www.malarrassa.cat

El periòdic independent i gratuït de Terrassa

2a quinzena de desembre de 2018 Número 47

Carmanyola Picant

Un projecte al voltant de la sexualitat per treure- tabús

Música en directe

Una gran oferta i de qualitat durant les festes a Terrassa

PÀGINA 12

Estrena de teatre als Amics de les Arts

A les fosques, una comèdia esbojarrada

CULTURA 13 CULTURA 14

SOCIETAT 3 i 7

MON COOPERATIU 10

→ Ideat pel terrassenc Jordi Juanico, a l’Hospital de Sant Joan de Déu

Sentim, un programa per a famílies d’infants amb malalties greus

→ Educar en la sostenibilitat

A l’escola, treballant pels objectius del mil·leni

Famílies denuncien vulneració dels drets dels infants

→ 150 infants es queden sense menjador per suposat impagament

SOCIETAT 2

PÀGINES 3 i 6

→ Amb dubtes i qüestionaments sobre com s’ha fet el traspàs

Terrassa estrena la gestió pública del servei d’aigua

→ Augmenten les famílies amb una renda inferior als 6.000 euros anuals

La pobresa no remet al Vallès Occidental

POLÍTICA 8POLÍTICA 9

→ Les càrregues dels Mossos el 6D provoquen 26 persones ferides

Indignació per la violència policial

ANC local: agenda d’accions per la “construcció de la República”

El drama de les llistes d’espera no s’atura

→ Entitats locals reclamen que el temps per ser atesos pel metge de capçalera no sobrepassi les 48 hores. SOCIETAT 4

FOTO PV

2 MALARRASSA 2a quinzena de desembre de 2018SOCIETAT

>Famílies d’infants amb malalties comparteixen sentimens i s’ajuden mútuament

Sentim, programa pioner d’en J. Juanico i M. TorresLa parella, terrassenca i membres de Minyons, dirigeixen el seu programa a l’hospital de Sant Joan de Déu

Pep Valenzuela

F amílies d’infants amb malalties aprenen a comprendre, des-culpabilitzar i superar algunes

dificultats de la situació mitjançant la trobada i converses en grups on com-parteixen experiències, sentiments i on parlen dels conflictes i les emocions.

Format en conducció de grups multifamiliars, un tipus de grups terapèutics de l’àmbit de la salut mental d’infants, en Jordi Juanico treballa al servei de salut mental de l’hospital de Sant Joan de Déu. Ara fa poc més de 5 anys començà a pensar en el fet que això que ana-va tan bé per les famílies de malalts mentals potser també els podia anar bé a altres famílies amb infants que pateixen altres malalties, «jo pres-suposava que el dolor, l’angoixa, el patiment o qualsevol sentiment de qualsevol pare o mare que tingui una criatura malalta és igual, in-dependentment de quina sigui la malaltia», explica a l’entrevista amb Malarrassa aquest mestre i educa-dor social.

D’aquesta idea en sortí el pro-grama Sentim, que en Jordi acabà d’arrodonir amb la col·laboració de la Marta Torres, psicòloga clínica i màster en trastorns de llenguatge. En aquell moment, recorda en Jordi, era una proposta arriscada, calia de-dicar moltes hores, de forma volun-tària i sense finançament, tot creant un grup pilot per comprovar si fun-cionava. Però s’hi van posar.

Van buscar literatura sobre grups multifamiliars amb malalties hete-rogènies sense trobar res, de mane-ra que «vam arribar a la conclusió que som un grup pioner al món, a menys que hi hagi algú que ho fa però no ho ha escrit encara», explica la Marta.

Amb un primer disseny del pro-grama, van anar a buscar els metges i pacients, famílies que patien per la

malaltia dels infants, fins a crear el grup pilot: 12 famílies amb malalti-es molt diverses: neurològiques, ra-res i trastorns de salut mental. L’ex-periència, afirmen, «va ser brutal, un gran èxit».

El fet més característic del cas, afegeix en Jordi, a diferència d’al-tres experiències, és la convivència de famílies amb malalties diferents. Perquè, per exemple, a oncologia, hi ha grups de famílies, a endocrí també, a neurològiques també... «El que no hi ha a cap hospital del món, que sapiguem fins ara, és aquesta convivència de diferents malalties. Aquesta és la novetat. Aquí venen nanos amb diferents malalties, amb les famílies; i en què coincideixen totes aquestes famílies? En les emo-cions que senten, que són les matei-xes».

En barrejar les malalties, només es parla de les emocions que aques-tes generen, explica la Marta. «Els grups de famílies d’una sola malal-tia acaben parlant sobre la mateixa: dels protocols, de quantes vegades es punxen, què passa quan puja el sucre... i no parlen de les emocions, perquè a tothom li costa molt par-lar-ne i busquem qualsevol disculpa o excusa per no fer-ho».

Després de realitzar una prova

durant mesos amb les 12 famílies, l’enquesta de satisfacció a aquestes, infants i metges, va donar resultats positius, per sobre del 95% en tots els indicadors, bàsicament per l’evo-lució de les mares i pares, la cohesió familiar, l’opinió de metges i com vivien el patiment els germans del nen malalt, que són, sovint, els grans oblidats.

«Els metges veien la diferència: tant els nens com les famílies havien acceptat més la malaltia, perquè n’hi ha malalties que costen molt d’ac-ceptar, no hi havia una angoixa tan gran; vam veure molta evolució», recorda la Marta. Afegeix que «una cosa que ens va sobtar molt va ser veure l’evolució de les mares, des del principi fins al final, una evolució molt positiva, de donesmolt xafades, deprimides i descuidades, pel que fa a la imatge i a nivell personal... i amb el temps, venint aquí i trobant-se a l’espai, deixaven de prendre algun medicament per dormir, com ara ansiolítics».

Presentats els resultats a la direc-ció de Sant Joan de Déu, aquesta contractà de seguida el programa. Ara fa 4 anys que hi són. L’hospi-tal finança el programa a través de donacions anònimes. Pensen, però, en crear una fundació, «perquè ens

trobem que l’experiència, que hem presentat també a altres hospitals, té molt d’èxit, tots els metges diuen que és molt potent, tenim molt su-port per part seva i de gent de l’àm-bit sanitari, però el problema sem-pre és el finançament. A Sant Joan hi ha un equip de captació de dona-cions gran, però altres hospitals no en tenen», explica en Jordi. «Creiem que sent fundació, els diners els po-dríem aportar nosaltres i podríem finançar més i millor, a més a més dels hospitals, aquest programa».

A més, aquest any ja els van de-manar que el programa Sentim el fessin també amb professionals de l’hospital, fent gestió emocional de les professionals que pateixen més, com les que treballen a l’UCI i altres serveis molt complexes. La Marta té

molta experiència en grups d’em-preses, «i aquí no deixa de ser una empresa i vam crear això per a les professionals, grups d’infermeres i metges barrejats. El reconeixement per part dels participants és bonís-sim, molt alt».

Funcionament dels grups multifamiliars

Hi ha dos grups paral·lels que es reuneixen quinzenalment, dimarts i dijous, durant tot l’any, parant per vacances. Els grups estan formats per 10 o 15 famílies cadascun. Són grups oberts, entren i surten famí-lies en funció de la curació, el cansa-ment, les operacions, la mort o d’al-tres. En total hi participen al voltant de 70 famílies cada any.

Es troben a l’Espai Famílies que proporciona Sant Joan de Déu, as-segudes en rotllana durant 1 hora i mitja i parlen de les emocions que comporta la malaltia, dels senti-ments, sense tema preestablert. «Solem començar preguntant: com esteu? I a partir d’aquí, nosaltres el que fem és conduir, ningú aconsella, ningú jutja», diu el Jordi, que tot afegeix que «el sol fet d’expressar les emocions en família, ja ajuda a sen-tir-se millor».

«Ens serveix el que parla algú per-què l’altra família pensi sobre allò, sobre com gestionen les situacions i s’estableixen vincles molt forts entre elles», comenta la Marta, «però no-més allà, en aquell espai, no queden a fora. Allà dins arriben a dir coses que moltes d’elles diuen que no ha-vien estat capaces d’expressar enlloc més, ni a la parella, la mare o als fills... I també els fils cap als pares, aquí es despullen totalment».

Bé, sí que hi ha una trobada fora de l’hospital. Des de fa 3 anys, quan paren per vacances d’estiu, es fa un dinar o festa de famílies. De famílies n’hi han passat almenys 70 per any, més de 200 en total. En els grups, de forma natural entre les que mar-xen i entren, hi solen haver unes 15 famílies.

P.V. Un aspecte rellevant i frustrant de l’experiència és

el fet que la majoria dels pares no participen en els grups. Les dades són molt clares. Són les mares les que deixen de treballar per poder-hi anar, explica la Marta Torres, psicòloga clínica: «Veiem que les ma-res, i parlo d’elles perquè és el que més ens trobem, són un exemple molt fort. Personalment, he après molt d’elles, com a mare i com a persona m’han fet créixer molt».

En molts casos, afegeix, a més de la manca del su-port de la parella, viuen també situacions «d’aban-

donament o oblit social i de les institucions i han de patir per aconseguir un gual per estacionar davant de casa quan tens un nen que va amb cadira de ro-des. Que tot sigui tan complicat, que no hi hagi re-colzament, ni cap recompensa i que no hi hagi cap suport econòmic. S’ho han de fer tot soles i munten festivals i activitats per recollir diners. Són molt va-lentes, i són elles soles, les mares. Perquè els pares, primer, participen molt poc i, segon, quan ho fan no tenen aquesta empenta ni energia, aquesta actitud, aquest somriure a la cara malgrat el que els passa, aquest tirar endavant».

Les mares porten quasi tot el pes

▪ Marta Torres i Jordi Juanico durant l’entrevista

El programa, de gestió emocional,

s’ha ampliat a professionals de

l’hospital que pateixen situacions

de més estrés

PV

3MALARRASSAwww.malarrassa.cat SOCIETAT

L’aigua de la ciutat ja és pública 77 anys desprésAjuntament, partits i ciutadania celebren l’inici, amb la data del 10 de desembre, de la gestió municipal directa de l’aigua a través de la nova empresa pública Taigua-EPEL

Miquel Gordillo

C om a dia històric per a la ciutat s’ha definit el 10 de desembre per part de tothom. Després

de 77 anys d’una gestió d’una empresa privada, avui s’ha posat en marxa un nou model de gestió, a càrrec de l’em-presa pública anomenada Taigua, que manté les seves oficines de cara al públic a la mateixa seu des d’on ho feia fins ara l’empresa Mina, al carrer Societat.

L’alcalde Alfredo Vega, en declaraci-ons davant d’aquestes oficines on ara es veu la imatge corporativa de Taigua, ha manifestat: “A partir d’avui l’aigua és de tothom, estem davant de l’ex-pressió de la sobirania popular, de la sobirania legítima, que s’ha manifestat per part d’una part molt important de la composició del ple municipal. Avui consolidem l’aigua com un dret humà”. En companyia del regidor Marc Armengol i d’altres representats de formacions polítiques favorables al canvi a la gestió pública, Vega ha afir-mat que «creiem que la gestió directa és més eficient, a la vegada que garan-teix una millor transparència i control de la ciutadania». Això serà possible amb l’Observatori de l’Aigua, que en-trarà en vigor a partir de l’1 de gener.

Davant el mateix edifici, en una presentació adreçada a mitjans de comunicació, que han acudit des de

diversos llocs donada la importància de la fita, l’alcalde ha expressat que «aquest fet amplia la sobirania muni-cipal», mentre reconeixia que «no ha estat un procés fàcil», en referència també als litigis que hi ha hagut amb l’empresa Mina. A la vegada, ha afir-mat que «servirà per aprofundir en la democràcia en un bé tan essencial per a l’ésser humà»; «avui, després de 77 anys, fem aquest traspàs d’un servei essencial, que és necessari que funci-oni les 24 hores del dia i 365 dies, i que la ciutadania no ho notarà», ha expressat Vega.

L’alcalde també ha agraït la feina feta per part d’entitats, ciutadans i el su-port polític d’una part important del ple. També agraïa els serveis prestats per l’empresa Mina, i afegia que «al segle XXI, la ciutadania té unes altres demandes».

Això sí, durant uns anys, i fins que s’elaborin els concursos públics opor-tuns, el servei el seguirà donant Mina, ja que l’Ajuntament i Empresa van as-solir un acord que a la vegada paralit-zava els litigis judicials en marxa entre les parts. D’aquesta manera, a banda de fer servir les oficines d’atenció al públic que fins ara feia servir Mina, també hi ha la cessió de cabals d’aigua que pertanyen a la companyia, així com altres instal·lacions i l’ús de les aplicacions informàtiques necessàries per al bon funcionament del servei.

▪ La retolació de la nova empresa pública Taigua llueix des del 10 de desembre a les oficines del carrer Societat.

La Taula de l’Aigua està considerada per tot-hom com l’artífex del canvi de model. La pla-taforma que va recopilar en el seu moment

més de 8.000 signatures per demanar un model de gestió pública, considera primordial en un escrit la tasca d’entitats i col·lectius reunits al voltant del Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana i del Parla-ment Ciutadà de Terrassa. Igual que «el compro-mís del govern municipal i de la CUP, TeC, ERC i PSC, que junts formen una majoria de 20 sobre 27 regidors» per fer efectiva la municipalització del servei.

Malgrat tot, la Taula de l’Aigua recorda que no ha estat un procés fàcil, per culpa de les dificultats plantejades per l’empresa Mina-Agbar, a la qual acusa de formar part «d’una gran multinacional que ha fet de l’aigua el seu negoci», i que després de 77 anys de concessió, «no ha acceptat el que esta-bleixen les lleis» i que el subministrament d’aigua potable a les llars «és una competència municipal».

Per a la Taula de l’Aigua, l’accés a la informació ha estat el gran problema a resoldre durant el procés, atès que l’empresa disposava de tota la informació sobre el servei, i una «capacitat immensa d’influir en l’opinió pública a través dels mitjans de comu-nicació». En aquest sentit, denuncia els intents de Mina per paralitzar la recuperació de la gestió del servei amb litigis en els jutjats, la qual cosa ha provocat que l’Ajuntament hi destini «molts recur-sos humans i econòmics de la ciutat». Com que aquestes mesures han estat denegades, l’empresa va canviar d’actitud per no incórrer en il·legalitats, manifesta la Taula.

La transparència dels acords amb l’empresa subcontractada, una necessitat

Tanmateix, la Taula coincideix en el fet que l’acord amb l’empresa ha estat inevitable, i també desitja-ble, a l’hora de facilitar una transició al nou model. Reconeix que en el moment actual, la posada en marxa del nou servei implica «la subrogació dels

treballadors i treballadores vinculats al servei, dis-posar d’uns locals d’oficines, tallers i magatzems adequats i disposar dels serveis necessaris de te-lefonia, serveis informàtics, laboratoris, manteni-ment i subministres». Igualment, la plataforma es mostra alerta i demana la publicació de tota la informació relativa als acords presos amb la com-panyia.

De fet, i en al·lusió a aquests contractes establerts amb Mina, avisa que tots els contractes públics de la nova empresa pública s’han de fer «amb la trans-parència i la lliure concurrència que estableix la llei, i que és competència del Secretari i l’Interven-tor de l’Ajuntament» vetllar per garantir que així sigui.

Com a garant d’aquest control ciutadà, la Tau-la recorda la tasca encomanada a l’Observatori de l’Aigua, que es posarà en marxa al gener, i que «ha de dissenyar la nova política i la nova cultu-ra de l’aigua a la ciutat», pel que fa a la «millora permanent de l’eficiència i l’eficàcia del servei, la millora de la qualitat de l’aigua, la lluita contra el canvi climàtic i la previsió de polítiques d’adapta-ció i protecció dels ecosistemes aquàtics». A través d’aquest Observatori, la Taula confia en construir una «nova cultura de l’aigua, basada en la col·labo-ració entre els espais ciutadans, el món educatiu, el món acadèmic i universitari, els grups polítics, el govern de la ciutat i l’òrgan gestor».

La Taula de l’Aigua carrega contra Mina per dificultar el procés de municipalitzacióSatisfacció entre

els grups polítics favorables a la municipalització

E n general tothom ha aplaudit l’arribada de l’anunciat dia en què la gestió del servei d’aigua ha canviat a un model de gestió directa, a través de l’empresa Taigua-EPEL. Això sí, amb matisos i asse-

nyalant les controvèrsies i complicacions sobre com s’ha desenvolupat el procés de municipalització.

TeC celebra que per fi es produeixi un nou model de gestió pú-blica amb una nova gestió més transparent i més justa. El regidor Xavi Matilla considera que el servei d’aigua a Terrassa és un «cas paradigmàtic del revers fosc que comporta la cultura política de la concessió de serveis bàsics», i destaca que l’Ajuntament, durant molts anys, es va despreocupar del servei i va negligir en les seves obligacions de control i supervisió de la concessió. Atribueix les causes de la municipalització a la mobilització ciutadana.

Des d’ERC, Carles  Caballero  afirma que l’Ajuntament té ara el repte d’analitzar quin és l’estat del servei, les seves ne-cessitats, els reptes, i si els serveis municipals «són capaços de  fer-ho  bé». També menciona que a Terrassa hi ha ser-veis públics paralitzats pel que fa a l’adjudicació,  per culpa de  les «lluites fratricides d’interessos privats entre gegants». La CUP també ha celebrat l’inici d’aquest període, tot i lamentar que hagin passat 2 anys i 4 pròrrogues des del final de la concessió amb Mina. Els cupaires afirmen que calia introduir control i una participació àmplia en la seva governança de l’aigua i defensen la legitimitat de la gestió directa per sobre de qualsevol interès o xan-tatge de l’antiga empresa concessionària.

Per la seva banda, el sindicat CCOO afirma que gràcies a l’en-tesa entre l’empresa Mina, l’Ajuntament i el comitè d’empresa dels treballadors, s’ha aconseguit arribar a un final «que ha satisfet a tothom», i celebra que s’hagin garantit tots els llocs de treball. La gran majoria de la plantilla, en total 133 treballadors, ha passat a ser subrogada a la nova empresa pública, mentre que una part es manté a Mina de manera temporal fins que s’acabi subrogant tam-bé a Taigua, un personal ara vinculat als contractes de prestació de servei que han signat l’Ajuntament i Mina.

MG

4 MALARRASSA SOCIETAT 2a quinzena de desembre de 2018

El drama de les llistes d’espera no s’atura Les mesures plantejades per entitats locals, partits i sindicats exigeixen acabar amb les llargues llistes d’espera a la sanitat pública i que el temps per ser atesos pel metge de capçalera no sobrepassi les 48 hores.

DADES DE TEMPS D’ESPERA PER A PROVES ESPECIALS, AL CONSORCI SANITARI, A MÚTUA I LA MITJANA DEL PAÍS, SEGONS LA CONSELLERIA DE SALUT.

C S T MÚTUA MITJANA CATALUNYA

TAC 30 DIES 147 DIES 52 DIES

RESONÀNCIA MAGNÈTICA 72 DIES 142 DIES 68 DIES

GASTROSCÒPIES 60 DIES 112 DIES 69 DIES

ECOGRAFIA ABDOMINAL 33 DIES 110 DIES 65 DIES

TEMPS D’ESPERA PER A VISITA A ESPECIALISTES:

C S T MÚTUA MITJANA CATALUNYA

CARDIOLOGIA 52 DIES 129 DIES 77 DIES

CIRURGIA GENERAL 52 DIES 247 DIES 73 DIES

DERMATOLOGIA 111 DIES 162 DIES 83 DIES

DIGESTIU 60 DIES 147 DIES 81 DIES

OTORRINO 289 DIES 108 DIES 85 DIES

TRAUMATOLOGIA 86 DIES 223 DIES 103 DIES

NEUROLOGIA 42 DIES 206 DIES 94 DIES

Roc Fuentes i la PAH, premi Drets Humans de l’ICATER

L ’advocat Roc Fuentes Navarro i la Plata-forma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) reben el premi de Drets Humans que

atorga l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa, que enguany celebra la seva quarta edició. Aquest premi es concedeix en reconeixement a persones o institucions compromeses amb el foment, divul-gació i defensa dels drets continguts en la Decla-ració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’ONU l’any 1948, i que enguany celebra el 70è aniversari.

L’acte de lliurament del premi té lloc aquest di-vendres 14 de desembre, a les 19 hores a la Masia Freixa. En el decurs de l’acte, que serà presidit pel Degà Sr. Ignasi Puig Ventalló, s’entregarà el Diploma del Torn d’Ofici 2018 a la lletrada Sra. Margarita Ávila Mata. També tindrà lloc la conferència “Situació actual dels Drets Humans i com combatre la seva vulneració“, a càrrec del Sr. Jordi Armadans, President de la Fundació per la Pau.

I els drets humans a la ciutat?

Miquel Gordillo

Diversos col·lectius, partits i sindicats han tornat a fer visible la problemàtica amb

l’atenció sanitària que rebem els ciutadans, centrada en les llargues esperes per visitar especialistes a la pública, i també al metge de capçale-ra, amb dades especialment preocu-pants i greus en el cas de Mútua de Terrassa, hospital que es gestiona de forma privada. En aquest fet rau el problema, tal com consideren asso-ciacions de la societat civil, veïnals, grups polítics i sindicats.

147 dies per fer-se un TAC?

Com a exemple, la barbaritat que suposa «haver d’esperar a Mútua fins a 147 dies per fer-se un TAC» (la mitjana és de 86), expressà la portaveu de la Plataforma en De-fensa de la Sanitat Pública-Marea Blanca, Núria Martí. Més enllà d’aquest fet, el problema s’estén a l’espera per fer proves diagnòstiques i a les visites a especialistes, segons les dades de la mateixa Conselleria de Salut (vegeu el quadre de dades). A més, són dades incompletes, atès que no es considera estar en llista d’espera a les persones que “des de casa seva”, esperen saber dia i hora per ser ateses, la qual cosa es con-sidera un «insult a la intel·ligència col·lectiva».

El passat dilluns 10 de desembre, tot coincidint amb el dia de l’aniver-sari dels Drets Humans, es convocà una nova concentració a diverses poblacions del país per fer palesa la problemàtica, que  afecta  400.000 persones a Terrassa i a la seva àrea d’influència. La manifestació convo-cada per la PDSP s’inicià a la plaça Doctor Robert, davant de Mútua, amb una marxa fins al Raval, durant la qual més de 500 persones reivin-dicaren demandes i consignes prou conegudes: «No som números, som persones»,  «Fora la privada de la Mútua”, o “Què passa amb la Mútua de Terrassa?”.

Col·lapse dels serveis urgències

Des de les entitats participants i que fan seva la protesta, es denuncia «una situació que s’està cronificant» i que a la vegada manté col·lapsats els serveis d’urgències dels centres hospitalaris. Una situació «vergonyosa, indigna i perillosa» a causa de  la sobrecàrrega assistencial, tant pel que fa a les per-sones usuàries com als professionals sanitaris. D’aquesta manera es de-nuncia que a Mútua, de titularitat privada, els temps d’espera superin de llarg la mitjana de Catalunya. En con-traposició, es recorda que el Consorci Sanitari de Terrassa, de titularitat pú-blica, malgrat estar «infrafinançat», manté un temps d’espera més proper a la mitjana. El que s’afirma és que «només hi ha un beneficiari directe del creixement de les llistes d’espera: la sanitat privada i les empreses d’as-segurances que des de l’any 2010, han augmentat la seva activitat entre un 5 i un 30% a la ciutat», citen.

Els signants del manifest  exigei-xen que les visites pel metge o met-gessa de capçalera tinguin lloc en 48 hores, tal com estipula el Departa-ment de Salut de la Generalitat. A la vegada, es reclama que el CatSalut es responsabilitzi del control de la gestió de Mútua, «mitjançant la contracta-ció d’un interventor que faci públic i corregeixi possibles dèficits pressu-postaris i les accions amb ànim de lucre utilitzant diners públics», car es considera que perjudiquen el conjunt de la ciutadania i la credibilitat de les seves institucions.

Pel que fa a Terrassa, les associaci-ons que donen suport al manifest i fan seves les reivindicacions en l’àmbit de la sanitat pública són: AVV del Po-ble Nou – Zona Esportiva, AVV de Sant Pere Nord, Casal de la Dona, Comissió de Residències Públiques, Comitè d’empresa del Consorci Sani-tari de Terrassa, Comitè d’empresa de l’Hospital Mútua de Terrassa, CGT, Consell d’Entitats d’Acció Ciutada-na, Consell de Joves,  FAVT,  Iai@flautes, OCM, PAH, Solidaritat Ca-talana, Taula de l’Aigua.

▪ Manifestació «No a les llistes d’espera, l’atenció primària abans de tot», al Raval el passat 10 de desembre. MG

El passat 10 de desembre es commemorava el 70è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans. Un acte conjunt entre l’Ajunta-ment i la plataforma cívica Espai Drets, celebrat el mateix dia, just abans de la manifestació, per exigir una sanitat pública i de qualitat, serví per posar en qüestió i reivindicar, també a Terrassa, el compliment d’aquests drets més bàsics a la ciutat.

Des del col·lectiu, s’interpel·la a l’Ajuntament a l’hora de vetllar pel compliment dels drets. Per això tenen clar que «l’administració local ha de gestionar el dia a dia d’aquesta ciutat, pel que fa a actuacions polítiques i ordenances, amb la Carta Europea dels Drets Humans a sobre de la taula, realitzant una governança responsable», tal com resa el manifest llegit per la Magda Farrés durant l’acte realitzat en presència de l’alcalde Alfredo Vega.

L’Espai Drets enumera les mancances que encara, pel que fa als drets, es mantenen a la nostra ciutat: «una Terrassa lliure de desnonaments, que no segregui i que integri, on es desenvolupi obertament el dret a l’educació, on no es discrimini a cap nena ni a cap nen, ni als menjadors escolars, ni enlloc, amb una sanitat pública equi-librada i decent, sense pobresa energètica, que no abandoni a la gent gran i se senti orgullosa d’ella, on no hi hagi presos polítics i on cap persona perdi la seva dignitat».

El manifest també recordava com «gràcies a l’impuls del Con-sell d’Entitats d’Acció Ciutadana, la Plataforma Espai Drets, la Comissió de Seguiment i Garantia de la Carta, i el compromís actiu i solidari de la nostra Síndica de Greuge Local, s’ha acon-seguit realitzar un procés participatiu de debat col·lectiu molt ampli que ha suposat, de moment, la celebració de dos Par-laments Ciutadans». El primer d’aquests Parlaments va estar dedicat a «l’exitosa municipalitzacio de l’aigua», mentre que el segon va posar sobre la taula la precària situació dels Drets So-cials a Terrassa, que inclouen la salut i sanitat pública, l’educa-ció, l’habitatge, la Llei Dependència, la gent gran, el treball, etc.

5MALARRASSAwww.malarrassa.cat

1R PREMI 200.000€PER BITLLET DE 10€

31 DESEMBRE

loteriadecatalunya.catlagrossacat lagrossa_cat

6 MALARRASSA 2a quinzena de desembre de 2018

Taigua, Aigua Municipal de Terrassa és la nova entitat pública empresarial local (EPEL) 100% municipal que ha començat a prestar el servei d’aigua des del dia 10 de desembre, un cop finalitzada la concessió i les pròrrogues a l’empresa priva-da que havia gestionat el servei en els darrers anys.

La nova entitat és fruit del canvi de model cap a la gestió pública de l’aigua, que va ser aprovat per una majoria àmplia del Ple de l’Ajuntament. El seu objectiu és oferir un servei eficient i de qualitat, que vetlli pels interessos de tota la ciutadania.

Prenent com a premissa fonamental que l’aigua és un bé comú i un dret de tothom, els principis fonamentals de Taigua estan basats en la qualitat democràti-ca, la sobirania municipal, la transparència, la participació ciutadana, la justícia social i la sostenibilitaT.

Amb el canvi de model, els usuaris i usuàries, tant persones particulars comempreses abonades, no han de fer cap tràmit.

Es mantenen les tarifes, els contractes, els sistemes de pagament i els ajuts socials.

Ara, l’aigua de Terrassa és l’aigua de tothom

Atenció als usuaris i usuàries

Carrer de La Societat, 2608221 TerrassaTel. 93 736 28 20 Fax 93 783 63 20E-mail: comercial@taigua.cat

• Assistència Tècnica a la xarxa de subministrament 24h (avaries) : 93 736 28 28 • Incidències i reclamació de factures: 900 720 053

Horari• De dilluns a divendres de 8.15 h a 14 h (dijous ns a les 15 h)• Dilluns tarda de 16 h a 18 h

7MALARRASSAwww.malarrassa.cat

L’aigua pot fer aigües. Dubtes i preguntesSalvador Pérez Riera

Alguns van brindar i felici-tar-se molt ràpid amb la cre-ació de l’empresa municipal

de l’Aigua (Taigua segons el nom escollit). Al marge dels membres de la Taula de l’Aigua i les entitats de suport, així com alguns partits mu-nicipals, eren els únics convençuts de la necessitat de posar la gestió directa i acabar amb el monopoli de Mina. Alguns obliden a aquestes al-çades que l’equip de govern, el PSC - PSOE, Ciudadanos i el PP, hi estava totalment en contra, és més, l’actual alcalde era i és un dels que no volia aquest model de gestió, atenent, a més, al programa del partit a nivell de Catalunya, que en cap cas està a favor d’una gestió directa dels serveis públics, ells estan per garantir el ne-goci privat i cobrar comissions.

El problema, com passa amb els residus, és que la gestió dels serveis bàsics s’ha de fer per convenciment ideològic, i no per estirabots pun-tuals, i en el tema de la gestió de l’aigua s’han combinat aquests dos elements: l’estirabot puntual d’un alcalde ofès i maltractat per Mina, i una desastrosa gestió d’aquesta, que va tractar el tema amb total menys-preu i supèrbia. La combinació d’aquests dos elements, va ajudar que l’alcalde forcés l’equip de govern i el partit a fer un canvi en la seva visió del tema, fins llavors la indefinició era total, i si Mina hagués tingut una altra estratègia, ja faria temps que tindria la concessió de nou.

El tema de l’aigua, com d’altres

vectors mediambientals, seran fo-namentals en els propers anys, per tant, que la gestió sigui directa i con-trolada per l’Ajuntament serà un pas important i estratègic on el control públic i, sobretot, de la ciutadania, serà fonamental, si aquesta és capaç de tenir un paper real i trenca d’una vegada amb el model participatiu d’escalfar cadires exercit fins ara. El PSC – PSOE, no creu en models participatius directes que permetin que la ciutadania sigui tractada com a adulta i responsable, per això sem-pre imposa els criteris consultius en detriment dels d’elecció, encara que sigui de forma compartida.

Per què dic tot això? Des del dia 10 de desembre tenim formalment l’empresa municipal de l’aigua, tenim nom, imatge i una gerència transitò-ria, fins aquí tot sembla normal. Però aquí comencen els dubtes i les pre-guntes que, atenent al comportament i la poca transparència municipal al llarg dels anys, molts no entendran.

La felicitat i salts d’alegria d’alguns per l’acord i disponibilitat de Mina a ajudar en el procés i relaxar la si-tuació, ha tranquil·litzat l’equip de govern i, sobretot, ha amagat i deixat de banda les deficiències en el com-pliment del calendari, i ha generat un estat de confusió sobre la situació. De sobte, Mina ha salvat la situació d’alta complexitat i com Sant Pau quan cau del cavall, ha canviat la seva posició pel bé de la ciutat, diuen. Doncs no m’ho crec, no crec ni en la bondat de l’empresari en les afirmacions dels

responsables municipals. Aquest acord, que no és casual, ha estat bus-cat precisament, per aquells que ni creien, ni creuen en la gestió directa, i han guanyat temps amb l’acord per a gestionar l’aigua directa, que pot ser reversible i retornar a l’estat anterior. Senzillament, l’abraçada de l’ós i un canvi subtil que amaga moltes coses.

És normal que tant al secretari i l’interventor municipal tota aquesta operació els generi molts dubtes le-gals en molts dels seus aspectes, és més, corren el risc de participar en il·legalitats difícils d’explicar.

La felicitat per l’acord ha tranquil·litzat

l’equip de govern i, sobretot, ha amagat

i deixat de banda les deficiències en el compliment del

calendariMina fins ara ha estat buscant tot

tipus d’impediments i ha anat judi-cialitzant tot el procés. I de sobte, ja som de nou “amics”. Ara ho oblidem tot, posen el rellotge a zero, inclús li donarem la medalla de la ciutat, i

li farem els honors. I els problemes generats, i els diners públics gastats, i el risc de no poder tirar endavant els acords del Ple, i...?

L’altra pregunta és, la feina per a posar en marxa la nova empresa es-tava feta? Com és que des de l’inici no hi ha una gerència que vagi treba-llant en la posada en marxa, havent d’acabar amb una proposta que no es volia, com és una gerència no profes-sional?

On eren els edificis i espais de la nova empresa?

Com és que tota la imatge corpora-tiva encara no era operativa?

I les campanyes de difusió d’aques-ta per a donar a conèixer la nova em-presa?

I els programes informàtics i els suports?

Està bé que ara Mina faciliti les co-ses, ho havia d’haver fet des del pri-mer moment. L’acord li va perfecte, ja que li garanteix el negoci durant cinc anys i obre una possibilitat de retornar al model privat o mixte. Calen cinc anys de transició? Estic segur que no calen ni sis mesos. I dos anys mantenint uns proveïdors, sen-se competidors. I qui s’emportarà les comissions d’aquests?

I tot això de forma directa, sense concurs públic, ni possibilitats de competència, deixant de banda to-tes les normes i obligacions. Suposo que ara li cobrarem a Mina totes les despeses de temps de dedicació del personal municipal i extern que ha obligat a l’Ajuntament a pagar per

COL·LABORA:

ADHERITS A:PUBLICITATpublicitat@malarrassa.cat

EDICIÓ DIGITALwww.malarrassa.cat

TIRADA10.000 exemplars

DIPÒSIT LEGALDL B 2072-2015

COL·LECTIU EDITORPep Valenzuela, Miquel Gordillo, Ana Belén Mesa, Mar Garcia Prat, Jordi F. Fernández

DISSENY I MAQUETACIÓLuis Miguel Galache, Pep Valenzuela, Miquel Gordillo

COL·LABORACIONSMaria C., Joan Tamayo, Jordi Sellarès, Salvador Pérez, Miquel Mallafré, Emili Díaz, Iván Carrasco, Jaume E. Vilaseca, Eloi Falguera, David de la Blanca, Marta Bieto, Iona Jané Bieto.

El periòdic independent i gratuït de Terrassa

IMPRIMEIX:

DISTRIBUCIÓLa Terrassenca SCCL

CONTROL DE DIFUSIÓ PGD

contrarestar els obstacles posats.I pel que fa a eines participatives,

l’Observatori de l’Aigua se suposa que ja hauria d’estar funcionant, i no hi serà, com a mínim, fins el ge-ner. A més a més, no té res a veure amb aquell òrgan participatiu que la Taula de l’Aigua volia que fos un nou model similar al de París, amb capacitat de decisió i d’influència en la gestió. Tot això ha quedat, gràcies als tripijocs municipals, en un nou òrgan consultiu que ja veurem quin resultat final tindrà, atenent al que fins ara ha fet el PSC - PSOE, mers espais d’escalfar cadires, on la partici-pació és un miratge.

Molts dubtes, poca claredat i trans-parència i, sobretot, poca exigència i crítica pública d’aquesta situació per part d’alguns sectors afins a la ges-tió directa i que corre el perill de fer aigües. Molta feina tindran la Taula de l’Aigua i les entitats de suport, així com el futur Observatori, per controlar i aclarir tota aquesta situ-ació que pot acabar amb un ridícul espantós, que passi d’exemple a riota.

Veurem com avança la situació, espero i desitjo equivocar-me amb la meva percepció, però alguns ele-ments municipals participants en aquest procés em generen malfiança i l’acord amb Mina no m’ha sorprès, el preveia, el calendari avançava i els compromisos assumits anaven amb un retard volgut. Tot plegar, al final, cap sorpresa. No són moments d’eu-fòria i celebració, són moments de molts dubtes i preguntes. Veurem...!

‘La Constitució ha mort’ Manifest d’ANC-Terrassa per la Independència i Òmnium Cultural

Passats quatre dies de l’inici de la vaga de fam de Jordi Turull i Jordi Sánchez i dos dies des de l’inici de la mateix vaga per part de Quim Forn i Josep Rull, el nostre conciutadà, ens trobem una vegada més que ens cal parlar de llibertat.

Fa 40 anys, dins un context de por, repressió institucional, il·legalitzacions de partits polítics, vi-olència d’estat i les darreres execucions franquistes, va néixer la Constitució Espanyola. I amb ella, una nova etapa de la dictadura franquista. Todo atado y bien atado.

L’aparent “Transició democràtica” va suposar la continuïtat feixista del règim, consolidant els interessos econòmics, jurídics i polítics d’una casta dominant que dóna suport a una institució profundament antidemocràtica com és la monarquia. Aquesta institució lluita contra el reconei-xement de drets i es capaç d’exercir la repressió amb els propis mecanismes de l’estat.

Aquella constitució que, en el seu primer article declara constituir un […] Estado social y demo-crático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la liber-tad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político […] avui ja no té cabuda en la nostra societat catalana.

Quan mirem la història ens n’adonem que mai hauria d’haver estat a les nostres vides. Però, hi ha estat i la seva vigència caduca no aporta res a una societat que ha evolucionat i que vol ser lliure per avançar col·lectivament en forma de República.

El pacte del 78 va impedir trencar amb el règim imperant fins al moment i va imposar la falsa

consciència que l’única solució possible era acceptar la Constitució per tal de no perdre aquelles conquestes democràtiques que s’havien aconseguit els darrers anys.

Fa 8 anys, amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia de Catalu-nya, es va trencar la desitjada convivència constitucional i des de llavors com a poble hem iniciat una presa de consciència de les llibertats perdudes i de la permanència del franquisme dins les estructures de l’estat, dels poders econòmics, de molts partits polítics; dins i fora de casa.

Aquella constitució fa anys que ha mort, com ha mort la voluntat d’acceptar nous pactes dins Espanya i de tolerar que el feixisme continuï lliure pels nostres carrers.

Amb aquestes morts, s’obre una oportunitat per escriure la nostra pròpia història deixant dar-rera una època fosca que va servir per perpetuar un règim dictatorial, el privilegi d’uns pocs i la manca de llibertats i drets civils i socials d’una immensa majoria.

Avui aquesta manca de llibertat té la forma de Jordi Cuixart, Quim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Dolors Bassa, Josep Rull, Carme Forcadell, Clara Ponsatí, Marta Rovira, Meritxell Serret, Carles Puigdemont, Anna Gabriel, Toni Comín, i Lluís Puig, però també Tamara Carrasco, l’Adri, els centenars d’alcaldes i alcaldesses encausades, i tants i tantes d’altres perseguits per defensar la llibertat, els drets, la justícia i la República.

Per la seva llibertat, pel nostre projecte polític republicà i per la lluita contra el feixisme és que la ciutadania ens mantenim activa al carrer. Visca Catalunya!!

OPINIÓ

8 MALARRASSA POLÍTICA 2a quinzena de desembre de 2018

>ANC-Terrassa per la Independència, una agenda de treball atapeïda

Fer República cada dia, en cada espaiPep Valenzuela

E l passat 25 d’octubre l’ANC-Terrassa per la Inde-pendència elegia un nou se-

cretariat per un nou curs polític que es presenta farcit de desafiaments clau pel país i, més concretament, per a l’entitat sobiranista: construir la República en el dia a dia, mantenir la lluita contra la repressió i en defensa de les persones represaliades, preses i exiliades i participar en les eleccions municipals per aconseguir el nombre més gran d’ajuntaments republicans. Tot plegat, per fer efectiva la sobirania en un temps que, en la seva majoria, la militància de l’ANC confia que hauria de ser curt.

Malgrat la divisió dins del camp in-dependentista, «penso que som més a prop de la independència, hem avan-çat», analitza la Maria Teresa Cribi-llers, nova membre del secretariat, «i malgrat tot, anem endavant i ho acon-seguirem». Una visió que corrobora en Pep Tomàs, que repeteix en la direcció

local: «qui ens ho havia de dir que es-taríem aquí fa 10 anys! Hauria estat impensable. La consciència ciutadana ara és molt gran. El que falta és que els partits ho tinguin clar també».

La repressió i una aparent crisi de lideratge són dos elements impor-tants a tenir en compte, d’acord amb Francesc Muntada, nou responsable de Premsa: «però no se si el problema és que la ciutadania no ha sabut reco-nèixer nous líders o que els que tenim

no han sabut exercir des de la distàn-cia o retirar-se, estem en una situació d’indefinició que crea desorientació», considera Muntada, tot i afirmar que, malgrat això, «tothom està activat, som imants, tenim magnetisme en marxa, però estem desorientats, i quan torni a haver-hi un corrent elèctric, ens tornarem a orientar i anar totes a una, ens falta un objectiu comú clar, com era l’1 d’octubre, ara no sabem ben bé quin és el següent pas a fer».

En tot cas, hi ha un consens total en considerar que estaríem en un «punt de no retorn», com afirma Mouad Es-semmaa, col·laborador del secretariat, i que «l’1 d’octubre va marcar el tret de sortida i fins i tot hem redibuixat el mapa europeu, les coses no seran mai com abans, tenim clar que volem quel-com diferent».

Per la seva part, en Mario Soria, coordinador, apunta que estem «da-vant d’un horitzó que sembla desdi-buixar-se després de moments àlgids, però, més enllà, la ciutadania ha estat capaç de continuar avançant, i de la lluita per la independència hem passat a construir la República, i amb això, una nova fase que és l’acció política a la ciutat, participant en les eleccions mu-nicipals. I sí, s’ha consolidat un camí de no retorn, la ciutadania no és la matei-xa». Això, afegeix, és palès clarament en «l’ocupació dels carrers per part de diferents expressions que exerceixen els drets sense demanar permís».

Com s’ha afirmat, la prova més clara d’aquesta situació de no retorn és l’ac-tivisme ciutadà i republicà. En Tomàs informa que «treballem moltes inicia-tives per empoderar la ciutadania, una són les Primàries Catalunya, l’altra és exigir als nostres governants que es compleixi el mandat de l’1-O i del 21-D. L’ANC ha posat com a termi-ni límit del 21-D, no perquè farem la República aquell dia, però sí perquè el Govern presenti el full de ruta».

En relació amb la dita «construcció de la República i empoderament ciu-tadà», en Mario recorda les «campa-nyes d’empoderament, especialment la proposta de Primàries, que planteja construir la República, ja no des del món exterior a la política institucional, sinó entrant en aquest, quelcom molt important». Incideix en aquest punt en Mouad quan afirma que «hem de ser conscients que no aconseguirem la República a través de, sinó que l’hem

d’aconseguir entre tothom. Molta gent està desil·lusionada amb els seus par-tits, però és que ara és el nostre mo-ment de fer república, no només ells, ara ens toca també a nosaltres, i potser la fórmula són les primàries, que la ciu-tat empoderi el seu ajuntament i mos-tri que els polítics sols no aconseguiran la República».

També en Jordi Juanico explica «cal que la ciutadania torni a agafar em-penta i torni a fer palès allò que vol, ja que els partits són incapaços, per di-verses raons, de dur a terme la Repú-blica». En aquest sentit, el de superar les limitacions o defectes dels partits, s’expressa en Francesc quan afirma que «les primàries plantegen una manera de fer la política amb la participació de tothom, amb totes les sensibilitats, perquè la República ha de ser capaç d’escoltar totes les veus».

Recentment, l’ANC va promoure amb altres entitats, una Fira de Con-sum Estratègic, promovent el consum amb empreses alternatives a les de l’IBEX35. Una proposta sorgida des-prés de l’experiència d’empreses que van marxar de Catalunya, explica en

Pep Tomàs: «creiem que hem de po-tenciar les empreses respectuoses amb la ciutadania i el medi ambient, que promoguin l’economia de proximitat i, en general, un consum responsable».

Fent un pas endavant, en Francesc considera que es tracta d’un «canvi del model econòmic, que potenciï més les petites i mitjanes empreses, els autò-noms, una economia en definitiva de mida més humana i no només o prin-cipalment les grans corporacions. Així també fem República».

Reflexos més enllà de l’EbreAquests dies, s’organitzen referèn-

dums sobre la Monarquia a diferents

universitats arreu de l’Estat espa-nyol, «un fet impensable fa quatre dies», destaca la Teresa, mostra que «el que hem fet aquí s’està estenent, el jovent s’hi ha posat en ferm». Aques-ta opinió és compartida pel Mario, que afirma que «estem dibuixant una nova ciutadania a Catalunya que serveix per a altres llocs i que és un missatge per l’Estat espanyol, França i Europa. Perquè l’Europa que ens toca viure s’està debatent en aquestes posicions: futur o repressió i censura. Hi ha espais a Europa de representa-ció efectiva que són d’extrema dreta i fan lleis que promouen discursos xenòfobs i racistes».

▪ Membres de l’actual secretariat de l’ANC-Terrassa per la Independ’ència PV

P.V. La lluita contra la repressió és un dels fronts més importants en l’actual escenari i a les portes de l’inici del judici contra les persones preses. Un ju-dici considerat com una «farsa i il·legítim» de for-ma unànime pel sobiranisme i que davant el qual s’hauria de «plantar cara», defensa l’Oriol. Afegeix que «no s’haurien de permetre. Hem d’anar tots a la presó i obstaculitzar els processos, que no es facin els judicis». Mentrestant, el dilluns 10, va començar a la ciutat un dejuni solidari per part de membres de l’entitat.

En aquest punt, en Francesc matisa que «estem aprenent una metodologia de lluita no violenta, ne-cessitem assessorament i estudiat aquestes metodo-logies de la lluita no violenta, perquè hi ha molt camí per fer».

La façana del local de l’entitat, al carrer del Nord, encara està coberta de les pintures d’una agressió pa-tida a mitjans de mes. «Aquest és un altre tema, les agressions que estem patint», explica amb alarma en Tomàs, tot afegint que «hi ha un moviment neonazi

i feixista molt violent organitzant-se a la ciutat, ens consta i ens preocupa, més encara perquè les agres-sions són per la nostra ideologia. Haurem d’empren-dre accions legals per protegir-nos».

No es tracta només d’accions legals, matisa en Ma-rio, sinó també, i sobreto,t de crear i protegir espais polítics republicans, democràtics, amb veu pública i impulsant polítiques locals, des de les institucions; no limitar-se a un acte de defensa sinó anar més en-llà construint futur», afirma relacionant això amb les possibilitats que obre la participació en les eleccions per elegir ajuntaments republicans.

En Francesc insiteix en la importància del procés de primàries obert, sobretot perquè es tracta de «la manera de fer, de construir, de les arrels, tot passa per l’assemblea, l’elecció de la llista, el programa; aquesta és la part que veiem més interessant. Des-prés, la unitat es pot expressar de moltes maneres. No tanquem portes, però sí que ja és irrenunciable la manera de fer, republicana, on totes les ciutadanes hi poden intervenir».

Lluita antirepressiva i no violenta

Recentment, l’ANC va promoure amb altres entitats una Fira de Consum

Estratègic, promovent el consum amb

empreses alternatives a les de

l’IBEX35.

Dejú solidari amb els presos en vaga de fam

El passat dilluns 10 de desembre, quatre persones iniciaren un dejú solidari amb els presos en vaga de fam: l’Artur Moncal (membre del secretariat de l’ANC local) i en Josep Aparicio (tots dos a la foto), a més de la Cristina Genescà i la Judith Bassols. L’acte públic tingué lloc a l’atri de l’Ajuntament de Terrassa enmig de la sessió diària de Cants per la Llibertat que és manté des de fa més d’un any.

9MALARRASSAwww.malarrassa.cat POLÍTICA

Rebuig a la violència policial dels Mossos el 6DLa diputada de la CUP Maria Sirvent demana treballar “per un nou model policial que no actui amb impunitat” i insisteix en què el Conseller Buch ha de dimitir.

Miquel Gordillo

“Van ser unes càrregues del tot innecessàries i desproporcionades”. Sis

dies després dels fets del 6 de desem-bre i la força amb què actuaren els Mossos durant la manifestació de protesta contra la presència del par-tit ultradretà de Vox a la plaça 1er de Maig, continua la indignació de la mà d’entitats locals i partits, no no-més vers l’actuació dels Mossos sinó també contra Ajuntament per “per-metre discursos d’odi, racisme i mas-clisme als carrers de la nostra ciutat”.

Així es va tornar a recordar en una roda de premsa el dimecres 11 de desembre. “Va ser una protesta fes-tiva i amb presència de moltes orga-nitzacions”, que “des de l’inici havia estat pacífica i que va transcórrer sense cap mena d’incident”, exposà en Franki com a membre de Soli-daritat Antirepressiva de Terrassa (SAT). A més de la gravetat dels fets, el gruix dels col·lectius denun-cia que “hi ha imatges d’agents esco-peters sense identificar per davant i per darrere”. En Franki assegurà que “només van caure uns quants ous grocs quan els feixistes s’hi van apropar on eren els manifestants”, i

que quan ja s’havia desconvocat la concentració, els Mossos van fer una càrrega “exageradament despropor-cionada, amb cops per sobre de la cintura, disparant salves i projectils de foam de precisió”; “els únics res-ponsables són els Mossos”, continuà. A més, de destacar la gravetat dels fets i la impunitat policial, des dels col·lectius es denuncia l’Ajuntament i la Generalitat per concedir permís per fer “actes feixistes a la ciutat”.

Des de Solidaritat Antirepressiva comuniquen un total de 26 perso-nes ferides amb informe mèdic, per cops de porra i projectils. “Però sa-bem que n’hi ha moltes més, els con-videm que vagin al metge i es posin en contacte amb el SAT per iniciar les respostes oportunes”, recordà en Franki. Durant la manifestació també es van detenir dues persones, i deu més foren identificades pels Mossos. A més, es denuncià la pre-potència dels agents antiavalots que “van continuar perseguint a mani-festants pels carrers de la ciutat”. Un altre cas del qual n’estan recopilant proves és el d’una persona que, “un cop refugiada a l’interior duna ben-zinera, va ser apallissada pels Mos-sos quan aquests hi van entrar”.

La diputada cupaire Maria Sir-

vent es mostrà contundent cap a “un govern de la Generalitat que mira cap a una altra banda davant aquest discurs d’odi de l’extrema dreta”, i lamentà que pretenguin “aïllar-nos

mitjançant l’excusa de l’ordre pú-blic”, tot permetent que als carrers es manifesti qui defensa “un discurs homòfob i racista”. Sirvent va rebre, durant la manifestació del 6D, l’im-pacte d’un projectil de foam a la mà mentre ajudava a una altra ferida. iIva recordar la demanda feta per la seva formació: dimissió del Con-seller Miquel Buch, i cessament del director general de la policia Andreu Joan Martínez i del secretari Brauli Duart, a banda de la dissolució de les unitats Brimo i Arro dels Mos-sos. “Si no es depuren responsabi-litats i es treballà en un nou model policial, aquestes imatges se seguiran repetint als nostres carrers, en un context de regressió de drets i lliber-tats”, assegura Sirvent, “on cada vega-da més tenen lloc mobilitzacions de mestres, estudiants, metges, bom-bers, etc. Cal que el dret a la protes-ta pugui exercir-se en una societat democràtica, i això no està passant”, afirmà la diputada, que insistí en el fet que “la por de la gent va lligada a no tenir les necessitats cobertes, a perdre la casa, no poder omplir la nevera o no poder pagar el rebut de la llum”.

26 persones ferides, 2 detingu-des, tocaments a una dona per un agent...

Per la seva banda, diversos col·lec-tius feministes de la ciutat - Ru-des Rebles, comissió feminista del CDR, Quart Creixent, Guerrilla dels Cossos, Comissió feminista de la CUP, i Fúria Desviada LGTBI - també critiquen la violència policial, a la vegada que van voler informar d’un fet greu: “una dona que va parti-cipar en la manifestació ens ha expli-

M.G. Hi va haver consens entre els més de 700 manifestants

en que l’actuació policial va ser injustificada i indiscri-minada, atès que la policia carregà contra tothom qui es concentrà pacíficament davant la plaça 1er de Maig. Una concentració que es va iniciar a les 4 de tarda i va aplegar centenars de persones que van respondre a la crida feta per la plataforma Terrassa Antifeixista per re-butjar l’acte que havia convocat Vox.

Durant tota la tarda, s’hi van ajuntar múltiples ban-deres i pancartes d’organitzacions polítiques, sindicals, col·lectius socials, veïnals i feministes, que van rebutjar conjuntament amb crits contundents de “Fora feixistes dels nostres barris”. No es preveia però la magnitud de la força emprada pels Mossos, la qual fou rebuda primer amb estupefacció i després amb una gran indignació.

Va ser més tard, cap a les set de la tarda, quan tingue-ren lloc les imatges que marcaren la tarda i que posaren Terrassa al centre mediàtic. Les càrregues dels antidis-turbis es produïren a les acaballes, quan s’havia anunciat per part dels convocants que la manifestació es donaria

per acabada, un cop havia finalitzat l’acte que havia pro-gramat Vox.

Minuts abans de produir-se aquesta càrrega, des de la megafonia dels antidisturbis s’exigí que es deixessin de llençar objectes – ous i pots de pintura groga -, i que no es traspassés la línia de seguretat marcada per la filera d’agents, la qual cosa en cap cas es va produir. De fet, no s’observà cap intenció d’apropar-se al bell mig de la plaça on es trobaven lliurement els simpatitzats de l’acte de Vox, que començaven a abandonar la plaça. En tot cas, de forma sobtada, sí que arribaren els trets amb projec-tils de foam i els cops de porra, de forma indiscriminada contra tothom que es trobava a la manifestació.

Va ser a continuació que vingueren les imatges de batalla campal, amb corredisses pels carrers adjacents i els posteriors contenidors cremats per part d’un grup, immediatament extingits pels bombers. Abans, el llan-çament per part dels Mossos de les anomenades bales de foam, juntament amb els cops rebuts, van provocar diversos ferits que van haver de ser atesos fins a 20 se-gons, pels serveis d’assistència sanitària.

cat que va patir tocaments per part d’un agent home dels Mossos que estava de servei”, assegurà l’Amaia en nom dels col·lectius. “Aquest fet de-nota abús de poder i la sensació que poden fer el que vulguin sense cap conseqüència”. Per això, el manifest elaborat per aquests col·lectius es pregunta: “Aquest és la vostra Ter-rassa feminista? Sempre plantarem cara al feixisme”.

Des del col·lectiu Alerta Solidà-ria, Xavier Pellicer denuncià que aquests no són fets nous, i que res-ponen a un determinat model poli-cial de molts cossos, també els mu-nicipals, que “gaudeixen d’una total impunitat i que actuen sense seguir els protocols”, assegurà. “Actuen així perquè volen i perquè poden”, a ban-da de destacar que “existeix un cor-porativisme molt fort entre policies”. Des d’Alerta Solidària es denuncia que, també s’afirma que “les unitats ARRO dels Mossos és un cos des-controlat, que, que han de fer una re-culada perquè no volen enfornar-se al corporativisme, del qual denuncia que “segurament ha fet arribar les seves amenaces i pressions als esta-ments polítics” per evitar qualsevol fiscalització de les seves actuacions. Per la seva banda, lamentava aquests casos: estem davant d’una situació que cal reflexionar, si no tenim drets, no tenim dignitat”, lamentava l’advo-cat i membre de l’Espai Drets, Joan Tamayo, qui assegurà que “cal que hi hagi una policia democràtica, i no una de la qual se serveix el poder”. “El feixisme creix quan des del po-der i els estats no s’actua quan s’ha de fer, si no es treballa amb els drets humans sobre la taula. Així, torna el feixisme amb el seu discurs d’odi”.

Indignació per la desproporció amb què actuaren els antidisturbis

▪ Agents antiavalots dels Mossos jusst abans de carregar contra els manifestants antifeixistes el 6D.

▪ La diputada de la CUP Maria Sirvent, en roda de premsa, on es denuncià la impunitat dels Mossos anti-avalots. MG

MG

10 MALARRASSA MÓN COOPERATIU 2a quinzena de desembre de 2018

Educar en la sostenibilitat: una crida al present per seguir conjugant el futurFèlix Pardo Docent. Cooperador a la XES Terrassa

L ’any 2015 l’Assemblea General de l’ONU va adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament

Sostenible que té com a finalitat la pau i la justícia arreu del món, parant espe-cial atenció a les persones més pobres i vulnerables. L’assoliment d’aquesta es planteja mitjançant 17 objectius relatius a les esferes econòmiques, so-cials i ecològiques. Els Estats membres de l’ONU que van negociar aquests Objectius del Desenvolupament Sos-tenible (ODS), són els principals res-ponsables del seu compliment, però la societat civil, a través de les seves ins-titucions, també té la seva part de res-ponsabilitat. Una d’aquestes instituci-ons és l’escola, potser la més rellevant en els processos de canvi de mentalitat i de transformació social.

• Per què educar en la sostenibilitat?Hi ha un gran consens entre els ex-

perts sobre el fet que ens trobem da-vant d’un possible col·lapse del model de civilització dominant en la mesura que el desenvolupament i la reproduc-ció de l’actual sistema capitalista han topat amb els seus límits ecològics, socials i econòmics. Això es tradueix en fenòmens com la reducció de la bi-odiversitat, l’augment de les desigual-tats socials i l’esgotament dels recursos del planeta. Aquest fet ens porta a una crisi de legitimitat del model de civilit-zació vigent i a plantejar-ne un de nou que sigui postcapitalista i fonamentat en el paradigma de la sostenibilitat i el desenvolupament sostenible.

L’educació ha de servir per donar sentit a la nostra existència i per fer un bon ús de la nostra llibertat. I perquè això sigui possible, ha d’ajudar-nos a prendre les decisions més adequades que no posin en perill les nostres vi-des i que ens permetin augmentar el benestar humà. La sostenibilitat és el mitjà més adequat per assolir aquestes fites. En aquest sentit, l’educació en la sostenibilitat no l’hauríem de concebre com una nova finalitat educativa, sinó més aviat com una seqüència d’accions basades en la viabilitat econòmica, en l’equitat social i en la sostenibilitat eco-lògica per assolir el benestar individual i col·lectiu de les generacions presents i futures.

A les escoles no hauríem d’assolir objectius tècnics o econòmics, com si els serveis educatius fossin un simple negoci, sinó ètics i estètics. La nostra prioritat en l’educació dels infants i joves hauria de ser la promoció de la qualitat de vida de les generacions pre-sents i futures, així com la de l’art de viure bé. I la sostenibilitat representa aquests dos objectius.

La sostenibilitat, en la mesura que representa un procés d’«autoorganit-zació participativa», tal com ens fan veure autors com Andri W. Stahel i Jaume Cendra Garreta, fomenta tant l’autonomia com la responsabi-litat personal i social, la qual cosa ens porta a poder plantejar un nou pacte social, la base per a la convivència en termes de reciprocitat i equitat, i, per tant, poder implementar polítiques de cooperació que reforcin el sentiment de pertinença a una comunitat per da-munt de l’individualisme. Així doncs, en la pràctica de la sostenibilitat hi tro-bem tot un seguit de valors ètics que reforcen les accions educatives –que fomenten aquests mateixos valors– que es fan des de l’escola.

• Com eduquem en la sostenibilitat?El nostre sistema educatiu es basa,

tal com ens adverteix el neurocientífic Elkhonon Goldberg, en ensenyar com prendre «decisions verídiques» cen-trades en les propietats de situacions deterministes amb solucions intrínse-cament correctes, tal com es dóna en àmbits tècnics i científics. Però la vida real de gran part de les persones passa en situacions ambigües, en absència d’algoritmes computables, amb solu-cions intrínsecament subjectives en àmbits quotidians, que demanen in-terpretar la realitat. Aquesta paradoxa permet explicar perquè un alumne pot analitzar la nostra petjada ecològica i assolir de manera excel·lent una deter-minada competència acadèmica i al-hora pot consumir de manera incons-cient aliments que el fan emmalaltir.

No obstant això, a les escoles no en-senyem prou bé a prendre «decisions adaptatives», centrades en les propie-tats de les persones; és a dir, en les nos-tres necessitats. Quan fem això, tenim més cura del que ofereix i imposa la societat que no pas del que demana cada individu. Molt sovint, els alum-nes ho aprenen, com diu el mateix Goldberg, de manera idiosincràtica, mitjançant assaig i error. Per això és important ensenyar la presa de deci-sions adaptatives, per garantir que els alumnes aprenguin a adoptar diferents perspectives sobre la mateixa situació en diferents moments, interioritzant així una flexibilitat mental i un sentit crític en la seva anàlisi de la realitat. Si això no ho fem, la mateixa praxi edu-cativa no és sostenible, ja que la teoria i la pràctica prendran camins oposats en perjudici del benestar dels alumnes.

D’altra banda, la presa de decisions, com a activitat intencional que és, s’ori-gina en la «iniciativa personal» i com-prèn els elements modificables de la personalitat, la qual cosa, tal com ens recorda Rafael Bisquerra, augmenta la nostra percepció subjectiva de la felici-tat. La iniciativa personal consisteix en la cerca de finalitats rellevants i signifi-catives. I quan aquestes finalitats estan relacionades amb les necessitats d’un mateix i amb les de les altres persones, s’incrementa tant el benestar perso-nal com el social. En aquest sentit, un repte cabdal de l’educació és formar persones amb iniciativa personal ori-entada no només a la satisfacció de les necessitats individuals (corporals, psicològiques i espirituals), sinó també a les col·lectives (socials, econòmiques i ecològiques), contribuint d’aquesta manera a la sostenibilitat. Això s’ha de fer mitjançant una relació d’ensenya-ment-aprenentatge hàbilment dirigida en la presa de decisions adaptatives i en la seva tria, permetre que els alum-nes siguin persones felices.

• Què podem fer des de l’escola pels ODS?Per començar, cal ser honestos en

les propostes pedagògiques que plan-tegem. Hi ha escoles amb megaprojec-tes força mediàtics i amb pretensions d’incidència política que, malgrat ser benintencionats, contrasten amb les pràctiques de la seva organització i gestió escolar, ja que ometen que l’escola també incideix en fenòmens relatius a la sostenibilitat, com ara el menú escolar, la precarietat laboral, la llibertat de càtedra o els dèficits de-mocràtics en les eleccions al Consell Escolar, no fent pràcticament res pel compliment d’aquells Objectius del

Desenvolupament Sostenible que estan al seu abast.

En segon lloc, com a membres d’una comunitat educativa, podem demanar informació sobre la petja-da ecològica de l’escola, especialment palpable en la utilització d’energies renovables, en el consum responsable de la vestimenta i el material escolar, en la gestió dels residus i en el prove-ïment i processament dels aliments del menjador escolar. Seria desitja-ble una transparència informativa al respecte en el cas d’haver fet una auditoria interna o externa mediam-

biental.En tercer lloc, cal analitzar i ava-

luar la presència del coneixement actual sobre ecologia i desenvolupa-ment sostenible en les assignatures que s’imparteixen, en els treballs per projectes, en els crèdits de síntesi a l’ESO i en els treballs de recerca al Batxillerat. Concentrar en un curs, una matèria, un projecte, un crèdit o un treball l’educació en la sosteni-bilitat, quan aquesta idea hauria de tractar-se com a un valor transversal en tot el currículum, no és avançar en la bona direcció per la fragmentació i

limitació de la visió global que la ca-racteritza.

I per acabar, el procediment més efectiu per modificar el comporta-ment dels diversos agents econòmics i socials vers la sostenibilitat és l’esta-bliment de clàusules de sostenibilitat social, econòmica i ecològica en la contractació de serveis i en la compra de béns amb els proveïdors. És poc creïble que l’escola de portes endins pugui funcionar de manera sosteni-ble, per moltes accions que demani fer als alumnes, quan els seus proveï-dors no ho fan.

Amb l’humorista Pep Plaza i música en directe ambl’Orquestra Dalton Band

al Raval de Montserrat

Amb l’humorista Pep Plaza

al Raval de MMontserrat

11MALARRASSAwww.malarrassa.cat MÓN COOPERATIU

>Molsa, cooperativa de botigues d’alimentació ecològica

Una proposta de consum responsable i comerç justAmb 15 botigues arreu del país, la cooperativa té com a central de compres la veterana xarxa Bioconsum.

Pep Valenzuela

Molsa és una cooperativa de botiguers catalans que treballen amb comerç just,

alimentació ecològica i herbodie-tètica que van decidir a agrupar-se perquè «sols és difícil sobreviure, tal i com està el mercat, i volíem ser in-dependents, però ajudant-nos totes a la vegada. Volem fugir totalment del concepte de franquícia perquè volem donar un tracte personalitzat; de fet cada botiga és diferent, amb caracte-rístiques especials, per exemple, una botiga és experta en tes i aquí ho som en el veganisme. A Catalunya actu-alment son 15 botigues», explica la Caterina Ibáñez, que està al capda-vant de la botiga de Terrassa, al car-rer Galileu 305.

És des de Bioconsum (veterana xar-xa de botigues d’herbodietètica i ali-mentació ecològica) que es decideix crear el projecte Molsa. Normalment són botigues amb una o dues perso-nes, que són les que imprimeixen personalitat i caràcter a cadascuna d’elles. «Penso que és molt bo, per-què tenim una imatge comuna que ens fa reconeixibles, però cadascuna una és diferent», afirma Ibáñez.

Les primeres Molsa, obertes a Bar-celona, a Sagrada Família per exem-ple, són bastant més grans. De fet, aquestes són les botigues de Biocon-sum, on es va dur a terme l’experièn-cia i es va comprovar que el projecte tenia recorregut.

Vegetariana de tota la vida i anima-lista, la Caterina es va formar en Dis-seny d’Interiors, però li interessa més la fitoteràpia, que ara està acabant d’estudiar, i dedicar-se a la feina de la botiga. Va conèixer Molsa treballant a Barcelona i assegura que «em vaig entusiasmar amb la idea de treballar en això, tenir un comerç amb uns va-lors com aquests».

Amb dues persones més, ara fa un any, van obrir a Terrassa una Molsa, quan ja feia un any que funcionava la cooperativa. «Compartim i ens aju-dem... fem una reunió mensual entre totes les botigues i parlem de tot: les

ofertes que posarem, decisions de proveïdors, petites problemàtiques que hagin sortit, encara que sigui només en una botiga, perquè sentim els problemes de totes. I això és cert, no només són paraules», emfatitza. La Caterina considera que és una manera molt maca de treballar, de-cidir de les campanyes i plantejar els pressupostos. Aquest mes passat van fer una campanya d’alimentació ve-getariana acompanyada d’un fulletó explicant què és la dieta vegetariana, quines proteïnes vegetals hi ha i par-lant de la part nutricional i també de cuina.

Altres aspectes de la feina, com les finances, l’administració, les as-segurances o els temes jurídics són responsabilitat de cada botiga, que és autònoma. Comparteixen també, molt important, la central de com-pres, tot i tenir llibertat per escollir proveïdors i comprar fora. La central és la citada Bioconsum, amb seu a Lleida, i funciona des del 1998 com a xarxa de botigues dints de la qual va néixer Molsa, com a part de la xarxa i de la cooperativa.

Per entrar a la cooperativa i formar -ne part com a botiga, cal conèixer bé i acceptar la proposta i conèixer altres persones, «perquè hi ha els va-lors que representem entre totes, i cal compartir els objectius del negoci, el que vols aportar a la clientela i una sèrie de propostes que m’agraden, és la meva manera de treballar», co-menta amb entusiasme.

La Caterina parla de comerç de barri, de productes de proximitat sempre que sigui possible, del trac-te personal amb la clientela i també amb productors i pagesos. En aquest sentit remarca que són molt impor-tants els productes de comerç just, «que sigui coherent, no només dir que és just i ecològic, que queda molt bé, sinó que hem d’anar més lluny, perquè si el producte és ecològic però ve de l’altra punta del planeta i resulta que aquí també es produeix, què té d’ecològic? Per mi això ja no és ecològic, encara que s’hagi cultivat bé, perquè aquest transport des de tan

lluny... hem de mirar una mica més enllà, i sobretot, les persones».

Ibáñez informa que tenen pro-ductes de comerç just, per exemple de la cooperativa terrassenca Alter-nativa3, com a proveïdor principal de cacau, sucre i cafè, i també de la cooperativa sevillana Ideas. La rela-ció amb la xarxa d’economia social i solidària a la ciutat, en tot cas, és feble encara, «perquè aquest any ha sigut una voràgine i encara ens estem recol·locant». Tot i això, van participar en la Fira Terrassa Co-operativa de finals del mes passat.

Ara hi treballen 3 persones, dues dones i un home, totes tres autòno-mes. «La inversió va ser una apos-ta gran per a nosaltres», confessa, «però hi crèiem i creiem i ens vam llançar». Aquest any han treballat molt, «moltíssimes hores, però es-

tem molt il·lusionades, perquè ens agrada el que fem, i crec que això es transmet a les clientes, i els núme-ros, de mica en mica, van sortint», assegura, tot i que «els primers dos anys d’un negoci sempre són com-plicats, però la tendència és positi-va».

En l’àmbit personal, matisa, «mi-rem d’afavorir petits pagesos, co-merç just o gent més petita que fa projectes d’alimentació vegetariana i vegana, per mi tot això és impor-tant, encara que no siguin vege-tarians, són petits productors; és més difícil que treballar amb grans productors, et compliques més la vida però si coneixes la persona i el projecte, els pots anar a veure i val la pena invertir aquest temps que al final es converteix en un producte i un servei millors per a tothom».

Els productes de Molsa a Terras-sa són: alimentació ecològica, espe-cialitat en alimentació vegetariana i vegana, cosmètica natural no ex-perimentada en animals, fitoterà-pia i complementació nutricional.

A més de les cooperatives citades abans, Molsa treballa amb aliments Onyar, de gent amb discapacitat intel·lectual, venen iogurts de De-lícies del Berguedà que també és un altre projecte social i cosmètics Lilà, entre altres.

Aquest mes de desembre tenen en marxa una campanya d’ofertes de comerç just i economia social amb productes de les cooperatives i dels projectes citats. «Hi ha els valors, però a més, treballen tan bé! Amb una gran qualitat. Per exem-ple, amb Lilà et quedes encantada de la vida», garanteix la Caterina.

▪ Caterina a la porta de la botiga Molsa de Terrassa, al carrer Galileu PV

12 MALARRASSA 2a quinzena de desembre de 2018MÓN COOPERATIU

>Projecte Carmanyola Picant, 12 anys de vida a la ciutat

Una visió de la sexualitat divertida, diversa i respectuosa per sensibilitzar i treure tabúsAna Belén Mesa

En un moment on les dinàmi-ques socials que giren al voltant de la pràctica sexual i les defi-

nicions de sexualitat estan al punt de mira de la societat, fent palesa la ne-cessitat de canvis de patrons marcats, ens trobem amb la Rosa Grau, de la Carmanyola Picant, per parlar de la seva experiència en aquests 12 anys de feina intentant trencar amb els tabús que giren al voltant de la sexualitat i donar respostes a les qüestions i dub-tes.

• Com va sorgir el projecte de la Carmanyola Picant? Jo estava estudiant anglès a l’Escola

Oficial d’Idiomes i vam anar a Angla-terra de viatge. Dins del “grupillo” amb el que anàvem, algú ens van dir que allà hi havia molts sex-shops, però que allà era molt diferent, que era una altra història. Vam anar a veure-ho i era veritat que eren diferents, eren botigues obertes; parlo de fa 13 anys. Llavors una amiga va proposar de fer un tàpersex i en vaig fer un a casa meva. Va ser molt divertit i em vaig dir: “el que fan aquestes noies m’agra-da, perquè no fer-ho jo?”. Aleshores vaig començar a buscar empreses fins que en vaig trobar una d’alemanya i em vaig posar en contactes amb ells per provar. Va estar molt bé, però ne-cessitàvem fer un tàpersex més didàc-tic, educatiu i a la catalana, per això de seguida va sortir el projecte de la Carmanyola.

• Els noms que utilitzeu són ca-talans, fins i tot vau guanyar el Premi CCC a la millor iniciativa lingüística del sector comercial.Sí, des d’un punt de vista cultural

no som iguals a tot arreu, aquí som catalans i les empreses alemanyes són molt alemanyes, i tot estava només en castellà. Ja vam començar posant noms d’aquí als productes, perquè fossin reconeguts i fàcils de recordar, i vam acabar personalitzant-ho tot i guanyant el premi com a la millor ini-ciativa lingüística comercial.

Al principi, ens dèiem Carmanyola Sex, però la paraula sex et porta pro-blemes, t’envia els missatges al correu brossa, et confonen amb pàgines no aptes. A Facebook vam tenir el primer problema i ja vam canviar el nom. Do-nant-li voltes vam canviar sex per pi-cant. A més els productes de cosmè-tica són de proximitat, és cosmètica vegana, sense gluten, sense parabens i sense sucre. Les joguines mirem que siguin de màxima proximitat, però les fàbriques estan lluny i fem el que podem. Ja ens agradaria poder com-prar-ho tot aquí.

• Potser a l’inici va sorgir com una possibilitat divertida de gua-nyar-se la vida, però el projecte es sustenta en uns valors. Quins són?Bé, parlem en neutre, el sexe no té ni

edat, ni persona, ni gènere, ni res, per-què tu pots imaginar estar amb algú i no sabem qui o quines persones, o altres fantasies et remouen, i no volem desmuntar res, volem que tot flueixi. I ho volem així, sense tabús, perquè hi ha grups amb diferents sexualitats i es tracta d’aprendre i divertir-se de ma-nera natural.

• En general, les vostres usuàries són dones? Sí, grups de dones normalment. Les

dones, com sempre ha passat, som les segones. Ens costa entrar en un sex-shop i, si hi entrem, tampoc sabem massa què preguntar. Així que va sor-tir la idea de portar-ho a les cases i fer el que les dones sabem fer tan bé que és reunir-nos, muntar-nos una festa i fer-ho divertit, com fer pa amb tomà-quet o una festa de pijames; afegim un tàpersex i després podem seguir parlant d’allò que ens preocupa, el que hem après o compartir les nostres històries. De fet, el tema del sexe surt molt, les noies expliquen les coses més personals, o anècdotes divertides i to-tes acabem rient de la situació. Està molt bé perquè és un moment màgic, és més una experiència que una pre-sentació de productes.

• Aquesta experiència té una finali-tat també de sensibilització? Sí, el nostre objectiu és que quan

algú surti de la reunió ho faci amb la sensació que ha après alguna cosa i s’ho ha passat bé. Fem molt èmfasi en això i per aquest motiu la sessió la dividim en tres parts.

A la primera parlem de la cosmèti-ca eròtica, una manera de començar suau i anar punjant de to. Sempre diem que primer s’ha de respectar un mateix i descobrir el que li agrada i després ja pot estar amb algú altre, sinó, no anem enlloc. Així ensenyem coses que poden fer per posar-se en situació, sobretot aquelles dones que per càrrega de treball, normalment mental, els costa posar-s’hi i dedi-car-se una estona a elles mateixes, so-les o acompanyades.

A la segona part parlem de salut i d’higiene. Expliquem les boles vagi-nals, que erròniament les coneixem com a boles xineses perquè el seu origen és més japonès, on les geishes les utilitzaven per enfortir la muscu-latura vaginal per realitzar diferents pràctiques sexuals. Però a part d’una joguina per passar-s’ho bé, tenen una vessant important per al sòl pèlvic, unes fibres entrellaçades entre elles i que ens aguanten tot el que tenim a sobre i que pel sol fet de la gravetat ,es debilita, sobretot les dones que han tingut fills. Si aquestes fibres no s’enforteixen, podem tenir problemes com pèrdues d’orina, prolapses de la matriu o despreniments, arribant a necessitar operacions. També els passa als homes, i un dels productes estrella de les farmacèutiques són els bolquers per adults. No hi ha neces-sitat de passar-ho malament quan es pot exercitar, tonificar i millorar amb un mes o mes i mig de posar-te-les durant 10 o 15 minuts.

Aleshores expliquem la copa mens-trual i altres productes com l’esponja marina, que a manera de tampó, ab-sorbeix moltíssim sense els efectes nocius d’aquest. Però el producte estrella és la copa de silicona mèdica que s’ha d’aprendre a posar, però en un parell de regles es fa. Sobre aquest tema hi ha molts dubtes, com què fer si etsfora de casa. Bé, doncs de la ma-teixa manera que abans ens emportà-vem recanvis a la bossa, ara ens hem d’emportar una ampolla o got plega-ble, per esterilitzar. Buides al vàter, i poses la copa al got o ampolla men-

tre t’eixugues. Altres dones ens diuen que vessa, això sol ser perquè està mal posada, ja que s’ha d’inclinar cap a l’es-quena perquè baixa pel darrere, o per la mida, que ha de tendir a ser petita perquè s’obri bé.

Finalment, passem a la part de jo-guines i fem un resum de tot. Quan acabem, reservem un espai a part, que amb l’excusa de comprar alguna cosa o no, és el moment on es fa aquella pregunta més íntima que no han fet, per vergonya o perquè no ha sorgit el moment en les converses del grup.

• Quina sessió més completa, to-queu moltes vessants al voltant de la sexualitat. Has vist canvis durant aquests 12 anys? Sí, és clar. Per exemple, en les

franges d’edat. Abans estaven en-tre els 30 i 50 i ara s’ha estès dels 20 cap amunt. A cada edat hi ha preguntes diferents, ara notem que

les dones joves d’uns 20 anys volen fer una carmanyola picant en grup, amb motiu d’una festa de pijames i tenen ganes de saber què és el que és important. També hi ha dones de més anys que per diverses circums-tàncies no han tingut mai sexe i es troben que han conegut una parella i no poden tenir relacions perquè l’himen s’ha endurit i han de passar per quiròfan.

És preocupant i trist que enca-ra hi hagi tabús i que no se’n parli normalment, que no ens coneixem a nosaltres mateixos, que no es ne-cessita parella per gaudir del sexe i que dins del marc del respecte hi ha moltes possibilitats de gaudir.

• En aquest sentit, i suposo que per treballar la base, també feu jornades de sensibilització pel jovent. Sí, aquesta setmana passada n’hem

fet dues pel Dia Mundial de la Sida. És curiós veure que tant nois com noies estaven molt interessades per saber com funciona, per exemple, la copa menstrual. El jovent no té tabús, però a vegades, no reben in-formació, senten coses i ningú els hi explica i busquen referents. A les escoles es fa alguna classe sobre sa-lut sexual, però no donen resposta a preguntes com saber “quan ha de ser la primera vegada, què he de fer, si em trobo amb això què faig”, tenen moltes preguntes que no es respo-nen.

Jo crec que hi hauria d’haver una iniciació al sexe o al joc eròtic, que és el que es fa en aquestes sessions, res-pondre dubtes de manera natural, amb normalitat. Ens agradaria que ens busquessin més perquè creiem que és necessari parlar més, donar respostes a aquestes preguntes si volem que hi hagi canvis.

▪ Sessió amb joves a càrrec d’Anna Saperes, de Carmanyola Picant.

▪ Rosa Grau, de carmanyolapicant.cat.

13MALARRASSAwww.malarrassa.cat CULTURA

→ MÚSICA

Perfum de dona

F eia mesos que em turmentava una idea. La vaig anar cuinant, a poc a poc, i assaborint-la a dosis petites. Les darreres setmanes, només alçar-me del catre, m’hi arribava. Em situava a resguard de les mirades, davant l’aparador d’aquella pastisseria a rebentar

d’ensaïmades i xuixos. Em mortificava però, a través del mirall, aconseguia radiografiar cada moviment que es produïa a l’edifici d’en front. Així, dia sí, dia també. Fins que em va semblar que ja ho tenia tot lligat.

Vaig decidir que el millor dia era el dimecres. Aquest dia, la porta no parava de giravoltar. Dia de mercat a la zona, molt rebombori i diner calent. Gent que entrava i sortia, com ella. Ara, ja n’es-tava segur. Ella sortia a les deu a fer el cafè i tornava a entrar al cap d’uns vint minuts. Per res del món, no volia que ella ho presenciés.

La vida dóna moltes voltes. La vida és un bucle permanent, una espiral, una roda que gira i gira. Fins que s’atura. Fixa’t en mi. Jo abans era una persona important. Bons negocis, amistats influ-ents, cartera plena, client preferent del banc, secretària i amant. Només entrar al despatx del director, ja se li dibuixava un somriure d’orella a orella. Em servia un whisky, m’oferia un Cohiba, i em posava al corrent del món de les finances. Jo, a tot deia que sí.

A les deu en punt, poso un peu a la porta giratòria, i la mà al cinto. Noto el seu tacte fred i metàl·lic. La camisa, vella i baldera, em protegeix. Només entrar al vestíbul, torno a sentir l’aroma d’aquella fragància que m’enfollia. L’únic perfum de dona que fa olor de dona, com em va dir ella un dia.

Va aconseguir enamorar-me. Assedegar-me amb la salabror de la seva pell. Fins i tot, li vaig par-lar de divorci. Els seus gemecs de plaer, em tornaven boig. Fèiem l’amor en qualsevol racó. Aquell

entrecuix! Me’l coneixia tant com el meu propi membre. Reconeixia cada un dels seus embats, mentre la seva mirada verda expiava el meu instint d’animal. Era una gata maula.

Em trec el barret i els pensaments del cap, i m’acosto al noi del primer mostrador. Li demano per entrar a veure el director. Em diu que no hi és, que ha sortit. No me’l crec. El fuetejo amb la mirada plena de ràbia i rancúnia. Ell es posa blanc com els fulls de paper que té entre les mans. Sap qui sóc. Prou bé que ho sap! La darrera vegada, vaig muntar un bon sidral a qui dins.

Es gira, dubta. No sap què fer. Despenja el telèfon i marca el número de seguretat. Veig com se m’acosta l’home uniformat. Torno a posar-me la mà al cinto i, decidit, amb quatre gambades, ja sóc dins del despatx del Recasens.Només obrir la porta, m’embriaga de nou l’olor de colònia cara. La mateixa fragància de la dona que un dia havia estat meva. El Recasens és allà, dret, mirant-me de fit a fit. Li foto un parell de trets directes al pit i l’home cau de morros, i s’emporta per davant la pantalla de l’ordinador junt amb els expedients hipotecaris i els avisos de desnonaments que amuntega damunt la seva tau-la de caoba de les Índies. Entre els quals, hi deu haver el meu. N’estic segur.

Noto com la ràbia se m’afluixa. A prendre per cul, malparit! M’ho vas robar tot! Crido ben alt, men-tre un cop fort al clatell em deixa estabornit. Fet un parrac. Un somni dolç i profund, se m’empor-ta. Torna a envair-me la fragància cara i impúdica, l’olor de dona, embotida dins un pot de cristall...

Marxem, junts, el món i jo, plegats. Desapareixem d’aquest univers, a l’uníson. Ens fonem enmig d’un cosmos de felicitat nova i mesquina, instantània i volàtil: la que he sentit en prémer dos cops el gallet.

Dolors Frigola Comas

→ RELATS

El Nadal arriba a Terrassa amb una gran oferta de música en directe de qualitatDavid de la Blanca Col·laborador musical

Arriba el Nadal, i Terrassa ve amb una quantitat de músi-ca en directe que no ens hem

de perdre. Aquestes són algunes pro-postes que he seleccionat per inten-tar ajudar a les persones que com jo, no podem viure sense la música en directe.

En el Centre Cultural de Terrassa tindrem a Toti Soler (guitarra i veu), i a Gemma Hummet (veu). Una músi-ca plena de poesia. Un recorregut per l’exquisit univers a través dels més de cinquanta anys de dedicació de Toti Soler a la guitarra i a la composició per interpretar i, acompanyat de la veu de Gemma Hummet, posar veus als po-etes. Divendres 14 de desembre a les 21 h.

El mateix divendres ens trobarem a “La Húngara”, aquesta cantant sevillana ve a compartir un concert de flamenc modern ple d’energia i grans composicions a la sala Faktoría d´Arts a les 21 h.

En la Nova Jazz Cava gaudirem d’una agenda plena de la més alta qualitat de música.

Divendres 14 de desembre a les 22:30 h. tindrem la sort de tro-bar-nos amb l’encantadora veu de Carme Canyella al costat del gran pianista Joan Monné que ens delec-taran en duo de piano i veu, un am-pli repertori de estendards de grans compositors com George Gershwin, Cole Porter o Duke Ellington.

Dissabte 15 de desembre a les

23:30h estaran “Dream´s Club 60”. Interpretant música de “The Sha-dows”, mític grup anglès de rock que va estar actiu entre els anys 60 fins a finals dels 90.

Diumenge 16, a les 20 h estarà un gran del rock català, Quimi Portet, presentant el seu desè disc en solitari “Festa major d’hivern”, acompanyat en directe per Jordi Busquets a la guitarra i el gran Àngel Parany a la bateria, a qui li tinc un afecte molt es-pecial. Un concert de Rock de la més alta qualitat, amb un estil i nom propi.

Són propostes que he seleccionat per intentar ajudar les persones que com jo, no podem viure sense la música en

directe.

La banda de Terrassa, dirigida per Pol Pastor, farà dos concerts sobre el gran compositor John Williams, famós al cinema per haver creat him-nes d’una magnitud insuperable com La guerra de les galàxies, Superman, Indiana Jones, Jurassic Park o Harry Potter entre moltes altres composici-ons. Serà el dissabte 15 a les 21 h i el 16 a les 12 h en l’Auditori Municipal de Terrassa.

Divendres 21 a les 22:30 h a la Nova Jazz Cava, la banda de blues “Tota Blues Band” ens presenten el seu nou treball “Hard to make

a living”. Per als amants del blues no deixeu escapar l’ocasió de veure aquesta banda que és genial per la seva qualitat interpretativa i les se-ves composicions.

Dissabte 22 , també a la NJC a les 22.30  h, podrem veure al trio de veus negres “The Sey Sisters”, presentant el seu nou treball “Rise”, convidant-nos a viure un viatge mu-sical des del gòspel fins a la música africana.

El mateix dia a les 22 h, en l’Ate-neu Candela ens trobarem a Oriol Vallès Trio, al costat de Xavi Cas-tillo, al contrabaix, i Joan Casessis, a la Bateria. Música Jazz per a les oïdes més exigents.

I a l’ Auditori Municipal de Ter-rassa a les 21 h, arriba el solstici

d’hivern i Mark Polit estarà amb els seus Bilas (campanes planes d’alta freqüència) en un concert medita-tiu. “Seguim en cerca de la innova-ció i del llenguatge artístic multidis-ciplinari per crear una experiència transcendental, sanadora i màgica”.

Dimarts 25 a les 22 h, també a l’Auditori Municipal, l’agrupació sardanista i la cobla Ciutat de Bar-celona volen celebrar el Nadal amb totes nosaltres i ens conviden a gau-dir d’un Concert de Nadal integra-ment de sardanes i música per cobla.

En la Nova Jazz Cava, mitja hora després, a les 22.30 h, tornen “Smag Big Dab: Un Nadal Simfònic”. Gai-rebé una vintena de músics ens toca-ran un repertori nadalenc d’allò més divertit i apassionat. Un concert per a les persones grans i petites.

També proposo “Nadales al Car-rer”, dins del cicle Sons de Nadal, que celebren la seva desena edició, actuaran diferents entitats i associ-acions per omplir de llum i de vida els nostres carrers com Singfónics, Cobla Ciutat de Terrassa, Rondalla i Cor del Centre Aragonès de Terras-sa, la coral de primària de l’escola EL Cim, la coral infantil i jove del CEM, la Coral Ohana, Tons i Sons junior, la Coral 2000, el Cor de Montserrat, Orfeó Joventut Terrassenca, Massa Coral de Terrassa, Dríade grup vocal i Gòspel Vallès. Els dies 1, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 i 23 de desem-bre a les tardes en l’Atri de l’Ajunta-ment.

És només una part del que ocorre a la nostra gran ciutat. Assistint fem que la cultura musical segueixi viva per molt temps.

DAVID DE LA BLANCA

14 MALARRASSA CULTURA 2a quinzena de desembre de 2018

→ LLIBRES

→ TEATRE

A les fosques, una comèdia esbojarrada

Eloi Falguera Director i autor

Ho han tornat a fer. El Grup de Teatre d’Amics de les Arts, amb la seva

darrera estrena A les fosques, ens torna a presentar una divertida comèdia d’embolics.

Una comèdia, a més, que de-mana un esforç interpretatiu als actors i actrius que hi participen per tal de mantenir el ritme àgil i fresc que exigeix l’obra.

L’argument és senzill: un escul-tor més pelat que una rata (in-terpretat per Marc Novellon) i la seva parella (una noia de casa bona, interpretada per Marta Espachs), esperen al seu aparta-ment l’arribada d’un milionari,

amant de l’art. Si aquest home ric s’enamora d’alguna peça i la com-pra, sens dubte, podria canviar la vida de la parella, ja que l’artista esdevindria famós. Però tenen un petit problema: no volen que el milionari, a l’arribar al pis, vegi la modesta vida que porten. Per això, aprofitant que un veí col-leccionista d’art és fora de viatge, decideixen agafar-li “en préstec” els seus mobles i traslladar-los al pis.

Per acabar-ho d’adobar, també volen aprofitar la important visi-ta per causar una bona impressió a la mare de la noia (una estirada francesa, interpretada per Mercè Coll). I quan tot sembla disposat i a punt perquè arribi el miliona-ri... passa una cosa imprevisible.

A partir d’aquí comença la bo-geria. Un seguit d’entrades i sor-tides de personatges pintorescos aniran complicant les coses a la parella: la típica veïna que està al cas de tot, el pintoresc veí col-leccionista d’art, la mare francesa de la noia, un electricista, una hostessa de vol amb cartes ama-gades...

A les fosques, en definitiva, és una comèdia esbojarrada de sor-preses i acudits constants que po-saran al límit els dos protagonis-tes. Una comèdia on la tensió va creixent a mida que es va embo-licant la troca. Una comèdia exi-gent que demana molt de joc i de treball gestual als actors i actrius.

En aquest sentit destaco l’esforç del protagonista, Marc Novellon,

CLÀUDIA BORRÀS

El CEHT confecciona Una Història de Terrassa, una síntesi de més trenta anys d’investigació

El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, CEHT, amb la col·laboració de l’Ajuntament

de Terrassa, ha editat Una Història de Terrassa, un llibre amb caràcter profundament didàctic, pedagògic i divulgatiu amb un inqüestionable rigor històric.

El CEHT és una entitat sense ànim de lucre, que des del seu nai-xement –fa més de trenta anys– ha tingut i té com a objectiu fonamen-tal conèixer, analitzar, comprendre i divulgar la història de la nostra ciutat per ser socialment útil a la majoria dels homes i dones que hi viuen i hi treballen per construir un món millor, més lliure i més just. Els seus socis i sòcies donen suport al coneixement històric com una eina per al futur.

El llibre ha estat possible gràcies a un acord amb l’Ajuntament de Terrassa i el suport dels seus de-partaments i arxius (administratiu i històric), del Museu de Terrassa, de l’Arxiu Tobella i de la secretaria del CEHT.

Fa més de trenta anys, el 1987,

molts membres del CEHT van ela-borar la primera Història de Terras-sa, sorgida de l’etapa democràtica i impregnada d’una vocació de rigor i esperit crític que afrontava el repte de construir un relat sòlid, ben do-cumentat i argumentat del que ha estat l’evolució històrica del territori i la ciutat que porten per nom Ter-rassa des de fa més d’un mil·lenni.

Aquest llibre va suposar un gran avenç en el coneixement del passat terrassenc; ara, una nova generació d’historiadors i historiadores torna a fer girar la roda de la història local, com d’altres ho faran en el futur.

Una Història de Terrassa és la sín-tesi de totes les recerques, investiga-cions i aportacions historiogràfiques fetes pels diferents historiadors i historiadores locals i aquelles perso-nes de la ciutat que són estudioses dels temes històrics, en els últims trenta anys. Una història local però no pas localista, que interrelaciona els fets històrics municipals amb els grans esdeveniments del nostre país i del món.

El coordinador de l’obra ha estat

el Doctor i professor d’Història Contemporània, Manuel Márquez Berrocal, que també ha elaborat una part del llibre. La resta d’autors i au-tores són: Ismael Almazán Fernán-dez, Jan Brugueras i Torrella, Do-mènec Ferran i Gómez, Marc Ferrer Murillo, M. Gemma Garcia Llina-res, Josep Lluís Lacueva, Ana Belén Mesa Arqués, Antonio Abel Moro García, Bernat Pizà i Castella, Te-resa Rodríguez Herrerías, Vicenç Ruiz Gómez, Joan Soler Jiménez, Marcel Taló Martí i Anna Vila Ges-tí. Amb la col·laboració tècnica de Gemma Elias, Marina Rodríguez, Enric Sanllehí i Pol Torres.

Presentat oficialment el 28 de novembre, Una Història de Terras-sa es pot trobar al mateix CEHT, encarregant-lo al centre mitjançant el correu electrònic cehterrassa@gmail.com o bé trucant al telèfon 659657289. També es pot trobar a les següents llibreries de la ciutat: Cinta (Ample, 97), La Temerària (Goleta, 7), Synusia (Montserrat, 136), Atenea (Gavatxons, 20), Her-manos Aguilera, (Dr. Aymerich

i Gilabertó, 18), Vallès (Ctra. de Rellinars, 175), Ana (Francisco de Vitòria, 37) i Oller (Ample, 7).

Per totes aquelles persones inquie-tes i amb esperit crític que estimen

la nostra ciutat i vulguin tenir a les seves mans el recull del coneixe-ment i la investigació d’una obra feta a Terrassa per terrassencs i ter-rassenques.

que sap posar-se a la pell d’un es-cultor sota pressió a qui se li van complicant cada cop més les co-ses. La seva interpretació és clau perquè l’obra no s’adormi en cap moment. Destaca també la seva capacitat expressiva, sobretot amb la cara.

Marta Espachs, parella de l’es-cultor, interpreta molt bé la noia de casa bona, sobrepassada pels fets, que ha d’anar improvisant per salvar la situació. Fa un per-sonatge molt creïble i original.

Altres interpretacions sensacio-nals són les de l’Ernest Castañé (el pintoresc veí col·leccionista d’art), de l’Anna Clariana (la ve-ïna), de la Mercè Coll (l’estirada francesa), de l’Angela Vilarrubias (la decidida hostessa de vol) o Vi-cenç Lorenz (un convincent elec-tricista amant de l’art). Un equip d’actrius i actors molt equilibrat,

on ningú grinyola, cosa indispen-sable perquè els acudits funcio-nin i el ritme no decaigui.

No se m’escapa el bon treball creatiu de la directora, Maria Miralda, a l’hora de construir els jocs teatrals i de treure tot el suc del text i de les situacions. També és un encert la durada de l’espec-tacle, que no arriba a l’hora i dos quarts. Quan correria el risc de decaure, ens trobem amb un final apoteòsic.

Un final que ens descobreix fins a quin punt tots els personatges de l’obra viuen “A les fosques”, atrapats en un món d’aparences, de falsedats i d’hipocresies.

Si encara no l’heu vist, teniu fins al 23 de desembre per anar a Amics de les Arts. La representen els divendres, dissabtes i diumen-ges. Una manera fantàstica de co-mençar les festes de Nadal.

CLÀUDIA BORRÀS

▪ Muntatge de l’obra A les fosques que es representa als Amics de les Arts.

15MALARRASSAwww.malarrassa.cat CULTURA

→ VINYETES

→ VINOTECA → AGENDA

Sergio Lueza Sommelier Sergio@envinando.com Instagram: @envinando

Avui us proposo un vi per endolcir una mica més el Nadal, per descobrir-lo ens en anem a la terra de la Tramuntana, m’acompanyeu?

On anem

Segur que coneixeu la cançó que diu “Nascut entre Blanes i Cadaqués....” Doncs si, ens en anem a l’Empordà. No cal dir que Girona té gran quantitat de virtuts, la seva costa, les seves muntanyes, la seva indiscutible gastronomia i també una DO amb uns vins que no us podeu perdre. Tot va començar a la colònia grega d’Empúries, que va ser la porta d’entrada de la vinya a Catalunya. Durant els segles següents, els vins de l’Empordà ja eren coneguts a altres províncies de l’Imperi Romà. El cultiu de la vinya va créixer durant l’edat mitjana tu-telat pels monestirs i les abadies, que com tots sabeu , en saben molt de fer begudes alcohòliques. Va continuar creixent fins que en 1879 va aparèixer la plaga de la Fil-loxera a Rabós d’Empordà, la primera vinya afectada a Catalunya. Aquest poble es troba a pocs quilòmetres de França, on els seus ceps ja estaven infectats.Actualment la DO Empordà és reconeguda inter-nacionalment per la qualitat dels seus vins, ela-borats majoritàriament en petits cellers famili-ars i amb una gran influència de la Tramuntana. Els raïms més característics de l’Empordà són la Cari-nyena o Samsó i la Garnatxa, que s’anomena Lledoner en aquesta zona.

El celler que visitem

Ens desplaçarem fins a l’Alt Empordà a Espo-lla, per visitar el seu Celler Cooperatiu, un im-pressionant edifici inaugurat l’any 1931, inspi-rat en les grans “Catedrals del Vi” de Tarragona. Tenen diferents tipus de visites, jo us recomano la visita teatralitzada, on coneixereu a la senyora Maria; només us explicaré que us fareu un fart de riure i gaudireu d’una experiència ben original.

El vi que tastem

S’apropa el Nadal i el Celler Cooperatiu d’Espo-lla té la companyia perfec-ta pels dolços d’aquestes festes: el seu vi SOLERA. Es tracta d’un vi dolç natural amb raïms ma-joritàriament de vinyes velles de Lledoner blanc i Lledoner roig. La seva elaboració s’aconse-gueix afegint alcohol vínic a mitja fermenta-ció, deixant sucre residual per aconseguir la dol-çor característica i amb una criança oxidati-va en bóta que es va iniciar durant els anys 60. D’aspecte té un color ambarí intens amb notes ro-genques i una densitat elevada i aromes de frui-ta gebrada, fruits secs i espècies. A la boca des-cobrireu la gran personalitat d’aquest vi, molt sedós, amb una dolçor molt equilibrada per l’oxida-ció, molt intens i amb una persistència molt llarga. És el complement ideal per la sobretaula d’aquestes fes-tes, amb dolços, fruits secs o simplement per fer petar la xerrada.

El trobareu per poc més de 10€. Salut i bones festes.

CINEMADIVENDRES 14 I DISSABTE 15 DE DESEMBRE

> 17.15, 19.30 i 22.10h. Mi amor perdido

> 17h. El veredicto > 19.20 i 22h. Bohemian

RhapsodyCinema Catalunya C/ Sant Pere, 9

> 18.30h. Documental: Afal, una mirada libre (1956-1963)Amics de les Arts i JJMM C/ Sant Pere, 46

DIUMENGE 16 DE DESEMBRE > 17.15 i 19.30h. Mi amor

perdido > 17h. El veredicto > 19.20h. Bohemian Rhapsody

Cinema Catalunya C/ Sant Pere, 9

DIMARTS 18 DE DESEMBRE > 19h. Documental Madres

invisiblesAmics de les Arts i JJMM C/ Sant Pere, 46

DIMECRES 19 DE DESEMBRE > 21.30h. Human Flow d’Ai Wei

Wei, Cicle VideodromeAteneu Candela C/ Montserrat, 136

DIMECRES 19 I DIJOUS 20 DE DESEMBRE

> 17.15, 19.30 i 22.10h. Mi amor perdido

> 17h. El veredicto > 19.20h. (dimecres) i 19.20

i 22h. (dijous) Bohemian RhapsodyCinema Catalunya C/ Sant Pere, 9

CLUB DE LECTURADISSABTE 15 DE DESEMBRE

> 11.30h. Club de lectura He venido a hablar de mi libroLlibreria Synusia C/ Montserrat, 136

CONCERTSDIVENDRES 14 DE DESEMBRE

> 21h. Concert de Toti Soler i Gemma Humet Preu: 15€Centre Cultural Rambla d’Ègara, 340

> 21h. 7è. Formatjazz amb Carme Canela & Joan MonnéNova Jazz Cava Passatge Tete Montoliu s/n

DISSABTE 1 5 I DIUMENGE 16 DE DESEMBRE

> 21 i 12h (respectivament) John Williams in concert de la Banda de Terrassa Preu: 10€Auditori Municipal C/ Miquel Vives, 2

DIUMENGE 16 DE DESEMBRE > 12.30h. Vermut musical amb

Queralt Lahoz & Miguelichi Lopez Preu: Taquilla inversaBau House Bar Avinguda Jacquard, 1

> 20h. Quimi Portet Preu: 15-18€Nova Jazz Cava Passatge Tete Montoliu s/n

DISSABTE 22 DE DESEMBRE > 22h. Oriol Vallès Trio

Preu: Taquilla inversaAteneu Candela C/ Montserrat, 136

DIMECRES 26 DE DESEMBRE > 21h. Festival de vals i danses

amb la Simfònica del Vallès Preu: 18-25€Centre Cultural Rambla d’Ègara, 340

DIVENDRES 28 DE DESEM-BRE

> 20h. Pida cita con su librera, segon tour llibreter Llibreria Synusia C/ Montserrat, 136

CULTURALSDISSABTE 15 DE DESEMBRE

> 12h. Grup de lectura entorn de Pensamiento monógamo, terror poliamoroso, de Brigi-tte VasalloLlibreria Synusia C/ Montserrat, 136

> 18 i 20h. Poti- Poti d’Humor Preu:3€ (per La Marató)Acció Teatre C/ Portal Nou, 9

> 20h. Gala d’estrelles i solis-tes de San Petersburg Preu: 40€Centre Cultural Rambla d’Ègara, 340

DIUMENGE 16 DE DESEMBRE > 12h. Oh lalà! C’est magni-

fique espectacle del grup tea-tral de FUPAR Protagonistes Nosaltres! Preu: DonatiuCentre Cultural Rambla d’Ègara, 340

> 18h. Cronología de las bes-tias amb Carmen Machi Preu: 26€Teatre Principal Plaça Maragall, 2

DIJOUS 20 DE DESEMBRE > 20.30h. Hanafi El-kadaoui

presenta Un punki musulmánLlibreria Synusia C/ Montserrat, 136

DISSABTE 22 DE DESEMBRE > 12h. Presentació del llibre

Pensamiento monógamo, te-rror poliamoroso, de Brigitte VasalloLlibreria Synusia C/ Montserrat, 136

> 18h. El circ de l’any de Tub d’Assaig 7.70 Preu: 10€Centre Cultural Rambla d’Ègara, 340

ESDEVENIMENTSDIVENDRES 14 DE DESEMBRE

> 18 a 21h. Candela Market, mercat d’intercanviAteneu Candela C/ Montserrat, 136

DIJOUS 20 DE DESEMBRE > 19h. Presentació del projec-

te Texans amb consciènciaAteneu Terrassenc Passeig del Vapor Gran, 39B

DISSABTE 22 DE DESEMBRE > 10 a 14h. Disc x joguina.

Intercanvi solidari de jogui-nes noves per músicaLa Lluerna Espai de Creació C/ Sant Leopold, 63

INFANTILDISSABTE 15 DE DESEMBRE

> 18.30h. Quimera, de La Gui-lla teatre. Innauguració del Cicle Infantil al Candela Ateneu Candela C/ Montserrat, 136

DIUMENGE 16 DE DESEMBRE > 12h. Xics’n’Roll presenta

Descobreix Michael Jackson

amb I want you back Diversos preusNova Jazz Cava Passatge Tete Montoliu s/n

DISSABTE 29 DE DESEMBRE > 18h. Visita del Patge Feliu

Local A.V. Can Roca C/ Palautordera, 6 Baixos

DIUMENGE 30 DE DESEMBRE > 12 i 18h. Peter Pan musical

Preu: 15€Centre Cultural Rambla d’Ègara, 340

EXPOSICIONS > «Intencions Xafat», a càrrec

de la Xarxa Fotogràfica de Terrassa Fins el 20 de generCasa Soler i Palet C/ Font Vella, 28

> «Queda només un minut de blau» de Carme Aliaga Fins el 30 de desembreCentre Cultural - La Galeria Rambla d’Ègara, 340

QUINTOS NADALENCS

> Centre Cultural El Social Dates: 6, 7, 8, 15, 16, 22, 23, 25 i 26 de desembre. 1 i 6 de gener C/ Font Vella, 40

> AV de Can Roca Dates: 6, 7, 8, 15, 16, 25, 26, 28 i 30 de desembre. 1, 4, 5, 6 i 12 de gener (gresca final) C/ Palautordera, 6

> Casal Gent Gran la Maurina Dates: 20 de desembre C/ Núria, 175

> Sferic Dates: 22, 23, 24, 25, 26, 28 i 30 de desembre. 1 i 6 de gener C/ Faraday, 41

> Ateneu Candela Dates: 25, 26 i 29 de desem-bre. 6 de gener C/ Montserrat, 136

> Centre Excursionista Dates: 25 i 30 de desembre. 1 i 6 de gener C/ Sant Llorenç, 10

16MALARRASSAwww.malarrassa.cat

2a quinzena de desembre de 2018 Número 47

MALARRASSA és un mitjà de comunicació de COOPERATIVISME INFORMATIU de PROXIMITATpel DRET a una INFORMACIÓ DE QUALITAT

→ PERFILS: TERESA CIURANA

• Per què aquest Congrés de l’Educació Pú-blica?

És necessari tornar a plantejar-se la situació i les perspectives. Es va fer un altre congrés, però va ser de professionals, sindicats i entitats. Ara va més dirigit a les escoles i comunitats escolars.La proposta sorgeix d’un àmbit de la Federació de Renovació, de la xarxa d’escoles 0-12, que són renovadores i innovadores. Cada dos anys es fe-ien jornades per debatre i fer propostes, i a les del 2016 es va plantejar aquest congrés, pensant en la necessitat d’actualitzar, després del primer congrés de renovació pedagògica, del 1995.Es pretén dir molt sobre relació societat/escola, el currículum, la relació amb les famílies, i influir en les polítiques educatives, sempre des d’una perspectiva de necessitat de l’ensenyament pú-blic, radicalment democràtic, públic, obert, amb projecte, amb autonomia... Cal implicar totes les parts responsables: mestres, universitats, poder legislatiu, administració educativa, equips direc-tius, comunitats educatives.

• Quina és la diferència o novetat amb el con-grés de renovació del 1995?

Aquell congrés va ser molt positiu, però es va veure que no n’hi havia prou organitzant perso-nes, i que calia organitzar els centres educatius, que havia de ser el centre col·lectivament qui apostés per la renovació. Per això es va començar amb una coordinació d’escoles per anar organit-zant els centres que aposten per la innovació i la renovació.

• És diferent la innovació de la renovació?Parlar de renovació implica canvi social, un com-promís amb la millora de la societat. Mentre que quan parlem d’innovació, ens referim només a qüestions metodològiques. Això, que és necessa-ri, connecta més amb la proposta que para d’En-senyament en lloc d’Educació, i que es conforma amb què els nens siguin més bons en mates, per exemple, però prescindint de la societat.Per això, insistim en l’escola publica, perquè cre-iem que és el model que pot aporta més a una millora global de la societat. Creiem que és des de la pública que influeixes i transformes tot el sistema. Prescindim de les privades, que mol-

tes fan innovació molt bona, però perpetuen la societat com està. Nosaltres posem l’accent en la renovació, que és un concepte més ampli, no només tècnic.

• La trobada entre públic, concertat i privat no ha estat possible?

El Pacte per l’Educació va intentar això, incloure la concertada fent que es comprometés en ser un servei públic. Però no va acabar de concretar-se. Aquesta idea del pacte quedava molt bonica, però no es va avançar. Tot i que amb normes i límits, continuen anant per compte propi. Du-rant el Tripartit es va intentar un acord, però després va venir la consellera de CiU, Rigau, i va acabar amb aquest projecte.

• Parles, per tant, de propostes per donar lide-ratge a l’educació pública?

Els moviments de renovació defensem l’educa-ció pública com a motor. No vol dir que descon-siderem altres mestres, nosaltres, a l’associació, tenim mestres de la concertada, perquè la gent treballa on pot. Però creiem que l’educació, que durant anys s’ha decantat cap a la concertada, ha de decantar-s’hi cap a la pública, que hauria d’ar-ribar el moment que no fos necessària la concer-tada. Per cert, el Departament es tornarà a dir d’Educació, com s’havia dit durant el Tripartit.

• Què es planteja de concret al Congrés?En aquest congrés es volen concretar accions, crear espais de reflexió i debats permanents. El problema és que tenim una «empresa» que creu poc en nosaltres. L’escola concertada, la religiosa també, té una patronal que vetlla perquè funcio-ni i tingui prestigi, però nosaltres estem deixats. La Generalitat, mentre ha governat CiU, eren els patrons de l’educació publica, però en el que creien era en la privada, per això li deien En-senyament, que vol dir que l’educació és cosa de les famílies o de l’Església, i ells nomé feien ensenyament. En canvi, des de l’esquerra creiem que l’escola ha de promoure l’educació de tota la població no només en el currículum, també en els valors, actituds cíviques, ciutadania, laïcitat... Per això ens hem intentat coordinar centres per autodefensar-nos.

• Defenseu l’autonomia dels centres...Sí, una autonomia real, perquè el que hi ha ara. Fan decrets d’autonomia que en realitat estan bastant buits de continguts i plens de traves bu-rocràtiques. Una cosa que segur que sortirà en el congrés és aquest problema de la burocràcia, que ha augmentat de forma exponencial a les escoles. La gent no està pendent d’el substantiu, sinó de la carpeta de color verd amb no sé quins documents que ha d’omplir, o l’altra carpeta amb altres documents. Caldria simplificar molt. Això no és autonomia, autonomia vol dir fiar-te d’aquestes persones, no reglamentar-los com han de ser autònoms; en cada una de les decisions que s’han de prendre hi ha una llista de reglaments, graelles, és una cosa terrible.

• Hi ha dat pel congrés? Com ho prepara-reu des de Terrassa?

Es preveu pel mes d’octubre del 2019, però ja portem alguns mesos de retard. Ara, ja es preparen reunions del grup promotor, el de la xarxa d’escoles 0-12, que vol ampliar a 0-18, es crearan també comissions de funcio-nament. A Terrassa, de moment, participem l’Associació de Mestres i l’escola La Roda, però esperem que n’hi hagi més. De fet, ja n’havien participat Bisbat d’Ègara, Agustí Bartra i altres.

• Pel que fa a la vostra associació, quines activitats realitzeu?

Fa 40 anys que treballa fent renovació peda-gògica, com a part del Moviment de Renova-ció de Catalunya, que a cada lloc té un nom, aquí Alexandre Galí, a Barcelona que és el més conegut, Rosa Sensat.Tenim un pla de treball anual. Fem, com a mínim, un berenar pedagògic almenys, per conèixer experiències i projectes de profes-sorat i alumnat de la ciutat. Aquest any hem encetat també les tardes temàtiques; ja n’hem fet una sobre consciència fonològica, i prepa-rem altra sobre aprenentatge i servei com a model educatiu d’èxit i compromís social.

• Ha tingut molt d’èxit el Laboratori de Transferència Educativa...

Sí. Aquest laboratori ha substituït la setmana de l’ensenyament, que va assolir 18 edicions, però ja era un model esgotat. Amb representants de Primària, Secundària, bressol i educació especi-al, tot d’àmbit públic, es va fer una reflexió i va sortir la idea del laboratori, que aquest any serà el quart.Demanem als centres de 0-18 i més que ens obrin les portes en horari lectiu per ensenyar-nos com treballen un projecte renovador, d’innova-ció o d’èxit, per veure in situ com es treballa, amb un nombre reduït de mestres. Després, els mes-tres expliquen i s’estableix una conversa, és molt millor que una conferència. Han participat de-senes de professores. Aquest any s’ha incorporat l’Escola Oficial d’Idiomes. Tot és voluntariD’altra banda, volem que l’activitat surti fora, vam fer un vídeo amb participació de 46 centres escolars no universitaris, d’uns 10 minuts, mos-trant els projectes d’èxit i renovadors que es fan a l’escola pública. Tenim també un pla de voluntariat pel progra-ma LEXCIT, d’acompanyament a la lectura, que es fa a la biblioteca del Districte 2.Finalment, l’Associació organitza l’escola d’estiu de professorat del Vallès Occidental, al juliol, a la UAB, reconeguda pel Departament i amb certi-ficat de formació de sis hores.

Amb 37 anys de treball com a mestra, la Teresa Ciurana estudià i treballà, a Mútua, al mateix temps, «perquè a casa no hi havia possibilitats». Començà com a professora al barri Sant Llorenç, per anar després a una altra escola a Palau-solità i Plegamans i, finalment, anar al Montserrat Roig, sempre com a interina, «mai amb plaça definitiva». Els dos darrers anys de treball, fins a la jubilació, treballà a la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, a Drassanes. Avui presideix l’Associació de Mestres Alexandre Galí de Terrassa i treballa, entre altres coses, en la preparació del 1r Congrés d’Educació Pública a Catalunya.

“Defensem l’escola pública com a motor de l’Educacio i de canvi social”

▪ Teresa Ciurana a la seu de l’Associació de Mestres Alexandre Galí

Fe d’erratesEn l’entrevista a Anna Carpena que apareix a la contraportada de l’edició número 46, s’indica equivocadament que Escola 21 planteja propostes per a l’educació de la nova república, quan qui ho va convocar va ser el Consell Escolar de Catalunya, sota el títol ‘Ara és demà’.

Pep Valenzuela