Pi i Margall 51, nº8

2

B envinguts a l’IES Escola del Treball i a la revista que mostra el sentir de tota la comunitat educa-tiva de la nostra institució.

Aquesta revista, fruit del treball de l’alumnat i del professorat del centre, pretén compartir amb tots vosaltres la feina feta, les experiències viscudes i els projectes realitzats durant el curs escolar 2008-2009.

L’IES Escola del Treball és una institució rica que dona cabuda a alumnat de diferents etapes educati-ves, des de l’Educació Secundària Obligatòria fins al Batxillerat i el Cicles Formatius. És una institució diversa que forma persones amb l’objectiu que adquireixin les competències acadèmiques i professio-nals que els permetran accedir a altres estudis o a incorporar-se al mon laboral. I, finalment, és també una institució oberta al barri, a la ciutat i a les comarques veïnes, donant cabuda en els seus espais a diversitat de celebracions i actes acadèmics i culturals, que sens dubte, la enriqueixen.

Es per aquest motiu, que us convido a conèixer de més a prop l’IES Escola del Treball a través de totes i cadascuna de les pàgines d’aquest nou número de la revista Pi i Margall.

Salutació de la directora

Neus Caufapé Caufapé Directora de l’IES Escola del Treball

Pi i Margall 51 núm. 8 3

Sumari

e

Sumari

4 |

5 |

11 | Entrevista amb la professora Jose-fina Laín 13 | Entrevista amb el professor Jordi Teixidó

7 | L’Hugo Alarcón: el nostre profe de música 9 | El grups de música dels dijous a la tarda Los Baby Black 10| El festival de Nadal Sant Jordi

15 | Els perquès de la crisi econòmica 16 | Lliçons d'astronomia I 17 | Castellers de Lleida 18 | L’esport de l’agility

19 | Fem bategar el cor 20 | Mou-te per Lleida en bicicleta Les estrelles de la cistella 21 | Viatge de cap de setmana. Co-nèixer el món. La ciutat ideal 22 | ¿Qué es el Taekwondo?

23 | 10 anys de Plenari! 24 | Servei de mediació escolar La mediación 25 | Integració social? 26 | Projectes de mobilitat de l’Escola del Treball Un trosset de paradís 27 | Comenius: Eight years exchan-ging students 28 | Echange PIC. Île de la Réunion 30 | Entretien avec Zahra Ouaatoui 31 | Short Sea Shipping

32 | Carta a los alumnos: la huella ecológica 34 | Agenda 21 Energies alternatives 35 | “LLUMS”. Exposició fotogràfica de la nostra comunitat educativa. A trip to London 36 | Una empresa a l’institut 37 | Un proyecto muy dulce... El pro-yecto EJE L’aula d’acollida vista des de dins 38 | 1r Concurs de fotografia científica de la UdL 39 | L’Escola del Treball a l’Arxiu His-tòric de Lleida 40 | Sí! Me gusta leer Els clàssics de la Bernat Metge 41 | Nosaltres també traduïm...

42 | Articles d’exalumnes: Cristina Rey i Marta Sangüesa

43 | La biblioteca: un suport a l’activitat docent 44 | Les darreres novetats de la nos-tra biblioteca 46 | Teatro en lengua castellana

48 | Endolcim el paladar 49 | Cuines del món 51 | Humor i passatemps

Editorial Affairs interns

Breus

La música a l’IES

Entrevistes

Aprèn més

Esports i lleure EL racó dels exalumnes

Tot al sac

El món des de l’IES

EL racó dels llibres

13

7

11

4

M és de 75 anys d’història de la qual ens sentim orgullo-

sos, un present fort i un futur que el veiem amb il·lusió. Una tasca incansable que estem acostumats a veure en forma de resultats, per-centatges, plans o premis. Però necessitàvem una veu que ex-pressés tota una infinitat de senti-ments.

Aquesta revista, continuadora de la ja existent Pi i Margall 51, vol ser la via canalitzadora d’un centre educatiu, l’Escola del Tre-ball, que marxa amb força i vol expressar les seves idees i senti-ments.

Professors amb la seva tasca incansable i una experiència pro-fessional i personal envejable. Alumnes amb inquietuds i opini-ons, i exalumnes amb una visió particular i enriquidora a més de tants d’altres aporten la seva ines-t imable col· laboració per fer aquesta revista de tots i per a tot-hom qui vulgui conèixer-nos mi-llor.

Són precisament els alumnes els que han de prendre el màxim protagonisme en aquest projecte, ells són la raó de ser del centre educatiu i tenen molt a dir en la seva col·laboració. Ens sentim especialment orgullosos de la di-versitat cultural del nostre centre la qual es veu plasmada en aquestes pàgines. Una diversitat que fa la tasca educativa més in-tensa i al mateix temps més grati-ficant i que ens ha d’enriquir a tots. Una de les formes amb la qual la fem patent és la diversitat

de llengües que conformen la re-vista. Si bé la llengua vehicular del centre és el català, també vo-lem que hi siguin presents les al-tres llengües d’estudi al nostre centre: castellà, anglès i francès.

Aquest número surt amb una sèrie d’apartats que estructuren la revista. Un espai d’entrevistes en el qual prenen el protagonisme dos professors exemplars que aquest any se’ns jubilen: la Josefi-na Laín i el Jordi Teixidó. A més a més parlem amb l’Hugo Alarcón, un professor que ha estat capaç d’aglutinar un alumnat entusias-mat entorn de la música. Hi troba-reu també un espai anomenat “Aprèn més” on membres de la comunitat educativa ens il·lustren

amb temes en què són experts. L’esport pren un lloc predominant a la nostra escola a l ’espai “Esports i Lleure”. Els projectes, activitats i opinions de la nostra comunitat educativa es troben plasmats als apartats “El Món des de l’IES” i “Affairs Interns”. I com no, un racó dedicat a la nostra biblioteca de la qual ens en sen-tim molt orgullosos.

Tot això i molt més és el que us oferim en aquest nou número de la nostra revista. Ànims, Pi i Margall 51! El ser i el pensar d’una comunitat torna a fer-se sentir, amb més força que mai.

Editorial

EQUIP DE REDACCIÓ: Josep Mª Calucho, Imma Creus, Magda Español, Ana Mayor, Llum Muñoz, Benito Navarro, Maria D. Ros. COL·LABOREN: Professors: Anna Ardiaca, Xavier Aresté, Tina Bañasco, Jordi Butia, Neus Caufapé, Mer-cé Ciutat, Antoni Josa, Xavier Monclús, Jordi Butia, Laura Garcia, Esther González, Toni Michans, Mercedes Redondo, Josep M Rosich, Jordi Sanfeliu, Gemma Santfeliu, Jaume Semis, Anna Soler, Héctor Verdés, Rosa Viladegut. Alumnat d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. Col·laboració especial: Maria Clua FOTO DE PORTADA: Jordi Sanfeliu, CONTRAPORTADA: Jordi Trepat. EDITA: Arts gràfiques Bobalà S.L.

FOTO EQUIP

Josep M. Calucho Redactor en cap


Breus

A reveure ben aviat!

Enguany l’Anna Pérez i la Mercè Ca-becerans han canviat de lloc de treball. Sa-beu el que significa veure unes cares som-rients i amables, sem-pre disposades a aju-dar-te en la feina, sen-se tenir mai un “no, no es pot” per resposta? Així són aquestes dues persones. L’Anna ha estat al nostre centre poc temps, el suficient però per gaudir de la seva companyia. La Mercè Cabecerans, una excel·lent persona, sempre de bon humor (si algú no li espatllava el dia) molt complidora i responsable en la seva feina, afabilíssima en l’atenció a tothom, amb una rialla dolça i atenta, va començar a treballar a la nostra escola el dia 22 de febrer del 1988 i en tots aquets anys els seus torns i horaris s’han anat modi-ficant per adaptar-se a les necessitats del Servei, tal com les diferents direccions del centre han conside-rat oportú.

Tant l’Anna com la Mercè, amb data 3 d’abril, s’han acomiadat de nosaltres per continuar repartint la seva alegria i la seva eficiència, als Serveis Territo-rials del Departament d’Ensenyament i el Departa-ment de Justícia a Lleida, respectivament.

Bona sort. A reveure ben aviat!

Fira d’FP

Els dies 26, 27 i 28 de febrer se celebrà, a la Fira de Lleida, la III Fira de Formació Professional i Treball. Allà es van reunir una representació dels cicles de Grau Mitjà i Superior que es poden fer a tota la província de Lleida juntament amb entitats privades i públiques de treball.

Alumnes dels nostres cicles de Fusta, Adminis-tració, Comerç, Equips i Instal·lacions Electrotècni-ques i Química van col·laborar amb els correspo-nents professors de les seves especialitats en el muntatge, estada i des-muntatge dels estands.

El dijous 26 va ser la inauguració amb la presència dels conse-llers d’Educació i Tre-ball, Sr. Maragall i Sra. Serna respectivament, juntament amb autori-tats locals.

Activitats de geografia a 2n de Batxillerat El departament de Ciències Socials del nostre

institut participà en el seminari de geografia local organitzat per la UdL, juntament amb diversos insti-tuts de Lleida i província. Dues de les activitats estan dirigides als alum-nes. Una consisteix a realitzar una sortida a algun emplaçament geogràfic lleidatà important. Aquest curs s’ha realitzat la visita al front del Segre de la

Guerra Civil del 36. L’altra activitat ha estat una con-ferència que s’imparteix a l’institut i que s’ha titulat: “Les repercussions econòmiques de l’emigració a Catalunya”, impartida pel professor Ramon Morell. Ambdues estan dirigides i explicades per professors de la UdL del Departament de Geografia.

Castanyada

L'Escola del Tre-ball aposta per mantenir les tradicions catalanes, celebrant la castanya-da, alguns per primera vegada, i organitzant per aquesta ocasió tot un seguit d'activitats.

Xerrada “Internet segura”

Els alumnes de 3r i 4t d’ESO i l’Aula Oberta han participat en una xerrada, dirigida pels Mossos d’Esquadra, sobre la seguretat a Internet, els seus usos i perills, alhora que han rebut consells per utilit-zar la xarxa de forma segura i responsable.

Intercanvi amb léscola de Schwäbisch Gmünd

El passat dimecres 6, els alumnes de léscola de Schwäbisch Gmünd, amb qui fem líntercanvi Comenius, van visitar La Paeria. Els 29 alumnes van arribar a Lleida per ro-mandre una setmana amb nosaltres visitant també altres llocs de Catalu-nya.

6

Poblet, Montblanc i Vimbodí

El passat mes de febrer els alumnes de 2n d’ESO van realitzar una visita guiada al monestir de Poblet, Montblanc i Vimbodí.

A Poblet es van visitar diverses dependències del Monestir: el claustre, l’antiga cuina, el refectori,

la biblioteca, les tom-bes dels comtes-reis de la Corona Catalana-Aragonesa, etc. A Montblanc, tot visi-tant la població, els alumnes van omplir un dossier sobre la vida medieval a la localitat. A la tarda, van anar a la població de Vimbodí per visitar el taller i mu-seu del vidre. També es va assistir a una demostració de la fabri-

cació manual de diverses eines de vidre, que fou l’èxit de l’excursió.

Breus “Els nombres canten” per als de 3r d’ESO

El divendres 13 de març de 2009 els alum-nes de 3r d'ESO van assistir a un taller de matemàtiques i música al centre cultural La Caixa, on van desco-brir la naturalesa de les fraccions en les notes i

del mínim comú múltiple en els ritmes. A més a més van crear les seves pròpies obres musicals al seu gust amb l'ajut de programes informàtics.

Donació de sang

Per sensibilitzar els alumnes majors d’edat es va fer una ponència sobre la donació de sang el dilluns 9, en la qual el Dr. J. M. Sán-chez va respondre els dubtes que els alumnes van plantejar.

El dijous dia 12 de febrer es va instal·lar el Banc de Sang a l’IES Escola del Treball obert al bar-ri. Per tant es va interrompre el servei de biblioteca per poder fer les donacions. Volem manifestar el nostre agraïment a totes les persones que han parti-cipat en la campanya. Gràcies per la vostra sang!

Visita a l’exposició de fotografies Cartier Breson

L’alumnat de 2n de Batxillerat van assistir a la visita guiada per l’exalumna Cristina Rey, llicenciada en His-tòria de l’Art per la UdL i guia de l’exposició. Cartier Bresson, fotò-graf francès considerat

per molts el pare del fotoreportatge, captà l’instant d’una manera especial. Al llarg de la seva carrera va tenir l’oportunitat de fotografiar personatges impor-tants: Picasso, Matisse, Mao, Che Guevara, Gandhi, Stalin. L’alumnat hi assistí acompanyat de la profes-sora Mercè Ciutat.

Sortida a Saragossa

El passat dia 19 de març els alumnes de 3r, 4t, Aula Oberta i 2n de Batxillerat van fer una sortida cultural a Sara-gossa.

A la localitat de La Muela es va visitar el parc eòlic on un tècnic d’Iberdrola ens va explicar les característiques i el funcionament dels quasi 400 molins de vent del parc. També vam fer una visita guiada al Museu del Vent a la mateixa localitat. A la tarda, a la ciutat de Saragossa vam visitar el palau de l’Aljaferia. Fou una visita guiada en què ens van mostrar l’antic palau àrab, el palau me-dieval, el palau del Reis Catòlics, així com les dependències actuals del govern autonòmic d’Aragó.

Fira Mercatec

El passat 2 d’abril, els alumnes de 4t d’ESO de l’Escola del Treball van visitar la fira Mercatec.

El nostre centre hi ha participat amb una maqueta d’un escalfador d’aigua sanitària per energia solar. Els alumnes de l’Escola del Treball que van fer la presentació de la maqueta conjunta-ment amb el professor Jordi Teixidó van ser: Laia Renau, Ionut Popa i Bruna Apolonio.


É s ben conegut a l’institut. Fa tres cursos que el veiem caminant pels passadissos. Encara que

aquest any hagi canviat de departament, del de biologia cap al de música, seguim gaudint del seu bon humor i, sobretot, del seu bon “savoir faire”.

Amb aquesta “conversa” volem conèixer una

mica millor aquest enginyer convertit en músic, un polifacètic músic, boig per “The Beatles” i “David Bowie”, però encara més per LA MÚSICA (amb ma-júscules).

Esteu preparats? Doncs comença la nostra simfonia de preguntes… Què és el que més t’agrada fer fora de l’escola?

El mateix: la música. Visc PER i DE la música. Faig cançons meves, col·laboracions amb altres grups, etc. En comptes de mirar la tele, toco la gui-tarra. De moment, els veïns no es queixen gaire; són bastant macos.

T’agrada viatjar? A quins llocs has anat?

Sí. Viatjar és el millor del món. Una de les co-ses de què em queixo és que a l’estiu no puc viatjar tot el que m’agradaria.

He anat a Irlanda d’Erasmus, a Turquia, Angla-terra, França...

Vull veure més món! M’agradaria tenir més temps per viatjar ja que t’enriqueix molt.

Tothom sabem que toques el piano i la guitarra. A part d’aquests, quins instruments més saps tocar?

De fet, vaig començar amb el violí, a partir d’aquí vaig començar a descobrir diferents instru-

ments que m’agradaven, sobretot els de tipus clàs-sic. Després vaig començar amb la guitarra de ma-nera autodidacta, i el piano. També toco la flauta, que utilitzo a les classes i he de dominar-la, però bàsicament sóc violinista, encara que el que més toco sigui la guitarra. Podries dir-nos quina és la teva cançó favorita? Series capaç de triar-ne una?

La meva cançó favorita! N’hi ha moltes! A veu-re... No surprises de Radiohead… o qualsevol de The Beatles.

Ja sabem que coneixes quasi tots els estils mu-sicals, i que has escoltat moltes músiques del món… quin ha estat el teu últim descobriment?

El meu últim descobriment musical ha estat la música andina. És un tipus de música que he desco-bert fa poc i que m’agrada molt. Es fa amb flautes de pa, guitarres, etc.

I de grups que estan sorgint ara puc destacar Outkast. Ara ens agradaria fer-te com una mena de “repic” ràpid de preguntes. Només has de respondre amb el primer que et vingui al cap sobre les qüestions següents: Quina cançó escolliries per a aquests moments?

• Per a un moment romàntic: - Night and day, de Ella Fitzgerard.

• Per a la pau: - Imagine de Lennon. És tot un himne.

• Per a un moment trist: - L’ Adaggio d’Albinoni.

• Per a un moment de màxima felicitat: - Bliss de Muse.

• Per a ballar, per sortir de festa: - Qualsevol cançó de Bob Marley.


Tatxan...tatxan...L’HUGO ALARCÓN: EL NOSTRE PROFE DE MÚSICA

“S’ha de lluitar pels somnis”

8

L’aula de música: un espai per a la creativitat. Com et sens com a profe dins aquest espai?

Com a casa. Millor que a casa encara perquè tinc més instruments. L’aula és increïble, tinc piano de veritat, una bateria, guitarra elèctrica, baix elèc-tric..., em sento molt a gust. L’aula és petita però acollidora. Allí passo hores, i també després de clas-se, em sento súper bé allí.

No tothom sap que hi ha grups de música entre els nostres alumnes. Que ens en podries parlar una mica?

Aquí a l’institut hi ha molts “cracks”. Per exem-ple (espero no deixar-me ningú) Raza Fina, Los Pro-pios, Los Baby-Black, Racial Fury. A part d’això hi ha alumnes que prometen molt, com el Samuel Fi-llat, Gerard Melero a la guitarra, l’Omar Vitali, etc.

Potser no tenen una formació musical diguem-ne clàssica o acadèmica, però tenen moltes ganes i, al cap i a la fi, és el que importa.

De fet, l´adolescència és una etapa de la vida en la qual hi ha creativitat i és quan s’estan creant el seu món i les seves idees.

Quines activitats sobre música has coordinat a l’institut?

El festival de Nadal i classes de guitarra i piano els dijous a la tarda. També hem creat el conjunt de l’institut.

També pensem fer més coses. Penso que és molt important que hi hagi vida musical a l’institut.

Volem saber si el que estàs fent actualment t’agradaria fer-ho sempre, si veus el teu futur envoltat de música.

I tant, ho tinc súper clar. Jo em veig vivint DE i PER la música. M’ha costat una mica veure-ho. Vaig començar amb grups.

També m’agraden les Ciències Naturals, però la música m’apassiona. I quan trobes quelcom que t’apassiona, t’emplena les vint-i-quatre hores del dia. Tothom ha de buscar el que l'apassioni. ¡S’ha de lluitar pels somnis!


Ángela Gómez Jawa Dem ESO 3A



El grups de música dels dijous a la tarda

Los Baby Black

Des de fa uns mesos hem iniciat un grup de música dirigit pel professor Hugo Alarcón amb el mateix estil que el Jack Black a School of Rock. Tot això ens ha donat l’oportunitat de tocar instruments a l’aula de música. A més a més, també s’han ofert cursos de

guitarra. Si algú ens vol veure en acció, comença la

sessió del grup els dijous a les sis de la tarda. O si toques algun instrument, explica’ns-ho i tocarem tots plegats. També tocarem el dia de Sant Jordi.

Esperem que us agradi.

Los Baby Black somos tres chicos que for-mamos un grupo de reggeaton y rap.

Llevamos ya unos cuantos meses cantan-do, nos gusta mucho la música.

Nosotros mismos fabricamos nuestras pro-pias letras, aunque a veces no es fácil encontrar la rima.

Aquí en el Instituto, actuamos ya en el Fes-tival de Navidad.

Para nosotros la música es algo que senti-mos por dentro, es algo con lo que soñamos.

Samuel Fillat ESO 3A

Joan López (ESO 3AO) Richard Pimentel (ESO 4AO)

Richard Pimentel Joan López ESO 3/4 AO

10

L ’últim dia de classe abans de Nadal es va cele-brar un festival coordinat pel professor de Mú-

sica, l’Hugo Alarcón. Hi van participar molts alumnes i tothom s’ho

va passar molt bé. Algunes de les actuacions van ser: la cançó de l’Agenda 21, la cançó de mediació, concert amb flautes d’ESO 1, balls preparats per les mateixes alumnes, i els profes també canten: Ima-gine de J. Lennon.

La música a l’IES El festival de Nadal

La cançó de mediació

E nguany hem volgut celebrar Sant Jordi com cal. En una jornada memorable, alumnat i

professorat del centre es van reunir al pati de l’escola per celebrar la diada.

A més d’una xocolatada es va llegir poe-mes, vam ballar sardanes i finalment hi va haver actuacions de hip-hop i reggeton a càrrec de Ra-cial Fury, Raza Fina, Los Propios i Baby Black.

Diada de Sant Jordi


Entrevistes

¡Buenas, tardes, Sra Laín! ¿Nos reconoce, ver-dad? Somos Angela, Hawa y Sherezade. Quisiéra-mos que nos respondiera a algunas preguntas que hemos preparado. ¡¡¡¡¡Vamos allá!!!!!!

¿Qué estudios ha realizado para poder dedicarse a la Enseñanza?

Pues…he estudiado Magisterio, una Licenciatu-ra en Física... y todavía sigo aprendiendo.

¿Por qué eligió el camino de enseñar a chicos- chicas adolescentes y no a más pequeños (infantil y primaria)?

Cuando comencé la carrera de Magisterio me orientaba hacia los pequeños, pero luego me apete-ció estudiar una Licenciatura para dedicarme a la docencia de alumnos de mayor edad.

¿Cambia en algo el ser Catedrática de Instituto? No. Bueno, cambia en el aspecto económico y

administrativo, y que para ejercer algún cargo debes serlo.

(Y, ¿quién os ha chivado que yo soy catedráti-ca?... ja, ja, ja).

¿Siempre ha impartido clases en este centro? Al principio estuve en una escuela de niños pe-

queños, con cinco o seis alumnos. Ya en el año 1975 impartí clases en el Instituto Màrius Torres de Lleida unos meses, y después, definitivamente aquí,

en la Escola del Treball.

Háblenos del porqué se decantó por estudiar Ciencias de la Naturaleza.

Mis estudios fueron para la Física, porque es una ciencia exacta poco trabajada. Pero os he de confesar que me gusta mucho la Geología, mmmm…y la Botánica.

Recordemos un poco. ¿Cómo eran los pasillos, los profesores y los alumnos en sus primeros años de profesora?

Diferentes…ja, ja, ja… muy diferentes... En sí el mundo era muy distinto. Antes animaba mucho a los alumnos y ellos se dejaban ayudar. Con los de aho-ra resulta más complicado, les gusta menos traba-jar. Antes te pedían ayuda en algún tema, pero aho-ra lo que te exigen es una respuesta rápida.

En cuanto a las familias, observa algún cambio?. Los padres también han cambiado. Traían a sus

hijos con normas de comportamiento y educación adquiridas. Ahora hay alumnos que no las tienen y perjudican a los demás. En cierta manera creen que llegan a un club, pero hasta en un club hay reglas que se deben cumplir.

¿Cómo ve el futuro de los chicos/chicas en esta sociedad en crisis?

El futuro es del que se lo trabaja. La realidad es que no debéis esperar que, de repente, el futuro te

ENTREVISTA AMB LA PROFESSORA JOSEFINA LAÍN

12

caiga del cielo. Hay que trabajar, el futuro está de-trás de la crisis.

¿Le ha costado adaptarse a los cambios educati-vos?

Sí. Al empezar en el IES Escola del Treball to-dos estudiaban Formación Profesional. Los alumnos venían a estudiar una profesión, para tener un nivel de especialidad. Y ahora los cambios han sido que la enseñanza ha de ser más precisa, no se nota la cul-tura humana. Creo que lo mejor es conocer de todo un poco.

Según hemos observado, la tecnología ha llega-do a su departamento en forma de PIZARRA DI-GITAL que está instalada en el laboratorio. ¿Le ha resultado difícil aprender a manejarla?.

Ja, ja, ja… Todavía no he aprendido, pero ya sé utilizar algunas cosillas, aunque todavía me falta sol-tura. Realmente es una arma poderosa para la ense-ñanza. “Tengo que aprender”.

Siendo mujer, ¿se le ha hecho cuesta arriba com-paginar la crianza de sus hijas con su trabajo?.

Sí que se hace cuesta arriba, porque atender a un bebé o a una adolescente necesita cuidados per-manentes. Una tiene la sensación de que le quitas tiempo a tu hijo. Soy madre, profesional, mujer… me gusta salir de compras, hacer excursiones… hay que compaginarlo todo dentro de lo posible.

¿Se puede intercambiar o aplicar experiencias profesionales con la vida privada?.

Sí. En el caso del aula (profesor/alumno) es una relación humana. En lugar de hablar con uno, hablas con 35. El estilo de ayuda que necesita cada uno es diferente. La experiencia de la vida te ayuda a cono-cer el fondo básico de los alumnos, pero no existe una norma única.

Si algún día se jubila ¿qué propuestas de vida se le aparecen?¿Qué piensa o qué le gustaría hacer?

Al terminar este curso me jubilo, ¿y qué me queda? ¿40 años más? Echaré mucho de menos ser profesora. Sentiré la nostalgia de las aulas. Pero también he hecho muchas amistades, tengo hijas, nietos.

¿Seguirá en contacto con el mundo de la educa-ción?

Sí, aunque sea a nivel voluntario.

Estamos seguras de que, como profesora y an-tigua directora de este centro, tiene un montón de anécdotas. Cuéntenos alguna como las que

nos cuenta en clase.. Hay muchas y divertidas. También alguna de

menos agradable. Recuerdo una temporada en la cual desaparecían los borradores de las aulas y …(fíjate, siguen desapareciendo). Un día estaba enfa-dada porque no encontraba el borrador, me puse encima de una tarima de madera que antes había en las aulas y dije: ¿Dónde está el borrador? ¿Alguien me lo va a decir? Entonces vino un chaval hacia mí y me dijo.- ¡Bájese usted de ahí¡ (gritando).-¿Cómo dices?-Yo me bajé, el chaval levantó un extremo de la tarima…y debajo había 10 o 12 borradores…

¿Qué aficiones tiene? ¿Le gusta el contacto con la Naturaleza?

Me gusta pasear por la montaña y me gusta que al final de la subida haya un lago. La naturaleza me encanta, el esquí y sentarme debajo de una sombra y leer un libro. Sin embargo, no me gusta tanto la playa… No soy alpinista, soy paseante…mi cuerpo tiene un límite de subida y ¡claro!, no puedo. ¿Le gusta viajar? Cuéntenos alguno de los viajes más interesantes que haya realizado.

La mayoría de viajes que he realizado ha sido con el profesorado del Instituto, porque al acabar el curso, al día siguiente, nos íbamos de vacaciones. Estábamos en temporada baja y así era más barato.

Haciendo memoria, hemos estado en Praga, Noruega, Nueva York…. De los profesores que con-tinúan aquí, Ricardo, Mercè Ciutat, Anna Montañés, Miquel París, J.M. Griñó, etc. No sé, seguro que me dejo alguno.

Por su acento, detectamos que no ha nacido en Cataluña ¿Podría decirnos de dónde proviene? ¿Le fue difícil dejar su tierra natal? ¿Cómo es que habla tan bien el catalán?

Yo nací en Huesca capital. De pequeña fui a vivir a Zaragoza, donde cursé mis estudios, conocí a mi marido y tuve una hija. En el momento de tomar alguna decisión eres consciente de la importancia de aprender el idioma de la tierra. El catalán lo he estu-diado, trabajado… pero me temo que no he llegado a hablarlo con toda fluidez.

Y para concluir nuestra entrevista, nos gustaría que nos dijera si de pequeña tuvo algún sueño que de mayor se cumplió o que aún esté por cumplir.

¡Buena pregunta! De pequeña decía que no sabía si estudiar para profesora o para “tieta” (persona que por lo general suele vivir bien, estar soltera, pendiente de sus sobrinos etc. Lo de profesora lo he cumplido y lo de “tieta” lo cumpliré.

¡NOS GUSTARÍA DESEARLE QUE SIGUIERA CON NOSOTROS MUCHOS CURSOS MÁS!

Entrevistes

“El futuro es del que se lo trabaja. No es que de repente el futuro te caiga del

cielo”

Hawa Dem Ángela Soplón Sherezade Bolivar ESO 3A


De quina manera va arribar a l’ensenyament? Fa més de 30 anys. El coordinador de la Forma-

ció Professional a Lleida, Sr. Emili Duró, em va pro-posar impartir classe, car en aquells moments hi ha-via mancança de professors. Aleshores, en aquest Institut hi havia un Patronat (La Junta que contracta-va professors). Més tard vaig fer oposicions. Feia moltíssims anys que no se’n convocaven; potser des de finals dels anys 50. Estem parlant de l’any 1978.

Em van contractar com a PNN per donar clas-ses com a professor de Pràctiques d’Electricitat. Per cert, quan vaig començar no tenia gaire clar si volia dedicar-me a l’ensenyament, però vaig comprovar que m’agradava i fins avui.

Sempre ha fet classes en aquest Institut? Faci’ns una mica de recorregut històric.

Sí i no. Quan feia poc que havia entrat aquí, es va obrir una secció, el 1978 a Artesa de Segre, i m’hi van enviar. Impartíem les classes allà però haví-em d’assistir aquí a les reunions, claustres... i tam-bé ens tocava venir a buscar diners pel funcionament del centre. Aquest centre es deia “Institut Politècnic Escola del Treball”. Més tard vaig tornar aquí i... fins ara.

Fem una mica de memòria, ¿com eren els passa-dissos, els professors i els alumnes quan va co-mençar?

Quan vaig entrar era un món molt divers. Els professors combinaven el treball a la indústria i feien classe. Això va ajudar molt a fer les classes, es pre-parava l’alumnat amb coneixement del món laboral.

D’altra banda, hi havia moltíssima gent. Fins i tot es feien classes als passadissos. Recordo fins a 1000 alumnes i uns 100 professors. Es feien classes de règim diürn i nocturn. Les classes duraven fins a les 10 de la nit. Heu de tenir en compte que aquí s’impartien els únics estudis de Formació Professio-nal a tot Lleida. Tota la planta baixa estava ocupada pels tallers de mecànica, mecànica de l’automòbil, fusteria, electricitat, delineació...

Respecte a la societat i les famílies, observa al-gun canvi?

Mireu, els primers anys les classes eren de 35 alumnes per aula. Quan convocaves una reunió amb pares venien el 90%. Ara és a l’inrevés. Ara bé, on sí que he trobat molt canvi és amb l’alumnat.

Hi havia molt respecte cap al professor i força disciplina. Sols us diré que quan un professor entra-va a l’aula es produïa un silenci sepulcral; fins i tot es posaven drets (això a mi no m’agradava gaire).

Dels alumnes d’ara valoro molt positivament la relació profe-alumne. És molt més humana, quasi afectiva. Abans era tal vegada una mica distant.

Com a professor de Formació Professional, què en pensa de la necessitat que té la societat d’aquest tipus d’estudis?

Sempre he opinat que la Formació Professional

Entrevistes ENTREVISTA AMB EL PROFESSOR JORDI TEIXIDÓ

“La formació ha de ser la primera carrera d’un país”

14

ha de ser clarament la primera carrera d’un país. Mentre no es pensi així no serem un país completa-ment desenvolupat. Aquests estudis donen una pos-sibilitat immensa d’incorporació al món del treball.

Considero que en aquest país aquests estudis no han estat acompanyats de suficients dotacions econòmiques malgrat que la FP forma part del crei-xement econòmic.

Li ha estat molt difícil adaptar-se als canvis de lleis educatives (LOGSE, LOE i anteriors)?

Nosaltres som, per davant de tot, professionals de l’ensenyament. Quan se’ns planteja un canvi ho acceptem i procurem adaptar-nos-hi ràpidament.

Es difícil adaptar l’ensenyament de la Tecnología als alumnes d’ESO? Com s’ho fa?

No hi cap problema. És una matèria amb molts recursos i amb tantes possibilitats que un pot adap-tar-la perfectament als/a les nois/noies de 12 a 16 anys. Per exemple, per explicar el funcionament del programador d’una rentadora, el fan amb una ampo-lla de plàstic i unes ales de cartró. Es fa rodar. En funció de l‘angle de les pales, connecta o descon-necta un circuit. Així d’aquesta manera tan pràctica es treballa el dibuix, l’ús de les diferents eines i con-ceptes matemàtics.

Vostè ha tingut la sort de compatibilitzar el treball en l’empresa privada i l’ensenyament, de quina manera li ha set útil?

Per impartir classe a la Formació Professional el fet de compatibilitzar-ho amb l’empresa privada vol dir que l’ensenyament que tu imparteixes a l’aula és el més adient per a la preparació i la incorporació posterior de l’alumne al món laboral. Simplement fas un transvasament de coneixements.

Una persona amb una activíssima trajectòria de lluita pels drets i el benestar del treballador, com veu l’evolució del món laboral actual?

Com a sindicalista us puc dic que en aquest moment la lluita és més fàcil, més còmoda i amb molt menys risc. Quan vaig començar era un mo-ment antidemocràtic, en plena dictadura franquista.

La vida del treballador de l’any 75 fins ara ha canviat. Penseu que en aquells moments el movi-ment obrer estava centrat sobretot en la lluita contí-nua per les llibertats democràtiques. És a partir de l’any 78 que es van legalitzar els sindicats per millo-rar les condicions laborals dels treballadors, fona-mentalment en diversos punts: salut, incorporació de la dona, millora de l’estatus del treballador dins de l’empresa, la seguretat i la promoció laboral...

En un moment en què es parla constantment de globalització, de crisi, ¿què ens aconsellaria que

féssim per preparar la nostra integració en el món laboral?

Sempre han existit, existeixen i existiran abusos, atur i moments difícils pel treballador en el nostre sistema. El neoliberalisme exacerbat és el responsa-ble de tot això, cosa que es perpetua amb la globalit-zació. La fórmula “màgica” és FORMACIÓ i CULTU-RA. Cultura i formació. Tingueu en compte que el que es demana sobretot és que el treballador sigui POLIVALENT, que sàpiga adaptar-se a les necessi-tats canviants de l’empresa. De tota manera, tornant a la Formació Professional (ara en diem cicles), hi trobo dues mancances importants: crec que s’hi hau-rien d’incloure amb més força el dibuix, les llengües i les mates.

Estem segurs que amb una trajectòria professio-nal tan llarga, té records o anècdotes interes-sants. Ens n’explica alguna?

Home, me’n recordo que durant una temporada cada vegada que hi havia exàmens, arribava una trucada al centre d’amenaça de bomba. Era un enre-nou total. Es desallotjava el centre, venien els artifici-ers de la policia, tothom a la plaça del Treball. Fins que un dia es va dir prou; si esclata una bomba, que esclati! I mai més van trucar.

Evidentment, a banda de professor també és per-sona. Quines aficions té?

Jo diria que tres: futbol, caça i natació. He prac-ticat el futbol com a aficionat, he sigut entrenador de futbol (14 o 15 anys) i sóc un aficionat fidel (plogui o nevi) de la Unió Esportiva Lleida. Amb el meu amic Ricardo Miguelsanz no en perdem quasi cap, de par-tit. Quant a la natació, ho faig per salut. Però us he de confessar que cada dia m’agrada més i que quan no la practico ho trobo a faltar.

Quant a la caça, no sabeu com es frueix de la natura. Sortir de matinet, amb un gosset, veure florir els arbres, sobretot els ametllers... Fins i tot a l’hivern, amb els arbres i les plantes, tot gebrat, la solitud i la tranquil·litat. Parar-te sota d’una olivera i menjar-te un entrepà... Ah...!

Si algun dia es jubila, què pensa fer o què li agra-daria fer? Pensa seguir lligat a l’ensenyament?

Ui! Tinc moltíssimes coses a fer. Per començar faré el que voldré (em jubilo enguany). Penseu que l’ensenyament anirà lligat amb mi fins la fi dels meus dies. He descobert que és una cosa innata. Fins al punt que pel curs vinent estic matriculat en uns nous estudis...(que no us penso dir....).

Per acabar, quin somni tenia de petit per fer quan fos gran? L’ha pogut acomplir?

Tots de petits volíem ser Kubala, i de gran vull... fer-me gran.

Entrevistes

Tamara Ortiz Antonio Moreno Mihail Onisor 1r Batxillerat

La fórmula “màgica” és FORMACIÓ i CULTURA. Cultura i formació.


Q ue hi ha una crisi econòmica ningú ho discuteix; l’atur ha augmentat en 32.000 persones aproxi-

madament a Catalunya durant el gener de 2009. Això vol dir que cada dia s’han destruït 1.000 llocs de treball!!!

Darrere de cada aturat hi ha un drama perso-nal, una família per mantenir, potser una hipoteca per pagar, probablement uns familiars en un país llunyà. Cada persona que es queda sense feina té la seva història personal.

Què ha provocat aquesta crisi? Per què a Cata-lunya i Espanya aquesta crisi s’està mostrant amb més virulència, tot i tenir el millor sistema financer del món, tal com ens recordava el president del go-vern?

D’entrada hi ha un element clar: la crisi hagués arribat malgrat la situació immobiliària o financera, per la pròpia evolució dels cicles econòmics. Tot cicle econòmic té quatre fases, tot i que ho simplifi-caré dient que té una fase de creixement o expansió i una de decreixement o recessió.

A finals del 2006 i durant el primer i segon tri-mestres de 2007 hi havia una sèrie d’indicadors que insinuaven que la fase d’expansió que estàvem vivint s’acabava, i així ho trobareu a la premsa, si reviseu les hemeroteques. Dic això perquè sempre es comenta que els economistes són els que predi-uen les coses quan ja han passat.

Cal recordar que aquesta fase de creixement o expansió ha estat inusualment alta, ja que ha durat des d’aproximadament els anys 1994-1995.

El que va passar és que al tenir una fase d’expansió tan llarga, les entitats financeres (bancs) van començar a arriscar-se en les seves decisions, és a dir, van donar crèdits amb garantia hipotecària a persones que, en situació de crisi econòmica, tin-drien dificultats per tornar el préstec. És el que s’ha anomenat hipoteques “subprime”. A més el valor del préstec superava el valor de la casa.

Què va passar? Que va arribar la crisi. Aques-tes persones van deixar de pagar les hipoteques i els bancs no van poder reconduir els interessos que cobraven d’aquestes hipoteques a d’altres entitats financeres a les quals també havien venut aquests préstecs hipotecaris. Ja tenim la crisi financera.

Però a més a més, hi ha hagut una crisi immo-biliària. Es va crear una bombolla immobiliària. Què és això? Doncs senzillament, que els pisos i les ca-ses estaven sobrevalorades. L’oferta no parava de créixer i créixer i la demanda va arribar un moment que es va quedar estancada. Malgrat tot, els preus

continuaven augmentant, quan d’una manera lògica, si augmenta l’oferta i no ho fa la demanda, els preus haurien de baixar. Què és el que va passar? Doncs, que finalment els preus van baixar.

Recordeu les hipoteques “subprime”? Què pas-sa ara? Doncs, que el banc va donar un préstec molt alt a canvi d’una garantia hipotecària, és a dir una casa o un pis. Però com que la bombolla immo-biliària va esclatar, els bancs es van trobar que els preus de les cases i dels pisos no paraven de bai-xar, és a dir que la garantia valia menys diners que el valor del préstec.

Finalment, què ha passat a Catalunya i Espa-nya? Doncs, que van basar bona part del seu crei-xement en la construcció. En lloc d’invertir en edu-cació i en recerca i desenvolupament, com han fet els països del nostre entorn. Aquesta situació ha provocat que molts dels llocs de treball que s’anaven creant incorporaven poc valor afegit; dit d’un altra manera, eren de poca qualitat. Aquests llocs de treball són els primers que es destrueixen en una situació de crisi.

Si a més hi afegim que la principal font de crea-ció d’ocupació, que ha estat la construcció, ha parat la seva activitat de cop, tot plegat fa que la situació al nostre país s’agreugi més que en els països del nostre entorn.

D’aquesta situació, tanmateix, n’hem de treure una conclusió positiva i optimista. Sabem el que s’ha de fer, els governs saben el que s’ha de fer, només hi ha un problema: no veurem els resultats de les mesures que cal aplicar fins d’aquí uns quants anys, i les eleccions són cada quatre anys.

Els països escandinaus han fet bé els deures i fins i tot en una situació de crisi com l’actual estan generant ocupació; van saber prendre mesures es-tratègiques que superaven el cicle electoral.

Malgrat tot el que he dit, vull acabar l’article tal com l’he començat. Darrere de cada aturat hi ha un drama personal, una situació que molts cops es viu amb total impotència, una situació que pot portar la persona que la pateix a una autodestrucció, a una pèrdua total de l’autoestima. Darrere de cada xifra, de la balança de pagaments, de la taxa d’atur o de qualsevol magnitud macroeconòmica s’amaga la realitat de molts individus.

Aprèn més

Xavier Monclús Professor de l’Especialitat d’Administració d’Empreses

ELS PERQUÈS DE LA CRISI ECONÒMICA

16

L es estrelles són uns cossos celestes que mantenen una posi-ció relativa fixa i per tant nosaltres sempre les veiem en el

mateix lloc, encara que elles s'estiguin allunyant a una velocitat vertiginosa.

Les estrelles formen les constel·lacions i això no vol dir que hagin d'estar a prop les unes de les altres, sinó que des de la nos-tra perspectiva les veiem relativament a prop. Per això les agru-pem formant figures que nosaltres puguem reconèixer més fàcil-ment però poden estar a milions d'anys llum.

Com que nosaltres som a la Terra i aquesta té dos moviments principals, que són el de rotació i el de translació, per tant, hem de tenir present els efectes d’aquests en el nostre entorn, que és el cel.

Com podem veure des de la Terra aquests dos moviments?

Rotació: El podem veure cada dia. Si mirem al cel veiem com tot el que ens rodeja surt per l'est i es pon per l'oest. Això passa amb alguns estels, ja sigui amb el Sol cada dia o amb les estrelles a la nit (a excepció d'algunes que no es ponen segons la situació).

Translació: És el moviment que fa la Terra al voltant del Sol i tarda 1 any en fer una volta completa. Per veure'n una demostra-ció ens hem de fixar en el cel quan es pon el Sol i veurem que a cada estació canvia fent una rotació de 90º.

Per orientar-nos a l’hemisferi nord necessitem saber com po-dem trobar el nord o, el que és el mateix, l’Estrella Polar.

De dia ens podem fixar en la molsa, o “musgo” en castellà, perquè sempre creix en la cara orientada al nord ja que és la més humida al no tocar-hi tant el sol.

De nit hem de saber que el cel ens fa com d'esfera de rellotge de 24 hores, sabent que aquesta canvia cada dia una mica i que als tres mesos ha fet un gir de 90º.

El més important és saber trobar el centre de l’esfera d’aquest rellotge, que és precisament l’Estrella Polar, i per això necessita-rem conèixer algunes constel·lacions i estrelles. L’Estrella Polar és aquella que assenyala l’eix de la Terra i per tant no canvia la seva posició al cel, però no és la més brillant. Es pot trobar de diverses maneres. La més fàcil és amb la constel·lació de l'Óssa Major ja que si allarguéssim 5 vegades la distància de dues de les estrelles que formen la cassola ens indicaria l'Estrella Polar. Veiem que també ho podríem fer amb la constel·lació de Cassiopea ja que la part de dalt de la “W” ens indica aproximadament la posició de l'Estrella Polar.

Anem a veure com són algunes d’aquestes constel·lacions que ens serviran per determinar l’Estrella Polar.

Aprèn més Lliçons d'astronomia I

Cefeu: també anomenada “la Caseta”.

Óssa Major: on la part central s’assembla a l’Óssa Menor i també és anomenada “el Carro”.

Cassiopea: anomenada la”W”.

Óssa Menor: és la constel·lació que conté l’Estrella Polar.

Jordi Butia Professor de Matemàtiques


F a 14 anys a Lleida va néixer una colla castellera, els CAS-

TELLERS DE LLEIDA, la qual cosa feia que a les Terres de Po-nent naixés la primera colla caste-llera.

A poc a poc els castellers de Lleida han anat aconseguint nous castells, ja que cal pensar que s’han de dedicar moltes hores de treball per a cada castell, i això suposa un gran esforç.

La temporada passada els castellers vam marcar la millor temporada de la nostra història, ja que després de tanta feina per al 2/8 amb folre, els lleidatans vam aconseguir-ho d’una manera ex-traordinària. Aquesta cita impor-tant va ser per les festes de la tardor. Seguidament la vàrem anar portant a les places on actu-àvem, però en una última actuació ens vam atrevir a portar a plaça el pilar de 7 amb folre que malau-radament només el vam poder carregar, juntament amb el 2/8

amb folre, el 4/8 i el 3/8. Això sig-nifica que vam aconseguir la nos-tra millor actuació!

Els castellers de Lleida vam anar a Tarragona per participar al XXII concurs de castells, on parti-cipen les 18 millors colles castelle-res. Les colles han de ser invita-des pels patrocinadors del con-curs de castells; hi destaquen les colles de nou (que lògicament quedaran per davant). Nosaltres vàrem destacar per portar els mi-llors castells fins aquell moment, que eren el 3/8, el 4/8, el 2/8 amb folre i el pilar de 6 carregat, la qual cosa va significar una setena posi-ció a la classificació. Per Lleida una setena posició era més que satisfacció, tot era il·lusió, tots estàvem eufòrics, i només podíem dir: ¡¡¡ORGULL BORDEUS!!!

En l’actual temporada caste-llera s’ha introduït un nou element, el casc dels dosos. Com podeu recordar, fa dos anys van introduir el casc per als més menuts i els més valents, els acotxadors i an-

xanetes. Com a castelleres, per a nos-

altres cada castell és una emoció, un repte, un esforç que es veu reflectit en cada castell. Pensem que formar part dels Castellers de Lleida és divertit, és entretingut, fas noves relacions amb altra gent, comparteixes sentiments i també fas “esport i cultura catala-na”.

Ja que nosaltres formem part dels Castellers de Lleida us invi-tem a unir-vos en aquesta gran experiència. Els assajos són:

Dilluns: 20:15h a 21:00h. Dimarts: 20:30h a 22:30h. Divendres: 22:00h a 24:00h.

Castellers de Lleida pot ser la teva segona família. T’hi ani-mes? T’hi esperem!

Aprèn més

Primer pilar de 7 amb folre carregat, a Mataró. Primer 4/8 descarregat de la temporada, a Reus.

Lorena Garcia ESO 2A

Mireia Alaman 1r Batxillerat

Castellers de Lleida

18

Cefeu: També anomenada la caseta.

Aprèn més

L’esport de l’agility

A quelles persones que tenen com a animal de companyia un o més gossos poden gaudir de

practicar amb ells l’esport de l’agility. Consisteix en el fet que els gossos, conduïts pels seus guies, si-guin capaços de superar diversos obstacles posant a prova la intel·ligència, l’obediència, la concentra-ció, la sociabilitat i l’agilitat de l’animal.

Els animals realitzen un recorregut per un cir-cuit ple d’obstacles: salts d’alçada i longitud, taula, túnels, eslàlom, roda, passarel·la, balancí, etc.

L’agility es pot practicar com a oci, o bé en competició:

Com a oci, el propietari i el gos gaudeixen junts de practicar exercici físic i compartir ale-gries. Es treballa l’obediència de l’animal, quelcom positiu en el dia a dia de la convivèn-cia familiar i en la sociabilitat del gos.

Com a esport competitiu és gratificant per- què et relaciones socialment amb altres per-sones, compartint una mateixa afició i els re-sultats de la competició, que estan relacio-nats amb l’esforç i els entrenaments realit-zats.

L’esport de l’agility és força recomanable per-què el practiquin nens i nenes ja que a més a més de l’esforç físic, potencia la concentració, la memò-ria i l’organització de la persona. És així pel fet que cal aprendre varietats de circuits i ensenyar-los al seu company d’esport, el gos o la gossa.

A cada competició el recorregut varia: és mar-cat pels jutges. Per això, la persona ha de conèixer les variacions del recorregut d’obstacles, i aprendre’l ràpidament i amb seguretat, per poder-lo ensenyar al seu company, just abans d’iniciar la competició.

És un esport federat, del qual es desenvolupen diverses competicions al llarg de l’any i arreu del món. La federació espanyola té les sigles FEAEC.

Per practicar aquesta disciplina és necessari que les persones coneguin les bases elementals d’una bona preparació en obediència i educació ca-nina, cosa que es pot adquirir en els clubs d’agility. A la ciutat de Lleida en tenim un: el club agility Llei-da.

Maria Ros Professora de Ciències Socials


E l nostre Institut ofereix al seu alumnat la possibi-litat de realitzar activitats extraescolars esporti-

ves. Aquest curs 2008-2009 el nostre alumnat partici-pa en les següents activitats:

Futbol sala Bàsquet Funky

Quant al futbol sala tenim 2 equips: un en cate-goria cadet masculí, i un altre en categoria juvenil masculí que participen en les competicions del Con-sell Esportiu del Segrià.

Els entrenaments es porten a terme al Pavelló de Pardinyes els dimecres de 15.30 a 18 hores. L’entrenador d’ambdós equips és Manel Pastor.

Pel que fa al bàsquet, tenim un equip que parti-cipa en la categoria cadet masculina del Consell Es-portiu del Segrià. Els seus entrenaments també els porten a terme els dimecres de 17 a 18 hores al Pa-velló de Pardinyes. Els entrenadors són: Guillem Ale-many i Hèctor Verdés.

L’activitat de Funky es realitza els divendres de 16 a 17 hores al gimnàs de l’Institut. La monitora és Silvia Morante.

Esports i lleure

Fem bategar el cor

Xavier Aresté Professor d’Educació Física

Equip cadet de futbol sala, de dreta a esquerra: Sankun Jaiteh, Gabriel Scripcaru, Mohamed Beddy, Mohamed Aznay, Marian Rosca, Najib Beddy, Adri-an Sava.

Equip juvenil de futbol sala, de dreta a esquerra: Sankun Jaiteh, Adrian Popa, Living Lantigua, Este-ban Altur, Dani Olmos, Mohamed Beddy, Jheffer-son Batista.

Equip de bàsquet, de dreta a esquerra: Jiajun Yin, Khadim Ndiaye, Ibrahima Djitte, Richard Pimentel, Joan López, Dani Rodríguez, Adam Ma-nonelles, Vasile Croitoru, Abdelkarim Aznay, Erik Vasquez.

Grup de Funky, d’esquerra a dreta: Aisatu Kabba, Aline Bukuru, Jalika Jaiteh, Rajae Jaddour, Géne-sis Avendaño, Soraya Hernández, Noemí Fernández.

20

H ola! Sóc el "profe de bàsquet" tot i que real-

ment em dic Héctor i sóc pro-fe del cicle formatiu d’electricitat que es fa a l'Es-cola.

Fa uns mesos, vaig anar a veure un entrenament de l’equip de bàsquet de l'Esco-la i va sortir la possibilitat de col·laborar amb el seu entre-nador. Ens vam engrescar i els resultats no poden ser millors.

Pel que fa als partits, de dotze n’hem guanyat deu, i els que hem perdut ho hem fet per molt pocs punts.

Hem rebut elogis d'en-trenadors rivals, àrbitres i fins i tot d'alguns espectadors, tant per la millora en el joc com per l’esportivitat dels nostres jugadors. De fet, dos dels nostres jugadors han estat convidats a entrenar fins a final de temporada amb l'equip júnior de Pardi-nyes, que és un dels millors de la província de Lleida. Si veieu l’Ibra, el Juan, el Ge-rard, el Dani, el Khadim, l’Antonio, el Richard, el Ka-rim, l’Adam, el Mario, el Mou-rad, el Vasile, l’’Erici Yhang, feliciteu-los!

Però no sols pels seus resultats esportius, sinó tam-bé per demostrar-se que amb confiança en si matei-xos i sobretot amb esforç, es pot aconseguir qualsevol cosa. I alhora ser un gran equip, és a dir, un exemple de convivència per tothom.

L a bicicleta és un dels mitjans de transport més antics que

es coneixen. Ja els egipcis feien servir una maquinària semblant composta d’un pal i dues rodes, i els xinesos feien quelcom similar amb unes rodes de bambú. Aquest mitjà de transport ha anat evolucio-nant fins arribar a les bicis actu-als.

Avui en dia és el mitjà de transport més utilitzat a la Xina o a l’Índia i tam-bé és molt utilit-zat als països del nord d’Eu-ropa.

La bici és, a més d’un mitjà de transport sostenible, molt saludable i eco-nòmic (tant pel que fa a l’adquisició com pel que fa al manteniment) i un estri de lleure per passar llargues estones en família o amb els amics gaudint de la natura, la ciutat, etc.

Per tot això us proposo una ruta de dificultat baixa per a tots/es aquells/es que us vulgueu ani-mar.

Al voltant de la ciutat de Llei-da, la capital del Segrià, s'estenen amplis prats de cereals i camps de fruiters, sobretot de presse-guers, pomeres i pereres.

Nombrosos masos disper-sos esquitxen aquest itinerari na-tural pel Pla de Lleida que creua també el canal de Pinyana, creat al segle XII per explotar aquestes seques i assolellades terres.

Per sortir de Lleida s'agafa el carrer de la Llibertat, que duu al

carrer del Camí de Marimunt i, en passar el Secà de Sant Pere, es pren una pista asfaltada que fa cap a Torrefarrera. Es deixa un desviament a l'esquerra (km 0,4) i es continua recte per la pista prin-cipal entre camps de cereals, ar-

bres fruiters i masies dissemina-des.

Es deixen dos trencalls a banda i banda (km 2,8): cal seguir recte i passar per sota de la car-retera N-II. Es topa amb una bifur-cació (km 4,2) i es tomba a mà esquerra. Es travessa el canal de Pinyana, el més antic de la co-marca i un dels més importants juntament amb el canal d'Urgell.

El canal fa més de 30 km de llargada i recull les aigües de la Noguera Ribagorçana. Finalment s'arriba a Torrefarrera, poble situ-at als altiplans de la Cerdera d'e-conomia bàsicament agrícola. Es desfà el camí.

Esports i lleure Mou-te per Lleida en bicicleta

Distància: 10 km / Durada: 45 min / Dificultat: Baixa

Lleida-Torrefarrera des del Secà de Sant Pere

Toni Michans Professor de Ciències Naturals

LES ESTRELLES DE

LA CISTELLA!

Héctor Verdés Professor d’Intal·lacions Electrotècniques


Esports i lleure

U na de les destinacions preferides dels turistes catalans en els darrers mesos ha estat Nova

York, ciutat formada per cinc districtes: Manhattan, Brooklyn, Bronx, Staten Island i Queens. El sobre-nom de la ciutat és “The Big Apple” (la gran poma). No se sap amb exactitud l’origen del terme, però du-rant la segona meitat del segle XX era utilitzat pels artistes de la ciutat. Per als músics de jazz tocar a Nova York suposava el seu màxim objectiu “són moltes les pomes que té l’arbre de l’èxit però Nova York és la gran poma”.

Si mai aneu a Nova York, no dei-xeu de visitar:

• The Top of the Rock. Es trac-ta de l’observatori situat al pis 70 del Rockefeller Center, un dels edificis emblemàtics de la ciutat. Ofereix una alternativa a la de l’Empire State Building per veure les vistes panoràmi-ques de la ciutat.

• Central Park. Escenari de mol-tes pel·lícules, és el parc més visitat d’Estats Units i és sens dubte el pulmó de Manhattan, a més d’un autèntic espectacle en qualsevol època de l’any. En aquest hi trobem espais oberts, llacs, zones per practicar esports. A l’hivern, pistes de patinatge sobre gel, zones per a nens i nenes com els cavallets, un zoo i molt més.

• Zona dels museus, anomenada així perquè hi podeu trobar el Museu Metropolitan, el Museu d’Història Natural, el Guggenheim...

• La Cinquena Avinguda. Es tracta de l’avinguda més famosa i cara del món. No dubteu a entrar a Fao Schwarz, botiga de jo-guines de tres plantes coneguda pels seus peluixos i pel famós piano en el qual Tom Hanks fruïa tocant amb els peus en la pel·lícula Big; la botiga de la NBA, que s’empra per mesurar quines han estat les samarretes més venudes; la botiga Apple on podreu gaudir de connexió gratuïta a Internet o Disney Store, entre altres.

• De compres pel Soho. Si voleu menjar la que

es considera la millor pizza pels novaiorque-sos, no dubteu a fer una parada a Joe’s Pizza.

• Times Square. És un vertader espectacle de multituds i llums de neó, si es visita de nit. A més, s’hi poden comprar entrades per als musicals de Broadway a uns preus més asse-quibles.

• Per fer fotos de l’Estàtua de la Llibertat, po-deu agafar el ferri que us porta fins a Brooklyn per tenir una panoràmica de l’estàtua així com dels gratacels del districte financer. De torna-da creueu a peu el pont de Brooklyn, que uneix els districtes de Manhattan i Brooklyn de 1,825 km de llargada, i que en el moment de la seva inauguració era el pont penjat més llarg del món.

• Wall Street. És considerat el cor del districte financer. A més, és la seu de la Borsa de No-va York i la zona zero, solar en què es troba-ven els dos edificis principals del World Trade Center, mundialment conegudes com les Tor-res Bessones i on s’ha començat ja a edificar la Torre de la Llibertat, símbol de la indepen-dència i de la llibertat.

Esther Gonzàlez

Professora d’Economia

VIATGE DE CAP DE SETMANA. CONÈIXER EL MÓN. La ciutat ideal

22

E l Taekwondo es una autodisciplina basada en la autodefensa. La definición de la palabra Taekwondo es senci-

lla, pero en el fondo es muy compleja. A ese conoci-miento sólo se llega mediante el entrenamiento conti-nuado y la reflexión sobre las distintas técnicas.

El significado del vocablo TAEKWONDO sería:

• TAE: Pierna • KWON: Puño • DO: Camino

Una traducción literal sería “El camino de la pierna y el puño”, pero un buen practicante, sabe que lo más importante es el “DO”. Esta sílaba está en casi todas las artes marciales y es lo princi-pal, ya que en ella van incluidos todos los princi-pios de la disciplina prac-ticada y los principios mo-rales del hombre. Se desarrolla con ellos un perfecto equilibrio en la personalidad, del individuo, adquirien-do confianza, reflexión, serenidad y un buen juicio para todas las decisiones que van surgiendo al largo de la vida.

Como valores más destacados del Taekwondo podríamos enumerar la perfecta coordinación de los movimientos del cuerpo humano, su flexibilidad, elasticidad, fuerza, potencia, equilibrio y un largo et-cétera más, pero lo más importante de todo, es la autodisciplina mental que se consigue mediante la práctica continuada del mismo.

El nivel se refleja en el Taekwondo mediante cinturones de menor a mayor: cinturón blanco, ama-rillo, naranja, verde, azul, marrón y el más alto; el cinturón negro.

BREVE HISTORIA DEL TAEKWONDO Muchos os preguntaréis cómo surgió el Taek-

wondo. Fue en la antigüedad. Nuestros antepasados se vieron obligados a sobrevivir en unas condiciones extremadamente difíciles, por ello, tuvieron la necesi-dad de inventar formas, métodos e incluso artimañas para poder seguir viviendo. Ésa es la fuente del naci-miento de las ARTES MARCIALES. Más tarde cada disciplina adoptó y definió sus técnicas.

En el caso del Taekwondo, las primeras referen-cias que tenemos se remontan al conocido PERÍO-DO DE LOS TRES REINOS. La fecha de la que es-tamos hablando es del siglo 37 a.Cristo. Por aquel entonces existía la dinastía conocida como KOGUR-YO, de la que, se han encontrado tumbas y murales en las que se pueden ver luchadores en posiciones

de combate y realizando técnicas muy parecidas a las que estamos utilizando actualmente. En el código había cinco princi-pios muy importantes:

• Lealtad y fidelidad a la nación.

• Respeto y obediencia a los pa-dres.

• Fidelidad y lealtad.

• Coraje y valor en la batalla

• Evitar la innecesaria violencia y muerte.

BENEFICIOS FÍSICOS Y PSÍ-QUICOS DEL TAEKWONDO

Físicamente nos da: fuerza, potencia, velocidad, elasticidad, coordinación y equilibrio. Mentalmente nos ofrece: concentración, reflejos, autocontrol y confianza en nosotros mismos, con lo cual nuestra propia estima crece notablemente.

Cuando practicamos Taekwondo debemos ser:

• Disciplinados: Atendiendo siempre a las indica-ciones de nuestros maestros y educadores.

• Humildes: Aceptando las enseñanzas que va-mos recibiendo, sin creernos superiores a nadie y siempre respetando a los demás.

• Nobles: Obrando siempre sin mala intención y ayudando en la medida que podamos a los de-más, siendo capaces de distinguir lo que está bien o está mal.

• Constantes: Empezando y finalizando siempre cualquier meta que nos propongamos.

Esports i lleures

¿QUÉ ES EL TAEKWONDO?

Adrià Romero, cinturón negro de Taekwondo y juez. Tània Díaz

1r de Batxillerat


10 ANYS DE PLENARI!

U n any més, l’IES ESCOLA DEL TREBALL parti-cipa al PLENARI dels INFANTS i ADOLES-

CENTS de la ciutat de Lleida, que aquest any cele-bra el seu 10è aniversari.

Del dia 16 al 20 del passat mes de febrer vam poder veure, a l’EXPOSICIÓ 10è ANIVERSARI DEL PLENARI, algunes imatges dels diversos projectes ja realitzats a Lleida que, des del curs 1998-1999, han sorgit de les propostes que aquests nois i noies de Lleida han anat aportant any rere any a l’alcalde i regidors de la nostra ciutat, prenent consciència de les necessitats d’una societat canviant. D’aquests 10 anys, és especialment agradable recordar que un alumne de l’IES Escola del Treball, Amine Benzoura, va ser president de la Comissió Permanent del Ple-nari durant dos anys.

El tema objectiu de l’actual curs 2008-2009 és:

Les representants de l’IES Escola del Treball són 4 alumnes de 4t d’ESO: Bruna Apolonio, Ioana Bochileanu, Laia Renau Sisteré i Ioana Rosca. Elles tenen com a objectius observar, analitzar el seu entorn més immediat —el propi institut, el barri— per poder plantejar i concretar propostes amb

la col·laboració dels seus companys i companyes. Al novembre, van assistir a l’acte d’inici del Ple-

nari. El 25 de febrer van assistir a la segona trobada, on van presentar un treball de camp titulat

“Reconeixem petjades i fem propostes” amb la col·laboració de nois i noies de 3r d’ESO, 4t d’ESO i Aula Oberta. És un recull interessant de costums molt diversos que formen part de la nostra vida ciu-tadana.

L’IES Escola del Treball, com a centre educatiu, duu a terme diverses activitats que tenen com a fina-litat la cohesió social i millota de la convivència. Ens referim a l’Aula d’Acollida, el servei de mediació de conflictes entre iguals, el teatre, la participació en activitats ciutadanes organitzades per l’IME de La Paeria, jornades culturals, activitats esportives, de formació i culturals, com el Taller de Sardanes i la ballada de sardanes per la diada de Sant Jordi.

Però són tots els alumnes del Plenari, amb les seues quatre representants, els qui han d’analitzar i valorar la realitat que ens envolta, les dificultats, les possibilitats i la disponibilitat de La Paeria per fer propostes que ens ajudin a viure tots junts a la nostra ciutat de Lleida.

Magda Español

Coordinadora del Plenari

“El Plenari dels Infants i Adolescents treballem per una ciutadania intercultural”

Affairs interns

24

E l diccionario de la RAE define la mediación co-mo una intervención con el fin de pacificar una

riña, y aunque es así, yo lo definiría más bien como una faceta de nuestras vidas.

La mediación no la utilizamos solamente en un sitio. Más bien, es un recurso muy útil en cualquier momento y ambiente de la vida. Por ejemplo en nuestra casa con nuestra familia, en el instituto y en el trabajo con nuestros compañeros, etc.

Sin duda, cada persona está tranquila cuando disfruta de un ambiente de paz. Y cuando este am-biente se ve afectado y cambia a mal, es cuando empieza la mediación y la persona o personas que median en el asunto.

El propósito del mediador es, desde un princi-pio, hacer que las personas entre las cuales hay un conflicto se respeten, y guardando una total confi-dencialidad, lleguen a un acuerdo común para el

arreglo del conflicto.

Hay que tener en cuenta que, cada una de las personas es responsable de acceder a la mediación o no. Pero aun así, es bueno, por lo menos, intentar arreglar la situación.

Como los humanos somos seres sensibles, si guardamos sentimientos tristes y malos dentro de nosotros, al salir éstos, lo más seguro es que no lo hagan de una forma muy civilizada. Mientras que, si decimos lo que sentimos, de una forma respetuosa y tranquila, estaremos mejor con nosotros mismos y con nuestro entorno.

Por eso, es importante la mediación. Porque por medio de unos pocos pasos, podemos convivir có-moda y pacíficamente.

Si ens enfadem, què podem fer?

Q uan hi ha un conflicte entre companys/es es pot optar per tres possibilitats:

• Malviure amb el conflicte.

• Demanar ajuda al servei de mediació escolar, per iniciativa pròpia.

• Seguir el consell dels professors o per-sonal de l’escola i acudir al servei de mediació.

Què és el servei de mediació?

É s un sistema d’utilitzar el diàleg per resoldre els conflictes. Es reuneixen les dues parts implica-

des, de forma voluntària, juntament amb les perso-nes mediadores. Els mediadors fomenten el diàleg però mai es defineixen per una de les parts; sola-ment condueixen el diàleg. Les parts en conflicte arriben a uns acords que es comprometen a complir.

Al cap d’uns dies es reuneixen novament amb

la finalitat de comprovar el compliment dels acords presos en la mediació. La mediació és confidencial. Tot el que es parla és secret.

VIURE EN PAU ÉS UN DRET DE TOTHOM!!!!

La mediación

Norma Rodríguez ESO 4A

Affairs interns

Tina Bañasco Coordinadora de Mediació

Servei de Mediació Escolar


M olts de vosaltres us pregun-tareu què és això d'Integra-ció Social.

Un/a integrador/a social és la persona que interacciona amb la societat i s’implica per ajudar aquelles persones que es troben fora d’ella. És a dir, persones que per raons diferents han quedat fora del context social, que estan al marge de les normes i les for-mes bàsiques de convivència. Per tant, l’integrador social tindrà la funció d’ajudar-les a integrar-se, a recuperar les maneres de conviu-re, orientar-les amb l’objectiu que creixin com a persones i pu-guin formar part plenament de la societat en la qual viuen, gaudint d’uns drets i complint uns deures a què tot ciutadà té dret.

La feina de la integradora a l’Escola del Treball consisteix a:

• Realitzar un control diari dels alumnes que no assisteixen a classe i informar les seves fa-mílies per via telefònica o mis-satges al mòbil.

• Informar els professors d’aquestes absències i dur a terme un control de faltes d’assistència i de retards dels alumnes a classe.

• Portar a terme atencions indivi-dualitzades a alumnes nouvin-guts i d’altres que ho necessi-ten.

• Ajudar que els alumnes puguin desenvolupar les seves habili-tats d’autonomia personal i social.

• Intentar afavorir les relacions positives de l’alumnat amb l’entorn-escola en la resolució de conflictes.

• Fer acompanyaments en acti-vitats lectives i extraescolars.

• Donar suport a les famílies en les intervencions amb els seus fills.

• Col·laborar en l’organització i desenvolupament d’activitats de l’ús del temps de lleure.

• Participar i col·laborar en la Comissió de Disciplina dirigida a aquells alumnes que han de millorar la convivència al cen-tre.

• Treballar de manera coordina-da amb l’Equip Docent, la Co-ordinadora Pedagògica, el Cap d’Estudis i l’Equip de l’EAP per dur a terme una millora de convivència al centre.

Us explicaré com neix aquesta professió perquè tots i totes ho sapigueu. Cal remuntar-se a una experiència pilot realitza-da el curs 2003-2004 en 8 centres de primària a la zona del Vallès Oriental en els quals es va experi-mentar la incorporació d’aquest professional amb resultats molt satisfactoris. Després d’aquesta l’experiència, els mestres van afir-mar que la convivència al centre havia millorat ostensiblement. Els alumnes atesos, la majoria alum-nes que es trobaven fora del con-text social de l’educació, van avançar considerablement pel que fa al seu nivell de contenció emocional, d’habilitats socials, així com en el rendiment escolar en general.

A partir del model dissenyat i el treball en xarxa realitzat pels centres participants, es va esten-dre cada vegada més aquesta figura dins de l’ensenyament obli-gatori. Val a dir que l’esforç dels equips directius, dels EAPS i de la pròpia inspecció, va propiciar les bones pràctiques de diferents centres de secundària que a ho-res d’ara tenen consolidats els programes reeixits en l’àmbit de la convivència i tractament de l’absentisme escolar.

Deixeu-me que us expliqui la meva trajectòria personal.

Vaig estudiar Batxillerat el

que antigament era el BUP i el COU. I, anys més tard, vaig deci-dir estudiar un Cicle Formatiu de Grau Superior que s’anomenava “Integració Social”. Estava de mo-da en aquell temps fer un Cicle Formatiu de Grau Mitjà o de Grau Superior, segons si tenies el BUP, que ara equivaldria a l’ESO, o bé el COU, que seria equivalent al que actualment és el títol de Bat-xillerat.

L’experiència va ser que els joves que estudiaven aquest cicle desconeixien l’eficàcia i l’efecte que tindria aquest curs en acabar-lo. Molts de nosaltres no sabíem si trobaríem feina o no, una vega-da acabats els estudis, però el que sí sabíem era que ens servia de pont per realitzar estudis uni-versitaris i acabar amb l’obtenció d’una Diplomatura de mestre d’Educació Especial, Diplomatura de Treball Social, Diplomatura en Educació Social... o una Llicencia-tura, sense haver de realitzar una Selectivitat. Encara que també tenia els seus avantatges, també hi havia alguns desavantatges com, per exemple, que des del Cicle Formatiu de Grau Superior la mitjana de nota d’accés havia de ser més alta.

Sóc la Tècnica Integradora Social del centre IES Escola del Treball. Em dic Laura; per si algú no em coneix encara. Sapigueu que em trobareu a l’institut i po-deu consultar-me i preguntar-me tot allò que us pugui preocupar i us interessi quant a estudis, acti-vitats extraescolars, temes perso-nals, etc. Jo us acompanyaré en tot el vostre procés escolar i us seré la persona de referència en tot allò que vulgueu.

Affairs interns

Laura García

Integradora Social

Integració Social?

26

E l dia que els professors em van proposar anar a Àustria

tres setmanes em vaig quedar amb un pam de nas. Es tractava d’un viatge que el professor Jau-me Semis organitza cada any amb la col·laboració d’altres pro-fessors dins del projecte europeu Leonardo. L’objectiu és que els alumnes d’alguns cicles formatius facin pràctiques en empreses aus-tríaques, i d’altres activitats, tant turístiques com acadèmiques, per un preu molt reduït gràcies a la subvenció que es dóna a aquest projecte.

Després de molts prepara-tius, sobretot paperassa, els alum-nes i professors de diversos cicles formatius i instituts de Lleida vam volar cap a Àustria. Ja en el tra-jecte de l’aeroport de Viena a Pin-kafeld, la ciutat on ens van rebre, em va encantar el paisatge. La zona en què vam estar era plena de camps i prats verds sembrats de casetes. Una meravella! Quan vam arribar, ens van venir a bus-car les famílies que ens van allot-

jar aquelles setmanes. A mi em van fer sentir com a casa meva.

La primera setmana va ser tota dedicada al turisme tots ple-gats per la regió, el Burgenland, conèixer els centres educatius d’Àustria, i fer algunes classes d’alemany, que no ens van fer cap mal! Em va encantar la tran-quil·litat de tots els pobles que vam veure, la bellesa dels paisat-ges... La visita a la capital, Viena, em va agradar especialment per la riquesa artística i la quantitat de monuments. D’altra banda, els austríacs són en general persones molt educades, respectuoses i netes. M’ho vaig passar molt bé amb la família amb qui vaig estar i els seus amics, malgrat que ens enteníem en un anglès bastant bàsic i amb signes!

El moment de treballar ha-via arribat. Vaig fer les pràctiques al laboratori d’una empresa de llet i begudes de soja. La meva tasca va ser ajudar a fer el control de qualitat dels productes en diver-

s e s e t a p e s d e l p r o c é s d’envasament i un cop ja envasat. Verificàvem que la llet i les begu-des de soja complissin els requi-sits tant químics com microbiolò-gics. Em va ser molt útil observar el que feien les treballadores del laboratori i imitar-les, ja que no p a r l a v e n g a i r e a n g l è s . L’experiència de fer les pràctiques en una empresa privada em va servir per saber com funcionen, sobretot el departament de control de qualitat, ja que les pràctiques a Lleida les vaig fer al laboratori de química de l’Escola Tècnica Supe-rior d’Enginyeria Agrària de Lleida, que no té res a veure amb una empresa privada. Durant aquelles dues setmanes de pràctiques tam-bé vam anar fent una mica de tu-risme amb la família: vam anar a Graz, a Hartberg...

El comiat va ser trist però em va quedar molt bon record dels paisatges, de la gent i dels pastissos tan bons que fan! La veritat és que va ser realment com estar en un trosset de paradís.

E ls nostres projectes de mobili-tat formen part dels progra-

mes europeus Leonardo da Vinci i Erasmus coordinats pel Depar-tament d'Educació. La finalitat d’aquests projectes és que els alumnes puguin realitzar part de la formació en centres de treball en un país estranger. Tots aquests projectes estan emmarcats en el Programa d’Aprenentatge Perma-nent Europeu, Lifelong Learning Programme. Els projectes Leonardo da Vinci van encarats als cicles formatius de grau mitjà i els Erasmus als cicles de grau superior. Com a novetat més important és que es

vol fomentar la durada d’aquests; així doncs, el temps mínim serà de quatre setmanes, prioritzant els més llargs.

Aquest any els realitzarem amb l’escola austríaca Landesbe-rufsshule de Pinkafeld situada a la regió del Burgenland.

Les dates de les mobilitats són les següents: la nostra anada serà del 14 de març fins al 2 d’abril de 2009.

Un trosset de paradís

Alba Rey Alumna de CFGS

Affairs interns

Jaume Semis

Coordinador de Projectes Europeus

PROJECTES DE MOBILITAT DE L’ESCOLA DEL TREBALL


COMENIUS: EIGHT YEARS EXCHANGING STUDENTS

Affairs interns

I t looks like yesterday when Mathias and Jutta first arrived

in Lleida. It was October 2001 and we didn’t know each other, apart from a few faxes or phone calls to settle up their trip to Spain. They arrived in Lleida with a handful of nervous German students who were thriving to get to know our culture, taste our food and enjoy our weather. They already knew we were a welcoming country and I bet they were sure things would go well. And … they did! The students from Agnes-von-Hohensatufen Schule in Schwäbisch Gmünd met our students and families who were ready to welcome them to their homes. Our stu-dents travelled back in March and both the German and Span-

ish teachers realised just before leaving Germany that they had achieved a strong and long last-ing relationship.

Now it’s eight years since we started our partnership and students from both schools look forward to our yearly exchange. During those eight years we have been awarded three Comenius projects which have given us the opportunity to work on the Euro-pean route to Santiago, on Ger-man and Spanish tales and leg-ends and on World Heritage. On our way to Schwäbisch Gmünd we have also had the chance to

visit the French cities of Avignon, Nîmes, Arles, Dijon Lyon and the European Parliament in Stras-bourg and to get to know more about our neighbouring country.

Our students have come to realize during that time how im-portant it is to know more about their European counterparts in order to improve their knowledge of the Community and its Mem-bers States in their historical, social and cultural aspects. We, as teachers, also believe that we have helped to strengthen in our young people a sense of Euro-pean identity and the value of the European dimension.

Neus Caufapé Professora d’Anglès

28

Affairs interns

L e Departament d’Educació nous a accordé en 2008 un

Projet Européen Projecte d’Inno-vació de Centres (PIC), pour réali-ser un échange scolaire avec un stage en entreprise à Sainte Marie à l’île de La Réunion. Le Projet a été mené à terme avec le Lycée Isnelle Amelin.

Tout d’abord, les élèves fran-çais accompagnés de leurs pro-fesseurs Marylène Dolais et Alice Turpin sont venus à Lleida au mois d’octobre. Pendant leur sé-jour de cinq semaines, ils ont fait, d’une part, un stage de quatre semaines dans différentes entre-prises de Lleida et ses alentours, et ils ont suivi des cours d’espa-gnol dans notre lycée. Et, d’autre part, ils ont realisé des sorties culturelles et ludiques: visite de

Lleida et accueil à la Mairie, les caves de Raimat, Barcelona, Tar-ragona, Poblet, Reus, Zaragoza et Madrid, et même, ils sont allés en Andorre et à Port Aventura en week-end.

Ils ont bien aimé Lleida et toutes les villes et les endroits qu’ils ont eu l’occasion de connaî-tre. Quand ils sont partis, ils sa-vaient que nous et Lleida leur manquerait, mais bientôt, on allait

se revoir. Nous sommes allés à l’île de

La Réunion du 22 novembre au 12 décembre. Nous sommes par-tis sous le brouillard, et nous som-mes arrivés le lendemain, après avoir fait le transfert à Paris. Nos correspondants accompagnés de leurs familles nous attendaient avec impatience à l’aéroport Ro-land Garros, et ils nous ont offert de belles orchidées pour fêter no-tre arrivée.

Pendant notre première se-maine à l’île de La Réunion on a réalisé des visites culturelles et ludiques, a fin de connaître cette merveilleuse île: le cirque de Sala-zie, les cascades, les plages, la route de la lave, et le volcan de la Fournaise. Nous avons visité aus-si quelques-unes des entreprises

ÉCHANGE PIC (PROJECTE D’INNOVACIÓ DE CENTRES) AVEC LE LYCÉE ISNELLE AMELIN DE SAINTE MARIE, ÎLE DE LA RÉUNION.


Affairs interns

les plus importantes de l’île: l’u-sine de sucre de Bois Rouge et la cooperative de la vanille.

La deuxième semaine, les élèves ont commencé les prati-ques dans les entreprises d’impor-tation et d’exportation: Royal Bourbon Industrie, Europcar, So-remir, SDV, Aurora Concep, Ine-co, JCA Peugeot et Renault Ré-union. Ils ont reçu un très bon ac-cueil de la part de leurs tuteurs et tutrices. Pendant leur stage en entreprise, ils ont pu élargir leurs connaissances en français, l’une des langues étrangères du curri-culum du CFGS de Comerç inter-nacional. La troisième semaine, les élèves ont continué les pratiques dans les entreprises et, ils ont fait aussi des sorties avec leurs correspon-dants.

Notre séjour à l’île de La Ré-union nous a permis de découvrir beaucoup plus que ses paysages et ses habitudes alimentaires. En logeant chez des familles d’ac-cueil, en travaillant dans des en-treprises, nous avons découvert comment l’idiosyncrasie se mani-feste dans tous les aspects de la vie quotidiennne.

L’île de La Réunion est un Département Français d’Outre-Mer qui est situé dans l’Océan Indien. On l’appelle l’île aux mille parfums et aux mille couleurs. Elle est connue aussi pour jouir d’un certain nombre de micro-climats qui sont à l’origine de l’immense diversité des arbres, des plantes, des fleurs et des fruits qu’on y

trouve. L’île a une superficie total de

2.150 km. C’est une île volcani-que. Parmi les volcans, il y a Le Piton de la Fournaise qui est actif et qui atteint 2611 m. de hauteur, et Le Piton des Neiges qui est le plus grand de l’île, en atteignant 3070 m. Les versants de ces deux volcans sont recouverts par la fôret tropicale. L’île possède aussi trois cirques: Cilaos, Mafate et Salazie. Il y a notamment une grande varieté d’espèces anima-les, surtout des caméléons que l’on peut voir sur les routes de l’île à tout moment. Les lagunes sont de couleur bleu turquoise et les plages de sable fin. Il y en a éga-lement de sable noir qui sont le fruit de la lave des volcans. On peut voir aussi des sommets im-pressionants et fôrets abondantes, paysages lumineux et villages créoles, cascades majestueuses et plantations de canne à sucre qui ondulent sous l’effet du vent.

La nourriture est très variée, il y a toutes sortes de viandes, riz, légumes et fruits exotiques. On mange surtout des salades et de la viande accompagnées de riz. Nous avons bien aimé les sa-moussas qui sont un plat typique créole. Ce sont des beignets avec de différents farcis, comme le pou-let ou le fromage, très épicé et, on nous a invité aussi à manger un carry crevettes, c’était delicieux!

La culture de la canne à su-cre et la vanille sont des activités agricoles traditionnelles de l’île. Une grande partie de l’économie

repose sur la production du rhum, du sucre roux et de la vanille. Les réunionnais sont des gens très accueil-lants, ils s’effor-cent pour avoir une bonne édu-cation, malgré les difficultés économiques qui éxistent

dues au coût élevé de la vie. Les aides qu’ils reçoivent de l’Europe sont insuffisantes, étant donné que l’île est un territoire français, et que ses habitants ont les mê-mes droits et surtout les mêmes obligations, comme les impôts, que les citoyens de la Métropole.

Ce qui nous a le plus surpris, c’est le dégré de métissage et le mélange des religions que l’on peut trouver sur l’île. Les principa-les religions pratiquées sont la religion catholique, musulmane, hindoue et bouddhiste. Il est très fréquent de voir des mariages en-tre une personne hindoue et l’au-tre musulmane, ou une personne chrétienne et l’autre bouddhiste. Cela nous a fait réflechir sur les grands problèmes qui existent dans le monde dus aux religions: guerres, xenophobies… Cette île nous offre une réflexion sur la to-lérance, difficile à voir de nos jours.

La veille de notre départ, on est allés à la fête que les profes-seurs et nos correspondants du Lycée Isnelle Amélin avaient orga-nisée pour nous: conférence avec le power-point de l’échange, dis-cours du proviseur, et un apéritif où il ne pouvait pas y manquer les letchis “les bonbons de Noël”.

Et le vendredi, pour dire au revoir à l’île de la beauté, on est allés à une crêperie-glacier de Saint-Denis. Puis, l’au revoir à l’aéroport, et après onze heures de vol, l’arrivée à Paris, Barcelona et Lleida.

On gardera toujours un très bon souvenir de notre séjour à l’île de La Réunion: amies et amis, volcans, plages, paysages, dodos, et un été ensoleillé qui commen-çait.

Coordinatrices du Projet: Rosa Vila-degut et Anna Soler. Élèves des CFGS de Comerç Inter-nacional et de Gestió Comercial i Màrqueting: David Bernal, Zacarias El-Cadi, Xavier Escolà, Maria Feixas, Xavier Ibars, Miriam Palau, Marcela Perrotta i Oriol Teixidó.

30

Affairs interns

Z ahra Outaaoui est venue à Lleida cette année comme lectrice de Langue Française dans notre

Lycée IES Escola del Treball. Zahra, dans quelle région est-ce que tu habites?

Je viens du nord de la France, d’une ville qui s'appelle Dunkerque et qui est située à côté de la Bel-gique. Sinon, pour mes études, je vis à Lille, c'est à peu près à une heure de Dunkerque, ce qui me per-met de rentrer tous les weekends chez ma famille. Quelles études fais-tu en France?

J'étudie la Philologie Espagnole à l'université Charles De Gaulles de Lille, dans le but de devenir professeur d'espagnol. C'est notamment pour cela que j'ai choisi de venir en Espagne pour améliorer mon niveau de langue. Tu aimes la Catalogne? Pourquoi tu as choisi la Catalogne?

La Catalogne est une très belle région, et j'ai sur-tout été surprise par la ville de Barcelone. C'est une ville où on ne s'ennuie pas, où il y a pleins de choses à découvrir. C'est pourquoi cette année j'ai voulu re-nouveler mon séjour en Catalogne, mais cette fois-ci je ne voulais pas être à Barcelone car je voulais découvrir d'autres villes. Et je ne suis pas du tout dé-çue d'être à Lleida. Que penses-tu du niveau de langue française au lycée?

Dans l'ensemble, les élèves ont un bon niveau en français. Je suis surtout étonnée de voir que certains étudiants savent très bien parler français, alors qu'ils n'ont commencé que cette année à apprendre le fran-çais. Bien sûr, je trouve qu'il n'y a pas assez de clas-ses de français, c'est dommage qu'il n'y ait pas beaucoup d'élèves qui apprennent le français, car c'est une langue qui a beaucoup de ressemblance avec le catalan et l'espagnol, donc, c'est une langue qui ne présente pas de grosses difficultés. Par ail-leurs, le fait que le français soit une langue optative donc, non obligatoire, motive les élèves à ne pas ap-

prendre le français. Je trouve dommage qu'une deuxième langue étrangère ne soit pas imposée aux élèves, car les langues sont très importantes. Je pense que le lycée devrait promouvoir l'apprentissage d'une deuxième langue obligatoire dans l'intérêt des élèves. Aimerais-tu vivre en Espagne pendant une longue période?

Cela fait maintenant presque deux ans que je vis en Espagne. En effet, l'année dernière, j'ai vécu à Bar-celone où j'étudiais la Philologie Espagnole à l'Univer-sité, dans le cadre du projet Erasmus. Ce fut ma meil-leure année étudiante. Je conseille à toute personne, qui apprend une langue, d'aller à l'étranger, car c 'est une expérience très bénéfique. Et cette année donc, je suis à Lleida, en tant que lectrice de français. Je pense que deux ans en Espagne c'est suffisant. Cer-tes, j'aimerais bien rester plus longtemps pourquoi pas, mais je compte retourner en France pour termi-ner mes études. Que penses-tu de ton expérience en tant que lec-trice de français?

Je suis très ravie de cette expérience. Je sou-haite devenir professeur d'espagnol en France et, tra-vailler au sein du lycée m'a apporté un avant-goût du métier de professeur. Par ailleurs, je remercie Anna Soler qui est ma tutrice, car elle a tout fait pour que mon séjour à Lleida et au lycée se passe bien. Notre collaboration a très bien fonctionné dès le départ. Qu'est-ce qui a attiré ton attention au lycée?

Tout d'abord l'organisation du lycée. En effet, je me suis rendu compte qu'au lycée les professeurs donnent des cours, mais travaillent aussi à l'adminis-tration et font des surveillances, ce qui m'a complète-ment surprise, puisqu'en France c'est différent. Cha-cun a sa fonction. De plus, la relation très proche qui existe entre les élèves et les professeurs, en se tu-toyant mutuellement m'a également étonnée. Je trouve cela très bien. En France, les élèves ne peu-vent pas tutoyer les professeurs car c'est considéré comme un manque de respect. Qu'est-ce qui te manque le plus en France?

Ce qui me manque le plus en France c'est bien sûr ma famille et mes amis. Certes, il est profitable de vivre loin de sa famille car on apprend à être plus au-tonome, mais parfois on ressent le besoin d'être avec sa famille, surtout dans les moments difficiles. En ce qui concerne les aspects de la vie quotidienne en France, rien ne me manque, car je me suis très bien habituée à la vie en Espagne. J'aime beaucoup le mode de vie des espagnols.

ENTRETIEN AVEC ZAHRA OUAATOUI

Tamara Ortiz, Juan Chiquito 1r Batxillerat


SHORT SEA SHIPPING

Affairs interns

U na de les principals preocupacions de la UE són les polítiques mediambientals. Un dels

elements que més influeixen en l’emissió del CO2 o en el soroll ambiental, entre d’altres, és el transport de mercaderies.

En aquest sentit, la UE ha fet una aposta per la intermodalitat, és a dir utilitzar diferents mitjans de transport per portar a terme el moviment de béns i persones, amb l’objectiu de treure el màxim nombre de camions possible de les carreteres.

Hi ha diferents iniciatives que s’estan portant a

terme. Alguns països com França, Suïssa o Àustria combinen el transport de carretera amb el ferrocarril, de manera que literalment posen els camions en trens i creuen tot el país descongestionant carreteres i reduint l’emissió de CO2.

Un altra de les iniciatives és el Short Sea Ship-

ping o Autopistes del Mar. Per conèixer-ho millor, els alumnes de 2n curs del cicle de gestió del transport amb tres professors van participar en un curs, on d’una manera pràctica van viure aquesta realitat.

Les Autopistes del Mar les va començar a pro-

moure la UE a la dècada dels 90, buscant alternati-ves per descongestionar les carreteres a causa de l’excés de trànsit terrestre. Després de diversos estu-dis, el 2001 va definir el Short Sea Shipping com: un trajecte òptim entre dos ports en termes de viabilitat, rendibilitat i terminis de lliurament, respecte a aquest mateix trajecte per carretera.

Des del Port de Barcelona operen diferents ser-

veis, en concret: Barcelona-Civitavecchia, Barcelona-Livorno, Barcelona-Algèria, Barcelona-Tunis i Barce-lona-Tànger. Nosaltres vam participar en el Barcelo-na-Civitavecchia.

El 28 de febrer començàvem la nostra aventura

a l’estació de trens de Lleida i, després d’embarcar en el Cruise Barcelona, vam començar el curs. Res d’un creuer com tothom es pensava; teníem en el vaixell entre 7 i 8 hores diàries de sessions teòriques o pràctiques amb professors d’alt nivell. També vam tenir temps per fer turisme. Civitavecchia és el Port de Roma, per tant, vam fer una visita de 8 hores a la Ciutat Eterna, amb temps de visitar la Basílica de St. Pere, la Fontana de Trevi i menjar una pizza buona, buona.

Xavier Monclús Professor d’Administració d’Empreses

“Un dels principals elements que més influeixen en l’emissió del CO2 o en el soroll ambiental, entre d’altres, és el transport de mercaderies”

“Short Sea Shipping: un trajecte òptim entre dos ports en termes de viabilitat, rendibilitat i terminis de lliurament”

32

Q uisiera hacer con vosotros una detenida re-flexión sobre las pequeñas y habituales cosas

que hacéis cualquier día de vuestra vida. Lo prime-ro que soléis hacer por la mañana después de le-vantaros es: ir al lavabo, lavaros o ducharos, vesti-ros y desayunar.

El agua que sale por el grifo está totalmente limpia, la utilizáis y luego la desecháis, acompaña-da de residuos de detergentes y suciedad en gene-ral. Esta agua se tiene que volver a limpiar mínima-mente para volver a incorporarla a la naturaleza. Gran parte del jabón que usáis se fabrica con aceite de palma, coco o algodón, cuyas plantas necesitan cultivarse en grandes extensiones de terreno en países tropicales, recolectar el fruto, transportarlo, procesarlo. Algunos de vosotros habéis hecho jabón en el laboratorio, recordad que hay que hervirlo du-rante un buen rato con sosa y necesita energía que vendrá seguramente del petróleo.

¿Habéis pensado en la ropa que os ponéis? Algodón, lana, fibra sintética, plásticos, cuero. ¿Cómo se han obtenido? Cultivo de la planta, riego, cosechado, hilado y confección para el algodón; prospección y extracción del petróleo, transporte, separación de los componentes; síntesis de la molé-cula que sumada a otras similares producirá un polí-

mero del que saldrá la fibra sintética o el plástico. Se siguen procesos parecidos para obtener la lana, con el añadido de que la oveja tiene que comer pas-tos y pienso.

¿Y qué me decís del desayuno? La leche tiene que ser esterilizada por calentamiento (con consu-mo de energía), tiene que ser transportada, refrige-rada. La vaca tiene que ser alimentada con forrajes que necesitan terreno agrícola y abono para crecer, piensos que se han de fabricar a partir de unas ma-terias primas que se transportan en barco, etc.

Fijaos bien, antes de llegar al instituto por la mañana, ya habéis consumido con vuestras accio-nes una energía, unas materias primas, agua limpia. Además, habéis necesitado terrenos de cultivo y de pasto; habéis extraído y quemado petróleo del golfo Pérsico, conducido barcos y camiones; hecho reac-ciones químicas de síntesis y procesos industriales a elevadas temperaturas ¡Uff! En definitiva, habéis dejado ya vuestra huella ecológica (HE) en esta enorme y hermosa esfera en la que estamos monta-dos. Sólo el venir a pie desde casa apenas deja ras-tro en la naturaleza.

Como habéis empezado a intuir algunos de vosotros, la huella ecológica es la necesidad que tú


Carta a los alumnos: La huella ecológica

En la figura siguiente, los países con una HE mayor que su biocapacidad están en verde y rojo, son países con ecodeu-da. Los países con biocapacidad mayor que la HE están en rosa y amarillo, tienen ecocrédito.


tienes de tierra y mar productiva, para satisfacer tus necesidades de recursos (no solo alimenticios) y pa-ra absorber tus deshechos (no solo los que has deja-do en el retrete, la ducha y la basura del desayuno) sino también todos los desechos generados en la extracción y obtención de los recursos que has nece-sitado. No te asustes. Todos dejamos huella ecológi-ca. Unos más y otros menos, pero todos.

La huella ecológica se define como el área total de tierra y mar productivos necesaria para obtener todas las cosechas, las carnes, el pescado, la made-ra, el agua, la energía y el espacio físico necesario para satisfacer las necesidades de una población, ya sea región, país o el mundo entero.

Se ha calculado que la Tierra tiene unos 11.400 millones de hectáreas de tierra y mar productivos. Si dividimos este valor por el número de habitantes (unos 6.000 millones), resulta que “tocamos” a 1,9 hectáreas de tierra por persona. Es decir, que cada habitante de la Tierra dispone de 1,9 hectáreas para conseguir sus recursos y absorber sus deshechos.

Sin embargo ya en el año 2003 la HE global era de 2,23 hectáreas por persona. Es decir, la humani-dad excede la capacidad del planeta para sostener

su consumo de recursos renovables en un 17 %. ¡No significa esto que estemos trayendo recursos de otro planeta!

Para que lo entendáis y dicho de otra manera, la Tierra necesita 1 año y 2 meses para producir los recursos que consumimos en 1 año. De este modo estamos absorbiendo /asimilando los recursos exis-tentes a un ritmo mayor del que se regeneran. Este ritmo de consumo no es sostenible a largo plazo. La única solución sostenible es vivir dentro de la capaci-dad de producción biológica de la Tierra.

¿Podéis hacer alguna cosa al respecto? Claro, colaborando en rebajar vuestra huella ecológica. Pa-ra ello podéis medir vuestra HU y mejorarla, consul-tando esta página: http://www.vidasostenible.org/ciudadanos/a1.asp

Al final de la encuesta se genera una página personalizada que te indica los puntos que puedes modificar, y te guía, paso a paso, para tomar las ac-ciones correspondientes.

El valor de la HE global es un promedio para todos los habitantes de la Tierra y su distribución entre los países más o menos desarrollados es muy diferente.

Ecodeuda Huella mayor al 50% por encima de la biocapacidad Huella entre 0-50% por encima de la biocapacidad Ecocrédito Biocapacidad entre 0-50% mayor que la huella Biocapacidad superior al 50% por encima de la huella Datos insuficientes

Huella Ecológica de algunos paises

país mundo España Marruecos Ecuador Senegal Francia EEUU Rumania

HE 2,2 5,4 0,9 1,5 1,2 7,6 9,8 2,4


PAÍSES DEUDORES Y PAÍSES CON CRÉDITO ECOLÓGICO, 2003 Huella Ecológica nacional en relación a la disponibilidad de biocapacidad a escala nacional

Benito Navarro

Professor de Química

34


A quest curs 2008-09 hem en-cetat al centre el compromís

amb l’Ajuntament de Lleida dins l’Agenda 21 Escolar de Lleida.

Si no coneixeu l’Agenda 21, aquesta va sorgir de la coneguda Cimera de la Terra o Conferència de les Nacions Unides sobre medi ambient i desenvolupament (UNCED) de l’ ONU a Rio de Ja-neiro, del 3 al 14 de juny de 1992, on van apostar per un pla d’actuació a favor del desenvolu-pament sostenible mundial per al segle XXI: l’Agenda 21 global.

El centre ha volgut apostar per la sostenibilitat creant un vari-able a 3r d’ESO que és l’Agenda 21, en el qual molts dels alumnes de 3r se sensibilitzen per tal de millorar el planeta consumint de forma més equilibrada, de manera que les futures generacions pu-guin gaudir-ne.

El primer que vam fer va ser signar el compromís del nostre projecte: “Millorem la sostenibilitat a l’IES Escola del Treball” a

l’Ajuntament el dia 9 d’octubre al Saló de Plens. Hi van anar dues alumnes com a representants: l’Angela Gómez i la Sherezade Bolívar amb la professora de l’Agenda 21.

Concretament, aquest curs ens hem posat com a fita millorar el reciclatge del paper, ja que és la deixalla que al centre generem amb més abundància.

Es va elaborar un logo de l’Agenda 21 del centre, obra de l’alumne de 3r d’ESO, Dani Caro, després d’un simbòlic concurs.

També vam col·laborar en la redacció d’unes normes de reci-clatge a les aules que des de tu-toria de l’ESO s’està treballant. S’han posat safates de reutilitza-ció i una capsa de reciclatge, que a les hores de tutoria s’han de buidar a les papereres que hi ha als passadissos del centre.

Vam participar al festival de Nadal tot cantant la cançó “Ska de la Tierra” de Bebe.

Hem elaborat una enquesta per tal de saber com va el reciclat-ge i hem posat un plafó a l’entrada en el qual pretenem que hi hagi

notícies relacionades amb el medi ambient.

Volem donar-vos uns con-sells a tots:

• Utilitzeu bosses de roba o car-ros per anar a comprar.

• Recicleu a casa amb els dife-rents contenidors i utilitzeu les deixalleries mòbils. Teniu pen-jada la informació del calendari al plafó de l’Agenda 21.

Com diu la Carta de Seattle (1885) del cap indi de la tribu Su-wamish, Noah Sealth:

Les energies alternatives

L ’efecte hivernacle, el forat de la capa d’ozó, l’escalfament

global, tots ells són conceptes que ens repeteixen a diari des dels mitjans de comunicació.

No podem evitar mirar amb preocupació i pessimisme el dete-riorament mediambiental del món en què vivim. Ja en el moment

present aquest deteriorament té greus conseqüències i encara sembla que poden ser pitjors en un futur proper.

Per redreçar la situació cal fer-hi alguna cosa, i molt! Des de l‘Escola del Treball volem fer la nostra aportació, modesta però no menys important. Per aquest mo-tiu a 4t d’ESO, s’ha dissenyatat la matèria d’Energies Alternatives. En ella l’alumnat, per una banda, aprèn i es consciencia sobre els problemes mediambientals que patim i, per l’altra, coneix energies alternatives respectuoses amb el medi ambient i que comporten un estalvi en energies fòssils.

L’energia eòlica, l’energia

solar fotovoltaica i tèrmica són alguns dels tipus d’energies que l’alumnat estudia en aquesta ma-tèria i en fa una aplicació pràctica en forma de maquetes.

Com a resultat d’aquest tre-ball que es duu a terme durant el curs, s’ha presentat a la fira de la tecnologia, Mercatec, una maque-ta d’una placa solar tèrmica.

Les Energies Alternatives conjuntament amb la matèria de l’Agenda 21 són l’aposta verda i, per tant de futur, que el nostre centre fa per aconseguir un entorn més sostenible.

L’Agenda 21

Josep M. Calucho

Professor de Tecnologia

Anna Ardiaca Coordinadora Agenda 21 R. Palús, Anna M. Vidal ESO 3B

“La Terra és la nostra mare. Tot el que passi a la Terra, passarà als fills de la Terra. Si els homes maltracten la Terra, s’estan maltractant a ells mateixos.”


•

Q uan aquesta revista arribi a les vostres mans segurament ja haurà finalitzat l’exposició fotogrà-

fica “Llums” realitzada per tres alumnes i un profes-sor de l’IES Escola del Treball a la Sala Coma Esta-della del Col·legi d’arquitectes tècnics i aparelladors de Lleida.

Les fotografies exposades són continuació del treball fotogràfic que el curs 2007-2008 va ser guar-donat amb un dels Premis de Fotografia Escolar atorgats pel Departament d’Educació.

Per obtenir les imatges cal trencar una de les

regles bàsiques de la fotogra-fia: l’estabilitat de la càmera fotogràfica. La combinació d’un temps d’exposició llarg i del moviment de la càmera mentre es fa la fotografia aconsegueix que els punts de llum es mo-guin sobre l’emulsió fotogràfica (o sensor CCD en les càmeres digitals) fins a produir un efecte comparable al dels pinzells en moviment sobre la tela. El pro-cés és en cert grau atzarós. Quan premem el disparador no podem saber quin serà el resul-tat final, encara que unes quan-tes proves ens permetran tenir-

ne una idea aproximada. Tot i que la tècnica pictòrica i la fotogràfica són

essencialment diferents, sovint ambdues poden com-partir la mateixa manera d’apropar-se a la creació artística. La pintura “realista” i “hiperrealista” produei-xen imatges gairebé fotogràfiques de la realitat, men-tre que algunes maneres de fer fotografia exploren el terreny de la pintura abstracta. El treball LLUMS pertany a aquest darrer grup.

“LLUMS” EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA DE LA NOSTRA COMUNITAT EDUCATIVA


Jordi Sanfeliu Professor de Biologia

L ast June the students of 4th year of ESO went to London. We enjoyed a lot and learned lots of

new things about London. We visited emblematic places such as Covent Garden, river Thames, Big Ben, Trafalgar square, Buckingham Palace and Hyde park, museums such as The British Museum, The National Gallery, The Tate Museum and the museum of Natural History, monuments such as The Tower of London, we also went to the Globe Theatre where we saw a Shakespeare’s play. We went to different Eng-lish restaurants where we ate typical English food like fish and chips or Yorkshire pudding. We had some free time to walk along Oxford street to buy some presents for our families and to practice the English language. We had a very good time and we took a lot of photos to have a good memory of this wonderful trip. It was indeed an enriching experience for all of us.

A trip to London

Mecedes Redondo Professora d’Anglès

36


B inadora SAS és una empresa simulada amb finalitats educatives fundada el curs 1996-1997 i

gestionada pels alumnes dels cicles de les famílies Comercial i Administració i Finances de l’IES Escola del Treball de Lleida.

Bionatura SAS es dedica a la comercialització de productes ecològics d’alimentació, extrets i ela-borats a les nostres terres de Ponent. Al catàleg de 2009 que acabem de publicar s’hi poden trobar fins a 65 referències de productes repartides en diferents línies:

• Sucs i melmelades, marca Bonfruit. • Conserves de tomata, llegums, espàrrecs, mel i

pol·len, marca Del Camp. • Olis verges i olives, marca Mediterrània. • Aigua mineral en diferents envasos, marca Font-

sana.

Actualment s’estan realitzant estudis sobre la soja per fer un llançament d’aquest producte a la fira internacional de simulació del curs 2009-2010, fira que té lloc cada dos anys a Barcelona coincidint amb l’Eodidàctica, en tres jornades durant el mes de març i on assisteixen prop de 100 empreses d’arreu del món.

La filosofia de l’empresa és servir el client amb molta cura i rapidesa i, per damunt de tot, satisfer les seves necessitats de consum de qualitat amb garan-tia ecològica segons les certificacions privades i pú-bliques de més renom. Els nostres productes estan posicionats respecte de la competència amb un preu i qualitat superior i adreçats a un segment de pobla-ció de renda mitjana i alta, amb estudis superiors i

una gran sensibilitat envers una alimentació sana, ecològica i respectuosa amb el medi ambient.

Amb els onze anys que portem de funcionament hem triplicat la facturació i també hem anat incorpo-rant paulatinament nous productes i noves línies en funció de la realitat canviant. Un dels èxits recents, aconseguits per l’empresa, ha estat el llançament de les aigües minerals a la fira internacional celebrada al recinte de Montjuic a Barcelona el curs 2005-2006, convertint-se l’aigua en un del productes estrella de l’empresa, és a dir, el més sol·licitat pels nostres cli-ents.

Cada cicle s’ocupa de gestionar diversos depar-taments de l’empresa, per exemple, Administració i Finances es responsabilitza de la comptabilitat i la compravenda dins de l’autonomia de Catalunya on hi ha un cens superior de més de cinquanta empreses simulades en ensenyament reglat i ocupacional. El cicle de Gestió Comercial i Màrqueting, amb el su-port del cicle de Comerç, s’encarrega de la secció de la compravenda a la resta de l’Estat, a més de gesti-onar el departament d’estratègies de màrqueting per aconseguir augmentar les vendes a través de cam-panyes, ofertes, enviaments de correus electrònics amb catàlegs incorporats, telemàrqueting, negociació de contractes, estudis de mercat, informes comerci-als, llançament de nous productes, estadístiques, preparació de les fires, etc.

D’altra banda, el cicle de Comerç Internacional combina les mateixes estratègies de màrqueting, anteriorment citades, però adreçades a l’exterior. En aquest cas, fent molt ús del telèfon amb els proveï-dors i clients a través de converses en anglès i fran-cès utilitzant la documentació administrativa interna-cional que generen aquestes operacions.

Per acabar, direm que la simulació d’empreses amb finalitats educatives es canalitza a través de la connexió amb la central anomenada INFORM a ni-vell de l’Estat i EUROPEEN a nivell internacional que coordinen la bona marxa de les relacions entre tots els seus associats, que ja superen les dues mil em-preses simulades. La simulació és un taller de prepa-ració idoni perquè els alumnes puguin assolir les tas-ques de l’empresa real amb seguretat i confiança. L’avaluació de l’alumne que treballa a SEFED és molt completa ja que hi ha un ventall d’aspectes a valorar a més dels conceptes: puntualitat, responsa-bilitat, iniciativa, convivència, treball en equip, planifi-cació, etc. A les aules d’Informàtica i Comerç-2 ens trobareu totes les tardes de dilluns a dijous i el matí del divendres. Hi esteu convidats!

Antoni Josa Professor de Comerç Internacional

UNA EMPRESA A L’INSTITUT


S omos un grupo de diez alum-nos de 4º de ESO que esta-mos cursando la materia de

Economía. Somos el primer Instituto de

Cataluña que participa en el pro-yecto E.J.E. (Empresa Joven Eu-ropea) que consiste en la creación de una empresa, en este caso una cooperativa, “DolçIES, S.Coop.”.

Los objetivos de la coope-rativa son:

Elaborar y vender dulces. Obtener beneficios. Dar a conocer la repostería

de los países de lnuestros países de origen: China, República Do-minicana, Rumanía, Colombia y Brasil.

El nombre de nuestra cooperativa está relacio-nado con su actividad, ya que dolç significa “dulce” en catalán.

La actividad de nuestra cooperativa consistirá en producir, vender y distribuir dulces elaborados por nosotros de forma artesanal.

Próximamente organizaremos puntos de venta (instituto, calle, etc.) y además distribuiremos los pro-ductos a domicilio.

Esperamos vuestra colaboración.

Un proyecto muy dulce...”El proyecto EJE”


Alexandra Anghelus ESO 4B

P er a nosaltres, l’Aula d’Acollida és una aula mà-gica. L’Aula d’Acollida és una eina de treball creada

per atendre els alumnes segons la diversitat de llengües. Aquesta aula és plena de cultures molt diferents: la xinesa, la romanesa, la peruana, la marroquina, l’algeriana, la dominicana, etc.

Aquesta aula és com una petita família, perquè aquí tots ens avenim molt. A més a més és com la nostra segona casa, ja que considerem la primera el lloc on vivim, és clar.

L’Aula d’acollida és un lloc on podem millorar cada minut, cada hora i cada dia. Ens agrada molt com els professors i professores fan les classes; sempre ens ajuden. Els alumnes els estimem molt.

La nostra opinió és que aquest lloc és una me-ravella plena de coses noves i interessants per als alumnes que no saben català.

L’Aula d’Acollida vista des de dins

Oana Bercea ESO 4A Alexandra Butnaru ESO 4A

Alberto Caipo ESO 4B Paula Herrera ESO 4A

38

E nguany la Universitat de Lleida ha convocat el primer premi de Fotografia Científica amb motiu

de la celebració de la Setmana de la Ciència.

Des del Departament de Ciències vam plantejar a tot l’alumnat de Ciències per al Món Contemporani, Biologia i Ciències de la Terra i del Medi Ambient la realització d’una activitat a través de les respectives aules telemàtiques Moodle de cada assignatura. L’alumnat havia de posar tres fotografies fetes per ells, il·lustratives d’algun tema relacionat amb la cièn-cia, acompanyades d’un petit text descriptiu a la seva aula virtual.

Al finalitzar l’experiència, les diferents aules vir-tuals s’havien convertit en veritables sales d’exposició visitables per tots els membres de la classe. Posteriorment vam triar aquelles imatges que s’adaptaven millor a les normes del concurs i que tenien una qualitat suficient per ser passades a pa-per fotogràfic. Un total de 15 imatges complien els dos requisits i aquestes són les que el centre va pre-sentar al concurs de fotografia de la UdL.

L’alumna de 1r de Batxillerat de l’IES Escola del Treball, Marem N’diaye, va ser guardonada amb el primer premi del 1r Concurs de Fotografia Científica de la UdL.

La fotografia premiada és una imatge de micros-copia òptica amb llum polaritzada d’una cris-tal·lització en làmina fina d’hidroquinona. L’acte de lliurament tingué lloc el 21 de novembre a la Sala de Juntes del Rectorat de la UdL. El premi fou lliurat per la Vicerectora de Recerca de la UdL, Sra. Ana Pela-cho, i pel Director de l’ICE, Sr. Ramon Roureda, du-

rant l’acte de clausura de les activitats organitzades per la UdL en el marc de la Setmana de la Ciència.

1r CONCURS DE FOTOGRAFIA CIENTÍFICA

DE LA UdL


Jordi Sanfeliu Professor de Biologia



L’ESCOLA DEL TREBALL A L’ARXIU HISTÒRIC DE LLEIDA

D urant els treballs de prepa-ració de les activitats del

75è aniversari de l’Escola del Tre-ball vam tenir ocasió de remenar la paperassa que es trobava guar-dada a l’arxiu de l’Escola. Es trac-tava de recollir informació per ela-borar el llibre de la història, l’exposició de la plaça Sant Joan i altres activitats commemoratives.

Ben aviat va ser palès que l’arxiu conservava documentació força interessant sobre el període fundacional de l’Escola. La seva situació a l’arxiu de l’Escola la feia poc accessible, alhora que l’espai no era el més adient per conser-

var-la. Calia preservar i posar a l’abast de tota la població aquesta valuosa documentació.

Posats en contacte amb l’Arxiu Històric Provincial vam acordar fer-ne cessió a aquesta institució per tal que ells assumis-sin la tasca de catalogació, con-servació i difusió. A partir d’aquell moment, un equip format per una representat del centre i una de l'Arxiu Històric Provincial va dur a terme les tasques de selecció, inventariat i empaquetat de la do-cumentació que posteriorment fou traslladada a l'Arxiu Històric Pro-vincial.

El dia 11 de desembre es va fer l’acte oficial de cessió del fons documental i gràfic de l’IES Esco-la del Treball a l’Arxiu Històric Pro-vincial. Consta d’una vintena de capses amb documents del perío-de comprès entre 1925 i 1975, entre ells de la Guerra Civil. La directora, Neus Caufapé, va des-tacar que “l’objectiu de la cessió és que tothom hi tingui accés i fer la nostra aportació a la recupera-ció de la memòria històrica”.

Professors Jordi Sanfeliu Mercè Ciutat

40

Els clàssics de la

Bernat Metge

L ’inici d’aquest any 2009 ha estat marcat per un fet, diguem-

ne, insòlit. Als quioscos venien l’edició de dues tragèdies de Sòfocles de la prestigi-osa col·lecció Bernat Met-ge per només 2’95 €. Pot semblar increïble, però era cert. A la mà de qualsevol, ara es té l ’opor tuni ta t

d’adquirir una obra excel·lent, d’una qualitat filològi-ca magnífica i, a més a més, en un format tela.

De tota la col·leció original s’han triat per publi-car cinquanta volums, on hi hauran tots el gèneres lite-raris: des de l ' e s m e n t a ' t t ragediògraf fins a la poe-sia d‘època d ’ A u g u s t , passant pels grans pensadors grecs Plató i Aristòtil, el genial Tucídides o el magnífic orador Ciceró.

El preu s’incrementa no-més una mica als volums següents, però fins als cinquanta, que serà el to-tal dels publicats, val molt la pena apropar-se al qui-osc per comprar-los per a les nostres biblioteques personals. Per fi la cultura clàssica amb majúscules, els grans noms de la literatura grega i llatina, a l’abast de tot-

hom.

Ana Mayor Professora de Cultura Clàssica

Sí! Me gusta leer

A nuestros jóvenes les gusta leer. Y mu-cho. Si desde que nacen les encanta que

les cuenten historias, canciones; se entusiasman aprendiendo de memoria y fijando textos ¿en qué momento del camino hacia la ESO han perdido la motivación? ¿Qué podemos hacer para recuperar el placer por la lectura? Aquí tenéis una propuesta:

Este curso elegí 7 u 8 obras de autores y te-mas distintos, teniendo en cuenta las característi-cas del grupo-clase. Hice grupos de 4 o 5 alumnos que leyeron la misma obra, analizándola primero de forma individual y luego en grupo, mediante un guión preparado. Trabajamos el vocabulario, la lec-tura comprensiva y la expresión oral; escrita y gráfi-ca. Recuperaron el gusto por sus primeras lecturas.

¿Qué os parece las caritas de nuestros chi-cos-as de tercero de la ESO después de la expe-riencia en la Biblioteca? Llum Muñoz

Profesora de Lengua Castellana




A la matèria de llatí de 2n de Batxillerat les alumnes han treballat dos poemes cabdals de la literatura lla-tina, posats per escrit per dos grans poetes del segle primer aC: Horaci i Catul.

El primer d’ells, el Carpe diem, és una reflexió sobre el pas del temps, la fugacitat de la vida i el gaudir de les coses presents, ja que, sense adonar-nos-en, la vida se’ns escapa sense remei. El segon, el Odi et amo, parla sobre la incomprensió de l’individu vers les contradiccions de la vida quotidiana sobre temes tan eterns com l’amor.

Aquesta és la proposta de traducció de les alumnes:

Tu ne quaesieris (scire nefas) quem mihi, quem tibi finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios temptaris numeros. Vt melius quicquid erit pati! Seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam, quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare Tyrrhenum, sapias, uina liques et spatio breui [5] spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit inuida aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.

Odi et amo. Quare id faciam, fortasse requiris. Nescio, sed fieri sentio et excrucior.

Angie Gutiérrez, Miriam Jiménez, Raquel Marqués, Carla Montaño i Sara Riabi, 2n Batxillerat

¿Por qué odio y por qué amo? Quizás te preguntes porqué hago esto. No lo sé, pero siento que es así y me atormento.

CATULO, poema LXXXV, Odi et amo

HORACIO, Oda I, 11, Carpe diem

No indagues, Leucónoe, no es lícito comprender el destino que a ti, que a mí, nos han deparado los dioses, y no sondees los números babilonios.

¡Sería mejor soportar cualquier cosa! Aunque Júpiter nos conceda muchos inviernos, o sea éste el último,

el que por ahora expone al mar Tirreno contra las duras rocas. [5] No seas ingenua, filtra el vino, y no pierdas tu prometedora esperanza.

Puesto que se nos escapa el tiempo envidioso, aprovecha el día, creyendo lo menos posible en el mañana.

Nosaltres també traduïm...

42

Records de l’Escola del Treball

Racó dels exalumnes

H ola, em dic Marta Sangüesa i ara ja fa cinc anys que vaig deixar enrere l’Escola del Tre-

ball; tot i això, la recordo com si fos ahir. Van ser molts els anys, concretament sis. Allà vaig fer l’ ESO i després el Batxillerat, fins que va arribar el moment de marxar per anar a la universitat.

El record que guardo de l’Escola del Treball és molt bo. Són experiències i vivències que sempre van amb mi. En ella vaig aprendre molts coneixe-ments d’àrees diverses i, més endavant, coneixe-ments més encarats a la ciència (que és la meva especialitat).

D’aquest centre recordo moltes anècdotes i vivències que em van passar a les seves aules, als passadissos, al laboratori, al bar a l’hora d’esmorzar, al pati, i què podríem dir de les escales de l’entrada o de la seva estàtua sempre tan “treballadora”. Vaig passar molt temps allà i això no s’oblida fàcilment!

Tampoc s’obliden les cares i la gent que gràci-es a l’Escola del Treball he pogut conèixer, amics de l’ESO, del Batxillerat, els professors... Que bonic és trobar-se’ls pel carrer al cap dels anys i veure que encara es recorden de tu i s’interessen per allò que estàs fent; s’agraeix moltíssim.

Als professors els vull agrair que m’hagin valo-rat sempre tant. Quan era a l’Escola i després. Tam-bé els agraeixo la seva orientació a l’hora de decidir sobre el meu futur després de l’institut. La seva opi-nió en aquell moment difícil de presa de decisions em va ser de molta ajuda, i agraeixo la seva disponi-bilitat en tot moment per donar-me qualsevol con-sell.

Després de l’institut, els estudis em van portar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per estudiar Química. Aquesta experiència també ha estat magnífica, i tot i que en alguns moments d’aquests quatre anys hi ha hagut situacions difícils per l’excés de feina o pel temps que la carrera re-queria, finalment els fruits s’han vist reflectits. Vaig acabar la carrera el juny passat. Justament, aques-ta setmana he anat a recollir el títol de Química, tan ben guanyat amb tant d’esforç.

Ara estic fent un Màster en Ciència i Tecnologia Químiques també a la UAB, per després continuar amb el doctorat. Així que el camí encara és llarg i queden moltes coses per aprendre i descobrir. És el que té la ciència... Però bé, tot i que el camí conti-nuï, mai s’ha d’oblidar d’allà on venim, i la meva pro-cedència és aquesta escola, l’Escola del Treball de Lleida, a la qual tant he d’agrair.

F a gairebé set anys que vaig deixar l’Escola del Treball, i per tant tretze des del primer cop que

hi vaig entrar, però me’n recordo de tot com si fos avui.

Aquell setembre en què iniciava els estudis de l’ESO estava molt nerviosa, i no era gens estrany. Deixava l’escola i els companys per anar a l’institut. Era la segona promoció de l’ESO, però la primera dins del centre, i això es notava molt en l’ambient, sobretot entre el professorat, que per primera vegada s’enfrontava amb alumnes de 12 anys.

Els quatre anys de l’ESO van ser memorables. Hi havia un bon ambient entre els companys, es van fer petites pinyes dins de les classes. El professorat ens va ajudar molt. El nivell era més alt. Alguns companys s’anaven quedant enrere. També vam tenir les nostres primeres parelles al centre...

El millor moment va ser el del Batxillerat. Re-cordo l’emprenta de professors com el Sr. Ignacio Garrido, ¡quin patir amb les meves traduccions! Sort que a la Selectivitat vaig traure un 8... Les classes de Filosofia amb el Santi Fernàndez (Plató, quin avorri-ment!), i ara resulta que estic fent classes de Filoso-fia als alumnes d’accés a la universitat per a majors de 25 anys.

I si he de parlar de les faltes d’ortografia... arri-bem a l’Anna Solé, la Magda Español, la Llum.. i com no, l’Anna Montañés. A totes els agraeixo les es-broncades; perquè si no com corregiria els meus alumnes. Els últims dies a l’institut, amb les notes a la mà, vaig veure que era l’única alumna del batxille-rat humanístic que podia examinar-se de Selectivitat.

Sort del Sr. Rosich i la Sra. Ciutat que es van preocupar de fer-nos costat a la Selectivitat. Ara sóc Llicenciada en Història de l’Art i em falten dues as-signatures per ser-ho en Història. He fet el CAP a l’institut, i aviat faré un Màster en Patrimoni cultural.

No ha estat fàcil estudiar i treballar però ho he aconseguit.

A més, faig de monitora dinamitzadora. La me-va tasca és fer visites guiades al Caixa Fòrum Lleida i a diversos monuments de Lleida, com ara la Seu Vella, la Paeria... A les darreres exposicions de Cai-xa Fòrum, de Gustav Klim i Henri Cartier Bresson, he pogut comptar amb els alumnes de l’Escola del Treball com a públic. Els meus lligams amb el centre continuen. El dia 13 de març vaig fer la presentació de l’exposició de fotografia del professor Jordi San-feliu.

Gràcies per recordar-vos de mi!

Cristina Rey

Promoció 1997-2003

Marta Sangüesa

Promoció 1998-2004


L a Biblioteca de l’IES Escola del Treball, que va complir 50

anys el 2007, és segurament la biblioteca escolar de Lleida que més entén d’evolució. Ella més que cap altra està entenent el que significa adaptar-se al nou paper de la biblioteca dins de la tasca docent i d’aprenentatge. A aques-ta evolució hi va contribuir d’una manera especial el programa Punt Edu que intentem mantenir no sense dificultats. Una biblioteca escolar no és només un espai ple de llibres i materials de consulta. La biblioteca coordina tot un ven-tall d’activitats de formació i ani-mació a la lectura com:

• L’Exposició de diccionaris dins de l’Any Coromines.

• Exposició de llibres didàctics antics.

• Per Sant Jordi, l’exposició “El Llibre dels Llibres”, on tot el per-sonal docent, no docent i alum-nat expressa, en forma de co-mentari personal, quin és el seu llibre preferit i el recomana.

• Formació d’usuaris de la biblio-teca, sobretot adreçat a l’alumnat dels primers cursos, en col·laboració amb les tutori-es.

• Visita a la Biblioteca Pública de Lleida, a la Mediateca municipal Josep Alcobé i a l’Arxiu Històric de Lleida.

• Activitats d’animació a la lectura, com la conferència de Jaume Centelles al nostre institut o la conferència de l’escriptor An-dreu Martín a la Biblioteca Públi-ca.

• L’activitat d’expressió oral que anomenem “Club de Lectura”, amb la qual el professorat de Llengua Catalana i Castellana organitza un comentari i debat literari sobre diversos llibres que han llegit els/les alumnes.

• Quan ens visita un escriptor, a la biblioteca s’exposen els seus llibres.

• Visita a la Fira del llibre infantil i juvenil a Barcelona i/o Mollerus-sa.

• Col·laboració amb els Treballs de Síntesi de l’ESO i Treball de Recerca de Batxillerat.

• Exposició permanent de nove-tats i altres obres d’interès a l’espai de difusió de la bibliote-ca.

Des de la Comissió de Biblioteca, el grup de professores represen-tants de diverses matèries instru-mentals veiem que la Biblioteca pot tenir encara altres possibili-tats, a banda de la que ha de ser la seva principal finalitat: ajudar al desenvolupament de l’hàbit lector i servir de suport a l’activitat do-cent. Caldria, però, comptar amb la dedicació suficient per part del professorat per poder atendre mi-llor les actuals necessitats de la biblioteca, la seva organització i desenvolupar les seves possibili-tats per tal que sigui el millor pos-sible: el cor de l’escola.

El racó dels llibres

LA BIBLIOTECA: UN SUPORT A L’ ACTIVITAT DOCENT

Gemma Santfeliu

Coordinadora de la Comissió de Biblioteca

44


LA EMPERATRIZ DE LOS ETÉREOS Autora: Laura Gallego García

Cuentan que más allá de los Montes de Hielo… más allá de la Ciudad de Cristal, habita la Emperatriz de los Etéreos en un deslumbrante palacio. Dicen que es tan bella que nadie puede mi-rarla sin perder la razón. Sólo los más osados intentan llegar hasta ella. Como Aer, que marchará en su búsqueda. Su mejor amiga, Bipa, decide ir tras él para convencerle de que vuelva. ¿Podrá su amistad contra todos los peligros

que le acechan? Laura Gallego García (Quart de Poblet, Valencia, 1977) es una famosa escritora valenciana de literatu-ra fantástica infantil y juvenil. A los 21 años obtuvo el premio El barco de vapor de la editorial SM con su novela Finis Mundi. Obtuvo gran popularidad con su trilogía Crónicas de la Torre y su segunda trilogía, Memorias de Idhún.

Editorial Alfaguara, Madrid 2008 (305 páginas) RAÍZ DE AMOR Autor: Selección y prólogo de Ana Pelegrín

Esta antología de poesía amorosa para jóvenes reúne grandes autores españoles y latinoameri-canos del siglo XX. En ella se trata el amor des-de todos los ángulos: el recuerdo de un amor in-fantil, el amor paterno y el filial, el amor apasionado y loco, el amor melancóli-co, el no correspondido, la ausencia de vida ante la ausencia de amor. La po-esía es un modo de escri-bir el amor…, de escribir

la vida. Ana Pelegrín (San Salvador de Jujuy, Argentina, 1938 - Madrid 2008) ha sido maestra de maestras, amante de versos y gran estudiosa del folclore y la tradición oral infantil.

Editorial Alfaguara, Madrid 2006, octava edición

LES OMBRES CREIXEN AL CAPVESPRE Autor: Henning Mankell

Mankell ens ofereix en aquesta novel·la un per-sonatge entranyable, que s’instal·la en el cor del lector i no el deixa indife-rent. Des d’aquells parat-ges allunyats i perduts enmig de la neu, se’ns explica una història de sentiments universals, una narració d’amistat protagonitzada per en Joel. En Joel està a punt de fer dotze anys i vol viure una gran aventura. Però lla-

vors passa una cosa que mai no s’hauria imaginat: un autobús l’atropella, tot i que en surt il·lès. Encara que no creu en les forces sobrenaturals, considera que ha estat un miracle i que ha de fer una bona ac-ció com a agraïment. Però aviat s’adonarà que no és tan fàcil com es pensava…

Columna Jove, 219 (208 pàgines) UNA AMPOLLA AL MAR DE GAZA Autora: Valérie Zenatti

A Jerusalem, l’horror dels atemptats s’ha convertit en una rutina. Però la Tal, una noia israeliana de disset anys, no s’acostuma a tanta violèn-cia. Per tal de superar l’odi creu que ha de co-nèixer l’altra cara del con-flicte, i aconsegueix po-sar-se en contacte amb en Naïm, un palestí de vint anys, per mitjà del correu electrònic. Inicial-ment el noi és molt eixut, però a poc a poc els dos

joves superen els recels i sorgeix entre ells una amistat de debò.

Editorial Cruïlla (187 pàgines)

Últimas novedades de nuestra biblioteca

Darreres novetats de la nostra biblioteca


THE ABANDONED HOUSE Author: Ken Harris

One day, Amy and her friends decide to explore an abandoned house after school. Amy must stay in detention, so they arrange to meet later. But Amy doesn’t arrive! Amy’s friends go to the school to look for her. They don’t find Amy, but they discover some other strange things. What happened at school that day? Where is Amy?

What is the connection between these events and the abandoned house?

Edition:, Burlington Books, Cyprus 2008 (39 pages) ALICE’S ADVENTURES IN WONDERLAND Author: Lewis Caroll

Go with Alice down the rab-bit-hole and experience life in Wonderland. Follow her as she attends a mad tea party, talks to a very un-usual caterpillar and plays croquet with the Queen of Hearts. Meet characters you only dreamt of: from a dis-appearing Cheshire cat to a sleepy dormouse and a mad March hare. Lewis Carroll’s real name was Charles Lutwidge

Dodgson. In 1851 he began studying mathematics at Christ Church College, Oxford. He was the perfect Victorian young man: he was very religious, worked very hard and did not drink. When he finished his studies in 1854, he taught mathematics at Oxford. But Carroll was not just a boring Oxford professor. He had two other interests. In 1856 he became inter-ested in photography, and his hobby became an ob-session. Of course, Carroll was also a writer. His two most famous books are Alice’s Adventures in Won-derland (1856) and Through the Looking-Glass (1871). Edition: Vicens Vives. Barcelona 2002 (112 pages)

LA QUÊTE D’EWILAN D’UN MONDE À L’AUTRE Auteur: Pierre BOTTERO

« Quand Camille vit le poids lourd qui fonçait droit sur elle, elle se figea au milieu de la chaussée. Son irrépressible curiosité l’empêcha de fermer les yeux et elle n’eut pas le temps de crier... Non, elle se retrouva couchée à plat ventre dans une forêt inconnue plan-tée d’arbres immenses. -Te voici donc, Ewilan. Nous t’avons longtemps cherchée, mes frères et moi, afin d’ache-

ver ce qui avait été commencé, mais tu étais introu-vable... » Pierre Bottero est né en 1964. Il habite en Pro-vence avec sa femme et ses deux filles et, pendant longtemps, il a exercé le métier d’instituteur. Grand amateur de littérature fantastique, convaincu du pou-voir de l’Imagination et des Mots, il a toujours rêvé d’univers différents, de dragons et de magie.

RAGEOT-ÉDITEUR- Paris, 2006 (282 pages)

PARCE QUE JE T’AIME Auteur: Guillaume Musso

Layla, petite fille de cinq ans, disparaît dans un centre com-mercial de Los Angeles. Ses parents, brisés, finissent par se séparer. Cinq ans plus tard, elle est retrouvée à l’endroit exact où l’on avait perdu sa trace. Elle est vivante mais reste plon-gée dans un étrange mutisme. À la joie des retrouvailles, succè-dent alors les interrogations : où était Layla pendant cette pé-riode ? Avec qui ? Et surtout :

pourquoi est-elle revenue ? L’auteur: Né en 1974, Guillaume Musso, passionné de littérature depuis l’enfance, commence à écrire alors qu’il est étudiant. L’immense succès de ses romans traduits dans plus de 25 langues, fait au-jourd’hui de lui l’un des auteurs français favoris du grand public.

XO Éditons, 2007 (313 pages)


Our library’s latest updates Dernières nouvelles de notre bibliotèque

46


Norma Rodríguez

Ioana Bochileanu ESO 4A

Laia Renau ESO 4B

COMEDIA CLÁSICA: “LA OLLA”, de PLAUTO Día 13 de febrero de 2009. Teatro municipal

“L’Escorxador” La Olla o la Aulularia, que en latín significa “la

ollita”, es una de las comedias más famosas de Plauto (Sársina, hacia 254 a. de C. – Roma 184 a. de C.).

El título se refiere al protagonista de la obra, Euclión, que aunque vive como un pobre miserable, tiene guardada una ollita llena de oro que le obsesio-na hasta el punto que no se da cuenta de lo que le sucede en su propia casa a su hija, a la que quiere casar con el viejo Megadoro sólo por su dinero, en cambio ella está a punto de dar a luz un hijo de su verdadero enamorado, el joven Licónides. El esclavo Estróbilo, que está en medio de todos los líos, quiere la libertad. Al fin, todo se resuelve alrededor de la olla.

Esta representación teatral ha sido muy intere-sante. Creo que el esfuerzo de los actores, por el hecho de tener algún tipo de discapacidad, le da una emoción especial pues nos demostraron su ilusión por actuar bien y por transmitir el mensaje de esta comedia que pretende divertir al público pero tam-bién ridiculizar la avaricia y el egoísmo, defectos tan comunes desde siempre en la sociedad.

“LA OLLA”, de PLAUTO La Olla es una comedia divertida, con un movi-

miento constante, disparatado, ambientada en la antigua Atenas, que gira alrededor de un tema: Eu-clión está tan obsesionado por su dinero, su olla de oro, que no puede ver la realidad que lo envuelve, hasta el punto de que su propia hija Fedra está a punto de dar a luz y no se ha dado cuenta. Euclión, el viejo avaro, es esclavo de su dinero, en cambio el esclavo Estróbilo se esforzará con astucia por con-seguir la libertad, el bien más preciado para él, como para Licónides lo es conseguir el amor de Fedra e impedir que se case con el viejo Megadoro sólo por su dinero. Al final, la complicación se resuelve, todos obtienen lo que les corresponde y hasta el avaro entra en razón.

El tema de la obra sigue siendo perfectamente actual aunque se expresa con los elementos propios del teatro clásico: la ambientación, las exclamacio-nes, el coro, las máscaras o la frecuente invocación a los dioses.

No es una obra fácil de representar y tiene mu-cho mérito que los actores del grupo de teatro “La Mancha”, al estar tan bien dirigidos, hayan sabido darnos una lección, salir con ilusión al escenario, actuar super bien, transmitir al público los verdade-ros valores de la vida a través del avaro Euclión y emocionarnos con su propio ejemplo. Aplaudimos mucho, se lo merecieron.

“DON QUIJOTE” VA AL TEATRO: Día 25 de febrero de 2009. Teatro “Col·legi Ma-

ristes de Montserrat” La representación de “Don Quijote de la Man-

cha”, adaptada como breve obra teatral, tuvo la in-tención de dar a conocer el gran protagonista de la obra más famosa de Miguel de Cervantes (Alcalá de Henares 1547- Madrid 1616) y algunas de sus más conocidas aventuras de una forma original, com-prensible y amena para motivar la lectura del libro, del cual se dice que todo el mundo conoce pero que muy pocos han leído.

La obra nos cuenta la historia de un hidalgo viejo que se vuelve loco de tanto leer libros de caba-llerías y confunde la realidad con la ficción, lo cual

TEATRO EN LENGUA CASTELLANA



Alexandra Anghelus Laia Renau ESO 4B

Oana Bercea, Ioana Rosca ESO 4A

tuvo que escoger muy bien las escenas más ade-cuadas, elegir los personajes y resumir los diálogos para que el resultado no cambiase el verdadero sen-tido de la obra y esto es difícil. Además, los decora-dos se adaptaban muy bien a las escenas y permití-an imaginar todo tipo de escenarios y situaciones: la casa de don Quijote, una venta, un palacio o los campos de La Mancha con sus molinos.

Pero no todo fue positivo, el “Quijote” que vimos se caía constantemente y recibía palos para hacer reír, exageraba mucho el aspecto humorístico de la obra con los golpes como si estuviera pensado para un público muy infantil. Le acompañaba Sancho y dos actores más que debían representar los demás personajes: muy pocos actores para una obra tan importante. Y para terminar, Sancho no dice ni un refrán ni es corregido con los discursos de su amo, pues aquí lo que más predominó fue la acción, claro que una hora de representación es poco tiempo para incluir discursos.

da lugar a muy diversas maneras de ver las distintas situaciones que don Quijote vive con su contrastado escudero, Sancho, con el que forma una curiosa pareja.

Nos llamó la atención el enfoque humorístico que los actores dieron a la obra, los cuatro actores que se transformaban en los principales personajes: el cura, el barbero, el ama, la sobrina, Dulcinea, Ma-ritornes o el bachiller Sansón Carrasco.

El problema de ser una obra tan adaptada y resumida fue que apenas se oyera alguno de los famosos discursos de don Quijote y se suprimieran escenas importantes y conocidas, como el nombra-miento de caballero en la venta. Pero se ve que es una obra interesante, un libro que habrá que leer para poderlo conocer y valorar.

LAS AVENTURAS DE “DON QUIJOTE DE LA MANCHA”

El “Don Quijote de la Mancha” que vimos en el teatro resultó una obra entretenida, divertida, pensa-da para presentarnos la obra de una manera agra-dable. Luego, ya sabemos que leerla va a costar un poco más, aunque el libro sea un clásico adaptado al castellano de hoy en día. El esfuerzo por hacer-nos agradable la obra se notó y es de agradecer. La representación tuvo otros aspectos también positi-vos: la persona que realizó la adaptación de la obra

48

Tot al sac

ORELLETES / COQUES A LA CASSOLA / CO-QUES DE FESTA MAJOR. Catalunya

Ingredients: • 6 ous • 6 cullerades de sucre • una tasseta de cafè

d’anís • una tasseta de cafè

d’aigua de matafaluga • una tasseta i mitja de

cafè d´oli • una mica de sal • un sobre de llevat Royal • farina, tota la que vagi absorbint Elaboració:

Fer una muntanyeta de farina, prèviament barre-jada amb el sobre del llevat. Al mig es fa un espai, en forma de cràter, on s’hi posen els ous, el sucre, l’anís, l’aigua de matafaluga, l’oli i la sal.

Es barreja tot amb les mans i es va afegint farina fins que tindrem una pasta densa però no excessiva-ment espessa, que no quedi seca.

Es parteix la massa a trossets, de la grandària d’un panet dels més petits, s’amassa i es deixen tots els panets de pasta a sobre d’un drap de cuina sepa-rant-los els uns dels altres, tot fent una arruga al drap. Es tapen amb un altre drap de cuina i es deixen repo-sar dos o tres hores.

S’agafa un panet de pasta i s’aplana fins que queda força fi. A continuació es posa a coure en una cassola de terra amb molt oli calent. Quan l’orelleta està una mica rossa, es treu de la cassola, s’escorre l’oli, i es col·loca, amb molta cura, en una safata gran, posant-hi sucre per sobre.

CARQUINYOLIS. Catalunya Ingredients: • 1 kg de farina • ½ kg de sucre • ½ kg d’ametlles llar-

guetes amb pela • 4 sobres de gasosa “El

Tigre” (pot ser d’una altra marca)

• 7 ous Elaboració:

En primer lloc es barreja la farina, el sucre i la gasosa. Tot seguit s’hi tiren 6 ous (rovell i clara) i es barreja tot. Quan sigui una massa més o menys ho-mogènia s’hi afegeixen les ametlles i es barreja (costa una mica que les ametlles s’enganxin a la massa).

Quan estigui ben amassat, es fan “botifarretes” d’uns 2,5 a 3 cm de diàmetre i es posen en una safa-ta de forn amb paper d’estrassa i un polsim de farina perquè no s’enganxi. Amb aquestes quantitats surten unes 14 “botifarretes” i per tant es necessiten dues safates.

A part es bat un ou i es pinten les ”botifarretes” amb un pinzellet.

Es posen al forn uns 20 – 25 minuts (depèn del forn) a 220º C, si pot ser, per la part de baix i amb aire. A la meitat del temps de la cocció es canvien les safates: la de dalt passa a baix i a l’inrevés. Quan comencen a rossejar els carquinyolis, es treuen del forn i esperem una mica per poder tallar-los.

Amb un ganivet que talli bé els tallem al biaix (per estètica) i els tornem a posar a la mateixa safata.

Perquè quedin ben cruixents i rossejats cal tor-nar-los a posar al forn, també a 220º C, però per la part de dalt, com si es gratinés. Cal posar-los molt poc temps, treurel’s, remenar-los i tornar a posar-los i repetir aquesta operació unes quantes vegades, fins que estiguin una mica rossets. En aquesta operació cal vigilar que no es cremin.

Amb aquestes quantitats surten uns 400 – 450 carquinyolis. Si en voleu més o menys apli-queu la proporcionalitat directa.

BON PROFIT!

Endolcim el paladar...

POLVORONES / MANTECADOS. Aragón Ingredientes: • 1/ 2 taza de manteca

vegetal • 1/taza de mantequilla • 1 taza de azúcar • 2 yemas de huevo • Extracto de vainilla • 2 o 3 tazas de harina Elaboración: Coloca la parrilla del horno en el segundo nivel para evitar que se quemen los polvorones. Mezcla la mante-ca, la mantequilla, el azúcar, las yemas de huevo y

extracto de vainilla hasta que quede carnoso. Se le va añadiendo la harina poco a poco. Formar bolitas con la masa. Coloca en una bandeja de horneo, de-jando entre polvorón y polvorón unos 5 centímetros, presiona el centro de cada bolita y pon trocitos de chocolate o de dulce en almíbar de tu pre-ferencia. Hornea de ocho a diez minutos. Dejar enfriar.

Angela Gómez ESO 3A

Maria Clua

Josep M. Rosich


Cuines del món...

Tot al sac

PILAO. Burundi Ingredients: • 1kg d’arròs • 500 g de carn de

vaca • 3 tomàquets • 2 cebes • 2 grans d’all • oli • sal • pebre negre • pebre vermell • canyella mòlta • julivert Preparació:

En una olla s’hi posa oli i, quan està calent, s’hi afegeix la carn tallada a trossets. Es rosteix fins que quedi dauradeta. S’hi afegeixen les cebes i els alls ben trinxadets. Quan siguin transparents, hi afegim el tomàquet tallat a trossos.

Un cop fet el sofregit, hi afegim un litre d’aigua i les espècies. Ho deixem bullir a foc molt lent unes dues hores.

Quan quedi poc suc, s’hi tira l’arròs, s’hi fa unes voltes i s’hi afegeix aigua a poc a poc. Es dei-xa bullir fins que s’evapori l’aigua, perquè ha de quedar completament sec.

Se serveix ben calent.

Aline Bokuru ESO 2C

• oli de coco • margarina Preparació:

Engreixar un plat rectangular amb oli de coco o margarina i deixar-lo a banda.

En un cassó, barrejar la farina de blat de moro, el sucre, la llet i la llet de coco fresca. Posar-ho al foc i portar-ho a ebullició a foc lent.

Remenar constantment la barreja per evitar que es formin grumolls, fins que sigui homogènia (aprox. 5-10 minuts). Abocar la barreja calenta en el plat preparat i esperar que es refredi.

Eully Barroga CFGS Anàlisi i Control

PRAJITURA CU MERE. Romania (Pastís de poma) Ingredients: • 4-6 ous • 14 cullerades de

sucre • 4 iogurts naturals • 1 sobre de llevat • 2 kg de pomes • 12 cullerades d’oli • 1 llimona • 400 g de farina Preparació de la massa:

En un recipient gran trenquem els ous i hi afegim el sucre. A continuació, amb una batedora mesclem la massa. Quan el sucre es dissol, hi afegim l’oli, els iogurts i el llevat amb el suc de lli-mona. Per últim hi afegim la farina i ho batem fins que la massa quedi un mica més espessa que la massa de creps.

Preparació de la poma: Netegem els 2 kg de pomes i les passem pel

ratllador gran. A continuació les posem a coure en una olla amb sucre (aquí la quantitat de sucre de-pèn del gust de cada persona, si li agraden els pastissos dolços o no) fins que ja no tenen suc i les deixem refredar.

Preparació del pastís: En un recipient adequat al forn hi afegim la

meitat de la massa només per cobrir el fons. Ho deixem al forn uns minuts perquè sigui una mica cruixent. Quan ja està ho traiem i hi afegim les po-mes i l’altra meitat de massa per sobre de les po-mes.

Ho tornem a posar al forn tres quarts d’hora. També s’ha de tenir en compte la tem-peratura del forn. Aquesta ha de pujar a poc a poc fins que estigui fet el pas-tís.

Maria Lupchian CFGS Anàlisi i Control

MAJA BLANCA. Filipines

Ingredients: • 1 tassa de llet de coco • 1 tassa de llet • 1/2 tassa de sucre • 1/2 tassa de Maizena • blat de moro en conser-

va

50

Tot al sac BIGOS. Polònia Ingredients: • ½ kg de col

fermentada • ½ kg de coste-

lla de porc • ½ kg de carn

de corder • 1kg d’embotit

(kiebasa) • 1 ceba • 2 tomàquets, 2 pomes, prunes seques, bolets

secs • sal, pebre vermell, un vas de vi negre Preparació:

Es posa a bullir la col, afegint-hi la ceba talla-da a trossos i el pebre vermell. En una cassola sofregim la costella de porc i la carn de corder trossejades i l’embotit.

Un cop ben sofregit, hi afegim un vas de vi. Ho coem fins que s’evapori. Afegim els tomàquets triturats i ho sofregim tot.

Després hi posem una culleradeta de sucre, les prunes seques, les pomes ratllades i els bo-lets. Es barreja tot i s’hi afegeixen dos o tres va-sos d’aigua. Es deixa bullir tot a foc lent fins s’espessi el suc.

AREPAS. Venezuela Ingredientes: • harina de ma-

íz • 1 cucharadita

de sal • 1 y 1/2 de

agua • aceite o man-

teca Preparación:

Colocar el agua en un cazo o en una olla, con la sal, el aceite y la manteca. Añadir poco a poco la harina, mezclando con cuidado para que no se formen grumos. Amasar hasta que quede homogénea, suave, y que no se pegue en las ma-nos. Hacer pelotitas de masa y trabajar con las manos.

Calentar la plancha, engrasar con aceite, po-ner las arepas y cocer por los dos lados, hasta que se despeguen de la plancha fácilmente. Me-terlas a horno muy caliente hasta que queden co-cidas y huecas. Abridlas por la mitad con cuidado y rellenar con lo que se quiera; verdura, carnes, quesos, mezclas...

SARMALE. Romania Ingredients: • arròs • col • carn de porc i

carn de vaca o vedella

• sal • pebre negre Preparació:

Es pica la carn, es barreja amb l’arròs i s’hi afegeix pebre i sal. S’agafen les fulles de col, i es bullen amb aigua i sal.

Un cop bullides, es trauen de l’aigua i s’escorren. Després de refredar-les, s’agafa una fulla de col i es posa al mig una bola de la carn barrejada amb l’arròs. S’embolica tot, fent un far-cell. Es van fent paquetets fins que s’acaba la carn.

En una olla amb aigua freda, es posa timó i fonoll. S’hi afegeixen els paquetets i es posen a bullir a foc lent dues o tres hores.

PEIX AMB SALSA de QUING TIEN. Xina Ingredients: • qualsevol peix

(rogenc, besuc) • 1 porro • gingebre • salsa de soja • julivert i sal Preparació:

Netejar el peix amb aigua freda. Traure les escates amb un ganivet. Tallar-li les dents. Fer-li uns talls al llom. Salar-lo.

S’agafa una paella i es posa al foc. Quan es-tigui ben calenta, s’hi tira oli de gira-sol o de peix espasa, perquè el peix no s’enganxi, s’afegeix el gingebre tallat a làmines mot finetes, l’all talladet a làmines i es deixa que es dauri tot. Després s’hi tira el peix. Quan està ben dauradet s’hi afegeix una culleradeta de postre de salsa de soja. A con-tinuació hi posem una branqueta de julivert i el porro tallat a la juliana. Hi afegim aigua fins que cobreixi la meitat del peix i una boleta de wei wing (espècies). Es deixa bullir tot cinc o deu minuts i se serveix calent o fred. Yin Chen

ESO 3A

Adam Jakrzewski ESO 2B

Sherezade Bolívar ESO 3A

Marian Rosca ESO 3A Ioana Rosca ESO 4A


Humor i passatemps Sudoku Jonathan Acabeu d’omplir les caselles buides, amb xifres de l’1 al 4, sense repetir cap número en una mateixa fila i en una mateixa columna.

Sopa de Lletres Alhassane i Joan Trobeu onze dels idiomes que es parlen a l’IES Escola del Treball.

ESPANYOL, FRANCÈS, ÀRAB, UCRAÏNÈS, XINÈS, PORTU-GUÈS, ANGLÈS, PULAR, MANDINGA, RUS, ITALIÀ

Països encreuats Ibrahima

Troba els noms dels països dels alumnes de l’Aula Ober-ta. A cada quadre hi correspon una lletra. Comença pel número i segueix el color.

Números i lletres Alhassane i Joan

Endevineu les capitals dels països origen dels alumnes de l’Aula Oberta. Segueix l’equivalència dels núme-rosrombres amb les lletres.

Tot al sac

PLA CONTRA LA CRISI !!! L’ajut per a qui més ho necessita...

Els alumnes de l’aula oberta

52

2007

Pi i Margall 51, nº8

Documents

Transcript of Pi i Margall 51, nº8