• Decoració de les parets interiors de les cases• Tècnica del fresc

• Gràcies a les restes de pintura trobades a Pompeia (ciutat devastada per l’erupció del Vesuvi), els historiadors de l’art han pogut establir una periodització o catalogació de la pintura romana.

PINTURA

Sobre la paret es disposa una capa d’estuc (barreja de guix i calç). Sobre la capa encara humida s’apliquen els pigments barrejats amb aigua. Quan la capa preparatòria i els pigments s’assequen s’aplica una capa de pols de marbre per donar brillantor i duresa a la pintura.

PINTURES DE LA VIL·LA LÍVIA2n estil pompeià o arquitectònic:

Imitació d’espais arquitectònics que permetien eixamplar l’espai físic.

L’espai arquitectònic es complementa amb detalls de jardins i pintura figurativa.

PINTURES DE LA VIL·LA LÍVIA

Títol: Pintura del jardí de la vil.la de Lívia

Autor: FàbulCronologia 38-30 aCTècnica: Fresc

Suport: Mur

Ubicació:

vil.la anomenada Ad Gallinas Albas (Prima Porta)

Estil: Romà Imperial

Representa un jardí ideal amb arbres carregats de fruites delicioses,

formes vegetals frondoses i verdes i ocells que voletegen entre les

branques.

Anàlisi formal:

S’ha aconseguit representar la profunditat:

Amb diversos plans, colors simples i tons brillants.La llum és totalment natural com si es tractés d’un jardí real.

Composició:

En pintura l’estil pompeià arquitectònic, procurava fer dels murs una sensació espaiosa, representar com un petit paradís, sense éssers humans.

Importància en els detalls

Simetria, ordre

1r terme: viarany (caminet) i després una tanca.2n terme: jardí.

Colors intensos davant Colors suaus darrere

Funció: La funció d’aquests frescos era bàsicament decorativa, però anava més enllà del que era embellir.Pintaven per crear sensacions d’espai i ambients determinats.

En aquest jardí es vol representar pau i quietud.

Va ser pintada en una paret entre dues columnes com si fos una finestra totalment real.