert MORA *
Joan Josep RENART*
Agustí BRUGADA
Manuel FLORENCIANO
Oboès
Francesc CASTELLÓ*Emili PASCUAL*
Richard VAUGHAN*
(Com anglès)Enric PELLICER
Raúl PÉREZ
Clarinets
Philip R. CUNNINGHAM*
Josep MERCADAL*
Miquel BARONA *
(Clarinet baix)
FagotsJust MOROS*
Eugenia SEQUEIHA *
Francesc BENÍTEZ"·(Contrafagot)
TrompesVicenç AGUILAR*
Frantisek SUPIN*
Carles CHORDÀEnric Xavier MARTÍNEZFrancisco RODRÍGUEZ
Ignacio ZAMORA
TrompetesFrancesc COLOMINA *
Àngel VIDAL
Francisco VILLAESCUSA
Trombons
Josep Antoni OLTRA*
Francesc SÀNCHEZ*Detlef HILLBlUCHT*
{Contrabaix}Luis BELLVER
David MORALES
TuJ)a
José Miguel BERNABEU*
ArpesLina SERRACARABASSA *
Margarita ARNAL"·
Percussió
Artur SALA *
(Timbals)Jordi MESTRES*
Julio BURGOS
(*) Solis tes
Sopranos primeresM. Isabel ARQUÉIsabel BARBA
M. Lluïsa CARDONA
Núria DELGADO
M. Isabel FUENTEALBA
M. Rosa LÓPEZMirta Maria LORA
Encarnació MARTÍNEZAnna OLIVA
Àngels PRATS
Marta RIBAS
M. Teresa RIBERA
Tenors primersAntoni BERNAL
Josep M. BOSCH
José Luís CASANOVA
Jordi FIGUERAS
Ubaldo GARCÍAFrancesc GARCÍAPrudenci GUTIÉRREZSixto LERÍNJosé Antonio MEDINA
Perfecte MONROIG
Vicenç RÍOSCarlosTRULLÉN
Tenors segonsFerran ALTIMIS
Julio Alberto
BERDASAGAR
Hans W. BYSTRON
Josep M. FONTANALS
Eduard MORÉXavier PLANÀSCarles PRAT
Emili HOSÉS
Barítons
Pere COLL
HamonGRAU
Josep MIHÓ
Àngel MOLEHO
Joan Josep HAMOS
Jaume RIBAS
Lluís SÁNCHEZJoan SUBIHOS
73
Baixos
Santiago BLAS
Ignasi CAMPÀMiguel Ángel CUHHÁSJosé Felipe EGURROLA
Ignasi GOMAH
Francesc QUILESCarles RIVAS
Juan Bautista HOCHEH
Mestres assistents musicals
Javier PÉHEZ-BATISTAJaume THIBÓOsias WILENSKI
CORDEL GRAN
TEATRE
DEL LICEU
Sopranos segones
Amparo CATALÁNNúria COHS
M. Dolors LLONCH
Glòria LÓPEZRita WING
Mezzo-sopranosMontserrat BENET
Teresa CASADELLÀJoana COLL
Hosa CRISTO
Josepa MAHTÍNEZIsabel MAS
Marta MOHERA
M. Isabel HODRÍGUEZM. Rosa SOLER
Contralts
M. Josep ESCORSA
Lucila GULÍNHortènsia LAHHABEITI
Clotilde MIHÓ
Margarida POCOVI
Anna M. VELANDO
Carme YANGÜELA
Enregistraments S'inclou una selecció de les versions
íntegres. Els personatges principalssón esmentats en l'ordre següent:Rosina (R), Conte d"Ahnaviva (A),Figaro (F), Don Basilio (Bs) i Don
Bartolo (Br). A continuació l'or
questra, el director musical, el
director d'escena (si s'escau), el
segell discogràfic i l'any de l'enre
gistrament.
Maria Resemba (R), Fernando de
Lucia (A), Francesco Novelli (F),Stefano Valentino (Bs), GiorgioSchottler (Br). Dir.: Salvatore Sas
sano. Standing Room (CD)
Mercè Capsir (R)., Dino Borgioli (A),Riccardo Stracciari (F), Vincenzo
Bettoni (Bs), Salvatore Baccaloni
(Br). Scala de Milà. Dir.: Lorenzo
Molajoli. Emi, 1929 (CD)
Giulietta Simionato (R), Luigi Infan
tino (A), Giuseppe Taddei (F),Antonio Cassinelli (Bs), Carlo
Badioli (Br). RAl de Milà. Dir.: Fer
nando Previtali. Hispavox, 1950.
Lily Pons (R), Giuseppe Di Stefano
(A), Giuseppe Valdengo (F), Jero
me Hines (Bs), Salvatore Baccalo
ni (Br). Metropolitan de Nova York.
Dir.: Alberto Erede. Cerra, 1950.
Victoria de los Angeles (R), Nicola
Monti (A), Gino Bechi (F), Nicola
Rossi-Lemeni (Bs), Melchiore Lui
se (Br). Simfònica i cor de Milà.
Dir.: Tullio Serafin. Emi, 1952.
Liliane Berton (R), Jean Girandeau
(A), Michel Dens (F), Xavier
Deprez (Bs), Lucien Lovano (Br).Théàtre National de l'Opéra-Comique. Dir.: Jules Gressier. Emi, 1954
(CD) (cantat en francès).Bídu Sayao (R), Nino Martini (A), John
Brownlee (F)., Enzo Pinza (Bs), Sal- Giulietta Simionato (R), Alvino Mis-
vatore Baccaloni (Br). Orquestra i ciano (A), Ettore Bastianini (F),cor de Cleveland. Dir.: Leger. Pho- Cesare Siepi (Bs), Fernando Core-
nographe, 1943 (CD) na (Br). Maggio Musicale Fioren
tino. Dir.: Alberto Erede. Decca,Giulietta Simionato (R), Giuseppe di 1956.
Stefano (A), Enzo Mascherini (F),Cesare Siepi (Bs), Gerhard Pech- Maria Callas (R), Luigi Alva (A), Tito
ner (Br). Palacio de las Bellas Artes Gobbi (F), Nicola Rossini-Lemenide Mexico. Dir.: Renato Cellini. (Bs), Melchiore Luise (Br). Teatro
Giuseppe di Stefano Records, 1949 alla Scala de Milà. Dir.: C31-l0 Maria
(CD) Giulini. Cerra, 1956.
E '" 1\ E e I s T 1\ ti M E N T S I 75
Maria Callas (R), Luigi Alva (A), Tito Teresa Berganza (R), Ugo Benelli (A),Gobbi (F), Nicola Zaccaria (Bs )., Manuel Ausensi (F), Nicolai Ghiau-
Fritz Ollendorff (Br). Philharmo- rov (Bs), Fernando Corena (Br).nia i Cor. Dir.: Alceo Galliera. Emi, Teatro Rossini de Nàpols. Dir.: Sil-
1957 (CD). vio Varviso. Decca, 1964 (CD)
Renata Scotto (R), Alfredo Kraus (A),Aldo Protti (F), Enrico Compi (Bs),Carlo Badioli (Br). Teatro San Car
lo de Nàpols. DiT.: Vincenzo Bellez
za. Bongiovanni, 1958 (CD)
Ruth Margret Pütz (R), Peter Schreier
(A), Hermann Prey (F), Franz
Crass (Bs), Fritz Ollendorff
(Br). Staatskapelle de Berlín. Dir.:
Ottmar Suitner. Emi, 1965.
Roberta Peters (R), Cesare Valletti (A), Reri Crist (R), Fritz Wunderlich (A),Robert Merrill (F), Giorgio Tozzi Eberhard Wachter (F), Oskar Czer-
(Bs), Fernando Corena (Br). Metro- wenka (Bs), Erich Kunz (Br).politan de Nova York. Dir.: Erich Staatsoper de Viena. Dir.: Karl
Leinsdorf. Rca, 1959 (CD) Bohm. Myto, 1966 (CD) (cantat en
alemany).Gianna d'Angelo (R), Nicola Monti
(A), Renato Capecchi (F), Carlo Maria Casula (R)., Luigi Alva (A),Cava (Bs), Giorgio Tadeo (Br). Marco Stecchi (F), Paolo Was-
Orquestra i cor de la Ràdio de hington (Bs), Alfredo Mariotti (Br).Baviera. Dir.: Bruno Bartoletti. Teatro Verdi de Trieste. Dir.: Artu-
Deutsche Crammophon, 1960. ro Basile. Deutsche Crammophon,1968.
Victoria de los Angeles (R), Luigi Alva
(A)., Sesto Bruscantini (F), Carlo
Cava (Bs), Ïan Wallace (Br). RoyalPhilharmonic i cor. Dir.: Vittorio
Gui. Emi, 1962.
Victoria de los Angeles (R), Luigi Alva
(A), Sesto Bruscantini (F), Miros
lev Changalovich (Bs), Fernando
Corena (Br). Teatro Colón de Bue
nos Aires. Dir.: C31-l0 Felice Cilla
rio. Ornamentí, 1962 (CD)
Bianca Maria Casoni (R), Alfredo
Kraus (A), Piero Cappuccilli (F),Paolo Washington (Bs), Paolo
Campi (Br). Teatro San Carlo de
Nàpols. Gop, 1968 (CD)
Teresa Berganza (R), Renzo Casella
to (A)., Sesto Bruscantini (F), Gior
gio Tozzi (Bs), Carlo Badioli (Br).Teatro Colón ele Buenos Aires. Bon-
giovanni, 1969 (CD)
Christiane Eda-Pierre (R), Luigi Alva
(A), Marco Stecchi (F), Alessandro
Maddalena (Bs), Andrew Foldi
(Br). Òpera de Monte Carlo. Dir.:
Gianfranco Rivoli. Festival, 1970. Marilyn Horne (R), Paolo Barhacini
(A), Leo Nucci (F), Samuel RameyMargherita Guglielmi (R), Antonio (Bs), Enzo Dara (Br). Teatro alla
Cucuccio (A), Piero Cappuccilli Scala de Milà. Dir.: Riccardo
(F), Silvano Pagliuca (Bs), Ciu- Chailly. CBS, 1983 (CD)seppe Valdengo (Br). Orquestra de
Cambra de Praga. Cor Filharrnò- Agnes Baltsa (R), Francisco Araiza (A),
76 I E.'< H I:: C I S T II ¡\ �I E " T S
nie Txec.Dir.: Giacomo Zani.
harmònica de Romania i cor. Dir.: Ramey (Bs), Alessandro Corbelli
(Br). Orquestre de cambre de Lau
sanne. Choeur du Gran Théátre de
Geneve. Dir.: Jesús López Cobos.
Alberto Zedda. Frequenz, 1982
(CD)
E x HEC I S T H ¡\ M E :\ T S I 77
Hermann Prey (F), Paolo Montar
solo (Bs), Enzo Dara (Br). Teatro
alla Scala de Milà. Dir. musical:
Claudio Abbado. Dir. d'escena:
Teldec, 1992 (CD). Jean-Pierre Ponnelle. Deutsche
Crammophon, 1972 (CDV).Sonia Ganassi (R), Ramon Vargas (A),
Roberto Servile (F), Franco de Gran- Kathleen Battle (R), Rockwell Blake
dis (Bs), Angelo Romero (Br). Fai- (A), Leo Nucci (F), Ferruccio Fm-
Ioni Chamber. Hungarian Radio. lanetto (Bs), Enzo Dara (Br).Dír.. Will Humburg. Naxos (CD) Metropolitan Opera House. Dir.
Musical: RalfWeikert. Dir. d'esce-
Kathleen Battle (R), Frank Lopardo na: John Cox. Deutsche Gram-
(A), Plácido Domingo (F), Rugge- mophon, 1989 (CDV).ro Raimondi (Bs), Lucio Gallo (Br).Chamber Orchestra of Europe. Cor Cecilia Bartoli (R), David Kuebler (A),Teatro La Fenice. Dir.: Claudio Gino Quilico (F), Robert LloydAbbado. Deutsche Crammophon, (Bs), Carlos Feller (Br). Radio de
1992 (CD) Stuttgart. Cor de l'Opera de Colò
nia. Dir. musical: Gabriele Ferro.
Thomas Allen (FL Robert LloydSupraphon, 1970. (Bs), Domenico Trimarchi (Br). St.
Martin in the Fields. Ambrosian
Teresa Berganza (R), Luigi Alva (A), Chorus. Dir.: Neville Marriner, Phi-
Hermann Prey (F), Paolo Mon- lips, 1983 (CD)tarsolo (BS), Enzo Dara (Br).Simfònica de Londres. Ambrosian Luciana Serra (R), Rockwell Blake (A),Chorus. Dir.: Claudio Abbado. Bruno Pola (F), Paolo Montarse-
Deutsche Crammophon, 1972 (CD) lo (Bs), Enzo Dara (Br). Regiode Torí. Dir.: Bruno Campanella.
Beverly Sills (R), Nicolai Gedda (A), Nuova Era.) 1988 (CD).Sherrill Milnes (F), Ruggero Rai-
mondi (Bs), Renato Capecchi (Br).Simfònica de Londres John Alldis
Chorus. Dir.: James Levine. Emi,1974 (CD)
Mady Mesplé (R), Charles Burles (A),Matteo Manuguerra (F), JacquesMars (Bs), Jean Christophe Benoit
(Br). Opera de París. Dir.: Jean
Pierre Marty. Emi, 1974.
Martine Dupuy (R), Dano Raffanti (A),Nelson Portella (F), Simone Alai
mo (Bs), Luigi de Corato (Br). Fil-
Della Jones (R), Bruce Ford (A), Alan Dir.d'escena: Michael Hampe.Opie (F), Peter Rose (Bs), Andrew RCA.
Shore (Br). English National Ope-ra. Dir.: Gabriele Bellini. Chandos Francesca Franci (R), William Mat-
(CD) (cantat en anglès) teuzzi (A).) Leo Nucci (F), Romuald
Tesarowicz (Bs), Alfredo Mariotti
(Br). Sinfonia Varsovia. Dir. musi-
Cecilia Bartoli (R), William Matteuzzi
(A), Leo Nucci (F), Paata Burchu-
ladze CBs), Enrico Fissore (Br). Tea
tro Comunale de Bolonya. Dir.: Giu
seppe Patané. Decca, 1989 (CD) Versions en vídeo
Susanne Mentzer (R), Jerry Hadley(A), Thomas Hampson (F), Samuel
Ramey (Bs), Bruno Pratico (Br).Orquestra de Toscana. Dir.: Cian
luigi Gehnetti. Enü, 1992 (CD)
Nelly Corradi (R), Ferruccio Tagliavini (A), Tito Gobbi (F), Italo Tajo(Bs), Vito de Tarranto (Br). Operade Roma. Dir. musical: GiuseppeMorelli. Dir. d'escena: Mario Cos
ta. Excelsior, 1947.
Jennifer Larmore (R), Raul Gimenez
(A), Halcan Hagegard (F), Samuel Teresa Berganza (R), Luigi Alva (A),
cal: Gabriele Ferro. Dir. d'escena:
Frank de Quell. Polyphon.
Jennifer Larmore (R), Richard Croft
(A), David Malis (F), Simone Alai
mo (Bs), Renato Capecchi (Br).The Netherlands Chamber Orches
tra. Dir. musical: Alberto Zedda.
Dir'. d'escena: Dario Fo. R.M. Arts,1992.
78 I E 'I REG I S T R A M E N T S
Comentari discogràfic
La discografia de If barbiere di Sioigliade Rossini permet, als amants de
l'obra mestra del compositor de
Pesaro, gaudir d'uns documents
fonogràfics d'una magnitud extra
ordinària. Des dels enregistramentshistòrics com el que va realitzar
se l'any 1929 sota la direcció musi
cal de Molajoli davant d'un repar
timent vocal encapçalat per les
veus de Stracciari, Capsir o Bor
gioli, han aparegut veritables
interpretacions magistrals del títol
rossinià. L'inigualable versió del
1957 (Emi) -amb una sublim
Maria Callas, al costat d'Alva,Gobbi, Zaccaria i direcció de
Galliera- s'erigeix en el punt àlgiddels enregistraments de It barbie
re per la seva perfecció interpretativa. Però al seu costat podemapreciar l'emblemàtica gravacióde 1972 que va oferir-nos Claudio
Abbado, amb un equip vocal
d'excepció: Berganza, Alva, Prey,Montarsolo i Dara (DG).
Un Figaro excepcional és el que ens ha
deixat Leo Nucci, qui va encarnar
el personatge en les versions antolò
giques dirigides per Chailly -al cos
tat d'una refinadíssima MarilynHorne i un espectacular Samuel
Ramey com a Don Basilio (Sony)i la realitzada amb Patané -al
costat del sublim cant de Bartoli i
d'un majestuós Paata Burchuladze
(Decca).Les coloratures i l'amplitud de regis
tre d'Agnes Baltsa -en la versió
d'Allen, Araiza, Trimarchi, Lloyd i
dirigida per Marriner amb una
excepcional Orquestra de Saint
Martin in the Fields (Philips)-, la
converteixen en una de les Rossi
nes més admirables del món
fonogràfic, sense poder oblidar les
versions de Victoria de los Angeles, Luciana Serra o Cecilia Barto
li. Enregistraments com els d'Au
sensi, Berganza, Corena i Ghiau
rov (Decca), de Domingo, Battle i
Raimondi sota direcció d'Abbado
amb l'Orquestra de La Fenice
(DG), o novament l'excepcionalSamuel Ramey que apareix en dues
de les versions més recents (lesenregistrades l'any 1992 sota direc
ció de López Cobos (Teldec) i la de
Gelmetti (Emi), hi formen partd'un extens ventall d'enregistraments de If barbiere que han sabut
aprofundir al màxim dins la vitali
tat de la música i del text de l'òpera bufa per antonomàsia.
LLUís TnuLLÉN
REDACCiÓ: TERESA LLORET, JOAN MATABOSCH.
DIIlECCIÓ D' AIlT I DISSL\Y CIlAFlC: JOSEI' BACA.
FOTOCIlAFIES: ANTONI RAS RICAU (GRAN TEATRE DEL LICEU),ANTONI BOFILL (GRA' TEATRE DEL LICEU).lMPIlESSIÓ: lCOL DL B - 23.033 - 97
EDICiÓ I PUIlLICITAT: ART,CO/PIlENSASI TAM S.L.
COL'LAIlOIlACIONS I ACRAïMENTS: NICIWLAS CRONK,ENCLISI'I NATIONAL OrEllA, PAULA'S (EIVISSA), SANTIACO VELA,CATALINA GIlIFOLL, ROIlEIlT SAliCANT, JOAQUIM JBORRA.
TIlAD CCIÓ: LOURDES BICORIIA «<L'AVENÇ»).
Depósitos:- DEPOSITO ATLANTICO.- DEPOSITO ATLANTICO 2.- DEPOSITO AZUL.- DEPOSITO NARANJA.
Fondos de Inversión:- FONDOATLANTICO.- DINERATLANTICO.- DINERBANC.- RENTATLANTICO.- BOLSATLANTICO.- ATLANTICO DIVISAS.- FONDO EN ECUS.
Banca Electrónica:- ATLANTICO XXI.
(Recibanc, Disbanc,Remesbanc,Credibanc,Cashatlántico).
- SEGURBANC.- FACTORING PROVEEDORES.- FONATLANTICO.
Cuentas Especiales:- CUENTATLANTICO.- LIBRETA AHORRO PREMIADO.- LIBRETA AHORRO VIVIENDA.
Cartera de Valores:- ADMINISTRACION DE CARTERAS.- COMPRA/VENTA EN BOLSAS
NACIONALES y EXTRANJERAS.- INVERSIONES EN EL EXTERIOR.
Pensiones y Seguros:- PLANES DE PENSIONES INDIVIDUALES
(Plan Atlántico y FuturAtlántico).- PLAN DE JUBILACION.- PLAN DE PROTECCION FAMILIAR.- SEGUROS GENERALES DIVERSOS.
SIGA LAS SEÑALESDEL ATLANTICD
Comercio Exterior:- FINANCIACION DE IMPORT/EXPORT.- CUENTAS EN MONEDA EXTRANJERA.- CAMBIOS CONTADO, PLAZO
Y OPCIONES.
Créditos Especiales:- CREDITO PROFESIONAL.- CREDITODO.- CREDIMATICO.- CREDITO HIPOTECARIO.- CREDITO IMPUESTOS.- CREDITO EN MONEDA EXTRANJERA.- FACTORING.- LEASING.
Sistemas de Pago:- TARJETAS DE CREDITO:
VISA, MASTERCARD/EUROCARD.- TARJETA DE DEBITO: SERVIRED.- CHEQUES DE VIAJES EN DIVISAS.
Infórmese en cualquiera de nuestras oficinas.
El Grupo Banco Atlántico está presente en:_
ALEMANIA, ARGENTINA, BAHAMAS, BRASIL, COLOMBIA, CHILE, ESPANA, ESTADOS UNIDOS,FILIPINAS, GIBRALTAR, GRAN CAYMAN, HONG KONG, HUNGRIA, LlBANO,
MEXICO, PANAMA, PORTUGAL, REPUBLICA CHECA Y VENEZUELA.
-
el •
4� Banco Atlántico-# � Fundado en 1901
.
