Pàg. 20 i 21 EL MERCADAL - reus.cat · Pàg. 20 i 21 Balanç del mandat El disseny i...

L’Ajuntament de Reus inicia una campanya per explicar noves mesures per fomentar l’accés a l’habitatge que ha posat en marxa enguany: la subvenció d’un import màxim equivalent al 50% de la quota de l’IBI, destinada a menors de 35 anys; i la línia d’ajuts de 300 euros per blindar les hipoteques davant la pujada del tipus d’interès.

Retorn de part del rebut de l’IBI als jovesEn el primer cas, al voltant de 1.800 joves empadronats a Reus es podrien beneficiar d’una subvenció de fins al 50% sobre el rebut de l’im·post de béns immobles.

Ajut a noves hipotequesEl segon ajut persegueix pal·liar els efectes negatius que comporta l’alça dels tipus d’interès, que encareixen els préstecs hipotecaris i frenen l’accés a l’adquisició d’un habi·tatge propi. La mesura ajuda a reduir els risc derivat de l’alça del tipus mitjançant un prés·tec hipotecari d’interès fix o bé contractant una assegurança que cobreixi les oscil·lacions del tipus si aquest és variable. La innovadora línia de sub·vencions és d’un màxim de 300 euros anuals i vol facilitar la compra d’un habitatge a la ciutadania de Reus, sempre i quan es destini a residència habitual.

També hi ha ajuts per a les persones de més de 65 anys o les que tenen al seu càrrec una persona discapacitada i que disposin d’un gual, i ajuts en l’import dels rebuts de consum d’aigua i de la taxa de la brossa per a les famílies més desfavorides.

Bonificació en herènciesAl marge d’aquest paquet de subvencions, l’Ajuntament ja va introduir en l’expedient d’Ordenances Fiscals per al 2008 un augment de la boni·ficació per herència en els casos en què es transmeti un habitatge a un familiar de pri·mer grau de consanguinitat, destinat a ús propi. u

Novetats en educacióEls Espais de Benvinguda Educativa i el conveni de coresponsabilització entre l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya.Pàg. 15

Canvis al consistoriJosep Allueva pren possessió com a regidor de Formació i Ocupació i Martina Garcia és la nova regidora de Comerç. Pàg. 11

Més ajuts per fomentar l’accés a l’habitatge

Les mesures municipals

busquen facilitar l’accés

a l’habitatge habitual i,

sobretot, ajudar els joves.

Foto: Carles Fargas

Sant Pere en imatgesAlgunes de les fotografies més destacades per recordar la Festa Major de Sant Pere 2008.Pàg. 20 i 21

Balanç del mandatEl disseny i l’aprovació del Pla d’Acció Municipal és el més destacat del primer any de mandat.Pàg. 7

Primer any del Gaudí CentreBones xifres de visitants durant el primer any d’ober·tura de l’equipament.Pàg. 10

Fira d’entitatsLa Fira d’entitats de Reus reunirà el teixit associatiu de la ciutat a l’octubre, en una jornada participativa i lúdica.Pàg. 8

Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Juliol/agost 2008 7a època núm. 9

EL MERCADAL

Aj. Mercadal 7a Nu�m 09.indd 1 28/7/08 15:48:36

Ple de 26 de juny de 2008u Presa de possessió de Josep Allueva Latorre com a regidor.

u Es nomenen membres de distintes comissions, entitats i organismes autònoms municipals.

u Es dóna compte de diversos decrets de l’Alcaldia relatius a l’organització municipal.

u Es ratifica la proposta de modificació d’estatuts del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC) i s’aprova autoritzar la participació d’Aigües de Reus SA en aquesta societat mercantil.

u S’aprova definitivament la constitució de l’Entitat Pública Empresarial INNOVA, que tindrà la propietat de les participacions muni·cipals en les societats públiques i dirigirà, impulsarà i controlarà els serveis i activitats d’aquestes societats. La constitució d’aquesta entitat pública empresarial local permetrà agrupar les societats anònimes municipals qualificades de no mercat.

u S’aprova l’expedient de modificació de crèdits en els pressupostos de l’Ajuntament i de l’IMFE.

u S’aprova la modificació del Pla general que afecta l’àrea 6.1 Mas Mainer, de 18.682 m2, situada entre l’avinguda de l’Onze de Setembre i el carrer del General Moragues, al costat de l’Escola Joan Rebull.

u S’aprova provisionalment la modificació del Pla general relativa a la finca de Pich Aguilera, per poder destinar·la a usos resi·dencials i els recursos econòmics obtinguts a costejar part de la construcció del nou hos·pital. La modificació afecta una única finca situada a tocar de l’avinguda del President Companys, al costat de l’actual hospital, amb una superfície de 4.821 m2. Suposant que s’hi construïssin pisos de 80 m2, hi cabrien 217 habitatges. Els baixos s’hauran de des·tinar a usos comercials i oficines. També s’hi obriran dos passatges en planta baixa, que potenciaran l’ús de l’eix viari de la prolongació del carrer de Sant Lluís i milloraran la perme·abilitat del barri del Carme.

Ple de 24 de juliol de 2008u Es modifica el dia de celebració de les sessions ordinàries del Ple de l’Ajuntament, les quals tindran lloc el primer divendres no festiu de cada mes.

u S’aprova el contracte programa entre l’Ajuntament i el Departament d’Acció Social i Ciutadania per a la coordinació, cooperació i col·laboració en matèria de serveis socials i altres programes relatius al benestar social per al període 2008·2011, per tal d’establir els eixos estratègics i els objectius generals, les actuacions, els mecanismes d’avaluació i el sistema de finançament que permetin obtenir una millor eficiència i eficàcia en la gestió d’aquests programes.

u S’accepta la donació de la finca situada al Camí del Mas de la Sena, de manera que les instal·lacions del Club de Futbol Reddis passaran a ser de propietat municipal gràci·es a l’acord assolit entre les dues parts, que signaran un conveni de cessió d’aquestes instal·lacions. El conveni també preveu que el club podrà continuar fent·ne ús.

u Es concedeix la Menció Honorífica Municipal al Ball de Mossèn Joan de Vic i al Patronat Sardanista.

u S’acorda la imposició de contribucions especials per executar les obres de remode·lació del carrer de Balmes.

u S’aprova l’informe de sostenibilitat ambi·ental de la modificació puntual del pla general que afecta els sectors l’Hospitalera i Matet.

u S’aprova de manera inicial la modificació puntual de la revisió del Pla general d’or·denació urbana de la zona del Club Reus Deportiu.

Els extractes dels acords del Ple es poden consultar al web www.reus.cat i al tauler d’anuncis de l’OAC.

Consell editorial:Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Reus

Directora:Núria Pérez

Redactora en cap:Imma Bolet

Redacció:Susana Bahíllo, Eduard Vallès

Fotografia:Carles Fargas, Arxiu DCC

Edita:Ajuntament de Reus

Direcció de Comunicació Corporativa

Mitjans Corporatius i Comunicació Interna

Pl. del Mercadal 1 43201 REUST. 977 010 023 F. 977 010 213 A/E:info.comunicacio @reus.catURL: www.reus.cat

Tirada: 37.500 exemplars

Dipòsit legal:T·928-2003

ISSN: 1696-5507

Projecte gràfic i producció:Tona Bayona

Impressió:Rotocayfo Quebecor

Distribució:Unimail

AJUNTAMENT DE REUS

2 Sumari. Crèdits

3 Noves subvencions per a la compra de l’habitatge

4 Ja es pot sol·licitar l’ajut de fins al 505 de l’IBI

5 Acord amb l’INCASÒL per a la promoció d’habitatge

6 Cinc nous agents a la Guàrdia Urbana de Reus

7 La definició de les inversions marca el 1r any de mandat

8 La Fira d’entitats de Reus es farà a l’octubre

9 Aigües de Reus renova la xarxa del barri Fortuny

10 El Gaudí Centre fa 1 any amb un balanç positiu

11 Josep Allueva, nou regidor de Formació i Ocupació

12 Un nou organisme autònom promocionarà la ciutat

13 Nou enllumenat a la urbanització El Pinar

14 Reus cedeix terrenys per fer el Centre 112 d’Emergències

15 Es creen Espais de Benvinguda Educativa a 3 centres

16 Més de 1.100 nens per setmana als Casals d’Estiu

17 Inversió per millorar les pistes esportives escolars

18 El Casal de les Dones tanca el curs amb 300 participants

19 El Consell d’Infants debat sobre el temps de lleure

20 La Festa Major de Sant Pere 2008 en imatges

22 Opinió Articles dels portaveus dels grups municipals

SUMARI

ACORDS DEL PLE

SERvEIS

Nota: Si per qualsevol raó no rebeu El Mercadal a la vostra bústia, envieu·nos un correu electrònic, una carta o feu·nos una trucada telefònica

Edició digital:A www.reus.cat trobareu El Mercadal en format PDF i un arxiu històric de tots els números

EL MERCADAL 7a època núm. 92

Servei de guarda d’infantsMinuts Menuts és un servei de guarda dirigit a totes les famílies de la ciutat amb nens o nenes

de 16 mesos a 3 anys per facilitar la conciliació de la vida laboral, personal i familiar. El servei vol donar resposta a aquelles necessitats no previstes o puntuals dels pares i mares.

És un servei d’accés universal que s’ha posat en marxa com a prova pilot a deu municipis

de Catalunya. A banda de l’Àrea de Benestar de l’Ajuntament de Reus, aquest projecte compta amb el suport de la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania de Generalitat

i el Ministeri d’Educació, Política Social i Esports.

Horari i preuHorari d’estiu: de dilluns a divendres de 10:00 a 13:00 h i de 17:00 a 19:30 h

El cost del servei per a les famílies és d’un euro per hora i cada infant pot assistir·hi un màxim de tres hores seguides.

El servei Minuts Menuts es presta al carrer de l’Abadia, número 10, a l’Espai Petitons de Serveis Socials (a tocar de les places del Teatre i del Baluard).

Més informacióReserva de plaça el mateix dia trucant al telèfon 977 010 037

www.reus.cat


7a època núm. 9 EL MERCADAL 3

La mesura per fomentar l’ac·cés a l’habitatge que es posa en marxa enguany és una línia de subvencions de 300 euros per blindar les hipo·teques davant la pujada del tipus d’interès. Les bases que en regulen la concessió es van aprovar al Ple del mes d’abril amb els vots a favor del

PSC, ERC, ICV·EUiA i CORI i l’abstenció de CiU i PPC.

Les bases que regulen la nova subvenció contemplen dues possibilitats en funció de si el sol·licitant de l’ajut opta o ha optat per contractar un préstec amb tipus fix o una assegurança de cobertura del

tipus d’interès, si aquest és variable.

Requisits per a l’ajutEls requisits per esdevenir beneficiari són els següents: Ser propietari d’un sol habitat·

ge a Reus, i que sigui el de residència habitual.

Haver estat empadronat al municipi un període mínim de 18 anys, sens perjudici de si aquest període s’ha complert de forma contí·nua o discontínua.

Haver·lo adquirit durant l’any en què se sol·licita la sub·venció, mitjançant préstec amb garantia hipotecària, que pot ser amb interès fix, o si és amb tipus d’interès

variable, tenir subscrita una assegurança o instrument similar de cobertura del tipus d’interès. En el cas d’enguany, doncs, la con·vocatòria tindrà caràcter retroactiu perquè inclourà les hipoteques subscrites a partir de l’1 de gener.

Que l’habitatge adquirit tin·gui una superfície útil de fins a 90 m2, i amb un preu –sense IVA ni impos·tos– per sota de 250.000 euros.

En el cas dels préstecs hipo·tecaris de tipus variable, l’ajut es destinarà a sufragar l’asse·gurança contractada per cobrir les variacions d’interès. u

Una de les mesures engegades enguany per l’Ajuntament de Reus per fomentar l’accés a l’habitatge és la creació d’una innovadora línia de subvencions de 300 euros anuals per facilitar la compra del primer habitatge. Se’n poden beneficiar les persones empa-dronades a Reus durant 18 anys.

S ón múltiples les accions del govern de Reus que demos-tren que l’habitatge és una pri-oritat municipal: l’Oficina d’Ha-

bitatge, la Borsa d’Habitatge de Lloguer, la creació de la Comissió Especial sobre Polítiques d’Habitatge, l’impuls a l’habitat-ge protegit, la promoció directa de pisos per a joves, etc. Ara, a la llista d’actua-cions en matèria d’habitatge, hi afegim una mesura innovadora emmarcada en la situació actual del sector financer i hipotecari, per evitar que la pujada dels

tipus d’interès dels préstecs freni l’accés de les famílies de Reus a adquirir el seu propi habitatge. En aquest sentit, l'Ajun-tament atorgarà fins a 300 euros a les persones que estiguin empadronades a la ciutat –durant 18 anys–, tant si disposen d'una hipoteca de tipus fix com si contracten una assegurança per cobrir una hipoteca de tipus variable. L'ajut està limitat a l'adquisició d'habitatges que no superin els 90 m2 i amb un preu màxim de 250.000 euros (import sense IVA ni impostos). Una decisió de política social

per ajudar a reduir el risc econòmic per la compra d’un habitatge derivat de l’augment del costos financers dels prés-tecs amb garantia hipotecària. D'aquesta manera, l'Ajuntament dóna suport directe als ciutadans que busquen habitatge.

Però aquesta no és l'única mesura impulsada en aquest sentit: una altra línia de subvencions municipal preveu el retorn d’una quantitat màxima equiva-lent al 50% de la quota de l'IBI per als joves. u

Més en favor de l’habitatge

Lluís Miquel PérezAlcalde de Reus

Noves subvencions de fins a 300 euros per a la compra de l’habitatge habitual

EDITORIAL

Habitatges de la nova àrea

residencial construïda al

costat dels passejos i la

biblioteca. Foto: Carles Fargas

HABITATGE


Ja es pot sol·licitar l’ajutde fins al 50% de l’IBIL’Ajuntament de Reus ha enviat cartes a uns 1.800 joves per notificar-los personalment que, segons les dades particulars de què disposa l’administració municipal, poden ser beneficiaris de la nova línia de subven-cions que retorna una quantitat màxima equivalent al 50% de la quota de l’IBI.

Imatges de l’anunci televisiu

de les dues noves subvencions.

Foto: Pragma

-35 -35 -35 -35

-35 L'Ajuntament de Reus-35-35

Aquesta mesura va ser apro·vada per unanimitat en la sessió plenària de l’Ajunta·ment el 21 de desembre passat, juntament amb un paquet de bases per a la concessió de subvencions diverses. Aquest mes l’Ajun·tament ha notificat personal·ment a uns 1.800 joves la posada en marxa d’aquesta campanya de subvencions, que possibilita el retorn d’un import màxim igual al 50% del rebut de l’IBI (l’impost de béns immobles).

La comunicació municipal s’ha fet a través d’una carta, signada pel mateix alcalde, Lluís M. Pérez, on s’informa

sobre els dos nivells de sub·vencions a què es poden optar: d’una banda, un ajut equivalent al 50% de la quota de l’IBI per a joves de menys de 30 anys; i, de l’al·tra, un ajut equivalent al 25% de la quota de l’IBI, en aquest cas, per a joves menors de 35 anys.

Quins requisits cal com-plir per optar a l’ajut?A aquesta convocatòria hi poden concórrer les perso·nes que compleixin els requi·sits següents:Residir i, a tal efecte, estar

empadronades a Reus, com a mínim, des de l’1 de gener de 2008, en

Conveni amb ADIGSA per millorar Mas Pellicer

HABITATGE

s e’n poden beneficiar els menors de 35 anys empadronats a Reus que disposin d’un sol habitatge i segons els seus ingressos

Els blocs de Mas Pellicer.

Foto: Carles Fargas

L’ Ajuntament de Reus i l’empresa pública de la Generalitat ADIGSA

impulsaran conjuntament a Mas Pellicer del barri de Sant Josep Obrer, un projecte de suport a les juntes adminis·tradores d’escales, comunitats i mancomunitats de propie·taris. A través de l’assessora·ment directe i la mediació, tècnics de l’Àrea de Benestar

i d’ADIGSA impulsaran acci·ons per afavorir la convivència entre veïns, mitjançant una nova via en la resolució dels conflictes que es plantegin en les comunitats. Es tracta d’aprofundir en la cultura del diàleg i de responsabilitzar les persones en la presa de deci·sions que afecten la convivèn·cia. ADIGSA i l’Ajuntament hi aporten 20.000 e per cap.

Escales com a novesA més, ADIGSA invertirà prop de 230.000 e en la renovació total de les escales de lloguer del barri i de les escales on conviuen propietaris particu·lars i de lloguer. Hi faran el que anomenen una «posada a zero», és a dir, una inversió per deixar les escales com si fossin noves. Aquesta inversió es farà una vegada iniciat amb

èxit el projecte de suport a les juntes d’escala i una comissió de seguiment proposi realitzar aquesta posada a zero.

Al barri de Sant Josep Obrer, ADIGSA gestiona diferents habitatges grups de protec·

ció oficial de Mas Pellicer i Mas Abelló. Per la seva banda, l’Ajuntament té en marxa al barri el Pla Comunitari de Sant Josep Obrer –coordinat per l’Àrea de Participació i Ciutadania–, que vetlla per la qualitat de vida dels veïns. u

un immoble de la seva propietat.

Ser propietari o propietària d’un sol immoble a Reus destinat a la residència habitual.

Tenir una edat inferior als 35 anys, a data de 31 de desembre de 2007.

Tenir la unitat familiar –ente·nent com a tal tots els membres de la família que conviuen i estan empadro·nats en el mateix immo·ble– uns ingressos líquids anuals que no superin l’import equivalent al salari mínim interprofessional de l’any en curs, multiplicat pel nombre de membres.

On i quan es poden sol·licitar?Les sol·licituds de subvenci·ons es poden presentar fins a l’1 de desembre d’enguany. Els interessats poden adre·çar·se a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), al Servei d’Atenció i Informació al Contribuent (SAIC), o bé al telèfon 010.

Altres ajuts per a guals, consum d’aigua i brossaEn la mateixa convocatòria de subvencions per ajudar les persones en situacions soci·oeconòmiques desfavorides, es van aprovar dues línies d’ajuts més. Una està relaci·onada amb els guals i s’esta·bleixen dos nivells de subven·ció: una quantitat equivalent al 50% de la quota de la taxa per a l’entrada de vehicles a través de les voreres per a persones majors de 65 anys i una quantitat equivalent al 80% de la taxa quan el bene·ficiari de la subvenció o algun dels membres de la unitat familiar acrediti una discapa·citat física o psíquica amb un grau superior al 65%.

La tercera línia de subvenci·ons va destinada a les unitats familiars amb uns ingressos anuals que no superin el sala·ri mínim interprofessional i afecta el cost del consum d’aigua per persona i mes de 3 m3 i la taxa de recollida d’escombraries. u



L’alcalde de Reus, Lluís M. Pérez, i el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, van signar el 25 de juny diversos convenis per a la promoció de nou habitatge a la ciutat, bona part del qual serà de protecció pública. D’una banda, l’acord per al desenvolupament del sector residencial Matet.

Nou sector residencial al nord-estEl nou sector té una superfí·cie total aproximada de 10,50 hectàrees i una capacitat per a uns 500 nous habitatges. El 30% del total d’habitatges es construirà amb protecció oficial, el 40% serà objec·te d’altres mesures d’estímul de l’habitatge assequible, i el 30% restant seran lliures.

Aquest sector està situ·at al nord·est del municipi, entre les línies del ferrocarril de Lleida a Tarragona i de Saragossa a Barcelona i la riera de l’Abeureda. Aquesta actuació permetrà alliberar

els terrenys afectats per la línia del ferrocarril de Lleida a Tarragona, actualment en desús i desmantellada, i que separa la trama urbana exis·tent del nou sector.

Pisos protegits al barri del CarmeD’altra banda, l’alcalde i el conseller també van signar la modificació d’un conveni signat anteriorment per a la promoció de nou habitatge protegit en dues promocions al barri del Carme: una de 45 habitatges a l’àrea de la Patacada i l’altra de 27 habi·tatges a l’entorn del carrer de Sant Benet.

Segons l’acord, l’Ajuntament assumirà íntegrament el des·envolupament urbanístic de l’entorn de la plaça de la Patacada i l’espai dels ren·tadors, inclosa la construc·ció dels 45 habitatges de protecció oficial que inicial·ment anaven a càrrec de la Generalitat. Aquest polígon inclou la construcció d’un

L’Ajuntament de Reus i l’INCASÒL han adoptat recentment diversos acords que suposaran el desenvolupament del nou sector residencial Matet, amb capacitat per a més de 500 habitatges, i 72 més a les àrees de la Patacada i de Sant Benet, al barri del Carme.

Acord amb l’INCASÒL per a la promoció d’habitatge protegit

La plaça de la Patacada, on

es concentren actualment

diverses actuacions

municipals. Foto: Carles Fargas

Nova promoció de pisos de lloguer per a joves a Mas Bertran

J a està en marxa una nova promoció d’ha·bitatges de protecció

pública de l’empresa muni·cipal GUPSA a Mas Bertran: dos blocs amb un total de 68 habitatges i una inversió de 4,1 milions d’euros.

68 habitatges en 2 blocsEl primer edifici, de 36 habi·tatges, estarà situat al carrer d’Anton Martí Bages i constarà de planta baixa i dues plantes. El segon, de 32 habitatges, estarà al carrer Cantàbric i disposarà de planta baixa i tres plantes. Els pisos tindran uns 45 m2 i els edificis esta·ran connectats per la planta baixa per un espai exterior d’ús comunitari i comptaran amb una planta soterrani amb

98 places d’aparcament i un espai per a bicicletes.

Els pisos s’adjudicaran en règim de lloguer, estaran adre·çats a joves i es plantegen com a habitatges temporals –amb un límit d’estada que s’ha fixat en cinc anys– per afavorir la rotació i l’emancipa·ció d’aquest col·lectiu.

menys de 300 euros/mes El desembre de 2006 es van adjudicar els pisos de la primera promoció munici·pal a Mas Bertran. Es tracta de 30 pisos al carrer del Pintor Fuster, destinats a joves menors de 35 anys i amb un lloguer mensual inferior als 300 euros amb plaça d’apar·cament inclosa. u

aparcament subterrani, un centre cívic, els habitatges tutelats i la seu del Casal de les Dones, així com l’accés al refugi de la guerra.

L’entorn del carrer de Sant BenetA canvi, la Generalitat impul·sarà l’execució de l’entorn del carrer de Sant Benet, amb la

construcció d’un aparcament subterrani i la urbanització de l’espai lliure, de més de 1.000 m2. Aquesta actuació inclou l’obertura de la plaça del Bisbe Grau –que tindrà una mida similar a la plaça del Castell–, l’eixamplament del carrer de Sant Benet amb una petita zona verda que dóna continuïtat a la plaça

del Bisbe Grau i la seva pro·longació per connectar·lo amb el carrer de Sant Antoni i l’obertura d’un passatge per comunicar el barri amb el centre.

L’INCASÒL impulsa en aquest mateix entorn la construcció de 27 habitatges de protec·ció oficial. u

L’acte de col·locació de la primera pedra de la promoció es va fer el 14 de juliol.Fotos: Carles Fargas


HABITATGE



El 7 de juliol, l’alcalde de Reus, Lluís M. Pérez, i el regidor de la Guàrdia Urbana, Eduard Ortiz, van lliurar les credencials als cinc agents que s’han incorporat aquest mes a la Guàrdia Urbana de Reus. Els nous agents han accedit a la Guàrdia Urbana mitjançant concurs i després

de superar el curs a l’Institut de Seguretat de Catalunya, a Mollet del Vallès. En concret, s’incorporen tres dones i dos homes, d’edats compreses entre els 23 i els 34 anys.

A més, en el mateix acte es va fer efectiu el nomenament de dos nous sotsinspectors

Cinc nous agents s’han incorporat a la Guàrdia Urbana, que continua reforçant el servei alhora que treballa amb els Mossos d’Esquadra per preparar el desplegament d’aquest cos de cara al novembre. A més, la policia municipal reforça la formació dels agents en la cultura de la mediació.

Cinc nous agents a la Guàrdia Urbana de Reus

a

mb aquestes incorporacions, la plantilla actual és de 147 agents

E l president de la Generalitat, el con·seller de Política

Territorial i Obres Públiques i els alcaldes de Reus, la Selva del Camp i Alcover, van posar en servei la nova autovia de Reus a Alcover. El desdobla·

ment de 10 quilòmetres de la C·14 ha suposat una inver·sió de 78 milions d’euros i significa una millora notable de la capacitat i la seguretat de la via. Alhora, la nova auto·via facilita la mobilitat entre les poblacions que uneix i

l'eix des de la vall interior de l'Ebre i la Costa Daurada. El traçat s'inicia a la variant de Reus i finalitza a l'alçada d'Alcover. A l'entorn de Reus, la C·14 registra una mitjana de trànsit d'uns 20.000 vehi·cles diaris. u


GUàRDIA URBANA / INFRAESTRUCTURES

Els nous agents amb els responsables policials i polítics de la Guàrdia Urbana.Foto: Ajuntament de Reus

amb l’atorgament dels distin·tius corresponents.

De cara al proper curs, la Guàrdia Urbana continua reforçant·se i té previst selec·cionar deu agents més, que després de rebre la formació pertinent, s’incorporaran a la plantilla l’estiu que ve.

Formació contínuaParal·lelament, el cos de poli·cia municipal continua amb l’aplicació del pla de formació continuada. Un dels darrers cursos es va fer a principis de juliol i va incidir, un cop més, en la cultura de la mediació. Una trentena d’agents de la Guàrdia Urbana de Reus i

d’altres cossos de seguretat van rebre formació específi·ca per especialitzar·se en la resolució de conflictes.

Amb aquesta activitat es forma els agents en una nova cultura d’atenció al ciutadà basada en la proximitat i en la prevenció del conflicte a través de la mediació, d’acord amb el gir que està realitzant la Guàrdia Urbana en previ·sió del desplegament dels Mossos amb competències en matèria de seguretat ciu·tadana. Justament, la Guàrdia Urbana de Reus va crear la Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes (UMIRC) el novembre de 2007. u

Reus, més a prop de la Selva i Alcover

El nou Mercat del Camp

A MERSAM ja ha enlles·tit l’avantprojecte que dibuixa la configura·

ció urbanística del nou Mercat del Camp. L’espai on ara s’ubi·ca el mercat de majoristes té una superfície de 9.451 m2, i passarà a ser de 115.974 m2. L’Ajuntament de Reus ja és propietari de la gran majo·ria dels terrenys on s’ha de

desenvolupar la nova infraes·tructura i ha invertit prop de 2 milions d’euros en la seva adquisició. En conjunt, el pla estratègic del nou Mercat del Camp preveu una injecció econòmica de 22 milions d’euros. AMERSAM va assu·mir la gestió del Mercat del Camp l’any 2005 per fer·lo més competitiu. u

La C-14, convertida en autovia de Reus a Alcover.Foto: Carles Fargas

Imatge virtual del nou Mercat del

Camp.Foto: AMERSAM



GOvERN

La definició de les inversions marca el 1r any de mandat

El disseny i l’aprovació del Pla d’Acció Mu-nicipal (PAM) per executar fins al 2011 ha marcat el primer any de mandat municipal. El govern, a l’hora de fer balanç, posa èm-fasi en els 600 milions d’euros d’inversió previstos, dels quals l’Ajuntament només n’aportarà al voltant de 80.

El PAM 2008·2011 preveu actuacions per una inversió global de 600 milions d’eu·ros, això suposa un incre·ment del 375% que en el mandat anterior, quan es van materialitzar actuacions per valor de 160 milions d’euros.

I una altra xifra que cal des·tacar és que l’Ajuntament n’aportarà menys d’un 15%, uns 80 milions; més de 400 milions provindran del cofi·nançament d’altres adminis·tracions i només 49,5 milions procediran de l’operació de crèdit aprovada el novembre, tenint en compte el pla d’in·versions fins al 2011 i que no incrementa l'endeutament municipal.

Les actuacions se centren al voltant de tres eixos: l’eix social i d’atenció a les per·sones, el de territori i medi ambient i l’eix econòmic.

La despesa social, la protagonistaEl disseny de les actuacions per al mandat prioritza clara·ment la despesa social amb obres com el nou Hospital Universitari de Reus, la nova biblioteca a Mas Iglesias, l’inici de les obres al barri del Carme, la construcció de nous centres cívics o el Casal de Joves a La Palma, més habitatges de protecció oficial i el programa de rehabilitació

integral de totes les escoles públiques de la ciutat i de construcció de noves escoles bressol, entre d’altres.

En l’àmbit educatiu, per posar un exemple, destaca el con·veni amb el Departament d’Educació de la Generalitat per a la construcció de cinc centres d’educació infantil i primària i un institut, mentre s’inverteixen fins a 6 milions d’euros per a la millora i la rehabilitació de les escoles actuals. En el cas de la xarxa municipal d’escoles bressol, s'ha fet un salt endavant amb l'estrena d'El Marfull i L’Olivera i la implantació d'un nou sis·tema de preinscripcions que afavoreix les famílies en les quals treballen els dos pro·genitors. Paral·lelament, s'ha avançat en la coresponsabi·lització educativa, amb més participació des del municipi.

En matèria de seguretat ciu·tadana, s’acaben d’¡ncorporar cinc agents a la Guàrdia Urbana i s’han fet els tràmits perquè l’any que ve comen·cin deu agents més. Tot això mentre la Guàrdia Urbana consolida la posada en marxa de noves unitats especialit·zades: la Unitat de Policia Administrativa, la Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes i la d’Intervenció Ràpida. A la vegada, el cos de policia municipal prepa·

l’

Equip de Govern fa un balanç positiu del primer any de mandat, que ha servit per definir i engegar les principals actuacions d’aquí al 2011

ra conjuntament amb els Mossos d’Esquadra el desple·gament d’aquest cos, que es farà efectiu l’1 de novembre.

La llista d’actuacions ende·gades és molt més llarga i inclou noves mesures per fomentar l’accés a l’habitatge, les inversions a l’actual hos·pital i l’avanç a bon ritme de les obres del nou a Bellissens, la urbanització dels sectors industrials del Tecnoparc, l’ampliació del viver d’empre·ses de REDESSA, el trasllat de la Fira a les instal·lacions provisionals de l’avinguda del Comerç, l’adjudicació del nou Palau de Fires i Congressos, etc. Si les accions es distri·

bueixen en el mapa, també cal apuntar les obres del pont sota la via a Sant Josep Obrer, la construcció de l’Arxiu a Horts de Miró o l’ampliació de la xarxa de recollida pneumà·tica al Carme.

I els pròxims mesosAltres tasques que s'ha mar·cat el govern municipal per a aquest mandat són la posada en marxa d'un procés parti·cipatiu per definir el nou pla estratègic, que es reprendrà a partir del setembre, amb l'encàrrec de coordinació a la Càtedra Antoni Pedrol Rius de la URV, i l’inici de la tramitació del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal). u

L’alcalde i els portaveus dels tres grups que integren el govern. Sota, una de les escoles bressol municipals.Fotos: Ajuntament de Reus / Carles Fargas



La Fira d’entitats s’ha plante·jat com una iniciativa a tra·vés de la qual el moviment associatiu es presenti a la ciutadania, en un ambient distès i lúdic, ensenyant els seus projectes de manera directa. A més, també per·met l’impuls del treball en xarxa del teixit associatiu, amb l’objectiu d’establir pro·jectes en comú i la promoció de la cohesió i la connexió d’aquests col·lectius, més enllà dels àmbits d’actuació de cadascuna de les enti·tats.

En aquest sentit, l’Àrea de Participació i Ciutadania de l’Ajuntament de Reus impul·sa la iniciativa de la Fira d’en·titats de Reus com una eina més de suport i una aposta per la dinamització del món associatiu de la ciutat, més enllà de les línies habituals de subvenció.

La jornada també ha de ser·vir perquè la ciutadania des·cobreixi la varietat d’entitats i associacions que hi ha a la ciutat i, si ho consideren, puguin associar·s’hi.

La definició de la jornadaLa Fira d’entitats de Reus és el resultat d’un procés partici·patiu amb les entitats impul·sat des de l’àrea municipal, que ha servit per marcar les

característiques que tindrà aquesta primera mostra. Hi participaran les entitats que estiguin inscrites al Registre Municipal d’Entitats de Reus i que han signat la normativa de participació.

En aquesta línia, l’Àrea de Participació està desenvo·lupant altres accions per fomentar l’associacionisme, com ara l’actualització del Registre Municipal d’Entitats, la creació d’una pàgina web, l’elaboració d’una guia de recursos o diverses accions formatives per a les enti·tats.

Les dades de la FiraAquesta mostra per presen·tar el teixit associatiu de la ciutat tindrà lloc el dissabte 4 d’octubre, de les 10:00 a les 21:00 h a la plaça de la Llibertat. S’hi han inscrit 75 entitats i s’ha previst una graella amb 35 activi·tats diferents. Els estands de les entitats s’adjudicaran per sorteig.

L’Ajuntament planteja aquest esdeveniment amb la voca·ció de fixar·ne una periodici·tat anual, per això serà molt important l’avaluació que les mateixes entitats participants faran de la mostra després de la seva celebració i que permetrà, si cal, ajustar·ne els detalls organitzatius. u

La Fira d’entitats de Reus es farà a l’octubre

El dissabte 4 d’octubre, totes les entitats te-nen una cita a la plaça de la Llibertat, que es convertirà en l’escenari de la Fira d’enti-tats de Reus, promoguda per l’Àrea de Par-ticipació i Ciutadania per donar-les a conèi-xer a la ciutadania i establir ponts comuns entre el teixit associatiu.

El cartell de promoció de la

Fira.

El Programa Transversal de Gènere promou la igualtat a les escolesEl taller «Juguem a pares i mares?» s’ha fet a les escoles per treballar la igualtat entre homes i dones. Impulsat des del Progra-ma Transversal de Gènere de l’Ajuntament de Reus, dotze escoles de la ciutat s’han apuntat a la iniciativa i han portat el taller a les seves aules.

Joguines de Playmobil per aprendre a construir un món sense diferències entre homes i dones. Aquesta és l’eina que serveix de base per treballar en els tallers «Juguem a pares i mares?», adreçat als escolars de Reus i que aquest curs ha impulsat el Programa Transversal de

Gènere. El taller s’organitza al voltant del joc que es des·envolupa, en grups reduïts d’alumnes, amb joguines de Playmobil. Cada grup crea una família i ha de resoldre situacions quotidianes i fami·liars en diferents àmbits. A casa, qui fa la feina domèsti·ca? A l’escola, què fan nois i noies en el temps de joc i de lleure? Com es reparteixen els oficis? I a la televisió, què ens ensenya la publicitat i la programació?

Tot plegat s’observa, s’analitza i es posa en comú i això per·met treballar aspectes com ara la resolució de conflictes, la presa de decisions i l’edu·cació de les emocions. El taller també dóna elements

per analitzar els estereotips de gènere que els infants tenen interioritzats i ajuda a educar en els nous rols de masculinitat i feminitat, des del punt de vista de les opor·tunitats que ambdós gèneres tenen davant de situacions i rols que sempre s’han con·siderat del gènere contrari. Els tallers treballen tant en el plànol conceptual com en el de les actituds i els procedi·ments.

Les sessions s’acompanyen d’un dossier de treball a l’aula, amb propostes i referències bibliogràfiques per ampliar la informació i poder continuar d’aquesta manera el treball iniciat amb el taller de coedu·cació. u

Una de les imatges que acompanya el díptic informatiu del taller.

PARTICIPACIó / POLíTIQUES TRANSvERSALS

l

a Fira d’entitats de Reus omplirà la plaça de la Llibertat el 4 d’octubre


Aigües de Reus renova la xarxa del barri Fortuny

Aigües de Reus ha iniciat la renovació de la xarxa d’abas·tament d’aigua potable al barri Fortuny, d’acord amb la planificació prevista en el Pla Director d’Abastament apro·vat per la companyia.

Les obres, que s’executaran en dues fases, contemplen la substitució de les actuals

canonades de fibrociment de petit diàmetre (60 mil·límetres) per tubs de polie·tilè de mida més gran (125 mil·límetres).

Avantatges de la nova xarxaEls principals avantatges que aportarà la nova xarxa són la millora de la qualitat del

La societat municipal Aigües de Reus ha iniciat els treballs de millora de la xarxa d’abastament d’aigua potable al barri For-tuny, que permetran millorar la qualitat del servei, ampliar els cabals i reduir les possi-bles avaries. En total, s’instal·laran més de dos quilòmetres de canonades.

servei, la reducció de la pos·sibilitat d’avaries a la xarxa i l’ampliació de la capaci·tat dels cabals, amb la qual cosa s’introdueix la possibi·litat d’instal·lar equipaments contra incendis.

En xifres, el projecte glo·bal preveu la instal·lació de 2.104,76 metres lineals de canonades, 33 unitats de vàl·vules de registre, 109 esco·meses i 25 boques de reg. La inversió total prevista és de 479.490,61 euros.

Obres en dues fasesAigües de Reus ha dividit l’actuació en dues fases, de manera que aquest

any 2008 s’actuarà als car·rers de Navarra, d’Astúries, de Biscaia, de València i de Manuel Hugué; mentre que l’any que ve, el 2009, les obres s’estendran als carrers de Castella, de Catalunya, de Mossèn Paniello, així com a les glorietes de Ramir Ortega i del Priorat.

Els treballs de la primera fase de renovació de la xarxa d’abastament es van iniciar el passat mes de juny i s’in·clouen en el pla d’inversi·ons de la societat municipal Aigües de Reus per a aquest 2008. El gruix dels treballs constitueix la substitució de les actuals canonades de fibrociments per canonades

de polietilè d’alta densitat de 125 mil·límetres. En total es canviaran 1.258 metres line·als de canalitzacions.

Reduir les molèsties al veïnatLes obres d’aquesta primera fase d’intervenció al barri Fortuny s’executen a la vega·da en dos trams indepen·dents. Amb aquesta mesura, l’empresa municipal reduirà la durada dels treballs i, així, les molèsties que poden causar al veïnat. Amb un pressupost de 291.040,29 euros, l’actuació la porten a terme les empreses Gilabert Miró i Cobra, i el termini d’execució previst és de qua·tre mesos. u

MEDI AMBIENT

Les obres als carrers del barri

Fortuny van començar al mes

de juny.Foto: Carles Fargas

Reus participa en un estudi per reduir els fangs de la depuradoraA igües de Reus parti·

cipa en un projecte europeu d’investiga·

ció per trobar i desenvolupar tecnologies que permetin la reducció i valorització com a subproducte dels fangs que produeixen les estacions depuradores d’aigües. La par·ticipació es fa a través de la societat Gestió Ambiental i Abastament (empresa gestora de l’estació depura·dora), en el projecte euro·peu REMOVALS (Reducció, Modificació i Valorització de Fangs de Depuradora).

Aquest projecte ha estat impulsat pel grup de recer·ca CREPI (Chemical Reaction Engineering & Process Intensification), que pertany a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili. Està finançat per la Unió Europea amb una dotació de 3 mili·ons d’euros i té una durada de tres anys. Hi participen un total de 18 institucions, entre universitats i empreses, d’Ale·manya, Espanya, França, Gran Bretanya, Noruega, Polònia, Portugal i la República Txeca.


L’interès d’Aigües de Reus en el projecte se centra en les línies d’investigació dirigides a la minimització de la pro·ducció i toxicitat dels fangs, la maximització de l’eficiència energètica i a la valorització del residu per obtenir enzims, producte d’interès comercial en la indústria.

El tractament d’aigües residuals a ReusReus va ser pionera a Catalunya en el tractament d’aigües resi·duals, amb la construcció de la primera depuradora l’any

1936. En aquesta època ja existia la necessitat de reapro·fitar els recursos disponibles i es va reutilitzar l’aigua tractada per a reg, el fang residual s’aplicava a l’agricultura com a adob i el biogàs produït servia de combustible pels fanals de l’enllumenat públic de la ciutat. L’actual depuradora de Reus data de 1982 i l’última ampliació és de 1996. Gran part del fang residual que es produeix a l’EDAR de Reus es destina com a adob agrícola i un 20% es processa per obtenir compost. u



El Gaudí Centre va obrir portes el 25 de juny de 2007, data en què es commemorava el 155è aniversari del naixement d’Antoni Gaudí a Reus i, fins al passat 25 de juny, un total de 42.667 persones havien visitat l’equipament.

Entre totes les persones que han visitat el Gaudí Centre durant aquests primers mesos de funcionament s’han rea·litzat diverses enquestes de manera aleatòria per conèixer de primera mà el grau de satisfacció dels visitants. Del resultat se’n desprèn que la satisfacció és elevada, ja que les persones enquestades l’han puntuat amb una nota mitjana de 9,06 (sobre un total de 10). Un dels elements més valorats pels visitants és l’audiovisual d’introducció a la vida de Gaudí, seguit de la maqueta hidràulica sobre el projecte del Parc Güell.

La motivació de la visitaUn 10% dels visitants ha anat al centre amb finalitats edu·

catives. En aquest grup s’hi inclouen 2.533 escolars de Reus. El 90% restant ha realit·zat la visita per motius turístics i d’oci; d’aquests, el 60% l’han fet a títol individual i el 40% amb un grup organitzat.

Perfil dels visitantsDel total de visitants, un 23% eren ciutadans i ciutadanes de Reus; un 27% catalans; un 23% de la resta de l’estat espanyol i el 27% restant, estrangers. Del total de cata·lans, més de la meitat proce·dien de Barcelona i província. Pel que fa a les persones procedents de la resta de l’Es·tat, en primer lloc se situen els de Madrid, seguits dels procedents del País Valencià. Entre el públic estranger, més de la meitat (un 51%) eren de França; seguits dels que pro·cedien de Rússia i la resta de repúbliques de l’antiga Unió Soviètica (18%) i del Regne Unit (9,5%). En el rànquing de procedència, el públic fran·cès se situa immediatament després del de Barcelona.

Reptes de futurAmb el balanç del primer aniversari sobre la taula, ara Reus Turisme es planteja el repte que aquest flux de visi·tants tingui més influència en els sectors turístics de la ciu·tat, especialment el comerç, la restauració i l’hoteleria. En aquest sentit, cal destacar

els bons resultats obtinguts amb la campanya destinada al públic rus, ja que aquest visitant combina la visita al Gaudí Centre amb una esto·na de compres per la ciutat. Durant els mesos de maig i juny, gairebé 2.000 persones russes van visitar el Gaudí Centre.

Més de 42.000 persones han visitat el Gau-dí Centre durant el seu primer any. Des de Reus Turisme es valoren molt positivament aquestes dades, ja que només en un any s’acosten a l’objectiu fixat a mig termini de 50.000 visitants anuals. Mentrestant, con-tinua la millora de l’equipament.

El Gaudí Centre fa 1 any amb un balanç positiu

La regidora de Promoció de Ciutat, Martina Garcia, ha anunciat novetats en el contingut expositiu del Gaudí Centre motivades per la recent troballa de docu·ments que vinculen Antoni Gaudí amb la història del Teatre Fortuny.

La descoberta és de Joan Bassegoda, l’arquitecte con·servador de la Reial Càtedra Gaudí, que relaciona Gaudí amb la ciutat de Reus a par·tir de les notes inèdites del seu primer biògraf, el pintor i professor d’història de l’art Josep Francesc Ràfols.

Gaudí i el Teatro Casino de ReusEs tracta de la participació de l’arquitecte en el projecte convocat l’any 1880 per la Sociedad del Teatro Casino de Reus per a la construcció

del Casino Teatre de Reus –l’actual Teatre Fortuny–, finalment inaugurat el 10 de novembre de 1882.

Les notes també recullen una cita textual de Gaudí

sobre el seu lloc de naixe·ment, en què defineix Reus com la seva «inoblidable ciu·tat natal».

Segons l’anàlisi de les notes fet per Jaume Massó, direc·

tor del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, la falta d’informació impedeix, de moment, «saber si Gaudí va arribar a fer algun projecte, si va contribuir a traçar·ne el disseny o si va cobrar honoraris». Aquestes notes s’incorpora·ran a l’apartat dedicat a la biografia de l’arquitecte del Gaudí Centre. Això implica alguns canvis a les vitrines dedicades a la vida de Gaudí, i també s’aprofitarà per posar en valor alguns dels documents que actualment ja estan exposats. La docu·mentació trobada recent·ment s’exposarà en la vitrina dedicada als «Projectes de Reus», on també s’hi exposa el que hagués pogut ser el gran projecte de Gaudí a Reus: la reforma del santuari de Misericòrdia.

Una troballa històrica uneix més Gaudí amb Reus

Interior del Gaudí Centre.Foto: Carles Fargas

a

ra el repte és fer que el flux de visitants que atrau el Gaudí Centre tingui més incidència en el comerç, la restauració i l’hoteleria

PROMOCIó DE CIUTAT

D’altra banda, el Patronat Municipal de Comerç i Turisme amplia en tem·porada alta –fins al 15 de setembre– l’oferta de visites guiades al patrimoni històric i ofereix tiquets combinats que inclouen les visites guiades a un preu reduït i, si es vol, l’entrada al Gaudí Centre. u



ORGANIGRAMA

Moment en què Josep Allueva prenia possessió del càrrec de regidor.Foto: Carles Fargas

Josep Allueva Latorre va prendre possessió del càrrec de regidor en el Ple de l’Ajun·tament de Reus del 26 de juny. Allueva –del Partit dels Socialistes de Catalunya– substitueix així Teresa Pallarès, que va renunciar a l’acta de regidora per assumir noves responsabilitats al capda·vant de la Subdelegació del Govern Central a Tarragona. Josep Allueva és el nou regi·dor de Formació i Ocupació i s’ocupa de l’IMFE Mas Carandell.

La trajectòriade Josep AlluevaJosep Allueva és nascut a

Monreal del Campo (Teruel) el 1956. És llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educa·ció, professor d’EGB i d’adults i té una llarga experiència en el camp de la pedagogia.

Ha col·laborat com a asses·sor pedagògic, director i pro·fessor en diferents cursos de comunicació i de programa·ció de tècniques al servei del professorat.

També ha estat president de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus, vocal de la Comissió Executiva de la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya i pre·

sident de la Confederació de Veïns del Camp de Tarragona. A més, és responsable de la Secretaria de Participació Ciutadana de la Comissió Executiva de l’agrupació local del PSC de Reus, i mem·bre del Comitè Coordinador de la Sectorial de Moviment Ciutadà del PSC.

Reorganització de l’organigrama municipalLa incorporació de Josep Allueva coincideix amb una reorganització de l’organigra·ma polític municipal. En la mateixa sessió plenària, es va donar compte del decret de nomenament de la fins ara regidora de Formació, Martina Garcia, com a regi·dora delegada de Comerç i com a regidora delegada de Promoció de Ciutat, adscrites les dues carteres a l’Àrea de Promoció; i de Josep Allueva com a regidor delegat de Formació i Ocupació, ads·crita a l’Àrea d’Educació i Formació.

A més, també es va informar de la delegació de la presidèn·cia del Patronat Municipal de Turisme i Comerç a la regidora Martina Garcia. Igualment, s’ha nomenat Garcia com a mem·bre de la Comissió Informativa de Serveis Generals, de la Fundació Oficial Fira de Reus, de la Junta de Govern de

Josep Allueva, nou regidor de Formació i OcupacióLa renúncia al càrrec de la regidora socialista Teresa Pallarès ha provocat la incorporació de Josep Allueva com a nou membre del consistori i de l’Equip de Govern. L’entrada d’Allueva ha comportat una reorganització del cartipàs municipal en què destaca la creació de la Regidoria de Comerç.

Reus va ser una de les primeres visites oficials de la nova subdelegada del Govern Central a Tarragona, l’exregidora de Reus Teresa Pallarès. La visita va tenir lloc el 19 de juny i Pallarès va signar en el Llibre d’ho·nor de la ciutat i es va reunir amb l’alcalde.

D’altra banda, Teresa Pallarès, va ser una de les persones encarregades de portar la bandera de la ciutat en la processó solemne de Sant Pere.

Teresa Pallarès, nova subdelegada del govern

a

mb aquesta incorporació es reorganitza el cartipàs i Martina Garcia passa a ocupar la Regidoria de Comerç

Josep Allueva, ja com a regidor, ocupant el lloc que li correspon durant la sessió plenària.Foto: Carles Fargas

la Borsa del Col·leccionista i de l’Agrupació d’Inte·rès Econòmic (AIE) Reus Centre. Per la seva banda, el nou regidor Josep Allueva ha estat nomenat membre de la Comissió Informativa de Serveis Personals i de l’Ins·titut Municipal de Formació i Empresa.

Nova Regidoria de ComerçAmb aquesta reorganitza·ció municipal, s’aprofita per donar més rellevància a la tasca municipal en matèria de comerç amb la creació de la Regidoria de Comerç, que passa a ocupar Martina Garcia. L’Equip de Govern justifica aquest canvi per la conjuntura del sector comercial actual, marcada per l’arribada de nous for·mats de comerç a la ciutat per satisfer les necessitats de la ciutadania i per la continuïtat de l’aposta en el comerç urbà i de qualitat que caracteritza l’oferta de Reus. u



PROMOCIó/COMERç

Un nou organisme autònom promocionarà la ciutat

El Consell Consultiu de Promoció Comercial s’encar·rega de definir les línies d’ac·tuació per a la promoció del comerç integrat al teixit urbà de la ciutat. Està coordinat per la Cambra de Comerç de Reus i l’Ajuntament de Reus hi és representat per l’alcal·de, el regidor cap de l’Àrea de Promoció, Josep Morató; la regidora cap de l’Àrea de Cultura, Empar Pont, i la regi·dora de Promoció de Ciutat, Martina Garcia.

La darrera reunió del Consell es va fer el 22 de juliol i va acordar la creació d’un nou ens autònom i independent que lideri i fixi les línies de

promoció de la ciutat des de tots els punts de vista: patrimoni, turisme, cultura, comerç, oci i hoteleria.

El finançament d’aquest orga·nisme estarà compartit per part de l’Ajuntament de Reus i el sector privat i la previsió és que comenci a funcionar a l’octubre.

Reus vitalitatEl Consell també va aprovar la creació d'un llibre d'es·til per a l'ús de la marca «Reus vitalitat» que es lliurarà a les entitats implicades en la promoció i associacions de comerciants per potenciar·ne la difusió. u

El Consell Consultiu de Promoció Comer-cial ha acordat la creació d’un organisme autònom que haurà de definir un nou mo-del de promoció de la ciutat, a partir de la implicació de l’Ajuntament, la Cambra de Comerç i totes les associacions relaciona-des amb el turisme, el comerç i la cultura.

El Programa d’Orientació d’Equipaments ComercialsEl Ple ordinari del maig donava el vistiplau al text refós del POEC, el Programa d’Ori-entació per als Equipaments Comercials de Reus, que incorpora les observacions de l’informe de la Direcció General de Comerç de la Generalitat. Aquest document és una pauta sobre el model comercial de Reus.

El Consell es va reunir a la

Cambra de Comerç de Reus.

Foto: Cambra de Comerç

El carrer de Monterols. Foto: Carles Fargas

Amb la voluntat de revisar el primer POEC que va aprovar Reus el 1998, el nou docu·ment pretén ser una pauta sobre el model comercial que hauria de seguir la ciu·tat els propers anys. Per fer·ho, analitza la situació actual del comerç de Reus, que es pot sintetitzar de la manera següent:

Punts forts• Important atracció comer·cial de Reus, especialment al denominat «vuit comercial».• Visitant forà de tipus familiar, principalment atret per l’oferta comercial.• Influència comercial sobre la regió econòmica de referèn·cia i comarques limítrofs.• Els visitants compradors vénen a Reus una vegada o més a la setmana.• El principal atractiu són els productes per a l’equipament personal, seguits pels produc·tes frescos.• El «vuit comercial» concentra els visitants forans i el comerç de la segona corona (rieres i

passejos) és preferentment intramunicipal.

Punts febles• Es detecta una disminució de l’àrea d’influència comerci·al de Reus.• Increment de l’ús del vehicle privat per anar a comprar.• L’atracció els darrers anys de zones comercials com Les Gavarres i Parc Central, i el futur gran magatzem.• Pèrdua de pes relatiu del sector del lleure i la cultura entre 1997 i 2005.• Endarreriment del Pla de Dinamització Comercial, que des de 2005 s’ha reactivat amb la nova AIE comercial.

Oportunitats• La millora de les entrades viàries a Reus.• La construcció del Gaudí Centre, com a nou element dinamitzador.• La unificació dels comerci·ants en el si de la nova AIE.• El creixement residencial i comercial previst a l’actual pla general.

• La possibilitat de potenciar formats comercials no exis·tents fins ara i complementa·ris al model tradicional.• El trasllat de la Fira al Tecnoparc, que deslliura aquest espai ubicat a la trama urbana consolidada.• La futura estació del TAV a l’Aeroport de Reus.• La possibilitat de creixement de l’oferta comercial.

Objectius de futurA partir d’aquesta anàlisi, el document suggereix com a objectius de futur que Reus hauria d’esdevenir:• Una veritable ciutat de ser·veis que vinculi el comerç amb l’oci, el turisme i el modernisme.• Manteniment del comerç tradicional i especialitzat del centre.• Compatibilitat amb noves àrees comercials que incre·mentin l’atractiu a la regió d’influència i compactin el comerç del centre amb la corona intermitja i la zona exterior. u


MICROURBANISME


P oc abans de la Festa Major de Sant Pere, el parc de Sant Jordi

va estrenar nou estany inspi·rat en el trencadís de Gaudí. L’Àrea de Via Pública, a través de les Brigades Municipals, s’ha encarregat de fer un canvi de fesomia a l’estany i també al seu entorn.

Els treballs han consistit en la renovació total de la superfí·cie del llac i en la construc·ció de dos salts d’aigua, un a cada extrem de l’estany, que funcionen amb un cir·cuit intern. Aquestes fonts o brolladors amb salt d’aigua s’han fet amb un disseny de trencadís de tonalitats blaves, inspirat en motius gaudinians i amb el qual es representen petits salts d’aigua.

Paral·lelament s’ha condicio·nat la zona de l’entorn, amb la renovació de l’enllumenat i amb un nou paviment, enllo·sat de formigó colorejat amb tonalitat vermellosa i d’aspec·te rústic, col·locat en forma d’espiga.

Amb aquestes actuacions es pretén millorar les condicions del passeig pel parc, especi·alment per a aquelles perso·nes que hi van amb cotxets

infantils o amb cadires de rodes.

Altres millores recents executades al parc Fa poc més d’un any es van instal·lar uns jocs psicomo·trius pensats per a la gent gran. El circuit esportiu amb exercicis compta amb dotze aparells diferents. És un cir·cuit dissenyat per començar per un extrem i acabar per l’altre seguint un ordre esta·blert. La zona de psicomotri·citat compta amb escales de dits, ponts de llistons mòbils,

terra de cordes, rampes i bar·res, entre altres aparells. Una altra actuació destacada data del desembre de 2006, quan es va obrir un nou accés al parc de Sant Jordi des del car·rer d’Antoni Gaudí. Es tracta d’una rampa que elimina les barreres arquitectòniques i fa més fàcil l’accés des d’aques·ta zona al parc. D’altra banda, l’estiu del 2006 el parc va estrenar nous serveis públics, amb una nova entrada als lavabos i i la construcció d’un servei adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. u

Nou enllumenat a la urbanització El Pinar

El nou enllumenat

d’El Pinar.Foto: Carles Fargas

L es darreres actuaci·ons executades a la urbanització El Pinar

en matèria d’enllumenat han servit de prova pilot per a l’aplicació del reglament de la Generalitat que desenvolupa la Llei d’ordenació ambien·tal de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn. La normativa estableix un

conjunt de restriccions que ha de complir l’enllumenat exterior abans de l’agost de 2009. Per tal d’adequar les instal·lacions de l’enllumenat públic de la urbanització El Pinar, i també com a prova pilot, s’han projectat diversos treballs. En una primera fase, ja enllestida, s’han substituït les làmpades de vapor de

mercuri, en 387 llums situ·ats a 7 metres d’alçada, per làmpades i equips de 35 w. d’halogenurs metàl·lics de 3.000ºK de temperatu·ra de color. Aquesta actua·ció també es va realitzar a la urbanització Mas Carpa, i afecta en aquest cas 63 llums. Actualment s’està exe·cutant la segona fase a El

Pinar, amb la substitució de 65 llums de 250 w de vapor de mercuri situades a 3,5 m.d’alçada per un nou model asimètric amb làmpada de 20 w d’halogenurs metàl·lics també de 3.000ºK.

Menys contaminació lumínicaAmb aquests canvis es garanteix un nivell mitjà d’il·luminació que supera els valors mínims recomanats pel Comitè Internacional d’Il·luminació. Igualment, es com·pleixen les restriccions del decret i s’elimina la contami·nació lumínica, en especial la llum intrusa que podia afectar les persones provinent dels llums de 3,5 m d’alçada, ja que els nous llums tenen una emissió nul·la de flux llumi·nós en l’hemisferi superior.

Enllumenat públic més eficientA nivell municipal, l’adequació de l’enllumenat públic de la urbanització El Pinar ha servit igualment com a prova pilot per a la pròxima execució del projecte d’adequació de l’enllumenat públic de Reus. Aquest projecte, aprovat en la seva primera fase per Junta de Govern Local el 18 d’abril

de 2008, fa referència als llums de menys de 4 metres d’alçada amb làmpades de vapor de mercuri d’alta pres·sió i amb una il·luminació superior per sobre del 10%. Són llums que pel grau de contaminació lumínica que produeixen és prioritària la seva adequació. El pressu·post de contracta de la pri·mera fase d’execució del pla és de 877.623,81 euros.

Més de 1.200 llums nousL’actuació comportarà la subs·titució de 1.211 llums de la ciutat amb equips i làmpades de 35 o 70 w (actualment en tenen 125 o 250) i amb models amb una inclinació superior de flux de llum infe·rior al 5%. L’estalvi energè·tic que comportarà aquesta adequació és de gairebé 1,2 milions de kwh/any; mentre que l’estalvi econòmic serà de 155.237,27 euros l’any.

Per conèixer de primera mà aquesta prova pilot, el delegat del Govern de la Generalitat, Xavier Sabaté, va visitar el nou enllumenat d’El Pinar, acom·panyat de l’alcalde de Reus i el regidor cap d’Àrea de Via Pública. u

Jardineres al Mercadal

L’estany del Sant Jordi

El nou estany del Parc de Sant

Jordi.Foto: Carles Fargas

J ust després de la Festa Major de Sant Pere, l’Àrea de Via Pública ha

instal·lat tres jardineres a la pla·ça del Mercadal, de moment, de manera provisional. Són les mateixes que ja s’hi van col·locar fa uns mesos però amb

alguns canvis: ara s’ha rebaixat l’alçada de les torretes i s’han col·locat bancades a dos dels laterals perquè a la plaça hi hagi algun espai on seure. Les plantes que contenen són un tipus de ficus, que els ofereix un aspecte estilitzat. u

Les noves jardineres de la plaça del Mercadal.Foto: Carles Fargas


L’alcalde de Reus, Lluís M. Pérez, i el secretari gene·ral del Departament d’Interi·or, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, van signar el conveni de cessió a la Generalitat de Catalunya d’un terreny destinat al Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya.

Gestió integrada de les emergènciesEl Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya neix de la voluntat de gestionar l’emergència de manera integrada. El nou edi·fici de Reus reunirà sota un mateix sostre tots els cossos

implicats en la gestió de les emergències i està preparat per gestionar emergències d’abast nacional.

Durant la signatura del con·veni, Joan Boada va expli·car que en aquest centre hi «participaran tots els cossos de seguretat implicats en les emergències». En aquest sentit, cal destacar que tant els Mossos d’Esquadra com el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) hi tindran una sala operativa fixa.

Un espai ben comunicatEls terrenys cedits per l’Ajun·tament per fer·hi l’edifici es

troben a uns sis quilòmetres al sud·est del nucli urbà, al costat de l’autovia T·11 i prop de l’accés a l’autopista, en una parcel·la de 15.048 m2. La superfície construïda serà de 14.984,45 m2, repartida en dos elements principals: el sòcol (8.849,25 m2), on s’ubicarà la planta baixa amb l’aparcament inclòs, i la caixa operativa (6.135,20 m2), corresponent als nivells res·tants per damunt de la planta baixa.

Està previst que les obres del nou edifici s’iniciïn la propera tardor i finalitzin en el decurs del 2010.

L’edifici del Centre de Coordinació d’Emergències 112 de Reus ha estat con·cebut sota rigorosos criteris d’eficiència, sostenibilitat i qualitat. D’aquesta manera, s’ha apostat per aconseguir les certificacions mediambi·entals i organitzatives més exigents. u

Joan Boada, secretari general del Departament d’Interior, va ser a Reus per signar el conveni de cessió.Foto: Ajuntament de Reus

Reus cedeix terrenys per fer el Centre 112 d’EmergènciesL’Ajuntament de Reus ha cedit els terrenys necessaris per a la construcció del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 al terme municipal, a tocar de l’autovia a Tarragona i prop de l’accés a l’autopista. Està previst que tant els Mossos com el SEM hi tinguin una sala operativa.

4a Escola Taller al Pere Mata

E l 22 de juliol es va inaugurar la quar·ta edició de l’Esco·

la Taller Lluís Domènech i Montaner, que continuarà la restauració efectuada per les tres anteriors escoles taller del mateix nom a l’Institut Pere Mata. Aquesta escola taller ofereix 46 places, que es dis·tribueixen en cinc especialitats professionals de restauració del patrimoni: pintura, fusteria, vitralls, paleta i picapedrer. u

U na representació del Ministeri d’Edu·cació, Política Social

i Esports es va desplaçar a Reus per conèixer de primera mà les experiències del servei de guarda d’infants Minuts Menuts i del centre d’atenció a la infància i a les famílies Mas Pintat; iniciatives pione·res en l’atenció a la infància i a les seves famílies.

A la visita van assistir·hi, en representació de l’Ajunta·ment, la regidora cap de l’Àrea de Benestar, Rosa Garrido, i la regidora responsable del Programa Transversal d’In·fància i Família, Empar Pont. En nom de la Generalitat, Carme Porta, secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania del Departament d’Acció Social i Ciutadania i per part del Ministeri, la directora general d’Infància i Família, Amparo Marzal, i Félix Barajas, subdirector general de la Família.

Minuts MenutsReus va posar en marxa el ser·vei Minuts Menuts el novem·bre de 2007 per a totes les

famílies de la ciutat amb nens o nenes de 16 mesos a tres anys. El projecte s’està oferint a Reus al carrer de l’Abadia número 10 i el cost del ser·vei per a les famílies és d’un euro per hora. Cada nen o nena pot assistir un màxim de tres hores seguides a aquest espai. Ara els Minuts Menuts presten el servei en horari d’estiu, de dilluns a divendres de 10:00 a 13:00 h i de 17:00 a 19:30 h.

Mas PintatEl maig va obrir portes el Mas Pintat, al carrer de l’Abat Escarré, per donar suport a les famílies en les necessitats i dubtes de la criança dels fills i de les filles des de la petita infància fins a l’adoles·cència, a través de progra·mes i d’espais coordinats pel Programa Transversal d’Infàn·cia i Famílies de l’Ajuntament. Aquest projecte parteix princi·palment de la idea de servei a les famílies amb infants, amb la finalitat d’acompanyar, orientar i encoratjar els pares i les mares en les responsa·bilitats educatives en compa·nyia d’altres famílies. u

L’alcalde participa a les Iv Jornades Tributàries

L’ alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, va participar el diven·

dres 27 de juny en les IV Jornades Tributàries, organit·zades per l’Agència Tributària de Madrid, l’organisme tribu·tari de l’ajuntament madri·leny, que enguany duien per títol «La Hacienda local y el ciclo económico».

L’alcalde va participar en una taula rodona acompanyat d’altres ponents: els profes·sors universitaris Maite Vilalta

i Alfonso Utrilla, i el regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Madrid, Juan Bravo.

El debat es va centrar en les causes de la manifesta insuficiència financera dels governs locals, en les pos·sibles solucions tècniques a aquesta situació i en la necessitat d’abordar la refor·ma del finançament local en paral·lel a les negociaci·ons sobre el nou sistema de finançament de les comuni·tats autònomes. u

Un moment de la intervenció

de l’alcalde en el marc de les

IV Jornades Tributàries de

Madrid. Foto: Cedida

La inauguració de l’Escola Taller es va fer al pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata.Foto: Carles Fargas

MISCEL·LàNIA


visita del Ministeri d’Educació a Minuts Menuts i Mas Pintat


L’alcalde de Reus, el conseller

d’Educació i l’alcalde de

Vic durant la presentació dels

EBE, que es va fer a Barcelona l’11

de juliol.Foto: Departament

d’Educació

L’ alcalde de Reus, Lluís M. Pérez, i el conse·ller d’Educació, Ernest

Maragall, van signar el 24 de juliol el conveni de corespon·sabilització en matèria edu·cativa. A través d’aquest con·veni, l’Ajuntament de Reus i el Departament d’Educació de la Generalitat comparti·ran la responsabilitat sobre el disseny global i la gestió del sistema educatiu a la ciutat. Si fins ara les dues adminis·tracions col·laboraven, amb aquest acord passen a decidir conjuntament en l’àmbit de l’educació.

La coresponsabilització de la política educativa de la

Generalitat és una de les pri·oritats en matèria d’educació municipal que el govern de la ciutat es va fixar per a aquest mandat i que ja es va anun·ciar en la sessió constitutiva del Consell Escolar Municipal, que es va fer al març.

Responsabilitat i planificació Aquesta nova responsabilitat compartida inclou planificar quins ensenyaments s’han d’impartir a la ciutat en els propers anys, quins centres s’han de crear, quina ha de ser la distribució de matrícu·la o quins programes d’in·novació cal implantar, entre altres qüestions. Per fer·ho,

Els Espais de Benvinguda Educativa començaran a fun·cionar el primer trimestre del curs 2008·2009. Aquesta iniciativa es planteja com una eina d’acolliment fami·liar previ a l’escolarització i un primer contacte amb els futurs alumnes nouvinguts i les seves famílies.

L’objectiu és oferir un espai de suport i assessorament per tal que les famílies cone·guin tots els aspectes que fan referència a l’educació en el municipi d’acollida.

Alumnes de 8 a 16 anysEls EBE, a Reus, atendran els nouvinguts d’entre 8 i 16 anys, amb activitats de quatre hores al matí i la parti·cipació en els Plans Educatius d’Entorn. Els equips de pro·fessionals que hi participen, diagnosticaran i orientaran els futurs alumnes i les seves famílies perquè es puguin incorporar al sistema educatiu amb plenes garanties.

A Reus hi haurà tres EBE, situats en edificis adjacents al CEIP Alberich i Casas, a l’IES Gabriel Ferrater i al col·legi La Salle, repartits de forma que donen una cobertura territori·al àmplia a la ciutat.

A La Salle es faran obres d’adequació en un espai situ·at a la segona planta de l’edi·fici històric. A l’IES Gabriel Ferrater s’ubicaran en instal·lacions annexes i al CEIP Alberich i Casas s’aprofitarà un espai que ja existeix i que queda buit pel trasllat dels alumnes a l’edifici de nova planta construït per ampliar el centre.

L’experiència acollidora de Reus Reus no comença de zero en les experiències d’acolli·da a persones nouvingudes. L’any 2005 l’Ajuntament va posar en marxa les sessi·ons de benvinguda per a persones nouvingudes, que desenvolupen tècnics del

Pla Transversal d’Immigració. Aquestes sessions, que s’ofe·reixen als nous empadronats d’origen estranger, tenen com a objectiu informar dels ser·veis i recursos municipals, dels drets i deures de la ciuta·dania, de les característiques socials i culturals de l’entorn i dels valors que fomenten la convivència i la participació ciutadana. Aquesta continu·arà sent la porta d’entrada a la ciutat, on es farà la prime·ra acollida abans de derivar a les famílies amb fills en edat escolar als nous EBE, per continuar amb el procés d’acompanyament, formació i informació.

Dades demogràfiques i matrícula vivaEl 30 de juny de 2007, a Reus hi havia 105.320 persones empadronades, de les quals un 18,10% són estrangeres. La immigració extracomunità·ria representa prop del 14% de la població.

En el curs escolar 2007·2008, la comissió d’escolarització va gestionar 1.085 sol·licituds d’incorporació a les aules fora dels terminis ordinaris de matrícula, el que s’anomena matrícula viva. En concret, hi va haver 299 sol·licituds a l’etapa d’educació infantil, 464 a primària i 322 en l’ESO. u

Es creen Espais de Benvinguda Educativa a 3 centres de ReusReus i Vic acolliran el curs que ve els primers Espais de Benvinguda Educativa (EBE) per incorporar els nouvinguts al sistema educa-tiu amb plenes garanties, una experiència pilot a Catalunya, endegada pel Departa-ment d’Educació de la Generalitat en co-responsabilitat amb els dos ajuntaments.

Reus intervé en el disseny del sistema educatiu de la ciutat

el mateix conveni estableix la creació d’una mesa de pla·nificació amb representants de les dues administracions, l’Ajuntament i el Departament d’Educació. Un dels aspectes que cal treballar, que ja desta·ca l’acord signat, és l’objectiu de potenciar l’oferta d’estudis de formació professional amb component tecnològic, de manera que els joves estiguin preparats per a la demanda ocupacional que sorgirà amb el Tecnoparc, on s’instal·laran empreses del sector tecnolò·gic. El conveni també preveu la col·laboració en la planifi·cació de l’oferta educativa per adequar·la a les necessitats de la població. u

EDUCACIó


La regidora d’Educació i Formació, Misericòrdia Dosaiguas, amb el conseller d’Educació, Ernest Maragall.Foto: Carles Fargas


Més de 1.100 nens per setmana als Casals d’Estiu

Alumnes de Mas Carandell milloren espais i jardins escolars

Si el 2007 es van comptabilit·zar 726 inscripcions als Casals d’Estiu, enguany la xifra és de 1.127, quantitat que cor·respon al nombre de nens per setmana apuntats en els quatre casals municipals. Les setmanes amb major nom·bre d’inscripcions són les del 7, 14 i 21 de juliol.

Les dades d’inscripció no són definitives, perquè encara és possible formalitzar inscripci·ons, que es poden realitzar al Pavelló Olímpic Municipal en horari de 9:30 a 14:00 h, de dilluns a divendres.

Casals MunicipalsEls quatre Casals d’Estiu Municipals on s’estan desen·volupant activitats per a nens i nenes d’entre 3 i 12 anys són: CEIP Rubió i Ors, CEIP General Prim –on també es realitza el Casal Adaptat– i al CEIP Alberich i Casas. El Casal Adaptat ha acollit les 40 inscripcions previstes, i s’han pogut atendre les demandes

rebudes de nens amb diver·sos nivells de discapacitat per mitjà de les places de suport a la integració existents als casals municipals.

En aquesta edició, els casals compten amb la col·laboració del Pla Educatiu d’Entorn, a través de tres monitors especi·alitzats en dinamització lingüís·tica, que es dediquen a refor·çar els aspectes de llengua i cohesió social en les activitats programades en cada casal.

Què es fa als casals?Les principals activitats que realitzen els nens inscrits als casals són: tallers i manualitats, jocs de grups i jocs cognitius, gimcanes i jocs de pistes, balls i cançons, suport a l’estudi, acti·vitats d’aigua –desplaçament a les piscines municipals tots els divendres–, sortides cultu·rals i d’esbarjo (a l’Espai d’In·formació Ambiental, al Centre de la Imatge, a la Biblioteca Central, al Gaudí Centre i als Museus d’Arqueologia i d’Art i

Història. També es disposa de materials per realitzar tallers, que han facilitat Salut Pública (taller de begudes saludables) i la Guàrdia Urbana (de segu·retat vial). Amb el suport de la Regidoria de Serveis Socials, es compta amb la participació d’un grup de voluntaris de la tercera edat que desenvolupa un taller d’intercanvi genera·cional.

Els Casals d’Estiu de les entitatsA més dels casals gestionats directament, l’Àrea d’Educa·ció i Formació també col·labora en les activitats esti·uenques que organitzen dife·

El nombre d’inscripcions als Casals d’Estiu Municipals ha experimentat un considera-ble increment en el nombre d’inscripcions respecte l’any passat: 1.137 són els nens i nenes per setmana apuntats en els casals organitzats per l’Àrea d’Educació i Forma-ció de l’Ajuntament i Reus Esport i Lleure.

en total s’han ofert més 6.000 places d’activitats d’estiu per a infants i joves

La regidora cap d’Àrea d’Educació i Formació va visitar un dels casals.Foto: Olívia Molet

Dues imatges de les tasques

desenvolupades pel mòdul de

jardineria a les escoles.

Fotos: Mas Carandell

C inc centres educa·tius d’infantil i primà·ria de Reus milloren

les seves instal·lacions gràcies als treballs de manteniment de jardineria i d’interior dels edificis que es desenvolu·pen en la sisena edició del Taller d’Ocupació del Mas Carandell.

En el cas del CEIP Ciutat de Reus, les obres consistei·xen en el pintat de sostres, finestres i parets. Les obres formen part de les pràctiques que realitzen els alumnes del mòdul professional de man·teniment interior d’edificis del Taller d’Ocupació del Mas Carandell. Després de l’estiu, s’iniciarà una actuació sem·blant al CEIP General Prim. D’altra banda, al CEIP Reus 20

es fan tasques de jardineria com el condicionament de la zona de jocs, la planta·ció d’arbres per donar ombra i una intervenció a l’entrada del centre amb la plantació d’heura, la instal·lació de reg i la col·locació de bancs. Les pròximes actuacions en jardi·neria seran al CEIP la Vitxeta, i al CEIP Reus 19. Aquests treballs s’inclouen en el mòdul professional de jardineria del Taller d’Ocupació.

Per a persones aturadesAquestes actuacions for·men part de la sisena edi·ció del Taller d’Ocupació Mas Carandell que va iniciar·se el passat mes de desembre i ofereix 24 places per a per·sones aturades majors de 25 anys. A més dels mòduls

professionals de manteni·ment interior d’edificis i jar·dineria, s’imparteix el mòdul d’atenció geriàtrica. Aquest se centra en l’atenció sociosani·tària de persones i col·lectius amb necessitats especials de salut, i l’aplicació d’estratègies per mantenir i millorar la seva autonomia personal i relació amb l’entorn. La part pràctica es desenvolupa a l’Hospi·tal de Sant Joan. Aquestes accions, de caire formatiu i ocupacional tenen un any de durada i són subvencio·nades pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu. Els Tallers d’Ocu·pació són programes de for·mació i ocupació que tenen com a finalitat la inserció de persones aturades majors de 25 anys. u

rents entitats de lleure de la ciutat. El nivell d’inscripcions també està sent força elevat, i gairebé s’han omplert totes les places ofertes: Casal Joan Rebull (150·160 nens per set·mana), Casal AEG Ben Enllà·La Salle (100·115 nens per setmana), Esplai l’Albada (35 nens per setmana) i Esplai Fem·nos Amics (45·50 nens per setmana).

Pel que fa al mes d’agost, les famílies que necessitin dis·posar de casal d’estiu, poden optar pels següents: Casal AEG Ben Enllà·La Salle, l’Es·plai l’Albada i l’Esplai Fem·nos Amics. u

INSTITUT MUNICIPALDE FORMACIÓ I EMPRESA

Reus

EDUCACIó I FORMACIó



Inversió per millorar les pistes esportives escolars

L’Ajuntament de Reus va acollir el sorteig oficial del Campionat Mundial de Futbol Sala Femení que tindrà lloc a Reus del 29 de setembre al 5 d’octu·bre. La competició es farà al Pavelló Olímpic Municipal amb la participació de dotze equips. Catalunya s’enfron·tarà a la República Txeca i a Colòmbia en la primera fase del torneig. A la fotografia, el director general de Projecció Exterior de l’Esport de la Generalitat i el regidor d’Es·port i Lleure de Reus.

Una inversió de més de 2 milions d’euros permetrà millorar les instal·lacions espor-tives de la ciutat amb la construcció de dos poliesportius lleugers als col·legis Alberich i Casas i Ciutat de Reus i la remodelació de les pistes i equipaments esportius de totes les escoles públiques.

La Regidoria d’Esport i Lleure i la societat municipal Reus Esport i Lleure ja tenen a punt els projectes per millorar notablement la xarxa d’equi·paments esportius de la ciutat gràcies a la inversió en les instal·lacions ja disponibles a les escoles.

dos poliesportius lleugersAmb un pressupost d’1,5 mili·ons d’euros, el projecte més important és la remodelació de les pistes esportives dels col·legis Alberich i Casas i Ciutat de Reus amb la cons·trucció de dos poliesportius lleugers. Es tracta de cobrir les pistes esportives ja existents, el resultat permetrà disposar d’un espai poliesportiu cobert amb una estructura metàl·lica i un tancament perime·tral amb obertures laterals. Estaran dotats amb un equi·pament esportiu complet, pista poliesportiva de material sintètic, enllumenat i magat·zems de material esportiu. El polilleuger del CEIP Alberich

i Casas aprofitarà els actuals vestidors i es completarà amb una zona exterior.

El projecte del CEIP Ciutat de Reus inclou actuacions al paviment del pati, el tanca·ment del nou espai reservat a l’ampliació de l’escola bressol i un mòdul de vestidors.

Ús fora de l’horari escolarAquestes actuacions perme·tran dotar d’un equipament d’altes prestacions l’escola i l’aprofitament integral fora de l’horari escolar pel desenvolu·pament de programes espor·tius municipals i per a les entitats.

D’altra banda, s’invertiran 650.000 euros més en la remodelació de les pistes i equipaments esportius de les escoles públiques de la ciutat. En un termini de 30 mesos se substituirà el mobiliari espor·tiu, es repararan les pistes i s'adequaran els espais. u

Imatges virtuals del projecte de

poliesportiu lleuger, obra

dels arquitectes Mamen Domingo

i Ernest Ferré.

Tastets d’Ofici amb 120 alumnes d’ESO

U n total de 120 alum·nes de 4t d’ESO de Reus han partici·

pat enguany en el programa Tastets d’Ofici, que facilita un primer contacte dels joves amb diferents professions. Des d’aquest curs, el pro·grama ha estat integrat dins el Pla Educatiu d’Entorn, que desenvolupen l’Ajuntament i la Generalitat conjuntament. Diferents empreses han fet possible que els joves s’apro·ximin a la realitat de dife·rents oficis de diversos camps –electricitat, llar d’infants, comerç al detall, fusteria, per·ruqueria, construcció i jardi·neria– i els puguin posar en pràctica durant una tempora·da. El programa és una refe·rència per a altres ciutats com Cambrils, Valls o Tarragona. u

Alumnes referentsE l 3 de juny es va fer la

cloenda del programa Referents, que porta a

terme la Regidoria de Serveis Socials en col·laboració amb el Departament d’Educació. Aquest curs han participat del projecte alumnes dels insti·

tuts Salvador Vilaseca, Gaudí, i Domènech i Montaner. En total, 37 alumnes han rebut formació per ser referents i 77 nois i noies nouvinguts hi han participat. El projecte afavoreix la interrelació entre els joves de diferents cultures. u

Els participants van rebre

un diploma acreditatiu.

Foto: Olívia Molet

L’acte de cloenda es va fer al Saló de Plens. Foto: Olívia Molet

ESPORT / EDUCACIó / BENESTAR


Sorteig del Mundial de Futbol Sala Femení


El Casal de les Dones va clou·re el programa del curs 2007·2008 amb una festa i un berenar a La Palma, on van actuar diferents associacions de dones de la ciutat, amb la lectura de poesies, ballada de sardanes, esquetxos teatrals i actuacions musicals.

Participació activa de les donesLa programació d’activitats del Casal de les Dones par·teix majoritàriament de la proposta de les mateixes par·ticipants. La programació va encaminada a motivar la par·ticipació activa de les dones

75 infants al programa Petitons

El Casal de les Dones ha tancat el curs 2007-2008 amb el muntatge d’una obra teatral i l’organització d’una festa a La Pal-ma. Unes 300 persones s’han apuntat du-rant aquest curs a les activitats del casal, bona part de les quals han estat proposa-des per les mateixes participants.

Una de les actuacions de la festa de final de

curs del casal.Foto: Cedida

El Casal de les Dones tanca el curs amb 300 participants

E l projecte de Serveis Socials de l’Àrea de Benestar Petitons,

adreçat a infants i a famílies, ha tancat el curs escolar amb la participació d’uns 75 nens i nenes de 2·3 anys i les seves famílies.

Aquest projecte, que es va engegar l’any 1995, és una de les actuacions programades pels Serveis Socials munici·pals en l’àmbit de menor i família i es desenvolupa en diferents zones de Reus: al nucli antic, als centres cívics Ponent, Llevant i Migjorn i al barri Sant Josep Obrer.

Suport al’entorn familiarLa finalitat del projecte és detectar i prevenir les pos·

sibles dificultats educatives dels infants i donar suport a seves famílies en l’etapa de criança, al mateix temps que pretén afavorir una bona adaptació escolar i social dels nens i nenes. Aquest projec·te comprèn fins a tres àmbits d’intervenció: l’infant, la famí·lia i l’escola.

Amb els infants es realitzen activitats encaminades a l’es·timulació primerenca on es treballen els hàbits, les habi·litats socials, la comunicació i el llenguatge, la psicomotrici·tat i la cognició.

Amb les famílies es treballa la informació i l’assessorament sobre diferents aspectes edu·catius, la salut i la higiene, i les relacions familiars, per

potenciar la implicació dels pares i mares en el procés educatiu i evolutiu del seu fill o de la seva filla, i la necessi·tat de la conciliació de la vida laboral i familiar.

D’altra banda, amb els cen·tres educatius es realitza un treball de coordinació que informa sobre el projecte i que deriva posteriorment els infants per tal d’assegurar la seva participació en el procés d’educació formal normalitzat, així com implicar les escoles en el posterior desenvolupa·ment escolar del menor.

L’acte de cloenda del curs escolar es va fer el 20 de juny a l’espai on es du a terme el projecte, al carrer de l’Abadia 10. u

i l’establiment de relacions personals. Així, la programa·ció ha inclòs aquest curs xer·rades, cursos i tallers culturals sobre la història de Reus o de lectura, entre altres; activitats creatives com bijuteria o tea·tre; o emocionals.

Programes de sensibilitzacióD’altra banda, des del casal s’organitzen diferents pro·grames de sensibilització: a les escoles, el «Programa per l’eradicació dels estereotips sexistes» a secundària i el «Programa per al reconeixe·ment de la diversitat afectiva i sexual». Igualment, des del

casal s’ha participat en els dies internacionals de la Dona Treballadora, per a la Salut de les Dones i per a l’Elimina·ció de la Violència contra les Dones.

Concurs de relats breusEl Casal de les Dones també afavoreix i potencia la cre·ativitat de les dones de la ciutat. Per aquest motiu es va començar a organitzar l’any 2007 el Concurs de Relats Breus d’Escriptura Femenina Antònia Abelló i Filella. A la convocatòria d’enguany, la segona, s’han recollit una trentena de relats. u

Més de 340 persones al CFPA Marta Mata

E l Centre de Formació de Persones Adultes Marta Mata del Mas

Carandell ha tancat el curs amb la participació de 347 persones. El centre ofereix una oferta formativa adre·çada a persones que volen completar la seva formació reglada, accedir a ensenya·

ments reglats i/o reforçar els aprenentatges bàsics; concre·tament, el Graduat en educa·ció secundària, els d’Acollida lingüística per a persones nouvingudes, la preparació per accedir a cicles de for·mació professional de grau mitjà, superior i a la universi·tat. u

Els alumnes i professors del

CFPA Marta Mata.Foto: Olívia Molet

PARTICIPACIó / BENESTAR / FORMACIó



El Consell d’Infants debat sobre el temps de lleure

1.000 escolars tanquen el Fem Coral

E l Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus va ser escenari l’11

de juny de l’audiència pública del Consell d’Infants, en la qual els seus representants van expressar al govern les propostes que han treballat durant el curs conjuntament amb les escoles. Aquest curs van rebre l’encàrrec de l’Ajun·tament de debatre sobre les activitats extraescolars i el temps de lleure.

L’audiència pública és el punt final del treball que han fet durant tot el curs els 567 nens i les nenes de 5è de primària de les escoles de la ciutat que hi han participat, un total de 13 centres. Aquest any han treballat les activitats extraescolars i el temps de lleure, amb l’objectiu de fer arribar al consistori les seves propostes de millora.

Propostes dels infantsMés activitats extraescolars, major ús de les pistes esporti·

ves de les escoles, més carrils bici, més informació de l’ofer·ta de lleure infantil que hi ha a la ciutat o la celebració del Dia del Lleure, plantejada com una festa per tots els espais públics i amb la participació de les entitats. Aquestes són les propostes més destaca·des que els representants del Consell d’Infants van fer arri·bar als grups municipals, que van recollir i van comprome·tre’s a estudiar en els pròxims mesos.

Ciutadans de ple dretL’audiència pública és una oportunitat de participar en els assumptes públics d’una manera directa, en l’exerci·ci dels drets i les respon·sabilitats dels infants com a ciutadans i ciutadanes. És el moment en què els repre·sentants del Consell d’Infants de Reus expressen al govern de la ciutat les propostes que han treballat conjuntament a les escoles. L’audiència pública és un mecanisme a l’abast de

Professors jubilatsL’ alcalde de Reus, Lluís

M. Pérez, i la regido·ra cap d’Àrea d’Educa·

ció i Formació, Misericòrdia Dosaiguas, van lliurar plaques commemoratives als docents que s’han jubilat aquest curs 2007·2008. La relació dels pro·fessors jubilats és la següent: CEIP Teresa Miquel i Pàmies, Pilar González Revenga; CEIP Escola Montsant, Carme Barrull Massó; CEIP Prat de la Riba, M. Teresa Ollé Martorell; CEIP Sant Bernat Calbó, Esther Martorell Salvadó; CEIP Ciutat de Reus, Jaume Anguera

Lluís; CEIP Rosa Sensat, Dèlia Bueno Asensio; Escola Pare Manyanet, Antonino Mor Edo; Col·legi Sant Josep, Assumpta Piqué Franqués; Escola Maria Cortina; Maria Dolors Gállego Cullerè i Montserrat Vallès Freixa; IES Domènech i Montaner, Carme Roig Aymamí i Segundo Sánchez Julián; IES Baix Camp, Montserrat Balsells Balañà; IES Salvador Vilaseca; Maite Orderiz Solanellas; IES Gabriel Ferrater, M. Rosa Canaldas Domingo i IES Gaudí, Mercè Capdevila Jardí. u

U n miler d’escolars van assistir al con·cert de cloenda

del programa educatiu Fem Coral que es va fer el 4 de juny al Pavelló Olímpic Municipal. Un total de 26 escoles, 10 de les quals de fora de Reus, han participat durant el curs en aquesta ini·ciativa que vol contribuir a la creació de corals infantils des de les pròpies escoles.

Recurs per a escolesde Reus i comarcaFem Coral forma part del conjunt de recursos i acti·vitats educatives que l’Àrea d’Educació i Formació posa a l’abast dels centres educa·tius de la ciutat i la comarca per tal de participar i acom·panyar la comunitat educa·tiva en la formació i l’edu·cació de les persones des de l’inici de l’escolarització

fins a l’edat adulta. El pro·grama Fem Coral va néixer per fomentar l’aprenentatge de la música i del cant coral entre l’alumnat de primària com a element integrador i de convivència.

Aquest curs, un total de 1.010 alumnes que cursen de tercer a sisè de primària han participat en aquest pro·grama educatiu. u

Fotografia de família del

Consell d’Infants amb membres de

la corporació.Foto: Niepce

El grup de docents jubilats aquest curs durant l’homenatge municipal.Foto: NIEPCE

El Fem Coral omple cada any

el pavelló.Foto: Olívia Molet

la ciutadania per participar en defensa dels drets en les deci·sions que prenen les autori·tats municipals. Els infants de Reus, com a ciutadans i ciuta·danes, també poden exercir aquest mecanisme reconegut per l’Ajuntament de Reus.

El Consell d’Infants, al seguici petit Els membres del Consell d’Infants van representar la Corporació Municipal en el seguici petit de la Festa Major de Sant Pere. Els consellers i conselleres es van afegir al

seguici petit fent de corpo·ració tot tancant la cercavila, abans de la banda de música. La voluntat és que aquesta iniciativa, novetat d’enguany, es repeteixi com a acomia·dament de la participació al Consell d’Infants. u

EDUCACIó I FORMACIó



La Festa Major de Sant Pere 2008 en imatges

Les Barraques van estrenar el

Parc de la Festa. Foto: Carles Fargas

La Tronada. Foto: Carles Fargas

Mentre s’ultimen els detalls de les Festes de Misericòrdia, Sant Pere 2008 ja forma part de la memòria col·lectiva de la ciutat. Des d’aquestes pàgines, algunes imatges per recordar la festa i evocar els moments de la Tronada, de la processó, de Barra-ques o del pregó.

L’alcalde i els portaveus de govern durant el pregó, el dia de Sant Joan.Foto: Carles Fargas

El rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc

Xavier Grau, pregoner de la

festa. Foto: Carles Fargas

El Lleó, estrenat per Misericòrdia

de 2004, els portadors

del qual són membres de

l’Agrupació Musical Sant

MiquelFoto: Carles Fargas

FESTA MAJOR




Un any més, les nits de Barraques van ser multitudinàries.Foto: Carles Fargas

La Xiqueta i la resta de Nanos, igual que els Gegants, es mantenen com els elements del seguici més aclamats per la canalla.Foto: Carles Fargas

Una de les figures de la Moixiganga i el ball de l’Àliga davant de la corporació. Fotos: Carles Fargas

FESTA MAJOR


EL MERCADAL 7a època núm. 922 2322 23

PSC

Eduard OrtizPortaveu del GM del PSC

CiU

Carles PellicerPortaveu del GM de CiU

Policia de proximitat: un canvi de modelSovint la gent es queixa que no veu la policia enlloc. Aquesta percepció alimenta la sensació d’inseguretat a la ciutat. Doncs bé, una solució eficaç tant davant dels símptomes com per combatre les causes de la inseguretat és la policia de proximitat i de barri.

Aquesta és una constant proposta de CiU, sempre rebutjada per l’alcalde Pérez, però ara, davant el desplegament dels Mossos d’Esquadra, ja no s’hi valen les excuses de falta d’efectius.

Es tracta d’una nova organització de la Guàrdia Urbana, amb més agents patrullant i menys en els despatxos, assignant un nombre de policies a districtes concrets. Així, cada districte tindria els seus agents, i aquests coneixerien bé els veïns i comerciants, els escoltarien i hi parlarien més sovint, coneixerien el terreny, els seus problemes i necessitats. Aquesta proposta lliga, evidentment, amb el model de ciutat descentralitzada que també proposa CiU.

Això implica un nou model de policia: una policia al costat i amb la gent, que es fa present, i basada en la voluntat de servei. Una policia pendent de les necessitats dels ciutadans (proactiva), amb una actitud de tolerància zero.

La filosofia és ser més amable i servicial amb la bona gent (policia assistencial), i més contundents amb la mala gent (policia preventiva).

Aplicar la policia de proximitat a Reus donaria com a resultat més tranquil·litat per a la població, més col·laboració i confiança entre la policia i els ciutadans, i més eficàcia. Molts municipis ja s’estan beneficiant d’aquest nou model, mentre que Reus, un cop més, fa tard…

Per què la seguretat no és una prioritat per al nostre Ajuntament? Els propers anys poden ser difícils, i convé preparar-se ja per tenir una ciutat amb més qualitat i més seguretat. u

PPC

Els objectius del primer any acomplerts Ha passat el primer any del mandat municipal 2007-2011. Els regidors i les regidores del grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya ens vam fixar dos objectius que calia prioritzar: l’un és la confecció i aprovació, al llarg dels primers sis mesos, del pla d’inversions per al quadrienni 2008-2011; i l’altre, la posada en marxa de tot un paquet d’accions encaminades a fer la vida més afable per a tots els ciutadans i ciutadanes, si és possible dins el marge d’actuació de les competències municipals i, si cal, assumint altres competències que no ens pertoquen, però que, per proximitat, creiem necessari fer.

Les inversions municipalsPel que fa al Pla municipal d’inversions hi ha grans temes que afectaran en positiu la ordenació urbana de la ciutat. Es tracta dels equipaments que estem construint a l’avinguda de Bellissens: el nou hospital i el parc tecnològic que inclou, entre d’altres, el nou palau de fires i congressos que s’adequarà als nous temps i les noves necessitats. També es tracta de la reordenació d’alguns carrers i barris de la ciutat, sobretot, aquells que estan envellits i són

poc còmodes per als seus veïns. La construcció d’escoles bressol i la rehabilitació d’escoles públiques, fins al punt que començarem per fer dos poliesportius lleugers –sense descartar-ne un tercer–; així, els nens i nenes gaudiran de millors instal·lacions i, a més, fora de l’horari escolar, podrem gaudir-ne tots.

En quant la les polítiques encaminades a fer la vida més fàcil a la ciutadania, hem engegat, entre altres, tot un paquet d’accions que fan referència al diàleg i al convenciment com a eines per solucionar problemes de convivència, i la veritat és que ens en sentim prou orgullosos de com està responent la ciutadania. Podem afirmar amb rotunditat que les dones i els homes de Reus, a diferència d’altres indrets, són per naturalesa o per «adopció» partidaris de resoldre les seves qüestions i els conflictes de convivència, sigui quina sigui la seva procedència o els motius que els originen, amb la paraula per damunt de l’acció. Invertir en convivència és l’única solució a un món cada vegada més complex i complicat i, per descomptat, aquesta és l’aposta prioritària del grup municipal socialista. u

Miquel Àngel López MallolPortaveu del GM del PPC

Demandes ciutadanes

la seguretat ciutadana continua essent una assignatura pendent

del tripartit municipal

OPINIó

El nostre grup municipal, a través dels plens i comissions, presenta precs i preguntes concrets, temes de ciutat i debats que ens fan arribar els ciutadans, temes que sembla, de vegades, que són obviats per l’Equip de Govern, molt més capficat en l’endegament de macroprojectes com el Tecnoparc o en la valoració de les visites del Gaudí Centre.

El Govern municipal comet, de nou, errors que la ciutadania constata en el dia a dia: les obres continuen essent de poca qualitat i executant-se de manera desordenada. Així, veiem com el paviment del Pallol o el de l’accés a la plaça de Prim han de tornar-se a reformar perquè el trànsit rodat ha malmès les rajoles d’aquesta zona i tots novament hem de suportar els carrers tallats. I, de nou, les obres eternes de la ciutat provoquen que la circulació empitjori.

La neteja viària deixa molt a desitjar, i així ho constaten, entre d’altres, alguns veïns de la plaça de la Pastoreta i el passeig de Prim, que han de suportar que els contenidors es desbordin,

sobretot en caps de setmana i dies festius.

La seguretat ciutadana també continua essent una assignatura pendent per al tripartit municipal, els casos de robatoris a Horts de Miró i d’altres actes vandàlics ja deixen de ser «fets aïllats» per ser una constant en els darrers mesos, i per això el Grup Municipal del Partit Popular ja ha reclamat en vàries ocasions més efectius i més seguretat en determinades zones de la ciutat.

Els veïns de Jardins de Reus també han de fer front a constants problemes de sorolls davant la gran concentració de gent que acudeix a la mesquita en aquesta zona de la ciutat, problema que ja hem denunciat diverses vegades des del nostre grup.

I totes aquestes qüestions necessitarien ser tractades amb diàleg entre l’Equip de Govern i l’oposició, i no amb enfrontament i crispació. Per a nosaltres fóra més fàcil recórrer a la crítica sistemàtica, però entenem que la nostra forma de fer oposició ha de ser més responsable i constructiva. u

invertir en convivència és l’única solució a un món cada vegada

més complex i complicat

sovint la gent es queixa que no veu la policia

enlloc


22 237a època núm. 9 EL MERCADAL22 23

ERC

Un any degovernAmb el regust de la Festa Major encara a la boca, el Grup Municipal d’ERC aprofita aquests dies per fer balanç de la feina feta durant el primer any de govern d’aquesta nova legislatura.

La nova singladura d’aquest equip de govern, experimentat i exigent, s’inicia amb una aposta fortíssima: posar a disposició de Reus 600 milions d’euros per a inversió pública, dels quals només 80 milions surten directament de les butxaques de les ciutadanes i els ciutadans de Reus. Més recursos per afrontar les necessitats emergents de la població, centrades bàsicament a donar resposta a les àrees d’educació, salut, immigració, habitatge, seguretat i promoció econòmica i comercial. Un pla de treball basat en recursos econòmics suficients que suposen la concreció d’un pacte de govern in crescendo, que aborda amb més seguretat i solidesa que mai els reptes d’aquest segle XXI acabat d’encetar.

Des del Grup Municipal d’ERC treballem perquè s’assoleixin els compromisos adquirits

amb la ciutadania des de dues àrees de govern que aborden aspectes absolutament estratègics per al nostre municipi. L’Àrea d’Arquitectura i Urbanisme, que ja ha fet realitat la posada en funcionament de la Comissió Especial de Polítiques d’Habitatge, ajuts per als joves en les quotes de l’IBI i la posada a disposició de vivenda a preus subvencionats. També està treballant en la nova àrea residencial estratègica (ARE), que permetrà dibuixar una part de Reus dels propers anys amb equipaments socials i habitatges protegits, i un parc de 10 hectàrees. L’Àrea de Cultura ha iniciat la seva tasca amb la voluntat de fer participar les entitats, així ho demostren les més de 200 entrevistes fetes aquest primer any. Els projectes de l’ampliació de Cal Massó i la biblioteca a Mas Iglesias avancen a bon ritme, per veure la llum el 2010 i el 2009, respectivament. El tan esperat Casal de Joves a La Palma està a punt per licitar-se.

Molta energia ben dirigida per governar una ciutat, que més que mai, ens necessita tots i totes per continuar avançant. u

ICv-EUiA

Empar PontPortaveu del GM d’ERC

En positiu

El mes de maig es va complir el primer any de mandat de l’actual Govern de l’Ajuntament de Reus. Ha estat un any de culminar projectes i preparar-ne de nous que veuran la llum durant els propers anys de govern. Un any que s’ha distingit pel relleu de dos nous regidors al grup, constituint un escenari de renovació però treballant amb la mateixa capacitat de diàleg i responsabilitat que ens caracteritza.

El nostre grup municipal participa en el treball cohesionat de l’Equip de Govern municipal, però responent amb posicionaments lliures i coherents en tots els continguts, fins i tot els que destaquen per la seva complexitat.

Balanç de l’anyDurant aquest any s’han aconseguit coses importants. En citem algunes: en Participació i Ciutadania destaquem la fluïdesa i la interrelació que s’ha establert amb els veïns i la resta del teixit associatiu de la ciutat, i la creació d’actuacions participatives impulsades des de la xarxa de centres

cívics. En Medi Ambient la potenciació de la recollida pneumàtica a Reus i la posada en marxa d’un gran espai verd perimetral de la ciutat. I en Joventut la creació del nou Pla Local de Joventut. Creiem també que s’han superat amb solvència problemes com els de la brossa i l’aigua. En aquest sentit i davant el greu problema de la sequera, s’ha fet un exercici de valentia en la petició d’aigua per a altres indrets de Catalunya.

Des del grup d’ICV- EUiA no responem únicament dels nostres espais de gestió, sinó que generem i treballem «propostes de ciutat», com les actuacions que hem fet en el projecte del passeig de la Boca de la Mina i en el nou pla de les aules d’acollida que es vol fixar a Reus.

El nostre grup continuarà en la línia de contribuir en positiu a les qüestions que afecten la ciutat, seguint amb el compromís de millorar en les coses i d’aproximar-nos encara més als ciutadans i ciutadanes per fer un Reus de progrés, modern i sostenible. u

aquest govern, experimentat i exigent, fa una aposta forta:

600 milions d’inversió pública

seguirem amb el compromís de millorar i d’aproximar-nos més

a la ciutadania

CORI

Tres-cents milions d’euretsAquesta és la xifra del pressupost d’enguany. El 54% del qual s’hauria de destinar a despeses i ajuts socials vers la gent més necessitada de la ciutat, però paradoxalment, al despatx de la CORI cada cop hi ha més gent que ens visita amb problemes econòmics, discapacitats desfavorits per la Llei de dependència, o bé veïns que paguen els seus impostos i que no han vist cap millora en les voreres o en l’enllumenat del seu barri.

Després vull destacar l’increment de brutícia que hi ha en zones com la Riera Miró, Horts de Miró, barri Niloga, Juroca, Monestir, passeig de Prim, el Greco, Mas Pellicer, etc. Això és fruit d’una manca d’efectius de neteja, que no poden cobrir l’actual creixement de la ciutat. Com a conseqüència d’aquest creixement tan desmesurat, molts ciutadans es veuen perjudicats per les expropiacions del nostre Govern.

També vull destacar que hi ha una gran psicosi ciutadana per culpa de

les obres desordenades, on obren i tanquen els carrers sense que cap veí en conegui els motius. I la Guàrdia Urbana ha de clavar-nos 4 milions d’euros en multes aquest any.

Considero insuficients els ajuts que es donen a les associacions de veïns per tirar endavant les activitats del barri.

Veig totalment necessària la creació de la Regidoria de Bars i Tavernes, degut a les queixes que hem rebut de diversos propietaris de locals que tenen problemes amb l Ajuntament i no pas amb els veïns.

I vull denunciar que s’han vist vulnerats els drets del Grup Municipal de la CORI en deixar-nos fora d’INNOVA, dels consells d’administració de les empreses municipals, han ficat fotografies meves nuet als pupitres dels regidors, han passat de les recomanacions del Síndic de Greuges de Catalunya i l’alcalde no vol que us casi a ritme de rock. Reus va pitjor que mai. Ouh Yeah! u

Ariel SantamariaPortaveu del GM de la CORI

OPINIó

al despatx de la CORI cada cop hi ha més gent que ens visita amb problemes econòmics

Ernest ParísPortaveu del GM d’ICV-EUiA



TELèFONS D’INTERèS

& 010 www.reus.catDes de fora de Reus 977 010 010

reus guàrdia urbana

✆092reusTaxi

✆977 345 050

Emergències

112Emergències

mèdiques

061Mossos

088Policia

Nacional

091

977 300 006

Guàrdia Urbana [email protected]ències 092

Comissaria 977 010 092

Oficina d’Atenció a la Víctima 977 010 092

Dipòsit de vehicles 977 010 056

Servei de Mobilitat i Circulació 977 010 068

Polítiques Socials i Transversals [email protected]ítiques Socials i Transversals 977 010 229

Grup Hospital i SanitatHospital Universitari de Sant Joan 977 310 300

Hospital (Urgències) 977 320 424

CMQ Reus 977 010 800

CAP Reus 1 977 778 511

CAP Reus 2 977 778 512

CAP Reus 3 i 4 977 328 419

CAP Reus 5 977 776 802

Sanitat Respon 902 111 444

Promoció [email protected] 977 300 003

Palau de Fires i Congressos 977 326 363

Reus Turisme [email protected] d’informació turística 902 360 200

Gaudí Centre 977 010 670

Medi Ambient [email protected]Àrea de Medi Ambient 977 010 074

Aigües de Reus (AREMSA) 977 127 019

Aigües de Reus (Avaries) 900 777 666

Deixalleria 977 010 212

Espai d’Informació Ambiental 977 010 088

Centre de Recursos per a la Protecció de la Salut i el Medi 977 010 061

Arquitectura i [email protected] d’Habitatge 977 010 071

GUPSA 977 300 475

Serveis tècnics 977 010 076 977 010 075

via Pública [email protected] i Mercats (AMERSAM) 977 300 006

Reus Transport 977 300 006

Agència del Paisatge Urbà 977 341 550

Educació i Formació [email protected] Mas Carandell 977 010 851

Oficina Municipal d’Escolarització (OME) 977 010 046

Esport i Lleure [email protected]ó Olímpic Municipal (RELLSA) 977 300 091

Piscines Municipals (RELLSA) 977 328 257

Estadi Municipal 977 330 020

Centres Cívics [email protected]

Centre Cívic Ponent 977 010 044

Centre Cívic Mestral 977 010 039

Centre Cívic Llevant 977 010 026

Centre Cívic Carrilet 977 010 051

Centre Cívic Migjorn 977 010 032

Centre Cívic Mas Abelló 977 010 030

Hisenda [email protected] d’Atenció al Contribuent (SAIC) 977 759 620

OMIC [email protected] Municipal del Consumidor (OMIC) 977 010 050

Benestar [email protected] Socials 977 010 034 [email protected]

Oficina d’Atenció a la Víctima 977 010 092

Institut Municipal de Puericultura Dr. Frias 977 010 040

Tanatori (Serveis Funeraris) 977 753 107

Cementiri general de Reus 977 341 272

Participació i Ciutadania [email protected] de les Dones 977 010 672

Solidaritat i Cooperació 977 010 029

Cultura [email protected] Central Xavier Amorós 977 010 025

Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca 977 010 660

Museu d’Art i Història 977 010 662

Teatre Bartrina 977 010 658

Teatre Fortuny 977 010 657

Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) 977 010 665

Cal Massó 977 010 064

IMAC 977 010 650

Oficina de festivals 977 010 651

Joventut [email protected] Pla Jove 977 010 650

Sindicatura de Greuges [email protected] Municipal de Greuges 977 010 655

Grups municipals

PSC [email protected] 977 010 080

CiU [email protected] 977 010 081

PPC [email protected] 977 010 082

ERC [email protected] 977 010 083

ICV·EUiA g.m.icv·[email protected] 977 010 084

CORI [email protected] 977 010 085

Altres telèfons de serveiFECSA (Avaries) 900 770 007

Gas Natural (Avaries) 900 750 750

Correus 902 197 197

RENFE 902 240 202

Estació d’autobusos 977 770 698

Aeroport de Reus 977 779 800

Canal Reus TV 977 300 509

Universitat Rovira i Virgili 902 337 878

Cambra de Comerç 977 338 080

Altres administracionsGeneralitat de Catalunya 012

Consell Comarcal del Baix Camp 977 327 155

Diputació de Tarragona 977 296 600

Subdelegació del Govern 977 999 000

GuàrdiaCivil

062


Pàg. 20 i 21 EL MERCADAL - reus.cat · Pàg. 20 i 21 Balanç del mandat El disseny i...

Documents

Transcript of Pàg. 20 i 21 EL MERCADAL - reus.cat · Pàg. 20 i 21 Balanç del mandat El disseny i...